L`error més gran de la meva vida va ser casar-me

09/03/2011
"L'error més gran de la meva vida va …
Punts de Trobada:
Ara Més
Ciència
Criatures
Cuina
Descobrir
Emprenem
Mestres
Sàpiens
Time Out
VaDeJocs
"Japó reclama les illes Kurils"
cerca
marinouski
El meu perfil |
Política
Opinió
Claus del dia
Crònica
Tanca sessió
Món
Debat
Atenció al client Subscripcions Edició paper Ara Premium
Territori
Esports
Societat
Ara tu
Cultura
Cultura
Mèdia
Economia
Esports
Comunicació
Contraportada
Hemeroteca
0
Comentaris
0
M. Rosa Muñoz:
"L'error més gran de la meva vida va ser casar-me"
Mare "No sé el que és l'amor d'una mare, però no li guardo rancor perquè em va
deixar viure" Satisfacció "He tingut moltes vides, i he disfrutat en totes excepte els
primers 28 anys" Monja "No ho vaig passar gens bé, no podies fer res que et satisfés"
EL + V IST
EL + NOU
1
Daltabaix a Intereconomía per un
programa de mà satíric del carnaval
de T errassa
2
Una portada del 'Ya' de 1974 ja
donava notícies d'ara
3
Els diaris britànics critiquen
l'expulsió de Van Persie i diuen que
van ser ...
4
Rigau proposa modernitzar les
sancions als alumnes
5
Els diaris especulen sobre una
possible malaltia del rei
LARA BONILLA | Actualitzada el 08/03 /201 1 00:00
La biografia de Maria Rosa Muñoz
Codina és carn de novel—la. Va tenir
una infància de nena rica, però sense
l'afecte d'una família. La seva mare va
ser una de les primeres dones
divorciades de la República. Del seu
pare no en té cap bon record, i la seva
mare la tractava amb menyspreu. Als
14 anys es va fer càrrec d'ella el
Tribunal de Menors i la van acabar
educant les monges. Es va fer monja
Maria Rosa Muñoz ha tingut una vida difícil però plena . JORDI
sense vocació, va ser missionera a
PIZARRO
Veneçuela i, als 28 anys, va penjar els
hàbits. Es va casar amb l'únic home que no va estimar i no va poder fer
realitat el seu desig de ser mare. Emprenedora quan no existia aquesta
paraula, va fundar una residència universitària, va dirigir dues escoles i va
viure a Anglaterra. Quan gairebé no hi havia dones en càrrecs de
responsabilitat, ella treballava a l'Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat.
A Mis hombres y yo repassa la seva vida.
EL + COMENTAT
PUBLICITAT
Ha estat una vida molt plena.
Sí, tinc la sensació que he viscut moltes vides. He disfrutat en totes, excepte
els primers 28 anys. Després m'han quedat 65 anys. Però estic satisfeta de la
meva vida.
EL MÉS DEST ACAT DE L'ARA PREMIUM
Comparat amb el que vostè ha patit, avui dia ens queixem massa?
VAGA ALS AEROPORTS
CONTRA LA
PRIVATITZACIÓ
Crec que no s'educa bé. Pares i educadors han de saber que als nens no se'ls
pot dir que sí a tot, han de saber que existeix el no. I quan d'adolescents tenen
una petita dificultat no se n'ha de fer una muntanya sinó dir-los que al llarg de
la vida s'hi trobaran moltes vegades. Adapta't.
El caos aeri
amenaça el Prat per
Setmana Santa
RESULTATS DE L'EUROBARÒMETRE
Què ha après dels fracassos?
Ultimàtum europeu perquè manin més
dones
Aquells anys a casa sense afecte, els anys de soledat a l'escola de monges i la
formació antinatural al convent m'ha servit per estar preparada per superar
moltes coses. Les dificultats després sempre m'han semblat més petites.
LA PRECAMPANYA DEL 2 2-M
Com es viu sense l'afecte de la família?
CONSEQÜÈNCIES DE LA LLEI AUDIOVISUAL
Quan ets petita no ho entens i vius preguntant-te contínuament per què et
tracten així, com és que no et fan un petó... però les preguntes quedaven
sense resposta.
Com ha marcat això la seva personalitat?
Potser he buscat molt l'afecte de les persones i ha estat una de les meves
equivocacions. Per això em desenamorava. El que jo imaginava no ho
ara.cat/…/Lerror-Mes-gran-vida-Casar…
Trias recupera l'estructura de govern de
Maragall
El govern espanyol insisteix a impulsar la
ràdio digital
NOU EXECUTIU
Una confusió entre partit i Govern que
no escandalitza
PUBLICITAT
1/3
09/03/2011
"L'error més gran de la meva vida va …
trobava. Ara m'adono que sempre he buscat l'acceptació dels altres en tot el
que feia. I era perquè tenia una mancança.
