Llei 1/2012 de 22 de febrer Pressupostos de la Generalitat de Catalunya 2012 MEMÒRIA EXPLICATIVA SUMARI Primera part - Introducció i característiques del Pressupost ............................................................................ 5 1. Presentació ...................................................................................................................................................... 7 2. El pressupost i el seu marc d’elaboració i estructura ..................................................................................... 13 2.1. Marc normatiu ........................................................................................................................................ 15 2.2. Estructures pressupostàries .................................................................................................................. 17 2.2.1. Pressupost d’ingressos .............................................................................................................. 19 2.2.2. Pressupost de despeses ........................................................................................................... 24 3. Àmbit institucional dels pressupostos ............................................................................................................. 37 3.1. Criteris per a la delimitació de l’àmbit institucional dels pressupostos ................................................... 39 3.2. L’àmbit institucional dels pressupostos del sector públic de la Generalitat............................................ 41 3.3. Les entitats no majoritàries del sector AP-SEC de la Generalitat .......................................................... 48 4. La Llei de pressupostos i el Projecte de Llei de mesures fiscals i financeres i de creació de l’impost sobre les estades en establiments turístics........................................................................................................................... 49 4.1. La Llei de pressupostos ......................................................................................................................... 51 4.2. El projecte de Llei de mesures fiscals i financeres i de creació de l’impost sobre les estades en establiments turístics ............................................................................................................................. 52 5. Documentació que acompanya al Projecte de llei de pressupostos............................................................... 55 Segona part - Les principals xifres dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya i les polítiques de despesa ................................................................................................................................................................ 63 6. Les prioritats estratègiques ............................................................................................................................ 65 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya ............................................. 75 7.1. Els ingressos consolidats del sector públic ............................................................................................ 77 7.1.1. Els ingressos del model de finançament autonòmic .................................................................. 82 7.1.2. La resta d’ingressos del sector públic ........................................................................................ 86 7.2. Les despeses consolidades del sector públic ........................................................................................ 88 7.3. Les polítiques de despesa ..................................................................................................................... 94 7.4. La despesa i les dotacions de personal del sector públic .................................................................... 157 7.5. Els pressupostos i els plans interdepartamentals ................................................................................ 161 8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius .............................................................. 163 8.1. Els pressupostos per subsectors ......................................................................................................... 165 8.1.1. El pressupost de la Generalitat ................................................................................................ 165 8.1.2. Els pressupostos del Servei Català de la Salut, l’Institut Català de la Salut i l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials ......................................................................................................... 174 8.1.3. Els pressupostos de les entitats autònomes administratives ................................................... 182 8.1.4. Els pressupostos de les entitats autònomes comercials i financeres ...................................... 186 8.1.5. Els pressupostos de les entitats de dret públic ........................................................................ 189 8.1.6. Els pressupostos de les societats mercantils........................................................................... 194 8.1.7. Els pressupostos dels consorcis .............................................................................................. 200 8.1.8. Els pressupostos de les fundacions ......................................................................................... 204 8.1.9. Els pressupostos de despesa per subsectors segons el seu responsable darrer.................... 208 8.2. Els pressupostos per agrupacions ....................................................................................................... 214 8.3. Els pressupostos dels grups corporatius ............................................................................................. 218 8.3.1. Els pressupostos del grup corporatiu de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ...... 218 8.3.2. Els pressupostos del grup corporatiu de l’Institut Català de la Salut ....................................... 220 9. Els pressupostos consolidats del sector Administració pública de la Generalitat, en termes del SEC ......... 223 3 9.1. Definició del sector Administració pública de la Generalitat ................................................................ 225 9.2. Els ingressos i les despeses consolidades .......................................................................................... 228 9.3. El compte financer de la Generalitat per a l’any 2012 en termes del SEC .......................................... 234 Annex: les estructures pressupostàries ......................................................................................................... 239 • • El pressupost d’ingressos .................................................................................................................... 241 - L’estructura econòmica .................................................................................................................... 241 El pressupost de despeses .................................................................................................................. 247 - L’estructura institucional i orgànica .................................................................................................. 247 - L’estructura per programes .............................................................................................................. 257 - L’estructura econòmica de despeses............................................................................................... 261 4 PRIMERA PART INTRODUCCIÓ I CARACTERÍSTIQUES DEL PRESSUPOST 5 1. PRESENTACIÓ 7 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 1. Presentació La memòria explicativa de la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l'exercici 2012 té com a objectiu proporcionar una visió sintètica d’aquests, així com facilitarne la seva comprensió. La memòria s’estructura en dues parts. En la primera es tracten els aspectes més formals i d’estructura de la Llei de pressupostos de la Generalitat per al 2012, mentre que en la segona es presenten els trets més significatius dels pressupostos, fent especial èmfasi en les principals àrees d’actuació i en les diverses polítiques de despesa i destacant les xifres agregades més importants, tant referides al conjunt del sector públic de la Generalitat com a cadascun del seus subsectors. En relació a exercicis anteriors s’ha optat per excloure de l’àmbit de la memòria l’exposició del context econòmic i financer, atès que aquesta temàtica és abordada amb profunditat per l’Informe econòmic i financer que també integra el conjunt de la documentació pressupostària. D’altra banda, des d’una òptica formal, s’ha traslladat el conjunt de les estructures pressupostàries com un annex al final del document amb l’objecte de permetre una exposició més fluida. Des del punt de vista metodològic, els pressupostos per al 2012 s’inscriuen en el marc del que es coneix com la pressupostació orientada a resultats que es va posar en marxa a la Generalitat de Catalunya en l’exercici 2006. Amb aquesta orientació es persegueix atorgar una visió estratègica als pressupostos en el sentit de posar l’accent en els objectius que es pretén aconseguir amb l’acció pública i forçar la reflexió sobre la forma més eficaç i eficient per assolir-los. Això es tradueix en el procés d’elaboració en un esforç d’explicitació d’aquests objectius de manera que acompanyin la informació financera i que permetin en primera instància relacionar els recursos assignats amb la finalitat perseguida i, més endavant, quan es liquidi el pressupost, relacionar els recursos efectivament esmerçats amb els resultats assolits. Aquesta informació es presenta en el document relatiu a les memòries dels diferents programes pressupostaris. En aquest àmbit, en els pressupostos per al 2012 s’ha incorporat el resultat de la planificació estratègica que han efectuat els departaments al llarg dels primers mesos de l’any 2011 consistent en la definició dels objectius per a la present legislatura, establerts en dos nivells de jerarquia, a partir del desplegament de Pla de Govern aprovat pel Govern també en aquest període. Aquesta tasca requereix d’un cert període d’elaboració, de manera que no va resultar possible incorporar-la en els pressupostos per al 2011, que requerien d’una tramitació més ràpida per poder disposar el més aviat millor del marc financer per a les finances de l’exercici. D’altra banda, en relació a la planificació estratègica de legislatures 9 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 1. Presentació anteriors, s’ha aprofitat per portar a terme un procés d’integració d’aquesta planificació departamental i el procés pressupostari. Concretament, s’ha establert que els objectius estratègics definits en aquests plans departamentals són els que en el procés pressupostari s’acaben concretant en objectius operatius que serveixen de base per a l’assignació de recursos. D’aquesta manera es garanteix la plena integració de la planificació estratègica i els pressupostos. D’altra banda, també en aquest exercici s’han introduït importants canvis en les memòries de programa per millorar-ne el seu contingut estratègic. En exercicis anteriors existia una memòria per a cada combinació programa pressupostari-gestor, ja fos aquest un servei pressupostari o una entitat dependent de la Generalitat. En aquesta memòria el gestor exposava un diagnòstic de la problemàtica de l’àmbit d’actuació, la missió que li corresponia, els objectius que perseguia, les activitats que preveia desenvolupar per aconseguir-los, uns indicadors que havien de permetre valorar-ne el grau d’assoliment i, finalment, els recursos econòmics i humans emprats. Aquesta concepció de la memòria de programa presentava, però, algunes deficiències derivades del tractament tant independent que s’efectuava de l’acció dels centres gestors, sense tenir en compte que comparteixen una visió estratègica del problema al que s’enfronten i de la forma en que cal abordar-lo. És per això que, enguany s’ha modificat la concepció de les memòries de programa de forma que ara es formula una memòria per a cada combinació programa pressupostari-agrupació departamental. Tanmateix, per no perdre la visió de la responsabilitat respectiva de cadascun dels gestors que participen en el programa, aquesta memòria de l’agrupació té una concreció per a cadascun dels gestors que hi participen. Així, la nova memòria de programa s’estructura en dues parts, en una primera part hi figuren aquells aspectes estratègics que resulten comuns a tota l’organització a nivell departamental i, en conseqüència, inclou el diagnòstic de la problemàtica a afrontar, la missió que li correspon a l’administració pública de la Generalitat, els objectius que persegueix i els principals indicadors que han de servir per mesurar l’èxit en el seu assoliment. En l’altra part, denominada memòria de gestor, cadascun dels gestors de l’agrupació departamental que participa en l’àmbit del programa detalla la seva contribució als objectius comuns, les actuacions que li correspon portar a terme en l’estratègica definida i els recursos econòmics i humans que hi assigna. Amb aquest canvi es pretén superar la visió fragmentària de l’acció pública que en ocasions podia derivar-se del model anterior i millorar la informació de caire estratègic. Amb aquest objecte també s’ha modificat la presentació del llibre de les memòries, passant d’agrupar les memòries de programa d’acord amb la tipologia jurídica dels gestors (serveis pressupostaris, entitats autònomes administratives, comercials i 10 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 1. Presentació financeres, entitats de dret públic, societats mercantils, etc.) a agruparés les memòries per cadascuna de les agrupacions departamentals. Pel que fa al perímetre de consolidació, els pressupostos per a 2012 inclouen les entitats de diferent naturalesa jurídica que integren el conjunt del sector públic de la Generalitat, donant d’aquesta manera ple compliment al que estableix l’Estatut d’Autonomia de Catalunya en relació a l’abast institucional dels pressupostos. Cal tenir present que l’elaboració dels pressupostos per al 2012 són els segons que elabora el Govern dins del present exercici, arran de la situació de pròrroga pressupostària que es va esdevenir com a conseqüència de la dissolució del Parlament i la convocatòria d’eleccions que es van celebrar el dia 28 de novembre de 2010. El present pressupost, com es veurà, comporta la continuació de les mesures d’ajust pressupostari que es van adoptar en els pressupostos per al 2011 amb l’objectiu d’aconseguir retornar l’equilibri en les finances de la Generalitat a mig termini. En la primera part d’aquesta memòria s’explica el marc d’elaboració dels pressupostos de la Generalitat per al 2012. En la resta d’apartats es fa referència a l’àmbit institucional dels pressupostos, a les estructures pressupostàries d’ingressos i despeses, als principals aspectes dels textos articulats de la Llei de pressupostos i del projecte de Llei de mesures fiscals i financeres i de creació de l’impost sobre les estades en establiments turístics, així com a la documentació que acompanya el Projecte de llei de pressupostos per al 2012. En la segona part de la memòria s’exposen les prioritats del Govern que incorporen els pressupostos per al 2012. La resta d’apartats es dediquen fonamentalment a presentar les xifres d'ingressos i despeses des de diversos punts de vista en funció dels diferents àmbits rellevants per a l’agregació de la informació. En primer lloc, es presenten les dades del total del sector públic de la Generalitat i s’expliquen les polítiques de despesa, detallant les principals actuacions a realitzar l'any 2012. També es mostra quines són les entitats que intervenen en l’execució d’aquestes polítiques i s’analitzen les variacions pel que fa al volum de recursos assignats respecte l’any 2011. A continuació es repassen les principals variacions dels pressupostos per cadascun dels subsectors que integren els pressupostos de la Generalitat, així com els pressupostos de les diferents agrupacions departamentals i els dels grups corporatius de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i de l’Institut Català de la Salut, que inclouen, a més de la capçalera del grup, totes les entitats que en depenen. 11 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 1. Presentació Finalment, es presenten les dades consolidades de la Generalitat de Catalunya i totes les entitats incloses al sector administracions públiques d'acord amb les normes del Sistema europeu de comptes nacionals i regionals (SEC), les quals són emprades per calcular el resultat pressupostari a partir del qual s’ha de verificar el compliment dels objectius d'estabilitat pressupostària que li corresponen a la Generalitat. 12 2. EL PRESSUPOST I EL SEU MARC D’ELABORACIÓ I ESTRUCTURA 13 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 2. El pressupost, el seu marc d’elaboració i estructura El pressupost és l’expressió quantificada, conjunta i sistemàtica dels ingressos i despeses previstos d’una organització per a un exercici econòmic. En l’àmbit del sector públic, l’elaboració del pressupost recau en el Govern i la seva aprovació correspon al Parlament. Es tracta, doncs, del reflex financer de l’estratègia política d’un govern definida a través d’un procés de presa de decisions i d’assignació de recursos a partir de les relacions entre les forces polítiques i socials del país. El document pressupostari té, per tant, un triple vessant jurídic, polític i comptable. El pressupost és un document jurídic perquè la seva aprovació adopta la forma de llei de la qual es deriven drets i obligacions de caràcter general. Es tracta d’una llei per a la qual la iniciativa legislativa està reservada al Govern -que és, alhora, l’únic legitimat i obligat a presentar un Projecte de llei de pressupostos-, que gaudeix de preferència en la seva tramitació i que té una vigència temporal limitada a cada exercici pressupostari. Com a document polític el pressupost és el reflex de les prioritats del Govern que es manifesten tant en la determinació del nivell i la composició dels ingressos com en l’assignació d’aquests al finançament de les diverses polítiques de despesa. Si l’activitat financera pública té per objecte satisfer determinades necessitats, el punt de partida ha de ser l’assignació dels recursos disponibles a aquestes necessitats. Així, el pressupost públic és l’expressió xifrada anual dels objectius del Govern, és a dir, les polítiques públiques que aquest desenvoluparà. Finalment, el pressupost també es pot analitzar com un document comptable ja que s’elabora, s’executa i es liquida d’acord amb una estructura i unes normes de comptabilitat pública. 2.1. Marc normatiu Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 s’elaboren en el marc de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, aprovat mitjançant la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, el qual dedica el capítol II del títol VI al pressupost de la Generalitat. En concret, l'article 212 disposa que el pressupost de la Generalitat té caràcter anual, és únic i inclou totes les despeses i tots els ingressos de la Generalitat, i també els dels organismes, les institucions i les empreses que en depenen. També es disposa que correspon al Govern la seva elaboració i execució, i al Parlament, examinar-lo, esmenar-lo, aprovar-lo i controlar-lo. 15 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 2. El pressupost, el seu marc d’elaboració i estructura Així mateix, a l'article 214 s'estableix que correspon a la Generalitat l'establiment dels límits i les condicions per assolir els objectius d'estabilitat pressupostària dins dels principis i la normativa de l'Estat i de la Unió Europea. Addicionalment, cal esmentar un altre conjunt de normes de referència en matèria pressupostària. En primer lloc el Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya (LFPC), que en el seu article 29 estableix que els pressupostos de la Generalitat de Catalunya inclouran la totalitat de les seves despeses i ingressos, així com els de les entitats autònomes i empreses públiques. Tanmateix, en l’article 30 s’estableix que el pressupost de la Generalitat s’ajustarà a allò que amb caràcter general es disposi per al sector públic de l’Estat. D’altra banda, els pressupostos de la Generalitat s’elaboren en el marc de les normatives europea i espanyola en matèria d’estabilitat pressupostària. És a dir en el marc del Pacte d’estabilitat i creixement europeu i de la legislació que el desenvolupa: el Reial Decret Legislatiu 2/2007, de 28 de desembre, que aprova el text refós de la Llei d’estabilitat pressupostària, la Llei orgànica 5/2001, de 13 de desembre, complementària a la Llei general d’estabilitat pressupostària, segons la redacció de la Llei 3/2006, de 26 de maig de reforma de la Llei orgànica 5/2001 i, d’acord amb la recent modificació de l’article 135 de la Constitució espanyola que, tanmateix, requereix de desenvolupament normatiu per adquirir plena virtualitat. D’acord amb la referida normativa vigent en matèria d’estabilitat pressupostària, aquests pressupostos s’aproven d’acord amb l’objectiu d’estabilitat pressupostària per al període 2012-2014, aprovat pel Consell de Política Fiscal i Financera, que preveu un límit del dèficit equivalent a l’1,3% del PIB1 per a l’any 2012, que es redueix a l’1,1%, l’any 2013, i a l’1%, l’any 2014. Amb el propòsit d’adaptar-se a aquesta senda de consolidació fiscal, el Govern de la Generalitat ha d’aprovar un pla econòmic financer de reequilibri coherent amb aquest objectiu pluriennal. Pel que fa a la normativa, cal referir-se en darrer lloc a l’Ordre ECO/95/2011, de 25 de maig, per la qual es dicten les normes per elaborar els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2012. Amb aquesta ordre s’estableixen els criteris de pressupostació, es delimita l’àmbit institucional, l’estructura pressupostària, la documentació annexa a la Llei 1 El PIB utilitzat a efectes del compliment de la legislació d’estabilitat pressupostària és el de l’Institut Nacional d’Estadística. 16 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 2. El pressupost, el seu marc d’elaboració i estructura de pressupostos per al 2012 i es dicten les normes en relació als procediments i terminis a seguir per a la seva elaboració. Finalment, un aspecte addicional a considerar és que l’elaboració dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2012 també està condicionada per la situació de pròrroga pressupostària dels pressupostos de l’Administració General de l’Estat (AGE), arran de la convocatòria d’eleccions generals. Atès que una part important dels ingressos del model de finançament i altres ingressos de la Generalitat tenen el seu origen en l’AGE, en no disposar d’un projecte de pressupost aprovat pel Govern de l’Estat presenten més incerteses de les habituals. 2.2. Estructures pressupostàries Les estructures pressupostàries tenen com a objectiu classificar i agrupar sistemàticament els ingressos i les despeses per tal de facilitar-ne la comptabilització, la comparació i l’anàlisi. Com en pressupostos anteriors, els pressupostos d'ingressos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 es presenten segons la classificació econòmica, mentre que els de despeses es presenten amb una triple estructura: orgànica, per programes i econòmica. Aquesta triple classificació de les despeses aporta informació sobre els òrgans responsables de la despesa (qui gasta), les finalitats (per a què es gasta) i la naturalesa econòmica (en què es gasta), respectivament. Els canvis més importants en les estructures dels pressupostos per al 2012 s’han produït en la classificació per programes de despesa, amb l’objecte d’integrar millor la visió estratègica del Govern de la Generalitat amb l’orientació i la mesura dels resultats. Amb aquest motiu s’han suprimit 19 programes i se n’han creat 14 de nous. A nivell de polítiques de despesa, a més de crear-ne una de nova (Esport), s’han efectuat reestructuracions importants com a conseqüència dels canvis de programes, a destacar en les polítiques: Protecció Social, Cultura, Foment de l’ocupació, Alta direcció de la Generalitat i el seu govern i Administració i Serveis generals. Dins de l’apartat 2.2.2 es pot trobar una descripció més detallada d’aquests canvis. Quant a l’estructura orgànica de despeses els canvis són menors i es deriven tant de la incorporació d’alguna entitat com de la baixa d’altres que s’han liquidat o es troben en fase 17 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 2. El pressupost, el seu marc d’elaboració i estructura de dissolució motivada pel procés de racionalització del sector públic que s’ha endegat a la Generalitat. Aquests canvis es descriuen amb més detall a l’apartat 3 d’aquesta memòria relatiu a l’àmbit institucional dels pressupostos. Pel que fa a les estructures econòmiques, tant d’ingressos com de despeses, s’hi han introduït alguns canvis, sobretot en els capítols 8 i 9 del pressupost, i en menor mesura en el capítol 6 per tal de disposar d’una classificació més detallada dels ingressos i despeses relatius a la variació d’actius i passius financers. Concretament, en la classificació econòmica dels ingressos cal destacar: • En el capítol 8 per diferenciar si els reintegraments de préstecs i bestretes corresponen a operacions concedides a curt o bé a llarg termini i per distingir també si s’han concedit fora o dins del sector públic de la Generalitat. En aquest darrer cas, les modificacions introduïdes facilitin també la consolidació dels recursos per aquest capítol. • En el capítol 9 s’ha modificat algun literal introduint l’expressió “i altres crèdits” per tal de dotar d’un contingut menys restringit a les aplicacions de variacions de passius que el que s’indicava anteriorment (préstecs) • Tanmateix, el canvi més important en aquest capítol és el desglossament dels conceptes en la mateixa línia que els del capítol 8, per tal de disposar de manera diferenciada de l’increment de passius contrets a llarg i a curt i els contrets fora o dins del sector públic de la Generalitat. També en aquest darrer cas es facilita la consolidació de recursos dins del sector públic. Pel que fa a la classificació econòmica de les despeses destaquen: • Les que permeten diferenciar dins del capítol 6 de despeses les inversions realitzades mitjançant operacions d’arrendament financer • El desglossament de conceptes en capítol 8 i 9 amb criteris similars als aplicats als mateixos capítols en l’estructura d’ingressos. • Es milloren alguns literals relatius al capítol 4. • Modificacions en les aplicacions nominatives de despesa en algun dels capítols 4, 6, 7 i 8 que especifiquen el destí dels recursos que es transfereixen, derivades de la reclassificació de les entitats destinatàries entre “altres entitats participades”, Universitats o bé entitats no participades. 18 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 2. El pressupost, el seu marc d’elaboració i estructura De la mateixa manera que en els pressupostos dels darrers exercicis, les estructures econòmiques dels ingressos i de les despeses són homogènies per a tots els ens inclosos als pressupostos amb l’objecte de facilitar la presentació, la consolidació i l'anàlisi de dades agregades de tot el sector públic de la Generalitat. El detall de les diverses estructures figura com a annexes a la present memòria. 2.2.1. Pressupost d’ingressos Els estats d'ingressos dels pressupostos de la Generalitat i els seus organismes o entitats es classifiquen segons l'estructura econòmica per capítols, articles, conceptes i aplicacions. Econòmicament, els ingressos es classifiquen en corrents, de capital i financers. Els capítols 1 a 5 d’ingressos constitueixen els ingressos corrents; els capítols 6 i 7 es corresponen amb els ingressos de capital; i els capítols 8 i 9 contenen els ingressos financers (per variació d’actius i passius financers). La suma dels ingressos corrents i de capital constitueix els ingressos no financers. Aquest agregat, si es calcula amb el perímetre de consolidació APSEC, després d’aplicar determinats ajustos d’acord amb la normativa del SEC, s’utilitza per calcular la capacitat o necessitat de finançament que computa per mesurar el compliment de les obligacions d’estabilitat pressupostària. Concretament, els capítols d’ingressos són els següents: Ingressos corrents Capítol 1 Impostos directes Capítol 2 Impostos indirectes Capítol 3 Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos Capítol 4 Transferències corrents Capítol 5 Ingressos patrimonials Ingressos de capital Capítol 6 Alienació d'inversions reals Capítol 7 Transferències de capital Ingressos financers Capítol 8 Variació d'actius financers 19 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 2. El pressupost, el seu marc d’elaboració i estructura Capítol 9 Variació de passius financers Capítol 1 Impostos directes Aquest capítol recull els ingressos procedents de la recaptació dels impostos exigits al subjecte passiu sense contraprestació, el fet imposable dels quals està constituït per negocis, actes o fets de naturalesa jurídica o econòmica, que posen de manifest la capacitat contributiva del subjecte passiu com a conseqüència de la possessió d’un patrimoni, d’increments patrimonials a títol lucratiu o de l’obtenció d’una renda. Els ingressos d'aquest capítol provenen, sobretot, de la recaptació del tram autonòmic de l'impost sobre la renda de les persones físiques (en forma de lliuraments a compte i de liquidacions d’exercicis anteriors); de l’impost sobre el patrimoni de les persones físiques i de l'impost de successions i donacions. Capítol 2 Impostos indirectes En aquest capítol es comptabilitzen els recursos provinents de la recaptació dels impostos exigits al subjecte passiu sense contraprestació, el fet imposable dels quals està constituït per negocis, actes o fets de naturalesa jurídica o econòmica, que posin de manifest la capacitat contributiva del subjecte passiu com a conseqüència de la circulació dels béns o del consum. Els ingressos d'aquest capítol provenen de la recaptació de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, de l’impost sobre operacions societàries; de la participació de la Generalitat en l'impost sobre el valor afegit (IVA), de la participació en diversos impostos sobre consums específics i de l’impost sobre estades en allotjaments turístics. En relació a l’IVA la classificació econòmica diferencia entre els ingressos per lliuraments a compte dels derivats de la liquidació d’exercicis anteriors. Aquesta distinció no es desglossa per als impostos sobre consums específics: es poden identificar els lliuraments a compte de cadascun d’aquests impostos però la liquidació d’exercicis anteriors no es pot desglossar per figures impositives. Quant a la recaptació de l'impost sobre les vendes detallistes de determinats hidrocarburs la classificació econòmica permet diferenciar entre l’ ingrés derivat del percentatge cedit i el del tram autonòmic de l’impost. 20 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 2. El pressupost, el seu marc d’elaboració i estructura Capítol 3 Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos En aquest capítol es recullen ingressos de naturalesa tributària i no tributària. Entre els primers cal esmentar els provinents de les taxes legalment exigides per la Generalitat de Catalunya i les seves entitats (per serveis prestats, inspeccions, certificacions i expedició de documents, entre d’altres), els derivats de la recaptació del tribut sobre el joc, del gravamen de protecció civil, del cànon del cicle de l'aigua, del fons de gestió de residus i de contribucions especials com ara la del servei d'incendis. Entre els ingressos no tributaris hi ha els derivats de la venda de béns i la prestació de serveis (especialment identificats els d’assistència sanitària i social), els reintegraments originats per pagaments realitzats indegudament i altres ingressos derivats de recàrrecs, multes i sancions i interessos de demora. Finalment, s’inclou un concepte genèric d’ingressos diversos que recollirà aquells ingressos obtinguts com a contraprestació d’alguna activitat o servei que no es puguin incloure en cap de la resta de conceptes del capítol 3. Capítol 4 Transferències corrents Aquest capítol recull els ingressos per transferències i subvencions rebudes sense contraprestació directa d’altres administracions, entitats o particulars que es destinen a finançar les operacions corrents de l’ens perceptor en l’àmbit propi de les seves competències. Aquest capítol es desglossa en funció de la procedència: administració, òrgan o entitat del sector públic i del sector privat emissors de la transferència o subvenció. Els recursos provinents de transferències es destinen a finançar globalment les operacions corrents de l’ens perceptor, mentre que les subvencions tenen caràcter finalista, és a dir, s’han de destinar a finançar operacions corrents amb uns objectius concrets. Tanmateix, també es consideraran transferències aquelles aportacions dineràries entre diferents administracions públiques o agents de la mateixa administració destinades a finançar operacions corrents concretes del receptor en el marc de les funcions que tingui atribuïdes. Aquest capítol es desglossa per la procedència de la transferència: administració pública, òrgan o entitat del sector públic o sector privat. Atenent al seu volum en relació al del conjunt dels pressupostos de la Generalitat destaquen els fons en què es materialitzen les transferència procedents de l'Estat creats en aplicació del nou model de finançament de les comunitats autònomes: el Fons de suficiència global i el Fons de garantia dels serveis 21 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 2. El pressupost, el seu marc d’elaboració i estructura públics fonamentals. Tanmateix, cal destacar que la transferència del fons de garantia té signe negatiu- és a dir, Catalunya fa una aportació neta a la resta de comunitats autònomesen disposar d’un índex de capacitat fiscal superior a l’índex de necessitats. L’altra transferència d’import elevat és la transferència en concepte de Participació dels municipis i les diputacions en els ingressos tributaris de l'Estat, que es canalitza a través dels pressupostos de la Generalitat. També destaquen les que financen programes o actuacions específics (promoció de l’ocupació, atenció a persones en situació de dependència, entre d’altres). Des del punt de vista de les entitats de la Generalitat, en general, les que prenen especial rellevància són les transferències procedents del propi sector públic de la Generalitat. Capítol 5 Ingressos patrimonials En aquest capítol es comptabilitzen els ingressos o rendiments que genera el propi patrimoni, tant els de caràcter financer com els no financers. Entre els primers s’inclouen els interessos de bestretes, de préstecs, de dipòsit (ja sigui de comptes corrents o del cash pooling), de títols de deute, els dividends, les diferències positives d'operacions financeres o els beneficis per alienació d’actius financers. Entre els no financers destaquen els ingressos procedents de lloguers de béns integrants del patrimoni i els cànons de les concessions administratives. Capítol 6 Alienació d’inversions reals En aquest capítol es registren els ingressos íntegres derivats de la venda de béns de capital propietat de l’Administració de la Generalitat o d’altres entitats públiques dependents o vinculades. La classificació diferencia segons la naturalesa dels béns alienats. També s’inclouen les aportacions rebudes per actuacions inversores que es realitzen per compte de la Generalitat o les seves entitats o per compte d’altres administracions, participin o no en l’entitat receptora. Capítol 7 Transferències de capital Aquest capítol recull els ingressos per transferències i subvencions rebudes sense contraprestació directa d’altres administracions, entitats o particulars que es destinen a 22 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 2. El pressupost, el seu marc d’elaboració i estructura finançar les operacions de capital de l’ens receptor en l’àmbit propi de les seves competències. Aquest capítol es desglossa per la procedència de la transferència: administració pública, òrgan o entitat del sector públic o sector privat. Cal matisar que les transferències es destinen a finançar globalment operacions de capital de l’entitat perceptora, mentre que les subvencions tenen caràcter finalista, és a dir, s’atorguen perquè el perceptor destini els recursos a uns objectius concrets. Tanmateix, també es consideren transferències aquelles aportacions dineràries entre diferents administracions públiques o agents de la mateixa administració destinades a finançar actuacions concretes del receptor en el marc de les funcions que tingui atribuïdes. En general, es consignen per aquest capítol si: - qui les atorga no és titular o partícip de l’entitat receptora - es reben en règim de concurrència, amb independència de l’emissor de les subvencions - el receptor és una fundació o qualsevol altra entitat sobre el patrimoni de la qual qui l’atorga no hi té drets econòmics - es reben amb la finalitat d’atorgar-les a tercers Els ingressos més elevats d'aquest capítol provenen fonamentalment de l'Estat (a destacar els previstos en virtut del conveni per actuacions inversores en compliment de la DA 3a de l’Estatut d’autonomia de Catalunya). Capítol 8 Variació d’actius financers En aquest capítol es registren els ingressos procedents de la venda d'actius financers (excepte el benefici obtingut de l’operació), del reintegrament de deute i de préstecs concedits, de la realització d’altres inversions financeres o de la devolució de dipòsits i fiances constituïdes. Addicionalment inclou els ingressos provinents d’aportacions dels titulars o partícips de les entitats del sector públic de la Generalitat al capital o fons propis d’aquestes per absorbir pèrdues acumulades d’exercicis anteriors, per amortitzar endeutament o bé per finançar inversions reals o financeres (també eventuals concessions de préstecs). 23 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 2. El pressupost, el seu marc d’elaboració i estructura Capítol 9 Variació de passius financers En aquest capítol es comptabilitzen els ingressos procedents de l’emissió de deute públic, de préstecs rebuts i altres crèdits, que es disposen durant l’exercici amb independència del moment de formalització del deute o préstec. Amb aquest motiu es diferencien les disposicions per operacions formalitzades en l’exercici, de les formalitzades en exercicis anteriors. També, es diferencien entre els ingressos obtinguts/disposats en operacions amb reemborsament superior o inferior a un any (llarg i curt termini, respectivament) i entre els obtinguts dins i fora del sector públic de la Generalitat. Finalment, s’hi inclouen els provinents de dipòsits i de fiances rebuts. 2.2.2. Pressupost de despeses Els estats de despeses dels pressupostos de la Generalitat i de les seves entitats dependents s’estructuren segons una triple classificació: orgànica, per programes i econòmica. Així, les despeses es classifiquen primerament per ens i òrgans; dins de cadascun d'ells, per programes de despesa, i dins de cada programa per la naturalesa econòmica de la despesa. L’estructura institucional i orgànica La classificació institucional i orgànica del pressupost respon a la forma com s’organitza la Generalitat de Catalunya per al compliment de les seves funcions i permet conèixer quina és la institució o l’òrgan responsable d’executar aquelles actuacions per a les quals se li han assignat unes dotacions econòmiques concretes. D’acord amb el que es descriu a l’apartat 3, els pressupostos del sector públic de la Generalitat de Catalunya per al 2012 inclouen un total de 228 pressupostos: el de la pròpia Generalitat i 227 pressupostos d’entitats de diferent tipologia jurídica, que amb l’objectiu de facilitar-ne l’anàlisi s’agreguen en catorze agrupacions (dotze agrupacions departamentals i dues agrupacions específiques per als Òrgans Superiors i altres i per als Fons no departamentals). Les agrupacions departamentals estan formades cadascuna d’elles per un departament i totes les entitats que aquest té adscrites, el que permet tenir una visió completa del conjunt de despeses que gestionades sota la responsabilitat d’un departament. 24 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 2. El pressupost, el seu marc d’elaboració i estructura Addicionalment, les entitats es classifiquen en subsectors, que amb alguna excepció, tenen a veure amb la naturalesa jurídica de l’entitat. Atenent a aquest criteri, les entitats incloses en els pressupostos s’agrupen en els vuit subsectors següents: subsector Generalitat, subsector CatSalut, ICS i ICASS, subsector entitats autònomes administratives, subsector entitats autònomes comercials i financeres, subsector entitats de dret públic i assimilats, subsector societats mercantils, subsector consorcis i subsector fundacions2. Les entitats dels subsectors Generalitat i entitats autònomes administratives estan regulades mitjançant el dret públic. Aquest és també el cas de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS), mentre que l’Institut Català de la Salut (ICS), és una entitat de dret públic que actua subjecta al dret privat i el Servei Català de la Salut (CatSalut) és un ens públic de caràcter institucional. Quant a les activitats, els ens pertanyents al subsector Generalitat realitzen funcions d'administració general i de gestió de serveis. D’altra banda, el CatSalut i l'ICS tenen competències en matèria de compra i prestació de serveis de salut, respectivament, i l'ICASS realitza funcions de protecció social. Per últim, les diferents entitats autònomes administratives realitzen activitats de naturalesa administrativa per compte del departament d'adscripció, que és el titular de la competència. Les entitats dels subsectors entitats autònomes comercials i financeres, entitats de dret públic i assimilats i societats mercantils estan regulades mitjançant el Decret Legislatiu 2/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei 4/1985, de l'Estatut de l'empresa pública catalana. Aquestes entitats tenen personalitat jurídica pròpia diferenciada i realitzen, en règim de dret privat, activitats de naturalesa industrial, comercial o financera. Tanmateix, dins del subsector entitats de dret públic, i a efectes exclusivament pressupostaris, s’han inclòs també aquells ens públics les normes de creació dels quals no estableixen de forma expressa que realitzen l’activitat en règim de dret privat però que, en general, presenten característiques assimilables al subsector en què s’han inclòs. El subsector consorcis està integrat per aquells consorcis de participació majoritària de la Generalitat. Els consorcis són ens públics constituïts en el marc dels convenis de col·laboració formalitzats amb altres administracions o entitats públiques o privades sense ànim de lucre per al compliment de finalitats d’interès públic o d’utilitat social. Tenen personalitat jurídica pròpia diferenciada i actuen sotmesos plenament al dret públic3. 2 Complementàriament a aquestes classificacions anteriors, també es presenten els pressupostos consolidats dels grups corporatius Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i de l’Institut Català de la Salut 3 S’inclou dins del subsector consorcis l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona i l’Agrupació Europea de Cooperació Territorial Hospital de la Cerdanya. 25 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 2. El pressupost, el seu marc d’elaboració i estructura Finalment, el subsector fundacions està constituït per les fundacions de participació majoritària de la Generalitat. A aquestes entitats els correspon la realització d’activitats de foment o de caire social que no puguin ser prestades directament per l’Administració o pels seus ens autònoms administratius. Les fundacions del sector públic de la Generalitat es regeixen per la legislació catalana de fundacions. Pel que fa al subsector Generalitat, el pressupost de l’Administració de la Generalitat s’estructura en seccions, cadascuna de les quals està organitzada en un o diversos serveis pressupostaris. Concretament, per a l’exercici 2012, el pressupost s’organitza en 23 seccions i 84 serveis pressupostaris. De les seccions pressupostàries, 6 es corresponen amb els òrgans superiors, 12 amb els departaments i 5 amb els fons no departamentals. En aquest sentit, les seccions corresponents als òrgans superiors i altres poden tenir o no personalitat jurídica diferenciada. Totes elles s’estructuren en un únic servei pressupostari, excepte el Parlament que en té dos: Parlament de Catalunya i Síndic de Greuges. Les seccions dels departaments són el reflex de l’organització establerta mitjançant el Decret 200/2010, de 27 de desembre, de creació, denominació i determinació de l’àmbit de competència dels departaments de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, modificat pel Decret 255/2011, de 7 de febrer. En els pressupostos per al 2012, s’organitzen pressupostàriament a través de 68 serveis pressupostaris4, un més que en el 2011. Concretament s’ha creat dins del Departament d’Empresa i Ocupació el corresponent a l’Àrea de Suport a la Integració de la Formació Professional. Finalment, quant a les 5 seccions corresponents als Fons no departamentals, els pressupostos s’estructuren en 9 serveis pressupostaris. A quadre 2.2.2, es pot veure l’evolució de la classificació orgànica del pressupost de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. 4 Es mantenen els serveis pressupostaris creats en els pressupostos 2011 amb objecte de diferenciar les despeses de personal de diversos col·lectius específics de personal de la Generalitat: AG08 Despeses de personal agents rurals, EN09 Despeses de personal docent departament, EN10 Despeses de personal docent CEB, IT08 Despeses de personal bombers, IT09 Despeses de personal mossos, JU08 Despeses de personal centres penitenciaris i JU09 Despeses de personal òrgans d’Administració de Justícia. Aquests serveis no representen estructures especifiques dels departaments sinó que s’agrupen a banda com a una primera fase del procés d’assignació de tot el personal de la Generalitat al programa finalista per al qual treballen. 26 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 2. El pressupost, el seu marc d’elaboració i estructura Quadre 2.2.2 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 EVOLUCIÓ DEL NOMBRE DE SECCIONS I SERVEIS DEL SUBSECTOR GENERALITAT Seccions pressupostàries 2005 Òrgans superiors i altres Departaments Fons no departamentals Total 2006 7 16 6 29 Serveis pressupostaris 2005 Òrgans superiors i altres Departaments Fons no departamentals Total 8 81 12 101 2007 7 16 5 28 2006 2008 7 15 5 27 2007 8 72 8 88 2009 7 15 5 27 2008 8 73 8 89 2010 7 15 5 27 2009 8 72 8 88 2011 7 15 5 27 2010 8 73 9 90 2012 6 12 5 23 2011 8 74 9 91 6 12 5 23 2012 7 67 9 83 7 68 9 84 Per la seva banda, la resta de subsectors està integrat per entitats amb personalitat jurídica diferenciada que pressupostàriament no presenten una subdivisió orgànica en seccions i serveis pressupostaris com en el cas del subsector Generalitat, sinó que s’estructuren en un únic codi orgànic diferenciat. L’estructura per programes L’estructura per programes dels pressupostos, no és tan sols una forma de classificar la despesa del pressupost, sinó també un instrument de la pressupostació orientada a resultats. Descriu el pla de despesa del pressupost en termes d’objectius, classificant les despeses segons la seva finalitat d’acord amb la segmentació de l’acció pública en conjunts integrats d’activitats, serveis i productes que s’identifiquen com a programes pressupostaris. Si l’orientació a resultats consisteix bàsicament en vincular l’assignació dels recursos públics als resultats derivats de la seva utilització, i implica la necessitat d’explicitar els objectius i de treballar per assolir-los amb eficàcia i eficiència, els programes són l’instrument a partir del qual es formalitza aquesta informació sobre objectius i resultats. Així mateix, a partir de l’estructura per programes es poden analitzar tant la quantitat de productes, activitats o serveis públics produïts (per exemple, nombre d’alumnes inscrits en cicles formatius, nombre de places d’habitatge assistit per a joves) com els resultats que se n’espera obtenir (per exemple, percentatge d’increment del nombre d’empreses exportadores regulars, Superfície Agrària Útil (SAU) amb compromís agroambiental). A banda de l’eficàcia de la gestió del Govern, l’anàlisi conjunta dels resultats obtinguts i els recursos destinats permet conèixer l’eficiència en la gestió i, sobretot, permet la revisió de les mateixes polítiques si s’acompanya d’una avaluació aprofundida que tracti d’explicar les relacions causals entre l’acció pública i els resultats assolits. 27 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 2. El pressupost, el seu marc d’elaboració i estructura Per tal que els programes pressupostaris constitueixin la traducció econòmica i el desglossament operatiu de la visió estratègica de la Generalitat, l’any 2011, s’ha dut a terme un esforç per integrar la visió estratègica (concretada en el Pla de Govern i en els plans departamentals), amb l’orientació i la mesura dels resultats (planificació pressupostaria). Aquesta integració s’ha dut a terme per mitjà d’establir un nivell d’objectius comú tant als plans departamentals com a les memòries de programa. Dins d’aquest context, s’entén per programa pressupostari el conjunt integrat d’activitats, productes i serveis que consumeixen recursos per tal d’assolir uns objectius polítics específics. Aquests objectius s’han de definir en termes dels problemes als quals es vol fer front o de la cobertura de les necessitats detectades, és a dir, en funció de l’impacte o resultat concret que es vol aconseguir. Per a cada programa pressupostari, s’elabora una memòria de programa, document en què es descriu i sintetitza tota la informació rellevant d’un programa. Aquesta informació pretén visualitzar el que s’anomena la cadena de valor del programa, és a dir, quin és el problema o necessitat que es vol atendre amb els recursos públics, quins objectius es fixen, de quina forma es portaran a termes i com se’n mesurarà l’èxit. En els pressupostos per al 2012, en relació a exercicis anteriors, s’han introduït bastants canvis amb l’objecte de facilitar l’esmentada integració entre la planificació estratègica i la programació pressupostària i, en darrer terme, atès que es preveia la introducció de modificacions significatives en una estructura que pretén una certa estabilitat, es va admetre que els departaments poguessin efectuar propostes d’aquesta estructura per adaptar-la també a les necessitats de la gestió pública. Així, la classificació per programes dels pressupostos per al 2012 s’estructura en 105 programes de despesa, que s’agrupen en 35 polítiques de despesa i 9 àrees de despesa. Amb relació als pressupostos per al 2011 s’han suprimit 19 programes pressupostaris, i s’han creat 14 programes nous i una nova política de despesa5. D’altra banda s’ha modificat la denominació de 24 programes de despesa, per tal que la seva descripció s’adeqüi més a les actuacions, productes i serveis que es duen a terme en cada cas. 5 S’entén per nou programa, aquell que en la classificació anterior no existia o que és el resultat de l’agregació de més d’un antic programa de despesa. D’altra banda, s’entén per programa suprimit, aquell programa de l’antiga classificació que no existeix en l’actual perquè s’ha donat de baixa. Aquells programes de l’antiga classificació per programes que s’han agregat en un nou programa, es consideren suprimits. 28 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 2. El pressupost, el seu marc d’elaboració i estructura Els canvis més significatius a nivell de política de despesa són els següents: • 11 Alta direcció de la Generalitat i el seu Govern: S’han creat tres programes nous per tal d’explicitar amb un major nivell de detall l’activitat, productes i serveis que es duen a terme en el marc d’aquesta política. Concretament, la creació d’aquests programes respon a la necessitat de visualitzar aquelles funcions vinculades a la direcció del Govern integrades fins ara al programa 121. El nou programa 112 Impuls i coordinació de l’acció de l’acció de govern, inclou també els recursos del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). El nou programa 113 Atenció ciutadana i difusió dels serveis de la Generalitat, inclou les actuacions que es duen a terme des de la Secretaria de Comunicació del Departament de la Presidència i el nou programa 114 Impuls de l’autogovern i del desplegament estatutari, inclou totes les actuacions que es duen a terme per tal de millorar i impulsar l’autogovern de Catalunya, així com el desplegament estatutari. • 12 Administració i serveis generals: S’ha eliminat el programa 123 Prevenció de riscos laborals del personal de l’administració de la Generalitat, i el conjunt de productes, serveis i activitats assignats a aquest programa es recullen en el programa 121 Direcció i administració generals. D’altra banda s’ha ampliat l’abast del programa 125 Administració de les finances de la Generalitat, per tal que reculli tota la despesa relacionada amb la gestió de les finances públiques, en la classificació anterior, part d’aquesta despesa s’assignava al programa 121. Finalment, s’ha creat el programa 126 Gestió d’equipaments i inversions públiques, que recull l’activitat de direcció i administració generals desenvolupada per les entitats Gestió d’Infraestructures, SAU i Equipaments i Edificis de Catalunya, SA , vinculada a la gestió d’infraestructures i equipaments públics, abans incorporada també dins del programa 121. • 21 Justícia: S’ha ampliat l’àmbit de l’antic programa 213, incloent els recursos relatius al seguiment i al compliment de les mesures penals alternatives, abans assignats al programa 212. Donada aquesta reassignació de despesa s’ha modificat la denominació del programa, 213 Serveis penitenciaris i mesures penals alternatives. • 31 Protecció social: S’ha redissenyat el programa 315 Promoció de l’autonomia personal, que ara engloba tota la despesa relacionada amb l’atenció a la dependència. Aquesta despesa, amb l’anterior estructura, es distribuïa en diversos programes en funció de la forma en què s’instrumentava l’ajut, així si l’ajut s’instrumentava mitjançant el pagament d’una prestació econòmica, s’assignava en l’antic programa 311, i si era mitjançant la 29 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 2. El pressupost, el seu marc d’elaboració i estructura provisió d’un servei assistencial s’assignava en l’antic programa 315 o en el 316. Aquest canvi implica també que el programa 316 Atenció a les persones amb discapacitat, passa a incloure només la despesa relacionada amb les activitats de foment i promoció del benestar d’aquest col·lectiu. D’altra banda, el programa 317 Inclusió social i lluita contra la pobresa, inclou totes les activitats, productes i serveis que es duen a terme per tal de garantir el benestar integral de les persones més vulnerables, amb risc d’exclusió social. En l’estructura anterior, aquesta despesa s’imputava a l’antic programa 311 (per al pagament de pensions i prestacions) i a l’antic programa 312 (la part destinada al finançament dels serveis socials bàsics). D’altra banda, la despesa vinculada a la prestació de serveis socials, que fins ara s’imputava a l’antic programa 319 ara s’assigna, en cada cas, directament al programa on es presten els serveis. A conseqüència de totes les modificacions esmentades, s’han suprimit els programes de despesa 311, 312 i 319. • 32 Promoció social: S’ha creat un programa específic per recollir les activitats adreçades a la gent gran no vinculades a serveis assistencials, concretament el programa 325 Gent gran activa. • 33 Foment de l’ocupació: S’ha creat el programa 331 Ocupabilitat, que recull tots els productes, serveis i actuacions que tenen per objecte fomentar l’ocupació per compte d’altres, així com per millorar l’ocupabilitat de les persones treballadores. D’altra banda, s’ha creat el programa 333 Igualtat, qualitat i integració laboral, que agrupa en un únic programa les actuacions i activitats destinades a fomentar la igualtat d’oportunitats de determinats col·lectius que per diferents motius tenen dificultats d’integració en el mercat laboral o ho fan en pitjors condicions. Aquest programa també inclou les actuacions, béns i serveis destinats a promoure i fomentar unes millors condicions laborals i una major prevenció de riscos laborals. A conseqüència d’aquests canvis, s’han suprimit d’aquesta política de despesa els antics programes 331, 332, 333, 334 i 336. • 41 Salut: S’ha donat de baixa el programa 413 Serveis integrals de salut que és un programa que no s’havia arribat a utilitzar mai. • 42 Educació: S’ha donat de baixa el programa 423 Innovació educativa. • 44 Cultura: Aquesta política deixa d’incloure les actuacions relacionades amb l’activitat esportiva, i crea quatre programes nous amb l’objecte de recollir tota l’activitat que es desenvolupa en aquest àmbit. D’una banda es distribueix l’activitat concentrada en l’antic 30 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 2. El pressupost, el seu marc d’elaboració i estructura programa 442, en els nous programes 441 Creadors i empreses culturals i 442 Cooperació i difusió cultural, d’aquesta forma es racionalitza l’assignació de recursos i a més a més es guanya visibilitat pel que fa a les actuacions que es duen a terme. Finalment, es creen els programes 443 Patrimoni cultural i 444 Associacionisme i tradició. A conseqüència d’aquestes modificacions es suprimeixen els antics programes 441, 442 i 443. • 47 Esports: Es crea aquesta política per recollir l’activitat que es du a terme en el marc del programa 471 Activitat física i esport. • 51 Cicle de l’aigua: S’han agregat els antics programes 511 i 512 en un sol programa, 511 Cicle de l’Aigua, ja que en la majoria de casos les activitats d’abastament i sanejament d’aigua estan estretament vinculades i, a la pràctica, són difícilment divisibles. • 65 Turisme i Oci: Donat que en molts casos les actuacions d’ordenació, foment i promoció turística estan estretament vinculades, s’han agregat els antics programes 651 i 652 en un únic programa. 651 Ordenació, foment i promoció turística. • 66 Desenvolupament empresarial: Per tal de recollir en aquesta política totes les actuacions que es duen a terme des de la Generalitat de Catalunya per a fomentar l’activitat empresarial des dels diferents àmbits, s’ha inclòs en aquesta política de despesa el programa 662 Internacionalització, promoció i foment del comerç, on es recull tota l’activitat que es du a terme per a facilitar i promoure l’activitat exportadora de les empreses catalanes en els diferents estadis de la internacionalització. D’altra banda, s’amplia l’abast del programa 661 Emprenedoria i foment empresarial, incloent tota l’activitat que té per objecte afavorir i promoure l’ocupació per compte propi, ja sigui mitjançant actuacions destinades als treballadors/ores autònomes, com aquelles que tenen per objecte fomentar i promoure les empreses d’economia cooperativa o de responsabilitat social. L’estructura econòmica Les despeses també es poden classificar segons la seva naturalesa econòmica. Així, aquesta estructura permet conèixer en què es gasten els recursos públics: nòmines d’empleats, compra de béns corrents, despeses de naturalesa financera, inversió, transferències, amortització d’endeutament etc. 31 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 2. El pressupost, el seu marc d’elaboració i estructura En la classificació econòmica, les despeses s’agrupen en capítols, articles, conceptes i aplicacions. Alhora, els capítols 1 a 5 de despeses constitueixen les despeses corrents; els capítols 6 i 7 inclouen les despeses de capital, i els capítols 8 i 9 contenen les despeses financeres (per variació d’actius o passius financers). Així mateix, la suma de les despeses corrents i les de capital constitueix les despeses no financeres. Aquest agregat, si es calcula amb el perímetre de consolidació AP-SEC, després d’aplicar determinats ajustos d’acord amb la normativa del SEC, s’utilitza per calcular la capacitat o necessitat de finançament que computa per mesurar el compliment de les obligacions d’estabilitat pressupostària. Concretament, els capítols de despesa són els següents: Despeses corrents Capítol 1 Remuneracions del personal Capítol 2 Despeses corrents de béns i serveis Capítol 3 Despeses financeres Capítol 4 Transferències corrents Capítol 5 Fons de Contingència Despeses de capital Capítol 6 Inversions reals Capítol 7 Transferències de capital Despeses financeres Capítol 8 Variació d'actius financers Capítol 9 Variació de passius financers Capítol 1 Remuneracions de personal Al capítol 1 s’hi comptabilitzen totes les retribucions de les diferents categories de personal al servei de la Generalitat i de les seves entitats per raó del treball realitzat, ja siguin alts càrrecs, personal eventual, personal funcionari (inclou el personal docent de les escoles públiques i el personal facultatiu dels centres sanitaris públics, entre d'altres), personal laboral fix o temporal. També s’hi inclouen les cotitzacions obligatòries als ens gestors del sistema de previsió social (Seguretat Social, MUFACE, etc.), els incentius al rendiment i les gratificacions per serveis extraordinaris i altres prestacions i despeses socials. 32 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 2. El pressupost, el seu marc d’elaboració i estructura En canvi, no s’inclouen, entre d’altres, les indemnitzacions per raó de servei (dietes, ajuts al menjar o fons d’acció social), les despeses per formació del personal o els drets d’assistència a reunions d’òrgans col·legiats. Capítol 2 Despeses corrents de béns i serveis Aquest capítol recull els recursos destinats a atendre les despeses corrents en béns i serveis necessàries per a l’exercici de les activitats de l’Administració de la Generalitat i les seves entitats públiques, sempre que no suposin un increment de capital o del patrimoni públic. Són imputables a aquest capítol les despeses originades per l’adquisició de béns que reuneixin algunes de les característiques següents: ser béns fungibles, tenir una vigència previsiblement inferior a l’exercici pressupostari, no ser susceptibles d’inventariar i, en principi, ser despesa recurrent. Per tant, aquestes despeses inclouen entre d’altres: lloguers i cànons; conservació, reparació i manteniment d’immobilitzat que no suposen increments de capacitat o millores d’eficiència; despeses de material d’oficina; subministraments, comunicacions, transports, tributs i despeses no financeres per serveis bancaris; treballs realitzats per altres empreses; serveis informàtics; publicacions; prestació de serveis amb mitjans aliens; indemnitzacions per raó de servei i totes aquelles despeses relatives al personal que com aquestes s’han descartat específicament del capítol 1. Capítol 3 Despeses financeres En aquest capítol s’hi imputen les càrregues financeres per interessos, despeses d’emissió, modificació i cancel·lació de tot tipus de deutes i préstecs emesos; la càrrega financera derivada dels contractes d’arrendament financer; la derivada de tot tipus de fiances i dipòsits constituïts; les diferències de canvi i les despeses bancàries derivades d’altres instruments financers. Les despeses es classifiquen en partides diferents segons el passiu que les genera (deute, préstecs del sector públic o de fora del sector públic, a curt o a llarg) i la moneda de pagament (euros o divises). Capítol 4 Transferències corrents Aquest capítol recull les despeses per transferències, subvencions i ajuts concedits sense contraprestació directa per l’Administració de la Generalitat i les seves entitats públiques per finançar les operacions corrents dels perceptors. S’imputen a l’article, concepte i aplicació 33 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 2. El pressupost, el seu marc d’elaboració i estructura corresponent en funció del tipus de perceptor de la transferència, subvenció o ajut (administració pública, òrgan o entitat del sector públic o sector privat). Les transferències es destinen a finançar globalment les operacions corrents de l’ens perceptor, mentre que les subvencions tenen caràcter finalista, és a dir, s’atorguen perquè el perceptor destini els recursos a uns objectius concrets. Tanmateix, també es consideraran transferències aquelles aportacions dineràries entre diferents administracions públiques o agents de la mateixa administració destinades a finançar actuacions concretes del receptor en el marc de les funcions que tingui atribuïdes. Els ajuts, per la seva banda, no tenen caràcter finalista i estan destinats a persones físiques i jurídiques que tenen dret a rebre’ls d’acord amb la normativa legal. Capítol 5 Fons de Contingència En aquest capítol s’hi comptabilitzen els crèdits destinats a atendre despeses no previstes inicialment en el pressupost i que puguin sorgir al llarg de l’exercici. Capítol 6 Inversions reals Aquest capítol recull les despeses realitzades directament per la Generalitat i les seves entitats públiques ja siguin per compte propi o aliè (per encàrrec) destinades a la creació o l’adquisició de béns de capital, ja siguin de naturalesa material o immaterial, així com les destinades a l’adquisició de béns de naturalesa inventariable amb l’objecte d’obtenir un rendiment o per al funcionament operatiu dels serveis. Així, en aquest capítol s'inclouen, entre d’altres, les inversions en terrenys, edificis, maquinària, material de transport, mobiliari, equips de procés de dades i telecomunicacions, infraestructures i aplicacions informàtiques. En aquest mateix sentit, també es consignen en el capítol 6: - les aportacions per finançar els encàrrecs d’inversió que portaran a terme entitats de la Generalitat per compte de qui fa l’encàrrec (ja sigui Generalitat o les seves entitats), - les despeses d’establiment no separables de l’actiu immobilitzat objecte d’inversió o directament relacionades amb la posada en servei d’aquest actiu, - la despesa per amortització del deute de les quotes derivades dels contractes d’arrendament financer. 34 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 2. El pressupost, el seu marc d’elaboració i estructura Capítol 7 Transferències de capital Aquest capítol recull les despeses per transferències, subvencions i ajuts concedits sense contraprestació directa per l’Administració de la Generalitat i les seves entitats públiques per finançar operacions de capital dels perceptors. S’imputen a l’article, concepte i aplicació corresponent en funció del perceptor de la transferència, subvenció o ajut. Inclou els fons atorgats directament a tercers (ja sigui en règim de concurrència o no), els destinats a favor d’entitats de la Generalitat que tenen previst atorgar-los a tercers i les transferències que s’efectuen a favor d’aquelles fundacions o de qualsevol altra entitat de la Generalitat sobre el patrimoni de les quals els titular no disposen de drets econòmics. S’imputen a l’article corresponent en funció del tipus de perceptor de la transferència, subvenció o ajut (administració pública, òrgan o entitat del sector públic o sector privat). Les transferències es destinen a finançar globalment operacions de capital de la persona física o jurídica perceptora, mentre que les subvencions tenen caràcter finalista, és a dir, s’atorguen perquè el perceptor destini els recursos a uns objectius concrets. Tanmateix, també es consideraran transferències aquelles aportacions dineràries entre diferents administracions públiques o agents de la mateixa administració destinades a finançar actuacions concretes del receptor en el marc de les funcions que tingui atribuïdes. També s’assimilen a transferències de capital les despeses derivades de l’execució d’avals concedits per la Generalitat o l’ICF. Els ajuts no tenen caràcter finalista i estan destinats a persones físiques i jurídiques que tenen dret a rebre’ls d’acord amb la normativa legal. Capítol 8 Variació d’actius financers Aquest capítol recull les despeses destinades a l’adquisició d’actius financers, representats en títols valors, anotacions en compte, contractes de préstecs o qualsevol altre document que inicialment els reconegui, així com els crèdits destinats a la constitució de dipòsits i fiances. Addicionalment, recull les aportacions de capital o a fons propis de les entitats del sector públic de la Generalitat, sempre i quan els titulars disposin de drets econòmics sobre el patrimoni de la receptora. En aquest cas s’imputen al concepte i aplicació corresponent en funció del perceptor de les aportacions. 35 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 2. El pressupost, el seu marc d’elaboració i estructura Capítol 9 Variació de passius financers Aquest capítol recull, entre d’altres, les despeses destinades a l’amortització de deutes emesos i préstecs contrets o assumits per l’Administració de la Generalitat i pels ens del sector públic de la Generalitat (a curt o a llarg termini) així com la devolució de dipòsits i fiances rebuts. La despesa s’imputa en partides diferents segons la naturalesa del passiu (deute, crèdits concedits pel sector públic o de fora del sector públic, entre d’altres) i la moneda de pagament (euros o divises). 36 3. ÀMBIT INSTITUCIONAL DELS PRESSUPOSTOS 37 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 3. Àmbit institucional dels pressupostos 3.1. Criteris per a la delimitació de l’àmbit institucional dels pressupostos L’àmbit institucional dels pressupostos de la Generalitat ve determinat per l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (EAC) que estableix al seu article 212 que aquests “inclouen totes les despeses i tots els ingressos de la Generalitat, i també dels organismes, les institucions i les empreses que en depenen”. Aquesta obligació ve reforçada pel principi de transparència que inspira els pressupostos de la Generalitat i que també recull l’article 71.4 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya en establir que “l’Administració de la Generalitat, d’acord amb el principi de transparència, ha de fer pública la informació necessària perquè els ciutadans en puguin avaluar la gestió”. A efectes pressupostaris, la dependència a què es refereix l’article 212 de l’EAC es concreta en el criteri de “participació majoritària”, és a dir, els pressupostos de la Generalitat inclouen totes aquelles entitats en què la Generalitat hi participa de forma total o majoritària. Es considera que la participació de la Generalitat en una societat mercantil o en una entitat que s’hi assimila a efectes pressupostaris (com en els cas de les Agrupacions d’Interès Econòmic) és majoritària quan aquesta, directament o indirectament, té una participació de més d’un 50% del seu capital o disposa de la majoria de drets de vot en els seus òrgans de govern. Pel que fa als consorcis o a les entitats que s’hi assimilen (com ara, les agrupacions europees de cooperació territorial) i a les fundacions, es considera que la participació de la Generalitat és majoritària quan es disposa de la majoria, directa o indirecta, dels drets de vot en els òrgans de govern o en el patronat. A aquest efecte, no computen els drets de vot dels membres que designa directament, via estatutària, el mateix òrgan de govern o patronat. Paral·lelament al que ha succeït en el sector privat, les organitzacions públiques han esdevingut més complexes amb el decurs dels anys. També la Generalitat ha recorregut a l’autoorganització i a la descentralització horitzontal per poder desenvolupar les funcions i activitats que requereix l’exercici de les seves competències, sobre la base de què l’especialització millora la qualitat dels serveis prestats i permet aconseguir guanys d’eficàcia i eficiència. Això no obstant, el conjunt de les activitats, la missió i els objectius com també dels recursos materials i humans dels ens dependents sobre els quals ha recaigut aquesta descentralització de funcions de la Generalitat no sempre han resultat prou visibles. A més, aquesta manca de transparència s’ha produït de forma asimètrica, en no afectar de manera homogènia tots els àmbits de l’acció pública. 39 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 3. Àmbit institucional dels pressupostos Amb l’objecte de dotar de més transparència el conjunt de l’activitat pública de la Generalitat de Catalunya, s’han anat incorporant de forma progressiva les entitats dependents que encara no s’havien integrat en els pressupostos, procés que va concloure amb els aprovats per al 2010 i 2011. La qual cosa permet als ciutadans i ciutadanes tenir una visió més completa del conjunt de l’activitat que desplega tant la pròpia Generalitat de Catalunya com la diversitat d’entitats que conformen el seu sector públic. D’altra banda, en l’exercici 2010 es va posar en marxa un procés de racionalització del sector públic que ha tingut continuïtat i s’ha aprofundit en l’exercici 2011, en el marc de l’esforç d’austeritat i de consolidació fiscal que es va posar en marxa amb els pressupostos per al 2011. Encara que és aviat per a què la totalitat de les iniciatives que s’han posat en marxa hagin donat els seus fruits, per primera vegada en els darrers anys es redueix el nombre d’entitats de l’àmbit institucional dels pressupostos per al 2012 en relació al de l’anterior exercici. D’altra banda, arran de la promulgació de la legislació d’estabilitat pressupostària, que estableix limitacions tant en termes de resultats pressupostaris com de capacitat d’endeutament, ha estat necessari delimitar l’àmbit institucional que es considera que integra el sector Administració pública de la Generalitat de Catalunya d’acord amb els criteris del Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals (SEC). En el cas d’Espanya la classificació de les entitats del sector públic d’acord amb els criteris del SEC6 l’efectua un grup de treball integrat per la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE), el Banc d’Espanya i l’Institut Nacional d’Estadística. Fruit del seu treball, s’han anat classificant dins del sector Administració pública de la Generalitat (AP-SEC) diverses entitats que constitueixen l’àmbit institucional de referència per calcular el dèficit/superàvit no financer i de l’endeutament de la Generalitat en els termes exigits per l’esmentada normativa. Per aquest motiu, s’integren en els resums que s’annexen als pressupostos el relatiu a l’àmbit de les entitats que formen el sector Administració pública de la Generalitat d’acord amb el SEC. Cal tenir en compte que algunes d’aquestes entitats han estat classificades com a AP-SEC de la Generalitat malgrat que aquesta no n’ostenta el control efectiu en els òrgans de govern. El motiu pel qual el grup de treball abans esmentat les atribueix a la Generalitat és que, tot i la posició no majoritària, és l’administració pública que hi manté la participació més elevada. Per tant, són entitats que es consideren en l’àmbit institucional a efectes del 6 En termes del SEC es consideren Administració pública totes aquelles entitats públiques (segons criteris de control efectiu) que no es consideren productores de mercat, és a dir, que tenen uns ingressos per vendes inferiors al 50% dels costos de producció. 