Capítol I

Capítol I
La narració comença el dia que la protagonista, la Natalia, coneix en Quimet, el seu
futur marit, a la Plaça del Diamant (plaça del barri de Gràcia a Barcelona).A partir
d’aquest moment en Quimet li canvia el nom de Natàlia pel de Colometa. Després de
ballar amb l'orquestra a la festa major la Colometa arrencar a córrer fins a casa seva
perquè sent vergonya. Recorda constantment la seva mare morta i el seu pare novament
casat.
Capítol II
Queden al Parc Güell per primera vegada, i mentre la Colometa espera, un noi atrevit
des d'una finestra li demana sexe però ella continua esperant en Quimet, el qual tarda
una hora.Ës una cita misteriosa en la qual ell parla dels plans de futur que tindran
plegats i els drets de l'home sobre la dona. Després la besa i li diu un parell de cops
“pobra Maria”.La Colometa acaba de trencar amb el seu promès en Pere i sent pena
perquè l'ha enfonsat.
Capítol III
El capítol comença amb una baralla que té la parella perquè en Quimet la obliga a no
treballar més per a aquell pastisser, ja que segons ell, la mira amb mals ulls. Després en
Quimet li presenta la seva mare, que queda fascinada amb la novia del seu fill. En
Cintet, amic d'en Quimet, els informa de l'existència d'un pis sota terrat que inclou el
terrat, i aquest tot emocionat el desitja abans d’haver-lo vist.
Capítol IV
L'Enriqueta, una venedora ambulant del barri i confident de la Colometa li diu que fa bé
casant-se amb en Quimet i no pas amb en Pere. Quan veuen el pis en Quimet decideix la
seva decoració i també canviar la cuina, així que l'enderroquen i tots plegats; en Cintet,
en Mateu i la parella, treuen el paper de les parets del pis. En Quimet posa a prova a la
Colometa dient-li que l'ha vist passejar amb en Pere, quan era mentida.
Capítol V
És el dia de Rams i tot el barri surt a beneir el seu. Després van a dinar a casa la mare
d'en Quimet, on aquest no para de queixar-se perquè el menjar no porta sal. El
diumenge següent van a dinar a casa la Colometa amb el seu pare i la seva dona i
després van a rascar paper al seu projecte de pis. Quan empaperaven el menjador els hi
surt una taca, el propietari antic del pis i el veí del costat en volen saber res.
Capítol VI
En Quimet porta a la seva promesa a mossèn Joan per decidir com anirà la cerimònia:
vol que sigui curta, quan abans acabi, millor. Però el mossèn diu que aquestes coses
s'han de fer lentament, perquè amb el casament es decideix amb qui passar la resta de la
teva vida. I s’ajunten una bona colla a l'església, al sortir van fer-se fotos , després
dinen i ballen. La Colometa mostra una gran alegria al contrari que en Quimet no
mostra cap sentiment.
Capítol VII
Després de dos mesos de casats, ja tenen el pis llest. En Quimet li fa la “broma” a la
seva dona de dur-la a sota del llit i saltar-hi a sobre. Quan van a casa de la seva mare,
aquesta sempre feia la mateixa pregunta sempre insinuant si estava embarassada, un dia
se la va endur a l'habitació per comprovar-ho però va veure que no. Els diumenges,
segons en Quimet, eren els dies de fer un nen.
Capítol VIII
En Quimet, amb els seus aires de bon fuster, fa una cadira només per homes; és a dir,
només s'hi pot asseure ell. A la senyora Enriqueta li hagués agradat que Colometa li
expliqués la seva nit de nuvis amb detall, però més que una nit, va ser una setmana
sencera tancats a l'habitació i per ella fer un nen els diumenges és fer-se mal a si
mateixa.
Capítol IX
En Quimet es deixa la clau de la porta d'entrada del pis. No poden entrar i acusa a la
Colometa d'haver-la perdut. Es passa tot l´hivern queixant-se del mal de cama, però el
dolor només es presenta a la nit, i la Colometa l'ha de cuidar. Aquesta, un dia passejant i
mirant les flors de la Rambla, es troba en Pere, el noi que va deixar per casar-se amb en
Quimet. En Pere nota que Colometa duia una gran pena dins, igual que ell, es sentia
sol.
