l`argenteria religiosa de les parroquies de la ribera d`ebre

Miscel lania del CERE 17, 2005 87-98
L'ARGENTERIA RELIGIOSA DE LES PARROQUIES
DE LA RIBERA D'EBRE. SEGONS L'INVENTARIO
MONUMENTAL DERTUSENSE DE MOSSEN
MANUEL MILIAN BOlX
IOAN-HILARI ~ur\ioz
CEBASTIA
Secció d'Histovia Locni del CEIiE
Professor de I'IES Kamon Berenguev i V d'A?npostn
INTRODUCCI~
El dia 1 de desembre de i'any 1933, el bisbe de Tortosa Felix Bilbao Ugarriza va ericomanar al prevere d'origen morella Manuel Milian Boix que fes un
inventari detallat del pahimoni artístic que en aquel1 moment hi havia a les
parroquies de la diocesi.' El prevere complí i'encarrec, i l'any 1935 enllestia
a Forcall (els Ports) -on exercia com a rector- l'anomenat i9rventario Moriumeiztnl Devtusense. Una copia d'aquest inventari mecanoscrit, que en bona
part roman inedit, es conserva a l'Arxiu Historic Diocesa de Tortosa i és la
que hem emprat nosaltres."
La importancia d'aquest document és realment excepcional perque descriu
edificis, retaules i diversosobjectes artístics que hi havia en aquel1 moment a les
parrbquies, santuaris i ermites de la diocesi de Tortosa i que desaparegueren
o es malmeteren duraut els anys 1936-1939.
Malgrat les bondats evidents de I'inventari realitzat per mossen Milian,
hem de tenir present que no es tracta d'un recull exhaustiu de totes i cadascuna de les peces artístiques que hi havia a les esglésies en el moment de
fer el recull, ja que aquest prevere mostra una clara predilecció (ben normal
a I'epoca de la redacció de I'obra) per I'art medieval i renaixentista, mentre
negligeix ben sovint les manifestacions artístiques posteriixs a i'any 1600, si
no és que es tracta de peces d'interes excepcional.
'Tot i aquesta apreciació, pensem que I'inventari realitzat per mossen Milian és una eina valuosa (i molt sovint insubstituible) per coneixer la riquesa
monumental i artística que posseien els temples de la diocesi de Tortosa abans
de I'any 1936. Per aquest motiu, hem fet una tria d'entre les descripcions dels
objectes q u e h i havia e n els t e m p l e s parroquials q u e coiifornienl'actual comarca d e la Ribera d r E b r e iq u c corresponen a e l e m e n t s artístics d'argenteria.
El nostre heball I'estructurarem e n d o s apartats beii definits:e n el primer
d o n a r e m u n a transcripció integra i literal d e les disset peces d'argent recollides per m o s s e n Milian i e n el s e g o n f a r e m iin breii coinentari d e les d a d e s
que aquest subministra.
R E L A C IDE
~ PECES D'ARGENTERIA INVENTARIADES PER MOSSEN
MILIAN, ORDENADES PER PARROQUIES
RBI.ICAIZIO
L I G ~ V ICRUCIS.
JM
iglesia parroqlrinl. Es de plata !j en parte sobrcdoradu,
rie estilo gótico-plateresco, de por 1500. El pie procede [feotra cruz o relicario, es. de
plata, gallonndo, crzlcifornze apaisado, ylarzos repirjados y borde calado y llei~apurizóiz
de Lérida (LEY). El resto de relicario es de plata sobredorada, con innvcn de Tarvagonu
(TERA). Todo en conjuiito niide 49 cm. La caña en sir arranque es hexagonul; con
horizaciiias góticas y cotitrafirertes con dimiiii,itas iirtiigenes de snri Pedro, snii IJablo,
san Andrés, san Jaime, san lzidas Tadeo !j sniz Bartoloiné; el resto plateresco; repirjados ostentn los cuatro Euangeiistas y scrnfines. Ln criiz es,flordelisndfi, coiz angelitos
dimiizirfos e11 el espigón, bilobulada, de pianos burilndos, relicnrio en foriria de cruz
y Cristo escultirrtado. Mérito artístico esfr~aonlinario.
CRUZPROCBSIONAI..
