La plaça del diamant; Merè Rodoreda

Anuncio
MERCÈ RODOREDA
ÌNDEX
ESPAI DE LA NOVEL·LA.............................................................PÀG. II
TEMPS DE LA NOVEL·LA............................................................PÀG. II−III
PERSONATGES...............................................................................PÀG. IV−VII
TRAMA I ESTRUCTURA DE LA NOVEL·LA............................PÀG. VII−XIV
NARRADOR DE LA NOVEL·LA...................................................PÀG. XIV
ELS SÍMBOLS...................................................................................PÀG. XIV−XV
CONCLUSIÓ......................................................................................PÀG. XV
BIBLIOGRAFIA ...............................................................................PÀG. XVI
BIOGRAFIA DE MERCÈ RODOREDA........................................PÀG. XVI
CONTEXT HISTÒRIC.....................................................................PÀG. XVII−XVIII
espai de la novel·LA
La novel·la està ambientada a Barcelona, però a la novel·la també trobem altres espais. Així doncs trobem la
platja on anaven abans de que l'Antoni nesqués, la colònia on l'Antoni va haver de anar o també es parla del
front de batalla. Però sobre tot a l'obra de Mercè es troben molts espais interiors. D'aquesta manera trobem la
casa del Quimet, la casa de la mare del Quimet, la casa del pare de la Natàlia, la casa de l'Antoni l'adroguer, la
casa del amos de la Natàlia, la casa de l'Enrriqueta, el Monumental, la botiga de l'adroguer, el taller del
Quimet, l'Esglesia, el colomar, el bar del nuvi de la Rita i la pastiseria on la Natàlia treballava. D'altra banda
trobem espais exteriors com: el parc Güell, la plaça del Diamant, els jardins de la casa dels amos de la Natàlia,
el carrer Gran i altres.
Mercè Rodoreda utilitza una técnica molt bona per a descriure tots els espais on es troba la Colometa, així
trobem moltes descripcions a la novel·la on l'autora descriveix tot allò que la vista pot captar d'una manera
molt realista.
TEMPS DE LA NOVEL·LA
La novel·la podem dir que abraça des de ~1928 fins al 1950, els añs poden variar entre dos ans per damunt o
per davall ja que a l'obra no es veu explicitament l'any que comença ni l'any en que acaba. Però sovint a l'obra
ens adonem que apareixen certs actes de la historia d'Espanya on a la novel·la els destaca. És el cas de la 2ª
República, 14 d'abril de 1931, on destaca l'acció del Quimet, el qual amb la seva moto i el seu fill darrera va
corre pels carrers de barcelona ondejant la bandera republicana. Així doncs la novel·la abraça una generació,
osiga 30 anys, des de el casament de la Natàlia fins al casament de la Rita.
A quasi tota l'obra trobem un estructura lineal, malgrat això al comensament de l'obra el Quimet promet a la
Natàlia que en un any es casaran. Durant el temps de guerra i posguerra trobem moltes vegades la técnica del
1
flashback, aquesta tecnica s'utilitza per a que la Natàlia pensi en temps anteriors com quan hi hera amb el
Quimet tot just abans de la guerra que va esguerrar la seva vida.
Durant el començament de l'obra es veu com entre capítol i capítol el temps que passa no és molt exagerat,
malgrat que trobem un pas d'un any entre que la colometa i el Quimet es casen i un any i mig cuan neix la
Rita. Però a mesura que la historia es va ampliant el transcurs del temps es fa més i més gran, també durant
l'obra que comença amb uns capítols molt llargs i durant l'època de guerra i postguerra el capítols es tornen
molt reduits.