40 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 3. Àmbit institucional dels pressupostos compliment de la normativa d’estabilitat pressupostària, però no correspon incloure-les dins del sector públic de la Generalitat. Per aquest motiu la informació sobre aquestes entitats es recull en un volum específic (Pressupostos i estats financers de les entitats participades de forma no majoritària, classificades AP-SEC) que únicament es refereix als aspectes pressupostaris i financers, ja que són els que resulten imprescindibles per poder formular – i, quan escaigui, liquidar- els pressupostos d’acord amb les exigències de la normativa d’estabilitat pressupostària. Per més detall vegeu el peu del quadre 3.3.1 de l’apartat 3.3. D’acord amb l’exposat, i amb l’objectiu de facilitar l’anàlisi agregada del conjunt dels pressupostos del sector públic de la Generalitat de Catalunya per al 2012, a banda de presentar el pressupost consolidat del conjunt del sector públic i el consolidat, també del sector Administració pública d’acord amb el SEC, la documentació pressupostària presenta la informació relativa a cadascuna de les entitats incloses en els pressupostos per al 2012 classificada en funció dels subsectors en els que s’integren (que, amb excepcions, tenen a veure amb la naturalesa jurídica de l’entitat) i de la seva adscripció departamental (agrupacions). Per un major detall sobre aquestes classificacions vegeu l’apartat 2.2.2 sobre l’estructura institucional i orgànica dels pressupostos. 3.2. L’àmbit institucional dels pressupostos del sector públic de la Generalitat A partir d’aquests criteris, l'Ordre ECO/95/2011, de 25 de maig, per la qual es dicten les normes per elaborar els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2012, estableix la relació de les entitats que s’han d’incloure en els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012. Concretament, els pressupostos del sector públic de la Generalitat de Catalunya per al 2012 inclouen un total de 228 pressupostos: el de la pròpia Generalitat i 227 pressupostos d’entitats de diferent tipologia jurídica. El quadre 3.2.1 mostra la distribució d’aquest pressupostos i dels de les entitats classificades AP-SEC7 i no majoritàries esmentades a l’apartat anterior per subsectors i l’evolució en els darrers vuit anys. 7 Addicionalment, hi ha classificades com AP-SEC de la Generalitat 7 entitats en què participen les universitats públiques, però sense participació directa de la Generalitat ni dels seus ens dependents. Aquestes entitats reben un tractament diferenciat de la resta d’entitats no majoritàries de l’àmbit AP-SEC en els pressupostos de la Generalitat (no formen part de les 26 comptabilitzades en el Quadre 3.2.1), ja que se’ls aplica el mateix tractament que per a les universitats públiques (també classificades AP-SEC de la Generalitat): el seu resultat no financer s’inclou a través d’un ajust. 41 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 3. Àmbit institucional dels pressupostos Per a l’exercici 2012 es produeix un decrement net en el nombre d’entitats del sector públic incloses en els pressupostos de 12. Aquest decrement és resultat d’un total de 3 entitats que s’incorporen i de 15 que causen baixa. El detall d’entitats que s’incorporen i que causen baixa en els pressupostos es pot veure al quadre 3.2.2, la qual cosa permet explicar la modificació de l’àmbit institucional dels pressupostos del sector públic de la Generalitat per al 2012 respecte el del 2011. En el quadre també s’indica el departament d’adscripció corresponent en cada cas, el subsector al qual pertanyen i si formen part o no del sector Administració pública de la Generalitat d’acord amb els criteris del SEC. Quadre 3.2.1 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 EVOLUCIÓ DEL NOMBRE D'ENTITATS DELS PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT Subsector 2005 Sector públic Generalitat SCS, ICS i ICASS Entitats autònomes administratives Entitats autònomes comercials i financeres Entitats de dret públic Societats mercantils Consorcis Fundacions Subtotal sector públic AP SEC no majoritàries Societats mercantils Consorcis Fundacions Subtotal AP SEC no majoritàries* TOTAL 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 1 3 23 4 32 30 93 1 3 24 4 32 30 13 1 108 1 3 24 4 35 30 20 1 118 1 3 25 4 38 31 25 1 128 1 3 26 4 41 31 54 30 190 1 3 26 5 44 50 59 36 224 1 3 25 5 46 52 62 46 240 1 3 23 3 47 47 61 43 228 93 1 2 1 4 112 1 7 1 9 127 1 9 1 11 139 1 11 1 13 203 1 18 2 21 245 1 25 2 28 268 1 23 2 26 254 * Els pressupostos d’aquestes entitats figuren en els pressupostos per al 2012 com a informació annexa i s’utilitzen per al càlcul del consolidat del sector Administració pública de la Generalitat d’acord amb els criteris SEC però no són aprovats formalment pel Parlament, en no tenir-ne el control efectiu en els seus òrgans de govern. Els codis de les diferents agrupacions departamentals de la Generalitat que s’utilitzen a efectes pressupostaris són els següents: PR Presidència GO Governació i Relacions Institucionals EC Economia i Coneixement EN Ensenyament SA Salut IT Interior PO Territori i Sostenibilitat CU Cultura AG Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural BE Benestar Social i Família 42 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 3. Àmbit institucional dels pressupostos IU Empresa i Ocupació JU Justícia Quadre 3.2.2 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 DETALL DE LES ENTITATS QUE S'INCORPOREN I DE LES QUE CAUSEN BAIXA A L'ÀMBIT INSTITUCIONAL DELS PRESSUPOSTOS DEL SECTOR PÚBLIC DE LA GENERALITAT RESPECTE DEL 2011 Agrupació PR PR EC SA SA SA SA SA SA SA SA SA PO CU AG BE IU IU Nom de les entitats Subsector Activa Multimèdia Digital, SL CCRTV Interactiva, SA Institut Català del Crèdit Agrari (ICCA) Agència Catalana de Seguretat Alimentària Agència de Protecció de la Salut Agència de Salut Pública de Catalunya Energètica d’Instal·lacions Sanitàries, SA (EISSA) Gesclínic, SA Agrupació Europea de Cooperació Territorial Hospital de la Cerdanya Fundació Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Fundació Privada Hospital Transfronterer de la Cerdanya Transplant Services Foundation (TSF) Remodelacions Urbanes, SA Entitat Autònoma de Difusió Cultural Consorci Gestió de la Fertilització Agrària de Catalunya Consorci Torreblanca Fundació Privada Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya Societat de la Informació Solidària i Sostenible a Catalunya (SISOSCAT), Fundació Privada Nombre d'entitats per subsectors Entitats autònomes administratives Entitats autònomes comercials i financeres Entitats de dret públic Societats mercantils Consorcis Fundacions Total entitats SM SM EAC EAA EAA EDP SM SM Cons. Fund. Fund. Fund. SM EAC Cons. Cons. Fund. Fund. Sector AP-SEC Alta Baixa √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ 2 2 1 1 1 3 5 2 4 15 Causen alta 3 entitats que s’incorporen per primera vegada als pressupostos de la Generalitat, tot i que dues d’aquestes entitats són de nova constitució en substitueixen 3 d’existents, concretament l’Agència de Salut Pública de Catalunya se subroga en tots els drets i deures de l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària i de l'Agència de Protecció de la Salut, fet que comporta l’extinció i baixa en els pressupostos de la Generalitat d’ambdós organismes (EAA), d’altra banda, la creació i posada en funcionament de l’Agrupació Europea de Cooperació Territorial Hospital de la Cerdanya ha comportat la baixa de la Fundació P. Hospital Transfronterer de la Cerdanya. La tercera entitat que s’inclou als pressupostos per primera vegada és la Fundació Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau en què la Generalitat ha passat a tenir la majoria en el seu patronat i , per tant, ha passat a ser de control majoritari. Pel que fa a les entitats que causen baixa, 11 s’han dissolt i liquidat, estan en procés de liquidació o be s’han integrat en altres entitats ja existents o en el departament competent en la matèria desenvolupada, tot això, en compliment dels Acords de Govern d’1 i 29 de juny de 2010 en relació amb el Pla de racionalització i simplificació de l'estructura del sector públic i de 2 d’agost de 2011, sobre mesures de racionalització i simplificació del sector públic. Per subsectors afecta a 5 societats mercantils, 4 fundacions i 2 consorcis. Les 4 entitats restants 43 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 3. Àmbit institucional dels pressupostos són: 2 entitats autònomes administratives que s’han relacionat en el paràgraf anterior, 2 entitats autònomes comercials que d’acord amb la llei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres, d’una banda l’Institut Català del Credit Agrari s’integra en l’Institut Català de Finances, i de l’altra l’Entitat Autònoma de difusió Cultural de la que el Departament de Cultura se subroga en les seves posicions jurídiques pel que fa a béns, drets i obligacions de què sigui titular l’entitat. A continuació, en el quadre 3.2.3 es mostra la relació d’entitats que conformen el sector públic de la Generalitat en els pressupostos del 2012. 44 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 3. Àmbit institucional dels pressupostos Quadre 3.2.3 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 DETALL DE LES ENTITATS DEL SECTOR PÚBLIC DE LA GENERALITAT INCLOSES A L'ÀMBIT INSTITUCIONAL DELS PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT PER AL 2012 Agrupació Nom de les entitats PR PR PR PR PR PR PR PR PR PR PR PR PR PR PR PR PR PR PR PR PR PR PR GO GO GO GO GO GO GO EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC EC Subsector Patronat de la Muntanya de Montserrat Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEFC) Consell Català de l'Esport Centre d'Estudis d'Opinió Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat (EADOP) Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) Centre d’Alt Rendiment Esportiu (CAR) Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament Consell de l'Audiovisual de Catalunya Televisió de Catalunya, SA (TVC) Catalunya Ràdio SRG, SA TVC Edicions i Publicacions, SA TVC Multimèdia, SL Intracatalonia, SA Circuits de Catalunya, SL Circuit de Motocròs de Catalunya, SL Consorci del Circuit de Catalunya Consorci Urbanístic Portal Costa Brava-Illa de Blanes Patronat Catalunya Món Consorci del Circuit de Motocròs de Catalunya Consorci del Montsec Centre de Documentació Política Fundació La Marató de TV3 Escola d’Administració Pública de Catalunya Agència Catalana de Certificació Autoritat Catalana de Protecció de Dades Memorial Democràtic Institut Català Internacional per la Pau Consorci Administració Oberta Electrònica de Catalunya Consorci del Museu Memorial de l'Exili Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) Autoritat Catalana de la Competència Entitat Autònoma de Jocs i Apostes (EAJA) Institut Català de Finances (ICF) Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya Agència Tributària de Catalunya Gestió d’Infraestructures, SAU (GISA) Regs de Catalunya, SAU (REGSA) Reg Sistema Segarra-Garrigues, SAU (REGSEGA) Equipaments i Edificis de Catalunya, SA Institut Català de Finances Capital, SGECR, SAU ICF Holding, SAU Fira 2000, SA Instruments Financers per a Empreses Innovadores, SLU Grup UOC, SL Eureca Media, SL Editorial UOC, SL Consorci Centre de Recerca en Economia Internacional Consorci Institut Català d'Arqueologia Clàssica Consorci Institut Català de Ciències Cardiovasculars Consorci Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer Consorci Centre de Recerca Matemàtica Consorci Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona Consorci Institut de Geomàtica Consorci Laboratori de Llum de Sincrotró Consorci Centre de Visió per Computador Consorci Institut de Física d'Altes Energies Consorci Markets, Organizations and Votes in Economics (MOVE) Consorci Centre Internacional de Mètodes Numèrics a l'Enginyeria Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya Fundació Institució Catalana de Suport a la Recerca Fundació Institució dels Centres de Recerca de Catalunya (Fundació I-CERCA) Fundació Privada Centre de Regulació Genòmica Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC) Fundació Privada Institut Català d'Investigació Química Fundació Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) Fundació Privada Institut Català de Nanotecnologia (ICN) Fundació Privada Institut de Recerca Biomèdica (IRB) Fundació Privada Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer (IMPPC) Fundació Privada Catalana per a l'Ensenyament de l'Idioma Anglès i l'Educació en Anglès Institut Català de Recerca de l'Aigua, Fundació Privada (ICRA) Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, Fundació Privada (ICRPC) Fundació Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP Miquel Crusafont) Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats, Fundació Privada Fundació Privada Institut Català de Ciències del Clima (IC3) 45 EAA EAA EAA EAA EAC EDP EDP EDP EDP SM SM SM SM SM SM SM Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Fund. Fund. EAA EAC EDP EDP EDP Cons. Cons. EAA EAA EAC EDP EDP EDP EDP SM SM SM SM SM SM SM SM SM SM SM Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Sector Adm.Públ. SEC √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 3. Àmbit institucional dels pressupostos Agrupació Nom de les entitats Subsector EN EN EN SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA Consorci d'Educació de Barcelona Fundació Privada per a l'Escola Superior de Música de Catalunya Fundació Privada Jove Orquestra Nacional de Catalunya Institut d’Estudis de la Salut (IES) Institut Català d’Avaluacions Mèdiques Agència de Salut Pública de Catalunya Consorci Biopol de l'Hospitalet de Llobregat Fundació Privada Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) Fundació Institut Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) Fundació Hospital Universitari Vall d'Hebron - Institut de Recerca (HUVH IR) Fundació Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) Institut de Recerca Biomèdica de Lleida Fundació Dr. Pifarré Fundació Institut de recerca contra la leucèmia Josep Carreras Fundació Privada Institut d'Investigació Oncològica de Vall-Hebron (VHIO) Fundació Institut d'Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IdIBGI) Fundació Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) Fundació Ticsalut Fundació Privada Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB) Fundació Privada Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona Fundació Privada Salut del Consorci Sanitari del Maresme Fundació Parc Taulí, Fundació Privada Fundació Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau SA Servei Català de la Salut (CatSalut) SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA SA Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI) Gestió de Serveis Sanitaris (GSS) Institut d’Assistència Sanitària (IAS) Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GPSS) Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut Institut Català d’Oncologia (ICO) Banc de Sang i Teixits (BST) Parc Sanitari Pere Virgili (PSPV) Sistema d’Emergències Mèdiques, SA (SEMSA) UDIAT, Centre Diagnòstic, SA Sabadell Gent Gran Centre de Serveis, SA Consorci de Prevenció i Salut Terrassa, SL Aura Salut Pública i Serveis Sociosanitaris, SL For Tissues and Cells Barnaclínic, SA Coordinació Logística Sanitària, AIE Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell Consorci Sanitari de Terrassa Consorci Sanitari de Barcelona Consorci Hospitalari de Vic Consorci Sanitari Integral Consorci Sanitari de l’Alt Penedès Consorci Sanitari de l’Anoia Consorci Sanitari de Mollet del Vallès Consorci del Laboratori Intercomarcal de l’Alt Penedès, l’Anoia i el Garraf Consorci Sanitari del Maresme Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona Hospital Clínic i Provincial de Barcelona Consorci de Gestió Corporació Sanitària (CGCS) Agrupació Europea de Cooperació Territorial Hospital de la Cerdanya Fundació Privada de Gestió Sanitària de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau SA Institut Català de la Salut (ICS) SA SA SA SA SA IT IT IT PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO Logaritme Serveis Logístics AIE Consorci de Castelldefels Agents de Salut Consorci d'Atenció Primària de Salut de l'Eixample Fundació Privada de l'Hospital de Viladecans per a la Recerca i la Docència Fundació Institut d'Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol (IGTP) Servei Català de Trànsit Institut de Seguretat Pública de Catalunya Centre d'Atenció i Gestió de Trucades d'Urgència 112 Catalunya Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (IDECE) Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i Aran Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Agència Catalana de l’Aigua (ACA) Agència de Residus de Catalunya Aigües Ter-Llobregat (ATLL) Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) Ports de la Generalitat Institut Català del Sòl (INCASOL) Servei Meteorològic de Catalunya Infraestructures Ferroviàries de Catalunya Agència de l'Habitatge de Catalunya Institut Geològic de Catalunya TABASA, Infraestructures i Serveis de Mobilitat, SA Equacat, SA Centrals i Infraestructures per a la Mobilitat i les Activitats Logístiques, SA (CIMALSA) Túnel del Cadí, SAC Cargometro Rail Transport, SA Ecoparc de Residus Industrials, SA Terminal Intermodal de l'Empordà, SL 46 Cons. Fund. Fund. EAA EAA EDP Cons. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Fund. Catsalut ICS ICASS EDP EDP EDP EDP EDP EDP EDP EDP SM SM SM SM SM SM SM SM Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Fund. Catsalut ICS ICASS SM Cons. Cons. Fund. Fund. EAA EAA EDP EAA EAA EDP EDP EDP EDP EDP EDP EDP EDP EDP EDP EDP SM SM SM SM SM SM SM Sector Adm.Públ. SEC √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 3. Àmbit institucional dels pressupostos Agrupació Nom de les entitats Subsector PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO CU CU CU CU CU CU CU CU CU CU CU CU CU CU AG AG AG AG AG AG AG AG BE BE BE BE BE BE Aeroports públics de Catalunya, SLU Societat d'Estiba dels Ports Catalans, SA Gestió de Màrqueting i Serveis de les Comarques Gironines, SLU Geocat, Gestió de Projectes, SA Autometro, SA FGC Mobilitat, SA Consorci de l'Autoritat del Transport Metropolità Consorci Patronat de la Vall de Núria Consorci Port de Mataró Consorci del Parc de l'Espai d'Interès Natural de Gallecs Consorci Port de Portbou Consorci de l'Observatori del Paisatge Consorci Centre d'Estudis per a la Innovació del Transport (CENIT) Consorci del Transport Públic del Camp de Tarragona Consorci del Transport Públic de l'Àrea de Girona Consorci del Transport Públic de l'Àrea de Lleida Consorci de l'Habitatge de Barcelona Consorci Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals Consorci de l'Habitatge de l'Àrea Metropolitana de Barcelona Institució de les Lletres Catalanes Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya Museus d’Arqueologia Biblioteca de Catalunya Institut Català de les Indústries Culturals Consell Nacional de la Cultura i de les Arts Teatre Nacional de Catalunya, SA (TNC) Consorci del Teatre Fortuny de Reus Consorci Museu Nacional d'Art de Catalunya Consorci per a la Normalització Lingüística Consorci del Centre de Terminologia TERMCAT Consorci Casa de les Llengües Consorci Catalan Films & TV Fundació Privada Fira d'Espectacles d'Arrel Tradicional, Mediterrània Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) Centre de la Propietat Forestal Consell Català de la Producció Integrada Consell Català de la Producció Agrària Ecològica Promotora d’Exportacions Catalanes, SA (PRODECA) Forestal Catalana, SA Fundació Privada del Món Rural Institut Català de les Dones (ICD) Institut Català de l’Adopció Consell Nacional de la Joventut de Catalunya Agència Catalana de la Joventut Consorci Sant Gregori, de Girona Consorci de Serveis Socials de Barcelona BE Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS) IU IU IU IU IU IU IU IU IU IU IU IU IU IU IU IU IU JU JU Agència Catalana del Consum Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació Laboratori General d'Assaigs i Investigacions (LGAI) Institut d’Investigació Aplicada de l’Automòbil (IDIADA) Institut Català d’Energia (ICAEN) Agència de Suport a l'Empresa Catalana Agència Catalana de Turisme Empresa de Promoció i Localització Industrial de Catalunya, SA (EPLICSA) Societat Catalana d'Inversió en Empreses de Base Tecnològica, SA Eficiència Energètica, SA Sanejament Energia, SA Consorci Infraestructures de Telecomunicacions de Catalunya-ITCat Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya Fundació Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya Fundació Privada I2CAT, Internet i Innovació Digital a Catalunya Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) 47 SM SM SM SM SM SM Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. EAA EAA EAA EAA EDP EDP SM Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Fund. EAA EDP EDP EDP EDP SM SM Fund. EAA EAA EDP EDP Cons. Cons. Catsalut ICS ICASS EAA EAA EDP EDP EDP EDP EDP EDP SM SM SM SM Cons. Cons. Cons. Fund. Fund. EAA EDP Sector Adm.Públ. SEC √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ √ Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 3. Àmbit institucional dels pressupostos 3.3. Les entitats no majoritàries del sector AP-SEC de la Generalitat Els pressupostos de les entitats que han estat classificades dins del sector Administració Pública de la Generalitat d’acord amb la metodologia del SEC però no formen part del sector públic de la Generalitat atès que aquella no en té el control efectiu en els seus òrgans de govern ni directament ni indirecta, es presenten diferenciats de les que sí que en formen part. Tal com s’ha esmentat anteriorment, la informació sobre aquestes entitats es recull en un volum específic que inclou tant els pressupostos com els estats financers previsionals. Al quadre 3.3.1 es pot veure la relació d’aquestes entitats. Per al 2012 s’inclou informació de 26 entitats totes elles incloses en els pressupostos del 2011. En relació a les entitats de l’exercici 2011, no s’inclouen dos consorcis, un d’ells el Consorci Institut Universitari d'Estudis Europeus per desvinculació de la Generalitat i l’altre el Consorci del Camp de Tarragona i la seva Àrea d'Influència perquè ha estat reclassificat per la Intervenció General de l’Estat i considerat com a AP-SEC, però depenent de la Diputació provincial de Tarragona. Quadre 3.3.1 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 DETALL DE LES ENTITATS NO MAJORITÀRIES CLASSIFICADES EN EL SECTOR ADMINISTRACIÓ PÚBLICA DE LA GENERALITAT Agrupació PR GO EC EC EC EC EC SA PO PO CU CU CU CU CU AG AG AG AG AG AG AG BE BE IU IU Nom de les entitats Subsector Consorci Casa Àsia Consorci Institut Europeu de la Mediterrània Consorci Escola Tècnica d'Igualada Consorci Centre d'Estudis Demogràfics Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya (CESCA)(1) Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya Consorci Escola Industrial de Barcelona Corporació de Salut del Maresme i la Selva Consorci Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona Consorci Institut d'Estudis Territorials Consorci del Palau de la Música Catalana Consorci de l'Auditori i l'Orquestra Consorci de l'Institut Ramon Llull Consorci Museu d'Art Contemporani de Barcelona Consorci Patrimoni Mundial de la Vall de Boí Ens per al Cessament Agrari Consorci de l'Estany d'Ivars - Vila-Sana Consorci Centre Tecnològic Forestal de Catalunya Consorci CSIC-IRTA-UAB Centre de Recerca Agrigenòmica Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat Consorci per a la Recuperació i Conservació del Riu Llobregat Fundació Centre de Recerca en Sanitat Animal (CRESA) Consorci del Barri de la Mina Fundació Privada Campus Arnau d'Escala Consorci Institut Català del Suro Consorci de Formació i d'Iniciatives Cercs - Berguedà Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. SM Cons. Cons. Cons. Cons. Cons. Fund. Cons. Fund. Cons. Cons. Addicionalment, hi ha classificades com AP-SEC de la Generalitat 7 entitats en què participen les universitats públiques, però sense participació directa de la Generalitat ni dels seus ens dependents. Aquestes entitats reben un tractament diferenciat de la resta de no majoritàries de l’àmbit AP-SEC en els pressupostos de la Generalitat, ja que se’ls aplica el mateix tractament que per a les universitats públiques (també classificades AP-SEC de la Generalitat). 48 4. LA LLEI DE PRESSUPOSTOS I EL PROJECTE DE LLEI DE MESURES FISCALS I FINANCERES I DE CREACIÓ DE L’IMPOST SOBRE LES ESTADES EN ESTABLIMENTS TURÍSTICS 49 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 4.La Llei de pressupostos i el Projecte de llei de mesures fiscals i financeres 4.1. La Llei de pressupostos Dins del marc legal vigent i en aplicació de les disposicions i mandats que s’hi estableixen, la Llei de pressupostos de la Generalitat per al 2012 conté les previsions d’ingressos i l’aprovació de les despeses previstes d’executar durant l’exercici pressupostari del 2012. Formalment, el text articulat es divideix en set títols i un nombre determinat de disposicions addicionals, transitòries i finals. El títol I conté l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat i de les entitats del seu sector públic i la delimitació de l’àmbit orgànic d’aplicació. També s’indica l’import dels beneficis fiscals previstos, es detallen les vinculacions dels crèdit de despeses, s’estableix el règim de les modificacions dels crèdits pressupostaris i es regula el Fons de contingència. Dins del títol II de la Llei, relatiu a les normes sobre gestió pressupostària i despesa pública, s’ha de destacar, en especial, l’articulació dels mecanismes necessaris per evitar l’adopció d’acords i de resolucions que puguin incomplir les normes generals de limitació de l’augment de la despesa. El títol III, sobre despeses de personal, estableix que per a l’exercici 2012, amb caràcter general, no es percebran retribucions vinculades a la productivitat o conceptes anàlegs, no s’efectuarà aportacions a plans de pensions d’ocupació per al personal de la Generalitat i no es dotarà de recursos ni el denominat Fons d’Acció Social ni els sistemes d’ajuts al menjar del personal. D’altra banda, es consolida la supressió del cobrament d’una paga extraordinària en el cas dels alts càrrecs del Govern i altre personal directiu i s’autoritza el Govern a adoptar mesures excepcionals de reducció de la despesa de personal prevista per l’exercici 2012 que poden afectar, preferentment, les pagues addicionals dels conceptes que tinguin consideració de complement específic. Aquestes mesures han de tenir un impacte equivalent al personal laboral de l’Administració de la Generalitat i al de la resta de personal del sector públic de la Generalitat de Catalunya així com al de les universitats públiques. La distribució i l’aplicació de la reducció prevista en aquest apartat es produirà a través de la negociació col•lectiva. Dintre del títol IV, relatiu a operacions financeres i línies d’actuació del crèdit públic, s’estableixen les autoritzacions sobre endeutament i avals per a diversos tipus d’entitats i organismes, tant a curt com a llarg termini, així com el marc per a la gestió dels riscos de 51 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 4. La Llei de pressupostos i el Projecte de Llei de mesures fiscals i financeres tipus d’interès i de canvi. També s’hi fixen les diferents actuacions dels instruments del crèdit públic de la Generalitat. Les normes tributàries, previstes en el títol V, fan referència al cànon de l’aigua i a l’actualització de les taxes amb tipus de quantia fixa. Dintre del títol VI, dedicat a la participació dels ens locals en els ingressos de l’Estat i de la Generalitat, es regula la distribució del Fons de cooperació local de Catalunya, d’acord amb uns criteris basats en les especificitats de l’organització territorial i en les modificacions sobre el règim de les competències locals que resulten de la legislació de règim local i de les lleis sectorials. El darrer títol de la Llei, el VII, conté les normes específiques de gestió pressupostària del Parlament i d’altres institucions i organismes (Síndic de Greuges, Consell de Garanties Estatutàries, Sindicatura de Comptes de Catalunya, Oficina Antifrau, Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, Consell de l’Audiovisual de Catalunya i Autoritat Catalana de Protecció de Dades). Finalment, la Llei es completa amb les disposicions addicionals, les transitòries i les finals. Aquestes darreres contenen les normes relatives a adaptacions tècniques com a conseqüència de reorganitzacions administratives, a la imputació de despeses autoritzades amb càrrec als crèdits del pressupost prorrogat, a la modificació de les estructures pressupostàries d’acord amb les necessitats que sorgeixin durant l’exercici i a establir la data d’entrada en vigor de la llei. 4.2. El projecte de Llei de mesures fiscals i financeres i de creació de l’impost sobre les estades en establiments turístics Juntament amb el projecte de Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya, es presenta al Parlament el projecte de Llei de mesures fiscals i financeres i de creació de l’impost sobre les estades en establiments turístics que incorpora aquells preceptes amb vocació de permanència relacionats amb l’ingrés i la despesa o amb l’administració del patrimoni de la Generalitat, considerat aquest com a part integrant de la hisenda de la Generalitat. Es limita a efectuar les modificacions estrictament necessàries que no poden ser objecte d’una norma temporal com és la Llei de pressupostos. 52 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 4.La Llei de pressupostos i el Projecte de llei de mesures fiscals i financeres Pel que fa al seu contingut, la Llei s’estructura en tres títols. El títol I, conté una sèrie de mesures de caràcter fiscal recollides en dos capítols. El capítol I està dedicat als tributs propis i es divideix en tres seccions. A la secció primera es recullen les modificacions d’alguns elements configuradors del cànon sobre la disposició del rebuig dels residus municipals mentre que a la segona, es contenen modificacions del cànon de l’aigua. Finalment a la secció tercera es contenen les modificacions efectuades en matèria de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, ja sigui, entre altres, per l’actualització de tarifes, la incorporació de nous supòsits i exempcions. En el segon capítol es regulen determinats aspectes dels tributs cedits. Entre els tributs que són objecte de canvis en la seva regulació hi ha l’mpost sobre la renda de les persones físiques, l’impost sobres successions i donacions, l’impost sobre el patrimoni, l’impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, les taxes sobre els jocs de sort i atzar i l’impost sobre les vendes minoristes de determinats hidrocarburs. D’aquestes modificacions en destaquen l’augment del mínim exempt de l’impost del patrimoni fins als 700.000 euros, la bonificació del 100% en la quota tributària de l’impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats en la transmissió de l’habitatge habitual que efectuï el seu propietari a favor de l’entitat financera creditora per no poder fer front al pagament dels préstecs concedits per a la seva adquisició i l’augment dels tipus de gravamen de determinats supòsits de l’impost d’actes jurídics documentats i del tram autonòmic de l’impost sobre les vendes minoristes de determinats hidrocarburs. El títol II recull les mesures relatives al règim jurídic de les finances públiques, i es troba dividit en quatre capítols. El capítol I conté les mesures relacionades amb la gestió financera i el control, on es fan modificacions a la Llei de finances públiques referides a l’autorització i formalització d’operacions financeres i al control de les subvencions públiques. El capítol II conté diverses modificacions de la legislació dels òrgans reguladors o consultius i estatutaris, principalment relatives al procés d’aprovació del seu avantprojecte de pressupostos. El Capítol III fa referència a la modificació de diverses lleis substancials i el Capítol IV a la modificació de normes en matèria de personal del sector públic. El Títol III, crea l’Impost sobre les estades en establiments turístics. 53 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 4. La Llei de pressupostos i el Projecte de Llei de mesures fiscals i financeres En el capítol I es crea l’impost sobre les estades en establiments turístics, en el capítol II estableix l’objecte de l’impost i l’afecta a la dotació d’un fons per al foment del turisme, el qual es regula al capítol III. Finalment, les disposicions addicionals, transitòries, derogatòries i finals, acaben de concretar diversos aspectes del conjunt del marc normatiu, i estableixen l’entrada en vigor d’aquesta Llei. 54 5. DOCUMENTACIÓ QUE ACOMPANYA AL PROJECTE DE LLEI DE PRESSUPOSTOS 55 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 5. Documentació que acompanya al Projecte de llei de pressupostos El Projecte de Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 s’acompanya d’una sèrie de documentació, per tal de donar informació complementària i facilitar-ne la seva comprensió. Així, a més de la present memòria explicativa, es presenten els documents següents: Estats d’ingressos i de despeses Per a cada organisme o entitat inclosa en l’àmbit institucional dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 es presenta el detall dels ingressos previstos, ordenats segons la classificació econòmica, i el detall de les despeses ordenades segons la classificació orgànica, per programes i econòmica. Resums dels estats d'ingressos i de despeses Aquest document es presenta per facilitar l'anàlisi de la Llei de pressupostos per al 2012 i inclou: - La relació d'entitats que s'integren als pressupostos del sector públic de la Generalitat de Catalunya, amb indicació de l'agrupació i el subsector al qual pertanyen. - Els ingressos i les despeses de l’àmbit sector públic, per capítols i subsectors; els pressupostos de les diferents entitats agrupades per subsectors; i els pressupostos consolidats dels grups corporatius CCMA i ICS. - Resums dels estats d'ingressos de l'àmbit sector públic amb detall per articles econòmics i subsectors. - Resums dels estats de despeses del subsector Generalitat, de l’àmbit sector públic, de les diverses agrupacions i dels grups corporatius CCMA i ICS, amb detall de les diferents combinacions derivades de la classificació econòmica i per programes del pressupost. - Resums dels estats d’ingressos i dels estats de despeses del sector administració pública SEC (AP-SEC) per articles i subsectors, i dels estats de despeses per programes i subsectors. 57 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 5. Documentació que acompanya al Projecte de Llei de pressupostos Informe econòmic i financer L'Informe econòmic i financer està estructurat en tres apartats. En el primer es descriu la situació i l'evolució recent de l'economia catalana dins del context econòmic internacional i espanyol i s’exposen les previsions macroeconòmiques per al 2012. En el segon s'hi presenten dades rellevants sobre el sector públic a Catalunya (administració central, autonòmica i local), així com sobre les actuacions efectuades a Catalunya amb fons europeus i les perspectives dels mateixos per als propers anys. Finalment, al tercer apartat, es fa una explicació de les principals àrees d’actuació del projecte de pressupostos de la Generalitat per al 2012 i s’analitza el finançament de la Generalitat, amb especial referència al model de finançament autonòmic. A més, es fa una anàlisi de les inversions de la Generalitat (tant territorialment com per polítiques de despesa) i dels pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya. Memòries de programes Cada agrupació (departamental i també la corresponent als fons no departamentals i els òrgans superiors i altres) elabora una memòria de programa per a cadascun dels programes en els quals participa. La memòria d’un programa pressupostari és el document en el qual es descriu el programa i ha de contenir, de forma sintètica, la informació necessària per visualitzar quina és la necessitat que es vol atendre amb els recursos públics, quines fites es fixen, de quina forma es portaran a terme i com se’n mesurarà l’èxit. La memòria de programa es presenta subdividida en dos blocs que corresponen a una doble perspectiva: d’una banda, la de l’agrupació en el seu conjunt (és a dir, la visió estratègica global del conjunt de l’agrupació en el marc de cada programa) i, de l’altra, la dels diferents gestors que participen en la implementació dels projectes i serveis que es produeixen en el marc del programa (és a dir la visió operativa que aporten els serveis pressupostaris de cada departament més el conjunt d’entitats que en depenen). Els diferents elements en els quals s’estructura la memòria de programa en la part que correspon a l’agrupació són: el diagnòstic de la situació, on s’identifiquen els principals problemes o necessitats, així com els col·lectius de ciutadans a qui va dirigit el programa; la missió, que concreta la seva raó de ser; l’eventual vinculació del programa amb plans interdepartamentals adoptats per la Generalitat; els objectius estratègics i els operatius, en forma de fites específiques i mesurables; un conjunt d’indicadors per fer el seguiment del grau d’assoliment dels objectius, un resum de les despeses del programa, en termes consolidats de l’agrupació, per capítols pressupostaris i el nombre de llocs de treball pressupostats. D’altra banda, el 58 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 5. Documentació que acompanya al Projecte de llei de pressupostos elements de la memòria en la part que correspon al gestor són: la indicació dels objectius estratègics i operatius del programa als quals contribueix el gestor, els seus indicadors de gestió específics, una descripció del conjunt d’activitats a dur a terme per tal de contribuir a la consecució dels objectius i, finalment, un resum de les despeses del gestor en l’àmbit del programa per capítols pressupostaris i del nombre de llocs de treball pressupostats. Les memòries de programa es presenten ordenades per agrupació i, a l’inici de cadascuna d’elles s’hi inclou un doble resum econòmic on s’hi mostra, d’una banda, la despesa de cada agrupació per a cadascun dels programes en què participa desglossada per gestors i, de l’altra, la despesa de cadascun dels gestors desglossada pels programes en què participa. Estats financers de les societats i altres entitats del sector públic de la Generalitat Les entitats de dret públic, les societats mercantils, els consorcis i les fundacions inclosos a l’àmbit institucional dels pressupostos del sector públic de la Generalitat presenten les previsions de balanç de situació i de compte de pèrdues i guanys per al 2012 i l'estimació del tancament de l'exercici 2011, elaborats d'acord amb l’estructura del Pla General de Comptabilitat (PGC) vigent des del 2008. Pressupostos i estats financers de les entitats participades de forma no majoritària (classificades AP-SEC) En aquest llibre s’inclou la informació dels estats d’ingressos i despeses i dels estats financers (les previsions de balanç i compte de pèrdues i guanys per al 2012 i l’estimació del tancament de l’exercici 2011, exclusivament) de totes aquelles entitats en què participa la Generalitat de forma no majoritària d’acord amb els criteris de control efectiu en els òrgans de govern, però que malgrat això han estat classificades dins del sector Administració pública de la Generalitat, d’acord amb les normes del Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals (SEC). Annex de personal Les fitxes de l'annex de personal detallen per cada servei pressupostari i entitat el nombre de dotacions de personal que tenen pressupostades segons les diferents classificacions: per tipus de personal (alts càrrecs, altre personal directiu, eventuals, funcionaris, laborals fixos, laborals temporals i altre personal), per programes pressupostaris i per comarques. Dins de cadascuna d'aquestes classificacions hi ha el detall dels grups de classificació que resulten 59 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 5. Documentació que acompanya al Projecte de Llei de pressupostos segons la seva titulació acadèmica (titulats superiors, titulats de grau mitjà, batxiller o similar, graduat escolar o similar, certificat d'escolaritat i altres). Així mateix, en aquest document, s’inclouen les taules retributives per al 2012 i uns resums del total de places per seccions, per agrupacions i per subsectors. Annex d'inversions reals Inclou la relació de les actuacions inversores que la Generalitat té previst executar amb càrrec al pressupost de l'exercici 2012, incloent la descripció de cadascuna d'elles, el programa al qual pertany, la seva naturalesa econòmica (per article pressupostari) així com la indicació de l'àmbit territorial en el qual s'ubica la inversió. També inclou informació d’altres inversions amb sistemes de finançament específics i la seva classificació territorial. Projecte de llei de mesures fiscals i financeres i de creació de l’impost sobre les estades en establiments turístics Conjuntament amb el Projecte de Llei de pressupostos, es presenta també el text del Projecte de Llei de mesures fiscals i financeres i de creació de l’impost sobre les estades en establiments turístics, en el qual es recullen aquelles mesures que, tot i tenir connexió amb els pressupostos, per la seva voluntat de permanència no es convenient incloure a la llei de pressupostos de caràcter anual, sinó que han de ser regulades mitjançant llei ordinària. Memòria de subvencions En aquest document es detallen les subvencions, tant corrents com de capital, pressupostades per la Generalitat indicant, entre d'altres aspectes, el programa de despesa, els beneficiaris i si es concedeixen mitjançant convocatòries públiques. Memòria d'arrendaments i de compres d'immobles Aquest document recull la previsió d'arrendaments i compres d'immobles a efectuar per part de la Generalitat durant l'exercici 2012. S'especifica l'adreça, la destinació, la superfície, el programa pressupostari i l'aplicació econòmica on està inclosa la despesa de l'exercici 2012. En el cas dels arrendaments, també s’inclou l'import del lloguer i altres despeses per a l'exercici 2012. I en el cas de les adquisicions, es detalla la data en què es materialitzen, l'import total d'adquisició i l'import pressupostat per al 2012. 60 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 5. Documentació que acompanya al Projecte de llei de pressupostos Memòria de beneficis fiscals Aquest document presenta una estimació de la disminució de recaptació d'ingressos tributaris de la Generalitat derivada de l'existència d'incentius fiscals, orientats a assolir els seus objectius de política econòmica i social. També incorpora la classificació dels beneficis fiscals per polítiques de despesa, que ha de permetre identificar el conjunt del cost de les polítiques desplegades per la Generalitat i les seves entitats dependents. En l’àmbit normatiu, en l’elaboració del Pressupost de Beneficis Fiscals per al 2012 s’han tingut en compte els darrers canvis produïts com a conseqüència de l’entrada en vigor de la Llei 3/2011, del 8 de juny, de modificació de la Llei 19/2010, del 7 de juny, de regulació de l’impost sobre successions i donacions, la Llei 7/2011 del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres, la Llei 39/2010, de 22 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2011 i el Reial decret llei 13/2011, de 16 de setembre, pel qual es restableix l’impost sobre el patrimoni, amb caràcter temporal. Liquidació dels pressupostos per al 2010 Es presenten les liquidacions dels pressupostos de la Generalitat, del subsector CatSalut, ICS i ICASS i de les entitats autònomes administratives corresponents, a l'exercici 2010. Aquest és el darrer pressupost liquidat en la data de presentació al Parlament del Projecte de Llei de pressupostos de la Generalitat per al 2012. Execució a 30/09/2011 dels pressupostos per al 2011 Es presenten els estats d'execució dels pressupostos per al 2011 de la Generalitat, del subsector CatSalut, ICS i ICASS i de les entitats autònomes administratives, corresponents a 31 de setembre de 2011. 61 SEGONA PART LES PRINCIPALS XIFRES DELS PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA I LES POLÍTIQUES DE DESPESA 63 6. LES PRIORITATS ESTRATÈGIQUES 65 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 6. Les prioritats estratègiques L’exercici 2011 es va donar el primer pas en el procés de consolidació fiscal que permetrà a la Generalitat de Catalunya complir, en aquest any 2012, amb els objectius de dèficit coherents amb els pactats per l’Estat amb la Unió Europea i assentar així les bases per garantir la sostenibilitat de les nostres finances públiques, tot generant la confiança que els mercats exigeixen. Per això, el 2012 cal veure’l com un exercici de continuïtat en relació al 2011, en el sentit que el pressupost corresponent té el mateix objectiu de consolidació pressupostària a mitjà termini i s’inspira en els mateixos principis: austeritat, prioritat de la despesa social, credibilitat i corresponsabilitat. D’acord amb el primer principi, amb aquests pressupostos cal persistir en l’esforç d’austeritat iniciat el 2011 per tal de no posar en risc la sostenibilitat ni la credibilitat de les nostres finances públiques. L’important desequilibri amb el que es van tancar els comptes de l’exercici 2010 va obligar a adoptar en els pressupostos per al 2011 mesures de caràcter extraordinari per reconduir els comptes de la Generalitat. Tanmateix, el dèficit amb que es van liquidar finalment els comptes d’aquell 2010 fou de tal magnitud (8.352 milions d’euros) que l’ajust a aplicar va ser necessari planificar-lo en un horitzó temporal de dos exercicis. És amb aquesta òptica de continuïtat amb l’esforç de racionalització que han de ser analitzats els pressupostos per al 2012. En conjunt els pressupostos per al 2011 i el 2012 suposen una reducció de 2.609 milions d’euros en relació al 2010 de la despesa no financera, que és la rellevant a efectes de la legislació d’estabilitat pressupostària. Hi ha, però, una diferència important entre els dos exercicis ja que, si bé el 2011 l’ajust es va aplicar principalment sobre la despesa (que es va reduir en termes globals 2.438 milions d’euros8), en aquest exercici 2012 l’esforç es reparteix per la banda de les despeses i dels ingressos. Així, per no posar en risc el nucli dels serveis essencials del nostre estat del benestar, enguany la reducció de despeses aplicada és de molt menor magnitud però es veu compensada per l’adopció de mesures pel costat dels ingressos (nous impostos i increment de tipus d’altres impostos, participació dels usuaris en el finançament dels serveis públics i venda d’actius) amb els quals es preveu obtenir més de 1.600 milions d’euros addicionals. Així mateix, l’esforç de reducció de la despesa d’enguany té en compte aquells sectors en els quals l’ajust del 2011 va ser més sever i també aquells serveis més sensibles en els quals ja es va tocar fons, per centrar el focus de l’ajust en altres àmbits de despesa. A aquests efectes, convé tenir present que, tot i que la reducció de la despesa en relació als 8 La referència és la despesa no financera finançada amb càrrec a recursos generals consignada en els pressupostos per al 2011 en relació a l’equivalent del 2010, sense tenir en compte aquella despesa que està associada a ingressos de caràcter finalista. 67 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 6. Les prioritats estratègiques pressupostos per al 2012 és de 170,7 milions d’euros, com que es produeix un increment important de les previsions de pagaments per interessos del deute i de pagaments per inversions efectuades amb mètodes de finançament diferit, en realitat els recursos disponibles per a destinar a les diferents polítiques disminueixen en 1.313,2 milions d’euros. Així mateix, el compromís de la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu d’estabilitat pressupostària també quedarà recollit, un cop finalitzi el tràmit parlamentari, mitjançant disposició legal en el Projecte de Llei d’estabilitat pressupostària de Catalunya impulsada pel Govern amb la qual es vol evitar que les finances públiques catalanes puguin assolir en el futur nivells elevats de desequilibri. La prioritat de la despesa social és un altre dels principis orientadors dels pressupostos per al 2012, perquè és en aquest àmbit que se centra el paper del sector públic en les modernes societats democràtiques occidentals, com a garant dels serveis bàsics a la ciutadania i Catalunya té voluntat de situar-se en aquest marc. Aquest rol, però, cal que s’exerceixi amb la màxima eficiència perquè no sigui un llast per a la societat. Tanmateix, tot i que cal adoptar mesures per a millorar el nivell d’eficiència amb què es presten aquests serveis, la despesa social ha de continuar essent la prioritat més rellevant en la despesa pública de la Generalitat. Un altre principi bàsic dels pressupostos del 2012 és el de la credibilitat, per refermar-la tant davant de la ciutadania, com front als creditors. No cal dir que, en el context actual de crisi de confiança en les finances públiques, aquest principi adquireix una rellevància de primer ordre ja que a l’Administració pública que no sigui creditora d’una elevada reputació no li resultarà possible l’accés general als mercats financers en condicions raonables. Per això resulta tant important plantejar-se objectius i compromisos creïbles i, en conseqüència, el pla d’ajustament per reconduir els comptes de la Generalitat s’ha dissenyat en un horitzó de dos anys, tal i com ja s’ha comentat. Finalment, el principi de corresponsabilitat resulta del tot fonamental per entendre els pressupostos per al 2012 ja que, com també ja s’ha comentat, l’esforç de la Generalitat ha d’anar acompanyat del de la resta d’agents (Govern central, ciutadans i treballadors públics) en aquest compromís conjunt que la societat catalana ha d’assumir per garantir la sostenibilitat de les finances públiques, tot preservant l’actual model d’estat del benestar. Aquests quatre grans principis que inspiren els pressupostos de la Generalitat d’enguany (austeritat, prioritat de la despesa social, credibilitat i corresponsabilitat) i que marquen l’escenari fiscal de referència, es complementen i completen, d’altra banda, amb una sèrie de prioritats i objectius de legislatura que es troben concretats en el Pla de Govern aprovat 68 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 6. Les prioritats estratègiques per al període 2011-2014. Aquesta eina de govern constitueix la carta de navegació que orientarà l’acció pública en els propers anys i s’estructura en vuit eixos: economia i sectors productius, ensenyament, salut, polítiques socials i família, seguretat, política territorial i sostenibilitat ambiental, administració i nació, llengua i cultura. En connexió amb el primer dels eixos del Pla de Govern, els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 realitzen un esforç molt important en l’àmbit de l’economia i els sectors productius per impulsar el procés de reactivació econòmica que ens permeti recuperar les taxes d’ocupació i activitat i posar en marxa així el cercle virtuós que genera creixement en l’economia i que a la vegada repercuteix en la millora dels ingressos de les administracions públiques que al seu torn permeten mantenir els nivells de benestar assolits pel nostre país. D’altra banda, és voluntat del Govern avançar en aquesta direcció de forma concertada amb els agents socials i polítics seguint les línies mestres traçades per l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana i les recomanacions de Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC). Amb aquesta orientació es destinen 644,4 milions d’euros a les polítiques de foment a l’ocupació per tal de combatre les altes taxes d’atur registrades des de l’inici de la crisi econòmica. Les línies estratègiques d’aquest 2012 van en la direcció d’aprofundir en les actuacions iniciades el 2011. D’una banda es seguirà impulsant l’ocupabilitat de les persones treballadores (ocupades i desocupades) amb mesures de formació, assessorament i intermediació, mitjançant l’ús de recursos propis i a través de la col·laboració público-privada. Aquest 2012 també es vol promoure un nou marc de relacions laborals orientat a les persones i a la productivitat, així com seguir duent a terme actuacions que garanteixin la igualtat d’oportunitats per aquelles persones amb especials dificultats. Una altra estratègia d’aquests pressupostos per contribuir a la recuperació econòmica és facilitar la inversió i la recuperació de l’activitat empresarial, amb aquesta finalitat es destinen 2.088,5 milions d’euros a facilitar l’accés al crèdit a petites i mitjanes empreses amb activitat econòmica a Catalunya, en consonància amb el que ja es va començar a fer el 2011. En aquesta mateixa línia es manté la prioritat d’impulsar un canvi de model de relació entre les empreses i l’Administració, d’una banda, racionalitzant i simplificant les càrregues administratives, de forma que s’opti per l’alternativa menys restrictiva i costosa per a les empreses i, d’altra banda, implementant la Finestreta única empresarial com a punt de referència de les persones emprenedores, empresàries i intermediàries en la seva relació amb l’Administració. En concret, durant el 2012 es preveu eliminar 29 tràmits que afectin 69 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 6. Les prioritats estratègiques l’activitat empresarial, simplificar-ne 170 i facilitar la realització del 30% dels tràmits que afecten l’activitat empresarial mitjançant la Finestreta única empresarial . Les darreres estadístiques indiquen que el bon comportament de les exportacions de l’economia catalana esdevé un element imprescindible per a compensar la caiguda de la demanda interna, afectada per un alt nivell d’endeutament, una elevada taxa d’atur i per la caiguda de la riquesa financera i no financera de l’economia. Per tal d’avançar en la internacionalització de les empreses catalanes, afavorint l’ampliació dels mercats de destinació i millores en la competitivitat, els pressupostos del 2012 assignen 43,1 milions d’euros (31,3 milions d’euros més que en els pressupostos del 2011) a seguir facilitant i acompanyant a les empreses en totes les etapes del procés d’internacionalització. Un sector que mostra un comportament favorable és el sector industrial que segueix mostrant signes d’avenç, si bé de forma més pausada que en l’exercici immediatament anterior. Per això, els pressupostos del 2012 destinen 113,4 milions d’euros a potenciar la reactivació de la inversió industrial i la recuperació de l’activitat productiva com una via per a recuperar el creixement econòmic. Finalment, en el marc d’aquest primer eix del Pla de Govern, destaca l’esforç que es du a terme en l’àmbit de la recerca, el desenvolupament i la innovació (R+D+i), al qual es destinen 503,1 milions d’euros, un 10,4% més que en els pressupostos del 2011. En un marc com l’actual la priorització de l’assignació de recursos pressupostaris a aquest àmbit és una aposta clara a favor d’un sistema d’R+D+i que generi les condicions favorables per a la innovació i la transferència de coneixement i tecnologia al sector empresarial i permeti avançar en la reestructuració del nostra model econòmic per tal d’afavorir un patró de creixement econòmic durador. Els eixos segon, tercer i quart del Pla de Govern conformen els tres grans pilars de l’estat del benestar sostingut amb recursos de la Generalitat: ensenyament, salut i protecció social. Els pressupostos per al 2012 destinen un volum molt important de recursos (prop de la meitat del total9) a aquests àmbits de despesa. En concret, pel que fa a la política 9 Aquest percentatge augmenta fins al 56,9% si no es tenen en compte les despeses destinades al pagament dels interessos del deute, la participació dels ens locals en els ingressos de l’estat i els recursos destinats a fer front a les possibles contingències que puguin sorgir al llarg de l’exercici pressupostari (consignats al fons de contingència). D’altra banda, des de l’òptica de la despesa departamental, la suma de la despesa no financera amb càrrec a recursos generals prevista pels tres departaments responsables de la despesa social (Salut, Ensenyament i Benestar i Família) assoleix el 69,3% del total de la despesa dels departaments. 70 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 6. Les prioritats estratègiques d’Educació la dotació pressupostària és de 5.470 milions d’euros amb els quals s’han d’afrontar els reptes de millorar el rendiment escolar en l’educació bàsica i obligatòria, estimular la continuïtat dels estudiants en l’etapa d’educació postobligatòria i adequar-se als requeriments de la societat del coneixement. I és que en un context com l’actual, l’adequat disseny i gestió de les polítiques educatives esdevé un dels principals instruments que té l’Administració per construir un model econòmic que generi llocs de treball de major qualificació i incrementi la productivitat i cohesió social del nostre país. Entre els aspectes a destacar com a prioritaris per al nou exercici destaquen l’enfortiment de la formació professional (augmentant l’oferta i les mesures flexibilitzadores d’aquests ensenyaments), el reforç de l’anglès, l’aposta per la digitalització de les escoles, l’increment de la relació entre la família i l’escola i l’activació de la cultura de l’esforç. En l’àmbit de l’educació universitària (amb 915,9 milions d’euros pressupostats) les prioritats per al 2012 segueixen apostant per adequar l’estructura acadèmica per fer front als reptes de la docència, la recerca i la transferència de coneixement, revisar l’oferta per millorar-ne la qualitat i visibilitat i impulsar els serveis comuns de les universitats catalanes per aprofitar les economies d’escala que permetin racionalitzar la despesa en aquest àmbit. L’altre gran pilar del nostre model de benestar el conformen les polítiques sanitàries a les quals s’hi destina 8.821 milions d’euros amb els quals es vol proveir uns serveis sanitaris públics (en l’àmbit de l’atenció primària, especialitzada i la salut pública) de qualitat, tot garantint la sostenibilitat financera i el progrés del sistema sanitari públic. En aquest sentit, cal recordar que ja fa anys que els sistemes nacionals de salut s’enfronten a un conjunt de tendències socials (envelliment, cronicitat, etc), tecnològiques (noves teràpies, nous medicaments, etc) i econòmiques (augment de la pressió sobre els recursos públics) que requereixen d’actuacions estratègiques que permetin garantir la seva eficàcia, qualitat i sostenibilitat a llarg termini. A Catalunya aquesta estratègia de mitjà i llarg termini que ha de permetre assentar les bases per a la transformació del sistema sanitari es concreta en el Pla de Salut 2011-2015 i s’articula entorn tres grans eixos: l’abordatge de les malalties més comunes, l’atenció integral als pacients crònics i la modernització organitzativa. El tercer dels pilars del benestar (a més de la salut i l’educació) el constitueixen les polítiques de protecció social a les quals, juntament amb les de promoció social, es destinen més de 2.000 milions d’euros en els pressupostos de la Generalitat per al 2012. Aquest és un dels pocs àmbits de despesa que, en l’actual context de restricció financera, no disminueix la seva dotació pressupostària en relació a l’any anterior, sinó que s’incrementa en 15,2M€. I és que en un moment com l’actual els serveis socials i de suport a les famílies esdevenen més importants que mai per assegurar uns nivells de benestar que permetin 71 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 6. Les prioritats estratègiques mantenir la dignitat individual. En aquest sentit cal destacar l’important volum de recursos (1.530,5 milions d’euros) que es destinen a dissenyar, regular i proveir els serveis i prestacions per a la promoció de l’autonomia personal amb l’objectiu de facilitar que les persones amb manca d’autonomia puguin conservar les seves facultats físiques i psíquiques. Aquests recursos permetran mantenir la cobertura pública de places residencials i places en centres de dia d’atenció a la dependència (més de 57.300 places) i pagar més de 98.200 prestacions econòmiques als beneficiaris reconeguts en virtut de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència (LAPAD). Els altres dos àmbits de la protecció social que en aquests pressupostos per al 2012 han vist incremnetar lleugerament la seva dotació pressupostària. Es tracta de la lluita contra la pobresa i la inclusió social, que inclou tot un conjunt de prestacions destinades fonamentalment a afavorir el benestar integral de les persones més vulnerables, en situació de necessitat i risc social, i, d’altra banda, l’àmbit de les polítiques d’atenció a la infància i l’adolescència. En conjunt per al 2012 es destinen 7 milions d’euros addicionals a aquests dos àmbits de despesa. Per altra banda, els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 destinen 1.129,7 milions d’euros a polítiques en l’àmbit de la seguretat i la protecció civil amb els quals es garanteix que com a societat puguem gaudir d’un nivell més alt de benestar. Aquest constitueix el cinquè eix del Pla de Govern i inclou actuacions en els àmbits de la seguretat ciutadana, la gestió i control del trànsit, la reducció de la sinistralitat viària, la prevenció i extinció d’incendis, els salvaments i la prevenció del risc i l’atenció i gestió de les emergències. L’eix número sis del Pla de Govern recull la despesa que té com a finalitat última aconseguir un model de país sostenible ambientalment i equilibrat territorialment. En aquest sentit destaquen els 2.365,3 milions d’euros destinats a polítiques de transport per garantir que el país disposi d’una xarxa viària adequada i segura que permeti l’accessibilitat a tot el territori i faciliti la millora de la competitivitat i el desenvolupament econòmic. També cal esmentar, entre les finalitats a què es destinen aquests recursos, les polítiques de foment del transport públic per assolir un model de mobilitat basat en els mitjans de transport menys contaminants, reduir la congestió de la xarxa viària i reduir la sinistralitat en els desplaçaments. L’important increment de recursos assignats en aquests pressupostos a l’àmbit del transport cal explicar-lo fonamentalment com a conseqüència de què es partia d’una despesa que el 2011 va ser fortament ajustada (es va reduir 818 milions d’euros en relació al 2010) i perquè al llarg del 2012 caldrà fer front al pagament d’inversions executades en exercicis anteriors, en col·laboració amb el sector privat, mitjançant sistemes 72 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 6. Les prioritats estratègiques específics per finançar infraestructures que, si bé han facilitat en el passat la realització d’inversions sense incrementar la despesa pressupostada en aquells exercicis, redueixen el marge disponible dels pressupostos futurs, com és el cas en aquest any 2012. D’altra banda, malgrat les dificultats de l’actual context econòmic els pressupostos per al 2012 continuen finançant amb 420,6 milions d’euros, actuacions vinculades al cicle de l’aigua i amb 185,7 milions d’euros actuacions diverses en l’àmbit de les polítiques d’ordenació, protecció i millora del medi natural; el desenvolupament i manteniment d’infraestructures per a la gestió i tractament dels residus; i la prevenció, control i sensibilització ambientals. El setè eix del Pla de Govern inclou un conjunt divers de despeses destinades a construir una Administració àgil i sostenible al servei del ciutadà i del objectius de desenvolupament del país. Dins d’aquest eix cal destacar el volum de recursos (845,3 milions d’euros) destinats a l’àmbit de la justícia amb la finalitat de garantir el funcionament dels jutjats i tribunals de l’Administració de justícia i del Ministeri Fiscal, per donar servei a tots els ciutadans en el territori de Catalunya mitjançant un nou model d’oficina judicial que millori l’eficiència de la resposta judicial i en redueixi els terminis. D’altra banda, amb aquests recursos també es garanteix el finançament necessari per al sosteniment del model penitenciari català i per avançar en la seva orientació cap a la rehabilitació i la reinserció social dels interns que finalitzen la condemna. Per altra banda, en relació al conjunt de l’Administració de la Generalitat l’objectiu és avançar en la consecució d’una administració eficaç i àgil que simplifiqui els tràmits i la burocràcia associada a les relacions de la societat amb aquesta, posant especial èmfasi en facilitar l’activitat econòmica. En aquest sentit els pressupostos per al 2012 destinen 1.544,7 milions d’euros a garantir el correcte funcionament de les institucions i l‘Administració general. L’esforç d’ajust i austeritat en aquest àmbit de despesa ha estat important (150,7 milions d’euros menys que el 2011) i haurà de ser compensat amb la millora de l’eficiència del funcionament general de l’Administració. Per això, diverses són les iniciatives que es preveu posar en marxa al llarg de la legislatura amb les quals es vol potenciar el rol de les tecnologies de la informació i la comunicació per generalitzar els tràmits electrònics i en línia i impulsar la racionalització de l’Administració i del conjunt d’entitats que en depenen i conformen el sector públic de la Generalitat. Finalment, dins d’aquest eix, cal destacar que els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 destinen 2.897,5 milions d’euros a garantir el suport financer dels ens locals. El darrer dels eixos del Pla de Govern vol posar de manifest el compromís del Govern de la Generalitat en aquesta legislatura amb la llengua, la cultura i l’autogovern per tal de permetre el correcte desenvolupament econòmic i social de Catalunya. En aquest sentit, 73 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 6. Les prioritats estratègiques destaquen els 235,9 milions d’euros destinats el 2012 a polítiques culturals perquè, tot i en temps de crisi econòmica, la cultura esdevingui un element facilitador de la cohesió social del país. Els objectius per aquesta legislatura cerquen aconseguir la màxima centralitat de la cultura en totes les seves dimensions (creativa, comunitària, identitària, productiva i de convivència) i també contribuir a situar Catalunya i la seva cultura al món. Com a una part molt important de la cultura d’aquest país, destaquen els 40,5 milions d’euros dedicats a millorar el coneixement i ús del català entre la ciutadania. Altres actuacions incloses dins aquest eix del Pla de Govern tenen a veure amb la política de cooperació al desenvolupament desenvolupada des de la Generalitat i amb la projecció de Catalunya a l’exterior mitjançant una política pròpia de relacions exteriors que ens posicioni al món reforçant les relacions amb altres governs, organismes multilaterals i xarxes de cooperació, en especial en l’àmbit de la Unió Europea. D’acord amb aquest conjunt de prioritats estratègiques i tenint en compte l’esforç combinat per la banda de les despeses (que dóna continuïtat al camí d’ajust pressupostari iniciat el 2011) i per la dels ingressos (amb el desenvolupament d’una política activa de venda d’actius immobiliaris i mitjançant mesures que suposen l’increment de la pressió fiscal, ja sigui per la via d’increments i recuperació d’impostos o amb augments i creació de noves taxes), amb els pressupostos per al 2012 es redueix el dèficit públic en més de 5.600 milions d’euros en un període de dos anys i s’assoleix l’objectiu pactat per l’Estat amb la Unió Europea de no superar l’1,3% del PIB. Es tracta, doncs, de finalitzar amb la implementació de la segona fase del pla d’ajust dissenyat amb l’elaboració dels anteriors pressupostos i que, si l’economia evoluciona d’acord amb el previst, suposaria finalitzar amb la política d’ajustaments més dura que mai s’ha fet en l’àmbit de les finances de la Generalitat de Catalunya. 74 7. ELS PRESSUPOSTOS CONSOLIDATS DEL SECTOR PÚBLIC DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA 75 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya estan integrats pels de totes les entitats incloses dins del seu àmbit institucional. Es consoliden, per tant, els pressupostos del subsector Generalitat (Òrgans Superiors i altres òrgans, departaments i Fons no departamentals), del Servei Català de la Salut, l’Institut Català de la Salut i l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials, de les entitats autònomes administratives, de les entitats autònomes comercials i financeres, de les entitats de dret públic, i també els pressupostos de les societats mercantils, dels consorcis i de les fundacions participats majoritàriament per la Generalitat en els termes exposats en el punt 3 de la primera part d’aquesta memòria. Per tal d’efectuar la consolidació dels pressupostos de totes les entitats, s’han eliminat les transferències internes i altres fluxos de recursos que es produeixen entre l’Administració de la Generalitat i les entitats i entre aquestes mateixes. En aquest apartat s’analitza, en primer lloc, l’evolució dels ingressos i despeses del conjunt del sector públic de la Generalitat, amb especial atenció, pel que fa als ingressos, als procedents del model de finançament. S’analitza també el recurs a l’endeutament com a instrument de finançament dels pressupostos. Pel que fa a la despesa, s’examina la seva evolució per a cadascuna de les polítiques en què s’organitza la despesa pública de la Generalitat, així com, en el cas específic de les despeses de personal, els canvis en les dotacions de personal del conjunt del sector públic de la Generalitat. Finalment, s’analitza en quina mesura els diversos programes pressupostaris estan vinculats amb els plans interdeparrtamentals com a l’expressió de la coordinació en els diversos àmbits de la despesa pública. Els pressupostos per al 2012 del conjunt del sector públic de la Generalitat assoleixen la xifra de 37.024,5 milions d'euros, amb una reducció de 2.329,5 milions respecte als pressupostos del 2011, el que suposa una variació negativa del 5,9%. 7.1. Els ingressos consolidats del sector públic D’aquest import global de 37.024,5 milions d’euros d’ingressos consolidats previstos del sector públic de la Generalitat de Catalunya per al 2012, la major part correspon a ingressos per operacions corrents, amb un total de 26.554,1 milions d’euros, xifra que representa un 77 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya 71,7% del total. Des de la perspectiva dels ingressos no financers i financers, els primers pugen un total de 27.936,6 milions d’euros (75,5% del total d’ingressos) i 9.087,8 milions d’euros els ingressos d’origen financer (24,5%). Els ingressos no financers experimenten un increment de 1.753,5 milions d’euros respecte al pressupost 2011, un 6,7%, derivat principalment dels majors ingressos corrents provinents del model de finançament autonòmic. D’altra banda, els ingressos financers disminueixen en 4.083,1 milions d’euros, un 31%, a conseqüència de la molt menor necessitat de recurs a l’endeutament del sector públic de la Generalitat en l’exercici 2012. Tot i la feblesa de la recuperació de l’economia, es preveu un creixement dels ingressos impostius del 2,9% respecte als pressupostos 2011, i són la principal font d’ingressos, amb 9.307,1 milions d’euros els impostos indirectes (25,1% del total d’ingressos) i 8.116,3 milions d’euros els impostos directes (21,9% del total d’ingressos). Pel que fa a les transferències corrents, amb 5.717,0 milions d’euros (15,4% del total d’ingressos) assenyalar que han experimentat un increment de 1.285,4 milions d’euros en valor absolut, i un 29% en termes relatius respecte als pressupostos del 2011. Cal tenir present que, com a conseqüència de l’anticipació de les eleccions generals a les Corts Generals, que van tenir lloc el 20 de novembre de 2011, els pressupostos de l’Estat per al 2012 es prorrogaran, cosa que fa que, a diferència d’altres exercicis, tant el muntant com la distribució dels imports relatius als ingressos tributaris i a les transferències corrents exposats anteriorment, pugui tenir variacions al llarg de l’exercici, respecte de les que va comunicar l’Estat el passat mes de juliol. Així mateix, la liquidació del model de finançament de l’exercici 2010, per import de 1.090,3 milions d’euros, està computada íntegrament com una transferència corrent. Cal destacar que l’existència d’aquestes incerteses sobre l’eventual revisió de les bestretes de l’Estat o sobre el possible alentiment de l’economia s’han provisionat amb un increment notable de la dotació del Fons de Contingència. Quant als ingressos per taxes, venda de serveis i altres ingressos ocupen el quart lloc en pes entre els ingressos corrents, representen el 8,3% dels ingressos totals, amb un import de 3.056 milions d’euros i experimenten una lleu reducció de l’1,4% en relació a l’exercici anterior. Els ingressos d’operacions de capital assoleixen l’import de 1.382,6 milions d’euros, amb un pes del 3,7%, i una reducció del 3% respecte dels pressupostos del 2011. El comportament 78 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya és molt diferent entre els ingressos per alienació d’inversions reals que augmenten sensiblement, es doblen amb escreix, sobretot com a conseqüència de la previsió de la materialització de la venda d’immobles. En canvi, els ingressos per transferències de capital disminueixen sensiblement (un 65%), sobretot a causa de la davallada d’ingressos per transferències en aplicació de la Disposició addicional 3a de l’Estatut. Finalment, pel que fa als ingressos financers, amb un import de 9.087,8 milions d’euros, representen un 24,5% del total d’ingressos, amb una important davallada, del 31%, que resulta de la combinació d’un creixement significatiu dels ingressos per variació d’actius financers, que augmenta en 312,5 milions (un 30,7%), a causa de la venda d’immobilitzat financer i el superior volum de reintegraments de préstecs, i de la disminució remarcable dels ingressos per nou endeutament, que disminueix fins a 7.756,1 milions d’euros, amb una davallada del 36,2%, tant com a conseqüència de les menors necessitats derivades de la reducció del dèficit, com del propi calendari d’amortitzacions. Quadre 7.1.1 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 ÀMBIT SECTOR PÚBLIC CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOS Milions € Capítols 1. Impostos directes 2. Impostos indirectes 3. Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos 4. Transferències corrents 5. Ingressos patrimonials Total ingressos corrents 6. Alienació d'inversions reals 7. Transferències de capital Total ingressos de capital Total ingressos no financers 8. Variació d'actius financers 9. Variació de passius financers Total ingressos financers Total Pressupost 2011 8.358,5 8.567,4 3.099,0 4.431,6 301,6 24.758,1 436,5 988,5 1.425,0 26.183,1 1.019,3 12.151,6 13.170,9 39.354,0 Pressupost 2012 8.116,3 9.307,1 3.056,0 5.717,0 357,6 26.554,1 1.040,9 341,7 1.382,6 27.936,6 1.331,7 7.756,1 9.087,8 37.024,5 Variació 2012/2011 Import % -242,2 739,8 -43,0 1.285,4 55,9 1.795,9 604,4 -646,9 -42,4 1.753,5 312,5 -4.395,5 -4.083,1 -2.329,5 -2,9 8,6 -1,4 29,0 18,5 7,3 138,5 -65,4 -3,0 6,7 30,7 -36,2 -31,0 -5,9 A la següent taula es detallen els ingressos per capítols econòmics i subsectors, que posen en evidència la diferent estructura d’ingressos entre subsectors. A part del subsector de la Generalitat, on els principals ingressos són els tributaris i les transferències del model de finançament, els ingressos per taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos representen quasi la totalitat del ingressos del subsector entitats autònomes comercials i financeres (91,1% del total d’ingressos), mentre que en els subsectors 79 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya consorcis i fundacions també tenen un pes força important (65,7% i 54,6% del total d’ingressos, respectivament). Les transferències corrents són la principal font d’ingressos del subsector CatSalut, ICS i ICASS, i del subsector entitats autònomes administratives, amb un 96,3% i 80,7% del total d’ingressos, respectivament. En el cas de les entitats de dret públic i de les societats mercantils, els ingressos financers són la principal font d’ingressos (54,7% i 42,4% del total d’ingressos, respectivament). 80 1. Impostos directes 2. Impostos indirectes 3. Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos 4. Transferències corrents 5. Ingressos patrimonials Total ingressos corrents 6. Alienació d'inversions reals 7. Transferències de capital Total ingressos de capital Total ingressos no financers 8. Variació d'actius financers 9. Variació de passius financers Total ingressos financers Total Capítols 8.116,3 9.307,1 518,9 5.203,6 9,2 23.155,2 888,2 289,5 1.177,7 24.332,9 421,1 4.973,4 5.394,4 29.727,3 Generalitat 200,8 12.499,3 0,7 12.700,8 208,1 208,1 12.909,0 72,0 72,0 12.981,0 104,7 576,8 0,3 681,8 27,5 27,5 709,3 0,2 5,0 5,2 714,5 21,9 1,1 0,7 23,7 0,0 0,0 23,7 0,4 0,4 24,1 CatSalut, ICS Ent. autònomes Ent. autònomes i ICASS administratives comerc. i fin. Quadre 7.1.2 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 ÀMBIT SECTOR PÚBLIC CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOS PER SUBSECTORS Milions € 1.589,6 691,0 257,5 2.538,1 79,9 181,8 261,7 2.799,8 1.317,8 2.064,8 3.382,6 6.182,4 Entitats de dret públic 591,0 35,2 185,6 811,8 883,1 5,5 888,6 1.700,3 438,0 814,3 1.252,4 2.952,7 Societats mercantils 2.102,3 900,8 13,7 3.016,8 45,8 69,3 115,1 3.131,9 66,1 1,8 68,0 3.199,9 Consorcis 386,5 281,7 13,6 681,7 0,0 20,6 20,6 702,3 1,5 3,7 5,2 707,5 Fundacions 8.116,3 9.307,1 5.515,9 20.189,4 481,2 43.609,9 1.897,0 802,3 2.699,3 46.309,3 2.317,2 7.863,1 10.180,2 56.489,5 Total sense consolidar 2.459,8 14.472,4 123,6 17.055,8 856,1 460,7 1.316,8 18.372,6 985,4 107,0 1.092,4 19.465,0 Ingressos consolidables 8.116,3 9.307,1 3.056,0 5.717,0 357,6 26.554,1 1.040,9 341,7 1.382,6 27.936,6 1.331,7 7.756,1 9.087,8 37.024,5 Total consolidat Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya 81 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya 7.1.1. Els ingressos del model de finançament autonòmic El model de finançament autonòmic vigent és el que es va aprovar mitjançant la Llei 22/2009, de 18 de desembre, que regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb estatut d’autonomia, i es modifiquen determinades normes tributàries. Pel que fa a Catalunya, el nou model es va acceptar per la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat en la sessió de 22 de desembre de 2009, tal com preveu l’article 210 de l’Estatut que determina les funcions de l’esmentada Comissió Mixta. L’acord de finançament reforça l’existència d’un model de poder tributari compartit entre el Govern de l’Estat i el Govern de la Generalitat. D’una banda, s’amplien els percentatges de cessió del tributs de Catalunya i, de l’altra, s’augmenta la capacitat normativa de la Generalitat sobre aquests tributs. Aquest reforçament va comportar un canvi significatiu en l’estructura dels ingressos de la Generalitat, que es va reflectir en el pressupost inicial per primer cop en els pressupostos per al 2011, en la mesura que en una proporció molt elevada els ingressos del nou model de finançament tenen origen tributari, de manera que les transferències estatals passen a tenir un pes menys important. Els ingressos vinculats al model de finançament representen la major part dels recursos no financers de la Generalitat de Catalunya i es poden agrupar en quatre grans blocs, segons l’origen: a) La cistella de tributs, que està formada, d’una banda pels tributs cedits totalment per l’Estat (impost sobre el patrimoni, impost sobre successions i donacions, impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, tributs sobre el joc, impost sobre les vendes minoristes de determinats hidrocarburs, impost especial sobre determinats mitjans de transport i impost sobre l’electricitat) i, de l’altra pels tributs cedits parcialment (50% de l’IRPF, 50% de l’IVA i 58% dels impostos especials en fase de fabricació sobre alcohols, tabac i hidrocarburs). Pel que fa als impostos cedits parcialment, per al 2012, es preveu ingressar 15.356,9 milions d’euros. Tanmateix, cal tenir present que per aquest concepte caldrà efectuar els reintegraments a l’Estat d’una cinquena part de les liquidacions negatives del model de 82 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya finançament corresponent als exercicis 2008 i 200910. D’altra banda, la previsió de liquidació corresponent a l’exercici 2010 que incorporarà també la liquidació dels tributs cedits parcialment d’aquell exercici, en no disposar de la seva desagregació per conceptes, es presenta íntegrament com a transferència corrent. Entre els impostos cedits parcialment, cal destacar la previsió de 5.550,2 milions d’euros en la recaptació de l’IVA, xifra que representa un augment del 20,2% respecte a l’exercici anterior motivat per les previsions de creixement positiu de l’Estat per la recuperació del consum intern. En canvi, les previsions d’ingressos corresponents a l’IRPF són d’una reducció del 2,6%, restant la previsió en un import de 7.842,8 milions d’euros. Aquest import inclou, a l’igual que en els pressupostos per al 2011, el rendiment addicional derivat la creació de dos nous trams en la part autonòmica de l'IRPF per a les rendes més altes aprovat per la Llei 24/2010, del 22 de juliol, d’aprovació de l’escala autonòmica de l’impost sobre la renda de les persones físiques. Per la banda dels tributs cedits totalment per l’Estat, l’import és de 2.728,4 milions d’euros, un 6,9% superior als pressupostos 2011. Es rebaixen les previsions d’ingressos per l’impost sobre transmissions patrimonials, l’impost sobre actes jurídics documentats (tot i que entre les mesures a aplicar per incrementar els ingressos es preveu incrementar-ne el rendiment), l’impost de successions i els tributs sobre el joc. En sentit contrari, les principals previsions a l’alça es produeixen en l’impost sobre les vendes detallistes de determinats hidrocarburs i en l’impost sobre el patrimoni -aquest darrer reestablert recentment per l’Estat-, ambdós com a conseqüència de les mesures de la segona fase del pla d’ajustament que el Govern aplicarà a partir del 2012. Per tant, la cistella de tributs derivada del model de finançament reporta uns ingressos a la Generalitat per import de 18.085,4 milions d’euros11. b) La transferència de l’Estat en concepte del fons de garantia dels serveis públics fonamentals. Aquesta subvenció anivelladora té com a objectiu assegurar que cada comunitat autònoma rebi els mateixos recursos per habitant ajustat per finançar els serveis essencials de l’estat del benestar (educació, sanitat i serveis socials) fent el mateix esforç fiscal. En el cas de Catalunya, per als pressupostos del 2012 la transferència pren un valor 10 En conjunt, la liquidació negativa per tributs cedits dels exercicis 2008 i 2009 liquidats per cinquenes parts pugen un total de 522,1 milions d’euros, sobre el total de 633,8 milions d’euros de liquidacions d’aquests exercicis a càrrec dels pressupostos per al 2012. 11 En realitat si s’hi descompta la part de la liquidació negativa dels exercicis 2008 i 2009 que correspon a tributs cedits, el conjunt dels tributs cedits en els pressupostos 2012 seria de 17.563,2 milions d’euros. 83 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya negatiu de -1.065,5 milions d’euros, atès que l’indicador de capacitat fiscal és superior a l’indicador de necessitats. Els fons d’ajustament12: el fons de suficiència global, el fons de competitivitat i el fons c) de cooperació. Aquests dos últims constitueixen els fons de convergència. La previsió d’ingressos per al 2012 corresponent a la transferència de l’Estat pel fons de suficiència global és de 1.765,1 milions d’euros13. D’altra banda, a l’igual que en els pressupostos de l’exercici 2011, no s’ha incorporat cap previsió en concepte d’ingrés del fons de competitivitat. d) A més de les transferències dels diversos fons, cal afegir-hi transferències per un import de 91 milions d’euros corresponents a fons específics sanitaris (17 milions d’euros del fons de cohesió sanitària, 60 milions d’euros d’ingressos derivats del conveni pel control d’incapacitats temporals i 14 milions d’euros en concepte de facturació d’accidents i estrangers). 12 El fons de suficiència global cobreix els recursos derivats del model de finançament autonòmic anterior més els recursos addicionals que s’integren al nou model. El fons de competitivitat es destina a les comunitats autònomes que tenen un finançament per càpita inferior a la mitjana o inferior al seu índex de capacitat fiscal, que té els objectius de reduir les diferències en els recursos per càpita i incentivar l’autonomia i la capacitat fiscal. El fons de cooperació s’adreça a les comunitats autònomes que tenen un PIB per càpita inferior al 90% de la mitjana o una densitat de població inferior al 50% de la mitjana i també a les que tenen un creixement de la població inferior al 90% de la mitjana estatal i una baixa densitat de població. 13 Cal tenir present, de nou, que com a conseqüència del reintegrament d’una cinquena part de la liquidació negativa de l’exercici 2008, dins de la qual hi ha una part de liquidació del fons de suficiència per import de 57,8 milions d’euros (en el quadre 7.1.1.1 figuren dins l’import global de 633,8 milions d’euros de liquidacions del model de finançament dels exercicis 2008 i 2009), el conjunt de la liquidació efectiva per aquest fons es preveu de 1.707,3 milions d’euros. 84 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya Quadre 7.1.1.1 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 ÀMBIT SECTOR PÚBLIC RECURSOS DEL MODEL DE FINANÇAMENT Milions € Conceptes Pressupost 2011 Impost s/successions i donacions Impost sobre patrimoni Impost s/transmissions patrimonials i AJD Tributs sobre el joc Impost s/energia Impost s/determinats mitjans de transport Impost s/vendes minoristes det. hidrocarburs Tributs cedits totalment IRPF (tram autonòmic) IVA Impost s/labors del tabac Impost s/alcohols Impost s/hidrocarburs Tributs cedits parcialment Total ingressos tributs cedits i participats Fons de Suficiència Global (bestreta) Fons de Garantia dels Serveis Públics Fonamentals (bestreta) 288,6 1.286,6 308,3 279,3 110,0 280,4 2.553,2 8.055,9 4.619,0 953,7 122,3 996,6 14.747,4 17.300,6 1.840,1 -1.460,0 102,0 482,0 -80,3 -57,8 -138,1 17.644,4 Fons específics sanitaris (1) Liquidació pendent 2010 model de finançament Total ingressos per transferència Liquidacions negatives 2008-2009. Impostos cedits (2) Liquidacions pendents 2008-2009. Transferències (2) Total liquidacions pendents negatives Total recursos de model de finançament Pressupost 2012 197,6 240,4 1.221,1 254,0 311,1 114,2 390,0 2.728,4 7.842,8 5.550,2 857,7 123,2 983,0 15.356,9 18.085,4 1.765,1 -1.065,5 91,0 1.090,3 1.880,9 -522,1 -111,7 -633,8 19.332,5 Variació 2012/2011 Import % -91,0 240,4 -65,5 -54,3 31,9 4,2 109,6 175,3 -213,1 931,2 -96,0 1,0 -13,6 609,5 784,8 -75,0 394,6 -11,0 1.090,3 1.398,9 -441,8 -53,9 -495,7 1.688,0 -31,5 -5,1 -17,6 11,4 3,8 39,1 6,9 -2,6 20,2 -10,1 0,8 -1,4 4,1 4,5 -4,1 -10,8 290,2 9,6 (1) En el 2010 s’inclou els recursos de la policia, la compensació per l’impost de patrimoni, el fons de cohesió sanitària, el conveni control IT, la facturació d’accidents i estrangers i altres transferències de l’acord de finançament. A partir de 2011 només inclou el Fons de cohesió sanitària, el conveni pel control IT i la facturació d’accidents i estrangers. (2) L'import total de la liquidació 2008 dels recursos del model de finançament és -690 M€ (a retornar 138,1 M€/any de 2011 a 2015) i l'import total de la liquidació 2009 és de -2.478 M€ (a retornar 495,6 M€/any de 2012 a 2016) D’altra banda, per completar els ingressos provinents del model de finançament s’han de tenir present els següents ingressos procedents de liquidacions pendents: - 1.090,3 milions d’euros corresponents a la previsió de liquidació 2010 del model de finançament autonòmic. Tal com s’ha comentat anteriorment, a conseqüència del recent procés electoral, la Generalitat no disposa de la informació detallada de l’esmentada previsió (desglossament dels impostos cedits i dels fons derivats del model de finançament). Per tant, s’ha imputat els 1.090,3 milions d’euros com a transferència corrent. - -633,8 milions d’euros corresponents a la part de les liquidacions negatives del model de finançament dels exercicis 2008 i 2009, d’acord amb el calendari ofert pel Govern de l’Estat de pagaments anuals per cinquenes parts. La cinquena part de la liquidació 85 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya negativa de l’exercici 2008 puja 138,1 milions d’euros i la cinquena part de la liquidació negativa de l’exercici 2009, 495,6 milions d’euros; d’aquests darrers s’inicia el pagament amb càrrec als pressupostos del 201214. En resum, els ingressos derivats del nou model de finançament ascendeixen a 19.332,5 milions d’euros, dels quals 18.085,4 corresponen a la previsió d’ingressos tributaris de l’exercici, que representa el 93,5% dels ingressos del model; 1.880,9 milions d’euros (dels quals 1.090,3 milions corresponen a la liquidació pendent del model de finançament de l’exercici 2010) a transferències i els -633,8 milions d’euros restants que corresponen a liquidacions del model de finançament dels exercicis anteriors. En conjunt, els ingressos del model de finançament representen un 52,2% del pressupost total d’ingressos del sector públic de la Generalitat i un 69,2% dels ingressos no financers. 7.1.2. La resta d’ingressos del sector públic Els recursos del sector públic Generalitat de Catalunya que no procedeixen del model de finançament es preveuen en 17.692 milions d’euros, xifra que representa un 47,8% del total del pressupost d’ingressos. D’aquest import, 10.394,8 milions d’euros, corresponen a la resta d’ingressos de la Generalitat. Dins d’aquests destaquen la participació dels ens locals en els ingressos tributaris de l’Estat, que es canalitzen a través dels pressupostos de la Generalitat i, es preveuen en 2.670,2 milions d’euros. Entre els altres ingressos, destaca també l’increment dels ingressos per alienació d’immobles i/o concessió d’actius reals i la novetat de l’impost sobre estades en establiments d'allotjament turístic i dels ingressos per la taxa per expedició de recepta farmacèutica o producte sanitari. També hi figuren els ingressos previstos en concepte de conveni per actuacions en infraestructures d’acord amb la Disposició Addicional 3a de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (219 milions d’euros), dels quals se’n preveu una important davallada, i, pel que fa a la resta d’ingressos no financers, es preveu una reducció del 8,5%. 14 D’aquest import, 522,1 milions d’euros corresponen a liquidacions en concepte de tributs i l’import restant, 111,7 milions d’euros corresponen a liquidacions de transferències. 86 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya Finalment, els ingressos financers de la Generalitat disminueixen a prop de la meitat, principalment per la reducció de l’apel·lació a l’endeutament. Amb això, els recursos de la Generalitat assoleixen els 29.727,3 milions d’euros, amb una reducció del 8,9%. Quadre 7.1.2.1 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 ÀMBIT SECTOR PÚBLIC RECURSOS DEL SECTOR PÚBLIC Milions € Conceptes Pressupost 2011 Generalitat Recursos del model de finançament Participació dels ens locals en els ingressos de l'Estat Impost sobre estades en establiments d'allotjament turístic Taxa per expedició de recepta farmacèutica o producte sanitari Venda i/o concessió d’actius reals (edificis i altres) Conveni per actuacions en infraestructures. DA3a EAC Resta de recursos no financers Ingressos financers de la Generalitat Subtotal ingressos de la Generalitat Ingressos de la Generalitat procedents del seu sector públic Subtotal ingressos de la Generalitat no procedents del SP Generalitat (1) Entitats del sector públic de la Generalitat Cap. 3 - Taxes, ingressos per venda de béns i serveis i altres ingressos Cap. 4 - Transferències corrents de fora del SP Cap. 5 - Ingressos patrimonials Cap. 6 - Alienació d'inversions reals fora del SP Cap. 7 - Transferències de capital de fora del SP Cap. 8 - Variació d'actius financers Cap. 9 - Variació de passius financers Subtotal ingressos entitats del sector públic no procedents d'aquest (2) Total d'ingressos del sector públic (1) + (2) Pressupost 2012 Variació 2012/2011 Import % 17.644,4 2.670,2 200,0 671,8 1.118,3 10.325,3 32.630,0 35,0 32.595,0 19.332,5 2.670,2 100,0 100,0 888,2 219,0 1.023,1 5.394,4 29.727,3 44,0 29.683,3 1.688,0 100,0 100,0 688,2 -452,8 -95,2 -4.930,9 -2.902,7 9,0 -2.911,7 9,6 0,0 344,1 -67,4 -8,5 -47,8 -8,9 25,7 -8,9 2.633,6 576,5 291,8 236,5 175,0 809,2 2.036,3 6.759,0 39.354,0 2.537,1 557,4 348,4 152,8 52,2 910,7 2.782,7 7.341,1 37.024,5 -96,5 -19,1 56,6 -83,7 -122,9 101,5 746,4 582,2 -2.329,5 -3,7 -3,3 19,4 -35,4 -70,2 12,5 36,7 8,6 -5,9 D’altra banda, la resta d’entitats del sector públic aporten un total de 7.341,1 milions d’euros. Aquest import representa un 19,8% del total dels ingressos del sector públic de la Generalitat i s’incrementen un 8,6% en relació als pressupostos del 2011. D’aquest import, una mica més d’una tercera part, 2.537,1 milions d’euros corresponen a ingressos per taxes i venda de serveis i altres ingressos que obtenen les entitats del sector públic. Entre aquests destaquen els procedents del cànon de l’aigua, els de prestacions de serveis de transports, sanitaris i assistencials. De la resta d’ingressos no financers, els més rellevants són els ingressos per transferències corrents, amb 557,4 milions d’euros seguit dels ingressos patrimonials i, en darrer lloc, els ingressos de capital. Finalment, els ingressos financers de les entitats del sector públic de la Generalitat pugen 3.693,4 milions d’euros. D’aquests 910,7 milions corresponen a la variació de passius financers, entre els quals la part més important correspon als reintegraments de préstecs i crèdits de les entitats que desenvolupen activitat financera. Pel que fa al recurs a l’endeutament de les entitats que integren el sector públic, suposa un import total de 2.782,7 87 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya milions d’euros, amb un augment del 36,7%. Tanmateix, aquest creixement es deu exclusivament al calendari d’amortitzacions, ja que les amortitzacions pràcticament es doblen i, en canvi, la variació de l’endeutament net del conjunt de les entitats del sector públic en realitat disminueix en 141,3 milions d’euros, un 12,8%. 7.2. Les despeses consolidades del sector públic Les despeses consolidades del sector públic de la Generalitat previstes per al 2012 són de 37.024,5 milions d’euros, el que representa una reducció de 2.329,5 milions d’euros en relació al pressupostos per al 2011 (-5,9% en termes relatius). Atenent la classificació econòmica, el major volum de despesa correspon a les despeses corrents, que amb 28.791,3 milions d’euros representen el 77,8% del total de despeses. La resta de despeses es distribueixen entre les despeses financeres amb 5.750,8 milions d’euros (15,5% del total), i les despeses de capital amb 2.482,3 milions d’euros (6,7% del total). Quadre 7.2.1 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 ÀMBIT SECTOR PÚBLIC CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESES Milions € Capítols Pressupost 2011 1. Remuneracions del personal 2. Despeses corrents de béns i serveis 3. Despeses financeres 4. Transferències corrents 5. Fons de Contingència Total despeses corrents 6. Inversions reals 7. Transferències de capital Total despeses de capital Total despeses no financeres 8. Variació d'actius financers 9. Variació de passius financers Total despeses financeres Total 9.649,7 8.316,4 1.869,6 9.221,6 39,0 29.096,3 2.231,0 740,6 2.971,6 32.067,9 1.861,6 5.424,6 7.286,1 39.354,0 Pressupost 2012 9.548,7 7.936,1 2.443,6 8.612,9 250,0 28.791,3 1.900,8 581,5 2.482,3 31.273,6 2.256,9 3.493,9 5.750,8 37.024,5 Variació 2012/2011 Import % -100,9 -380,3 573,9 -608,7 211,0 -305,0 -330,2 -159,1 -489,3 -794,3 395,3 -1.930,6 -1.535,3 -2.329,5 -1,0 -4,6 30,7 -6,6 541,0 -1,0 -14,8 -21,5 -16,5 -2,5 21,2 -35,6 -21,1 -5,9 Les despeses corrents experimenten una reducció de 305 milions (un 1% en termes relatius), tot i l’increment de les despeses financeres de 573,9 milions d’euros respecte als pressupostos per al 2011 (30,7% en termes relatius), derivat dels interessos del deute públic i dels préstecs contrets pel sector públic de la Generalitat. D’entre les despeses corrents, per 88 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya capítols, la reducció més important es produeix en les transferències corrents que disminueixen un 6,6%, mentre que les despeses corrents en béns i serveis disminueixen un 4,6% i les de personal, en un 1%. Segons l’estructura per capítols de les despeses, les principals rúbriques corresponen a les remuneracions de personal (9.548,7 milions d’euros), les transferències corrents (8.612,9 milions d’euros) i les despeses corrents en béns i serveis (7.936,1 milions d’euros) que, en conjunt, absorbeixen el 70,5% del total de la despesa D’altra banda, el conjunt de les despeses de capital disminueixen de forma més notable: 489,3 milions d’euros, un 16,5%. En conjunt representen un 6,7% del total de les despeses del sector públic. Després del gran creixement de les inversions durant el període 20052010, en els pressupostos per al 2011 es va iniciar un ajustament de les despeses de capital, que es manté en els actuals pressupostos. Concretament les inversions disminueixen en 330,2 milions, un 14,8%, i les despeses de capital, en 159,1 milions, un 21,5%. Del conjunt de la reducció de la despesa no financera del sector públic de la Generalitat, que disminueix en 794,3 milions, una mica més de tres cinquenes parts es centra en la reducció de les despeses de capital i la resta en les despeses corrents. Val a dir, que si excloem del còmput de l’ajust la part corresponent als interessos de l’endeutament, que en el curt termini constitueixen una despesa amb un escàs marge de maniobra, la situació s’inverteix i l’impacte de l’ajust recau en aquest cas principalment a la reducció de les despeses corrents (en prop de dos terços) i la participació en l’ajust de les despeses de capital resulta ara en només un terç del total. Pel que fa a l’evolució de les despeses financeres, experimenten una important reducció de 1.535,3 milions d’euros respecte dels pressupostos per al 2011, xifra que representa una disminució del 21,1%. El comportament dels seus components és ben divers, mentre que les despeses en variació d’actius augmenten en 395,3 milions, un 21,2%, la despesa en variació de passiu financers disminueix en 1.930,6M€, un 35,6% en termes relatius. Aquesta darrera variació es produeix com a conseqüència, fonamentalment, del calendari de venciment de les amortitzacions del deute de la Generalitat. Al següent quadre 7.2.2 podem observar la classificació econòmica de les despeses per subsectors. Llevat dels sectors d’entitats de dret públic i de les societats mercantils, en la resta, les despeses corrents representen la part més important de la despesa. Concretament, en els casos del subsector CatSalut, ICS i ICASS, del de les entitats autònomes, del dels consorcis i del de les fundacions, aquest percentatge supera àmpliament el 90%, assolint el màxim en el primer d’aquests subsectors amb el 97,8%. 89 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya En canvi, en el cas de les entitats de dret públic, les despeses amb un pes més rellevant són les financeres que representen un 53,6%, seguides de les despeses corrents, amb un 36,2%, i, finalment, les despeses de capital que representen un 10,2%; percentatge que només supera el subsector de les societats mercantils. En el cas d’aquest darrer subsector, la seva especialització inversora es posa manifest en el fet que les inversions són la despesa més important, amb un 38,9%, seguides de les despeses corrents amb un pes del 32% i, finalment, també amb un elevat pes relatiu de les despeses financeres, el 29,1%. En els subsectors Generalitat i Entitats autònomes administratives, la despesa es concentra en les transferències corrents (prop del 60%) mentre que en el subsector CatSalut, ICS i ICASS destaca també el capítol 2, amb un 45,6% de la despesa a causa, sobretot, del volum dels concerts sanitaris i de la medicació hospitalària de dispensació ambulatòria. En aquest subsector, les transferències corrents també tenen un gran pes (37,1%) i inclouen, entre altres conceptes, les despeses corresponents a les receptes mèdiques i les corresponents als ajuts de caràcter social prestats per l’ICASS. 90 1. Remuneracions del personal 2. Despeses corrents de béns i serveis 3. Despeses financeres 4. Transferències corrents 5. Fons de Contingència Total despeses corrents 6. Inversions reals 7. Transferències de capital Total despeses de capital Total despeses no financeres 8. Variació d'actius financers 9. Variació de passius financers Total despeses financeres Total Capítols 5.160,5 1.218,8 1.994,3 16.993,2 250,0 25.616,8 791,5 810,7 1.602,2 27.219,0 833,8 1.674,6 2.508,3 29.727,3 Generalitat 1.966,3 5.915,7 4.818,9 12.700,8 151,1 57,1 208,1 12.909,0 72,0 72,0 12.981,0 CatSalut, ICS i ICASS Quadre 7.2.2 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 ÀMBIT SECTOR PÚBLIC CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESES PER SUBSECTORS Milions € 123,7 129,2 0,0 423,0 675,9 23,1 10,3 33,4 709,3 5,2 5,2 714,5 6,5 7,9 0,0 9,1 23,5 0,6 0,6 24,1 0,0 0,0 24,1 Ent. Ent. autònomes autònomes administrative comerc. i fin. 603,6 1.099,8 293,5 238,4 2.235,3 507,1 125,4 632,4 2.867,8 2.288,8 1.025,9 3.314,7 6.182,4 Entitats de dret públic 269,6 559,0 115,5 0,4 944,5 1.149,4 1.149,4 2.094,0 108,3 750,4 858,7 2.952,7 Societats mercantils 1.074,2 1.305,4 25,0 589,0 2.993,6 110,0 48,5 158,5 3.152,1 0,4 47,4 47,8 3.199,9 Consorcis 344,4 296,3 15,3 15,6 671,6 23,6 23,6 695,2 12,3 12,3 707,5 Fundacions 9.548,7 10.532,0 2.443,8 23.087,5 250,0 45.862,0 2.756,4 1.051,9 3.808,3 49.670,3 3.308,6 3.510,6 6.819,2 56.489,5 Total sense consolidar 2.595,9 0,2 14.474,6 17.070,7 855,6 470,4 1.326,0 18.396,7 1.051,7 16,6 1.068,4 19.465,0 Despeses consolidables 9.548,7 7.936,1 2.443,6 8.612,9 250,0 28.791,3 1.900,8 581,5 2.482,3 31.273,6 2.256,9 3.493,9 5.750,8 37.024,5 Total consolidat Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya 91 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya El finançament per mitjà de l’endeutament L’important impacte que l’actual context econòmic, de marcada recessió en l’exercici 2009 i de feblesa en les taxes de creixement posteriors, ha tingut en les finances de les administracions públiques ha donat lloc a l’adopció generalitzada de mesures d’ajustament fiscal, amb diferents combinacions tant en el costat dels ingressos com de les despeses. Tanmateix, mentre no s’aconsegueixi arribar a equilibrar les finances públiques, el recurs a l’endeutament es converteix en una eina imprescindible pels governs per tal de poder finançar les necessitats indispensables que garanteixin el funcionament dels serveis públics i mantenir la continuïtat d’aquelles inversions inajornables. Les necessitats d’endeutament de la Generalitat de Catalunya i de les entitats que integren el seu sector públic previstes en els pressupostos són la conseqüència de tres factors diferents: - El resultat de les operacions no financeres, és a dir, la diferència entre els ingressos de capítols 1 a 7 i les despeses de capítols 1 a 7. Aquesta magnitud posa de manifest la capacitat o necessitat d’autofinançament del conjunt del sector públic de la Generalitat. - La variació neta d’actius financers, és a dir, la diferència entre el capítol 8 d’ingressos i el capítol 8 de despeses. Recull els moviments dels actius de caràcter financer. - Les amortitzacions de deute i préstecs previstes per a l’exercici d’acord amb el calendari de venciment del deute de la Generalitat i de la resta d’entitats. En conjunt, els pressupostos per a l’any 2012 preveuen uns ingressos procedents de l’endeutament de 7.756,1 milions d’euros, xifra que representa un decrement molt important de la variació en l’endeutament brut respecte dels pressupostos del 2011. La reducció és de 4.395,5 milions d’euros i un 36,2% en termes relatius, aspecte favorable en un moment com el present de dificultats d’accés als mercats del deute, també per a les administracions públiques. 92 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya Quadre 7.1.2.2 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 ÀMBIT SECTOR PÚBLIC FINANÇAMENT DELS PRESSUPOSTOS PER MITJÀ DE L'ENDEUTAMENT Milions € Concepte Pressupost 2011 Dèficit no financer Variació neta d'actius financers Amortització deute Total endeutament brut Variació neta endeutament 5.884,8 842,3 5.424,6 12.151,6 6.727,0 Pressupost 2012 3.337,0 925,2 3.493,9 7.756,1 4.262,1 Variació 2012/2011 Import % -2.547,8 82,9 -1.930,6 -4.395,5 -2.464,9 -43,3 9,8 -35,6 -36,2 -36,6 Els ingressos obtinguts de l’endeutament es destinen a finançar els tres tipus de necessitats esmentats: - Les despeses no financeres de la Generalitat i de les entitats del seu sector públic, tant corresponents a despeses corrents com de capital, en la mesura que no poden ser cobertes per ingressos de la mateixa naturalesa. És el que es denomina resultat no financer i que indica la capacitat o la necessitat de finançament. En els pressupostos 2012 el dèficit no financer del conjunt del sector públic de la Generalitat és de 3.337,0 milions d’euros, un 43,3% inferior al del 2011. - La variació d’actius financers que no pot ser autofinançada amb la variació de passius financers, és a dir, la diferència entre els ingressos i les despeses de capítol 8, que en els actuals pressupostos és de 925,2 milions d’euros, un 9,8% superior als comptes del 2011. - Les amortitzacions del deute i préstecs recollides en el capítol 9 de despeses i que per al 2012 són de 3.493,9 milions d’euros, un 35,6% inferior a l’exercici anterior com a conseqüència, fonamentalment, del calendari de venciment de les amortitzacions del deute de la Generalitat i, particularment del fet que els pressupostos per al 2011 incloïen la cancel·lació de l’emissió de bons subscrits al novembre de 2010 adreçada a inversors detallistes, mentre que en els pressupostos per al 2012 no han estat pressupostades les amortitzacions del tram a curt termini de les dues emissions de bons subscrites durant el 2011, atès que el termini de cancel·lació és inferior a un any. D’aquesta manera, la variació neta de l’endeutament del conjunt del sector públic de la Generalitat per al 2012 es situa en 4.262,1 milions d’euros, un 36,6% inferior a la del 2011. 93 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya 7.3. Les polítiques de despesa Les polítiques de despesa són un element clau per a l’assignació dels recursos públics, tant en el procés d’elaboració dels pressupostos com en el de planificació estratègica. Així mateix, l’anàlisi del pressupost del sector públic de la Generalitat de Catalunya per polítiques de despesa ofereix una visió dels objectius i prioritats que orienten els pressupostos, com també de les actuacions previstes per assolir aquests objectius, en el marc dels diferents programes pressupostaris. Quadre 7.3.1 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 ÀMBIT SECTOR PÚBLIC CLASSIFICACIÓ DE LES DESPESES PER POLÍTIQUES Milions € Codi Àrees i polítiques de despesa (capítols 1 a 8) Pressupost 2011 11 Alta direcció de la Generalitat i el seu Govern 12 Administració i serveis generals 13 Relacions institucionals i processos electorals 1 Funcionament de les institucions i administració general 21 Justícia 22 Seguretat i protecció civil 23 Relacions exteriors i cooperació al desenvolupament 2 Serveis públics generals 31 Protecció social 32 Promoció social 33 Foment de l'ocupació 3 Protecció i promoció social 41 Salut (1) 42 Educació 43 Habitatge i actuacions urbanes 44 Cultura 45 Llengua catalana 46 Consum 47 Esports 4 Producció de béns públics de caràcter social 51 Cicle de l'aigua 52 Transport 53 Societat de la informació i el coneixement i telecomunicacions 54 Ordenació del territori i urbanisme 55 Actuacions ambientals 56 Infraestructures agràries i rurals 57 Recerca, desenvolupament i innovació 58 Altres actuacions de caràcter econòmic 5 Producció de béns públics de caràcter econòmic 61 Agricultura, ramaderia i pesca 62 Indústria 63 Energia i mines 64 Comerç 65 Turisme 66 Desenvolupament empresarial 67 Crèdit oficial i sector financer 68 Promoció i defensa de la competència 6 Foment i regulació de sectors productius 71 Suport financer als ens locals 7 Suport financer als ens locals 81 Fons de contingència 8 Fons de contingència 91 Deute públic (2) 9 Deute públic Total capítols 1 a 8 Capítol 9 (correspon a l'amortització de l'endeutament) Total capítols 1 a 9 (1) (2) 133,2 1.537,8 24,3 1.695,3 865,9 1.179,5 35,0 2.080,4 1.981,3 77,6 658,3 2.717,2 9.509,4 5.836,1 441,7 238,2 41,3 9,9 131,3 16.208,0 539,7 2.224,0 685,8 91,1 208,6 220,0 455,8 47,2 4.472,2 153,4 152,7 58,2 109,6 65,9 63,7 1.717,6 1,8 2.322,7 2.911,9 2.911,9 39,0 39,0 1.482,6 1.482,6 33.929,4 5.424,6 39.354,0 Pressupost 2012 117,4 1.415,0 12,1 1.544,5 845,3 1.129,7 26,9 2.001,9 1.995,9 78,1 644,4 2.718,4 8.821,0 5.470,0 310,1 235,9 40,5 9,8 124,9 15.012,1 420,6 2.365,3 689,2 81,4 185,7 240,3 503,1 46,0 4.531,5 155,9 113,4 21,9 58,4 53,6 80,6 2.089,2 1,6 2.574,5 2.897,7 2.897,7 250,0 250,0 1.999,9 1.999,9 33.530,5 3.493,9 37.024,5 Variació 2012/2011 Import % -15,8 -122,8 -12,2 -150,9 -20,6 -49,8 -8,1 -78,5 14,6 0,5 -13,9 1,2 -688,4 -366,1 -131,6 -2,4 -0,9 -0,1 -6,4 -1.195,9 -119,1 141,3 3,4 -9,8 -22,9 20,3 47,3 -1,3 59,3 2,5 -39,3 -36,3 -51,2 -12,3 16,9 371,6 -0,2 251,8 -14,2 -14,2 211,0 211,0 517,2 517,2 -398,9 -1.930,6 -2.329,5 -11,9 -8,0 -50,3 -8,9 -2,4 -4,2 -23,1 -3,8 0,7 0,7 -2,1 0,0 -7,2 -6,3 -29,8 -1,0 -2,1 -1,0 -4,9 -7,4 -22,1 6,4 0,5 -10,7 -11,0 9,2 10,4 -2,7 1,3 1,7 -25,7 -62,4 -46,7 -18,7 26,6 21,6 -10,0 10,8 -0,5 -0,5 541,0 541,0 34,9 34,9 -1,2 -35,6 -5,9 La variació en termes homogenis de consolidació amb el 2011 de la política de Salut seria de -4,7% i la de l'ârea 4 - Producció de béns públics de ca L'amortització del deute de la Generalitat està inclosa en el capítol 9 94 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya Els pressupostos del sector públic de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2012 es divideixen en 35 polítiques de despesa que es poden agrupar en 9 grans àrees de despesa. Aquests pressupostos per al 2012 suposen un esforç de continuïtat en relació als anteriors i representen mantenir l’objectiu general d’austeritat i restricció de la despesa, per donar compliment als compromisos del Pacte d’estabilitat i creixement de la Unió Europea. Per aquest motiu es continua amb l’exercici de profunda i estricta revisió de la despesa pública iniciat el 2011, raó per la qual moltes de les polítiques de despesa presenten disminucions significatives. Tanmateix, en aquest procés d’ajust s’ha tingut en compte aquells àmbits en els quals l’esforç de contenció realitzat el 2011 va ser més server o també aquells en els quals ja es va tocar fons l’any passat per desviar el focus de l’ajust d’enguany cap a altres sectors. L’àrea de Funcionament de les institucions i administració general agrupa les polítiques dedicades a dissenyar i desenvolupar l’alta direcció de la Generalitat i el seu Govern, així com a gestionar els serveis generals en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat (despeses generals de funcionament, despeses de formació del personal, etc) i també a fomentar els valors i les pràctiques de participació ciutadana, així com a la gestió dels processos electorals. Els recursos pressupostats en aquesta àrea de despesa per al 2012 assoleixen la xifra de 1.544,5 milions d’euros i experimenten una reducció del 8,9% respecte l’any 2011, la qual cosa palesa l’esforç de millora de l’eficiència que es vol fer des de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. L’àrea de Serveis públics generals agrupa les polítiques en l’àmbit de la justícia, de la seguretat (ciutadana i viària), de la protecció civil i de les relacions exteriors i la cooperació al desenvolupament i assoleix la xifra de 2.001,9 milions d’euros, la qual cosa representa una reducció del 3,8% en relació a l’exercici anterior. Les àrees de Protecció i promoció social i de Producció de béns públics de caràcter social recullen la despesa social de la Generalitat de Catalunya, que concentra més de la meitat dels recursos pressupostats per al 2012. A la primera d’aquestes àrees s’hi recullen les polítiques de protecció i promoció social i de foment de l’ocupació, amb un total de 2.718,4 milions d’euros, pràcticament sense variació en relació al 2011. Pel que fa l’àrea de Producció de béns públics de caràcter social, amb 15.012,1 milions d’euros pressupostats, destaquen per la seva importància quantitativa les polítiques en l’àmbit de la salut, amb 8.821 milions d’euros, i de l’educació, amb 5.470 milions d’euros. 95 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya L’àrea de Producció de béns públics de caràcter econòmic inclou aquelles polítiques relatives a les actuacions portades a terme, des del sector públic de la Generalitat, en els sectors productius de l’economia. Els recursos assignats per al 2012 són de 4.531,5 milions d’euros, un 1,3% més que en el 2011. L’àrea de Foment i regulació de sectors productius, amb 2.574,5 milions d’euros, inclou les polítiques de foment orientades a diversos sectors de l’economia entre els quals destaquen, pel volum de recursos assignats, els destinats al finançament creditici (2.089,2 milions d’euros), el sector de l’agricultura, la ramaderia i la pesca (155,9 milions d’euros) i el sector industrial (113,4 milions d’euros). D’altra banda, pel que fa la variació de recursos experimentada en relació a l’any anterior, cal destacar que aquesta àrea de despesa incrementa la seva dotació pressupostària en relació al 2011, amb una taxa de variació del 10,8%, que s’explica fonamentalment pels 371,6 milions d’euros addicionals destinats al programa de crèdit oficial. L’àrea de Suport financer als ens locals recull els 2.897,5 milions d’euros que en el pressupost per al 2012 està previst destinar als ens locals. Finalment, els recursos assignats a les àrees Fons de Contingència i Deute públic són 250 milions d’euros i 1.999,9 milions d’euros, respectivament. En ambdós casos cal fer les següents observacions. En el cas del fons de contingència cal tenir en compte que al 2012 la dotació pren com a referència l’exercici pressupostari sencer, mentre que en els pressupostos per al 2011 només es va haver de dotar aquest fons per aprovisionar les eventuals contingències de mig exercici pressupostari, com a conseqüència de la pròrroga pressupostària derivada de la dissolució del Parlament i la celebració d’eleccions el 28 de novembre de 2010. D’altra banda, pel que fa a l’àrea de Deute públic, cal tenir en compte que la xifra no inclou les despeses d’amortització del deute, incloses en el capítol 9 del pressupost. Si es considera també aquest capítol, el conjunt de despesa d’aquesta política ascendeix en 3.493,9 milions d’euros. Al quadre següent es presenta la informació sobre els recursos econòmics assignats a les diferents polítiques de despesa en què es classifica el pressupost de despeses del sector públic de la Generalitat de Catalunya per subsectors, és a dir, atenent a la naturalesa jurídica de les entitats que gestionen els recursos. 96 97 * L'amortització del deute de la Generalitat està inclosa en el capítol 9 11 Alta direcció de la Generalitat i el seu Govern 12 Administració i serveis generals 13 Relacions institucionals i processos electorals 1 Funcionament de les institucions i administració general 21 Justícia 22 Seguretat i protecció civil 23 Relacions exteriors i cooperació al desenvolupament 2 Serveis públics generals 31 Protecció social 32 Promoció social 33 Foment de l'ocupació 3 Protecció i promoció social 41 Salut 42 Educació 43 Habitatge i actuacions urbanes 44 Cultura 45 Llengua catalana 46 Consum 47 Esports 4 Producció de béns públics de caràcter social 51 Cicle de l'aigua 52 Transport 53 Societat de la informació i el coneixement i telecomunicacions 54 Ordenació del territori i urbanisme 55 Actuacions ambientals 56 Infraestructures agràries i rurals 57 Recerca, desenvolupament i innovació 58 Altres actuacions de caràcter econòmic 5 Producció de béns públics de caràcter econòmic 61 Agricultura, ramaderia i pesca 62 Indústria 63 Energia i mines 64 Comerç 65 Turisme 66 Desenvolupament empresarial 67 Crèdit oficial i sector financer 68 Promoció i defensa de la competència 6 Foment i regulació de sectors productius 71 Suport financer als ens locals 7 Suport financer als ens locals 81 Fons de contingència 8 Fons de contingència 91 Deute públic * 9 Deute públic Total capítols 1 a 8 Capítol 9 (correspon a l'amortització de l'endeutament) Total capítols 1 a 9 Codi Àrees i polítiques de despesa (capítols 1 a 8) Quadre 7.3.2 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 ÀMBIT SECTOR PÚBLIC CLASSIFICACIÓ DE LES DESPESES PER POLÍTIQUES I SUBSECTORS Milions € 112,0 1.267,5 12,0 1.391,5 817,3 1.085,6 27,0 1.929,8 1.883,2 63,2 647,5 2.594,0 8.628,7 5.326,4 179,0 216,3 28,3 10,3 76,8 14.465,8 23,6 1.116,3 311,8 16,1 137,1 152,4 255,4 38,2 2.050,8 150,9 113,0 21,0 14,0 29,5 85,4 58,0 1,6 473,3 2.897,7 2.897,7 250,0 250,0 1.999,9 1.999,9 28.052,8 1.674,6 29.727,3 Generalitat 130,7 130,7 1.733,4 1.733,4 11.116,9 11.116,9 12.981,0 12.981,0 CatSalut, ICS i ICASS 8,9 8,9 4,4 105,3 109,7 16,0 9,7 445,0 470,7 8,5 19,3 10,3 67,4 105,5 2,1 3,0 0,2 9,4 14,6 3,6 1,6 5,2 714,5 714,5 Ent. autònomes administratives 7,4 15,0 22,4 1,7 1,7 24,1 24,1 Ent. autònomes comerc. i fin. 9,1 56,2 3,3 68,7 38,4 9,1 15,3 62,7 20,4 20,4 531,9 6,8 297,5 76,0 15,4 927,6 421,0 563,3 555,0 64,7 106,2 125,2 33,7 1.869,1 2,5 58,0 12,5 38,0 43,1 2.053,9 2.208,0 5.156,6 1.025,9 6.182,4 Entitats de dret públic 111,4 111,4 6,0 7,0 13,0 8,1 2,4 12,3 22,8 367,5 192,2 11,9 40,3 611,9 672,8 388,5 0,0 14,7 233,5 0,1 2,2 1.311,8 4,7 36,1 1,3 44,5 44,8 131,4 2.202,3 750,4 2.952,7 Societats mercantils 8,8 0,4 9,2 1,5 1,5 49,3 39,7 89,0 1.598,2 172,4 13,8 18,6 34,3 0,7 1.838,0 1.128,9 11,8 1,0 58,4 1.200,1 13,5 1,2 14,8 3.152,5 47,4 3.199,9 Consorcis 306,5 107,8 1,1 415,4 9,2 270,1 279,4 0,4 0,4 695,2 12,3 707,5 Fundacions 128,5 1.598,5 15,7 1.742,8 866,0 1.206,9 43,7 2.116,7 3.690,0 95,7 1.144,6 4.930,3 22.558,1 5.805,7 490,3 343,2 62,6 20,5 200,6 29.481,0 444,5 3.481,4 1.278,0 84,0 260,9 385,9 709,3 83,6 6.727,5 162,2 207,0 34,9 72,0 68,7 128,5 2.156,7 3,2 2.833,1 2.897,7 2.897,7 250,0 250,0 1.999,9 1.999,9 52.978,9 3.510,6 56.489,5 Total sense consolidar 11,1 183,6 3,7 198,3 20,7 77,2 16,8 114,7 1.694,1 17,7 500,1 2.211,9 13.737,1 335,6 180,2 107,3 22,2 10,7 75,7 14.468,9 23,9 1.116,0 588,8 2,6 75,2 145,6 206,2 37,6 2.196,0 6,3 93,6 13,0 13,6 15,2 47,9 67,5 1,6 258,6 19.448,4 16,6 19.465,0 Despeses consolidables 117,4 1.415,0 12,1 1.544,5 845,3 1.129,7 26,9 2.001,9 1.995,9 78,1 644,4 2.718,4 8.821,0 5.470,0 310,1 235,9 40,5 9,8 124,9 15.012,1 420,6 2.365,3 689,2 81,4 185,7 240,3 503,1 46,0 4.531,5 155,9 113,4 21,9 58,4 53,6 80,6 2.089,2 1,6 2.574,5 2.897,7 2.897,7 250,0 250,0 1.999,9 1.999,9 33.530,5 3.493,9 37.024,5 Total consolidat Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya El subsector Generalitat, integrat pels diferents departaments del Govern, pels Òrgans superiors i altres òrgans, així com pels fons de caràcter transversal o fons no departamentals, destina la major part dels seus recursos a l’àrea de Producció de béns públics de caràcter social (una part important dels quals són transferències a altres subsectors per al finançament dels serveis que els ens d’aquests subsectors presten), així com a l’àrea de Suport financer als ens locals. D’altra banda, el subsector Servei Català de la Salut, Institut Català de la Salut i Institut Català d’Assistència i Serveis Socials concentra la majoria dels seus recursos en l’àrea de Producció de béns públics de caràcter social, en concret en la política de Salut i, en menor mesura, en la política de Protecció social. Pel que fa als subsectors Entitats autònomes administratives i Entitats autònomes comercials i financeres, destaquen les polítiques de Foment de l’ocupació i de Seguretat i protecció civil, en el primer, i la política d’Administració i serveis generals en el segon. Quant al subsector Entitats de dret públic, els recursos es destinen principalment a l’àrea de Foment i regulació de sectors productius, destacant la política de Crèdit oficial i sector financer i l’àrea de Producció de béns públics de caràcter econòmic, en concret les polítiques de Transport i de Societat de la informació i el coneixement i telecomunicacions. Pel que fa al subsector Societats mercantils destaquen les polítiques de Transport, Societat de la informació i el coneixement i telecomunicacions, Salut, Infraestructures agràries i rurals i Educació. Finalment, pel que fa als subsectors Consorcis i Fundacions destaquen les polítiques de Salut i de Transport, en el cas dels consorcis, i les de Salut, Recerca desenvolupament i innovació i Educació en el cas de les fundacions. Més endavant, a l’apartat 8.1.9 s’analitza de forma més detallada i per al conjunt de la despesa (capítols 1 a 9) el pes que correspon a cadascun dels subsectors en la responsabilitat com a executor final de les diverses polítiques un cop descomptades les transferències i altra operativa entre subsectors. A continuació es presenta una anàlisi més detallada dels pressupostos per polítiques de despesa, amb la qual s’ofereix una visió dels objectius i prioritats que els orienten. 98 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya Àrea de despesa 1 Funcionament de les institucions i Administració general Quadre 7.3.3 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 ÀMBIT SECTOR PÚBLIC ÀREA DE DESPESA 1 FUNCIONAMENT DE LES INSTITUCIONS I ADMINISTRACIÓ GENERAL Milions € Codi Polítiques i programes de despesa Pressupost 2011 111 Òrgans superiors de la Generalitat i control extern 112 Impuls i coordinació de l'acció de govern 113 Atenció ciutadana i difusió dels serveis de la Generalitat 114 Impuls de l'autogovern i del desplegament estatutari 11 Alta direcció de la Generalitat i el seu Govern 121 Direcció i administració generals 122 Formació del personal d'administració i serveis 124 Regulació, control i gestió del joc 125 Administració de les finances de la Generalitat 126 Gestió d'equipaments i inversions públiques 12 Administració i serveis generals 131 Relacions institucionals i qualitat democràtica 132 Organització, gestió i seguiment de processos electorals 13 Relacions institucionals i processos electorals Total capítols 1 a 8 Capítol 9 (correspon a l'amortització de l'endeutament) Total capítols 1 a 9 105,0 14,4 13,3 0,5 133,2 1.352,8 9,9 16,5 45,6 113,0 1.537,8 14,5 9,8 24,3 1.695,3 38,5 1.733,9 Pressupost 2012 93,6 12,6 10,8 0,4 117,4 1.242,0 8,8 6,1 47,5 110,6 1.415,0 12,0 0,1 12,1 1.544,5 674,9 2.219,4 Variació 2012/2011 Import % -11,3 -1,8 -2,6 -0,1 -15,8 -110,8 -1,1 -10,4 1,9 -2,4 -122,8 -2,6 -9,7 -12,2 -150,9 636,4 485,5 -10,8 -12,6 -19,3 -13,4 -11,9 -8,2 -11,3 -63,2 4,2 -2,1 -8,0 -17,5 -99 -50,3 -8,9 1.652,0 28,0 Alta direcció de la Generalitat i el seu Govern (11) Fins al 2011, aquesta política estava integrada per un únic programa: Òrgans superiors de la Generalitat, però els pressupostos per al 2012 amb l’objecte segregar algunes funcions vinculades a la direcció del govern integrades fins ara al programa 121, s’inclouen 3 nous programes: Impuls i coordinació de l'acció de govern, Atenció ciutadana i difusió dels serveis de la Generalitat i Impuls de l'autogovern i del desplegament estatutari. La dotació pressupostària d’aquesta política per al 2012 és de 117,4 milions d’euros el qual representa una reducció del 11,9% respecte al 2011. Aquesta contracció de la despesa s’explica fonamentalment per les mesures d’austeritat i contenció iniciades ja l’exercici anterior per tal de reconduir els comptes de la Generalitat i reduir el dèficit públic, d’acord amb l’escenari de consolidació fiscal acordat amb la Unió Europea. Dins d’aquesta política de despesa s’inclou el programa Òrgans superiors de la Generalitat i control extern, amb un pressupost per al 2012 de 93,6 milions d’euros. El Parlament de Catalunya és la representació del poble, exerceix la potestat legislativa, impulsa i controla l'acció política i de govern, i exerceix altres competències atribuïdes per l’ordenament jurídic i en especial per l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. 99 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya El Síndic de Greuges té com a missió protegir i defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques de les persones, tant a petició com per iniciativa pròpia, i fa recomanacions a les administracions, als organismes públics o privats vinculats i a les empreses privades que gestionen serveis públics. El Consell de Garanties Estatutàries s’ocupa de vetllar per l’observança i el compliment de la Constitució i de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, mitjançat l’emissió de dictàmens de caràcter tècnico-jurídic, a instància de les institucions legitimades a sol·licitar-los. La Sindicatura de Comptes és l’òrgan encarregat de fiscalitzar la gestió econòmica, financera i comptable del sector públic de Catalunya; una fiscalització que pot ser de regularitat, o de control d’economia, eficiència i eficàcia. Aquest òrgan també exerceix funcions consultives i, de manera delegada, d’enjudiciament comptable. L’Oficina Antifrau de Catalunya té com a finalitat prevenir i investigar possibles casos concrets d’ús o destinació il·legals de fons públics o qualsevol altre aprofitament irregular derivat de conductes que comportin conflicte d’interessos o l’ús en benefici privat d’informacions derivades de les funcions pròpies del personal al servei del sector públic, així com assessorar i fer recomanacions per a adoptar mesures contra la corrupció, les pràctiques fraudulentes i les conductes que atemptin contra la integritat i la transparència en l’exercici de les funcions públiques. La Comissió Jurídica Assessora vetlla per la legalitat de l’actuació de les diverses administracions públiques catalanes, mitjançant dictàmens de sol·licitud preceptiva o no preceptiva, en funció de la matèria, o bé mitjançant propostes i suggeriments adreçades al govern en relació a l’ordenament jurídic català. El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya exerceix funcions de consulta i assessorament al govern en matèries socioeconòmiqes, laborals i ocupacionals, mitjançant la recollida de propostes i l’anàlisi de l’adequació de les polítiques, contribuint d’aquesta manera, al foment de la plena ocupació i al desenvolupament econòmic i social. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (que actualment es troba adscrit - pressupostàriament - al Departament de la Presidència) és l’òrgan de regulació en l’àmbit de la comunicació audiovisual de Catalunya i té com a finalitat vetllar pel compliment de la normativa aplicable als prestadors de serveis de comunicació audiovisual, tant públics com privats. 100 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (que actualment es troba adscrit pressupostàriament - al Departament de Governació i Relacions Institucionals) té competències en l’àmbit de la tutela dels drets sobre dades de caràcter personal que porta a terme realitzant l’assessorament, inspecció i control de l’acompliment de la legalitat vigent sobre la matèria, i fomentant la divulgació del dret fonamental a la protecció de dades. També forma part d’aquesta política el programa Impuls i coordinació de l’acció de Govern amb l’objectiu d’impulsar i coordinar així com de fer visible l’acció del Govern i d’apropar l’administració als ciutadans per fer-la més transparent i eficaç. Les actuacions de proximitat entre administració i ciutadà es plasmen en els projectes de simplificació de les normes, en l’aplicació i l’ús de les noves tecnologies en les tramitacions administratives o en la descentralització d’alguns serveis, entre d’altres. La seva dotació per al 2012 és de 12,6 milions d’euros. Els serveis referits a la simplificació dels tràmits dels ciutadans amb l’Administració, la tramitació telemàtica i l’accessibilitat als portals d’informació de l’Administració per totes les vies de comunicació, tant les tradicionals (presencial i telefònica), com les que ens aporten les noves tecnologies (web/portals mòbils/xarxes socials/sms), formen part del programa d’Atenció ciutadana i difusió dels serveis de la Generalitat dotat al 2012 amb 10,8 milions d’euros. Finalment, en aquesta política de despesa s’inclouen també els recursos del programa Impuls de l'autogovern i del desplegament estatutari, on s'hi assignen els recursos destinats a l'impuls, l'assessorament i la negociació en els àmbits relacionats amb la posició institucional de la Generalitat, les seves competències, el seu finançament, i les seves relacions amb altres institucions, amb la finalitat de fer possible el desplegament estatutari i la millora de l'autogovern. Igualment, el programa conté les despeses destinades a la recerca, la difusió, la formació i la promoció del debat acadèmic i científic en relació a l'evolució del sistema autonòmic i als models d'organització territorial per tal de donar a conèixer la realitat política i nacional de Catalunya. La dotació pressupostària per al 2012 és de 0,4 milions d’euros. Administració i serveis generals (12) Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 preveuen una despesa per a la política Administració i serveis generals de 1.415 milions d’euros, xifra que representa una reducció del 8% en relació a l’exercici 2011. Aquesta contracció de la despesa s’explica 101 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya fonamentalment per les mesures d’austeritat i contenció iniciades ja l’exercici anterior per tal de reconduir els comptes de la Generalitat i reduir el dèficit públic, d’acord amb l’escenari de consolidació fiscal acordat amb la Unió Europea. La major part de la reducció de la despesa d’aquesta política es concentra en el programa Direcció i administració generals que disminueix la seva dotació pressupostària en 110,8 milions d’euros. Aquest programa recull la despesa dels serveis interns de tipus administratiu i organitzatiu que per raons d’economies de gestió i organitzatives són prestats de forma centralitzada i amb caràcter transversal en el si dels diferents departaments o entitats (en total per al 2012 es pressuposten 1.242 milions d’euros). En aquest programa es consignen, amb caràcter general, les despeses de personal que no són directament imputables a programes finalistes específics. L’objectiu d’austeritat que presideix els pressupostos de la Generalitat des de l’exercici anterior, i que es manté per al 2012, té un reflex clar en aquest programa i més concretament en les despeses de personal que es veuen sotmeses a una sèrie de mesures d’ajust com són: la no percepció del complement de productivitat, ni dels ajuts pel concepte de Fons d’acció social, ni dels ajuts al menjar, la suspensió de l’execució de les ofertes d’ocupació pública i de les aportacions al pla de pensions. Aquesta davallada de la despesa haurà de ser compensada amb la millora de l’eficiència del funcionament general de l’Administració i en aquest sentit diverses són les iniciatives que es preveu posar en marxa al llarg de la legislatura amb les quals es vol potenciar el rol de les tecnologies de la informació i la comunicació per generalitzar els tràmits electrònics i en línia i impulsar la racionalització de l’Administració i del conjunt d’entitats que en depenen i conformen el sector públic de la Generalitat. Un element fonamental per millorar l’eficiència i el funcionament general de l’Administració és disposar d’un capital humà adequat i ben format, en aquest sentit cal destacar els 8,8 milions d’euros que els pressupostos per al 2012 destinen al programa Formació del personal d’administració i serveis, gestionat íntegrament per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya que és l’instrument del què disposa la Generalitat per impulsar la professionalització i modernització de la funció pública en general i dels directius públics en particular. Dins d’aquesta política de despesa s’inclouen dos programes de caire transversal, en el sentit que s’hi assignen recursos que en última instància afecten el conjunt del pressupost de la Generalitat, que són el programa Administració de les finances de la Generalitat i el de Gestió d’equipaments i inversions públiques, ambdós de nova creació en el present exercici. D’una banda, el programa de Gestió d’equipaments i inversions públiques es dota amb 102 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya 110,6 milions d’euros que recullen la despesa dels serveis interns de tipus administratiu i de caire transversal que afecta a les dues entitats de gestionen la construcció, conservació i explotació de tota mena d’infraestructures, edificacions i equipaments públics com són Gestió d’Infraestructures SAU (GISA) i Equipaments i Edificis de Catalunya SA. D’altra banda, el programa Administració de les finances de la Generalitat es dota amb 47,5 milions d’euros que es destinen a administrar, gestionar i millorar els recursos financers de la Generalitat amb la màxima eficàcia i eficiència. S’inclouen per tant els recursos destinats a desenvolupar una política fiscal inspirada en els principis d’eficàcia, transparència i simplificació administrativa, tasca que és responsabilitat de l’Agència Tributària de Catalunya. Finalment, en aquesta política de despesa s’inclouen també els recursos del programa Regulació, control i administració del joc amb els quals es volen simplificar les càrregues administratives relacionades amb el joc i les apostes, millorar els processos de control del joc i consolidar el volum d’ingressos derivats dels jocs de la Generalitat. La dotació pressupostària per al 2012 és de 6,1 milions d’euros. Relacions institucionals i processos electorals (13) La política de despesa de relacions institucionals i processos electorals s’estructura en dos programes pressupostaris. Relacions institucionals i qualitat democràtica (131), i Organització, gestió i seguiment de processos electorals (132). Aquesta política la desenvolupa el departament de Governació i Relacions Institucionals, juntament amb dues entitats de dret públic, com són el Memorial Democràtic i l’Institut Català Internacional per la Pau, i el Consorci del Museu Memorial de l’Exili. D’altra banda per tal d’integrar la planificació estratègica amb els pressupostos s’hi han inclòs també els recursos del Fons no departamental del servei PE02 assignats a l’antic programa 311 – Pensions i prestacions assistencials al programa 131 - Relacions institucionals i qualitat democràtica. El Memorial Democràtic, es constitueix com l’instrument amb el qual la Generalitat ha de portar a terme polítiques públiques adreçades a l’acció cívica de recuperació, commemoració i foment de la memòria democràtica, amb la finalitat de donar a conèixer a la ciutadania el passat recent, estimular la comprensió del temps present i contribuir al desenvolupament d’una cultura cívica més democràtica. Un dels objectius per al 2012 és el convertir-se en un centre de documentació especialitzada. 103 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya Mitjançant l’Institut Internacional per la Pau, es promou la cultura de la pau en la societat de Catalunya i en l’àmbit internacional, mitjançant la recerca, divulgació i acció, amb la finalitat de fer que Catalunya tingui un paper actiu com agent de pau al món. En aquest sentit es preveu per al 2012, promoure la recerca per la pau mitjançant la concessió de beques i ajuts a centres de recerca i amb l’organització de jornades i seminaris especialitzats. El Consorci del Museu Memorial de l’Exili és constitueix per a l’establiment i la gestió comú, al municipi de la Jonquera, del Museu que té per objecte l’exposició, la recerca, la interpretació, i la divulgació de fenòmens històrics a l’entorn dels exilis. El consorci assumeix també la prefiguració i la futura gestió de l’Espai Memorial Walter Benjamin, ubicat a Portbou que té com a principals propòsits l’estudi i la promoció de la figura de l’esmentat filòsof i escriptor. Entre d’altres objectius, mitjançant el programa Organització, gestió i seguiment de processos electorals, es treballa per definir els elements organitzatius i de programació que garanteixin una òptima coordinació de les activitats administratives, logístiques, executives i de gestió que envolten el procediment de votació, amb especial interès en la viabilitat del vot electrònic. D’altra banda, en col·laboració amb institucions nacionals i internacionals, es fa recerca i s’elaboren estudis i observacions en matèria electoral, que contribueixen a l’anàlisi dels processos electorals per tal d’identificar mancances i permetre la implementació de millores logístiques i de gestió en processos electorals futurs. Els pressupostos per al 2012, destinen a aquesta política de despesa 12,1 milions d’euros, xifra que suposa una reducció de recursos del 50,3% respecte als que s’hi van destinar el 2011. Si be aquesta reducció afecta els 2 programes de la política de despesa, la reducció més significativa (99%) correspon al programa de despesa Organització, gestió i seguiment de processos electorals en no existir previsió d’eleccions l’any 2012. 104 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya Àrea de despesa 2 Serveis públics generals Quadre 7.3.4 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 ÀMBIT SECTOR PÚBLIC ÀREA DE DESPESA 2 SERVEIS PÚBLICS GENERALS Milions € Codi Polítiques i programes de despesa Pressupost 2011 211 Administració de Justícia i Ministeri Fiscal 212 Serveis de Justícia juvenil i atenció persones afectades delicte 213 Serveis penitenciaris i mesures penals alternatives 214 Dret civil, mediació i entitats jurídiques 215 Formació del personal de l'àmbit de Justícia 21 Justícia 221 Seguretat ciutadana 222 Trànsit i seguretat viària 223 Prevenció, extinció d'incendis i salvaments 224 Formació del personal de seguretat 225 Protecció civil 22 Seguretat i protecció civil 231 Relacions exteriors 232 Cooperació al desenvolupament 23 Relacions exteriors i cooperació al desenvolupament Total capítols 1 a 8 Capítol 9 (correspon a l'amortització de l'endeutament) Total capítols 1 a 9 452,3 32,0 376,5 0,7 4,5 865,9 916,6 60,7 177,3 14,2 10,7 1.179,5 13,0 22,0 35,0 2.080,4 0,1 2.080,5 Pressupost 2012 438,8 30,7 370,6 0,8 4,4 845,3 896,3 54,5 155,4 13,4 10,0 1.129,7 11,6 15,3 26,9 2.001,9 0,1 2.002,0 Variació 2012/2011 Import % -13,5 -1,2 -5,9 0,1 -0,2 -20,6 -20,2 -6,2 -21,9 -0,8 -0,7 -49,8 -1,3 -6,8 -8,1 -78,5 0,0 -78,5 -3,0 -3,9 -1,6 15,0 -3,5 -2,4 -2,2 -10,2 -12,3 -5,6 -6,3 -4,2 -10,2 -30,8 -23,1 -3,8 2,0 -3,8 Justícia (21) La política de Justícia té un import de 845,3 milions d’euros, que per a l’exercici 2012 representa una disminució del 2,4% respecte de l’exercici anterior. La política es desglossa en 5 programes pressupostaris que es duen a terme pel Departament de Justícia i dues entitats adscrites. Al programa Administració de Justícia i Ministeri Fiscal s’assignen els recursos destinats a garantir el funcionament dels jutjats i tribunals de l’Administració de Justícia i del Ministeri Fiscal, per donar servei a tots els ciutadans en el territori de Catalunya. Dins d’aquest programa es contemplen tots els serveis de suport a l’activitat judicial com són els serveis de traducció, interpretació, peritatges, arxius, biblioteques, informàtica, i normalització lingüística entre d’altres. S’hi inclouen els recursos per a la renovació i manteniment dels equips i del personal al servei de l’Administració de Justícia, també inclou les subvencions als ajuntaments de Catalunya on hi ha jutjat de pau per tal d’ajudar a sufragar les despeses d’aquests òrgans judicials. Mitjançant aquest programa es cobreixen les despeses de la justícia gratuïta a Catalunya: es garanteix a totes les persones el dret a una tutela judicial efectiva i es subvencionen les 105 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya actuacions professionals als advocats i procuradors d’assistència lletrada al detingut o pres, de defensa i/o reparació dels ciutadans amb dret a l’assistència jurídica gratuïta. Els pressupostos per al 2012 destinen a aquest programa de despesa 438,8 milions d’euros, aquest import pateix una disminució del 3% en relació als recursos que s’hi van destinar l’exercici 2011. Cal fer una acurada tasca per prioritzar els objectius que permetin assolir una Administració de justícia que mantingui els serveis de qualitat que presta, però millorant-ne l’eficàcia i l’eficiència, per tal d’aconseguir la millora de la productivitat d’aquest servei públic i contribuir també a la recuperació de l’economia. Amb aquest propòsit l’any 2012 serà clau per iniciar el procés d’implantació del model d’oficina judicial, aconseguir la col·laboració dels estaments judicials i la implicació de tot el personal i operadors jurídics. Avançar en la implantació del nou model organitzatiu comporta la necessitat d’actualitzar, d’acord amb les necessitats, els equipaments judicials i els equips informàtics, amb l’objectiu de facilitar la gestió del canvi que s’ha de produir en els recursos humans, la implementació de l’expedient electrònic i el ple ús de les noves tecnologies. Els serveis de justícia juvenil i atenció a les persones afectades pel delicte, s’adrecen d’una banda a la població de menors i joves responsables d’infraccions penals dels 14 fins als 18 anys i de l’altra a les persones imputades i penades, testimonis i víctimes implicades en els procediments penals. L’atenció a joves menors d’edat s’orienta a desenvolupar intervencions específiques i responsabilitzadores que tenen com a finalitat orientar la resolució de conflictes a través de la mediació, sempre que sigui possible, i, en cas de menors sotmesos a mesures penals de l’àmbit de la justícia juvenil, assolir la seva inserció social i la prevenció de conductes de risc. El nombre de persones ateses anualment a través del sistema de justícia juvenil es manté estable en una xifra de 7.000 joves. D’aquests el 31,50% correspon a joves amb expedients oberts en anys anteriors i el 68,50% correspon a joves que arriben per primera vegada a justícia juvenil dels quals el 70% es considera delinqüència d’ocasió. En aquest context és necessari especialitzar les intervencions diferenciant entre població primària, població multireincident, i població amb delictes violents, aplicant a cadascun dels grups les intervencions específiques que requereixen. En l’àmbit de l’atenció a persones implicades en els procediments penals les intervencions s’orienten amb la finalitat que es tinguin en compte les seves necessitats i circumstàncies 106 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya personals, aportant elements pericials que ajudin a la presa de decisions judicials, així com que les persones implicades rebin l’atenció, suport i orientació necessària i alhora facilitar la gestió i la coordinació de les ordres de protecció de les víctimes de violència domèstica i de gènere. La reducció del pressupost d’aquest programa per a l’any 2012 es situa prop del 4%. La gestió eficient dels mitjans econòmics i dels recursos humans pels serveis de justícia juvenil facilita la consecució de l’objectiu de mantenir el model educatiu i responsabilitzador de la justícia juvenil. Els serveis penitenciaris i les mesures penals alternatives compten amb una assignació pressupostària per al 2012 de 370,6 milions d’euros, tot i que l’import total dels recursos que s’hi destinen pateix un decrement de l’1,6%, el pes relatiu d’aquest programa sobre el total de recursos que es destinen a l’àrea de despesa de Serveis públics generals, és del 18,5%, superior en 0,4% al del 2011. La resposta que dóna una societat al problema de la delinqüència té una repercussió molt important en el seu nivell de cohesió social i seguretat pública. A Catalunya s’ha anat consolidant un model d’execució penal que té com a marc de referència les directrius dels organismes internacionals i els coneixements de la recerca empírica. Els eixos principals d’aquest model han estat el manteniment de condicions de vida dignes a les presons, la seguretat jurídica, el desenvolupament de protocols de seguretat i supervisió per règim penitenciari i una orientació cap a la rehabilitació que millora les expectatives de reintegració social dels interns que finalitzen la condemna i alhora reforça les condicions de seguretat i baixa conflictivitat dels centres. Per a l’exercici 2012 els objectius d’aquest programa van adreçats a la consolidació del model penitenciari català orientat a la reinserció i al compliment de les mesures penals alternatives, en aquest sentit s’orienten entre d’altres objectius a mantenir el nombre d’interns participants en programes de rehabilitació, augmentar la població interna en tercer grau, augmentar el nombre de persones en llibertat condicional, mantenir les mesures d’inserció sociolaboral de les persones sotmeses a mesures d’execució penal i augmentar la població classificada amb el programa individual de tractament aprovat. Els recursos destinats a Dret civil, mediació i entitats jurídiques es destinen d’una banda a garantir l’adequació i harmonització del dret civil a través dels òrgans creats per a l’estudi i l’impuls dels canvis legislatius i, d’altra banda, a aconseguir una actuació eficient de les 107 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya entitats jurídiques amb els mitjans tècnics que facilitin la tramitació telemàtica dels procediments. En els pressupostos del 2012 es destinen 4,4 milions d’euros a la Formació del personal de l’àmbit de Justícia, respecte de l’exercici 2011 la dotació pressupostaria es redueix en un 3,5%. Es preveu que aquesta reducció no tindrà repercussió directa en els programes que es consideren estratègics en tots els àmbits formatius que desenvolupa el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, mantenint els nivells de formació i optimitzant la prestació dels serveis disminuint la despesa associada. Seguretat i protecció civil (22) La finalitat de la política de Seguretat i protecció civil es garantir la seguretat i la protecció de les persones, dels béns i del territori. Es desenvolupa a través de cinc programes pressupostaris: Seguretat ciutadana, Trànsit i seguretat viària, Prevenció, extinció d’incendis i salvaments, Formació del personal de seguretat i Protecció civil. Per a l’exercici 2012 els crèdits pressupostaris amb què s’ha dotat aquesta política tenen una dotació total de 1.129,7 milions d’euros, com en la resta de polítiques de despesa i a causa de la necessitat de reduir el dèficit de la Generalitat, els seus crèdits experimenten una disminució en relació al pressupost del 2011 de 49,8 milions d’euros. En termes relatius els recursos que s’hi destinen es redueixen en un 4,2%. Mitjançant el programa Seguretat ciutadana es proposa augmentar la percepció de seguretat, treballant per apropar la policia al ciutadà i millorar alhora la seguretat objectiva, incidint en àmbits preocupants en aquests moments, des del punt de vista de la seguretat ciutadana, com són la violència domèstica, les noves formes de delinqüència derivades de les noves tecnologies i de les xarxes internacionals, i els robatoris d’habitatges amb violència. Per assolir aquests objectius cal disposar d’efectius suficients i especialitzats en diferents àrees, fet que requereix la reorganització del servei i la inversió en formació i en noves tecnologies. D’altra banda, per fer front als problemes de seguretat, cal un treball conjunt amb els diferents actors de la seguretat, tant institucionals (policies locals, institucions internacionals) com privats (empeses de seguretat privada, empresaris del sector dels espectacles públics i activitats recreatives) i de la societat civil. 