Descarregar PDF

B IODIVERS IDAD.
B IODIVERS ITAT.
LA D ISPERSIÓN DE
LA D ISPERSIÓ DELS
LOS FRUT OS
FR UITS
Gabine t de Didàct ica Jar dí Bot ànic
Gabine t de Didàct ica Jar dí Bot ànic
1
BIODIVERSIDAD;
BIODIVERSIDAD;
BIODIVERSITAT;
BIODIVERSITAT;
LA DISPERSIÓN
DISPERSIÓN DE LOS
FRUTO
FRUTOS
LA DISPERSIÓ DELS
FRUITS
1. LAS SEMILLAS LISTAS PARA VIAJAR
1. LES LLAVORS LLESTES PER A VIATJAR
Las plantas, igual que el resto de los seres vivos, dependen
de la producción de otros individuos para la supervivencia de la
especie y para ello tienen que viajar en alguna fase de su vida.
Les plantes, igual que la resta dels éssers vius, depenen de
la producció d'altres individus per a la supervivència de l'espècie i
per això han de viatjar en alguna fase de la seua vida.
Las plantas aunque parezcan inmóviles también tienen
movimiento:
- Tallos explorativos o viajeros. Su movimiento no suele ser
perceptible a simple vista aunque puede ser extremadamente
rápido.
- Largas raíces en busca de agua.
- Jaula de pájaro. Entramado de ramas y raíces secas que
alberga en su interior las semillas de modo que es arrastrado
por el viento durante días hasta alcanzar un lugar apropiado
donde tengan las condiciones adecuadas para crecer.
- Semillas. La forma más común.
Las semillas llevan toda la información genética necesaria
para reproducir las plantas progenitoras. Además, la mayoría
están provistas de una carga de nutrientes que alimentarán a
la planta durante los primeros estadios de su crecimiento.
Todo esto en un reducido espacio, lo cual les permite viajar.
Les plantes encara que pareguen immòbils també tenen
moviment:
- Tiges exploratives o viatgeres. El seu moviment no sol ser
perceptible a simple vista encara que pot ser extremadament
ràpid.
- Llargues arrels a la recerca d'aigua.
- Gàbia de pardal. Entramat de branques i arrels seques que
alberga en el seu interior les llavors de manera que és
arrossegat pel vent durant dies fins a aconseguir un lloc
apropiat on tinguen les condicions adequades per a créixer.
- Llavors. La forma més comuna.
Les llavors porten tota la informació genètica necessària per a
reproduir les plantes progenitores. A més, la majoria estan
proveïdes d'una càrrega de nutrients que alimentaran a la
planta durant els primers estadis del seu creixement. Tot açò
en un reduït espai, la qual cosa els permet viatjar.
2
2. REPRODUCCIÓN VEGETAL.
Las plantas se pueden reproducir de dos formas:
2. REPRODUCCIÓ VEGETAL.
Les plantes es poden reproduir de dos formes:
a) Reproducción sexual.
Mediante semillas.
Las semillas se forman a partir de la fecundación del óvulo.
A tra vés de esta reproducción se obtiene variabilidad
genética, es decir, se obtienen individuos de la misma
especie pero que contienen diferente información genética,
lo cual les interesa a todos los organismos vivos para
aumentar así la supervivencia de la especie pues les
ofrece ventajas para poder sobrevivir en condiciones
adversas del entorno.
a) Reproducció sexual.
b ) Reproducción asexual.
Por trozos de planta o esquejes.
La mayoría de las células vegetales son totipotentes, es
decir, son capaces de formar una planta entera a partir de
una célula de cualquier parte de la planta. Esto les permite
reproducirse rápidamente, pero en este caso no hay
variabilidad genética ya que se obtienen individuos con la
misma información genética que los progenitores (clones).
b ) Reproducció asexual.
Per mitjà de llavors.
Les llavors es formen a partir de la fecundació de l'òvul.
A tra vés d'esta reproducció s'obté variabilitat genètica, és a
dir, s'obtenen individus de la mateixa espècie però que
contenen diferent informació genètica, la qual cosa els
interessa a tots els organismes vius per a augmentar així la
supervivència de l'espècie ja que els ofereix avantatges per
a poder sobreviure en condicions adverses de l'entorn.
