Transport de mercaderies Salgaien garraioa Transporte de

Transport de
mercaderies
Transport de marchandises
Salgaien
Transporte de
garraioa
mercancías
> Plates-formes logistiques 84
> Flux de marchandises
86
> Entreprises de transport 100
> Plataforma logistikoak 84
> Salgaien fluxuak
86
> Garraio enpresak
100
> Plataformes logístiques 84
> Fluxos de mercaderies
86
> Empreses de transport 100
> Plataformas logísticas
84
> Flujos de mercancías
86
> Empresas de transporte 100
84
Plates-formes
logistiques
Plataformes
logístiques
La structure logistique des territoires
pyrénéens est encore caractérisée par
la juxtaposition de sites logistiques qui
se développent auprès de ports, de
chantiers de transport combinés ou
gares routières et qui répondent
essentiellement aux besoins de
consommation des grands centres
urbains.
L’estructura logística dels territoris
pirinencs encara es caracteritza per la
juxtaposició de centres logístics relacionats amb ports marítims, estacions
de transport combinat o centres per al
transport per carretera i que responen
essencialment a les necessitats de
consum dels grans centres urbans.
Lurralde piriniarren egitura logistikoaren ezaugarri nagusia, hirigune handien kontsumo beharrei erantzuteko,
itsas portuetatik, garraio konbinatuko
estazioetatik edo errepideko garraio
zentroetatik hurbil sortu diren zentro
logistikoen iustaposioa dugu.
La estructura logística de los territorios pirenaicos todavía se caracteriza
por la yuxtaposición de centros logísticos relacionados con puertos marítimos, estaciones de transporte combinado o centros para el transporte por
carretera y que responden esencialmente a las necesidades de consumo
de los grandes centres urbanos.
Les principaux ports des territoires
pyrénéens se placent par son activité
entre les quatre premiers de l’Espagne :
Barcelone (30 millions de tonnes en
2000), Bilbao (28 Mt) et Tarragona
(27 Mt) et le 6ème français : Bordeaux
(9 Mt). Les autres ports avec un volume de trafic significatif sont Pasaia
(5 Mt), Bayonne et Sète. Pendant les
dernières années le trafic maritime
dans cette zone a connu une forte
croissance. Barcelone notamment participe de la montée en puissance du
trafic conteneurisé (x3 en 10 ans) qui
représente 40 % de son activité, après
Algeciras (x5), Valencia (x4) et Gênes
(x4). Cette tendance, si elle se poursuit, pourrait conduire à une modification sensible de la répartition modale
des flux intra européens dans le cadre
du développement volontariste du
cabotage, tel que le préconise le Livre
Blanc sur les transports de la CE.
Els principals ports dels territoris pirinencs es situen per la seva activitat
entre els quatre primers d’Espanya:
Barcelona (30 milions de tones l’any
2000), Bilbao (28 Mt) i Tarragona (27
Mt) i el 6è francès: Burdeus (9 Mt). Els
altres ports amb un volum de trànsit
significatiu són Pasaia (5 Mt), Baiona i
Seta. Durant els darrers anys el trànsit
marítim en aquesta zona ha conegut un
fort creixement. Barcelona en particular participa de la pujada en potència
en matèria de trànsit de contenidors
(x3 en 10 anys) que representa el 40 %
de la seva activitat, desprès
d’Algeciras (x5), València (x4) i Gènova
(x4). Si aquesta tendència continua
podria conduir a una modificació sensible de la distribució modal dels fluxos
intraeuropeus en el marc del desenvolupament voluntarista del cabotatge,
tal com ho preconitza el Llibre Blanc
sobre transports de la CE.
Lurralde piriniarretako portu nagusiak,
jarduera kontuan hartzen badugu,
Espainiako lehenengo lau portuen artean
ditugu: Bartzelona (30 tona 2000 urtean),
Bilbo (28 Mt) eta Tarragona (27 Mt), eta
Frantziako 6.a: Bordele (9 Mt). Trafiko
esanguratsua mugitzen duten beste portuak Pasaia (5 Mt) eta Baiona eta Sète
dira. Azken urteotan itsas garraioa asko
hazi da Pirinio aldean. Bartzelonak bereziki, zeresan handi adu edukiontzietan
egiten den garraioaren arloan bizi izan
den igoeran (x3 10 urtetan), hau da, bere
jardunaren % 40, Algecirasen, Valentziaren eta Génovaren atzetik (lehenengoak, x5, eta beste biak x4 egin baitute).