108 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya Per tal d’atendre tant la necessitat de coneixement de l’estat de la seguretat a partir del qual es dissenyen les polítiques públiques i plans específics, és necessari portar a terme diversos estudis que comporten la realització d’enquestes de seguretat entre d’altres. En els pressupostos del 2012 es destinen al programa de Seguretat ciutadana 896,3 milions d’euros, que en relació al pressupost del 2011 representa una reducció del 2,2%, no obstant això és el programa pressupostari amb major pes relatiu sobre el total de recursos que s’assignen a l’àrea de despesa Serveis públics generals, que és del 44,8%. El programa de Transit i seguretat viària està dotat amb 54,5 milions d’euros gestionats per l’organisme autònom Servei Català del Trànsit que té com a missió reduir la sinistralitat viària a Catalunya i aconseguir una mobilitat segura i sostenible. Les estadístiques i els estudis elaborats sobre accidentalitat posen de manifest que hi ha una relació directa entre la velocitat de circulació dels vehicles i el risc i la severitat dels accidents. L’accidentalitat en l’àmbit urbà continua tenint un pes molt rellevant respecte a la sinistralitat total a Catalunya. Com a estratègia de lluita contra l’accidentalitat en l’àmbit urbà, el Servei Català de Trànsit va iniciar el 2006 una línia de suport als municipis amb l’elaboració dels plans locals de seguretat viària, per al 2012 es preveu l’increment del percentatge de convenis per a l’elaboració dels esmentats plans. D’altra banda, es continuarà incidint en la lluita constant contra la combinació alcohol i conducció, on el nombre de proves d’alcoholèmia s’ha incrementat notablement al llarg dels anys. Per tal d’establir i assegurar velocitats segures, un altre dels objectius del programa per al 2012 és l’increment de km de xarxa coberts pel control de la velocitat per trams. Per tal de fomentar l’educació viària a Catalunya, es preveu mantenir l’oferta formativa en aquesta matèria. Amb el temps, el cos de bombers ha anat creixent, especialitzant-se i ampliant la seva cartera de serveis per tal d’adaptar-se a les necessitats dels ciutadans, actualment entre els serveis als qual dóna resposta hi ha: l’extinció d’incendis en edificacions, en via pública i en zones de vegetació; el salvament i rescat de persones en perill, en edificacions vies de comunicació o diferents entorns del medi natural, així com salvament de béns i animals; les actuacions relatives a mobilitat en accidents de trànsit, ferroviaris i vaixells; l’assistència sanitària immediata en el lloc del sinistre. D’altra banda, pel que fa a activitat preventiva inclou la regulació, l’assessorament, les inspeccions i controls, la informació a la població i 109 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya les accions per millorar la capacitat d’intervenció en sinistres i garantir una major seguretat en tots els àmbits. En els pressupostos del 2012, el programa Prevenció, extinció d’incendis i salvaments, compta amb 155,4 milions d’euros. L’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, és el centre de formació integral i de recerca dels cossos i col·lectius professionals vinculats al sistema de seguretat pública de Catalunya, la seva activitat va adreçada a tots els col·lectius que centren les seves actuacions en el món de la seguretat. En particular, a tots els professionals públics prestadors de serveis (policies, bombers, tècnics penitenciaris, tècnics de protecció civil i agents rurals) i, en general, a tots els col·lectius que, d’una forma o altre, s’hi relacionen (càrrecs públics, empreses privades, altres funcionaris públics). L’Institut ha aconseguit el reconeixement de la formació policial com a formació reglada de grau mig (FP de segon grau); un dels objectius per a l’any 2012 és el d’aconseguir el mateix reconeixement per a la formació de bombers. En els pressupostos per al 2012, el programa Formació del personal de seguretat, compta amb 13,4 milions d’euros, xifra que representa una disminució del 5,6% respecte a l’import de l’exercici anterior. Els recursos destinats al programa Protecció Civil s’utilitzen per reduir preventivament el risc a que estan sotmesos els ciutadans i el medi, i per millorar la coordinació i mobilització de recursos per reduir els efectes en cas d’emergència, mitjançant la implantació del Sistema Integral d’Emergències. En situacions d’emergència, els organismes gestors del programa actuen com a ens aglutinadors i coordinadors de la gestió de l’emergència. Mentre no es produeixen situacions d’emergència els recursos es destinen a la prevenció del risc, a l’elaboració de plans de protecció civil i a la sensibilització de la població sobre riscos i mesures d’autoprotecció. Relacions exteriors i cooperació al desenvolupament (23) La política de despesa Relacions exteriors i cooperació al desenvolupament que inclou els programes de despesa Relacions exteriors i Cooperació al desenvolupament, està dotada als pressupostos de la Generalitat per al 2012 amb un import de 26,9 milions d’euros, amb una reducció sensible en relació a l’exercici 2011, del 23,1%, en el marc de la consolidació fiscal empresa ja amb els pressupostos de l’exercici anterior. 110 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya El programa de despesa Relacions exteriors, el duen a terme el Departaments de la Presidència i el de Governació i Relacions Institucionals. El primer mitjançant la Secretaria d’Afers Exteriors i el consorci Patronat Catalunya-Món, que té la missió d’organitzar, promoure i coordinar activitats i per tal de enfortir i internacionalitzar la projecció de Catalunya a l’exterior, i el segon mitjançant la SG de Governació i Relacions Institucionals. Aquest programa està dotat als pressupostos 2012 amb 11,6 milions d’euros. L’informe de desenvolupament humà elaborat l’any 2005 per les Nacions Unides, apunta que en comparació amb la dècada dels anys noranta, la població dels països en desenvolupament avui gaudeix d’una salut més bona, d’una educació millor i està menys empobrida, però que tanmateix, no hi ha gaires motius de satisfacció. Les fortes desigualtats no permeten avançar d’una manera sostinguda en l’eradicació de la pobresa i la generació inclusiva de benestar entre el conjunt de la població. Les desigualtats entre els països més rics i més pobres s’han incrementat, i a l’interior dels països més empobrits, també les societats han esdevingut més desiguals. El programa de despesa Cooperació al desenvolupament, en el marc del Pla director de la cooperació al desenvolupament 2011-2014, té la missió d’impulsar el desenvolupament humà sostenible, contribuint a eradicar la pobresa i lluitar contra les desigualtats mitjançant la provisió d’Ajut Oficial al Desenvolupament (AOD). L’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, entitat de dret públic adscrita al Departament de la Presidència, és l’encarregada d’executar i gestionar aquest programa de despesa al qual s’hi destinen 15,3 milions d’euros en el pressupost per al 2012. 111 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya Àrea de despesa 3 Protecció i promoció social Quadre 7.3.5 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 ÀMBIT SECTOR PÚBLIC ÀREA DE DESPESA 3 PROTECCIÓ I PROMOCIÓ SOCIAL Milions € Codi Polítiques i programes de despesa Pressupost 2011 313 Suport a la família 314 Atenció a la immigració 315 Promoció de l'autonomia personal 316 Atenció a les persones amb discapacitat 317 Inclusió social i lluita contra la pobresa 318 Atenció a la infància i l'adolescència 31 Protecció social 321 Polítiques de joventut 322 Polítiques de dones 323 Acció cívica i voluntariat 324 Relacions amb les confessions religioses 325 Gent gran activa 32 Promoció social 331 Ocupabilitat 333 Igualtat, qualitat i integració laboral 335 Formació professional agrària i pesquera 33 Foment de l'ocupació Total capítols 1 a 8 Capítol 9 (correspon a l'amortització de l'endeutament) Total capítols 1 a 9 54,6 16,8 1.520,6 14,3 187,2 187,7 1.981,3 34,8 9,8 30,9 2,0 0,1 77,6 449,2 206,8 2,3 658,3 2.717,2 1,0 2.718,2 Pressupost 2012 54,6 16,8 1.530,5 12,1 190,4 191,5 1.995,9 34,6 9,6 31,2 2,1 0,6 78,1 445,6 196,9 1,9 644,4 2.718,4 0,6 2.719,0 Variació 2012/2011 Import % -0,0 -0,0 9,9 -2,3 3,2 3,8 14,6 -0,2 -0,2 0,2 0,1 0,5 0,5 -3,5 -10,0 -0,4 -13,9 1,2 -0,4 0,8 0,0 0,0 0,7 -15,9 1,7 2,0 0,7 -0,5 -1,7 0,8 4,4 454,6 0,7 -0,8 -4,8 -18,1 -2,1 0,0 -40,8 0,0 Protecció social (31) La política de Protecció social inclou tot un conjunt de serveis, tradicionalment anomenats serveis socials, que s’adrecen de manera especial a la prevenció de situacions de risc, a la compensació de dèficits de suport social i econòmic i de situacions de vulnerabilitat i dependència. Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 fan un esforç especial d’assignació de recursos a aquesta política a la qual s’hi destinen 1.995,9 milions d’euros, un 0,7% més que l’any anterior. Aquests recursos es gestionen majoritàriament des del Departament de Benestar Social i Família i des de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS). D’altra banda, també cal esmentar l’actuació de dos consorcis (el Consorci Sant Gregori de Girona i el Consorci de Serveis Socials de Barcelona), que presten serveis en l’àmbit territorial de Girona i Barcelona, respectivament, d’una entitat autònoma administrativa (l’Institut Català de l’Adopció) i de dues empreses públiques (Gestió d’Infraestructures SA i Equipaments i Edificis de Catalunya SA) que executen i financen inversions en infraestructures de serveis socials. 112 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya Atenent al volum de recursos assignats aquesta política de despesa es situa entre les primeres en ordre d’importància i és una de les poques que, en l’actual context de restricció financera, no disminueix la seva dotació pressupostària en relació a l’any anterior, sinó que s’incrementa un 0,7%. I és que, en un context com l’actual, els serveis socials esdevenen més importants que mai per assegurar uns nivells de benestar que permetin mantenir la dignitat individual. En aquest sentit cal fer esment a l’instrument fonamental que és la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials, l’objectiu de la qual és configurar un sistema de cobertura universal, mitjançant el reconeixement del dret subjectiu d’accés als serveis socials, a l’igual del què passa en el cas de la sanitat i l’educació. Aquesta orientació de la llei, juntament amb els reptes que plantegen les noves realitats de la societat catalana (envelliment demogràfic, diversitats de famílies i nuclis de convivència, noves bosses de pobresa, problemes de dependència, etc), marquen els objectius de les polítiques de protecció social per al 2012 que s’estructuren entorn de diversos programes de despesa. El programa amb una major dotació pressupostària és el de Promoció a l’autonomia personal15 que inclou els recursos destinats a dissenyar, regular i proveir els serveis i prestacions per a la promoció de l’autonomia personal amb l’objectiu de facilitar que les persones amb manca d’autonomia puguin conservar les seves facultats físiques i psíquiques. Amb un total de 1.530,5 milions d’euros es preveu mantenir la cobertura de places residencials i places en centres de dia d’atenció a la dependència (representa mantenir més de 57.300 places) i pagar més de 98.200 prestacions econòmiques als beneficiaris reconeguts en virtut de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència (LAPAD). Els altres dos programes pressupostaris més importants quant al volum de recursos són el d’Atenció a la infància i l’adolescència i el d’Inclusió social i lluita contra la pobresa, dotats amb 191,5 milions d’euros i 190,4 milions d’euros, respectivament. En el primer s’inclouen els recursos destinats a l’atenció i protecció dels infants i adolescents que es troben en situació de risc i/o desemparament i a oferir-los suport i acompanyament fins a la seva plena autonomia. Amb els recursos assignats a aquest programa es mantenen més de 2.600 places per a l’acolliment de menors sota tutela de l’Administració i es paguen 2.700 prestacions per a infants acollits, entre d’altres mesures. D’altra banda, quant als recursos del programa d’Inclusió social i lluita contra la pobresa es paguen més de 153.400 pensions 15 En els pressupostos per al 2012 s’ha produït una revisió de l’estructura de programes pressupostaris que afecta de manera significativa aquesta política de despesa i que fa que la seva comparació amb l’any 2011 no es pugui fer de manera directa, sinó que s’hagin de tenir en compte els canvis entre programes que s’expliquen a l’apartat 2.2 d’aquesta memòria. 113 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya o prestacions amb les quals es vol garantir el benestar d’aquells col·lectius més vulnerables i amb majors dificultats d’integració social (alguns exemples d’aquestes pensions i prestacions són les adreçades als cònjuges supervivents, als joves extutelats, a complementar les pensions no contributives, etc). També es financen amb aquests recursos els professionals dels equips bàsics de serveis socials. Un altre dels reptes que planteja la societat actual, sobre el qual també vol incidir la política de Protecció social, és la necessitat de protegir i donar suport a la família per ajudar a conciliar la vida familiar, personal i laboral, per prevenir les situacions de risc i per lluitar contra els maltractaments. En aquesta línia els pressupostos per al 2012 destinen 54,6 milions d’euros a aquesta finalitat mitjançant el programa de Suport a la família. En l’àmbit de la integració i acollida de les persones nouvingudes, des de la política de Protecció social es desenvolupen una sèrie d’accions per tal d’aprofitar la potencialitat i riquesa del fenomen migratori en el si d’una societat cohesionada que tenen el seu reflex pressupostari en els 16,8 milions d’euros pressupostats en el programa d’Atenció a la immigració. Finalment, els pressupostos per al 2012 destinen 12,1 milions d’euros a la promoció del benestar i la qualitat de vida de les persones amb discapacitat mitjançant el programa pressupostari d’Atenció a les persones amb discapacitats. Promoció social (32) Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 destinen 78,1 milions d’euros a la política de Promoció social, amb l’objectiu de garantir que la població (i en especial determinats col·lectius més vulnerables) no caigui en situacions de privació social inadmissibles i alhora n’expandeixi les seves oportunitats. Entre els recursos pressupostaris assignats a aquesta política destaquen els 34,6 milions d’euros destinats a les polítiques de joventut, mitjançant el corresponent programa pressupostari, amb els quals es vol promocionar i facilitar la realització del projecte de vida de les persones joves, sobretot en l’àmbit de l’habitatge, l’educació, la salut i el lleure, i impulsar el seu paper actiu com a ciutadans compromesos amb la societat. Cal destacar la participació de dues entitats (Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i Agència Catalana de la Joventut) que juntament amb Direcció General de Joventut, del Departament de Benestar Social i Família, desenvolupen el conjunt de projectes i programes que 114 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya permeten mantenir serveis com les 64 borses d’habitatge jove en funcionament, la participació de 1.600 joves en camps de treball juvenils o la concessió de més de 9.900 títols de director/monitor en activitat de lleure per a joves, per posar alguns exemples. L’altre programa pressupostari més important d’aquesta política quant al volum de recursos assignats és el d’Acció cívica i voluntariat, amb 31,2 milions d’euros pressupostats per al 2012, xifra que representa un 0,8% addicional en relació a l’exercici anterior. Amb aquests recursos es promociona el civisme, l’associacionisme i la participació social del conjunt de ciutadans (amb especial èmfasi en els col·lectius més vulnerables) per tal d’afermar la cohesió social. Així mateix, dins d’aquesta àmbit del pressupost es destinen 9,6 milions d’euros a impulsar polítiques de dones per tal de contribuir a assolir la igualtat efectiva de dones i homes i a eradicar totes les formes de discriminació vers les dones i la violència masclista. Aquests recursos són gestionats per l’Institut Català de les Dones. La garantia del dret de llibertat religiosa és també un element fonamental per preservar la cohesió social i per a això els pressupostos de la Generalitat destinen 2,1 milions d’euros amb els quals es vol millorar el coneixement sobre la cultura i la llibertat religiosa de Catalunya i fomentar el rol integrador de les comunitats religioses en pro de la cohesió social. Finalment, mitjançant el programa de Gent gran activa, en els pressupostos per al 2012 es destinen 0,6 milions d’euros a fomentar un envelliment actiu i la participació de la gent gran en totes les esferes de la societat. Aquest programa té un increment destacat atès que el 2012 és l’any europeu de l’envelliment actiu i es preveu l’organització de diversos esdeveniments. Foment de l’ocupació (33) La política de Foment de l’ocupació inclou el conjunt de programes, mesures i actuacions que tenen per objecte millorar l’ocupabilitat de les persones aturades i treballadores. El Govern de la Generalitat de Catalunya, en els pressupostos del 2012 es fixa tres prioritats: impulsar l’ocupabilitat mitjançant la formació dels treballadors, l’assessorament i la intermediació; impulsar un nou marc de relacions laborals orientat a les persones i a la productivitat per tal de fomentar un model flexible, centrat en la concertació permanent amb 115 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya les empreses, la planificació estratègica, i la corresponsabilitat social; i impulsar l’igualtat d’oportunitats, la qualitat laboral i la integració d’aquelles persones amb especials dificultats. Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 assignen a aquesta política 644,4 milions d’euros, xifra que representa una reducció respecte dels pressupostos del 2011 del 2,1%, si bé manté el seu pes en els pressupostos consolidats del sector públic. Si no tenim en compte la política de deute públic ni de fons de contingència, la despesa de foment a l’ocupació ha estat objecte d’un ajust (2,1%) inferior a la mitjana (3,5%). Els recursos d’aquesta política els gestiona pràcticament en la seva totalitat (98%) el Departament d’Empresa i Ocupació i el Servei d’Ocupació de Catalunya, si bé, també es duen a terme actuacions des del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural i des del Departament d’Economia i Coneixement. Aquesta política engloba tres programes, dels quals dos concentren més del 99% dels recursos. Els programa Ocupabilitat dotat amb 445,6 milions d’euros, concentra el 69,2% dels recursos de la política Foment a l’ocupació. En relació amb els pressupostos de l’exercici 2011, aquesta política ha estat objecte d’una reducció del 0,8%. El 90% dels recursos d’aquest programa els gestiona el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) que té per objecte donar servei a les persones, les empreses i els territoris en els àmbits que afecten al treball i al desenvolupament local, el 9% dels recursos els gestiona el Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya que s'encarrega de la gestió i execució dels programes de formació professional contínua per tal de garantir la formació al llarg de la vida i mantenir la capacitació professional dels treballadors. Finalment, l’1% dels recursos es gestionen des de l’Àrea de Suport a la integració de la Formació Professional. La finalitat principal d’aquest programa de despesa és millorar les competències professionals de les persones treballadores (ocupades i desocupades) per tal d’incrementar l’índex d’ocupació i d’ocupabilitat de Catalunya i contribuir d’aquesta forma a millorar la competitivitat de les empreses amb centre de treball a Catalunya. Aquest exercici 2012, s’estableixen com a principals línies d’actuació el disseny i execució d’una oferta formativa flexible, l’impuls de programes i accions que permetin combinar els itineraris d’inserció amb l’adquisició d’experiència laboral, i impulsar la xarxa de centres integrats per a impartir itineraris de formació lligats al sistema de qualificació i formació professional així com impulsar els centres d’excel·lència d’aquells sectors estratègics per tal que esdevinguin referents de la formació professional a Catalunya, Espanya i Europa. Finalment, es seguirà aprofundint en el procés de reforma del Servei d’Ocupació de Catalunya iniciat l’any 2011, 116 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya per tal que esdevingui un referent com a prestador de serveis en xarxa adreçats a la ciutadania i a les empreses catalanes i en el combat de l’atur. En els pressupostos del 2012 es destinen 196,9 milions d’euros al programa Igualtat, qualitat i integració laboral i la totalitat dels recursos els gestiona la Secretaria d’Ocupació i Relacions laborals. Les actuacions d’aquest programa es destinen a garantir la igualtat d’oportunitats de determinats col·lectius (dones, persones discapacitades, persones immigrades extracomunitàries, persones amb risc d’exclusió social i joves) que per diferents motius tenen dificultats d’integració en el mercat laboral o ho fan en pitjors condicions salarials. Les principals actuacions que es duran a terme en el marc d’aquest programa són, entre d’altres, l’establiment d’ajuts a la contractació de les persones destinatàries de la Renda Mínima d’Inserció, establir un nou model de finançament i desenvolupament de les polítiques actives per a persones amb discapacitats, convocar ajuts per a l’elaboració de plans d’igualtat a les empreses, per a l’establiment d’itineraris d’orientació i suport a la inserció laboral de les dones en situació de major vulnerabilitat i situació de violència de gènere, així com en matèria de recerca en seguretat i salut laboral. Finalment, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi natural assigna 1,9 milions d’euros al programa de Formació professional agrària i pesquera amb la finalitat de donar resposta al nous reptes empresarials del sector. 117 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya Àrea de despesa 4 Producció de béns públics de caràcter social Quadre 7.3.6 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 ÀMBIT SECTOR PÚBLIC ÀREA DE DESPESA 4 PRODUCCIÓ DE BÉNS PÚBLICS DE CARÀCTER SOCIAL Milions € Codi Polítiques i programes de despesa Pressupost 2011 411 Atenció primària de salut 412 Atenció especialitzada de salut 414 Salut pública 419 Altres serveis de salut 41 Salut (1) 421 Educació general 422 Educació universitària 424 Serveis complementaris a l'educació 425 Beques i ajuts a l'estudi 426 Formació del personal docent 42 Educació 431 Habitatge 432 Barris i nuclis antics 43 Habitatge i actuacions urbanes 441 Creadors i empreses culturals 442 Cooperació i difusió cultural 443 Patrimoni cultural 444 Associacionisme i tradició 44 Cultura 451 Promoció de la llengua catalana 45 Llengua catalana 461 Ordenació, control i informació sobre el consum 46 Consum 471 Activitat física i esport 47 Esports Total capítols 1 a 8 Capítol 9 (correspon a l'amortització de l'endeutament) Total capítols 1 a 9 2.811,9 6.262,6 100,8 334,0 9.509,4 4.734,1 930,7 134,1 32,6 4,5 5.836,1 356,8 84,9 441,7 141,0 31,1 58,7 7,3 238,2 41,3 41,3 9,9 9,9 131,3 131,3 16.208,0 111,1 16.319,1 Pressupost 2012 2.448,8 5.947,6 93,7 331,0 8.821,0 4.421,7 915,9 116,9 14,7 0,9 5.470,0 302,7 7,4 310,1 135,5 33,4 59,5 7,4 235,9 40,5 40,5 9,8 9,8 124,9 124,9 15.012,1 86,5 15.098,6 Variació 2012/2011 Import % -363,1 -315,0 -7,2 -3,0 -688,4 -312,5 -14,9 -17,2 -17,9 -3,7 -366,1 -54,1 -77,5 -131,6 -5,5 2,3 0,8 0,1 -2,4 -0,9 -0,9 -0,1 -0,1 -6,4 -6,4 -1.195,9 -24,6 -1.220,5 -12,9 -5,0 -7,1 -0,9 -7,2 -6,6 -1,6 -12,8 -54,9 -81,3 -6,3 -15,2 -91,3 -29,8 -3,9 7,3 1,3 0,9 -1,0 -2,1 -2,1 -1,0 -1,0 -4,9 -4,9 -7,4 -22,1 -7,5 (1) La variació en termes homogenis de consolidació amb el 2011 de la política de Salut seria de -4,7% i la de l'ârea 4 - Producció de béns públics de carpacter social, de -5,9% 118 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya Salut (41) Salut és la política de despesa a la que els pressupostos de la Generalitat destinen un major volum de recursos. En concret per al 2012 s’assignen a aquesta política 8.821 milions d’euros, xifra que representa el 26,3% del total dels recursos pressupostats per al conjunt del sector públic (sense tenir en compte la variació de passius financers). En l’actual context de forta restricció pressupostària cal continuar amb els ajustos iniciats l’exercici anterior per assolir l’objectiu de reconduir les finances públiques de la Generalitat cap a la sostenibilitat. Tanmateix cal tenir present que les mesures que el Govern acabi concretant de reducció de les despeses de personal podran aplicar-se al manteniment de la despesa en la prestació de serveis, reduint l’impacte per als ciutadans de la reducció de despesa prevista. D’altra banda, una part de la reducció de la despesa s’explica per l’efecte disuasori que s’espera que comporti la introducció de la taxa en l’àmbit de les receptes farmacèutiques en imposar barreres al sobreús i a l’abús. Cal destacar per la seva importància estratègica el Pla de Salut 2011-2015 el qual recull els tres grans eixos (abordatge de les malalties més comunes, atenció integral als pacients crònics i modernització organitzativa) que han d’orientar la transformació del sistema sanitari i que assenta les bases per poder iniciar l’etapa de reformes estructurals. Fa anys que els sistemes nacionals de salut fan front a un conjunt de tendències socials (envelliment, cronicitat, etc), tecnològiques (noves teràpies, nous medicaments, etc) i econòmiques (augment de la pressió sobre els recursos públics) que requereixen la transformació de la política de salut per garantir la seva eficàcia, qualitat i sostenibilitat a llarg termini. En aquest sentit els objectius del pla departamental de Salut aborden aquests reptes i preveuen desenvolupar una sèrie d’accions estratègiques per: • garantir la sostenibilitat i progrés del sistema sanitari • garantir uns serveis sanitaris públics (en l’àmbit de l’atenció primària i especialitzada) de qualitat • promoure un model de salut pública que reforci la protecció i la promoció de la salut, la prevenció de la malaltia i la seguretat alimentària • definir un marc relacional entre l’Administració sanitària i els agents del sistema que enforteixi el paper dels professionals sanitaris en la governança i gestió del sistema, que promogui la implicació i corresponsabilització dels ciutadans i que fomenti la cooperació público-privada. 119 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya El desenvolupament d’aquesta estratègia es farà tot respectant l’organització del sistema sanitari públic català, que distribueix les responsabilitats entre els diferents agents del sistema. Així, el Departament de Salut és el responsable de la planificació, l’ordenació i la regulació del sistema, tot assegurant la seva sostenibilitat i qualitat, mentre que el Servei Català de la Salut és l’encarregat de garantir la provisió de les prestacions assistencials del sistema públic amb criteris d’equitat (personal i territorial), eficàcia i eficiència. El sistema de provisió pública es concreta en la política de compra dels serveis de salut als diferents proveïdors (Institut Català de la Salut, consorcis i empreses públiques i privades) que conformen la xarxa d’utilització pública. Finalment, també cal esmentar la participació de les entitats Gestió d’Infraestructures SA i Equipaments i Edificis de Catalunya en l’execució i el finançament de les inversions en infraestructures sanitàries. Pel que fa als programes pressupostaris que integren aquesta política de despesa, en primer lloc es troba el programa Atenció primària de Salut al qual s’hi destinen 2.448,8 milions d’euros. L’atenció primària és el primer nivell d’accés dels ciutadans a l’assistència sanitària i, per tant, cal potenciar i millorar la seva capacitat resolutiva ja que això repercutirà de manera positiva en tot el sistema. En aquest sentit, el nou Pla de Salut preveu dotar els centres d’atenció primària d’especialitats com oftalmologia, aparell locomotor, salut mental, dermatologia i otorinolaringologia (que són les associades a les malalties més prevalents) amb la qual cosa es vol millorar la capacitat per resoldre els problemes de salut des del primer nivell assistencial, alhora que es potencia la proximitat i comoditat dels pacients i es redueixen els temps d’espera entre visites. En aquest programa s’inclou també la despesa destinada a prevenir i atendre de manera proactiva la cronicitat, així com a garantir, racionalitzar i millorar la prestació farmacèutica. L’altre gran programa pressupostari dins aquesta política de despesa, quant al volum de recursos destinats, és el d’Atenció especialitzada de salut al qual s’hi destinen 5.947,6 milions d’euros. A aquest nivell del sistema sanitari s’hi accedeix bàsicament per referència de l’atenció primària per tal de continuar l’atenció i resoldre o orientar els casos que requereixen un abordatge des d’una especialitat determinada o bé un dispositiu específic. Amb els recursos assignats a aquest programa es presten un conjunt divers de serveis que són l’atenció d’aguts, l’atenció sociosanitària i l’atenció a la salut mental i les addiccions. El nou Pla de Salut 2011-2015 marca les prioritats per al 2012 i els propers anys. En aquest sentit cal destacar la reordenació dels serveis d’alta especialització per millorar la seva eficiència ja que aquest tipus de serveis, caracteritzats per la seva complexitat, baixa prevalença i elevat cost, requereixen d’una certa massa crítica per assolir els estàndards de qualitat. D’altra banda, es continuarà implementant el nou model de gestió de l’activitat quirúrgica que es fonamenta en la priorització dels pacients en funció de criteris clínics de 120 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya gravetat de la malaltia i del seu impacte en la qualitat de vida del pacient i s’estableixen circuits ràpids per a malalties de risc vital, tot establint temps màxims de 2 mesos per a la cirurgia cardíaca i 45 dies per a la cirurgia oncològica. En l’àmbit de la salut pública, entesa aquesta com el conjunt d’instruments impulsats pels poders públics amb l’objectiu de prevenir els riscos que afecten la salut del conjunt de la població i promocionar hàbits de vida saludables, els recursos s’assignen al programa pressupostari de Salut pública, dotat el 2012 amb 93,6 milions d’euros. Està previst que durant l’any 2012 es produeixi el desplegament de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, entitat que integra el conjunt dels serveis de salut pública (protecció de la salut, seguretat alimentària, vigilància de la salut pública, promoció de la salut i prevenció de la malaltia) i s’aprovi el contracte programa que estableixi les relacions entre aquesta entitat, el Departament de Salut i el CatSalut. Finalment, en relació al programa Altres serveis de salut, dotat amb 331 milions d’euros el 2012, cal destacar els serveis d’atenció de les emergències mèdiques (que realitza l’empresa pública Sistema d’Emergències Mèdiques SA) i de transport sanitari no urgent (el trasllat de les persones malaltes o accidentades que no poden utilitzar el transport ordinari per anar al centre del sistema sanitari públic que els atén). També s’inclouen en aquest programa projectes d’àmbit relacional per promoure la implicació dels professionals en la governança i gestió del sistema i la corresponsabilització dels ciutadans en la seva salut. Educació (42) L’educació és un dret de totes les persones, reconegut en el nostre ordenament jurídic i en l’ordenament internacional. L’exercici d’aquest dret s’ha de garantir al llarg de tota la vida i atenent totes les facetes del desenvolupament personal i professional. L’Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006 amplia les competències de la Generalitat en matèria educativa i determina en el seu article 21 que “totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i a accedir-hi en condicions d’igualtat. La Generalitat ha d’establir un model educatiu d’interès públic que garanteixi aquests drets”. Les aspiracions educatives de la societat catalana han anat evolucionant en el temps i avui, s’apunta a fites noves i exigents, centrades en la qualitat educativa i en la superació de les desigualtats socials vigents en el sistema educatiu. La societat reclama fer possibles al mateix temps els objectius d’equitat i d’excel·lència de la nostra educació, que són garantia 121 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya de progrés personal. Les raons d’aquesta exigència renovada les trobem en els àmbits educatiu, social, econòmic i cultural. Les raons educatives es fonamenten en la necessitat de millorar el rendiment escolar en l’educació bàsica i obligatòria, d’estimular la continuïtat dels estudiants en l’etapa d’educació postobligatòria i d’adequar-se als requeriments de la societat del coneixement. Les raons socials es basen en l’obligació de compensar les possibles desigualtats socials a l’interior del sistema educatiu i d’abordar amb garanties d’èxit la integració escolar de tots els alumnes. Les raons econòmiques són motivades pel requeriment d’una qualificació educativa i professional més elevada de la ciutadania per a poder millorar la competitivitat de l’economia catalana i possibilitar el canvi del model econòmic de Catalunya en un entorn global. Finalment, les raons culturals són impulsades per la voluntat de conformar una ciutadania catalana identificada amb la cultura comuna, en la qual la llengua catalana esdevingui un factor bàsic d’integració social. Dins l’actual context de crisi econòmica, caracteritzat, entre altres aspectes, per una elevada destrucció de llocs de treball, especialment els de menys qualificació, la inversió en polítiques educatives es presenta com un dels principals eixos d’actuació per a fer front a aquesta situació. L’adequat disseny i gestió de les polítiques educatives esdevé un dels principals instruments que té l’Administració per a construir les bases per a la recuperació econòmica i, sobretot, per la construcció d’un nou model de creixement econòmic, que permeti la creació de llocs de treball de major qualificació permetent increments en la productivitat i, alhora sigui un instrument de cohesió social. El curs escolar 2011/12 presenta novetats destacades com ara l’enfortiment de la Formació Professional, el reforç de l’anglès, l’aposta per la digitalització a les escoles, una major relació entre família i escola i l’activació de la cultura de l’esforç. Totes aquestes novetats del curs tenen com a objectiu últim la lluita contra el fracàs escolar i en aquest sentit, s’incidirà en tres aspectes: la detecció precoç de les dificultats, el Suport Escolar Personalitzat (SEP) i el foment de la lectura. El nou curs té 1.545.773 alumnes de tots els règims i modalitats, xifra que representa un increment del 3,6% respecte al curs passat. La plantilla de professorat dels centres del Departament d’Ensenyament, que havia experimentat del curs 2003/04 al 2010/11 un augment del 37,8%, passant dels 48.662 als 67.054 efectius, s’estabilitza aquest curs 2011/12 garantint d’aquesta manera el manteniment de la mateixa plantilla docent. En 122 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya aquest mateix sentit, la plantilla de professorat concertat també manté una tendència estable, amb un creixement acumulat de tan sols l’1,8% en els últims cinc cursos. Per un altre costat, cal destacar la rellevància estratègica actual de la formació professional com a factor de competitivitat del nostre país, ja que disposar d'un model consolidat de formació professional al llarg de la vida a Catalunya és un requisit indefugible per assolir una estructura socioeconòmica òptima que ens situï adequadament en l'escenari de l'economia global. Per al curs 2011/12, s'han ofertat més de 132.905 places per a alumnes que estudien algun dels ensenyaments professionalitzadors. Això suposa un increment del 7,8% respecte a les places del curs anterior. Aquest increment ha anat acompanyat d'un augment de l'oferta i mesures flexibilitzadores d'aquests ensenyaments, i ha estat possible gràcies a algunes de les iniciatives dutes a terme els últims anys i que es tradueixen en una més gran col·laboració entre el Departament d’Ensenyament, el territori i l'empresa per mirar de retenir en el sistema educatiu els estudiants de formació professional, així com en trobar noves vies d'accés per a alumnat que ha abandonat els estudis i en facilitar que persones treballadores en actiu però sense titulació puguin obtenir-la mitjançant la convalidació de la seva experiència laboral. En aquest sentit, també cal assenyalar que en les circumstàncies econòmiques actuals, en els darrers anys s’observa una tendència creixent d’alumnat de 25 i més anys en la formació professional inicial, tant de grau mitjà com de grau superior. En relació al primer cicle d’educació infantil (0-3 anys), continua la tendència creixent del nombre d’alumnes, amb un increment del 5% en el sector públic respecte al curs anterior. Pel que fa als ensenyaments de règim especial (esports, idiomes i arts), es destaca la implantació de nous ensenyaments d’esports de vela, busseig esportiu, espeleologia i hípica, i l’obertura de 3 noves Escoles Oficials d’Idiomes. L’alumnat de formació de persones adultes manté la tendència a l’alça situant-se a prop dels 80.000 alumnes. La política d’Educació és una de les prioritats fixades en el Pla de Govern 2011-2014 i un dels principals eixos en els pressupostos actuals, amb una assignació total de recursos en l’exercici 2012 de 5.470,0 milions d’euros, representant el 16,3% del pressupost total consolidat del sector públic de la Generalitat (exclòs capítol 9), i essent la segona política de despesa per volum de recursos pressupostaris. Entre els programes vertebradors d’aquesta política destaca el programa “Educació general” que amb una dotació de 4.421,7 milions d’euros, representa el 80,8% del total del pressupost de l’actual política i compren totes les despeses associades a l’educació no universitària, és a dir, l’educació infantil, la primària, la secundària obligatòria, el batxillerat i 123 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya la formació professional (FP), i té per principals objectius el de garantir el dret a l'educació en condicions d'igualtat, d'equitat i de justícia social, el d’oferir un servei educatiu innovador i de qualitat i afavorir l’èxit i excel·lència en l’educació. En els pressupostos del 2012 s’assignen 916 milions d’euros al programa d’Educació Universitària. L’agrupació departamental Economia i Coneixement gestiona el 98,8% de la despesa d’aquest programa i l’1,2% restant, la Fundació Privada per a l'Escola Superior de Música de Catalunya. Les prioritats estratègiques en Educació Universitària per aquest 2012, segueixen en la línia d’adequar l’estructura acadèmica per afrontar els reptes de la docència, la recerca i la transferència de coneixement, revisar l’oferta universitària per tal de millorar-ne la qualitat, la visibilitat i la preparació personal, així com impulsar els serveis comuns de les universitats catalanes, per tal d’aprofitar les economies d’escala que es poden produir en aquest àmbit. Per aconseguir aquests objectius, entre les actuacions principals que es preveu dur a terme, destaquen la revisió del model de finançament de les universitats públiques de forma que es doni un major pes als recursos condicionats a l’assoliment d’objectius per tal de promoure l’excel·lència i la qualitat en l’ensenyament universitari. La posada en marxa del programa que té per finalitat consorciar els serveis TIC de les universitats, de forma que s’homogeneitzin les plataformes i la centralització de recursos, serveis bàsics i nous serveis i, d’aquesta manera, aconseguir racionalitzar els recursos TIC i guanyar en eficiència. Una altra línia de treball que es seguirà desenvolupant, és la revisió i desenvolupament del Pla Serra Húnter de contractació de professorat per tal de convertir-lo en un instrument més orientat a la captació de figures internacionals d’excel·lència. D’altra banda, s’esmerçaran esforços en proposar un nou model de governança a les universitats, que garanteixi l’adequada distribució de responsabilitats entre els diferents òrgans de govern per millorar el procés de presa de decisions, i així també el funcionament de les universitats. Finalment, es durà a terme una revisió de la preinscripció universitària i les ponderacions de les proves per als diferents col·lectius d’estudiants. Amb els objectius de facilitar l’escolarització dels alumnes, afavorir la conciliació laboral i familiar i facilitar que tot l’alumnat, especialment els que es troben en situació de dificultats, sigui escolaritzat en igualtat de condicions, en els pressupostos 2012 s’ha previst una dotació de recursos del programa de “Serveis complementaris a l’educació” de 116,9 milions d’euros. Aquests recursos es destinen a mantenir els plans educatius d’entorn, les aules d’acollida, els serveis i ajuts per transport i menjador escolar i les unitats d’escolarització compartida, entre altres serveis. 124 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya Per tal de fer front a les possibles conseqüències que pugui tenir la present crisi econòmica en les llars més vulnerables i donar suport a la igualtat d’oportunitats en l’àmbit de l’educació, en els pressupostos del 2012 el programa de “Beques i ajuts” a l’estudi s’ha dotat amb un total de 14,7 milions d’euros. Destaquen les noves beques universitàries d’equitat i excel·lència acadèmica. Les primeres tenen per objecte facilitar els estudis als estudiants de famílies de menor nivell de renda que no tinguin cabuda en les convocatòries de l’Estat i les segones pretenen reconèixer els estudiants amb millor rendiment acadèmic. El programa de “Formació del personal docent”, amb una dotació de 0,9 milions d’euros, s’adreça a impulsar activitats formatives per al professorat per tal de perfeccionar i actualitzar els seus coneixements, principalment en els àmbits de la utilització de les TIC, currículum i innovació educativa, millora personal i desenvolupament professional, la gestió de centres i serveis educatius, l’avenç cap a una escola inclusiva i en llengües estrangeres. Habitatge i altres actuacions urbanes (43) L’actual conjuntura de crisi econòmica i financera a l’Estat espanyol ha tingut una de les principals causes en el comportament en conjunt poc racional dels agents que participen en el mercat immobiliari (constructors, entitats financeres, compradors, etc.) el qual, en el passat recent, va provocar uns augments extraordinaris del volum d’oferta i del preu de l’habitatge sense que hi haguessin uns bases mínimament sòlides per pensar que aquella situació de fort creixement pogués tenir continuïtat quan només aquesta continuïtat podia garantir la pervivència del model. Això ha desembocat en una situació a hores d’ara de paràlisi del mercat de l’habitatge, amb un excés d’oferta de pisos que no es poden vendre per manca de demanda en les condicions financeres i de preu actuals. D’una banda, perquè el nivell de renda de moltes famílies que voldrien comprar un habitatge ha baixat i continua baixant a causa de l’augment de l’atur i de la reducció de l’activitat econòmica produïda en els darrers anys i, d’una altra, perquè les entitats financeres han endurit les exigències per accedir al crèdits a causa dels creixents riscos d’impagaments. Una altra conseqüència de la caiguda de la venda d’habitatges ha estat la reducció dels ingressos de la Generalitat (i de totes les administracions públiques) a causa de la disminució dels rendiments dels diversos impostos que graven les compravendes immobiliàries, com ara l’impost sobre el valor afegit o l’impost de transmissions patrimonials. La política d’Habitatge i altres actuacions urbanes és competència del Departament de Territori i Sostenibilitat i l’executa fonamentalment a través d’entitats adscrites. El pressupost 125 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya consolidat destinat a aquesta política de despesa és de 310,1 milions d’euros mentre que per a l’exercici 2011 ha estat de 441,7 milions d’euros. La davallada és de 131,6 milions d’euros, és a dir, del 29,8% i la major part es concentra en els capítols de transferències de capital (-85,7 milions d’euros), despeses corrents de béns i serveis (-19,6 milions d’euros) i inversions reals (-15,7 milions d’euros). La política està desglossada en dos programes de despesa: Habitatge i Barris i nuclis antics. El programa Habitatge està dotat amb un pressupost consolidat de 302,7 milions d’euros, import que és inferior al del pressupost 2011 en un 15,2%. Hi intervenen una Secretaria i quatre entitats. La Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana és la unitat encarregada de dissenyar les polítiques d’habitatge de la Generalitat. Per la seva banda, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya té la finalitat d’executar amb eficiència les polítiques d’habitatge impulsades des de la Secretaria i compta amb un pressupost consolidat de 165,8 milions d’euros que es destinen a reactivar el sector immobiliari i incrementar l'ocupació i a facilitar als ciutadans l'accés a l'habitatge. Així mateix, l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) té una activitat fonamentalment inversora i destina un import de 122,6 milions d’euros al foment d'una oferta suficient i a preu assequible de sòl residencial, garantir l’oferta d’habitatge social, augmentar l’oferta d’habitatges de lloguer i de lloguer amb opció de compra, millorar el parc d’habitatges i garantir l'allotjament dels col·lectius amb menys recursos econòmics i de les persones amb discapacitats. Per la seva banda, el Consorci de l’Habitatge de Barcelona destina un pressupost de 13,4 milions d’euros fonamentalment a ajuts per a rehabilitació i per al pagament de l‟habitatge en l’àmbit de la ciutat de Barcelona. Finalment, el Consorci de l’Habitatge de l’Àrea Metropolitana de Barcelona té un pressupost de 0,4 milions d’euros per coordinar les accions que en matèria de política d'habitatge es desenvolupen a l’esmentat territori i donar suport als municipis que l'integren. L’objectiu per a l’exercici 2012 no estarà en la producció d’habitatges, sinó en l’optimització de la gestió del parc d’habitatges existent. En aquest sentit, l’Institut Català del Sòl i l’Agencia de l’Habitatge de Catalunya portaran a terme conjuntament, un pla de xoc que ha de fer possible l’ocupació de 3.264 habitatges buits actualment, dels quals 3.071 són propietat de l’INCASÒL. Així mateix, els recursos que aquesta entitat consigna a la promoció de sòl residencial i d’habitatges es destinaran a acabar les obres en marxa d’aquells sectors que tenen possibilitats comercials, prioritzant la promoció d’habitatges en règim de lloguer mitjançant unes rendes adequades a l’actual escenari, per tal de poder atendre adequadament la demanda. 126 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya Pel que fa a la política d’ajuts a l’habitatge, es prioritzaran els ajuts per evitar la pèrdua de l’habitatge per motius econòmics, és a dir, prestacions pel pagament del lloguer als col·lectius de població amb menys recursos i prestacions d’especial urgència per al pagament de l’habitatge per evitar les execucions de desnonaments. Pel que fa a l’altre programa inclòs en aquesta política de despesa, Barris i nuclis antics, experimenta una forta davallada en relació al pressupost per al 2011, ja que passa de 84,9 milions d’euros a 7,4 milions d’euros. La situació de crisi econòmica ha portat a que molts ajuntaments no puguin fer front a les despeses derivades dels programes integrals de barris aprovats, ni complir amb els terminis inicialment establerts per a l’execució d’aquests programes per diversos motius. Davant d’aquesta situació, durant el 2012 el Departament de Territori i Sostenibilitat, mitjançant la Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana, té previst modificar la normativa relativa als projectes de la Llei de barris per allargar el termini d’execució de les obres previstes en els programes per tal d’adequar el ritme d’execució a les possibilitats reals. També revisarà la viabilitat real del projectes de les urbanitzacions de baixa densitat amb dèficits urbanístics i els prioritzarà d’acord amb el ritme d’execució de les obres observada fins a la data. Pel que fa als nuclis antics, es valorarà la viabilitat dels projectes de rehabilitació d’acord amb la capacitat dels ajuntaments per fer front a les despeses que els hi corresponen. En aquest procés, es congelaran les noves adjudicacions d’actuacions que es porten a terme mitjançant l’INCASÒL i es reduirà la inversió d’aquest Institut per tal d’ajustar la programació de les inversions a les disponibilitat econòmiques. Tot i així, la previsió d’inversió per al 2012 lligada als protocols de col·laboració de l’1% cultural i al programa “Reviure velles ciutats” comportarà la intervenció de l’Institut Català del Sòl en més de 31 actuacions localitzades en 28 municipis diferents arreu de Catalunya. Cultura (44) La cultura, com a bé públic comú i preferent, té un paper profundament social perquè genera normes i valors compartits, creant lligams essencials per la cohesió social. Aquest bé es manifesta a través d’una gran multiplicitat de llenguatges, de formes artístiques, d’estils i de tendències que en conjunt, expressen els diferents punts de vista d’una societat complexa i democràtica. Per tant, cal facilitar l’accés a les manifestacions culturals al major nombre possible de ciutadans democratitzant així l’accés a la cultura, tal com expressa l’article 44 de l’EAC: “els 127 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a facilitar a totes les persones l’accés a la cultura, als béns i als serveis culturals i al patrimoni cultural, arqueològic, històric, industrial i artístic de Catalunya”. En aquest sentit, el Pla de Govern 2011-2014, dins l’àmbit de la cultura, fixa com a objectius principals la cerca de la màxima centralitat de la cultura en la dinàmica social tot desplegant la cultura en totes les seves dimensions (creativa, comunitària, identitària, productiva i de convivència), així com situar Catalunya al món, fent de Catalunya un actor global al servei dels interessos de la societat catalana, i impulsant la seva projecció com a país. A diferència d’anys anteriors, en els pressupostos per al 2012 l’antiga política de cultura i esports desapareix i es subdivideix en dues noves polítiques: cultura (44) i esports (47). Aquesta novetat, així com la reestructuració parcial dels programes pressupostaris vinculats a la política de cultura, responen a l’adaptació de l’estructura pressupostària a la realitat de l’acció del govern, per així donar un pas més endavant en el procés de convergència entre la planificació i la pressupostació estratègica de la Generalitat de Catalunya. D’aquesta manera, els programes de despesa associats a la política de cultura resultants són els següents: Creadors i empreses culturals, Cooperació i difusió cultural, Patrimoni cultural i Associacionisme i tradició. El programa Creadors i empreses culturals està dotat amb 135,5 milions d’euros, amb una reducció del 3,9% respecte pressupost 2011. El seu objectiu principal és impulsar el desenvolupament i la competitivitat de les indústries culturals a Catalunya per a contribuir a la modernització del teixit empresarial cultural català i a la seva projecció exterior. En el marc del programa pressupostari de Cooperació i difusió cultural, les actuacions bàsiques fan referència a la promoció, difusió i millora de l’oferta cultural catalana per tal de facilitar l’accés a tots els públics del territori català. En una situació de crisi econòmica com l’actual, el sector cultural és especialment vulnerable i, per tant, l’acció del Govern ha d’anar encaminada a ajudar al sector impulsant els hàbits culturals i garantir una programació cultural de qualitat a tot el territori amb una infraestructura adequada on desenvolupar les activitats culturals. Per a dur a terme aquesta tasca, els recursos destinats a aquest programa són de 33,4 milions d’euros, un 7,3% superior als pressupostats per al 2011. En el pressupost 2012 s’han dotat 59,5 milions d’euros en el programa pressupostari de Patrimoni cultural, destinats a finançar les actuacions de protecció, defensa, documentació i difusió del patrimoni cultural de Catalunya per tal de mantenir-lo i donar-lo a conèixer, fent d’aquest un element competitiu i estratègic de creació de riquesa i identitat. 128 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya Les despeses pressupostades pel programa Associacionisme i tradició són de 7,4 milions d’euros i la seva missió principal és la d’incentivar les xarxes de relació entre la cultura popular i associativa i, de l’altre costat, els grans equipaments i l’àmbit professional de la cultura, amb la voluntat de potenciar-se mútuament i intercanviar imaginaris creatius, públics, gestors i creadors. Llengua catalana (45) L’article 6.1 de l’EAC de 2006 estableix que la llengua pròpia de Catalunya és el català. Quant a la competència de la Generalitat en matèria de llengua, destaca l’article 143 que li atribueix la competència exclusiva en matèria de llengua, que inclou, en tot cas, la determinació de l’abast, els usos i els efectes jurídics de la seva oficialitat, i també la normalització lingüística del català. Segons les dades de l’Enquesta sobre els usos lingüístics de la població a Catalunya 2008, la gran majoria dels ciutadans de Catalunya de 15 anys i més (95%) afirma que entén el català. Tanmateix, aquest bon nivell es redueix al 67% quan es tracta d’entendre’l perfectament o bé al 85% si sumem els que l’entenen perfectament i els que l’entenen força. Quant a l’habilitat de parlar, el 78% dels catalans afirma que sap parlar el català, percentatge que es redueix al 49% pel que fa a la població que el sabria parlar perfectament, o bé al 65% si sumem els que el sabrien parlar perfectament o amb força correcció. La situació sociolingüística a Catalunya a principis del segle XXI està marcada per dos fenòmens aparentment contradictoris: d’una banda, la forta intensitat de les diverses onades immigratòries, sobretot de les dues onades del segle passat i de la que es desenvolupa a cavall del segle XX i els primers anys de l’actual, i, d’altra banda, la capacitat d’atracció que ha tingut i té el català perquè l’adoptin parlants d’altres llengües inicials. De la dinàmica que es produeixi entre ambdós factors al llarg del temps en depèn (i en dependrà) l’evolució de l’ús del català. La política lingüística té un marcat caràcter transversal tenint incidència en sectors tant diversos com l’ensenyament, la justícia, les universitats, el món laboral, les noves tecnologies o els mitjans de comunicació. Aquesta transversalitat es tradueix en el fet que la política de llengua catalana estigui present en diversos plans interdepartamentals com el Pla de ciutadania i immigració, el Pla nacional de joventut de Catalunya, el Pla nacional de l’associacionisme i el voluntariat, etc. 129 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya L’actual context econòmic, amb baixes taxes de creixement, té conseqüències directes en el marc de les polítiques lingüístiques. En primer lloc, tot i que les taxes d’immigració a Catalunya s’han estabilitzat, cal garantir l’accés al coneixement del català a tot el col·lectiu immigrant, com element d’integració i cohesió social. L’elevada taxa d’atur existent a Catalunya, és un altre factor que afavoreix l’augment de la demanda de formació en llengua catalana per part del col·lectiu d’aturats. Finalment, la generalització en l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, d’una banda suposa una oportunitat per oferir telemàticament productes i serveis que afavoreixin l’augment del coneixement de la llengua i, d’altra banda, es converteix en un repte per incorporar l’ús del català en aquests entorns i alhora estendre l’aprenentatge de la llengua a tota la societat. El conjunt d’aquests factors es tradueix en un augment de la demanda de formació en llengua catalana, i per tant en una major necessitat de recursos per fer-hi front. La política de despesa de llengua catalana, s’executa a través d’un únic programa anomenat Promoció de la llengua catalana. En el pressupost 2012 els recursos destinats a l’esmentada política són de 40,5 milions d’euros, xifra que representa una lleugera disminució del 2,1% respecte a l’import pressupostat per al 2011. Els objectius principals de la política en llengua catalana són incrementar l'ús social del català promovent l'accés de la població adulta al coneixement de la llengua, impulsar el català com a llengua d'ús habitual de les persones catalanoparlants, fomentar l'ús entre els qui no tenen el català com a llengua habitual, proporcionar una oferta adequada de serveis i productes en català en tots els sectors d'activitat, públics i privats, així com augmentar el prestigi i el reconeixement internacional del català. La gestió i execució d’aquesta política es du a terme principalment a través de la Direcció General de Política Lingüística, el Consorci per a la Normalització Lingüística i el Consorci del Centre de Terminologia TERMCAT. Consum (46) La política de Consum té per finalitat garantir els drets i la seguretat de les persones consumidores, potenciar el model de consum responsable com a element de competitivitat i qualitat de vida, i aconseguir un mercat en el que els operadors actuïn complint la normativa d’aplicació. Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 assignen a aquesta política de despesa i el seu únic programa, Ordenació, control i informació sobre el consum, 9,8 milions d’euros. 130 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya L’Agència Catalana del Consum és l’encarregada de gestionar i dur a terme la política de Consum de la Generalitat de Catalunya, i per a fer-ho actua des d’una triple vessant. La informativa, adreçada a què els consumidors i les empreses siguin conscients de quins són els seus drets i els seus deures en matèria de consum i la forma d’exercir-los; la formativa, a través de l’Escola del Consum de Catalunya per tal de promoure un consum responsable, crític i actiu; i finalment a través de la resolució dels conflictes que sorgeixen entre les empreses i els consumidors, mitjançant els mecanismes de medicació i arbitratge. Esports (47) El programa Activitat física i esport és gestionat fonamentalment pel Departament de la Presidència, però també hi participen els departaments d’Economia i Coneixement, mitjançant la societat mercantil GISA, i Territori i Sostenibilitat, a través d’Equacat, SA. La seva dotació pressupostària per al 2012 és de 124,9 milions d’euros, amb una reducció del 4,9% en relació als pressupostos per al 2011. Els principals organismes que executen les polítiques del Govern en matèria d’educació física i esport, són l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC), que assumeix les tasques de docència universitària i la tasca de recerca i d’investigació pròpia de les àrees del coneixement en l’àmbit de les ciències de l’activitat física i l’esport, el Centre d’Alt Rendiment Esportiu (CAR), que dóna suport a l’esport d’elit perquè sigui competitiu a nivell internacional, el Consell Català de l’Esport, que és l’encarregat de promoure la pràctica esportiva en tots els seus vessants, mitjançant programes específics adreçats a l’esport ciutadà, a l’esport escolar, i a l’esport federat de base i d’alt rendiment. Altres entitats que participen en aquest programa són: el Consorci del Circuit de Catalunya, el Consorci del Circuit de Motocròs de Catalunya i les societats mercantils que en depenen, GISA i Equacat, SA A diferència d’anys anteriors, en els pressupostos per al 2012 es separen les polítiques de cultura i esports, per donar lloc a dos noves polítiques: cultura (44) i esports (47). Aquesta novetat respon a un reajustament de l’estructura pressupostària a la realitat de l’acció del govern, per així donar un pas més endavant en el procés de convergència entre la planificació i la pressupostació estratègica de la Generalitat de Catalunya. Com a principals actuacions dins la política d’esport podem destacar el desenvolupament dels centres de tecnificació esportiva, l’actualització del marc normatiu de clubs i federacions 131 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya esportives, l’impuls de la comissió contra la violència a l'esport, el suport a la participació i a l'organització d'esdeveniments esportius internacionals i la concessió d’ajuts i beques per a la formació d’investigadors novells. La població objectiu del programa d’Activitat física i esport gairebé es correspon amb la totalitat de la població catalana, ja que la diversitat de formes de pràctica esportiva permeten una adaptació flexible d’aquesta a les necessitats de gairebé tots els col·lectius, esdevenint una eina d’inclusió social. Àrea de despesa 5 Producció de bens públics de caràcter econòmic Quadre 7.3.7 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 ÀMBIT SECTOR PÚBLIC ÀREA DE DESPESA 5 PRODUCCIÓ DE BÉNS PÚBLICS DE CARÀCTER ECONÒMIC Milions € Codi Polítiques i programes de despesa Pressupost 2011 511 Cicle de l'aigua 51 Cicle de l'aigua 521 Carreteres 522 Infraestructures ferroviàries 523 Suport al transport públic de viatgers 524 Ports i transport marítim 525 Aeroports i transport aeri 526 Logística i altres actuacions suport transport de mercaderies 527 Infraestructures del transport de viatgers per carretera 52 Transport 531 E-infraestructures 532 Societat digital 533 Mitjans de comunicació social 53 Societat de la informació i el coneixement i telecom. 542 Ordenació del territori i urbanisme 543 Ordenació i promoció de sòl i edificis industrials i serveis 544 Actuacions a la costa 54 Ordenació del territori i urbanisme 551 Protecció i conservació del medi natural i la biodiversitat 552 Infraestructura i gestió de tractament de residus 553 Polítiques i sensibilització ambientals 554 Prevenció i control ambiental 55 Actuacions ambientals 561 Infraestructures per al desenvolupament rural 562 Transformació i millora en matèria de regadius 56 Infraestructures agràries i rurals 571 Recerca i Desenvolupament 572 Recerca i Desenvolupament en ciència i tecnologia agroalimentària 573 Recerca i Desenvolupament biomèdics i en ciències de la salut 574 Innovació 57 Recerca, desenvolupament i innovació 581 Cartografia, geologia i geofísica 582 Meteorologia 583 Estadística 584 Avaluació de polítiques i estudis d'opinió 58 Altres actuacions de caràcter econòmic Total capítols 1 a 8 Capítol 9 (correspon a l'amortització de l'endeutament) Total capítols 1 a 9 132 539,7 539,7 337,4 739,0 1.049,6 20,2 25,4 16,3 36,1 2.224,0 200,1 36,7 449,0 685,8 22,9 66,4 1,8 91,1 84,1 114,3 4,3 5,9 208,6 16,7 203,3 220,0 173,1 40,5 224,2 17,9 455,8 30,0 6,3 8,7 2,2 47,2 4.472,2 375,8 4.848,0 Pressupost 2012 420,6 420,6 392,6 765,1 1.112,2 19,0 23,8 13,9 38,6 2.365,3 273,8 29,9 385,5 689,2 16,0 64,7 0,6 81,4 72,7 102,2 5,2 5,6 185,7 3,7 236,6 240,3 168,5 39,2 235,3 60,1 503,1 29,8 5,9 8,1 2,1 46,0 4.531,5 504,2 5.035,7 Variació 2012/2011 Import % -119,1 -119,1 55,3 26,1 62,6 -1,2 -1,6 -2,4 2,5 141,3 73,7 -6,8 -63,5 3,4 -7,0 -1,6 -1,2 -9,8 -11,4 -12,2 0,9 -0,3 -22,9 -13,1 33,4 20,3 -4,6 -1,3 11,1 42,1 47,3 -0,1 -0,4 -0,6 -0,1 -1,3 59,3 128,5 187,7 -22,1 -22,1 16,4 3,5 6,0 -5,7 -6,1 -14,9 6,8 6,4 36,8 -18,4 -14,2 0,5 -30,4 -2,5 -64,3 -10,7 -13,5 -10,7 21,8 -5,1 -11,0 -78,1 16,4 9,2 -2,7 -3,2 5,0 235,1 10,4 -0,4 -6,7 -7,1 -6,4 -2,7 1,3 34,2 3,9 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya Cicle de l'aigua (51) A la política de Cicle de l’aigua s’hi destinen en els pressupostos per al 2012 420,6 milions d’euros, amb una reducció del 22,1% en relació al pressupostat per a l’exercici 2011. Aquesta davallada és conseqüència, d’una banda, de l’actual context econòmic i financer que obliga a efectuar un important ajust dels pressupostos de la Generalitat i, addicionalment, de les mesures específiques per a fer front a la situació financera de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), empresa que presenta un nivell d’endeutament amb entitats financeres molt elevat. És per aquesta raó que el Parlament de Catalunya, el passat mes de juliol de 2011, va aprovar un conjunt de mesures legislatives sobre el cànon de l’aigua, que comportaran un significatiu increment dels ingressos. Aquesta política de repercussió creixent dels costos de la política del cicle de l’aigua caldrà continuar-la en el present exercici amb l’objectiu que, conjuntament amb la revisió dels nivells de serveis i objectius a assolir, facin possible una progressiva estabilització de la situació econòmica i financera de l’ACA i en garanteixin la seva viabilitat futura. D’altra banda, la situació financera també marca les decisions pressupostaries pel que fa a l’altre gestor d’aquest programa, l’entitat Aigües Ter-Llobregat, que redueix el seu pressupost en un 30,2% respecte al 2011 (passa de 153,1 milions d’euros a 106,9 milions d’euros). D’altra banda, des del punt de vista formal, cal dir que a partir del pressupost 2012 s’unifiquen els dos antics programes de despesa en què es dividia aquesta política (Disponibilitat i abastament d’aigua i Sanejament d’aigua) a causa de què en la major part de les actuacions resulta difícil destriar quina part correspon a abastament d’aigua i quina part és sanejament d’aigua. Transport (52) La disponibilitat d’una xarxa d’infraestructures de transport eficient, segura i sostenible ambientalment i econòmicament és una condició necessària per fomentar la cohesió i l’equilibri territorial, així com per assegurar la competitivitat de l’economia catalana en aquest marc de mundialització i en l’actual conjuntura de crisi econòmica i financera. En aquest sentit, el Departament de Territori i Sostenibilitat, que és el departament competent en matèria de transports, té com a objectius en el seu pla departamental dotar el país d'una xarxa viària adequada i segura que garanteixi l'accessibilitat a tot el territori, promoure una xarxa d'infraestructures integrada que millori la competitivitat i el desenvolupament econòmic 133 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya i fomentar un transport públic de viatgers integrat, de qualitat i sostenible econòmicament que garanteixi una mobilitat eficient. La política de Transport està dotada per a l’exercici 2012 amb un pressupost consolidat de 2.365,3 milions d’euros, xifra que representa un augment de 141,3 milions d’euros respecte al pressupost per al 2011 (variació relativa del 6,4%). En part, aquest increment està motivat pels compromisos de pagaments d’inversions executades en col·laboració amb el sector privat, com ara el mètode alemany o els peatges a l’ombra. El programa 521 Carreteres està dotat al 2012 amb 392,6 milions d’euros, amb un augment de 55,3 milions d’euros (16,4%) en relació a l’exercici anterior. La raó principal d’aquest increment es troba en l’augment dels recursos destinats a atendre els pagaments de peatges a l’ombra a empreses privades concessionàries d’eixos viaris (Puig-reig - Berga; Reus - Alcover; Centelles - Vic - Ripoll; Maçanet de la Selva - Platja d’Aro, i Vilanova – Vilafranca - Igualada) o transferències de capital (C-25, tram Cervera – Caldes de Malavella, i C-17 Vic – Ripoll). També inclou una partida de compensació de tarifes per l’ús d’infraestructures destinada a compensar els concessionaris de les autopistes de titularitat de la Generalitat pels descomptes i bonificacions vigents. Igualment, l’empresa pública GISA també ha incrementat els crèdits per fer front a diverses actuacions en matèria de carreteres (variants, desdoblaments, condicionaments, etc.) així com per fer front a pagaments derivats d’inversions finançades amb mètode alemany. El programa 522 Infraestructures ferroviàries està dotat el 2012 amb 765,1 milions d’euros, 26,1 milions d’euros més que a l’exercici anterior. Les inversions tenen per objecte millorar i ampliar les xarxes de ferrocarril i de metro per fer-les més competitives. Entre les diverses actuacions, es poden destacar la continuació de les obres de perllongament de la línia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a Terrassa (túnel Terrassa-Rambla / Can Roca i estacions intercanviador RENFE i Can Roca) i, pel que fa a la xarxa de metro de Barcelona, l’ampliació de l'alimentació elèctrica de la línia 5 per la posada en servei de nous trens i les obres d'adaptació a la normativa i millora de l'accessibilitat de l'estació de Virrei Amat, també de la línia 5. Cal destacar que la major part de la inversió en aquest programa de despesa es du a terme mitjançant GISA, que compta amb un pressupost de 375,5 milions d’euros per pagaments d’actuacions realitzades a la xarxa de metro i de FGC. En aquest apartat cal fer també esment a la davallada dels recursos de l’ens Infraestructures Ferroviàries de Catalunya com a conseqüència de la necessitat de l’ajust pressupostari que comporta la necessitat de reprogramar els treballs de la línia 9 del metro. 134 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya El programa 523 Suport al transport públic de viatgers inclou, entre d’altres, les despeses dels sistemes tarifaris integrats gestionats des dels consorcis de transport de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona així com les subvencions a ens locals per a la millora del transport urbà i interurbà amb l’objecte de fomentar el transport públic per tal d’assolir un model de mobilitat basat en els mitjans de transport menys contaminants, reduir la congestió de la xarxa viària i reduir la sinistralitat en els desplaçaments. Aquest programa creix un 6% en relació al 2011 ja que passa d’un pressupost de 1.049,6 milions d’euros a un de 1.112,2 milions d’euros a causa fonamentalment de l’augment dels pressupostos dels consorcis del transport els quals destinen la major part dels seus recursos a l’assoliment de la integració tarifària en els seus respectius territoris. Dins d’aquest programa també estan previstes un conjunt de subvencions al transport atorgades per la DG de Transports i Mobilitat. Al programa 524 Ports i transport marítim s’hi destinen recursos per valor de 19 milions d’euros, xifra que suposa una reducció d’un 5,7% respecte al 2011. La despesa corrent s’ha incrementat lleugerament per poder programar actuacions en matèria de conservació, manteniment i millora de les infraestructures portuàries dels ports gestionats per la Generalitat i així optimitzar la seva funcionalitat. Pel que fa a les inversions, es poden destacar els treballs del dic de recer de Blanes i la urbanització al port de Blanes. El programa 525 Aeroports i transport aeri està dotat amb 23,8 milions d’euros, import inferior en un 6,1% al de 2011. Entre les despeses d’aquest programa es poden destacar les destinades al desenvolupament de rutes i l’operació de l’aeroport de Lleida i l’aeròdrom de la Seu així com la gestió de l’oferta de publicitat de companyies aèries a institucions públiques i privades per a la promoció de l’aeroport de Girona. El programa 526 Logística i altres actuacions de suport al transport de mercaderies té una dotació de 13,9 milions d’euros a l’exercici 2012, amb una reducció del 14,9% respecte de la pressupostada el 2011. Entre les actuacions a realitzar es poden destacar les que executarà CIMALSA en les seves plataformes, en especial la prevista a la Terminal Intermodal de Vilamalla, així com les d’afavoriment del transport per ferrocarril de mercaderies de SEAT entre la Zona Franca i Martorell per la xarxa d’ADIF mitjançant les empreses Cargometro (peces de vehicles) i Autometro (vehicles acabats). Finalment, el programa 527 Infraestructures del transport de viatgers per carretera està dotat amb un pressupost de 38,6 milions d’euros, amb un creixement del 6,8% respecte del 2011. Destaquen les inversions de l’empresa pública Tabasa per posar en servei, durant la segona meitat del 2012, un carril per a vehicles d’alta ocupació (VAO) a la C-58, amb la finalitat de 135 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya millorar l’accés en transport públic a la ciutat de Barcelona per l’entrada de l’avinguda de la Meridiana. Societat de la informació i el coneixement i telecomunicacions (53) En una situació de crisi econòmica com l’actual, dur a terme una bona implantació de les eines TIC és molt important per tal que per mitjà de l’aprofundiment en l’economia del coneixement i de la utilització de les noves tecnologies es pugui afavorir la prosperitat del territori. Des del Govern de la Generalitat es vol fer una aposta per la connectivitat i l’accessibilitat a la banda ampla, mitjançant un desenvolupament de les infraestructures, tant del territori, com adreçat a empreses i famílies, impulsant l’intercanvi de dades, el comerç electrònic així com apostar per la simplificació administrativa i la factura electrònica. Per aquest 2012 les prioritats del Govern de la Generalitat de Catalunya en aquest àmbit són consolidar els fonaments per al desenvolupament de la Societat Digital a Catalunya, considerant tant les e-infraestructures com l’entorn econòmic i social que les ha de posar en valor, i convertir Catalunya en un pol d’innovació de la societat digital, per tal de generar creixement econòmic, competitivitat empresarial, ocupació de qualitat i transformar l’Administració per aconseguir un major benestar social i una millor qualitat de vida. En els pressupostos del 2012 s’assignen 689,2 milions d’euros a desenvolupar les actuacions d’aquesta política de despesa. La societat de la informació i el coneixement i les telecomunicacions afecten tots els àmbits de la nostra vida i la nostra societat, aquesta transversalitat de la política dona lloc a què dins de la Generalitat de Catalunya sigui gestionada per múltiples gestors, cada un amb una finalitat específica per aconseguir l’objectiu general de vincular la societat i l’economia al coneixement. El departament d’Empresa i Ocupació és l’encarregat de definir la planificació estratègica de les TIC, així com dur a terme el seu desplegament en el territori, i per aquest motiu gestiona el 41,1% dels recursos d’aquesta política de despesa. El grup d’empreses vinculats als mitjans de comunicació, adscrites al departament de Presidència, gestionen el 55,9% dels recursos per tal de mantenir uns mitjans de comunicació públics de qualitat i donar suport als mitjans privats. El departament de Governació i Relacions Institucionals, amb un 2,1% dels recursos, impulsa i promou la implantació de l’administració electrònica en l’àmbit del sector públic de les administracions catalanes, mentre que el departament de Salut, amb un 0,9% dels recursos, potencia les tecnologies de la informació i les comunicacions com a mitjà per impulsar els objectius estratègics departamentals. 