Els organismes transgènics

Els organismes transgènics
1
ÍNDEX
1. QUÉ SÓN I COM S’OBTENEN ELS ORGANISMES MODIFICATS
GENÈTICAMENT? ........................................................................................................... 3
Activitat 1.1 Entrem en matèria ................................................................................... 3
Activitat 1.2 Compte amb les galetes! ......................................................................... 5
2. EL CAS DEL BLAT DE MORO TRANSGÈNIC ................................................... 6
Activitat 2.1 Superèxit dels transgènics a Espanya ............................................... 6
Activitat 2.2 Més preparats front als invasors ... i més productius? .............. 9
Activitat 2.3 Transgènics “més sans” ........................................................................ 10
Activitat 2.4 El perill dels transgènics ...................................................................... 11
Activitat 2.5 El perill dels transgènics II ................................................................... 15
3. EL CAS DELS SALMONS TRANSGÈNICS ........................................................ 17
Activitat 3.1 Supersalmon .............................................................................................. 17
Activitat 3.2 Inconvenients dels salmons modificats genèticament ................. 19
4. ELS TRANSGÈNICS A DEBAT ............................................................................ 21
Activitat 4.1 Preparem el debat .................................................................................... 21
Activitat 4.2 Fem el debat............................................................................................... 22
Activitat 4.3 Analitzem el debat .................................................................................. 22
Annex 1................................................................................................................................. 24
Annex 2................................................................................................................................. 25
Annex 3................................................................................................................................. 26
Annex 4................................................................................................................................. 27
Annex 5................................................................................................................................. 28
Annex 6................................................................................................................................. 29
2
Els organismes transgènics
1. QUÉ SÓN I COM S’OBTENEN ELS ORGANISMES
MODIFICATS GENÈTICAMENT?
Activitat 1.1 Entrem en matèria
Un Organisme modificat genèticament (OMG) és un ésser viu que ha patit una
transferència de gens ,és a dir, que s’ha introduït o s’ha eliminat en ell unes
determinades característiques genètiques.
Aquests processos es realitzen a través de l’enginyeria genètica i es poden aplicar a
organismes de qualsevol dels 5 Regnes.
L’home, en l’actualitat, els utilitza en el camps de la indústria, la medicina , l’agricultura
i la ramaderia.
Com té lloc el procés de transferència de gens ?
De forma natural els bacteris intercanvien entre ells petits fragments de DNA. També
molts virus injecten el seu material genètic en les cèl·lules que infecten. És per això
que, quan es tracta d’introduir DNA en una cèl·lula , s’utilitzen virus o bacteris.
La primera aplicació d’aquestes tècniques va ser la introducció del gen de la insulina
humana en un bacteri. El bacteri així modificat produeix la proteïna insulina.
Mitjançant cultius microbiològics pot obtenir-se un nombre molt elevat d’aquestes
bacteris, que proporcionen gran quantitat d’aquesta proteïna. Així és com les
indústries farmacèutiques obtenen les insulina pels diabètics.
3
Figura 1. Obtenció d’un OMG per la producció de la proteïna desitjada.
4
Les plantes lluminoses
Tothom coneix aquest insectes que anomenen cuques de llum i que es caracteritzen
per emetre llum durant les nits d'estiu. El responsable d’aquesta llum és un enzim ,
una proteïna anomenada luciferasa que regula la següent reacció :
luciferasa
luciferina + oxigen
a.
diòxid de carboni +llum
Explica que et sembla que passaria si introduïssis el gen per a produir
luciferasa en una planta de gira-sol i la reguessis amb aigua que conté
luciferina.
b. Se t’acut alguna altra aplicació d’aquest gen ?
Activitat 1.2 Compte amb les galetes!
Els olis vegetals s’obtenen a partir de la premsa de llavors riques en greixos, com són
les olives, les pipes de girasol i les llavors de soja. Cada oli presenta una composició
determinada per la informació genètica de la planta a partir de la qual s’obté.
Hi ha persones que són al·lèrgiques a alguns components específics dels olis. Ès
coneguda l’al·lèrgia a l’àcid oleic, un dels components de l’oli d’oliva.
L’Anna és una d’aquestes persones i sempre que compra qualsevol aliment mira que
entre els components no figuri l’oli d’oliva. No fa gaire temps l’Anna va comprar unes
galetes i que, segons la composició que mostrava la capsa no contenien oli d’oliva. El
problema va venir quan poques hores després de berenar un got de llet amb galetes
l’Anna va presentar símptomes d’al·lèrgia i va tenir que anar d’urgències.
5
Aquí tens la informació que hi havia a la capsa de galetes:
Galetes VIDASANA
Ingredients : farina de blat, oli de gira-sol (*),
antioxidant ( E.-320), sucre: glucosa i
fructosa,
llet
en
pols
semidesnatada,
gasificant, sal, aroma
(*) a partir de gira-sol modificat genèticament
a. A partir de la informació que tens, pots explicar què li ha passat a l’Anna?.
