Revista del Centro de Lectuva

Anuncio
94
Revista del Centro de Lectuva
que al lluytar al, ton cap ton coy donai-a:
mes nci yares cedir, fou mon deliri
qui't feu caure en mos brassos dosmayada;
jY qu'hermosa, oh ina reyna,'t vareig veurer
estirat lo teu cos demunt ma falda!
Cremzira lo teu front, 12 teva boca
alenadas de foch ardent llensaya
.
que al topar en tos llaris tremolosos
robavan son color y'ls assecavan;
'Ton cabell deslligat, que'l vent movia,
quega á mos peus corn áurea cascada,
y'ls teils 1111sentelats, mirantme firsos
Descubrian lo fons de la teva ánima:
L o teu cor palpitant, batent a b furia,
ton pit virginal d'amor inflani,
y entre'ls plechs de tas robas a b desordre
t'alabrastrina carn jo boig mirava:
Y mos brassos nerviosos, t'estrenyian
y mos ilavis ardents I«s teus buscavan
y srntia en ton cos ecciats histérichs
.
a cada bes que al demunt teu posava:
Tu'm tornavas los besos; y las unglas
clai.ai,an en ma carn ras mans crispadas,
mentres a b dols sangloteig y bó y besantme
lo meu num de tos Ila\is s'escapa.
'
i tan prompte en mon cal1 socar sentía
.
l'esclafjt (le ta hisdrica riatllada
com demunt de mas galcis, las feridas
de [lágrimas <le foch qu'espurncijavas.
Eran poch los petons en aquella Ihora
per ~IemostrarI'amor que'ns inondasa
y encegats, com moguts per frirsa estranya
no'ns besavam sino que'ns mossrgavam.
Y'ls espasmes de boija catalepsia,
y'l cargolar de hrassos y de camas,
movían lo reu coa com sispa eléctrica
que als me" nervis, dels teus s i propagaya
Y aixis com en. I'espay se comfonian
riatlladas y sospirs, petúns y llágrimas,
aisis sr. confongueren nostres cossos
y aixis jay! s'enlayraren nostras ánimas.
;Encare per I'espay volarán juntas
perque ni tu ni jo no'n t&im d'ánima:
'ni tu't d.sinayas are en los meus brassos,
ni ton cor s'estremrix a b mas besadas,
ni jo sento aquel1 goig quant are't miro
estirat lo teu cos detnunt rna falda! '
riarnon Fabnegas Trillas.
.................................
I?XCURSION Á
CORNUUELLA
Y MONSAN'T
Efecfundn los &as
Esta ercursii,n anunciada para los días 4 y 5 de
este mes, tuvo cjuc aplazarse á consicueociaclcl tiempo Iluvio;o de estos días y p o efectui~rse
~
cl Concurs o Nipoco durnrite la fiesta siguiente Bo se ha podido efectuar hasta los <lías 18 y i9 del corriente mes,
partiendo de nuestra ciudad los excursi«nistas por
la tarde del s:ii>a<li>y reunidos to<los en Cornudeiia,
á las 3 de la ma<lrugatla, emprendimos la ascensión
á la oiuntaii;~Moiisaiit, los excursionistas Sres. Alsina, :\)-inat, I'ort (J.), Feiip (J.), Perpiñá (J.), Pnlina )- P i i > n c r a , un guia con su corresl>olliiiente acemil;, par-a el traiisportri del ertoipaje rle csiinliaiia y
provisiones.
Desl;uts dt: 11or:i y media !le :in<lar por uiicainino
- e n zig-zag, llegarnos á la Cava Santa 4 la cual se entra Ixlr U I I angosto boquete al q u e sicue una rápida
pendiente y á medirla que se va descendien<lo á la
gruta, esta se va ensanchando. A unos
metros d e
la-entrada se encuentra la gran gaIeria.superiiir;cuya anchura es variable (entre 4 y i o metros), mientras q u e la sltura del techo es muy baja (de 2 á 7.
metros), Iiay salas <le unos 1 z metros d e altura por r o
ancho. Las galerías están formadas p o r unos anormes bloques aplanaclos d e piedi-a. Ii:n ningiina de las
galerias se ven estalagtitas y sul~is e realguilas estalagmitas. El aspecto de las galerías es liigubre, pues
todo tiene un ciilor negrci que produce muy mala
impresión al visitante, además la lenta Iliivia produ-cida por las iirmrrosas filtraciones que llena d e
lodo 11 cliarcos parte d r las gzilez-ias. hace $muydes-.
agradable la estancia en las misinas. Eii rksúmen lo
úilico que hay qitr admirar en estas grutas son l a s
grandes dimciisiones de las galerias y salas, por lo
demás no cumpensa la fatiga del viaje. resultaniio
muy iml>~-opioel nombre de dicha gruta, pues le
sentaría mrjor- llamarla Cova Infernal.
Seguidairiente <le haber visitaclo la Cova Santa seguirnos el caminu atravesando u n pintol.esc« collado,
en el cual hay unos enormes bloques de granito des-.
Revista del Centro de Lecturu
-
95
.
prendidos de la cumbre del monte. Un<>de dichos
bloques d e iinos 1 5 metros de altura está suspendido
sobre el caminoy solo se spoya en unas pequt:ñas
piedras, sisiirlo sil base una rApirla pendiente.