Per trossos de planta o esqueixos.
La majoria de les cèl·lules vegetals són totipotents, és a dir,
són capaces de formar una planta sencera a partir d'una
cèl·lula de qualsevol part de la planta. Açò els permet
reproduir-se ràpidament, però en aquest cas no hi ha
variabilitat genètica ja que s'obtenen individus amb la
mateixa informació genètica que els progenitors (clons).
3
3. ¿CÓMO VIAJAN LAS SEMILLAS?
Las plantas jóvenes crecen mejor si cuentan con un espacio
libre para hacerlo, alejadas de la planta de la que proceden para
colonizar nuevos territorios y para evitar la competencia por los
nutrientes, conseguir más luz del sol, más espacio para las
raíces… Por este motivo a las plantas les interesa dispersarse.
3. COM VIATGEN LES LLAVORS?
Les plantes joves creixen millor si compten amb un espai
lliure per a fer-ho, allunyades de la planta de la què procedeixen
per a colonitzar nous territoris i per a evitar la competència pels
nutrients, aconseguir més llum del sol, més espai per a les arrels…
Per aquest motiu a les plantes els interessa dispersar-se.
MECANISMOS DE DISPERSIÓN DE SEMILLAS
A) POR EL VIENTO (ANEMOCORIA).
-
-
Semillas equipadas de un mechón de hilos. La semilla
puede ser transportada a lo largo de varios kilómetros. Ej.
Diente de león (semillas equipadas con un disco continuo
de hilos radiales que forman un verdadero paracaídas).
Este mecanismo no es efectivo en el interior de un bosque
puesto que no circula el viento.
Semillas dispuestas de alas (sámaras) que gracias a su
altura viajarán mucho más lejos. Ej. Arce europeo,
sicomoro.
B) POR EL AGUA (HIDROCORIA)
-
-
Coco: en su interior hay un suministro abundante de
alimento suculento, la pulpa del coco y unos 30 cl de agua.
La parte externa está equipada con un flotador de fibra que
lo mantiene en la superficie del agua.
Hab a de mar: son semillas gigantes, las cuales pueden ser
viables incluso tras haber pasado un año en el mar.
MECANISMES DE DISPERSIÓ DE LLAVORS
A) PEL VENT (ANEMOCÒRIA).
− Llavors equipades d'un floc de fils. La llavor pot ser
transportada al llarg de diversos quilòmetres. Ex. Dent de
lleó (llavors equipades amb un disc continu de fils radials
que formen un veritable paracaigudes). Aquest mecanisme
no és efectiu en l'interior d'un bosc ja que no circula el vent.
-
Llavors disposades d'ales (sàmares) que gràcies a la seua
estructura viatjaran molt més lluny. Ex. Fals plàtan (Acer
pseudoplatanus), sicòmor.
B) PER L'AIGUA (HIDROCÒRIA)
− Coco: en el seu interior hi ha un subministrament abundant
d'aliment suculent, la polpa del coco i uns 30 cl d'aigua. La
part externa està equipada amb un flotador de fibra que ho
manté en la superfície de l'aigua.
− Fava de mar: són llavors gegants, les quals poden ser
viables inclús després d'haver passat un any en el mar.
4
C) POR LOS ANIMALES (ZOOCORIA).
Las plantas contratan los servicios de transporte de los
animales de varias maneras: soborno, fraude, autosacrificio y
coacción.
-
-
Ganchos afilados y fuertes que apuntan hacia todas
direcciones (Ectozoocoria). Ej. Ricino.
Semillas que están recubiertas de sustancias atractivas
para los animales (Endozoocoria). Ej. Frutos carnosos. Para
asegurarse que las semillas están totalmente desarrolladas,
los frutos tienen un color y sabor desagradable durante su
maduración.
Algunas semillas necesitan pasar por el tubo digestivo de
un animal para poder germinar. Los jugos digestivos
debilitan la envoltura de la semilla favoreciendo la salida de
la planta. Ej. Acacia.