2. EL CAS DEL BLAT DE MORO TRANSGÈNIC
Activitat 2.1 Superèxit dels transgènics a Espanya
El blat de moro és una planta molt utilitzada en la indústria alimentària. D’ella
s’extreuen molts productes: el més comú és el mateix gra de la panotxa. Aquesta
planta sol ser atacada per les larves d’un insecte que es denomina barrinador. Les
larves del barrinador s’alimenten del teixit intern de la tija, cosa que produeix uns
forats molt importants i que comporta una gran disminució de la producció de gra de
les plantes.
6
Figura 2. Cicle vital del barrinador del blat de moro.
7
Per tal de solucionar aquest inconvenient, els biòlegs han “inventat” l’anomenat blat
de moro Bt; es tracta d’una espècie de blat de moro en la qual s’introdueix un gen.
Aquest gen procedeix d’un bacteri denominat
Bacillus thuringiensis (Bt). Aquest
bacteri produeix una proteïna insecticida que destrossa els budells de les larves dels
barrinadors.
Evolució de la superfície cultivada de blat de moro
transgènic a Espanya
70000
60000
50000
40000
30000
20000
10000
0
1998 1999
2000 2001 2002 2003
2004
2005
Figura 3. Evolució de la superfície cultivada del blat de moro en Espanya .
Observa i analitza atentament la gràfica i respon:
a. Quines unitats hi ha representades en les ordenades i en les abscisses ?
b. Què simbolitzen les barres ?
c. Quina o quines conclusions pots extreure de les dades que es presenten en
aquest diagrama?
8
Activitat 2.2 Més preparats front als invasors ... i més
productius?
Observa la taula següent i llegeix atentament el peu de la mateixa. Les dades es
refereixen a uns assaigs fets a La Tallada d’Empordà durant la temporada 2004-2005
Varietats convencionals
2,7
2,2
1,8
1,4
1,1
A1
A2
A3
A4
A5
Varietats modificades
0,2
0
0
0,2
0,1
B1
B2
B3
B4
B5
Taula 1. Els nombres de la segona columna representen el nombre mitjà de larves de
l’insecte barrinador per planta en diferents varietats de blat de moro convencional (A) i en
diferents varietats de blat de moro transgènic (B).
a. Calcula la mitjana de larves per planta en el conjunt de les varietats
convencionals i també en el de les modificades
b. Quines conclusions creus que poden extreure’s d’aquestes dades en relació
a com es veuen afectats el blat de moro convencional i el modificat per l’insecte
barrinador?
c. Construeix una gràfica en forma de diagrama de barres a partir de les dades
de la taula següent :
El Palau d’Anglesola
(El Pla d’Urgell)
La Tallada d’Empordà
( El Baix Empordà)
La Vall d’en Bas
(La Garrotxa)
Productivitat de blat de Productivitat de blat de
moro convencional
moro genèticament
modificat (OGM)
16.000
17.000
15.000
16.000
11.000
10.500
Taula 2. Productivitat mesurada en kg/ha i 14% d’humitat
9
d. A partir d’aquestes dades podríem afirmar que és més favorable el conreu de
blat de moro modificat que no pas el blat de moro convencional. Valora el grau
de validesa d’aquesta conclusió.
e. Tenint en compte les dades anteriors, formula algunes preguntes que
convindria investigar per tal d’explicar els resultats de la Vall d’en Bas.
Activitat 2.3 Transgènics “més sans”
En la taula que hi ha a continuació estan representats els % de malalties i de plantes
trencades de les varietats del blat de moro genèticament modificat i convencionals.
Varietats
genèticament
modificades
Varietats
convencionals
Plantes afectades
per podridures a la
base de les tiges
(%)
2,2
6,1
Plantes
trencades (%)
Plantes amb
grans atacs per
fongs (%)
4,4
1,2
11,8
2,5
Taula 3. Assaigs realitzats a El Palau d’Anglesola i La Tallada d’Empordà durant la temporada
2004-2005.
a.
Quina creus que era la pregunta o preguntes que volien investigar els
científics que van recollir les dades de la taula anterior?
b. Intenta donar una explicació a la relació existent entre l’atac per barrinadors i
el desenvolupament de malalties i de plantes trencades.
10
Activitat 2.4 El perill dels transgènics
En alguns casos s’ha pogut comprovar que els gens que s’han introduït en
organismes transgènics poden passar a d’altres organismes. Això pot comportar un
risc. A continuació analitzarem un cas concret: el pas de gens del blat de moro
transgènic al blat de moro no transgènic o convencional.
La legislació de la Unió Europea reconeix el dret que tenen els agricultors de poder
escollir entre la producció de cultius convencionals o bé modificats genèticament
(transgènics), sempre que compleixin amb les normes d’etiquetatge corresponents.
Amb aquestes normes es pretén protegir també els consumidors, que tenen el dret de
saber allò què compren. Segons aquesta normativa, un producte que contingui més
del 0.9% de transgènics s’ha d’etiquetar com a transgènic.
