Monografies El procés de consolidació fiscal (II): Les despeses de la

M
Monografies
El procés de consolidació fiscal (II):
Les despeses de la Generalitat de Catalunya
Número 20
2016
Monografies
Número 20/2016
© Generalitat de Catalunya. Departament
d’Economia i Coneixement
Aquesta obra està subjecta a una llicència Creative Commons
del tipus reconeixement d’autoria, usos no comercials i sense
obra derivada.
Resum de la llicència:
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/
3.0/es/deed.ca
Llicència completa:
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/
3.0/es/legalcode.ca
Redacció
Mònica López , Sara Palomino, Mariona Riera, Àngel Van Beek
i Esther Pallarols (Direcció General d’Anàlisi i Seguiment de
les Finances Públiques (coord.)); Francesc Pardo i Víctor
Vallès (Direcció General de Planificació i Seguiment de les
Inversions); Quirze Cabré i Alba Currià (Direcció General de
Política Financera, Assegurances i Tresor); Ivan Planas
(Director General d’Anàlisi i Seguiment de les Finances
Públiques).
Edició i Maquetació
Natàlia Feliu, Magda Mompeó i Glòria Socias
Direcció General d’Anàlisi i Seguiment de les Finances
Públiques
Passeig de Gràcia, 19
08007 Barcelona
http://economia.gencat.cat
Disseny gràfic
Enric Jardí
Índex
Introducció
4
1. Les competències i l’estructura organitzativa de la Generalitat
6
2. Grans trets de l’evolució de la despesa de la Generalitat
9
2.1. Interessos del deute
13
2.2. Despesa dels departaments
17
2.3. Resultat de les entitats
23
2.4. Principals variacions de la despesa i quantificació de
l’esforç de consolidació
26
3. Departament de la Presidència
34
4. Departament de Governació i Relacions Institucionals
56
5. Departament d’Economia i Coneixement
92
6. Departament d’Ensenyament
144
7. Departament de Salut
178
8. Departament d’Interior
208
9. Departament de Territori i Sostenibilitat
235
10. Departament de Cultura
287
11. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i
Medi Natural
313
12. Departament de Benestar Social i Família
342
13. Departament d’Empresa i Ocupació
373
14. Departament de Justícia
411
15. La despesa departamental per naturalesa econòmica
441
16. Despeses transversals i òrgans superiors
461
17. La inversió del conjunt del sector públic i els mecanismes de
finançament estructurats
467
18. Conclusions
502
Introducció*
L’objectiu d’aquest document és analitzar, des del vessant de la
despesa dels departaments de la Generalitat i de les seves entitats, el
procés de consolidació fiscal iniciat l’any 2011 per reduir el dèficit i
contribuir a la sostenibilitat financera de la Generalitat. L’anàlisi
s’emmarca en l’evolució que ha tingut la despesa els darrers 11 anys,
motiu pel qual es presenta l’evolució de la despesa de la Generalitat en
el període 2003-2014.
Les dades analitzades corresponen a la despesa consolidada de
l’Administració de la Generalitat, el Servei Català de la Salut, l’Institut
Català de la Salut, l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials i el
Servei d’Ocupació de Catalunya (en endavant, CatSalut, ICS, ICASS i
SOC).
La classificació de la despesa per àmbits sectorials segueix l’estructura
dels departaments, amb algunes excepcions. Aquest és el cas del
Departament de Salut, que també inclou la despesa del CatSalut i l’ICS,
del Departament de Benestar Social i Família, que inclou la despesa de
l’ICASS i del Departament d‘Empresa i Ocupació, que inclou la despesa
del SOC. En altres casos, com el Departament d’Economia i
Coneixement, s’ha optat per separar dos àmbits sectorials molt
diferents: d’una banda universitats i recerca i, de l’altra, la resta de
polítiques d’economia.
Les dades s’han ajustat per tal d’homogeneïtzar les sèries de cada
departament d’acord amb les competències que tenien assignades el 31
de desembre del 2014. Aconseguir aquestes sèries temporals
homogènies, que permeten explicar de les variacions de despesa per
canvis en les polítiques i no per canvis en la imputació de la despesa1,
ha estat un dels reptes més grans d’aquesta publicació, i també una de
les seves limitacions, ja que no ha estat possible reconstruir la totalitat
del sector públic administratiu i només s’han reconstruït les entitats
anteriorment esmentades, que són les més grans en volum de recursos
gestionats.
*Volem agrair tots els comentaris i suggeriments rebuts en l’elaboració d’aquesta
monografia, i molt especialment els d’Anna Tarrach, que han contribuït a enriquir i
millorar el resultat final.
1 L’anàlisi per polítiques i programes de despesa tampoc servia perquè l’estructura
actual per programes es va començar a aplicar l’any 2006.
4
Monografies. 20 2016
També s’han fet ajustaments per aproximar la despesa anual al criteri
de meritació, per tant, les dades es refereixen a la despesa meritada i
no a obligacions reconegudes que són les dades que es publiquen
habitualment en el compte general i en els estats d’execució
pressupostària.
Pel que fa a les entitats, s’analitza l’evolució del resultat mesurat en
termes de comptabilitat nacional d’acord amb el sistema europeu de
comptes i els seus ingressos i despeses, d’acord a la comptabilitat
pressupostària, en funció dels drets liquidats i les obligacions
reconegudes.
La despesa total no inclou les transferències procedents de la
participació dels ens locals en els ingressos de l’Estat ni les del Fons
Europeu Agrícola de Garantia (FEAGA), atès que la Generalitat fa
d’intermediària d’aquests recursos entre l’Administració pagadora i el
receptor. Com a conseqüència, tenen la seva contrapartida exacta en
els ingressos, ja que la Generalitat no té capacitat de modificar-ne el
destí. Tanmateix, s’ha considerat oportú incloure aquestes dades com a
informació complementària en els capítols dedicats a Governació i
Relacions Institucionals i a Agricultura, Ramaderia, Pesca i
Alimentació.
Atès que, com es veurà, una part molt significativa de l’ajust dut a
terme durant el procés de consolidació fiscal ha afectat les inversions i
que part de la inversió del sector públic s’ha fet amb mètodes de
finançament estructurat que no tenen un reflex pressupostari directe
en la despesa dels departaments, s’inclou en aquesta publicació un
capítol específic sobre la inversió total del sector públic de la
Generalitat, que explica l’evolució de la inversió tant pressupostària
com extrapressupostària i quin ha estat l’impacte dels finançaments
estructurats en el pressupostos i les finances de la Generalitat.
El document s’estructura en un primer apartat sobre competències i
estructura organitzativa de la Generalitat; un segon apartat amb els
grans trets de l’evolució de les despeses de la Generalitat, en què es
mostra l’evolució dels interessos del deute i l’evolució del total de la
despesa departamental; un capítol (que inclou una fitxa resum amb la
informació més rellevant al final) per a cada un dels 12 departaments
de la Generalitat un capítol que resumeix l’evolució de la despesa dels
departaments per naturalesa econòmica; un capítol dedicat a les
despeses tranversals i els òrgans superiors; un capítol sobre les
inversions del sector públic, i, finalment, un apartat de conclusions.
5
Monografies. 20 2016
1.
Les competències i l’estructura
organitzativa de la Generalitat
1.1.
Les competències de la Generalitat
La despesa de la Generalitat de Catalunya és el reflex de les seves
competències. La distribució de competències entre l’Estat i les
comunitats autònomes que es recull en el títol VIII de la Constitució, i
s’enumeren a l’Estatut d’autonomia.
En l’esquema de distribució competencial entre l’Estat i la Generalitat
de Catalunya és possible distingir els nivells de responsabilitat
següents:
a) Competències exclusives: la Generalitat disposa de reserva absoluta
de totes les potestats legislatives, reglamentàries i executives sobre
matèries tan importants com agricultura, ramaderia i
aprofitaments forestals, aigües de conques internes, associacions i
fundacions, organització de caixes d’estalvis, consum, cooperatives,
comerç, mutualitats de previsió social, cultura, dret civil català,
esport i lleure, habitatge, transports, joventut, llengua, ordenació
del territori i urbanisme, organització territorial, turisme, etc.
b) Competències compartides: existeixen determinades matèries
sobre les quals convergeixen l’autoritat estatal i l’autonòmica, ja
sigui com a cotitulars de la mateixa funció, ja sigui a través del
repartiment de les accions que han de ser exercides en el
desenvolupament de la competència. En aquests casos, l’Estat
s’atribueix la fixació de les bases o principis d’una matèria i la
comunitat autònoma n’assumeix el desenvolupament legislatiu, i
pot fixar polítiques pròpies. És el que passa a Catalunya en camps
com educació, sanitat, règim d’expropiació i contractes, ordenació
del crèdit, banca i assegurances, mercats de valors i centres de
contractació, règim miner i energètic, protecció del medi ambient,
ordenació del sector pesquer, indústria, planificació de l’activitat
econòmica a Catalunya, defensa de les persones consumidores, etc.
c) Competències executives: la Generalitat es limita a executar la
legislació estatal, si bé pot dictar reglaments d’execució de la
normativa estatal. Aquestes funcions són exercides en terrenys com
6
Monografies. 20 2016
domini públic hidràulic, normativa penitenciària, treball, propietat
intel·lectual i industrial, pesos i mesures, etc.
Per tant, la Generalitat de Catalunya té assumides competències sobre
matèries directament relacionades amb la ciutadania i el seu benestar,
entre les quals destaquen: la sanitat, l’educació, l’assistència social,
l’administració de justícia, el medi ambient, la seguretat, la indústria,
la defensa de les persones consumidores, les polítiques d’ocupació, el
dret civil català, la cultura, l’ordenació del territori i l’urbanisme, les
fundacions, les associacions i la joventut, entre d’altres.
A través de la normativa bàsica, l’Estat també influirà intensament
sobre l’evolució de les despeses. Amb aquesta normativa l’Estat fixa
des de la cartera de serveis a les condicions de la prestació dels serveis
bàsics de l’estat del benestar. Durant el procés de consolidació fiscal,
l’Estat actuarà modificant aquesta normativa bàsica, fixant la variació
de les retribucions i la limitació de la contractació del personal del
sector públic, aprovant mesures específiques de l’àmbit de la salut,
l’educació, els serveis socials, etc.
Pel que fa als traspassos de noves competències durant el període
analitzat 2003-2014, cal dir que una vegada finalitat el traspàs del
servei del trànsit l’any 2001, la resta de traspassos han estat molt
menors, amb dues excepcions, el traspàs de l’Hospital Clínic de
Barcelona, l’any 2008, i el traspàs del personal de la Inspecció del
Treball l’any 2011. Així doncs el període analitzat no es veu afectat
significativament per aquest factor.
1.2.
L’estructura organitzativa de la Generalitat
Pel que fa a l’estructura de la Generalitat, l’Administració general està
complementada per un sector públic per a la prestació eficient de
serveis. Aquesta activitat és exercida no només per les institucions
esmentades anteriorment, sinó també pels ens públics subjectes al dret
privat i empreses creades en el si de l’Administració autonòmica, ja que
l’Administració de la Generalitat de Catalunya està formada pels
sectors següents:


7
Una Administració de la Generalitat, integrada pels departaments,
els fons no departamentals (com el dels interessos del deute) i els
òrgans superiors (com el Parlament i la Sindicatura de Comptes).
Un sector públic administratiu, integrat per l’Administració de la
Generalitat i per les entitats autònomes administratives; pel Servei
Català de la Salut, l’Institut Català de la Salut i l’Institut Català
d’Assistència i Serveis Socials.
Monografies. 20 2016

Un sector públic empresarial que inclou els organismes autònoms
industrials, comercials o anàlegs i les empreses públiques de la
Generalitat, entre les quals s’inclouen entitats de dret públic,
societats mercantils, consorcis i fundacions.
Amb relació al sector públic empresarial, la Generalitat ha desplegat un
conjunt d’organismes que comparteixen com a objectiu dur a terme de
la forma més eficient, eficaç i econòmica la prestació dels serveis a
càrrec de l’Administració catalana, amb finalitats tan diverses com
l’execució d’obres d’infraestructura (Infraestructures de la Generalitat
de Catalunya SAU), la gestió del cicle de l’aigua (Agència Catalana de
l’Aigua), el suport al crèdit a les empreses i al crèdit agrari (Institut
Català de Finances) i la gestió del sòl mitjançant la promoció
d’habitatge públic i de polígons industrials (Institut Català del Sòl). És
en aquest sentit que els principis en els quals es fonamenta el procés de
descentralització de serveis de la Generalitat fan esment exprés de la
necessitat que coincideixin les finalitats dels ens i empreses públiques
amb les de la Generalitat, assegurant, igualment, el control dels poders
públics sobre l’activitat d’aquests ens i empreses, com a condició
indispensable perquè s’incloguin dins del sector públic.
A llarg del període analitzat aquesta estructura organitzativa també ha
anat variant, amb la creació, supressió o fusió d’entitats.
8
Monografies. 20 2016
2.
Grans trets de l’evolució de la
despesa de la Generalitat
En el període 2003-2014 les despeses de la Generalitat tenen una
evolució marcada principalment per 4 factors:




el desplegament dels serveis socials, l’ampliació del nivell i qualitat
de les prestacions de salut i ensenyament i el desplegament del Cos
de Mossos d’Esquadra,
l'increment dels interessos del deute,
l'evolució dels ingressos finalistes, i
l'impacte de les mesures de consolidació fiscal.
L’any 2014, la despesa meritada de la Generalitat, el Servei Català de la
Salut, l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Assistència i
Serveis Socials i el Servei d’Ocupació de Catalunya és de 25.056
milions, xifra que representa el 12,75% del PIB.
El 87,7% és despesa departamental2, el 7,7% és despesa en interessos
del deute i el 4,6% restant correspon a les despeses transversals dels
departaments i dels òrgans superiors.
Gràfic 2.1. Composició de la despesa de la Generalitat 2014
Total departaments, 21.977 MEUR, 87,7%
Interessos, 1.918 MEUR, 7,7%
Despeses transversals, 1.161 MEUR, 4,6%
Font: Generalitat de Catalunya.
La despesa del Departament de Salut inclou la despesa consolidada del
Departament, el CatSalut i l’ICS. La despesa del Departament de Benestar Social i
Família inclou la despesa consolidada del Departament i de l’ICASS, i la despesa del
Departament d’Empresa i Ocupació inclou la despesa del SOC. Calculat amb
competències homogènies de 2014 i separant els àmbits competencials d’Universitats
i Recerca de l’àmbit d’Economia.
2
9
Monografies. 20 2016
Pel que fa a les despeses dels departaments, l’import total és de 21.977
milions. La despesa de Salut, amb 8.948 milions, és la que té més pes i
representa un 40,7% de la despesa total dels departaments, seguida de
la despesa d’Ensenyament que amb 4.220 milions representa el 19,2% i
de Benestar Social i Família que presenta el 9,2% del total. La resta de
departaments representen menys d’un terç de la despesa.
Gràfic 2.2. Composició de la despesa per departaments 2014
Departament de Salut, 8.948 MEUR, 40,7%
Departament d'Ensenyament, 4.220 MEUR, 19,2%
Departament de Benestar Social i Família, 2.027 MEUR, 9,2%
Resta, 6.782 MEUR, 30,9%
Font: Generalitat de Catalunya.
Quadre 2.1. Distribució de la despesa total 2014
MEUR
%
Presidència
428
1,9
Governació i Relacions Institucionals
253
1,2
Economia
114
0,5
Universitats i Recerca
1.046
4,8
Ensenyament
4.220
19,2
Salut
8.948
40,7
Interior
1.121
5,1
Territori i Sostenibilitat
1.517
6,9
Cultura
219
1,0
Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural
363
1,6
2.027
9,2
Empresa i Ocupació
847
3,9
Justícia
873
4,0
21.977
100,0
Benestar Social i Família
Subtotal departaments
Interessos
Despeses transversals i òrgans superiors
Despesa total de la Generalitat
1.918
1.161
25.056
Font: Generalitat de Catalunya
Des de l’any 2003 fins a l’any 2008, la despesa de la Generalitat mostra
creixements propers i superiors al 10% de taxa de variació interanual.
10
Monografies. 20 2016
Gràfic 2.3. Evolució de la despesa de la Generalitat
35.000
16,00
30.000
14,00
12,00
25.000
10,00
20.000
8,00
15.000
6,00
10.000
4,00
5.000
2,00
0
0,00
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014
MEUR
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Quadre 2.2. Evolució de la despesa de la Generalitat
2003
MEUR
14.870
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
9,80
2004
17.311
2.441
16,4
10,64
2005
18.990
1.679
9,7
10,85
2006
21.365
2.375
12,5
11,25
2007
23.937
2.572
12,0
11,77
2008
27.186
3.248
13,6
13,01
2009
28.574
1.389
5,1
14,14
2010
28.851
277
1,0
14,19
2011
27.686
-1.165
-4,0
13,84
2012
25.569
-2.117
-7,6
13,05
2013
25.913
344
1,3
13,36
2014
25.056
-857
-3,3
12,75
2003-2010
-
13.981
94,0
-
2010-2014
-
-3.795
-13,2
-
2003-2014
-
10.186
68,5
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Els anys 2009 i 2010 el creixement es desaccelera amb augments
anuals del 5 i de l’1% respectivament. A partir de 2011 s’inicia el procés
de consolidació fiscal i es comencen a observar reduccions de despesa,
del 4%, l’any 2011, i del 7,6%, l’any 2012. L’any 2013 la despesa
incrementa un 1,3%, per les operacions de refinançament del deute de
determinades entitats del sector públic. L’any 2014 la despesa es
redueix un 3,3%.
11
Monografies. 20 2016
En el conjunt del període la despesa de la Generalitat passa de 14.870
milions l’any 2003 a 25.056 milions l’any 2014, la qual cosa representa
un creixement del 68,5%. En termes de PIB la despesa passa d’un pes
de 9,80% al 12,75%.
En termes per habitant la despesa passa de representar 2.218 euros
l’any 2003 a 3.332 euros l’any 2014, la qual cosa representa una
creixement real del 16%, un cop descomptat l’efecte dels preus.
Gràfic 2.4. Despesa total per habitant
4.500
4.000
3.500
3.000
2.500
2.000
1.500
1.000
500
0
2003
2004
2005
EUR/habitant (nominal)
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
EUR/habitant (real)
Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT.
Quadre 2.3. Despesa total per habitant
(EUR per habitant)
Nominal
Real
2003
2.218
2.218
2004
2.541
2.450
2005
2.715
2.512
2006
2.995
2.697
2007
3.320
2.865
2008
3.692
3.135
2009
3.822
3.209
2010
3.840
3.130
2011
3.672
2.919
2012
3.377
2.590
2013
3.431
2.626
2014
3.332
2.568
% de variació 2003-2010
73
41
% de variació 2010-2014
-13
-18
% de variació 2003-2014
50
16
Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT.
12
Monografies. 20 2016
2013
2014
El total de despeses es pot desglossar en els següents blocs de despesa:



Interessos del deute
Òrgans superiors i altres despeses transversals
Departaments
La despesa dels departaments té un pes decreixent en la despesa total,
que s’ha vist condicionada per l’increment dels interessos del deute i
també de les despeses transversals, concretament per les operacions de
refinançament dels anys 2013 i 2014 vinculades als mecanismes de
liquiditat de l’Estat i que s’analitzen en el capítol 16 d’aquesta
monografia.
Quadre 2.4. Composició de la despesa de la Generalitat
Interessos
Transversals i
òrgans superiors
Departaments
Total
MEUR
Índex
MEUR
Índex
MEUR
Índex
MEUR
Índex
2003
451
3,0
188
1,3
14.232
95,7
14.870
100,0
2004
403
2,3
256
1,5
16.652
96,2
17.311
100,0
2005
481
2,5
553
2,9
17.957
94,6
18.990
100,0
2006
505
2,4
218
1,0
20.642
96,6
21.365
100,0
2007
574
2,4
214
0,9
23.149
96,7
23.937
100,0
2008
755
2,8
925
3,4
25.506
93,8
27.186
100,0
2009
828
2,9
458
1,6
27.289
95,5
28.574
100,0
2010
1.055
3,7
375
1,3
27.421
95,0
28.851
100,0
2011
1.771
6,4
443
1,6
25.472
92,0
27.686
100,0
2012
1.793
7,0
981
3,8
22.795
89,1
25.569
100,0
2013
1.940
7,5
2.163
8,3
21.810
84,2
25.913
100,0
2014
1.918
7,7
1.161
4,6
21.977
87,7
25.056
100,0
variació 2003 - 2010
604
-
187
-
11.274
-
13.981
-
variació 2010 - 2014
863
-
786
-
-5.444
-
-3.795
-
variació 2003 - 2014
1.467
-
973
-
7.745
-
10.186
-
Font: Generalitat de Catalunya.
2.1.
Interessos del deute
Aquest apartat explica l’evolució dels interessos del deute meritats.
Aquest compromís de despesa no discrecional ha de ser encaixat dins
del límit de despesa que imposa l’objectiu de dèficit i els ingressos
disponibles, per tant qualsevol increment dels interessos va en
detriment de la resta de despeses.
13
Monografies. 20 2016
La despesa en interessos del deute presenta un perfil clarament
creixent al llarg del període 2003-2014. Bàsicament, l’evolució dels
interessos pagats depèn, en cada moment, de dos factors: la variació en
el volum total de deute; i el cost del deute formalitzat, derivat de les
característiques de les operacions realitzades i de l’evolució dels tipus
d’interès de referència.
Gràfic 2.5. Evolució de la despesa en interessos
2.500
1,20
1,00
2.000
0,80
1.500
0,60
1.000
0,40
500
0,20
0,00
0
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya
En una primera etapa, entre 2003 i 2006, l’import anual d’interessos
es presenta força estable, al voltant dels 400-500 milions anuals. Es
tracta d’un període amb dèficits relativament continguts, que
condueixen a moderats increments nets de deute d’un any a l’altre.
D’altra banda, l’Euríbor, principal referència de les operacions a tipus
variable, es manté també estable entre el 2003 i el 2005, mentre que el
tipus d’interès mitjà de les operacions a tipus fix es va reduint any rere
any.
A finals de 2005, el Banc Central Europeu (en endavant, BCE)
comença a adoptar una política monetària menys expansiva, provocant
una pujada dels tipus d’interès de referència, que s’allarga fins el 2008.
Aquesta evolució del mercat interbancari, juntament amb un dèficit i
un volum de deute que el 2008 ja comença a accelerar-se, fan que la
despesa financera comenci a augmentar de forma considerable,
passant dels 505 milions el 2006 a 755 milions el 2008.
A partir de l’any 2008, arran de la crisi financera, el BCE segueix el
camí traçat per altres bancs centrals i va fa un nou gir en la política
monetària, rebaixant dràsticament els tipus d’interès d’intervenció fins
14
Monografies. 20 2016
2014
a arribar als mínims actuals. Tanmateix, la forta baixada dels índexs de
referència no és suficient per compensar els enormes volums de dèficit
registrats d’ençà l’any 2008, que comporten uns increments molt
significatius en el deute viu de la Generalitat .
En un primer moment, les grans necessitats de nou endeutament es
cobreixen amb l’obertura de nous programes d’emissió de deute a
l’estranger. No obstant això, l’esgotament d’aquesta via i les
turbulències financeres que viuen els mercats fan que la Generalitat
hagi de recórrer a nous instruments per seguir fent front a les grans
necessitats d’endeutament ocasionades per uns dèficits que no
cedeixen. Amb aquest objectiu, entre 2010 i 2012, la Generalitat du a
terme un programa d’emissions destinades a inversors detallistes, que
permeten cobrir les necessitats d’aquells exercicis, si bé el seu cost en
termes d’interessos i comissions és força elevat i empeny encara més a
l’alça el Capítol III de despeses financeres. Tot això fa que passi de 828
milions el 2009 a 1.793 milions el 2012.
Quadre 2.5. Evolució de la despesa en interessos
2003
MEUR
451
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,30
2004
403
-48
-10,7
0,25
2005
481
78
19,3
0,27
2006
505
24
5,1
0,27
2007
574
70
13,8
0,28
2008
755
181
31,5
0,36
2009
828
73
9,7
0,41
2010
1.055
227
27,4
0,52
2011
1.771
716
67,9
0,89
2012
1.793
22
1,2
0,92
2013
1.940
147
8,2
1,00
2014
1.918
-22
-1,1
0,98
2003-2010
-
604
134,0
-
2010-2014
-
863
81,8
-
2003-2014
-
1.467
325,3
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Les creixents dificultats de finançament de Catalunya i d’altres
comunitats autònomes fan que l’any 2012 comencin a entrar en
funcionament els mecanismes de liquiditat de l’Estat, principalment, el
Fons de liquiditat autonòmica i el Fons de pagament a proveïdors, que
lliguen el cost del nou endeutament de la Generalitat a l’evolució dels
tipus d’interès del Tesoro, que es redueixen considerablement des
d’aleshores. Aquests mecanismes de liquiditat, juntament amb
15
Monografies. 20 2016
l’aplicació dels nous principis de prudència financera (que limiten el
tipus d’interès dels préstecs renovats amb la banca nacional) i una
relativa contenció dels nivells de dèficit públic, limiten els increments
dels interessos del deute en els últims anys. D’altra banda, cal tenir en
compte que l’aplicació dels esmentats mecanismes de liquiditat
acceleren el procés d’assumpció de deute de les entitats del sector
públic per part de l’Administració General, per les millors condicions
financeres. Això fa que augmenti el deute i el pagament d’interessos de
la Generalitat i que, alhora, es redueixi en les altres entitats del sector
públic de la Generalitat.
Gràfic 2.6. Interessos del deute per habitant
300
250
200
150
100
50
0
2003
2004
2005
EUR/habitant (nominal)
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
EUR/habitant (real)
Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT.
Quadre 2.6. Interessos del deute per habitant
(EUR per habitant)
Nominal
Real
2003
67
67
2004
59
57
2005
69
64
2006
71
64
2007
80
69
2008
103
87
2009
111
93
2010
140
114
2011
235
187
2012
237
182
2013
257
197
2014
255
197
% de variació 2003-2010
109
70
% de variació 2010-2014
82
72
% de variació 2003-2014
279
192
Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT.
16
Monografies. 20 2016
2013
2014
En termes de despesa per habitant, els interessos del deute meritats
passen de representar 67 a 255 euros l’any 2014, i en termes reals la
depesa d’interessos del deute per habitant s’ha gairebé triplicat.
2.2.
Despesa dels departaments
Aquest apartat analitza l’evolució de tota la despesa dels departaments
de la Generalitat. Es recorda que aquesta despesa s’ha calculat en
termes de despesa consolidada amb el Servei Català de la Salut,
l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Assistència i Serveis
Socials i el Servei d’Ocupació de Catalunya. I també en termes de
despesa meritada a cada exercici. La correcció de la comptabilitat
pressupostària per aproximar el criteri de meritació afecta sobretot al
Departament de Salut i en menor mesura al de Benestar Social i
Família.
Gràfic 2.10. Evolució de la despesa dels departaments de la Generalitat
16,00
30.000
14,00
25.000
12,00
20.000
10,00
8,00
15.000
6,00
10.000
4,00
5.000
2,00
0
0,00
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014
MEUR
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
La despesa dels departaments és creixent entre 2003 i 2009, amb
increments gairebé sempre superiors al 10% anual.
L’any 2004 es fa una aportació extraordinària de 709 milions a les
universitats públiques per assumir el seu deute, sense aquesta
aportació l’augment de la despesa seria del 12%, enlloc del 17%.
Durant l’any 2007 s’inicia un canvi de tendència en el cicle econòmic
amb un fort impacte sobre el mercat immobiliari, que comporta un
empitjorament molt ràpid de la recaptació de l’Impost de
transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. La pèrdua
17
Monografies. 20 2016
acumulada a desembre respecte de la previsió feta en el pressupost
inicial és de 1.246 milions. Per compensar part d’aquesta caiguda
d’ingressos a setembre de 2007 s’aplica una retenció de crèdits
pressupostaris de 475 milions. Tanmateix, l’any 2007 es fa una
aportació extraordinària a la Corporació Catalana de Mitjans
Audiovisuals de 935 milions per absorbir el seu deute. Sense aquesta
aportació l’augment interanual de 2007 hauria estat del 7,6% enlloc del
12,1%.
L’any 2008 s’aprova un pressupost amb un creixement del 7,4% de la
despesa, tot i que durant l’exercici s’acorden diferents mesures sobre el
control de la despesa. Tanmateix, l’impacte pressupostari d’aquestes
mesures és relativament baix, atès que la política econòmica encara és
volgudament expansiva, perquè el cicle de recessió es preveia curt.
Quadre 2.12. Evolució de la despesa dels departaments
2003
MEUR
14.232
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
9,38
2004
16.652
2.421
17,0
10,23
2005
17.957
1.304
7,8
10,26
2006
20.642
2.685
15,0
10,87
2007
23.149
2.507
12,1
11,38
2008
25.506
2.356
10,2
12,20
2009
27.289
1.783
7,0
13,51
2010
27.421
132
0,5
13,49
2011
25.472
-1.949
-7,1
12,73
2012
22.795
-2.677
-10,5
11,63
2013
21.810
-984
-4,3
11,25
2014
21.977
166
0,8
11,18
2003-2010
-
13.189
92,7
-
2010-2014
-
-5.444
-19,9
-
2003-2014
-
7.745
54,4
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
L’any 2009 s’acorda un nou model de finançament que permet aprovar
un crèdit extraordinari per import de 1.143 milions. Aquest crèdit
extraordinari es distribueix entre els Departaments de Salut (759
milions), Ensenyament (172 milions), Treball (58 milions), Medi
ambient i Habitatge (43 milions), Justícia (42 milions), Cultura i
Mitjans de Comunicació (35 milions), Innovació, Universitats i
Empresa (30 milions), Acció Social i Ciutadania (4 milions).
Addicionalment es finança via endeutament (que suposa un major
dèficit de l’exercici) un suplement de crèdit al Departament de Salut
per un import equivalent a les despeses pendents d’imputar al
18
Monografies. 20 2016
pressupost del Servei Català de la Salut i de l’Institut Català de la Salut
fins a un màxim de 1.851 milions. En total, les dues operacions suposen
un increment de pressupost de 2.994 milions. No tot l’increment de
pressupost es trasllada en increment de despesa l’any 2009, perquè la
llei s’aprova el 18 de desembre i algunes despeses s’acaben formalitzant
l’any següent. En qualsevol cas, permet que la depesa de 2009
augmenti fins als 27.289 milions.
L’any 2010, es manté el nivell de despesa similar al de 2009. Tot i que
els anys 2007, 2008 i 2009 ja es comencen a aplicar mesures d’ajust
puntal sobre la despesa, no és fins a l’any 2010 que aquestes mesures
s’adopten amb un impacte significatiu tant a nivell de l’Estat com a
nivell de la Generalitat. Per part de l’Estat s’aprova la reducció del 5%
de les retribucions a partir de juny de 2010, i també algunes mesures
en l’àmbit de Salut i especialment sobre la despesa farmacèutica. La
Generalitat també adopta diverses mesures, tant en l’elaboració del
pressupost com durant l’execució.
El pressupost inicial de 2010 s’aprova amb una reducció de la despesa
respecte de la liquidació 2009 del 0,4%, i manté les mesures de
contenció de determinades partides com estudis i dictàmens i protocol,
la congelació de les retribucions dels alts càrrecs i un increment del
0,3% de les retribucions de la resta de personal, previst als
pressupostos generals de l’Estat. Amb tot, els Pressupostos de la
Generalitat s’aproven amb un dèficit del 3,25% del PIB (-6.370
milions) per sobre del 2,75% fixat com a objectiu (2,5% de dèficit i
0,25% addicional per finançar inversions productives si s’obtenia
estalvi corrent). Com que es supera l’objectiu de dèficit previst, es
presenta un Pla econòmic i financer de reequilibri, però a la vista de la
no aprovació d’aquest pla d’ajust, i amb l’argument dels primers indicis
de recuperació econòmica dels primers mesos de 2010, es prepara un
seguit de mesures de contenció de la despesa i increment dels
ingressos, per donar compliment al nou objectiu de dèficit acordat pel
Consejo de Política Fiscal y Financiera el mes de juny, del 2,4% (-4.700
milions), que es formalitza en el Decret Llei 3/2010, de mesures
urgents de contenció de la despesa i en matèria fiscal per a la reducció
del dèficit públic. Tanmateix, les mesures correctores finalment tenen
un impacte molt menor de l’esperat, els ingressos segueixen
empitjorant respecte de les previsions del pressupost i els nous ajustos
fets per la IGAE, situen el dèficit de 2010, finalment, en 9.100 milions
un 4,48% del PIB. Els ajustos de despeses l’any 2010 es concentren en
el Departament d’Ensenyament on les despeses de personal tenen més
pes i en el Departament de Territori i Sostenibilitat per la reducció del
volum d’inversió.
L’any 2011 és el primer any en què la despesa es redueix i ho fa de
l’ordre del 7%.
19
Monografies. 20 2016
Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2011
s’aproven el 27 de juliol, amb una reducció dels crèdits del 10%
respecte del pressupost inicial de 2010. Aquests pressupostos es
consideren la primera fase del pla d’ajust. L’objectiu és programar una
reducció del dèficit consistent i creïble, i el mateix pressupost anticipa
que moltes de les mesures iniciades durant el 2011 no estaran
plenament implantades fins l’any 2012. Altres mesures de despesa
aprovades a la Llei de pressupostos son la suspensió dels ajuts
universals per infants a càrrec i diverses mesures en matèria de
personal (com la suspensió de les aportacions al pla de pensions dels
treballadors del sector públic o la reducció del 50% dels fons d’acció
social). Però l’ajust més rellevant és la reprogramació de les inversions
en tots els àmbits.
Quadre 2.13. Evolució de la despesa de la Generalitat
(MEUR)
Període de consolidació fiscal
2003
2010
2011
2012
2013
2014
Presidència
367
695
552
436
425
428
Governació i Relacions Institucionals
209
435
414
283
266
253
51
391
193
120
124
114
643
1.389
1.127
1.091
1.022
1.046
Ensenyament
3.010
5.282
5.019
4.491
4.326
4.220
Salut
6.152
10.388
9.613
9.162
8.843
8.948
Interior
522
1.264
1.217
1.157
1.149
1.121
Territori i Sostenibilitat
912
1.894
1.838
1.581
1.428
1.517
Cultura
197
318
295
223
206
219
Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i MN
326
597
560
428
430
363
Benestar Social i Família
867
2.428
2.424
2.208
2.045
2.027
Empresa i Ocupació
487
1.371
1.276
727
677
847
Justícia
489
969
945
888
870
873
14.232
27.421
25.472
22.795
21.810
21.977
Interessos
451
1.055
1.771
1.793
1.940
1.918
Transversals i òrgans superiors
188
375
443
981
2.163
1.161
Despesa total de la Generalitat
14.870
28.851
27.686
25.569
25.913
25.056
Economia
Universitats i Recerca
Subtotal departaments
Font: Generalitat de Catalunya.
Durant l’any 2011 es fa un important exercici de redistribució de
recursos per prioritzar la despesa social i els serveis públics bàsics. Cal
destacar, pel seu impacte en el volum total d’estalvis generats, el pla de
xoc aplicat pel Departament de Salut i l’escenari d’actuacions 20112014 plantejat, per garantir la sostenibilitat econòmica del sistema
sanitari públic i la qualitat de les prestacions i dels serveis en un
moment d’important manca de recursos. En l’àmbit de Benestar Social
20
Monografies. 20 2016
i Família es suspenen les prestacions universals per fills a càrrec, tot i
que l’impacte més gran pel que fa a la reducció d’aquesta despesa en
termes de meritació s’observa l’any 2012.
L’any 2012 la despesa disminueix un 10,5%. Els pressupostos de la
Generalitat de Catalunya per a l’any 2012 s’aproven amb la intenció de
ser el desplegament de la segona fase de l’ajust de consolidació fiscal
que s’havia iniciat l’any anterior. Mentre l’esforç de l’any 2011 es centra
en les despeses, l’esforç del 2012 es reparteix entre ingressos i
despeses, i introdueix mesures de coresponsabilitat per part del
Govern central, dels treballadors públics i dels ciutadans. Entre les
mesures que es preveuen en el pressupost ja hi figura una reducció del
5% de mitjana de les retribucions dels treballadors públics (aplicada
sobre una de les pagues extraordinàries, que ja s’havia suprimit un any
abans als alts càrrecs) i de complements salarials i beneficis socials, la
reducció de gairebé totes les partides pressupostàries, la introducció
d’un tiquet moderador en l’àmbit de les receptes farmacèutiques, el
que després es va conèixer com a “euro per recepta”, i l’increment del
cànon de l’aigua.
Tanmateix, els Pressupostos de 2012 es presenten en un context d’una
incertesa important, ja que l’Estat encara no havia presentat els seus
pressupostos. Després de la presentació del Projecte de pressupostos
generals de l’Estat (PGE) per al 2012, el Govern de l’Estat notifica a la
Generalitat l’import de les bestretes a compte dels recursos del model
de finançament per al 2012 i la liquidació definitiva dels recursos de
2010. En conjunt, l’import global a rebre és 1.733 milions menys del
notificat el juliol de l’any anterior i amb el qual s’havien elaborat els
Pressupostos de la Generalitat per a 2012. Els PGE 2012 també
incorporen fortes reduccions en les transferències finalistes a les
comunitats autònomes. Per alleujar aquestes restriccions, l’objectiu de
dèficit s’amplia de l’1,3% del PIB aprovat el maig de 2011 fins a l’1,5%
del PIB, però aquesta ampliació de l’objectiu és clarament insuficient i
obliga a aplicar noves mesures per intentar complir amb l’objectiu de
dèficit.
Davant aquests fets la Generalitat aprova el 15 de maig de 2012 un pla
d’ajust per reduir 1.500 milions la despesa, on es concreta la reducció
de les retribucions, la reprogramació d’inversions i es posa en marxa
un pla per a la venda de patrimoni públic, entre altres mesures
d’ingressos.
Paral·lelament, el Govern de l’Estat aprova un seguit de reals decrets
de mesures urgents per reduir el dèficit:

RDL 14/2012, de 20 d’abril de mesures urgents de racionalització
de la despesa pública en l’àmbit educatiu.
21
Monografies. 20 2016