Iglesia parroquial. Es de pinta, de estilo barroco, mide iln
metro nproxiinadanzente, labrada en 1627 por cl innestro Radn. Llevu ppuzófi de
Torlosn en dos,fornrnsya conocirias: letras dentro de cundrilorigo (DERI IDERKIJA).
C r i ~ de
z angrelndo barroco e iniqginerin, Cristo !/ san Junn Hatitisla. Mirito artístico
notable.
Flix
CÁLIZ. I g l ~ i aparroqcrial. Es de }?latasobrdornda, de estilo plateresco, reininiscencius goticistas, de por 2500, piiizzón ilegible -tal vez de R e u s y iizide 25 cm.
Picgalloitndopentngotzal, plunus reprrjridos dc nzotii~<~s
decorativos plntercscos y cruz,
caña tornea~ía,calados góticos, niido de arista culalia !/planos repujodos y sobrecopa
cincelada. Mérito artístico exlraorditmric~.
C U S T O D I AM E N O R . l ~ i e s i apnrroqirinl. Es de plialrt sobredorada, de estilo gótico, rfe por 1430 y labrada el? Tarrngoiza según ncrcdita el pirnzón; mide 58 on.Pie
gallonado estrellifortne lobulado coii 6 puntas, yero liso. Caña liexagorliri lisa; nudo
ídeiit. aplanado sobre el que nrrancail dos soportes arisfadus dr frtiridn, repisa cónica
iriveriida sosteiziendo itigelrs. Arquifla cuadrada, tapa piramida1 n cuatro oertieiites,
aristas defroizda cerca coror~ade dei?tículos. El ostensorio enrerge delgrurfio superior
L'argenteria relhgioia de les pdribquies de la Ribera d'Ebre
de la arqiiilln, errfornin dc sol circitlar aristado y contrafuertes nrontados al airea los
ludos, r~,~natundo
en grzimo y cruzfiordelisndn con talla diininuta de Cristo. Mérito
artístico extrnordinario.
Garcia
CRUZP R O C E S ~ O N A LM A Y O R . Ih>lesiizparroqitial. Es de platii, de estilo l~arroco,de
los corriienzos de la XVl1 cei?turia, labrada en Tnrragona según el punzón "TERA"
en leira gótica y iuide S2 x 27 criz. Cruz rectiiíiien, de pla~zosrepzijndos de carlclns,
flora estilirada, lóbcilos con ser$fiizcs, p111cus ce~ztralescirc~ilarescoi1 el anngrairia
"JHS", con los 1:vangelistas en repujado y Cristo escullurado sobredorado, eri el
anverso y eri el re-oi.rso la Virgen coi? el Niño leslis en brazos. El ponlo es itn tnmbov
cilíndrico en el ce~rtmy dos semie$fer~sen la parte srrperior y posterior rnolduradas;
en elfiiso o rreto esciilturillas de saii Aiidrés, san Koqrte, snri Jaime, san I'edro, san
Pablo, san Bias y otros. Mérito artíslico notable.
CRUZP R O C B S I O N A L M I : N O I <Iglesia
.
parroquial. Es ifeplata sobredornda, bastante
deteriorada, de estilo gótico, punzón de Barcelona (+BA/RCK) y rriide 85 x 41 m i .
Cruzj7ordrlisada, a?lgreladn, sin Cristo, cundrilobulndos sirr placas, plorios decorados
con hojas estilizadas de roble y placas centrizles osteiztado el Pantocrfltor y el pelícano,
procedente este de iin cuadrilobrilado. Mérito artístico notable.
Ginestar
CÁLIZD E L M O N U M E N T O . Iglesia parroq~tiiil.Es de plata sobredorada, de estilo
plateresco, de por 1520, labrado en los tnlleros de Tortosa y mide 24 crn. I'iegailo~indo
corropial drplaiios repzijndos y btirilados, ad~r~?dndolo
iilsigriias de la I'asiór? )t Cruz
dc ln Ordeii de san luan ( f ejeriisalin; la cañn o soporte es en foriiia de barrote rrprijado
y lleva sobrecopn caladn. MPrito artístico cxtraorditiario.
C U S I . O D I A . Iglesia parroqirinl. Es de plata sobvedorada, de estilo gótico, de por
1415; atribiiyo a los orj2bres de Tovtosa; mide 64 cm. N o hace muchos años fiie restnuradiz, dejniido autPnticos los pindculos, grirgolas,frisos ruiados y las escliltiirns.