S’ha donat el cas d’agricultors que havien sembrat blat de moro convencional i que,
en el moment de vendre’l, es van trobar que, sense saber ben bé com, se’ls havia
contaminat de blat de moro transgènic en més d’un 0.9%.
És clar que els científics haurien d’estudiar per quins mecanismes es produeix
aquesta contaminació.
a. Et proposem que facis de científic i escriguis algunes hipòtesis que expliquin
com s’ha produït aquesta contaminació. Segurament hauràs de consultar abans
algunes qüestions sobre el cicle vital d’aquestes plantes: germinació de llavors,
creixement, reproducció, recol·lecció, adquisició de llavors, ...
La “contaminació gènica” pot produir-se en diferents moments i per diferents vies. Una
d’aquestes és mitjançant la pol·linització.
11
Figura 4. Pol·linització i cicle vital del blat de moro
12
En relació al problema que estem estudiant, l’equip científic de l’IRTA (Institut de
Recerca i de Tecnologia Agrària) ha portat a terme diversos experiments.
Una part d’aquests experiments es varen centrar en la contaminació gènica que es
podia produir, des d’un camp de blat de moro transgènic, cap a d’altres camps del
voltant, de blat de moro no transgènic. A continuació es mostren els resultats
obtinguts en un d’aquests experiments:
Figura 5. Representació dels percentatges de grans de blat de moro
transgènics trobats en els camps pròxims a un camp transgènic
13
Per tal de facilitar la diferenciació dels grans de les panotxes que eren transgènics
dels que no ho eren, es va utilitzar com a varietat transgènica una de grans foscos
(marrons) i com a varietat convencional una de grans clars ( grocs o blancs). El grau
de contaminació gènica es mesurava comptant el tant per cent de grans foscos que
apareixien a les panotxes de les plantes no transgèniques.
Com es pot veure les distàncies no estan representades a escala; les distàncies reals
a les quals s’han pres les mostres s’indiquen en metres.
b. Què diries que volien saber els que varen portar a terme aquest experiment ?
c. Indica quines variables es volien estudiar i quines altres variables es van
haver de controlar.
d. Busca una hipòtesi que expliqui la distribució de la contaminació gènica .
e. Indica quines de les conclusions següents creus que es poden deduir de les
dades de la figura 5 i quines no. Justifica en cada cas la teva resposta.
1. El risc de contaminació gènica entre els vegetals és inexistent.
2. Es produeix una notable contaminació gènica en una franja
d’entre 0 i 10 metres al voltant dels camps transgènics.
3. Els gens introduïts als conreus transgènics, poden introduir-se en les
plantes silvestres dels voltants.
4. La “contaminació gènica” és més notable en la direcció dels vents
dominants.
5. La contaminació gènica en els conreus és un perill per les persones.
6. La dispersió de gens procedents d’organismes transgènics es pot
impedir.
14
Activitat 2.5 El perill dels transgènics II
Un dels riscos que comporten els organismes genèticament modificats és que els
gens introduïts en ells resultin perjudicials per a d’altres organismes.
Com hem vist abans al blat de moro Bt se li ha introduit un gen que serveix per
fabricar una proteïna insecticida . Gràcies això és resistent a l’acció dels barrinadors .
Aquesta resistència fa que el blat de moro Bt resulti rentable pels agricultors: produeix
més gra i s’estalvien costos de compra i d’aplicació dels insecticides. A més,
s’argumenta que els conreus Bt resulten beneficiosos pel medi ambient perquè els
insecticides tradicionals contaminen el sòl i l’aigua i afecten els insectes dels
ecosistemes propers.
Tanmateix, equips de científics de diversos països del món han alertat recentment
d’una possibilitat que caldria investigar més a fons. Podria ser que, quan els pagesos
remouen la terra amb restes de plantes Bt, molts fragments (de les arrels, tiges,
fulles), plens de la toxina insecticida, persistissin als camps de conreu i afectessin els
organismes descomponedors; de ser així, la descomposició d’aquestes restes
vegetals i de la matèria orgànica en general resultaria molt més difícil , de manera
que el reciclatge de la matèria al sòl i la seva conseqüent fertilitat quedarien greument
afectats .
Imaginem ara, que formem part d’un equip de científics que s’ha proposat investigar
fins a quin punt és certa o no la hipòtesis que “les restes de les plantes Bt que queden
barrejades amb les partícules del sòl poden afectar els organismes descomponedors“.
a. Quina informació addicional sobre els organismes descomponedors del sòl
creus que caldria obtenir abans de plantejar qualsevol experiment ?
b. Suposem que es decideix estudiar directament aquest efecte sobre una
espècie d’insecte de l’ordre dels colèmbols. Per això es disposa de:
2 terraris
terra
plantes de blat de moro Bt
15
una població de 1000 colèmbols.
plantes de blat de moro convencional .
c. Escriu la pregunta concreta que es vol investigar amb aquest experiment.
d. Indica quines variables caldria controlar quan muntem els dos terraris per tal
que no interfereixin en el que volem investigar.
e. Una vegada muntats els dos terraris , què és el que mesuraries?
f. Completa aquesta taula referida a les variables de l’experiment:
Tipus de variables
Definició
Variables a controlar
Factors que podrien influir
en els resultats de
l’experiment
Variable independent
Variable dependent
Variables en l’experiment
Factor que volem estudiar
com influeix
Factor que volem estudiar
com és influït per la
variable independent ( són
els resultats que volem
mesurar )
Taula 4. Variables de l’experiment
g. Creus que una vegada realitzat aquest experiment la hipòtesis que
estudiàvem queda definitivament verificada ?. Per què si o per què no?