136 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya Les actuacions de la Generalitat referides a la política de despesa de Societat de la informació i el coneixement i telecomunicacions es desenvolupen a través dels programes de despesa E-Infraestructures, Societat Digital i Mitjans de Comunicació Social, que en el seu conjunt representen el 15,2% del total de despesa prevista en els pressupostos de la Generalitat per a l’àrea de Producció de béns públics de caràcter econòmic. Per volum de despesa assignada en aquesta política, destaca el programa Mitjans de Comunicació Social. Un dels objectius d’aquest programa, és oferir a tots els ciutadans de Catalunya un servei públic audiovisual de qualitat, compromès amb els principis ètics i democràtics i amb la promoció de la cultura i la llengua catalana, amb criteris d’eficiència i buscant la màxima acceptació per part del públic. Els recursos destinats a aquest programa són 385,5 milions d’euros, per tant l’ajust respecte dels pressupostos del 2011 ha estat d’un 14,2%, i ha passat de representar el 10% de la despesa dels Pressupostos del sector públic de la Generalitat de Catalunya, a representar el 8,5%. L’agrupació departamental d’Empresa i Ocupació gestiona el programa E-infraestructures, si bé el 99% dels recursos es concentren en l’entitat de dret públic Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), encarregada de potenciar el rol de les TIC a l’Administració i la societat, centralitzant la governança per generar eficiències i millorar els serveis públics, i incrementar la transparència i la igualtat d’oportunitats. Entre d’altres el CTTI destinarà 271,2 milions d’euros a impulsar la gestió transversal i coordinada de les TIC a la Generalitat de Catalunya, al disseny d’estratègies de contractació TIC a la Generalitat, a coordinar amb el projecte Xarxa Oberta les iniciatives en xarxa de fibra òptica als municipis, així com a la promoció i desplegament de xarxes de fibra òptica per a l’autoprotecció dels serveis de la Generalitat. El programa de Societat Digital està dotat en els pressupostos del 2012 amb 29,9 milions d’euros, un 18,4% menys que ens els pressupostos del 2011. El 47,6% dels recursos d’aquest programa els gestionen les empreses vinculades al departament de Governació i Relacions institucionals (14,2 milions d’euros). La prioritat per aquest 2012 és incrementar el nombre de serveis electrònics que la Generalitat de Catalunya ofereix a la ciutadania i d’altres administracions, mitjançant un augment en l’oferta de productes del Catàleg de dades i del nombre de serveis oferts pel Consorci Administració Oberta de Catalunya i per l'Agència Catalana de Certificació (CATCert). El 30,7% dels recursos d’aquest programa són gestionats per les empreses vinculades al departament d’Empresa i Ocupació (9,2 milions d’euros), amb l’objectiu d’aconseguir la 137 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya plena incorporació a la Societat Digital d’empreses i ciutadans per tal de millorar la competitivitat empresarial i aconseguir un major benestar social. Per assolir aquests objectius, durant l’exercici 2012 es seguiran oferint serveis de sensibilització i assessorament a Pimes, serveis de xarxa de punts TIC i ACTIC, serveis de formació i certificació per a professionals del sector TIC, així com serveis de suport a la innovació i internacionalització i actuacions de dinamització dels clústers empresarials i esdeveniments sectorials. Finalment, des de l’agrupació de Salut es destinen 6,5 milions d’euros a impulsar els objectius i estratègies del Departament de Salut mitjançant els Sistemes d’Informació i Tecnologies de la Informació i Comunicació, garantint el dret del ciutadà a l’accés a la informació i facilitant la tasca dels professionals per a millorar la qualitat de l’assistència. Ordenació del territori i urbanisme (54) La política d’Ordenació del territori i urbanisme està dotada a l’exercici 2012 amb un pressupost de 81,4 milions d’euros, amb una reducció del 10,7% en relació al pressupostat per al 2011. Les actuacions de la Generalitat en aquesta política són dissenyades pel Departament de Territori i Sostenibilitat i són executades directament o bé a través d’ens adscrits al mateix. Es duen a terme en el marc del Pla Territorial General de Catalunya i dels plans territorials sectorials o parcials amb l’objectiu de potenciar el desenvolupament ordenat, equilibrar el territori i ser el marc orientador de les accions que s’emprenguin amb incidència territorial. Aquesta política està desglossada en tres programes. El programa Ordenació del territori i urbanisme està dotat el 2012 amb 16 milions d’euros. Entre les actuacions incloses en aquest programa es poden destacar les subvencions a corporacions locals per a la redacció de plans urbanístics, per al finançament de la consolidació d’infraestructures bàsiques, per a la millora de la xarxa veïnal i rural de camins a les comarques i zones de muntanya o per a la millora paisatgística. També es poden destacar les actuacions de promoció del seu àmbit territorial que duen a terme l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre i l’Institut per al Desenvolupament i Promoció de l’Alt Pirineu i Aran. El programa 543 Ordenació i promoció de sòl i edificis industrials i serveis té un pressupost previst per a l’exercici 2012 de 64,7 milions d’euros, lleugerament inferior al de 2011. Inclou en la seva major part, la previsió d’inversions per al desenvolupament del programa de promoció de sòl per a activitats econòmiques i equipaments, executat bé directament per 138 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya l’INCASÒL o bé a través dels consorcis creats a tal efecte. Algunes de les actuacions de promoció més importants que cal destacar per al 2012 dins d’aquest programa són Ca l’Alemany II Parc Aeroespacial, a Viladecans; Can San Joan, a Sant Cugat del Vallès; Can Coma (SAU 4), a Sant Jaume de Llierca, i l’estació de Mercaderies de l’Aldea. Finalment, el programa 544 Actuacions a la costa té per finalitat fer compatibles el desenvolupament econòmic i urbanístic amb la millora i la conservació de la qualitat de l’entorn costaner. Així, s’inclouen en aquest programa els encàrrecs de projectes per actuacions a la costa a l’empresa GISA (camins de ronda) i la dotació per al 2012 de les subvencions atorgades a ens locals per actuacions en el sistema costaner amb l’objecte d’impedir la transformació del sòl no urbanitzable i del sol urbanitzable no delimitat situat dins els 500 metres d'amplada de la línea de la costa. El programa està dotat a l’exercici 2012 amb 0,6 milions d’euros. Actuacions ambientals (55) La política de despesa d’Actuacions ambientals està dotada, per a l’exercici 2012, amb un pressupost consolidat de 185,7 milions d’euros, import que suposa una reducció de l’11% en relació a l’exercici 2011. Les competències d’aquesta política estan distribuïdes entre el Departament de Territori i Sostenibilitat i el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural si bé també hi participa el Patronat de la Muntanya de Montserrat, entitat adscrita al Departament de la Presidència. La política es divideix en quatre programes: 551 Protecció i conservació del medi natural i la biodiversitat, 552 Infraestructura i gestió de tractament de residus, 553 Polítiques i sensibilització ambientals i 554 Prevenció i control ambiental. Al programa 551 es desenvolupen i s’executen polítiques per l’ordenació, protecció i millora del medi natural que tenen per finalitat mantenir una conservació adequada dels hàbitats i una explotació econòmica sostenible de la forest, la conservació de la biodiversitat, la protecció i la gestió dels espais naturals i de la fauna així com la gestió de la riquesa cinegètica i de la pesca continental a Catalunya. Hi destaquen els recursos destinats al foment dels usos econòmics sostenibles del medi natural, el recolzament de la propietat forestal, la lluita contra l’erosió, la prevenció dels incendis forestals, la protecció i gestió dels espais naturals i la protecció i gestió de la fauna. També s’hi inclouen els recursos per a la millora i el manteniment dels equipaments i per al sosteniment del cos d’agents rurals. El programa està dotat amb 72,7 milions d’euros. 139 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya El programa 552 Infraestructura i gestió de tractament de residus està dotat amb 102,2 milions d’euros. Hi destaca el pressupost en termes consolidats de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) per import de 99,8 milions d'euros. Les actuacions de l'ARC es fan en el marc del Programa de gestió de residus municipals (PROGREMIC), el Programa de gestió dels residus industrials (PROGRIC) i del Programa de gestió dels residus de la construcció (PROGROC). Es prioritzen les actuacions de prevenció i valorització de residus (com ara la promoció dels mercats de reciclatge i la implantació de l’ecodisseny en els processos productius), la generalització de la recollida selectiva per reduir la deposició del rebuig i la regeneració dels espais degradats per abocaments incontrolats. Una bona part de la despesa es destina a finançar inversions previstes a la primera fase del Pla territorial sectorial d’infraestructures de residus municipals entre les quals es poden esmentar la planta del Maresme per al tractament de la fracció Resta i millores en la valorització energètica, el Centre de tractament de residus municipals del Vallès Occidental, l’Ecoparc 4 a Hostalets de Pierola, la planta de compostatge de Granollers o el Centre de Tractament de Residus Municipals de l’Alt Empordà. En aquest mateix programa, l’empresa Ecoparc de Residus Industrials, SA, té com a actuació destacada per al 2012, la inversió d’adaptació de les instal·lacions (bàsicament ampliació del magatzem) de la planta propietat de l’empresa ubicada al terme municipal de Constantí. Al programa 553 Polítiques i sensibilització ambientals s’hi destinen 5,2 milions d’euros. Destaca l’augment de les despeses destinades a actuacions vinculades a la lluita contra el canvi climàtic, el foment de l’economia verda i l’increment de la sensibilització ambiental. Cal dir que, pel que fa al compromís en la lluita contra el canvi climàtic, està en elaboració el nou Pla de Mitigació 2013-2020 i, per primera vegada, una Estratègia Catalana d’Adaptació per als sectors més vulnerables i el Pla d’Energia i Canvi Climàtic 2012-2020, conjuntament amb el Departament d’Empresa i Ocupació. També s’inclouen en aquest programa les despeses per al desenvolupament del Pla d’Economia Verda de Catalunya per afavorir nous sectors emergents i la creació de nous llocs de treball basats en una economia baixa en carboni (foment de les energies renovables, vehicle elèctric, ecodisseny, etc...) i per l’impuls del Pla de Suport al Tercer Sector Ambiental 2011-2014. Finalment, el programa 554 Prevenció i control ambiental està dotat amb 5,6 milions d’euros. Els objectius principals són prevenir la contaminació atmosfèrica, lluminosa, acústica i electromagnètica i promoure la competitivitat responsable de les empreses i l’administració mitjançant l’ús eficient dels recursos i la reducció de l’impacte ambiental de la producció de béns i serveis. Destaca la dotació per al manteniment de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica a fi de vetllar per la prevenció i control de la contaminació 140 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya ambiental, especialment la provinent de les activitats econòmiques, així com per a la prevenció d’emissions contaminants a l’atmosfera mitjançant les autoritzacions ambientals i l'establiment d'acords voluntaris que permetin implementar les millors tècniques disponibles. Infraestructures agràries i rurals (56) La política d’Infraestructures agràries i rurals té un pressupost per al 2012 de 240,3 milions d’euros, el qual suposa un increment d’un 9,2% respecte l’exercici anterior. Aquest increment integra una reducció de 13,1 milions d’euros (un 78,1%) per al programa Infraestructures per al desenvolupament rural i un increment de 33,4 milions d’euros (un 16,4%) per al programa Transformació i millora en matèria de regadius. El programa 561 Infraestructures per al desenvolupament rural, amb un import de 3,7 milions d’euros, té com a missió realitzar obres destinades a pal·liar el dèficit d'infraestructures viàries rurals i aconseguir un major desenvolupament dels nuclis rurals, i aquest inversió és duta a terme per l’entitat Regs de Catalunya, SAU (REGSA). Pel que fa al programa 562 Transformació i millora en matèria de regadius té un pressupost de 236,6 milions d’euros que es destina a promoure l'ús sostenible de l'aigua de regadiu a través del foment de nous regadius d'alta eficiència, la modernització dels regadius tradicionals i la reutilització d'aigua regenerada procedent de les depuradores per a reg. Les entitats adscrites al Departament d’Economia i Coneixement, que duen a terme aquest objectiu mitjançant els encàrrecs realitzats pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, són Regs de Catalunya, SAU (REGSA), amb un import de 106,6 milions d’euros, que representa un increment de 68,6 milions d’euros respecte l’exercici anterior, en bona part vinculats a la previsió de la concessió del reg Xerta-Sènia, i Reg Sistema Segarra-Garrigues, SAU (REGSEGA), en un import de 123,3 milions d’euros (el qual significa una reducció de 35,9 milions d’euros). Recerca, desenvolupament i innovació (57) En un context econòmic com l’actual i en un escenari mundial caracteritzat per la globalització dels mercats, la recerca, el desenvolupament i la innovació esdevenen factors essencials per avançar cap a un canvi de model socioeconòmic que potenciï un creixement econòmic sostingut a llarg termini i una millora de la competitivitat de les empreses. 141 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya En els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 es destinen 503,1 milions d’euros a la política de Recerca, Desenvolupament i Innovació, un 10,4% més que en els pressupostos del 2011, posant de manifest la importància atorgada a aquesta política. L’augment de despesa s’explica principalment per l’augment de la despesa destinada a Innovació, (amb 42,1 milions d’euros addicionals) i, en menor mesura, dels recursos assignats a Recerca i desenvolupament biomèdics i en ciències de la salut, (amb 11,1 milions d’euros addicionals). L’objectiu és incentivar la recerca i el desenvolupament en els àmbits públic i privat focalitzada en el capital humà, les universitats, els centres de recerca i les grans instal·lacions científiques i tecnològiques, alhora que es promou la innovació i la transferència de coneixement i tecnologia de l’àmbit científic a l’àmbit empresarial. Aquesta política de despesa, que d’acord amb el seu marcat caràcter transversal és gestionada per un nombre molt elevat de centres gestors, està integrada per quatre programes. D’acord amb el pes de cada programa dins la política de Recerca, Desenvolupament i Innovació, cal destacar en primer lloc el programa Recerca i desenvolupament biomèdica i en Ciències de la salut. Aquest programa està dotat en els pressupostos del 2012 amb 235,3 milions d’euros, que representa el 47% de la despesa d’aquesta política i suposa un increment del 5% respecte dels pressupostos del 2011. L’objectiu d’aquest programa és millorar la qualitat del sistema sanitari mitjançant el suport i foment d’activitats que generin coneixement en biomedicina i ciències de la salut, així com a través de la transferència i divulgació d’aquest coneixement generant sinèrgies entre els àmbits assistencial, científic, formatiu i empresarial. Recerca i Desenvolupament és el programa al qual es destinen el 33% dels recursos d’aquesta política de despesa, concretament aquest programa esta dotat amb 168,5 milions d’euros, dels quals 163,4 milions d’euros són gestionats pel departament d’Economia i Coneixement i els seus ens adscrits. Entre les actuacions en aquest àmbit destaquen les de foment, a través de diverses línies d’ajut al personal investigador que abasten els diferents estadis de la carrera investigadora, les de foment d’un perfil més emprenedor o les d’oferir suport, coordinar i avaluar el funcionament dels centres de recerca CERCA, així com oferir suport a les grans instal·lacions científiques i tecnològiques. Per aquest 2012 i com a actuacions prioritàries destaquen seguir impulsant el Programa ICREA per a la contractació d’investigadors en base al mèrit científic i a l’excel·lència, així com finançar estructures i activitats diverses destinades a enfortir el sistema d'R+D català. A més de l’activitat desplegada directament pel departament, cal destacar, pel volum de despesa que gestionen 142 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya en el marc d’aquest programa, l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (31,1 milions d’euros), la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats, Fundació privada (23,8 milions d’euros), la Fundació Privada Institut Català d'Investigació Química (13,2 milions d’euros), la Fundació Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) (12 milions d’euros) o la Fundació Privada Institut Català de Nanotecnologia (ICN) (8 milions d’euros). El programa d’Innovació Tecnològica, amb una dotació per al 2012 de 60,1 milions d’euros és el tercer programa quant a dotació pressupostària. Respecte els pressupostos del 2011, aquest programa presenta una dotació addicional de 42,1 milions d’euros, que responen fonamentalment a que l’Agència de Suport a l’Empresa Catalana preveu, per aquest exercici, la concessió de préstecs i bestretes per a fomentar la innovació, així com obrir línies de suport a la innovació per institucions sense finalitat de lucre i altres ens corporatius. El 93,3% dels recursos d’aquest programa els gestiona l’Agència de Suport a l’Empresa Catalana (ACC1Ó), encarregada d’executar la política d’innovació de la Generalitat de Catalunya i que té per missió fer de Catalunya una economia capdavantera en el mercat global i facilitar la diferenciació competitiva de les empreses catalanes. El 6,7% restant dels recursos són gestionats pel departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi natural (1,7 milions d’euros), Consorci Centre d'Estudis per a la Innovació del Transport (CENIT) (1,5 milions d’euros), el departament de Territori i Sostenibilitat (0,8 milions d’euros) i Societat Catalana d'Inversió en Empreses de Base Tecnològica, SA (0,1 milions d’euros). Com a principals actuacions d’aquest programa destaquen l’esforç que es vol dur a terme per a reforçar la transferència tecnològica a Catalunya amb l’impuls i reordenació dels centres tecnològics, afavorir la comercialització de tecnologia generada en els entorns científics i dur a terme programes de desenvolupament de Nuclis d’Alta Tecnologia. Finalment, amb un menor pes dins d’aquesta política de despesa, trobem el programa Recerca i Desenvolupament en ciència i tecnologia agroalimentària, dotat en els pressupostos del 2012 amb 39,2 milions d’euros. El 96,7% de la despesa d’aquest programa la gestiona l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i el 3,3% restant es gestiona des del departament d’Economia i Coneixement. Entre els objectius de l’IRTA hi figura impulsar la investigació i la innovació tecnològica en l’àmbit agroalimentari i aqüícola i transferir la tecnologia i els avenços científics al sector empresarial per a contribuir a la modernització, competitivitat i sostenibilitat del sector primari. Per la seva banda, el departament d’Economia i Coneixement dona suport financer als centres de recerca agroalimentària per tal d’incrementar i millorar el seu nivell d’excel·lència. Altres actuacions de caràcter econòmic (58) 143 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya La política d’Altres actuacions de caràcter econòmic té una dotació de 46,0 milions d’euros per al 2012, el que significa una reducció d’un 2,7% respecte al pressupost del 2011. Aquesta política està integrada per quatre programes de diversa índole: Cartografia, geologia i geofísica, Meteorologia, Estadística i Avaluació de polítiques i estudis d'opinió; i hi participen entitats adscrites a tres departaments diferents: Territori i Sostenibilitat, Economia i Coneixement, i Presidència. El programa amb major volum de recursos és Cartografia, geologia i geofísica, el qual és desenvolupat per tres entitats. L'Institut Cartogràfic de Catalunya, amb una despesa assignada de 18,3 milions d’euros, té per missió mantenir i millorar el nivell de coneixement cartogràfic i geogràfic de les administracions públiques i dels ciutadans. L'Institut Geològic de Catalunya destina el seu pressupost, 9,4 milions d’euros, a obtenir, analitzar i difondre dades, informació i coneixement sobre el sòl i el subsòl del territori de Catalunya i sobre els seus fenòmens geològics. I finalment, l’entitat Geocat Gestió de Projectes, SA, destina 2,2 milions d’euros a l’execució, la supervisió i la direcció d’estudis, projectes i obres en els àmbits de la enginyeria, la geologia i el medi ambient. Pel que fa al programa Meteorologia, el Servei Meteorològic de Catalunya, amb un pressupost de 5,9 milions d’euros, és l'ens encarregat d’obtenir, explotar i difondre informació meteorològica de qualitat, de fer prediccions i seguiment dels fenòmens meteorològics, d’assessorar i assistir els diferents organismes públics així com d’obtenir informació per a l’elaboració d’una estratègia catalana d’adaptació al canvi climàtic. El programa Estadística té un pressupost de 8,1 milions d’euros destinats a programar, produir, gestionar i difondre l'estadística oficial catalana amb criteris internacionals de qualitat per donar suport a la presa de decisions dels agents econòmics i socials públics i privats, i és gestionat per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Finalment el programa 584 Avaluació de polítiques i estudis d’opinió té un import de 2,1 milions d’euros, dels quals 1,2 són gestionats pel Centre d’Estudis d’Opinió (entitat adscrita al Departament de la Presidència), el qual ofereix un servei d’informació sobre l’evolució de l’opinió pública catalana, i 0,9 pel Departament d’Economia i Coneixement per a l’avaluació econòmica de les polítiques públiques. 144 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya Àrea de despesa 6 Foment i regulació de sectors productius Quadre 7.3.8 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 ÀMBIT SECTOR PÚBLIC ÀREA DE DESPESA 6 FOMENT I REGULACIÓ DE SECTORS PRODUCTIUS Milions € Codi Polítiques i programes de despesa Pressupost 2011 611 Sanitat vegetal, animal i control de produccions 612 Ordenació, reconversio i suport subsectors agrari i pesquer 613 Suport a l'agroindústria, comercialització i regulació de mercats 614 Modernització i millora estructures empres.agràries i pesqueres 616 Diversificació econòmica i qualitat de vida al món rural 61 Agricultura, ramaderia i pesca 621 Seguretat i prevenció del risc 622 Suport a la indústria 62 Indústria 631 Energia 634 Actuacions en mineria i protecció radiològica 63 Energia i mines 641 Ordenació i promoció del comerç i l'artesania 64 Comerç 651 Ordenació, foment i promoció turística 65 Turisme 661 Emprenedoria i foment empresarial 662 Internacionalització, pomoció i foment del comerç exterior 66 Desenvolupament empresarial 671 Foment i regulació del sector financer 672 Crèdit oficial 67 Crèdit oficial i sector financer 681 Promoció i defensa de la competència 68 Promoció i defensa de la competència Total capítols 1 a 8 Capítol 9 (correspon a l'amortització de l'endeutament) Total capítols 1 a 9 6,1 26,4 41,7 70,0 9,1 153,4 1,8 150,9 152,7 57,0 1,2 58,2 109,6 109,6 65,9 65,9 51,9 11,8 63,7 0,7 1.716,9 1.717,6 1,8 1,8 2.322,7 405,2 2.727,9 Pressupost 2012 Variació 2012/2011 Import % 5,3 22,9 45,9 73,5 8,4 155,9 1,6 111,8 113,4 20,8 1,1 21,9 58,4 58,4 53,6 53,6 37,5 43,1 80,6 0,7 2.088,5 2.089,2 1,6 1,6 2.574,5 553,0 3.127,6 -0,9 -3,6 4,2 3,5 -0,7 2,5 -0,2 -39,1 -39,3 -36,2 -0,1 -36,3 -51,2 -51,2 -12,3 -12,3 -14,4 31,3 16,9 0,0 371,6 371,6 -0,2 -0,2 251,8 147,8 399,6 -13,9 -13,5 10,1 5,0 -8,2 1,7 -11,3 -25,9 -25,7 -63,5 -11,3 -62,4 -46,7 -46,7 -18,7 -18,7 -27,8 266,2 26,6 3,9 21,6 21,6 -10,0 -10,0 10,8 36,5 14,6 Agricultura, ramaderia i pesca (61) La política d’Agricultura, ramaderia i pesca té un pressupost de 155,9 milions d’euros per al 2012, que representa un increment de 2,5 milions d’euros (un 1,7%) respecte l’exercici anterior. Aquesta política està integrada per cinc programes diferents, duts a terme principalment pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural i les seves entitats adscrites. El programa 611 Sanitat vegetal, animal i control de produccions, es dedica a vetllar per unes produccions agràries i ramaderes sanes, segures i de qualitat. El seu pressupost és de 5,3 milions d’euros, dels quals 0,4 milions d’euros estan assignats a l’Agència de Salut Pública de Catalunya (adscrita al Departament de Salut), i 4,9 milions d’euros al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. 145 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya El programa 612 Ordenació, reconversió i suport als subsectors agraris i pesquers té un import de 22,9 milions d’euros destinats a donar recolzament al sector fomentant l'orientació al mercat i l’adopció de bones pràctiques. La despesa d’aquest programa és duta a terme pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (en 16,7 milions d’euros) i per quatre entitats: Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi), Consell Català de la Producció Agrària Ecològica, Consell Català de la Producció Integrada, i Fundació Privada del Món Rural. El programa 613 Suport a l’agroindústria, la comercialització i la regulació de mercats té una despesa pressupostada de 45,9 milions d’euros, amb un increment de 4,2 milions d’euros respecte al 2011, que es dediquen a millorar la competitivitat del sector agroalimentari a través de mesures estratègiques en matèria d’agroindústries i comercialització. En aquest programa hi assignen recursos el departament (41 milions d’euros), que gestiona ajudes a inversions per a la millora dels processos de transformació i comercialització, i l’entitat Promotora d’Exportacions Catalanes, SA (PRODECA). El programa amb major volum de recursos d’aquesta política és el 614 Modernització i millora de les estructures empresarials agràries i pesqueres, amb un pressupost de 73,5 milions d’euros, l’execució del qual és responsabilitat exclusiva del departament. Aquest programa té com a missió millorar les estructures productives del sector primari mitjançant ajuts a les inversions per la modernització de les explotacions i millores mediambientals per fer-les més competitives i sostenibles, i el seu pressupost inclou 27,0 milions d’euros destinats al Contracte global d’explotació, emmarcat en el Pla de desenvolupament rural 2007-2013. Finalment, el programa 616 Diversificació econòmica i qualitat de vida al món rural, amb un pressupost de 8,4 milions d’euros, l’executa el departament i pretén promoure una activitat econòmica al medi rural diversificada i millorar la qualitat de vida mitjançant la promoció d'un teixit social-econòmic al territori. Indústria (62) La política industrial de la Generalitat de Catalunya té per objecte l'augment de la competitivitat de la indústria catalana, incidint majoritàriament en la petita i mitjana empresa, mitjançant l'increment sostingut de la innovació i la productivitat, per afavorir el seu posicionament en el mercat globalitzat, i vetllar perquè aquest increment vagi acompanyat per una millora en la qualitat de l’ocupació i una reducció de l’accidentalitat. Tot i la virulència 146 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya de la crisi econòmica, el sector industrial va assolir el 2010 els millors resultats dels darrers nou anys amb un creixement mitjà del valor afegit brut de l’1,4%, situant-se el volum de producció industrial a finals del 2010 a nivell de la darrera meitat del 2008. L’any 2011 la indústria ha continuat avançant, però de forma més pausada, així el primer avenç de dades del tercer trimestre situa el creixement interanual del sector en un 1,1% En els pressupostos del 2012 s’ha assignat a la política de despesa d’indústria 113,4 milions d’euros. El 99% de la despesa d’aquesta política es concentra en el programa Suport a la Indústria, que té per finalitat reactivar la inversió industrial i ajudar a la recuperació de l’activitat productiva amb mesures que permetin millorar la competitivitat del conjunt de la indústria catalana. El programa de Seguretat i prevenció del risc, és l’altre programa d’aquesta política al qual s’assignen recursos, i les seves actuacions persegueixen reduir l’accidentalitat a les instal·lacions industrials i domèstiques, així com el risc de patir accidents i en tot cas limitar-ne les conseqüències. El programa Suport a la indústria està dotat amb 111,8 milions d'euros, destinats a ajudar la petita i mitjana empresa a créixer i desenvolupar-se en un entorn empresarial dinàmic, per tal de fomentar la competitivitat en una economia basada en el coneixement. Amb aquesta finalitat, durant el 2012 es duran a terme actuacions destinades a atraure inversió empresarial a Catalunya, mitjançant la gestió de projectes d’inversions d’empreses que estudien establir-se a Catalunya (serveis Invest in Cefalònia), facilitant l’accés de les empreses als instruments i serveis de suport disponibles, oferir instruments de transformació empresarial i de millora del model de negoci, i donar suport tecnològic a la indústria mitjançant serveis d’enginyeria, tests i homologacions al sector de l’automòbil i la realització d’assaigs de laboratori, calibracions d’equips de mesura, certificacions i formació tècnica als sectors industrials. L’Agència de Suport a l’Empresa Catalana (ACC1Ó), gestiona el 43% dels recursos d’aquest programa (48 milions d’euros), i té per finalitat millorar el suport estratègic i potenciar la competitivitat del teixit empresarial català oferint un ampli ventall de serveis per atendre les necessitats reals dels diferents perfils d’empresa i projectes. L’Empresa de Promoció i Localització Industrial de Catalunya, SA (EPLICSA), gestiona el 32% dels recursos d’aquest programa (36 milions d’euros) i té per objecte la promoció, impuls i desenvolupament industrial promovent la col·laboració publico privada mitjançant l’assessorament i en determinats casos, mitjançant la participació en empreses amb dificultats però considerades estratègiques i amb viabilitat de cara al futur per tal de fer-les més competitives i ajudar-les a l’expansió i el creixement. Finalment el 25% dels recursos del programa es gestionen des de 147 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya la Direcció General d’Indústria (17,8 milions d’euros), des de l'Institut d'Investigació Aplicada de l'Automòbil (8,3 milions d’euros) i el Laboratori General d’Assaigs i Investigacions (1,2 milions d’euros). Finalment, s’assignen 1,6 milions d’euros a Seguretat i prevenció del risc, programa gestionat en la seva totalitat per la Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial. Durant l’any 2012 està previst seguir duent a terme actuacions destinades a millorar les habilitats i coneixements dels operadors de la seguretat industrial davant les situacions de risc, així com reduir els comportaments negligents impulsant polítiques de suport (cursos, assessorament, etc). Energia i mines (63) En els pressupostos per al 2012 s’han assignat prop de 21,9 milions d’euros a aquesta política de despesa, que integra el programa Energia (631), que representa un 95% de la despesa d’aquesta política, i Actuacions en mineria i protecció radiològica (634). La política energètica catalana té per objecte garantir la qualitat i suficiència dels subministraments energètics, reduint la dependència dels combustibles fòssils i apostant per les energies renovables, l’estalvi i l’eficiència en l’ús de l’energia, per assolir un sistema productiu de baixa intensitat energètica i baixa emissió de carboni. Les actuacions més rellevants que es duran a terme en aquest àmbit són, l’aprovació del Decret sobre els procediments de control i de les condicions de seguretat de les instal·lacions elèctriques, continuar la tramitació i execució de la línia elèctrica de 400KV Bescanó-França, desenvolupar el Pla d’Electrificació Rural de Catalunya (PERC), elaborar un nou Pla d’Energia de Catalunya 2012-2020, fomentar la recerca, el desenvolupament i la innovació en l’àmbit energètic i fomentar la introducció de criteris d’estalvi i eficiència energètica en les actuacions i polítiques de la Generalitat. Aquest programa és gestionat pel departament d’Empresa i Ocupació (7 milions d’euros), per l’Institut Català d’Energia (12,4 milions d’euros) i Eficiència Energètica, SA (1,3 milions d’euros). També s’assignen recursos a Sanejament Energia, SA (0,02 milions d’euros), societat mercantil que està previst que cessi la seva activitat durant aquest exercici. El programa Actuacions en mineria i protecció radiològica, es gestiona, en la seva totalitat, des del departament d’Empresa i Ocupació, i té per missió posar a disposició de ciutadans i empreses els recursos minerals del país amb les garanties adequades de seguretat. Els 148 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya pressupostos de la Generalitat de Catalunya del 2012 assignen aquest programa 1,1 milions d’euros. Comerç (64) El sector comercial català es caracteritza per la coexistència equilibrada de diferents formats de distribució detallista i per haver consolidat un model propi en què ha esdevingut un element clau per a la configuració de ciutats compactes, complexes i socialment cohesionades. Es tracta d’un sector eficient i integrador en el marc de la funció econòmica i social que desenvolupa i que, sensible a l’entorn canviant, requereix una adequació permanent de les seves estructures. En els pressupostos de la Generalitat per al 2012 es destinen 58,4 milions d’euros a la política de Comerç i al seu únic programa Ordenació i promoció del comerç i l’artesania. En relació amb els pressupostos del 2011, aquesta política presenta una reducció del 46,7%, si bé cal tenir en compte que el 93% d’aquesta reducció (47,3 milions d’euros) es deu a l’entitat Fira 2000, que es finança bàsicament amb recursos propis i que en els pressupostos de l’exercici anterior preveia uns ingressos financers extraordinaris. El programa Ordenació i promoció del comerç i l’artesania té per objecte fomentar i promoure el model català del comerç mitjançant l’ordenació comercial i el foment de l’activitat de les petites i mitjanes empreses, per tal de millorar la seva competitivitat i la seva vertebració en el territori. Amb la finalitat de millorar el marc jurídic del comerç i dels serveis, durant el 2012, es previst elaborar la nova Llei General del Comerç i dels Serveis de Catalunya, tanmateix també es convocaran diverses línies d’incentius per tal de donar suport a les activitats comercials i firals i potenciar l’activitat econòmica. Turisme i oci (65) El turisme és un sector econòmic amb un pes específic força important dins de l'economia catalana pel volum d'ingressos i els llocs de treball que genera, així com per l'elevat efecte impuls que genera sobre altres activitats productives. En tractar-se d’un sector estratègic per la economia catalana i amb un marcat efecte procíclic, es vol impulsar la diversificació i millora de la qualitat de l'oferta turística per tal de contribuir a la seva desestacionalització, la creació de riquesa i d’ocupació estable. Tot duent a terme actuacions que assegurin la viabilitat futura de les empreses del sector, les quals s'enfronten a la conjuntura econòmica actual i a una competència creixent d’altres destinacions amb preus més competitius. 149 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya En els pressupostos per al 2012, la Generalitat destina a la política de Turisme 53,6 milions d'euros, un 18,7% menys que als pressupostos del 2011. Aquesta política de despesa engloba les actuacions destinades al programa d’Ordenació, foment i promoció turística, que té per finalitat consolidar Catalunya com a destinació turística de referència internacional basada en la seva qualitat, rendibilitat i sostenibilitat social, econòmica i ambiental. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya gestiona el 43,2% dels recursos del Programa Ordenació, foment i promoció turística (23,2 milions d’euros). Com a actuacions destacades a dur a terme durant el 2012, es fixa posicionar l’entitat com a l’organisme públic que aglutini les estacions d’esquí públiques catalanes, establir un marc relacional empresarial amb la Masella que permeti el plantejament d’estratègies i objectius comuns, potenciar la gestió integral de l’accessibilitat a la muntanya de Montserrat i gestionar amb eficàcia i eficiència els nous encàrrecs de la Generalitat de Catalunya d’Espot i Port Ainé, aprofitant les sinergies d’altres estacions d’esquí. D’altra banda, el Departament d'Empresa i Ocupació assigna un pressupost d’aproximadament 15 milions d’euros a promoure la qualitat de la indústria turística i a la conservació i posada en valor, des del punt de vista del turisme, dels recursos d’interès. Per assolir els seus objectius es duen a terme, entre d’altres, actuacions d’inspecció d’establiments, d’informació turística a través de les Oficines de Turisme, de registre d’allotjaments, així com plans de dinamització i foment, tant d’àmbit local com supralocal. L’Agència Catalana de Turisme, amb un pressupost consolidat de 14,2 milions d’euros (26,5% dels recursos del programa), té per objecte posicionar Catalunya com a destinació reconeguda per la serva singularitat, qualitat i innovació. Amb aquesta finalitat, preveu dur a terme actuacions encaminades a la gestió integral del turisme i a fomentar la qualitat impulsant segells d’especialitat de destinació. Aquest 2012 es vol elaborar el Pla de Màrqueting Turístic de Catalunya com a guió que configuri el model turístic definit al Pla Estratègic de Turisme Catalunya 2012-2015, impulsar la segmentació per perfils de demanda i desenvolupament de productes emergents, així com dur a terme actuacions que prioritzin els mercats de proximitat, de mitjana i llarga distància ben connectats amb Catalunya. Finalment, el 2,3% dels recursos del programa (1,2 milions d’euros) són gestionats pel Consorci del Montsec, el Consorci Patronat de la Vall de Núria i Consorci Urbanístic Portal Costa Brava-Illa de Blanes. 150 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya Desenvolupament empresarial (66) La política de Desenvolupament empresarial és gestionada per les agrupacions d’Empresa i Ocupació en un 74% i d’Economia i Coneixement en un 26%, si bé un 31% (6,5 milions d’euros) dels recursos que gestiona Economia i Coneixement són del fons no departamental Despeses de Diversos Departaments. Aquesta política està integrada per dos programes, Emprenedoria i foment empresarial que representa el 46,4% de la despesa de la política i Internacionalització, promoció i foment del comerç exterior que concentra el 53,6% restant del conjunt de recursos. Els pressupostos del 2012 assignen a la política de Desenvolupament empresarial 80,6 milions d’euros. Per volum de recursos destaca el programa d’Internacionalització, promoció i foment del comerç exterior dotat amb 43,1 milions d’euros, una part important del qual consisteix en l’atorgament de préstecs. Aquest programa el gestiona en la seva totalitat l’Agència de Suport a l’Empresa Catalana (ACC1Ó) i persegueix proporcionar solucions específiques a les empreses en totes les etapes del procés d’internacionalització. Durant l’exercici 2012 es duran a terme actuacions de sensibilització en Cambres, patronals i associacions, un programa massiu d’iniciació a l’exportació (principalment mitjançant les línies d’ajut NEXPIPE), es convocarà la línia de Beques a l’exterior i es promocionarà la incorporació de professionals en comerç exterior a les empreses. Tanmateix es seguiran duent a terme missions d’empreses a l’exterior i de compradors a Catalunya, així com grups d’internacionalització, i els diferents programes que tenen per finalitat facilitar a les empreses el procés exportador en els diferents estadis de la internacionalització. El programa d’Emprenedoria i foment empresarial és gestionat pel departament d’Economia i Coneixement, amb el 56,3% dels recursos del programa, i pel departament d’Empresa i Ocupació, amb el 43,7%. El departament d’Economia i Coneixement destina 14,6 milions d’euros a establir un acord estratègic per a l’economia catalana que possibiliti impulsar l’activitat econòmica i afrontar els reptes estratègics des d’una perspectiva social i econòmica. També destina part dels recursos a l’establiment de la Línia de bonificacions CreditPlus, consistent en una bonificació dels interessos de les operacions de crèdit que contractin les petites i mitjanes empreses amb domicili social a Catalunya i les persones treballadores autònomes per tal de finançar projectes d’inversió que contribueixin a millorar la competitivitat i el creixement dels seus negocis. A través del fons no departamental de despeses de diversos departaments, es destinen 6,5 milions d’euros a afavorir que Barcelona es configuri com a referència en l’àrea d’influència de la mediterrània, amb la finalitat de convertir Catalunya en un lloc atractiu per a la captació d’inversió estrangera, la 151 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya implantació d’indústria i serveis en el seu territori, així com a reforçar el paper de Barcelona com a ciutat de negocis. El departament d’Empresa i Ocupació destina 16,4 milions d’euros al programa d’Emprenedoria i foment empresarial, amb una doble finalitat, en primer lloc promoure el desenvolupament empresarial, impulsant un canvi de model en la relació entre les empreses i l’administració que faciliti l’activitat econòmica, promogui la creació i consolidació de les empreses i es basi en la confiança en l’empresariat. En segon lloc promocionar i impulsar l’emprenedoria, ja sigui facilitant l’ocupació per compte propi (treball autònom) com promovent la creació i consolidació d’empreses d’economia cooperativa. La prioritat d’impulsar un canvi de model de relació entre les empreses i l’administració, implica la modificació dels procediments per racionalitzar i simplificar les càrregues administratives, de forma que l’Administració opti per l’alternativa menys restrictiva i costosa per a les empreses. Des d’aquesta perspectiva, la implementació de la Finestreta Única Empresarial (FUE) té com a propòsit convertir-se en punt de referència de les persones emprenedores, empresàries i intermediàries en la seva relació amb l’administració. Per aconseguir-ho, es vol involucrar en el procés d’incorporació de tràmits i serveis, a empresaris i associacions empresarials i a totes les unitats administratives dels diferents àmbits (estatal, autonòmic i local). Aquest 2012 el departament d’Empresa i Ocupació es fixa com a objectius avançar en la reducció del temps d’espera per a empreses que facin tràmits amb l’administració, i per això es preveu eliminar 29 tràmits que afectin l’activitat empresarial i simplificar-ne 170. D’altra banda amb la finalitat d’implementar el 30% dels tràmits que afecten l’activitat empresarial a la FUE aquest any 2012 es preveu incorporar-hi 87 tràmits. El treball autònom o per compte propi constitueix a Catalunya la forma jurídica més abastament utilitzada per a l’activitat empresarial a Catalunya. Així l’empresari individual suposa el 54,8% de les empreses catalanes, seguida de les societats de responsabilitats limitada i la societat anònima. Per aquest motiu, una de les prioritats aquest 2012 és seguir impulsant la creació, creixement i consolidació del treball autònom, ja sigui a través de l’assessorament (Xarxa Inicia), com desenvolupant el marc jurídic del treball autònom o a través d’un programa de subvencions de promoció del treball autònom. D’altra banda, per donar resposta a les necessitats del context actual, cal donar visibilitat als principis i valors inherents a les empreses d’economia cooperativa. S’entén per empresa cooperativa aquella formada per persones físiques o jurídiques que s’uneixen de forma voluntària per satisfer les necessitats i les aspiracions econòmiques, socials i culturals que 152 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya comparteixen mitjançant una empresa de propietat conjunta i de gestió democràtica. Així mateix, cal reforçar les empreses d’economia social fomentant la viabilitat dels seus projectes de consolidació i creixement. Per aquest motiu entre els objectius d’aquest 2012 hi ha la necessitat de sensibilitzar, fomentar i promoure el creixement i implantació de sistemes de gestió socialment responsables i promoure el portal RSCA com a instrument de difusió i portal de referències en matèria de responsabilitat social. Sector financer (67) La política de Crèdit oficial i sector financer està dotada amb un import de 2.089,2 milions d’euros per al 2012, que implica un augment de 371,6 milions d’euros respecte el 2011 (un 21,6%), i està integrada per dos programes duts a terme pel Departament d’Economia i Coneixement i quatre de les seves entitats adscrites. El programa 671 Foment i regulació del sector financer té un pressupost de 0,7 milions d’euros destinats a desenvolupar l'actuació corresponent en matèria de tutela financera dels ens locals, i supervisió, inspecció, ordenació, orientació i foment de les entitats i mercats de valors que integren el sector financer i assegurador i que formen part de l'àmbit competencial de la Generalitat de Catalunya. D’altra banda, el programa 672 Crèdit oficial, amb un volum de recursos molt major, es dedica a canalitzar el finançament a les empreses catalanes per tal que puguin liderar el procés de reactivació de l’economia catalana amb una nova oferta de productes, per tal de contribuir des del sector públic a facilitar l’accés al crèdit davant de les dificultats que han d’afrontar les empreses arran de la crisis financera. El seu pressupost té un import de 2.088,5 milions d’euros (371,6 milions més respecte l’exercici anterior) que es troben assignats principalment a l’Institut Català de Finances (ICF), amb una dotació de 2.036,9 milions d’euros, per tal d’incrementar les línies de finançament empresarial i augmentar l'oferta creditícia a petites i mitjanes empreses i autònoms, incloent el finançament d'inversions del sector agrari, ramader, pesquer i agroalimentari. També participen en aquest programa, potenciant el capital risc com a fórmula de finançament de l'activitat empresarial, les entitats ICF Holding, SAU (36,2 milions d’euros) destinats al finançament a llarg termini de les empreses, Instruments Financers per a Empreses Innovadores, SLU (7,9 milions d’euros) que té per objecte donar suport financer en la fase inicial de la emprenedoria, i Institut Català de Finances Capital, SGECR, SAU (0,7 milions d’euros) augmentant l'oferta existent al mercat de gestió d'entitats de capital risc. 153 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya Promoció i defensa de la competència (68) La política de Promoció i defensa de la competència, integrada per un únic programa amb la mateixa denominació, té un pressupost d’1,6 milions d’euros, amb una davallada en relació als pressupostos del 2010 del 10%. La política és duta a terme per l’Autoritat Catalana de la Competència, adscrita al Departament d’Economia i Coneixement. La finalitat d’aquesta política és millorar l'entorn competitiu dels mercats de béns i serveis de Catalunya, tant en la faceta reactiva (defensa de la competència) davant les conductes anticompetitives prohibides o amb el control previ de les concentracions empresarials notificables, com en la faceta proactiva (promoció de la competència) amb actuacions d'anàlisi, informe, recomanació i difusió. Àrea de despesa 7 Suport financer als ens locals Quadre 7.3.9 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 ÀMBIT SECTOR PÚBLIC ÀREA DE DESPESA 7 SUPORT FINANCER ALS ENS LOCALS Milions € Codi Polítiques i programes de despesa Pressupost 2011 711 Suport financer de la Generalitat als ens locals 712 Participació dels ens locals en els ingressos de l'Estat 713 Suport a obres i serveis dels ens locals 71 Suport financer als ens locals Total capítols 1 a 8 Capítol 9 (correspon a l'amortització de l'endeutament) Total capítols 1 a 9 175,7 2.670,2 66,0 2.911,9 2.911,9 2.911,9 Pressupost 2012 154,8 2.670,2 72,6 2.897,7 2.897,7 2.897,7 Variació 2012/2011 Import % -20,9 6,7 -14,2 -14,2 -14,2 -11,9 0,0 10,1 -0,5 -0,5 -0,5 Suport financer als ens locals (71) La política de Suport financer als ens locals, porta a terme, d’una banda, la gestió del pagament als ens locals de la participació d’aquests en els ingressos de l’Estat i, d’altra banda, els aporta recursos addicionals per a l’exercici de les seves competències i per donar suport als municipis per a la realització d’obres i la prestació de serveis. Aquests pagaments procedeixen, d’una banda, de l'Estat en concepte de la seva participació en els tributs de l'Estat, i de l’altra, del Fons de cooperació local de Catalunya en concepte de la seva participació en els ingressos de la Generalitat. També inclou els recursos destinats al finançament del Conselh Generau dera Val d’Aran. Finalment, cal esmentar el programa Suport a obres i serveis dels ens locals en el qual s’inclouen els recursos del Pla únic 154 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya d’obres i serveis de Catalunya, mitjançant el qual es dóna suport a municipis per pal·liar els seus dèficits d’infraestructures. Els pressupostos per al 2012 assignen a aquesta política de despesa un import de 2.897,7 milions d’euros, amb una lleu reducció, del 0,5%, en relació als pressupostos per al 2011. D’aquest import, 2.670,2 milions corresponen a la participació dels ens locals en els ingressos de l’Estat –que s’ha mantingut en el mateix import del 2011 en no disposar de la previsió que els pressupostos de l’Estat destinaran a aquesta finalitat en el 2012-, 154,8 milions es destinen al suport de la Generalitat als ens locals i 72,6 milions financen el Pla únic d’obres i serveis de Catalunya. Àrea de despesa 8 Fons de Contingència Quadre 7.3.10 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 ÀMBIT SECTOR PÚBLIC ÀREA DE DESPESA 8 FONS DE CONTINGÈNCIA Milions € Codi Polítiques i programes de despesa Pressupost 2011 811 Fons de contingència 81 Fons de contingència Total capítols 1 a 8 Capítol 9 (correspon a l'amortització de l'endeutament) Total capítols 1 a 9 39,0 39,0 39,0 39,0 Pressupost 2012 250,0 250,0 250,0 250,0 Variació 2012/2011 Import % 211,0 211,0 211,0 211,0 541,0 541,0 541,0 541,0 Fons de Contingència (81) El Fons de Contingència té la finalitat d’atendre les necessitats inajornables de caràcter no discrecional que no s'hagin previst en el pressupost aprovat inicialment i que puguin sorgir al llarg de l'exercici, d’aquesta manera s’evita la tendència expansiva de la despesa de l’exercici causada per l'aprovació de modificacions de crèdit. De fet, constitueix un instrument addicional per a facilitar el compliment dels compromisos d’estabilitat pressupostària. El volum de recursos assignats al Fons de contingència en els pressupostos per al 2012 és de 250 milions d’euros. Aquesta xifra representa destinar al fons de contingència 211 milions d’euros més que l’exercici anterior. Tanmateix, per interpretar correctament aquesta variació cal tenir en compte, d’una banda, que la llei de pressupostos per al 2011 va ser aprovada pel Parlament de Catalunya durant el mes de juliol del mateix any (atesa la pròrroga 155 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya pressupostària conseqüència de la dissolució del Parlament i la celebració d’eleccions el 28 de novembre de 2010) i que, per tant, amb els 39 milions pressupostats l’anterior exercici només s’havia de fer front als imprevistos que poguessin sorgir al llarg de la segona meitat de l’any, mentre que per al 2012 la dotació haurà de prendre com a referència l’exercici pressupostari sencer. D’altra banda, atès que els pressupostos per al 2012 es presenten coincidint amb la pròrroga dels pressupostos de l’Estat, existeixen incerteses en relació a les bestretes que la Generalitat rebrà d’aquest, per la qual cosa resulta prudent disposar d’un marge superior per poder absorbir les possibles desviacions en les previsions que incorporen els pressupostos. Àrea de despesa 9 Deute públic Quadre 7.3.11 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 ÀMBIT SECTOR PÚBLIC ÀREA DE DESPESA 9 DEUTE PÚBLIC Milions € Codi Polítiques i programes de despesa Pressupost 2011 911 Deute públic * 91 Deute públic * Total capítols 1 a 8 Capítol 9 (correspon a l'amortització de l'endeutament) Total capítols 1 a 9 1.482,6 1.482,6 1.482,6 4.492,9 5.975,5 Pressupost 2012 1.999,9 1.999,9 1.999,9 1.674,6 3.674,4 Variació 2012/2011 Import % 517,2 517,2 517,2 -2.818,3 -2.301,1 34,9 34,9 34,9 -62,7 -38,5 * L'amortització del deute de la Generalitat està inclosa en el capítol 9 Amortització i despeses financeres del deute públic (91) Aquesta política per al 2012 està dotada amb un import de 3.674,4 milions d’euros, xifra que suposa una disminució de 2.301,1 milions d’euros respecte al pressupost per al 2011 (un 38,5%). Aquesta important reducció de la necessitat d’endeutament es deu fonamentalment a la notable reducció del dèficit no financer que es previst amb l’objecte de poder complir amb l’escenari de consolidació fiscal pactat amb el Govern de l’Estat en el marc dels compromisos de pacte d’estabilitat de la Unió Europea. D’altra banda, aquesta important reducció resulta útil en el context actual de dificultat d’accés als mercats de capitals fins i tot per part de les administracions públiques. D’aquest import, 1.999,9 milions d’euros corresponen a despeses corrents, principalment interessos i, en molt menor mesura, despeses associades a les emissions de deute de la Generalitat. El seu creixement és del 34,9% com a conseqüència tant de l’increment del deute viu de la Generalitat com del superior cost financer que els mercats estan exigint en 156 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya les actuals circumstàncies en què diversos països de l’entorn europeu han requerit el suport de la Unió Europea i dels organismes financers internacionals per a fer front als compromisos del seu deute sobirà. La resta, 1.674,6 milions d’euros corresponen a amortitzacions de deute de la Generalitat. La notable reducció del 62,7% en relació a l’exercici anterior està relacionada amb el calendari d’amortitzacions que està molt condicionat per la forma d’instrumentar les emissions de bons adreçades directament al gran públic que s’han efectuat en els dos darrers exercicis. La missió d’aquesta política és formalitzar l’endeutament de la Generalitat en les millors condicions de mercat i de manera sostenible, així com gestionar i controlar l’endeutament de la Generalitat d’acord amb la normativa vigent per tal de garantir l’eficàcia i eficiència en la seva gestió. L’import d’aquesta política es destina a fer front al pagament dels passius financers corresponents a les amortitzacions del deute formalitzat d'acord amb el calendari preestablert d’amortitzacions, així com també al pagament de les despeses financeres associades a l'endeutament viu al llarg de l'any 2012. 7.4. La despesa i les dotacions de personal del sector públic Les despeses de personal del sector públic de la Generalitat per al 2012 són de 9.548,7 milions d’euros, xifra que representa una disminució de 100,9 milions d’euros respecte als pressupostos per al 2011 (un 1,0% en termes relatius). Tanmateix, aquestes xifres s’han d’homogeneïtzar donat el decrement net de 12 entitats del sector públic incloses en els pressupostos com a resultat de la incorporació de 3 entitats i la baixa de 15 entitats. Així, la variació de les despeses de personal calculada amb un perímetre de consolidació homogeni entre els dos exercicis –un cop excloses les entitats que s’han donat d’alta i les entitats que s’han donat de baixa en el sector públic de la Generalitat – significaria una reducció de 149,6 milions d’euros (un 1,6% en termes relatius). Cal dir que en el present exercici es consolida la reducció de les retribucions que es van adoptar en virtut del Decret Llei 3/2010, de 29 de maig, de mesures urgents de contenció de la despesa i en matèria fiscal per a la reducció del dèficit públic que fixava una davallada general del 5% de les retribucions per al període d’1 de juny a 31 de desembre de 2010 i que, en els exercicis 2011 i 2012 abasta tot l’exercici. D’altra banda, aquesta reducció també 157 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya afecta al President, els consellers i els alts càrrecs de la Generalitat en taxes superiors que van del 15% al 8%. Tal com mostra el quadre 7.4.1, el nombre de dotacions de personal del sector públic Generalitat previstes per 2012 es redueix en 831 respecte al 2011, un 0,4% en termes homogenis. En cas d’homogeneïtzar el perímetre del 2011, les dotacions es reduirien fins a un nombre de 2.122, xifra que representa un 0,9% en termes relatius. Quadre 7.4.1 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 ÀMBIT SECTOR PÚBLIC DOTACIONS (*) DE PERSONAL PER SUBSECTORS Subsectors Generalitat Catsalut, ICS i ICASS Entitats autònomes administratives Entitats autònomes comercials o financeres Entitats de dret públic Societats Mercantils Consorcis Fundacions Total Dotacions pressupost inicial 2011 132.447 44.479 4.018 230 12.548 5.342 24.399 7.550 231.013 Dotacions pressupost inicial 2012 132.242 44.474 3.254 146 13.011 5.269 24.067 7.719 230.182 Variació 2012/2011 Dotacions -205 -5 -764 -84 463 -73 -332 169 -831 % -0,2 -0,0 -19,0 -36,5 3,7 -1,4 -1,4 2,2 -0,4 En el següent quadre 7.4.2 es mostra el detall de la minoració de 831 dotacions en relació a l’exercici 2011 en funció si les variacions tenen un origen en les entitats de nova creació, les entitats suprimides o les entitats homogènies respecte amb l’exercici anterior. Cal dir, que les 749 dotacions dins de l’àmbit d’entitats autònomes administratives suprimides responen a l’antiga Agència de Protecció de la Salut que passa a ser una entitat de dret públic. D’altra banda, l’antiga Entitat Autònoma de Difusió Cultural (22 dotacions) s’integra al departament de Cultura (subsector Generalitat de Catalunya) i l’Institut Català del Crèdit Agrari (37 dotacions) s’integra a l’Institut Català de Finances (subsector entitats de dret públic). 158 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya Quadre 7.4.2 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 ÀMBIT SECTOR PÚBLIC DOTACIONS (*) DE PERSONAL PER SUBSECTORS Subsectors Variació 2012/2011 Exclusió no majoritàries Generalitat -205 Catsalut, ICS i ICASS -5 Entitats autònomes administratives -764 Entitats autònomes comercials o financeres -84 Entitats de dret públic 463 Societats Mercantils -73 Consorcis -332 Fundacions 169 Total -831 Variació percentual -0,4 (*) S'entén per "dotacions" de personal les places pressupostades. - Explicació de la variació Entitats SP homogeni suprimides -749 -59 -220 -15 -61 -1.104 -0,5 -227 -5 -15 -25 -289 147 -532 -72 -1.018 -0,4 Entitats incorporades 22 752 215 302 1.291 0,6 Al següent quadre es dóna el detall del personal de la Generalitat per comarques i subsectors. Es pot apreciar que el personal de la Generalitat es concentra també en les comarques amb més població, destacant el Barcelonès (37,5%), el Vallès Occidental (9,5%) i el Baix Llobregat (8,4%). 159 L'Alt Camp L'Alt Empordà L'Alt Penedès L'Alt Urgell L'Alta Ribagorça L'Anoia El Bages El Baix Camp El Baix Ebre El Baix Empordà El Baix Llobregat El Baix Penedès El Barcelonès El Berguedà La Cerdanya La Conca de Barberà El Garraf Les Garrigues La Garrotxa El Gironès El Maresme El Montsià La Noguera Osona El Pallars Jussà El Pallars Sobirà El Pla d'Urgell El Pla de l'Estany El Priorat La Ribera d'Ebre El Ripollès La Segarra El Segrià La Selva El Solsonès El Tarragonès La Terra Alta L'Urgell Era Val d'Aran El Vallès Occidental El Vallès Oriental No territorialitzable Total Comarques 789 3.034 1.568 637 156 1.703 3.410 3.073 1.910 1.985 12.612 1.630 35.247 669 322 420 1.946 339 939 4.817 5.161 1.232 801 2.144 374 269 538 568 278 507 459 520 5.186 2.609 304 5.493 315 678 331 13.492 7.211 6.566 132.242 Generalitat 111 250 225 62 45 289 627 519 1.053 106 2.816 12 20.839 144 10 186 341 62 129 2.521 994 151 109 418 72 37 57 70 44 121 64 41 2.173 222 12 2.182 41 107 1 1.873 999 4.339 44.474 CatSalut, ICS i ICASS 160 2 1 146 7 3 159 144 11 3.254 3 2 188 14 3 116 2 6 5 1 4 121 39 9 6 12 6 17 113 139 193 79 13.011 6 116 33 77 109 963 10 6.685 12 97 11 16 2 15 1.835 144 38 5 39 198 69 8 7 6 2 133 9 1.223 19 8 645 1 2 10 35 24 31 18 255 10 1.876 8 25 3 37 5 12 9 33 67 5 Ent. autònomes Ent. autònomes Entitats de dret administratives comerc. i fin. públic Quadre 7.4.3 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 ÀMBIT SECTOR PÚBLIC DOTACIONS (*) DE PERSONAL PER COMARQUES I SUBSECTORS 46 14 26 5 574 79 262 5.269 83 9 1 5 28 1 1 12 10 6 1 16 155 9 22 1 6 44 30 5 2.144 12 1.456 28 45 17 7 12 16 50 13 18 Societats mercantils 5.401 166 140 24.067 2 28 420 1 1 863 14 52 8 18 150 5 13.548 3 217 1 15 1 12 163 1.544 1 5 1.139 1 2 2 4 1 2 1 2 34 20 1 74 2 3 Consorcis 6 43 4 1 280 3 12 7.719 286 81 2 128 23 2 6.513 335 Fundacions Dotacions pressupost inicial 2011 915 3.398 2.441 726 224 2.872 4.214 3.788 3.113 2.241 19.300 1.679 86.277 864 691 635 2.344 416 1.115 9.637 7.918 1.449 926 3.753 656 405 607 650 343 648 668 572 8.971 2.895 328 8.844 373 823 340 21.918 8.795 11.410 230.182 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya 7.5. Els pressupostos i els plans interdepartamentals En els pressupostos dels exercicis anteriors la memòria de programa contenia un apartat d’“Impacte sobre polítiques transversals” que permetia establir una relació entre els programes pressupostaris i tres polítiques transversals definides: gènere, medi ambient i competitivitat. Aquest any, amb el nou disseny de la memòria de programa, s’ha transformat aquest apartat en el sentit d’ampliar els referits àmbits transversals a tots aquells altres en què existeix una política coordinada de forma explícita pel Govern per mitjà d’un pla interdepartamental. D’altra banda, aquest canvi pretén també un guany en objectivitat en limitar l’acció transversal no a la percepció del gestor sinó al fet de l’existència d’un pla de mesures coordinat. D’aquesta forma, en les noves memòries de programa s’ha creat un nou camp denominat “Vinculació amb els plans interdepartamentals”, amb l’objectiu de concretar aquesta connexió entre els programes pressupostaris i els 12 plans interdepartamentals existents actualment a la Generalitat de Catalunya. Aquests plans, amb un abast sectorial més enllà del marc departamental, són els següents: • Pla estratègic sobre els usos i la gestió del temps a la vida quotidiana 2008-2018 • Pla director d'infància i adolescència de Catalunya 2010-2013 • Pla nacional de joventut de Catalunya 2010-2020 • Pla de polítiques de dones del Govern de la Generalitat de Catalunya • Pla de ciutadania i immigració 2009-2012 • Pla d'acció per a la inclusió i la cohesió social a Catalunya 2010-2013 • Pla integral del poble gitano 2009-2013 • Pla nacional de l'associacionisme i el voluntariat • Estratègia catalana de seguretat i salut laboral 2009-2012 • Acord de mesures per a l'ocupació juvenil a Catalunya 2009-2012 • Pla d'acció per a l'alimentació i l'agricultura ecològiques 2008-2012 • Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008-2012 Del conjunt de les 170 memòries d’agrupació que contenen els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012, 68 identifiquen vinculació a un o més plans interdepartamentals. Agregadament per programes pressupostaris, 63 dels 105 programes de l’estructura pressupostària presenten almenys una memòria d’agrupació que indica 161 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya vinculació amb un o més plans interdepartamentals; i per polítiques de despesa, 26 de les 35 polítiques indiquen almenys una vinculació. Des del punt de vista dels plans interdepartamentals, la relació que s’estableix entre aquests i les polítiques de despesa es mostra al següent quadre, que recull aquells casos en què el contingut d’almenys una memòria de programa pertanyent a una política concreta explicita que existeix una vinculació amb un pla interdepartamental determinat. Quadre 7.5.1 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 PLANS INTERDEPARTAMENTALS I POLÍTIQUES DE DESPESA Pla interdepartam ental Pla estratègic sobre els usos i la gestió del tem ps a la vida quotidiana 2008-2018 Pla director d'infància i adolescència de Catalunya 20102013 Pla nacional de joventut de Catalunya 2010-2020 Pla de polítiques de dones del Govern de la Generalitat de Catalunya Pla de ciutadania i im m igració 20092012 Pla d'acció per a la inclusió i la cohesió social a Catalunya 20102013 Pla integral del poble gitano 20092013 Pla nacional de l'associacionism e i el voluntariat Estratègia catalana de seguretat i salut laboral 2009-2012 Acord de m esures per a l'ocupació juvenil a Catalunya 2009-2012 Pla d'acció per a l'alim entació i l'agricultura ecològiques 2008-2012 Pla m arc de m itigació del canvi clim àtic a Catalunya 2008-2012 Polítiques de despesa 12 Administració i serveis generals 21 Justícia 23 Relacions exteriors i cooperació al desenvolupament 31 Protecció social 32 Promoció social 41 Salut 21 Justícia 22 Seguretat i protecció civil 31 Protecció social 12 Administració i serveis generals 21 Justícia 22 Seguretat i protecció civil 23 Relacions exteriors i cooperació al desenvolupament 32 Promoció social 33 Foment de l'ocupació 42 Educació 12 Administració i serveis generals 21 Justícia 22 Seguretat i protecció civil 31 Protecció social 32 Promoció social 33 Foment de l'ocupació 41 Salut 43 Habitatge i actuacions urbanes 21 Justícia 22 Seguretat i protecció civil 23 Relacions exteriors i cooperació al desenvolupament 31 Protecció social 43 Habitatge i actuacions urbanes 21 Justícia 22 Seguretat i protecció civil 23 Relacions exteriors i cooperació al desenvolupament 22 Seguretat i protecció civil 23 Relacions exteriors i cooperació al desenvolupament 31 Protecció social 32 Promoció social 12 Administració i serveis generals 21 Justícia 31 Protecció social 12 Administració i serveis generals 33 Foment de l'ocupació 32 Promoció social 33 Foment de l'ocupació 41 Salut 42 Educació 46 Consum 12 Administració i serveis generals 22 Seguretat i protecció civil 41 Salut 51 Cicle de l'aigua 52 Transport 54 Ordenació del territori i urbanisme 162 42 43 44 53 57 58 42 44 Educació Habitatge i actuacions urbanes Cultura Societat de la informació i el coneixement i telecomunicacions Recerca, desenvolupament i innovació Altres actuacions de caràcter econòmic Educació Cultura 43 44 45 47 58 61 Habitatge i actuacions urbanes Cultura Llengua catalana Esports Altres actuacions de caràcter econòmic Agricultura, ramaderia i pesca 44 45 47 57 58 61 63 Cultura Llengua catalana Esports Recerca, desenvolupament i innovació Altres actuacions de caràcter econòmic Agricultura, ramaderia i pesca Energia i mines 44 45 47 57 66 31 32 Cultura Llengua catalana Esports Recerca, desenvolupament i innovació Desenvolupament empresarial Protecció social Promoció social 42 Educació 44 Cultura 47 Esports 32 44 45 63 Promoció social Cultura Llengua catalana Energia i mines 42 66 61 64 Educació Desenvolupament empresarial Agricultura, ramaderia i pesca Comerç 55 57 58 61 62 63 Actuacions ambientals Recerca, desenvolupament i innovació Altres actuacions de caràcter econòmic Agricultura, ramaderia i pesca Indústria Energia i mines 8. ELS PRESSUPOSTOS PER SUBSECTORS, AGRUPACIONS I GRUPS CORPORATIUS 163 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius 8.1. Els pressupostos per subsectors Els pressupostos del sector públic de la Generalitat es poden examinar per a cadascun dels subsectors en què aquest s’organitza. 8.1.1. El pressupost de la Generalitat El subsector Generalitat està integrat pels departaments de l’Administració de la Generalitat, pels Òrgans superiors i altres òrgans i pels Fons no departamentals. Cada departament de la Generalitat i cadascun dels òrgans i fons que integren els altres dos grups esmentats està definit com una secció pressupostària, la qual inclou un o més serveis pressupostaris. El pressupost previst per al 2012 del subsector Generalitat assoleix la xifra de 29.727,3 milions d'euros, és a dir 2.902,7 milions d'euros menys que al pressupost 2011, el que suposa una disminució del 8,9%. El pressupost de la Generalitat es presenta equilibrat, és a dir, amb una xifra d’ingressos igual a la xifra de despeses. Els ingressos En la previsió d’ingressos de la Generalitat, les operacions corrents, amb un volum de 23.155,2 milions d’euros, representen el 77,9% dels ingressos del subsector. La principal font d’ingressos correspon als impostos indirectes amb 9.307,1 milions d’euros i en segon lloc als impostos directes amb una previsió de 8.116,3 milions d’euros. En conjunt, els ingressos impositius suposen el 58,6% del total d’ingressos del pressupost per al 2012 i provenen bàsicament de figures impositives estatals el rendiment de les quals està cedit parcialment o totalment a la Generalitat. El tercer lloc l’ocupen les transferències corrents amb 5.203,6 milions d’euros, que representen el 17,5% dels ingressos del subsector. Cal destacar-ne les procedents de l’Estat (el 98% del total de transferències corrents) de les quals més del 50% corresponen a la participació dels ens locals en els ingressos tributaris de l’Estat i més del 30% a transferències vinculades al model de finançament. Més lluny, quant a volum, queden les previsions d’ingressos per taxes, venda de béns i prestació de serveis, amb 518,9 milions d’euros, dels quals el 49% corresponen al tribut sobre el joc, també cedit en el marc del model de finançament. Finalment, la previsió dels ingressos patrimonials és de 9,2 milions d’euros, gairebé tots de caràcter financer. 165 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius En relació als pressupostos per al 2011, es preveu un increment dels ingressos corrents de 1.864 milions d’euros (8,8% en termes relatius). Entre aquests tipus d’ingressos, les transferències corrents i els impostos indirectes presenten els increments més destacats amb 1.313,5 i 739,8 milions d’euros, respectivament (un 33,8% i 8,6% en termes relatius). El capítol de taxes, venda de béns i de serveis i altres ingressos experimenta un increment de 53,6 milions d’euros respecte l’exercici anterior (11,5%). En canvi, els ingressos per impostos directes es redueixen en 242,2 milions d’euros, xifra que representa una reducció del 2,9% respecte del pressupost per al 2011. Quadre 8.1.1.1 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 SUBSECTOR GENERALITAT CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOS Milions € Capítols Pressupost 2011 1. Impostos directes 2. Impostos indirectes 3. Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos 4. Transferències corrents 5. Ingressos patrimonials Total ingressos corrents 6. Alienació d'inversions reals 7. Transferències de capital Total ingressos de capital Total ingressos no financers 8. Actius financers 9. Passius financers Total ingressos financers Total 8.358,5 8.567,4 465,4 3.890,1 9,9 21.291,2 200,0 813,5 1.013,5 22.304,7 210,1 10.115,3 10.325,3 32.630,0 Pressupost 2012 8.116,3 9.307,1 518,9 5.203,6 9,2 23.155,2 888,2 289,5 1.177,7 24.332,9 421,1 4.973,4 5.394,4 29.727,3 Variació 2012/2011 Import % -242,2 739,8 53,6 1.313,5 -0,6 1.864,0 688,2 -524,0 164,2 2.028,2 211,0 -5.141,9 -4.930,9 -2.902,7 -2,9 8,6 11,5 33,8 -6,6 8,8 344,1 -64,4 16,2 9,1 100,5 -50,8 -47,8 -8,9 En relació als ingressos de capital, es preveuen 1.177,7 milions d’euros, 164,2 milions d’euros més que en l’any anterior, que representen un augment del 16,2%. Pel que fa al seu origen destaca l’alienació d’inversions reals que incrementen en 688,2 milions d’euros (344,1% en termes relatius). En canvi, les transferències de capital es redueixen en 524 milions d’euros (en termes relatius un 64,4%), a causa principalment de la disminució dels ingressos previstos en virtut del compliment de la disposició addicional tercera de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Finalment, els ingressos financers, que s’estimen en 5.394,4 milions d’euros, experimenten una disminució de 4.930,9 milions d'euros, a causa de la reducció en més d’un 50% dels ingressos per variació de passius financers que, a la vegada, obeeix, d’una banda, a la important reducció de les necessitats d’endeutament associada a la davallada del dèficit previst i, de l’altra, al calendari d’amortitzacions del deute. 