PERSONATGES
PERSONATGES PRINCIPALS
Natàlia: És el personatge principal de l'obra. A mesura que l'obra es va ampliant Natàlia canvia d'actitud
sobre tot al casar−se amb el Quimet, el qual de primeres li va camviar el seu nom, Colometa. Natàlia es un
personatge inocent, plena de bondat i inteligencia, malgrat això al casar−se amb el Quimet, va canviar i va
deixar de ser la jove i lliure que sortia a ballar a les festes i que treballava a la pastiseria. Casant−se amb el
Quimet, Natàlia va convertir−se en la seva esclava, ella no teenia veu nit vot a la seva casa. Però a mesura que
els anys passen la cosa es va complicant i Colometa ha de començar a treballar a més de fer−se carrec dels
nens i la casa. Clarament la Colometa després d'haver viscut mil histories durant la guerra i postguerra queda
una mica trastornada. Aquest aspecte queda remarcat al capítol XXXVI quan la Natàlia repentinament
comença a perseguir a una dona i arriba a l'Esglesia, allí veu una mena de bombolles de color vermell que ella
diu que és la sang dels morts del front d'Aragò. També s'ha de subrrallar obsesio que tenia amb els coloms, els
quals els escoltava per totes bandes i tenia l'olor d'aquestos impregnada al nas. Al final del llibre veim una
Nàtalia cremada, vella, insegura i sobretot boja.
En quant al concepte de Natàlia−Colometa−Natàlia veim com tot just haver conegut la Natàlia al Quimet perd
la seva identitat i passa a ser Colometa, i que fins que no es casa amb l'Antoni no la torna a recuperar. Cal dir
que en la meva opinió tal i com he entes la novel·la, la Natalia només és feliç quan la seva identita de Natàlia
està vigent.
Quimet: És l'espos de la Natàlia, aquest personatge te com a característica ser un home posesiu i molt
masclista, pot ser un tipus d'home molt actiu en aquella època. Quimet domés pensa en ell mateix, veim com
té a la Colometa com un objecte la qual es deixa endur pels recursos del seu home. Quimet va llevar la
identitat a la Natàlia que tot just haverla conescut li va anomenar Colometa. Així Quimet és un home sense
sentiments, no estima a la seva mare, no es veu cap mena de acció que confirmi que estimava als seus fills, ni
a la seva dona. El que de veres li agradava era treballar, menjar, queixar−se i sobretot que li fesin més atenció
de lo normal, com quan deia que li feia mal la cama. Quimet utiltza un metode per a que la Natàlia li fes més
antenció i és poses gelosa, durant tota l'obra quimet sol repetir un nom de dona, Maria, aixó o fa per engelosir
a la Colometa i que aquesta se li aferri més. Finalment cal esmentar que el personatge del Quimet no varia
durant l'obra i que hi ha una relació entre ell i els coloms, perque al morir ell l'últim també colom mor.
PERSONATGES SECUNDARIS
Toni: És el fill major del matrimoni de la Natàlia i el Quimet,destaca per ser un nen que de petit va ser molt
entremaliat i molt ploralenc pot ser a causa de una dificil infantesa, ja que va rebutjar des de molt petit el pit
de la seva mare. Però el personatge de l'Antoni ( que comneça a dir−se Toni a partir del casament de la seva
mare amb l'adroguer) começa a camviar en quant el seu pare se'n va al front d'Aragò, però sobretot quan
retorna de la colònia. En arribar de la colònia, Antoni deixa de ser com era abans, ya no parla no fa res, és
com si fos un nen gran. Però a partir del casament de la seva mare amb l'adroguer l'Antoni torna a parlar i es
sent més viu fins i tot va a escola. Finalment exerseix el servici militar a Barcelona i tal com ell va dir, es
suposa que en acabar treballarà d'allò que li agrada, ser abotiguer a la tenda de l'Antoni.
2
Rita: És la germana petita del Toni. Va viure tota la seva infantesa en un ambient tenebros com és la guerra.
Era una nena que tenia uns trets molt parescuts als del seu pare. Durant la seva infantesa va viure més temps
amb els coloms que no amb el seu pare, pot ser que per aixó va desidir fer−se hostesa d'aviació. És va casar
amb en Vicenç, el cafeter de la cantonada.
Enrriqueta: És la veina de la Natalia, aquesta és com de la família de la Colometa. És una dona que és
preocupa de la Natàlia i la seva família, i fa tot allò que pot per a que sortiguen endavan.
Cintet: Un gran amic del Quimet, amb el qual es pasava el dia amunt i avall, era un home que en savia de
construcció ja que ajuda sempre al Quimet als seus projectes. Aquest també va anar amb els seus amics a la
guerra.
Mateu: És un altra amic del Quimet i la Natàlia. Estava casat amb l'amor de la seva vida la Griselda, la qual li
va posar les banyes amb un altre home. Es considera un gran amic de la Natàlia fins i tot com un germà.