16
3. EL CAS DELS SALMONS TRANSGÈNICS
Activitat 3.1 Supersalmon
Una empresa que es dedica a la piscifactoria ha portat a terme unes investigacions
amb salmons de l’Atlàntic (Salmó salar) que han conduït a l’obtenció d’un salmó
transgènic.
El creixement dels salmons es deu a la influència de l’hormona del creixement (GH).
La producció de l’hormona del creixement depèn de l’activació d’uns determinats gens
i té lloc principalment durant els mesos d’estiu. El que ha fet aquesta empresa és
afegir als ous dels salmons un gen aliè que s’integra a l’ADN propi i que fa que es
produeixi hormona del creixement durant tot l’any. Els salmons que porten aquests
gens són, per tant, salmons transgènics o salmons modificats genèticament.
En la presentació dels resultats d’una de les recerques els investigadors van mostrar
la següent gràfica:
Figura 6. Comparació del pes mitjà de salmons comuns (standard) de
l’atlàntic i salmons modificats genèticament:
17
Observa-la amb atenció i digues:
a. Quins salmons són més grossos entre el primer i el segon any de vida?
b. I a partir del tercer any?
c. A quina edat arriben els salmons convencionals o standard i els transgènics
a la mida de mercat ?
d. Quins creus que són els avantatges que comporta la utilització per al consum
dels salmons transgènics en comptes de la varietat standard?
e. A partir del que mostra la gràfica selecciona d’entre les següents afirmacions
les que creguis que són falses. Raona per què.
1. Els salmons genèticament modificats arriben a la mida de
comercialització abans que els standard o comuns
2. Els salmons trangènics es fan més grossos que la varietat standard
3. Els salmons transgènics als 2 anys pesen el doble que els standard
4. Els salmons genèticament modificats arriben a la mida de
comercialització en la meitat de temps que els comuns
5. S’observen diferències importants en el creixement de les dues varietats
de salmons
f. Dedueix quina era la pregunta que es van fer els científics i que els va portar
a iniciar aquesta investigació?
g. Imagina que has d’ajudar als científics a presentar les conclusions de la
investigació. Utilitza les afirmacions certes de la llista de l’apartat e) i els
resultats que presenta el gràfic per escriure-les.
18
Activitat 3.2 Inconvenients dels salmons modificats
genèticament
Diversos col·lectius científics i ecologistes s’oposen a que es legalitzi la producció
comercial de salmons transgènics. La raó que donen és que existeix un alt risc que
els salmons transgènics competeixin amb els salmons standard o “salvatges” i que
acabin produint la seva desaparició (veieu els documents annexos de Jean Cousteau i
de Greenpeace sobre aquesta qüestió).
Els empresaris interessats en la comercialització dels salmons transgènics pensen
que una manera de reduir aquest risc seria produir uns salmons transgènics de ràpid
creixement, com els “advantage” de l’activitat 3.1, però estèrils. D’aquesta manera, els
individus que s’escapessin de les piscifactories no podrien reproduir-se i els salmons
transgènics no podrien propagar-se en mar obert.
a. Aplica el que has après per explicar quins procediments d’enginyeria
genètica caldria fer servir, per tal d’obtenir aquest nou tipus de salmó estèril.
b. Suposem que hem aconseguit salmons modificats genèticament i a més
estèrils. El que caldria comprovar és que la característica del ràpid creixement
no es veu afectada pel fet de l’esterilitat.
c. Dissenya una experiència que serveixi per verificar la hipòtesi que la
esterilitat dels nous salmons modificats genèticament no interfereix en el seu
ràpid desenvolupament. Imagina que, per a fer-ho, disposes de les instal·lacions
d’una piscifactoria, així com de salmons advantage normals i de salmons
advantage estèrils. Pot ser-te útil seguir els passos de l’activitat 2.5.