166 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius Pel que fa a l’origen del conjunt dels ingressos, els vinculats al model de finançament, amb un import de 19.332,5 milions d’euros, representen el 65% d’ingressos del subsector i s’incrementen respecte del pressupost inicial del 2011 en 1.688,1 milions d’euros (un 9,6%). D’altra banda, els recursos del subsector Generalitat no procedents del model de finançament sumen un import de 10.394,8 milions d’euros, que disminueixen a causa de la reducció prevista en els ingressos financers (de 4.930,9 milions d’euros), com a conseqüència de la reducció del dèficit previst i de les necessitats de refinançament, mentre que la resta de recursos no financers augmenten en 340,1 milions d’euros. Quadre 8.1.1.2 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 SUBSECTOR GENERALITAT RESUM DE RECURSOS DEL SUBSECTOR Milions € Conceptes Pressupost 2011 Tributs cedits totalment Tributs cedits parcialment Ingressos per transferència (inclou liquidació 2010) Liquidacions negatives pendents Total recursos de model de finançament Resta de recursos no financers Ingressos financers Total recursos 2.553,2 14.747,4 482,0 -138,1 17.644,4 4.660,3 10.325,3 32.630,0 Pressupost 2012 2.728,4 15.356,9 1.880,9 -633,8 19.332,5 5.000,4 5.394,4 29.727,3 Variació 2012/2011 Import % 175,3 609,5 1.398,9 -495,7 1.688,0 340,2 -4.930,9 -2.902,7 6,9 4,1 290,2 358,8 9,6 7,3 -47,8 -8,9 Per un major detall dels ingressos del model de finançament autonòmic vegeu l’apartat 7.1. Les despeses A continuació es fa una descripció de la despesa pressupostada per al 2012 del subsector Generalitat atenent a la triple classificació orgànica, per programes i econòmica. Aquest subsector presenta un pressupost de despeses per aquest exercici de 29.727,3 milions d'euros, 2.902,7 milions d'euros menys que el pressupost aprovat per al 2011, el que representa una disminució del 8,9%. La classificació orgànica Des de la perspectiva de la classificació orgànica, el pressupost de despeses del subsector Generalitat per al 2012 es desglossa en vint-i-tres seccions pressupostàries agrupades en 167 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius tres blocs: sis seccions corresponen als òrgans superiors i altres òrgans, dotze seccions als departaments i cinc seccions als fons no departamentals. El volum de despesa que es preveu gestionar des dels departaments és de 22.883,8 milions d'euros (el 77% de la despesa del subsector Generalitat) que respecte l’exercici anterior es redueix un 3,2%. Per departaments, el de Salut, amb 8.685 milions d'euros, i el d’Ensenyament, amb 4.611 milions d'euros, són els que gestionen la part més important de la despesa de l’any 2012 i representen el 29,2% i el 15,5% del total del subsector, respectivament. En conjunt, aquests dos departaments concentren el 44,7% de les despeses del pressupost del subsector Generalitat per al 2012. Quadre 8.1.1.3 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 SUBSECTOR GENERALITAT CLASSIFICACIÓ ORGÀNICA Milions € Seccions pressupostàries Pressupost 2011 Parlament de Catalunya Consell de Garanties Estatutàries Sindicatura de Comptes Oficina Antifrau Comissió Jurídica Assessora Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya Òrgans superiors Presidència Governació i Relacions Institucionals Economia i Coneixement Ensenyament Salut Interior Territori i Sostenibilitat Cultura Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural Benestar Social i Família Empresa i Ocupació Justícia Departaments Pensions Deute Despeses Diversos Departaments Participació Ens Locals de Catalunya en Ingressos de l'Estat Fons de Contingència Fons no departamentals Total 67,6 3,6 12,0 5,4 3,5 2,9 95,1 544,7 342,7 1.279,9 4.894,3 9.127,9 1.203,0 1.389,5 302,4 429,7 2.085,5 1.126,9 917,8 23.644,3 4,1 5.975,5 201,9 2.670,2 39,0 8.890,7 32.630,0 Pressupost 2012 59,3 3,5 11,2 5,0 3,1 2,6 84,6 481,5 316,4 1.183,3 4.611,0 8.685,0 1.147,6 1.563,1 301,5 501,7 2.086,5 1.119,4 886,8 22.883,8 3,4 3.674,4 160,8 2.670,2 250,0 6.758,9 29.727,3 Variació 2012/2011 Import % -8,3 -0,2 -0,8 -0,4 -0,4 -0,3 -10,5 -63,1 -26,3 -96,6 -283,3 -442,9 -55,5 173,6 -0,9 72,0 1,0 -7,5 -31,0 -760,5 -0,7 -2.301,1 -41,0 211,0 -2.131,8 -2.902,7 -12,3 -5,0 -7,1 -7,5 -12,2 -10,0 -11,0 -11,6 -7,7 -7,5 -5,8 -4,9 -4,6 12,5 -0,3 16,7 0,0 -0,7 -3,4 -3,2 -15,9 -38,5 -20,3 0,0 541,0 -24,0 -8,9 Els fons no departamentals tenen pressupostada una despesa de 6.758,9 milions d'euros (un 22,7% de la despesa del subsector), que representa una reducció respecte els pressupostos per al 2011 del 24%. Aquesta disminució s’explica, sobretot, per la minva en la despesa del servei del Deute. En sentit contrari actua el pressupost del Fons de Contingència, atès que multiplica per 6,4 l’import del 2011. 168 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius Finalment, els òrgans superiors i altres òrgans tenen prevista una despesa de 84,6 milions d'euros (el 0,3% del total del subsector), que comporta una disminució de l’11%. La classificació per programes El pressupost del subsector Generalitat per a l’any 2012 es concentra en un 48,7% en l'àrea de despesa de Producció de béns públics de caràcter social, amb un import de 14.465,8 milions d’euros. En relació al pressupost total del subsector, el 29% correspon a la política de Salut i el 17,9% a la política d’Educació. A distància, les polítiques de l'àrea de Protecció i promoció social, amb un import de 2.594 milions d'euros, entre les quals destaca la de Protecció social; les de l’àrea de Producció de béns públics de caràcter econòmic, amb 2.050,8 milions d'euros, en més d’un 50% concentrada en la política de Transport; i de les de Serveis públics generals, amb 1.929,8 milions d'euros, amb un pes específic de la política de Seguretat i protecció civil (1.085,6 milions d’euros). Pel que fa a increments de recursos en relació a l’any 2011 aquests es produeixen principalment en les polítiques de despesa de Producció de béns públics de caràcter econòmic i de Fons de contingència amb uns increments, respectivament, de 314,8 milions d’euros i 211 milions d’euros. Tanmateix, en termes relatius són importants els creixements de les polítiques de Fons de contingència, Infraestructures agràries i rurals, Cicle de l’Aigua, Desenvolupament empresarial i Transport. En canvi, la política de Deute públic és la que registra la major minoració de les seves assignacions, tant en termes absoluts com relatius. 169 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius Quadre 8.1.1.4 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 SUBSECTOR GENERALITAT CLASSIFICACIÓ DE LES DESPESES PER POLÍTIQUES (Capítols d'1 a 9) Milions € Codi Àrees i polítiques de despesa 11 12 13 1 21 22 23 2 31 32 33 3 41 42 43 44 45 46 47 4 51 52 53 54 55 56 57 58 5 61 62 63 64 65 66 67 68 6 71 7 81 8 91 9 Total Pressupost 2011 Alta direcció de la Generalitat i el seu Govern Administració i serveis generals Relacions institucionals i processos electorals Funcionament de les institucions i administració general Justícia Seguretat i protecció civil Relacions exteriors i cooperació al desenvolupament Serveis públics generals Protecció social Promoció social Foment de l'ocupació Protecció i promoció social Salut Educació Habitatge i actuacions urbanes Cultura Llengua catalana Consum Esports Producció de béns públics de caràcter social Cicle de l'aigua Transport Societat de la informació i el coneixement i telecomunicacions Ordenació del territori i urbanisme Actuacions ambientals Infraestructures agràries i rurals Recerca, desenvolupament i innovació Altres actuacions de caràcter econòmic Producció de béns públics de caràcter econòmic Agricultura, ramaderia i pesca Indústria Energia i mines Comerç Turisme Desenvolupament empresarial Crèdit oficial i sector financer Promoció i defensa de la competència Foment i regulació de sectors productius Suport financer als ens locals Suport financer als ens locals Fons de contingència Fons de contingència Deute públic Deute públic 128,2 1.357,4 24,4 1.510,0 848,0 1.117,8 34,6 2.000,4 1.875,7 63,8 665,3 2.604,7 9.063,2 5.615,6 256,2 214,7 28,3 9,9 82,1 15.269,9 16,3 866,0 353,0 24,2 149,6 66,6 220,9 39,5 1.736,0 148,5 152,3 32,8 18,2 35,4 65,1 128,4 1,8 582,6 2.911,9 2.911,9 39,0 39,0 5.975,5 5.975,5 32.630,0 Pressupost 2012 112,0 1.267,5 12,0 1.391,5 817,3 1.085,6 27,0 1.929,8 1.883,2 63,2 647,5 2.594,0 8.628,7 5.326,4 179,0 216,3 28,3 10,3 76,8 14.465,8 23,6 1.116,3 311,8 16,1 137,1 152,4 255,4 38,2 2.050,8 150,9 113,0 21,0 14,0 29,5 85,4 58,0 1,6 473,3 2.897,7 2.897,7 250,0 250,0 3.674,4 3.674,4 29.727,3 Variació 2012/2011 Import % -16,3 -89,9 -12,4 -118,5 -30,8 -32,2 -7,6 -70,6 7,5 -0,5 -17,8 -10,8 -434,5 -289,2 -77,1 1,6 0,1 0,4 -5,4 -804,1 7,3 250,3 -41,2 -8,1 -12,5 85,8 34,5 -1,3 314,8 2,3 -39,4 -11,8 -4,3 -6,0 20,3 -70,4 -0,2 -109,3 -14,2 -14,2 211,0 211,0 -2.301,1 -2.301,1 -2.902,7 -12,7 -6,6 -50,9 -7,9 -3,6 -2,9 -21,9 -3,5 0,4 -0,8 -2,7 -0,4 -4,8 -5,1 -30,1 0,8 0,3 4,0 -6,6 -5,3 44,7 28,9 -11,7 -33,4 -8,4 128,9 15,6 -3,4 18,1 1,6 -25,8 -36,0 -23,4 -16,8 31,2 -54,8 -9,6 -18,8 -0,5 -0,5 541,0 541,0 -38,5 -38,5 -8,9 La classificació econòmica Quant a la classificació econòmica de les despeses, 25.616,8 milions d’euros corresponen a operacions corrents, xifra similar a la del 2011, que representen el 86,2% del total de les 170 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius despeses previstes pel subsector Generalitat per al 2012. En aquesta tipologia de despeses, el capítol amb un pes més rellevant és el de transferències corrents, que representa el 57,2% del total, seguit per les remuneracions de personal que en representen el 17,4%. En relació a les operacions de capital, les despeses sumen 1.602,2 milions d’euros, el 5,4% del total. En aquest sentit, mentre les inversions reals s’incrementen gairebé un 22%, les transferències de capital es redueixen un 11,4%. Així, el conjunt de les despeses no financeres (la suma de les operacions corrents i de les operacions de capital) assoleixen els 27.219 milions d'euros, xifra que suposa una minoració de 3 milions d’euros respecte al pressupost aprovat pel 2011 i que representa el 91,6% del pressupost del subsector. Finalment, les operacions financeres, amb un pressupost de 2.508,3 milions d’euros (el 8,4% del pressupost total del 2012) es redueixen en un 53,6%. Quadre 8.1.1.5 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 SUBSECTOR GENERALITAT CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESES Milions € Capítols Pressupost 2011 1. Remuneracions del personal 2. Despeses corrents de béns i serveis 3. Despeses financeres 4. Transferències corrents 5. Fons de Contingència Total despeses corrents 6. Inversions reals 7. Transferències de capital Total despeses de capital Total despeses no financeres 8. Variació d'actius financers 9. Variació de passius financers Total despeses financeres Total 5.159,2 1.330,1 1.477,9 17.651,1 39,0 25.657,3 650,1 914,6 1.564,7 27.222,0 915,2 4.492,9 5.408,1 32.630,0 Pressupost 2012 5.160,5 1.218,8 1.994,3 16.993,2 250,0 25.616,8 791,5 810,7 1.602,2 27.219,0 833,8 1.674,6 2.508,3 29.727,3 Variació 2012/2011 Import % 1,3 -111,3 516,4 -658,0 211,0 -40,5 141,5 -103,9 37,6 -3,0 -81,4 -2.818,3 -2.899,7 -2.902,7 0,0 -8,4 34,9 -3,7 541,0 -0,2 21,8 -11,4 2,4 -0,0 -8,9 -62,7 -53,6 -8,9 A continuació s’amplia la informació sobre els capítols pressupostaris de personal, de transferències corrents i de capital i de variació d’actius financers. Pel que fa a les inversions reals es remet el lector al volum Informe Econòmic i Financer de la documentació pressupostària. 171 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius Remuneracions del personal Les despeses de personal del subsector Generalitat són de 5.160,5 milions d'euros i suposen el 17,4% del seu pressupost. Aquestes despeses no presenten una variació significativa respecte el pressupost del 2011. Cal advertir, però, que no incorporen les mesures que el Govern té previst adoptar un cop les negociï amb els agents socials i que comportaran una reducció addicional dels recursos destinats a atendre les despeses d’aquest capítol. Per seccions pressupostàries, les que representen majors despeses de personal són: el Departament d'Ensenyament amb 2.982,6 milions d'euros, xifra que representa el 57,8% de la despesa d’aquest capítol i subsector i que inclou les retribucions del personal docent no universitari; el Departament d'Interior amb 1.016,1 milions d'euros, i un pes relatiu del 19,7%, i que inclou les retribucions dels mossos d'esquadra i bombers; i, finalment, el Departament de Justícia, amb un pressupost de 552,3 milions d'euros, i un pes relatiu del 10,7%, i que inclou les retribucions del personal de l'Administració de Justícia i dels serveis penitenciaris. S’ha de tenir present que el personal sanitari està adscrit fonamentalment a ens d'altres subsectors, principalment a l’Institut Català de la Salut del subsector Catsalut, ICS i ICASS. Quant a les dotacions inicials de personal, per a l’exercici 2012 es preveu una reducció de les dotacions inicials de personal del subsector Generalitat de 205 efectius, el que equival a una minoració del 0,2% respecte al 2011. Per col·lectius, la major variació correspon a la resta de personal dels departaments, amb una disminució de 143 dotacions, seguida del personal dels Òrgans Superiors i altres òrgans que es minora en 39 dotacions. Quadre 8.1.1.6 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 SUBSECTOR GENERALITAT DOTACIONS (*) DE PERSONAL PER COL·LECTIUS Col·lectius de personal Dotacions pressupost inicial 2011 Personal dels Òrgans Superiors i altres òrgans 662 Personal docent no universitari 71.650 Mossos d'esquadra 17.451 Administració de Justícia 7.781 Penitenciaris 5.327 Bombers 3.055 Agents rurals 525 Sanitaris locals 531 Resta de personal dels departaments 25.465 Total 132.447 (*) S'entén per "dotacions" de personal les places pressupostades. 172 Dotacions pressupost inicial 2012 623 71.650 17.443 7.781 5.327 3.049 525 522 25.322 132.242 Variació 2012/2011 Dotacions -39 0 -8 0 0 -6 0 -9 -143 -205 % -5,9 0,0 0,0 0,0 0,0 -0,2 0,0 -1,7 -0,6 -0,2 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius Transferències corrents L’import total de les transferències corrents del subsector Generalitat és de 16.993,2 milions d'euros, import que suposa una reducció respecte al pressupost per al 2011 de 658 milions d’euros. D’aquest import, 12.467,4 milions d'euros són transferències a altres subsectors del sector públic. La resta de la despesa, 4.525,7 milions d'euros, són transferències externes entre les quals destaquen 3.110,9 milions d'euros destinats a ens i corporacions locals i 1.253,5 milions d'euros per a famílies i institucions sense fi de lucre. Quadre 8.1.1.7 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 SUBSECTOR GENERALITAT CAPÍTOL 4 TRANSFERÈNCIES CORRENTS Milions € Article Denominació 40 41 42 43 44 46 47 48 49 Total Pressupost 2011 Al sector públic estatal A l'Administració de la Generalitat Al SCS i ent. gestores serveis sanitaris i socials A entitats autònomes de la Generalitat A empreses/ens Generalitat i a universitats públ. A ens i corporacions locals A empreses privades A famílies i institucions sense fi de lucre A l'exterior 0,1 0,0 10.263,1 641,5 1.925,0 3.171,0 91,2 1.557,0 2,3 17.651,1 Pressupost 2012 0,0 0,0 9.854,4 575,5 2.037,4 3.110,9 158,9 1.253,5 2,3 16.993,2 Variació 2012/2011 Import % -0,0 -408,7 -66,0 112,5 -60,1 67,8 -303,5 0,1 -658,0 -21,0 - -4,0 -10,3 5,8 -1,9 74,3 -19,5 3,5 -3,7 Respecte al pressupost per al 2011, els únics augments de recursos que es produeixen en el capítol de transferències corrents són els destinats a ens de la Generalitat i universitats públiques (112,5 milions d'euros), i a empreses privades (67,8 milions d’euros). Entre les que es redueixen destaquen les transferències al CatSalut i entitats gestores de serveis sanitaris i socials (408,7 milions d’euros) i a famílies i institucions sense ànim de lucre (303,5 milions d’euros). Transferències de capital Les transferències de capital del subsector Generalitat assoleixen la xifra de 810,7 milions d'euros i presenten una reducció, respecte al pressupost de l’exercici anterior, de 103,8 milions d'euros. D’aquest import total, 475,2 milions d'euros corresponen a transferències a altres ens del sector públic i a les universitats públiques i 335,6 milions d'euros a transferències externes (de les quals, 168,9 milions d'euros a empreses privades, 148,8 173 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius milions d'euros a ens i corporacions locals i, finalment, 17,9 milions d'euros a famílies i institucions sense fi de lucre). Quadre 8.1.1.8 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2010 SUBSECTOR GENERALITAT CAPÍTOL 7 TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL Milions € Article Denominació Pressupost 2011 70 Al sector públic estatal 72 Al SCS i ent. gestores serveis sanitaris i socials 73 A entitats autònomes de la Generalitat 31,6 74 A empreses/ens Generalitat i a universitats públ. 190,0 A ens i corporacions locals A empreses privades A famílies i institucions sense fi de lucre 278,7 169,8 34,7 914,6 148,8 168,9 17,9 810,7 76 77 78 Total - Pressupost 2012 209,8 Variació 2012/2011 Import % 195,1 - - -14,7 -7,0 27,5 -4,0 -12,8 252,5 62,5 32,9 -129,9 -0,9 -16,8 -103,8 -46,6 -0,5 -48,4 -11,4 Variació d’actius financers L’import destinat a variació d’actius financers assoleix la xifra de 833,8 milions d’euros, amb un decreixement del 8,9% en relació al pressupost per al 2011. El gruix dels recursos es destinen a aportacions de capital (per reforçar els fons propis de les entitats dependents o per la presa de participació en altres entitats) per un import de 618,1 milions d’euros, un 10,2% menys que en el pressupost de l’any anterior. L’altra destinació a destacar és la de concessió de préstecs i bestretes, que el subsector Generalitat concedeix fora del sector públic directament, amb un import de 89,7 milions d’euros o, a través d’altres ens del sector públic als quals dota de recursos, concretament 111 milions d’euros. En relació als pressupostos del 2011, la primera modalitat es redueix un 49,8% mentre que la segona incrementa en un 130,3%. 8.1.2. Els pressupostos del Servei Català de la Salut, l’Institut Català de la Salut i l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials 174 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius El Servei Català de la Salut (CatSalut), l’Institut Català de la Salut (ICS) i l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS) són entitats que, per la seva rellevància, requereixen que el procediment d’elaboració pressupostària, de seguiment i control es mantingui en un subsector pressupostari específic, independentment de la naturalesa jurídica d’aquestes entitats. La seva significació prové de la magnitud del pressupost que gestionen, de la tipologia de serveis que presten (de salut i d’assistència social) i del volum de personal empleat. Pel que fa a la naturalesa jurídica, el Servei Català de la Salut està definit a la Llei 11/1995, de 29 de setembre, de modificació parcial de la Llei 15/1990, d’ordenació sanitària de Catalunya, com un ens públic de naturalesa institucional que, en termes generals, ha d’ajustar la seva activitat al dret privat. Per la seva banda, la Llei 8/2007, de 30 de juliol, de l’Institut Català de la Salut el defineix com a entitat de dret públic adscrita al departament competent en matèria de salut. Finalment, segons l’article 52 del Decret legislatiu 17/1994, de 16 de novembre, pel qual s'aprova la refosa de les lleis 12/1983, de 14 de juliol, 26/1985, de 27 de desembre, i 4/1994, de 20 d'abril, en matèria d'assistència i serveis socials, l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials té naturalesa d'entitat gestora de la Seguretat Social. D’acord amb això, el CatSalut i l’ICS es regeixen pel dret privat llevat de les matèries que s’han de regir pel dret públic segons les lleis i estatuts que els regulen. Per la seva banda, l’ICASS sotmet la seva activitat únicament al dret públic. El CatSalut i l'ICS són ens adscrits al Departament de Salut mentre que l'ICASS està adscrit al Departament de Benestar Social i Família. Aquestes tres entitats estan incloses en el sector Administració pública de la Generalitat de Catalunya d’acord amb les normes del Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals (SEC). Els ingressos i les despeses consolidades La consolidació dels pressupostos dels tres ens que integren aquest subsector, una vegada deduïdes tot tipus de transferències internes, assoleix la xifra de 10.319,2 milions d’euros. Aquest import és inferior en 401,8 milions d’euros a la xifra pressupostada per al 2011 i representa una taxa de decreixement del 3,7%. 175 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius Quadre 8.1.2.1 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 SUBSECTOR SCS, ICS i ICASS CLASSIFICACIÓ ORGÀNICA Milions € Agrup. Codi Entitats Pressupost 2011 SA 5100 Servei Català de la Salut SA 5200 Institut Català de la Salut BE 5000 Institut Català d'Assistència i Serveis Socials Total sense consolidar Despeses consolidables Total consolidat 8.931,6 2.771,8 1.733,2 13.436,7 2.715,7 10.721,0 Pressupost 2012 8.506,6 2.727,9 1.746,5 12.981,0 2.661,7 10.319,2 Variació 2012/2011 Import % -425,1 -44,0 13,3 -455,7 -54,0 -401,8 -4,8 -1,6 0,8 -3,4 -2,0 -3,7 Pel que fa a l’estructura econòmica del pressupost del subsector, el 95,5% dels ingressos són transferències corrents, l’1,9% taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos, l’197% transferències de capital i el 0,7% restant correspon a variació d’actius financers. Destaca la disminució del volum de transferències corrents (408,7 milions d’euros) i de capital (14,7 milions euros) i l’increment dels ingressos pels conceptes de Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos (19,3 milions d’euros) i de variació d’actius financers (2,1 milions d’euros). Quant a l’origen dels ingressos, cal assenyalar que el 98,3% procedeixen del sector públic de la Generalitat (10.148,3 milions d’euros) principalment en concepte de transferències corrents i de capital i d’aportacions a fons propis que el CatSalut i l’ICASS reben, respectivament, del Departament de Salut i del de Benestar i Família i, en menor mesura, en concepte de prestació de serveis que l’ICS realitza a diverses entitats del sector públic de la Generalitat. Quadre 8.1.2.2 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 SUBSECTOR SCS, ICS i ICASS CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOS Milions € Capítols Pressupost 2011 1. Impostos directes 2. Impostos indirectes 3. Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos 4. Transferències corrents 5. Ingressos patrimonials Total ingressos corrents 6. Alienació d'inversions reals 7. Transferències de capital Total ingressos de capital Total ingressos no financers 8. Variació d'actius financers 9. Variació de passius financers Total ingressos financers Total consolidat 177,6 10.263,1 0,5 10.441,2 209,8 209,8 10.651,1 69,9 69,9 10.721,0 176 Pressupost 2012 197,0 9.854,4 0,7 10.052,1 195,1 195,1 10.247,2 72,0 72,0 10.319,2 Variació 2012/2011 Import % 19,3 -408,7 0,2 -389,1 -14,7 -14,7 -403,8 2,1 2,1 -401,8 10,9 -4,0 46,8 -3,7 -7,0 -7,0 -3,8 3,0 3,0 -3,7 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius Quan a les despeses, aquestes es concentren fonamentalment en la política de despesa Salut gestionada pel CatSalut i l’ICS i que, amb una xifra total consolidada de 8.455,1 milions d’euros, representa el 81,9% del subsector, i en la política de Protecció social que, amb una xifra total consolidada de 1.733,4 milions d’euros, representa el 16,8% del subsector i que és desenvolupada per l’ICASS. Quadre 8.1.2.3 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 SUBSECTOR SCS, ICS i ICASS CLASSIFICACIÓ DE LES DESPESES PER POLÍTIQUES (Capítols d'1 a 9) Milions € Codi Àrees i polítiques de despesa 12 1 31 3 41 4 57 5 Total Pressupost 2011 Administració i serveis generals Funcionament de les institucions i administració general Protecció social Protecció i promoció social Salut Producció de béns públics de caràcter social Recerca, desenvolupament i innovació Producció de béns públics de caràcter econòmic Pressupost 2012 130,7 130,7 1.720,1 1.720,1 8.867,9 8.867,9 2,2 2,2 10.721,0 130,7 130,7 1.733,4 1.733,4 8.455,1 8.455,1 10.319,2 Variació 2012/2011 Import % 0,0 0,0 13,2 13,2 -412,8 -412,8 -2,2 -2,2 -401,8 0,0 0,0 0,8 0,8 -4,7 -4,7 -100,0 -100,0 -3,7 Segons la naturalesa econòmica, les despeses corrents sumen 10.052,1 milions d’euros i representen el 97,4% del total del pressupost consolidat del subsector. Les operacions de capital en representen l’1,9% i el 0,7% restant correspon a aportacions de capital i altres fons propis a entitats del sector públic i a altres entitats participades. En relació al 2011, les despeses corrents disminueixen un 3,7%, principalment per la disminució de les transferències corrents; un 7% les despeses de capital, principalment en el capítol d’inversions reals. Tanmateix, les despeses financeres s’incrementen un 2,1% principalment en concepte d’aportacions a fons propis a entitats del sector públic de la Generalitat 177 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius Quadre 8.1.2.4 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 SUBSECTOR SCS, ICS i ICASS CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESES Milions € Capítols Pressupost 2011 1. Remuneracions del personal 2. Despeses corrents de béns i serveis 3. Despeses financeres 4. Transferències corrents 5. Fons de Contingència Total despeses corrents 6. Inversions reals 7. Transferències de capital Total despeses de capital Total despeses no financeres 8. Variació d'actius financers 9. Variació de passius financers Total despeses financeres Total consolidat Pressupost 2012 1.997,3 5.975,1 2.468,8 10.441,2 164,1 45,8 209,8 10.651,1 69,9 69,9 10.721,0 1.966,3 5.911,8 2.174,0 10.052,1 151,1 44,1 195,1 10.247,2 72,0 72,0 10.319,2 Variació 2012/2011 Import % -31,0 -63,3 -294,8 -389,1 -13,0 -1,7 -14,7 -403,8 2,1 2,1 -401,8 -1,6 -1,1 -11,9 -3,7 -7,9 -3,7 -7,0 -3,8 3,0 3,0 -3,7 Els pressupostos consolidats del Servei Català de la Salut i l’Institut Català de la Salut Els pressupost consolidat del Servei Català de la Salut (CatSalut) i de l’Institut Català de la Salut (ICS) previst per al 2012 assoleix la xifra de 8.576,6 milions d’euros. Aquest import és un 4,6% inferior al del 2011, el que es tradueix en una disminució de 415,1 milions d’euros. Pel que fa als ingressos, la reducció es concentra en les transferències corrents. De fet, els fons provinents del sector públic de la Generalitat de Catalunya representen el 99,5% dels ingressos consolidats del CatSalut i de l’ICS i en la seva majoria són ingressos del CatSalut en concepte de transferències provinents de la Generalitat. 178 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius Quadre 8.1.2.5 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 CONSOLIDAT SERVEI CATALÀ DE LA SALUT - INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOS Milions € Capítols Pressupost 2011 1. Impostos directes 2. Impostos indirectes 3. Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos 4. Transferències corrents 5. Ingressos patrimonials Total ingressos corrents 6. Alienació d'inversions reals 7. Transferències de capital Total ingressos de capital Total ingressos no financers 8. Variació d'actius financers 9. Variació de passius financers Total ingressos financers Total consolidat 60,1 8.670,0 0,5 8.730,6 191,3 191,3 8.921,9 69,7 69,7 8.991,6 Pressupost 2012 70,4 8.258,8 0,7 8.329,9 174,9 174,9 8.504,8 71,8 71,8 8.576,6 Variació 2012/2011 Import % 10,3 -411,2 0,2 -400,7 -16,4 -16,4 -417,2 2,1 2,1 -415,1 17,1 -4,7 46,8 -4,6 -8,6 -8,6 -4,7 3,0 3,0 -4,6 Segons la classificació econòmica, les despeses corrents representen el 97,1% del total del pressupost, les despeses de capital en representen el 2% i, finalment, el 0,9% restant a la variació d’actius financers que correspon, gairebé en la seva totalitat, a aportacions de capital i altres fons propis a entitats del sector públic i a altres entitats participades. El pressupost del CatSalut per al 2012 és de 8.506,6 milions d’euros xifra que representa una disminució del 4,8% respecte al del 2011. L’estat de despeses del CatSalut reflecteix, d’una banda, les contraprestacions econòmiques derivades de la seva actuació com a responsable de garantir les prestacions del sistema sanitari públic, funció que efectua a través de la compra de serveis a l'ICS i a d’altres agents proveïdors. En aquest sentit destaquen la despesa en assistència sanitària amb mitjans aliens (inclosa la medicació hospitalària de dispensació ambulatòria) que assoleix els 4.506,6 milions d’euros i representa un 53% de la despesa pressupostada i la despesa per transferències corrents a l’ICS (2.644,9 milions d’euros) també per contraprestació de serveis. D’una altra, també té un pes important la despesa en farmàcia (receptes mèdiques) que, amb un import de 949,2 milions d’euros que representa l’11,2% del pressupost del CatSalut, inclou les transferències corrents destinades a la prestació farmacèutica (de les oficines de farmàcia), que incorpora l’efecte dissuasori de l’adopció de la nova taxa sobre les receptes. Finalment, la resta del seu pressupost de despeses és per al finançament d’operacions de capital per dotar infraestructures sanitàries, les aportacions als fons patrimonials de les seves empreses i les corresponents a la seva estructura organitzativa. 179 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius El pressupost de l’ICS per al 2012 és de 2.727,9 milions d’euros xifra que representa una disminució de l’1,6% respecte al del 2011. L’estat de despeses de l'ICS reflecteix les dotacions corresponents als mitjans humans i materials afectes a la provisió de serveis sanitaris en els centres i institucions de titularitat pública, així com les despeses d’organització i administració general. Així destaquen, d’una banda, les remuneracions del personal que assoleixen la xifra de 1.874,6 milions d’euros (un 1,6% menys que el 2011), i de l’altra, les despeses corrents de béns i serveis que assoleixen la xifra de 840,1 milions d’euros (un 1,5% menys que en el 2011). Quadre 8.1.2.6 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 CONSOLIDAT SERVEI CATALÀ DE LA SALUT - INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESES Milions € Capítols Pressupost 2011 1. Remuneracions del personal 2. Despeses corrents de béns i serveis 3. Despeses financeres 4. Transferències corrents 5. Fons de Contingència Total despeses corrents 6. Inversions reals 7. Transferències de capital Total despeses de capital Total despeses no financeres 8. Variació d'actius financers 9. Variació de passius financers Total despeses financeres Total consolidat 1.930,9 5.440,1 1.359,6 8.730,6 148,1 43,2 191,3 8.921,9 69,7 69,7 8.991,6 Pressupost 2012 1.899,8 5.380,4 1.049,6 8.329,9 134,5 40,4 174,9 8.504,8 71,8 71,8 8.576,6 Variació 2012/2011 Import % -31,1 -59,7 -309,9 -400,7 -13,6 -2,8 -16,4 -417,2 2,1 2,1 -415,1 -1,6 -1,1 -22,8 -4,6 -9,2 -6,6 -8,6 -4,7 3,0 3,0 -4,6 El pressupost de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials El pressupost de l’ICASS per al 2012 és de 1.746,5 milions d’euros i augmenta un 0,8% respecte al del 2011 i que en termes absoluts es tradueix en 13,3 milions d’euros més. Quant a l’origen dels ingressos, el 92,7% procedeixen del sector públic de la Generalitat (1.619,7 milions d’euros) sobretot en concepte de transferències corrents i en menor mesura en concepte de prestació de serveis; cal matisar que bona part d’aquests corresponen a ingressos finalistes provinents de l’Administració General de l’Estat vinculats a la prestació de serveis en l’àmbit de la dependència.. 180 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius Quadre 8.1.2.7 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 INSTITUT CATALÀ D'ASSISTÈNCIA I SERVEIS SOCIALS (ICASS) CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOS Milions € Capítols Pressupost 2011 1. Impostos directes 2. Impostos indirectes 3. Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos 4. Transferències corrents 5. Ingressos patrimonials Total ingressos corrents 6. Alienació d'inversions reals 7. Transferències de capital Total ingressos de capital Total ingressos no financers 8. Variació d'actius financers 9. Variació de passius financers Total ingressos financers Total 121,3 1.593,1 0,0 1.714,5 18,5 18,5 1.733,0 0,2 0,2 1.733,2 Pressupost 2012 130,4 1.595,6 0,0 1.726,1 20,2 20,2 1.746,3 0,2 0,2 1.746,5 Variació 2012/2011 Import % 9,1 2,5 11,6 1,7 1,7 13,3 13,3 7,5 0,2 0,0 0,7 9,3 9,3 0,8 0,0 0,0 0,8 L’estat de despeses de l'Institut Català d’Assistència i Serveis Socials reflecteix la totalitat les dotacions pressupostàries, d’aquest subsector, destinades a la política de protecció social. Segons la classificació econòmica, les despeses corrents representen el 98,8% del total del pressupost mentre que les de capital representen l’1,2% restant. En aquest sentit destaquen, d’una banda, les transferències corrents a famílies i institucions sense fi de lucre que assoleixen els 966,3 milions d’euros i que representen el 55,3% de la despesa pressupostada i, de l’altra, la prestació de serveis amb mitjans aliens que, amb un import de 352,4 milions d’euros, en representa el 20,2%. En relació al 2011, destaca l’increment del pressupost de despeses en els capítols de transferències corrents (15,2 milions d’euros) i de capital (1,1 milions d’euros) i, en menor mesura, a inversions reals (0,6 milions d’euros). Tanmateix, es redueixen en un 3,6% les despeses corrents de béns i serveis. 181 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius Quadre 8.1.2.8 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 INSTITUT CATALÀ D'ASSISTÈNCIA I SERVEIS SOCIALS (ICASS) CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESES Milions € Capítols Pressupost 2011 1. Remuneracions del personal 2. Despeses corrents de béns i serveis 3. Despeses financeres 4. Transferències corrents 5. Fons de Contingència Total despeses corrents 6. Inversions reals 7. Transferències de capital Total despeses de capital Total despeses no financeres 8. Variació d'actius financers 9. Variació de passius financers Total despeses financeres Total 66,4 538,9 1.109,2 1.714,5 16,0 2,5 18,5 1.733,0 0,2 0,2 1.733,2 Pressupost 2012 66,5 535,3 1.124,3 1.726,1 16,6 3,7 20,2 1.746,3 0,2 0,2 1.746,5 Variació 2012/2011 Import % 0,0 -3,6 15,2 11,6 0,6 1,1 1,7 13,3 13,3 0,1 -0,7 1,4 0,7 3,8 44,1 9,3 0,8 0,0 0,0 0,8 8.1.3. Els pressupostos de les entitats autònomes administratives Les entitats autònomes administratives es regeixen per les seves respectives lleis de creació, les disposicions que les desenvolupen, els seus estatuts i per la resta de disposicions de dret administratiu, i estan dotades de personalitat jurídica pròpia diferenciada, patrimoni i tresoreria propis. Aquestes entitats duen a terme, per compte de l’Administració de la qual depenen i en règim de descentralització funcional, activitats administratives que són titularitat d’aquesta, incloent l’exercici de potestats públiques així com activitats de foment. Els pressupostos de la Generalitat per al 2012 inclouen vint-i-tres entitats autònomes administratives, dues menys que en els pressupostos per al 2011, a causa de la integració de l’Agència de Protecció de la Salut i l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària en una nova entitat de dret públic: l’Agència de Salut Pública de Catalunya. El pressupost previst per al 2012 per al conjunt d’entitats autònomes administratives és de 714,5 milions d’euros, xifra inferior en un 9% a la del pressupost per al 2011, si bé cal dir que en termes homogenis, sense tenir en compte les dues entitats que s’han donat de baixa d’aquest subsector, la disminució és del 2,8%, el que representa 20,8 milions d’euros menys. 182 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius Quadre 8.1.3.1 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 SUBSECTOR ENTITATS AUTÒNOMES ADMINISTRATIVES CLASSIFICACIÓ ORGÀNICA Milions € Agrup. Codi Denominació Pressupost 2011 PR 6000 Patronat de la Muntanya de Montserrat PR 6090 Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEFC) PR 6100 Consell Català de l'Esport PR 6207 Centre d'Estudis d'Opinió GO 6030 Escola d’Administració Pública de Catalunya EC 6040 Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) EC 6209 Autoritat Catalana de la Competència SA 6110 Institut d’Estudis de la Salut (IES) SA 6202 Agència Catalana de Seguretat Alimentària * SA 6205 Institut Català d’Avaluacions Mèdiques SA 6206 Agència de Protecció de la Salut * IT 6200 Servei Català de Trànsit IT 6208 Institut de Seguretat Pública de Catalunya PO 6120 Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (IDECE) PO 6201 Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i Aran CU 6050 Institució de les Lletres Catalanes CU 6060 Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya CU 6070 Museus d’Arqueologia CU 6080 Biblioteca de Catalunya AG 6130 Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) BE 6010 Institut Català de les Dones (ICD) BE 6160 Institut Català de l’Adopció IU 6170 Agència Catalana del Consum IU 6204 Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) JU 6150 Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada Total sense consolidar Despeses consolidables Total consolidat 3,0 12,0 55,9 1,4 10,1 8,8 1,8 5,0 0,7 3,8 49,3 96,6 14,3 1,4 0,8 2,9 3,4 4,9 9,0 4,1 9,9 15,6 9,9 456,1 4,6 785,3 785,3 Pressupost 2012 Variació 2012/2011 Import % 3,0 11,7 55,7 1,2 9,0 8,2 1,6 4,8 3,8 91,8 13,5 1,3 0,8 2,5 3,4 5,1 8,2 3,6 9,7 16,0 10,3 445,0 4,4 714,5 714,5 -0,1 -0,3 -0,3 -0,1 -1,1 -0,6 -0,2 -0,3 -0,7 0,0 -49,3 -4,8 -0,8 -0,1 -0,0 -0,3 0,1 0,2 -0,9 -0,6 -0,2 0,3 0,4 -11,1 -0,2 -70,8 -70,8 -3,0 -2,3 -0,5 -9,7 -11,0 -6,8 -9,6 -5,6 -100,0 0,6 -100,0 -5,0 -5,5 -4,9 -4,8 -12,2 2,1 4,7 -9,6 -13,3 -1,7 2,2 4,0 -2,4 -3,6 -9,0 -9,0 Els pressupostos individuals més elevats són el del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), amb un import de 445 milions d’euros, que representa el 62,3% del total del pressupost de les entitats autònomes administratives, el del Servei Català de Trànsit, amb 91,8 milions d’euros, el del Consell Català de l’Esport, amb 55,7 milions d’euros. La reducció del pressupost de les dues primeres entitats expliquen el 76,4% de la reducció del pressupost d’aquest subsector en termes homogenis. En el quadre 8.1.3.2 es pot apreciar l’estructura econòmica dels ingressos. Les entitats autònomes administratives es financen principalment mitjançant transferències corrents, les quals representen el 80,7% dels seus ingressos, i per taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos que representen el 14,7% del total dels ingressos d’aquestes entitats. 183 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius Quadre 8.1.3.2 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 SUBSECTOR ENTITATS AUTÒNOMES ADMINISTRATIVES CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOS Milions € Capítols Pressupost 2011 1. Impostos directes 2. Impostos indirectes 3. Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos 4. Transferències corrents 5. Ingressos patrimonials Total ingressos corrents 6. Alienació d'inversions reals 7. Transferències de capital Total ingressos de capital Total ingressos no financers 8. Variació d'actius financers 9. Variació de passius financers Total ingressos financers Total 117,1 639,1 0,3 756,5 23,6 23,6 780,1 0,2 5,0 5,2 785,3 Pressupost 2012 104,7 576,8 0,3 681,8 27,5 27,5 709,3 0,2 5,0 5,2 714,5 Variació 2012/2011 Import % -12,3 -62,3 -0,0 -74,7 4,0 4,0 -70,8 0,0 0,0 -70,8 -10,5 -9,8 -11,8 -9,9 16,8 16,8 -9,1 2 0,0 0 -9,0 Pel que fa als ingressos per transferències corrents, es preveu un import de 576,8 milions d’euros, el que suposa un 9,8% menys que en els pressupostos per al 2011. En canvi, en relació als ingressos per transferències de capital, es preveu un import de 27,5 milions d’euros, el que representa en aquest cas un increment del 16,8% respecte l’any anterior. Quant a l’origen dels ingressos, si bé en principi el 85,1% procedeixen del sector públic de la Generalitat (80,5% com a transferències corrents i 3,9% de capital), cal matisar que bona part d’aquestes transferències són ingressos finalistes que la Generalitat rep de l’Administració General de l’Estat per al foment de l’ocupació i la formació continua i són gestionats a través del SOC. Pel que fa a les despeses de les entitats d’aquest subsector, segons la classificació per programes, les polítiques amb un pes més rellevant són: Foment de l’ocupació, amb 445 milions d’euros, gestionada pel Servei d’Ocupació de Catalunya; Seguretat i protecció civil amb 105,3 milions d’euros, destinats a trànsit i seguretat viària i la formació del personal de seguretat mitjançant el Servei Català del Trànsit i l’Institut de Seguretat pública de Catalunya respectivament, i la política d’Esports, amb 67,4 milions d’euros, en la que destaca el foment de la pràctica i formació esportiva, mitjançant el Consell Català de l’Esport i l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya. El conjunt d’aquestes tres polítiques esmentades representen el 86,5% de les despeses del subsector. 184 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius Quadre 8.1.3.3 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 SUBSECTOR ENTITATS AUTÒNOMES ADMINISTRATIVES CLASSIFICACIÓ DE LES DESPESES PER POLÍTIQUES (Capítols d'1 a 9) Milions € Codi Àrees i polítiques de despesa 12 1 21 22 2 31 32 33 3 41 44 46 47 4 54 55 57 58 5 61 68 6 Total Pressupost 2011 Administració i serveis generals Funcionament de les institucions i administració general Justícia Seguretat i protecció civil Serveis públics generals Protecció social Promoció social Foment de l'ocupació Protecció i promoció social Salut Cultura Consum Esports Producció de béns públics de caràcter social Ordenació del territori i urbanisme Actuacions ambientals Recerca, desenvolupament i innovació Altres actuacions de caràcter econòmic Producció de béns públics de caràcter econòmic Agricultura, ramaderia i pesca Promoció i defensa de la competència Foment i regulació de sectors productius 10,1 10,1 4,6 110,9 115,4 15,6 9,9 456,1 481,7 58,2 20,2 9,9 67,9 156,2 2,2 3,0 0,5 10,1 15,9 4,3 1,8 6,1 785,3 Pressupost 2012 8,9 8,9 4,4 105,3 109,7 16,0 9,7 445,0 470,7 8,5 19,3 10,3 67,4 105,5 2,1 3,0 0,2 9,4 14,6 3,6 1,6 5,2 714,5 Variació 2012/2011 Import % -1,2 -1,2 -0,2 -5,6 -5,8 0,3 -0,2 -11,1 -10,9 -49,7 -0,9 0,4 -0,5 -50,7 -0,1 -0,1 -0,4 -0,7 -1,3 -0,7 -0,2 -0,9 -70,8 -12,0 -12,0 -3,6 -5,0 -5,0 2,2 -1,7 -2,4 -2,3 -85,3 -4,5 4,0 -0,8 -32,5 -4,9 -3,0 -69,4 -7,2 -8,1 -16,2 -9,6 -14,2 -9,0 D’acord amb la classificació econòmica i en relació al 2011 el capítol de remuneracions del personal és el que s’ha reduït més en termes absoluts (33,2 milions d’euros), seguit del de les transferències corrents (22 milions d’euros). Pel que fa a l’estructura de les despeses de les entitats autònomes administratives el 94,6% correspon a despeses corrents, amb un import de 675,9 milions d’euros. El capítol amb més pes és el de transferències corrents, amb un import de 423 milions d’euros (un 59,2% del total de despeses del subsector), dels quals 336,4 milions d’euros corresponen a transferències corrents efectuades pel SOC. D’altra banda, les operacions de capital representen un 4,7% del pressupost agregat d’aquestes entitats, amb un import de 33,4 milions d’euros, que es corresponen, principalment, a inversions reals del Servei d’Ocupació de Catalunya (12,8 milions d’euros) i del Servei Català de Trànsit (5,9 milions d’euros) i a transferències de capital del Consell Català de l’Esport a corporacions locals i a entitats sense finalitat de lucre (10,1 milions d’euros). 185 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius Quadre 8.1.3.4 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 SUBSECTOR ENTITATS AUTÒNOMES ADMINISTRATIVES CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESES Milions € Capítols Pressupost 2011 1. Remuneracions del personal 2. Despeses corrents de béns i serveis 3. Despeses financeres 4. Transferències corrents 5. Fons de Contingència Total despeses corrents 6. Inversions reals 7. Transferències de capital Total despeses de capital Total despeses no financeres 8. Variació d'actius financers 9. Variació de passius financers Total despeses financeres Total 156,9 141,4 0,0 445,0 743,3 24,6 12,1 36,8 780,1 5,2 5,2 785,3 Pressupost 2012 Variació 2012/2011 Import % 123,7 129,2 0,0 423,0 675,9 23,1 10,3 33,4 709,3 5,2 5,2 714,5 -33,2 -12,3 -0,0 -22,0 -67,5 -1,5 -1,8 -3,3 -70,8 0,0 0,0 -70,8 -21,1 -8,7 -12,7 -4,9 -9,1 -6,1 -14,9 -9,0 -9,1 0 0 -9,0 8.1.4. Els pressupostos de les entitats autònomes comercials i financeres El règim pressupostari general de les entitats autònomes comercials i financeres està regulat en els articles 13 a 15 del Decret legislatiu 2/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l'Estatut de l'empresa pública catalana. En l'article 15 es disposa que els seus pressupostos s'han d'incloure a la Llei de pressupostos de la Generalitat per a la seva aprovació pel Parlament. Les entitats autònomes comercials i financeres es caracteritzen perquè duen a terme activitats d’aquestes naturaleses en règim de dret privat, sense perjudici de la normativa de dret públic que li sigui aplicable, i d'allò establert en la seva llei de creació o en els seus estatuts. Els pressupostos de la Generalitat per al 2012 inclouen les tres entitats de tipus comercial següents: l’Entitat Autònoma Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat de Catalunya (EADOP), l’Agència Catalana de Certificació i l’Entitat Autònoma de Jocs i Apostes (EAJA). Respecte als pressupostos per al 2011 s’han donat de baixa l’Institut Català de Crèdit Agrari (ICCA), que era l’única entitat de tipus financer, i que ha passat a integrar-se dins de l’Institut Català de Finances, i l’Entitat Autònoma de Difusió Cultural que, d’acord amb el que disposa 186 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius la Llei 7/2011, el Departament de Cultura s’ha subrogat en els béns, drets, obligacions i personal d’aquesta entitat. El pressupost del conjunt de les entitats autònomes comercials i financeres per al 2012 és de 24,1 milions d’euros xifra que representa una minoració del 81,6% respecte al pressupost del 2011. Tanmateix, si es compara en termes homogenis el pressupost del subsector disminueix un 4,3% respecte al pressupostat del 2011. Pel que fa als pressupostos individuals, les entitats amb un pressupost més elevat en termes quantitatius són l’EAJA (15 milions d’euros) i l’EADOP (7,9 milions d’euros). Respecte el pressupost per al 2011, aquestes dues entitats l’han minorat en un 7,8% i en un 6,2% respectivament. Quadre 8.1.4.1 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 SUBSECTOR ENTITATS AUTÒNOMES COMERCIALS I FINANCERES CLASSIFICACIÓ ORGÀNICA Milions € Agrup. Codi Denominació Pressupost 2011 PR 6210 Ent. Aut. del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat (EADOP) GO 6988 Agència Catalana de Certificació EC 6220 Institut Català del Crèdit Agrari (ICCA) EC 6230 Entitat Autònoma de Jocs i Apostes (EAJA) CU 6240 Entitat Autònoma de Difusió Cultural Total Despeses consolidables Total consolidat 7,9 4,3 100,3 16,3 2,5 131,2 131,2 Pressupost 2012 7,4 1,7 15,0 24,1 24,1 Variació 2012/2011 Import % -0,5 -2,6 -100,3 -1,3 -2,5 -107,1 -107,1 -6,2 -59,9 -100,0 -7,8 -100,0 -81,6 -81,6 Pel que fa a l’estructura d’ingressos d’aquest subsector el 98,2% corresponen a ingressos corrents, més concretament el 91,1% tenen el seu origen en taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos, el 4,4% en transferències corrents i el 2,8% són ingressos patrimonials. Finalment, l’1,8% restant corresponen a ingressos financers. D’altra banda, l’estructura econòmica és força diferent entre les diverses entitats ja que, d’una banda, l’EAJA i l’EADOP es financen principalment amb ingressos procedents de taxes i venda de béns (en representen, respectivament, el 97,8% i el 95,2%) mentre que, d’altra banda, l’Agència Catalana de Certificació ho fa mitjançant transferències corrents procedents del pressupost de la Generalitat. 187 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius Quadre 8.1.4.2 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 SUBSECTOR ENTITATS AUTÒNOMES COMERCIALS I FINANCERES CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOS Milions € Capítols Pressupost 2011 1. Impostos directes 2. Impostos indirectes 3. Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos 4. Transferències corrents 5. Ingressos patrimonials Total ingressos corrents 6. Alienació d'inversions reals 7. Transferències de capital Total ingressos de capital Total ingressos no financers 8. Variació d'actius financers 9. Variació de passius financers Total ingressos financers Total 23,8 6,6 8,4 38,8 8,6 8,6 47,4 36,0 47,8 83,8 131,2 Pressupost 2012 21,9 1,1 0,7 23,7 0,0 0,0 23,7 0,4 0,4 24,1 Variació 2012/2011 Import % -1,9 -5,5 -7,7 -15,1 -8,6 -8,6 -23,7 -35,6 -47,8 -83,4 -107,1 -8,0 -83,9 -92,0 -39,0 -100,0 -100,0 -50,1 -98,8 -100,0 -99,5 -81,6 Pel que fa a l’origen dels ingressos, el 6,1% provenen del sector públic de la Generalitat i, concretament, el 4,4% corresponen a transferències corrents i l’1,7% restant a aportacions a fons propis. Quant a les despeses agregades de les entitats autònomes comercials i financeres, les polítiques amb un pes més rellevant són les relatives al Funcionament de les institucions i administració general, amb una despesa de 22,4 milions d’euros i que corresponen íntegrament als pressupostos de l’EAJA (més concretament en el programa Regulació, control i gestió del joc), i de l’EADOP (en el programa d’Impuls i coordinació de l’acció de govern). D’altra banda, la política de Societat de la informació i el coneixement i telecomunicacions, per import d’1,7 milions d’euros, correspon en la seva totalitat a l’activitat de l’Agència Catalana de Certificació. 188 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius Quadre 8.1.4.3 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 SUBSECTOR ENTITATS AUTÒNOMES COMERCIALS I FINANCERES CLASSIFICACIÓ DE LES DESPESES PER POLÍTIQUES (Capítols d'1 a 9) Milions € Codi Àrees i polítiques de despesa 11 12 1 44 4 53 5 67 6 Total Pressupost 2011 Alta direcció de la Generalitat i el seu Govern Administració i serveis generals Funcionament de les institucions i administració general Cultura Producció de béns públics de caràcter social Societat de la informació i el coneixement i telecomunicacions Producció de béns públics de caràcter econòmic Crèdit oficial i sector financer Foment i regulació de sectors productius Pressupost 2012 7,9 16,3 24,1 2,5 2,5 4,3 4,3 100,3 100,3 131,2 Variació 2012/2011 Import % 7,4 15,0 22,4 1,7 1,7 24,1 -0,5 -1,3 -1,8 -2,5 -2,5 -2,6 -2,6 -100,3 -100,3 -107,1 -6,2 -7,8 -7,3 -100,0 -100,0 -59,9 -59,9 -100,0 -100,0 -81,6 Pel que fa a la classificació econòmica de les despeses, les entitats autònomes comercials destinen el 97,4% del seu pressupost a operacions corrents, cosa que representa una despesa de 23,5 milions d’euros, el 2,4% a inversions reals i, finalment, la variació d’actius financers en representa el 0,1%. Quadre 8.1.4.4 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 SUBSECTOR ENTITATS AUTÒNOMES COMERCIALS I FINANCERES CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESES Milions € Capítols Pressupost 2011 1. Remuneracions del personal 2. Despeses de béns corrents i serveis 3. Despeses financeres 4. Transferències corrents 5. Fons de Contingència Total despeses corrents 6. Inversions reals 7. Transferències de capital Total despeses de capital Total despeses no financeres 8. Variació d'actius financers 9. Variació de passius financers Total despeses financeres Total 10,4 11,7 4,5 10,1 36,6 2,3 2,3 39,0 67,1 25,2 92,3 131,2 Pressupost 2012 6,5 7,9 0,0 9,1 23,5 0,6 0,6 24,1 0,0 0,0 24,1 Variació 2012/2011 Import % -3,9 -3,8 -4,5 -1,0 -13,2 -1,7 -1,7 -14,9 -67,0 -25,2 -92,2 -107,1 -37,6 -32,3 -99,6 -10,0 -35,9 -74,7 -74,7 -38,2 -100,0 -100,0 -100,0 -81,6 8.1.5. Els pressupostos de les entitats de dret públic El règim pressupostari de les entitats de dret públic sotmeses a l’ordenament jurídic privat està regulat en els articles 30 i 31 del Decret legislatiu 2/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l'Estatut de l'empresa pública catalana. El seu pressupost també s'ha d'incloure a la Llei de pressupostos de la Generalitat per a la seva aprovació pel Parlament. Aquestes entitats es regeixen pel dret privat llevat 189 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius d’aquelles matèries que estan reservades al dret públic d’acord amb les seves lleis de creació i els seus estatuts. A més, dins del subsector entitats de dret públic, a efectes exclusivament pressupostaris, s’inclouen també aquells ens públics que sense estar sotmesos expressament al règim de dret privat presenten algunes característiques similars. L’any 2012 es presenten els pressupostos de quaranta-set entitats de dret públic i ens públics assimilats, un més que a l’exercici 2011, a causa de la incorporació als pressupostos de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. Aquesta entitat, adscrita al Departament de Salut, i creada mitjançant la Llei 18/2009, de 22 d’octubre de salut publica, ha d’assumir les funcions de les entitats autònomes administratives Agència Catalana de Seguretat Alimentària i Agència de Protecció de la Salut, les quals causen baixa en els pressupostos de la Generalitat. Addicionalment, s’ha de tenir en compte que l’Institut Català de Finances i el Banc de Sang i Teixits han assumit, respectivament, les competències de l’entitat autònoma financera Institut Català del Crèdit Agrari i de la fundació Transplant Services Foundation, entitats que també causen baixa en els pressupostos de la Generalitat per al 2012. El pressupost agregat previst per al 2012 del conjunt de les entitats de dret públic i assimilades és de 6.160,1 milions d’euros, un 12,8% més del previst en els pressupostos del 2011. Tanmateix, si es compara en termes homogenis, l’increment anual del pressupost és del 9,7%. Pel que fa als pressupostos individuals, destaquen les següents entitats: l’Institut Català de Finances, amb un pressupost de 2.592,4 milions d’euros, a distància, l’Agència Catalana de l’Aigua, amb 625,6 milions d’euros, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, amb 398 milions d’euros, i un conjunt d’entitats amb uns pressupostos superiors als 200 milions d’euros (Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació, Institut Català del Sòl, Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i Infraestructures Ferroviàries de Catalunya). 190 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius Quadre 8.1.5.1 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 SUBSECTOR ENTITATS DE DRET PÚBLIC CLASSIFICACIÓ ORGÀNICA Milions € Agrup. Codi Denominació Pressupost 2011 PR 6250 Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) PR 6350 Centre d’Alt Rendiment Esportiu (CAR) PR 6880 Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament PR 7705 Consell de l'Audiovisual de Catalunya GO 7095 Autoritat Catalana de Protecció de Dades GO 8060 Memorial Democràtic GO 8140 Institut Català Internacional per la Pau EC 6330 Institut Català de Finances (ICF) EC 6800 Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca EC 6890 Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya EC 7910 Agència Tributària de Catalunya SA 7455 Agència de Salut Pública de Catalunya * SA 6600 Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI) SA 6620 Gestió de Serveis Sanitaris (GSS) SA 6630 Institut d’Assistència Sanitària (IAS) SA 6640 Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GPSS) SA 6660 Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut SA 6670 Institut Català d’Oncologia (ICO) SA 6680 Banc de Sang i Teixits (BST) SA 6750 Parc Sanitari Pere Virgili (PSPV) IT 8630 Centre d'Atenció i Gestió de Trucades d'Urgència 112 Catalunya PO 6360 Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya PO 6540 Agència Catalana de l’Aigua (ACA) PO 6550 Agència de Residus de Catalunya PO 6590 Aigües Ter-Llobregat (ATLL) PO 6710 Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) PO 6720 Ports de la Generalitat PO 6740 Institut Català del Sòl (INCASOL) PO 6810 Servei Meteorològic de Catalunya PO 6830 Infraestructures Ferroviàries de Catalunya PO 7215 Agència de l'Habitatge de Catalunya PO 7250 Institut Geològic de Catalunya CU 6760 Institut Català de les Indústries Culturals CU 7970 Consell Nacional de la Cultura i de les Arts AG 6430 Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) AG 6570 Centre de la Propietat Forestal AG 7790 Consell Català de la Producció Integrada AG 7800 Consell Català de la Producció Agrària Ecològica BE 7900 Consell Nacional de la Joventut de Catalunya BE 7940 Agència Catalana de la Joventut IU 6290 Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació IU 6480 Laboratori General d'Assaigs i Investigacions (LGAI) IU 6490 Institut d’Investigació Aplicada de l’Automòbil (IDIADA) IU 6500 Institut Català d’Energia (ICAEN) IU 7025 Agència de Suport a l'Empresa Catalana IU 8755 Agència Catalana de Turisme JU 6460 Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) Total sense consolidar Despeses consolidables Total consolidat 324,3 20,0 22,2 7,0 3,2 2,1 1,6 1.973,5 42,8 3,1 26,9 31,0 64,8 91,5 18,0 7,9 153,1 72,1 25,0 9,1 383,5 581,9 107,3 153,1 18,8 18,8 315,4 6,3 327,7 138,5 9,3 64,7 11,2 41,4 7,5 1,1 1,4 0,4 20,8 212,9 1,7 8,2 38,2 47,4 15,0 35,2 5.466,8 5,2 5.461,6 Pressupost 2012 273,4 15,4 15,3 6,3 2,9 1,8 1,5 2.592,4 38,5 2,9 25,6 86,3 31,2 65,7 90,6 18,2 15,6 142,5 76,6 25,2 9,1 398,0 625,6 100,1 106,9 18,3 17,8 273,7 6,1 245,5 169,4 9,4 66,5 9,4 40,3 6,1 0,9 1,2 0,4 20,6 284,5 1,7 8,3 12,5 168,7 14,9 38,5 6.182,4 22,3 6.160,1 Variació 2012/2011 Import % -50,8 -4,6 -6,9 -0,7 -0,3 -0,3 -0,1 618,8 -4,2 -0,2 -1,3 86,3 0,2 0,8 -0,8 0,1 7,7 -10,6 4,5 0,2 0,0 14,5 43,7 -7,3 -46,2 -0,5 -1,0 -41,8 -0,2 -82,2 31,0 0,1 1,9 -1,8 -1,1 -1,3 -0,2 -0,2 -0,0 -0,2 71,6 0,1 -25,6 121,3 -0,1 3,3 715,6 17,2 698,5 -15,7 -23,0 -31,1 -9,9 -10,1 -12,1 -8,1 31,4 -9,9 -6,4 -4,8 0,6 1,3 -0,9 0,8 98,5 -6,9 6,2 1,0 0,2 3,8 7,5 -6,8 -30,2 -2,9 -5,1 -13,2 -3,3 -25,1 22,4 0,8 2,9 -15,8 -2,6 -18,0 -15,2 -13,3 -2,1 -1,0 33,6 0,0 1,0 -67,2 256,1 -0,7 9,3 13,1 332,5 12,8 En relació amb el 2011, hi ha diverses entitats que redueixen significativament els seus pressupostos. En aquest sentit, el pressupost d’Infraestructures Ferroviàries de Catalunya s’ha reduït en 82,2 milions d’euros (un 25,1%), el de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals en 50,8 milions d’euros (un 15,7%), el d’Aigües Ter-Llobregat en 46,2 milions d’euros (un 30,2%) i el de l’Institut Català del Sòl en 41,8 milions d’euros (un 13,2%). 191 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius D’altra banda, també cal remarcar l’increment dels pressupostos de l’Institut Català de Finances 618,8 milions d’euros (en part perquè ha assumit les competències de l’Institut Català del Crèdit Agrari) però sobretot com a conseqüència de l’augment de l’activitat d’intermediació financera. Pel que fa a l’estructura econòmica dels ingressos del conjunt de les entitats de dret públic, el 41% corresponen a ingressos corrents, el 4,2% a ingressos de capital i el 54,8% a ingressos per variació d’actius i de passius financers, aquests últims ingressos imputables, principalment, a l’Institut Català de Finances i a l’Agència de Suport a l’Empresa Catalana. Aquesta estructura és molt semblant a la dels pressupostos per al 2011. Quant a l’origen dels ingressos d’aquest subsector, un 31,3% provenen del sector públic de la Generalitat, i més concretament, el 22,6% són en concepte de transferències i aportacions de capital. Quadre 8.1.5.2 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 SUBSECTOR ENTITATS DE DRET PÚBLIC CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOS Milions € Capítols Pressupost 2011 1. Impostos directes 2. Impostos indirectes 3. Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos 4. Transferències corrents 5. Ingressos patrimonials Total ingressos corrents 6. Alienació d'inversions reals 7. Transferències de capital Total ingressos de capital Total ingressos no financers 8. Variació d'actius financers 9. Variació de passius financers Total ingressos financers Total consolidat 1.367,4 586,5 216,7 2.170,7 158,1 239,1 397,1 2.567,8 1.238,8 1.655,0 2.893,9 5.461,6 Pressupost 2012 1.577,2 689,6 257,5 2.524,3 79,9 181,8 261,7 2.786,0 1.309,3 2.064,8 3.374,1 6.160,1 Variació 2012/2011 Import % 209,8 103,1 40,7 353,6 -78,1 -57,3 -135,4 218,2 70,4 409,8 480,2 698,5 15,3 17,6 18,8 16,3 -49,4 -24,0 -34,1 8,5 5,7 24,8 16,6 12,8 Pel que fa a la classificació per programes, les polítiques de despesa amb més pes es concentren, d’una banda, en l’àrea de Foment i regulació de sectors productius, principalment en la política del Crèdit Oficial i Sector Financer amb 2.592,3 milions d’euros, xifra que correspon en la seva totalitat a despeses de l’Institut Català de Finances, i que representa un 31,4% més que per als pressupostos del 2011. D’altra banda, en l’àrea de producció de béns públics de caràcter econòmic, les polítiques amb més pes són la de Cicle de l’aigua (732,1 milions d’euros) desenvolupada per l’Agència Catalana de l’Aigua i per 192 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius Aigües Ter-Llobregat, Transport (635,2 milions d’euros) gestionada, principalment, per Ferrocarrils de la Generalitat i Ifercat i, finalment, la de Societat de la informació i el coneixement i telecomunicacions (561,8 milions d’euros) que correspon en major mesura al pressupostos del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació i de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). També cal esmentar les polítiques de Salut, amb un pressupost previst de 534,3 milions d’euros i gestionada per diverses entitats adscrites al Departament de Salut, i la d’Habitatges i actuacions urbanes, amb una dotació de 336,6 milions d’euros, i que correspon al 63,4% del pressupost de l’Institut Català del Sòl i a la totalitat del de l’Agència d’Habitatge de Catalunya. Quadre 8.1.5.3 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 SUBSECTOR ENTITATS DE DRET PÚBLIC CLASSIFICACIÓ DE LES DESPESES PER POLÍTIQUES (Capítols d'1 a 9) Milions € Codi Àrees i polítiques de despesa 11 12 13 1 21 22 23 2 32 3 41 42 43 44 47 4 51 52 53 54 55 57 58 5 61 62 63 65 66 67 6 Total Pressupost 2011 Alta direcció de la Generalitat i el seu Govern Administració i serveis generals Relacions institucionals i processos electorals Funcionament de les institucions i administració general Justícia Seguretat i protecció civil Relacions exteriors i cooperació al desenvolupament Serveis públics generals Promoció social Protecció i promoció social Salut Educació Habitatge i actuacions urbanes Cultura Esports Producció de béns públics de caràcter social Cicle de l'aigua Transport Societat de la informació i el coneixement i telecomunicacions Ordenació del territori i urbanisme Actuacions ambientals Recerca, desenvolupament i innovació Altres actuacions de caràcter econòmic Producció de béns públics de caràcter econòmic Agricultura, ramaderia i pesca Indústria Energia i mines Turisme Desenvolupament empresarial Crèdit oficial i sector financer Foment i regulació de sectors productius 193 9,9 53,1 3,7 66,7 35,2 8,7 22,0 66,0 21,1 21,1 455,5 7,3 360,9 75,9 20,0 919,5 735,0 699,3 540,9 93,0 114,8 89,6 34,4 2.307,0 2,5 9,9 38,0 45,6 11,8 1.973,5 2.081,4 5.461,6 Pressupost 2012 9,0 53,3 3,3 65,6 38,5 8,5 15,3 62,3 20,8 20,8 534,3 6,8 336,6 75,9 15,4 968,9 732,1 635,2 561,8 97,7 105,9 127,5 33,5 2.293,8 2,5 58,0 12,4 40,3 43,1 2.592,3 2.748,7 6.160,1 Variació 2012/2011 Import % -0,9 0,2 -0,4 -1,1 3,3 -0,2 -6,8 -3,7 -0,3 -0,3 78,8 -0,5 -24,3 -0,0 -4,6 49,4 -2,9 -64,0 20,9 4,7 -8,9 37,9 -0,9 -13,2 0,0 48,1 -25,6 -5,3 31,3 618,8 667,3 698,5 -8,7 0,4 -11,7 -1,6 9,3 -2,3 -30,8 -5,6 -1,2 -1,2 17,3 -6,4 -6,7 0,0 -23,0 5,4 -0,4 -9,2 3,9 5,0 -7,7 42,2 -2,6 -0,6 0,3 486,6 -67,3 -11,7 266,2 31,4 32,1 12,8 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius En relació amb l’estructura econòmica del pressupost de despeses, un 36,1% correspon a despeses corrents, un 10,3% a despeses de capital i un 53,7% a despeses financeres. Respecte dels pressupostos del 2011, destaca l’augment dels capítols de variació d’actius i de passius financers que han augmentat en coherència amb la política de préstecs, en 481,7 milions d’euros i 268,1 milions d’euros respectivament, i la reducció del capítol d’inversions reals que disminueixen en 285,9 milions d’euros, que representa una reducció del 36,1% del pressupost del subsector. Quadre 8.1.5.4 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 SUBSECTOR ENTITATS DE DRET PÚBLIC CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESES Milions € Capítols Pressupost 2011 1. Remuneracions del personal 2. Despeses corrents de béns i serveis 3. Despeses financeres 4. Transferències corrents 5. Fons de Contingència Total despeses corrents 6. Inversions reals 7. Transferències de capital Total despeses de capital Total despeses no financeres 8. Variació d'actius financers 9. Variació de passius financers Total despeses financeres Total consolidat 589,6 983,9 231,2 198,0 2.002,8 793,0 109,5 902,5 2.905,3 1.807,1 749,2 2.556,3 5.461,6 Pressupost 2012 603,6 1.087,4 293,5 237,0 2.221,5 507,1 125,4 632,4 2.854,0 2.288,8 1.017,3 3.306,2 6.160,1 Variació 2012/2011 Import % 14,0 103,5 62,3 39,0 218,8 -285,9 15,8 -270,1 -51,4 481,7 268,1 749,8 698,5 2,4 10,5 27,0 19,7 10,9 -36,1 14,5 -29,9 -1,8 26,7 35,8 29,3 12,8 8.1.6. Els pressupostos de les societats mercantils Les societats mercantils es regeixen pel que disposen el Decret legislatiu 2/2002, de 24 de desembre, pel que s’aprova el Text refós de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l’Estatut de l’Empresa Pública Catalana, els seus estatut i les normes de dret privat. El pressupost previst per al 2012 per al conjunt de les societats mercantils és de 2.898,8 milions d’euros (un cop eliminades la transferència de recursos entre aquestes entitats), xifra que representa un increment del 26,6% respecte dels pressupostos per al 2011. 194 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius Quadre 8.1.6.1 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 SUBSECTOR SOCIETATS MERCANTILS CLASSIFICACIÓ ORGÀNICA Milions € Agrup. Codi Denominació Pressupost 2011 PR 6260 Televisió de Catalunya, SA (TVC) PR 6270 Catalunya Ràdio SRG, SA PR 6300 TVC Edicions i Publicacions, SA PR 6690 TVC Multimèdia, SL PR 6700 CCRTV Interactiva, SA PR 6770 Activa Multimèdia Digital, SL PR 6900 Intracatalonia, SA PR 8620 Circuits de Catalunya, SL PR 8785 Circuit de Motocròs de Catalunya, SL EC 6390 Gestió d’Infraestructures, SAU (GISA) EC 6450 Regs de Catalunya, SAU (REGSA) EC 6840 Reg Sistema Segarra-Garrigues, SAU (REGSEGA) EC 6910 Equipaments i Edificis de Catalunya, SA EC 7065 Institut Català de Finances Capital, SGECR, SAU EC 7100 ICF Holding, SAU EC 7290 Fira 2000, SA EC 8650 Instruments Financers per a Empreses Innovadores, SLU EC 8870 Grup UOC, SL EC 8880 Eureca Media, SL EC 8890 Editorial UOC, SL SA 6610 Energètica d’Instal·lacions Sanitàries, SA (EISSA) SA 6650 Sistema d’Emergències Mèdiques, SA (SEMSA) SA 7110 UDIAT, Centre Diagnòstic, SA SA 7670 Sabadell Gent Gran Centre de Serveis, SA SA 8790 Consorci de Prevenció i Salut Terrassa, SL SA 8800 Aura Salut Pública i Serveis Sociosanitaris, SL SA 8835 For Tissues and Cells SA 8855 Barnaclínic, SA SA 8865 Gesclínic, SA SA 7235 Coordinació Logística Sanitària, AIE SA 7750 Logaritme Serveis Logístics AIE PO 6380 TABASA, Infraestructures i Serveis de Mobilitat, SA PO 6400 Equacat, SA PO 6410 Centrals i Infraestructures per a la Mobilitat i les Activitats Logístiques, SA (CIMALSA PO 6420 Túnel del Cadí, SAC PO 7225 Cargometro Rail Transport, SA PO 7260 Ecoparc de Residus Industrials, SA PO 7295 Terminal Intermodal de l'Empordà, SL PO 7930 Aeroports públics de Catalunya, SLU PO 8680 Societat d'Estiba dels Ports Catalans, SA PO 8690 Remodelacions Urbanes, SA PO 8700 Gestió de Màrqueting i Serveis de les Comarques Gironines, SLU PO 8710 Geocat, Gestió de Projectes, SA PO 8720 Autometro, SA PO 8730 FGC Mobilitat, SA CU 6340 Teatre Nacional de Catalunya, SA (TNC) AG 6440 Promotora d’Exportacions Catalanes, SA (PRODECA) AG 6580 Forestal Catalana, SA IU 6510 Empresa de Promoció i Localització Industrial de Catalunya, SA (EPLICSA) IU 8410 Societat Catalana d'Inversió en Empreses de Base Tecnològica, SA IU 6520 Eficiència Energètica, SA IU 6530 Sanejament Energia, SA Total sense consolidar Despeses consolidables Total consolidat 388,9 49,8 1,2 1,2 10,2 4,8 3,9 34,1 0,7 681,9 54,7 159,2 215,9 0,8 73,2 91,8 8,8 0,9 3,7 0,5 1,8 224,1 26,9 3,6 0,4 1,0 0,2 11,1 5,2 2,6 15,7 123,3 1,5 37,3 31,9 1,6 3,7 0,1 19,2 1,1 3,5 4,2 2,5 1,6 0,1 12,5 4,5 15,1 1,1 0,1 1,4 0,2 2.345,0 54,7 2.290,3 Pressupost 2012 338,9 43,9 1,3 0,0 4,3 35,2 0,2 789,4 110,2 146,3 809,8 0,7 36,4 55,9 7,9 0,8 3,3 0,6 224,1 26,9 3,7 0,3 1,0 0,2 11,1 2,6 16,5 113,9 1,7 37,0 27,9 1,7 4,3 0,8 18,2 1,0 4,2 2,2 1,6 0,1 11,7 4,7 12,3 36,1 0,1 1,3 0,0 2.952,7 53,9 2.898,8 Variació 2012/2011 Import % -50,0 -5,9 0,1 -1,1 -10,2 -4,8 0,4 1,1 -0,4 107,5 55,5 -12,9 593,9 -0,1 -36,8 -35,9 -0,9 -0,1 -0,3 0,0 -1,8 0,1 0,0 -0,0 0,0 0,0 0,0 -5,2 -0,0 0,8 -9,4 0,2 -0,3 -4,0 0,1 0,6 0,7 -1,0 -0,1 -3,5 -0,2 0,0 -0,8 0,2 -2,7 35,0 -0,1 -0,2 607,7 -0,8 608,5 -12,8 -11,8 7,3 -97,3 -100,0 -100,0 10,4 3,3 -64,1 15,8 101,6 -8,1 275,1 -13,0 -50,3 -39,1 -10,5 -6,9 -9,4 1,1 -100,0 0,0 0,2 0,7 -8,6 1,6 0,5 0,3 -100,0 -0,6 5,4 -7,6 10,0 -0,8 -12,6 9,4 16,5 820,2 -5,3 -9,7 -100,0 0,0 -10,0 2,2 0,0 -6,2 4,4 -18,0 3.323,6 0,0 -3,8 -88,4 25,9 -1,4 26,6 Els pressupostos de la Generalitat per al 2012 inclouen quaranta-set societats mercantils, cinc menys que a l’exercici 2011. Les entitats que es donen de baixa són Energètica d’Instal·lacions Sanitàries, SA (EISSA), Gesclínic, SA (que s’integra al Consorci d’Atenció Primària de Salut de l’Eixample), Remodelacions Urbanes, SA (l’INCASOL s’ha subrogat en els seus drets i obligacions un cop dissolta) i, finalment, CCRTV Interactiva, SA i Activa Multimèdia Digital, SL (ambdues absorbides per Televisió de Catalunya, SA). 195 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius Les entitats que presenten un pressupost més elevat són: Equipaments i Edificis de Catalunya, SA (nova denominació de l’empresa ICF Equipaments, SAU) amb una previsió de 809,8 milions d’euros i Gestió d’Infraestructures, SAU (GISA) amb una previsió de 789,4 milions d’euros, que entre ambdues representen més del 54% del pressupost total del subsector societats mercantils. A continuació destaca el pressupost de Televisió de Catalunya, SA amb 338,9 milions d’euros (que representa l’11,5 del pressupost total del subsector) i el de Sistema d’Emergències Mèdiques, SA amb 224,1 milions d’euros (7,6% del total del subsector). El notable creixement dels pressupostos d’aquest subsector es deu a l’augment del pressupost Equipaments i Edificis de Catalunya, SA, derivat d’un important refinançament del seu deute, i al creixement de les inversions de GISA i Regs de Catalunya, SAU (REGSA); sense aquests increments, el pressupost agregat del subsector també disminuiria. De l’estructura econòmica d’ingressos i despeses es desprèn, bàsicament, el caràcter predominantment inversor de l’activitat de gran part de les societats mercantils amb els pressupostos més elevats. En aquest sentit, a més de les dues primeres esmentades també cal fer referència a REGSA, Reg Sistema Segarra-Garrigues, SAU (RESEGA), TABASA, Infraestructures i Serveis de Mobilitat, SA. Pel que fa als ingressos, els corrents representen el 27,9%, els de capital el 28,9% i els financers 43,2% del pressupost total del subsector. Quadre 8.1.6.2 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 SUBSECTOR SOCIETATS MERCANTILS CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOS Milions € Capítols Pressupost 2011 1. Impostos directes 2. Impostos indirectes 3. Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos 4. Transferències corrents 5. Ingressos patrimonials Total ingressos corrents 6. Alienació d'inversions reals 7. Transferències de capital Total ingressos de capital Total ingressos no financers 8. Variació d'actius financers 9. Variació de passius financers Total ingressos financers Total consolidat 669,6 37,8 148,3 855,7 618,8 1,3 620,1 1.475,8 477,1 337,4 814,5 2.290,3 196 Pressupost 2012 586,9 35,2 185,5 807,7 833,2 5,5 838,7 1.646,4 438,0 814,3 1.252,4 2.898,8 Variació 2012/2011 Import % -82,7 -2,6 37,2 -48,0 214,4 4,2 218,7 170,6 -39,1 476,9 437,8 608,5 -12,3 -6,9 25,1 -5,6 34,7 334,5 35,3 11,6 -8,2 141,3 53,8 26,6 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius Dins dels ingressos corrents destaca l’import previst en el capítol de taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos, amb 586,9 milions d’euros, dels quals un 44,3% corresponen a la prestació de serveis d’assistència sanitària. No obstant, respecte al 2011 el conjunt del capítol 3 es redueix un 12,3%. També és rellevant l’import del capítol d’ingressos patrimonials (185,5 milions d’euros), dels quals el 59% s’obtenen per rendiments de naturalesa financera, en bona part per interessos de préstecs i altres crèdits concedits per Equipaments i Edificis de Catalunya, SA i bona part de l’import restant obtinguts per lloguers de béns immobles de la mateixa entitat. Dins dels ingressos de capital, el capítol d’alienació d’inversions reals assoleix els 833,2 milions d’euros que representen un increment del 34,7%, molt vinculat als encàrrecs d’inversió que reben algunes d’aquestes entitats. Quant als ingressos financers, cal destacar el de variació de passius financers en 814,3 milions, que s’expliquen, pel refinançament de l’endeutament d’Equipaments i Edificis de Catalunya, SA que, per tant, també es veurà reflectit en el pressupost de despeses. Pel que fa a l’origen dels ingressos, el 54,4% provenen del sector públic de la Generalitat, mentre que dels obtinguts fora del sector públic, a banda dels esmentats per la variació de passius financers destaquen els que es preveuen obtenir pel capítol de taxes, venda de béns i serveis. 