Capítol X
La Colometa està embarassada es sent com si l’haguessin buidat i l’haguessin omplert
d'alguna cosa. Va a parlar amb la senyora Enriqueta dels desigs d'àpats que li vénen de
gust. El seu pare ja havia pensat els noms per si era nen o nena, però en Quimet diu que
no, que el nom del fill el posa ell . I van a la platja amb la moto perquè li convé aire
lliure i banys de mar. En Quimet no para de queixar-se de malsons i de mal de cama,
quan la que patia de veritat era la seva dona embarassada.
Capítol XI
La Colometa té contraccions, ja és la hora del part. A l'hospital, ha de fer tanta força per
parir el nen que trenca la columna del llit. Els pares no poden més, un dia tanquen el nen
a l’habitació per no sentir-lo. Perd molt pes perquè no vol mamar..
Capítol XII
La Colometa moltes tardes va a passejar amb el nen, que es diu Antoni, a coll a veure
les nines. Un dia, un colom ferit i un embut van entrar gairebé junts a la casa. Com que
volien fer un colomar, el van aparellar amb un altre colom. Els hi van dir Café i
Maringa. Però només feien ous, i no petits, i la gent deia que els hi havia de donar de
menjar ortigues.
Capítol XIII
Fan el colomar a la golfa i la Colometa el pinta de blau. En Quimet porta una nova
parella de coloms monja, els quals s’acaben adaptant i més tard porta una parella de cua
de gall d'indi.
Capítol XIV
Comença descrivint la plaça del mercat. Arriba aire fresc al barri. Es proclama la
República, però els mals de caps de la Colometa augmenten. En Mateu cada vegada
està més enamorat i feliç amb la seva dona. En Cintet decideix obrir les finestres de la
golfa perquè els coloms no estan per a viure entre reixes. En Quimet pensa que tornaran,
però no és així. A partir d'aquell moment la Colometa no pot estendre la roba al terrat
perquè l'embruten.
Capítol XV
En Quimet duu al nen, amb pocs mesos, a fer voltes en moto perquè diu que és bo per
ell. Després d'un any i mig del primer embaràs, ve el segon, La Colometa ho passa molt
malament. Surt nena i l'anomenen Rita. El nen té gelosia de la seva germana, imita al
seu pare i es porta malament.
Capítol XVI
En Quimet sent angúnia després de dinar. Li diagnostiquen un cuc solitari que està a
l'intestí. Quan treu el cuc el guarden en un pot de vidre i sempre parla del mateix. Un
dia el nen el treu del pot i jugant li posa a la nena.
Capítol XVII
El treball a Quimet no li va gaire bé i falten diners a casa per menjar, així que Colometa
decideix deixar els nens tancats al menjador de la casa per poder treballar els matins en
una casa netejant. Es presenta a la casa on la senyora Enriqueta li havia dit. La
protagonista descriu amb molt detall la casa, el jardí. El senyora explica que els tractes
els ha tenir amb el senyor del guardapols. Acorden el preu i la senyora li ensenya la
casa.
Capítol XVIII
La Colometa fa una extensa descripció de la casa i les seves parts perquè la troba com
un trencaclosques. La família de la casa està formada per dos parelles; la dels joves i el
seu fill i la dels sogres de l'home.
Capítol XIX
És el primer dia de feina de la Colometa. La Colometa ha de tancar els nens al menjador
de casa, ja que no els pot deixar amb l’Enriqueta. La senyora de la casa on treballa està
sempre sobre de la feina Colometa.
Capítol XX
Els amos de Colometa són rics i tenen cases de lloguer. Els amos no volen parelles amb
fills i quan ve una parella d’aquest tipus la Colometa les despatxava. Deixa els nens uns
dies amb l’ Enriqueta, fins que l'Antoni es cansa, perquè vol estar a casa. Finalment, la
Colometa presenta el seu marit a la senyora de la casa perquè la ve a buscar.