Aquest va ser afusellat, a causa de la guerra, a una plaça.
Antoni l'adroguer: Aquest personatge durant l'obra no té quasi importancia, ja que només és l'adroguer de les
veces. Però a partir de que la Natàlia va a comprar el salfunmant per matar als nens, el personatge de l'Antoni
entra a un altre terreny. A partir d'aquell moment la Natàlia començarà a treballar a casa l'Antoni, i poc
després es casarán tots dos a petició de l'Antoni. L'adroguer és un home bondados però infeliç per no poder
formar una família( ja que a la guerra el varen capar) i amés viure sol, estimava moltisim a la Natàlia i la
respectava com a dona, i tenia molt d'afecte amb els nens sobretot a l'Antoni, el seu ull dret.
Mare de Quimet: És un dona extranya però a la vegada molt inteligent ja que vol donar un aspecte de inocent
amb allò dels llaços però en realitat és una farsa. Aquesta dona sempre va voler tenir una nena,així quan el
Quimet era petit el solia vestir com si de una boixa es tratès, pot ser una de les causes del desamor per part del
Quimet a la seva mare.
Julieta: Amiga de la Natália que apareix al com,ençament de l'obra però tot just la festa de la plaça del
Diamant desapareix i fins la guerra civil no es torna a veure. Treballa a les colonies de nens refugiats i ajuda a
la Natàlia a que el toni entri a la colònia. Ella esta enamorada de un noi.
Griselda: és la dona del Mateu, una dona molt jove que per causes desconegudes deixa al Mateu per un altre
home.
Vicenç: És un bon al·lot que treballa de cafeter al bar del cantó. Aquest es casa amb la Rita, la qual al principi
no volia però acava enamorant−se.
TRAMA I ESTRUCTURA DE LA NOVEL·LA
TRAMA
Capítol I
La Natàlia després de treballar a la pastiseria, va amb la Natalia a la plaça del Diamant on la Natàlia coneix un
home anomenat Quimet que li diu que en un any tots dos siran casats.
Capítol II
Natàlia i Quimet queden al parc Güell on parlen de la seva relació i en Quimet li demana la ma. Poc després la
es besen i cadascu parteix sense dir−se res.
3
Capítol III
Pel carrer la Natàlia es topa amb el Quimet el qual li prohibeix que treballi a la pastiseria perque diu que l'amo
es un pervertit, també li diu que no vol veure−la amb el Pere, aixó va fer que la Natàlia s'enrravies i es va
anar. Tres setmanes després en Quimet demana a la Natàlia que ella es disculpes, també li presenta a la seva
mare.
Capítol IV
La señora Enrriqueta s'alegra molt del casament entre la Natàlia i el Quimet. La Natàlia i els demés comencen
a reparar el pis que es troba en males condicions.
Capítol V
La Natàlia i el Quimet van a menjar a casa de la sogra el dia de rams. Van empaperar el pis d'una manera més
barata gracies al Cintet que coneixia a un home, però tot just haver empaperat tot el pis va sortir una tacada a
la paret.
Capítol VI
Va arribar el dia de la boda, on el mossèn Joan els hi va fer un sermo masclista. Després de la cerimonia varen
anar a menjar al Monumental on van fer festa tot el dia.
Capítol VII
La Natàlia va voler posar−se un vestit per sorprendre a en Quimet però aquest en un atac masclista dels seus
la va castigar. El Quimet va poder−se comprar una moto gràcies al Cintet que li va donar un treball amb uns
senyors que el van pagar molt be.
Capítol VIII
Quimet va acabar una cadira que habia fet que segons ell era una cadira només per homes, així la Natàlia no
es va poder aseure. Mentrestan la Enrriqueta tenia angunia per saber com va anar la nit de nuvis.
Capítol IX
Una nit despés d'haver sopat al Monumental el Quimet, la Natàlia i el Cintet varen anar a casa, però varen
perdre les claus i van haver de fer un forat per a entrar, la clau era a dins del pis. El Quimet durant aquell
hivern va començar a tenir un fort mal de cama, que pot ser que fos mentida.
Capítol X
Durant l'embaras el metge va recomenar a la Natàlia anar a la platja, així que varen agafar la moto i se'n varen
a anr a la platja.