•
•
•
•
Escriu la pregunta concreta que es vol investigar amb aquest
experiment
Indica quines variables caldria controlar al fer l’experiència per tal que
no interfereixin en el que volem investigar
Una vegada muntat el experiment , què és el que mesuraries
Completa aquesta taula referida a les variables de l’experiment
19
Tipus de variables
Definició
Variables a controlar
Factors que podrien influir
en els resultats de
l’experiment
Variable independent
Variable dependent
Variables en l’experiment
Factor que volem estudiar
com influeix
Factor que volem estudiar
com és influït per la
variable independent ( són
els resultats que volem
mesurar )
Taula 5. Variables de l’experiment
d. Creus que una vegada realitzat aquest experiment la hipòtesis que
estudiàvem queda definitivament verificada ? Per què?
e. Suposarem ara que hem realitzat l’experiència i que els resultats obtinguts
ens han portat a la conclusió que l’esterilitat dels salmons modificats
genèticament no afecta el seu ràpid desenvolupament. Penses que convindria
investigar alguna altra cosa abans de legalitzar la producció comercial
d’aquests nous salmons estèrils?
f. Quines d’aquestes qüestions relacionades amb els peixos transgènics creus
que són científicament investigables i quines no?. En el cas d’aquelles
qüestions que et sembla que no poden ser resoltes per la ciència, indica el
perquè:
1. Determinats tipus de peixos transgènics poden produir una reducció de
les corresponents poblacions de peixos naturals o salvatges.
2. L’esterilització dels animals transgènics, és la solució per eliminar tots
els riscos que aquests podrien comportar?
3. Els peixos transgènics, són pitjors que els naturals o salvatges?
4. Els salmons transgènics poden causar al·lèrgia als humans que els
consumeixin?
5. En el futur, tots els peixos que es comercialitzaran seran transgènics
6. La natura acabarà revenjant-se dels humans que la manipulen.
7. No es bo per a la societat la producció de transgènics.
8. És bo per a la societat la producció de transgènics.
9. La cria de salmons transgènics redueix les despeses de producció
respecte la dels salmons no modificats.
10. Els salmons modificats tenen més greix que els convencionals?
11. Els salmons modificats són més resistents al fred que els convencional?
20
4. ELS TRANSGÈNICS A DEBAT
Activitat 4.1 Preparem el debat
No podem portar a terme cap debat que sigui fructífer si abans cadascú dels implicats
no el prepara seriosament. Per a això, et proposem que consultis diverses fonts
d’informació en favor i en contra dels organismes transgènics; als anexos trobaràs
algunes adreces i documents.
Una vegada hagis llegit prou, fes la teva reflexió personal sobre el tema, tot
complimentant la fitxa adjunta.
Arguments a favor
Arguments en contra
-
-
-
-
-
-
aspectes
de
salut humana -
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
aspectes
socioeconòmics
aspectes
ecològics
d’altres
aspectes
-
21
Activitat 4.2 Fem el debat
La major part de la classe farà de públic. El públic podrà intervenir preguntant als
ponents de la taula o bé expressant les seves idees, sempre i quan el moderador ho
permeti.
Un petit nombre de companys/es seran els membres de la taula: tres d’ells seran els
que defensaran l’opció “Transgènics SÍ”, i els altres tres l’opció “Transgènics NO”. Tan
sols un de cada grup ho sabrà amb antelació perquè li ho encarregarà el professor/a i
podrà preparar-se amb temps.
El professor/a farà el paper de moderador o encarregarà aquesta funció a algun dels
companys de classe.
Finalment, es necessitarà algú que faci de tècnic de vídeo, per tal que filmi el debat.
L’endemà es passarà la pel·lícula i s’analitzarà el debat.
Activitat 4.3 Analitzem el debat
Per analitzar com ha anat el debat us proposem que tingueu en compte el següent:
Competències relacionades amb la ciència:
1. Utilització correcta de la terminologia científica.
2. Aplicació adequada dels coneixements científics per tal d’explicar fets o de fer
prediccions.
3. Diferenciació entre qüestions científicament investigables i les que no ho són.
4. Diferenciació entre fets contrastats científicament, hipòtesis investigables i
opinions raonables.
5. Justificació de les pròpies afirmacions, tot utilitzant amb correcció els
coneixements científics que hi estan implicats.
22
Competències socials:
1. Respecte del dret de participació i d’intervenció de tots els companys/es.
2. Expressió dels propis pensaments de forma correcte i entenedora.
3. Sensibilitat envers les problemàtiques personals i socials que es plantegen.
4. Reflexió sobre les aportacions dels altres, tot reconeixent els diferents
aspectes d’acord i/o de desacord que hi pugui haver ho.
5. Cerca d’acords i de consensos reals.
6. Cerca de vies de solució pels desacords.
Finalment, desprès d’haver aprofundit en el tema dels OMG i la seva problemàtica,
escriu breument quina és la teva visió actual sobre aquesta qüestió:
23
Annex 1
Declaración de Jean-Michel Cousteau (*) sobre la manipulación genética d’especies ictícolas
Como especie, el ser humano parece distanciarse tanto de la naturaleza como de
todos sus elementos y depender cada vez más de lo artificial. Se trata de un
fenómeno que se manifiesta en todos los aspectos de la vida y que ahora comienza a
observarse en el reino marino. Habiendo dedicado mi vida a la protección de los
sistemas acuáticos de nuestro planeta, me veo desalentado ante los esfuerzos por
desarrollar y comercializar peces transgénicos.