RDL 16/2012, de 20 d’abril de mesures urgents per a garantir la
sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut.
En aquest marc de restriccions, el 5 de juny de 2012 el Govern aprova
per Acord de Govern el que es coneix com el tercer ajust del procés de
consolidació. La reducció total de despesa prevista és de 1.804 milions,
dels quals 1.069 milions és l’impacte de mesures aprovades a nivell
estatal en matèria de salut (748 milions) i educació i universitat (321
milions), els 735 milions restants corresponen a reducció de
transferències i aportacions a les entitats del sector públic de la
Generalitat, reprogramació d’inversions i noves mesures salarials.
Posteriorment, el Govern central aprova el RDL 20/2012, de 13 de
juliol, de mesures per garantir l’estabilitat pressupostària i de foment
de la competitivitat on es modifica, entre altres lleis, la Llei de l’IVA i la
Llei 39/2006, de 14 de desembre, de Promoció de l’autonomia
personal i d’atenció a les persones en situació de dependència
(LAPAD). També es suprimeix la paga extra del mes de desembre dels
treballadors del sector públic. Aquesta mesura subsumeix la reducció
del 5% prevista en els pressupostos de la Generalitat.
La combinació de totes aquestes mesures juntament amb la retenció de
la major part de saldos disponibles del pressupost, aprovada per Acord
de Govern de 17 de juliol de 2012, fan possible la reducció observada de
la despesa en 2.676 milions.
Els ajustos més grans en volum l’any 2012 recauen sobre l’àmbit de
salut i d’ensenyament, però també sobre l’àmbit de territori i
d’empresa i ocupació. Tot i els importants ajustos, les previsions
queden lluny de les mesures estimades pel Govern de l’Estat per la
manca de desplegament per part d’aquest, sobretot en la normativa
que ha de permetre reduir el preu dels medicaments i per tant la
despesa farmacèutica.
L’any 2013 transcorre íntegrament en situació de pròrroga
pressupostària, perquè l’objectiu de dèficit definitiu de l’1,58% no es
coneix fins el 31 de juliol i això dificulta extremadament l’elaboració
d’un pressupost.
A diferència de la majoria d’administracions públiques, la Generalitat,
decideix mantenir la supressió de la paga extra els anys 2013 i 2014. La
reducció addicional de la despesa l’any 2013 es deu a l’efecte de les
recurrències de les mesures preses durant l’any anterior, però també
per la reducció dels ingressos finalistes que arriben des de l’Estat i des
de la Unió Europea. La majoria de mesures de 2012, especialment les
de salut i ensenyament, es comencen a aplicar durant la segona part de
l’any i, per tant, no és fins a 2013 que s’observa l’impacte complet
22
Monografies. 20 2016
d’aquestes. Durant l’any 2013 també s’apliquen mesures per ajustar els
cànons dels drets de superfície que els departaments paguen a
Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SAU (en endavant,
INFRACAT). El resultat final és una reducció de la despesa del 4,48%.
L’any 2014 la depesa s’incrementa un 0,7%, bàsicament per l’augment
de la despesa de l’àmbit Salut i de la despesa d’Empresa i Ocupació.
Gràfic 2.11. Pes de la despesa social i del serveis bàsics sobre el total
departaments
85,0
83,0
81,0
79,0
77,0
75,0
73,0
71,0
69,0
67,0
65,0
2003
2004
Despesa social
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
Despesa en serveis bàsics
Font: Generalitat de Catalunya
Com es pot veure en el gràfic 2.11, durant el procés de consolidació
fiscal s’intenta preservar al màxim la despesa social, entre els quals
s’inclou la despesa de l’àmbit de salut, de l’ensenyament, de benestar
social i família, les polítiques d’habitatge i la Renda mínima d’inserció,
de tal manera que els seu pes sobre el conjunt de despeses
departamentals s’incrementa des de 2010 fins 2013. I També la
despesa en serveis bàsics, que inclou a més de la despesa social,
Justícia, Interior i Universitats. La gran reducció en termes percentuals
es concentra en les inversions i les polítiques de funcionament de les
institucions i administració general i de foment.
2.3.
Resultat de les entitats
Una vegada analitzada l’evolució de la despesa dels departaments, falta
afegir la visió de tota l’agrupació departamental, analitzant també el
resultat de les entitats de cada departament. Aquest resultat està
mesurat en termes de comptabilitat nacional d’acord amb el Sistema
Europeu de Comptes (en endavant, SEC) i les dades han estat
facilitades per la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (en
23
Monografies. 20 2016
2014
davant, IGAE) que és l’òrgan competent per al seu càlcul. Cal advertir
que no hi ha una correspondència exacta entre el resultat comptable de
les entitats i el resultat en termes SEC, perquè s’apliquen un seguit
d’ajustos per passar de la comptabilitat financera a la comptabilitat
nacional.
El quadre 2.14 mostra l’evolució del resultat de les entitats que han
estat classificades dins el sector admnistracions públiques (en
endavant, entitats APSEC), de cada una de les agrupacions
departamentals.
Des de desembre de 2010 a desembre de 2014, el conjunt d’entitats ha
millorat el seu resultat en 835 milions d’euros3.
Quadre 2.14. Evolució del resultat en termes SEC de les entitats de cada agrupació departamental1
(MEUR)
Període de consolidació fiscal
2010
2011
2012
2013
2014
-16
-9
-37
-5
13
-5
1
-8
1
1
9
58
3
15
25
46
-94
-70
-62
51
0
0
0
-1
0
Salut
15
71
59
65
79
Interior
31
53
19
58
52
-334
-159
181
32
92
15
14
-31
0
8
7
-5
-8
-4
5
Benestar Social i Família
-27
-3
-15
-2
1
Empresa i Ocupació
-73
21
-32
24
-8
0
0
-3
0
0
-332
-52
58
121
320
-
-
-
-
-
Transversals i òrgans superiors
-176
-513
185
640
7
Total
-508
-565
243
761
327
Presidència
Governació i Relacions Institucionals
Economia
Universitats i Recerca
Ensenyament
Territori i Sostenibilitat
Cultura
Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i MN
Justícia
Subtotal departaments
Interessos
Font: Generalitat de Catalunya.
1 No inclou el dèficit de 538 milions d'IFERCAT de l'any 2010 del Departament de Territori i Sostenibilitat que ha estat considerat com a
operació one-off
Des de l’1 de juny de 2010 s’adopten diverses disposicions relacionades
3
Els valors positius indiquen superàvit i els valors negatius dèficit.
24
Monografies. 20 2016
amb mesures de simplificació de l’estructura del sector públic de
Generalitat, però no és fins al canvi de legislatura que el Govern es fixa
com a l’objectiu reduir el nombre d’entitats del sector públic majoritari
en un 25% de l’1 de gener de 2011 al 31 de desembre de 2013.
Actualment la reducció és de gairebé el 30%.
També s’apliquen diverses de mesures de racionalització i
redimensionament d’entitats, atès que cal adaquar-les al nou volum de
transferències i d’activitat, produint-se diversos expedients de
regulació d’ocupació. I també es traslladen de manera directa o
indirecta (a través de la reducció de la transferència) les mesures de
personal, com la supressió de la paga extra.
Però les mesures que més han impactat en la millora del resultat de les
entitats són les relacionades amb la reducció del ritme d’inversió, com
per exemple el cas d’Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (en
endavant IFERCAT), entitat encarregada de la construcció de la línia 9
del metro de Barcelona, redueix la seva inversió de 1.001 milions l’any
2008 a 101 milions l’any 2014; o d’Infraestrucutres de la Generalitat de
Catalunya, SAU (en endavant, INFRACAT), entitat que s’encarrega de
la construcció d’edificis i equipaments per compte de la Generalitat,
que redueix la seva inversió real de 1.260 milions l’any 2010 a 250
milions l’any 2014.
Més de la meitat de la millora l’aporten les entitats de Territori i
Sostenibilitat, la més substancial és la millora del resultat de
l’IFERCAT, però també durant aquest període l’Agència Catalana de
l’Aigua, que té superàvit, és classificada com a entitat APSEC, i
contribueix a millorar el resultat global de la Generalitat (per a més
informació veure el capítol 9, dedicat a Territori i Sostenibilitat).
El segon epígraf que més millora és l’apartat de despeses transversals i
òrgans superiors i correspon a la millora del resultat d’INFRACAT4,.
Els superàvits de 2013 i 2014 han estat ocasionats per les aportacions
de capital rebudes en motiu de les operacions de refinançament del
deute de l’entitat.
Aquesta entitat actualment està adscrita al Departament d’Economia i
Coneixement, però rep aportacions de tots els departaments. Amb anterioritat les
entitats que la composen (GISA, REGSA, REGSEGA i ICF-Equipaments) havien estat
adscrites a diversos departaments. Per aquests motius s’ha considerat oportú
assignar-la a una secció de despeses transversals enlloc d’assignar-la a un únic
departament.
4
25
Monografies. 20 2016
L’any 2012 en motiu de l’aplicació del segon i del tercer pla d’ajust
s’apliquen un seguit de retencions a les tranferències a les entitats del
sector públic i a canvi es permet finançar part de l’activitat de les
entitats a través de la incorporació de romanents de tresoreria,
produint un empitjorament del resultat de les entitats.
2.4.
Principals variacions de la despesa i quantificació de l’esforç de
consolidació
El quadre 2.16 de la pàgina següent, mostra les variacions de la
despesa entre 2003 i 2010 i entre 2010 i 2014 per departaments. A la
tercera columna es pot observar com en el primer període els
departaments que creixen més en valors absoluts són Salut,
Ensenyament i Benestar Social i Família, tot i que en termes
percentuals (la segona columna) els majors increments són a
Economia, per la creació de l’Agència Tributària de Catalunya,
Empresa i Ocupació i el Departament de Benestar Social i Família.
Quadre 2.15. Principals variacions de la despesa de la Generalitat
variació 2003 - 2010
MEUR
%
variació 2010 - 2014
Índex 1
MEUR
%
variació 2003 - 2014
Índex 1
MEUR
%
Índex 1
Presidència
328
89,3
2,5
-267
-38,4
4,9
61
16,7
0,8
Governació i RI
226
107,9
1,7
-182
-41,8
3,3
44
21,0
0,6
Economia
340
663,7
2,6
-277
-70,8
5,1
63
123,1
0,8
Universitats i Recerca
746
116,1
5,7
-343
-24,7
6,3
404
62,8
5,2
Ensenyament
2.272
75,5
17,2
-1.062
-20,1
19,5
1.210
40,2
15,6
Salut
4.236
68,9
32,1
-1.440
-13,9
26,5
2.796
45,4
36,1
Interior
742
142,1
5,6
-142
-11,3
2,6
599
114,8
7,7
Territori i Sostenibilitat
982
107,8
7,4
-377
-19,9
6,9
606
66,4
7,8
Cultura
121
61,4
0,9
-99
-31,1
1,8
22
11,1
0,3
Agricultura, Ramaderia, P, A i MN
271
83,2
2,1
-234
-39,3
4,3
37
11,2
0,5
1.561
180,0
11,8
-401
-16,5
7,4
1.160
133,7
15,0
Empresa i Ocupació
884
181,6
6,7
-524
-38,2
9,6
360
74,0
4,7
Justícia
481
98,4
3,6
-96
-9,9
1,8
384
78,7
5,0
13.189
92,7
100,0
-5.444
-19,9
100,0
7.745
54,4
100,0
Interessos
604
134,0
863
81,8
1.467
325,3
Transversals i òrgans superiors
187
99,6
786
209,8
973
518,3
Despesa total de la Generalitat
13.981
94,0
-3.795
-13,2
10.186
68,5
Benestar Social i Família
Subtotal departaments
Font: Generalitat de Catalunya.
1 Contribució a la variació total dels departaments
26
Monografies. 20 2016
Durant el període de consolidació fiscal, des de desembre de 2010 a
desembre de 2014, els departaments que més s’ajusten en percentatge
(cinquena columna) són en els àmbits d’Economia, Governació,
Empresa i Ocupació, Presidència, Agricultura i Cultura.
En canvi, els departaments que presten els serveis bàsics són els que
menys s’ajusten, amb l’excepció del Departament de Territori i
Sostenibilitat ja que el gran volum de compromisos derivats de
finançaments estructurats impedeix fer un ajust més gran.
Per ordre de menys a més reducció de despesa apareixen (cinquena
columna) Justícia, Interior (ambdós molt intensius en capital humà),
Salut, Territori i Sostenibilitat, Benestar Social i Família i
Ensenyament..
Pel que fa a l’evolució global del conjunt del període 2003-2014
s’observa que la despesa departamental que més creix en termes
percentuals des de 2003 fins a 2014 és la despesa de Benestar Social i
Família, amb un creixement del 133,7%, pel desplegament dels serveis
socials vinculats a la Dependència o l’atenció de les persones grans.
En volum de recursos, la despesa departamental que més creix és la del
Departament de Salut (2.769 milions) seguida d’Ensenyament (1.210
milions) i Benestar Social i Família (1.160 milions).
Gràfic 2.12. Mitjana anual de la variació 2003-2010 i de la variació 2010-2014.
(MEUR)
1.000
750
500
250
0
-250
-500
-750
-1.000
Ensenyament
Salut
Benestar
Resta
departaments
Interessos
Mitjana anual de la variació 2003-2010
Mitjana anual de la variació 2010-2014
Font: Generalitat de Catalunya.
El gràfic 2.12 mostra com de mitjana els increments anuals de Salut,
Ensenyament i Benestar Social i Família són més elevats durant el
27
Monografies. 20 2016
Transversals
període 2003-2010 que les reduccions del període 2010-2014. El
mateix passa a la resta de departaments, però amb valors més igualats
entre els dos períodes.
El el gràfic 2.13 mostra el percentatge de variació de despesa feta per
cada un dels àmbits departamentals de la Generalitat entre el 31 de
desembre de 2010 i el 31 de desembre de 2014. El detall de les dades
figura en el quadre 2.15.
Gràfic 2.13. Variació 2010-2014 de la despesa dels departaments de la
Generalitat
(% de variació)
-5,0
-15,0
-25,0
-35,0
-45,0
-55,0
-65,0
-75,0
PRE
GRI
ECO*
SUR
ENS
SLT
INT
TES
CLT
AAM
BSF
Font: Generalitat de Catalunya.
*Sense SUR
Pel que fa a les despeses no departamentals, els interessos del deute
creixen durant els dos períodes. En total 1.467 milions.
El mateix passa amb les despeses transversals i d’òrgans superiors, i
s’explica bàsicament per les operacions de refinançament del deute
d’INFRACAT i les operacions de cancel·lació de censos vinculades a les
operacions immobiliàries.
Pel que fa a la variació del resultat de les entitats, el quadre 2.16 mostra
la variació agregada de cada una de les agrupacions departametnals. La
millora és global és de 835 milions, i com ja s’ha dit, més de la meitat
es concentra en l’agrupació de Territori i Sostenibilitat, i un 21,9% en
les despeses transversals i òrgans superiors per la millora del resultat
d’INFRACAT.
28
Monografies. 20 2016
EMO
JUS
Quadre 2.16. Variació del resultat en termes SEC de les entitats de
cada agrupació departamental1
(MEUR)
Variació
2010-2014
Índex 2
29
3,5
6
0,7
16
1,9
Universitats i Recerca
5
0,6
Ensenyament
0
0,0
Salut
64
7,7
Interior
21
2,5
426
51,0
Cultura
-7
-0,9
Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i MN
-2
-0,2
Benestar Social i Família
28
3,4
Empresa i Ocupació
65
7,8
0
0,0
652
78,1
-
-
Transversals i òrgans superiors
183
21,9
Total entitats Generalitat
835
100,0
Presidència
Governació i Relacions Institucionals
Economia
Territori i Sostenibilitat
Justícia
Subtotal entitats de departaments
Interessos
Font: Generalitat de Catalunya.
1 No inclou el dèficit de 538 milions d'IFERCAT de l'any 2010 del Departament de Territori i Sostenibilitat
que ha estat considerat com a operació one-off
2 Contribució a la variació total dels departaments
L’evolució conjunta de les despeses i del resultat de les entitats entre 2010 i
2014
Al quadre 2.17 s’observa que l’ajust total dels departaments i les
entitats és de 6.096 milions, el 89% d’aquest ajust es fa en forma de
reducció de despesa i l’ 11% en forma de millora del resultat de les
seves entitats. Per calcular l’ajust global de tota l’agrupació
departamental el resultat de les entitats es resta de la despesa. El motiu
és que la majoria d’entitats es financen amb transferències i
aportacions des del departament per tant una major transferència
equival a una millora del resultat, de la mateixa manera que una menor
transferència equival a un empitjorament del resultat. Si disminueix la
transferència i el resultat millora vol dir que l’entitat està fent un esforç
d’ajust de la seva despesa i dels seus ingressos que és addicional a les
transferències. Cal tenir en compte però, que la contribució de les
entitats és molt més gran de l’esmentat 11% atès que una part
important de la reducció de la despesa departamental s’aconsegueix a
través de la reducció de les transferències i aportacions a les entitats
29
Monografies. 20 2016
(per a una anàlisi detallada de la contribució de les principals entitats
de cada departament es pot consultar el capítol corresponent de la
monografia).
Quadre 2.17. Ajust global de la despesa i del resultat de les entitats 2010-2014
Variació 2010 - 2014
Despesa
(MEUR)
Resultat
entitats
(MEUR)
Total1
(MEUR)
(a)
(b)
(a-b)
Presidència
-267
29
-296
Governació i Relacions Institucionals
-182
6
-188
Economia
-277
16
-293
Universitats i Recerca
-343
5
-348
Ensenyament
-1.062
0
-1.062
Salut
-1.440
64
-1.504
Interior
-142
21
-164
Territori i Sostenibilitat
-377
426
-803
-99
-7
-92
Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural
-234
-2
-233
Benestar Social i Família
-401
28
-430
Empresa i Ocupació
-524
65
-589
Cultura
Justícia
-96
0
-96
-5.444
652
-6.096
Interessos
863
-
863
Transversals i òrgans superiors
786
183
603
-3.795
835
-4.630
Subtotal departaments
Despesa total adelalaconsolidació
Generalitat
Contribució
fiscal de la Generalitat
Font: Generalitat de Catalunya.
1
Una millora del resultat es considera equivalent a una reducció de despesa, perquè també redueix el dèficit global.
Contribució a la consolidació fiscal de la Generalitat
Fins ara s’ha analitzat la variació de despesa entre dos moments del
temps, a 31 de desembre de 2010 i a 31 de desembre de 2014, però no
tots els departaments han iniciat les reduccions en els mateixos
exercicis i la situació final tampoc és la mateixa, per tant la comparació
entre el 2010 i el 2014 no explica el que ha pogut passar en els anys
situats entre aquetss dos .
El gràfic 2.14 mostra les variacions absolutes de la despesa dels
departaments, que han estat calculades a partir de les dades del quadre
2.13. L’ajust s’inicia l’any 2011 i s’intensifica el 2012. L’any 2013 es
continua reduint la despesa però amb menys intensitat i l’any 2014 el
conjunt de despesa dels departaments comença a augmentar.
30
Monografies. 20 2016
Gràfic 2.14. Variacions interanuals de la despesa departamental
(MEUR)
500
0
-500
-1.000
-1.500
-2.000
-2.500
-3.000
2011
2012
2013
2014
Font: Generalitat de Catalunya.
La mateixa informació del gràfic 2.14 es pot desagregar per
departaments. El quadre 2.18 mostra les variacions fetes cada any per
cada un dels àmbits departamentals i també la mitjana de variació
anual. Mentre els departaments de Salut, Economia i Universitats i
Recerca tenen l’ajsut més intens de depesa l’any 2011, la resta tenen
l’ajust més intens l’any 2012. Pel que fa a la recuperació dels nivells de
despesa, la meitat dels departaments comencen a incrementar la
despesa l’any 2014.
Quadre 2.18. Variacions interanuals de la despesa departamental
2011
MEUR
Presidència
Governació i Relacions Institucionals
2012
%
-143 -20,6
-21
-4,9
MEUR
2013
%
MEUR
2014
%
MEUR
mitjana
anual %
% variació
0,7
-10,8
-116 -21,0
-11
-2,5
3
-131 -31,7
-17
-6,0
-13
-4,7
-11,8
Economia
-198 -50,6
-73 -38,0
Universitats i Recerca
-262 -18,9
-36
4
3,7
-10
-8,1
-23,2
-3,2
-69
-6,3
25
2,4
-6,5
Ensenyament
-263
-5,0
-529 -10,5
-165
-3,7
-106
-2,4
-5,4
Salut
-775
-7,5
-450
-4,7
-320
-3,5
105
1,2
-3,6
Interior
-47
-3,7
-60
-4,9
-7
-0,6
-28
-2,4
-2,9
Territori i Sostenibilitat
-56
-2,9
-258 -14,0
-153
-9,7
89
6,2
-5,1
Cultura
-23
-7,3
-72 -24,5
-17
-7,6
13
6,5
-8,2
Agricultura, Ramaderia, Pesca, A i MN
-37
-6,2
-132 -23,6
2
0,4
-67 -15,6
-11,2
Benestar Social i Família
-5
-0,2
-215
-8,9
-163
-7,4
-18
-0,9
-4,3
Empresa i Ocupació
-95
-6,9
-548 -43,0
-50
-6,9
170 25,0
-7,9
Justícia
-25
-2,6
-6,0
-18
-2,1
3
-1.949
-7,1
-2.677 -10,5
-984
-4,3
166
0,8
-5,3
147
8,2
-22
-1,1
19,0
-1.002 -46,3
53,4
Subtotal departaments
Interessos
Transversals i òrgans superiors
Despesa total de la Generalitat
716 67,9
69 18,3
-1.165
-4,0
-56
22
1,2
538 121,4
-2.117
-7,6
1.181 120,4
344
Font: Generalitat de Catalunya.
El gràfic 2.15 mostra les variacions absolutes del resultat en termes
31
Monografies. 20 2016
1,3
-857
0,3
-3,3
-2,6
-3,4
SEC de les entitats del sector públic de la Generalitat. S’observa com
després d’un lleuger empitjorament del resultat l’any 2011, a partir de
l’any 2012 i també el 2013 s’aconsegueixen millores molt significatives
del resultat, en part explicades per les operacions de refinançament del
deute de les mateixes. L’any 2014 es produeix un empitjorament del
resultat perquè ja no es produeixen les esmentades operacions. Però
entre 2010 i 2014 la millora segueix essent de 835 milions d’euros.
Gràfic 2.15. Variacions interanuals del resultat en termes SEC
de les entitats
(MEUR)
1.000
800
600
400
200
0
-200
-400
-600
2011
2012
2013
2014
Font: Generalitat de Catalunya.
Per poder comparar l’esforç fet durant tots els anys de consolidació en
termes homogenis, tenint en compte el que ha passat a cada exercici, i
no només la variació entre dos moments del temps, s’ha calculat la
variació equivalent de 2011. Aquesta magnitud indica quin és el
percentatge de reducció que s’hauria hagut d’aplicar a la despesa l’any
2011, i després mantenir-la constant, per aconseguir la mateixa
variació acumulada entre 2010 i 2014. És a dir, captura l’esforç
acumulat al llarg d’aquests anys.
Comparant la variació equivalent de 2011 entre els diferents
departaments, Justícia redueix un 7,7%, Interior un 9,5%, Benestar
Social i Família un 11,2%, Salut un 12,5% i Ensenyament un 14,5%.
Pel que fa als departaments que més redueixen la seva despesa,
encapçala la llista Economia amb una reducció del 70,5%, que
s’explica, en bona part, per la reducció de les aportacions, ja des de
l’any 2011 a l’Institut Català de Finances, seguit d’Empresa i Ocupació,
amb una reducció del 39% i de la Presidència amb un reducció del
33,9%.
El quadre 2.19 mostra la variació acumulada entre 2010 i 2014, de la
despesa i del resultat de les entitats. A la darrera columna s’ha calculat
32
Monografies. 20 2016
la variació equivalent de 2011, en els mateixos termes que els descrits
anteriorment.
Quadre 2.19. Contribució a la consolidació fiscal 2010-2014 en termes acumulats
Variació acumulada 2010 - 2014
Resultat
entitats
(MEUR)
(a)
(b)
Presidència
-937
25
Variació
equivalent
(a-b) de 2011 (%)
-962
-33,9
Governació i Relacions Institucionals
-524
14
-538
-30,6
Economia
-1.012
65
-1.077
-70,5
Universitats i Recerca
-1.270
-359
-911
-17,0
Ensenyament
-3.073
0
-3.073
-14,5
Salut
-4.986
214
-5.200
-12,5
-411
58
-470
-9,5
-1.211
1.483
-2.694
-30,2
Cultura
-330
-70
-260
-21,5
Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i MN
-608
-40
-568
-24,1
Benestar Social i Família
-1.009
90
-1.100
-11,2
Empresa i Ocupació
-1.956
298
-2.254
-39,0
-301
-4
-298
-7,7
-17.630
1.774
-19.404
-17,5
Interessos
3.201
0
3.201
Transversals i òrgans superiors
3.250
1.023
2.227
Despesa total de la Generalitat
-11.179
2.797
-13.976
Despesa
(MEUR)
Interior
Territori i Sostenibilitat
Justícia
Subtotal departaments
Font: Generalitat de Catalunya.
L’ajust de la despesa i del resultat de les entitats en els exercicis 2011,
2012, 2013 i 2014 és de 13.976 milions d’euros, però una vegada
descomptat l’increment dels interessos del deute i de les operacions
financeres transversals, l’ajust dels departaments ja és de 19.404
milions d’euros. L’ajust que s’hauria fet l’any 2011 si després s’hagués
congelat hauria estat de 4.851 milions, equivalent a una reducció del
17,5%.
33
Monografies. 20 2016
Total
(MEUR)
3.
Departament de la Presidència
En aquest capítol s’explica el procés de consolidació de la despesa del
Departament de la Presidència durant els exercicis 2011, 2012, 2013 i
2014. L’anàlisi es fa a partir de les dades d’execució de la despesa i de
l’evolució del resultat de les entitats que depenen d’aquest
departament. Per situar les decisions de despesa en un context
temporal més ampli s’analitza l’evolució de la despesa entre 2003 i
2014.
En el primer punt es descriuen les competències, l’estructura de
l’agrupació i la composició de la despesa l’any 2014. En el segon punt
s’analitza l’evolució de la despesa entre 2003 i 2014 en termes
homogenis en base a les competències de l’any 2014. En el tercer punt
es mostra l’evolució del resultat de les entitats de l’agrupació que
computen en el càlcul del dèficit de la Generalitat i s’explica quines són
les mesures més rellevants aplicades per aquestes. Finalment, en el
quart punt es fa un resum de les principals variacions de la despesa
durant els dos períodes d’anàlisi 2003-2010 i 2010-2014 i es quantifica
l’esforç de consolidació fiscal fet pel Departament de la Presidència
des de l’exercici 2011 al 2014.
3.1.
Descripció del Departament de la Presidència l’any 2014
Les competències
Les competències de la Generalitat en l’àmbit de la presidència estan
detallades en els articles 134 i 146 de l’Estatut d’Autonomia de
Catalunya.
La Generalitat té competències exclusives en els àmbits següents:
a) Esport: s’encarrega principalment del foment, la planificació,
l’execució, la formació i la projecció de la pràctica de l’activitat física
i de l’esport arreu de Catalunya, a tots els nivells socials. Estableix
el règim jurídic de federacions, clubs esportius i entitats catalanes i
planifica la xarxa d’equipaments esportius de Catalunya.
b) Mitjans de comunicació social i serveis de contingut audiovisual: té
competència en l'organització de la prestació dels serveis públics de
34
Monografies. 20 2016
ràdio, televisió i qualsevol altre servei de comunicació audiovisual
de l’àmbit de la Generalitat i de l'àmbit local, respectant la garantia
de l'autonomia local.
La Generalitat comparteix amb l’Estat les competències pel que fa a
mitjans de comunicació social, i també a serveis de contingut
audiovisual, com ara ràdio o televisió, la regulació i el control d’aquests
serveis que utilitzin suports o tecnologies disponibles dirigits al públic
de Catalunya, i també sobre les ofertes de comunicació audiovisual, si
es distribueixen al territori de Catalunya.
La Generalitat participa en entitats i organismes d'àmbit estatal,
europeu i internacional que tinguin per objecte el desenvolupament de
l'esport.
Al Títol V, Capítols II i III de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya es
regulen les competències de la Generalitat de Catalunya en temes
d’afers exteriors i de relacions amb la Unió Europea. En el marc
d’aquestes competències el Departament de la Presidència:







participa en la subscripció i l’execució dels tractats internacionals
que l’Estat espanyol adopta i que afecten matèries que són
competència de la Generalitat de Catalunya,
col·labora en institucions i organismes europeus,
promou la cooperació transfronterera i interregional,
impulsa la cooperació al desenvolupament,
treballa per augmentar la participació en organismes
internacionals,
impulsa i coordina les accions exteriors d’altres organismes públics
de Catalunya, i
dóna suport a les comunitats catalanes a l’exterior.
L’adscripció de les competències del Departament de la Presidència
han anat variant entre 2003 i 2014 amb les successives
reorganitzacions institucionals de la Generalitat. Entre els anys 20032006 el Departament tenia competència en afers religiosos, política
lingüística i polítiques de joventut que actualment són competència
d’altres departaments; entre 2004-2006 la despesa de la Secretaria de
Cooperació Exterior era competència del Departament de Governació;
entre 2003 i 2009 el Consell Audiovisual era un òrgan superior amb
pressupost propi, mentre que actualment és una entitat de dret públic
que es finança mitjançant transferència del Departament de la
Presidència; i entre 2007-2010, per una banda, es va crear el
Departament de la Vicepresidència que assumia part de competències
del Departament de la Presidència i, per una altra, les despeses de la
Secretaria de Comunicacions Audiovisuals eren assumides pel
Departament de Cultura.
35
Monografies. 20 2016
Les dades històriques s’han homogeneitzat d’acord amb aquests canvis
competencials, excepte en el cas del canvi d’adscripció del Gabinet
Jurídic Central (que l’any 2003 era competència del Departament de
Governació) i les despeses de remuneracions del personal referents als
canvis d’estructura anteriors a l’any 2007.
Per altra banda, la despesa del Departament de la Presidència també
inclou les despeses institucionals i divulgatives de caràcter
interdepartamental de la secció de despeses de diversos departaments i
que gestiona el Departament.
Les entitats
L’any 2014 les entitats del sector públic de la Generalitat adscrites al
Departament són:






Entitats autònomes: el Patronat de la Muntanya de Montserrat,
l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC), el
Consell Català de l’Esport i el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO);
Entitat autònoma comercial: l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i
de Publicacions de la Generalitat (EADOPC),
Entitats de dret públic: la Corporació Catalana de Mitjans
Audiovisuals (CCMA), el Centre d’Alt Rendiment Esportiu (CAR),
l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i el Consell
Audiovisual de Catalunya;
Societats mercantils: la Televisió de Catalunya, SA (TVC),
Catalunya Ràdio SRG, SA, TVC Multimèdia, SL, Intracatalònia, SA i
el Circuit de Motocròs de Catalunya, SL;
Consorcis: Consorci Urbanístic Portal Costa Brava - Illa de Blanes i
el Patronat Catalunya Món – Consell de Diplomàcia Pública de
Catalunya (PCM-DIPLOCAT),
Fundacions: La Marató de TV3
Composició de la despesa
L’any 2014 el Departament de la Presidència té una despesa de 428
milions, que representa el 2% de la despesa departamental, i 882
dotacions de personal estructural.
Si s’analitza la composició d’aquesta despesa per programes:






el 57,3% de la despesa es destina a mitjans de comunicació social,
el 23,7% a direcció i administració general,
el 12% a activitat física i esport,
el 2,1% a relacions exteriors,
l’1,5% a cooperació al desenvolupament, i
el 3,4% a la resta de programes.
36
Monografies. 20 2016
Gràfic 3.1. Composició de la despesa per programes 2014. PRE
Mitjans de comunicació social, 245 MEUR, 57,3%
Direcció i admó grals., 101 MEUR, 23,7%
Activitat física i esport, 51 MEUR, 12%
Relacions exteriors, 8 MEUR, 2,1%
Cooperació al desenvolupament, 6 MEUR, 1,5%
Altres programes de despesa, 15 MEUR, 3,4%
Font: Generalitat de Catalunya.
Gràfic 3.2. Composició de la despesa per capítols 2014. PRE
Remuneracions del personal, 41 MEUR, 9,5%
Despeses corrents de béns i serveis, 63 MEUR, 14,7%
Transferències corrents, 81 MEUR, 18,8%
Inversions reals, 3 MEUR, 0,6%
Transferències de capital, 11 MEUR, 2,6%
Aportacions de capital i préstecs, 229 MEUR, 53,4%
Font: Generalitat de Catalunya.
Pel que fa a la distribució per naturalesa econòmica (capítols), l’any
2014 es destina:





un 53,4% a despeses per aportacions de capital i préstecs,
bàsicament per l’aportació a la CCMA,
un 18,8% a despeses per transferències corrents,
en un 14,7% a despeses corrents de béns i serveis,
en un 9,5% a remuneracions del personal, i
la resta a despeses d’inversions reals i transferències de capital
(3,2%).
3.2.
Evolució de la despesa total
Entre l’any 2003 i 2014, la despesa del Departament de la Presidència
augmenta en 61 milions, que representa un creixement del 16,7%.
Aquest creixement s’explica principalment per l’evolució de les
aportacions de capital a la CCMA, que representen més de la meitat del
total de despeses.
37
Monografies. 20 2016
Gràfic 3.3 Evolució de la despesa. PRE
1.600
0,80
1.400
0,70
1.200
0,60
1.000
0,50
800
0,40
600
0,30
400
0,20
200
0,10
0,00
0
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Així, l’any 2003 la despesa liquidada és de 367 milions i augmenta un
89,3% fins assolir els 695 milions l’any 2010. A partir de 2010 i fins a
2014, la despesa es redueix un 38,4% (-267 milions).
L’any 2007 es fa una aportació extraordinària a la CCMA de 935
milions per absorbir el seu deute.
Quadre 3.1. Evolució de la despesa. PRE
2003
MEUR
367
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,24
2004
336
-31
-8,4
0,21
2005
437
101
30,1
0,25
2006
589
152
34,8
0,31
2007
1.521
932
158,2
0,75
2008
772
-749
-49,2
0,37
2009
699
-73
-9,4
0,35
2010
695
-5
-0,7
0,34
2011
552
-143
-20,6
0,28
2012
436
-116
-21,0
0,22
2013
425
-11
-2,5
0,22
2014
428
3
0,7
0,22
2003-2010
-
328
89,3
-
2010-2014
-
-267
-38,4
-
2003-2014
-
61
16,7
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
38
Monografies. 20 2016
2014
En termes nominals, la despesa per habitant ha passat de 55 euros el
2003 a 57 euros el 2014, el que representa en termes reals una
reducció del 19,8%, i situa la despesa per habitant en nivells similars a
2004.
Gràfic 3.4. Despesa total per habitant. PRE
250
200
150
100
50
0
2003
2004
2005
EUR/habitant (nominal)
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
EUR/habitant (real)
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Quadre 3.2. Despesa total per habitant. PRE
(EUR per habitant)
Nominal
Real
2003
55
55
2004
49
48
2005
63
58
2006
83
74
2007
211
182
2008
105
89
2009
94
79
2010
92
75
2011
73
58
2012
58
44
2013
56
43
2014
57
44
% de variació 2003-2010
69
38
% de variació 2010-2014
-38
-42
% de variació 2003-2014
4
-20
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
3.2.1.
Remuneracions del personal
Les despeses de remuneracions del personal per a l’any 2014 són de 41
milions, que representen el 9,5% de les despeses totals, i el nombre de
39
Monografies. 20 2016
2013
2014
personal estructural del Departament és de 882. En aquest personal
s’inclou el cos d’advocats de la Generalitat que presta els seus serveis a
les assessories jurídiques dels departaments i al Gabinet Jurídic
Central.
L’any 2003, la despesa de personal és de 40 milions i s’incrementa un
21,4% fins a assolir una despesa de 48 milions l’any 2010. Cal tenir en
compte que no ha estat possible homogeneïtzar totalment la despesa
de remuneracions del personal entre 2003-2007. Per aquest motiu,
entre 2004 i 2007 la despesa del personal es redueix, ja que no inclou
la despesa de personal de la Secretaria de Cooperació Exterior i, per
contra, inclou les despeses de la Secretaria de Joventut i política
lingüística, però amb menys pes sobre el total de despeses.
Gràfic 3.5. Remuneracions del personal. PRE
0,03
60
50
0,02
40
30
20
0,01
10
0
0,00
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Entre 2010 i 2014, les remuneracions del personal es redueixen un
15,3% (-7 milions). Aquest ajust és conseqüència de l’aplicació de les
mesures transversals de contenció de la despesa en matèria de
personal a partir de 2010.
40
Monografies. 20 2016
2013
2014
Quadre 3.3. Remuneracions del personal. PRE
2003
MEUR
40
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,03
2004
37
-3
-6,9
0,02
2005
36
-1
-2,0
0,02
2006
35
-1
-2,7
0,02
2007
38
3
9,2
0,02
2008
44
5
13,3
0,02
2009
47
4
8,5
0,02
2010
48
1
1,9
0,02
2011
44
-4
-7,9
0,02
2012
41
-3
-7,7
0,02
2013
40
-1
-2,3
0,02
2014
41
1
2,0
0,02
2003-2010
-
8
21,4
-
2010-2014
-
-7
-15,3
-
2003-2014
-
1
2,9
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
3.2.2.
Despeses corrents de béns i serveis
Les despeses corrents de béns i serveis fan referència a les despeses de
lloguers i de manteniment i serveis als edificis del Departament, les
despeses d’informàtica i de canvi a la tecnologia digital, les despeses
associades al servei telefònic 012, les despeses de publicitat i d’actes
institucionals de la Generalitat, entre d’altres.
L’any 2014 les despeses corrents de béns i serveis són de 63 milions i
representen el 14,7% del total de les despeses del Departament de la
Presidència. Les despeses d’informàtica i les de publicitat, difusió i
campanyes institucionals són, per volum de recursos, les més elevades,
i representen el 28,1% i el 21,5% d’aquestes despeses, respectivament.
Entre 2003 i 2010 la despesa es redueix un 8,7% (-8 milions). Entre
2010 i 2014 es redueixen un 22,7% (-19 milions) i durant tot el període,
en conjunt, aquestes despeses un -29,4% (-26 milions).
41
Monografies. 20 2016
Gràfic 3.6. Despeses corrents de béns i serveis. PRE
100
0,07
90
0,06
80
0,05
70
60
0,04
50
0,03
40
30
0,02
20
0,01
10
0
0,00
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
La despesa de l’any 2003 (89 milions) és la més elevada de tot el
període atès que inclouen despeses de promoció i difusió de caràcter
institucional com, entre d’altres, la campanya publicitària de la línia 9
de metro, la campanya televisiva de cooperació al tercer món, les
campanyes de reclutaments dels mossos, etc. A partir de 2004, part
d’aquesta despesa es deixa de fer de manera centralitzada des del
Departament i se situa en 47 milions.
Quadre 3.4. Despeses corrents de béns i serveis. PRE
2003
MEUR
89
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,06
2004
47
-43
-48,0
0,03
2005
49
3
6,1
0,03
2006
60
11
21,6
0,03
2007
54
-6
-10,6
0,03
2008
73
19
35,1
0,03
2009
75
3
3,7
0,04
2010
82
6
8,6
0,04
2011
54
-28
-33,9
0,03
2012
52
-2
-3,4
0,03
2013
57
5
9,4
0,03
2014
63
6
10,7
0,03
2003-2010
-
-8
-8,7
-
2010-2014
-
-19
-22,7
-
2003-2014
-
-26
-29,4
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
42
Monografies. 20 2016
2014
Des de 2004 fins a 2010 les despeses corrents de béns i serveis
presenten una clara tendència de creixement. La reorganització de les
delegacions territorials a Catalunya, la creació de les delegacions
territorials a la Catalunya Central i a l’Alt Pirineu i Aran i l’impuls a
l’acció exterior amb l’obertura de les delegacions de la Generalitat a
l’estranger comporten un increment de les despeses d’estructura del
Departament. A més en aquests anys, s’inicia el desplegament de la
TDT arreu a Catalunya, que comporta la substitució de la televisió
analògica. Així, les despeses informàtiques passen de 10 milions l’any
2003 a 25 milions l’any 2010, que representen un creixement del
148,4% de la despesa.
Durant el procés de consolidació fiscal, la despesa es redueix un 22,7%.
Aquesta reducció afecta, entre d’altres, a les despeses de funcionament
dels edificis (-4 milions), a la despesa de gestió de centres i serveis (-3
milions) i a les despeses d’informàtica (-7 milions, dels quals -2,7
milions corresponen a despesa traspassada al Departament d’Empresa
i Ocupació en concepte de governança i connectivitat).
3.2.3.
Transferències corrents
Les transferències corrents fan referència principalment a les
aportacions per finançar les despeses de funcionament de les entitats
adscrites al Departament de la Presidència.
Gràfic 3.7. Transferències corrents. PRE
250
0,14
0,12
200
0,10
150
0,08
0,06
100
0,04
50
0,02
0,00
0
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
L’any 2014 les transferències corrents són de 81 milions d’euros, que
43
Monografies. 20 2016
2013
2014
representen el 18,8% de les despeses totals del Departament. El 34,4%
d’aquesta despesa es destina al Consell Català de l’Esport, amb 28
milions, el 9,3% (8 milions) al grup CCMA i el 8,6% (7 milions) a
l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya.
Durant el període 2003 i 2010, les aportacions que presenten un major
increment en valors absoluts són les del Consell Català de l’Esport que
es dupliquen amb un creixement de 27 milions (98,1%), com a
conseqüència de l’augment de les subvencions per a la promoció de
l’esport federat i també en l’àmbit escolar i ciutadà. Essent l’any 2006,
l’any de més intensitat.
L’any 2007 es crea el Centre d’Estudis d’Opinió, com a organisme
autònom administratiu, amb una aportació per part del Departament
d’1 milió per al 2008 i de 2 milions per al 2010.
Quadre 3.5. Transferències corrents. PRE
2003
MEUR
130
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,09
2004
144
14
10,7
0,09
2005
172
28
19,7
0,10
2006
222
50
29,0
0,12
2007
194
-28
-12,8
0,10
2008
189
-4
-2,3
0,09
2009
182
-7
-3,8
0,09
2010
148
-34
-18,6
0,07
2011
115
-33
-22,3
0,06
2012
64
-51
-44,3
0,03
2013
78
14
21,2
0,04
2014
81
3
4,3
0,04
2003-2010
-
18
14,0
-
2010-2014
-
-67
-45,3
-
2003-2014
-
-49
-37,7
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
A partir del 2010, les transferències corrents disminueixen un 45,3%.
L’ajust de la despesa es concentra en les transferències corrents al
Consell Català de l’Esport, que disminueixen 26 milions entre 2010 i
2014, com a conseqüència de la disminució de les subvencions
concedides. Les aportacions a l’Agència Catalana de Cooperació al
Desenvolupament també es redueixen en 24 milions, principalment
per la minoració de les despeses per remuneracions del personal
derivada de la reestructuració organitzativa a nivell de personal.
44
Monografies. 20 2016
3.2.4.
Inversions reals i transferències de capital
En aquest apartat s’inclouen les despeses d’inversions reals i les
transferències de capital a les entitats que formen part de l’agrupació
departamental, principalment al Consell Català de l’Esport.
Gràfic 3.8. Inversions reals i transferències de capital. PRE
0,04
70
60
0,03
50
40
0,02
30
20
0,01
10
0,00
0
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Quadre 3.6. Inversions reals i transferències de capital. PRE
2003
MEUR
20
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,01
2004
30
10
49,3
0,02
2005
24
-6
-20,3
0,01
2006
48
24
101,8
0,03
2007
55
7
14,2
0,03
2008
63
8
14,7
0,03
2009
54
-9
-14,0
0,03
2010
51
-3
-6,3
0,03
2011
27
-24
-47,0
0,01
2012
12
-15
-56,9
0,01
2013
14
2
17,1
0,01
2014
14
1
4,9
0,01
2003-2010
-
31
153,5
-
2010-2014
-
-37
-71,9
-
2003-2014
-
-6
-28,8
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
45
Monografies. 20 2016
2014
L’any 2014 aquestes despeses són de 14 milions, dels quals 3 milions
corresponen a despeses d’inversió i 11 milions a transferències de
capital, i representen el 3,2% de les despeses totals del Departament.
Durant els anys 2003 i 2010, les despeses d’inversió i les transferències
de capital augmenten en 6 milions i 25 milions, respectivament.
Especialment, creixen les transferències de capital al Consell Català de
l’Esport, que permeten a l’entitat incrementar la inversió per a la
construcció de nous equipaments esportius arreu de Catalunya.
Entre els anys 2010 i 2014, aquestes despeses es redueixen 37 milions,
dels quals 23 milions es concentren en les transferències de capital,
bàsicament en l’àmbit dels esports. Aquest ajust de la despesa és
possible pels elevats nivells d’inversió del període anterior, que han
permès disposar d’una important xarxa d’equipaments esportius.
3.2.5.
Aportacions de capital i préstecs
En aquest capítol de despesa s’inclouen les aportacions al compte de
capital de les entitats del sector públic de la Generalitat, bàsicament de
la CCMA i del CAR, la despesa per concessió de préstecs i bestretes i la
constitució de dipòsits i fiances.
L’any 2014, aquestes despeses són de 229 milions, que representen el
53,4% de la despesa total del Departament de la Presidència.
D’aquestes, 228 milions corresponen a aportacions de capital a la
CCMA.
Gràfic 3.9. Aportacions de capital i préstecs. PRE
1.400
0,70
1.200
0,60
1.000
0,50
800
0,40
600
0,30
400
0,20
200
0,10
0
0,00
2003
MEUR
2004
2005
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
46
Monografies. 20 2016
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
Durant el període 2003 a 2010, la despesa creix 278 milions, com a
conseqüència de l’increment de les aportacions de capital a la CCMA,
que augmenta 242 milions. Aquest increment s’explica per l’impacte
del canvi tecnològic cap a les tecnologies digitals, que comporta tant
canvis normatius, com una major necessitat de fons per poder fer la
transició tecnològica.
S’ha de destacar que l’any 2007 la Generalitat assumeix el deute
acumulat per l’entitat, per aquest motiu es fa una aportació
extraordinària de 935 milions.
Durant aquests anys també s’incrementen les aportacions al CAR, que
passen d’1 milió l’any 2003 a 11 milions l’any 2010, per dur a terme
inversions de modernització del Centre Esportiu de Sant Cugat i també
els préstecs per a la creació d’una àrea residencial de suport al CAR.
Quadre 3.7. Aportacions de capital i préstecs. PRE
2003
MEUR
88
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,06
2004
79
-9
-10,3
0,05
2005
156
77
97,4
0,09
2006
224
68
43,6
0,12
2007
1.180
956
427,6
0,58
2008
403
-777
-65,8
0,19
2009
341
-63
-15,6
0,17
2010
366
25
7,4
0,18
2011
312
-54
-14,8
0,16
2012
268
-44
-14,2
0,14
2013
237
-31
-11,5
0,12
2014
229
-8
-3,3
0,12
2003-2010
-
278
316,1
-
2010-2014
-
-137
-37,4
-
2003-2014
-
141
160,4
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Entre els anys 2010 i 2014, aquestes despeses es redueixen en 137
milions (-37,4%), dels quals 101 milions corresponen a la reducció de
les aportacions de capital de la CCMA, amb la finalitat de traslladar les
mesures de contenció de la despesa de la Generalitat a la despesa de les
entitats i que, com es veurà a continuació, comporta l’aplicació d’un
conjunt de mesures per part de l’entitat per ajustar la seva despesa als
nivells d’ingressos. Les aportacions de capital al CAR també
disminueixen, amb -11 milions, per la finalització de les inversions.
47
Monografies. 20 2016
Actualment, el volum d’aportacions de capital és molt superior a la
despesa de l’inici del període, amb un increment de 141 milions
(160,4%) entre 2003 i 2014.
El quadre 3.8 mostra l’evolució de les aportacions de capital a la CCMA
i la resta d’aportacions i préstecs. Com es pot comprovar, llevat dels
anys 2008, 2009 i 2010, en què es van intensificar les aportacions i
préstecs dins dels projecte de desenvolupament del CAR i la seva àrea
residencial, la resta d’anys, gairebé el total de la despesa és de la
CCMA.
Quadre 3.8. Composició de les aportacions de capital i préstecs. PRE
(MEUR)
2003
Aportacions capital Resta d'aportacions i
CCMA
préstecs
87
1
Total
88
2004
72
7
79
2005
152
4
156
2006
218
6
224
2007
1.175
5
1.180
2008
382
21
403
2009
321
20
341
2010
329
37
366
2011
300
12
312
2012
260
8
268
2013
234
3
237
2014
228
1
229
2003-2010
242
36
278
2010-2014
-101
-35
-137
2003-2014
141
0
141
Font: Generalitat de Catalunya.
3.3.
El resultat SEC de les entitats adscrites al Departament de la
Presidència
En aquest apartat s’analitzarà l’evolució del resultat no financer de les
entitats que cada any han estat adscrites al Departament de la
Presidència d’acord amb el Sistema Europeu de Comptes (entitats
APSEC).
L’any 2014, les entitats adscrites al Departament de la Presidència que
contribueixen amb el seu resultat al càlcul del dèficit de la Generalitat
de Catalunya són les entitats de l’agrupació que s’integren en el sector
48
Monografies. 20 2016
públic excepte l’EADOP, que no forma part de l’àmbit SEC, i s’hi
afegeixen dos consorcis amb participació minoritària de la Generalitat,
el Consorci Casa Àsia i la fundació CIDOB (Centre d’Informació i
Documentació Internacionals a Barcelona), i l’entitat Fòrum Universal
de les Cultures Barcelona 2004, S.A, que tot i no ser del sector públic
de la Generalitat han estat classificades com a entitats APSEC.
Tal i com es pot veure al gràfic 3.10, durant el període de 2010 a 2014
el resultat del conjunt de les entitats passa d’un dèficit de 16 milions a
un superàvit de 13 milions, la qual cosa comporta una millora del
resultat de 29 milions. Això és conseqüència de la contribució al dèficit,
per una banda, de la CCMA, que passa d’un resultat de 18 milions de
dèficit l’any 2010 a 9 milions de superàvit l’any 2014, i per una altra, la
millora de resultat de l’Agència Catalana de Cooperació al
Desenvolupament, que passa d’un dèficit de 12 milions l’any 2010 a 4
milions de superàvit l’any 2014.
Gràfic 3.10. Resultat SEC de les entitats adscrites al
Departament. PRE
20
10
0
-10
-20
-30
-40
2010
2011
2012
2013
2014
MEUR
Font: Intervenció General de l'Administració de l'Estat.
Quadre 3.9. Resultat SEC de les entitats adscrites al Departament. PRE
2010
MEUR
-16
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
2011
-9
6
-39,3
2012
-37
-27
290,0
2013
-5
32
-86,9
2014
13
18
-377,5
2010-2014
-
29
-186,1
2010-2014 acumulat
-
25
-
Font: Intervenció General de l'Administració de l'Estat.
L’any 2012 el conjunt de les entitats presenten un empitjorament del
49
Monografies. 20 2016
resultat amb un major dèficit, com a conseqüència de la disminució de
les transferències rebudes per part de la Generalitat i el finançament de
les seves despesa a través de la incorporació de romanents de
tresoreria d’exercicis anteriors.
Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA)
La CCMA és l’ens públic que gestiona els mitjans de comunicació
audiovisual de la Generalitat de Catalunya, els canals de Televisió de
Catalunya i el grup d’emissores de Catalunya Ràdio, a més dels
continguts digitals generats per aquests mitjans.
En aquest apartat s’analitzarà l’evolució dels comptes consolidats del
grup corporatiu, el qual, després de la reorganització d’entitats, està
format per l’ens públic i la societat anònima de la CCMA i la TVC
Multimèdia, SL i la Fundació La Marató de TV3.
Quadre 3.10. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Grup consolidat.
(MEUR)
2010
Resultat SEC (a)
-18
Recursos des del
Departament (b)
329
Impacte (a-b)
-347
2011
-5
300
-305
2012
-8
260
-268
2013
-7
234
-241
2014
9
228
-219
variació 2010-2014
27
-101
128
variació acumulada 2010-2014
61
-294
355
Font: Generalitat de Catalunya i Intervenció General de l'Administració de l'Estat.
La principal font de finançament és l’aportació de capital de la
Generalitat de Catalunya, que representa prop del 75% dels seus
ingressos. Aquesta transferència és equiparable a les transferències
corrents que reben altres entitats atès que financen les seves despeses
de funcionament. Els ingressos propis (publicitat i venda de
produccions) representen al voltant dels 23%.
L’aportació del Departament a la CCMA l’any 2010 és de 329 milions i
el seu resultat -18 milions, la qual cosa suposa un impacte en el càlcul
del dèficit de la Generalitat de -347 milions. L’any 2014 l’impacte en el
càlcul del dèficit és de -219 milions, que presenta una reducció de de
128 milions en el conjunt del període i una contribució acumulada des
de 2010 a 2014 de 355 milions.
Tot i que no hi ha una correspondència exacta entre la comptabilitat
nacional i la pressupostària, el quadre 3.11. mostra la magnitud de
50
Monografies. 20 2016
l’ajust en els ingressos i en les despeses. En el quadre es pot observar
com la CCMA ha hagut de fer front, no només a una disminució de
l’aportació de capital, sinó també a la pèrdua d’ingressos per vendes
com són la venda d’espais publicitaris i la venda de produccions
pròpies, que també s’han vist afectades per la crisi econòmica global.
Per assumir aquest nou escenari d’ingressos, la CCMA ha dut a terme
un important esforç de reorganització i racionalització d’entitats del
grup corporatiu, però també redueix la compra de continguts i drets
televisius, aconseguint una reducció de les despeses corrents del 17,5%.
Pel que fa a la inversió, una vegada finalitzada la part més important
del canvi tecnològic, també disminueix de manera significativa.
Quadre 3.11. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Grup consolidat.
Drets liquidats i obligacions reconegudes (MEUR)
2011
2012
2013
Ingressos per vendes
117
77
70
73
-44
Resta d'ingressos
311
264
235
236
-75
Total d'ingressos
428
341
305
309
-119
Despeses corrents
359
344
305
296
-63
74
4
4
16
-58
433
348
309
312
-121
Despeses de capital
Total de despeses
2014 Variació 2011-2014
Font: Generalitat de Catalunya.
3.4.
Principals variacions de la despesa del Departament de la
Presidència i quantificació de l’esforç de consolidació fiscal
En el quadre 3.12 es pot veure el resum de les principals variacions de
la despesa del Departament de la Presidència durant els dos períodes
d’anàlisi.
Quadre 3.12. Principals variacions de la despesa. PRE
2003-2010
MEUR
Remuneracions del personal
%
2010-2014
Índex
MEUR
%
2003-2014
Índex
MEUR
%
Índex
8
21
3
-7
-15
3
1
3
2
Despeses corrents de béns i serveis
-8
-9
-2
-19
-23
7
-26
-29
-43
Transferències corrents
18
14
6
-67
-45
25
-49
-38
-80
Subtotal de despesa corrent
19
7
6
-93
-33
35
-74
-29
-121
Inversions reals i transferències de capital
31
153
9
-37
-72
14
-6
-29
-9
Aportacions de capital i préstecs
278
316
85
-137
-37
51
141
160
231
Despesa total
328
89
100
-267
-38
100
61
17
100
Font: Generalitat de Catalunya.
51
Monografies. 20 2016
Entre 2003 i 2010 les despeses del Departament de la Presidència
creixen 328 milions, com a conseqüència principalment de:




Aportacions de capital i préstecs: augment de les aportacions a la
CCMA, que representen la principal font d’ingressos de l’entitat
(242 milions) i creixement de la resta de les aportacions i préstecs,
com a conseqüència del desenvolupament del projecte empresarial
del CAR (36 milions). Les aportacions de capital expliquen el 85%
del creixement del total de les despeses (278 milions).
Inversions reals i transferències de capital: la construcció de nous
equipaments esportius comporten un increment dels recursos
destinats a finançar les inversions del Consell Català de l’Esport,
que expliquen el 9% de l’increment de les despeses totals (31
milions).
Transferències corrents: l’impuls a les polítiques de promoció de
l’activitat esportiva i en matèria de cooperació amb l’exterior
comporten una major necessitat de finançament del Consell Català
de l’Esport i de l’Agència Catalana de Cooperació al
Desenvolupament i representen el 6% del creixement de la despesa
(18 milions).
Despeses corrents de béns i serveis: l’increment de les despeses
d’estructura derivades de la reorganització de les delegacions
territorials a Catalunya i a l’exterior es compensen amb la
descentralització d’una part de les despeses de caire institucional en
els departaments que comporten una menor despesa (-8 milions).
Entre 2010 i 2014 la despesa s’ajusta en 267 milions, i s’explica per:



52
Aportacions de capital i préstecs: la racionalització de les entitats
del grup de la CCMA i les mesures de contenció de les despeses
aplicades per l’entitat comporten menors necessitats de
finançament (-101 milions); a més, la finalització del projecte de
modernització del CAR permeten minorar les aportacions (-35
milions); així, aquest ajust representa el 51% de la reducció de la
despesa total (-137 milions).
Transferències corrents: la reducció de les subvencions concedides
pel Consell Català de l’Esport i la reestructuració organitzativa a
nivell de personal de l’Agència Catalana de Cooperació al
Desenvolupament, comporten menors despeses per transferències,
que representen el 25% de la reducció total de les despeses (-67
milions).
Inversions reals i transferències de capital a entitats: l’estoc
d’equipaments disponibles arrel de l’impuls de les inversions en
l’àmbit de l’esport del període anterior permeten minorar les
necessitats de noves inversions i explica el 14% de l’ajust de les
despeses (-37 milions).
Monografies. 20 2016


Mesures d’eficiència en les despeses de funcionament dels edificis
del Departament a Catalunya i a l’exterior, que representen el 7% de
l’ajust total (-19 milions).
Mesures estatals i autonòmiques en matèria de personal, que
expliquen el 3% de la reducció de les despeses (-7 milions).
En el conjunt del període 2003-2014, les despeses augmenten 61
milions, com a conseqüència de:




Aportacions de capital i préstecs: creixement de les necessitats de
finançament de l’activitat de la CCMA (141 milions), que expliquen
el 231% de l’increment.
Transferències corrents: racionalització de les despeses de
funcionament de les entitats del Departament, especialment de les
transferències corrents a la CCMA (-36 milions), que contribueixen
en un -80% al creixement total (-49 milions).
Despeses corrents de béns i serveis: mesures de reorganització i
eficiència aplicats en els dos períodes contribueixen en un -40% a la
variació total (-26 milions).
Inversions reals i transferències de capital a entitats: ajust de les
despeses d’inversió, bàsicament les del Consell Català de l’Esport,
que contribueixen en un -9% al creixement total de la despesa (-6
milions).
Com a conclusió, en el conjunt del període analitzat, l’evolució de les
despeses del Departament estan plenament condicionades per les
necessitats de finançament de la CCMA. Entre 2003 i 2009 l’entitat
rep recursos mitjançant transferències corrents i aportacions de capital
del Departament, mentre que a partir de 2010 l’entitat es finança
principalment mitjançant aportacions de capital. Així, en termes nets,
el finançament de l’entitat durant tot el període augmenta en 105
milions, que explica en un 171,6% el creixement de la despesa del
Departament de la Presidència.
Contribució a la consolidació fiscal de la Generalitat
Com es pot veure en el quadre 3.13, l’any 2014 el Departament de la
Presidència redueix la despesa en 267 milions respecte l’any 2010, que
juntament amb la millora del resultat de les entitats SEC per import
29 milions, comporta un ajust total de 296 milions.
Aquest ajust es concentra en els anys 2011 i 2012, amb una reducció de
143 milions i 116 milions, respectivament.
53
Monografies. 20 2016
Gràfic 3.11. Composició de les variacions 2010-2014. PRE
(MEUR)
50
0
2011
2012
2013
2014
-50
-100
-150
-200
Aportacions de capital i préstecs
Transferències corrents
Remuneracions del personal
Inversions reals i transferències de capital
Despeses corrents de béns i serveis
Despesa total
Font: Generalitat de Catalunya.
En termes acumulats, la variació de la despesa del Departament entre
2010 i 2014 és de -937 milions. Si a més s’afegeix la millora del resultat
de les entitats APSEC per import de 25 milions, la contribució total a la
consolidació fiscal de la Generalitat és en conjunt de -962 milions.
Quadre 3.13. Evolució de la despesa. PRE
(MEUR)
Període de consolidació fiscal
2003
2010
2011
2012
2013
2014
Remuneracions del personal
40
48
44
41
40
41
Despeses corrents de béns i serveis
89
82
54
52
57
63
Transferències corrents
130
148
115
64
78
81
Subtotal de despesa corrent
259
278
213
157
175
185
Inversions reals i transferències de capital
20
51
27
12
14
14
Aportacions de capital i préstecs
88
366
312
268
237
229
367
695
552
436
425
428
Variació interanual
-
-
-143
-116
-11
3
Variació des de 2010
-
-
-143
-258
-270
-267
Variació acumulada des de 2010
-
-
-143
-401
-671
-937
Despesa total
Font: Generalitat de Catalunya.
Quadre 3.14. Contribució a la consolidació. PRE
(MEUR)
Variació acumulada despesa departament (a)
Variació acumulada resultat SEC entitats (b)
Contribució a la consolidació (a-b)
Font: Generalitat de Catalunya i Intervenció General de l'Administració de l'Estat.
54
Monografies. 20 2016
2010-2014
-937
25
-962
Departament de la Presidència
Exercici 2014
428 MEUR
245 MEUR
101 MEUR
51 MEUR
8 MEUR
21 MEUR
2%
1
Mitjans de comunicació social
Direcció i administració generals
Activitat física i esport
Relacions exteriors
Resta de polítiques
882
*% total departaments
Variació despesa 2003-2014 +17%
2003-2010
2010-2014
+328 MEUR
-267 MEUR
2
Contribució a l’increment 3%
2
Contribució a la reducció 5%
+19 MEUR Despesa corrent
-93 MEUR Despesa corrent
+31 MEUR Despesa de capital
-37 MEUR Despesa de capital
+278 MEUR Aportacions de capital
-137 MEUR Aportacions de capital
Principals mesures de consolidació

Racionalització de les entitats del grup CCMA, reducció de les inversions i les despeses de
funcionament , que han permès reduir les aportacions de capital a la CCMA

Reducció de les subvencions del Consell Català de l’Esport, especialment les d’inversió i de
l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament

Mesures d’eficiència en les despeses de funcionament dels edificis del Departament i de
l’exterior
1 Inclou
2
la secció Despeses diversos departaments que gestiona el Departament de la Presidència
Contribució a l’increment/reducció de la despesa total dels departaments (consolidada amb SCS, ICS, ICASS i SOC).
55
Monografies. 20 2016
4.
Departament de Governació i
Relacions Institucionals
En aquest capítol s’explica el procés de consolidació de la despesa
durant els exercicis 2011, 2012, 2013 i 2014 del Departament de
Governació i Relacions Institucionals. L’anàlisi es fa a partir de les
dades d’execució de la despesa, de l’evolució dels ingressos finalistes i
de l’evolució del resultat de les entitats que depenen del Departament.
Per situar les decisions de despesa en un context temporal més ampli
s’analitza l’evolució de la despesa entre 2003 i 2014.
La Generalitat transfereix mitjançant un fons no departamental la
Participació en els Ingressos de l’Estat (PIE) als ajuntaments i a les
diputacions. Aquests fons finalistes no formen part de la despesa del
Departament i per tant no s’hi inclouen, però s’analitza la seva evolució
en aquest capítol per comparar-la amb l’evolució dels recursos que la
Generalitat transfereix als ens locals en concepte del Fons de
Cooperació Local (FCL).
En el primer punt es descriuen les competències, l’estructura de
l’agrupació i la composició de la despesa l’any 2014. En el segon punt
s’analitza l’evolució de la despesa entre 2003 i 2014 en termes
homogenis en base a les competències de l’any 2014. En el tercer punt
es descriu l’evolució de les transferències finalistes de l’Administració
General de l’Estat. En el quart, l’evolució del resultat de les entitats de
l’agrupació que computen en el càlcul del dèficit de la Generalitat i
s’explica quines són les mesures més rellevants aplicades per aquestes.
Finalment, en el cinquè punt es fa un resum de les principals
variacions de la despesa durant els dos períodes d’anàlisi 2003-2010 i
2010-2014 i es quantifica l’esforç de consolidació fiscal fet per la
Generalitat en el Departament de Governació i Relacions Institucionals
des de l’exercici 2011 al 2014.
4.1.
Descripció del Departament de Governació i Relacions
Institucionals l’any 2014
Les competències
Les competències de la Generalitat en els àmbits de governació i
56
Monografies. 20 2016
relacions institucionals estan detallades en els articles 122, 136, 150,
151, 156, 160 i 161 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
La Generalitat té competències exclusives en els següents àmbits:
a) Consultes populars: l'establiment del règim jurídic, les modalitats,
el procediment, l'acompliment i la convocatòria per la mateixa
Generalitat o pels ens locals, en l'àmbit de llurs competències,
d'enquestes, audiències públiques, fòrums de participació i
qualsevol altre instrument de consulta popular, salvant el que
disposa l'article 149.1.32 de la Constitució.
b) Funció pública i personal al servei de les administracions públiques
catalanes: el règim estatutari del personal i l’ordenació i
organització de la funció pública, salvant les competències
compartides. Pel que fa al personal laboral l’adaptació de la relació
de llocs de treball a les necessitats derivades de l’organització
administrativa i la formació.
c) Organització de l’Administració de la Generalitat: l'estructura, la
regulació dels òrgans i directius públics, el funcionament i
l'articulació territorial. I també sobre les diverses modalitats
organitzatives i instrumentals per a l'actuació administrativa.
d) Organització territorial, respectant la garantia institucional que
estableixen els articles 140 i 141 de la Constitució: determina, crea,
modifica i suprimeix els ens que la configuren a Catalunya; crea,
suprimeix o altera els termes dels municipis i dels ens locals
d’àmbit territorial inferior; la denominació, la capitalitat i els
símbols dels ens locals, els topònims i la determinació dels règims
especials.
e) Règim local, respectant el principi d’autonomia local: les relacions
entre les institucions locals i els ens locals, i les tècniques
d’organització i de relació per a la cooperació i la col·laboració; la
determinació de les competències i de les potestats pròpies dels ens
en els àmbits especificats a l’Estatut; el règim dels béns de domini
públic, comunals i patrimonials i les modalitats de prestació dels
serveis públics; la determinació dels òrgans de govern dels ens
locals creats per la Generalitat i el seu funcionament i règim
d’adopció d’acords; el règim dels òrgans complementaris dels ens
locals; el règim electoral dels ens locals que crea la Generalitat, a
excepció dels que són garantits constitucionalment.
f) Relacions amb les entitats religioses: la regulació i l’establiment de
mecanismes de col·laboració i cooperació amb les entitats que
acompleixen la seva activitat a Catalunya en l’àmbit de les
57
Monografies. 20 2016
competències de la Generalitat.
Les competències compartides que té la Generalitat amb l’Estat es
resumeixen en el desenvolupament dels principis ordenadors de
l'ocupació pública, sobre l'adquisició i la pèrdua de la condició de
funcionari, les situacions administratives i els drets, els deures i les
incompatibilitats del personal al servei de les administracions
públiques.
La Generalitat té competències executives en els següents àmbits:
a) Protecció de dades de caràcter personal: s’encarrega de la inscripció
i el control dels fitxers de dades de caràcter personal tant d’entitats
públiques -autonòmiques, locals o que exerceixin llurs funcions a
Catalunya- com d’entitats privades, incloent el sistema universitari
català. Constitució d’una autoritat independent, designada pel
Parlament, que vetlla per garantir el dret a la protecció d’aquest
tipus de dades en l’àmbit de les competències de la Generalitat.
b) La llibertat religiosa: la Generalitat participa en la gestió del
registre estatal d’entitats religioses que exerceixen la seva activitat a
Catalunya i estableix acords i convenis amb les entitats inscrites i
promou, desenvolupa i executa els signats entre l’Estat i aquestes
entitats.
L’adscripció de competències del Departament de Governació i
Relacions Institucionals ha anat variant entre 2003 i 2014 amb les
successives reorganitzacions institucionals de la Generalitat en motiu
de la remodelació del Govern de maig de 2006 i de les eleccions de
novembre de 2006 i de novembre de 2010.




58
Entre 2003 i 2006 la competència d’afers religiosos l’exerceix el
Departament de la Presidència i entre 2007 i 2010 el Departament
de la Vicepresidència.
Les relacions institucionals i amb el Parlament les exerceix el
Departament de Relacions Institucionals i Participació entre 2004 i
2006 i el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i
Participació entre 2007 i 2010.
Les competències d’acció cívica les assumeix el Departament entre
2007 i 2010. Entre 2003 i 2006 les competències les exerceix el
Departament de Benestar Social i Família, que les recupera a partir
de 2011.
La competència de telecomunicacions i societat de la informació el
Departament la té atribuïda entre 2007 i 2010. De 2003 a 2006
aquesta competència l’exerceix el Departament d’Universitats,
Recerca i Societat de la Informació. El maig de 2006, amb la
remodelació del Govern, es suprimeix aquest Departament i
Monografies. 20 2016
aquestes competències s’integren en el Departament de la
Presidència. Entre 2007 i 2010, es crea el Departament
d’Innovació, Universitats i Empresa que assumeix aquestes
competències i que a partir de 2010 s’integrarà en el Departament
d’Empresa i Ocupació.
La cooperació exterior l’assumeix el Departament entre 2004 i
2006. El 2003 aquesta competència l’exerceix el Departament de la
Presidència. La competència s’atribueix al Departament de la
Vicepresidència entre 2007 i 2010, any a partir del qual retornen al
Departament de la Presidència.
El Gabinet Jurídic Central l’any 2003 està adscrit al Departament,
però a partir de 2004 s’adscriu al Departament de la Presidència.


Les dades històriques han estat homogeneïtzades d’acord amb aquests
canvis competencials, excepte en el cas del canvi d’adscripció del
Gabinet Jurídic Central i de les despeses de remuneracions del
personal de l’àmbit de la cooperació exterior que no han estat possible
individualitzar.
Les entitats
L’any 2014 hi ha 6 entitats dels sector públic de la Generalitat adscrites
al Departament:

Una entitat autònoma administrativa: l’Escola d’Administració
Pública de Catalunya
Tres entitats de dret públic: l’Autoritat Catalana de Protecció de
Dades, el Memorial Democràtic i l’Institut Català Internacional per
la Pau
Dos consorcis: el Consorci Administració Oberta de Catalunya i el
Consorci del Museu Memorial de l'Exili


Composició de la despesa
L’any 2014 la despesa del Departament de Governació i Relacions
Institucionals ascendeix a 253 milions d’euros, que representa l’1 % de
la despesa departamental, i té 468 dotacions de personal estructural5.
La distribució de la despesa per programes és la següent:

5
el 60,9% es destina a suport financer de la Generalitat als ens
locals, mitjançant el qual es duen a terme les convocatòries del
Fons de Cooperació Local,
Banc de dades d’ocupació pública, de la Secretaria d’Administració i Funció Pública.
59
Monografies. 20 2016




el 15,2% al programa de direcció i administració generals,
l’11,7% a suport a obres i serveis dels ens locals, mitjançant el qual
s’executen les convocatòries del Pla Únic d’Obres i Serveis de
Catalunya,
el 4,5% al programa de societat digital, i
el 7,8% restant als programes de Formació i selecció del personal de
recerca (9 milions), Relacions institucionals i qualitat democràtica
(5 milions), Òrgans superiors Generalitat i control extern (3
milions), Relacions exteriors (1 milions), Relacions amb les
confessions religioses (1 milions), Organització, gestió i seguiment
de processos electorals (1 milions) i Impuls de l’autogovern i del
desplegament estatutari (0,3 milions).
Gràfic 4.1. Composició de la despesa per programes 2014. GRI
Suport financer de la Generalitat als ens locals, 154 MEUR, 60,9%
Direcció i administració generals, 38 MEUR, 15,2%
Suport a obres i serveis dels ens locals, 30 MEUR, 11,7%
Societat digital, 11 MEUR, 4,5%
Altres, 20 MEUR, 7,8%
Font: Generalitat de Catalunya.
Pel que fa a la distribució per naturalesa econòmica (capítols), l’any
2014 es destina:






el 75,4% de la despesa a transferències corrents,
el 9,2% a despeses corrents de béns i serveis,
el 7,9% a remuneracions del personal,
el 6,7% a transferències de capital,
el 0,2% a inversions reals, i
el 0,5% a aportacions de capital i préstecs.
60
Monografies. 20 2016
Gràfic 4.2. Composició de la despesa per capítols 2014. GRI
Remuneracions del personal, 20 MEUR, 7,9%
Despeses corrents de béns i serveis, 23 MEUR, 9,2%
Transferències corrents, 191 MEUR, 75,4%
Inversions reals, 1 MEUR, 0,2%
Transferències de capital, 17 MEUR, 6,7%
Aportacions de capital i préstecs, 1 MEUR, 0,5%
Font: Generalitat de Catalunya.
4.2.
Evolució de la despesa total
De l’anàlisi de l’evolució de la despesa s’observa que entre 2003 i 2010
aquesta augmenta en 226 milions (107,9%), assolint un màxim de 443
milions el 2009. Entre 2010 i 2014, amb la consolidació fiscal, la
despesa es redueix en 182 milions, que significa una caiguda del 41,8%.
Els ajustos més grans es fan a partir de 2012 quan es suspèn el Pla
Únic d’obres i serveis d’inversió, el Fons de Cooperació Local es
redueix significativament i es redueixen les transferències a totes les
entitats i departaments. En termes globals, entre 2003 i 2014 la
despesa del Departament augmenta en 44 milions, que representa un
increment del 21%.
Gràfic 4.3. Evolució de la despesa. GRI
500
0,25
450
400
0,20
350
300
0,15
250
200
0,10
150
100
0,05
50
0
0,00
2003
MEUR
2004
2005
2006
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
61
Monografies. 20 2016
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
Quadre 4.1. Evolució de la despesa. GRI
2003
MEUR
209
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,14
2004
253
43
20,8
0,16
2005
327
75
29,6
0,19
2006
388
60
18,4
0,20
2007
391
4
1,0
0,19
2008
401
10
2,5
0,19
2009
443
42
10,5
0,22
2010
435
-8
-1,9
0,21
2011
414
-21
-4,9
0,21
2012
283
-131
-31,7
0,14
2013
266
-17
-6,0
0,14
2014
253
-13
-4,7
0,13
2003-2010
-
226
107,9
-
2010-2014
-
-182
-41,8
-
2003-2014
-
44
21,0
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
El gràfic 4.4 i el quadre 4.2 mostren l’evolució de les despeses
executades del Departament de Governació i Relacions Institucionals
per habitant. En termes nominals la despesa per habitant passa de 31
euros el 2003 a 34 euros el 2014, el que representa en termes reals una
reducció del 17%.
Gràfic 4.4. Despesa total per habitant. GRI
70
60
50
40
30
20
10
0
2003
2004
2005
EUR/habitant (nominal)
2006
Monografies. 20 2016
2008
EUR/habitant (real)
Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT.
62
2007
2009
2010
2011
2012
2013
2014
Quadre 4.2. Despesa total per habitant. GRI
(EUR per habitant)
Nominal
Real
2003
31
31
2004
37
36
2005
47
43
2006
54
49
2007
54
47
2008
54
46
2009
59
50
2010
58
47
2011
55
44
2012
37
29
2013
35
27
2014
34
26
% de variació 2003-2010
86
51
% de variació 2010-2014
-42
-45
% de variació 2003-2014
8
-17
Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT.
4.2.1.
Remuneracions del personal
Les despeses de remuneracions del personal per a l’any 2014 són de
20 milions, que representen el 7,9% de la despesa total, i el nombre de
personal estructural del Departament és de 468.
L’any 2003 la despesa de personal és de 19 milions i augmenta un
47,1% fins a assolir els 29 milions l’any 2010. S’ha de tenir en compte
que no ha estat possible homogeneïtzar la totalitat de la despesa de
remuneracions del personal durant aquest període en base als canvis
de competències. Així, en la despesa de personal de 2003 inclou la que
correspon al Gabinet Jurídic Central i entre els anys 2004-2006 inclou
la despesa de personal de l’àmbit de la cooperació exterior, que en
l’actualitat són competència del Departament de la Presidència.
A partir de 2010 i fins l’any 2014, aquestes despeses es redueixen un
29,4% (-8 milions). Així, l’ajust de les despeses és conseqüència de
l’aplicació de les mesures transversals de contenció de la despesa en
matèria de personal a partir de 2010. D’aquesta manera, la despesa se
situa en els nivells de despesa dels anys 2003-2005.
63
Monografies. 20 2016
Gràfic 4.5. Remuneracions del personal. GRI
0,02
35
30
25
20
0,01
15
10
5
0,00
0
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Quadre 4.3. Remuneracions del personal. GRI
2003
MEUR
19
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,01
2004
18
-1
-7,5
0,01
2005
19
1
7,9
0,01
2006
21
2
8,7
0,01
2007
24
3
13,3
0,01
2008
29
5
21,7
0,01
2009
33
4
14,4
0,02
2010
29
-5
-14,1
0,01
2011
25
-4
-13,6
0,01
2012
22
-3
-12,6
0,01
2013
21
-1
-4,7
0,01
2014
20
0
-1,9
0,01
2003-2010
-
9
47,1
-
2010-2014
-
-8
-29,4
-
2003-2014
-
1
3,8
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
4.2.2.
Despeses corrents de béns i serveis
Les despeses corrents de béns i serveis fan referència principalment a
les despeses d’informàtica i les despeses de funcionament ordinari del
64
Monografies. 20 2016
2014
Departament (lloguers d’edificis, despeses de manteniment i
conservació, serveis als edificis, entre d’altres), així com les despeses
associades a les convocatòries d’eleccions al Parlament de Catalunya.
L’any 2014, les despeses corrents de béns i serveis són de 23 milions,
que representen el 9,2% del total de despesa del Departament. Entre
aquestes despeses destaquen les despeses d’informàtica, que amb 16
milions representen el 66,9% del total de despeses corrents. La resta
són principalment despeses de béns i serveis de suport a les tasques
administratives derivades de l’exercici de les competències del
Departament.
Gràfic 4.6. Despeses corrents de béns i serveis. GRI
60
0,09
0,08
50
0,07
40
0,06
0,05
30
0,04
20
0,03
0,02
10
0,01
0,00
0
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Entre 2003 i 2010 les despeses corrents de béns i serveis augmenten
19 milions, que significa un increment del 72,9%, passant de 26
milions a 45 milions. L’increment entre 2003 i 2004 correspon a la
despesa pluriennal pel lloguer a la plataforma tecnològica de
l’Administració Oberta de Catalunya i l’increment entre 2005 i 2006 a
processos electorals (21 milions) atès que el 2006 hi ha el referèndum
de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i eleccions al Parlament de
Catalunya.
Entre 2010 i 2014 la despesa es redueix en 22 milions, amb una
disminució del 48,7%. S’ha de destacar que durant aquest període es
produeixen dues convocatòries d’eleccions al Parlament de Catalunya
que condicionen l’evolució de les despeses. Així, els anys 2010 i 2012,
les despeses corrents de béns i serveis són més elevades, ja que
coincideixen amb anys electorals.
65
Monografies. 20 2016
2014
Quadre 4.4. Despeses corrents de béns i serveis. GRI
2003
MEUR
26
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,02
2004
38
12
44,9
0,02
2005
37
-1
-2,8
0,02
2006
56
19
52,1
0,03
2007
45
-12
-20,8
0,02
2008
47
2
5,1
0,02
2009
45
-2
-3,2
0,02
2010
45
0
0,2
0,02
2011
19
-27
-58,4
0,01
2012
36
17
90,0
0,02
2013
25
-11
-29,3
0,01
2014
23
-2
-8,2
0,01
2003-2010
-
19
72,9
-
2010-2014
-
-22
-48,7
-
2003-2014
-
-3
-11,3
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Si s’analitza el període de consolidació fiscal, sense tenir en compte les
despeses associades a les eleccions al Parlament, en conjunt presenten
una tendència decreixent, com a conseqüència de la disminució de les
despeses de funcionament dels edificis, bàsicament lloguers i serveis
dels edificis, i de la supressió de les despeses del FAS, com a mesura
transversal de contenció de la despesa, que ha comportat un estalvi de
6 milions.
4.2.3.
Transferències corrents
Les transferències corrents del Departament fan referència
principalment a les despeses del Fons de Cooperació Local però també
s’inclouen les transferències a les entitats adscrites al Departament,
bàsicament a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i al
Consorci de l’Administració Oberta de Catalunya, i les transferències al
Conselh Generau d’Aran.
L’any 2014, les transferències corrents són de 191 milions d’euros, que
representen el 75,4% de la despesa total del Departament de
Governació i Relacions Institucionals. Aquest any les despeses del Fons
de Cooperació Local representen el 65,1% de la despesa per
transferències corrents, amb 124 milions. Les transferències al Conselh
Generau d’Aran representen l’11%, amb 21 milions i les transferències a
66
Monografies. 20 2016
les entitats adscrites al Departament l’11,8%, amb 23 milions.
Addicionalment, per a l’any 2014, es modifica la convocatòria 20132016 del PUOSC, que habitualment finança despeses d’inversió dels
ens locals, per subvencionar les despeses corrents, com la derivada de
reparacions, manteniment i conservació, amb un import de 13 milions.
Gràfic 4.7. Transferències corrents. GRI
250
0,12
0,10
200
0,08
150
0,06
100
0,04
50
0,02
0
0,00
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Quadre 4.5. Transferències corrents. GRI
2003
MEUR
96
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,06
2004
118
22
23,0
0,07
2005
154
36
30,8
0,09
2006
173
20
12,8
0,09
2007
190
17
9,8
0,09
2008
213
23
12,1
0,10
2009
220
7
3,2
0,11
2010
227
7
3,1
0,11
2011
213
-14
-6,0
0,11
2012
130
-83
-38,9
0,07
2013
129
-1
-0,7
0,07
2014
191
61
47,4
0,10
2003-2010
-
131
137,6
-
2010-2014
-
-36
-15,9
-
2003-2014
-
95
99,8
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
L’any 2003, les transferències corrents són de 96 milions d’euros i es
67
Monografies. 20 2016
2014
dupliquen fins a assolir els 227 milions l’any 2010. A partir de 2010, la
despesa es redueix en 36 milions, amb una caiguda del 15,9%, i se situa
en una despesa de 191 milions l’any 2014. Entre 2003 i 2014 la despesa
gairebé es duplica.
Com es veurà a continuació, aquesta evolució de les transferències
corrents s’explica bàsicament per l’evolució de les despeses del Fons de
Cooperació Local.
El Fons de Cooperació Local
Aquestes transferències són uns ajuts adreçats als ens locals amb la
finalitat de contribuir al seu finançament a partir de la participació
d’aquests en els ingressos de la Generalitat i que es formalitzen
mitjançant les convocatòries anuals del Fons de Cooperació Local amb
els consells comarcals, els ajuntaments i les entitats municipals
descentralitzades.
L’Estatut d’Autonomia de Catalunya preveu a l’article 219 que la
Generalitat ha d’establir un fons de cooperació local (en endavant,
FCL) destinat als governs locals.
L’any 2014 a Catalunya hi ha 41 comarques, 947 municipis i 69 entitats
municipals descentralitzades.
El FCL s’ha de veure com la participació dels ens locals en els ingressos
de la Generalitat d’acord amb el que preveu l’article 39.2 del Reial
decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text Refós
de la Llei reguladora de les hisendes locals, que estableix que les
entitats locals participaran en els tributs propis de les comunitats
autònomes.
De manera generalitzada, el reben tots els municipis, comarques i ens
locals, per fer front a despeses i inversions fruit del propi funcionament
o per activitats diverses dins les seves competències. Es distribueix
d’acord amb els criteris de població, estructura dels nuclis, despesa
associada a la capitalitat comarcal i despesa per la gestió del territori.
El Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text
refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya estableix a
l’article 198 que el Fons s’ha de distribuir mitjançant la Llei anual de
Pressupostos.
Cada any els pressupostos de la Generalitat consignen a l’Estat de
despeses del Departament de Governació i Relacions Institucionals
l’import que es destinarà al Fons de Cooperació Ajuntaments, al Fons
de Cooperació Consells Comarcals i al Fons de Cooperació Entitats
68
Monografies. 20 2016
Municipals Descentralitzades i regulen en un article la seva distribució.
El Fons total creix un 118% entre 2003 i 2014, passant de 57 a 124
milions. Entre 2003 i 2010 creix un 174,5%, fins als 156 milions. Entre
2010 i 2014, amb motiu de la reducció dels ingressos de la Generalitat,
degut a la necessitat de consolidació fiscal de la Generalitat la despesa
es redueix en un 20,6% assolint el mínim de 70 milions en 2013.
Gràfic 4.8. Fons de Cooperació Local (total). GRI
180
0,09
160
0,08
140
0,07
120
0,06
100
0,05
80
0,04
60
0,03
40
0,02
20
0,01
0
0,00
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
En l’exercici 2012 s’apliquen mesures de consolidació per donar
compliment a l’objectiu d’estabilitat pressupostària, per la qual cosa
només es pot aplicar el 50% del FCL Ajuntaments i la resta es tramita a
càrrec del pressupost de 2013. La continuació de les mesures
d’estabilitat pressupostària en 2013 i el fet d’haver d’atendre els
compromisos de despesa de la convocatòria de 2012 no permeten
tramitar el FCL Ajuntaments de 2013 i només el 66,5% del FCL
Comarques de 2013. L’any 2014, per tal de garantir que els ens locals
rebin per 2013 i 2014 els mateixos recursos de la convocatòria de 2012,
s’aprova la Llei 5/2014 que estableix una dotació complementària de
53 milions per als ajuntaments i 7 milions per als consells comarcals
que es distribueix en un període de 3 anys (2014, 2015 i 2016). No
obstant el 2014, donades les disponibilitats pressupostàries, només es
tramita el 52,6% del FCL Ajuntaments i el 74,2% del FCL Consells
comarcals, i es difereix la resta com a deute per als exercicis futurs6.
6
A desembre de 2014 i degut a un canvi de la normativa SEC, es reconeix despesa
69
Monografies. 20 2016
2014
Quadre 4.6. Fons de Cooperació Local (total). GRI
2003
MEUR
57
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,04
2004
68
11
18,7
0,04
2005
96
28
41,7
0,05
2006
115
19
20,2
0,06
2007
130
15
12,9
0,06
2008
150
20
15,4
0,07
2009
152
2
1,1
0,08
2010
156
5
3,0
0,08
2011
139
-17
-10,8
0,07
2012
87
-52
-37,6
0,04
2013
70
-17
-19,8
0,04
2014
124
54
78,1
0,06
2003-2010
-
99
174,5
-
2010-2014
-
-32
-20,6
-
2003-2014
-
67
118,0
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
En els apartats següents es fa l’anàlisi de la convocatòria pels diferents
nivells d’administració local que en són beneficiaris.
Fons de Cooperació Local Ajuntaments
El Fons creix un 192% entre 2003 i 2014, passant de 31 a 90 milions.
Fins a 2010 augmenta un 280,9%, passant de 31 a 118 milions. A partir
de 2010, amb motiu de la caiguda dels ingressos de la Generalitat, es
redueix la despesa fins als 90 milions el 2014, amb un mínim de 47
milions el 2013.
Quan s’inicia el procés de consolidació es pretén que els ens
beneficiaris no vegin reduïda la seva participació en els recursos, per la
qual cosa les convocatòries passen a tenir caràcter pluriennal. Així la
convocatòria de 2012 es manté en 90 milions i es distribueix en dues
anualitats, 41 milions el 2012 i 49 milions el 2013. En 2012 es paguen
12 milions pendents de la convocatòria 2011. La convocatòria 2013 es
distribueix en 43 milions el 2014, 21 milions el 2015 i 26 milions el
pendent d’imputació per un import de 100 milions per ajuntaments i 2 milions per
consells comarcals. Aquesta operació té caràcter one off i quedarà comptabilitzada en
el pressupost de 2015.
70
Monografies. 20 2016
2016, i la convocatòria 2014 es distribueix en 47 milions el 2014 i 43
milions el 2015.
Gràfic 4.9. Fons de Cooperació Local Ajuntaments. GRI
140
0,07
120
0,06
100
0,05
80
0,04
60
0,03
40
0,02
20
0,01
0,00
0
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Quadre 4.7. Fons de Cooperació Local Ajuntaments. GRI
2003
MEUR
31
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,02
2004
40
9
28,0
0,02
2005
62
23
57,8
0,04
2006
81
18
29,5
0,04
2007
95
14
17,1
0,05
2008
114
19
20,0
0,05
2009
114
1
0,5
0,06
2010
118
4
3,2
0,06
2011
104
-14
-11,5
0,05
2012
53
-51
-49,1
0,03
2013
47
-6
-11,3
0,02
2014
90
43
91,7
0,05
2003-2010
-
87
280,9
-
2010-2014
-
-28
-23,4
-
2003-2014
-
59
192,0
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Fons de Cooperació Local Consells Comarcals
El Fons creix un 30% entre 2003 i 2014, es passa de 26 a 34 milions.
71
Monografies. 20 2016
2014
Entre 2003 i 2010 creix un 48,1%, fins als 38 milions. A partir de 2010,
amb motiu de la consolidació fiscal, es redueix la despesa fins als 34
milions en 2014, amb un mínim de 22 milions el 2013. Per poder
mantenir la dotació de 34 milions de 2012, a partir de 2013 el
Departament també opta per fer convocatòries pluriennals. Així, 1,8
milions de la convocatòria de 2013 són a càrrec del pressupost de 2015
i el mateix import a càrrec de 2016, i 7,8 milions de la convocatòria de
2014 són a càrrec del pressupost de 2015.
Gràfic 4.10. Fons de Cooperació Local Consells Comarcals. GRI
0,020
45
40
35
0,015
30
25
0,010
20
15
0,005
10
5
0
0,000
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Quadre 4.8. Fons de Cooperació Local Consells Comarcals. GRI
2003
MEUR
26
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,02
2004
28
2
7,7
0,02
2005
33
5
19,2
0,02
2006
34
1
3,0
0,02
2007
35
1
3,0
0,02
2008
36
1
3,0
0,02
2009
37
1
3,0
0,02
2010
38
1
2,5
0,02
2011
35
-3
-9,0
0,02
2012
34
-1
-3,5
0,02
2013
22
-11
-33,5
0,01
2014
34
11
50,5
0,02
2003-2010
-
12
48,1
-
2010-2014
-
-5
-12,2
-
2003-2014
-
8
30,0
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
72
Monografies. 20 2016
2014
Fons de Cooperació Local Entitats Municipals Descentralitzades
Entre 2003 i 2014 aquesta despesa creix un 36,2%, passant de 250.000
a 340.552 euros. Entre 2003 i 2010 augmenta un 43,3% fins als
358.216 euros. Amb la consolidació de 2010 la despesa es redueix fins
als 340.552 euros, amb un mínim de 311.487 euros el 2012.
Gràfic 4.11. Fons de Cooperació Local EMD. GRI
0,4
0,00030
0,4
0,00025
0,3
0,00020
0,3
0,00015
0,2
0,2
0,00010
0,1
0,00005
0,1
0,00000
0,0
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Quadre 4.9. Fons de Cooperació Local EMD. GRI
2003
MEUR
0,3
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,00016
2004
0,3
0,1
20,0
0,00018
2005
0,3
0,0
3,0
0,00018
2006
0,3
0,0
3,0
0,00017
2007
0,3
0,0
3,0
0,00016
2008
0,3
0,0
3,0
0,00016
2009
0,3
0,0
3,0
0,00017
2010
0,4
0,0
3,0
0,00018
2011
0,3
0,0
-4,5
0,00017
2012
0,3
0,0
-8,9
0,00016
2013
0,3
0,0
11,0
0,00018
2014
0,3
0,0
-1,5
0,00017
2003-2010
-
0,1
43,3
-
2010-2014
-
0,0
-4,9
-
2003-2014
-
0,1
36,2
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
73
Monografies. 20 2016
Transferències corrents a entitats vinculades
Al 2014 les transferències més destacades a les entitats vinculades al
Departament són 9 milions a l’Escola d’Administració Pública de
Catalunya (EAPC) i 7 milions al Consorci de l’Administració Oberta de
Catalunya (AOC). D’altra banda el Departament transfereix 21 milions
al Conselh Generau d’Aran, que conforma la principal aportació que
efectua la Generalitat al finançament de la Val d’Aran.
Escola d’Administració Pública de Catalunya
Entre 2003 i 2014 l’aportació a l’EAPC creix des dels 4 milions als 9
milions. Entre 2003 i 2010 l’aportació augmenta en 7 milions, des dels
4 milions fins als 11 milions. Entre 2010 i 2014, amb motiu de la
consolidació fiscal, l’aportació disminueix 2 milions, un 16,2%, però la
reducció màxima es produeix el 2012 quan l’aportació és de 5 milions
ja que com a mesura de contenció es decideix que les entitats es
financin mitjançant els seus romanents de tresoreria.
Gràfic 4.12. Escola d'Administració Pública de Catalunya. GRI
12
0,006
10
0,005
8
0,004
6
0,003
4
0,002
2
0,001
0,000
0
2003
MEUR
2004
2005
2006
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
74
Monografies. 20 2016
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
Quadre 4.10. Escola d'Administració Pública de Catalunya. GRI
2003
MEUR
4
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,002
2004
3
0
-10,7
0,002
2005
8
4
133,3
0,004
2006
9
1
18,6
0,005
2007
5
-4
-45,0
0,002
2008
10
5
107,9
0,005
2009
11
1
4,9
0,005
2010
11
0
0,2
0,005
2011
10
-1
-12,0
0,005
2012
5
-4
-46,0
0,003
2013
7
2
40,1
0,004
2014
9
2
25,8
0,005
2003-2010
-
7
196,8
-
2010-2014
-
-2
-16,2
-
2003-2014
-
5
148,6
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Consorci de l’Administració Oberta de Catalunya
Entre 2004 i 2014 l’aportació a l’AOC passa de 2 a 7 milions. Entre
2004 i 2010 l’aportació augmenta en 7 milions fins a situar-se en 9
milions. En aquest període l’aportació màxima és de 14 milions el
2008. Entre 2010 i 2014, amb motiu de la consolidació fiscal,
l’aportació disminueix un 25,5%, però la major reducció es produeix al
2012 quan l’aportació és de 2 milions ja que es substitueix bona part de
l’aportació pels romanents de tresoreria.
75
Monografies. 20 2016
Gràfic 4.13. Consorci Administració Oberta de Catalunya. GRI
16
0,01
14
0,01
12
0,01
10
0,00
8
0,00
6
0,00
4
0,00
2
0,00
0
2004
MEUR
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Quadre 4.11. Consorci Administració Oberta de Catalunya. GRI
2004
MEUR
2
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,00
2005
10
7
308,1
0,01
2006
8
-1
-11,8
0,00
2007
13
5
56,5
0,01
2008
14
1
5,0
0,01
2009
12
-2
-12,8
0,01
2010
9
-3
-23,0
0,00
2011
11
1
13,9
0,01
2012
2
-8
-77,0
0,00
2013
6
4
159,9
0,00
2014
7
1
9,4
0,00
2004-2010
-
7
297,3
-
2010-2014
-
-2
-25,5
-
2004-2014
-
5
195,9
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
76
Monografies. 20 2016
2014
Requadre 1. El finançament de la Val d’Aran
L'Estatut d'autonomia de Catalunya del 2006 reconeix la realitat
nacional occitana d'Aran i en l’article 94.1 preveu que l’Aran disposa
d’un règim jurídic especial que estableix una llei del Parlament i
l’article 94.5 que una llei del Parlament estableix els recursos financers
suficients perquè el Conselh Generau pugui prestar els serveis de la
seva competència. La Llei 16/1990, del 13 de juliol, sobre el règim
especial de la Vall d'Aran, concreta i activa el reconeixement del
sistema institucional tradicional aranès i defineix també la tipologia i
l'abast de les seves competències. El Títol IV regula les competències i
el finançament del Conselh Generau d'Aran. Així, d’acord amb l’article
23 el Pressupost de la Generalitat inclouen específicament les
quantitats que resulten dels acords de la Comissió Govern de la
Generalitat-Consell General sobre valoració de les competències
transferides i també estableix els percentatges de participació a favor
del Conselh Generau en el Fons de Cooperació Local de Catalunya. La
Llei 1/2015, del 5 de febrer, del règim especial d'Aran actualitza
aquesta normativa.
Gràfic 1. Finançament del Conselh Generau d'Aran
30
0,01
25
0,01
0,01
20
0,01
15
0,01
10
0,00
5
0,00
0
0,00
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
El gràfic 1 i el quadre 1 mostra el total de les aportacions nominatives
per part dels departaments de la Generalitat. S’observa que entre 2003
i 2014 els recursos incrementen un 65,5%, passant de 13 a 21 milions.
Cal tenir en compte que part de l’augment s’explica pels traspassos de
competències. Entre 2003 i 2010 l’increment és del 70,7%, arribant als
22 milions. Entre 2010 i 2014, amb el procés de consolidació, els
recursos es redueixen en 1 milió que significa una disminució del 3,1%.
La pràctica totalitat dels 21 milions de 2014 es transfereixen des del
77
Monografies. 20 2016
2014
Departament de Governació i Relacions Institucionals. Finalment,
l’Aran també pot rebre altres aportacions de partides que no són
nominatives en virtut de convenis puntuals.
Quadre 1. Finançament del Conselh Generau d'Aran
2003
MEUR
13
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,01
2004
14
2
12,1
0,01
2005
15
1
5,0
0,01
2006
16
1
5,9
0,01
2007
18
2
14,2
0,01
2008
20
2
12,6
0,01
2009
21
0
1,9
0,01
2010
22
1
4,6
0,01
2011
25
3
12,8
0,01
2012
20
-5
-18,8
0,01
2013
20
0
2,1
0,01
2014
21
1
3,6
0,01
2003-2010
-
9
70,7
-
2010-2014
-
-1
-3,1
-
2003-2014
-
8
65,5
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Addicionalment mitjançant les convocatòries del Fons de Cooperació
Local també es transfereixen recursos a l’Aran. En 2014 el Conselh
Generau d’Aran rep 623.373,4 euros del Fons de Cooperació Local i
dels Consells Comarcals.
4.2.4.
Inversions reals, transferències de capital i aportacions de capital
i préstecs
En aquest apartat s’inclouen les despeses d’inversions reals, les
transferències de capital, principalment el PUOSC, i les aportacions de
capital i préstecs a entitats del sector públic de la Generalitat.
L’any 2014 les despeses d’inversions reals són 0,63 milions i
representen el 0,2% de la despesa total.
Les transferències de capital fan referència principalment a les
aportacions per finançar inversions de les entitats adscrites al
Departament i a les despeses del PUOSC dels ens locals per al
finançament d’obres.
78
Monografies. 20 2016
L’any 2014 les transferències de capital són de 17,05 milions d’euros,
que representen el 6,7% de la despesa total del Departament. Per
aquest any, el 74,3% de les transferències es destinen al finançament
del PUOSC (13 milions). L’any 2011 assoleixen un màxim de 152,71
milions.
L’any 2003 les transferències de capital són de 67,73 milions d’euros i
augmenten un 92,7% fins a assolir els 130,54 milions l’any 2010. A
partir de 2010, la despesa es redueix en 113,49 milions que representen
una disminució del 86,9%. En conjunt, entre 2003 i 2014, aquesta
despesa es redueix en 50,68 milions (-74,8%).
Gràfic 4.14. Inversions reals, transferències i aportacions de capital i
préstecs. GRI
180
0,09
160
0,08
140
0,07
120
0,06
100
0,05
80
0,04
60
0,03
40
0,02
20
0,01
0,00
0
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
L’evolució d’aquestes despeses s’explica per les despeses del PUOSC.
S’ha de tenir en compte que l’any 2014, es modifica la convocatòria
vigent del PUOSC, per tal de finançar despeses de manteniment i
conservació que, d’altra banda, tenen impacte en les despeses per
transferències corrents. Aquest fet explica la major part de la caiguda
de 89 milions el 2013 a 17 milions el 2014.
Respecte a les aportacions de capital i préstecs, l’any 2014 aquesta
despesa és d’1,27 milions i representa el 0,5% de la despesa total del
Departament. L’any 2003 aquesta despesa és pràcticament zero i
augmenta fins a assolir un màxim de 5,23 milions l’any 2009 com a
conseqüència de la concessió de préstecs a entitats per finançar
inversions.
79
Monografies. 20 2016
2014
Quadre 4.12. Inversions reals, transferències i aportacions de capital i préstecs. GRI
(MEUR)
2003
Inversions Transferències
reals
de capital
0,29
67,73
Aportacions
de capital i
préstecs
0,01
Total
68,03
Variació
(MEUR) Variació (%)
-
% del PIB
0,04
2004
1,46
77,63
0,01
79,11
11,08
16,3
0,05
2005
1,18
116,14
0,01
117,34
38,23
48,3
0,07
2006
1,22
135,62
0,02
136,86
19,52
16,6
0,07
2007
2,81
127,88
2,07
132,75
-4,11
-3,0
0,07
2008
2,54
107,49
2,00
112,02
-20,73
-15,6
0,05
2009
1,00
138,26
5,23
144,49
32,47
29,0
0,07
2010
0,60
130,54
2,84
133,98
-10,51
-7,3
0,07
2011
1,64
152,71
2,42
156,78
22,80
17,0
0,08
2012
1,54
92,65
0,72
94,91
-61,87
-39,5
0,05
2013
0,27
88,87
1,20
90,34
-4,57
-4,8
0,05
2014
0,63
17,05
1,27
18,95
-71,39
-79,0
0,01
2003-2010
-
65,95
96,9
-
2010-2014
-
-115,03
-85,9
-
2003-2014
-
-49,08
-72,1
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
El Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC)
El PUOSC instrumenta la cooperació econòmica per a la realització de
les obres i els serveis de competència municipal, la majoria de les quals
es concreten en urbanitzacions, pavimentació, conservació de la via
pública, abastament d'aigua i equipaments culturals, esportius o
docents.
El PUOSC es regula a la Llei 23/1987, de 23 de desembre, per la qual
s'estableixen els criteris de finançament del Pla Únic d'Obres i Serveis
de Catalunya i les bases per a la selecció, la distribució i el finançament
de les obres i serveis a incloure-hi (modificada per la Llei 13/1988 i la
Sentència del Tribunal Constitucional 109/1998, de 21 de maig).
D’acord amb aquesta normativa el PUOSC es finança mitjançant les
aportacions de la Generalitat, les que rep la Generalitat per part de
l’Estat i les Diputacions, les dels municipis, mancomunitats o
comarques beneficiaris al seu propi càrrec i les atorgades de forma
expressa per organismes de caràcter internacional.
Poden concórrer a la convocatòria els municipis i les entitats locals de
Catalunya, d'acord amb el que s'especifica en el Decret que la regula.
Les entitats municipals descentralitzades poden concórrer-hi en les
obres i serveis sobre els quals tinguin competències, i les
80
Monografies. 20 2016
mancomunitats en aquells serveis de prestació mancomunada.
Fins a l’exercici 2014 la despesa es consigna només al capítol 7 del
pressupost del Departament de Governació i Relacions Institucionals.
Amb motiu de la consolidació fiscal es modifica el quadrienni 20132016 i es decideix que en 2014 i 2015 només es subvencionen les
despeses de reparacions, manteniment i conservació, consignant-se el
seu import en el capítol 4 de despeses del Departament.
La sèrie de la despesa 2003-2014 inclou les convocatòries següents:




Quadrienni 2000-2003
Quadrienni 2004-2007
Quadrienni 2008-2012
Convocatòria 2014-2015 (manteniment)
Cada quadrienni té 4 convocatòries anuals i cada convocatòria anual es
distribueix en 4 anualitats, de tal manera que en el pressupost de cada
any s’hi comptabilitzen obligacions de 4 convocatòries de PUOSC
diferents.
El PUOSC passa de 52 l’any 2003 a 140 milions l’any 2011. Disminueix
fins a 85 milions l’any 2012 i fins a 13 l’any 2014. No obstant, el 2014 es
destinen 13 milions de les transferències corrents per subvencionar les
despeses de reparacions, manteniment i conservació.
Gràfic 4.15. Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya. GRI
160
0,08
140
0,07
120
0,06
100
0,05
80
0,04
60
0,03
40
0,02
20
0,01
0,00
0
2003
MEUR
2004
2005
2006
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
81
Monografies. 20 2016
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
Quadre 4.13. Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya. GRI
2003
MEUR
52
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,03
2004
54
2
4,3
0,03
2005
92
37
68,4
0,05
2006
108
17
18,2
0,06
2007
116
8
7,2
0,06
2008
91
-25
-21,8
0,04
2009
122
31
34,4
0,06
2010
117
-5
-3,7
0,06
2011
140
23
19,4
0,07
2012
85
-55
-39,2
0,04
2013
82
-3
-3,4
0,04
2014
13
-70
-84,6
0,01
2003-2010
-
65
125,1
-
2010-2014
-
-105
-89,2
-
2003-2014
-
-40
-75,7
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
4.3.
Ingressos finalistes de l’Administració General de l’Estat
En aquest apartat s’analitza l’evolució dels ingressos finalistes
procedents de l’Administració General de l’Estat.
El Departament de Governació i Relacions Institucionals rep recursos
de l’Estat per a destinar-los a polítiques de despesa relacionades amb
la formació del personal i el PUOSC. El Departament també ha rebut
recursos de les Diputacions per finançar part del PUOSC. Aquests
recursos no estan inclosos en aquest apartat d’ingressos.
Addicionalment, la Generalitat també rebi i els recursos a distribuir als
governs locals consistents en participacions en tributs recaptats per
l’Estat (PIE).
Per a l’any 2014, el Departament rep 4 milions per a finançar despeses
de formació del personal.
Si s’analitza l’evolució dels ingressos finalistes de l’Estat sense tenir en
compte els recursos que es transfereixen als ens locals en concepte de
PIE, durant tot el període 2003-2014 es redueixen en 15 milions, amb
una disminució del 77,2%, com a conseqüència de la reducció dels
ingressos finalistes vinculats al PUOSC. Així, entre 2003 i 2010,
s’observa una disminució dels ingressos de 10 milions d’euros, que
representen una reducció de més del 50%. Entre els anys 2010 i 2014,
82
Monografies. 20 2016
aquests ingressos continuen reduint-se, passant de 9 a 4 milions. Des
de 2012, la Generalitat no rep recursos en concepte de PUOSC i els
ingressos finalistes rebuts es destinen a despeses de formació del
personal.
Gràfic 4.16. Ingressos finalistes de l'AGE (sense PIE). GRI
18
0,010
16
0,009
14
0,008
0,007
12
0,006
10
0,005
8
0,004
6
0,003
4
0,002
2
0,001
0
0,000
2006
MEUR
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Quadre 4.14. Ingressos finalistes de l'AGE (sense PIE). GRI
2003
MEUR
19
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,013
2004
18
-2
-8,7
0,011
2005
17
-1
-4,9
0,010
2006
17
0
0,0
0,009
2007
17
0
0,0
0,008
2008
17
0
0,0
0,008
2009
17
0
0,0
0,008
2010
9
-7
-44,2
0,005
2011
9
0
-3,9
0,005
2012
3
-6
-65,6
0,002
2013
3
0
0,6
0,002
2014
4
1
41,7
0,002
2003-2010
-
-10
-51,6
-
2010-2014
-
-5
-52,9
-
2003-2014
-
-15
-77,2
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
83
Monografies. 20 2016
Requadre 2. La Participació en els Ingressos de l’Estat (PIE)
L’article 2.1 c) del Reial Decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, text
refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, preveu que la hisenda
de les entitats locals està constituïda entre d’altres recursos per les
participacions en els tributs de l’Estat i de les comunitats autònomes.
L’article 219.2 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix que els
ingressos dels governs locals consistents en participacions en tributs i
en subvencions incondicionades estatals són percebuts per mitjà de la
Generalitat, que els ha de distribuir d’acord amb el que disposi la llei
de finances locals de Catalunya.
Així aquests fons provenen de l’Administració General de l’Estat i es
gestionen mitjançant un fons no departamental de la Generalitat per
transferir-los als ajuntaments i a les diputacions. La Generalitat només
fa de caixa pagadora.
Tot i que s’han exclòs de l’anàlisi general de les finances de la
Generalitat, es considera rellevant mostrar la seva evolució perquè
ajuda a contextualitzar algunes de les decisions que ha près la
Generalitat envers el finançament dels ens locals.
Entre 2003 i 2014 aquestes despeses augmenten 1.123 milions, que
significa un increment del 55,5%.
Entre 2003 i 2010 aquestes despeses augmenten des dels 2.025
milions fins al màxim de 3.174 milions de 2008, any a partir del qual es
redueixen, coincidint amb la disminució dels ingressos tributaris.
Amb el procés de consolidació assoleixen el mínim de 2.543 milions en
2010 i es recuperen fins als 3.148 milions de 2014.
L’evolució de PIE també es veu condicionada pel sistema de bestretes i
liquidacions que utilitza l’Estat per finançar els ens locals.
84
Monografies. 20 2016
Gràfic 2. Participació dels ens locals en els ingressos de l'Estat (PIE). GRI
1,80
3.500
1,60
3.000
1,40
2.500
1,20
2.000
1,00
1.500
0,80
0,60
1.000
0,40
500
0,20
0
2003 2004
MEUR
% PIB
0,00
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Quadre 2. Participació dels ens locals en els ingressos de l'Estat (PIE). GRI
2003
MEUR
2.025
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
1,33
2004
2.280
255
12,6
1,40
2005
2.283
3
0,1
1,30
2006
2.819
536
23,5
1,48
2007
3.077
258
9,2
1,51
2008
3.174
97
3,2
1,52
2009
3.136
-38
-1,2
1,55
2010
2.543
-593
-18,9
1,25
2011
2.769
226
8,9
1,38
2012
2.892
123
4,5
1,48
2013
3.171
279
9,6
1,64
2014
3.148
-23
-0,7
1,60
2003-2010
-
519
25,6
-
2010-2014
-
605
23,8
-
2003-2014
-
1.123
55,5
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
85
Monografies. 20 2016
2014
Gràfic 3. Evolució de les transferències de la PIE i de les despeses del FCL.
GRI
(Índex 2003=100)
300
250
200
150
100
50
0
2003 2004 2005 2006 2007
Transferències PIE
Despeses FCL
2008
2009
2010
2011
2012
2013
Font: Generalitat de Catalunya
Malgrat que el volum de recursos transferits als ens locals és molt
diferent entre la participació dels ingressos procedents de la
Generalitat i els procedents de l’Estat, s’observa un creixement més
elevat dels recursos de la Generalitat. El FCL creix entre 2003 i 2014
un 118% i la PIE ho fa en un 55,5%. No obstant en el període 20102014 el FCL disminueix 32 milions i la PIE augmenta 605 milions, per
la qual cosa la disponibilitat global de recursos dels ens locals no s’ha
vist afectada.
4.4.
El resultat SEC de les entitats adscrites al Departament de
Governació i Relacions Institucionals
En aquest apartat s’analitza l’evolució del resultat no financer de les
entitats que cada any han estat adscrites al Departament de
Governació i Relacions Institucionals d’acord amb el Sistema Europeu
de Comptes (entitats APSEC), el resultat de les quals computa en el
càlcul del dèficit de la Generalitat.
L’any 2014 el Departament de Governació i Relacions Institucionals té
adscrites 8 entitats que computen en el càlcul del dèficit de la
Generalitat de Catalunya, i entre les quals s’inclouen, a banda de les
entitats del seu sector públic, el Consorci Institut Europeu de la
Mediterrània i el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre,
que tot i no ser del sector públic de la Generalitat han estat
86
Monografies. 20 2016
2014
classificades com a entitats APSEC.
Gràfic 4.17. Resultat SEC de les entitats adscrites al
Departament. GRI
2
0
-2
-4
-6
-8
-10
2010
2011
2012
2013
2014
MEUR
Font: Intervenció General de l'Administració de l'Estat.
Tal i com es pot veure al gràfic 4.17, durant el període de 2010 a 2014 el
resultat del conjunt de les entitats passa d’un dèficit de 5 milions a un
superàvit d’1 milió, que comporta una millora del resultat de 6 milions.
Quadre 4.15. Resultat SEC de les entitats adscrites al Departament. GRI
2010
MEUR
-5
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
2011
1
5
-111,0
2012
-8
-9
ns
2013
1
9
-110,3
2014
1
0
18,1
6
-120,1
14
-
2010-2014
2010-2014 acumulat
Font: Intervenció General de l'Administració de l'Estat.
El resultat SEC de 2010 s’explica pel dèficit del Consorci
d'Administració Oberta Electrònica de Catalunya (AOC). El 2011 es
produeix una millora del resultat de l’AOC i un increment del superàvit
de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC). El dèficit de
l’any 2012 s’explica pel resultat de les entitats que financen la seva
activitat amb incorporació de romanents de tresoreria en comptes de
fer-ho amb les transferències i aportacions del Departament que es
redueixen considerablement aquest exercici. L’any 2013 les entitats
presenten un superàvit d’1 milió d’euros que s’explica per una millora
en el resultat de l’AOC i de l’Autoritat Catalana de Protecció de dades i
pel superàvit de l’EAPC. Finalment, l’any 2014 les entitats tanquen
87
Monografies. 20 2016
amb el mateix superàvit d’1 milió, pràcticament en la seva totalitat de
l’EAPC.
4.5.
Principals variacions de la despesa del Departament de
Governació i Relacions Institucionals i quantificació de l’esforç
de consolidació fiscal
Tal i com s’observa al quadre 4.16, entre 2003 i 2010 les despeses del
Departament de Governació i Relacions Institucionals creixen en 226
milions, com a conseqüència principalment de:


Transferències corrents: augmenten les subvencions del Fons de
Cooperació Local, especialment l’adreçat a ajuntaments (131
milions) i expliquen el 58% de l’augment.
Transferències de capital: creixen les subvencions destinades al
finançament de les inversions dels ens locals, en concepte del
PUOSC (63 milions) i expliquen el 28% de l’augment.
Entre 2010 i 2014 la despesa s’ajusta en 182 milions, i s’explica per:




Transferències de capital: es redueixen 113 milions per la supressió
del PUOSC per inversions de capital i es modifica per cobrir les
despeses de conservació i manteniment d’obres i serveis dels
municipis. Aquesta mesura explica el 62% de la reducció davant el
procés de consolidació.
Transferències corrents: es redueixen 36 milions perquè s’ajusten
les convocatòries del Fons de Cooperació Local. Expliquen el 20%
de la consolidació.
Mesures de racionalització d’espais i d’eficiència en les despeses de
funcionament i estalvis derivats de la supressió del FAS com a
mesura transversal de contenció de la despesa redueixen la despesa
en 22 milions i expliquen el 12% de l’ajust.
Les mesures transversals en matèria de personal expliquen un 5%
de l’ajust.
En el conjunt del període 2003-2014, les despeses en conjunt creixen
44 milions, però internament aquesta variació és conseqüència de:


Transferències corrents: creixen les subvencions atorgades als ens
locals, en el marc del Fons de Cooperació Local (95 milions
d’euros), que contribueixen en un 217% al creixement de la despesa.
Transferències de capital: canvi d’orientació de les transferències
del PUOSC, que passen de finançar despeses d’inversió a despeses
corrents de conservació i manteniment (-51 milions) i que
contribueixen en un -115% al creixement de la despesa.
88
Monografies. 20 2016
Quadre 4.16. Principals variacions de la despesa. GRI
2003-2010
MEUR
Remuneracions del personal
%
2010-2014
Índex
MEUR
%
2003-2014
Índex
MEUR
%
Índex
9
47
4
-8
-29
5
1
4
2
19
73
8
-22
-49
12
-3
-11
-7
Transferències corrents
131
138
58
-36
-16
20
95
100
217
Subtotal de despesa corrent
160
113
71
-67
-22
37
93
66
212
0
ns
0
0
ns
0
0
ns
1
Transferències de capital
63
93
28
-113
-87
62
-51
-75
-115
Subtotal de despesa de capital
63
93
28
-113
-87
62
-50
-74
-114
3
ns
1
-2
-55
1
1
ns
3
226
108
100
-182
-42
100
44
21
100
Despeses corrents de béns i serveis
Inversions reals
Aportacions de capital i préstecs
Despesa total
Font: Generalitat de Catalunya.
Contribució a la consolidació fiscal de la Generalitat
L’ajust fet sobre la despesa del Departament entre 2010 i 2014 és de
181,7 milions. L’ajust més intens es produeix l’any 2012 per les
mesures aplicades al llarg d’aquest any.
Gràfic 4.18. Composició de les variacions 2010-2014. GRI
(MEUR)
100
50
0
2011
2012
2013
2014
-50
-100
-150
-200
Remuneracions del personal
Transferències corrents
Transferències de capital
Despesa total
Despeses corrents de béns i serveis
Inversions reals
Aportacions de capital i préstecs
Font: Generalitat de Catalunya.
Però si s’analitza la contribució acumulada durant els exercicis 2011 a
2014, les polítiques de Governació i Relacions Institucionals
contribueixen a la consolidació fiscal amb una reducció acumulada de
despesa de 524 milions i les entitats adscrites al Departament milloren
el resultat de la Generalitat, en termes acumulats, en 14 milions
d’euros. En conjunt entre departament i entitats, la contribució a la
consolidació fiscal és de 538 milions d’euros.
Durant aquest període el Departament deixa de rebre de l’Estat 18
89
Monografies. 20 2016
milions d’euros en concepte d’ingressos finalistes i en termes
acumulats, per tant, el 3,4% de les mesures de despesa són en resposta
i per compensar aquests menors ingressos.
Quadre 4.17. Evolució de la despesa. GRI
(MEUR)
Període de consolidació fiscal
2003
2010
2011
2012
2013
2014
Remuneracions del personal
19,4
28,5
24,6
21,5
20,5
20,1
Despeses corrents de béns i serveis
26,3
45,4
18,9
35,9
25,4
23,3
Transferències corrents
95,5
227,0
213,4
130,4
129,5
190,8
141,2
300,9
257,0
187,8
175,4
234,3
0,3
0,6
1,6
1,5
0,3
0,6
Transferències de capital
67,7
130,5
152,7
92,6
88,9
17,1
Subtotal de despesa de capital
68,0
131,1
154,4
94,2
89,1
17,7
0,0
2,8
2,4
0,7
1,2
1,3
209,2
434,9
413,7
282,7
265,8
253,2
Variació interanual
-
-
-21,2
-131,0
-17,0
-12,5
Variació des de 2010
-
-
-21,2
-152,2
-169,2
-181,7
Variació acumulada des de 2010
-
-
-21,2
-173,4
-342,6
-524,3
Subtotal de despesa corrent
Inversions reals
Aportacions de capital i préstecs
Despesa total
Font: Generalitat de Catalunya.
Tal i com es pot veure en el quadre 4.18, la contribució total del
Departament de Governació i Relacions Institucionals i les entitats
APSEC adscrites en el procés de consolidació fiscal és de -520 milions,
sense considerar la reducció dels ingressos finalistes de l’Estat.
Quadre 4.18. Contribució a la consolidació. GRI
(MEUR)
Variació acumulada despesa departament (a)
Variació acumulada resultat SEC entitats (b)
Contribució a la consolidació (a-b)
Variació acumulada ingressos finalistes de l'AGE (sense PIE) (c)
Contribució a la consolidació sense ingressos finalistes de l'Estat (sense PIE)
Font: Generalitat de Catalunya i Intervenció General de l'Administració de l'Estat.
90
Monografies. 20 2016
2010-2014
-524
14
-538
-18
-520
Departament de Governació i Relacions
Institucionals
Exercici 2014
253 MEUR
154 MEUR
38 MEUR
30 MEUR
11 MEUR
20 MEUR
1%
Suport financer de la Generalitat als ens
locals
Direcció i administració generals
Suport a obres i serveis dels ens locals
Societat digital
Resta de polítiques
468
*% total departaments
Variació despesa 2003-2014 +21%
2003-2010
2010-2014
+226 MEUR
-182 MEUR
1
Contribució a l’increment 2%
+160 MEUR Despesa corrent
+63 MEUR Despesa de capital
+3 MEUR Aport. capital i préstecs
1
Contribució a la reducció 3%
-67 MEUR Despesa corrent
-113 MEUR Despesa de capital
-2 MEUR Aport. capital i préstecs
Principals mesures de consolidació
1

Es redueixen els imports de les convocatòries per inversió del PUOSC i a partir de 2014 es
destinen únicament a despeses de manteniment

Les convocatòries del Fons de Cooperació Local mantenen els imports a partir de 2012 però
passen a tenir caràcter pluriennal atès que es redueix l’execució anual de la despesa

S’apliquen les mesures transversals en matèria de personal i estalvis de despesa corrent que
també es traslladen a les entitats
Contribució a l’increment/reducció de la despesa total dels departaments (consolidada amb SCS, ICS, ICASS i SOC).
91
Monografies. 20 2016
5.
Departament d’Economia i
Coneixement
En aquest apartat es descriu el procés de consolidació durant els
exercicis 2011, 2012, 2013 i 2014 de la despesa del Departament
d’Economia i Coneixement. L’anàlisi es fa a partir de les dades
d’execució de la despesa i de l’evolució del resultat de les entitats que
depenen d’aquest departament. Per situar les decisions de despesa en
un context temporal més ampli també s’analitza l’evolució de la
despesa entre 2003 i 2014. Sempre que ha estat possible, les dades de
despesa han estat corregides per tal d’aproximar el criteri de meritació
de la despesa.
En el primer punt es descriu la composició de la despesa del
Departament d’Economia i Coneixement l’any 2014. Per les seves
característiques s’ha considerat oportú analitzar per separat l’evolució
de l’àmbit d’economia i el d’universitats i recerca
En el segon punt s’explica l’àmbit d’economia. Es descriuen les
competències de la Generalitat en aquest àmbit, les entitats a través de
les quals s’exerceixen aquestes competències i quina ha estat la
composició de la despesa el 2014. A continuació s’analitza l’evolució de
la despesa entre 2003 i 2014 i l’evolució del resultat de les entitats de
l’àmbit d’economia que computen en el càlcul del dèficit de la
Generalitat. Finalment, es descriuen les principals variacions de la
despesa i es quantifica l’esforç de consolidació fiscal fet per la
Generalitat en l’àmbit d’economia des de l’exercici 2011 al 2014.
En el tercer punt s’explica amb la mateixa estructura anterior l’àmbit
d’universitats i recerca.
5.1.
Composició de la despesa del Departament d’Economia i
Coneixement 2014
L’any 2014 la despesa total del Departament d’Economia i
Coneixement és de 1.178 milions, que es destinen als següents
programes:

el 64,7% es destina a Educació universitària,
92
Monografies. 20 2016







el 16,9% es destina a Recerca i desenvolupament,
el 7,2% es destina a Beques i ajuts a l’estudi,
el 5,5% es destina a despeses de Direcció i administració generals,
el 2,3% al programa d’Administració de les finances de la
Generalitat,
l’1,4% al programa Ordenació i promoció del comerç i l’artesania,
l’1,1% al programa Emprenedoria i foment empresarial, i
el 0,9% a la resta de programes del Departament, com per exemple
Estadística (7 milions) i Crèdit oficial (2 milions).
La despesa del Departament d’Economia i Coneixement inclou la
despesa en titulització d’actius, que l’any 2014 es va executar des d’un
fons no departamental per import de 12 milions.
Gràfic 5.1. Composició de la despesa per programes 2014. ECO
Educació universitària, 762 MEUR, 64,7%
Recerca i Desenvolupament, 200 MEUR, 16,9%
Beques i ajuts a l'estudi, 85 MEUR, 7,2%
Direcció i administració generals, 65 MEUR, 5,5%
Administració de les finances de la Generalitat, 27 MEUR, 2,3%
Ordenació i promoció del comerç i l'artesania, 16 MEUR, 1,4%
Emprenedoria i foment empresarial, 13 MEUR, 1,1%
Altres, 11 MEUR, 0,9%
Font: Generalitat de Catalunya.
Pel que fa a la distribució per naturalesa econòmica (capítols) l’any
2014 la distribució és la següent:





el 85,1% són transferències corrents,
el 5,9% són transferències de capital,
el 3,7% en remuneracions del personal,
el 3,6% en aportacions de capital i préstecs, i
l’1,7% restant és despeses corrents de béns i serveis (16 milions) i
inversions reals (4 milions).
Gràfic 5.2. Composició de la despesa per capítols 2014. ECO
Remuneracions del personal, 43 MEUR, 3,7%
Despeses corrents de béns i serveis, 16 MEUR, 1,4%
Transferències corrents, 1.002 MEUR, 85,1%
Inversions reals, 4 MEUR, 0,4%
Transferències de capital, 69 MEUR, 5,9%
Aportacions de capital i préstecs, 43 MEUR, 3,6%
Font: Generalitat de Catalunya.
93
Monografies. 20 2016
El 89,7% de la despesa del Departament és de la Secretaria
d’Universitats i Recerca i el 10,3% restant és de l’àmbit d’economia.
Atès que es tracta de dos àmbits de despesa molt diferents, s’analitza
per separat l’evolució de la despesa de l’àmbit d’economia i dels àmbits
d’universitats i recerca.
5.2.
Descripció de l’àmbit d’economia
Les competències
Les competències de la Generalitat en l’àmbit de l’economia estan
detallades en els articles 120, 126, 135, 141, 145, 152 i 154 de l’Estatut
d’Autonomia de Catalunya.
La Generalitat té competència exclusiva en:
a) Caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya: en la regulació de la
seva organització respectant el que estableixi l’Estat en l’exercici de
les competències que li atribueix l’article 149.1.11 i 13
b) Mutualitats no integrades en el sistema de seguretat social: en
l’estrucutra, en l’organització i en el seu funcionament.
c) Estadística: en l’estadísitca d’interès de la Generalitat que inclou la
planificació estadística, l’organització administrativa i la creació
d’un sistema estadístic oficial propi de la Generalitat.
d) Joc, apostes i casinos, si l’activitat s’acompleix exclusivament a
Catalunya: en la creació i l’autorització de joc i apostes i la seva
regulació. En la regulació de les empreses que es dediquen a la
gestió, explotació i la pràctica d’aquestes activitats o que tenen per
objecte la comercialització i la distribució de materials relacionats
amb el joc en general. També en la regulació i control dels locals, les
instal·lacions i els equipaments, entre d’altres.
e) Espectacles i activitats recreatives: en l'ordenació del sector, en el
règim d'intervenció administrativa i en el control de tota mena
d'espectacles en espais i locals públics.
f) Competència: En l’establiment i regulació del Tribunal Català de la
Competència amb jurisdicció sobre tot el territori de Catalunya. I,
en la promoció de la competència en els mercats respecte a les
activitats econòmiques que s’exerceixen principalment a Catalunya.
94
Monografies. 20 2016
La Generalitat té competències compartides en:
a) Caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya: en l’activitat financera
que inclou la regulació de la distribució d’excedents i de l’obra
social, en disciplina, inspecció i sanció de les caixes i en
l’establiment d’infraccions i sancions addicionals en matèries de la
seva competència.
b) Crèdit, banca, assegurances i mutualitats no integrades en el
sistema de seguretat social: en l'estructura, l'organització i el
funcionament de les entitats de crèdit que no siguin caixes
d'estalvis, de les cooperatives de crèdit i de les entitats gestores de
plans i fons de pensions i de les entitats físiques i jurídiques que
actuen en el mercat assegurador. També comparteix la
competència sobre l’activitat, disciplina, inspecció i sanció d’aquest
tipus d’entitats.
c) Mercats de valors i centres de contractació situats a Catalunya: en
la creació, la denominació, l’autorització i la supervisió dels
mercats de valors i dels sistemes organitzats de negociació. En la
regulació i les mesures administratives d’execució sobre
organització, funcionament, disciplina i règim sancionador de les
societats rectores dels mercats de valors, entre d’altres.
La Generalitat té competència executiva en matèria de defensa de la
competència en l’exercici de les activitats econòmiques que alteren o
poden alterar la lliure competència del mercat en un àmbit que no
ultrapassi el territori de Catalunya.
En matèria de planificació, ordenació i promoció de l’activitat
econòmica a la Generalitat li correspon la promoció, i comparteix amb
l’Estat l’ordenació de l’activitat econòmica. La Generalitat pot establir
una planificació de l’activitat econòmica en el marc de les directrius
que estableixi la planificació general de l’Estat.
Li correspon a la Generalitat l’execució de la promoció i la defensa de
la competència pel que fa a activitats econòmiques que no ultrapassin
el territori de Catalunya, això inclou executar mesures relatives als
processos econòmics, la inspecció i l’execució del règim i del
procediment sancionador i la defensa de l’activitat comercial.
La Generalitat participa i col·labora en l'elaboració d'estadístiques
d'abast supraautonòmic i, en les activitats d’inspecció i sanció que el
Ministeri d'Economia i Hisenda i el Banc d'Espanya exerceixen sobre
les caixes d'estalvis amb domicili a Catalunya.
Finalment, l’autorització de noves modalitats de joc i apostes d’àmbit
95
Monografies. 20 2016
estatal o la modificació de les existents, requereix la deliberació a la
Comissió Bilateral Generalitat-Estat.
L’adscripció de competències en matèria d’Economia i Coneixement ha
anat variant entre 2003 i 2014 amb les successives reorganitzacions
institucionals de la Generalitat:



Entre 2007 i 2010 el Departament exerceix la competència en
energia i mines. De 2003 a 2006 aquesta competència està
atribuïda al Departament de Treball i Indústria i a partir de 2011
l’exerceix el Departament d’Empresa i Ocupació.
Entre 2007 i 2010 el departament exerceix la competència en
consum, que des de 2004 fins l’any 2007 està desenvolupada pel
Departament de Comerç, Turisme i Consum. A partir de 2011
aquesta competència l’exerceix el Departament d’Empresa i
Ocupació.
Entre 2008 i 2010 té com a entitat vinculada el Centre d’Estudis
d’Opinió al qual realitzava transferències de despesa. Aquesta
entitat passa a estar adscrita al Departament de la Presidència a
partir de 2011.
Les entitats
L’any 2014 estan adscrites al Departament 34 entitats del sector
públic7, de les quals 9 són entitats de l’àmbit d’economia:
 Dues entitats autònomes administratives: l’Institut d’Estadística de
Catalunya (IDESCAT) i l’Autoritat Catalana de la Competència
 Una entitat autònoma comercial: l’Entitat Autònoma de Jocs i
Apostes (EAJA)
 Dues entitats de dret públic: l’Institut Català de Finances (ICF) i
l’Agència Tributària de Catalunya
 Tres societats mercantils: l’Institut Català de Finances Capital,
SGECR, SAU, Fira 2000, SA i Instruments Financers per a
Empreses Innovadores, SLU
 Una fundació: la Fundació Privada Catalana per a l'Ensenyament
de l'Idioma Anglès i l'Educació en Anglès
Composició de la despesa
L’any 2014 l’àmbit d’Economia té 816 dotacions de personal
L’any 2014 el Departament d’Economia i Coneixement té adscrites 34 entitats del
sector públic, 9 de l’àmbit d’Economia, 24 de l’àmbit d’Universitats i Recerca i
INFRACAT que fa despesa per tots els departaments de la Generalitat
7
96
Monografies. 20 2016
estructural i la seva despesa és de 114 milions, que es destinen als
següents programes:






el 41,5% a direcció i administració generals,
el 23,4% a l’administració de les finances de la Generalitat,
el 14,1% a ordenació i promoció del comerç i l'artesania,
l’11,2% a emprenedoria i foment empresarial,
el 5,8% a estadística,
el 3,9% restant inclou la despesa en les altres polítiques d’aquest
àmbit com per exemple, crèdit oficial (2,1 milions), en promoció i
defensa de la competència (1,4 milions)
Aquesta despesa no inclou les remuneracions del personal de la
Secretaria d’Universitats i Recerca que s’han inclòs en l’apartat de
despeses transversals, i inclou la despesa del fons de titulització
d’actius, que aquest any es va executar des d’un fons no departamental.
Gràfic 5.3. Composició de la despesa per programes 2014. ECO sense SUR
Direcció i administració generals, 47 MEUR, 41,5%
Administració de les finances de la Generalitat, 27 MEUR, 23,4%
Ordenació i promoció del comerç i l'artesania, 16 MEUR, 14,1%
Emprenedoria i foment empresarial, 13 MEUR, 11,2%
Estadística, 7 MEUR, 5,8%
Altres, 4 MEUR, 3,9%
Font: Generalitat de Catalunya.
Pel que fa a la distribució per naturalesa econòmica (capítols), l’any
2014 es destina:




el 31,7% són remuneracions del personal,
el 31,3% transferències corrents,
el 14,4% aportacions de capital i préstecs, i
l’11,7% són transferències de capital.
L’àmbit d’economia pràcticament no fa despesa en inversions reals.
97
Monografies. 20 2016
Gràfic 5.4. Composició de la despesa per capítols 2014. ECO sense SUR
Remuneracions del personal, 36 MEUR, 31,7%
Despeses corrents de béns i serveis, 12 MEUR, 10,9%
Transferències corrents, 36 MEUR, 31,3%
Inversions reals i transferències de capital, 13 MEUR, 11,7%
Aportacions de capital i préstecs, 16 MEUR, 14,4%
Font: Generalitat de Catalunya.
5.2.1.
Evolució de la despesa total en l’àmbit d’Economia
La sèrie homogènia de la despesa de l’àmbit d’Economia no inclou les
remuneracions del personal de la Secretaria d’Universitats i Recerca
dels anys 2011 a 2014 i, inclou la despesa de titulització d’actius de
l’any 2014.
Entre 2003 i 2014 la despesa de l’àmbit d’Economia augmenta un
123,1% (63 milions), passa de 51 milions el 2003 a 114 milions el 2014.
Entre 2003 i 2010 aquesta despesa gairebé es multiplica per vuit fins
als 391 milions de 2010, any en què assoleix el seu màxim. La despesa
creix en 340 milions en termes absoluts, principalment per l’increment
de les aportacions de capital i dels préstecs, que augmenten 280
milions, i de les transferències corrents a les entitats de l’àmbit
d’economia, que augmenten en 31 milions.
Els creixements més grans de despesa són els de 2006 i 2010, que
s’expliquen per l’aportació de capital a l’Institut Català de Finances que
és de 75 milions l’any 2006, primer any en què se li fa una aportació, i
arriba als 244 milions el 2010. A partir d’aquest any l’aportació a l’ICF
es redueix significativament, fins als 23 milions el 2011 i els 7 milions
el 2012 i el 2013, l’any 2014 no es fa cap aportació de capital a l’ICF.
Durant la consolidació fiscal la despesa es redueix en 277 milions (70,8%) per la reducció de les aportacions de capital i préstecs (-94,1%),
que s’explica sobretot per la variació de les aportacions de capital a
l’ICF.
98
Monografies. 20 2016
Gràfic 5.5. Evolució de la despesa. ECO sense SUR
0,25
450
400
0,20
350
300
0,15
250
200
0,10
150
100
0,05
50
0,00
0
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Quadre 5.1. Evolució de la despesa. ECO sense SUR
2003
MEUR
51
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,03
2004
59
8
15,3
0,04
2005
66
7
11,3
0,04
2006
165
99
151,2
0,09
2007
181
16
9,6
0,09
2008
196
15
8,2
0,09
2009
173
-23
-11,6
0,09
2010
391
218
126,1
0,19
2011
193
-198
-50,6
0,10
2012
120
-73
-38,0
0,06
2013
124
4
3,7
0,06
2014
114
-10
-8,1
0,06
2003-2010
-
340
ns
-
2010-2014
-
-277
-70,8
-
2003-2014
-
63
123,1
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
El gràfic 5.6 i la quadre 5.2 mostren l’evolució de la despesa de l’àmbit
d’economia per habitant, tant en termes nominals com reals. En
termes reals la despesa per habitant passa de 8 euros el 2003 a 12
euros el 2014, el que representa un increment del 53%. El 2010 és
l’any en què la despesa per habitant és més elevada amb 42 euros.
99
Monografies. 20 2016
2014
Gràfic 5.6. Despesa total per habitant. ECO sense SUR
60
50
40
30
20
10
0
2003
2004
2005
EUR/habitant (nominal)
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
EUR/habitant (real)
Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT.
Quadre 5.2. Despesa total per habitant. ECO sense SUR
(EUR per habitant)
Nominal
Real
2003
8
8
2004
9
8
2005
9
9
2006
23
21
2007
25
22
2008
27
23
2009
23
19
2010
52
42
2011
26
20
2012
16
12
2013
16
13
2014
15
12
% de variació 2003-2010
ns
ns
% de variació 2010-2014
-71
-72
% de variació 2003-2014
99
53
Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT.
5.2.2.
Remuneracions del personal
El 2014 es destinen 36 milions a despeses de personal que representen
el 31,6% de la despesa total de l’àmbit d’economia.
L’any 2003 aquesta despesa és de 34 milions que augmenta un 45,7%
(15 milions) fins als 49 milions de 2010. Entre els anys 2010 i 2014, la
despesa en remuneracions de personal es redueix un 26,6% (-13
100
Monografies. 20 2016
2014
milions) fins als 36 milions de 2014. L’ajust és conseqüència de
l’aplicació de les mesures transversals de contenció de la despesa en
matèria de personal a partir de 2010.
En resum, entre 2003 i 2014 aquesta despesa augmenta un 7% passant
dels 34 milions de 2003 als 36 milions de 2014.
Gràfic 5.7. Remuneracions del personal. ECO sense SUR
0,03
60
50
0,02
40
30
20
0,01
10
0
0,00
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Quadre 5.3. Remuneracions del personal. ECO sense SUR
2003
MEUR
34
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,02
2004
36
3
7,5
0,02
2005
38
1
3,6
0,02
2006
45
7
19,3
0,02
2007
55
10
22,0
0,03
2008
48
-7
-12,1
0,02
2009
50
2
3,9
0,02
2010
49
-1
-1,7
0,02
2011
42
-8
-15,7
0,02
2012
37
-5
-11,2
0,02
2013
36
-1
-2,3
0,02
2014
36
0
0,3
0,02
2003-2010
-
15
45,7
-
2010-2014
-
-13
-26,6
-
2003-2014
-
2
7,0
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
101
Monografies. 20 2016
2014
5.2.3.
Despeses corrents de béns i serveis
Les despeses corrents de béns i serveis fan referència, entre d’altres, a
les despeses en lloguers, manteniment i serveis als edificis de l’àmbit
d’economia i a les despeses d’informàtica.
Gràfic 5.8. Despeses corrents de béns i serveis. ECO sense SUR
25
0,02
20
15
0,01
10
5
0
0,00
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Quadre 5.4. Despeses corrents de béns i serveis. ECO sense SUR
2003
MEUR
10
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,01
2004
10
0
4,5
0,01
2005
13
3
31,2
0,01
2006
18
5
35,6
0,01
2007
21
3
18,0
0,01
2008
19
-2
-9,5
0,01
2009
17
-2
-10,7
0,01
2010
15
-3
-15,2
0,01
2011
11
-4
-27,3
0,01
2012
11
0
0,4
0,01
2013
10
0
-2,3
0,01
2014
12
2
18,5
0,01
2003-2010
-
5
50,3
-
2010-2014
-
-2
-15,5
-
2003-2014
-
3
27,0
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
102
Monografies. 20 2016
2014
L’any 2014 es destinen 12 milions a aquestes despeses que representa
el 10,9% de la despesa total. La despesa de l’àmbit TIC, amb 5 milions,
representen el 36,7% del total de les despeses corrents de béns i
serveis.
Entre 2003 i 2010, les despeses corrents de béns i serveis creixen un
50,3% (5 milions), passa de 10 milions l’any 2003 a 15 milions l’any
2010. A partir de 2010 i fins a 2014, es redueixen un 15,5% (-2
milions), per la reducció de les despeses de serveis associades als
edificis. En conjunt, durant el període 2003-2014, les despeses
corrents de béns i serveis augmenten un 27% (3 milions).
5.2.4.
Transferències corrents
Les transferències corrents fan referència a les aportacions a les
entitats adscrites a l’àmbit d’Economia per al finançament de les seves
despeses de funcionament, principalment a l’Institut d’Estadística de
Catalunya i l’Agència Tributària de Catalunya.
L’any 2014 s’hi destinen 36 milions que representen el 31,7% de la
despesa total de l’àmbit d’Economia. Aquest any destaca la
transferència a l’Agència Tributària de Catalunya que, amb 25 milions,
representa el 70,7% de la despesa en transferències corrents.
Gràfic 5.9. Transferències corrents. ECO sense SUR
0,03
50
45
0,02
40
35
0,02
30
25
0,01
20
15
10
0,01
5
0
0,00
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Entre 2003 i 2010, les transferències corrents passen de 5 a 35 milions,
gran part del creixement de la despesa s’explica per la creació de
103
Monografies. 20 2016
2014
l’Agència Tributària de Catalunya l’any 2007, mitjançant la Llei
7/2007, de 17 de juliol, com a eix bàsic del sistema de finançament de
la Generalitat de Catalunya pel que fa a la seva autonomia tributària.
Així, l’any 2008 aquesta entitat rep 20 milions per cobrir les seves
despeses de funcionament. L’any 2010, aquesta transferència és de 16
milions.
A més, durant aquests anys creixen les transferències a l’Institut
d’Estadística de Catalunya, que passen de 4 milions l’any 2003 a 8
milions l’any 2010 i a partir de 2005, es transfereixen recursos a
l’Institut Català de Finances, que l’any 2010 rep 4 milions.
Entre els anys 2010 i 2014, en conjunt, aquestes despeses es mantenen
pràcticament estables. Si bé les transferències a l’Agència Tributària de
Catalunya creixen un 59,9%, passant de 16 milions l’any 2010 a 25
milions l’any 2014, amb la finalitat de continuar amb el desplegament
de l’entitat, aquest augment es compensa amb una reducció de les
aportacions a la resta d’entitats de l’àmbit d’Economia.
A partir de 2010, aquesta despesa es manté amb un import de 36
milions. En resum, entre 2003 i 2014, les despeses per transferències
corrents incrementen en 31 milions.
Quadre 5.5. Transferències corrents. ECO sense SUR
2003
MEUR
5
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,00
2004
7
2
51,3
0,00
2005
8
1
17,7
0,00
2006
16
7
88,5
0,01
2007
17
1
5,3
0,01
2008
39
23
136,8
0,02
2009
33
-6
-15,3
0,02
2010
35
2
6,1
0,02
2011
39
4
10,2
0,02
2012
44
5
13,1
0,02
2013
37
-7
-15,9
0,02
2014
36
-1
-3,6
0,02
2003-2010
-
31
ns
-
2010-2014
-
0
1,1
-
2003-2014
-
31
ns
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
104
Monografies. 20 2016
5.2.5.
Inversions reals i transferències de capital
En aquest apartat s’inclouen les despeses d’inversions reals i les
transferències de capital a les entitats que formen part de l’àmbit
d’Economia.
Gràfic 5.10. Inversions reals i transferències de capital. ECO sense SUR
30
0,02
25
20
15
0,01
10
5
0
0,00
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Quadre 5.6. Inversions reals i transferències de capital. ECO sense SUR
2003
MEUR
3
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,00
2004
5
2
66,3
0,00
2005
5
0
6,7
0,00
2006
10
5
107,3
0,01
2007
13
2
23,8
0,01
2008
18
6
43,9
0,01
2009
4
-14
-76,7
0,00
2010
12
8
178,1
0,01
2011
14
2
19,3
0,01
2012
8
-6
-41,4
0,00
2013
28
20
ns
0,01
2014
13
-15
-52,5
0,01
2003-2010
-
9
ns
-
2010-2014
-
2
13,8
-
2003-2014
-
11
ns
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
105
Monografies. 20 2016
2014
L’any 2014 es destinen 13 milions que corresponen en la seva totalitat a
transferències de capital. Aquestes despeses representen l’11,7% del
total de despeses de l’àmbit d’Economia.
L’any 2003, les despeses d’inversió i les transferències de capital són
de 2 i 1 milions respectivament. Fins l’any 2010, les despeses d’inversió
es mantenen estables i les de transferències de capital augmenten en 9
milions. Entre 2010 i 2014, aquestes despeses creixen en 2 milions, la
despesa en inversió es redueix en 2 milions i la de transferències de
capital augmenta en 4 milions.
Aquesta evolució està plenament condicionada per les transferències
de capital. L’any 2007 la Generalitat va formalitzar un aval a un Fons
de titulització d’actius amb l'objectiu de millorar l'accés al finançament
de les petites i mitjanes empreses de Catalunya a l'hora d'endegar nous
projectes. Els fons de titulització d’actius es constitueixen amb
l’aportació de crèdits cedits per les entitats financeres que hi
participen. Per finançar l’adquisició d’aquests crèdits el fons de
titulització emet bons que es col·loquen en el mercat secundari de la
Borsa de Barcelona i que gràcies a l’aval de la Generalitat, de fins el
80% del valor, es poden col·locar a un preu més favorable. D’aquesta
manera les entitats financeres aconsegueixen incrementar el nivell
d’activitat i nous recursos, al mateix temps que s’obliguen a reinvertir
aquests guanys en nous préstecs per a pimes. L’any 2010, s’executa
l’aval per un import de 8 milions que explica perquè entre 2003 i 2010,
les transferències de capital augmenten en 9 milions.
Entre els anys 2010 i 2014, les transferències de capital continuen
creixent, tot i que de manera irregular, com a conseqüència de
l’evolució de les despeses derivades de l’execució del Fons de
titulització d’actius. Aquestes despeses passen de 8 milions l’any 2010
a 12 milions l’any 2014, sent l’any 2013 quan aquesta despesa va ser
més elevada amb 22 milions.
5.2.6.
Aportacions de capital i préstecs
En aquest apartat s’inclouen els crèdits destinats a l’adquisició d’actius
financers que puguin ser representats en títols valors, anotacions en
compte, contractes de préstecs o qualsevol altre document que
inicialment els reconegui. Inclou, també, els crèdits destinats a la
constitució de dipòsits i fiances. Però en l’àmbit d’economia recull
fonamentalment les aportacions al compte de capital o fons
patrimonial de les entitats vinculades del sector públic de la
Generalitat sobre el patrimoni de les quals la Generalitat i les seves
entitats tenen drets econòmics.
106
Monografies. 20 2016
Gràfic 5.11. Aportacions de capital i préstecs. ECO sense SUR
300
0,16
0,14
250
0,12
200
0,10
150
0,08
0,06
100
0,04
50
0,02
0,00
0
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Quadre 5.7. Aportacions de capital i préstecs. ECO sense SUR
2003
MEUR
0,04
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,00
2004
0,64
0,60
ns
0,00
2005
1,24
0,61
94,8
0,00
2006
75,88
74,64
ns
0,04
2007
75,24
-0,64
-0,8
0,04
2008
70,44
-4,80
-6,4
0,03
2009
67,79
-2,65
-3,8
0,03
2010
279,83
212,04
ns
0,14
2011
87,97
-191,86
-68,6
0,04
2012
19,87
-68,10
-77,4
0,01
2013
12,38
-7,48
-37,7
0,01
2014
16,41
4,02
32,5
0,01
2003-2010
-
279,79
ns
-
2010-2014
-
-263,43
-94,1
-
2003-2014
-
16,36
ns
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Entre 2003 i 2014 les aportacions de capital i préstecs creixen en 16,36
milions. Es produeix un increment de 279,83 milions entre 2003 i
2010, any en què s’assoleix el nivell màxim de despesa, i una reducció
de 263,43 milions durant la consolidació fiscal.
Entre 2003 i 2005 aquesta despesa és poc significativa i no és fins l’any
107
Monografies. 20 2016
2014
2006, amb l’aportació de 75 milions a l’Institut Català de Finances, que
pren rellevància en el pressupost d’Economia. A partir d’aquest any i
fins el 2009 la despesa en aportacions de capital oscil·la entre els 76
milions i els 68 milions i inclou aportacions a ICF i a Fira 2000. L’any
2009 també es fa una aportació a l’Agència Tributaria de Catalunya de
3,7 milions, any en què aquesta entitat es crea.
El 2010 la despesa en aportacions de capital i préstecs arriba al seu
màxim de gairebé 280 milions. Aquest augment respon a la voluntat de
millorar els instruments crediticis al servei del finançament de
l’economia que es tradueix en una aportació extraordinària de 244
milions a ICF per mantenir els ratis de solvència de l’entitat i millorar
la capacitat de finançament a les empreses i, de 17,6 milions a AVALIS.
També es transfereixen 14 milions al Consorci Fira Internacional i 4
milions d’euros a l’Agència Tributaria de Catalunya.
A partir de 2010 la despesa en aportacions de capital i préstecs es
redueix en 263,43 milions, passant dels 279,89 milions de 2010 als
16,41 milions de 2014. La major part de la reducció l’explica l’evolució
de l’aportació a l’ICF, ja que a partir de 2010 aquesta despesa computa
a efectes del càlul del dèficit de la Generalitat en termes SEC i, es
decideix anar reduint l’aportació a l’entitat. L’any 2011 s’hi destinen 23
milions i 7 milions el 2012 i el 2013, finalment, l’any 2014 no es fa cap
aportació de capital a l’ICF.
La despesa de 2014 inclou una aportació de 16,1 milions a Fira 2000 i
una de 0,2 milions a l’Agència Tributaria de Catalunya.
5.2.7.
El resultat SEC de les entitats adscrites a l’àmbit d’Economia
En aquest apartat s’analitza l’evolució del resultat no financer de les
entitats adscrites al Departament d’Economia i Coneixement de l’àmbit
d’Economia, d’acord amb el sistema europeu de comptes (en endavant,
entitats APSEC), el resultat de les quals computa en el càlcul del dèficit
de la Generalitat.
L’any 2014 hi ha 7 entitats de l’àmbit d’Economia que que
contribueixen amb el seu resultat al dèficit de la Generalitat de
Catalunya. Aquest llistat inclou totes les entitats del sector públic
menys l’Entitat Autònoma de Jocs i Apostes (EAJA) i l’Institut Català
de Finances que tot i ser del sector públic no estan classificades com a
entitats APSEC.
Tal i com es pot veure al gràfic 5.12, el resultat SEC de les entitats ha
passat d’un superàvit de 9 milions l’any 2010 a un de 25 milions el
2014. El superàvit de l’any 2011 i 2013 correspon gairebé en la seva
108
Monografies. 20 2016
totalitat a ICF Holding, SAU i el de 2014 a Fira 2.000. L’any 2011 el
superàvit d’ICF Holding, SAU va ser de 53 milions però va caure fins
als 4 milions el 2012. Instruments Financers per a Empreses
Innovadores, SLU (IFEM) ha tingut superàvit tots els anys, essent d’un
import d’entre 7 i 8 milions entre 2010 i 2013.
Gràfic 5.12. Resultat SEC de les entitats adscrites al
Departament. ECO sense SUR
70
60
50
40
30
20
10
0
2010
2011
2012
2013
2014
MEUR
Font: Intervenció General de l'Administració de l'Estat.
Quadre 5.8. Resultat SEC de les entitats adscrites al Departament. ECO sense
SUR
2010
MEUR
9
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
2011
58
49
532,8
2012
3
-55
-94,5
2013
15
12
374,7
2014
25
10
65,4
2010-2014
-
16
174,6
2010-2014 acumulat
-
65
-
Font: Intervenció General de l'Administració de l'Estat.
5.2.8.
Principals variacions de la despesa de l’àmbit d’Economia i
quantificació de l’esforç de consolidació fiscal
Entre 2003 i 2010 la despesa d’Economia es multiplica per set, amb un
augment de 340 milions que representa el 3% de l’increment de
despesa de tots els departaments. Els principals augments de despesa
s’han produït a:
109
Monografies. 20 2016




Les aportacions de capital, amb un augment de 280 milions
expliquen el 82% de l’increment d’aquest període. L’augment més
gran respon a l’aportació extraordinària de 244 milions a l’ICF de
2010.
Les transferències corrents, amb un augment de 31 milions d’euros
expliquen el 9% de l’augment de despesa. Destaca la transferència
corrent a l’Agència Tributària de Catalunya, que neix l’any 2007 i se
li comencen a transferir recursos a partir de 2008 i l’augment de
despesa en la transferència a l’Idescat i a l’ICF.
La resta de despesa corrent, amb un augment de 20 milions
expliquen el 6% de l’increment. L’augment més gran és en les
remuneracions del personal.
Les operacions de capital, amb un augment de 9 milions, expliquen
el 3% de la variació de la despesa.
Quadre 5.9. Principals variacions de la despesa. ECO sense SUR
2003-2010
MEUR
Remuneracions del personal
%
2010-2014
Índex
MEUR
%
2003-2014
Índex
MEUR
%
Índex
15
46
5
-13
-27
5
2
7
4
5
50
1
-2
-16
1
3
27
4
Transferències corrents
31
ns
9
0
1
0
31
ns
49
Subtotal de despesa corrent
51
106
15
-15
-15
5
36
74
57
9
ns
3
2
14
-1
11
ns
17
Aportacions de capital i préstecs
280
ns
82
-263
-94
95
16
ns
26
Despesa total
340
ns
100
-277
-71
100
63
123
100
Despeses corrents de béns i serveis
Inversions reals i transferències de capital
Font: Generalitat de Catalunya.
Durant la consolidació fiscal, entre 2010 i 2014, la despesa es redueix
en 277 milions, que representa el 81,5% de l’augment de despesa del
període anterior i un 5% de l’ajust de la despesa departamental.
L’evolució de les despeses durant aquest període s’explica per:



110
Les aportacions de capital i préstecs expliquen un 95% de l’ajust.
Aquestes despeses es redueixen en 263 milions d’euros,
principalment perquè el 2014 no es fa cap aportació a ICF i l’any
2010 aquesta entitat havia rebut una aportació extraordinària de
244 milions. Addicionalment, no s’aporten recursos a AVALIS i es
redueix significativament l’aportació a l’Agència Tributària de
Catalunya.
Les remuneracions del personal expliquen el 5% de l’ajust.
Aquestes despeses es redueixen en 13 milions per l’impacte de les
mesures transversals en matèria de personal aplicades per la
Generalitat i l’Estat durant la consolidació fiscal.
La resta de despeses corrents expliquen un 1% de la variació,
principalment per l’ajust de les despeses corrents de béns i serveis.
Monografies. 20 2016

Les inversions reals i les transferències de capital, amb un augment
de 2 milions d’euros, redueixen l’ajust de despesa en un 1%,
principalment per l’evolució de les despeses del fons de titulització
d’actius.
En resum, entre 2003 i 2014 la despesa de l’àmbit d’Economia es
duplica amb un augment de 63 milions que explica un 1% de
l’increment de la despesa dels departaments durant aquest període.
Les principals variacions són:




Les transferències corrents, amb un augment de 31 milions,
expliquen un 49% de l’increment. Durant aquest període es posa en
funcionament l’Agència Tributaria de Catalunya i se li comencen a
fer transferències corrents per a finançar el seu funcionament.
Les aportacions de capital i préstecs amb un augment de 16 milions
expliquen el 26% de l’increment d’aquest període. L’augment de
despesa s’explica perquè l’any 2003 no es destinaven recursos a
aquestes despeses.
Les inversions reals i les transferències de capital augmenten en 11
milions que expliquen el 17% de l’increment d’aquest període. La
variació d’aquesta despesa s’explica per l’evolució de la despesa en
titulització d’actius, que es comença a fer l’any 2007.
La resta de despeses corrents expliquen un 8% de l’increment de
despesa d’aquest període. Les despeses corrents de béns i serveis
augmenten en 3 milions d’euros i les remuneracions del personal
en 2 milions.
Contribució a la consolidació fiscal de la Generalitat
En termes acumulats des de 2010, l’ajust de despesa durant la
consolidació fiscal ha estat de 1.012,43 milions d’euros, l’ajust més
intens es produeix l’any 2011 seguit de l’ajust de 2012.
Tal i com es pot veure en el gràfic 5.13 l’any 2011 i 2012 la reducció més
gran és en les aportacions de capital, si bé també es redueixen les
remuneracions del personal i les despeses corrents de béns i serveis.
Entre els exercicis 2011 i 2014, les polítiques de l’àmbit d’Economia han contribuït a la
consolidació amb una reducció acumulada de la despesa de 1.012 milions i les entitats
d’aquest àmbit han millorat, en termes acumulats, el seu resultat en termes SEC en 65
milions. En conjunt la contribució a la consolidació fiscal de l’àmbit d’Economia ha estat
de 1.078 milions d’euros.
111
Monografies. 20 2016
Gràfic 5.13. Composició de les variacions 2010-2014. ECO sense
SUR (MEUR)
50
0
2011
2012
2013
2014
-50
-100
-150
-200
-250
Aportacions de capital i préstecs
Transferències corrents
Remuneracions del personal
Inversions reals i transferències de capital
Despeses corrents de béns i serveis
Despesa total
Font: Generalitat de Catalunya.
Quadre 5.10. Evolució de la despesa. ECO sense SUR
(MEUR)
Període de consolidació fiscal
2003
2010
2011
2012
2013
2014
33,90
49,40
41,65
36,99
36,15
36,26
Despeses corrents de béns i serveis
9,79
14,72
10,69
10,74
10,50
12,43
Transferències corrents
4,70
35,33
38,95
44,07
37,07
35,73
48,39
99,45
91,30
91,79
83,71
84,43
Inversions reals i transferències de capital
2,77
11,78
14,06
8,24
28,22
13,41
Aportacions de capital i préstecs
0,04
279,83
87,97
19,87
12,38
16,41
51,21
391,05
193,32
119,91
124,32
114,24
Variació interanual
-
-
-197,73
-73,42
4,41
-10,08
Variació des de 2010
-
-
-197,73
-271,15
-266,74
-276,81
Variació acumulada des de 2010
-
-
-197,73
-468,88
-735,62 -1.012,43
Remuneracions del personal
Subtotal de despesa corrent
Despesa total
Font: Generalitat de Catalunya.
Quadre 5.11. Contribució a la consolidació. ECO sense SUR
(MEUR)
Variació acumulada despesa departament (a)
Variació acumulada resultat SEC entitats (b)
Contribució a la consolidació (a-b)
Font: Generalitat de Catalunya i Intervenció General de l'Administració de l'Estat.
112
Monografies. 20 2016
2010-2014
-1.012
65
-1.078
Departament d’Economia i Coneixement
Àmbit d’Economia
Exercici 2014
114 MEUR
0,5%
1
47 MEUR
27 MEUR
16 MEUR
Direcció i administració generals
13 MEUR
Emprenedoria i foment empresarial
Adm. de les finances de la Generalitat
Ordenació i promoció del comerç i
l’artesania
7 MEUR Estadísitca
4 MEUR Altres
816
*% total departaments
Variació despesa 2003-2014 +123%
2010-2014
2003-2010
+340 MEUR
-277 MEUR
Contribució a l’increment de despesa 3%
Contribució a la reducció de despesa 5%
2
+51 MEUR Despesa corrent
+9 MEUR Despesa de capital
+280 MEUR Aportacions de capital i préstecs
2
-15 MEUR Despesa corrent
+2 MEUR Despesa de capital
-263 MEUR Ap. de capital i préstecs
Principals mesures de consolidació

Es deixen de fer aportacions de capital a l’Institut Català de Finances per tal de reduir el seu
impacte en el càlcul del dèficit SEC de la Generalitat

Mesures transversals en matèria de personal aplicades per la Generalitat i l’Estat 1No
inclou les despeses de personal de la SUR que s’han imputat a l’apartat de despeses transversals.
a l’increment/reducció de la despesa total dels departaments (consolidada amb SCS, ICS, ICASS i SOC)
2Contribució
113
Monografies. 20 2016
5.3.
Àmbit d’Universitats i Recerca
5.3.1.
Descripció de l’àmbit d’Universitats i Rrecerca
Les competències
La Secretaria d’Universitats i Recerca (en endavant SUR) és el
principal òrgan administratiu de la Generalitat de Catalunya, en la
presa de decisions en els àmbits d’universitats i recerca.
Les competències de la Generalitat en els àmbits d’universitats i
recerca estan detallades en els articles 158 i 172 de l’Estatut
d’Autonomia de Catalunya.
La Generalitat té competències exclusives en els següents àmbits:
a) Coordinació i organització del sistema Universitari: concretament
en la programació i la coordinació del sistema universitari català i
dels procediments d’accés a les universitats i en la creació
d'universitats públiques i l'autorització de les privades.
b) Finançament de les Universitats: pel que fa al finançament propi de
les universitats i, la gestió dels fons estatals en matèria
d’ensenyament universitari.
c) Retribucions del personal docent i investigador: pel que fa a la
fixació del règim retributiu del personal docent i investigador
contractat de les universitats i l'establiment de les retribucions
addicionals del personal docent funcionari.
d) Beques i ajuts a l’estudi: la Generalitat té competència per regular i
gestionar un sistema propi de beques i ajuts a la formació
universitària i, si escau, en la regulació i la gestió dels fons estatals
en aquesta matèria.
Les competències compartides entre la Generalitat i l’Estat són
principalment les de regulació (dels requisits per a la creació i el
reconeixement d'universitats i centres universitaris i l'adscripció
d'aquests centres a les universitats, del règim d’accés a les universitats
o del règim del professorat docent i investigador contractat i
funcionari) i d’avaluació i garantia de la qualitat i de l’excel·lència de
l'ensenyament universitari i del personal docent i investigador. Per
últim, la Generalitat té la competència executiva sobre l'expedició dels
títols universitaris oficials.
114
Monografies. 20 2016
En l’àmbit de recerca la Generalitat té competència exclusiva amb
relació als centres i les estructures de recerca propis i als projectes que
finança, que inclou en tot cas:
a) L'establiment de línies pròpies de recerca i el seguiment, el control i
l'avaluació dels projectes.
b) L'organització, el règim de funcionament, el control, el seguiment i
l'acreditació dels centres i les estructures situades a Catalunya.
c) La regulació i la gestió de les beques i dels ajuts convocats i
finançats per la Generalitat.
d) La regulació i la formació professional del personal investigador i
de suport a la recerca. La difusió de la ciència i la transferència de
resultats.
Per últim, comparteix amb l’Estat les competències relatives a
l’establiment dels criteris de col·laboració entre l'Estat i la Generalitat
en matèria de política de recerca, desenvolupament i innovació.
L’adscripció de les competències en matèria d’universitats i recerca
entre 2003 i 2014, ha anat variant amb les successives
reorganitzacions institucionals que la Generalitat de Catalunya. Des de
2003 i fins a maig de 2006 aquestes competències les exerceix el
Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació
(DURSI). El maig de 2006, amb la reestructuració del Govern, es
suprimeix aquest Departament i les competències d’universitats i
recerca s’integren en el Departament d’Educació. Després de les
eleccions de novembre de 2006, el nou Govern crea el Comissionat per
a Universitats i Recerca dins del Departament d’Innovació,
Universitats i Empresa. Per últim, després de les eleccions de
novembre de 2010 es suprimeix el Comissionat per a Universitats i
Recerca i es crea la Secretaria d’Universitats i Recerca que s’integra
dins del Departament d’Economia i Coneixement.
Les entitats
Atès que l’adscripció d’entitats es fa a nivell departamental, la
Secretaria d’Universitats i Recerca formalment, no té cap entitat
adscrita. Si bé, hi ha 24 entitats del sector públic dependents del
Departament d’Economia i Coneixement que es relacionen amb la
Generalitat a través de la Secretaria d’Universitats i Recerca.
Prèviament a descriure les entitats que es relacionen amb la
Generalitat a través de la Secretaria d’Universitats i Recerca, cal
esmentar que no s’inclouen tots els centres de recerca de la Generalitat
115
Monografies. 20 2016
ja que en alguns casos l’adscripció és amb el departament que té les
competències del seu àmbit d’investigació. Per exemple els centres que
desenvolupen recerca en l’àmbit de la Salut estan adscrites al
Departament de Salut i les que duen a terme recerca agroalimentària al
Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi
Natural.
L’any 2014 es relacionen amb la Generalitat a través de la Secretaria
d’Universitats i Recerca 24 entitats del sector públic de la Generalitat:



Dues entitats de dret públic: l’Agència de Gestió d’Ajuts
Universitaris i de Recerca(AGAUR) i l’Agència per a la Qualitat del
Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya)
La Fundació Institució dels Centres de Recerca de Catalunya (ICERCA) que gestiona els centres de recerca de Catalunya (centres
CERCA)
21 centres de recerca (10 consorcis i 11 fundacions) que realitzen
recerca en els diferents àmbits
Composició de la despesa
L’any 2014 la Secretaria d’Universitats i Recerca té 163 dotacions de
personal estructural i la seva despesa és de 1.057 milions, que es
destinen als següents programes:




el 72,1% a Educació universitària,
el 18,9% a la política de Recerca i desenvolupament,
el 8% a Beques i ajuts a universitats i recerca, i
l’1% a Direcció i administració generals.
Gràfic 5.14. Composició de la despesa per programes 2014. SUR
Educació universitària, 762 MEUR, 72,1%
Recerca i desenvolupament, 199 MEUR, 18,9%
Beques i ajuts a l'estudi, 85 MEUR, 8%
Direcció i administració generals, 10 MEUR, 1%
Font: Generalitat de Catalunya.
Pel que fa a la distribució per naturalesa econòmica (capítols), l’any
2014 es destina a:


116
el 91,5% a transferències corrents,
el 5,3% a transferències de capital,
Monografies. 20 2016


el 2,5% a són aportacions de capital a entitats del sector públic, i
el 0,8% a despeses corrents de béns i serveis (4 milions) i
inversions reals (4 milions).
Gràfic 5.15. Composició de la despesa per capítols 2014. SUR
Despeses corrents de béns i serveis, 4 MEUR, 0,4%
Transferències corrents 967 MEUR, 91,5%
Inversions reals, 4 MEUR, 0,4%
Transferències de capital, 56 MEUR, 5,3%
Aportacions de capital i préstecs, 26 MEUR, 2,5%
Font: Generalitat de Catalunya.
5.3.2.
Evolució de la despesa en universitats i recerca
En aquest apartat s’analitza l’evolució de la despesa de la Direcció
General d’Universitats i la Direcció General de Recerca, centres
directius competents en els àmbits d’universitats i recerca, ja que no ha
estat possible reconstruir una sèrie homogènia de la despesa de la
Secretaria d’Universitats i Recerca. La resta de despeses de la
Secretaria d’Universitats i Recerca s’han inclòs en l’apartat de despeses
transversals de la Generalitat.
Gràfic 5.16. Evolució de la despesa en universitats i recerca. SUR
1.600
1,00
1.400
0,80
1.200
1.000
0,60
800
0,40
600
400
0,20
200
0
0,00
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Entre 2003 i 2014, la despesa en universitats i recerca ha augmentat
117
Monografies. 20 2016
2013
2014
un 62,8%, passant dels 643 milions de 2003 als 1.046 milions de 2014.
Entre 2003 i 2010 aquesta despesa s’ha multiplicat per dos fins als
1.389 milions de 2010. A partir de 2010 la despesa en universitats i
recerca es comença a ajustar, l’ajust més gran es produeix l’any 2011
mentre que la resta d’anys l’ajust és menor, de tal manera que des de
2010 a 2014 la reducció de despesa és de 343 milions.
L’any 2004 es fa una aportació de capital extraordinària de 709
milions a les universitats per eixugar el seu deute.
Quadre 5.12. Evolució de la despesa en universitats i recerca. SUR
2003
MEUR
643
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,42
2004
1.458
815
126,9
0,90
2005
881
-577
-39,6
0,50
2006
1.009
128
14,5
0,53
2007
1.039
31
3,0
0,51
2008
1.176
137
13,2
0,56
2009
1.331
155
13,2
0,66
2010
1.389
58
4,3
0,68
2011
1.127
-262
-18,9
0,56
2012
1.091
-36
-3,2
0,56
2013
1.022
-69
-6,3
0,53
2014
1.046
25
2,4
0,53
2003-2010
-
746
116,1
-
2010-2014
-
-343
-24,7
-
2003-2014
-
404
62,8
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Gràfic 5.17. Despesa en universitat i recerca per habitant. SUR
250
200
150
100
50
0
2003
2004
2005
EUR/habitant (nominal)
2006
Monografies. 20 2016
2008
EUR/habitant (real)
Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT.
118
2007
2009
2010
2011
2012
2013
2014
La despesa en universitats i recerca per habitant passa de 96 euros el
2003 a 139 euros el 2014, en termes reals representa un increment del
12%.
Quadre 5.13. Despesa en universitat i recerca per habitant. SUR
(EUR per habitant)
Nominal
Real
2003
96
96
2004
214
206
2005
126
117
2006
141
127
2007
144
124
2008
160
136
2009
178
149
2010
185
151
2011
149
119
2012
144
110
2013
135
104
2014
139
107
% de variació 2003-2010
93
57
% de variació 2010-2014
-25
-29
% de variació 2003-2014
45
12
Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT.
Tot seguit es descriu l’evolució de les principals partides de despesa
que determinen aquesta evolució.
5.3.3.
Finançament de les universitats públiques
El finançament de les universitats públiques inclou el finançament
ordinari, que en bona part es destina a finançar la despesa de personal,
i els recursos condicionats a objectius. Aquestes dues despeses
representen de mitjana el 86% de les transferències a universitats.
Les despeses de funcionament ordinari es distribueixen a través del
model de finançament de les universitats públiques que està dissenyat
per assignar els recursos en base a indicadors i fórmules objectives i és
d’aplicació des de 20028. La seva finalitat és reduir al màxim la
discrecionalitat en l’assignació dels recursos fixant objectius comuns
8El
model es dissenya a partir de la Moció 27/VI, de 8 de juny de 2000, del
Parlament de Catalunya
119
Monografies. 20 2016
per a totes les universitats, per tal de garantir la transparència i la
igualtat entre els estudiants del sistema públic.
L’any 2003 s’aprova la Llei d’Universitats Catalana9 (en endavant
LUC) que estableix en la disposició final segona que la Generalitat ha
d’augmentar la dotació assignada al finançament de les universitats
públiques, dins del període 2003-2010, fins arribar a un increment
real mínim del 30% de la dotació pressupostada del 2002. L’any 2006
s’ aprova el Pla de millora del finançament universitari10 que estableix
un escenari financer pel període 2007-2010. Aquest escenari inclou
una dotació addicional de recursos a distribuir entre les universitats en
funció de l’assoliment d’objectius estratègics en l’àmbit de la recerca, la
docència i la gestió11 i preveu una millora de l’escenari LUC fixant com
a objectiu un creixement real del finançament del 65,5%. El Pla és
d’aplicació a partir de 2007 i una vegada esgotada la seva vigència s’ha
mantingut un fons de recursos condicionat a l’assoliment d’objectius.
Gràfic 5.18. Evolució finançament de les universitats públiques. SUR
1.000
0,50
800
0,40
600
0,30
400
0,20
200
0,10
0
0,00
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Tot i el creixement del finançament de les universitats en aquest
període, atesa la conjuntura econòmica i el seu impacte en les finances
Llei 1/2003, de 19 de febrer, d’universitats de Catalunya.
Acord de Govern de 10 d’octubre de 2006 sobre el Pla de finançament per a la
millora de les universitats públiques catalanes”.
11 El fet que es condicioni una part de recursos a la consecució d’objectius en l’àmbit
universitari no és nou, ja que ja es fa en els contractes programa de les Universitats
Públiques. La novetat és el fet que s’incorpora al finançament de les universitats
públiques un fons addicional, la distribució del qual està condicionat a l’assoliment
d’objectius relacionats amb l’activitat que desenvolupen.
9
10
120
Monografies. 20 2016
2014
públiques, en termes reals no es va poder complir estrictament
l’escenari de finançament previst l’any 2006. Si bé, entre 2003 i 2010
el finançament ordinari de les universitats públiques, en termes reals,
incrementa un 37,2%, superant l’escenari fixat a la LUC.
El gràfic 5.18 mostra l’evolució de la despesa meritada del finançament
de les universitats públiques entre 2003 i 2014. L’evolució d’aquesta
despesa entre 2003 i 2010 s’explica per les millores en el finançament
de les universitats que s’han anat produint durant aquest període.
L’any 2003 la despesa en el finançament de les universitats era de 524
milions, a partir d’aquest any va augmentar un 68,4% fins als 883
milions de 2010.
Quadre 5.14. Evolució finançament de les universitats públiques. SUR
2003
MEUR
524
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,35
2004
572
48
9,2
0,35
2005
606
34
6,0
0,35
2006
662
55
9,1
0,35
2007
742
80
12,1
0,36
2008
803
61
8,2
0,38
2009
892
89
11,1
0,44
2010
883
-9
-1,1
0,43
2011
746
-137
-15,5
0,37
2012
672
-74
-9,9
0,34
2013
665
-7
-1,1
0,34
2014
664
0
0,0
0,34
2003-2010
-
359
68,4
-
2010-2014
-
-218
-24,7
-
2003-2014
-
140
26,8
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Durant el procés de consolidació fiscal, els recursos destinats al
finançament de les universitat s’han reduït un -24,7% (218 milions)
fins als 664 milions de 2014. L’ajust de la transferència a les
universitats, s’inicia l’any 2010, amb una reducció de 9 milions, i
s’intensifica l’any 2011 amb una reducció de 137 milions, continua
l’any 2012 amb una reducció 74 milions i l’any 2013, 7 milions.
Aquestes reduccions de la transferència a les universitats han anat
acompanyades d’un seguit de mesures, per ajudar a les universitats a
assumir els nous nivells de despesa. Algunes de les mesures han estat
adoptades a nivell estatal i algunes a nivell de la Generalitat:
121
Monografies. 20 2016

Mesures que redueixen la despesa de les universitats i permeten
reduir la transferència de la Generalitat a les universitats:
a) Per part de l’Estat: reducció general de les retribucions del
5%12a partir de juny de 2010 amb recurrència l’any 2011, i
supressió de la paga extraordinària del mes de desembre13 el
2012.
b) Per part de la Generalitat; l’any 2013 i 2014 la Generalitat manté
la reducció de la paga extraordinària.

Mesures que incrementen els ingressos de les universitats i
permeten reduir la transferència de la Generalitat a les universitats:
a) Per part de l’Estat: ampliació dels límits d’increments dels preus
públics universitaris, l’any 2012.
b) Per part de la Generalitat: aplicació l’any 2012 de l’augment
màxim dels preus púbics universitaris, permès en la normativa
estatal14, seguint el principi de corresponsabilitat dels usuaris,
marcat per la Llei de Pressupostos per al 2012. Aquestes
mesures tenen impacte l’any 2012 i també el 2013. En paral·lel,
el mateix any, el Govern de la Generalitat aprova destinar el
25% dels recursos recaptats addicionalment en les matrícules
dels estudis de grau i de primer i segon cicle per les universitats
públiques i la Universitat Oberta de Catalunya, a les Beques
Equitat, amb la finalitat que la major corresponsabilitat dels
estudiants en el cost dels estudis sigui compatible amb els
criteris d’equitat.
Al llarg de tot el període analitzat, el finançament de les universitats ha
augmentat en 140 milions, però ha reduït lleugerament el seu pes
Decret Llei 3/2010, de 29 de maig, de mesures urgents de contenció de la despesa i
en matèria fiscal per a la reducció del dèficit públic
13 Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a 2012 incloïen la reducció de
les retribucions dels treballadors públics en un 5%. Quan l’Estat aprova el RDL
20/2012, de 13 de juliol que suprimeix la paga extraordinària del mes de desembre la
Generalitat tira enrere la reducció prevista en els seus pressupostos.
14 El 20 d’abril l’Estat aprova el Real Decret Llei 14/2012, que inclou entre les
mesures previstes de racionalització de la despesa de l’àmbit d’Ensenyament
l’increment de les taxes universitàries per aproximar els preus públics als costos
derivats de la prestació de serveis. Amb l’aprovació del Decret 77/2012, de 10 de
juliol, la Generalitat estableix els nous preus acadèmics aplicant l’increment màxim
permès en la normativa estatal.
12
122
Monografies. 20 2016
sobre el PIB, situant-lo en valors al voltant del 0,3%. Tanmateix, des
del punt de vista de la despesa universitària, el finançament de 2014 no
és comparable al de 2003, perquè la contribució actual dels estudiants
és superior. Si l’evolució del finançament es posa en relació amb
l’evolució dels alumnes i dels professors, s’observa que l’increment de
finançament ha estat molt superior a l’increment del nombre de
professorat en el conjunt del període i encara més del nombre
d’alumnes, els quals han disminuït des de 2005 fins a 2010.
Gràfic 5.19. Evolució del finançament de les universitats i dels estudiants i
els professors en Equivalència a Temps Complert (ETC). SUR
(2003=100) (MEUR)
180
160
140
120
100
80
60
40
20
0
2003
2004
2005
Estudiants ETC
2006
2007
Professors ETC
2008
2009
2010
2011
2012
2013
Finançament Universitats
Font: Generalitat de Catalunya.
Si el finançament ordinari i per objectius de les universitats públiques
es posa en relació amb el nombre d’alumnes es pot observar com es
passa d’un finançament de 4.059 euros per estudiant ETC l’any 2003, a
7.292 euros per estudiant ETC l’any 2009 i a 4.800 euros per estudiant
l’any 2014.
L’important increment de 2009, s’explica tant per l’increment de
finançament com per la davallada en el nombre d’alumnes. La
davallada de finançament a partir de 2010 s’explica bàsicament per les
mesures de personal i a partir de 2012 per les mesures de personal i
per l’increment dels preus públics de la matrícula universitària que ha
de pagar cada estudiant.
123
Monografies. 20 2016
2014
Gràfic 5.20. Finançament de les universitats per estudiant ETC. SUR
8.000
7.000
6.000
5.000
4.000
3.000
2.000
1.000
0
2003
2004
2005
€/estudiant ETC (nominal)
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
€/estudiant ETC (real)
Font: Generalitat de Catalunya.
Quadre 5.15. Finançament de les universitats per estudiant ETC. SUR
(EUR per habitant)
Nominal
Real
2003
4.059
4.059
2004
4.497
4.335
2005
4.834
4.473
2006
5.359
4.826
2007
6.067
5.235
2008
6.569
5.579
2009
7.292
6.123
2010
6.728
5.483
2011
5.449
4.332
2012
4.774
3.661
2013
4.775
3.655
2014
4.800
3.699
% de variació 2003-2010
66
35
% de variació 2010-2014
-29
-33
% de variació 2003-2014
18
-9
Font: Generalitat de Catalunya.
Per mantenir la comparativa amb la resta de polítiques també es
presenta la informació per habitant. La despesa per habitant en el
finançament de les universitats ha passat dels 78 euros per habitant de
2003 als 88 euros per habitant de 2014 en termes nominals, però en
termes reals, descomptant l’efecte dels preus, s’ha reduït un 13%.
124
Monografies. 20 2016
2013
2014
Gràfic 5.21. Finançament de les universitats per habitant. SUR
140
120
100
80
60
40
20
0
2003
2004
2005
€/habitant (nominal)
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
€/habitant (real)
Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT.
Quadre 5.16. Finançament de les universitats per habitant. SUR
(EUR per habitant)
Nominal
Real
2003
78
78
2004
84
81
2005
87
80
2006
93
84
2007
103
89
2008
109
93
2009
119
100
2010
118
96
2011
99
79
2012
89
68
2013
88
67
2014
88
68
% de variació 2003-2010
50
22
% de variació 2010-2014
-25
-29
% de variació 2003-2014
13
-13
Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT.
125
Monografies. 20 2016
2013
2014
5.3.4.
Resta de despeses corrents de l’àmbit d’Universitats
La resta de despeses corrents de l’àmbit d’Universitats inclouen la
transferència a l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca
per a la política de beques15, altres transferències a les universitats per
a programes específics com el Serra Húnter o el PROFOR, i
transferències a entitats com al Consorci Escola Tècnica d’Igualada, al
Consorci de Serveis Universitàris o a l’Escola Industrial de Barcelona.
Gràfic 5.22. Resta despeses corrents. SUR
250
0,12
0,10
200
0,08
150
0,06
100
0,04
50
0,02
0
0,00
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
El quadre 5.17 mostra l’evolució de la resta de despeses corrents de la
Direcció General d’Universitats. Entre 2003 i 2010 aquesta despesa ha
augmentat en 124 milions, passant dels 23 milions de 2003 als 147
milions de 2010. A partir d’aquest any la despesa segueix augmentant
un 5,4%, fins als 155 milions de 2014.
La major part dels recursos que es transfereixen a l’AGAUR són els que
l’Administració General de l’Estat transfereix a la Generalitat de Catalunya en
concepte de beques i ajuts a l’estudi. No es disposa d’una sèrie de despesa o ingressos
per aquest concepte, però de mitjana durant el període la transferència és d’uns 50
milions.
15
126
Monografies. 20 2016
2014
Quadre 5.17. Resta despeses corrents. SUR
2003
MEUR
23
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,01
2004
54
31
137,6
0,03
2005
55
2
3,0
0,03
2006
130
75
135,2
0,07
2007
75
-55
-42,4
0,04
2008
112
37
49,3
0,05
2009
128
16
14,1
0,06
2010
147
19
14,6
0,07
2011
146
0
-0,2
0,07
2012
196
50
34,2
0,10
2013
163
-33
-17,0
0,08
2014
155
-8
-5,2
0,08
2003-2010
-
124
547,2
-
2010-2014
-
8
5,4
-
2003-2014
-
132
582,0
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Per la seva importància estratègica i pel seu baix cost destaca el
Programa Serra Húnter (en endavant SHP). Aquest programa,
cofinançat conjuntament entre la Generalitat i les universitats
públiques, dota a les universitats d’un sistema addicional de
contractació de personal docent més flexible i internacional. L’objectiu
del programa és facilitar la incorporació a les universitats públiques
catalanes de personal docent i investigador altament qualificat i amb
mèrits homologables als dels estàndards internacionals, per tal de
reforçar l’obertura social i la internacionalització de les universitats.
Cada any el Govern de la Generalitat determina el nombre de
contractacions de professorat que poden fer les universitats per
aquesta via i aquestes decideixen les característiques dels contractes
del SHP.
Durant la primera fase del programa, entre 2005 i 2010 es van
contractar 428 professors permanents. El programa es va iniciar l’any
2005 amb una despesa d’1 milió, a partir d’aquest moment la despesa
ha anat creixent fins als 8 milions de 2010. Entre 2010 i 2012 el
programa segueix amb la mateixa estructura que els anys precedents
per iniciar, a partir de 2012, la segona fase del programa que preveu la
incorporació de 500 nous professors entre 2012 i 2020. Tal i com es
pot veure en el quadre 5.18, la despesa del SHP entre 2010 i 2014 s’ha
mantingut més o menys constant al voltant dels 9-8 milions.
127
Monografies. 20 2016
Gràfic 5.23. Evolució de les despeses en el Programa Serra
Húnter. SUR
10
0,005
8
0,004
6
0,003
4
0,002
2
0,001
0
0,000
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014
MEUR
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Quadre 5.18. Evolució de les despeses en el Programa Serra Húnter. SUR
2005
MEUR
1
Variació (MEUR)
1
Variació (%)
ns
% del PIB
0,000
2006
2
1
ns
0,001
2007
4
2
ns
0,002
2008
4
1
24,6
0,002
2009
7
3
57,1
0,003
2010
8
1
20,8
0,004
2011
9
0
5,4
0,004
2012
9
0
-0,5
0,004
2013
9
0
-0,8
0,005
2014
8
-1
-9,9
0,004
2005-2010
-
8
ns
-
2010-2014
-
-1
-6,3
-
2005-2014
-
7
ns
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
5.3.5.
Transferències de capital de l’àmbit d’Universitats
Les transferències de capital de l’àmbit d’Universitats es destinen
principalment a les universitats per a finançar la seva inversió en
infraestructures.
L’any 2003 la despesa de la Direcció General d’Universitats era de 22
milions, aquesta despesa es va multiplicar per 6 fins als 130 milions de
2010, durant la vigència del Pla d’Inversions Universitàries 2001128
Monografies. 20 2016
2006, que es finançava amb transferències de caràcter pluriennal a les
universitats. L’augment de despesa de 2010 s’explica per que aquell
any es va transferir a les universitats 86 milions procedents de
recursos de l’Estat16.
Gràfic 5.24. Transferències de capital a les universitats. SUR
140
0,07
120
0,06
100
0,05
80
0,04
60
0,03
40
0,02
20
0,01
0
0,00
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
La reducció de despesa que es produeix entre 2010 i 2014 respon a un
alentiment en l’execució de les obres, però també a un canvi en el
sistema de finançament de les inversions de les universitats. El nou Pla
d’Inversions universitàries 2007-2013 incorpora, com a principal
novetat, que una part de la inversió l’executi ICF equipaments, (un ens
instrumental de la Generalitat que actualment s’ha integrat a
Infraestructures de Catalunya) que recuperarà la inversió mitjançant el
cobrament d’uns lloguers periòdics durant, de mitjana, 29 anys. L’any
2010, atenent a les dificultats financeres de la Generalitat, es modifica
el Pla per incrementar el nombre d’actuacions que es faran a través de
l’ens instrumental per allisar les necessitats financeres en el temps i,
d’altra banda, es complementa amb altres fonts de finançament com
els préstecs del Programa de Campus d’Excel·lència Internacional17.
16Concretament
per la participació de les universitats en el programa campus
d’excel·lència Internacional i pels recursos per a inversions derivats de la disposició
addicional tercera de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
17El programa campus d’excel·lència internacional consisteix en què l’AGE concedeix
un préstec que inclou un període de carència i que s’ha de destinar a finançar els
projectes d’inversions escollits. Per a més informació veure:
http://www.mecd.gob.es/educacion-mecd/areaseducacion/universidades/convocatorias/entidades/campus-excelencia-
129
Monografies. 20 2016
2014
Quadre 5.19. Transferències de capital a les universitats. SUR
2003
MEUR
22
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,01
2004
35
13
59,5
0,02
2005
64
29
84,3
0,04
2006
73
9
13,6
0,04
2007
72
-1
-0,9
0,04
2008
77
5
6,6
0,04
2009
92
15
19,8
0,05
2010
130
37
40,3
0,06
2011
49
-81
-62,5
0,02
2012
27
-21
-43,4
0,01
2013
20
-8
-27,7
0,01
2014
21
1
5,6
0,01
2003-2010
-
108
493,1
-
2010-2014
-
-109
-83,8
-
2003-2014
-
-1
-4,0
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
5.3.6.
Aportacions de capital a les universitats públiques i a entitats de
l’agrupació
Durant els anys 2004 i 2005 la Generalitat va assumir el deute de les
universitats públiques que s’havia generat durant l’anterior pla
d’inversions universitàries. Aquesta operació va suposar una injecció
de capital de 709 milions l’any 2004 i de 33 milions l’any 2005.
Les aportacions que apareixen a partir de 2010 són aportacions a fons
patrimonials d’agències (AQU Catalunya i AGAUR) i a fons propis dels
consorcis, per finançar les despeses d’inversió d’aquestes entitats.
internacional.html).
130
Monografies. 20 2016
Gràfic 5.25. Aportacions de capital i préstecs. SUR
800
0,50
700
0,40
600
500
0,30
400
0,20
300
200
0,10
100
0
0,00
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Quadre 5.20. Aportacions de capital i préstecs. SUR
2003
MEUR
0,0
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,00000
2004
709,1
709,1
-
0,43580
2005
33,2
-675,9
-95,3
0,01898
2006
0,1
-33,1
-99,8
0,00004
2007
0,2
0,1
115,6
0,00008
2008
0,1
-0,1
-56,3
0,00004
2009
0,2
0,1
133,3
0,00009
2010
2,5
2,3
ns
0,00122
2011
1,8
-0,7
-29,2
0,00088
2012
1,2
-0,6
-32,5
0,00060
2013
5,5
4,4
ns
0,00286
2014
5,0
-0,6
-10,3
0,00253
2003-2010
-
2,5
ns
-
2010-2014
-
2,5
ns
-
2003-2014
-
5,0
ns
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
5.3.7.
Evolució de la despesa en recerca
En aquest apartat es considera com a despesa en recerca l’evolució de
la despesa liquidada de la Direcció General de Recerca (en endavant,
131
Monografies. 20 2016
2014
DGR), centre directiu competent en aquest àmbit.
L’any 2014 la despesa en recerca és de 201 milions, que es distribueix
en els següents capítols de despesa:



el 72,2% en transferències corrents,
el 17,3% en transferències de capital,
l’10,6% restant en aportacions de capital a entitats del sector públic,
i (17 milions) i préstecs dins i fora del sector públic (4 milions).
Gràfic 5.26. Composició del pressupost de la DG Recerca el 2014. SUR
Transferències corrents, 145 MEUR, 72,2%
Transferències de capital, 35 MEUR, 17,3%
Aportacions de capital i préstecs, 21 MEUR, 10,6%
Font: Generalitat de Catalunya.
Atenent al detall de la despesa es pot concloure que l’activitat de la
Direcció General de Recerca es centra en:



El finançament dels centres de recerca (157 milions): tant la seva
despesa corrent com de capital i fons propis.
Impulsar la carrera investigadora18 (29 milions): mitjançant
transferència de recursos (corrents, de capital i aportacions a fons
propis) a l’AGAUR.
Finançar la recerca de les universitats (15 milions).
L’any 2003 la Generalitat destina a recerca 74 milions, el que
representa el 0,05% del PIB d’aquell any. Entre 2003 i 2010 aquesta
despesa augmenta un 207,3% fins assolir els 227 milions de l’any 2010.
A partir d’aquest any, la despesa en recerca es redueix en 26 milions
fins als 201 milions de 2014, any en què aquesta despesa ha
18La
Direcció General de Recerca té entre les seves competències planificar la
formació i el desenvolupament professional del personal investigador i de suport a la
recerca. Amb aquest objecte cada any transfereix recursos a l’Agència de Gestió
d’Ajuts Universitats i de Recerca (AGAUR). L’any 2014 aquesta direcció general
transfereix a l’AGAUR 29 milions (28,7 milions en transferències corrents, 0,7
milions en transferències de capital i 0,07 milions com aportació de capital).
132
Monografies. 20 2016
representat el 0,1% del PIB. Els trets destacables de l’evolució
d’aquesta despesa són:

Durant aquests dotze anys la despesa ha crescut en 127 milions a
raó d’un 9,5% anual acumulat, molt superior al ritme de creixement
de la resta de despeses departamentals (4%). El ritme de
creixement d’aquesta despesa s’ha vist frenat durant el procés de
consolidació fiscal però a un ritme menor que el del conjunt de la
despesa departamental (-3% front al -5,4%).
La importància que s’ha donat a aquesta despesa s’observa tant en
l’evolució que ha tingut el seu pes sobre el PIB -passant de
representar un 0,05% a un 0,10%-, com respecte el conjunt de les
despeses departamentals, passant d’un pes del 0,52% a un del
0,91%.

Gràfic 5.27. Evolució de la despesa de la DG Recerca. SUR
250
0,12
0,10
200
0,08
150
0,06
100
0,04
50
0,02
0,00
0
2003
MEUR
2004
2005
2006
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
133
Monografies. 20 2016
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
Quadre 5.21. Evolució de les despeses de la DG Recerca. SUR
2003
MEUR
74
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,05
2004
88
14
19,0
0,05
2005
122
34
38,1
0,07
2006
143
22
18,1
0,08
2007
150
6
4,3
0,07
2008
184
34
22,9
0,09
2009
218
34
18,6
0,11
2010
227
9
4,1
0,11
2011
184
-43
-18,9
0,09
2012
194
9
5,0
0,10
2013
169
-25
-12,9
0,09
2014
201
33
19,4
0,10
2003-2010
-
153
207,3
-
2010-2014
-
-26
-11,4
-
2003-2014
-
127
172,2
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
A partir de 2001 la Generalitat inicia una nova política orientada a
l’impuls dels centres de recerca per tal de posar el focus de la gestió i
funcionament dels centres en l’activitat de recerca, com ja es feia en
altres centres, com l’IRTA i l’IFAE. Per fer-ho s’apliquen criteris que
afegeixen flexibilitat al seu funcionament i en la presa de decisions. La
nova forma de gestió i presa de decisions s’adopta directament en els
centres de nova creació.
Aquesta transformació en la forma de concebre els centres de recerca a
Catalunya ha adonat lloc al que es coneix amb el nom de sistema de
centres CERCA19 que es caracteritza per:

Concepció dels centres de recerca com a organismes independents
amb personalitat jurídica pròpia.
Aplicació d’un model de gestió privada en base a una programació
pluriennal de l’activitat.
Dimensionament de la plantilla del personal investigador per tenir
impacte internacional.
Desenvolupament de recerca orientada a l’impacte científic.



19
Es pot consultar el detall dels centres CERCA a: http://cerca.cat/alfabetic/
134
Monografies. 20 2016


Un finançament estructural estable.
Assessorament i avaluació periòdica d’un comitè científic
internacional d’alt nivell.
Els centres CERCA estan finançats parcialment per la Generalitat a
través de la Direcció General de Recerca -que aporta de mitjana el 61%
del finançament que reben de la Generalitat- i de la resta de
departaments.
El gràfic 5.28 i el quadre 5.22 mostren l’evolució del finançament dels
centres CERCA per part dels departaments de la Generalitat des de
l’any 200920. Entre 2009 i 2014 el finançament d’aquests centres s’ha
mantingut constant al voltant dels 100 milions. Als centres CERCA els
hi ha estat d’aplicació la normativa bàsica de l’Estat en matèria de
retribucions, com és la reducció del 5% de les retribucions de 2010 i la
supressió de la paga extra de 2012. Però com que els centres CERCA
disposen d’autonomia financera (en virtut del que s’estableixen la Llei
7/2011, de 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres de 2011, la Llei
5/2012, de 20 de març, de mesures fiscals, financers i administratives i
de creació de l’Impost sobre les estades en establiments turístics, i la
Llei 2/2014, de 27 de gener, de mesures fiscals, administratives i del
sector públic) l’ajust de la supressió de la paga extra del 2013 i 2014, es
va dur a terme descomptant de la subvenció dels centres la part
equivalent a una paga extraordinària.
Gràfic 5.28. Evolució del finançament dels centres CERCA. SUR
0,05
101
0,05
0,05
97
0,05
0,05
93
0,05
0,05
89
2009
MEUR
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
20
No es disposa d’informació d’anys anteriors, en termes homogenis.
135
Monografies. 20 2016
2014
Quadre 5.22. Evolució del finançament dels centres CERCA. SUR
2009
MEUR
97
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,05
2010
96
-1
-1,3
0,05
2011
100
5
4,9
0,05
2012
99
-2
-1,7
0,05
2013
97
-2
-1,5
0,05
2014
99
1
1,4
0,05
2003-2010
-
-
-
-
2010-2014
-
3
3,0
-
2003-2014
-
-
-
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
5.3.8.
El resultat SEC de les universitats i les entitats adscrites a l’àmbit
d’Universitats i Recerca
En aquest apartat s’analitza l’evolució del resultat no financer de les
universitats i de les entitats que s’han relacionat amb la Generalitat a
través de la Secretaria d’Universitats i Recerca d’acord amb el sistema
europeu de comptes (en endavant, entitats APSEC), el resultat de les
quals computa en el càlcul del dèficit de la Generalitat.
Resultat SEC de les universitats públiques
En l’apartat 5.3.3 i 5.3.5 s’ha explicat que entre 2010 i 2014 les
universitats han deixat de rebre de la Generalitat 327 milions entre
transferències corrents i de capital. Aquests ajust de despesa s’ha
concentrat l’any 2011 (-218 milions), atès que els anys següents, si bé
les transferències s’han seguit reduint, també s’han posat en
funcionament mesures encaminades a ajudar a les universitats a
ajustar la seva despesa al nou nivell d’ingressos així com proporcionar
a les universitats ingressos addicionals. Totes aquestes mesures han
tingut un reflex en el resultat en termes SEC de les universitats i per
tant en el càlcul del dèficit de la Generalitat.
Tal i com es pot veure al gràfic 5.29, el resultat de les universitats ha
passat d’un superàvit de 57 milions el 2010 a un de 36 milions el 2014.
L’any 2011 les universitats van tancar amb un dèficit en termes SEC de
100 milions, amb un empitjorament del seu resultat de 157 milions. Si
es té en compte que els ingressos que reben de la Generalitat es van
reduir en 218 milions, les universitats van ajustar en uns 61 milions la
seva despesa. A partir de 2012, any en què es comencen a aplicar
mesures encaminades a ajudar a les universitats a absorbir la caiguda
136
Monografies. 20 2016
d’ingressos, el seu dèficit s’ha anat reduint fins als 36 milions de
superàvit de l’any 2014.
Gràfic 5.29. Resultat SEC de les Universitats públiques. SUR
80
60
40
20
0
-20
-40
-60
-80
-100
-120
2010
2011
2012
2013
2014
MEUR
Font: Intervenció General de l'Administració de l'Estat.
Quadre 5.23. Resultat SEC de les Universitats públiques. SUR
2010
MEUR
57
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
2011
-100
-157
-275,4
2012
-63
37
-37,0
2013
-61
2
-3,2
2014
36
97
-159,0
2010-2014
-
-21
-36,8
2010-2014 acumulat
-
-416
-
Font: Intervenció General de l'Administració de l'Estat.
El resultat SEC de les entitats adscrites a l’àmbit d’Universitats i Recerca
L’any 2014 la Secretaria d’Universitats i Recerca té adscrites 30
entitats que contribueixen amb el seu resultat al dèficit de la
Generalitat de Catalunya.
Aquest llistat inclou totes les entitats del sector públic excepte el
Consorci Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, el Consorci Institut
de Geomàtica, el Consorci Centre de Visió per Computador i el
Consorci Centre Internacional de Mètodes Numèrics d’Enginyeria que
tot i ser entitats del sector públic no han estat classificades com
entitats APSEC.
S’han classificat com entitats APSEC, tot i no ser entitats del sector
públic, el Consorci Escola Tècnica d’Igualada, la Fundació Parc
137
Monografies. 20 2016
Científic de Barcelona, el Consorci Centre d’Estudis Demogràfics, el
Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya, la Fundació
Privada Institut Català de Nanotecnologia, la Fundació Observatori de
l’Ebre, el Consorci Escola Industrial de Barcelona, la Fundació
Autònoma Solidària, la Fundació Bosch i Gimpera i la Cultura
Innovadora i científica UB, SL.
Tal i com es pot veure al gràfic 5.30, el resultat de les entitats ha passat
d’un dèficit d’11 milions l’any 2010 a un superàvit de 15 milions l’any
2014. Aquesta reducció en el dèficit de les entitats d’universitats i
recerca s’explica pel conjunt de mesures que s’han aplicat a les
empreses que han permès obtenir guanys d’eficiència.
Gràfic 5.30. Resultat SEC de les entitats adscrites al Departament.
SUR
20
15
10
5
0
-5
-10
-15
2010
2011
2012
2013
2014
MEUR
Font: Intervenció General de l'Administració de l'Estat.
El dèficit de l’any 2010 s’explica pel dèficit del Consorci Institut
d’Investigacions biomèdiques August Pi i Sunyer. La millora del
resultat de 2011 l’explica el superàvit de l’AGAUR. L’any 2012 l’AGAUR
també tanca l’exercici amb superàvit, si bé aquest es veu compensat pel
dèficit de la Fundació Institut de Ciències Fotòniques i del Parc
Científic. L’any 2013 s’observa una millora generalitzada en el resultat
de totes les entitats que encara és més gran en l’exercici 2014, any en
què diferents entitats tanquen amb superàvits, com el Parc Científic de
Barcelona, el Centre de Regulació Genòmica o l’Institut Català
d’Investigació Química.
138
Monografies. 20 2016
Quadre 5.24. Resultat SEC de les entitats adscrites al Departament. SUR
2010
MEUR
-11
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
2011
6
17
-154,5
2012
-7
-13
-216,7
2013
-1
6
-85,7
2014
15
16
-1.600,0
2010-2014
-
26
-236,4
2010-2014 acumulat
-
57
-
Font: Intervenció General de l'Administració de l'Estat.
5.4.
Principals variacions de la despesa en l’àmbit d’Universitats i
Recerca i quantificació de l’esforç de consolidació fiscal
Entre 2003 i 2010 la despesa en universitats i recerca s’ha duplicat,
amb un augment de 746 milions d’euros que representa el 6% de
l’increment de despesa de tots els departaments de la Generalitat. El
79% de l’increment es produeix en la despesa de l’àmbit d’Universitats
i el 21% en el de Recerca.
Els principals augments s’han produït a:



139
Les transferències corrents expliquen el 81% de l’increment
d’aquest període. Més de la meitat de l’augment s’explica per
l’evolució del finançament de les universitats públiques, la resta per
l’evolució de la despesa en beques i ajuts a l’estudi i les
transferències en recerca
Les despeses de capital expliquen un 16% de l’increment de
despesa. Els augments més importants són en les transferències de
capital a les universitats en el marc del Pla d’Infraestructures
Universitàries i, en menor mesura, a centres de recerca
Les aportacions de capital expliquen un 4% de l’augment de
despesa, principalment les vinculades als centres de recerca
Monografies. 20 2016
Quadre 5.25. Principals variacions de la despesa. SUR
2003-2010
MEUR
Despeses corrents de béns i serveis
Transferències corrents
Finançament de les universitats
Subtotal de despesa corrent
Inversions reals
%
2010-2014
%
2003-2014
Índex
MEUR
Índex
MEUR
-3
-85
0
0
15
0
-3
-83
%
Índex
-1
604
102
81
-234
-20
68
370
62
92
359
68
48
-218
-25
64
140
27
35
601
101
81
-234
-20
68
367
61
91
0
-100
0
0
-
0
0
-
0
Transferències de capital
118
261
16
-107
-66
31
11
23
3
Subtotal de despesa de capital
118
261
16
-107
-66
31
10
23
3
27
-
4
-1
-3
0
26
-
6
746
116
100
-343
-25
100
404
63
100
Aportacions de capital i préstecs
Despesa total
Font: Generalitat de Catalunya.
Durant la consolidació fiscal, entre 2010 i 2014, la despesa es redueix
en 343 milions d’euros, que representa el 46% de l’augment de despesa
del període anterior i un 6% de l’ajust de la despesa departamental.
Per àmbits d’actuació, el 93% de l’ajust (317 milions d’euros) els
explica la despesa d’universitats i un 8% (26 milions) la despesa en
recerca.
Les despeses que més s’han reduït en aquest període són:


Les transferències corrents, amb una reducció de 234 milions
expliquen un 68% de l’ajust de la despesa. La reducció s’ha
concentrat en el finançament de les universitats públiques, amb
una reducció de 218 milions, ja que les diferents mesures
retributives i de personal i l’increment de les taxes universitàries
han permès reduir aquesta despesa. Addicionalment les
universitats han hagut d’aplicar mesures de millora de l’eficàcia i
l’eficiència per fer front als nous reptes d’un finançament minvant.
Les transferències corrents de l’àmbit de Recerca s’han reduït en
23,8 milions.
Les transferències de capital, amb una reducció de 107 milions,
expliquen un 31% de la reducció de despesa. L’ajust s’ha produït en
les transferències de capital a les universitats en el marc del Pla
d’Infraestructures Universitàries 2007-2013 i respon a un
alentiment en l’execució de les obres i a un canvi en el sistema de
finançament de les inversions de les universitats.
En resum, entre 2003 i 2014 la despesa d’universitats i recerca ha
augmentat en 404 milions d’euros, que representa un augment de la
despesa durant aquest període del 63% i explica un 5% de l’increment
de la despesa departamental. Les principals variacions són:
140
Monografies. 20 2016

Les transferències corrents, amb un augment de 370 milions
expliquen el 92% de l’increment de despesa. El finançament de les
universitats públiques durant aquest període ha augmentant en 140
milions, la resta de transferències de l’àmbit d’Universitats, inclou
la despesa en beques i ajuts a l’estudi, ha augmentat en 135 milions
i les transferències corrents de l’àmbit de Recerca en 95 milions.
Les aportacions de capital i préstecs han augmentat en 26 milions
que representa el 6% de l’increment d’aquest període. Aquest
augment de despesa respon principalment, a les aportacions a fons
propis dels centres de recerca, que han augmentat en 21,2 milions
d’euros.
Les transferències de capital amb un augment d’11 milions
expliquen un 3% de l’increment de despesa. Aquest augment s’ha
produït en les transferències de capital als centres de recerca per fer
inversions en infraestructures. Les transferències de capital a les
universitats s’han situat al mateix nivell que el 2003.
La despesa corrent de béns i serveis s’ha reduït en 3 milions d’euros
i explica un -1% de l’augment de despesa per les mesures de
racionalització d’aquestes despeses dutes a terme durant la
consolidació.