Capítol XI
Va neixer el nen, que es va anomenar Antoni. Aquest va neixer molt gran però el nen no podia menjar i
sempre estava nirvios fins i tot van pensar que es moriria. Però tot es va solucionar quan a la Natàlia se li va
obrir el pit i l'Antoni va poder començar a menjar.
Capítol XII
4
Un dia el Quimet es va trobar un colom ferit que el va cuidar fins que es va posar be. En Quimet va pensar
que la venta de coloms seria un bon neoci, així que va decidir fer un colomar al terrat del pis. El dia abans de
dur el colom va dur un embut que el va guardar al moble.
Capítol XIII
Van construir el colomar entre tots, i la Natàlia el va pintar. Després d'un temps amb els coloms al colomar,
varen decidir amullar−los, el Quimet deia que s'escaparien però no va ser així, els coloms van tornar al
colomar.
Capítol XIV
La Natàlia després de haver amullat els coloms al terrat no va poder tornar a estendre la roba allí.
Capítol XV
Un any i mig després d'haver nascut el Antoni va neixer la seva filla Rita.
Capítol XVI
El Quimet es trobava molt malalt, el metge li va dir que tenia un cuc a dins. Una vegada sel va poder extreure
el varen posar dins d'un pot. L'Antoni que era molt gelos i entremaliat va agafar el pot i sel va tirar a la Rita, el
Quimet li va pigar al nen però la Natàlia deia que la culpa era d'ells per haver posat el cuc allà.
Capítol XVII
El taller del Quimet va deixar de fer sous. Així que la Colometa va començar a buscar feina, va trobar a una
casa de uns homes que tenien molt de sous.
Capítol XVIII
Durant aquest capítol la Colometa coneix la casa dels amos i li expliquen allò que ha de fer a la casa.
Capítol XIX
Després del primer dia de feina la Natàlia torna a casa i pel carrer quasi li atropella un tramvia. A casa la Rita i
l'Antoni eres adormits al terra.
Capítol XX
Durant un dia de treball va apareixer un matrimoni que preguntava pel lloguer d'una torre que els amos de la
Natàlia hi tenien. Però el matrimoni se'n va anar perque els amos de la torre no volien nens a la seva torre,
deian que els nens ho malfeien tot.
Capítol XXI
Un dia la Natàlia quan va arribar a ca seva es va trobar amb tots els coloms a casa i els seus fills quiets per a
no asustar−los. El Quimet al adonar−se'n d'aixo decideix fer a una habitació de la casa un criador per a fer−se
ric.
Capítol XXII
La Natàlia ja esta farta dels coloms i de la podor que fan, ja té l'olor impregnada.
5
Capítol XXIII
La mare del Quimet mor, al pis de la difunta es troben les veïnes. Hi ha una corona sense flors i una de les
veïness els hi explica que així es com li va demanar la difunta abans de morir.
Capítol XXIV
El Quimet i el Cintet deicideixen fer−se guerrillers i combatir al front d'Aragò. En Mateu comença a tenir
problemes amb la Griselda, la qual hi és amb una altre home i el Mateu no pot veure a la seva filla.
Capítol XXV
La Natàlia farta dels coloms decideix matar les cries i demés, fins que el Quimet s'adona que no serveixen per
a res.
Capítol XXVI
Comencen a apareixer els problemes fins i tot a les millors cases, es el cas de la casa on la Natàlia treballa.
Capítol XXVII
El Quimet i el Cintet parteixen cap al front d'Aragò. Els problemes s'acumulen i el treball que tenia a la casa el
perd perque els amos no li poden pagar, a més el seu marit es un vermell. Però gracies a la Enrriqueta la
Natàlia comença a treballar a l'ajuntament llimpiant.
Capítol XXVIII
Quimet apareix a casa quan ningu se l'esperava, comenta amb la Colometa com es troben allà al frront de
batalla i li diu que s'ha de portar uns matalasos.
Capítol XXIX
Cintet ve del front açi visita a la Natàlia, tots dos parlen i la Coloneta li convida a un café.
Capítol XXX
Natàlia es troba amb al Julieta i aqueta ki conta el seu romanç amb un jove i la nit que van passar a una torre(
pot ser que sigui la torre dels amos de la casa on la Colometa treballava)
Capítol XXXI
En Quimet arriba a casa per un parell de dies, diu que té tuberculosis. Natàlia no pot alimentar als seus fills
així que la Julieta li ofereix durlo a un colònia per a nens orfes, la Colometa accedeix encara que no li agradi i
meny a l'Antoni.