Joera horrek horrela jarraitzen badu, eta
“Garraioen arloko Europako politika,
2010 urteari begira” gai duen Liburu
Zuriak bultzatzen duen gisara, kabotaia
garatzeko borondatea aurrera eramaten
bada, aldaketa nabarmenak ekar ditzake
Europako barruko fluxuetan erabiltzen
diren garraiobidetan.
Los principales puertos de los territorios pirenaicos se sitúan por su actividad entre los cuatro primeros de
España: Barcelona (30 millones de
toneladas en 2000), Bilbao (28 Mt) y
Tarragona (27 Mt) y el 6º francés:
Burdeos (9 Mt). Los otros puertos con
un volumen de tráfico significativo son
Pasaia (5 Mt), Bayona y Sète. Durante
los últimos años el tráfico marítimo en
esta zona ha conocido un fuerte crecimiento. Barcelona en particular participa de la subida en potencia en materia
de tráfico de contenedores (x3 en
10 años) que representa el 40 % de su
actividad, después de Algeciras (x5),
Valencia (x4) y Génova (x4). Si esta
tendencia continúa podría conducir a
una modificación sensible de la distribución modal de los flujos intraeuropeos en el marco del desarrollo voluntarista del cabotaje, tal como preconiza el Libro Blanco sobre transportes de
la CE.
Outre les ports, le réseau de platesformes intermodales des régions pyrénéennes s’appuie sur les grands chantiers de transport combiné de
Toulouse, Bordeaux, Hendaye-Irun et
Perpignan. La zone de Saint Charles à
Perpignan, associée aux pôles de
Cerbère – Portbou, du Boulou, de PortVendres et de Rivesaltes constitue un
exemple de plate-forme multisites au
même titre que Montpellier – Sète.
Saragosse développe une vaste plateforme multimodale à proximité de son
aéroport. Bilbao et Barcelone disposent de nombreux sites de transbordement et de consolidation du fret, aussi
bien publics que privés.
A més dels ports, la xarxa de plataformes intermodals de les regions pirinenques es recolza en els grans centres de transport combinat de Tolosa de
Llenguadoc, Burdeus, Hendaye-Irún i
Perpinyà. La zona de Saint Charles a
Perpinyà, associada als pols de
Cervera de la Marenda – Portbou, el
Voló, Portvendres i Ribesaltes constitueix un exemple de plataforma multicentres igual que Montpeller – Seta.
Saragossa desenvolupa una vasta plataforma logística multimodal a l’entorn
del seu aeroport. Bilbao i Barcelona
disposen de nombrosos centres de
transbordament i de consolidació de les
mercaderies, tant públics com privats.
Portuetaz aparte, Pirinioetako erregioetako plataforma intermodal garrantzitsuenak
Tolosa,
Bordele,
Hendaia-Irun eta Perpiñango garraio
konbinatuko zentro handiak ditugu.
Perpiñango Saint Charles Cerbère –
Portbou, Le Boulou, Port-Vendres eta
Rivesaltes poloekin loturik baitago,
zentro anitzeko plataformaren adibide
dugu, Montpellier – Sète inguruarekin
batera. Zaragoza ere plataforma multimodal zabala ari da garatzen aireportuaren
inguruan.
Bilbok
eta
Bartzelonak transbordorako eta salgaiak bidaltzeko prestakuntzarako
hainbat zentro dituzte.
Además de los puertos, la red de plataformas intermodales de las regiones
pirenaicas se apoya en los grandes
centros de transporte combinado de
Toulouse, Burdeos, Hendaye-Irún y
Perpiñán. La zona de Saint Charles en
Perpiñán, asociada a los polos de
Cerbère – Portbou, Le Boulou, PortVendres y Rivesaltes constituye un
ejemplo de plataforma multicentros
igual que Montpellier – Sète. Zaragoza
desarrolla una vasta plataforma logística multimodal en el entorno de su
aeropuerto. Bilbao y Barcelona disponen de numerosos centros de transbordo y de consolidación de las mercancías, tanto públicos como privados.