D) POR MECANISMOS ACTIVOS.
C) PELS ANIMALS (ZOOCÒRIA).
Les plantes contracten els servicis de transport dels animals de
diverses maneres: suborn, frau, autosacrifici i coacció.
− Ganxos esmolats i forts que apunten cap a totes direccions
(Ectozoocòria). Ex. Ricí.
− Llavors que estan recobertes de substàncies atractives per
als animals (Endozoocòria). Ex. Fruits carnosos. Per a
assegurar-se
que
les
llavors
estan
totalment
desenvolupades, els fruits tenen un color i sabor
desagradable durant la seua maduració.
− Algunes llavors necessiten passar pel sistema d'un animal
per a poder germinar. Els sucs digestius debiliten l'embolcall
de la llavor afavorint l'eixida de la planta. Ex. Acàcia.
D) PER MECANISMES ACTIUS.
No depende de la ayuda de ningún agente externo.
No depèn de l'ajuda de cap agent extern.
a) Explosión por hidratación.
Conforme va madurando, se va llenando de un jugo viscoso.
La presión en su interior alcanza tal magnitud que explota y
las semillas salen disparadas hasta unos 6 m. Ej. Pepinillo
del diab lo.
a) Explosió per hidratació.
b) Explosión por deshidratación.
b) Explosió per deshidratació.
Conforme va madurant, es va omplint d'un suc viscós. La
pressió en el seu interior aconsegueix tal magnitud que
explota i les llavors ixen disparades fins a uns 6 m. Ex.
Cogombret del diable.
5
Cuando una vaina se calienta durante un día de verano, el
lado que está hacia el sol se seca más rápidamente por
evaporación que el lado que está en la sombra, de esta
forma, se establece una presión que hace que se abra en
dos mitades, disparando sus semillas en todas direcciones.
Ej. Leguminosas.
4. PRÁCTICA
Quan una baina es calfa durant un dia d'estiu, el costat que
està cap al sol se seca més ràpidament per evaporació que
el costat que està en l'ombra, d'esta manera, s'estableix una
pressió que fa que s'obriga en dos meitats, disparant les
seues llavors en totes direccions. Ex. Lleguminoses.
4. PRÀCTICA
De igual manera que utilizamos vehículos para
desplazarnos, las plantas construyen sus propios vehículos
ecológicos. Para comprender mejor las estrategias de los seres
vi vos planteamos dos actividades:
De la mateixa manera que utilitzem vehicles per a
desplaçar-nos, les plantes construeixen els seus propis vehicles
ecològics. Per a comprendre millor les estratègies dels éssers vius
plantegem dues activitats:
1. Se les proporcionarán muestras de diferentes semillas de
las cuales tendrán que descubrir el mecanismo de
dispersión en cada tipo de semilla.
1. Proporcionar mostres de diferents llavors de les quals
hauran de descobrir el mecanisme de dispersió en cada
tipus de llavor.
2. Desarrollar modelos con mecanismos físico-químicos.
Después de construir sus modelos, los alumnos podrán
preparar una competición donde verán lo efectivos que son,
viendo que semillas alcanzan la distancia más larga,
flotando, nadando o llevadas por el viento.
2. Desenvolupar models amb mecanismes fisicoquímics.
Després de construir els seus models, els alumnes podran
preparar una competició on veuran l'efectivitat del model,
veient quines llavors aconsegueixen la distància més llarga,
surant, nedant o portades pel vent.
En la visita al Jardí exterior se les enseñará, a parte de los
árboles más emblemáticos del Jardí y los invernaderos, diferentes
frutos, para que observen cómo se dispersan. Además podrán
recoger diferentes frutos y semillas para realizar un pequeño
muestrario que se llevarán al centro escolar.
En la visita al Jardí exterior se'ls ensenyarà, a part dels
arbres més emblemàtics del Jardí i els hivernacles, diferents fruits,
perquè observen com es dispersen. A més podran arreplegar
diferents fruits i llavors per a realitzar un xicotet mostrari que es
portaran al centre escolar.
6