Capítol XXXII
Totes dues ara poden menjar una mica més encara que no el suficient, però l'alegria que hi havia a casa va
desapareixer, sobretot quan van anunciar a la Colomenta que el Quimet i el Cintet havien mort i li varen donar
el rellotge del Quimet.
Capítol XXXIII
6
La Colometa era més trista que mai va haver de vendre tot allò que tenia per a sobreviure.
Capítol XXXIV
L'Antoni ja habia arribat tot pelat i molt callat, la seva germana li va dir que el seu pare abia mort. La
Colometa desesperada pensa la manera per a poder matar als seus fill per a que no sofriguen més.
Capítol XXXV
Natàlia molt trastornada comença a caminar pels carrers i de sopte s'adona que estaba seguint a una senyora la
qual se dirigia a l'Esglesia. La Natàlia a dins de l'Esglesia comença a veure unes bombolles vermelles, que són
els morts de la guerra.
Capítol XXXVI
La Natalia decideix anar a l'abotiguer a per salfuman i aquest l ofereix treballa a ca seva, aquesta acepta
l'oferta i deixa l'ampolla al mostrador.
Capítol XXXVII
És el primer dia de treball a casa de l'Antoni l'adroguer, ell li ensenya la casa, trobem una gran descripció
d'aquesta.
Capítol XXXVIII
Les coses gràcies a l'adroguer varenb millorar, ell sempre li donava a la Natàlia menjà pels nens i la va citar el
diumenge per a parlar.
Capítol XXXIX
El diumenge la Natàlia va a casa de l'adroguer tal i com havien acordat, ell després de molt enrraonament li
demana matrimoni per a formar una familia.
Capítol XL
Natàlia acepta el matrimoni ies casa amb l'Antoni.
Capítol XLI
Tot canvia, els nens van a escola, tenen una dona per a la casa, mengen be, però la Natàlia té por al carrer i
sempre hi està a casa.
Capítol XLII
Els dos nens fan la primera comunió i la Rita després de la festa li diu a la mare que el pare de una amiga que
abian dit que estaba mort va sobrviure. A partir d'aquest moment la Natàlia começa a pensar si el Quimet és
viu i li veu casada amb un altre home que pasaria, ella no pot dormir i té mal sons.
Capítol XLIII
L'Antoni diu que vol dur la botiga de major que no vol estudiar, que ell vol ser com l'Antoni, mentre que la
Rita diu que vol ser hostessa de vol. La Natàlia comença a sortir cada vegada més però sempre sense passar
pels grans carrers.
7
Capítol XLIV
Natalia té un greu mal de cap no es troba bé i sempre està pels parcs pasejant com una loca.
Capítol XLV
Un jove anomenat Vicenç demana la ma de Rita a la Natàlia, però la Rita diu que no es vol casar tan jove i
que a més no el coneix.
Capítol XLVI
Van fer un sopar al bar del Visenç per parlar del casament. L'adroguer i el Toni parlen sobre el servei militar
que el Toni volfer a Barcelona.
Capítol XLVII
La Rita fixa la data del casamnt amb el Visenç.
Capítol XLVIII
Per fi la Rita i el Visenç es casen i celebran el casament al bar d'ell, alli ballen i festejan.
Capítol XLIX
Natàlia tot just despertarse agafa un ganivet i va a la seva antiga casa. Aquesta estava tancada , la Natalia amb
el Ganivet rasca el nom de Colometa. Després apareix a la plaça del diamant i comença a cridar.
ESTRUCTURA
Aquesta novel·la es pot estructurar en tre parts, plantejament, nus i desenllaç.
Plantejament− Capítol I fins capítol XVIII−
Nus− Capítol XIX fins capítol XXXII
Desenllaç− Capitol XXXIII fins capítol XLIX
NARRADOR DE LA NOVEL·LA
El narrador de la novel·la es la Colomenta que des de un punt de vista subjectiu descriiu la seva vida.
D'aquesta manera trobem els pensaments de la propia Natàlia en primera persona. Així moltes vegades el
lector està a ulls de la protagonista que per exemple a les descripcions fa que el lector estigui a un espai molt
real.