Sempre es diu que una mare ho faria tot pels fills, però hi ha
dones, com la seva mare, que no tenen aquest instint maternal.
Sí. Quan parlen de l'amor d'una mare per sobre de tot jo em sento malament
perquè no en tinc ni idea, del que se sent. Per això després he posat tot el meu
afecte i capacitat a fer coses i fer-les bé.
Com era la seva mare?
Només cuidava de la seva figura. Va viure coses molt avançades. Als anys 30
viatjava en avió, feia creuers i sortia molt. Però no va trobar ningú, deuen ser
els gens... Va morir pobra. Ella volia que jo l'anés a cuidar però no em
penedeixo de no haver-ho fet. Crec que tenia dret a viure. Sempre he posat els
drets dels demés per davant meu excepte en aquest cas. I no li guardo rancor.
Per ella sento agraïment perquè em va deixar néixer. Pel meu pare, en canvi,
no sento res.
I el seu instint maternal?
Jo volia formar una família. M'he equivocat, a la vida, però l'error més gran
va ser casar-me. Als 36 anys ja tenia prou coneixement per saber que no
l'estimava. Però tenia moltes ganes de saber què era tenir família i continuo
sense saber-ho. M'ha quedat pendent ser mare.
Se sent sola?
He trobat el sentit de família en altres persones, però sí que crec que la
soledat em persegueix.
Què recorda de la seva etapa de monja?
No ho vaig passar gens bé. No es podia fer res que et donés satisfacció. Ens
deien que havíem de buscar el que no ens agradés i el que fos difícil perquè és
el que agrada a Déu. Era un suplici i una educació equivocada. Allò no era
l'Evangeli. I quan vaig ser monja vaig ser una monja de veritat, perquè en tot
el que he fet he posat interès. Però vaig veure que no podia seguir i no me'n
penedeixo. Ho vaig deixar als 28 anys, vaig perdre la joventut.
Com va ser treure's l'hàbit?
Va ser un xoc. Ens havien dit que sempre havíem de mirar a terra, i sortir al
carrer i veure com els homes miraven les dones... Eren els anys 50. Els homes
tiraven floretes a les dones pel carrer i a mi em semblaven pecats mortals. T ot
allò em sorprenia.
Quina relació manté ara amb l'Església?
Sóc catòlica i les monges que estaven amb mi van venir a la presentació del
llibre. Em diuen que tot el que explico és veritat, però que ara els convents ja
no són així.
Dels 23 homes que apareixen al llibre, de quants es va enamorar?
De tres o quatre, però dos eren casats i ja estan tots morts.
Ha estat feliç?
Crec que sí perquè he tingut més del que podia imaginar.
Benvinguts a l'Ara Premium
Aquest és un contingut extra de l'ARA, fins a les 24 h encara
podeu consultar dues notícies més de l’Ara Premium.
0
Comparteix
PUBLICITA T
M'agrada
Sigues el primer dels teus amics a qui li agrada.
Envia a un amic
Imprimeix
Bodas todo incluido 90,95
Em pleo En Lleida
Vistas panoramicas, mirador a 100m. Jardines,
bodas civiles, music club
www.elmirador.cat
Ofertas de empleo en Lleida ¡Busca ya tu
trabajo en Jobrapido!
www.Jobrapido.es/Lleida
ara.cat/…/Lerror-Mes-gran-vida-Casar…
2/3
09/03/2011
0 COMENTARIS
"L'error més gran de la meva vida va …
COMENTA
Signatura triada
Comentari
Marina Pons Serra
Podeu canviar la vostra signatura
modificant el meu perfil
Accepto les normes d'ús
Envia
Política Opinió Món Territori Societat Cultura Economia Esports Comunicació Ara Premium
SUBSCRIVIU-VOS
NEWSLETTERS
Voleu rebre l’ARA a casa? Voleu
tenir accés il·limitat a tots els
continguts de l’edició digital?
Consulteu la nostra àrea de
subscripcions .
Si voleu rebre les notícies per e-mail, apunteu-vos al
servei de newsletters de l’Ara.cat.
RSS
ARA a l'ipad
Doneu-nos la vostra adreça i trieu els enviaments que
preferiu.
Facebook
ARA al vostre mòbil
© ARA Qui som
ara.cat/…/Lerror-Mes-gran-vida-Casar…
Mapa Web Contacte Publicitat
SEGUIU-NOS
Avís legal
Twitter
Defensor del lector
3/3