Contribució a la consolidació fiscal de la Generalitat
En termes acumulats des de 2010 les polítiques d’universitats i recerca
han contribuït en 1.270 milions a l’esforç de consolidació fiscal per la
banda de les despeses i pràcticament la totalitat de l’ajust es dur a
terme l’any 2011.
Gràfic 5.31. Composició de les variacions 2010-2014. SUR
(MEUR)
50
0
-50
2011
2012
2013
-100
-150
-200
-250
-300
Despeses corrents de béns i serveis
Inversions reals
Aportacions de capital i préstecs
Font: Generalitat de Catalunya.
141
Monografies. 20 2016
Transferències corrents
Transferències de capital
Despesa total
2014
Quadre 5.26. Evolució de la despesa. SUR
(MEUR)
Període de consolidació fiscal
2003
2010
2011
2012
2013
2014
3
0
0
1
0
1
594
1.198
1.047
1.017
972
964
524
883
746
672
665
664
597
1.199
1.048
1.018
973
964
0
0
0
0
0
0
Transferències de capital
45
163
66
53
31
56
Subtotal de despesa de capital
45
163
66
53
31
56
0
27
13
20
18
26
643
1.389
1.127
1.091
1.022
1.046
Variació interanual
-
-
-262
-36
-69
25
Variació des de 2010
-
-
-262
-298
-367
-343
Variació acumulada des de 2010
-
-
-262
-560
-928
-1.270
Despeses corrents de béns i serveis
Transferències corrents
Finançament de les universitats
Subtotal de despesa corrent
Inversions reals
Aportacions de capital i préstecs
Despesa total
Font: Generalitat de Catalunya.
Les reduccions més grans de despesa s’han concentrat en el
finançament de les universitats públiques i les transferències de
capital, si bé el seu impacte sobre les universitats ha estat molt inferior,
perquè s’ha aconseguit una millora acumulada del seu resultat de 416
milions. Pel que fa a les entitats han contribuït amb el seu ajust
d’activitat i les millores d’eficiència aplicades en 57 milions. Si es valora
de forma conjunta l’esforç de la Generalitat en l’àmbit d’universitats i
recerca, amb el de les universitats i les entitats, la contribució a la
consolidació de l’àmbit d’Universitats i Recerca ha estat de 911 milions.
Quadre 5.27. Contribució a la consolidació. SUR
(MEUR)
Variació acumulada despesa departament (a)
Variació acumulada resultat SEC entitats (b)
2010-2014
-1.270
57
Variació acumulada resultat SEC Universitats (c)
-416
Contribució a la consolidació (a-b-c)
-911
Font: Generalitat de Catalunya i Intervenció General de l'Administració de l'Estat.
142
Monografies. 20 2016
Departament d’Economia i Coneixement
Àmbit Universitats i Recerca
Exercici 2014
1.057 MEUR
1
762 MEUR
199 MEUR
85 MEUR
10 MEUR
5%
Educació universitària
Recerca i desenvolupament
Beques i ajuts a l’estudi
Direcció i administració generals
163
*% total departaments
Variació despesa 2003-2014 +63%
2003-2010
2010-2014
+746 MEUR
-343 MEUR
Contribució a l’increment 6%2
Contribució a la reducció 6%2
+601 MEUR Despesa corrent
-234 MEUR Despesa corrent
+118 MEUR Despesa de capital
-107 MEUR Despesa de capital
+27 MEUR Aportacions de capital
-1 MEUR Aportacions de capital
Principals mesures de consolidació

Aplicació de les mesures retributives estatals i autonòmiques al personal de les universitats que
han permès reduir els recursos del finançament de les universitats

Augment de les taxes universitàries al màxim permès per la llei

Creació d’un sistema de beques que garanteixen l’equitat en l’accés a les universitats i
l’excel·lència

Replantejament de les inversions incloses en el Pla d’Infraestructures Universitàries i la forma
de finançar la inversió

Millora l’eficàcia i l’eficiència dels servis acadèmics, científics i de gestió de les universitats amb
la creació del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)
Es correspon amb la despesa liquidada de la Secretaria d’Universitats i Recerca de 2014. No inclou les despeses de
personal, atès que estan imputades a la Secretaria General del Departament d’Economia i Coneixement i en la
monografia s’han inclòs en l’apartat de despeses transversals.
2 Contribució a l’increment/reducció de la despesa total dels departaments (consolidada amb SCS, ICS, ICASS i SOC)
1
143
Monografies. 20 2016
6.
Departament d’Ensenyament
En aquest apartat es descriu el procés de consolidació durant els
exercicis 2011, 2012, 2013 i 2014 de la despesa del Departament
d’Ensenyament. L’anàlisi es fa a partir de les dades d’execució de la
despesa del Departament d’Ensenyament, de l’evolució dels ingressos
finalistes i de l’evolució del resultat de les entitats que depenen
d’aquest departament. Per situar les decisions de despesa en un
context temporal més ampli també s’analitza l’evolució de la despesa
entre 2003 i 2014. Sempre que ha estat possible les dades de despesa
han estat corregides per tal d’aproximar el criteri de meritació de la
despesa.
En el primer punt es descriu el Departament d’Ensenyament de l’any
2014, les competències, l’estructura i la composició de la despesa
durant el 2014.
En el segon punt es descriu l’evolució de la despesa entre 2003 i 2014
amb competències homogènies de 2014. La primera part inclou una
descripció del context a partir dels principals indicadors del sector i
dels principals canvis normatius que més han impactat en l’evolució de
la despesa. En la segona part s’explica l’evolució de les principals
partides de despesa ja sigui per importància en volum o en rellevància
durant el procés de consolidació fiscal i s’expliquen les principals
mesures que s’han dut a terme.
En el tercer punt es descriu l’evolució de les transferències finalistes
d’altres administracions i en el punt quart es descriu l’evolució del
resultat de les entitats de l’agrupació que computen en el càlcul del
dèficit de la Generalitat i s’explica quines són les mesures més
rellevants aplicades per aquestes.
Finalment, en el punt cinquè es fa un resum de les principals
variacions de la despesa durant els dos períodes d’anàlisi 2003-2010 i
2010-2014 i es quantifica l’esforç de consolidació fiscal fet per la
Generalitat en el Departament d’Ensenyament de l’exercici 2011 al
2014.
144
Monografies. 20 2016
6.1.
Descripció del Departament d’Ensenyament l’any 2014
Les competències
Les competències de la Generalitat en l’àmbit de l’ensenyament estan
detallades a l’article 131 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
La Generalitat té competències exclusives en:
a) Ensenyament no universitari, amb relació als ensenyaments
obligatoris i no obligatoris que condueixen a l'obtenció d'un títol
amb validesa a tot l'Estat i amb relació als ensenyaments d'educació
infantil. Aquesta competència inclou, entre d’altres, regular els
òrgans de participació i consulta dels sectors afectats, determinar
els continguts educatius del primer cicle de l’educació infantil,
definir plantilles del professorat, gestionar els centres públics, la
inspecció i avaluació interna del sistema educatiu i la formació del
personal que treballa en aquest àmbit.
b) Ensenyament no universitari post obligatori pel que fa a estudis
que no condueixen a l'obtenció d'un títol o una certificació
acadèmica o professional amb validesa a tot l'Estat i sobre els
centres docents en què s'imparteixen aquests ensenyaments.
La Generalitat comparteix amb l’Estat les competències que inclouen la
programació de l’ensenyament, la seva definició i l’avaluació general
del sistema educatiu, l’ordenació del sector i de l’activitat docent i
educativa, l’establiment de plans d’estudis i l’ordenació curricular, el
règim de foment de l’estudi, de beques i d’ajuts estatals, l’accés i els
criteris d’admissió, el règim de sosteniment amb fons públics dels
ensenyaments del sistema educatiu i dels centres que els imparteixen,
l’organització dels centres públics i privats sostinguts amb fons públics,
entre d’altres.
Correspon a la Generalitat, en matèria d'ensenyament no universitari,
la competència executiva sobre l'expedició i l'homologació dels títols
acadèmics i professionals estatals.
El Departament d’Ensenyament, al llarg del període 2003-2014, a més
de canvis en la seva denominació també té canvis en la seva estructura
i competències. Amb motiu del Decret 143/2006, de 13 de maig el
Departament passa a denominar-se Departament d'Educació i
Universitats ja que se suprimeix el Departament d'Universitats,
Recerca i Societat de la Informació i des de maig fins a 31 de desembre
de 2006 assumeix les competències i la despesa de la Gerència
d’Universitats i Recerca.
145
Monografies. 20 2016
Les entitats
L’any 2014 hi ha 3 entitats del sector públic adscrites al Departament
d’Ensenyament:


un consorci: el Consorci d’Educació de Barcelona (CEB)
dues fundacions: la Fundació Privada per a l’Escola Superior de
Música de Catalunya (ESMUC) i la Fundació Privada Jove
Orquestra Nacional de Catalunya (JONC)
Composició de la despesa
La despesa liquidada pel Departament d’Ensenyament l’any 2014 és de
4.220 milions i per programes mostra la següent distribució:





el 93,2% es destina a Educació general,
el 2,7% a Serveis complementaris a l’educació,
el 2,4% a Direcció i administració generals,
l’1,6% a Beques i ajuts a l’estudi, i
el 0,2% restant a Educació universitària (8 milions) i a Formació
del personal docent (1 milió).
Gràfic 6.1. Composició de la despesa per programes 2014. ENS
Educació general, 3.932 MEUR, 93,2%
Serveis complementaris a l'educació, 113 MEUR, 2,7%
DIrecció i administració generals, 100 MEUR, 2,4%
Beques i ajuts a l'estudi, 67 MEUR, 1,6%
Resta, 9 MEUR, 0,2%
Font: Generalitat de Catalunya.
Pel que fa a la distribució per naturalesa econòmica (capítols), l’any
2014 es destina:





146
el 61,7% correspon a les remuneracions del personal, la major part
d’elles de personal docent,
el 31,5% correspon a transferències corrents, que inclou els concerts
educatius i les beques,
el 5,4% correspon a despeses corrents de béns i serveis,
l’1,1% correspon a inversions reals, i
el 0,2% són transferències de capital (9 milions) i aportacions de
capital i préstecs (0,2 milions).
Monografies. 20 2016
Gràfic 6.2. Composició de la despesa per capítols 2014. ENS
Remuneracions del personal, 2.606 MEUR, 61,7%
Despeses corrents de béns i serveis, 228 MEUR, 5,4%
Transferències corrents 1.329 MEUR, 31,5%
Inversions reals, 48 MEUR, 1,1%
Transferències i aportacions de capital i préstecs, 9 MEUR, 0,2%
Font: Generalitat de Catalunya.
6.2.
El context
El sistema educatiu es divideix en educació universitària i no
universitària. El Departament d’Ensenyament exerceix les
competències en l’àmbit de l’ensenyament no universitari.
L’ensenyament no universitari s’estructura en ensenyaments de règim
general, ensenyaments de règim especial i l’educació d’adults. Els
ensenyaments de règim general estan organitzats per etapes: l’educació
infantil (llar d’infants de 0 a 3 anys i segon cicle de 3 a 6 anys),
l’educació bàsica (educació primària de 6 a 12 anys i l’educació
secundària obligatòria de 12 a 16 anys) i les etapes post obligatòries (el
batxillerat, els programes de qualificació professional inicial, la
formació professional de grau mitjà i la formació professional de grau
superior). Els ensenyaments de règim especial inclouen els
ensenyaments d’idiomes, els ensenyaments artístics (música, dansa,
arts plàstiques i disseny, art dramàtic i conservació i restauració de
béns culturals, entre d’altres) i els ensenyaments esportius.
Dins del sistema educatiu no universitari els ensenyaments es
classifiquen en obligatoris i no obligatoris. Són obligatoris l’educació
primària i l’educació secundària obligatòria, dels 6 als 16 anys. D’altra
banda les normes determinen els ensenyaments que són gratuïts i
universals: el segon cicle de l’educació infantil, l’educació primària,
l’educació secundària obligatòria, els programes de qualificació
professional inicial i la formació professional de grau mitjà.
En el sistema educatiu de Catalunya s’estableix un model educatiu
d’interès públic. Per desplegar-lo el Govern de la Generalitat regula i
sosté el Servei d’Educació de Catalunya, que, conformat pels centres
públics i pels centres privats sostinguts amb fons públics, garanteix a
totes les persones l’accés a una educació de qualitat i en condicions
d’igualtat en els ensenyaments obligatoris i en els declarats gratuïts. El
147
Monografies. 20 2016
sosteniment dels centres públics es fa amb criteris de suficiència
d’acord amb el que estableixen els pressupostos de la Generalitat i, si
s’escau, els convenis subscrits amb l’Administració local. El
finançament amb recursos públics dels centres privats que presten el
Servei d’Educació de Catalunya es basa en el model de concert
educatiu.
El principal condicionant de l’evolució de la despesa a Catalunya és
l’evolució demogràfica, que repercuteix en l’evolució del nombre
d’alumnes al qual ha de donar servei el sistema educatiu d’acord amb
la normativa aplicable. Així entre 2003 i 2013 la població de Catalunya
creix un 12,7% i el nombre total d’alumnes d’educació infantil,
primària i secundària un 27,7%.
A banda de factors demogràfics, la despesa també es veu fortament
condicionada pels canvis en la regulació del sistema educatiu que tenen
per objectiu millorar la qualitat de l’ensenyament i els seus resultats.
A l’inici del període analitzat està vigent la Llei Orgànica 1/1990, de 3
d'octubre, d’Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE), que
estructura el sistema educatiu en les etapes descrites, però successius
canvis normatius i altres disposicions impacten en la despesa pública.
La Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació (LOE), que amb
posterioritat es modifica en alguns aspectes per la Llei Orgànica
8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa
(LOMCE), estableix la gratuïtat del segon cicle de l’educació infantil,
encara que mantenint el seu caràcter voluntari, i determina que les
administracions públiques han de garantir una oferta suficient de
places en centres públics i que n’han de concertar amb centres privats,
motiu pel qual augmenta el nombre d’unitats concertades. L’Estat dota
un fons finalista per a les Comunitats Autònomes que finalitza l’any
2011. Pel que fa al primer cicle d’educació infantil les administracions
han de promoure l’oferta de places públiques i coordinar-se amb altres
entitats per garantir l’oferta dins d’aquest cicle. En aquest sentit la
Generalitat ha promogut l’oferta de places públiques en col·laboració
amb l’administració local i ha destinat ajuts als usuaris de l’oferta
privada.
Amb el Pacte Nacional per a l'Educació (PNE) signat el 20 de març de
2006 s’implementa la sisena hora als centres públics de primària que
comporta l’increment de l’horari escolar en una hora setmanal i al
mateix temps la reducció d’una hora lectiva del professorat mantenint
el seu horari laboral setmanal, fet pel qual augmenta el nombre de
personal docent un 10,4% l’any 2006 i un 6,3% l’any 2007 ja que cal
contractar més hores lectives.
La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació de Catalunya (LEC),
148
Monografies. 20 2016
desenvolupa i concreta les competències d'educació que té Catalunya
en virtut de l'Estatut. Aquesta llei impulsa la modernització de la gestió
dels centres públics dotant-los d'autonomia de gestió i perquè
desenvolupin el seu propi projecte educatiu. També estableix
l’homologació retributiva i de condicions de treball en el termini de
tres anys del professorat dels centres concertats amb el professorat
dels centres públics. Finalment recull el compromís d’incrementar
progressivament els recursos econòmics destinats al sistema educatiu i
situar durant els propers vuit anys la despesa educativa, com a mínim,
al voltant del 6% del PIB, prenent com a referència els països europeus
que excel·leixen en educació.
Tots aquests factors demogràfics i normatius fan necessari
incrementar el nombre d’equipaments escolars i del seu personal, tant
el docent com el d’administració i serveis. Així en el període 2003-2013
el nombre de centres docents públics que imparteixen des de l’educació
infantil fins a l’educació secundària creix un 36,8%, passant dels 816
als 926 centres, i el nombre de docents contractats pel Departament
d’Ensenyament un 29,4%.
Amb l’inici de la crisi econòmica de 2008 i la consegüent caiguda dels
ingressos de les administracions públiques a partir de 2010 es
comencen a adoptar mesures de contenció i ajust de les despeses. El
repte de la consolidació fiscal en l’àmbit de l’ensenyament és el
d’ajustar la despesa sense afectar la qualitat del servei educatiu i alhora
seguir incrementant els indicadors de resultats educatius augmentant
els nivells de formació i reduint les taxes d’abandonament escolar.
Tant el Govern de l’Estat com el Govern de la Generalitat aproven
mesures transversals que afecten a les remuneracions del personal. El
Govern de l’Estat redueix les retribucions un 5% en 2010 i el Govern de
la Generalitat les redueix també un 5% en 2012, i suprimeix el
complement de productivitat i les aportacions al pla de pensions i, de
manera temporal, la paga extra que també s’ha dut a terme en 2013 i
2014. Atès que pràcticament el 62% de la despesa del Departament
d’Ensenyament de 2004 correspon a remuneracions de personal, les
mesures transversals que s’apliquen sobre aquest concepte són les de
major impacte.
D’altra banda tant el Govern de l’Estat com el Govern de la Generalitat
adopten mesures específiques en l’àmbit de l’ensenyament no
universitari.
El Govern de l’Estat promulga el Reial decret llei 14/2012, de 20
d’abril, de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en
l’àmbit educatiu, que fixa amb caràcter mínim l’horari lectiu que ha
d’impartir el professorat en els centres docents públics; flexibilitza el
149
Monografies. 20 2016
nombre d’alumnes per aula (modificació de ratis) mentre subsisteixin
les mesures limitadores d’incorporació de personal de nou ingrés;
vincula el nomenament de personal interí i substitut a absències de
durada superior als deu dies (les absències curtes han de ser cobertes
amb els recursos ordinaris del centre), i ajorna l’aplicació de les
disposicions del Reial decret 1147/2011, de 29 de juliol, pel qual
s’estableix l’ordenació general de la formació professional al curs 20142015. També elimina l’exigència d’oferir almenys dues modalitats de
batxillerat en cada centre docent. L’estimació inicial de l’impacte del
Reial decret llei seria de 261 milions d’euros.
El Departament d’Ensenyament també aplica altres mesures
d’ajustament de la despesa recollides a les lleis de mesures fiscals i
financeres de 2011 i 2012 i a la Llei de pressupostos de 2012. Entre
d’altres, s’han minorat les aules d’acollida, com a conseqüència de la
reducció de la immigració; les zones escolars rurals (ZER); i
s’amortitzen dotacions de vacants no consumides (en part també com a
aplicació parcial del RDL 14/2012). Pel que fa a llars d’infants es
reforça la col·laboració amb l’administració local per a l’assumpció de
les convocatòries per funcionament de les llars d’infants municipals a
partir del curs 2012-2013, es suspèn el Pla de foment per a la creació
de noves places i els ajuts a les llars d’infants privades; s’incrementen
les taxes i els preus públics acompanyant-los d’un fons per a beques
(nou preu públic de cicles formatius de grau superior, increment de
preus de les llars d’infants i increment de les taxes de l’Escola Oficial
d’Idiomes); i altres mesures de les qual destaquen els convenis amb
altres administracions territorials i amb institucions sense ànim de
lucre per reduir el cost total de determinats serveis per a la Generalitat
com el transport escolar o les beques menjador.
Finalment també cal tenir en compte que l’Estat, des de 2010, redueix
a la meitat els programes finalistes del Ministeri d’Educació, Cultura i
Esport.
6.3.
Evolució de la despesa total
L’any 2014 la despesa és de 4.220 milions que respecte de 2003
implica un creixement de 1.210 milions, que significa un increment del
40,2%. Però la despesa màxima té lloc l’any 2009, any d’aprovació de
la LEC, amb una despesa de 5.393 milions.
Entre 2003 i 2010 la despesa del Departament d’Ensenyament creix de
3.010 a 5.282 milions amb un augment de 2.272 milions, que significa
un increment del 75,5%. L’increment més gran es produeix l’any 2006
per l’aplicació de la LOE i el PNE. A partir de 2010 es comença a notar
150
Monografies. 20 2016
la reducció del 5% de les retribucions aprovades pel Govern de l’Estat a
partir de juny de 2010. Entre 2010 i 2014 la despesa disminueix en
1.062 milions, que significa una caiguda del 20,1%.
Gràfic 6.3. Evolució de la despesa. ENS
6.000
3,00
5.000
2,50
4.000
2,00
3.000
1,50
2.000
1,00
1.000
0,50
0,00
0
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Quadre 6.1. Evolució de la despesa. ENS
2003
MEUR
3.010
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
1,98
2004
3.369
359
11,9
2,07
2005
3.776
407
12,1
2,16
2006
4.271
495
13,1
2,25
2007
4.653
382
8,9
2,29
2008
5.070
417
9,0
2,43
2009
5.393
323
6,4
2,67
2010
5.282
-111
-2,1
2,60
2011
5.019
-263
-5,0
2,51
2012
4.491
-529
-10,5
2,29
2013
4.326
-165
-3,7
2,23
2014
4.220
-106
-2,4
2,15
2003-2010
-
2.272
75,5
-
2010-2014
-
-1.062
-20,1
-
2003-2014
-
1.210
40,2
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
En termes nominals, la despesa per habitant passa de 449 euros l’any
2003 a 561 euros l’any 2014, que en termes reals, descomptant l’efecte
dels preus, indica una disminució del 4%.
151
Monografies. 20 2016
2014
Gràfic 6.4. Despesa total per habitant. ENS
800
700
600
500
400
300
200
100
0
2003
2004
2005
EUR/habitant (nominal)
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
EUR/habitant (real)
Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT.
Quadre 6.2. Despesa total per habitant. ENS
(EUR per habitant)
Nominal
Real
2003
449
449
2004
495
477
2005
540
500
2006
599
539
2007
645
557
2008
689
585
2009
721
606
2010
703
573
2011
666
529
2012
593
455
2013
573
438
2014
561
432
% de variació 2003-2010
57
28
% de variació 2010-2014
-20
-25
% de variació 2003-2014
25
-4
Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT.
6.3.1.
Remuneracions del personal
El 2014 les despeses de personal són de 2.606 milions, que representen
el 61,7% del pressupost del Departament. El 92,9% de la despesa
correspon al personal docent i el 7,1% al personal d’administració i
serveis.
Aquest departament és molt intensiu en personal, tant per les despeses
152
Monografies. 20 2016
2013
2014
directes com a través dels concerts educatius. La major part de
l’evolució s’explica per la progressió dels seus efectius i les seves
retribucions i per tant les mesures transversals i específiques en
matèria de personal tenen molt impacte.
Gràfic 6.5. Composició del personal. ENS
Personal d'administració i serveis, 186 MEUR, 7,1%
Personal docent, 2.420 MEUR, 92,9%
Font: Generalitat de Catalunya.
Entre 2003 i 2010 les despeses de personal incrementen en 1.307
milions, un 73,6%. Durant aquest període, a més d’incrementar el
nombre d’efectius en 17.249 docents, també s’ incrementen
progressivament les retribucions. Els efectius incrementen a una
mitjana del 4,3% anual mentre que la despesa global incrementa un
8,8%. La despesa màxima es situa l’any 2009 en 3.179 milions i a partir
de juny de 2010 s’aplica la reducció del 5% de les retribucions.
Entre 2010 i 2014 aquestes despeses es redueixen en 477 milions, que
significa una caiguda del 15,5%. En el període 2003-2014 les despeses
de personal incrementen 830 milions que significa un increment del
46,8%.
Gràfic 6.6. Remuneracions del personal. ENS
1,80
3.500
1,60
3.000
1,40
2.500
1,20
2.000
1,00
1.500
0,80
0,60
1.000
0,40
500
0,20
0
0,00
2003
MEUR
2004
2005
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
153
Monografies. 20 2016
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
Quadre 6.3. Remuneracions del personal. ENS
2003
MEUR
1.776
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
1,17
2004
1.959
183
10,3
1,20
2005
2.142
183
9,3
1,22
2006
2.388
246
11,5
1,26
2007
2.736
348
14,6
1,35
2008
2.991
255
9,3
1,43
2009
3.179
188
6,3
1,57
2010
3.083
-96
-3,0
1,52
2011
2.966
-117
-3,8
1,48
2012
2.690
-276
-9,3
1,37
2013
2.572
-118
-4,4
1,33
2014
2.606
34
1,3
1,33
2003-2010
-
1.307
73,6
-
2010-2014
-
-477
-15,5
-
2003-2014
-
830
46,8
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Gràfic 6.7. Evolució de la despesa de personal. ENS
3.500
3.000
2.500
2.000
1.500
1.000
500
0
2003
2004
2005
2006
Total despesa de personal
2007
2008
2009
2010
Personal d'administració i serveis
2011
2012
Personal docent
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Despeses de personal docent
El nombre de dotacions de personal docent augmenta fins al 2010, any
que s’inicia la consolidació fiscal, i són especialment importants els
increments de 2006 i 2007 quan s’introdueix la 6a hora i es redueix la
154
Monografies. 20 2016
2013
2014
dedicació del personal docent. En aquest període augmenta el nombre
de funcionaris, tot i que a partir de 2007 es redueix el nombre de
places ofertes a cada convocatòria. L’última convocatòria de docents va
ser el 2011. A partir de 2006 el nombre de funcionaris i d’interins
evoluciona en proporció inversa.
La supressió de la paga extra de 2012 explica 180 milions de reducció i
la resta correspon a la consolidació de la reducció del 5% de les
retribucions a partir de juny de 2010 i a la reducció del nombre
d’efectius (un 0,5% de mitjana anual) degut bàsicament a les mesures
estatals de 2012 que incrementaven el rati d’alumnes per aula i
posaven restriccions a les substitucions.
No obstant, també cal tenir en compte que a partir d’1 de gener de 2011
i d’acord amb el Real Decret Llei 13/2010, de 3 de desembre,
d’actuacions en l’àmbit fiscal, laboral i liberalitzadores per fomentar la
inversió i la creació d’ocupació, s’inclou en el Règim General de la
Seguretat Social als funcionaris públics de nou ingrés, i aquest fet
implica un increment de la despesa.
Quadre 6.4. Evolució del nombre d'efectius del personal docent. ENS
2003
Personal docent
50.708
Variació (%)
-
2004
53.048
4,6
2005
55.248
4,1
2006
61.019
10,4
2007
64.876
6,3
2008
67.213
3,6
2009
67.328
0,2
2010
67.957
0,9
2011
67.854
-0,2
2012
65.192
-3,9
2013
65.609
0,6
2014
66.596
1,5
Font: Generalitat de Catalunya.
Com es pot observar en el gràfic 6.8 la despesa de personal docent
presenta taxes de creixement més elevades que el nombre d’efectius,
especialment a partir de 2005, com a conseqüència de l’augment de les
retribucions. El 40% del creixement de la despesa s’explica pels
increments retributius i el 60% per l’augment del nombre d’efectius.
155
Monografies. 20 2016
Gràfic 6.8. Evolució de la despesa de personal docent i del nombre
d'efectius. ENS
(Índex 2003=100)
200
180
160
140
120
100
80
60
40
20
0
2003
2004
2005
Despesa personal docent
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
Nombre efectius
Font: Generalitat de Catalunya
6.3.2.
Despeses corrents de béns i serveis
Les despeses corrents en béns i serveis recullen els recursos necessaris
per a l’exercici de les activitats del Departament. Els conceptes més
destacats són el funcionament de centres i serveis propis amb gestió
autonònoma, els drets de superfície i les despeses TIC. La resta de
despeses inclouen els serveis de suport a centres i col·lectius i totes
aquelles necessàries per al funcionament de l’activitat de prestació de
serveis per part del Departament, com és el cas dels subministraments.
Aquestes despeses incrementen de 142 milions l’any 2003 fins a 228
milions l’any 2014. En total un increment del 60,5%. L’any amb més
despesa correspon a l’any 2010, amb una despesa de 400 milions.
156
Monografies. 20 2016
2014
Gràfic 6.9. Despeses corrents de béns i serveis. ENS
0,25
450
400
0,20
350
300
0,15
250
200
0,10
150
100
0,05
50
0
0,00
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Quadre 6.5. Despeses corrents de béns i serveis. ENS
2003
MEUR
142
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,09
2004
171
29
20,1
0,10
2005
198
28
16,2
0,11
2006
261
62
31,4
0,14
2007
311
50
19,2
0,15
2008
319
8
2,7
0,15
2009
338
19
5,9
0,17
2010
400
62
18,4
0,20
2011
339
-61
-15,2
0,17
2012
326
-13
-4,0
0,17
2013
282
-44
-13,5
0,15
2014
228
-54
-19,0
0,12
2003-2010
-
258
181,3
-
2010-2014
-
-172
-42,9
-
2003-2014
-
86
60,5
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Despesa de funcionament de centres i serveis propis amb gestió autònoma
Les despeses corrents de béns i serveis inclouen la despesa de
funcionament de centres amb gestió autònoma (depeses de
funcionament de les escoles). Aquestes despeses creixen fins al 2007,
assolint un import de 117 milions, i es redueixen a partir de 2008, fins
157
Monografies. 20 2016
2014
als 74 milions de 2014. Aquesta reducció és possible gràcies a
l’increment de taxes i preus públics, l’increment dels quals queda a
disposició dels centres (més de 14 milions).
Gràfic 6.10. Evolució de la transferència a centres i serveis propis amb
gestió autònoma per al seu funcionament. ENS
140
0,07
120
0,06
100
0,05
80
0,04
60
0,03
40
0,02
20
0,01
0
0,00
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Quadre 6.6. Evolució de la transferència a centres i serveis propis amb gestió
autònoma per al seu funcionament. ENS
2003
MEUR
75
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,05
2004
81
6
7,8
0,05
2005
83
2
2,5
0,05
2006
102
19
23,5
0,05
2007
117
14
14,1
0,06
2008
108
-9
-7,4
0,05
2009
100
-8
-7,1
0,05
2010
96
-5
-4,7
0,05
2011
77
-19
-19,3
0,04
2012
78
1
1,5
0,04
2013
70
-9
-11,0
0,04
2014
74
5
6,6
0,04
2003-2010
-
21
27,6
-
2010-2014
-
-21
-22,3
-
2003-2014
-
-1
-0,8
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Altres despeses corrents de béns i serveis
158
Monografies. 20 2016
2014
Les altres despeses corrents de béns i serveis incrementen des de 67
milions en 2003 fins a un màxim de 304milions en 2010, moment a
partir del qual comencen a disminuir fins als 154 milions en 2014.
Inclouen, entre d’altres despeses, els lloguers dels drets de superfície i
les despeses TIC.
Gràfic 6.11. Altres despeses corrents de béns i serveis. ENS
350
0,16
300
0,14
0,12
250
0,10
200
0,08
150
0,06
100
0,04
50
0,02
0,00
0
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Quadre 6.7. Altres despeses corrents de béns i serveis. ENS
2003
MEUR
67
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,04
2004
90
23
33,9
0,06
2005
116
26
28,5
0,07
2006
158
43
37,0
0,08
2007
194
36
22,4
0,10
2008
211
17
8,7
0,10
2009
237
27
12,6
0,12
2010
304
67
28,2
0,15
2011
262
-42
-13,8
0,13
2012
247
-15
-5,6
0,13
2013
212
-35
-14,3
0,11
2014
154
-58
-27,5
0,08
2003-2010
-
237
353,1
-
2010-2014
-
-150
-49,4
-
2003-2014
-
87
129,1
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
En el pressupost liquidat de 2014 l’import dels drets de superfície és de
159
Monografies. 20 2016
2014
55 milions. El Departament inicia la utilització d’aquest sistema de
finançament per a la construcció de centres l’any 2006 amb una
despesa liquidada de 8 milions. El volum màxim de despesa s’assoleix
el 2012 amb 123 milions moment a partir del qual disminueix. En el
període de creixement de la despesa entre 2006 i 2012 es produeix una
reducció puntual el 2010 amb una despesa liquidada de 10 milions. Cal
tenir en compte que quan s’opta per aquest sistema de finançament es
produeix un impacte en els exercicis pressupostaris successius a
mesura que es liquida el cànon corresponent.
Pel que fa a les despeses TIC l’any 2014 la despesa liquidada és de 51
milions i fa referència a la compra de serveis al Centre de
Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) en concepte
de solucions tecnològiques en l’àmbit dels sistemes d’informació i el
seu manteniment.
6.3.5.
Transferències corrents
Les transferències corrents inclouen, entre d’altres despeses, la
despesa dels concerts educatius, que representen el 75% de totes les
transferències corrents d’Ensenyament. L’altre 25% correspon al
finançament dels centres educatius i llars d’infants locals, subvencions
a llars d’infants privades, les beques de menjador i transport, etc.
El 2014 les despeses executades de capítol 4 ascendeixen a 1.329
milions i representen el 31,5% del pressupost.
Gràfic 6.12. Transferències corrents. ENS
1.800
0,90
1.600
0,80
1.400
0,70
1.200
0,60
1.000
0,50
800
0,40
600
0,30
400
0,20
200
0,10
0,00
0
2003
MEUR
2004
2005
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
160
Monografies. 20 2016
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
Entre 2003 i 2010 augmenten 689 milions d’euros, que significa un
creixement del 78,2%. Entre 2010 i 2014, la despesa es redueix en 241
milions, amb una caiguda del 15,3%. De fet, és a l’any 2010 quan
s’observa la primera reducció de despesa.
En el període 2003-2014 les transferències corrents augmenten 448
milions d’euros, que significa un creixement del 51%. Un altre tret
destacable és que augmenta el seu pes sobre el PIB (passant del 0,58%
al 0,68%) atès que el seu ritme de creixement és superior al del PIB.
Quadre 6.8. Transferències corrents. ENS
2003
MEUR
881
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,58
2004
990
110
12,4
0,61
2005
1.103
113
11,4
0,63
2006
1.269
165
15,0
0,67
2007
1.279
10
0,8
0,63
2008
1.423
144
11,3
0,68
2009
1.573
149
10,5
0,78
2010
1.570
-3
-0,2
0,77
2011
1.473
-97
-6,2
0,74
2012
1.337
-136
-9,3
0,68
2013
1.380
43
3,2
0,71
2014
1.329
-51
-3,7
0,68
2003-2010
-
689
78,2
-
2010-2014
-
-241
-15,3
-
2003-2014
-
448
50,9
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Els concerts educatius
La Generalitat de Catalunya finança ensenyaments en centres privats
per mitjà del que es coneix com a concerts educatius, que estan
regulats pel Decret 56/1993, de 23 de febrer, sobre concerts educatius.
La finalitat del concert educatiu és fer eficaç el dret a l’educació bàsica i
afavorir l’exercici del dret dels pares a escollir el centre docent i el tipus
d’educació que desitgen per als seus fills en un marc d’igualtat
d’oportunitats. Els concerts educatius tenen una durada de quatre anys
i, si durant la seva vigència es produeix una modificació de la situació
del centre que afecta al seu concert, se’n poden revisar les clàusules.
El 90% del concert educatiu es destina a pagar el salari del personal
docent i la resta al finançament de les despeses de funcionament del
centre. Pressupostàriament és una subvenció a les famílies, però la
161
Monografies. 20 2016
Generalitat realitza el pagament de les nòmines directament als
docents a través d’un mecanisme de nòmina delegada, i les despeses de
funcionament directament als centres.
Gràfic 6.13. Evolució dels concerts educatius. ENS
1.200
0,60
1.000
0,50
800
0,40
600
0,30
400
0,20
200
0,10
0,00
0
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Durant el curs 2014-2015 la Generalitat de Catalunya concerta 14.254
unitats o línies d’ensenyaments de 708 centres. Amb una dotació de
plantilla de 21.668 professionals i que donen cobertura a 364.954
alumnes.
La despesa en concerts de l’any 2003 és de 674 milions i incrementa
un 59,4% fins als 1.074 milions de 2010. A partir de 2010 la despesa
disminueix 35 milions fins a situar-se al voltant dels 1.039 milions el
2014, que significa una caiguda del 3,3%. En el període 2003-2014 la
despesa en concerts creix en 365 milions i el seu pes sobre el PIB creix
del 0,44% del 2003 al 0,53% de 2014.
Entre 2003 i 2010 la despesa en concerts educatius mostra increments
anuals superiors al 10%, llevat de l’exercici 2007 amb un increment
nul, l’exercici 2008, amb un creixement lleugerament inferior (9,2%) i
l’exercici 2010, amb una reducció de la despesa del -4,8%.
Entre 2003 i 2006 augmenta el nombre d’unitats concertades i el 2007
l’increment és de només el 0,4% respecte de l’any anterior, moment a
partir del qual s’estabilitza amb increments moderats el nombre
d’unitats concertades. A partir d’aquell moment les variacions en la
despesa de concerts s’expliquen principalment per la variació en la
retribució dels docents, especialment l’any 2009 quan la LEC aprova
l’equiparació de les retribucions i les condicions de treball del personal
162
Monografies. 20 2016
2014
docent entre l’escola concertada i l’escola pública. Aquesta equiparació
fa que l’any 2010 també sigui d’aplicació a l’escola concertada la
reducció general de les retribucions del 5% per al període d’1 de juny a
31 de desembre de 2010 aprovada per l’Estat.
Quadre 6.9. Evolució dels concerts educatius. ENS
2003
MEUR
674
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,44
2004
751
77
11,4
0,46
2005
835
85
11,3
0,48
2006
936
101
12,1
0,49
2007
936
0
0,0
0,46
2008
1.022
86
9,2
0,49
2009
1.128
106
10,4
0,56
2010
1.074
-54
-4,8
0,53
2011
1.045
-28
-2,7
0,52
2012
1.043
-3
-0,3
0,53
2013
1.027
-16
-1,6
0,53
2014
1.039
12
1,2
0,53
2003-2010
-
400
59,4
-
2010-2014
-
-35
-3,3
-
2003-2014
-
365
54,1
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Entre 2010 i 2014 la despesa en concerts es redueix en 35 milions, a
raó d’una reducció anual acumulada del -0,8%. La reducció més gran
es produeix l’any 2010 (-54 milions) i 2011 (-28 milions), la resta
d’anys l’ajust és menor (-3 milions el 2012 i -16 milions el 2013) fins a
l’increment de l’1,2% (12 milions) de 2014.
La reducció de despesa de 2011 respon a la consolidació de la reducció
de salaris del 5% establerta per l’Estat a partir de juny de 2010, que per
aquest exercici afecta tot l’any sencer. Les reduccions de despesa dels
exercicis 2012 i 2013 són poc significatives atès que les mesures
establertes en el RDL 14/2012, de 20 d’abril de mesures urgents de
racionalització de la despesa pública en l’àmbit educatiu de l’Estat
tenen poc impacte en la despesa dels concerts educatius, en establir
paràmetres similars als que ja hi havia en els centres privats
concertats, i d’altra banda la LEC, aprovada el juliol de 2009, preveu
l’homologació retributiva i de condicions de treball en el termini de
tres anys del professorat dels centres concertats amb el professorat
dels centres públics.
163
Monografies. 20 2016
Quadre 6.10. Nombre d'unitats concertades. ENS
2003
Unitats
11.209
Variació (%)
-
2004
12.054
7,5
2005
12.935
7,3
2006
13.869
7,2
2007
13.929
0,4
2008
13.991
0,4
2009
14.048
0,4
2010
14.111
0,4
2011
14.235
0,9
2012
14.214
-0,1
2013
14.251
0,3
2014
14.254
0,0
Font: Generalitat de Catalunya.
Gràfic 6.14. Evolució de la despesa en concerts i nombre d'unitats
concertades. ENS
(Índex 2003=100)
180
160
140
120
100
80
60
40
20
0
2003
2004
2005
Despesa concerts
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
Nombre d'unitats concertades
Font: Generalitat de Catalunya
Resta de transferències corrents
La resta de transferències corrents de l’àmbit d’ensenyament inclouen
les beques del Ministeri, les transferències als consells comarcals per a
serveis escolars (beques menjador i de transport), la transferència al
Consorci d’Educació de Barcelona, el funcionament de llars d’infants
(municipals i privades), el funcionament de centres, etc.
164
Monografies. 20 2016
2013
2014
Gràfic 6.15. Resta de transferències corrents. ENS
600
0,30
500
0,25
400
0,20
300
0,15
200
0,10
100
0,05
0
0,00
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Quadre 6.11. Resta de transferències corrents. ENS
2003
MEUR
207
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,14
2004
240
33
15,9
0,15
2005
268
28
11,8
0,15
2006
333
65
24,1
0,18
2007
343
10
3,0
0,17
2008
401
58
17,0
0,19
2009
444
43
10,8
0,22
2010
496
52
11,6
0,24
2011
428
-68
-13,7
0,21
2012
294
-134
-31,3
0,15
2013
354
60
20,2
0,18
2014
291
-63
-17,8
0,15
2003-2010
-
289
139,7
-
2010-2014
-
-205
-41,4
-
2003-2014
-
84
40,4
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
L’any 2003 aquestes despeses ascendeixen a 207 milions i
s’incrementen un 139,7% fins als 496 milions de 2010. A partir
d’aquest any les transferències corrents de la resta de l’àmbit
d’ensenyament es redueixen en 205 milions d’euros, que significa una
caiguda del 41,4%, fins als 291 milions de 2014. En el període 20032014 la resta de transferències de l’àmbit d’ensenyament creixen en 84
165
Monografies. 20 2016
2014
milions d’euros, amb un increment del 40,4%, mantenint més o menys
constant el seu pes sobre el PIB (0,15%). No obstant s’observa un
primer període fins a 2010 en què la despesa es més que duplica per,
finalment, durant el procés de consolidació fiscal, situar-se a nivells de
2005.
Entre 2003 i 2010 destaca el creixement del 2006 (24,1%) i el menor
creixement de 2007 (3%). L’augment de despesa de 2006 respon
principalment a un increment de les beques del Ministeri, i de les
transferències per finançar el funcionament de les llars d’infants i als
consells comarcals per als serveis escolars.
Durant el procés de consolidació fiscal l’ajust més gran es produeix
l’any 2012 (-134 milions) i el 2011 (-68 milions), mentre que la resta
d’anys trobem un creixement de la despesa el 2013 (+60 milions) i una
reducció el 2014 (-63 milions).
La reducció de 2011 s’explica per una menor transferència als consells
comarcals per a finançar serveis escolars. L’ajust de l’any 2012 respon
a una reducció significativa de les transferències per a finançar el
funcionament de les llars d’infants municipals i a la menor
transferència al Consorci d’Educació de Barcelona, en el marc de la
retenció de transferències que es duu a terme aquell exercici
pressupostari. Per pal·liar aquest ajust de l’any 2012 es signa un
conveni de col·laboració entre la Generalitat, les diputacions i les
entitats municipalistes pel desenvolupament d’un pla extraordinari
d’assistència financera local.
Les variacions de despesa que es produeixen els anys 2013 i 2014
s’expliquen per un increment de 65 milions d’euros en transferències
per a finançar les llars d’infants municipals l’any 2013 i perquè l’any
2014 la Generalitat no fa la transferència per finançar el funcionament
de les llars d’infants municipals ja s’acorda amb les Diputacions
modificar els convenis de la seva participació en el Pla Únic d’Obres i
Serveis i destinar a les escoles bressos els recursos inicialment
previstos per obra nova, per als cursos 2013-2014 i 2014-2015.
6.3.6.
Inversions reals
Les inversions reals es redueixen des de 200 milions en 2003 a
174 milions en 2010, amb una disminució de 27 milions que significa
una caiguda del 13,3%. No obstant incrementen fins al 2006 i es
redueixen a partir de 2007. Una part important de les inversions a
partir de 2006 es comencen a realitzar amb drets de superfície a través
d’INFRACAT.
166
Monografies. 20 2016
Gràfic 6.16. Inversions reals. ENS
350
0,20
0,18
300
0,16
250
0,14
0,12
200
0,10
150
0,08
0,06
100
0,04
50
0,02
0,00
0
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Quadre 6.12. Inversions reals. ENS
2003
MEUR
200
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,13
2004
236
36
18,0
0,15
2005
319
83
35,1
0,18
2006
320
1
0,4
0,17
2007
286
-35
-10,8
0,14
2008
275
-10
-3,6
0,13
2009
252
-23
-8,5
0,12
2010
174
-78
-31,1
0,09
2011
198
24
13,9
0,10
2012
121
-76
-38,6
0,06
2013
71
-51
-41,7
0,04
2014
48
-23
-32,2
0,02
2003-2010
-
-27
-13,3
-
2010-2014
-
-126
-72,3
-
2003-2014
-
-152
-76,0
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Entre 2010 i 2014 les inversions reals disminueixen en 126 milions,
amb una caiguda del 72,3%. Tot i això, fins al 2013 (última dada
disponible) incrementen en 926 les escoles, 633 de les quals a partir de
2007.
167
Monografies. 20 2016
2014
En el període 2003-2014 les inversions reals disminueixen en 152
milions, amb una caiguda del 76%.
En resum, la inversió creix fins a 320 milions en 2006, moment a
partir del qual s’inicia la seva reducció assolint el mínim l’any 2014
amb una despesa liquidada de 48 milions.
6.3.7.
Transferències de capital
Les transferències de capital creixen des dels 11 milions d’euros en
2003 fins als 56 milions d’euros en 2010, amb un augment de 45
milions d’euros, que significa que es quadrupliquen. Aquestes despeses
incrementen fins a 2008, quan assoleixen el màxim de 62 milions, i
comencen a caure amb un únic increment el 2010, any a patir del qual
continua la reducció.
A partir de 2010 disminueixen 47 milions fins als 9 milions de 2014,
amb una caiguda del 84,2%. Les despeses de capítol 7 inclouen el Pla
de Foment de les llars d’infants que durant el període de consolidació
es suspèn.
En resum entre 2003 i 2014 les transferències de capital es redueixen
en 2 milions d’euros, des dels 11 milions fins als 9 milions, que significa
una caiguda del 17,7%.
Gràfic 6.17. Transferències de capital. ENS
70
0,04
60
0,03
50
0,03
40
0,02
30
0,02
20
0,01
10
0,01
0,00
0
2003
MEUR
2004
2005
2006
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
168
Monografies. 20 2016
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
Quadre 6.13. Transferències de capital. ENS
2003
MEUR
11
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,01
2004
13
2
19,5
0,01
2005
13
1
4,9
0,01
2006
34
20
149,5
0,02
2007
42
8
25,2
0,02
2008
62
20
48,2
0,03
2009
51
-11
-17,5
0,03
2010
56
4
8,4
0,03
2011
43
-13
-22,7
0,02
2012
16
-27
-62,5
0,01
2013
21
5
30,1
0,01
2014
9
-12
-58,1
0,00
2003-2010
-
45
419,7
-
2010-2014
-
-47
-84,2
-
2003-2014
-
-2
-17,7
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
6.3.8.
Aportacions de capital i préstecs
Aquestes despeses corresponen a les bestretes del personal. El seu
import és poc significatiu en relació amb el volum de recursos que
gestiona el Departament. La seva evolució també ha estat decreixent.
Gràfic 6.18. Aportacions de capital i préstecs. ENS
0,7
0,0005
0,0004
0,6
0,0004
0,5
0,0003
0,4
0,0003
0,3
0,0002
0,0002
0,2
0,0001
0,1
0,0001
0,0
0,0000
2003
MEUR
2004
2005
2006
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
169
Monografies. 20 2016
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
Quadre 6.14. Aportacions de capital i préstecs. ENS
2003
MEUR
0,59
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,0004
2004
0,44
-0,15
-24,7
0,0003
2005
0,51
0,06
14,4
0,0003
2006
0,48
-0,03
-5,8
0,0003
2007
0,40
-0,08
-15,8
0,0002
2008
0,38
-0,02
-4,8
0,0002
2009
0,38
0,00
-0,8
0,0002
2010
0,33
-0,06
-14,7
0,0002
2011
0,24
-0,08
-25,5
0,0001
2012
0,13
-0,11
-46,5
0,0001
2013
0,14
0,01
11,2
0,0001
2014
0,16
0,02
14,5
0,0001
2003-2010
-
-0,27
-45,0
-
2010-2014
-
-0,16
-49,3
-
2003-2014
-
-0,43
-72,1
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
6.4.
Els ingressos finalistes de l’Estat en l’àmbit d’ensenyament
Entre 2010 i 2014 els ingressos finalistes que rep el Departament
d’Ensenyament per part del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport
cauen un 66,1% (124 milions).
El component principal d’aquests fons són les beques que en aquest
període augmenten un 51,3% (21 milions).
Gràfic 6.19. Ingressos finalistes de l'Estat per beques. ENS
70
0,04
60
0,03
50
0,03
40
0,02
30
0,02
20
0,01
10
0,01
0,00
0
2010
MEUR
2011
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE
170
Monografies. 20 2016
2012
2013
2014
Quadre 6.15. Ingressos finalistes de l'Estat beques. ENS
2010
MEUR
40
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,02
2011
50
10
24,5
0,03
2012
49
-1
-1,6
0,03
2013
50
1
2,0
0,03
2014
61
11
21,1
0,03
-
21
51,3
-
2010-2014
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
La resta de fons cauen un 98,1% (145 milions). En aquest cas es
suprimeixen els fons per garantir la gratuïtat del 2n cicle d’Educació
Infantil, que en 2010, el darrer exercici en el qual es reben, fan un total
de 57 milions d’euros. També es suprimeixen altres programes com el
Programa Escola 2.0 (20 milions en 2011), el Pla Educa3 Foment de
llars d'infants (18 milions en 2011), el Pla suport implantació de la LOE
(17 milions en 2010) i el Plan de Refuerzo, Orientación y Apoyo (11
milions en 2012).
Però no són els únics programes suprimits, perquè entre els altres
programes de menor quantia que es suprimeixen hi ha el Pla per a la
reducció de l’abandonament prematur, el Contracte programa per
millora de l’èxit escolar, les gratificacions per jubilació anticipada dels
docents i el Conveni d’immigració.
Gràfic 6.20. Ingressos finalistes de l'Estat per programes
específics. ENS
160
0,08
140
0,07
120
0,06
100
0,05
80
0,04
60
0,03
40
0,02
20
0,01
0
0,00
2010
MEUR
2011
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE
171
Monografies. 20 2016
2012
2013
2014
Quadre 6.16. Ingressos finalistes de l'Estat per programes específics. ENS
2010
MEUR
147
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,07
2011
96
-52
-35,0
0,05
2012
25
-71
-73,7
0,01
2013
5
-20
-78,7
0,00
2014
3
-3
-48,4
0,00
2010-2014
-
-145
-98,1
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
6.5.
El resultat SEC de les entitats adscrites al Departament
d’Ensenyament
En aquest apartat s’analitza l’evolució del resultat no financer de les
entitats adscrites al Departament d’Ensenyament d’acord amb el
sistema europeu de comptes (entitats APSEC), el resultat de les quals
computa en el càlcul del dèficit de la Generalitat.
L’any 2014 les entitats adscrites que contribueixen amb el seu resultat
al càlcul del dèficit de la Generalitat de Catalunya són les entitats de
l’agrupació que s’integren en el sector públic i s’hi afegeix la Fundació
GESPA (Escola Bressol), que tot i no ser del sector públic de la
Generalitat es classifica com a entitat APSEC.
En 2013 l’Escola Superior de Música té un dèficit d’1 milió, la Jove
Orquestra Nacional de Catalunya un superàvit d’1 milió i el Consorci
d’Educació de Barcelona un dèficit d’1 milió que recondueix en 2014.
En la resta d’exercicis les entitats equilibren el resultat entre els
ingressos i les despeses.
6.6.
Principals variacions de la despesa del Departament
d’Ensenyament i quantificació de l’esforç de consolidació fiscal
Entre 2003 i 2010 les despeses del Departament d’Ensenyament
creixen en 2.272 milions, com a conseqüència principalment de:

172
Les remuneracions del personal, amb un augment de 1.307 milions
que representa un 58% de l’increment de despesa. Que s’explica per
l’increment de població en edat escolar, la implantació de la sisena
hora a partir de l’any 2006, i la reducció d’una hora lectiva del
Monografies. 20 2016


professorat mantenint l’horari laboral setmanal i els increments
retributius generals aplicats.
Les transferències corrents, augmenten 689 milions que representa
un 30% de l’augment de despesa del període. Els concerts educatius
augmenten 440 milions d’euros per l’increment de les unitats
concertades durant aquest període per l’entrada en vigor de la LOE
l’any 2006 que determina la gratuïtat del segon cicle d’educació
infantil i, a partir de l’aprovació de la LEC l’any 2009, per
l’equiparació salarial del personal docent de l’escola concertada
amb el de l’escola pública. La resta de transferències corrents
augmenta en 289 milions d’euros.
Les despeses corrents de béns i serveis, amb un augment de 258
milions representa l’11% de l’increment d’aquest període. Les
despeses de funcionament de centres i serveis propis amb gestió
autònoma augmenten lleugerament i són la resta de despeses que
expliquen aquest increment, principalment les obligacions que es
deriven dels drets de superfície constituïts per a la construcció de
nous centres i les despeses TIC.
Durant la consolidació fiscal, entre 2010 i 2014, la despesa s’ajusta en
1.062 milions, que representa el 20% de la reducció de les despeses
departamentals. L’ajust s’explica per :




173
Les remuneracions del personal, amb una reducció de 477 milions,
expliquen el 45% de l’ajust de despesa. Principalment per l’aplicació
de les mesures transversals en matèria de personal de la Generalitat
i l’Estat i les mesures específiques de l’àmbit d’Educació, com per
exemple l’augment de la ràtio d’alumnes professors i les limitacions
a les substitucions.
Les transferències corrents es redueixen en 241 milions d’euros que
representen 23% de l’ajust. La despesa en concerts educatius es
redueix lleugerament, un 3% per l’impacte de l’homologació
retributiva i de condicions de treball del personal dels centres
concertats amb el personal dels centres públics prevista a la LEC i,
addicionalment segueixen augmentant les unitats concertades.
L’ajust es concentra en la resta de transferències corrents, que es
redueixen en 205 milions, principalment per la reducció del
finançament de les llars d’infants i de la transferència als consells
comarcals per finançar serveis escolars.
Les despeses corrents de béns i serveis, amb una reducció de 172
milions expliquen el 16% de l’ajust per la reducció de les despeses
de funcionament dels centres i serveis propis amb gestió autònoma
gràcies a l’increment de taxes i preus públics que es queda a
disposició dels centres. També es redueixen les despeses TIC i en
drets de superfície.
Les inversions reals, amb una reducció de 126 milions, expliquen
un 12% de l’ajust que respon a què a partir de 2006 gran part de la
Monografies. 20 2016
inversió es dur a terme mitjançant drets de superfície. I per la
reducció general del volum d’inversió.
Quadre 6.17. Principals variacions de la despesa. ENS
2003-2010
MEUR
%
1.307
Despeses corrents de béns i serveis
Transferències corrents
2010-2014
Índex
MEUR
Índex
MEUR
74
58
-477
-15
45
830
47
69
258
181
11
-172
-43
16
86
61
7
689
78
30
-241
-15
23
448
51
37
Concerts educatius
400
59
18
-35
-3
3
365
54
30
Resta de transferències corrents
289
140
13
-205
-41
19
84
40
7
2.254
81
99
-889
-18
84
1.365
49
113
-27
-13
-1
-126
-72
12
-152
-76
-13
Transferències de capital
45
420
2
-47
-84
4
-2
-18
0
Subtotal de despesa de capital
18
9
1
-172
-75
16
-154
-73
-13
0
-45
0
0
-49
0
0
-72
0
2.272
75
100
-1.062
-20
100
1.210
40
100
Remuneracions del personal
Subtotal de despesa corrent
Inversions reals
Aportacions de capital i préstecs
Despesa total
%
2003-2014
Font: Generalitat de Catalunya.
En el conjunt del període 2003-2014, les despeses augmenten
1.210 milions, com a conseqüència de:




Les remuneracions del personal augmenten 830 milions que
expliquen el 69% de l’increment de despesa d’aquest període. El
40% s’explica per increments retributius i el 60% per l’increment
del nombre d’efectius.
Les transferències corrents, amb un augment de 448 milions, que
expliquen el 37% de l’increment de despesa d’aquest període,
principalment per l’evolució de la despesa en concerts educatius
(365 milions).
Les despeses corrents de béns i serveis augmenten 86 milions i
expliquen el 7% de l’augment d’aquest període. Atès l’increment del
nombre de centres i per tant de les despeses totals de funcionament
i per l’augment de les obligacions que es deriven de la constitució
de drets de superfície.
Les inversions reals amb una reducció de 152 milions d’euros són la
única despesa que es redueix, ja que a partir de 2006 una part de
les inversions es passa a realitzar amb drets de superfície.
Contribució a la consolidació fiscal de la Generalitat
En el període de consolidació fiscal, el Departament redueix la despesa
amb una variació mitjana anual del 14,5% i aquest ajust es concentra
principalment en els anys 2011 i sobretot 2012, quan a més de les
mesures de la Generalitat s’apliquen importants mesures a nivell
estatal, que també tenen recurrència durant l’any 2013.
174
Monografies. 20 2016
%
Índex
Gràfic 6.21. Composició de les variacions 2010-2014. ENS
(MEUR)
100
0
2011
2012
2013
2014
-100
-200
-300
-400
-500
-600
Remuneracions del personal
Transferències corrents
Transferències de capital
Despesa total
Despeses corrents de béns i serveis
Inversions reals
Aportacions de capital i préstecs
Font: Generalitat de Catalunya.
En termes de variació de despesa acumulada, entre 2010 i 2014
aquesta es redueix en 3.073 milions i les entitats adscrites al
Departament incrementen el dèficit de la Generalitat en 1 milió
d’euros, el que situa la contribució a la consolidació de la Generalitat
del Departament d’Ensenyament i les seves entitats en 3.072 milions.
Quadre 6.18. Evolució de la despesa. ENS
(MEUR)
Període de consolidació fiscal
2003
2010
2011
2012
2013
2014
1.776
3.083
2.966
2.690
2.572
2.606
Despeses corrents de béns i serveis
142
400
339
326
282
228
Transferències corrents
881
1.570
1.473
1.337
1.380
1.329
Concerts educatius
674
1.074
1.045
1.043
1.027
1.039
Resta de transferències corrents
207
496
428
294
354
291
2.799
5.053
4.778
4.353
4.234
4.163
200
174
198
121
71
48
11
56
43
16
21
9
211
229
241
138
92
57
1
0
0
0
0
0
3.010
5.282
5.019
4.491
4.326
4.220
Variació interanual
-
-
-263
-529
-165
-106
Variació des de 2010
-
-
-263
-792
-956
-1.062
Variació acumulada des de 2010
-
-
-263
-1.054
-2.011
-3.073
Remuneracions del personal
Subtotal de despesa corrent
Inversions reals
Transferències de capital
Subtotal de despesa de capital
Aportacions de capital i préstecs
Despesa total
Font: Generalitat de Catalunya.
175
Monografies. 20 2016
Durant aquest mateix període el Departament ha deixat de rebre de
l’Estat 411 milions d’euros, per tant un 13,4% de les mesures de
despesa del Departament són en resposta als menors ingressos
finalistes. Sense tenir en compte la davallada d’aquests, la contribució
del Departament i les seves entitats en la consolidació fiscal és de 2.661
milions.
Quadre 6.19. Contribució a la consolidació. ENS
(MEUR)
Variació acumulada despesa departament (a)
Variació acumulada resultat SEC entitats (b)
Contribució a la consolidació (a-b)
Variació acumulada ingressos finalistes AGE beques (c)
Variació acumulada ingressos finalistes AGE prog. diversos (d)
Contribució a la consolidació sense ingressos finalistes (a-b-c-d)
Font: Generalitat de Catalunya i Intervenció General de l'Administració de l'Estat.
176
Monografies. 20 2016
2010-2014
-3.073
-1
-3.072
49
-460
-2.661
Departament d’Ensenyament
Exercici 2014
4.220 MEUR
3.932 MEUR
113 MEUR
100 MEUR
67 MEUR
8 MEUR
19%
Educació general
Serveis complementaris a l’educació
Direcció i administració generals
Beques i ajuts a l’estudi
Altres programes
73.757
*% total departaments
7.161 Departament
66.593 Docents
21.668 Docents concertats1
Variació despesa 2003-2014 +40,2%
2003-2010
2010-2014
+2.272 MEUR
-1.062 MEUR
2
Contribució a l’increment 17%
+1.307 MEUR Despesa de personal
2
Contribució a la reducció 20%
-477 MEUR Despesa de personal
+947 MEUR Resta de despesa corrent
-413 MEUR Resta de despesa corrent
+18 MEUR Desp. capital i ap. capital
-172 MEUR Desp. capital i ap. capital
Principals mesures de consolidació

Mesures transversals de reducció de remuneracions de personal que tenen un gran impacte per
ser un departament intensiu en personal.

Mesures en aplicació del Reial decret llei 14/2012, de 20 d’abril, de mesures urgents de
racionalització de la despesa pública en l’àmbit educatiu que modifica l’horari lectiu, el rati
d’alumnes per aula, el nomenament d’interins i substituts i ajorna disposicions de l’ordenació
general de la formació professional al curs 2014-2015, entre altres.

Mesures del propi Departament com l’amortització de dotacions de vacants, reducció d’aules
d’acollida per la reducció de la immigració, suspensió del Pla de foment per la creació de places
de llars d’infants i col·laboració amb l’administració local per a les convocatòries de
funcionament de llars d’infants municipals, increment de taxes i preus públics acompanyat d’un
fons de beques i convenis amb administracions territorials i institucions sense ànim de lucre per
reduir el cost d’alguns serveis com el transport escolar i les beques menjador, entre d’altres
mesures.
1 El
Departament paga la nòmina mitjançant els concerts educatius però aquest personal no forma part de la seva
plantilla.
2 Contribució a l’increment/reducció de la despesa total dels departaments (consolidada amb SCS, ICS, ICASS i SOC).
177
Monografies. 20 2016
7.
Departament de Salut
En aquest capítol es descriu el procés de consolidació durant els
exercicis 2011, 2012, 2013 i 2014 de la despesa de l’àmbit de Salut.
L’anàlisi es fa a partir de les dades d’execució de la despesa
consolidada del Departament de Salut, del Servei Català de la Salut i de
l’Institut Català de la Salut. També es mostra l’evolució del resultat de
les entitats que depenen de l’àmbit de Salut. Per situar les decisions de
despesa en un context temporal més ampli també s’analitza l’evolució
de la despesa entre 2003 i 2014. Sempre que ha estat possible, les
dades de despesa han estat corregides per tal d’aproximar el criteri de
meritació de la despesa.
En primer punt es descriu l’àmbit de Salut l’any 2014, les
competències, les entitats de l’agrupació departamental de Salut i la
composició de la despesa. En el segon punt s’explica el context amb
l’evolució dels principals indicadors i els canvis normatius i plans i
programes que més han condicionat l’evolució de la despesa. En el
tercer es mostra l’evolució de la despesa de Salut entre 2003 i 2014 i
s’analitza l’evolució de les principals partides de despesa i en el quart
es mostra l’evolució del resultat de les entitats en termes SEC.
Finalment, en el cinquè punt es fa un resum de les principals
variacions de la despesa durant els dos períodes d’anàlisi 2003-2010 i
2010-2014 i es quantifica l’esforç de consolidació fiscal fet per la
Generalitat en l’àmbit de Salut des de l’exercici 2011 al 2014.
7.1.
Descripció de l’àmbit de Salut l’any 2014
Les competències
Les competències de la Generalitat en l’àmbit de la salut estan
detallades en els articles 162 i 165 de l’Estatut d’Autonomia de
Catalunya.
El Departament de Salut és el principal òrgan administratiu de la
Generalitat de Catalunya en la presa de decisions sanitàries.
En matèria de sanitat i salut pública, li correspon la competència
exclusiva sobre l'organització, el funcionament intern, l'avaluació, la
inspecció i el control de centres, serveis i establiments sanitaris i,
178
Monografies. 20 2016
tanmateix, participa en la planificació i la coordinació estatal en
aquesta matèria.
També li correspon la competència executiva de la legislació estatal en
matèria de productes farmacèutics i l'ordenació farmacèutica.
Així mateix, té competències compartides en els àmbits següents:
a) els serveis sanitaris, sociosanitaris i de salut mental,
b) les mesures i actuacions destinades a la salut pública en tots els
àmbits, incloent-hi la salut laboral, la sanitat animal amb efectes
sobre la salut humana, la sanitat alimentària, la sanitat ambiental i
la vigilància epidemiològica,
c) la planificació dels recursos sanitaris públics i la coordinació de les
activitats sanitàries privades,
d) la formació sanitària especialitzada, que inclou l'acreditació i
l'avaluació de centres,
e) l'oferta de places, elaboració de convocatòries, programes de
formació de les especialitats i les àrees de capacitació específica, i
expedició de diplomes d'àrees de capacitació específica,
f) el règim estatutari i la formació del personal del sistema sanitari
públic.
Les entitats
L’any 2014 l’agrupació de Salut està formada pel Servei Català de la
Salut (CatSalut) que és l'entitat que garanteix l'atenció sanitària de
cobertura pública a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya,
l’Institut Català de la Salut (ICS), que és l’empresa pública més gran de
Salut que actualment hi ha a Catalunya, per 8 entitats de dret públic, 7
societats mercantils, 15 consorcis i 16 fundacions. Aquestes entitats es
dediquen a la prestació de serveis de salut, a la prestació de serveis
auxiliars i complementaris del sistema de salut pública, a la recerca i a
l’avaluació.
Composició de la despesa
La despesa consolidada del Departament de Salut, del Servei Català de
la Salut (CatSalut) i de l’Institut Català de la Salut (ICS) l’any 2014 és
de 8.948 milions. En termes de PIB representa el 4,55%. Aquesta
despesa està calculada en termes de meritació anual, per tant difereix
de les obligacions reconegudes a cada exercici.
179
Monografies. 20 2016
La distribució de la despesa de Salut és el reflex del model sanitari
català que es va començar a instaurar a partir de l’any 1981 quan la
Generalitat va rebre les competències en matèria sanitària, i que es va
formalitzar l’any 1990 amb l’aprovació de la LOSC, la Llei d’ordenació
sanitària de Catalunya.
Aquest model es basa en la separació de funcions entre provisió de
serveis públics i producció de serveis públics, de tal manera que el
CatSalut fa la funció d’asseguradora i de compra de serveis. La compra
de serveis a l’ICS es fa a través de transferència de fons públics, i la
compra de serveis a la resta de centres ja siguin públics o privats es fa a
través de la figura dels concerts sanitaris. El CatSalut també
s’encarrega de la compra de la medicació hospitalària de dispensació
ambulatòria (MHDA) dels centres concertats i de la despesa
farmacèutica per les bonificacions dels preus dels productes
farmacèutics prescrits amb receptes mèdiques.
La distribució de la despesa l’any 2014 en els diferents conceptes és la
següent:





El 46,5% (4.157 milions) correspon a la compra de serveis de salut
per part del CatSalut a través dels concerts sanitaris. Aquest import
no inclou els concerts per la compra de la medicació hospitalària de
dispensació ambulatòria,
el 28,7% (2.568 milions) correspon a les despeses de funcionament
de l’ICS i dels seus hospitals i centres d’atenció primària,
el 15,2% (1.357 milions) correspon a la despesa de farmàcia,
el 5,1% (457 milions) correspon a les despeses del CatSalut per la
compra de la medicació hospitalària de dispensació ambulatòria
(en endavant, MHDA), que també tenen forma de concerts, i
el 4,6% (409 milions) correspon a la resta de despeses de Salut,
entre les quals s’inclou les despeses de Salut pública i les despeses
de funcionament del Departament i del Servei Català de la Salut.
Gràfic 7.1. Composició de la despesa per programes 2014. SLT
Concerts (excl. MHDA), 4.157 MEUR, 46,5%
ICS, 2.568 MEUR, 28,7%
Farmàcia, 1.357 MEUR, 15,2%
MHDA, 457 MEUR, 5,1%
Resta de despeses, 409 MEUR, 4,6%
Font: Generalitat de Catalunya.
180
Monografies. 20 2016
7.2.
El context
L’evolució de la despesa en l’àmbit de Salut entre 2003 i 2014 s’ha de
situar en un context de creixement demogràfic de la població, que
entre 2003 i 2014 ha crescut un 12,1%, i que l’any 2012 arriba a un
màxim de 7.571.000 persones. A partir d’aquest any, la població ha
disminuït un 0,7% fins als 7.518.903 persones l’any 2014.
Gràfic 7.2. Evolució de la població.
7,8
7,6
7,4
7,2
7,0
6,8
6,6
6,4
6,2
2003 2004 2005 2006
nombre de persones (en milions)
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2013
2014
Font: IDESCAT.
Un altre factor també demogràfic és l’envelliment progressiu de la
població. La població major de 65 anys ha passat de representar un
17,3% l’any 2003 a un 18,3% actuals. I dins d’aquesta població la taxa
de sobreenvelliment, calculada amb la població major de 85 anys sobre
la població major de 65 anys ha passat de representar el 12,3% l’any
2005 al 15,4% l’any 2014.
Gràfic 7.3. Evolució del rati de persones per metge.
220
215
210
205
200
195
190
185
2003 2004 2005
Persones per metge
Font: IDESCAT.
181
Monografies. 20 2016
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
Aquesta major població ha fet necessari incrementar els serveis de
salut i també el personal que hi treballa, però també s’ha incrementat
la cobertura de tal manera que la ràtio de persones per metge durant
tots els anys analitzats ha estat decreixent, tot i l’increment de
població. Entre 2003 i 2014 el nombre de persones per metge s’ha
reduït un 12%, passant de 216 persones per metge a 191 persones per
metge.
El nombre de personal que treballa en centres públics o concertats
entre 2004 i 2014 ha crescut més d’un 20%.
Actualment el sistema públic de salut de Catalunya compta amb 70
hospitals, 421 centres d’atenció primària, 240 centres de salut mental,
140 centres sociosanitaris. Durant aquests darrers 11 anys, ha finalitzat
la construcció de 29 centres d’atenció primària, la construcció de
l’Hospital Moisès Broggi a Sant Joan d’Espí i el Parc sanitari Pere
Virgili a Barcelona, entre d’altres.
La sanitat pública de Catalunya té 25.808 llits: 13.297 d'aguts, 8.497
sociosanitaris i 4.014 de salut mental. La ràtio de llits hospitalaris per
habitant l’any 2013 és de les millors dels darrers 10 anys.
Gràfic 7.4. Evolució del nombre de llits hospitalaris.
(per 1.000 habitants)
4,85
4,80
4,75
4,70
4,65
4,60
4,55
4,50
4,45
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
Llits hospitalaris
Font: IDESCAT.
Pel que fa als medicaments, les innovacions farmacèutiques i la
incorporació de nous tractaments ha fet augmentar de manera molt
significativa la despesa farmacèutica, especialment de la medicació
hospitalària de dispensació ambulatòria pel tractament de malalties
com els medicaments antiretrovirals i contra l’hepatitis.
L’altre factor determinant de l’evolució de la despesa farmacèutica és el
182
Monografies. 20 2016
2012
2013
preu dels medicaments, que de manera global el podem aproximar a
través de l’indicador de despesa per recepta. Aquesta variable decreix
durant tot el període i passa dels 12,97 euros per recepta l’any 2004 a
10,08 euros l’any 2014. Aquesta reducció s’aconsegueix per la reducció
del preu dels medicaments i pel foment dels medicaments genèrics.
Gràfic 7.5. Evolució de la despesa en receptes per habitant.
25
20
15
10
5
0
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2012
2013
despesa per recepta
receptes per habitant
Font: IDESCAT.
Pel que fa a la satisfacció dels usuaris, aquesta és positiva i els sistema
manté una valoració excel·lent.
La percepció de la salut també és bona i 8 de cada 10 catalans
considera que té un bon estat de salut i l’esperança de vida és creixent
en tot el període analitzat. La última dada publicada és de 83,19 anys
d’esperança de vida al néixer, mitjana entre homes i dones.
Gràfic 7.6. Evolució de l'esperança de vida al néixer.
83,5
83,0
82,5
82,0
81,5
81,0
80,5
80,0
2003
2004
2005
Esperança de vida al néixer
Font: IDESCAT.
183
Monografies. 20 2016
2006
2007
2008
2009
2010
2011
Pel que fa als principals canvis normatius, acords de Govern i plans
departamentals que més han afectat a l’evolució de la despesa, a banda
de les mesures transversals de personal destaquen:


L’any 2011, el Departament de Salut, davant la necessitat d’ajustar
la seva despesa a les disponibilitats pressupostàries de la
Generalitat, elabora un pla de xoc i un conjunt d’actuacions a mitjà
termini per garantir la sostenibilitat del sistema sanitari públic i la
qualitat de les prestacions i dels serveis. El pla demana d’un esforç
col·lectiu i conjunt de tots els agents del sistema.
Real decret Llei 9/2011, de 19 d’agost, de mesures per a la millora
de la qualitat i cohesió del sistema nacional de salut, de contribució
a la consolidació fiscal i d’elevació de l’import màxim dels avals de
l’Estat per a 2011. Aquest RDL inclou un seguit de mesures de
farmàcia, entre d’altres la prescripció per principi actiu de menor
preu.
El conjunt de mesures aplicades l’any 2011 aconsegueixen un impacte
de 778 milions d’euros, en termes d’estalvi.

Real Decret Llei 16/2012, de 20 d’abril, de mesures urgents per a
garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut (en
endavant, RDL 16/2012). La memòria econòmica xifra l’estalvi en
7.267 milions d’euros per al conjunt de l’Estat i en el Pla econòmic
i financer de la Generalitat s’estima en 748 milions d’euros d’acord
amb el pes de la població sobre el total. Aquest RDL, no s’ha acabat
desplegant completament i quan ho ha fet ha estat amb retard, de
tal manera que l’impacte observat ha estat molt menor,
concretament de 283 milions d’euros entre 2012 i 2013. Entre les
mesures que preveu inclou:
a) Harmonització de la condició d’assegurat europeu, que vol dir
que es modifica el dret universal a l’assistència sanitària i es
torna a vincular la condició d’assegurat (amb cotització a la
Seguretat Social), però el Departament de Salut a través de la
instrucció 10/2012 amplia el dret d’assistència primària i
especialitzada a determinats casos i col·lectius més vulnerables.
b) Ordenació de la cartera comú bàsica de medicaments, es creen
grups de treball però no es modifica la cartera durant 2012.
c) Redefinició del catàleg de medicaments o nomenclàtor. L’1 de
setembre de 2012 l’Estat elimina 400 referències de
medicaments, però l’impacte és petit atès que existeixen
substituts dins del mateix catàleg.
184
Monografies. 20 2016
d) Aportació dels usuaris a la cartera suplementària o copagament.
Es preveu la modificació de l’aportació que fan els usuaris sobre
els medicaments i sobre els serveis i prestacions, però no tots
s’acaben aplicant. Els que tenen més impacte són el copagament
de medicaments.
e) Mesures per evitar l’acumulació de medicaments. Amb estalvi
estimat pel conjunt de l’Estat de 1.000 milions. A Catalunya no
ha tingut un estalvi significatiu pel fet que la factura electrònica
ja es troba implementada.
f) Impuls de fàrmacs genèrics, per la prescripció de principis
actius de menor preu i l’actualització dels preus de referència.
g) Ordenació dels recursos humans del sistema nacional de salut.
Es crea un grup de treball, però prenen mesures concretes.
h) Plataforma centralitzada de compres. La mesura estatal preveu
importants estalvis, però a Catalunya fa temps que ja s’aplica.
i) Fons de garantia assistencial: aquesta mesura de fet implica la
retirada de 100 milions d’euros de fons per part de l’Estat, que
organitza el fons com una compensació extrapressupostària
entre comunitats autònomes, però no acaba de regular els
mecanismes de compensació, que per Catalunya serien
importants atès que és receptora neta de pacients i
prescripcions.
j) Aplicació del pacte sociosanitari: amb poc recorregut a
Catalunya perquè s’aplica l’atenció sociosanitària des de fa molt
anys.

21
Llei d’acompanyament dels pressupostos per al 2012 aprova la taxa
coneguda com a euro per recepta21. Aquesta taxa recapta 45,6
milions durant l’any 2012 i té un impacte moderador sobre la
demanda estimat en 40 milions. Tanmateix el 6 de maig de 2014, el
Tribunal Constituicional declara inconstitucional aquesta taxa, per
la qual cosa el seu període de vigència és del 23 de juny de 2012 al
15 de gener de 2013.
Llei 5/2012, del 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de
creació de l’impost sobre les estades en establiments turístics. L’article 41 crea la
taxa sobre actes preparatoris i els serveis accessoris de millora de la informació
inherents al procés per a la prescripció i dispensació de medicaments i productes
sanitaris mitjançant l’emissió de receptes mèdiques i ordres de dispensació.
185
Monografies. 20 2016

L’any 2012 també tenen impacte les mesures transversals en
matèria de personal i es segueixen aplicant mesures de
racionalització, sobre tot reprogramació d’inversions, i l’any 2013 es
trasllada la reducció de la paga extra a les tarifes dels concerts
sanitaris.
En conjunt les mesures aplicades l’any 2012 redueixen la despesa en
449 milions d’euros i les de 2013 en 339 milions d’euros.


L’any 2014 s’inclouen en el Pla d’ajust de la Generalitat un seguit de
mesures en l’àmbit de Salut, amb un impacte global de 14 milions i
que tenen el següent detall: aplicació de la història clínica
compartida unificada (2 milions d’estalvi), millora la centralització
dels processos de compres (5 milions), millora la prescripció
farmacèutica a través de la recepta electrònica (1 milió), revisió dels
protocols d’utilització de productes en els programes de crònics ( 5
milions), i potenciació de l’ús d’especialitats farmacèutiques
genèriques (1 milió).
En el pla d’ajust també s’inclou com a mesura l’increment del Fons
d’Orientació de Garantia Sanitària (FOGA) amb un impacte de 41
milions d’euros en els ingressos.
7.3.
Evolució de la despesa de Salut
La despesa de l’àmbit de Salut ha passat de 6.152 milions d’euros l’any
2003 a 8.948 milions d’euros l’any 2014, el que representa un
creixement del 45,4%.
L’any 2003 la despesa és de 6.152 milions d’euros i augmenta fins als
10.388 milions d’euros l’any 2010, gairebé un 70%. Aquest creixement
està vinculat tant el creixement de la població, com al creixement de la
despesa per habitant, que passa de 918 a 1.383 euros per habitant de
2003 a 2010.
Però no és fins l’any 2011, que la despesa es redueix per primera
vegada, un 7,5%. A banda de la recurrència de les mesures de 2010, el
Departament de Salut promou l’aplicació d’un conjunt de mesures. A
través d’un pla de xoc es demana a tots els agents del sistema sanitari
que revisin els procediments que permetin racionalitzar i prioritzar la
despesa sanitària amb l’objectiu de treure el màxim profit als recursos
disponibles i mantenint la qualitat dels serveis. El 26% són mesures de
simplificació administrativa, un 20% són reprogramació d’ inversions i
un 7% són mesures que impacten sobre la prestació de serveis sanitaris
i assistencials.
186
Monografies. 20 2016
L’any 2012, la despesa es redueix un 4,7%, per la consolidació
d’algunes de les mesures iniciades l’any 2011, per la introducció de la
nova taxa de l’euro per recepta, la supressió de paga extra al personal
de l’ICS, per l’ajornament de l’inici d’obres i equipaments i per
l’aplicació d’algunes de les mesures dels RDL 16/2012.
Gràfic 7.7. Evolució de la despesa. SLT
12.000
6,00
10.000
5,00
8.000
4,00
6.000
3,00
4.000
2,00
2.000
1,00
0,00
0
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Quadre 7.1. Evolució de la despesa. SLT
2003
MEUR
6.152
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
4,06
2004
6.586
434
7,0
4,05
2005
7.124
538
8,2
4,07
2006
7.998
875
12,3
4,21
2007
8.812
814
10,2
4,33
2008
9.794
982
11,1
4,69
2009
10.370
576
5,9
5,13
2010
10.388
18
0,2
5,11
2011
9.613
-775
-7,5
4,81
2012
9.162
-450
-4,7
4,68
2013
8.843
-320
-3,5
4,56
2014
8.948
105
1,2
4,55
2003-2010
-
4.236
68,9
-
2010-2014
-
-1.440
-13,9
-
2003-2014
-
2.796
45,4
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
L’any 2013 la despesa es torna a reduir un 3,5%, d’una banda perquè es
187
Monografies. 20 2016
2014
trasllada la reducció equivalent a la supressió de la paga extra a la
tarifa dels concerts sanitaris i de l’altra perquè es continuen aplicant
mesures sobre la despesa farmacèutica malgrat el baixíssim impacte
del RDL 16/2012. L’any 2013 també continua la reprogramació
d’inversions.
L’any 2014 la despesa de Salut canvia la tendència i creix un 1,2%,
bàsicament per l’increment de compra de serveis sanitaris, perquè es
continuen mantenint les mesures transversals de despeses de personal
i també pel repunt de la despesa farmacèutica i de la medicació
hospitalària de dispensació ambulatòria.
En termes nominals la despesa meritada de l’àmbit de Salut per
habitant augmenta de 918 euros per càpita l’any 2003 a 1.190 euros per
càpita l’any 2014.
En termes reals, descomptant les variacions de l’IPC, la despesa
gairebé no ha variat, però en aquesta anàlisi cal tenir en compte que
part dels estalvis en salut han vingut per una baixada del cost dels
factors de producció durant el procés de consolidació (retribucions,
preu dels medicaments i tecnologia sanitària i altres despeses de
funcionament no sanitàries).
Gràfic 7.8. Despesa total per habitant. SLT
1.600
1.400
1.200
1.000
800
600
400
200
0
2003
2004
2005
EUR/habitant (nominal)
2006
EUR/habitant (real)
Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT.
188
Monografies. 20 2016
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
Quadre 7.2. Despesa total per habitant. SLT
(EUR per habitant)
Nominal
Real
2003
918
918
2004
967
932
2005
1.018
942
2006
1.121
1.010
2007
1.222
1.055
2008
1.330
1.130
2009
1.387
1.165
2010
1.383
1.127
2011
1.275
1.013
2012
1.210
928
2013
1.171
896
2014
1.190
917
% de variació 2003-2010
51
23
% de variació 2010-2014
-14
-19
% de variació 2003-2014
30
0
Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT.
En els següents apartats s’analitza l’evolució de les principals partides
de despesa de Salut.
7.3.1.
Els concerts sanitaris
La despesa en concerts sanitaris del Servei Català de la Salut és de
4.157 milions d’euros l’any 2014 i representa el 46,5% de la despesa de
Salut. Aquesta despesa inclou la compra de serveis de salut a entitats
públiques i privades que formen part de la xarxa de centres de salut
d’utilització pública.
La despesa en concerts sanitaris del CatSalut incrementa de 2.268
milions d’euros l’any 2003 a 4.157 milions d’euros l’any 2014. Amb un
increment en el conjunt del període de 1.888 milions d’euros, que
representa el 78% de l’increment total de la despesa de capítol 2.
189
Monografies. 20 2016
Gràfic 7.9. Evolució de la despesa en concerts sanitaris (exclòs MHDA). SLT
5.000
2,50
4.500
4.000
2,00
3.500
3.000
1,50
2.500
2.000
1,00
1.500
1.000
0,50
500
0
0,00
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
L’evolució de la despesa de concerts depèn de l’evolució de la tarifa i de
l’evolució de la compra de serveis. Els fets més rellevants han estat:





190
L’any 2005 s’aprova el VII Conveni col·lectiu de treball dels
hospitals de la Xarxa d’Hospitals d’Utilització Pública (XHUP) i
dels centres d'atenció primària, 2005-2008, que equipara les
retribucions del personal del sector concertat amb les del sector
públic.
L’any 2010 s’aplica una reducció de tarifa d’un 3,26% equivalent a
la reducció del 5% de les retribucions aprovades per l’Estat el maig
de 2010, tot i que l’increment de contractació fa que la despesa
global de concerts incrementi un 1,7%.
L’any 2011 s’aplica una reducció del 2% de la tarifa i una reducció
de compra d’activitat a les diferents línies de serveis, reducció de
programes sanitaris, ajustament de la ràtio de consulta externa
(primera visita/successiva), reducció de compra d’activitat
quirúrgica addicional per llistes d’espera, reordenacions de serveis
sanitaris, etc. El resultat final és una reducció global del 6%.
L’any 2012 no hi ha cap variació de la tarifa, tot i que en aquell any
es va retirar la paga extra dels treballadors públics, és a dir, el
personal estatutari i funcionari de l’Institut Català de la Salut i pel
que fa a les entitats concertades de titularitat pública, aquestes van
reternir l’import equivalent a la factura del concert (atès que era
una mesura bàsica estatal d’aplicació obligada).
L’any 2013 s’aplica una reducció del 4,6% de la tarifa, però
s’incrementa la contractació i la despesa global només es redueix un
2,5%. Aquesta reducció de tarifa trasllada a tot el sector concertat
(tant públic com privat) la supressió d’una paga extra. En virtud de
Monografies. 20 2016
2014
l’autonomia de gestió dels centres concertats de titularitat pública
poden aplicar aquesta reducció d’ingressos a les mesures de gestió
internes que considerin adients, sempre i quan mantinguin el
resultat pressupostari compromès.
L’any 2014 no es modifiquen les tarifes.