Duran l'obra la Colometa sol recordar algunes imatges del passat com quan el Quimet anava amb moto i
aquestes imatges les comenta com si el passat fos un mon idil·lic.
ELS SÍMBOLS
La novel·la conte un gran numero de simbols que ara comentarem.
EMBUT. L'embut significa a l'obra la Mort, osiga el mitja per a morir. En el món de la psicologia l'embut per
8
la seva forma representa un estat de depresió, com un lloc sense sortida. La primera vegada que apareix va ser
el dia abans del primer colom i al final la plaça es converteix en una mena d'embut, un lloc sense sortida.
COLOMS. Els coloms estan vigents a tota l'obra, d'aquesta manera trobem el pseudonim de la Natàlia,
Colometa, els coloms són tal i com diu el Quimet el cor de la casa però amb ells comencen les desgracies i
finalment al morir el Quimet l'últim colom mor.
BALANCES. Les balances representen la justicia, que la Natàlia hauria de tenir i l'equilibri de la vida que
mai va tenir i que durant l'obra buscarà.
FLORS. Les flors són un element de la natura que durant la novel·la es troben sempre, aquesta obsesio per les
flors prove de l'autora la qual tenia un gran jardi de petita i sempre són objecte de les seves obres. Cal destacar
la flor de l'embaras de la Natàlia que al possar−se be el nen, la flor es va obrir.
CUADRE DE LES LLAGOSTES. El cuadre que hi havia a casa de l'Enrriqueta té origen biblic. Basant−se
en els estudis de Carme Arnau documentada sobre allo que S.Freud va estudiar, argumenta que aquest cuadre
indica una inestabilitat sexual.
GANIVET. Element sexual.
conclusió
Aquest llibre és un llibre molt treballat on trobem molts recursos com els símbols que a l'apartat anterior s'han
esmentat. Una vegada que t'has llegit dues vegades la novel·la quelcom es dona conta dels moments tragics
que l'autora va viure ja que a l'obra es troven molts d'elements de la vida real de alguns familiars de la autora
tal i com va esmentar el seu nét al video vist a clase. D'aquesta manera m'he adonat d'allò que és una guerra
on no només els més pobres pateixen, és el cas de la famìlia on la Colomenta treballaba. Tres anys de penuria
durant la guerra i tota una postguerra per viure es fan molt agres.
En cuant al treball m'ha paresgut una mica més llerg que el de l'any passat, pot ser tenia molts subapartats i
mai acabava la pregunta.
Per la resta el llibre m'ha agradat encara que ja me l'havia llegit però m'agraden llibres més alegres o amb més
acció.
BIBLIOGRAFIA
http://www.escriptors.cat/
http://www.softcatala.org
RODOREDA Mercè, La plaça del Diamant, Club Editor, edició 53, Barcelona 2000.
http://www.escriptors.cat/autors/litecat/8.html
BIOGRAFIA DE MERCÈ RODOREDA
Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 − Girona, 1983) és la novel·lista més important de postguerra per la
densitat i el lirisme de la seva obra. És autora de la novel·la catalana més aclamada de tots els temps, La plaça
del Diamant (1962), que es pot llegir actualment en més de vint idiomes. Comença a escriure contes per a
revistes, com a fugida d'un matrimoni decebedor i, més tard, quatre novel·les d'un cop, que després rebutja,
tret d'Aloma (1938), amb la qual guanya el premi Crexells. A les primeries de la guerra civil espanyola
9
treballa al Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya i a la Institució de les Lletres Catalanes.
Exiliada primer a diverses localitats de França i després a Ginebra, trenca el seu silenci de vint anys amb
Vint−i−dos contes (1958), que obtindrà el premi Víctor Català. Amb El carrer de les Camèlies (1966) guanya
el premi Sant Jordi, el de la Crítica i el Ramon Llull. A mitjan anys setanta retorna a Catalunya, a la població
de Romanyà de la Selva, on acaba la novel·la Mirall trencat (1974) i, entre d'altres, encara publica Viatges i
flors i Quanta, quanta guerra..., el 1980, any en què li és atorgat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Des de 1998 es convoca el premi Mercè Rodoreda de contes i narracions, en homenatge a l'autora.