Con el fin de crear un “supersalmón” del Atlántico, se combina parte del ADN de un
lenguado con la hormona de crecimiento del salmón. El resultado es un pez que crece
a una velocidad 6 veces superior y alcanza el doble de tamaño a pesar de consumir
sólo tres cuartos de la cantidad de alimento que necesita un salmón común de cría
piscícola.
Desde el punto de vista de quienes comercializan el pescado con avidez de
ganancias, este producto parece ser un sueño. Sin embargo, detrás de esa optimista
perspectiva económica, surgen graves riesgos ambientales. En la actualidad, no
existen garantías de que esos peces transgénicos no se escapen e incorporen a
poblaciones ictícolas naturales. De hecho, eso fue lo que ocurrió por error con un
cargamento de salmones de cría hace apenas unos meses. Debido a que el código
genético del “superpez” garantiza la extinción de su progenie, la incorporación de
peces transgénicos en poblaciones naturales pronostica consecuencias desastrosas
para esas poblaciones. Según las investigaciones científicas más recientes, una vez
producida la unión de ambas variedades, la población tarda sólo cuarenta
generaciones en extinguirse.
Insto a todos los miembros de la comunidad, desde científicos hasta consumidores, a
considerar seriamente los efectos que ocasionará esta nueva biotecnología de
alteración de los alimentos en el medio ambiente y en nosotros como seres humanos.
De la misma manera en que la primera Revolución Verde alteró el medio ambiente
modificando semillas y provocando la necesidad de fertilizar artificialmente esas
semillas, esta segunda Revolución Verde destruirá lo que queda de nuestros frágiles
ecosistemas.
Atentamente,
Jean-Michel Cousteau,Presidente
Ocean Futures
(*) Jean-Michel Cousteau es el hijo mayor del fallecido explorador marino Jacques
Cousteau y Presidente de Ocean Futures es una organización sin fines de lucro
especializada en los sistemas acuáticos del mundo.
24
Annex 2
Petición en defensa de los mares ante la amenaza de la contaminación genética
En la actualidad, se desarrollan peces transgénicos en varios países del mundo. Se
modifica genéticamente a más de una docena de especies ictícolas, incluidas el
salmón, la tilapia, el róbalo, la trucha y el gatuzo. En la mayoría de los casos, se
injertan genes de otras especies con el fin de lograr que los peces transgénicos
produzcan altos niveles de hormonas de crecimiento. En algunos casos, se utilizan
genes provenientes de insectos e incluso de humanos. Como resultado de esas
modificaciones genéticas, los peces transgénicos pueden presentar deformaciones y
dificultades para nadar, alimentarse y reproducirse normalmente. Los peces
transgénicos constituyen una grave amenaza para las poblaciones ictícolas naturales
y la diversidad marina. Si los peces transgénicos se escapasen al medio ambiente,
sería imposible volver a controlarlos.
Los peces transgénicos son especies potencialmente invasoras que podrían provocar
daños ecológicos irreversibles en poblaciones ictícolas naturales así como en el
medio marino en general. Los estudios ya han demostrado que ciertas especies de
peces genéticamente modificados con genes de hormonas de crecimiento podrían
ocasionar la extinción de poblaciones ictícolas naturales debido a su ventaja de
tamaño y eficacia reproductiva. La esterilidad de los peces transgénicos es
intrínsecamente incierta dada la posibilidad de que se cometan errores o se
produzcan variaciones naturales. Incluso si se pudiese lograr la esterilidad, los peces
transgénicos, de todos Modos, competirían por el alimento y el hábitat con las
poblaciones naturales y afectarían la ecología marina en general.
La industria de la biotecnología intenta apresurar la comercialización de peces
transgénicos a pesar de que las instalaciones de piscicultura comercial no pueden
garantizar la contención de peces y huevos. Los escapes de peces de cría son una
cuestión de rutina. Por ejemplo, en los Estados Unidos, en 1999, aproximadamente
300.000 peces se escaparon de una granja piscícola del estado de Washington y, en
diciembre del 2000, se escaparon 100.000 salmones de una instalación de acuicultura
del estado de Maine. Se puede afirmar que, de ser comercializados, los peces
transgénicos tendrán acceso al medio ambiente natural. En vista de los riesgos
mencionados y la naturaleza imprevisible de los peces transgénicos, exigimos que se
prohiba a nivel global la comercialización de todo pez modificado genéticamente.
Greenpeace
25
Annex 3
Francia veta el transgénico más común en España
París expresa dudas sobre su efecto sobre el medio ambiente y la salud
RAFAEL MÉNDEZ - Madrid
EL PAÍS - Sociedad - 13-01-2008
El Gobierno francés ha suspendido el cultivo del maíz transgénico más utilizado en España. París
alega que, según los últimos estudios, este maíz tiene efectos no deseados sobre el medio ambiente y
que necesita nuevos estudios sobre su impacto en la salud humana. España es el líder europeo en el
cultivo de la planta, llamada Mon 810, diseñada por la multinacional Monsanto y aprobada en la UE en
1998. El transgénico es una planta a la que se le ha alterado un gen para que adquiera alguna
característica nueva, en general la resistencia a una plaga. En este caso, el maíz produce una toxina
que ataca al taladro, la plaga más común del maíz.