El pie o pc~izues galloizado conopial cincelado y repujado. La caña o soporte Iicxagonal con sir corrc~spoizdientenudo y rl viril bnjo templete de cuatro soportes y tres
[~inúculos,cofz ir?iagineria el exterior: san Vin!nte n?ijrtir y san M n r f i r ~Mérito
.
iirtístico extraordirzario.
VERACRWL. Es de plata sobredorada, de por 1.520, de estilo plateresco, ntribiiida
u 111sorfebres de Tortosa; ~riide39 cm. I'eana triangular repujada, soporte nbultado y
cruz cirircln~iay repujada; placa con la Santi? Faz ei? el reverso y lecn eiz e1 anverso.
Mérito nrtistic« itotable.
Miravet
CRUZP R O C E S I O N A L M A Y O R . lglesitr pavrt~qiiial. Es de plata sobredornda, de
estilo gótico decadente, de por 1495; piinzóii dc Tortosa: "DER" y mide 81 x 42 cni.
Cruz flordelisadn de planos repirjados, ribete liso,fiirdn, ciiadrifobuliidos y placas,
Cristo en el aizverso y plaizchiis brrriladas eiz los c~~ndrilobulados:
a) Alnza salieizdo
del sepulcro, b) falta, c)Virgtri e i) san Jiiaiz. En el reverso: en el centro, h n u ~ c n
esciiltitriida de Mirria, de pie sobre ser11fii que lzacc ( f e repisa, cabeza coroiza& y
a~nanialltandoel Niño jestís que sostiene en brazos. Cz~adriklbulndos:a) suiz luan
Evan,yelistn, d i san Marcos y el leiíi?, b) san Juan Bi~utistai) san Lircas y e1 toro.
Mérito artístico edraordirrario.
Móra d'Ebre
C Á L I ZGÓTICO. lglmia parroqtrial. Es de plata sobredorada, de estilo gótico, dc
por 1460, niide 24 cm. Y trabajado el1 Tortosa, segziii prtizzón. Piegallonado, borde
fino calado, plaizos lisos y aristas repnjadc~s,la caña es hex~igunallisa y de base calada; el nudo aplanado hcxago~ialy grumetes; y sobrecopa de cardo estilizado. Mérito
artístico extraordinario.
CRUZ PROCESIONAL. Iglesia parroqzlial, Es de pllitn sobredorada, gótico-flun?ísera, de por 1490, con punzón de Tortosa, y mide 116 x 57 crn. Crrtzflordelisada,
ribeteada de grunietes y tres aretes. Anverso: repiijados: a ) Pelícano, b)Magdalenn,
d) María e i) san Marcos; plnca central: Cielo sideral coi? sir Sol, Luna y estrellas.
linngrn de Cristo esculturndrr bastante posterior, Reverso: María y el Niño Jesús de
bellísimo repujado apoyatidose en repisa eizforma de pechina. Placa central: paisaje
arbolizdo y edificio. Repujados: a) san Juat? Erinngelista, b) san Mate<>,d) san Lucas
e i) san Juan, el Discípulo Amadv. Los planos repnjndos deflora, segzin el gtisto
plateresco. Mncolla de dos cuerpos haagonales, cnladosflarriigeros preciosos, contrnf~n~rtes,
pindcufos, agujas Y gárgolas den)rativus; eii el envés serajries repltjndos
y motivos de gusto plateresco. La caña tninbién es de forina ltexa,yoizal repztjada y
avistada. Mérito artístico ~iotuble.
CUS~.ODIA
GÓTICA. Iglesia parroq~iiil.Es de plata sobre~i~iorada,
de estilogótico,
atribuyo a los orfebres de Tortosn, carece dcpunzórr; mide 73 cm. Siglo X V Restaitrnda
en 1865 a expensas de "J. MIontagutl P Suloni", con tnn mala suerte que sólo queda
autériticamenteatztigi~olos aiigelitos orantes y los piniiczrlos del ostensorio. S u forma
arquitectúnica como la de las custodias dcfiizcs del c~mtrocieiztoso couio la citstoriia
platercscn de Hortu. Mérito artístico notable.