Les flux aériens de fret concernent surtout les produits à forte valeur ajoutée
et poids relativement faible. Ils ne sont
représentatifs que pour les aéroports
de Barcelone, Vitoria-Gasteiz,
Saragosse et Toulouse, bien qu’ils
soient souvent réalisés en fret camionné sur les hubs nationaux de MadridBarajas ou Paris-Charles-de-Gaulle.
El transport aeri de mercaderies és
utilitzat sobretot per productes de fort
valor afegit i de relatiu poc pes. Només
tenen un trànsit significatiu els aeroports de Barcelona, Vitòria-Gasteiz,
Saragossa i Tolosa de Llenguadoc, tot i
que sovint es realitza per camió fins
als hubs estatals de Madrid-Barajas o
París-Charles-de-Gaulle.
Airetiko garraioa balio erantsi handiko
eta nolabait ere pisu gutxiko salgaiak
garraiatzeko erailtzen da soilik. Alde
horretatik, Bartzelona, Vitoria-Gasteiz,
Zaragoza eta Tolosako aireportuek
bakarrik dute trafiko aipagarririk, eta
askotan kamioiz eramaten dira MadrilBarajas edo Paris-Charles-de-Gaulle
aireportuetara arte.
El transporte aéreo de mercancías es
utilizado sobretodo por productos de
fuerte valor añadido y de relativo poco
peso. Sólo tienen un tráfico significativo los aeropuertos de Barcelona,
Vitoria-Gasteiz, Zaragoza y Toulouse,
aunque a menudo se realiza por camión
hasta los hubs estatales de MadridBarajas o París-Charles-de-Gaulle.
85
Plataforma
logistikoak
Plataformas
logísticas
Un territoire au cœur des échanges péninsule Ibérique/Europe du Nord
Un territori al cor dels intercanvis península Ibèrica / Europa del nord
Penintsula iberiarraren eta Europa iparraldearen arteko trukeen muinean dagoen lurralde bat
Un territorio en el corazón de los intercambios península Ibérica / Europa del Norte
Sources Font Iturria Fuente : Observatoire des trafics à travers les Pyrénées
Reste de l’Europe
Resta d’Europa
Europako
gainontzeko
herrialdeak
Resto de Europa
France
França
Frantzia
Francia
5,2
56
41
Répartition du trafic 2000
en millions de tonnes
Distribució del trànsit 2000
en milions de tones
2000ko trafikoaren banaketa,
milioi tonaka
Distribución del tráfico 2000
en millones de toneladas
44
2,4
9
Route PL
Carretera camions
Errepideak-kamioiak
Carretera camiones
Péninsule Ibérique
Península Ibèrica
Penintsula iberiarra
Península Ibérica
Fer
Ferrocarril
Trenbidea
Ferrocarril
Ensemble des échanges routiers (en millions de tonnes)
Conjunt dels intercanvis per carretera (en milions de tones)
Errepide bidezko salgaien trukeak (milioi tonatan)
Conjunto de los intercambios por carretera (en millones
Mer
Marítim
Itsas garraioa
Marítimo
de toneladas)
Sources Font Iturria Fuente : SITRAM, Ministerio de Fomento
350
International
Internacional
Nazioartekoak
Internacional
300
250
National
Nacional
Nazionalak
Nacional
200
150
Interrégional
Interregional
Erregio artekoak
Interregional
100
50
0
Territoires sud Pyrénées
Territoris Pirineus Sud
Pirinioen hegoaldeko lurraldeak
Territorios Pirineos Sur
Territoires nord Pyrénées
Territoris Pirineus Nord
Pirinioen iparraldeko lurraldeak
Territorios Pirineos Norte
Interne
Intern
Erregio barrukoak
Interno
86
Flux
Volume de marchandises transporté en
2000 dans les territoires pyrénéens, en
millions de tonnes pour tous les modes
de transport (sauf le ferroviaire pour
les quatre Communautés autonomes)
de
marchandises
Volum de mercaderies transportat
l’any 2000 als territoris pirinencs, en
milions de tones per a tots els modes
de transport (excepte el ferroviari per
a les quatre Comunitats autònomes)
Domaine des échanges
Intérieur de chaque territoire
Interrégional entre ces territoires