Con esta decisión, Francia prosigue su guerra contra los transgénicos. La decisión de suspender el
cultivo fue anunciada en la web del primer ministro francés, el conservador François Fillon, el viernes
por la noche. El anuncio llegaba después de una semana de noticias contradictorias sobre este
producto en Francia, ya que la Alta Autoridad sobre los Organismos Modificados Genéticamente estaba
ultimando un informe sobre el cultivo.
En el comunicado, el Ejecutivo de Sarkozy anuncia que aplica "la cláusula de salvaguardia" sobre el
cultivo de esta variedad. Esta cláusula está prevista en una directiva europea y fija que si un país
dispone de nueva información de que un transgénico "constituye un riesgo para la salud humana o el
medio ambiente podrá restringir o prohibir provisionalmente en su territorio el uso o la venta".
La decisión del Gobierno francés se basa en la revisión científica que ha llevado a cabo su autoridad
sobre la materia. El comité científico asegura que hay datos que no se conocían en 1998 que
demuestran que "la dispersión del polen alcanza distancias kilométricas". Estos resultados, según el
informe, al que ha tenido acceso este diario, demuestran que es imposible garantizar que no se
produce "polinización cruzada", que una planta transgénica polinice una tradicional. Esto puede
arruinar a los agricultores ecológicos, a los que se les exige productos libres de transgénicos.
El estudio del Gobierno francés resalta también que hay "posibles efectos tóxicos adversos a largo
plazo sobre las lombrices, los isópodos, los nematodos y las mariposas monarca". El informe cita
estudios científicos de los últimos dos años en los que se demuestra que la toxina que produce el maíz
ha aparecido "en la cadena trófica". Es decir, que acaba afectando a insectos para los que en teoría la
toxina no debería tener actividad.
Por último, el informe sostiene que faltan estudios sobre la toxicidad a largo plazo sobre el hombre y la
persistencia de la toxina en el medio ambiente. El texto sí destaca que el maíz transgénico tiene menos
toxinas que el tradicional.
Esta es la primera vez que Francia activa la cláusula de salvaguardia para este maíz y es
especialmente relevante ya que el maíz Mon 810 está ampliamente distribuido en la Península. En
España se cultivan 75.148 hectáreas de maíz modificado genéticamente contra el taladro, seguido en
Europa muy de lejos por Francia, con 21.174 hectáreas, según la Fundación Antama, que defiende los
transgénicos.
En el último año el cultivo en España creció un 39%. Antama defiende que los transgénicos ahorran
pesticidas, carburantes y requieren menos superficie de cultivo. El maíz transgénico se utiliza en
España principalmente para alimentar el ganado, ya que la ley obliga a etiquetar su presencia.
El ministro francés de Ecología, Jean-Louis Borloo, resaltó la importancia de su decisión. "Al tomar
Francia una decisión así, se va a convertir en un tema mundial porque somos una gran potencia
agrícola, y por eso Monsanto se pone nervioso", declaró Borloo a Le Parisien. Francia se suma a
Alemania, Austria y Hungría, que ya vetaron este maíz.
El anuncio recibió el apoyo de los ecologistas y el líder campesino francés José Bové concluyó la
huelga de hambre que emprendió el jueves contra los transgénicos. Tradicionalmente en Francia se ha
dado una oposición inusitada contra estos cultivos.
Juan Felipe Carrasco, de la organización ecologista Greenpeace critica que "en España hay
autorizadas 55 variedades de Mon 810. En 2004 había 22 variedades aprobadas y el Gobierno
socialista ha autorizado más de 30. Es sorprendente, ya que en Francia un gobierno conservador
prohíbe el mismo maíz". Greenpeace pide desde hace años al Gobierno que frene el cultivo de
transgénicos, pero el Ejecutivo defiende su seguridad y los beneficios para los agricultores. España es,
después de EE UU y Argentina, el principal productor de transgénicos.
Pese a su oposición, el Gobierno francés matiza que "las dudas sobre este organismo modificado no
condenan el interés de esta tecnología".
26
Annex 4
España contradice a Francia sobre el riesgo de los transgénicos
M. R. A. - Madrid
EL PAÍS - Sociedad - 17-01-2008
La decisión del Gobierno francés de suspender el cultivo del maíz transgénico MON 810
"tiene un componente político importante" y no obedece a razones ambientales, según el
director ejecutivo de la Agencia Española de Seguridad Alimentaria (AESAN), José Ignacio
Arranz. Este organismo es el responsable, dentro del Ministerio de Sanidad, de velar por la
seguridad de lo que llega a la mesa.
Francia anunció el pasado viernes que veta este cereal, modificado genéticamente contra la
plaga de taladro, basándose en los efectos nocivos para el medio ambiente que se
desprenden de los últimos estudios de la Alta Autoridad sobre Organismos Modificados
Genéticamente.