E~CUI.TURA
UB SAN JLAN BAUTISTA.Iglesia parruqiiial. Es de plata, mide Y5 crri,
descoiztado la altura ife la banderoin. Lábrola el orfebre 1:eusenseJuan Ferrando Saloizi
e17 1800. Lleva la inscripción: "]uan~zlelsFerrando Salaunil Reussiis. Aiino 2800"
y los punzones locales y del orfebre rezan así: " 1 PROI'S" "FO" (qire debe ser del
oqebre Ferrando), y "REVS", IJie cuadriculado repujado, cuyos motivos historiados
son: san Jiran en el desierto, degi~llnción,Presentncióiz de la cabeza del Bniriista u
fierodes, Bautisino en el J ~ ~ r d aAn .los lndus cuatro angelifos y u n escitdo parliailte
con figiiras herá1dL:as: yunque, tallo, morrtalm y dos cabezas. Sobre esta peizna se
yergue lii escultura nhuecada de plata del santo Bautista, con flRmula en la rriano
y el corderillo a sus pies. El inismo luan Bailtistn Ferrando, platero de Reus, hizo
la custodia de Beizissniiet m 1876, nlnrcá~zdolacon los inisrnos pzrnzones más otro
distinto. Mérito artístico notable.
Caryenteria religiosa de les parrbquies de la Ribera d'Ebre
Rasquera
CRUZFROCESIONAL.
Iglesia parroquial. Es de plata, ribete sobredorado, de estilo
gdtico, de por 1420, labrada en Tortosn, acreditado por el pi,inzdn que lleva troquelado en las dos forntas conocidas: "DER" y "DERITUA"; mide 5 8 x 30 cm. Cruz
fiordelisada, plarios repiljudos de cardo estilizndo, ribete, fronda y ciiadrilobulados
de placas que fueron esnialtadas. En el anverso: a) Águiln y filacteria, b) Ángel
filacteria, di María e iJ san Juan. Cristo esciilturado en el centro y criiz esmaltadn
en rojo e,? la placa centrnl. En el reverso: placa central: Mnría y el Niño Jesús en
el r e p z o , s~ijetandoéste pajarito corr iin cabo y aquelln sedente en el escaño. En
los cuadrilobulados: a) Serafin yfilacteria; b) Alma, d i 7oro yfilacteria, e ii Leórz
yfilacteria. El pomo esfacelado adentrodo coi7 losanges esmaltados opacos, ci<yos
motivos decorritivos so11 suelas, cruz, pierna i/ haz de hierbas. Mérito artístico
extraordinaviu.
La Torre de I'Espanyol
CRUZPROCESTONAL. Iglesia parroquial. Es de plata sobredorada, deestilogótico,
de por 1490. Punztin ilegible de iTarragona?; mide 56,5 x 35 cm. Cruzjiordelisada,
cicadrilobiilados, ribeteada, angrelado defronda, plncas centrales ccutrifoliadas, planos
repujados y biirilados, hojas de cardo estilizado; esculturas en el anverso y el reverso
de Cristo y saii Jninre, respectivamente. Porno hexagonal repujado, estrelliform~?,frente
arrciro, atrgrelado en las aristas, iosanges en los rzetos con placa de lises repujadas.
Caña cilíndrica, reprijada. Mérito artístico extraordiimrio.
VERACRUZ.
lglesia parroquial. Es de plata sobredurada, deestilo plateresco, de por
1510; salida de los orfebres de Tnrrngono, pero carece de punzóiz; mide 32 cm. Peana
galloi?nda, planos biirilados deflora pluteresca, soporteen forma de bizrrote, cruz plaria
burilada de inotivos geoniétricos, aiigreiada y remntes terminales platerescos. Eiz el
centro la teca circular. Mérito artístico notable.
DISCUSSI~:ANALISI DE L'ARGENTERIA INVENTARIADA PER MOSSEN
MlLlAN
Tal com acabem de veure, mossen Milian va descriure un total de 17peces;
d'aauestes malauradament només en conservem actualment una (la creu
processional de Garcia), ja que la resta van desapareixer l'estiu de l'any 1936
durant els saqueios i destruccions del mobiliari lihirgic de les parrbquies de
la Ribera d'~breinotivatsper l'iiiici de la guerra civij.