197 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius Quadre 8.1.6.3 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 SUBSECTOR SOCIETATS MERCANTILS CLASSIFICACIÓ DE LES DESPESES PER POLÍTIQUES (Capítols d'1 a 9) Milions € Codi Àrees i polítiques de despesa 12 1 21 22 2 31 32 33 3 41 42 43 44 47 4 52 53 54 55 56 57 58 5 61 62 63 64 67 6 Total Pressupost 2011 Administració i serveis generals Funcionament de les institucions i administració general Justícia Seguretat i protecció civil Serveis públics generals Protecció social Promoció social Foment de l'ocupació Protecció i promoció social Salut Educació Habitatge i actuacions urbanes Cultura Esports Producció de béns públics de caràcter social Transport Societat de la informació i el coneixement i telecomunicacions Ordenació del territori i urbanisme Actuacions ambientals Infraestructures agràries i rurals Recerca, desenvolupament i innovació Altres actuacions de caràcter econòmic Producció de béns públics de caràcter econòmic Agricultura, ramaderia i pesca Indústria Energia i mines Comerç Crèdit oficial i sector financer Foment i regulació de sectors productius 158,6 158,6 8,2 16,7 24,9 12,4 2,8 3,7 18,8 373,2 267,3 3,5 14,7 45,4 704,0 517,9 448,6 0,7 18,8 213,8 2,5 1.202,2 4,5 1,1 1,5 91,8 82,8 181,8 2.290,3 Pressupost 2012 785,2 785,2 6,0 7,0 13,0 8,1 2,4 12,3 22,8 368,1 192,9 11,9 40,3 613,2 661,7 384,4 0,0 16,7 256,5 0,1 2,2 1.321,6 4,7 36,1 1,3 55,9 45,0 143,0 2.898,8 Variació 2012/2011 Import % 626,6 626,6 -2,2 -9,7 -11,9 -4,2 -0,5 8,6 3,9 -5,1 -74,4 -3,5 -2,7 -5,1 -90,8 143,8 -64,2 -0,7 -2,1 42,7 0,1 -0,2 119,3 0,2 35,0 -0,2 -35,9 -37,8 -38,8 608,5 395,1 395,1 -26,9 -58,0 -47,7 -34,2 -16,1 235,6 20,8 -1,4 -27,8 -100,0 -18,6 -11,1 -12,9 27,8 -14,3 -93,0 -11,2 20,0 -10,0 9,9 4,3 3.323,6 -13,3 -39,1 -45,7 -21,3 26,6 Quant a les despeses segons la classificació per programes, les àrees de despesa amb major pes relatiu són la Producció de béns públics de caràcter econòmic (45,6%) i la Producció de béns públics de caràcter social (21,2%). Dins de la primera àrea de despesa esmentada destaca, en primer lloc, la política de Transport amb 661,7 milions d’euros (en la que gestionen recursos 11 societats mercantils). En segon lloc, la política de Societat de la informació i el coneixement i telecomunicacions, amb 384,4 milions d’euros i, en menor mesura, la política d’Infraestructures agràries i rurals, amb 256,5 milions d’euros gestionats per REGSA i REGSEGA. Pel que fa a l’àrea de despesa de Producció de bens públics de caràcter social destaca la política de Salut, amb 368,1 milions d’euros, dels quals el 61% són gestionats per SEMSA i entorn el 20% corresponen a inversions de GISA i Equipaments i Edificis de Catalunya, SA; i la política d’Educació, amb 192,9 milions d’euros, també gestionats gairebé en la seva totalitat per GISA i Equipaments i Edificis de Catalunya, SA, SA per a inversions. 198 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius El pressupost de la política de despesa Administració i serveis generals (785,2 milions d’euros) mereix un comentari a banda. Majoritàriament correspon al programa 126 Gestió d’equipaments i inversions públiques, centrat en la direcció i administració de la inversió i la gestió posterior d’equipaments de la Generalitat. Tanmateix, en l’exercici 2012 es preveu el refinançament de l’endeutament de d’Equipaments i Edificis de Catalunya, SA, que és d’un import elevat, i això explica l’elevat pressupost de despesa d’aquesta política que inclou l’amortització d’aquest endeutament refinançat. Quant a la classificació econòmica de les despeses, el capítol d’inversions reals (1.099,6 milions d’euros) absorbeix el 37,9% del total del pressupost. Gairebé el 64% d’aquestes inversions estan previstes en el pressupost de GISA, i la resta es concentra sobretot en els pressupostos d’Equipaments i Edificis de Catalunya, SA, TABASA, REGSEGA i REGSA. En relació al pressupost anterior, aquest capítol incrementa un 3,5%. Quadre 8.1.6.4 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 SUBSECTOR SOCIETATS MERCANTILS CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESES Milions € Capítols Pressupost 2011 1. Remuneracions del personal 2. Despeses corrents de béns i serveis 3. Despeses financeres 4. Transferències corrents 5. Fons de Contingència Total despeses corrents 6. Inversions reals 7. Transferències de capital Total despeses de capital Total despeses no financeres 8. Variació d'actius financers 9. Variació de passius financers Total despeses financeres Total consolidat 287,8 645,3 114,4 0,5 1.048,0 1.062,8 1.062,8 2.110,8 81,1 98,5 179,5 2.290,3 Pressupost 2012 Variació 2012/2011 Import % 269,6 554,9 115,5 0,4 940,4 1.099,6 1.099,6 2.040,0 108,3 750,4 858,7 2.898,8 -18,2 -90,3 1,2 -0,1 -107,6 36,8 36,8 -70,7 27,3 651,9 679,2 608,5 -6,3 -14,0 1,0 -25,9 -10,3 3,5 3,5 -3,4 33,6 662,1 378,3 26,6 D’altra banda, les despeses corrents (940,4 milions d’euros) representen el 32,4% del total del pressupost del subsector societats mercantils, si bé en relació a l’exercici 2011 es redueixen en 107,6 milions d’euros, disminució que es concentra en el capítol de remuneracions del personal i en el de despeses corrents de béns i serveis. 199 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius Finalment, les despeses financeres, amb coherència amb els ingressos i el refinançament singular d’una d’aquestes entitats, gairebé es quadrupliquen i passen a representar un 29,6% del pressupost total del subsector. 8.1.7. Els pressupostos dels consorcis Els consorcis són ens públics constituïts en el marc dels convenis de col·laboració formalitzats per la Generalitat i les seves entitats amb altres administracions o entitats públiques o privades sense ànim de lucre per al compliment de finalitats d’interès públic o d’utilitat social. Tenen personalitat jurídica pròpia diferenciada, patrimoni i tresoreria propis i actuen sotmesos plenament al dret públic. Els pressupostos del sector públic de la Generalitat per al 2012 inclouen seixanta-un consorcis, un menys que en l’exercici 2011. Aquesta variació correspon a la incorporació d’un consorci i a dues baixes. Concretament s’ha incorporat l’Agrupació Europea de Cooperació Territorial Hospital de la Cerdanya que, si bé formalment des d’un punt de vista jurídic no es tracta d’un consorci, sí que materialment es correspon a una col·laboració amb una altra administració, en aquest cas l’Estat francès. Aquesta entitat se subroga en drets i obligacions de la Fundació Privada Hospital Transfronterer de la Cerdanya que fins ara era la titular d’aquest equipament. Les baixes, corresponen al Consorci Gestió de la Fertilització Agrària de Catalunya i al Consorci Torreblanca. El pressupost agregat previst per al 2012 per al conjunt de consorcis del sector públic és de 3.199,9 milions d’euros. Tanmateix, si es descompta un petit import consolidable dins del propi subsector, el pressupost consolidat d’aquest es queda en 3.198,1 milions d’euros, un 0,8% menys que per als pressupostos del 2011. Pel seu pes específic, el Consorci de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), que articula la cooperació entre les administracions públiques titulars dels serveis i de les infraestructures del transport públic col·lectiu de la Regió Metropolitana de Barcelona, és el que preveu un pressupost més elevat, concretament 1.098,6 milions d’euros, xifra que representa el 34,3% del conjunt del pressupost del subsector. A distància de l’ATM destaquen els pressupostos d’alguns consorcis sanitaris i el Consorci d’Educació de Barcelona, amb 172,4 milions d’euros. 200 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius Quadre 8.1.7.1 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 SUBSECTOR CONSORCIS CLASSIFICACIÓ ORGÀNICA Milions € Agrup. Codi Denominació Pressupost 2011 PR 6920 Consorci del Circuit de Catalunya PR 7035 Consorci Urbanístic Portal Costa Brava-Illa de Blanes PR 7230 Patronat Catalunya Món PR 7400 Consorci del Circuit de Motocròs de Catalunya PR 7420 Consorci del Montsec GO 7210 Consorci Administració Oberta Electrònica de Catalunya GO 8930 Consorci del Museu Memorial de l'Exili EC 7200 Consorci Centre de Recerca en Economia Internacional EC 7450 Consorci Institut Català d'Arqueologia Clàssica EC 7460 Consorci Institut Català de Ciències Cardiovasculars EC 7470 Consorci Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer EC 7510 Consorci Centre de Recerca Matemàtica EC 7530 Consorci Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona EC 8130 Consorci Institut de Geomàtica EC 8420 Consorci Laboratori de Llum de Sincrotró EC 8440 Consorci Centre de Visió per Computador EC 8450 Consorci Institut de Física d'Altes Energies EC 8910 Consorci Markets, Organizations and Votes in Economics (MOVE) EC 8995 Consorci Centre Internacional de Mètodes Numèrics a l'Enginyeria EN 7870 Consorci d'Educació de Barcelona SA 6950 Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell SA 6960 Consorci Sanitari de Terrassa SA 6970 Consorci Sanitari de Barcelona SA 6980 Consorci Hospitalari de Vic SA 6990 Consorci Sanitari Integral SA 7000 Consorci Sanitari de l’Alt Penedès SA 7010 Consorci Sanitari de l’Anoia SA 7020 Consorci Sanitari de Mollet del Vallès SA 7030 Consorci del Laboratori Intercomarcal de l’Alt Penedès, l’Anoia i el Garraf SA 7040 Consorci Sanitari del Maresme SA 7540 Consorci de Castelldefels Agents de Salut SA 7785 Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona SA 7920 Consorci d'Atenció Primària de Salut de l'Eixample SA 8250 Hospital Clínic i Provincial de Barcelona SA 7475 Agrupació Europea de Cooperació Territorial Hospital de la Cerdanya SA 8810 Consorci Biopol de l'Hospitalet de Llobregat SA 8875 Consorci de Gestió Corporació Sanitària (CGCS) PO 6930 Consorci de l'Autoritat del Transport Metropolità PO 7180 Consorci Patronat de la Vall de Núria PO 7720 Consorci Port de Mataró PO 7960 Consorci del Parc de l'Espai d'Interès Natural de Gallecs PO 8120 Consorci Port de Portbou PO 8150 Consorci de l'Observatori del Paisatge PO 8160 Consorci Centre d'Estudis per a la Innovació del Transport (CENIT) PO 8170 Consorci del Transport Públic del Camp de Tarragona PO 8180 Consorci del Transport Públic de l'Àrea de Girona PO 8190 Consorci del Transport Públic de l'Àrea de Lleida PO 8510 Consorci de l'Habitatge de Barcelona PO 8520 Consorci Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals PO 8530 Consorci de l'Habitatge de l'Àrea Metropolitana de Barcelona CU 7160 Consorci del Teatre Fortuny de Reus CU 7490 Consorci Museu Nacional d'Art de Catalunya CU 7520 Consorci per a la Normalització Lingüística CU 8030 Consorci del Centre de Terminologia TERMCAT CU 8050 Consorci Casa de les Llengües CU 8770 Consorci Catalan Films & TV AG 8370 Consorci Gestió de la Fertilització Agrària de Catalunya BE 7085 Consorci Torreblanca BE 7150 Consorci Sant Gregori, de Girona BE 8500 Consorci de Serveis Socials de Barcelona IU 8090 Consorci Infraestructures de Telecomunicacions de Catalunya-ITCat IU 8390 Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya IU 8775 Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya Total sense consolidar Despeses consolidables Total consolidat 3,1 1,8 2,0 0,4 0,8 13,1 0,5 1,6 2,2 3,9 18,7 2,2 16,5 1,7 0,6 2,5 4,4 0,8 8,3 168,1 216,1 135,9 19,0 85,7 210,8 33,1 62,7 2,3 14,1 109,0 5,1 300,2 9,0 449,8 1,1 15,0 1.071,8 0,1 2,1 0,7 0,7 0,4 2,2 12,0 5,4 3,6 32,2 4,0 1,7 2,5 18,9 33,4 1,5 0,8 1,0 0,8 0,1 4,9 43,7 0,6 39,9 17,4 3.223,8 3.223,8 Pressupost 2012 2,7 0,1 1,5 0,3 1,0 11,8 0,4 2,4 2,1 3,9 18,4 1,2 15,5 1,6 0,0 2,5 3,7 0,2 8,4 172,4 220,7 139,7 8,6 89,4 172,3 33,5 62,3 0,5 12,6 107,9 5,1 300,8 9,0 441,3 20,8 0,9 14,9 1.098,6 0,1 2,2 0,7 0,9 0,4 1,5 16,8 6,3 4,6 13,4 4,9 1,6 2,0 16,8 32,1 1,4 0,8 0,9 4,7 45,8 0,0 39,7 13,5 3.199,9 1,8 3.198,1 Variació 2012/2011 Import % -0,3 -1,7 -0,5 -0,0 0,2 -1,4 -0,1 0,7 -0,1 0,1 -0,3 -1,0 -1,0 -0,1 -0,5 0,1 -0,7 -0,6 0,1 4,3 4,6 3,9 -10,4 3,6 -38,5 0,4 -0,4 -1,8 -1,5 -1,1 0,0 0,7 0,0 -8,5 20,8 -0,2 -0,0 26,8 -0,0 0,1 0,1 -0,0 -0,7 4,8 0,9 1,0 -18,9 0,9 -0,1 -0,5 -2,1 -1,3 -0,1 -0,0 -0,1 -0,8 -0,1 -0,1 2,1 -0,6 -0,2 -3,8 -23,6 1,8 -25,7 -10,2 -93,1 -27,0 -12,1 31,5 -10,5 -11,9 45,5 -4,6 1,4 -1,5 -43,9 -5,8 -6,5 -95,3 2,1 -15,4 -74,2 1,1 2,6 2,1 2,8 -54,5 4,2 -18,3 1,2 -0,7 -78,3 -10,5 -1,0 0,7 0,2 0,2 -1,9 -18,1 -0,3 2,5 -5,0 3,5 0,0 18,3 -3,7 -32,3 39,8 16,4 28,1 -58,6 23,3 -6,9 -20,7 -11,1 -3,8 -8,8 -0,8 -8,5 -100,0 -100,0 -2,9 4,8 -98,3 -0,6 -22 -0,7 -0,8 Quant al pressupost agregat del conjunt d’entitats de l’àmbit sanitari assoleix la xifra de 1.640,3 milions d’euros, el que representa un 51,3% de l’import total d’aquest subsector. Els consorcis que presenten un pressupost més elevat en l’àmbit de salut són l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona (assimilat a consorci), el Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona i Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell. 201 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius En relació als pressupostos de l’exercici anterior l’evolució més freqüent és la reducció, si bé en taxes baixes. Així, el conjunt dels consorcis de l’àmbit sanitari disminueix un 1,7%. Entre els d’import més significatiu que redueixen el seu pressupost hi figura el Consorci de l’Habitatge de Barcelona. En sentit contrari, els consorcis vinculats a la gestió del transport presenten un pressupost superior al del 2011. Quadre 8.1.7.2 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 SUBSECTOR CONSORCIS CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOS Milions € Capítols Pressupost 2011 1. Impostos directes 2. Impostos indirectes 3. Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos 4. Transferències corrents 5. Ingressos patrimonials Total ingressos corrents 6. Alienació d'inversions reals 7. Transferències de capital Total ingressos de capital Total ingressos no financers 8. Variació d'actius financers 9. Variació de passius financers Total ingressos financers Total 2.123,1 905,4 13,6 3.042,1 49,4 63,0 112,4 3.154,5 60,5 8,9 69,3 3.223,8 Pressupost 2012 2.102,3 899,1 13,7 3.015,0 45,8 69,3 115,1 3.130,2 66,1 1,8 68,0 3.198,1 Variació 2012/2011 Import % -20,8 -6,4 0,1 -27,0 -3,6 6,3 2,7 -24,3 5,7 -7,0 -1,4 -25,7 -1,0 -0,7 0,7 -0,9 -7,3 10,0 2,4 -0,8 9,4 -79,2 -2,0 -0,8 Pel que fa a l’estructura econòmica dels ingressos, el 94,3% del total corresponen a ingressos corrents. El capítol de taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos, amb 2.102,3 milions d’euros, que es generen principalment de la prestació de serveis, és el més elevat, si bé pateix una lleu disminució de l’1% respecte dels pressupostos per al 2011. L’altra gran font d’ingressos són les transferències corrents amb 899,1 milions d’euros, procedents bàsicament de les administracions consorciades, que també disminueixen lleugerament. Els ingressos de capital, 115,1 milions d’euros, augmenten molt lleugerament però representen tan sols un 3,6% dels ingressos. Finalment, el pes dels ingressos financers encara és inferior, 68 milions d’euros i un 2,1% del total i també disminueixen lleugerament. D’altra banda, pel que fa a l’origen dels ingressos, un 63,7% dels mateixos provenen del sector públic de la Generalitat. En particular, un 44% corresponen al capítol de taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos i un 15,8% en concepte de transferències corrents. Les principals polítiques de despesa dels pressupostos dels consorcis són la política de Salut, amb 1.630,8 milions d’euros, que representa el 51% del total del subsector i la política de Transport, amb 1.129,3 milions d’euros, que representa el 33,7% del total. També 202 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius destaquen, a distància, les polítiques d’Educació (170,6 milions d’euros), en mans del Consorci d’Educació de Barcelona, i la de Recerca, desenvolupament i innovació (67,1 milions d’euros). Quadre 8.1.7.3 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 SUBSECTOR CONSORCIS CLASSIFICACIÓ DE LES DESPESES PER POLÍTIQUES (Capítols d'1 a 9) Milions € Codi Àrees i polítiques de despesa 12 13 1 23 2 31 33 3 41 42 43 44 45 47 4 52 53 54 57 5 61 64 65 6 Total Pressupost 2011 Administració i serveis generals Relacions institucionals i processos electorals Funcionament de les institucions i administració general Relacions exteriors i cooperació al desenvolupament Serveis públics generals Protecció social Foment de l'ocupació Protecció i promoció social Salut Educació Habitatge i actuacions urbanes Cultura Llengua catalana Esports Producció de béns públics de caràcter social Transport Societat de la informació i el coneixement i telecomunicacions Ordenació del territori i urbanisme Recerca, desenvolupament i innovació Producció de béns públics de caràcter econòmic Agricultura, ramaderia i pesca Comerç Turisme Foment i regulació de sectors productius 20,6 0,5 21,1 2,0 2,0 47,1 39,9 87,1 1.648,7 168,1 34,0 22,4 35,7 3,4 1.912,2 1.095,6 13,7 1,1 70,4 1.180,7 0,8 17,4 2,6 20,8 3.223,8 Pressupost 2012 9,9 0,4 10,3 1,5 1,5 49,3 39,7 89,0 1.630,8 170,6 15,0 19,7 34,3 3,1 1.873,4 1.129,3 11,8 1,0 67,1 1.209,2 13,5 1,2 14,8 3.198,1 Variació 2012/2011 Import % -10,7 -0,1 -10,7 -0,5 -0,5 2,2 -0,2 1,9 -17,9 2,5 -19,0 -2,7 -1,4 -0,4 -38,8 33,7 -1,9 -0,1 -3,2 28,4 -0,8 -3,8 -1,3 -6,0 -25,7 -51,9 -11,9 -51,0 -27,0 -27,0 4,6 -0,6 2,2 -1,1 1,5 -56,0 -12,0 -4,0 -10,4 -2,0 3,1 -14,2 -9,4 -4,6 2,4 -100,0 -22,0 -52,6 -29,0 -0,8 Pel que fa a les variacions respecte dels pressupostos per al 2011, destaca la política de Transport, que augmenta en 33,7 milions d’euros (un 3,1%), sobretot per l’increment del pressupost del Consorci de l'Autoritat del Transport Metropolità. En canvi, la gran majoria de polítiques veuen reduïda lleugerament la seva dotació en termes absoluts. Les reduccions més importants es donen en la política d’Habitatge i actuacions urbanes (pel Consorci de l'Habitatge de Barcelona) i a Salut (a causa de la disminució del pressupost del Consorci Sanitari Integral i del Consorci Sanitari de Barcelona). Quant a la classificació econòmica de les despeses, tal i com correspon a un subsector amb un pes específic de les entitats especialitzades en prestació de serveis de transports i sanitaris, les més rellevants són les despeses corrents vinculades a la prestació dels serveis, que representen el 93,6% del total del pressupost del subsector. Les despeses de capital sumen 158,5 milions d’euros. El capítol de transferències de capital, amb un import de 48,5 milions d’euros, correspon molt majoritàriament a transferències del Consorci de l'Autoritat del Transport Metropolità a empreses privades. Pel que fa a les inversions reals, 203 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius amb un import de 110 milions d’euros, el 66% corresponen a les inversions previstes per al Consorci d'Educació de Barcelona (42,7 milions d’euros) i el Consorci del Barri de la Mina (29,7 milions d’euros). Quadre 8.1.7.4 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 SUBSECTOR CONSORCIS CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESES Milions € Capítols Pressupost 2011 1. Remuneracions del personal 2. Despeses corrents de béns i serveis 3. Despeses financeres 4. Transferències corrents 5. Fons de Contingència Total despeses corrents 6. Inversions reals 7. Transferències de capital Total despeses de capital Total despeses no financeres 8. Variació d'actius financers 9. Variació de passius financers Total despeses financeres Total 1.108,8 1.286,3 28,0 593,4 3.016,6 97,4 56,5 153,9 3.170,5 7,0 46,3 53,3 3.223,8 Pressupost 2012 1.074,2 1.305,4 25,0 587,2 2.991,8 110,0 48,5 158,5 3.150,3 0,4 47,4 47,8 3.198,1 Variació 2012/2011 Import % -34,6 19,1 -3,0 -6,2 -24,8 12,5 -8,0 4,5 -20,2 -6,6 1,1 -5,5 -25,7 -3,1 1,5 -10,7 -1,0 -0,8 12,9 -14,1 2,9 -0,6 -93,7 2,4 -10,2 -0,8 En relació al 2011, les despeses corrents disminueixen en 24,8 milions d’euros (a una taxa del 0,8%), mentre que les despeses de capital augmenten molt lleugerament (4,5 milions d’euros i un 2,9%) i es redueix també les despeses financeres (5,5 milions d’euros i una taxa del 10,2%), en especial la variació d’actius financers. 8.1.8. Els pressupostos de les fundacions Les fundacions es regeixen per la legislació catalana de fundacions i els correspon la realització d’activitats de foment o de caire social que no puguin ser prestades directament per l’Administració o pels seus ens administratius. En els pressupostos de la Generalitat per al 2012 s’inclouen un total de quaranta-tres fundacions, tres menys que en l’exercici 2011. Aquesta variació correspon a la incorporació de la Fundació Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, en què la participació de la Generalitat ha passat a ser majoritària, i a quatre entitats que han causat baixa. D’aquestes, dues s’adscriuen al Departament de Salut: Transplant Services Foundation (TSF), que s’integra al Banc de Sang i Teixits i la Fundació Privada Hospital Transfronterer de la Cerdanya en els drets i obligacions de la qual se subroga l’Agrupació Europea de Cooperació Territorial Hospital de la Cerdanya, que s’assimila a un consorci a 204 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius efectes pressupostaris. Les altres dues, al Departament d’Empresa i ocupació: la Fundació Privada Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya i la Societat de la Informació Solidària i Sostenible a Catalunya (SISOSCAT), Fundació Privada, en previsió de dissolució. El pressupost previst per al 2012 per al conjunt de fundacions és de 707,5 milions d’euros, un 1,2% més que el dels pressupostos anteriors, si bé en termes homogenis només supera els del 2011 en 0,2%. El pressupost més elevat correspon al de la Fundació Privada de Gestió Sanitària de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, amb 309,5 milions d’euros. La segueix la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya, amb un pressupost de 99,8 milions d’euros. A distància, i amb un pressupost individual entre els 20 i els 33 milions d’euros, cal destacar la Fundació Hospital Universitari Vall d'Hebron - Institut de Recerca, la Fundació Privada Centre de Regulació Genòmica, la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats, Fundació Privada, la Fundació Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge i la Fundació Privada Institut de Recerca Biomèdica. 205 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius Quadre 8.1.8.1 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 SUBSECTOR FUNDACIONS CLASSIFICACIÓ ORGÀNICA Milions € Agrup. Codi Denominació Pressupost 2011 PR 8020 Centre de Documentació Política PR 8780 Fundació La Marató de TV3 EC 7070 Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya EC 7080 Fundació Institució Catalana de Suport a la Recerca EC 7105 Fundació Institució dels Centres de Recerca de Catalunya (Fundació I-CERCA) EC 7580 Fundació Privada Centre de Regulació Genòmica EC 7590 Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC) EC 7600 Fundació Privada Institut Català d'Investigació Química EC 7610 Fundació Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) EC 7660 Fundació Privada Institut Català de Nanotecnologia (ICN) EC 7760 Fundació Privada Institut de Recerca Biomèdica (IRB) EC 7990 Fundació Privada Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer (IMPPC) EC 8080 Fundació Privada Catalana per a l'Ensenyament de l'Idioma Anglès i l'Educació en Anglès EC 8460 Institut Català de Recerca de l'Aigua, Fundació Privada (ICRA) EC 8470 Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, Fundació Privada (ICRPC) EC 8480 Fundació Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICF Miquel Crusafont) EC 8490 Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats, Fundació Privada EC 8920 Fundació Privada Institut Català de Ciències del Clima (IC3) EN 8220 Fundació Privada per a l'Escola Superior de Música de Catalunya EN 8230 Fundació Privada Jove Orquestra Nacional de Catalunya SA 7115 Fundació Privada Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) SA 7135 Fundació Institut Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) SA 7145 Fundació Hospital Universitari Vall d'Hebron - Institut de Recerca (HUVH IR) SA 7155 Fundació Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) SA 7175 Institut de Recerca Biomèdica de Lleida Fundació Dr. Pifarré SA 7185 Fundació Institut de recerca contra la leucèmia Josep Carreras SA 8280 Fundació Privada Institut d'Investigació Oncològica de Vall-Hebron (VHIO) SA 8290 Fundació Institut d'Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IdIBGI) SA 8300 Fundació Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) SA 8330 Fundació Privada Centre Tic i Salut SA 8340 Fundació Privada Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB) SA 8350 Fundació Privada Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) SA 8360 Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona SA 8820 Fundació Privada Salut del Consorci Sanitari del Maresme SA 8840 Fundació Parc Taulí, Fundació Privada SA 8320 Fundació Privada Hospital Transfronterer de la Cerdanya SA 7465 Fundació Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau SA 8885 Transplant Services Foundation (TSF) SA 8990 Fundació Privada de Gestió Sanitària de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau SA 8260 Fundació Privada de l'Hospital de Viladecans per a la Recerca i la Docència SA 8270 Fundació Institut d'Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol (IGTP) CU 8240 Fundació Privada Fira d'Espectacles d'Arrel Tradicional, Mediterrània AG 8380 Fundació Privada del Món Rural IU 7275 Fundació Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya. IU 7620 Fundació Privada I2CAT, Internet i Innovació Digital a Catalunya IU 8100 Societat de la Informació Solidària i Sostenible a Catalunya (SISOSCAT), Fundació Privada IU 8110 Fundació Privada Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya Total sense consolidar Despeses consolidables Total consolidat 1,4 7,2 98,3 3,2 0,4 27,7 6,6 14,1 13,1 8,2 21,0 3,4 1,1 3,3 0,3 1,8 23,1 1,5 11,6 0,8 0,1 17,0 34,8 2,6 3,7 1,8 7,4 4,0 23,4 1,8 2,6 3,9 6,6 1,0 4,9 2,1 5,4 309,6 0,3 9,3 1,2 0,6 1,0 5,5 0,0 0,1 698,9 698,9 Pressupost 2012 1,3 7,7 99,8 2,1 0,5 30,2 5,8 14,1 13,9 8,5 21,7 5,4 1,0 3,1 0,3 1,8 23,8 1,2 11,5 0,8 0,1 16,3 33,6 2,8 4,7 1,4 7,8 3,9 22,7 1,4 2,6 4,1 7,7 1,0 4,2 14,5 309,5 0,2 6,5 1,1 0,4 0,9 5,6 707,5 707,5 Variació 2012/2011 % Import -0,1 0,5 1,5 -1,1 0,1 2,5 -0,8 0,0 0,8 0,3 0,8 2,0 -0,1 -0,1 -0,0 0,0 0,7 -0,2 -0,2 0,0 -0,7 -1,2 0,1 0,9 -0,4 0,4 -0,2 -0,7 -0,4 0,0 0,2 1,1 -0,0 -0,8 -2,1 14,5 -5,4 -0,1 -0,1 -2,9 -0,1 -0,1 -0,0 0,1 -0,0 -0,1 8,7 8,7 -8,4 7,6 1,6 -34,9 25,6 8,9 -12,7 0,0 6,5 3,7 3,8 57,2 -13,4 -3,3 -1,6 0,8 3,2 -15,8 -1,5 6,2 0,0 -4,3 -3,5 4,9 25,1 -21,3 5,6 -4,1 -3,2 -20,7 1,5 6,3 16,3 -4,3 -15,7 -100,0 -100,0 0,0 -42,2 -30,8 -6,6 -23,2 -4,6 2,2 -100,0 -100,0 1,2 1,2 Pel que fa a l’estructura econòmica dels ingressos, cal destacar que el 96,4% són ingressos corrents, un 2,9% són de capital i el 0,7% restant són ingressos financers. Pel que fa als ingressos corrents, destaquen el capítol de transferències corrents, per un import de 281,7 milions d’euros (que representen 39,8% respecte del total) amb un creixement del 7,3% i, sobretot el de taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos, amb un import de 386,5 milions d’euros (un 54,6% respecte del total), que respecte el 2011 disminueix en un 1,7%. Quan a l’origen dels ingressos, un 60,9% dels mateixos provenen del sector públic de la Generalitat, d’entre els quals destaca els que corresponen a la contraprestació dels serveis sanitaris per part de la Fundació Privada de Gestió Sanitària de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. 206 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius Quadre 8.1.8.2 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 SUBSECTOR FUNDACIONS CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOS Milions € Capítols Pressupost 2011 1. Impostos directes 2. Impostos indirectes 3. Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos 4. Transferències corrents 5. Ingressos patrimonials Total ingressos corrents 6. Alienació d'inversions reals 7. Transferències de capital Total ingressos de capital Total ingressos no financers 8. Variació d'actius financers 9. Variació de passius financers Total ingressos financers Total Variació 2012/2011 Import % Pressupost 2012 393,2 262,4 13,4 669,0 0,0 27,1 27,2 696,2 0,4 2,2 2,6 698,9 386,5 281,7 13,6 681,7 0,0 20,6 20,6 702,3 1,5 3,7 5,2 707,5 -6,8 19,2 0,2 12,7 0,0 -6,6 -6,6 6,1 1,1 1,5 2,6 8,7 -1,7 7,3 1,4 1,9 16,3 -24,3 -24,2 0,9 242,0 68,1 97,6 1,2 Pel que fa a les principals polítiques de despesa, destaca la política de Salut, amb 310,5 milions d’euros, i la política d’Educació, amb 108,8 milions d’euros; despesa prevista gairebé en la seva totalitat en el pressupost per la Fundació Privada de Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i el de la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya respectivament. També cal destacar la política de Recerca, desenvolupament i innovació, amb 277,4 milions d’euros, gestionada per un gran nombre d’entitats del subsector. Precisament, la política de Recerca, desenvolupament i innovació és la que presenta l’increment més important en termes absoluts (15,8%). Tanmateix, el creixement dels recursos que es destinen a recerca, desenvolupament i innovació s’explica, sobretot, per la incorporació a l’àmbit de consolidació dels pressupostos per al 2012 de la Fundació Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Quadre 8.1.8.3 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 SUBSECTOR FUNDACIONS CLASSIFICACIÓ DE LES DESPESES PER POLÍTIQUES (Capítols d'1 a 9) Milions € Codi Àrees i polítiques de despesa 41 42 44 4 53 57 5 61 6 Total Pressupost 2011 Salut Educació Cultura Producció de béns públics de caràcter social Societat de la informació i el coneixement i telecomunicacions Recerca, desenvolupament i innovació Producció de béns públics de caràcter econòmic Agricultura, ramaderia i pesca Foment i regulació de sectors productius 318,1 107,5 1,2 426,8 9,9 261,6 271,5 0,6 0,6 698,9 207 Pressupost 2012 310,5 108,8 1,1 420,4 9,3 277,4 286,7 0,4 0,4 707,5 Variació 2012/2011 Import % -7,6 1,2 -0,1 -6,4 -0,6 15,8 15,2 -0,1 -0,1 8,7 -2,4 1,2 -6,6 -1,5 -5,6 6,0 5,6 -23,2 -23,2 1,2 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius Pel que fa a la classificació econòmica de les despeses, no es produeixen canvis massa rellevants respecte els pressupostos per al 2011. Les despeses més significatives continuen sent les despeses corrents, que amb 671,6 milions d’euros representen el 94,9% del total. D’aquest volum de despeses, 344,4 milions d’euros corresponen a remuneracions del personal i 296,3 milions d’euros a despeses corrents de béns i serveis. En relació amb el pressupost del 2011 ambdós conceptes s’incrementen lleugerament (un 1,4%). En canvi, les despeses de capital es redueixen un 9%. Quadre 8.1.8.4 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 SUBSECTOR FUNDACIONS CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESES Milions € Capítols Pressupost 2011 1. Remuneracions del personal 2. Despeses corrents de béns i serveis 3. Despeses financeres 4. Transferències corrents 5. Fons de Contingència Total despeses corrents 6. Inversions reals 7. Transferències de capital Total despeses de capital Total despeses no financeres 8. Variació d'actius financers 9. Variació de passius financers Total despeses financeres Total 339,6 292,2 13,8 14,7 660,3 25,9 0,0 26,0 686,2 0,0 12,6 12,6 698,9 Pressupost 2012 344,4 296,3 15,3 15,6 671,6 23,6 23,6 695,2 12,3 12,3 707,5 Variació 2012/2011 Import % 4,8 4,1 1,5 0,9 11,3 -2,3 -0,0 -2,3 8,9 -0,0 -0,3 -0,3 8,7 1,4 1,4 11,2 5,9 1,7 -8,9 -100,0 -9,0 1,3 -100,0 -2,2 -2,2 1,2 8.1.9. Els pressupostos de despesa per subsectors segons el seu responsable darrer L’objecte d’aquest apartat és donar una visió sobre els subsectors responsables de l’execució de la despesa final que es destina a desenvolupar les actuacions i els programes de despesa previstos en els pressupostos 2012. Es tracta d’analitzar com es distribueix entre els diversos subsectors la gestió de la despesa final, és a dir aquella que es destina fora del sector públic. En aquest sentit, cal tenir present que la despesa que es destina a altres entitats del sector públic no es té en compte en aquesta anàlisi, atès que finança activitats de les entitats receptores que són les que es configuren com responsables en darrer terme de la gestió de la despesa del sector públic. En cas de comptabilitzar-les es duplicaria la despesa i es perdria aquesta perspectiva de despesa final. Per obtenir aquesta informació, a més de consolidar els pressupostos de les diferents entitats dins de cada subsector (intrasubsector) 208 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius com s’ha fet en els apartats anteriors, cal consolidar també els fluxos de fons entre subsectors (intersubsectors)del sector públic de la Generalitat. Així, del conjunt del pressupost del sector públic de la Generalitat, el subsector Generalitat es configura com a executor final del 43,7% de la despesa prevista. Dit d’una altra manera, el 56,3% de la despesa final serà executat per entitats amb personalitat jurídica diferenciada de l’Administració de la Generalitat. En aquest sentit, els subsectors amb més pes després del de la Generalitat són el del SCS, ICS i ICASS (amb un 21,1%) i el d’entitats de dret públic (amb un 15,4%), seguits del de Consorcis (8,5%) i el de Societats mercantils (7,7%). Per àrees de despesa, a banda de les polítiques de l’àrea de Funcionament de les institucions i administració general, executades principalment pel subsector Generalitat i en menor mesura pel de Societats mercantils (a causa de la seva especialització en el programa Gestió d’equipaments i inversions públiques), el subsector Generalitat és el responsable final de gairebé la totalitat de la despesa de Serveis públics generals. 209 11 12 13 1 21 22 23 2 31 32 33 3 41 42 43 44 45 46 47 4 51 52 53 54 55 56 57 58 5 61 62 63 64 65 66 67 68 6 71 7 81 8 91 9 Total Alta direcció de la Generalitat i el seu Govern Administració i serveis generals Relacions institucionals i processos electorals Funcionament de les institucions i administració general Justícia Seguretat i protecció civil Relacions exteriors i cooperació al desenvolupament Serveis públics generals Protecció social Promoció social Foment de l'ocupació Protecció i promoció social Salut Educació Habitatge i actuacions urbanes Cultura Llengua catalana Consum Esports Producció de béns públics de caràcter social Cicle de l'aigua Transport Societat de la informació i el coneixement i telecomunicacions Ordenació del territori i urbanisme Actuacions ambientals Infraestructures agràries i rurals Recerca, desenvolupament i innovació Altres actuacions de caràcter econòmic Producció de béns públics de caràcter econòmic Agricultura, ramaderia i pesca Indústria Energia i mines Comerç Turisme Desenvolupament empresarial Crèdit oficial i sector financer Promoció i defensa de la competència Foment i regulació de sectors productius Suport financer als ens locals Suport financer als ens locals Fons de contingència Fons de contingència Deute públic Deute públic (capítols 1 a 9) Codi Àrees i polítiques de despesa (capítols 1 a 9) 101,2 1.127,3 8,4 1.236,9 796,6 1.046,6 10,2 1.853,4 232,7 45,9 202,5 481,1 20,5 4.992,8 0,5 110,5 6,4 6,7 5.137,5 255,4 21,8 13,5 62,2 6,8 49,4 0,9 410,0 144,7 19,4 8,1 0,4 15,0 37,5 7,5 232,6 2.897,7 2.897,7 250,0 250,0 3.674,4 3.674,4 16.173,5 Generalitat 99,5 99,5 1.689,9 1.689,9 6.023,2 6.023,2 7.812,6 CatSalut, ICS i ICASS 8,8 8,8 4,4 67,9 72,3 16,0 9,6 389,9 415,5 8,4 19,2 9,8 67,2 104,6 2,1 3,0 0,2 9,3 14,5 3,6 1,6 5,1 620,9 7,2 5,9 13,2 1,7 1,7 14,9 Ent. Ent. autònomes autònomes administrative comerc. i fin. Quadre 8.1.9.1 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 ÀMBIT SECTOR PÚBLIC CLASSIFICACIÓ PER PROGRAMES DE LES DESPESES PER SUBSECTORS SEGONS EL SEU RESPONSABLE DARRER Milions € 9,0 53,3 3,3 65,6 38,5 8,2 15,3 61,9 20,8 20,8 512,4 6,8 335,2 74,5 10,4 939,4 732,1 472,4 300,0 97,7 105,9 127,4 33,5 1.869,1 2,5 58,0 12,4 40,3 43,1 2.575,3 2.731,7 5.688,5 Entitats de dret públic 785,1 785,1 6,0 7,0 13,0 8,1 2,4 12,3 22,8 361,0 192,9 11,9 40,3 606,1 653,9 359,6 0,0 16,7 256,5 0,1 2,2 1.289,1 4,7 36,0 1,3 55,9 45,0 143,0 2.859,1 Societats mercantils 9,9 0,4 10,3 1,4 1,4 49,3 39,7 89,0 1.625,8 170,4 15,0 19,6 34,1 2,6 1.867,5 1.086,8 9,8 1,0 67,1 1.164,8 13,5 1,2 14,7 3.147,7 Consorcis 310,4 108,7 1,1 420,2 9,3 277,3 286,6 0,4 0,4 707,3 Fundacions 117,4 2.089,9 12,1 2.219,4 845,4 1.129,7 26,9 2.002,0 1.995,9 78,7 644,4 2.719,0 8.861,9 5.471,6 350,7 236,9 40,5 9,8 127,2 15.098,6 732,1 2.468,5 702,3 114,3 187,7 263,3 521,5 46,0 5.035,7 155,9 113,4 21,9 69,8 56,5 80,6 2.627,8 1,6 3.127,6 2.897,7 2.897,7 250,0 250,0 3.674,4 3.674,4 37.024,5 Total consolidat Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius 210 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius En l’àrea de Producció de béns públics de caràcter social el subsector Generalitat és responsable del 34% de la despesa final, mentre el subsector Catsalut, ICS i ICASS junt amb el Consorcis n’executen un 52,3%. La raó bàsica d’aquesta distribució és que de les dues grans polítiques de despesa d’aquesta àrea, en el cas de l’Educació, aquesta és responsabilitat en gran part de la mateixa Administració de la Generalitat, en canvi, en la política de Salut la responsabilitat final recau en gran part en el Catsalut, l’ICS i els diversos consorcis existents en aquest àmbit. També destaca el subsector Entitats de dret públic, com a responsable del 95,6% la despesa final en la política Habitatge i actuacions urbanes. En l’àrea de Protecció i promoció social, el principal executor de la despesa final és el subsector SCS, ICS i ICASS, exclusivament centrat en les polítiques de protecció, mentre els subsectors Entitats autònomes administratives i Entitats de dret públic són responsables de gairebé el 40% de la despesa de la política de promoció. També el subsector Entitats autònomes administratives és el principal responsable de la despesa final de la política de Foment de l’ocupació (60,5%) per mitjà del SOC. El subsector Generalitat també té un pes significatiu en aquesta àrea de despesa ja que executa el 17,7% de la despesa final. Pel que fa a l’àrea de Producció de béns públics de caràcter econòmic la despesa final es distribueix en diversos subsectors, si bé destaca el d’Entitats de dret públic com a responsable de tota la despesa final de la política Cicle de l’aigua, del 85,5% de la d’Ordenació del territori i urbanisme i del 56,4% de les Actuacions ambientals. El subsector de les Societats mercantils concentra el 97,4% de la despesa final en Infraestructures agràries i rurals. La despesa de la política de Transport, en canvi es distribueix entre els dos subsectors anteriors i el de Consorcis. Finalment, destaca el subsector fundacions com a responsable del 53,2% la despesa final de la política Recerca, desenvolupament i innovació. En relació al Foment i regulació de sectors productius també el subsector Entitats de dret públic és el principal responsable de la despesa de la major part de les polítiques d’aquesta àrea, a excepció feta de la política d’Agricultura, ramaderia i pesca, en mans del subsector Generalitat (92,8%) i de la de Comerç, la despesa final de la qual és executada, fonamentalment, pels subsectors Societats mercantils i el de Consorcis. Si des d’una altra perspectiva - diferent a l’anàlisi del pes dels diferents subsectors dins de cada àrea o política de despesa - es vol informació de la distribució de la despesa per polítiques i programes dins de cada subsector vegeu l’apartat 7.3, tot i que cal tenir present que difereix en els imports de partida perquè aquesta anàlisi requereix dels imports sense consolidar de cada subsector i, a més, se centra en la despesa de capítol 1 a 8. 211 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius Pel que fa a la classificació econòmica, el capítol de remuneracions del personal es distribueix per subsectors amb una certa similitud amb el total del pressupost: destaca el pes del subsector Generalitat (54%), el del SCS, ICS i ICASS (20,6%) i el dels Consorcis (11,2%). Per a la resta de capítols de despesa la rellevància dels diferents subsectors varia en cada cas en funció del tipus de despesa que més o menys s’ha descentralitzat des de l’Administració. Els capítols que, en aquest sentit, presenten un major grau de descentralització segons el percentatges de despesa que executen les entitats de subsectors diferents del subsector Generalitat són el de despeses corrents de béns i serveis (87,1%), el d’inversions reals (88,1%) i el de variació d’actius financers (94,3%). Així, en el capítol de despesa corrent en béns i serveis el subsector SCS, ICS i ICASS es configura com a responsable final del 45,3% de la despesa del capítol, seguit del subsector Consorcis (16,4%) i del d’Entitats de dret públic i altres ens (13,4%). D’altra banda, tal com s’ha ja s’avançava en els apartats 8.1.5 i 8.1.6, en el cas de les inversions reals els principals responsables de la despesa final són les entitats dels subsectors Societats mercantils i Entitats de dret públic que executen un 57,9% i un 17,8% de la despesa final d’inversió respectivament. Finalment, pel que fa a la variació d’actius financers, el 89,1% de la despesa final és executada pel subsector Entitats de dret públic i, molt concretament, per ICF (del crèdit oficial) i en menor mesura per l’Agència de Suport a l’Empresa Catalana. En canvi, quant a les transferències que es destinen fora del sector públic, el subsector Generalitat n’és el principal executor, com a responsable de més del 60% de la despesa final en cadascun dels capítols (transferències corrents i les de capital). Addicionalment cal destacar el paper del subsector SCS, ICS i ICASS en el cas de les transferències corrents (24,5%) i el del subsector Entitats de dret públic en les transferències de capital (21,5%). 212 213 1. Remuneracions del personal 2. Despeses corrents de béns i serveis 3. Despeses financeres 4. Transferències corrents 5. Fons de Contingència Total despeses corrents 6. Inversions reals 7. Transferències de capital Total despeses de capital Total despeses no financeres 8. Variació d'actius financers 9. Variació de passius financers Total despeses financeres Total Pes de cada subsector per capítols de despesa Capítols 1. Remuneracions del personal 2. Despeses corrents de béns i serveis 3. Despeses financeres 4. Transferències corrents 5. Fons de Contingència Total despeses corrents 6. Inversions reals 7. Transferències de capital Total despeses de capital Total despeses no financeres 8. Variació d'actius financers 9. Variació de passius financers Total despeses financeres Total Capítols 54,0% 12,9% 81,6% 62,2% 100,0% 47,9% 11,9% 61,5% 23,5% 45,9% 5,7% 47,9% 31,4% 43,7% Generalitat 5.160,5 1.021,7 1.994,3 5.360,5 250,0 13.787,1 225,6 357,4 583,0 14.370,1 128,9 1.674,6 1.803,4 16.173,5 Generalitat 20,6% 45,3% 0,0% 24,5% 0,0% 26,7% 4,9% 6,9% 5,4% 25,0% 0,2% 0,0% 0,1% 21,1% CatSalut, ICS i ICASS 1.966,3 3.598,9 2.110,4 7.675,5 93,4 40,2 133,6 7.809,2 3,5 3,5 7.812,6 CatSalut, ICS i ICASS 1,3% 1,5% 0,0% 4,0% 0,0% 2,1% 0,7% 1,8% 0,9% 2,0% 0,2% 0,0% 0,1% 1,7% Ent. autònomes 123,7 120,4 0,0 348,3 592,4 13,0 10,3 23,3 615,7 5,2 5,2 620,9 0,1% 0,1% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% Ent. autònomes 6,5 7,7 0,0 0,1 14,3 0,6 0,6 14,8 0,0 0,0 14,9 Ent. Ent. autònomes autònomes administrative comerc. i fin. 6,3% 13,4% 12,0% 2,7% 0,0% 7,6% 17,8% 21,5% 18,7% 8,5% 89,1% 29,1% 52,7% 15,4% Entitats de dret públic 603,6 1.063,9 293,5 234,6 2.195,7 339,2 125,3 464,5 2.660,2 2.011,0 1.017,3 3.028,3 5.688,5 Entitats de dret públic Quadre 8.1.9.2 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 ÀMBIT SECTOR PÚBLIC CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESES PER SUBSECTORS SEGONS EL SEU RESPONSABLE DARRER Milions € 2,8% 6,6% 4,7% 0,0% 0,0% 3,2% 57,9% 0,0% 44,3% 6,4% 4,8% 21,2% 14,8% 7,7% Societats mercantils 269,6 523,4 115,5 0,4 908,9 1.099,6 1.099,6 2.008,5 108,3 742,3 850,6 2.859,1 Societats mercantils 11,2% 16,4% 1,0% 6,3% 0,0% 10,2% 5,6% 8,3% 6,2% 9,9% 0,0% 1,4% 0,8% 8,5% Consorcis 1.074,2 1.304,0 24,9 543,0 2.946,1 105,7 48,4 154,1 3.100,2 0,0 47,4 47,4 3.147,7 Consorcis 3,6% 3,7% 0,6% 0,2% 0,0% 2,3% 1,2% 0,0% 1,0% 2,2% 0,0% 0,4% 0,2% 1,9% Fundacions 344,4 296,1 15,3 15,6 671,4 23,6 23,6 695,0 12,3 12,3 707,3 Fundacions 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% Total consolidat 9.548,7 7.936,1 2.443,6 8.612,9 250,0 28.791,3 1.900,8 581,5 2.482,3 31.273,6 2.256,9 3.493,9 5.750,8 37.024,5 Total consolidat Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius Finalment, pel que fa al capítol de despesa per variació de passius financers, que recull el reintegraments de l’endeutament del sector públic de la Generalitat, en els darrers anys la distribució d’aquesta despesa per subsectors ha variat i ha tendit a centralitzar-se en l’Administració de la Generalitat, principalment per tal d’aconseguir-ne una gestió més eficient. Les dificultats creixents en els darrers exercicis per obtenir finançament aliè en els mercats ha tendit a reforçar aquest procés de centralització en el subsector Generalitat, que en el pressupost 2011 va arribar a concentrar més del 80% d’aquesta despesa. En el pressupost 2012, alguns fets singulars (com ara l’important refinançament d’Equipaments i Edificis, SA i el retorn del crèdit que entitats inversores havien contret amb els propis contractistes) modifiquen aquest percentatge. Concretament, el subsector Generalitat centralitza gairebé el 48% de la despesa final d’aquest capítol i en menor mesura destaquen també el subsector Entitats de dret públic (29,1%) i Societats mercantils (21,2%). 8.2. Els pressupostos per agrupacions Amb la finalitat de tenir una visió completa de la totalitat de les despeses que es gestionen sota la responsabilitat d’un departament, bé sigui directament o bé a través de les entitats que té adscrites, als pressupostos de la Generalitat es presenten resums de les despeses consolidades per agrupacions. S’han definit 14 agrupacions: 12 agrupacions departamentals, una per cada departament de l’Administració de la Generalitat i les entitats que hi tenen adscrites, i 2 agrupacions específiques formades pel conjunt d’Òrgans Superiors i altres òrgans i pel conjunt de Fons no departamentals . Al quadre següent es visualitza la despesa consolidada de cada agrupació (restant les transferències entre les seves entitats) pressupostada per a l’exercici 2012 comparada amb la pressupostada per al 2011. La penúltima línia del quadre correspon a les transferències de recursos entre entitats d’agrupacions diferents. 214 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius Quadre 8.2.1 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 ÀMBIT SECTOR PUBLIC CLASSIFICACIÓ DE LES DESPESES PER AGRUPACIONS Milions € Agrupacions Pressupost 2011 Presidència Governació i Relacions Institucionals Economia i Coneixement Ensenyament (1) Salut Interior Territori i Sostenibilitat Cultura Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural Benestar Social i Família Empresa i Ocupació Justícia Total agrupacions departamentals Òrgans superiors Fons no departamentals Total altres agrupacions Total Despeses consolidables entre agrupacions Total (1) 759,7 344,2 4.679,6 4.988,8 9.865,8 1.301,5 4.044,9 338,7 473,4 2.228,8 1.371,0 946,8 31.343,2 95,1 8.890,7 8.985,8 40.329,0 975,0 39.354,0 Pressupost 2012 671,7 317,4 5.866,2 4.716,8 9.181,6 1.240,7 4.027,1 336,1 543,2 2.240,2 1.399,8 920,0 31.460,9 84,6 6.758,9 6.843,6 38.304,4 1.280,0 37.024,5 Variació 2012/2011 Import % -88,0 -26,8 1.186,6 -272,0 -684,2 -60,8 -17,8 -2,6 69,8 11,4 28,8 -26,8 117,6 -10,5 -2.131,8 -2.142,2 -2.024,6 304,9 -2.329,5 -11,6 -7,8 25,4 -5,5 -6,9 -4,7 -0,4 -0,8 14,7 0,5 2,1 -2,8 0,4 -11,0 -24,0 -23,8 -5,0 31,3 -5,9 La variació en termes homogenis de consolidació amb el 2011 de l'Agrupació de Salut seria de -4,5% A continuació es fa una breu descripció del pressupost consolidat de cada agrupació, destacant els trets més significatius en relació a les polítiques de despesa. Cal destacar que es refereix al conjunt de la despesa dels capítols 1 a 9, per tant, inclou tant despesa financera com la no financera, i inclou també tant la despesa a càrrec als recursos generals de la Generalitat, com aquelles despeses que es financen a càrrec d’ingressos finalistes que hi estan afectats. El volum de despesa pressupostària de l’agrupació Òrgans Superiors i altres òrgans per a l’exercici 2012 és de 84,6 milions d’euros, imputats en la seva totalitat a la política d’Alta direcció de la Generalitat i el seu Govern, amb una davallada en termes interanuals de l’11%. L’agrupació Presidència disposa d’un pressupost consolidat de 671,7 milions d’euros, un 11,6% menys que en el 2011. El seu pressupost es concentra fonamentalment en les polítiques de Societat de la Informació i el coneixement i telecomunicacions (398,6 milions d’euros, que corresponen principalment a la despesa de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i les seves entitats), d’Esports (127,7 milions d’euros) i d’Alta direcció de la Generalitat i el seu Govern i d’Administració i serveis generals (106,7 milions d’euros, en conjunt de les dues darreres). 215 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius Quant a l’agrupació Governació i Relacions Institucionals té un pressupost de 317,4 milions d’euros, un 7,8% menys que en el 2011. La major part d’aquests recursos es destinen a la política de Suport financer als ens locals (227,3 milions d’euros). Pel que fa a l’agrupació Economia i Coneixement, l’import consolidat de les seves despeses és de 5.866,2 milions d’euros, un 25,4% més que en el 2011. La major part d’aquestes despeses es concentren en el programa de Crèdit oficial (2.620,3 milions d’euros), el programa d’Educació universitària (907,2 milions d’euros) i el programa Gestió d’equipaments i inversions públiques, vinculat a GISA i Equipaments i Edificis de Catalunya, SA (amb 784,5 milions d’euros). El tan notable creixement del pressupost d’aquest departament s’explica per dues raons, que tenen a veure amb la seva despesa financera. La primera, arran de l’important creixement previst en l’activitat creditícia de l’Institut Català de Finances, i la segona, per una operació molt elevada de refinançament de del deute d’Equipaments i Edificis de Catalunya, SA. Així, en canvi, la variació del pressupost d’aquest departament en termes de despesa no financera (capítols 1 a 7) mostra una pràctica estabilitat en relació a l’exercici anterior, tot i l’increment de l’activitat inversora de GISA i REGSA. L’agrupació Ensenyament té un pressupost de 4.716,8 milions d’euros per al 2012, un 5,5% menys que en el 2011, i destina el 97,3% dels seus recursos a la política d’Educació. Cal destacar que una part d’aquesta davallada es deu a la reducció dels ingressos finalistes procedents del Ministeri d’Educació previstos en el pressupost inicial. L’agrupació Salut té un pressupost total consolidat de 9.181,6 milions d’euros, que es destinen bàsicament a la política de Salut. Tot i que en el quadre hi figura una davallada del 6,9%, aquesta dada no resulta homogènia amb la consolidació interna de l’agrupació que es va efectuar l’any 2011. En termes homogenis la reducció és del 4,5%. Tanmateix, cal tenir present que les mesures que el Govern acabi concretant de reducció de les despeses de personal podran aplicar-se al manteniment de la despesa en la prestació d’aquests serveis. L’agrupació Interior té un pressupost de 1.240,7 milions d’euros, un 4,7% menys que en el 2011. La major part d’aquests recursos es destinen a la política de Seguretat i protecció civil (1.178,7 milions d’euros), distribuïts fonamentalment en els programes de Seguretat ciutadana (904 milions d’euros), Prevenció, extinció d’incendis i salvaments (155,4 milions d’euros) i Trànsit i seguretat viària (91,8 milions d’euros). 216 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius Quant a l’agrupació Territori i Sostenibilitat, té un pressupost consolidat de 4.027,1 milions d’euros, un 0,4% menys que en el 2011. D’aquest import, 2.511,3 milions d’euros es destinen a la política de Transport, 732,4 milions d’euros a la política de Cicle de l’Aigua i 360,8 milions d’euros a la política d’Habitatge i altres actuacions urbanes. L’import consolidat del pressupost de l’agrupació departamental Cultura és de 336,1 milions d’euros, 0,8% menys que en el 2011 (en l’exercici 2010 era dels departaments que disminuïen molt per sobre de la mitjana), i es concentren majoritàriament en els programes de Creadors i empreses culturals (136 milions d’euros) i Patrimoni cultural (60,9 milions d’euros). Pel que fa a l’agrupació Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, està dotada amb un pressupost de 543,2 milions d’euros, amb un creixement del 14,7% superior al del 2011. El creixement se centra en el programa d’infraestructures de regadiu que assoleix els 149,2 milions d’euros. D’entre la resta de recursos destaquen els destinats a les polítiques d’Agricultura, ramaderia i pesca (155,7 milions d’euros) i d’Actuacions ambientals (70 milions d’euros). El pressupost de Benestar Social i Família és de 2.240,2 milions d’euros, un 0,5% de creixement respecte del 2011, i es concentra fonamentalment en la política de Protecció social (2.019,6 milions d’euros). El pressupost de l’agrupació Empresa i Ocupació és de 1.399,8 milions d’euros, que resulta superior en un 2,1% al del 2011. La major part dels seus recursos es destinen a les polítiques de Foment de l’ocupació (642,1 milions d’euros), Societat de la informació i el coneixement i Telecomunicacions (296,1 milions d’euros), Indústria (118,8 milions d’euros) i al conjunt del Comerç, Turisme i el Desenvolupament empresarial (102,9 milions d’euros). L’agrupació Justícia té un pressupost per a l’exercici 2012 de 920 milions d’euros, un 2,8% menys que en el 2011, destinats principalment a la política de Justícia (850,5 milions d’euros). El major volum de recursos és per als programes Administració de Justícia i Ministeri Fiscal (442,4 milions d’euros) i Serveis penitenciaris i mesures penals alternatives (372 milions d’euros). Finalment, l’import destinat als programes de l’agrupació Fons no departamentals és de 6.758,9 milions d’euros, un 24% menys que en el 2011, a causa de la reducció en el recurs a l’endeutament derivat del menor dèficit previst i també de les particularitats del calendari 217 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius d’amortitzacions. Per polítiques de despesa, destaquen la del Deute públic, amb 3.674,4 milions d’euros, i la de Suport financer de la Generalitat de Catalunya als ens locals, amb 2.670,2 milions d’euros. 8.3. Els pressupostos dels grups corporatius Als pressupostos de la Generalitat per al 2012 s’inclouen, en compliment de l’establert a les lleis que regulen la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i l’Institut Català de la Salut, els pressupostos consolidats dels dos grups corporatius respectius. 8.3.1. Els pressupostos del grup corporatiu de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals L’article 28 de la Llei 11/2007, d’11 d’octubre de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, estableix que l’avantprojecte de pressupost de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i de cada una de les seves empreses filials s’ha de trametre al Govern de la Generalitat perquè els integri en el Projecte de la llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya. Així mateix, a l’article 29.2, es disposa que s’ha d’establir un pressupost consolidat amb la finalitat d’evitar dèficits de caixa eventuals o definitius i de permetre una cobertura mitjançant el superàvit de les entitats i les societats incloses en el pressupost integrat. Finalment, d’acord amb l’article 18 de l’esmentada Llei, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ha de gestionar el servei públic de comunicació audiovisual establert a la Llei 11/2007 per mitjà d’empreses públiques de naturalesa societària, el capital de les quals ha de subscriure completament. D’acord amb l’anterior, es presenta el pressupost consolidat del grup corporatiu de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, el qual està integrat pel pressupost de la pròpia entitat de dret públic Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, pels de les societats mercantils Televisió de Catalunya, SA; Catalunya Ràdio SRG, SA; TVC Edicions i Publicacions, SA; TVC Multimèdia, SL i pel de la Fundació La Marató de TV3. Respecte al pressupost 2011 i per Acord de govern de 24/05/2011, CCRTV Interactiva SA i Activa Multimèdia són absorbides per Televisió de Catalunya, SA. El pressupost consolidat del grup corporatiu de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) per al 2012 assoleix l’import de 386,3 milions d’euros, 65,4 milions menys que en els pressupostos per al 2011, el que representa una reducció del 14,5%. 218 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius Pel que fa als pressupostos individuals, els més elevats són, en primer lloc, el de Televisió de Catalunya, SA, amb un import de 338,9 milions d’euros i que representa el 50,9% del pressupost total sense consolidar del grup corporatiu i, en segon lloc, el de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), amb 273,4 milions d’euros, que representa un 41,1%. Quadre 8.3.1.1 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 CONSOLIDAT GRUP CORPORATIU DE LA CORPORACIÓ CATALANA DE MITJANS AUDIOVISUALS CLASSIFICACIÓ ORGÀNICA Milions € Entitats Pressupost 2011 Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) Televisió de Catalunya, SA (TVC) Catalunya Ràdio SRG, SA TVC Edicions i Publicacions, SA TVC Multimèdia, SL CCRTV Interactiva, SA Activa Multimèdia Digital, SL Fundació La Marató de TV3 Total sense consolidar Transferències internes Total consolidat 324,3 388,9 49,8 1,2 1,2 10,2 4,8 7,2 787,5 335,8 451,7 Pressupost 2012 273,4 338,9 43,9 1,3 0,0 7,7 665,3 279,1 386,3 Variació 2012/2011 Import % -50,8 -50,0 -5,9 0,1 -1,1 -10,2 -4,8 0,5 -122,2 -56,7 -65,4 -15,7 -12,8 -11,8 7,3 -97,3 -100,0 -100,0 7,6 -15,5 -16,9 -14,5 Pel que fa a la classificació econòmica de les despeses, destaquen el pes de les despeses corrents de béns i serveis, dotades amb un import de 160,2 milions d’euros, i el de les remuneracions de personal, amb 150 milions d’euros; tot i que en relació amb el pressupost de 2011, aquests dos capítols s’han reduït en un 20,6% i un 9,7%, respectivament. També cal destacar el pes de les inversions reals (68,3 milions d’euros), que es redueixen en un 10,8% respecte del 2011. 219 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius Quadre 8.3.1.2 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 CONSOLIDAT GRUP CORPORATIU DE LA CORPORACIÓ CATALANA DE MITJANS AUDIOVISUALS CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESES Milions € Capítols Pressupost 2011 1. Remuneracions del personal 2. Despeses corrents de béns i serveis 3. Despeses financeres 4. Transferències corrents 5. Fons de Contingència Total despeses corrents 6. Inversions reals 7. Transferències de capital Total despeses de capital Total despeses no financeres 8. Variació d'actius financers 9. Variació de passius financers Total despeses financeres Total 166,1 201,8 1,5 5,6 375,1 76,6 76,6 451,7 451,7 Pressupost 2012 150,0 160,2 1,4 6,3 317,9 68,3 68,3 386,3 386,3 Variació 2012/2011 Import % -16,1 -41,6 -0,2 0,7 -57,1 -8,3 -8,3 -65,4 -65,4 -9,7 -20,6 -10,6 13,3 -15,2 -10,8 -10,8 -14,5 -14,5 8.3.2. Els pressupostos del grup corporatiu de l’Institut Català de la Salut Per mitjà de la Llei 8/2007, de 30 de juliol, es crea l’entitat de dret públic de la Generalitat Institut Català de la Salut (ICS), la qual d’acord amb la disposició addicional primera, es subroga en tots els drets i deures de l’Institut Català de la Salut com a entitat gestora de la Seguretat Social i dels serveis i les prestacions sanitàries de la Generalitat (creat per la Llei 12/1983, de 14 de juliol, d’administració institucional de la sanitat i de l’assistència i els serveis socials de Catalunya). L’article 26.2 de la Llei 8/2007 estableix, d’una banda, que l’ICS adequa el seu funcionament al pressupost inclòs en cada llei de pressupostos de la Generalitat i, d’altra banda, que el pressupost de l’ICS integra els ingressos i les despeses dels centres, els serveis i els establiments per mitjà dels quals actua l’Institut. Així mateix, d’acord amb l’article 26.4 de la llei de l’ICS, aquesta entitat ha de presentar, a més del seu pressupost, el pressupost “consolidat amb els consorcis i les societats de dret privat en què participa”. Per tant, als pressupostos de la Generalitat per al 2012 s’inclou el pressupost de l’ICS consolidat amb el del Consorci de Castelldefels Agents de Salut, amb el de Logaritme Serveis Logístics AIE, amb el Consorci d’Atenció Primària de Salut de l’Eixample, amb la Fundació Privada de l’Hospital de Viladecans per a la Recerca i la 220 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius Docència i amb l’Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol, entitats en les quals participa de forma majoritària. El pressupost consolidat del grup corporatiu de l’ICS assoleix la xifra de 2.748,1 milions d’euros, dels quals, el 99,3% corresponen a aquesta entitat. En relació al 2011, el pressupost consolidat del grup disminueix en 45,6 milions d’euros, el que representa una reducció del 1,6%. Quadre 8.3.2.1 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 GRUP CORPORATIU DE L'INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT CLASSIFICACIÓ ORGÀNICA Milions € Entitats Pressupost 2011 Institut Català de la Salut Consorci de Castelldefels Agents de Salut Logaritme Serveis Logístics AIE Consorci d'Atenció Primària de Salut de l'Eixample Fund.Priv. de l'Hospital de Viladecans per a la Recerca i la Docència Institut d'Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol, Fund.Priv. Total sense consolidar Transferències internes Total consolidat 2.771,8 5,1 15,7 9,0 0,3 9,3 2.811,3 17,6 2.793,7 Pressupost 2012 Variació 2012/2011 Import % 2.727,9 5,1 16,5 9,0 0,2 6,5 2.765,2 17,1 2.748,1 -44,0 0,0 0,8 0,0 -0,1 -2,9 -46,1 -0,5 -45,6 -1,6 0,7 5,4 0,2 -42,2 -30,8 -1,6 -2,7 -1,6 Pel que fa a les despeses consolidades del grup corporatiu de l’ICS per el 2012, d’acord amb la classificació econòmica, destaca el pes de les remuneracions del personal que representen el 68,9% del total, seguit de les despeses corrents de béns i serveis, que representen el 30,5% del total. Respecte als pressupostos del 2011, i en coherència a l’estructura de la despesa del grup destaca la reducció de les remuneracions de personal en 31,9 milions d’euros i de 12,8 milions d’euros les despeses corrents de béns i serveis. Quadre 8.3.2.2 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 GRUP CORPORATIU DE L'INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESES Milions € Capítols 1. Remuneracions del personal 2. Despeses corrents de béns i serveis 3. Despeses financeres 4. Transferències corrents 5. Fons de contingència Total despeses corrents 6. Inversions reals 7. Transferències de capital Total despeses de capital Total despeses no financeres 8. Variació d'actius financers 9. Variació de passius financers Total despeses financeres Total Pressupost 2011 1.926,5 850,9 0,1 0,4 2.777,9 15,4 15,4 2.793,3 0,4 0,4 2.793,7 221 Pressupost 2012 1.894,6 838,1 0,2 0,4 2.733,2 14,5 14,5 2.747,7 0,4 0,4 2.748,1 Variació 2012/2011 Import % -31,9 -12,8 0,0 0,0 -44,7 -0,9 -0,9 -45,6 -0,0 -0,0 -45,6 -1,7 -1,5 22,6 3,7 -1,6 -5,7 -5,7 -1,6 -7,3 -7,3 -1,6 9. ELS PRESSUPOSTOS CONSOLIDATS DEL SECTOR ADMINISTRACIÓ PÚBLICA DE LA GENERALITAT, EN TERMES DEL SEC 223 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 9. Els pressupostos consolidats del sector Administració pública de la Generalitat, en termes del SEC La legislació vigent sobre estabilitat pressupostària16 estableix que l’elaboració, aprovació i execució dels pressupostos del sector Administració pública es realitzarà en un marc d’estabilitat pressupostària, entenent com a tal la situació d'equilibri o de superàvit computada al llarg del cicle econòmic en termes de capacitat de finançament, d’acord amb la definició continguda en el Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals (SEC)17. El SEC estableix un marc comptable comparable a escala internacional amb la finalitat de realitzar una descripció sistemàtica i detallada d’una economia en el seu conjunt, dels seus components i les seves relacions amb altres economies. En particular, el SEC estableix unes normes i criteris d’elaboració tant dels comptes financers com dels no financers del conjunt d'una economia i dels seus subsectors institucionals en termes de comptabilitat nacional. Les administracions públiques, a banda de per finalitats estadístiques, els han d’utilitzar als efectes tant del procediment de dèficit excessiu del Pacte d’estabilitat i creixement europeu com del compliment de les obligacions d’estabilitat pressupostària que estableix la legislació espanyola. Per tant, la Generalitat, com totes les administracions públiques de la Unió Europea, ha d’aplicar la normativa del SEC per obtenir les magnituds necessàries per mesurar el grau de compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària. Això suposa, d’una banda, delimitar l’àmbit institucional de referència, és a dir, les entitats dependents totalment o parcialment de la Generalitat que formen part del seu sector Administració pública i, d’una altra, ajustar algunes operacions del càlcul pressupostari de la capacitat (o necessitat) de finançament als criteris de la comptabilitat nacional. Per motius de transparència i de la mateixa manera que en els darrers exercicis, els pressupostos de la Generalitat per al 2012 incorporen els estats consolidats d’ingressos i de despeses del seu sector Administració pública d’acord amb la definició del SEC (base 2000). 9.1. Definició del sector Administració pública de la Generalitat D’acord amb la normativa SEC, s’inclouen dins del sector Administració pública totes aquelles unitats institucionals públiques (segons criteri de control efectiu en els òrgans de govern) que es consideren productors no de mercat (és a dir, amb uns ingressos per vendes 16 Reial Decret Legislatiu 2/2007, de 28 de desembre, que aprova el text refós de la Llei general d’estabilitat pressupostària i Llei orgànica 5/2001, de 13 de desembre, complementària de la Llei general d'estabilitat pressupostària, en la redacció donada per la Llei Orgànica 3/2006, de 26 de maig, que la reforma. 17 El sistema europeu de comptes vigent és el SEC95. El Reglament número 2223/96 publicat al Diari Oficial de les Comunitats Europees número L 310/1 de 30 de novembre, estableix la normativa bàsica del Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals (SEC95). 225 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 9. Els pressupostos consolidats del sector Administració pública de la Generalitat, en termes del SEC inferiors al 50% dels costos de producció). Aplicant aquests criteris i les directrius d’interpretació d’Eurostat en aquest àmbit, el grup de treball integrat per l’Institut Nacional d’Estadística, el Banc d’Espanya i la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE) determina les entitats que integren el sector Administració pública de la Generalitat segons el SEC, amb l’objectiu d’elaborar els comptes del sector Administració pública del conjunt de l’economia estatal. Per a l’exercici 2012, l’àmbit de consolidació del sector Administració pública en termes SEC (AP-SEC) de la Generalitat està integrat per un total de 193 entitats: la pròpia Administració de la Generalitat, les seves 23 entitats autònomes administratives, el Servei Català de la Salut, l’Institut Català de la Salut i l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials, 1 entitat autònoma comercial i financera, 37 entitats de dret públic, 21 societats mercantils, 73 consorcis i 34 fundacions. Cal tenir present que el perímetre de consolidació de les entitats considerades Administració pública segons el SEC no és estàtic perquè el grup de treball esmentat anteriorment revisa periòdicament la classificació d’entitats i acorda noves incorporacions o baixes. Així, respecte als pressupostos inicials per al 2011 s’han incorporat a aquest perímetre de consolidació 21 unitats institucionals (1 entitat de dret públic, 5 societats mercantils, 4 consorcis i 11 fundacions) mentre que han causat baixa un total d’11 unitats (2 entitats autònomes administratives, 1 entitat autònoma financera, 2 societats mercantils, 4 consorcis i 2 fundacions), la majoria per tractar-se d’entitats que s’han dissolt o estan en procés de dissolució, o perquè la Generalitat se n’ha desvinculat o està en procés de fer-ho. En total, el sector Administració pública de la Generalitat s’ha ampliat en 10 unitats institucionals. La relació d’entitats classificades AP-SEC es pot consultar a l’apartat 3 d’aquesta memòria explicativa. Al següent quadre es mostra l’evolució des de 2006 del nombre d’entitats del sector AP SEC de la Generalitat. 226 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 9. Els pressupostos consolidats del sector Administració pública de la Generalitat, en termes del SEC Quadre 9.1.1 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 ÀMBIT SECTOR ADMINISTRACIÓ PÚBLICA DE LA GENERALITAT BASE 2000 EVOLUCIÓ NOMBRE D'ENTITATS Subsector AP SEC participació majoritària Generalitat SCS, ICS i ICASS Entitats Autònomes Administratives Entitats Autònomes Comercials i Financeres Entitats de dret públic Societats Mercantils Consorcis Fundacions a) Subtotal AP SEC participació majoritària 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 1 3 24 1 21 18 13 1 82 1 3 24 1 22 18 20 1 90 1 3 25 1 23 18 23 1 95 1 3 26 1 23 17 26 1 98 1 3 26 2 29 17 33 1 112 1 3 25 2 36 17 48 23 155 1 3 23 1 37 20 50 32 167 1 2 1 4 1 7 1 9 1 9 1 11 1 11 1 13 1 18 2 21 1 25 2 28 1 23 2 26 Total AP SEC Generalitat SCS, ICS i ICASS Entitats Autònomes Administratives Entitats Autònomes Comercials i Financeres Entitats de dret públic Societats Mercantils Consorcis Fundacions 1 3 24 1 21 19 15 2 1 3 24 1 22 19 27 2 1 3 25 1 23 19 32 2 1 3 26 1 23 18 37 2 1 3 26 2 29 18 51 3 1 3 25 2 36 18 73 25 1 3 23 1 37 21 73 34 a+b) Total AP SEC 86 99 106 111 133 183 193 AP SEC participació no majoritària Societats Mercantils Consorcis Fundacions b) Subtotal AP SEC participació no majoritària Com s’ha explicat a l’apartat 3, cal tenir present que les entitats classificades AP-SEC en les quals la Generalitat no hi té participació majoritària no s’integren en els pressupostos del Sector públic de la Generalitat ja que aquesta no té el control efectiu en els òrgans de govern. Com es pot veure al quadre 9.1.1 es tracta de 26 entitats: 1 societat mercantil, 23 consorcis i 2 fundacions. Finalment, s’ha d’esmentar que les universitats públiques i les seves entitats dependents, en la mesura que el grup de treball abans esmentat les classifica dins del sector Administració pública de la Generalitat d’acord amb els criteris del SEC, cal considerar-les en el càlcul del resultat no financer d’aquest àmbit. Tanmateix, en no formar part de l’àmbit institucional dels pressupostos de la Generalitat, cal ajustar la xifra de capacitat/necessitat de finançament derivada de les dades pressupostàries afegint la mateixa magnitud referida a les universitats i les entitats que en depenen de forma exclusiva per tal d’obtenir la capacitat/necessitat de finançament del conjunt del sector AP SEC de la Generalitat. Així i tot, d’acord amb l’establert a la llei, les universitats i aquestes entitats dependents han de presentar un pressupost equilibrat en termes no financers i, en conseqüència, no és necessari efectuar cap ajust. 227 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 9. Els pressupostos consolidats del sector Administració pública de la Generalitat, en termes del SEC 9.2. Els ingressos i les despeses consolidades El pressupost consolidat del sector AP SEC de la Generalitat per al 2012 és de 33.089,4 milions d'euros, xifra que suposa una disminució del 7,4% en relació a l’exercici 2011. Els canvis en el perímetre de consolidació d’aquest sector no representen canvis significatius en relació a la variació entre exercicis. Es preveu l’obtenció d’ingressos corrents per un import consolidat de 25.378,3 milions d’euros, un 7,3% més que en l’exercici anterior com a conseqüència sobretot de l’increment dels ingressos del model de finançament, especialment per l’increment del rendiment dels ingressos per tributs cedits (bestretes i estimacions d’ingressos, segons el cas) i per l’import positiu de la liquidació del model de finançament de l’exercici 2010. Tanmateix, cal assenyalar que, tal i com succeïa en l’exercici 2011, els ingressos no preveuen un import en concepte de bestreta a compte del fons de competitivitat. Quadre 9.2.1 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 ÀMBIT SECTOR ADMINISTRACIÓ PÚBLICA DE LA GENERALITAT BASE 2000 CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOS Milions € Capítols 1. Impostos directes 2. Impostos indirectes 3. Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos 4. Transferències corrents 5. Ingressos patrimonials Total ingressos corrents 6. Alienació d'inversions reals 7. Transferències de capital Total ingressos de capital Total ingressos no financers 8. Variació d'actius financers 9. Variació de passius financers Total ingressos financers Total Pressupost 2011 8.358,5 8.567,4 2.289,7 4.403,7 40,6 23.659,9 620,1 970,9 1.591,0 25.250,9 234,4 10.259,4 10.493,8 35.744,6 Pressupost 2012 8.116,3 9.307,1 2.176,1 5.714,3 64,4 25.378,3 1.251,3 320,6 1.571,8 26.950,1 476,2 5.663,0 6.139,2 33.089,4 Variació 2012/2011 Import % -242,2 739,8 -113,6 1.310,6 23,8 1.718,4 631,2 -650,3 -19,1 1.699,3 241,9 -4.596,4 -4.354,5 -2.655,3 -2,9 8,6 -5,0 29,8 58,6 7,3 101,8 -67,0 -1,2 6,7 103,2 -44,8 -41,5 -7,4 Pel que fa als ingressos de capital, l’import consolidat estimat per al 2012 és de 1.571,8 milions d’euros, el que suposa una lleu reducció de l’1,2% en relació al previst per al 2011. Mentre que la previsió d’ingressos per alienació d’inversions reals es duplica; les transferències de capital, en canvi, es redueixen en un 67%, en gran part com a conseqüència de la reducció de la previsió d’ingressos de l’Estat per actuacions inversores en infraestructures d’acord amb la Disposició Addicional 3ª de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Finalment, pel que fa als ingressos financers, es preveu un important increment de la variació d’actius financers, que també es duplica en relació a l’exercici anterior fins a 228 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 9. Els pressupostos consolidats del sector Administració pública de la Generalitat, en termes del SEC assolir els 476,2 milions d’euros, com a conseqüència sobretot de la previsió d’ingressos extraordinaris per la venda d’actius financers. En canvi, la variació de passius financers disminueix en un 44,8%, passant de 10.259,4 milions d’euros a tan sols 5.663. Cal assenyalar que la variació neta de passius financers, és a dir l’endeutament net, disminueix en taxes similars, un 43,4%, com a conseqüència de les importants mesures d’ajust que redueixen de forma molt notable el dèficit previst i, en conseqüència, les necessitats del seu finançament. La informació sobre els ingressos consolidats del sector Administració pública de la Generalitat segons el SEC també es detalla per subsectors, la qual cosa posa en evidència la diferent estructura d’ingressos que presenta cadascun. D’una banda, els ingressos de caràcter impositiu només poden ser obtinguts per part de l’Administració de la Generalitat i representen, en aquest pressupost per al 2012, un 52,7% dels ingressos consolidats, front al 47,4% de l’exercici anterior, a causa sobretot de l’increment dels ingressos previstos per IVA, l’impost del patrimoni i l’impost sobre vendes minoristes de determinats hidrocarburs. Pel que fa a la resta de recursos, es pot destacar, la major importància en l’estructura d’ingressos dels procedents de taxes, venda de béns i prestació de serveis en els subsectors dels consorcis i de les fundacions (al voltant del 60%) i, en menor mesura, en el de les entitats de dret públic (41,2%) i, per sota del 20%, en el cas de les societats mercantils i les entitats autònomes. En els subsectors CatSalut, ICS i ICASS, entitats autònomes administratives i entitats autònomes comercials i financeres es fa palès el predomini de les transferències corrents (96,3%, 80,7% i 61,6%, respectivament). Un altre tret característic d’aquesta estructura és la importància relativa, 34,7%, dels ingressos per alienació d’inversions reals del subsector societats mercantils, derivats fonamentalment dels encàrrecs efectuats per la Generalitat. Finalment, els ingressos per variació d’actius financers tenen un paper rellevant en les entitats autònomes comercials i financeres, en les entitats de dret públic i en les societats mercantils (23,8%, 16,9% i 14,5%, respectivament), tant per les aportacions al fons patrimonial com pels ingressos derivats del retorn de préstecs i bestretes. 