4 las 7 almorzan~osen la Cora de I'edret formada
por una enorme endiduda que hay entre la roca de
la montaña y el. terreno eii que descans:i. En uno de
los ángulos de la Cova hay una fuente e n la que el
agua cae del tccli<i por un agujeri, que hay en la
.l>oca A un inetro y inridio de altiira. .A<lemác hay un
pequeño pesebre.
Almorsallo ya, ecriprendimos iiuei,;imrnte la rnarc h a siguien<l<r,uncamino q u e latlea u n torrente muy
profundo, iiiyas altas orillas son de piedra. Ilejando
el torrente ii la izquierda, llegarnos pi<int<iá I;i fiiente del Heco que sirve de ;ibi.e\:adero al gzinadu, siendo curiocu i I mismo, por la forma ilr su constriicci6n
que, consiste en unos troncos i.;iciados sentados rn
la
y deb;ijo dr.l<>scuales cruzan oti-(3s escalo11;idos c~~nvenientelneiitr.
1111 esta .fuente, á la
sombra <le varios pinos, con el apetito que despierta
.e[ haber and:,d<, rnuchos kil<jmeti-os rlesp~chariiosla
Ninc-nanc, nini-nanc. No enteneii m;i pai-la?-digué
la'cainpana: JII ploro iim la incirt, jo ric am la nainenca. J o senynio de In i>rocessii lo p a s rn;lgestiiris.
J o cridd ;i foc quand d'aci dalt veig les,roges flama-'
rades, jo trec a soinetent quand glnteix mon r:or
sperver:id;i. Jii criclo a oraciii. Fa¡% aliar fidels a
missa matinera i hig ;i~enoll;trla <lona per:i f?r tina
~pregari:, al t6c del Álzgelcs allA a l;i resprada
quad s'acaba la cl;iror a l'liora del m ~ s t e r i .Jo i o s
faig sentir sgarrifances de por quand íent tempesta
toco a mal temps, jo scampc? arreu l'allegria quancl
repico a t6c de festa. Jo cridri al treval. J i mano
plegar la feyna. J« record<>alsinorts un joi-n cada
angadn, brandant tota la nit amb un plor perllnngnt.
Jo soc lo col- del campanar, l'ánima del poble. Ma
veu S& us fica a dins i anyoreu mon si, al trovarros
lluny de la vostra Patria, perque i l l vos recorda
qualcom de la vostra vlda ...
Ma veu vola per I ~ spai
J
com dues ales, ales obertes com fUlls d'un gran llibre que porta lo;ent pera
que1 cor Ilegeixi ...
Jo mano, jo governo, jo alegro i spervero, jo faig
riure i plorar. Jo marco la vida i la mort, lo desca~is
...
suculerita comicla y después de un buen descanso,
subimos á uno <lelos altos picos <le Munsant, desde el
cual s e llivisa el extenso campo del Pi-iorato, la Sierra, Las Garl-igas, la de Pradcs, L;I Mala n o pudiendo ver los Pirineos á cansa de ta nizbla que había sobre la prr>viilcia de LGrida.
131 deseenso se lrizo prir Albarca, peq~ieñocnserio
que hay en la C~ldade blonsalit !; sigoienrlo la carretera regresamos á Ciiriiudrila. Varios excursi(iiiistas
pasaron por la ermita [le S. Jita~i<Ir1Codolá, la cual
está sentada sobre unris enormes bloques de piedra,
en inedia <Irricos di: los cuales hay una fuente. E l camino que conduce cle l a ermita ;í Cornudell;~ tiene
gran pendiente. 1111 su ciirso hay unos corpulentos
ciprés.
Reunidi~sen Cornudrlla todos los escursir>nistas
emprendimos el regreso á las i7,oS h. Merendamos
en la renta del Col! d c Alforja )r reanudando la
marclia, Ilegainos sin ni~vcd;irl á qliestt-;i ciudad á
las 2 0 h.
i l tresall, la festa i la tristor. Jo s<jc la i & u <Ir la
torra. Jo s«c la Regna de les altiirrs. Soc la campana.
Niric-n;iiic!.. ninc-oanc!..
i01i suau ventijol de Maig! Benfactor h;ilk <le Natura. 'l'u (as descloure les poneelles pera que gaiidcixiiit de I;i vid:%... tu accostes los br;inqiiiiIcins
pleiis de florrtes pera que's ficiiit petons. 'l'u portes
lo phleri ircoir<laiit al3 c;ilrevs obrrts de les O»rs ...
tu scainpes olors arreu... tu brices les seciibr:ides, i
abraces als xypl-ers. 'i'u dones 10 inziriinent a les
aigues amaiiyagant-les ain tes iiians accaricia<lores.
'l'u fas 1~alancej;ir11, br-aiicam d e la pineda am (lanca
mystcriosa i tjoi caritant ilna canco amorosa polces
pel rocain la lyra <le les boscuries. iOh su:iii ventijol
de Maig benfactor Iiait: de Natura! beneit siguis, tu
fas sclatar flors i badar po~icelles
...
iOh mt~ntanyai-!el cel rlerall;i<la! entre enwns de
niivols, planta d'un DCU,pcclestal deis heros ~ireliistorics carroca de deveses, spedada cinglera, adorada
d e I'hom primitiu deix que t'addressi ma febie v&u.
T'hei vista coronada de bromes allá a la tardor
Descargar