'i'ambé hem de dir que si bé a l'església de Móra d'Ebre actualment hi ha
una creu processional gotica, aquesta no 6s la descrita per mossen Milian, ja
que les seves caracteristiques no són les mateixes.'
Així mateix una veracreu d'argent conservada a la parroquia de Miravet i
recollida en el llibre de Martínez Subías sobre I'argenteria de la provincia de
Tarragona; no consta en i'inventari de mossen Milian, la qual cosa eiis pot
fer pensar que el recull d'aquest no necesshriament esmenta totes i cadascuna de les peces d'argenteria que hi havia en d s temples de la comarca abans
de I'any 1936 i que, per tant, n'hi havien més de disset i que algunes, bé per
desconeixement, bé perque Milian no les considera prou importants en el
moment de la redacció, iio quedaren recollides en I'inventari.
Pel que fa a les peces descrites, podem comencar per analitzar-ne la tipologia, que es reparteix de la manera següent:
Podem observar com el major nombre d'objectes d'argenteria correspoli a
les creus processionais, un tipus de pesa molt abundant, ja que era un element
niolt emprat en les manifestacions públiques de les parroquies, en les quals
servia d'encapcalament en les processons i altres actes similars.' Normalmeiit
ereii unes peces de grans dimensions (podien arribar als 116 cm d'alt per 52 cm
d'ample, com ara la que hi havia a l'església parroquia1 d e Sant Joaii Baptista
de Móra d'Ebre), i la majoria mostraven una isonografia semblat, com la que
hi havia a La desapareguda creu gotica de Iiasquera:
- a I'anvers la figura de Crist crucificat envoltat de plaques amb diverses
figures: María i sant Joan, forrnant un Calvari a ambdós costats del Crist, al
capdamunt un pelica -símbol de la Passió de Crist- i a la base Adam sortint
del sepulcre, com a simbol de la humanitat redimida per la sang de Jesús.
-al revers hi ha la figura de la Mare de Déu, envoltada dels símbols dels
quatre Evangelistes: Marc/lleó; Joan/Aliga; Mateu/angel; Lluc/bou.
Encara que molt sovint, com era el cas d'aquesta niateixa creu de Rasquera,
les representacions menors no seguien aquesta disposició "can0tiica" a causa
de les reparacioiis (a causa del seu continuat ús) que patien aqriests objectes
al llarg del temps i que feien que en el moment de tornar a muntar la peca no
es respectés la seva disposició original i s'introduissin canvis en la ubicació
original de les figures incnors.
De vegades, aquesta disposició de les creus no era seguida fidelment i
s'introduia alguna figura de sant amb &specialdevoció a una parroquia, com
ara la petita escultura de sant Jaume present al revers de la creu processional
(també desapareguda) de la Torre de I'Espanyol, que era el sant patró d'aquella
parroquia. Aquest fet ens indica clarament que, de vegades, aquestes creus
eren fetes expressament per a una localitat determinada, ja que s'incloien
representacions dels sants titulars o amb més devoció de les esglésies on
anaven destinades aqucstes obres.
Segueixen a les creus processioiials tres exemplars de uerncreii o Ligiium
Cri~cis,queera un tipus de creu més petit que I'anterior i que prenia aquest iiom
i'argentera religiosa de les parrbqules de la Ribera d'Ebre
perque contenia petits fragments de la creu on fou ajusticiat Crist. No tenien
una tipologia fixa, ja que hi havien exemplars molt rics, com ara la d'Ascó, de
gairebé mig metre d'alqaria i amb una canya guarnida amb figures de sants, o
molt més senrilles, com la d'estil renaixentista de la Torre de I'Espanyol, que
tenia només 32 cm d'alqiria i amb molta menys decoració.
Cinventari de mossen Milian també recull tres exemplars de calzes, una
peca litúrgica molt característica, ja que és utilitzada per contenir el vi en el
momeiit de la consagració de la missa. Aquestes peces segueixen una tipologia molt similar fixada a principis de l'epoca gotica, formada per una copa
oberta i de Ilavi recte, un nus decorat i un peu de planta diversa (lobulada,
mixtilinia.. .). Deis tres exemplars descrits en el recull, potser el més curiós era
el desaparegut calre renaixentista de Ginestar, que portava gravat al peu, a
niés de simbols de la passió de Crist, la creu de l'orde de Sant Joan d e l'Hospital, eleinent iiidicatiu que ens podia iiiduir a pensar que, igual que la creu
processional de la Torre de I'Espanyol, havia estat probablement encarregat i
obrat expressamerit per a la parroquia de Ginestar, dependent de I'esmentat
orde militar.