Capítol XXI
La Colometa descobreix que els seus fills amaguen alguna cosa i un dia els trobar
envoltats dels coloms i així era com havien après a estar quiets, doncs els matins els
coloms es feien els amos del pis. En Quimet va decidir posar covadors a l’habitació
petita. Volia amb el temps fer una granja de coloms, Segons ell es farien rics perquè els
aniria bé. Ell i els nens portarien la Granja, es farien una casa a la part alta de Barcelona.
Tot eren projectes. Fins que la senyora Enriqueta explica a la Colometa que en Quimet
de cada tres parelles de coloms en regala dues.
Capítol XXII
La Colometa expressa la seva impotència davant de la situació pis, els coloms i la vida
familiar. Es passava tot el dia netejant, només sentia els coloms i la olor de coloms per
tot arreu. La senyora Enriqueta diu a la Natalia que no té caràcter. La mare d'en Quimet
va a visitar-los i quan veu tants coloms li agafa un rodament de cap.
Capítol XXIII
Passada una setmana la mare d'en Quimet mor. Van a veure-la a casa seva, està estirada
al llit amb tres amigues veïnes al voltant. Tenia els peus descalços i una corona de
fulles, perquè segons ella les flors eren per a les noies.
Capítol XXIV
Tant en Cintet com en Mateu no paren de parlar dels escamots i que haurien de tornar a
fer-se soldats. En Cintet s’enfada amb la Colometa perquè ella no vol que en Quimet
formi part d’un escamot. En Mateu va a visitar la Colometa, i quan li explica les seves
penes es posa a plorar i li diu que la veu com una germana.
Capítol XXV
La Colometa està molt cansada de treballar i portar la casa alhora i ningú l'ajuda,
sembla que no existeix, durant mesos, com no s'atreveix a dir-li a en Quimet que ja prou
de coloms, va a molestar-los i a fer malbé les cries sacsejant els ous; els mata.
Capítol XXVI
La ciutat es queda sense gas. En Quimet corre pels carrers. Un dia se li presenta amb un
cinturo, revòlver i una escopeta de dos canons penjada a l’esquena. La senyora de la
casa on treballa la Colometa li explica que ahir a la nit un milicià i va encanonar el seu
marit. Explica que el volien matar, perquè pensaven que era un capellà. La Colometa
pensa que no fos en Quimet.
Al cap de dos dies truquen a la porta. Són 5 milicians amb una parella. El senyor del
guardapols havia fet una hipoteca damunt de la casa on vivia la parella, com que no li
pagaven els interessos se’ls havia quedat la casa. La parella volia la casa. Els milicians
volien obligar, amb el canó a l’orella, a signar un paper dient que tornava la casa als
seus propietaris. El senyor es queda com una estàtua. Passa l’estona i els milicians se’n
cansen. El senyor els vol convèncer de que ell té la raó. Finalment els milicians el
porten al Comitè. Els revolucionaris diuen que el senyor te raó però no sense amenaçarlo de cremar-lo en un descampat. L’endemà altre cop sarau, uns llogaters el denuncien.
La senyora de la casa comenta a la colometa que el que volien era quedar-se amb la casa
i es queixa de com va el mon.
Capítol XXVII
En Quimet i en Cintet se’n van a combatre al front d'Aragó i la Colometa es queda sola
amb els nens. Els amos la fan fora de la casa perquè no la poden pagar, però el mossèn
els hi ha donat dues monedes d'or. Un dia en Mateu, el qual ha sigut abandonat per la
seva dona i filla, va a visitar a la Colometa i li diu que vol un record seu perquè és
l'única persona que li queda, però ha de tornar a lluitar al front. Li troba una feina per
netejar l'ajuntament .