Entre ces territoires et le reste de l’Etat respectif
Entre ces territoires et le reste du monde
dont transfrontaliers entre ces territoires
Total
Àmbit dels intercanvis
Interior de cada territori
Interregional entre aquests territoris
Entre aquests territoris i la resta de l’Estat respectiu
Entre aquests territoris i la resta del món
dels quals transfronterers entre aquests territoris
Total
Fluxos
Pirinioetako lurraldeetan 2000 urtean
garraiaturiko salgaien bolumena, milioi
tonatan eta garraiobide guztietan (lau
autonomia erkidegoetan trenbide-garraioan izan ezik)
Pays Basque
Navarre
Aragon
Catalogne
158 Mt
25 Mt
65 Mt
100 Mt
de
mercaderies
Volumen de mercancías transportado
en 2000 en los territorios pirenaicos,
en millones de toneladas para todos
los modos de transporte (excepto el
ferroviario para las cuatro Comunidades autónomas)
Aquitaine
Midi-Pyrénées
Languedoc-Roussillon
206 Mt
15 Mt
59 Mt
33 Mt
12,6 Mt
348 Mt
313 Mt
País Basc
Navarra
Aragó
Catalunya
158 Mt
25 Mt
65 Mt
100 Mt
Aquitània
Migdia-Pirineus
Llenguadoc-Rosselló
206 Mt
15 Mt
59 Mt
33 Mt
12,6 Mt
348 Mt
EAE
Nafarroa
Aragoi
Katalunia
Lurralde bakoitzaren barruan
158 Mt
Lurralde horien artean
25 Mt
Lurralde horien eta kasuan kasuko estatuko gainontzekoen artean
65 Mt
Lurralde horien eta munduko gainontzeko lekuen artean
100 Mt
Lurralde horien artean, baina mugaz gaindik
Guztira
348 Mt
313 Mt
Fluxuen eremua
Ámbito de los intercambios
Interior de cada territorio
Interregional entre estos territorios
Entre estos territorios y el resto del Estado respectivo
Entre estos territorios y el resto del mundo
de los cuales transfronterizos entre estos territorios
Total
Akitania
Midi-Pyrénées
Languedoc-Roussillon
206 Mt
15 Mt
59 Mt
33 Mt
12,6 Mt
313 Mt
País Vasco
Navarra
Aragón
Cataluña
158 Mt
25 Mt
65 Mt
100 Mt
Aquitania
Midi-Pyrénées
Languedoc-Rosellón
206 Mt
15 Mt
59 Mt
33 Mt
12,6 Mt
348 Mt
313 Mt
87
Salgaien
fluxuak
Flujos
de
mercancías
Echanges entre les territoires pyrénéens - Flux routiers en 1999
Intercanvis entre els territoris pirinencs - Fluxos per carretera 1999
Pirinioetako lurraldeen arteko trukeak. Errepideko fluxuak 1999an
Intercambios entre los territorios pirenaicos - Flujos por carretera 1999
Aquitaine
1 386
Midi-Pyrénées
8 883
5 665
3 137
Languedoc-Roussillon
444
353
121
5 930
Euskadi
38
106
965
Navarra
2 884
440
1 949
3 368
441
Andorra
3 843
2 467
1 700
Catalunya
Aragón
6 652
Sources :
Font:
Iturriak:
Fuentes:
SITRAM, Ministerio de
FOMENTO
Enquête Transit 1999
enquesta de trànsit 1999
1999ko trafikoari
buruzko inkesta
encuesta de tráfico 1999
En milliers de tonnes
milers de tones
milaka tonatan
miles de toneladas
88
Flux
de
marchandises
Fluxos
de
mercaderies
Sur les 12,6 millions de tonnes échangées entre ces territoires traversant la
frontière franco-espagnole, presque la
totalité emprunte des poids-lourds1. Le
fer n’en assure que 1 % avec 148 000
tonnes, dont la quasi totalité est constituée par les échanges Aquitaine – Pays
Basque (68 000 tonnes) et MidiPyrénées – Catalogne (58 000 tonnes).
Ces flux sont principalement réalisés
sur les passages atlantique et méditerranéen, bien que les franchissements
des Pyrénées centrales soient stratégiques pour les échanges de MidiPyrénées avec la Catalogne et l'Aragon.
Dels 12,6 milions de tones intercanviades entre aquests territoris que travessen la frontera estatal, gairebé la
totalitat utilitza camions1. El ferrocarril
només porta 148 000 tones, fonamentalment en les relacions Aquitània –
País Basc (68 000 tones) i MigdiaPirineus – Catalunya (58 000 tones).