http://www.escriptors.cat
CONTEXT HISTÒRIC
La postguerra comprèn una època inicial forçosament letàrgica perquè hagueren de desaparèixer publicacions
periòdiques, institucions i llibres. La represa d'aquests cap al 1946 (Editorial Selecta) significà el predomini de
la poesia, de les reedicions, de les obres de bibliòfil (grans versions de L'Odissea, de Milton, de Shakespeare,
de Dant) i de les obres sense peu d'imprempta. Durant un parell de dècades les restriccions afavoriren el
predomini marcat de la poesia, primer amb la plenitud de l'obra i el mestratge de Carles Riba, amb les
exemplars Elegies de Bierville (1942), i l'acció constant de J.V. Foix (Sol i de dol, 1947). Poetes morts molt
joves (Rosselló−Pòrcel, Màrius Torres, Salvat−Papasseit) serveixen de bandera a les noves generacions que
tot seguit sorgiren. Després, en el tombant del 1960, el guiatge passà per l'obra de Pere Quart (Vacances
pagades, 1960) i de Salvador Espriu (La pell de brau, 1960), ja influent des de Cementiri de Sinera (1946),
seguits de Gabriel Ferrater, que ràpidament assolí la plenitud (Les dones i els dies, 1968). L'alçament de certes
traves, sobretot cap al 1963, potencia d'altres gèneres, com la novel.la, l'assaig i, sobretot, permet la
incorporació de traduccions normals o de consum. Es consagraren tres narradors d'èpoques anteriors a la
guerra: Mercè Rodoreda amb La plaça del Diamant (1962), Llorenç Villalonga amb Bearn (1961) i Joan Puig
i Ferreter amb els onze volums d'El Pelegrí Apassionat (Perpinyà 1952−65). Dels situats entre dues èpoques,
sobresurten els contes de Pere Calders i la novel.lística de Joan Sales (Incerta glòria, 1956), Ferran de Pol,
Xavier Benguerel, Vicenç Riera i Llorca i Avel.lí Artís−Gener, amb temes de guerra o d'exili. S'amplià fins a
la cinquantena de títols l'obra de Josep Pla. Així mateix, dels novel.listes sorgits a la postguerra pren relleu,
tant pel volum, també ingent, com per la diversitat de tècniques, l'obra de Manuel de Pedrolo, al costat dels
qui, com Maria Aurèlia Capmany, Ramon Folch i Camarasa, Josep M. Espinàs, Baltasar Porcel, Blai Bonet i
Estanislau Torres, renovaren la novel.la i la feren capdavantera, amb plena continuïtat i contacte amb un nou
públic. Tant en la poesia com en la narrativa aparegueren variades formes d'avantguarda (Josep Palau i Fabre,
Joan Brossa, Jordi Sarsanedes, Joan Perucho) fins al teatre de Pedrolo, de Brossa i de Porcel. Aquest gènere,
reprès cap al 1946, no assolí de superar la crisi i anà de fórmules tradicionals (Sagarra, autors populars) a
assaigs excepcionals, com Primera història d'Esther (1948), de Salvador Espriu. Posteriorment sorgí una
generació de molt interès. L'erudició més exigent és protagonitzada per Jordi Rubió i Balaguer, Josep M. de
Casacuberta, Ferran Soldevila, Martí de Riquer, Francesc de B. Moll i Joan Coromines. El pensament i
l'assaig històric se centren en Jaume Vicens i Vives, Maurici Serrahima i Josep Ferrater i Móra. Hi ha també
la influència i la vastitud de l'obra del crític, assagista i historiador Joan Fuster, sobretot a partir de Nosaltres
els valencians (1962). Els primers premis literaris (Joanot Martorell, Ossa Menor, Víctor Català) eixamplaren
a poc a poc la restringida vida literària catalana, que disposà de revistes com "Ariel" (1946), "Antologia"
(1947) i "Poemes" (1963), que foren aviat suprimides. A part les abundants publicacions de l'exili ("La Nostra
Revista" i "Pont Blau" de Mèxic, "Germanor" de Xile, "Catalunya" de Buenos Aires), la tribuna de més
durada i de més pes fou "Serra d'Or" (des del 1959), sota l'empara de l'església i l'esforç editorial més
important fou la creació d'Edicions 62.
XVI
10
Descargar