Capítol XXVIII
En Quimet torna amb menjar. Enlluerna als fills quan explica les seves anècdotes. Diu
que s'endu els matalassos perquè al front en falten. Va a parlar amb l'adroguer aquest li
diu que li agradava com feien la guerra els joves d'aquella època i mentrestant venen
milicians a dir que no troben en Cintet, però és una falsa alarma, esta bé.
Capítol XXIX
Després de tres dies en Cintet va a visitar la Colometa, aquesta el troba canviat, com si
la guerra canviés als homes. Li explica que va anar a Cartagena en avioneta a buscar
bitllets. Li porta menjar pels nens i van recorden moments de quan estaven en pau i
harmonia. Ja no queden gaire coloms i la Colometa havia anat tirant els covadors.
Capítol XXX
Un dia la Colometa troba a la Julieta i aquesta li diu que l'anirà a veure ja que
s'havien d'explicar moltes coses. Ella també tenia el promès al front d'Aragó amb el qual
va viure una nit d'amor en una casa requisada. No passa res però ells s'estimen.
Capítol XXXI
Amb el primer bombardeig a Barcelona, el pare de la Colometa es mor, però ella ja no
sent cap sentiment per ell, doncs sent com si ja estigués mort des de que va morir la
seva mare. En Quimet torna amb set milicians i menjar. Es queda tres dies i diu que
com estar a casa no hi ha res, que aviat s'acabaria la guerra i viurien feliços. La Julieta
torna a visitar a la Colometa i suggereix que posi el seu fill en una colònia de nens
refugiats on treballa ella perquè no té prou menjar per alimentar els dos fills. La
Colometa ho fa.
Capítol XXXII
El porten a la colònia encara que ell no vol, però la Colometa el convenç i el deixa allà
amb un comiat trist. La Rita no vol quedar-se sense el seu germà, però a partir d'aquell
moment pot menjar més. Els diumenges la va a visitar l’Antoni i diu que està bé. Un
milicià trucà a la porta i portà la trista notícia de la mort d'en Quimet i en Cintet a la
guerra. La Colometa es queda mirant al balcó, l’únic colom que encara queda, i entra
dins la casa.
Capítol XXXIII
La Colometa no vol pensar que en Quimet és mort però es vesteix de dol. La Griselda
la visita, més maca que mai, i li dona el condol. Quan l'Antoni torna de la colònia pensa
que li han canviat el nen ja que no li dirigeix la paraula. Després, la Rita li diu que el seu
pare és mort. La Colometa s’assabenta que han afusellat en Mateu enmig d'una plaça,
s'ensorra i quan ja no té res recorre als seus antics amos.
Capítol XXXIV
El seu antic amo la rebutja i diu que no vol gent pobra que netegi la casa i que si el
marit ha mort vol dir que ella és roja. Li troba una altra petita feina de netejar però la
Colometa es veu més pobra que mai. Ella i els seus fills estan massa prims i decideix
que els matarà, de nit amb un embut i abocarà salfumant i després es suïcidarà. Pensa
que ningú els estima i per viure en aquelles condicions, millor no viure.
Capítol XXXV
La Colometa no té valor de comprar el salfumant, es trobà un home que s'havia quedat
sense cama a causa de la guerra i li donà el seu condol, però no és fins després que
s'adonà que era l'ajudant d'en Quimet. Després segueix una senyora i va a parar a
l'església. Al sortir, tota sola i aclaparada per la situació d'afrontar la immediata
postguerra, s'imagina pujant al pis-colomar com si s'estigués transformant en un colom.
Capítol XXXVI
La Colometa està decidida d’anar a comprar el salfumant a l'adroguer el que
habitualment li comprava les veces per als coloms. Quan està allà treu el moneder i fa
veure que s'ha descuidat els diners a casa i ell diu que ja li ho pagarà. Però quan se’n va,
l'adroguer surt corrent per demanar-li si pot ser la dona de fer feines de casa seva. Ella
dubta perquè esta decidida a matar els seus fills i a si mateixa, però acaba acceptant.