Sin embargo, según Arranz, el informe no aporta novedades en cuanto a los efectos para la
salud, por lo que su consumo es seguro. "El Gobierno francés ha distorsionado sus
conclusiones", declaró. "El maíz MON 810 ya obtuvo el visto bueno de la Autoridad Europea
de Seguridad Alimentaria en 2005".
Arranz ha criticado la doble moral del veto francés, que se limita al ámbito ambiental. Es decir,
que se suspende el cultivo pero no el comercio y las importaciones para su consumo.
Líder en cultivos, Francia es el cuarto país que se suma al veto contra el maíz transgénico,
tras Alemania, Austria y Hungría. Su decisión ha comprometido a España, ya que es el líder
europeo en el cultivo de la planta con 75.148 hectáreas sembradas, cuatro veces más que la
superficie dedicada en cualquier país Europeo.
La oposición francesa ha animado a los movimientos que se oponen al uso de transgénicos
en España. Ayer, más de 300 investigadores, ecologistas, agricultores y representantes de
sindicatos presentaron en Madrid un manifiesto para denunciar los "peligros" e "impactos" que
implica la introducción de los transgénicos "en el medio ambiente y en nuestros platos".
Sobre el respaldo del Gobierno a estos productos, el responsable de la Campaña de
Transgénicos de Greenpeace, Juan Felipe Carrasco, declaró que su opinión está basada en
"un grupo científico que no es independiente de las multinacionales vinculadas al poder
corporativo" en referencia al consejo asesor sobre transgénicos.
27
Annex 5
Mito 16: Los cultivos biotecnológicos, intrínsecamente, constituyen un peligro para el medio ambiente.
Realidad: No existe ninguna prueba, aparte de las extrapolaciones de supuestos riesgos, que
demuestren que los cultivos biotecnológicos sean por definición más "peligrosos" que sus
equivalentes convencionales u ecológicos.
Probablemente la revisión más extensa de este controvertido problema ha sido llevada a cabo
por los científicos neozelandeses Travis Glare y su colega alemán Jan-Peter Nap.76 Tras
revisar 250 artículos en los que se estudia un amplio espectro de impactos medioambientales,
las malas hierbas, el flujo genético horizontal, la biodiversidad y otros aspectos de la
ingeniería genética, concluyeron que muchos de los problemas de los que se ha
responsabilizado a los cultivos biotecnológicos no existen, y que aquellos que sí existen son
igualmente aplicables a los cultivos convencionales u ecológicos.
Las principales conclusiones de la revisión son:
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
No parece que los cultivos biotecnológicos tengan más probabilidad que los cultivos
tradicionales de fomentar la aparición de super-pestes y enfermedades.
No parece que los cultivos biotecnológicos tengan más posibilidad que otras variedades de
convertirse en malas hierbas fuera de situaciones de cultivo.
Los cultivos biotecnológicos no son más invasores, persistentes o capaces de convertirse en
malas hierbas que sus equivalentes convencionales.
No parece que los cultivos biotecnológicos tengan más posibilidad que otras variedades de
cultivos de transferir genes transgénicos, o cualquier otro tipo de gen.
La transferencia horizontal de genes puede ocurrir con una frecuencia excepcionalmente baja y
por tanto merece menos atención que la que se la da, pero hay que tratar de evitar la
posibilidad de que se desarrolle una resistencia a antibióticos útiles.
Generalmente no se han observado efectos indeseables sobre los insectos predadores por
parte de cultivos biotecnológicos modificados para resistir a los insectos en comparación con
los cultivos tradicionales.
Es demasiado fácil sacar conclusiones sobre impactos ecológicos secundarios. Los ejemplos
de efectos secundarios que se han descubierto hasta la fecha no han desvelado ningún
problema a nivel de ecosistema.
El uso de cultivos biotecnológicos ha conducido a una extraordinaria reducción del uso de
pesticidas lo que probablemente tenga un impacto positivo sobre la agro-biodiversidad.
No parece que los cultivos biotecnológicos tengan mayor probabilidad que cualquier otro
cambio en la agricultura de afectar negativamente a la biodiversidad.
Al determinar los impactos de los cultivos biotecnológicos el punto de referencia adecuado es
la comparación con otras plantas que han sido modificadas usando los métodos tradicionales
de mejora genética.
El riesgo de no utilizar cultivos biotecnológicos también debería formar parte de la valoración
de riesgos.
www.monsanto.es
La Biotecnología. Deshaciendo mitos
28
Annex 6
Adreces per obtenir informació per preparar el debat:
www.fao.org Transgenics
www.monsanto.es. La biotecnologia
www.syngentaseeds.es Biotecnologia
www.greenpeace.org/espana. Transgénicos
www.transgenicsfora.org
www.consumaseguridad.com Artículos:
-
Cultivos transgénicos en la U.E. (8.11.2007)
Límites éticos y jurídicos a lostransgénicos (12.03.2007)
29