CARACTERÍSTIQUES − És un estil carregat, molt decorat. molt recarregat, ple... − Cerquen el moviment tant real com imaginari, empran plantes...

CARACTERÍSTIQUES
− És un estil carregat, molt decorat. molt recarregat, ple de detalls.
− Cerquen el moviment tant real com imaginari, empran plantes ovals, elíptiques i formes geométriques
complexes. Les lineas solen esser corbes i es sustitueixen les superficies planes amb ondulades.Els edificis
són concebuts con a grans escultures.
− Dóna molta importancia als efectes lumínic i a la llum.
− Apareixen dos nous ordres arquitectónics el gegant i l'ondulant. La façana no es vista com un element afegit
al cos de l'edifici sinó que forma part del conjunt i és la part que dóna a l'exterior.
− Les façanes acostumen a tenir dos campanes.
− Els sostres de les esglesies es plantegen gairebé exclusivament a partir de voltes de canó.
− Les façanes i parets dels edificis són preferentement ondulades, la qual cosa n'accentua la sensació de
moviment.
− Els contrastos de llum són estudiats i aplicats per donar més teatralitat, aspecto molt apreciat pel Barroc.
− La decoració arquitectónica és fonamental en l'estética barroca.
− Les volutes i aletes (volutes grans) són utilitzades sistemàticament com a elements decoratius, però també
com a contraforts.
− Les escales i les galeries adquiriesen gran importancia als interiors dels edificis.
− Els miralls de les galeries i les pintures de les voltes sugereixen la sensació d' infinitud.
− Tipologia : els edificis més emblemàtics són l'esglesia (representant del poder eclesiàstic) i el palau
(representant del poder reial).
− A nivell urbanístic, la plaça i l'avinguda es converteixen en els eixos de l'urbanisme.
− Urbanisme de conjunt: Roma va esser modificada al model de ciutat barroca, creant un conjunt d'avingudes
que desenvocaven a grans places on es trobaven les 7 grans basíliques. En el centre d¡aquestes places sempre
hi ha un obelisc, que simbolitza l'univers o una font am b aigua que simbolitza el moviment i la lluminositat.
EL PALAU DE VERSALLES
Nom: Palau de Versalles
1
Arquitecte: Hardouin−Mansart, Jules (1646−1708)
Cronología: 1677−1710
Localització: Versalles (França)
Estil: Barroc
Materials: Pedra, Marble i Miralls
Sistema constructiu: Arquitravat i volta
Dimensions: 600 m aproximadament (façana i ales laterals que donen al pati)
El palau està ubicat mirant cap a l'oest de forma que els jardins del voltant es tornaven vermells quan el sol es
posaba. Els jardins projectats pel paisatgista Le Nôtre, estàn traçats de forma geométrica que volen donar
sensació de infinitud. El palau es convirteix en el fons del parc quan s'arriba des dels jardins.
Té dues façanes, clàsiques, amb volums molt definits i una marcada armonia i majestuositat en els elements
arquitectónics que el composen. La seva estructura està dividida en 3 cossos; el basament, el cos caracteritzat
per la utilització repetitiva de pilastres i columnas jóniques gegantines que enmarquen les portes, i un àtic
coronat amb trofeos. Els entrants i sortints salven les façanes de la monotonia que causaria el domini de la
linea horitzontal, donant esa sensacio de ritme i moviment tan típica del barroc. La façana està plena de
columnas i pilastres que a vegades fan de suports per alliberar alguns murs de la seva funció de carrega, i
plens de cobertes planes o voltajes a conveniencia de l'estética i el recinte. El sostre de creueria de la capella
reial destaca culminant en una capçalera semicircular.
A l'interior es destaca la capella reial, erigida per Marsant, formada per una capçalera semicircular i tres grans
naus, i consta de dos pisos: l'inferior d'arcades sobre pilars, reservats a la noblesa, i el superior: que comunica
directament amb les dependencials reials, més esvelt i amb una elegant columnata. La decoració detallista i
l'estudi de la llum juntament amb el contrast blanc i blau de la pedra i el fresc que donan un caire il.lusionista,
són una anticipació de l'estética de les properes decades.
La galeria dels miralls es tracta de un recinte de 75m de llarg que dóna per un costat als jardins i l `altre paret
està plena de miralls, que fan reflexar el jardi y donan la il.lusió de molta llum i infinit, interaccionant el
paisatge exterior amb l'interior.
Baldaqui: terme derivat de Baldac− nom amb el qual es coneixia a l'Edat Mitjana tant la ciutat de Bagdab com
el teixit procedent de aquesta ciutat− i d' Italia baldachino amb el qual se esmentaven les teles precioses
procedents de Bagdad. Per analogía s'anomena Aixa el dossier que cobreix un tron, altar, tomba, estatua.
LÉXIC
Baldaqui: terme derivat de Baldac− nom amb el qual es coneixia a l'Edat Mitjana tant la ciutat de Bagdab
com el teixit procedent de aquesta ciutat− i d' Italia baldachino amb el qual se esmentaven les teles precioses
procedents de Bagdad. Per analogía s'anomena Aixa el dossier que cobreix un tron, altar, tomba, estatua. Pot
ser obrat amb tela, fusta pintada, plata o bronze.
2
Planta oval: Planta amb forma ovalada
Planta eliptica: planta amb forma d'elipsi
Columna salomonica: columna de l'estil Barroc amb desenvolupament helicoidal.
Estipít: elemet en forma de tronc invertit de piràmid, que pot tenir funcions i soportar com decoriació
Frontó corvat o partit: remach triàngular d'una façana, portic o finestra, en lloc de esser recte té forma
semicircular o li manca un tros.
Arc elíptic: arc amb forma d'elípsi
Arc oval: arc amb forma d'oval
Ordre geganti: ordre arquitectónic que consisteix en el gran tamany dels seus elements, per exemple les
columnas de més d'un pis.
Voluta: del llatí volvere, donar voltes. En general, qualsevol element decoratiu es espiral, característic dels
capitells hitita i jónic, també és present en els corintis i compostos.
3