Capítol XXXVIII
La Colometa, amb moltes dificultats, ha pogut sortir de la pobresa en què estava,
gràcies al sou i les paperines de menjar de l'adroguer. Aquest li diu que des del primer
moment que la va veure es va fixar en ella i el seu marit. Que li va donar la feina perquè
el dia que va anar a comprar salfumant va pensar que li passava alguna cosa greu.
Capítol XXXIX
L'adroguer li demana a la Colometa que el vagi a veure el diumenge, que no treballa.
Es produeix una situació de tensió perquè no sap com dir-li que vol casar-se i fundar
una família. Li demana que es casi amb ell, que és un bon home, li agradaria tenir fills
però no pot a causa de que la guerra el va incapacitar. I per primera vegada des de fa
temps l'anomenen Natàlia.
Capítol XL
La Natàlia decideix dir-li que si i al cap de tres mesos es casen, els nens no diuen res.
Amb la guerra l’Antoni i la Rita s'havien fet més grans del que eren. L'Antoni arregla la
casa ho compra tot nou per la Natalia.
Capítol XLI
Els nens tornen a estudiar. La senyora Enriqueta torna a visitar-la sovint. L'Antoni,
l’adroguer, contracta una dona de fer feines perquè no vol que la Natàlia netegi, doncs
ell el que vol és una família i les coses els hi van molt bé. El nen aprecia molt a l'Antoni
la Rita també.
Capítol XLII
La Natàlia no surt de casa i es queda tancada perquè té por a la vida de carrer i la Rita
la fa creure's que es pot donar el cas de que en Quimet segueixi viu i s'espanta molt de la
idea. Surt a passejar amb la Rita i es desmaia.
Capítol XLIII
La Natàlia troba a faltar els coloms; els recorda nets, alliberadors, etc. Un dia, al parc,
explica a una senyora que tenia una torre plena de coloms i des d'aleshores tothom la
coneix com a la senyora dels coloms que els enyora. Es passa els dies passejant i es
torna més sensible.
Capítol XLIV
L'Antoni va cridar a en Toni per parlar amb ell sobre els seus plans de futur i ell els va
dir que no volia seguir estudiant i volia seguir el negoci de l'Antoni; aquest va dir-li que
es podia aspirar a més, però ell ja ho tenia decidit.
Capítol XLV
Va venir el noi del bar de la cantonada, un noi ben plantat i educat, a demanar el
casament amb la Rita, encara que no havien parlat mai, però ell deia que esperaria el
que fos encara que fos jove. Quan l'Antoni i la Natàlia li van dir, aquesta va riure molt i
va dir que no, que ella volia veure món.
Capítol XLVI
Com que ells volien que es casés amb en Vicenç, aquest va dir que faria el possible per
enamorar-la; li enviava flors, els convidava a menjar al bar, però es cansava d'esperar
perquè un dia sentia que la Rita li feia cas i a l’altre no. En Toni es va acabar posant de
la seva part i l'Antoni digué a la Rita que aviat el veurien vestit de militar.
Capítol XLVII
La Rita va acceptar en Vicenç per no fer-lo patir més i van començar amb la preparació
del casament. I sempre que la Natàlia tornava de passejar els trobava a tots divertits
enraonant i cosint el vestit de núvia.
Capítol XLVIII
I van fer el casament juntament amb el de l'Antoni i la Natalia. Tot va anar de
meravella. La Rita li digué a la seva mare que des del primer dia es va enamorar d'en
Vicenç.
Capítol XLIX
La Colometa s'adreça al piset on va viure amb en Quimet, i amb un ganivet a la mà,
com si volgués matar a algú, escriu a la porta, el nom que la representa: Colometa. La
novel·la es clou, doncs, amb la mort metafòrica de Colometa, que no és altra cosa que la
mort de la seva joventut i l'entrada de Natàlia a l'edat adulta. El crit alliberador de la
protagonista ha d'interpretar-se com una catarsi del personatge. Mata definitivament el
se passat Entra a casa seva i abraça el seu segon marit, l'home que la salvada de totes les
misèries de la vida. És una escena d'amor profund.