També Milian descriu tres custhdies, uns objectes que serveixen per mostrar
als fidels l'hbstia consagrada en determinades ocasions (sobretot la festa del
C o r p ~ C/iristi).
~s
De totes les tres descrites per mossen Milian, potser la mes
interessant (pel fet de no tenir excessives reparacions modernes) era la d'estil
@tic que hi havia a la parroquia de Flix, de 58 cm d'alqaria, i formada per un
peu gallonat, una canya Irexagoiial amb un nus, una arqueta envoltada de dos
ingels i un viril (o expositor de i'hbstia) flanquejat per contraforts i un petit
Cristal coronament. Mitjanqant aquesta descripció podem deduir que seguia
una estructura semblant (pero niés senrilla) a la custodia de Traiguera, obrada
a Sant Mateii a principis del segle xv i sortosament encara conservada."
Finalment, ens resta comentar lafigura d'nrgent de sant Joan Baptista que
hi havia a la parroquia de Móra d'Ebre i que mossen Milian, sortint-se de la
norma, descriu detalladament tot i que es tracta d'una obra de principis del
segle x ~ xi que, pcr tant, en el moment de redactar-se i'inventari tot just tenia
135 anys d'antiguitat, segurament pel fet que 6s una obra d'art molt ben resalta i realment excepcional. A través de la documeiitació podem saber que
aquesta tipologia de peces d'orfebreria sempre ha estat relativament abundosa,
pero malauradamcnt avui en dia se'n conserven molt poques, encara que,
per cxemple, a la catedral de Tortosa hi ha un interessant conjunt d e figures
d'argent, tant de cos sencer (l'iiigel Custodi, sant Agusti. ..), com en forma
de bust (santa Cbrdula o saiit Eulali.. .)?
Una vegada exposada la tipologia de les peces descrites, podem comentar l'origen de les obres, bé a través dels punxoiisXqiie mostraven o bé de
l'atribució que en feia mossen Milian. Els resultats d'aquesta analisi són els
següents:
Podem observar com el taller d'orfebreria més representat, tant pel que fa
a les obres marcades com a les que no tcncn punxó o es il.lcgible, era Tortosa
amb nou exemplars en total. El motiu d'aixo és ben simple: es tracta de la
ciutat cap d e la dibcesi a la qual pertany la comarca de la Ribera d'Ebue i aixb
facilitava els contactes artístics. També s'ha d e dir que el Iímit geogrtific a
les peces marcades per Tortosa era la cubeta de Móra, ja que mes al nord hi
dominaven altres tallers.
El segon taller en nombre de peces era Tarragona, amb cinc excmplars
(encara que en un cas, la Veracreu de Flix, compartia piitixó amb Lleida). Aixb
darrer no ens ha de sorprendre, ja que, sovint, o bé s'unien peces de diferents
cronologies i orígens en el moment de fer una reparació d'obres d'argent feta
a partir de fragments bons de peces malmcses,Y o bé ja en el mateix monicnt
de creació d'una peca s'unien elements que havien estat obrats en dos tallers
diferents, com ho demostra la píxide gbtica d'ulldecona que té el peu marcat
a Tortosa i la caixeta a Barcelo~ia.'~
En nombre de peces, el taller segücnt era el de Reus amb dos excmplars:
un possible calze a Flix i laja esmentada escultura de Cant Joan Baptista de
Móra d'Ebre.
Finalment, altres dos tallers: un proper a la zona de la Ribera (Lleida) i im
altre de Ilunya pero ben coniunicat (liarceloria) tenien representació en pcccs
d'orfebreria a la coniarca.
Per concloure aquest petit esti~dinomés ens resta comentar una mica les
característiques de I'única peca descrita per mossen Milian i que ha sobreviscut als fets bel.lics de 1936-1939: ens referim a la creu processional dc la
parroquia de Garcia."