229 1. Impostos directes 2. Impostos indirectes 3. Taxes, venda béns i serveis i altres ing. 4. Transferències corrents 5. Ingressos patrimonials Total ingressos corrents 6. Alienació d'inversions reals 7. Transferències de capital Total ingressos de capital Total ingressos no financers 8. Variació d'actius financers 9. Variació de passius financers Total ingressos financers Total Capítols 8.116,3 9.307,1 518,9 5.203,6 9,2 23.155,2 888,2 289,5 1.177,7 24.332,9 421,1 4.973,4 5.394,4 29.727,3 Generalitat 200,8 12.499,3 0,7 12.700,8 208,1 208,1 12.909,0 72,0 72,0 12.981,0 CatSalut, ICS i ICASS 104,7 576,8 0,3 681,8 27,5 27,5 709,3 0,2 5,0 5,2 714,5 0,3 1,1 0,0 1,3 1,3 0,4 0,4 1,7 Ent. Ent. autònomes autònomes administrative comerc. i fin. Quadre 9.2.2 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 ÀMBIT SECTOR ADMINISTRACIÓ PÚBLICA DE LA GENERALITAT BASE 2000 CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOS PER SUBSECTORS Milions € 875,3 609,1 5,4 1.489,7 9,0 131,3 140,4 1.630,1 359,7 136,0 495,7 2.125,8 Entitats de dret públic 442,2 29,7 154,4 626,2 874,7 5,4 880,1 1.506,3 364,4 648,5 1.012,9 2.519,2 Societats mercantils 2.204,5 903,8 4,6 3.113,0 115,9 73,6 189,5 3.302,5 65,7 4,9 70,7 3.373,2 Consorcis 374,7 251,3 12,6 638,6 0,0 18,7 18,7 657,4 1,5 2,2 3,7 661,1 Fundacions 8.116,3 9.307,1 4.721,5 20.074,6 187,3 42.406,8 1.887,8 754,2 2.642,0 45.048,8 1.284,9 5.770,0 7.054,9 52.103,8 Total sense consolidar 2.545,3 14.360,3 122,8 17.028,5 636,5 433,7 1.070,2 18.098,7 808,7 107,0 915,7 19.014,4 Ingressos consolidables 8.116,3 9.307,1 2.176,1 5.714,3 64,4 25.378,3 1.251,3 320,6 1.571,8 26.950,1 476,2 5.663,0 6.139,2 33.089,4 Total consolidat Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 9. Els pressupostos consolidats del sector Administració pública de la Generalitat, en termes del SEC 230 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 9. Els pressupostos consolidats del sector Administració pública de la Generalitat, en termes del SEC Pel que fa al pressupost consolidat de despeses del sector Administració Pública de la Generalitat segons el SEC, assoleix els 33.089,4 milions d’euros, amb una disminució del 7,4%. Les operacions corrents, amb un import de 27.906,8 milions d’euros, disminueixen un 1% i representen el 84,3% de la despesa prevista per al 2012. Concretament, les remuneracions del personal representen un 28,4% del total de despeses, les transferències corrents un 26,2% i les despeses corrents de béns i serveis un 22,5%. Finalment, les despeses financeres, que inclouen els interessos, comissions i altres derivades del deute i els préstecs, representen un 6,4%, si bé experimenten un significatiu creixement (31,7%), a causa de l’increment tant del volum de l’endeutament com de les previsions d’augment del cost mitjà del mateix. Pel que fa a la variació de les remuneracions de personal, es redueixen en el 0,6% si bé aquesta variació encara no recull l’impacte en les retribucions de les negociacions que el Govern està portant a termes amb les organitzacions sindicals. En conjunt, la reducció de les despeses de personal, les despeses corrents en béns i serveis i en les transferències corrents permet absorbir l’important increment de les despeses financeres, la dotació del Fons de contingència en una quantia de 250 milions d’euros i, a la vegada, contribuir en una mica més de la meitat a la reducció del conjunt de les despeses no financeres. Quadre 9.2.3 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 ÀMBIT SECTOR ADMINISTRACIÓ PÚBLICA DE LA GENERALITAT BASE 2000 CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESES Milions € Capítols Pressupost 2011 1. Remuneracions del personal 2. Despeses corrents de béns i serveis 3. Despeses financeres 4. Transferències corrents 5. Fons de Contingència Total despeses corrents 6. Inversions reals 7. Transferències de capital Total despeses de capital Total despeses no financeres 8. Variació d'actius financers 9. Variació de passius financers Total despeses financeres Total despeses 9.461,3 7.768,2 1.616,4 9.298,1 39,0 28.183,0 1.634,1 765,5 2.399,6 30.582,6 459,9 4.702,1 5.162,0 35.744,6 Pressupost 2012 9.401,2 7.445,7 2.128,6 8.681,3 250,0 27.906,8 1.551,5 610,2 2.161,7 30.068,5 502,2 2.518,6 3.020,8 33.089,4 Variació 2012/2011 Import % -60,1 -322,5 512,2 -616,8 211,0 -276,2 -82,6 -155,3 -237,9 -514,1 42,3 -2.183,5 -2.141,2 -2.655,3 -0,6 -4,2 31,7 -6,6 541,0 -1,0 -5,1 -20,3 -9,9 -1,7 9,2 -46,4 -41,5 -7,4 Pel que fa a les operacions de capital, sumen un import de 2.161,7 milions d’euros i representen el 6,5% del pressupost consolidat. En el seu conjunt experimenten una 231 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 9. Els pressupostos consolidats del sector Administració pública de la Generalitat, en termes del SEC disminució del 9,9%, i contribueixen en una mica menys de la meitat a la reducció de les despeses no financeres. Concretament, les inversions reals assoleixen els 1.551,5 milions d’euros, amb una disminució del 5,1% i amb un pes relatiu del 4,7%. Les transferències de capital sumen 610,2 milions d’euros, amb un pes relatiu del 1,8% i un decreixement superior al de les inversions reals. Les operacions financeres arriben als 3.020,8 milions d’euros, suposen el 9,1% del pressupost consolidat i es redueixen de forma molt notable, un 41,5%. La forta davallada s’explica per la reducció de les necessitats d’amortització d’endeutament, d’acord amb el calendari de venciments del deute a llarg termini. Com s’ha esmentat, les necessitats d’endeutament net disminueixen sensiblement com a conseqüència de la reducció prevista del dèficit. Com en el cas dels ingressos, la informació sobre les despeses consolidades del sector Administració pública de la Generalitat segons el SEC també es presenta agrupada per subsectors, el que mostra les diferències en l’estructura de despesa de cada subsector d’acord amb les funcions que tenen atribuïdes. En la majoria de subsectors les despeses corrents representen la part més important de la despesa. Concretament, en els casos del subsector CatSalut, ICS i ICASS, del de les entitats autònomes administratives, del dels consorcis i del de les fundacions, aquest percentatge supera el 90%, assolint el màxim en el primer d’aquests subsectors amb el 97,8%. Aquest percentatge disminueix en el cas de les entitats autònomes comercials i financeres fins al 76,2%, en favor de les inversions reals, i també en el cas de les entitats de dret públic, on es queda en el 68,2% i on el relleu el prenen tant les despeses de capital (sobretot les inversions reals) com les operacions financeres (sobretot la variació d’actius financers). Un cas a part, és el del subsector de les societats mercantils on el pes de les inversions reals assoleix un 36,8%, per sobre fins i tot del pes que hi tenen les despeses corrents (31,1%). En els subsectors Generalitat i Entitats autònomes administratives, la despesa es concentra en les transferències corrents (al voltant del 57-60%) mentre que en el subsector CatSalut, ICS i ICASS destaca també el capítol 2, el qual suposa un 45,6% de la despesa a causa, sobretot, del volum dels concerts sanitaris i de la medicació hospitalària de dispensació ambulatòria. En aquest subsector, les transferències corrents també tenen un gran pes (37,1%) i inclouen, entre altres conceptes, les despeses corresponents a les receptes mèdiques i les corresponents als ajuts de caràcter social prestats per l’ICASS. 232 1. Remuneracions del personal 2. Despeses corrents de béns i serveis 3. Despeses financeres 4. Transferències corrents 5. Fons de Contingència Total despeses corrents 6. Inversions reals 7. Transferències de capital Total despeses de capital Total despeses no financeres 8. Variació d'actius financers 9. Variació de passius financers Total despeses financeres Total Capítols 5.160,5 1.218,8 1.994,3 16.993,2 250,0 25.616,8 791,5 810,7 1.602,2 27.219,0 833,8 1.674,6 2.508,3 29.727,3 Generalitat 1.966,3 5.915,7 4.818,9 12.700,8 151,1 57,1 208,1 12.909,0 72,0 72,0 12.981,0 123,7 129,2 0,0 423,0 675,9 23,1 10,3 33,4 709,3 5,2 5,2 714,5 0,7 0,6 1,3 0,4 0,4 1,7 1,7 Ent. Ent. CatSalut, ICS autònomes autònomes i ICASS administrative comerc. i fin. Quadre 9.2.4 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 ÀMBIT SECTOR ADMINISTRACIÓ PÚBLICA DE LA GENERALITAT BASE 2000 CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESES PER SUBSECTORS Milions € 438,1 761,1 23,9 225,7 1.448,8 130,1 117,2 247,3 1.696,1 385,0 44,6 429,6 2.125,8 Entitats de dret públic 237,2 478,1 69,4 784,7 926,5 926,5 1.711,2 107,7 700,3 808,0 2.519,2 Societats mercantils 1.151,0 1.346,8 26,0 565,5 3.089,4 147,4 48,5 195,9 3.285,3 1,2 86,7 87,8 3.373,2 Consorcis 323,7 276,8 15,1 15,3 630,9 17,8 17,8 648,7 12,4 12,4 661,1 Fundacions 9.401,2 10.127,1 2.128,7 23.041,6 250,0 44.948,6 2.188,0 1.043,8 3.231,8 48.180,4 1.404,8 2.518,6 3.923,4 52.103,8 Total sense consolidar 2.681,4 0,1 14.360,3 17.041,8 636,5 433,5 1.070,1 18.111,9 902,5 902,5 19.014,4 Despeses consolidables 3.020,8 33.089,4 2.161,7 30.068,5 9.401,2 7.445,7 2.128,6 8.681,3 250,0 27.906,8 Total consolidat Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 9. Els pressupostos consolidats del sector Administració pública de la Generalitat, en termes del SEC 233 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 9. Els pressupostos consolidats del sector Administració pública de la Generalitat, en termes del SEC 9.3. El compte financer de la Generalitat per a l’any 2012 en termes del SEC Com s’ha esmentat al principi d’aquest apartat, l’àmbit del sector Administració pública de la Generalitat definit d’acord amb els criteris de la normativa del SEC és el rellevant des del punt de vista del compliment de la legislació d’estabilitat pressupostària. Aquest és, doncs, l’àmbit rellevant per a calcular el resultat pressupostari que s’expressa en forma de capacitat o necessitat de finançament. En conseqüència cal tenir present que aquest perímetre difereix del perímetre d’entitats incloses en els pressupostos del sector públic de la Generalitat per dues raons. En primer lloc, perquè no inclou aquelles entitats que integren el sector públic de la Generalitat però que d’acord amb els criteris del SEC no formen part del sector de les administracions públiques. En sentit contrari, existeixen algunes entitats que no s’inclouen en els pressupostos del sector públic de la Generalitat, perquè aquesta no té el control efectiu en els òrgans de govern, però, en canvi, han estat classificades dins del sector administracions públiques de la Generalitat. A continuació es presenta el compte financer del sector AP-SEC de la Generalitat. Dins d’aquest, la diferència entre els ingressos i les despeses corrents s’anomena estalvi brut o estalvi per operacions corrents mentre que el saldo del compte de les operacions de capital s’anomena capacitat (positiu) o necessitat (negatiu) per a la formació bruta de capital. Si a les operacions corrents s’hi incorporen les de capital, és a dir, si es considera el conjunt de les operacions no financeres, el saldo que s’obté s’anomena capacitat o necessitat de finançament (superàvit o dèficit no financer). Tanmateix, l’objectiu d’estabilitat pressupostària està expressat en termes de comptabilitat nacional, és a dir, aplicant els criteris metodològics del SEC els quals, en alguns casos, difereixen dels criteris pressupostaris. És a dir, algunes de les operacions efectuades per les administracions públiques reben un tractament en comptabilitat pressupostària diferent al que se’ls dóna en comptabilitat nacional. Quan aquestes diferències en la comptabilització afecten a la valoració i/o imputació dels ingressos i les despeses no financeres, cal ajustar el resultat no financer obtingut de la comptabilitat pressupostària per obtenir el resultat no financer en termes de comptabilitat nacional i poder determinar, amb criteris homogenis, el resultat en termes de capacitat o necessitat de finançament. 234 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 9. Els pressupostos consolidats del sector Administració pública de la Generalitat, en termes del SEC Quadre 9.3.1 PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012 ÀMBIT SECTOR ADMINISTRACIÓ PÚBLICA DE LA GENERALITAT BASE 2000 COMPTE FINANCER Milions € Capítols Pressupost 2011 Pressupost 2012 Variació 2012/2011 Import % 1. OPERACIONS CORRENTS 1.1 Ingressos corrents Impostos directes Impostos indirectes Altres ingressos corrents 1.2 Despeses corrents Remuneracions de personal Despeses corrents de béns i serveis Interessos Transferències corrents 23.659,9 8.358,5 8.567,4 6.734,0 28.144,0 9.461,3 7.768,2 1.616,4 9.298,1 25.378,3 8.116,3 9.307,1 7.954,9 27.656,8 9.401,2 7.445,7 2.128,6 8.681,3 1.718,4 -242,2 739,8 1.220,9 -487,2 -60,1 -322,5 512,2 -616,8 7,3 -2,9 8,6 18,1 -1,7 -0,6 -4,2 31,7 -6,6 A = 1.1 - 1.2 ESTALVI PER OPERACIONS CORRENTS -4.484,1 -2.278,5 2.205,6 -49,2 1.591,0 620,1 970,9 2.399,6 1.634,1 765,5 1.571,8 1.251,3 320,6 2.161,7 1.551,5 610,2 -19,1 631,2 -650,3 -237,9 -82,6 -155,3 -1,2 101,8 -67,0 -9,9 -5,1 -20,3 -808,6 39,0 -5.331,8 -589,9 250,0 -3.118,4 218,8 211,0 2.213,4 -27,1 541,0 -41,5 -214,7 -255,5 -40,8 19,0 138,1 138,1 2. OPERACIONS DE CAPITAL 2.1 Ingressos de capital Alienació d'inversions reals Transferències de capital 2.2 Despeses de capital Inversions reals Transferències de capital B = 2.1 - 2.2 NECESSITAT FORMACIÓ BRUTA DE CAPITAL C Fons de contingència D = A + B - C RESULTAT NO FINANCER PRESSUPOSTARI Ajustos SEC Cinquena part Imputació liquidació negativa 2008 Cinquena part Imputació liquidació negativa 2009 - TOTAL AJUSTOS SEC NECESSITAT / CAPACITAT DE FINANÇAMENT en termes SEC ENDEUTAMENT BRUT AMORTITZACIONS ENDEUTAMENT NET - - 495,6 495,6 - -76,6 378,2 454,8 -593,8 -5.408,4 -2.740,2 2.668,2 -49,3 10.259,4 4.702,1 5.557,3 5.663,0 2.518,6 3.144,4 -4.596,4 -2.183,5 -2.412,9 -44,8 -46,4 -43,4 Per a l’exercici 2012, el dèficit no financer pressupostari del sector AP-SEC de la Generalitat s’estima en 3.118,4 milions d’euros, xifra que resulta d’un estalvi brut negatiu de 2.278,5 milions d’euros, d’una necessitat per a la formació bruta de capital de 589,9 milions d’euros i d’un fons de contingència de 250 milions d’euros. En relació a l’exercici 2011, destaca el molt notable descens de l’estalvi brut negatiu, que disminueix un 49,2%, i que s’aconsegueix aproximadament en tres quartes parts per l’increment dels ingressos corrents i en la quarta part restant per la reducció de les despeses. Com s’ha esmentat anteriorment, per tal de mesurar el compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària cal expressar la capacitat/necessitat de finançament en els termes que estableix el SEC i, per tant, s’han d’aplicar al saldo pressupostari els ajustos pertinents per adequar-lo als criteris de la comptabilitat nacional. Els factors més rellevants que donen lloc a les diferències entre aquestes dues perspectives comptables són, d’una banda, que la comptabilitat nacional es regeix pel criteri del 235 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 9. Els pressupostos consolidats del sector Administració pública de la Generalitat, en termes del SEC maritalment mentre que la comptabilitat pressupostària es regeix pel criteri de caixa. D’altra banda, determinades operacions que es consideren financeres sota criteris pressupostaris, es consideren no financeres sota criteris de comptabilitat nacional. Per aquests motius per determinar la capacitat o necessitat de finançament de la Generalitat de Catalunya és necessari establir l’equivalència entre el saldo pressupostari de les operacions no financeres del sector AP-SEC de la Generalitat i el saldo no financer en comptabilitat nacional. Per a l’any 2012 el conjunt dels ajustos que s’han dut a terme pugen un total de 255,5 milions d’euros i són els següents: 1. Ajust per aportacions de capital de la Generalitat a entitats públiques fora del sector AP-SEC per compensar pèrdues. En comptabilitat pressupostària les aportacions de capital per compensar pèrdues d’exercicis anteriors a les entitats de la resta del sector públic es consideren com a despeses financeres, però en comptabilitat nacional s’han d’ajustar com a despesa no financera. En alguns casos, les entitats objecte d’aportació no tenen pèrdues acumulades però el grup de treball d’interpretació dels criteris del SEC considera que, per la naturalesa de les seves operacions, cal efectuar l’ajust de les aportacions de capital que se li fan. Per a l’any 2012 es preveu un ajust negatiu de 137,6 milions d’euros que suposa un major dèficit. 2. Ajust per censos. A l’inrevés que en l’ajust anterior, les quotes dels censos es consignen com a despesa no financera des del punt de vista pressupostari, però sota el criteri de la comptabilitat nacional, una part de la quota del cens correspon a despesa financera. Per a l’any 2012 es preveu un ajust positiu de 73,6 milions d’euros que suposa un menor dèficit. 3. Ajust per maritalment. En el pressupost, conceptes com els interessos del deute i els ingressos procedents de la Unió Europea es comptabilitzen seguin el criteri de caixa mentre que en comptabilitat nacional cal aplicar l’import efectivament meritat. Per a l’any 2012 es preveu un ajust negatiu de 136 milions d’euros que suposa un major dèficit. 4. Ajust per recaptació incerta. En comptabilitat pressupostària l’estat d’ingressos inclou la previsió de drets a liquidar, mentre que en comptabilitat nacional cal minorar la previsió de recaptació incerta. Per a l’any 2012 es preveu un ajust negatiu de 215 milions d’euros que suposa un major dèficit. 236 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 9. Els pressupostos consolidats del sector Administració pública de la Generalitat, en termes del SEC 5. Ajust per inexecució. Amb caràcter general, el grau d’execució pressupostària final es situa per sota del 100 per cent del pressupost aprovat, el que suposa realitzar una menor despesa i per tant també un menor dèficit. Atesa la situació excepcional de pressupost minorat, aquest ajust també es minora significativament respecte els anys anteriors i per a l’any 2012 s’estima un ajust positiu per inexecució de 159,5 milions d’euros que redueix el dèficit. A més d’aquest conjunt d’ajustos que suposen un increment del dèficit per un import de 255,5 M€, en aquest exercici cal incorporar uns ajustos addicionals, vinculats a la liquidació dels exercicis 2008 i 2009. En aquests exercicis el sistema de finançament es van tancar amb una liquidació negativa amb l’Administració General de l’Estat (AGE), que va tenir el seu corresponent impacte en el dèficit del respectiu exercici. Els acords amb l’AGE preveuen que aquesta liquidació es saldi en fraccions iguals en un període de 5 anys. En conseqüència, el pagament d’aquest import en l’exercici 2012 suposa un total de 633,7 milions d’euros (138,1 milions d’euros corresponents a la liquidació de l’exercici 2008 i 495,6, al 2009) que comporta un ajust de signe positiu. Per tant, en conjunt, els ajustos SEC a aplicar al resultat no financer dels pressupostos consolidats del sector AP-SEC per al 2012 ascendeixen a un import de 378,2 milions d’euros i disminueixen el dèficit pressupostari fins a 2.740,2 milions d’euros. Això representa una reducció respecte del dèficit inicialment previst pel 2011 de 2.668,2 milions d’euros, és a dir, pràcticament situar-lo en la meitat. Aquest dèficit no financer representaria l’1,3% del PIB18 català previst per al 2012. En conseqüència, els pressupostos de la Generalitat pel 2012, en termes SEC, incorporen la previsió d’un ajust molt notable del resultat no financer i representa concloure el procés iniciat amb els pressupostos per al 2011, que ha de permetre assolir la senda de l’ajust pressupostari acordat en el marc del Consell de Política Fiscal i Financera per al 2012. Atès l’elevat nivell de dèficit pressupostari assolit en l’exercici 2010, el Govern va adoptar el compromís de reconduir aquest nivell de dèficit en dos exercicis: 2011 i 2012. En l’exercici 2011, el compromís es va concretar en un objectiu de reducció de la despesa no financera liquidada a càrrec de recursos generals del 10%, el que representava una reducció de 2.680 18 El PIB utilitzat a efectes del compliment de la legislació d’estabilitat pressupostària és el de l’Institut Nacional d’Estadística. 237 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 9. Els pressupostos consolidats del sector Administració pública de la Generalitat, en termes del SEC milions d’euros i que havia de permetre situar el nivell del dèficit en el 2,66% del PIB previst per al 2011. Amb els pressupostos per al 2012, el nivell de dèficit previst de la Generalitat en termes del SEC ja es situa en l’1,3% del PIB, d’acord amb l’escenari previst en el Programa d’Estabilitat 2011-2014 presentat per Espanya a la Unió Europea que preveu avançar encara més en el procés de consolidació fiscal, reduint el nivell del dèficit a l’1,1% en l’any 2013 i a l’1%, l’any 2014. Al marge de la necessitat d’adoptar aquestes mesures en el marc dels compromisos amb l’Estat i la Unió Europea, aquest procés d’ajust resulta indispensable per trencar la dinàmica d’acumulació creixent de deute, amb la consegüent repercussió tant en termes de costos financers, que deixen menys marge per al finançament de les diverses polítiques sectorials, com de més dificultat d’accés als mercat financers que, d’altra banda, actualment es troben en circumstàncies d’inestabilitat i desconfiança dels seus agents. D’altra banda, aquest exercici resulta indispensable per tal de poder garantir a mig i llarg termini l’Estat del benestar i el mateix autogovern. Finalment, cal remarcar que, a l’igual que s’indicava en els pressupostos de l’exercici anterior, aquest resultat d’un dèficit equivalent a l’1,3% del PIB s’assoleix sense incorporar entre els ingressos de la Generalitat per a l’exercici cap import en concepte de bestreta del fons de competitivitat. El Govern de la Generalitat, té el propòsit de seguir negociant amb el Govern de l’Estat amb l’objecte de poder incorporar aquest ingrés al llarg de l’exercici. 238 ANNEX: LES ESTRUCTURES PRESSUPOSTÀRIES 239 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 Annexos: les estructures pressupostàries • El pressupost d’ingressos - L’estructura econòmica CAPÍTOLS ARTICLES Conceptes 1 IMPOSTOS DIRECTES 10 SOBRE LA RENDA 100 IRPF (tram autonòmic) 105 Impost sobre grans establiments comercials 11 SOBRE EL CAPITAL 110 Impost sobre successions i donacions 111 Impost sobre el patrimoni de les persones físiques 2 IMPOSTOS INDIRECTES 20 SOBRE TRANSMISSIONS PATRIMONIALS I ACTES JURÍDICS DOCUMENTATS 200 Impost sobre transmissions patrimonials 201 Impost sobre actes jurídics documentats 202 Impost sobre operacions societàries 21 SOBRE EL VALOR AFEGIT 210 IVA (participació en l'impost estatal) 22 SOBRE CONSUMS ESPECÍFICS 220 Impost especial sobre labors del tabac (participació en l'impost estatal) 221 Impost especial sobre alcohols (participació en l'impost estatal) 222 Impost especial sobre hidrocarburs (participació en l'impost estatal) 223 Impost especial sobre energia 224 Impost especial sobre mitjans de transport 225 Impost sobre vendes detallistes de determinats hidrocarburs 226 Liquidacions impostos sobre consums específics 227 Impost sobre estades en establiments d'allotjament turístic 29 IMPOSTOS EXTINGITS 290 Impost sobre el luxe recaptat a destinació 291 Impost sobre el bingo 3 TAXES, VENDA DE BÉNS I SERVEIS I ALTRES INGRESSOS 30 VENDA DE BÉNS 300 Venda de béns 301 Venda de publicacions 302 Venda de material de rebuig 303 Venda de reprografia 309 Altres vendes 241 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 Annexos: les estructures pressupostàries 31 PRESTACIÓ DE SERVEIS 310 Administració i cobrança 311 Drets de matrícula 312 Drets d'allotjament i restauració 313 Comissions sobre avals i assegurances per operacions financeres 317 Prestació de serveis d'assistència sanitària 318 Prestació de serveis d'assistència social 319 Prestació d'altres serveis 32 TAXES 321 Taxes 34 ALTRES TRIBUTS 341 Tributs sobre el joc 342 Gravamen de protecció civil 343 Cànon del cicle de l'aigua 344 Fons de gestió de residus 345 Altres tributs 36 CONTRIBUCIONS ESPECIALS 360 Contribucions especials 38 REINTEGRAMENTS 380 Reintegraments d'exercicis tancats 381 Reintegraments de l'exercici corrent 39 ALTRES INGRESSOS 390 Recàrrecs i multes 391 Altres tributs extingits 399 Ingressos diversos 4 TRANSFERÈNCIES CORRENTS 40 DEL SECTOR PÚBLIC ESTATAL 402 De l'Administració de l'Estat 403 D'entitats autònomes de l'Estat 404 De consorcis dependents de l'Estat 405 D'empreses i ens públics de l'Estat 406 De la Seguretat Social 407 De fundacions del sector públic de l'Estat 41 DE L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT 410 De la Generalitat, per finançar despeses de funcionament 42 DEL SERVEI CATALÀ DE LA SALUT, INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT I INSTITUT CATALÀ D'ASSISTÈNCIA I SERVEIS SOCIALS 420 Del Servei Català de la Salut, Institut Català de la Salut i Institut Català d'Assistència i Serveis Socials 43 D'ENTITATS AUTÒNOMES DE LA GENERALITAT 430 D'entitats autònomes administratives de la Generalitat 431 D'entitats autònomes comercials i financeres de la Generalitat 242 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 Annexos: les estructures pressupostàries 44 D'ALTRES ENTITATS DEL SECTOR PÚBLIC, D'UNIVERSITATS PÚBLIQUES I ALTRES ENTITATS PARTICIPADES 440 D'entitats de dret públic de la Generalitat sotmeses al règim jurídic privat 441 De societats mercantils del sector públic de la Generalitat 442 De consorcis dependents del sector públic de la Generalitat 443 De fundacions del sector públic de la Generalitat 444 D'altres societats mercantils, classificades AP-SEC de la Generalitat 445 D'altres consorcis, classificats AP-SEC de la Generalitat 446 D'altres fundacions, classificades AP-SEC de la Generalitat 448 D'altres entitats participades pel sector públic de la Generalitat 449 D'universitats públiques 45 DE COMUNITATS AUTÒNOMES 450 De comunitats autònomes 451 De consorcis dependents d'altres comunitats autònomes 46 D'ENS I CORPORACIONS LOCALS 460 D'ajuntaments 461 De consorcis dependents de les corporacions locals 462 De diputacions 463 D'altres ens locals 47 D'EMPRESES PRIVADES 470 D'empreses privades 48 DE FAMÍLIES I INSTITUCIONS SENSE FI DE LUCRE I ALTRES ENS CORPORATIUS 480 De famílies 481 De fundacions 482 D'altres institucions sense fi de lucre i d'altres ens corporatius 49 DE L'EXTERIOR 493 De la Unió Europea 499 Altres transferències corrents de l'exterior 5 INGRESSOS PATRIMONIALS 51 INTERESSOS DE BESTRETES I PRÉSTECS I PÒLISSES DE CRÈDIT 510 Interessos de bestretes i préstecs 511 Interessos de pòlisses de crèdit 52 INTERESSOS DE DIPÒSIT 520 Interessos de comptes corrents 521 Altres interessos de dipòsit 53 ALTRES INGRESSOS FINANCERS 530 Dividends 531 Diferències positives d'operacions financeres 532 Interessos de títols de deute 533 Beneficis derivats de l'alienació d'actius financers 534 Altres ingressos financers 54 INGRESSOS PATRIMONIALS NO FINANCERS 540 Lloguers 541 Aprofitaments agraris, productes de concessions i aprofitaments especials 543 Concessions administratives 544 Altres ingressos patrimonials 243 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 Annexos: les estructures pressupostàries 6 ALIENACIÓ D'INVERSIONS REALS 60 ALIENACIÓ DE TERRENYS I BÉNS NATURALS 600 Alienació de terrenys i béns naturals 61 ALIENACIÓ D'EDIFICIS I ALTRES CONSTRUCCIONS 610 Alienació d'edificis i altres construccions 62 ALIENACIÓ DE MAQUINÀRIA, INSTAL·LACIONS I UTILLATGE 620 Alienació de maquinària, instal·lacions i utillatge 63 ALIENACIÓ DE MATERIAL DE TRANSPORT 630 Alienació de material de transport 64 ALIENACIÓ DE MOBILIARI I ESTRIS 640 Alienació de mobiliari i estris 65 ALIENACIÓ D'EQUIPS PER A PROCÉS DE DADES I TELECOMUNICACIONS 650 Alienació d'equips de procés de dades i telecomunicacions 66 ALIENACIÓ DE BÉNS DESTINATS A L'ÚS GENERAL 660 Alienació de béns destinats a l'ús general 67 ALIENACIÓ D'ALTRE IMMOBILITZAT MATERIAL 670 Alienació d'altre immobilitzat material 68 ALIENACIÓ D'IMMOBILITZAT IMMATERIAL I REINTEGRAMENTS 680 Alienació d'immobilitzat immaterial 681 Reintegrament per operacions de capital 69 APORTACIONS PER ACTUACIONS REALITZADES PER COMPTE DE LA GENERALITAT, DE LES SEVES ENTITATS I D'ALTRES ADMINISTRACIONS 690 Aportacions per actuacions realitzades per compte de la Generalitat 691 Aportacions per actuacions realitzades per compte d'entitats autònomes de la Generalitat 692 Aportacions per actuacions realitzades per compte del SCS, ICS i ICASS 693 Aportacions per actuacions realitzades per compte d'empreses i ens públics de la Generalitat 694 Aportacions per actuacions realitzades per compte d'altres entitats de fora del sector públic 695 Aportacions per actuacions realitzades per compte d'altres administracions 696 Aportacions per actuacions realitzades per compte d'altres empreses i ens 7 TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL 70 DEL SECTOR PÚBLIC ESTATAL 702 De l'Administració de l'Estat 703 D'entitats autònomes de l'Estat 704 De consorcis dependents de l'Estat 705 D'empreses i ens públics de l'Estat 706 De la Seguretat Social 707 De fundacions del sector públic de l'Estat 71 DE L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT 710 De la Generalitat 72 DEL SERVEI CATALÀ DE LA SALUT, INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT I INSTITUT CATALÀ D'ASSISTÈNCIA I SERVEIS SOCIALS 720 Del Servei Català de la Salut, Institut Català de la Salut i Institut Català d'Assistència i Serveis Socials 244 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 Annexos: les estructures pressupostàries 73 D'ENTITATS AUTÒNOMES DE LA GENERALITAT 730 D'entitats autònomes administratives de la Generalitat 731 D'entitats autònomes comercials i financeres de la Generalitat 74 D'ALTRES ENTITATS DEL SECTOR PÚBLIC, D'UNIVERSITATS PÚBLIQUES I D'ALTRES ENTITATS PARTICIPADES 740 D'entitats de dret públic de la Generalitat sotmeses al règim jurídic privat 741 De societats mercantils del sector públic de la Generalitat 742 De consorcis dependents del sector públic de la Generalitat 743 De fundacions del sector públic de la Generalitat 744 D'altres societats mercantils, classificades AP-SEC de la Generalitat 745 D'altres consorcis, classificats AP-SEC de la Generalitat 746 D'altres fundacions, classificades AP-SEC de la Generalitat 748 D'altres entitats participades pel sector públic de la Generalitat 749 D'universitats públiques 75 DE COMUNITATS AUTÒNOMES 750 De comunitats autònomes 751 De consorcis dependents d'altres comunitatas autònomes 76 D'ENS I CORPORACIONS LOCALS 760 D'ajuntaments 761 De consorcis dependents de les corporacions locals 762 De diputacions 763 D'altres ens locals 77 D'EMPRESES PRIVADES 770 D'empreses privades 78 DE FAMÍLIES I INSTITUCIONS SENSE FI DE LUCRE I ALTRES ENS CORPORATIUS 780 De famílies 781 De fundacions 782 D'altres institucions sense fi de lucre i d'altres ens corporatius 79 DE L'EXTERIOR 793 De la Unió Europea 799 Altres transferències de l'exterior 8 VARIACIÓ D'ACTIUS FINANCERS 80 REINTEGRAMENT DE DEUTE 801 Reintegrament de deute en euros 802 Reintegrament de deute en divises 81 REINTEGRAMENT DE PRÉSTECS I BESTRETES 810 Reintegrament de préstecs i bestretes del sector públic a llarg termini 811 Reintegrament de préstecs i bestretes fora del sector públic a curt termini 812 Reintegrament de préstecs i bestretes fora del sector públic a llarg termini 813 Reintegrament de préstecs i bestretes fora del sector públic a curt termini 82 DEVOLUCIÓ DE DIPÒSITS I FIANCES 820 Devolució de dipòsits 821 Devolució de fiances 245 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 Annexos: les estructures pressupostàries 83 APORTACIONS DE CAPITAL I ALTRES FONS PROPIS D'ENTITATS DEL SECTOR PÚBLIC I D'ALTRES PARTICIPADES 830 Aportacions de la Generalitat a fons propis 831 Aportacions d'entitats autònomes de la Generalitat a fons propis 832 Aportacions d'altres entitats del sector públic de la Generalitat a fons propis 833 Aportacions del SCS, ICS i ICASS a fons propis 834 Aportacions d'altres entitats, classificades AP-SEC de la Generalitat Aportacions extraordinàries de la Generalitat i de la resta del sector públic per compensar pèrdues 835 acumulades d'exercicis anteriors 84 ALTRES APORTACIONS DE CAPITAL I D'ALTRES FONS PROPIS 840 Aportacions del sector públic de l'Estat a fons propis 841 Aportacions del sector públic de Comunitats Autònomes a fons propis 842 Aportacions d'ens i corporacions locals a fons propis 843 Aportacions d'altres titulars a fons propis 85 ALIENACIÓ DE VALORS MOBILIARIS 850 Alienació de valors mobiliaris representatius del capital de societats de la Generalitat 851 Alienació de valors mobiliaris representatius del capital d'altres societats 852 Alienació de valors mobiliaris de renda fixa emesa per entitats de la Generalitat 853 Alienació de valors mobiliaris de renda fixa d'altres entitats 86 REALITZACIÓ D'ALTRES INVERSIONS FINANCERES 860 Realització d'altres inversions financeres 87 ROMANENTS DE TRESORERIA D'EXERCICIS ANTERIORS 870 Romanents de tresoreria d'exercicis anteriors 89 ALTRES VARIACIONS D'ACTIUS FINANCERS 890 Altres variacions d'actius financers 9 VARIACIÓ DE PASSIUS FINANCERS 90 DEUTE PÚBLIC EN EUROS 900 Deute públic en euros 902 Deute formalitzat en exercicis anteriors a disposar en l'exercici vigent 91 PRÉSTECS I ALTRES CRÈDITS EN EUROS 910 Préstecs del sector públic a llarg termini 911 Préstecs i altres crèdits del sector públic a curt termini 912 Préstecs de fora del sector públic a llarg termini 913 Préstecs i altres crèdits de fora del sector públic a curt termini 914 Préstecs del sector públic formalitzats en exercicis anteriors a disposar en l’exercici vigent 915 Préstecs de fora del sector públic formalitzats en exercicis anteriors a disposar en l’exercici vigent 92 DEUTE PÚBLIC, I PRÉSTECS I ALTRES CRÈDITS EN DIVISES 920 Deute públic en divises 921 Préstecs en divises 93 FIANCES I DIPÒSITS REBUTS 930 Fiances rebudes 931 Dipòsits rebuts 95 ALTRES VARIACIONS DE PASSIUS FINANCERS 950 Altres variacions de passius financers a llarg termini 951 Altres variacions de passius financers a curt termini 246 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 Annexos: les estructures pressupostàries • El pressupost de despeses - L’estructura institucional i orgànica AGRUPACIÓ SUBSECTOR Servei Pressupostari / Entitat AGRUPACIÓ ÒRGANS SUPERIORS I ALTRES ÒRGANS GENERALITAT (Òrgans Superiors i altres) Parlament de Catalunya Parlament de Catalunya PA01 Parlament. Síndic de Greuges PA02 Consell de Garanties Estatutàries Consell de Garanties Estatutàries CC01 Sindicatura de Comptes Sindicatura de Comptes SC01 Oficina Antifrau de Catalunya Oficina Antifrau de Catalunya OA01 Comissió Jurídica Assessora Comissió Jurídica Assessora CJ01 Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya CT01 AGRUPACIÓ FONS NO DEPARTAMENTALS GENERALITAT (Fons no departamentals) Despeses Diversos Departaments Despeses diversos departaments. Gestió Serveis Horitzontals. SGEC Despeses diversos departaments. Altres Millores Retributives i Socials. SGEC Despeses diversos departaments. Gestió Patrimonial. DG del Patrimoni DD01 DD03 Despeses diversos departaments. Departament de la Presidència DD04 Deute DT01 DD02 Deute Fons de Contingència Fons de Contingència FO01 Pensions Pensions. Classes Passives PE01 Pensions. Indemnitzacions PE02 Participació Ens Locals de Catalunya en Ingressos de l'Estat Participació Ens Locals de Catalunya en Ingressos de l'Estat 247 PL01 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 Annexos: les estructures pressupostàries AGRUPACIÓ PRESIDÈNCIA GENERALITAT (Departament de la Presidència) SG de la Presidència PR01 Secretaria del Govern PR02 Secretaria General de l'Esport PR06 Secretaria d'Afers Exteriors PR11 Secretaria de Comunicació PR12 ENTITATS AUTÒNOMES ADMINISTRATIVES Patronat de la Muntanya de Montserrat 6000 Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEFC) 6090 Consell Català de l'Esport 6100 Centre d'Estudis d'Opinió 6207 ENTITATS AUTÒNOMES COMERCIALS I FINANCERES Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat (EADOP) 6210 ENTITATS DE DRET PÚBLIC Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) 6250 Centre d’Alt Rendiment Esportiu (CAR) 6350 Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament 6880 Consell de l'Audiovisual de Catalunya 7705 SOCIETATS MERCANTILS Televisió de Catalunya, SA (TVC) 6260 Catalunya Ràdio SRG, SA 6270 TVC Edicions i Publicacions, SA 6300 TVC Multimèdia, SL 6690 Intracatalònia, SA 6900 Circuits de Catalunya, SL 8620 Circuit de Motocròs de Catalunya, SL 8785 CONSORCIS Consorci del Circuit de Catalunya 6920 Consorci Urbanístic Portal Costa Brava-Illa de Blanes 7035 Patronat Catalunya-Món 7230 Consorci del Circuit de Motocròs de Catalunya 7400 Consorci del Montsec 7420 FUNDACIONS Centre de Documentació Política 8020 Fundació La Marató de TV3 8780 248 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 Annexos: les estructures pressupostàries AGRUPACIÓ GOVERNACIÓ I RELACIONS INSTITUCIONALS GENERALITAT (Departament de Governació i Relacions Institucionals) Gabinet de la Vicepresidència i SG de Governació i Relacions Institucionals GO01 Secretaria d'Administració i Funció Pública GO02 Direcció General d’Administració Local GO03 Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament GO08 ENTITATS AUTÒNOMES ADMINISTRATIVES Escola d’Administració Pública de Catalunya 6030 ENTITATS AUTÒNOMES COMERCIALS I FINANCERES Agència Catalana de Certificació 6988 ENTITATS DE DRET PÚBLIC Autoritat Catalana de Protecció de Dades 7095 Memorial Democràtic 8060 Institut Català Internacional per la Pau 8140 CONSORCIS Consorci Administració Oberta Electrònica de Catalunya 7210 Consorci del Museu Memorial de l'Exili 8930 AGRUPACIÓ ECONOMIA I CONEIXEMENT GENERALITAT (Departament d'Economia i Coneixement) Gabinet i SG d'Economia i Coneixement EC01 Secretaria d'Economia i Finances EC02 Secretaria d'Universitats i Recerca EC11 ENTITATS AUTÒNOMES ADMINISTRATIVES Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) 6040 Autoritat Catalana de la Competència 6209 ENTITATS AUTÒNOMES COMERCIALS I FINANCERES Entitat Autònoma de Jocs i Apostes (EAJA) 6230 ENTITATS DE DRET PÚBLIC Institut Català de Finances (ICF) 6330 Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca 6800 Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya 6890 Agència Tributària de Catalunya 7910 SOCIETATS MERCANTILS Gestió d'Infraestructures , SAU (GISA) 6390 Regs de Catalunya, SAU (REGSA) 6450 Reg Sistema Segarra-Garrigues, SAU (REGSEGA) 6840 Equipaments i Edificis de Catalunya, SA 6910 Institut Català de Finances Capital, SGECR, SAU 7065 ICF Holding, SAU 7100 Fira 2000, SA 7290 Instruments Financers per a Empreses Innovadores, SLU 8650 Grup UOC, SL 8870 Eureca Media, SL 8880 Editorial UOC, SL 8890 249 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 Annexos: les estructures pressupostàries CONSORCIS Consorci Centre de Recerca en Economia Internacional 7200 Consorci Institut Català d'Arqueologia Clàssica 7450 Consorci Institut Català de Ciències Cardiovasculars 7460 Consorci Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer 7470 Consorci Centre de Recerca Matemàtica 7510 Consorci Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona 7530 Consorci Institut de Geomàtica 8130 Consorci Laboratori de Llum de Sincrotró 8420 Consorci Centre de Visió per Computador 8440 Consorci Institut de Física d'Altes Energies 8450 Consorci Markets, Organizations and Votes in Economics (MOVE) 8910 Consorci Centre Internacional de Mètodes Numèrics a l'Enginyeria 8995 FUNDACIONS Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya 7070 Fundació Institució Catalana de Suport a la Recerca 7080 Fundació Institució dels Centres de Recerca de Catalunya (I-CERCA) 7105 Fundació Privada Centre de Regulació Genòmica 7580 Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC) 7590 Fundació Privada Institut Català d'Investigació Química 7600 Fundació Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) 7610 Fundació Privada Institut Català de Nanotecnologia (ICN) 7660 Fundació Privada Institut de Recerca Biomèdica (IRB) 7760 Fundació Privada Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer (IMPPC) 7990 Fundació Privada Catalana per a l'Ensenyament de l'Idioma Anglès i l'Educació en Anglès 8080 Institut Català de Recerca de l'Aigua, Fundació Privada (ICRA) 8460 Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, Fundació Privada (ICRPC) 8470 Fundació Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP Miquel Crusafont) 8480 Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats, Fundació Privada 8490 Fundació Privada Institut Català de Ciències del Clima (IC3) 8920 AGRUPACIÓ ENSENYAMENT GENERALITAT (Departament d'Ensenyament) Gabinet i SG d'Ensenyament EN01 Secretaria de Polítiques Educatives EN07 Consorci d'Educació de Barcelona (Departament) EN08 Despeses de personal docent Departament EN09 Despeses de personal docent CEB EN10 CONSORCIS Consorci d'Educació de Barcelona 7870 FUNDACIONS Fundació Privada per a l'Escola Superior de Música de Catalunya 8220 Fundació Privada Jove Orquestra Nacional de Catalunya 8230 250 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 Annexos: les estructures pressupostàries AGRUPACIÓ SALUT GENERALITAT (Departament de Salut) Gabinet i SG de Salut SA01 Direcció General de Salut Pública SA04 Secretaria d'Estratègia i Coordinació SA05 Secretaria General de Regulació, Planificació i Recusos Sanitaris SA12 SERVEI CATALÀ DE LA SALUT, INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT I INSTITUT CATALÀ D'ASSISTÈNCIA I SERVEIS SOCIALS Servei Català de la Salut (CatSalut) 5100 Institut Català de la Salut (ICS) 5200 ENTITATS AUTÒNOMES ADMINISTRATIVES Institut d’Estudis de la Salut (IES) 6110 Institut Català d’Avaluacions Mèdiques 6205 ENTITATS DE DRET PÚBLIC Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI) (1) 6600 Gestió de Serveis Sanitaris (GSS) (1) 6620 Institut d’Assistència Sanitària (IAS) (1) 6630 Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GPSS) (1) 6640 Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (1) 6660 Institut Català d’Oncologia (ICO) (1) 6670 Banc de Sang i Teixits (BST) (1) 6680 Parc Sanitari Pere Virgili (PSPV) (1) 6750 Agència de Salut Pública de Catalunya 7455 SOCIETATS MERCANTILS Sistema d’Emergències Mèdiques, SA (SEMSA) (1) 6650 UDIAT, Centre Diagnòstic, SA (1) 7110 Coordinació Logística Sanitària, AIE (1) 7235 Sabadell Gent Gran Centre de Serveis, SA (1) 7670 Consorci de Prevenció i Salut Terrassa, SL 8790 Aura Salut Pública i Serveis Sociosanitaris, SL (1) 8800 For Tissues and Cells (1) 8835 Barnaclínic, SA (1) 8855 Logaritme Serveis Logístics AIE (2) 7750 CONSORCIS Consorci Biopol de l'Hospitalet de Llobregat 8810 Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell (1) 6950 Consorci Sanitari de Terrassa (1) 6960 Consorci Sanitari de Barcelona (1) 6970 Consorci Hospitalari de Vic (1) 6980 Consorci Sanitari Integral (1) 6990 Consorci Sanitari de l’Alt Penedès (1) 7000 Consorci Sanitari de l’Anoia (1) 7010 Consorci Sanitari de Mollet del Vallès (1) 7020 Consorci del Laboratori Intercomarcal de l’Alt Penedès, l’Anoia i el Garraf (1) 7030 Consorci Sanitari del Maresme (1) 7040 251 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 Annexos: les estructures pressupostàries Agrupació Europea de Cooperació Territorial Hospital de la Cerdanya 7475 Consorci Marc Parc de Salut de Barcelona 7785 Hospital Clínic i Provincial de Barcelona (1) 8250 Consorci de Gestió Corporació Sanitària (CGCS) 8875 Consorci de Castelldefels Agents de Salut (2) 7540 Consorci d'Atenció Primària de Salut de l'Eixample (2) 7920 FUNDACIONS Fundació Privada Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRPB) 7115 Fundació Institut Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) 7135 Fundació Hospital Universtiari Vall d'Hebron-Institut de Recerca (HUVH, IR) 7145 Fundació Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) 7155 Institut de Recerca Biomèdica de Lleida Fundació Dr. Pifarré 7175 Fundació Institut de Recerca contra la leucèmia Josep Carreras 7185 Fundació Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau 7465 Fundació Privada Institut d'Investigació Oncològica de Vall-Hebron (VHIO) 8280 Fundació Institut d'Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IdlBGI) 8290 Fundació Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IBIDELL) 8300 Fundació Ticsalut 8330 Fundació Privada Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB) 8340 Fundació Privada Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) 8350 Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona 8360 Fundació Privada Salut del Consorci Sanitari del Maresme 8820 Fundació Parc Taulí, Fundació Privada 8840 Fundació Privada de Gestió Sanitària de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (1) 8990 Fundació Privada de l'Hospital de Viladecans per a la Recerca i la Docència (2) 8260 Fundació Institut d'Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol (IGTP) 8270 (2) (1) Entitat adscrita al Departament de Salut mitjançant el Servei Català de la Salut (2) Entitat adscrita al Departament de Salut mitjançant l'Institut Català de la Salut AGRUPACIÓ INTERIOR GENERALITAT (Departament d'Interior) Gabinet i SG d'Interior IT01 Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments IT03 Direcció General de la Policia IT04 Direcció General de Protecció Civil IT06 Despeses de personal bombers IT08 Despeses de personal mossos IT09 Direcció General d'Administració de Seguretat IT10 ENTITATS AUTÒNOMES ADMINISTRATIVES Servei Català de Trànsit 6200 Institut de Seguretat Pública de Catalunya 6208 ENTITATS DE DRET PÚBLIC Centre d'Atenció i Gestió de Trucades d'Urgència 112 Catalunya 252 8630 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 Annexos: les estructures pressupostàries AGRUPACIÓ TERRITORI I SOSTENIBILITAT GENERALITAT (Departament de Territori i Sostenib ilitat) Gabinet i SG de Territori i Sostenibilitat PO01 Direcció General d'Ordenació del Territori i Urbanisme PO02 Direcció General de Carreteres PO05 Direcció General de Transports i Mobilitat PO07 Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana PO09 Direcció General de Polítiques Ambientals PO12 Direcció General de Qualitat Ambiental PO13 ENTITATS AUTÒNOMES ADMINISTRATIVES Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (IDECE) 6120 Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i Aran 6201 ENTITATS DE DRET PÚBLIC Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya 6360 Agència Catalana de l'Aigua (ACA) 6540 Agència de Residus de Catalunya 6550 Aigües Ter-Llobregat (ATLL) 6590 Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) 6710 Ports de la Generalitat 6720 Institut Català del Sòl (INCASOL) 6740 Servei Meteorològic de Catalunya 6810 Infraestructures Ferroviàries de Catalunya 6830 Agència de l'Habitatge de Catalunya 7215 Institut Geològic de Catalunya 7250 SOCIETATS MERCANTILS TABASA, Infraestructures i Serveis de Mobilitat, SA 6380 Equacat, SA Centrals i infraestructures per a la Mobiliat i les Activitats Logístiques, SA (CIMALSA) 6400 Túnel del Cadí, SAC 6420 Cargometro Rail Transport, SA 7225 Ecoparc de Resdius Industriales, SA 7260 Terminal Intermodal de l'Empordà, SL 7295 Aeroports públics de Catalunya, SLU 7930 Societat d'Estiba dels Ports Catalans, SA 8680 Gestió de Marqueting i Serveis de les Comarques Gironines, SLU 8700 Geocat, Gestió de Projectes, SA 8710 Autometro, SA 8720 FGC Mobilitat, SA 8730 6410 CONSORCIS Consorci de l'Autoritat del Transport Metropolità 6930 Consorci Patronat de la Vall de Núria 7180 Consorci Port de Mataró 7720 Consorci del Parc de l'Espai d'Interès Natural de Gallecs 7960 Consorci Port de Portbou 8120 Consorci de l'Observatori del Paisatge 8150 Consorci Centre d'Estudis per a la Innovació del Transport (CENIT) 8160 Consorci del Transport Públic del Camp de Tarragona 8170 Consorci del Transport Públic de l'Àrea de Girona 8180 Consorci del Transport Públic de l'Àrea de Lleida 8190 Consorci de l'Habitatge de Barcelona 8510 Consorci Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals 8520 Consorci de l'Habitatge de l'Àrea Metropolitana de Barcelona 8530 253 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 Annexos: les estructures pressupostàries AGRUPACIÓ CULTURA GENERALITAT (Departament de Cultura) Gabinet i SG de Cultura CU02 Direcció General de Política Lingüística CU11 Direcció General de Promoció i Cooperació Cultural CU12 Direcció General de Patrimoni Cultural CU13 Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana CU14 ENTITATS AUTÒNOMES ADMINISTRATIVES Institució de les Lletres Catalanes 6050 Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya 6060 Museus d’Arqueologia 6070 Biblioteca de Catalunya 6080 ENTITATS DE DRET PÚBLIC Institut Català de les Indústries Culturals 6760 Consell Nacional de la Cultura i de les Arts 7970 SOCIETATS MERCANTILS Teatre Nacional de Catalunya, SA (TNC) 6340 CONSORCIS Consorci del Teatre Fortuny de Reus 7160 Consorci Museu Nacional d'Art de Catalunya 7490 Consorci per a la Normalització Lingüística 7520 Consorci del Centre de Terminologia TERMCAT 8030 Consorci Casa de les Llengües 8050 Consorci Catalan Films & TV 8770 FUNDACIONS Fundació Privada Fira d'Espectacles d'Arrel Tradicional, Mediterrània 8240 AGRUPACIÓ AGRICULTURA, RAMADERIA, PESCA, ALIMENTACIÓ I MEDI NATURAL GENERALITAT (Departament d'Agricultura,Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural) Gabinet i SG d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural AG01 Direcció General de Desenvolupament Rural AG02 Direcció General d'Agricultura i Ramaderia AG03 Direcció General de Planificació i Relacions Agràries AG04 Direcció General de Pesca i Afers Marítims AG05 Direcció General d'Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries AG06 Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat AG07 Despeses de personal agents rurals AG08 ENTITATS AUTÒNOMES ADMINISTRATIVES Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) 6130 ENTITATS DE DRET PÚBLIC Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) 6430 Centre de la Propietat Foretal 6570 Consell Català de la Producció Integrada 7790 Consell Català de la Producció Agrària Ecològica 7800 254 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 Annexos: les estructures pressupostàries SOCIETATS MERCANTILS Promotora d’Exportacions Catalanes, SA (PRODECA) 6440 Forestal Catalana, SA 6580 FUNDACIONS Fundació Privada Catalana pel progrés del Món Rural 8380 AGRUPACIÓ BENESTAR SOCIAL I FAMILIA GENERALITAT (Departament de Benestar Social i Família) Gabinet i SG de Benestar Social i Família BE01 Secretaria de Família BE05 Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència BE06 Direcció General per a la Immigració BE07 Direcció General de Joventut BE09 Consorci de Serveis Socials de Barcelona (Departament) BE11 Direcció General d'Acció Cívica i Comunitària BE12 SERVEI CATALÀ DE LA SALUT I EGSS Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS) 5000 ENTITATS AUTÒNOMES ADMINISTRATIVES Institut Català de les Dones (ICD) 6010 Institut Català de l’Adopció 6160 ENTITATS DE DRET PÚBLIC Consell Nacional de la Joventut de Catalunya 7900 Agència Catalana de la Joventut 7940 CONSORCIS Consorci Sant Gregori, de Girona 7150 Consorci de Serveis Socials de Barcelona 8500 255 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 Annexos: les estructures pressupostàries AGRUPACIÓ EMPRESA I OCUPACIÓ GENERALITAT (Departament d'Empresa i Ocupació) Gabinet i SG d'Empresa i Ocupació IU01 Secretaria d'Ocupació i Relacions Laborals IU08 Direcció General d'Indústria IU09 Direcció General de Comerç IU10 Direcció General de Turisme IU11 Direcció General d'Energia, Mines i Seguretat Industrial IU12 Àrea de Suport a la Integració de la Formació Professional IU13 ENTITATS AUTÒNOMES ADMINISTRATIVES Agència Catalana del Consum 6170 Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) 6204 ENTITATS DE DRET PÚBLIC Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació 6920 Laboratori General d'Assaigs i Investigacions (LGAI) 6480 Institut d’Investigació Aplicada de l’Automòbil (IDIADA) 6490 Institut Català d’Energia (ICAEN) 6500 Agència de Suport a l'Empresa Catalana 7025 Agència Catalana de Turisme 8755 SOCIETATS MERCANTILS Empresa de Promoció i Localització Industrial de Catalunya, SA (EPLICSA) 6510 Eficiència Energètica, SA 6520 Sanejament Energia, SA 6530 Societat Catalana d'Inversió en Empreses de Base Tecnològica, SA 8410 CONSORCIS Consorci Infraestructures de Telecomunicacions de Catalunya-ITCat 8090 Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya 8390 Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya 8775 FUNDACIONS Fundació Centre de Seguretat de la Informació a Catalunya 7275 Fundació Privada I2CAT, Internet i Innovació Digital a Catalunya 7620 AGRUPACIÓ JUSTÍCIA GENERALITAT (Departament de Justícia) Gabinet i SG de Justícia JU01 Direcció General de Règim Penitenciari i Recursos JU03 Direcció General d'Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil JU04 Secretaria de Relacions amb l'Administració de Justícia JU05 Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques JU07 Despeses de personal centres penitenciaris JU08 Despeses de personal òrgans d'adm. justícia JU09 ENTITATS AUTÒNOMES ADMINISTRATIVES Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada 6150 ENTITATS DE DRET PÚBLIC Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) 6460 256 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 Annexos: les estructures pressupostàries - L’estructura per programes ÀREA POLÍTICA Programa 1 FUNCIONAMENT DE LES INSTITUCIONS I ADMINISTRACIÓ GENERAL 11 ALTA DIRECCIÓ DE LA GENERALITAT I EL SEU GOVERN 111 Òrgans superiors de la Generalitat i control extern 112 Impuls i coordinació de l'acció de govern 113 Atenció ciutadana i difusió dels serveis de la Generalitat 114 Impuls de l'autogovern i del desplegament estatutari 12 ADMINISTRACCIÓ I SERVEIS GENERALS 121 Direcció i administració generals 122 Formació del personal d'administració i serveis 124 Regulació, control i gestió del joc 125 Administració de les finances de la Generalitat 126 Gestió d'equipaments i inversions públiques 13 RELACIONS INSTITUCIONALS I PROCESSOS ELECTORALS 131 Relacions Institucuionals i qualitat democràtica 132 Organització, gestió i seguiment de processos electorals 2 SERVEIS PÚBLICS GENERALS 21 JUSTÍCIA 211 Administració de Justícia i Ministeri Fiscal 212 Serveis de Justícia juvenil i atenció a les persones afectades pel delicte 213 Serveis penitenciaris i mesures penals alternatives 214 Dret civil, mediació i entitats jurídiques 215 Formació del personal de l'àmbit de Justícia 22 SEGURETAT I PROTECCIÓ CIVIL 221 Seguretat ciutadana 222 Trànsit i seguretat viària 223 Prevenció, extinció d'incendis i salvaments 224 Formació del personal de seguretat 225 Protecció civil 23 RELACIONS EXTERIORS I COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT 231 Relacions exteriors 232 Cooperació al desenvolupament 257 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 Annexos: les estructures pressupostàries 3 PROTECCIÓ I PROMOCIÓ SOCIAL 31 PROTECCIÓ SOCIAL 313 Suport a la família 314 Atenció a la immigració 315 Promoció de l'autonomia personal 316 Atenció a les persones amb discapacitats 317 Inclusió social i lluita contra la pobresa 318 Atenció a la infància i a l'adolescència 32 PROMOCIÓ SOCIAL 321 Polítiques de joventut 322 Polítiques de dones 323 Acció cívica i voluntariat 324 Relacions amb les confessions religioses 325 Gent gran activa 33 FOMENT DE L'OCUPACIÓ 331 Ocupabilitat 333 Igualtat, qualitat i integració laboral 335 Formació professional agrària i pesquera 4 PRODUCCIÓ DE BÉNS PÚBLICS DE CARÀCTER SOCIAL 41 SALUT 411 Atenció primària de salut 412 Atenció especialitzada de salut 414 Salut pública 415 Transferències internes per serveis de salut 419 Altres serveis de salut 42 EDUCACIÓ 421 Educació general 422 Educació universitària 424 Serveis complementaris a l'educació 425 Beques i ajuts a l'estudi 426 Formació del personal docent 43 HABITATGE I ACTUACIONS URBANES 431 Habitatge 432 Barris i nuclis antics 44 CULTURA 441 Creadors i empreses culturals 442 Cooperació i difusió cultural 443 Patrimoni cultural 444 Associacionisme i tradició 45 LLENGUA CATALANA 451 Promoció de la llengua catalana 46 CONSUM 461 Ordenació, control i informació sobre el consum 47 ESPORTS 471 Activitat física i esport 258 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 Annexos: les estructures pressupostàries 5 PRODUCCIÓ DE BÉNS PÚBLICS DE CARÀCTER ECONÒMIC 51 CICLE DE L'AIGUA 511 Cicle de l'aigua 52 TRANSPORT 521 Carreteres 522 Infraestructures ferroviàries 523 Suport al transport públic de viatgers 524 Ports i transport marítim 525 Aeroports i transport aeri 526 Logística i altres actuacions de suport al transport de mercaderies 527 Infraestructures del transport de viatgers per carretera 53 SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ I EL CONEIXEMENT I TELECOMUNICACIONS 531 E-infraestructures 532 Societat digital 533 Mitjans de comunicació social 54 ORDENACIÓ DEL TERRITORI I URBANISME 542 Ordenació del territori i urbanisme 543 Ordenació i promoció de sòl i edificis industrials i serveis 544 Actuacions a la costa 55 ACTUACIONS AMBIENTALS 551 Protecció i conservació del medi natural i la biodiversitat 552 Infreastructura i gestió de tractament de residus 553 Polítiques i sensibilització ambientals 554 Prevenció i control ambiental 56 INFRAESTRUCTURES AGRÀRIES I RURALS 561 Infraestructures per al desenvolupament rural 562 Transformació i millora en matèria de regadius 57 RECERCA, DESENVOLUPAMENT I INNOVACIÓ 571 Recerca i Desenvolupament 572 Recerca i Desenvolupament en ciència i tecnologia agroalimentària 573 Recerca i Desenvolupament biomèdics i en ciències de la salut 574 Innovació 58 ALTRES ACTUACIONS DE CARÀCTER ECONÒMIC 581 Cartografia, geologia i geofísica 582 Meteorologia 583 Estadística 584 Avaluació de polítiques i estudis d'opinió 259 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 Annexos: les estructures pressupostàries 6 FOMENT I REGULACIÓ DE SECTORS PRODUCTIUS 61 AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA 611 Sanitat vegetal, animal i control de les produccions 612 Ordenació, reconversió i suport als subsectors agraris i pesquers 613 Suport a l'agroindústria, la comercialització i la regulació de mercats 614 Modernització i millora de les estructures empresarials agràries i pesqueres 616 Diversificació econòmica i qualitat de vida al món rural 62 INDÚSTRIA 621 Seguretat i prevenció del risc 622 Suport a la indústria 63 ENERGIA I MINES 631 Energia 634 Actuacions en mineria i protecció radiològica 64 COMERÇ 641 Ordenació i promoció del comerç i l'artesania 65 TURISME 651 Ordenació, foment i promoció turística 66 DESENVOLUPAMENT EMPRESARIAL 661 Emprenedoria i foment empresarial 662 Internacionalització, promoció i foment del comerç exterior 67 CRÈDIT OFICIAL I SECTOR FINANCER 671 Foment i regulació del sector financer 672 Crèdit oficial 68 PROMOCIÓ I DEFENSA DE LA COMPETÈNCIA 681 Promoció i defensa de la competència 7 SUPORT FINANCER ALS ENS LOCALS 71 SUPORT FINANCER ALS ENS LOCALS 711 Suport financer de la Generalitat als ens locals 712 Participació dels ens locals en els ingressos de l'Estat 713 Suport a obres i serveis dels ens locals 8 FONS DE CONTINGÈNCIA 81 FONS DE CONTINGÈNCIA 811 Fons de Contingència 9 DEUTE PÚBLIC 91 DEUTE PÚBLIC 911 Deute públic 260 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 Annexos: les estructures pressupostàries - L’estructura econòmica de despeses CAPÍTOLS ARTICLES Conceptes 1 REMUNERACIONS DEL PERSONAL 10 ALTS CÀRRECS 100 Alts càrrecs 11 PERSONAL EVENTUAL 110 Personal eventual 12 PERSONAL FUNCIONARI 120 Retribucions bàsiques 121 Retribucions complementàries 13 PERSONAL LABORAL 130 Personal laboral fix 131 Personal laboral temporal 132 Personal d'empreses i d'altres entitats del sector públic 133 Indemnitzacions del personal d'empreses públiques 15 INCENTIUS AL RENDIMENT I ACTIVITATS EXTRAORDINÀRIES 150 Incentius al rendiment 151 Activitats extraordinàries 16 ASSEGURANCES I COTITZACIONS SOCIALS 160 Quotes socials 17 PENSIONS I ALTRES PRESTACIONS SOCIALS 170 Pensions 171 Aportacions a plans de pensions 172 Altres prestacions socials 173 Despeses socials 2 DESPESES CORRENTS DE BÉNS I SERVEIS 20 LLOGUERS I CÀNONS 200 Lloguers i cànons de terrenys, béns naturals, edificis i altres construccions 201 Lloguers i cànons de material de transport 202 Lloguers i cànons d'equips per a procés de dades, programari i reprografia 203 Lloguers i cànons d'altre immobilitzat material 204 Altres lloguers i cànons 21 CONSERVACIÓ I REPARACIÓ 210 Conservació, reparació i manteniment de terrenys, béns naturals, edificis i altres construccions 211 Conservació, reparació i manteniment de material de transport 212 Conservació, reparació i manteniment d'equips per a procés de dades, programari i reprografia 213 Conservació, reparació i manteniment d'altre immobilitzat material 214 Altres despeses de conservació, reparació i manteniment 261 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 Annexos: les estructures pressupostàries 22 MATERIAL, SUBMINISTRAMENTS I ALTRES 220 Material d'oficina 221 Subministraments 222 Comunicacions 223 Transports 224 Despeses d'assegurances 225 Tributs 226 Despeses diverses 227 Treballs realitzats per persones físiques i jurídiques 228 Serveis informàtics 23 INDEMNITZACIONS PER RAÓ DEL SERVEI 230 Dietes, locomoció i trasllats 231 Altres indemnitzacions 232 Ajuts menjar 233 Fons d'Acció Social 24 DESPESES DE PUBLICACIONS 240 Despeses de publicacions 25 PRESTACIÓ DE SERVEIS AMB MITJANS ALIENS 251 Prestació de serveis amb mitjans aliens 3 DESPESES FINANCERES 30 DESPESES FINANCERES DEL DEUTE PÚBLIC EN EUROS 300 Interessos del deute públic en euros 302 Despeses d'emissió, modificació i cancel·lació del deute públic en euros 309 Altres despeses financeres del deute públic en euros 31 DESPESES FINANCERES DELS PRÉSTECS EN EUROS 310 Interessos dels préstecs en euros 312 Despeses d'emissió, modificació i cancel·lació dels préstecs en euros 319 Altres despeses financeres dels préstecs en euros 32 DESPESES FINANCERES DEL DEUTE PÚBLIC EN DIVISES 320 Interessos del deute públic en divises 322 Despeses d'emissió, modificació i cancel·lació del deute públic en divises 323 Diferències de canvi del deute públic en divises 329 Altres despeses financeres del deute públic en divises 33 DESPESES FINANCERES DELS PRÉSTECS EN DIVISES 330 Interessos dels préstecs en divises 332 Despeses d'emissió, modificació i cancel·lació dels préstecs en divises 333 Diferències de canvi dels préstecs en divises 339 Altres despeses financeres dels préstecs en divises 34 ALTRES DESPESES FINANCERES 340 Despeses financeres derivades de la gestió de pagaments 342 Comissions i altres despeses bancàries 349 Altres despeses financeres 262 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 Annexos: les estructures pressupostàries 4 TRANSFERÈNCIES CORRENTS 40 AL SECTOR PÚBLIC ESTATAL 400 A l'Administració de l'Estat 401 A l'Instituto Nacional de la Seguridad Social 402 A entitats autònomes de l'Estat 403 A empreses públiques i altres ens públics de l'Estat 404 A consorcis dependents de l'Estat 409 A altres ens dependents del sector públic estatal 41 A L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT 410 A l'Administració de la Generalitat 42 AL SERVEI CATALÀ DE LA SALUT, INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT I INSTITUT CATALÀ D'ASSISTÈNCIA I SERVEIS SOCIALS 420 Al Servei Català de la Salut, Institut Català de la Salut i Institut Català d'Assitència i Serveis Socials 43 A ENTITATS AUTÒNOMES DE LA GENERALITAT 430 A entitats autònomes administratives de la Generalitat 431 A entitats autònomes comercials i financeres de la Generalitat 44 A EMPRESES I ALTRES ENS PÚBLICS DE LA GENERALITAT, A UNIVERSITATS PÚBLIQUES I A ALTRES ENTITATS PARTICIPADES 440 A entitats de dret públic de la Generalitat sotmeses al règim jurídic privat 441 A societats mercantils del sector públic de la Generalitat 442 A consorcis dependents del sector públic de la Generalitat 443 A fundacions del sector públic de la Generalitat 444 A altres societats mercantils, classificades AP-SEC de la Generalitat 445 A altres consorcis, classificats AP-SEC de la Generalitat 446 A altres fundacions, classificades AP-SEC de la Generalitat 447 A altres entitats classificades AP-SEC de la Generalitat 448 A altres entitats participades pel sector públic de la Generalitat 449 A universitats públiques 45 A COMUNITATS AUTÒNOMES 450 A comunitats autònomes 451 A consorcis dependents d'altres comunitats autònomes 459 A altres ens dependents de comunitats autònomes 46 A ENS I CORPORACIONS LOCALS 460 A corporacions locals 461 A consorcis dependents de les corporacions locals 462 Transferències al Conselh Generau dera Val d'Aran 463 Fons de gestió de residus 469 A altres ens dependents de corporacions locals 47 A EMPRESES PRIVADES 470 A empreses privades 473 Fons de gestió de residus 479 Compensació de tarifes per l'ús d'infraestructures 48 A FAMÍLIES I INSTITUCIONS SENSE FI DE LUCRE I ALTRES ENS CORPORATIUS 480 A famílies 481 A fundacions 482 A altres institucions sense fi de lucre i a altres ens corporatius 483 Premis 484 A centrals sindicals 488 Concerts educatius 489 Farmàcia (receptes mèdiques) 49 A L'EXTERIOR 490 A l'exterior 263 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 Annexos: les estructures pressupostàries 5 FONS DE CONTINGÈNCIA 50 FONS DE CONTINGÈNCIA 500 Fons de Contingència 6 INVERSIONS REALS 60 INVERSIONS EN TERRENYS I BÉNS NATURALS 600 Inversions en terrenys i béns naturals 603 Inversions per contractes d'arrendament financer en terrenys i béns naturals 61 INVERSIONS EN EDIFICIS I ALTRES CONSTRUCCIONS 610 Inversions en edificis i altres construccions 611 Aportacions a entitats del sector públic de la Generalitat per inversions en edificis per compte d'aquesta o de les tit t 613 Inversions per contractes d'arrendament financer en edificis i altres construccions 62 INVERSIONS EN MAQUINÀRIA, INSTAL·LACIONS I UTILLATGE 620 Inversions en maquinària, instal·lacions i utillatge 623 Inversions per contractes d'arrendament financer en maquinària, instal·lacions i utillatge 63 INVERSIONS EN MATERIAL DE TRANSPORT 630 Inversions en material de transport 633 Inversions per contractes d'arrendament financer en material de transport 64 INVERSIONS EN MOBILIARI I ESTRIS 640 Inversions en mobiliari i estris 641 Aportacions a entitats del sector públic de la Generalitat per inversions en mobiliari i estris per compte d'aquesta d l tit t 643 Inversions per contractes d'arrendament financer en mobiliari i estris 65 INVERSIONS EN EQUIPS DE PROCÉS DE DADES I TELECOMUNICACIONS 66 650 Inversions en equips de procés de dades i telecomunicacions 653 Inversions per contractes d'arrendament financer en equips de procés de dades i telecomunicacions fora del t úbli INVERSIONS EN BÉNS DESTINATS A L'ÚS GENERAL 67 660 Inversions en béns destinats a l'ús general 661 Aportacions a entitats del sector públic de la Generalitat per inversions en infraestructures per compte d'aquesta d l tit t INVERSIONS EN ALTRE IMMOBILITZAT MATERIAL 670 Inversions en altre immobilitzat material 673 Inversions per contractes d'arrendament financer en altre immobilitzat material 68 INVERSIONS EN IMMOBILITZAT IMMATERIAL 680 Inversions en immobilitzat immaterial 683 Inversions per contractes d'arrendament financer en immobilitzat immaterial 7 TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL 70 AL SECTOR PÚBLIC ESTATAL 700 A l'Administració de l'Estat 701 A l'Instituto Nacional de la Seguridad Social 702 A entitats autònomes de l'Estat 703 A empreses públiques i altres ens públics de l'Estat 704 A consorcis dependents de l'Estat 709 A altres ens dependents del sector públic estatal 71 A L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT 710 A l'Administració de la Generalitat 264 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 Annexos: les estructures pressupostàries 72 AL SERVEI CATALÀ DE LA SALUT, INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT I INSTITUT CATALÀ D'ASSISTÈNCIA I SERVEIS SOCIALS 720 Al Servei Català de la Salut, Institut Català de la Salut i Institut Català d'Assitència i Serveis Socials 73 A ENTITATS AUTÒNOMES DE LA GENERALITAT 730 A entitats autònomes administratives de la Generalitat 731 A entitats autònomes comercials i financeres de la Generalitat 74 A ALTRES ENTITATS DEL SECTOR PÚBLIC, A UNIVERSITATS PÚBLIQUES I A ALTRES ENTITATS PARTICIPADES 740 A entitats de dret públic de la Generalitat sotmeses al règim jurídic privat 741 A societats mercantils del sector públic de la Generalitat 742 A consorcis dependents del sector públicde la Generalitat 743 A fundacions del sector públic de la Generalitat 744 A altres societats mercantils, classificades AP-SEC de la Generalitat 745 A altres consorcis, classificats AP-SEC de la Generalitat 746 A altres fundacions, classificades AP-SEC de la Generalitat 747 A altres entitats classificades AP-SEC de la Generalitat 748 A altres entitats participades pel sector públic de la Generalitat 749 A universitats públiques 75 A COMUNITATS AUTÒNOMES 750 A comunitats autònomes 751 A consorcis dependents d'altres comunitats autònomes 759 A altres ens dependents de comunitats autònomes 76 A ENS I CORPORACIONS LOCALS 760 A corporacions locals 761 A consorcis dependents de les corporacions locals 762 Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya 763 Ajuts danys catastròfics i actuacions urgents 764 A altres ens dependents de corporacions locals 77 A EMPRESES PRIVADES 770 A empreses privades 78 A FAMÍLIES I INSTITUCIONS SENSE FI DE LUCRE I ALTRES ENS CORPORATIUS 780 A famílies 781 A fundacions 782 A altres institucions sense fi de lucre i a altres ens corporatius 79 A L'EXTERIOR 790 A l'exterior 8 VARIACIÓ D'ACTIUS FINANCERS 80 ADQUISICIÓ DE DEUTE EN EUROS 800 Adquisició de deute en euros 81 ADQUISICIÓ DE DEUTE EN DIVISES 810 Adquisició de deute en divises 82 CONCESSIÓ DE PRÉSTECS I BESTRETES AL SECTOR PÚBLIC 820 Préstecs i bestretes al sector públic a llarg atermini 821 Préstecs i bestretes al sector públic a curt termini 265 Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 Annexos: les estructures pressupostàries 83 CONCESSIÓ DE PRÉSTECS I BESTRETES FORA DEL SECTOR PÚBLIC 830 Concessió de préstecs i bestretes fora del sector públic a llarg termini 831 Préstecs i bestretes de qualsevol tipus de deute no documentada en títols valors a curt termini 84 CONSTITUCIÓ DE DIPÒSITS I FIANCES 840 Dipòsits constituïts 841 Fiances constituïdes 85 ADQUISICIÓ DE PARTICIPACIONS EN SOCIETATS AMB CARÀCTER TEMPORAL 850 Adquisició de participacions en societats amb caràcter temporal 87 APORTACIONS DE CAPITAL I ALTRES FONS PROPIS A ENTITATS DEL SECTOR PÚBLIC I A ALTRES PARTICIPADES 870 Aportacions al fons patrimonial d'entitats autònomes i d'entitats de dret públic de la Generalitat 871 Aportacions a compte de capital de societats mercantils del sector públic de la Generalitat 872 Aportacions a fons propis de consorcis dependents de la Generalitat 873 Aportacions al fons patrimonial del Servei Català de la Salut i Institut Català de la Salut 874 Aportacions de capital a altres societats mercantils, classificades AP-SEC de la Generalitat 875 Aportacions a fons propis d'altres consorcis, classificats AP-SEC de la Generalitat 89 876 Aportacions de capital i altres fons propis a altres entitats participades 879 Aportacions extraordinàries de la Generalitat i de la resta del sector públic per compensar pèrdues acumulades d' i i t i ALTRES VARIACIONS D'ACTIUS FINANCERS 890 Altres variacions d'actius financers 9 VARIACIÓ DE PASSIUS FINANCERS 90 AMORTITZACIÓ DEUTE PÚBLIC EN EUROS 900 Cancel·lació de deute públic en euros 91 AMORTITZACIÓ PRÉSTECS I ALTRES CRÈDITS EN EUROS 910 Cancel·lació de préstecs en euros del sector públic a llarg termini 911 Cancel·lació de préstecs i altres crèdits en euros del sector públic a curt termini 912 Cancel·lació de préstecs i altres crèdits en euros d’ens de fora del sector públic a llarg termini 913 Cancel·lació de préstecs en euros de fora del sector públic a curt termini 92 AMORTITZACIÓ DEUTE PÚBLIC EN DIVISES 920 Cancel·lació de deute públic en divises 93 AMORTITZACIÓ PRÉSTECS I ALTRES CRÈDITS EN DIVISES 930 Cancel·lació de préstecs en divises 94 DEVOLUCIÓ DE FIANCES I DIPÒSITS 940 Devolució de fiances rebudes 941 Devolució de dipòsits rebuts 95 ALTRES VARIACIONS DE PASSIUS FINANCERS 950 Altres variacions de passius financers a llarg termini 951 Altres variacions de passius financers a curt termini 266