La vuelta a la capilla sixtina

Anuncio
LA VOLTA ALA CAPELLA SIXTINA
Miquel à ngel s.XVI
Situació de l'obra en el temps i context històric.
Les pintures de la Volta a la Capella Sixtina són obra de Mquel à gel al s.XVI. Es troben ala Capella
Sixtina del Vaticà , Roma.
Italia sXVI.(igual k al judici final)
Estil i anà lisi formal.(corrent humanista = k al judici)
Són una seqüència de pintures d'estil renaixentista del s.XVI. pertany a l'alt renaixemente o cinquecento.
Miquel à ngel no es considerava un pintor era escultor.per tant el seu dibuix-pintura , conserva moviment i la
força escultòrica. Aposta pero una belleza sublim, q aspira a la perfecció personali s'expressa en el dibuix.
Normalmente treballa soli prepara detalladament el dibuix de cada figura.entén l'execusió de la pintura
com una lluita per tot el q és materia, per alliberar la imatge i l'espiritualitat.
El papa Juli II encarrega la decoració de la volta. L'artista encara q havia pintat poc al fresc ho va aceptar
convençut q era una mala jugada per Bramante i per ridiculitzar-lo.
Miquel à ngel pinta més de cinc-cents . quadrats de la volta, a vint-i-cinc m.d'altura. La volta exhibeix
més de tres-cents cossos humans en una seqüència unità ria, representant el principi de la humanitat.
Estructura de la volta: estructura l'espai de 36x13m de planta a base de de falsos arcs faixons en 9 sectors
transversals i en 3 registres.
Arrancant de la pared, trobem 12 llunetesi vuit triangles o petxines. El registre central alterna requadres de dos
amplades: 5 petits y 4 grans.
Descripció.
P.1r.requadre: Separació de la llum de les tenebres.
G.2n.requadre: La creació del astres.
p.2r.requadre: Separació de les Aigües.
G.4t.requadre: Creació d'Adam.
P.5è.requadre: Creació d'Eva.
G.6è.requadre: Pecat i expulsió del ParadÃ−s.
P.7è.requadre: Sacrifici de Noé.
G.8è.requadre: Diluvi Universal.
1
P.9è.requadre: Noé Ebri.
Descripció dels registres laterals i en correspondencia amb el requadres petits: trobem tota una sèrie de
monumentals figures masculines (profetes) i femenines (sibil·les) de forma alternativa.
Aquestes figures estan assegudes en uns seients de marbre, decorats per parelles de nens marmoris. Cadascuna
té dos puttis (acompanyants jovenets) q porten les taules,llegeixen o escriuen.
Sobre els nen marmoris i flanquejant els requadres petits trobem als ignudis (joves nus) q lliguen al sostre
garlandes i medallons daurats. Sumen un total de 20 ignudis.
Entre els Profetes i Sibil·les, trobem tmb en els registres laterals o petxines i llunetes ala part baixa d'aquests,
representacions dels avantpassats de Crist. Les quatre petxines més grans dela racons representen la
miraculosa salvació d'Israel
Anà lisi formal.
Técnica al fresc, i obliga a suportar el goteig cà usic del pigmant als ulls.
Totes les figuresestan prèviament dibuixades, per tald'alliberrar la imatge. Predomini del dibuix sobre el
color. Les restauracions posen de manifest uns colors brillants i lluminosos. Es dóna un equilibri entre colors
cà lids que resalten sobre els freds.
Els colors no són plans, presenten clar-obscur mitjançats la degradació dels tons I la variació de la
intensitat dels colors.la llum es natural, uniforme i homogénea amb efectes clar-obscur.
La composició del conjunt és unità ria. I s'articula en una composició arquitectónica simulada q
divideix la volta en diferents seccions. Les figures semblen voler alliberar-se del marc espacial, però encara
s'on composicions tancades.
Si analitzem els esquemes compositius: als recuadres de la Creació les figures s'organitzen entorn lÃ−nies
corbes i el·liptiques.
A la Creació d'eva, al Sacrifici de Noé i Noé Ebri domina una composició triangular.
Al pecat i l'expulsió del ParadÃ−s trobem una asimetrÃ−a vertical q provoca efecte balança i equlibra la
composició.
En el Diluvi Universal trobem una falta de unitat en l'espai i profusió de figures desconectadse.
Des de el Sacrifici de Noé fins a Noé Ebri, veiem presècia de moltes figures q dificulten la claretat
compositiva. La resta de figures presenten estructures compositives triangulars o bé semicirculars (a les
llunetes).
Per cercar profunditat y volum les figures són entrellaçades i amb escorços. Els escorços amb el
contrast clar-obscur i una plenitud anatómica q es basa en proporcions gegantintes q augmenten a mesura q
avança vers l'altar, per corregir efectes visuals, aconsegueix dotar de volum escultòric i grandiositat la
composició.l'interssa representar l'esplendor corpori expressat a través de la musculatura quasi
sobrenatural com a pre-requisit de la belleza material i espiritual.
Llurs formes robustes i dilatades, doten de vitalitat, dinamisme i tensió `'terribilità '' a la composició. Es un
moviment contingut, on l'esperit es vol alliberar de la materia. Respresenta una fusió entre arquitectura i
2
pintura.
IconografÃ−a.
Tema mitològic-teològic. En espai central es narra el principi de la humanitat, a partir del Génesis. Desde
la creació de l'univers fins el cà stig de Déu a la Humanitat.
En els registres laterals representa als 7profetes de l'Antic Testament i les 5 Sibil·les paganes de
l'antigüetat.
Els triangles o petxines representen la miraculosa salvació d'Israel.
L'antiguitat pagana pren els nus `'ignudi'' i els `'putti''.
Significat i funció.
Miquel à gel accepta l'encà rrec de papa JuliIII contra la seva voluntad.
L'artista realitzà l'obra en total llibertat i soledat.
A l'obra l'autor realitzà un programa humanÃ−stic-religiós q xpressa la fusió de la teologia hebrea i la
cristiana amb les idees contempor`nies neoplatòniques. AixÃ− la creació d'Adam no sols explica la
creació de l'home sinó q li dóna un nou significat, Déu actua com un escultor q allibera la imatge de
l'home i la copia mortal de Déu; l'à nima alliberada del cos torna a l'essència de Déu.
La Creació d'Eva simbolitza la creació de l'Esglèsia. Els nus pagans simbolitzarien la situació de pecat
del món abans de l'arribada de Crist o bé ser les à nimes humanes.
Funció.
Religiosa-humanÃ−stica: manifest de les idees neoplatòniques; i PolÃ−tica: ja q agrada al papa JuliII
Els motius scundaris del sostre establien l'estil teològic del Papa i donaven aentendre q aquest era un nou
Mesies acuant com a agent terrenal de Déu per a castigar als heretges.
3
Descargar