Es tracta d'una peca tardore~iaixentistaobrada a Tarragona, tal com mostren
els seus diversos exemples de punxó format per les lletres "'EIU". Aquesta
obra segurament foil realitzada ja durant el segle xvrr, encara que vista de
lluny mostra encara certcs reminiscencies gotiques (fig. 1i Z), molts dctalls ja
segueixen un Ilenguatge artístic més evolucionat, com ara la figura del Crist
crucificat (fig. 3).
Caldria destacar la relativa qualitat artística de, per exemple, la resolució
que dona I'argenter a algunes de les figures deis evangelistes que envolten al
crucificat, com ara la rcyreseiitació de sant Lluc o la de la Mare de Déu (situada
Largenterla religtosa de les parroquies de la Ribera d'Ebre
-,
hcv'.
ci i.
..,..,h..
-4 y/..' . L
,
,
..-i
i-
'
.
pp<\
.
-
.Y>-->
m-.
- - * _ . _ . $
--
. \. - .-=,,L.
y
-e
~T.-,
/t:~
I.'
L
,
r
'X.
,
:.
-',
--
..
,^
-
,
>~
Y
rargenter~areligiosa de les parrbquies de la Ribera d'Ebre
al revcrs de la creu) i que esta acaronant el peu dret del Nen Jesús, envoltats
per qiterubins sitiiats als extreins de la creu (fig. 4 i 5).
A la base de la creu lu ha un nus cilíndric (que enllacava amb una canya
desaparcguda per encaixar una barra per facilitar el transport de la crcu) amb
figures de sants situats a sota d'uns arcs que són sostinguts per estípites (fig.6).
Aquestes petites esculturcs no mostren, pero, un acabat gaire acurat.
NOTES
l. Manuel Mrt rn;u (1987):"i\proximación a tina biografía riecesaria. Manticl Milinn Roix, vida
y empefio de un investigador". Hoiii~iinjen Mnsi'ii Milinil. Diputació d e Castelló, Castell6, p. 21
2. Agraim la col.laboració rebrida pel prrsonal d ' a q u e t amiti: el director, rnossen Josep
Alany?, i el facultatiu, mossen loaquim Rarberan.
3. Vegeu una dcscripció d'aquesta pcqa a: Antonio MnnriNEr (1988): La plater.ín gótim cii
lai-rogo>in provincia. Institut d'Estudis Tarraconenses I b r n u n Bermgiier IV, Tarragoria, p. 98-99
i fig. 63-66.
4. Vegeu una desciipció i fotograiies d'aquesta peca a: Antonio M n n r i ~ (1988):
~z
Lo pinte
río ..., p. 93-94 i fig. 47.
5. Antonio M A K ~ ~ N(1988):
E Z La piniei h...,p. 65-67,
6. Antoni M n n ~ í ~(2000):
rr
"Ciiina custodia processio~ial",dins Fiiiei Sp~citluiii.Art litiiryic
de ln iiihcesi de loitosn. Fundació La Caixa, Barceloiiñ, p. 132.
(2003): El liesor dc la Catedi,ii de Toinriosii iittrnnt 1n Giiriin Lii. 1936. Publicacions
7. Jesús MASSIP
d e La Abadia d e Montscrrat, Barcelona, pnssim.
8. El punió 6s una marca que s'estainpa a rnaitrll a sobrr les peces d'aigentcria com e símboi
de garantia dc i'obrn. A Cataluiiya sovintegcn els punxons topcrnimics, o sigui, rclacionables
umb una ciutat, mcntre quea Castella hilia tanibéelspiinxozis personals dclsaigenters. Antonio
.bfAl<?.fNEZ (1988): L.6, ,l!n!iii'Íi~..., p. 27.
9. Per exemple, a la catedral de Tortosa, hi ha i'anomcnat ueiiqiiiori de lus espiives d r ln Comiln,
que té un peu del segle xiv niarcdt amb el punxó de Tortosa ''I>FR/TUA, i un cos superior del
segie xviii rnnrcat amb el piinxó "+lNS" de I'argenter lnnocenci Qiiinzh. Jesús MAssm (2003):
E l liiiior ..., p. 92.
10. Antonio Mnizríufz (1988):La plnte~.in.., p. 154.
11. Voldriem agrair profundament n mosscn Anastasi Soriano, prrvere encariegat <le la
parr¿iiluia de Garria. les iacilitats dunadrs en veure i fotograiiar aquesta interessant obra d'argenterid
!,