Aquests fluxos es realitzen principalment a través dels passos atlàntic i
mediterrani, tot i que els dels Pirineus
centrals són estratègics per als intercanvis de Migdia-Pirineus amb
Catalunya i Aragó.
Lurralde horien artean muga igaroz
garraiaturiko 12,6 milioi tonatik ia
gehiena kamioietan1 garraiatzen da.
Trenbidez 148 000 tona baino ez da
eramaten, eta ia guztia Akitania – EAE
(68 000 tona) eta Midi-Pyrénées –
Katalunia (58 000 tona) arteko erlazioetan garraiatzen da.Garraio horiek
Atlantiko eta Mediterraneo aldeko
pasaguneak baliatuz egiten dira, batez
ere. Baina Pirinioen erdialdeko pasaguneak oso garrantzitsuak dira MidiPyrénées eta Katalunia eta Aragoi
arteko harremanetarako.
De los 12,6 millones de toneladas
intercambiadas entre estos territorios
que atraviesan la frontera estatal, casi
la totalidad utiliza camiones1. El ferrocarril sólo lleva 148 000 toneladas, que
se concentran en las relaciones
Aquitania – País Vasco (68 000 toneladas) y Midi-Pyrénées – Cataluña (58
000 toneladas). Estos flujos se realizan
principalmente a través de los pasos
atlántico y mediterráneo, aunque los
de los Pirineos centrales son estratégicos para los intercambios de MidiPyrénées con Cataluña y Aragón.
Pour les régions françaises, les échanges avec les voisins immédiats sont
prépondérants. Ils représentent ainsi
les trois quarts des échanges de chacune des régions avec l'Espagne. Ces
échanges de proximité sont relativement moins importants pour les
Communautés espagnoles où ils ne
représentent que 40 % des échanges
d'Aragon vers la France, 50 % pour la
Catalogne, 58 % pour la Navarre et
61 % pour le Pays Basque.
Per a les regions franceses, els intercanvis amb els veïns immediats són
preponderants i representen les tres
quartes parts dels intercanvis de cada
una de les regions amb Espanya.
Aquests intercanvis de proximitat són
relativament menys importants per a
les Comunitats espanyoles, on només
representen el 40 % dels intercanvis
d'Aragó cap a França, el 50 % per a
Catalunya, el 58 % per a Navarra i el
61 % per al País Basc.
Frantziako erregioetan, mugakide dituzten erregioekiko harremanak gailentzen
dira, erregio horietako bakoitzak
Espainiarekin dituen trukeen hiru laurden harzen baitu. Pirinioen hegoaldean
hurbileko lurraldeekiko harreman horiek
ez dute hainbesteko pisurik. Esate baterako, Aragoik Frantziarekin dituen trukeen % 40 baino ez du hartzen ondoko
luraldeekiko garraioak, % 50 Kataluniari
dagokionean, % 58 Nafarroan eta
% 61 Euskal Autonomia Erkidegoan.
Para las regiones francesas, los intercambios con los vecinos inmediatos son
preponderantes y representan las tres
cuartas partes de los intercambios de
cada una de las regiones con España.
Estos intercambios de proximidad son
relativamente menos importantes para
las Comunidades españolas, donde sólo
representan el 40 % de los intercambios de Aragón hacia Francia, el 50 %
para Cataluña, el 58 % para Navarra y el
61 % para el País Vasco.
Si ces échanges sont significatifs, ils
restent très inférieurs aux échanges
entre régions voisines d'un même
pays… une conséquence de « l'effet
frontière ». L'effet frontière est un
concept traduisant le constat que les
frontières des Etats continuent d'opposer une barrière invisible, forte, aux
échanges internationaux en comparaison des échanges interrégionaux.
Dans le cadre du Marché Unique européen, ce phénomène devrait perdre de
sa force grâce à la monnaie unique et
la libre circulation des personnes et
des biens.
Per bé que aquests intercanvis són
significatius, romanen molt inferiors
als intercanvis entre regions veïnes
d'un mateix Estat… com a conseqüència de “l'efecte frontera”. L’efecte
frontera és un concepte que tradueix la
constatació que les fronteres dels
Estats continuen oposant una barrera
invisible però forta als intercanvis
internacionals en comparació amb els
intercanvis interregionals. En el marc
del Mercat Únic europeu, aquest fenomen hauria de perdre força gràcies a
la moneda única i la lliure circulació de
persones i béns.
Truke horiek adierazgarriak diren arren,
estatu baten barruko elkarren ondoko
erregioen artean askoz ere truke gehiago izan ohi da, eta hori guztia “muga
efekturaren” ondorio garbia da.
Kontzeptu horrek zera esan nahi du,
erregioen arteko trukearekin alderatzen badugu.estatuen arteko mugak
ikustezina den baina oso indartsua den
muga bat izaten jarraitzen dutela
nazioarteko trukeetarako. Nolanahi ere,
Merkatu Bakarraren eremuan efektu
horrek indarra galduko bide du moneta
bakarrarekin eta pertsonen eta ondasunen joan-etorri askatasunarekin.
Aunque estos intercambios son significativos, son muy inferiores a los intercambios entre regiones vecinas de un
mismo Estado… como consecuencia
del “efecto frontera”. El efecto frontera
es un concepto que traduce la constatación que las fronteras de los Estados
continúan oponiendo una barrera invisible pero fuerte a los intercambios internacionales en comparación con los
intercambios interregionales. En el
marco del Mercado Único europeo, este
fenómeno debería perder fuerza gracias a la moneda única y la libre circulación de personas y bienes.
A noter que selon qu'ils sont mesurés
du point de vue de l'infrastructure
(enquête transit) ou par les douanes,
les échanges Catalogne – LanguedocRoussillon sont différents : ce phénomène peut être expliqué par le rôle des
plates-formes locales dans l'organisation logistique des flux.
Cal afegir que, segons siguin mesurats
des del punt de vista de la infraestructura (enquesta de trànsit) o per les
duanes, els intercanvis Catalunya –
Llenguadoc-Rosselló dif ereixen:
aquest fenomen es pot explicar pel
paper de les plataformes locals en l'organització logística dels fluxos.
Gainera, adierazi beharra dago
Katalunia – Languedoc-Roussillon
arteko datuak aldatu egiten direla
datuak azpiegituretan (trafikoko inkesten bidez) edo aduanetatik hartuz gero:
agian horren arrazoia plataforma lokalek fluxuen antolaketa logistikoan
duten papera izan daiteke.
Hay que añadir que, según sean medidos desde el punto de vista de la
infraestructura (encuesta de tráfico) o
por las aduanas, los intercambios
Cataluña – Languedoc-Rosellón difieren: este fenómeno se puede explicar
por el papel de las plataformas locales
en la organización logística de los flujos.
1 - Les données relatives à ces flux proviennent de l'enquête trafic et comprennent uniquement les échanges effectués par la route
et le chemin de fer (donc hors opérations de
cabotage maritime).
1 - Les dades relatives a aquests fluxos provenen de l'enquesta de trànsit i només impliquen els intercanvis efectuats per carretera
i ferrocarril; sense comptar amb les operacions de cabotatge marítim.
1 - Fluxuei buruzko datuak trafiko-inkestatik
hartu dira, eta errepidez eta trenbidez egindako trukeak bakarrik hartzen dituzte aintzat, tsas garraioa kontuan izan gabe.
1 - Los datos relativos a estos flujos provienen de la encuesta de tráfico y sólo implican
los intercambios efectuados por carretera y
ferrocarril; sin contar con las operaciones
de cabotaje marítimo.
89
Salgaien
fluxuak
Flujos
de
mercancías
Principaux échanges (>4 millions de tonnes) avec les autres régions Flux routiers 1999
Principals intercanvis (> 4 milions de tones) amb les altres regions Fluxos per carretera 1999
Beste erregio batzuekiko truke nagusiak (>4 milioi tona) baino gehiagokoak Errepideko fluxuak (1999)
Principales intercambios (> 4 millones de toneladas) con las otras regiones Flujos por carretera 1999
ILE DE FRANCE
POITOU-CHARENTES
4 300
RHONE-ALPES
Sources Font Iturria Fuente : SITRAM, Ministerio de FOMENTO, Enquête TRANSIT
8 280
6 775
PROVENCE-ALPES-COTE D'AZUR
CANTABRIA
14 202
4 801
LA RIOJA
6 360
CASTILLA Y LEÓN
9 549
9 083
COMUNIDAD DE MADRID
15 433
4 852
COMUNIDAD VALENCIANA
ANDALUCIA
En milliers de tonnes
milers de tones
milaka tonatan
miles de toneladas