Quadre 7.3. Evolució de la despesa en concerts sanitaris (exclòs MHDA). SLT
2003
MEUR
2.268
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
1,50
2004
2.487
218
9,6
1,53
2005
2.743
257
10,3
1,57
2006
3.222
479
17,4
1,70
2007
3.658
436
13,5
1,80
2008
4.109
451
12,3
1,97
2009
4.353
244
5,9
2,15
2010
4.427
74
1,7
2,18
2011
4.159
-267
-6,0
2,08
2012
4.165
6
0,1
2,13
2013
4.057
-108
-2,6
2,09
2014
4.157
100
2,5
2,12
2003-2010
-
2.158
95,1
-
2010-2014
-
-270
-6,1
-
2003-2014
-
1.888
83,2
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
L’evolució del nombre de centres hospitalaris concertats: Entre 2003 i
2014 hi ha 1 més d’atenció especialitzada i 4 més de salut mental.
Gràfic 7.10. Evolució dels centres concertats. SLT
75
74
73
72
71
70
69
68
67
66
2003
2004
2005
Nombre de centres concertats
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
191
Monografies. 20 2016
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
Pel que fa al personal dels centres concertats l’any 2013 eren 72.300
persones en equivalents a temps complet (en endavant, ETC), que
representa un increment del 37% des de 2004 i una reducció del 4%
des de 2010.
Gràfic 7.11. Evolució del personal dels centres concertats de Salut. SLT
(Índex 2004=100)
140
130
120
110
100
90
80
2004
2005
2006
2007
2008
2009
Evolució del personal dels centres concertats mesurats ETC
2010
2011
Font: Central de resultats. Departament de Salut.
7.3.2.
La Medicació Hospitalària de dispensació ambulatòria
Inclou la despesa feta pel CatSalut en la compra la medicació
hospitalària de dispensació ambulatòria (en endavant, MHDA) als
centres que tenen concert sanitari.
Inclou medicaments com els antiretrovirals, citostàtics i els
immunodepressors selectius, però també els tractaments contra
l’hepatitis i els tractaments amb hormona del creixement.
Aquesta despesa ha incrementat ràpidament per l’impacte que ha
tingut la constant aparició de nous medicaments d’alta complexitat,
majoritàriament d’utilització en l’àmbit hospitalari.
Aquesta despesa ha passat 167 milions d’euros l’any 2013 a 457 milions
d’euros l’any 2014. Ha crescut un 9,6% en termes anuals acumulats
durant tot el període. Entre 2003 i 2010 incrementa 282 milions
d’euros.
L’any 2011, amb ajust de 39 milions d’euros, és l’únic any que aquesta
despesa es redueix, la resta d’anys continua incrementant, per
192
Monografies. 20 2016
2012
2013
l’impacte de les mesures sobre preu, previstes en el RDL 9/2011. L’any
2014, amb 457 milions és l’any de més despesa de tot el període
analitzat.
Tot i que fora de l’escenari d’anàlisi, per a l’any 2015 la previsió és que
incrementi significativament amb la incorporació a la cartera de
medicaments del tractament contra la hepatitis C.
Gràfic 7.12. Medicació Hospitalària de Dispensació Ambulatòria. SLT
500
0,25
450
400
0,20
350
300
0,15
250
200
0,10
150
100
0,05
50
0
0,00
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Quadre 7.4. Medicació Hospitalària de Dispensació Ambulatòria. SLT
2003
MEUR
167
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,11
2004
199
32
19,0
0,12
2005
237
38
19,1
0,14
2006
277
40
17,0
0,15
2007
311
33
12,1
0,15
2008
373
62
19,8
0,18
2009
428
56
14,9
0,21
2010
449
21
4,8
0,22
2011
410
-39
-8,7
0,20
2012
411
1
0,4
0,21
2013
434
22
5,4
0,22
2014
457
24
5,5
0,23
2003-2010
-
282
168,3
-
2010-2014
-
9
1,9
-
2003-2014
-
290
173,4
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
193
Monografies. 20 2016
2014
7.3.3.
Evolució de la despesa de l’Institut Català de la Salut
La despesa de l’ICS, amb 2.568 milions d’euros, representa un 29% de
la despesa total de l’àmbit de Salut. Inclou les despeses de
funcionament i d’inversió dels centres que gestiona l’ICS. Actualment,
285 equips d’atenció primària i 8 hospitals: Vall d’Hebron, Bellvitge,
Germans Trias, Arnau de Vilanova de Lleida, Joan XXIII de Tarragona,
Josep Trueta de Girona, Verge de la Cinta de Tortosa i Viladecans.
Entre 2003 i 2014 la despesa de l’ICS ha augmentat un 37%, i com es
veurà a continuació, aproximadament la meitat d’aquest increment
global es deu a les despeses de personal, un 40% a les despeses de
funcionament i les inversions i un 10% a la despesa de productes
farmacèutics i MHDA.
El gràfic 7.13 mostra l’evolució de la despesa meritada de l’ICS entre
2003 i 2014. En el gràfic s’observa com la despesa incrementa fins a
2009.
L’any 2010 disminueix un 1% per l’efecte combinat de la reducció del
5% de les retribucions i l’increment de les depeses de funcionament.
Gràfic 7.13. Evolució de la despesa de l'ICS. SLT
1,80
3.500
1,60
3.000
1,40
2.500
1,20
2.000
1,00
1.500
0,80
0,60
1.000
0,40
500
0,20
0
0,00
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
L’any 2011 degut a l’aplicació del Pla de xoc del Departament de Salut
redueix la despesa un 9% i l’any 2012 un 6,2%. L’any 2012 les despeses
de personal cauen un 10,2% per la supressió d’una paga extra i la resta
de mesures aplicades sobre les plantilla, mentre que la resta de
194
Monografies. 20 2016
2014
despeses de l’ICS incrementa un 2,5%.
L’any 2013 es continuen reduint les despeses de personal per les
recurrències de les mesures aplicades l’exercici anterior i s’observa
també una reducció a la resta de despeses.
Quadre 7.5. Evolució de la despesa de l'ICS. SLT
2003
MEUR
1.878
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
1,24
2004
2.015
137
7,3
1,24
2005
2.174
159
7,9
1,24
2006
2.358
185
8,5
1,24
2007
2.612
253
10,7
1,28
2008
2.916
304
11,6
1,40
2009
3.096
180
6,2
1,53
2010
3.065
-31
-1,0
1,51
2011
2.791
-275
-9,0
1,39
2012
2.619
-172
-6,2
1,34
2013
2.558
-60
-2,3
1,32
2014
2.568
10
0,4
1,31
2003-2010
-
1.187
63,2
-
2010-2014
-
-497
-16,2
-
2003-2014
-
690
36,7
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
7.3.4.
Remuneracions del personal de l’ICS
L’any 2014 les remuneracions de personal de l’ICS representen 1.648
milions d’euros i ocupen a gairebé 39.000 persones mesurades en
equivalents a temps complet.
El període 2003 -2010 es caracteritza per un creixement sostingut de
les dotacions de personal i també de les retribucions.
A partir de 2010, amb la reducció del 5% de les retribucions a partir de
juny, la despesa es comença reduir.
L’any 2011 la despesa segueix reduint-se per la recurrències de la
mesura i per la reducció del nombre total d’efectius.
L’any 2012 la reducció de despesa és de 10,2%, el nombre d’efectius es
manté constant, però es suprimeix el 50% del complement de
productivitat del personal conegut com a DPO (direcció per objectius),
195
Monografies. 20 2016
es suprimeix la paga extra i la resta de mesures transversals de
personal aplicades per la Generalitat
Gràfic 7.14. Remuneracions del personal de l'ICS. SLT
2.500
1,20
1,00
2.000
0,80
1.500
0,60
1.000
0,40
500
0,20
0,00
0
2003
MEUR
2004 2005
% PIB
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
L’any 2013 la despesa es continua reduint per la reducció de personal i
per la reducció de altre 50% del complement de DPO.
Quadre 7.6. Remuneracions del personal de l'ICS. SLT
2003
MEUR
1.296
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,85
2004
1.404
108
8,3
0,86
2005
1.495
91
6,5
0,85
2006
1.613
118
7,9
0,85
2007
1.801
188
11,7
0,89
2008
2.011
210
11,7
0,96
2009
2.126
114
5,7
1,05
2010
2.068
-58
-2,7
1,02
2011
1.906
-162
-7,8
0,95
2012
1.711
-194
-10,2
0,87
2013
1.661
-50
-2,9
0,86
2014
1.648
-13
-0,8
0,84
2003-2010
-
772
59,5
-
2010-2014
-
-420
-20,3
-
2003-2014
-
351
27,1
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
El gràfic 7.15. mostra com l’evolució de les despeses de personal ha
196
Monografies. 20 2016
2014
estat més ràpida que l’evolució del personal entre 200422 i 2009, per
l’efecte dels increments retributius aplicats durant aquests anys. Entre
2004 i 2009 les despeses en remuneracions de personal de l’ICS
creixen un 51%, un 35% és l’increment de retribucions i un 16% és
increment de personal ETC.
A partir de 2010 la reducció de les retribucions ha estat més gran que
la reducció del personal. En el conjunt del període analitzat, de 2004 i
2014, les despeses de personal han incrementat un 17%, aquest
creixement es pot descomposar entre un creixement del 9% del
personal ETC i un 8% de creixement de les retribucions.
Gràfic 7.15. Remuneracions del personal i dels ETC de l'ICS. SLT
(Índex 2004=100)
160
150
140
130
120
110
100
90
80
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
Remuneracions del personal ICS
Personal ETC ICS
2011
2012
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
7.3.5.
Resta de despeses de l’ICS
La resta de despeses de l’ICS que no són de personal representen 921
milions d’euros per al 2014, inclou les despeses de funcionament dels
centres de l’ICS, la seva inversió i la despesa farmacèutica dels
hospitals, i també la dispensació ambulatòria.
Aquesta despesa creix 415 milions entre 2003 a 2010, i s’ajusta per
primera vegada l’any 2011. L’ajust que s’observa de l’any 2011
correspon d’una banda a les mesures de personal que afecten a la resta
de capítols de despesa, com la supressió dels ajuts de menjador, o la
reducció del fons d’acció social, però també inclou les mesures de
reducció del preu de medicaments i revisió del calendari d’inversions.
22
No es disposa d’informació en termes homogenis per a l’any 2003.
197
Monografies. 20 2016
2013
2014
A partir de 2012, 2013 i 2014 la despesa es manté relativament estable
amb lleugeres variacions ocasionades per les despeses de
funcionament i la compra de medicaments.
Gràfic 7.16. Resta de despesa de l'ICS. SLT
1.200
0,55
1.000
0,50
0,45
800
0,40
600
0,35
400
0,30
200
0,25
0
2003
MEUR
0,20
2004 2005
% PIB
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Entre 2003 i 2014 aquestes despeses han incrementant en conjunt 339
milions i la despesa de l’any 2014 es situa en valors superiors a 2008.
Aquesta despesa també s’ha vist afectada per l’increment del cost dels
medicaments de dispensació ambulatòria.
Quadre 7.7. Resta de despeses de l'ICS. SLT
2003
MEUR
582
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,38
2004
611
29
4,9
0,38
2005
679
68
11,1
0,39
2006
745
67
9,9
0,39
2007
811
65
8,7
0,40
2008
905
94
11,6
0,43
2009
970
66
7,3
0,48
2010
997
27
2,8
0,49
2011
885
-112
-11,3
0,44
2012
907
22
2,5
0,46
2013
897
-10
-1,1
0,46
2014
921
24
2,6
0,47
2003-2010
-
415
71,3
-
2010-2014
-
-76
-7,7
-
2003-2014
-
339
58,2
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
198
Monografies. 20 2016
2014
7.3.6.
La despesa farmacèutica
La despesa farmacèutica inclou el cost dels medicaments dispensats
amb recepta oficial del CatSalut que estan inclosos en l’oferta pública i
que es financen totalment o en part pel sistema sanitari. No inclou la
despesa en medicació hospitalària de dispensació ambulatòria
(MHDA) dels centres concertats ni de l’ICS.
Gràfic 7.17. Evolució de la despesa farmacèutica. SLT
2.000
1,20
1.800
1,00
1.600
1.400
0,80
1.200
1.000
0,60
800
0,40
600
400
0,20
200
0
0,00
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
L’any 2014 la despesa farmacèutica ha estat de 1.357 milions d’euros.
Es tracta de la despesa més gran del capítol de transferències corrents,
si bé el seu pes en el conjunt del capítol i de les despeses no financeres
s’ha anat reduint de forma constant entre 2003 i 2014.
L’any 2003 la Generalitat destina 1.474 milions d’euros a despesa
farmacèutica, despesa que augmenta un 24,6% fins els 1.837 milions
d’euros de l’any 2010, i després es redueix 26,1% entre 2010 i 2014.
L’any 2010 és el primer en que s’observa una reducció de la despesa (27 milions d’euros) i es deu a les mesures de racionalització de la
despesa pública aplicades pel Ministeri de Salut.
Durant el procés de consolidació fiscal aquesta despesa es redueix en
480 milions d’euros, situant la despesa farmacèutica a un nivell
inferior al de 2003. En termes anuals veiem com el 50% de l’ajust es
produeix l’exercici 2012 amb una reducció de 241 milions d’euros (14,2%), el 2011 la despesa en farmàcia es redueix en 143 milions
d’euros (-7,8%) i el 2013 en -125 milions d’euros (-8,6%). La reducció
de la despesa durant el procés de consolidació fiscal respon a les
199
Monografies. 20 2016
2014
diferents mesures empreses per l’Estat i la Generalitat per a
racionalitzar la despesa sanitària i que han impactat directament en la
despesa en farmàcia.
Quadre 7.8. Evolució de la despesa farmacèutica. SLT
2003
MEUR
1.474
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,97
2004
1.539
65
4,4
0,95
2005
1.603
63
4,1
0,92
2006
1.675
72
4,5
0,88
2007
1.719
44
2,6
0,85
2008
1.822
103
6,0
0,87
2009
1.864
42
2,3
0,92
2010
1.837
-27
-1,5
0,90
2011
1.693
-143
-7,8
0,85
2012
1.452
-241
-14,2
0,74
2013
1.327
-125
-8,6
0,68
2014
1.357
30
2,2
0,69
2003-2010
-
363
24,6
-
2010-2014
-
-480
-26,1
-
2003-2014
-
-118
-8,0
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
La reducció entre 2010 i 2014 és de 480 milions d’euros i representa el
33% de l’ajust fet en l’àmbit de Salut.
L’any 2011 l’Estat aprova el Real Decret Llei 9/2011, de mesures per a
la millora de la qualitat i cohesió del sistema nacional de salut, de
contribució a la consolidació fiscal i d’elevació de l’import màxim dels
avals de l’Estat, que expliquen la reducció de la despesa farmacèutica
de 2011 i que tenen impacte recurrent els exercicis 2012 i 2013.
La reducció de la despesa en farmàcia de l’exercici 2012 (-241 milions
d’euros), s’explica per l’impacte combinat de les mesures de
racionalització de l’Estat i també de la Generalitat. A nivell estatal l’any
2012 s’aprova el RDL 16/2012, amb mesures que impacten en la
despesa farmacèutica. Tanmateix les mesures que l’Estat havia fixat
l’any 2010 i 2011 segueixen incidint en la despesa d’aquest exercici.
Cal dir que no totes les mesures previstes en el RDL 16/2012 s’han
acabat aplicant, però aquelles que s’han aplicat han contribuït a reduir
la despesa en farmàcia.
A nivell de la Generalitat de Catalunya, l’any 2012 la Llei 5/2012, de 20
de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de
l’Impost sobre les estades en establiments turístics, inclou la creació
200
Monografies. 20 2016
d’un tiquet moderador que grava els actes que permeten l’expedició
dels medicaments i dels productes sanitaris, en endavant taxa
farmacèutica. La taxa farmacèutica presenta un doble impacte ja que
d’una banda incrementa els ingressos i de l’altra té un efecte
moderador en el consum. L’impacte recaptatori és de 45,6 milions
d’euros l’any 2012 i de 4,3 milions d’euros l’any 2013 fins a la seva
suspensió, però amb un efecte moderador de la demanda estimat de
140 milions d’euros en termes anuals. El maig de 2014 el Tribunal
constitucional declara inconstitucional la taxa farmacèutica.
Tot aquest conjunt de mesures ha tingut un impacte conjunt de 241
milions d’euros, dels quals s’ha estimat que les mesures de l’Estat van
tenir un impacte de 205 milions d’euros (123 milions d’euros per
l’impacte del RDL 16/2012 i 82 milions d’euros per les recurrències del
RDL9/2011) i l’aplicació de l’euro per recepta amb un impacte els
mesos que va estar en vigor el 2012 de 36 milions d’euros.
L’any 2013 no s’emprenen noves mesures de racionalització de la
despesa sanitària, si bé, es segueixen desplegant les anteriors que són
les que expliquen la reducció d’aquesta la despesa.
7.3.7.
Evolució de la resta de despeses de Salut
La resta de despeses de Salut, inclouen principalment les despeses de
funcionament del Departament i del SCS inclòs el seu personal, les
despeses de salut pública (vacunes sistemàtiques) i les transferències
als organismes de Salut, i també les inversions del departament de
Salut i del CatSalut.
Gràfic 7.18. Resta de despeses. SLT
700
0,35
600
0,30
500
0,25
400
0,20
300
0,15
200
0,10
100
0,05
0,00
0
2003
MEUR
2004
2005
2006
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
201
Monografies. 20 2016
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
Entre 2003 i 2014 la resta de despeses de Salut incrementen de 364 a
409 milions d’euros, en total 12,3%.
Durant el procés de consolidació fiscal l’ajust de la resta de despeses de
Salut és de -202 milions d’euros. La major part de la reducció ha estat
per la reducció del nivell d’inversió i de les aportacions de capital, però
també s’han ajustat les despeses de funcionament del CatSalut i del
Departament. Durant aquest període s’han fet importants estalvis en
consums no sanitaris, com l’electricitat i altres subministraments.
Quadre 7.9. Resta despeses. SLT
2003
MEUR
364
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,24
2004
346
-18
-5,0
0,21
2005
367
21
6,1
0,21
2006
465
99
26,9
0,25
2007
513
48
10,3
0,25
2008
575
62
12,0
0,28
2009
629
54
9,4
0,31
2010
610
-19
-3,0
0,30
2011
560
-51
-8,3
0,28
2012
515
-45
-8,0
0,26
2013
467
-48
-9,3
0,24
2014
409
-58
-12,5
0,21
2003-2010
-
247
67,8
-
2010-2014
-
-202
-33,1
-
2003-2014
-
45
12,3
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
7.4.
Evolució del resultat de les entitats de Salut
A l’inici del procés de consolidació fiscal, amb l’objectiu d’assolir els
màxims nivells d’eficiència i traslladar els objectius de consolidació
fiscal a través de l’instrument propi d’aquest sector- el contracte- la
Comissió Interdepartamental per la Sostenibilitat Econòmica del
Sistema Sanitari decideix preservar al màxim l’autonomia de gestió
dels centres concertats de titularitat pública i evitar les distorsions en
el funcionament del sector concertat que l’aplicació de la normativa de
caire transversal estava generant en el model sanitari català.
Això es trasllada a través del Capítol V de la Llei 7/2011, de 27 de juliol,
202
Monografies. 20 2016
de mesures fiscals i financeres (modificat per la llei 2 /2014, del 27 de
gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector
públic).
Gràfic 7.19. Resultat SEC de les entitats adscrites al
Departament. SLT
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
2010
2011
2012
2013
2014
MEUR
Font: Intervenció General de l'Administració de l'Estat.
Quadre 7.10. Resultat SEC de les entitats adscrites al Departament
2010
MEUR
15
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
2011
71
56
369,9
2012
59
-12
-16,4
2013
65
6
10,1
2014
79
14
21,5
64
425,9
214
-
2010-2014
2010-2014 acumulat
Font: Intervenció General de l'Administració de l'Estat.
Aquesta normativa, de forma sintètica, determina que a les entitats del
sector públic de la Generalitat i aquelles classificades dins del sector
Administració pública de la Generalitat en termes del Sistema Europeu
de Comptes (SEC 2010) que gestionen serveis sanitaris per compte de
de la Generalitat en règim de mercat intern regulat, no els serà
d’aplicació les mesures que s’imposin a través de normativa pròpia de
la Generalitat de forma transversal sobre les entitats del sector públic.
De les referides entitats, exclusivament es poden beneficiar de
l’esmentat règim d’autonomia aquelles que adeqüin les seves
actuacions a llurs disponibilitats pressupostàries, és a dir, que no
presentin desviació en negatiu respecte el resultat pressupostari previst
en la llei anual de pressupostos en termes SEC.
203
Monografies. 20 2016
El resultat de les entitats de l’agrupació de Salut és de superàvit durant
tot el període analitzat, però si bé l’any 2010 el superàvit era de 15
milions d’euros, a partir de 2011 es situa entre la franja dels 60 i 80
milions d’euros. Aquests superàvits es destinen a retornar el deute
acumulat per aquestes entitats.
7.5.
Principals variacions de la despesa de l’àmbit Salut i
quantificació de l’esforç de consolidació fiscal
Entre 2003 i 2010 la despesa de salut incrementa un 69%, en total
4.236 milions d’euros, concentra gairebé un terç de l’increment de la
despesa de tots els departaments de la Generalitat, concretament un
32%.
Quadre 7.11. Principals variacions de la despesa. SLT
2003-2010
MEUR
%
Concerts sanitaris (exclosa MHDA)
2.158
Despesa de l'ICS
2010-2014
Índex
MEUR
95
51
-270
1.187
63
28
Despeses de personal de l'ICS
772
60
Resta de despeses de l'ICS
415
Farmàcia
Índex
MEUR
%
-6
19
1.888
83
68
-497
-16
34
690
37
25
18
-420
-20
29
351
27
13
71
10
-76
-8
5
339
58
12
363
25
9
-480
-26
33
-118
-8
-4
MHDA (concerts)
282
168
7
9
2
-1
290
173
10
Resta de despeses
247
68
6
-202
-33
14
45
12
2
4.236
69
100
-1.440
-14
100
2.796
45
100
Despesa total
%
2003-2014
Font: Generalitat de Catalunya.
Els principals augments de despesa s’han produït a:



204
L’increment de la despesa en concerts sanitaris representa el 51%
de l’increment total de l’àmbit de Salut, amb 2.158 milions. Aquest
increment és fruit del major nombre de centres centres concertats i
dels increments de tarifes aplicats per traslladar les mesures
retributives d’equivaració salarial entre els centres públics de l’ICS i
els centres concertats dels anys 2005-2008.
L’increment de la despesa de l’ICS representa el 28% de la variació
de la despesa de Salut en aquest període. En total 1.187 milions que
es reparteixen entre 772 milions de majors despeses de personal i
415 milions d’augment en les despeses de funcionament i les
inversions de l’ICS.
L’increment de la despesa en farmàcia representa un 9% de la
variació total, la despesa en MHDA un 7% i la resta de despeses un
6%.
Monografies. 20 2016
Índex
Durant la consolidació fiscal, entre 2010 i 2014, la despesa es redueix
en 1.440 milions d’euros. Aquest ajust representa el 26% de l’ajust total
dels departaments de la Generalitat. En conjunt el Departament de
Salut, el CatSalut i l’ICS han reduït la despesa un 14%, essent dels
àmbits que percentualment menys ha ajustat la seva despesa. L’ajust
s’ha distribuït entre les següents despeses:




La reducció de 480 milions de la despesa farmacèutica representa
un terç de la reducció total.
La reducció de 420 milions de les despeses de personal de l’ICS,
degut a les mesures de transversals en matèria de personal,
representa un 29% de la variació total.
La reducció de de 270 milions la despesa en concerts sanitaris pel
trasllat a la tarifa dels concerts de les mesures transversals en
matèria de personal i l’increment dels serveis concertats, representa
el 19% de la reducció.
En canvi, la despesa en MHDA incrementa 9 milions.
En el conjunt del període analitzat 2003-2014, la despesa de l’àmbit de
Salut augmenta un 45% (2.796 milions). I internament les variacions
s’expliquen per:




Un 68% de l’increment és ocasionat pels concerts sanitaris
bàsicament per dos motius, d’una banda per l’increment del
nombre d’hospitals i centres d’atenció primària concertats per fer
front a l’increment de població protegida, i de l’altre, per
l’equiparació salarial que es va aplicar durant els anys 2005-2008
entre el personal dels centres concertats i el personal estatutari de
l’ICS,
el 25% de l’increment es produeix a l’ICS,
el 10% de l’increment és ocasionat per l’increment de la medicació
hospitalària de dispensació ambulatòria, i per contra
la despesa farmacèutica disminueix, ja que les mesures aplicades
durant el procés de consolidació tenen un impacte més gran que
l’increment observat entre 2003 i 2010. Tot i que l’any 2014, tornen
a canviar de tendència i comencen a incrementar de nou.
Contribució a la consolidació fiscal de la Generalitat
L’ajust de la despesa entre 2010 i 2014 és de 1.440 milions. L’ajust més
intens es produeix l’any 2011 per les mesures del Pla de xoc aplicat pel
Departament de Salut, que recau principalment a les partides de
concerts (bloc de despeses corrents de béns i serveis). L’any 2012
l’ajust més gran es fa sobre la despesa farmacèutica que es continua
reduint l’any 2013 (bloc de transferències corrents).
205
Monografies. 20 2016
Gràfic 7.20. Composició de les variacions 2010-2014. SLT
(MEUR)
200
0
2011
2012
2013
2014
-200
-400
-600
-800
-1.000
Remuneracions del personal
Transferències corrents
Transferències de capital
Despesa total
Despeses corrents de béns i serveis
Inversions reals
Aportacions de capital i préstecs
Font: Generalitat de Catalunya.
Quadre 7.12. Evolució de la despesa. SLT
(MEUR)
Període de consolidació fiscal
2003
2010
2011
2012
2013
2014
Concerts sanitaris (exclosa MHDA)
2.268
4.427
4.159
4.165
4.057
4.157
Despesa de l'ICS
1.878
3.065
2.791
2.619
2.558
2.568
1.296
2.068
1.906
1.711
1.661
1.648
582
997
885
907
897
921
1.474
1.837
1.693
1.452
1.327
1.357
MHDA (concerts)
167
449
410
411
434
457
Resta de despeses
364
610
560
515
467
409
6.152
10.388
9.613
9.162
8.843
8.948
Variació interanual
-
-
-775
-450
-320
105
Variació des de 2010
-
-
-775
-1.225
-1.545
-1.440
Variació acumulada des de 2010
-
-
-775
-2.001
-3.546
-4.986
Despeses de personal de l'ICS
Resta de despeses de l'ICS
Farmàcia
Despesa total
Font: Generalitat de Catalunya.
Si l’ajust es mesura en termes de la variació acumulada cada any des de
2010, la variació acumulada des de 2010 seria de 4.986 milions que
s’amplia fins a 5.200 milions d’euros quan s’afegeix la millora, també
acumulada des de 2010, del resultat de les entitats.
Quadre 7.13. Contribució a la consolidació. SLT
(MEUR)
Variació acumulada despesa departament (a)
Variació acumulada resultat SEC entitats (b)
Contribució a la consolidació (a-b)
Font: Generalitat de Catalunya i Intervenció General de l'Administració de l'Estat.
206
Monografies. 20 2016
2010-2014
-4.986
214
-5.200
Departament de Salut
Exercici 2014
8.948 MEUR
1
4.157 MEUR
2.568 MEUR
1.357 MEUR
457 MEUR
409 MEUR
41%
Concerts sanitaris (exclosa MHDA)
ICS
Farmàcia
MHDA (concertada)
Resta de despeses
114.200
*% total departaments
2.030 Departament
473 CatSalut
111.697 SISCAT2
Variació despesa 2003-2014 +45%
2003-2010
2010-2014
+4.236 MEUR
-1.440 MEUR
Contribució a l’increment 32%
+2.158 MEUR
+1.187 MEUR
+363 MEUR
+282 MEUR
+247 MEUR
3
Contribució a la reducció 26%
4
Concerts sanitaris
ICS
Farmàcia
MHDA (concertada)
Resta de despeses
-270 MEUR
-497 MEUR
-480 MEUR
+9 MEUR
-202 MEUR
3
Concerts sanitaris4
ICS
Farmàcia
MHDA (concertada)
Resta de despeses
Principals mesures de consolidació

Mesures sobre farmàcia per part de l’Estat: modificació del copagament, actualització de preus
de referència i redefinició del catàleg de medicaments. Per part la de la Generalitat: extensió de
recepta electrònica i durant uns mesos de 2012 aplicació de l’euro per recepta. Part d’aquestes
mesures també afecta al preus de la MHDA, però la incorporació de nous tractaments d’alta
complexitat i elevat preu, fa incrementar aquesta despesa durant el període de consolidació

Mesures transversals en matèria de personal que es traslladen amb un gran impacte sobre el
personal de l’ICS. També es trasllada als concerts sanitaris a través de la reducció de la tarifa,
però cal tenir en compte que durant el període ha incrementat l’activitat concertada per
l’obertura de nous centres, entre ells dos hospitals.

Mesures de racionalització de la resta de despeses de Salut, que no són de l’àmbit estrictament
sanitari
1 Inclou
la despesa meritada consolidada del Departament de Salut, el CatSalut i l’ICS.
Inclou el personal equivalents a temps complet de l’ICS (38.922) i dels centres concertats (72.775, valor estimat a partir
de l’última dada disponible de 2013).
3 Contribució a l’increment/reducció de la despesa total dels departaments (consolidada amb SCS, ICS, ICASS i SOC).
4 Inclou l’augment de despesa generat per l’obertura de nous centres.
2
207
Monografies. 20 2016
8.
Departament d’Interior
En aquest capítol es descriu el procés de consolidació durant els
exercicis 2011, 2012, 2013 i 2014 de la despesa del Departament
d’Interior. L’anàlisi es fa a partir de les dades d’execució de la despesa i
de l’evolució del resultat de les entitats que depenen d’aquest
Departament. Per situar les decisions de despesa en un context
temporal més ampli s’analitza l’evolució de la despesa entre 2003 i
2014.
En el primer punt es descriu el Departament l’any 2014, les
competències, les entitats de l’agrupació i la composició de la despesa.
En el segon punt s’explica el context amb l’evolució dels principals
indicadors que més han condicionat l’evolució de la despesa. En el
tercer es mostra l’evolució de la despesa entre 2003 i 2014 i l’evolució
de les principals partides de despesa i en el quart s’explica l’evolució
del resultat de les entitats de l’agrupació en termes SEC. Finalment, en
el cinquè punt es fa un resum de les principals variacions de la despesa
durant els dos períodes d’anàlisi 2003-2010 i 2010-2014 i es quantifica
l’esforç de consolidació fiscal fet pel Departament d’Interior des de
l’exercici 2011 al 2014.
8.1.
Descripció del Departament d’Interior l’any 2014
Les competències
Les competències de la Generalitat en l’àmbit d’Interior estan
detallades en els articles 132, 163, 164 i 173 de l’Estatut d’Autonomia de
Catalunya.
La Generalitat té competències exclusives en els següents àmbits:
a) Emergències i protecció civil: la Generalitat regula, planifica i
executa les mesures relatives a emergències, i dirigeix i coordina les
referents a protecció civil, entre elles la prevenció i extinció
d’incendis.
b) Videovigilància i control de so i enregistraments: mitjançant la
policia de Catalunya i les empreses privades la Generalitat exerceix
aquesta competència respectant els drets fonamentals.
208
Monografies. 20 2016
La Generalitat té competències executives en els següents àmbits:
a) Emergències i protecció civil: pel que fa a salvament marítim i
seguretat nuclear.
b) Seguretat privada: en referència a l’autorització d’empreses amb
domicili social a Catalunya i que no ultrapassin els límits de
Catalunya, també s’encarrega de la inspecció i la sanció, de formar
el personal i de coordinar la seguretat privada i pública.
c) Seguretat pública en relació amb el dret de manifestació i reunió:
correspon a la Generalitat, en el marc de la legislació estatal, les
facultats executives que li atribueixi l’Estat.
En els casos relatius a emergències i protecció civil d'abast superior a
Catalunya, la Generalitat ha de promoure mecanismes de col·laboració
amb altres comunitats autònomes i amb l'Estat.
Per altra banda, la Generalitat s’encarrega de la planificació i regulació
del sistema de seguretat pública a Catalunya i de l’ordenació i
coordinació de les actuacions de les policies locals.
En aquest àmbit, la Generalitat crea, organitza i té el comandament
suprem de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra-, que actua
en el conjunt del territori de Catalunya i exerceix totes les funcions
pròpies d'un cos de policia en els àmbits de la seguretat ciutadana, de
l'ordre públic, la policia administrativa, la judicial i la investigació
criminal. També s’encarrega del control i la vigilància del trànsit.
La Generalitat participa per mitjà d'una junta de seguretat amb l'Estat,
presidida pel president de la Generalitat, en la coordinació de les
polítiques de seguretat i de l'activitat dels cossos policíacs de l'Estat i
de Catalunya. També contribueix en el bescanvi d'informació en
l'àmbit internacional i en les relacions de cooperació i auxili amb les
autoritats policíaques d'altres països. La Generalitat, d'acord amb
l'Estat, ha d'ésser present en els grups de treball de col·laboració amb
les policies d'altres països en què participi l'Estat.
L’adscripció de competències en matèria d’interior han anat variant
entre 2003 i 2014 amb les successives reorganitzacions institucionals
de la Generalitat. L’any 2003 les competències de l’àmbit de Justícia i
d’Interior estaven integrades en un únic departament. Entre 20072010 les competències de l’àmbit de Relacions Institucionals i
Participació es van integrar en el Departament d’Interior i a partir de
2011 van passar a ser competència del Departament de Governació.
209
Monografies. 20 2016
Les entitats
L’any 2014 es relacionen amb la Generalitat a través del Departament
d’Interior 3 entitats:


Dues entitats autònomes administratives: el Servei Català de
Trànsit i l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya
Una entitat pública: el Centre d'Atenció i Gestió de Trucades
d'Urgència 112.
Composició de la despesa
L’any 2014 la despesa del Departament d’Interior ascendeix a 1.121
milions, que representa el 5% de la despesa departamental, i té 21.402
dotacions de personal de les quals 17.172 són mossos d’esquadra i
2.444 són bombers.
Aquesta despesa es destina als següents programes:



el 76,2% a la seguretat ciutadana,
el 13,7% a la prevenció i extinció d’incendis, i
el 10,1% a la resta de programes, que inclouen el programa de
direcció i administració generals (94 milions), protecció civil (11
milions) i formació del personal de seguretat (8 milions).
Gràfic 8.1. Composició de la despesa per programes 2014. INT
Seguretat ciutadana, 854 MEUR, 76,2%
Prevenció, extinció d'incendis i salvaments, 154 MEUR, 13,7%
Direcció i administració generals, 94 MEUR, 8,4%
Protecció civil, 11 MEUR, 0,9%
Formació personal de seguretat, 8 MEUR, 0,7%
Font: Generalitat de Catalunya.
Respecte a la distribució per naturalesa econòmica (capítols), l’any
2014 es destina:




el 83,5% són remuneracions del personal,
el 14,7% són despeses corrents de béns i serveis,
l’1,5% són transferències corrents, i
el 0,3% són inversions reals.
210
Monografies. 20 2016
Gràfic 8.2. Composició de la despesa per capítols 2014. INT
Remuneracions del personal, 936 MEUR, 83,5%
Despeses corrents de béns i serveis, 165 MEUR, 14,7%
Transferències corrents, 17 MEUR, 1,5%
Inversions reals, 3 MEUR, 0,3%
Font: Generalitat de Catalunya.
Aquesta composició de la despesa és conseqüència de l’estructura
organitzativa del Departament, que amb un elevat nombre de personal,
especialment de cossos operatius, i l’existència de centres de treball
dispersos en el territori (parcs de bombers i comissaries), comporten
un nivell de despeses de funcionament i d’estructura molt elevat. Les
despeses de capital només representen el 0,3% del conjunt de la
despesa. Atès que les inversions en edificis es fan mitjançant la
constitució de drets de superfície que impliquen el pagament d’un
arrendament i les inversions en vehicles mitjançant el rènting,
ambdues figuren dins les despeses corrents.
8.2.
El context
El desplegament del Cos de Mossos d’Esquadra explica bona part de
l’evolució de la despesa del Departament d’Interior, que presenta un
important dimensionament tant a nivell de personal com d’estructura
organitzativa.
L’any 1994 es formalitza el model de substitució de les Forces i Cossos
de Seguretat de l'Estat a Catalunya i s'acorda el desplegament dels
Mossos d'Esquadra, que reemplaça la Policia Nacional i la Guàrdia
Civil.
El calendari del desplegament contempla diverses fases seguint un
model d'extensió del cos en el territori i de l’assumpció progressiva de
competències especialitzades i en matèria de trànsit. Així, el període
analitzat 2003-2014 comprèn la darrera fase de desplegament del Cos
de Mossos d’Esquadra.
El desplegament s’inicia l’any 1994 a les comarques d'Osona i s’estén
progressivament a la resta de comarques de Girona, a la Catalunya
Central, al Pirineu, a Ponent i a les comarques de l'entorn de
211
Monografies. 20 2016
Barcelona. L’any 2005 s’inicia el desplegament a Barcelona ciutat. Les
comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre conclouen
el desplegament territorial el 2008.
D’aquesta manera, l’any 2010 el Cos de Mossos d’Esquadra23 supera
els 16.000 efectius i disposa de 92 comissaries en funcionament. El
nombre d’efectius continua creixent fins a l’any 2012, quan s’assoleix el
nombre màxim de mossos d’esquadra, amb 17.307 efectius. A partir de
2013 la suspensió de les convocatòries de nou accés al cos comporta un
descens del -0,4% anual.
Quadre 8.1. Evolució del nombre d'efectius del Cos de Mossos d'Esquadra. INT
2003
Mossos d'Esquadra
9.506
Variació (%)
-
2004
10.707
12,6
2005
10.614
-0,9
2006
11.818
11,3
2007
13.081
10,7
2008
14.221
8,7
2009
15.177
6,7
2010
16.029
5,6
2011
16.756
4,5
2012
17.307
3,3
2013
17.242
-0,4
2014
17.172
-0,4
Font: Generalitat de Catalunya.
Per tal de finançar aquest desplegament, entre 2003 i 2008 la
Generalitat rep uns recursos específics de l’Estat a través de convenis,
que finalment l’any 2009 s’integren en els recursos del nou model de
finançament i formen part del fons de suficiència. El servei del trànsit,
després del seu traspàs l’any 2001, es finança totalment amb la
recaptació de les multes.
Per altra banda, durant aquests anys es reforça l’àmbit de les
emergències i de la seguretat civil, tant a nivell de prevenció com
d’intervenció. S’incrementa el nombre d’efectius del Cos de Bombers i
se’n milloren les infraestructures disponibles, mitjançant la
modernització i la construcció de parcs de bombers.
23
Inclou els Mossos d’Esquadra en pràctiques i el personal facultatiu i tècnic.
212
Monografies. 20 2016
Quadre 8.2. Evolució del nombre d'efectius del Cos de Bombers. INT
2003
Bombers
2.122
Variació (%)
-
2004
2.172
2,4
2005
2.218
2,1
2006
2.355
6,2
2007
2.431
3,2
2008
2.409
-0,9
2009
2.481
3,0
2010
2.420
-2,5
2011
2.569
6,2
2012
2.533
-1,4
2013
2.474
-2,3
2014
2.444
-1,2
Font: Generalitat de Catalunya.
L’any 2010, els efectius del Cos de Bombers de la Generalitat24 són
gairebé de 2.500 i estan en funcionament 169 parcs. El nombre màxim
d’efectius s’assoleix l’any 2011 amb 2.569 bombers. A partir de 2012,
aquest nombre disminueix com a conseqüència de la suspensió de les
convocatòries d’accés al cos. L’any 2014 el nombre d’efectius és de
2.444.
Quadre 8.3. Evolució del nombre de parcs de bombers i comissaries en
funcionament. INT
Parcs de bombers
Comissaries
2006
177
62
2007
180
78
2008
180
88
2009
173
92
2010
169
90
2011
161
90
2012
158
92
2013
156
92
Font: Generalitat de Catalunya.
No s’inclouen els bombers en pràctiques. Tampoc s’inclouen els bombers
voluntaris, que no formen part de la plantilla del Cos de Bombers de la Generalitat.
24
213
Monografies. 20 2016
8.3.
Evolució de la despesa total
Entre els anys 2003 i 2014 la despesa total del Departament d’Interior
té un increment del 114,8% (599 milions).
Fins a l’any 2008 els increments de despesa són superiors al 10% anual
(l’any 2004 i 2007 són superiors al 20%), com a conseqüència del
ràpid desplegament del Cos de Mossos d’Esquadra, però també pel
creixement del Cos de Bombers.
Gràfic 8.3. Evolució de la despesa. INT
1.400
0,70
1.200
0,60
1.000
0,50
800
0,40
600
0,30
400
0,20
200
0,10
0,00
0
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE
L’any 2010, tot i les mesures transversals en matèria retributiva, la
despesa continua creixent per la necessitat de seguir incorporant
efectius i no és fins l’any 2011 que es comença a reduir com a resultat
de les mesures aplicades sobre les despeses de funcionament i
d’inversió.
L’ajust més important de la despesa es produeix l’any 2012, amb una
caiguda del 4,9%, per l’efecte combinat de la reducció de les
retribucions del personal equivalent a l’import d’una paga
extraordinària, del menor increment del nombre d’efectius i de l’estalvi
en les despeses de funcionament.
L’any 2014, l’ajust de la despesa s’explica bàsicament per la reducció de
les despeses de funcionament, però també per una lleugera disminució
del nombre d’efectius dels cossos específics.
214
Monografies. 20 2016
2014
Quadre 8.4. Evolució de la despesa. INT
2003
MEUR
522
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,34
2004
636
114
21,8
0,39
2005
729
94
14,7
0,42
2006
806
77
10,6
0,42
2007
969
163
20,2
0,48
2008
1.107
138
14,3
0,53
2009
1.205
98
8,9
0,60
2010
1.264
58
4,8
0,62
2011
1.217
-47
-3,7
0,61
2012
1.157
-60
-4,9
0,59
2013
1.149
-7
-0,6
0,59
2014
1.121
-28
-2,4
0,57
2003-2010
-
742
142,1
-
2010-2014
-
-142
-11,3
-
2003-2014
-
599
114,8
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
El gràfic 8.4 i el quadre 8.5 mostren l’evolució de les despeses
liquidades del Departament d’Interior per habitant, tant en termes
nominals com reals. En termes reals la despesa per habitant passa de
78 euros el 2003 a 115 euros el 2014, que representa un increment del
48%. L’any 2010 la despesa per habitant assoleix el nivell màxim amb
137 euros. En termes reals, la despesa per habitant de 2014 se situa en
nivells similars a l’any 2007.
Gràfic 8.4. Despesa total per habitant. INT
180
160
140
120
100
80
60
40
20
0
2003
2004
2005
EUR/habitant (nominal)
2006
Monografies. 20 2016
2008
EUR/habitant (real)
Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT.
215
2007
2009
2010
2011
2012
2013
2014
Quadre 8.5. Despesa total per habitant. INT
(EUR per habitant)
Nominal
Real
2003
78
78
2004
93
90
2005
104
96
2006
113
102
2007
134
116
2008
150
128
2009
161
135
2010
168
137
2011
161
128
2012
153
117
2013
152
116
2014
149
115
% de variació 2003-2010
116
76
% de variació 2010-2014
-11
-16
% de variació 2003-2014
91
48
Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT.
8.3.1.
Remuneracions del personal
Les despeses de remuneracions del personal per a l’any 2014 són de
936 milions, que representen el 83,5% de la despesa total del
Departament. Aquestes despeses inclouen les remuneracions del Cos
de Mossos d’Esquadra, del Cos de Bombers de la Generalitat i del
personal d’administració i serveis.
Per a l’any 2014, les despeses de personal del Cos de Mossos
d’Esquadra representen el 80,6% de les remuneracions totals, mentre
que el personal del Cos de Bombers i el personal d’Administració
representen el 13,6% i el 5,8%, respectivament.
L’any 2003, aquestes despeses són de 365 milions i s’incrementen un
169,2% (617 milions) fins a assolir una despesa de 982 milions l’any
2010, com a conseqüència del creixement de la plantilla de personal
del Cos de Mossos d’Esquadra i del Cos de Bombers, com també per
l’increment de les retribucions d’ambdós col·lectius.
216
Monografies. 20 2016
Gràfic 8.5. Remuneracions del personal. INT
1.200
0,60
1.000
0,50
800
0,40
600
0,30
400
0,20
200
0,10
0
0,00
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE
Entre 2010 i 2014, aquestes despeses es redueixen un 4,6% (-45
milions), però en el cas del Departament d’Interior, l’ajust és molt
inferior a la d’altres àmbits, perquè, tot i l’aplicació de les mesures
transversals de contenció de la despesa en matèria de personal a partir
de 2010, tant per part de l’Administració General de l’Estat com de la
pròpia Generalitat, els cossos específics del Departament segueixen
incrementant dotacions fins a l’any 2012.
Quadre 8.6. Remuneracions del personal. INT
2003
MEUR
365
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,24
2004
431
66
18,2
0,26
2005
499
68
15,7
0,28
2006
582
84
16,8
0,31
2007
710
128
22,0
0,35
2008
828
118
16,6
0,40
2009
947
119
14,3
0,47
2010
982
35
3,7
0,48
2011
985
4
0,4
0,49
2012
947
-39
-3,9
0,48
2013
946
-1
-0,1
0,49
2014
936
-9
-1,0
0,48
2003-2010
-
617
169,2
-
2010-2014
-
-45
-4,6
-
2003-2014
-
572
156,8
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
217
Monografies. 20 2016
2014
Durant el procés de consolidació fiscal, el pes de la reducció de la
despesa de personal recau bàsicament en el personal d’Administració,
que ha disminuït un 24,8% (-18 milions), seguit de les retribucions del
Cos de Bombers, que es redueixen un 12,7% (-19 milions). Les despeses
per remuneracions del personal dels Mossos d’Esquadra es minoren un
1,2% (-8 milions), per l’augment del nombre d’efectius.
Com es pot veure en el gràfic 8.6, l’evolució del nombre d’efectius dels
cossos operatius de mossos i bombers. Els primers augmenten un 80%
en tot el període i els segons un 15%.
Gràfic 8.6. Evolució del nombre d'operatius. INT
20.000
18.000
16.000
Nombre d'efectius
14.000
12.000
10.000
8.000
6.000
4.000
2.000
0
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014
mossos
bombers funcionaris
Font: Generalitat de Catalunya
Remuneracions del Cos de Mossos d’Esquadra
L’any 2014, la despesa liquidada en remuneracions del personal del
Cos de Mossos d’Esquadra és de 754 milions, que representa el 80,6%
de la despesa total del personal del Departament.
L’any 2003 aquesta despesa és de 209 milions i s’incrementa un
265,3% fins a assolir 763 milions l’any 2010. En canvi, entre 2010 i
2014 es redueix un 1,2%. Actualment aquesta despesa representa més
del triple respecte el 2003.
Aquesta evolució s’explica pel creixement d’efectius derivat del
desplegament en el territori del Cos de Mossos d’Esquadra, per les
millores retributives aplicades durant tot el període i pel reforçament
de l’estructura de comandament del Cos. Així, la incorporació al Cos de
218
Monografies. 20 2016
nous mossos i les convocatòries de promoció interna per accedir a les
diferents escales de categoria professional i/o d’especialització
comporten un increment de la despesa de remuneracions per canvi de
categoria del personal (de mosso d’esquadra en pràctiques a mosso
d’esquadra de l’escala bàsica o de mosso d’esquadra de l’escala bàsica a
altres escales superiors).
Gràfic 8.7. Evolució de la despesa de remuneracions del personal del Cos
de Mossos d'Esquadra. INT
900
0,45
800
0,40
700
0,35
600
0,30
500
0,25
400
0,20
300
0,15
200
0,10
100
0,05
0
0,00
2003 2004 2005
MEUR
% PIB
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
Font: Generalitat de Catalunya i INE
Entre 2003 i 2010, la despesa d’aquest personal creix com a
conseqüència de l’increment del nombre d’efectius del cos (68,6%) i de
millores retributives que afecten als complements específics, amb un
impacte en el salari total del 30% de mitjana entre 2006-2010.
Entre 2010 i 2014, el nombre de Mossos d’Esquadra presenta un
increment molt més moderat (7,1%). Entre 2010 i 2012, el nombre
d’efectius continua creixent per la incorporació de noves promocions
de mossos d’esquadra, però entre 2012 i 2014, el nombre d’operatius es
comença a reduir en un 0,8% per la suspensió de la convocatòria de
places de nou accés a partir de 2012. Això explica que les
remuneracions del personal es redueixin un 1,2% (-9 milions) durant
aquests anys.
219
Monografies. 20 2016
2014
Quadre 8.7. Despesa de remuneracions del personal del Cos de Mossos
d'Esquadra. INT
2003
MEUR
209
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,14
2004
250
41
19,7
0,15
2005
295
45
17,9
0,17
2006
436
141
47,9
0,23
2007
543
107
24,6
0,27
2008
639
95
17,5
0,31
2009
728
90
14,0
0,36
2010
763
35
4,8
0,38
2011
774
11
1,4
0,39
2012
751
-23
-2,9
0,38
2013
759
8
1,0
0,39
2014
754
-5
-0,6
0,38
2003-2010
-
554
265,3
-
2010-2014
-
-9
-1,2
-
2003-2014
-
546
261,1
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
El gràfic 8.8 mostra com la despesa de remuneracions del personal del
Cos de Mossos d’Esquadra evoluciona amb increments molt més forts
que el nombre d’efectius i, per tant, s’observa com les millores
retributives han tingut un major impacte en la despesa.
Gràfic 8.8. Evolució de la despesa de remuneracions del personal i del
nombre d'efectius del Cos de Mossos d'Esquadra. INT
(Índex 2003=100)
400
350
300
250
200
150
100
50
0
2003
2004
2005
Despesa personal
Font: Generalitat de Catalunya
220
Monografies. 20 2016
2006
2007
Nombre d'efectius
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
Del creixement total de la despesa d’aquest personal, el 70% s’explica
pels increments retributius i el 30% pel creixement d’efectius del Cos.
Remuneracions del Cos de Bombers
L’any 2014 la despesa liquidada en remuneracions del Cos de Bombers
ha estat de 127 milions i representa l’11,4% de la despesa total del
personal del Departament.
S’ha de tenir en compte que les despeses de personal de bombers no
inclou la despesa pels serveis prestats pels bombers voluntaris, que no
són personal propi del Departament i que té impacte en les despeses
corrents de béns i serveis.
L’any 2003 les remuneracions del Cos de Bombers són de 60 milions i
s’incrementen un 141,6% fins a assolir 146 milions l’any 2010. A partir
d’aquest any i fins al 2014 aquesta despesa es redueix un 12,7%.
Actualment representa més del doble de la despesa de 2003.
Durant el període 2003-2010, el creixement de les despeses de
personal de bombers és degut a l’augment dels efectius, que creixen un
14% en aquests anys, i a l’increment generalitzat dels complements
específics entre 2006-2010, que tenen un impacte en el salari total del
26% de mitjana.
Gràfic 8.9. Evolució de la despesa de remuneracions del personal del Cos
de Bombers. INT
160
0,08
140
0,07
120
0,06
100
0,05
80
0,04
60
0,03
40
0,02
20
0,01
0,00
0
2003 2004 2005
MEUR
% PIB
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
Font: Generalitat de Catalunya i INE
En el procés de consolidació, la despesa del Cos de Bombers
disminueix 19 milions. Si bé l’any 2011 s’incorporen nous bombers al
221
Monografies. 20 2016
2013
2014
Cos, passant de 2.420 efectius l’any 2010 a 2.569 l’any 2011, entre 2012
i 2014, amb la suspensió de les convocatòries d’accés, es redueix la
plantilla un 4,9%, que comporta alhora una reducció de la despesa de
personal del 12,7%.
Quadre 8.8. Despesa de remuneracions del personal del Cos de Bombers. INT
2003
MEUR
60
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,04
2004
66
5
8,8
0,04
2005
72
6
9,5
0,04
2006
109
37
52,1
0,06
2007
125
15
13,9
0,06
2008
136
11
8,9
0,06
2009
149
14
10,0
0,07
2010
146
-3
-2,3
0,07
2011
146
0
-0,3
0,07
2012
139
-6
-4,2
0,07
2013
131
-8
-5,9
0,07
2014
127
-4
-2,9
0,06
2003-2010
-
86
141,6
-
2010-2014
-
-19
-12,7
-
2003-2014
-
67
110,8
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
El gràfic 8.10 mostra l’evolució de la despesa de personal del Cos de
Bombers i l’evolució del nombre d’efectius durant els anys 2003 i 2014.
Com es pot observar la despesa de personal de bombers presenta taxes
de creixement més elevades que el nombre d’efectius, especialment a
partir de 2005, com a conseqüència de l’augment de les retribucions.
Així, el 86% del creixement de la despesa s’explica pels increments
retributius i el 14% per l’augment del nombre d’efectius.
222
Monografies. 20 2016
Gràfic 8.10. Evolució de la despesa de remuneracions del personal i del
nombre d'efectius del Cos de Bombers. INT
(Índex 2003=100)
300
250
200
150
100
50
0
2003
2004
2005
Despesa personal
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
Nombre d'efectius
Font: Generalitat de Catalunya
8.3.2.
Despeses corrents de béns i serveis
L’any 2014 les despeses corrents de béns i serveis són de 165 milions i
representen el 14,7% del total de despesa.
Aquestes despeses fan referència a les despeses de funcionament dels
centres de treball, que inclouen entre d’altres els consums, els serveis
informàtics, les despeses d’equipament dels cossos operatius (vestuari,
vehicles i mitjans aeris i materials per als cossos de Mossos d’Esquadra
i Bombers).També s’inclouen les despeses per drets de superfície d’una
part de les comissaries construïdes per al desplegament dels Mossos
d’Esquadra, en total 28 comissaries en diversos municipis de
Catalunya. Aquests drets de superfície són un sistema de finançament
estructurat d’inversions que consisteix en la construcció de l’obra i
l’explotació per un tercer i la constitució d’un dret de superfície en
favor de la Generalitat, que paga un cànon en concepte d’arrendament
al llarg del temps un cop l’equipament entra en funcionament.
Aquestes despeses no tenen, per tant, un impacte pressupostari en les
despeses d’inversions reals, sinó que comporten una despesa corrent.
Per a l’any 2014, les despeses de l’àmbit informàtic representen el
28,4% (47 milions) del total de les despeses corrents de béns i serveis.
En aquest concepte s’inclouen els sistemes d’informació per a la
coordinació dels serveis i cossos de seguretat i d’emergències i que es
concreta en una xarxa de telecomunicacions unificada (RESCAT).
223
Monografies. 20 2016
2013
2014
Les despeses de rènting de vehicles i les despeses dels mitjans aeris
representen el 25,5% del total de despeses corrents de béns i serveis,
amb 30 milions i 12 milions, respectivament.
La despesa en drets de superfície representa el 19% de les despeses
corrents de béns i serveis del 2014, amb 31 milions i inclou tant la
despesa de drets de superfície constituïts amb empreses superficiàries
privades com els constituïts amb l’entitat pública Infraestructures de la
Generalitat de Catalunya.
La resta de despeses fan referència principalment a despeses de
consums i combustibles (21 milions), conservació d’edificis i de
materials de transports (7 milions), vestuari i altres equipaments per
als cossos operatius (4 milions), serveis de neteja i sanejament dels
centres (6 milions), entre d’altres.
Gràfic 8.11. Despeses corrents de béns i serveis. INT
250
0,12
0,10
200
0,08
150
0,06
100
0,04
50
0,02
0,00
0
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE
Durant tot el període, en conjunt, aquestes despeses creixen un 63,9%,
64 milions en termes absoluts.
L’any 2003 aquestes despeses són de 100 milions i s’incrementen un
129% fins a assolir un import de 230 milions el 2010. Durant els anys
2003-2010, l’increment de la despesa (129 milions) és conseqüència
del desplegament del Cos de Mossos d’Esquadra en el territori i del
creixement del nombre de comissaries, així com l’increment del
nombre de bombers i de parcs de bombers en funcionament.
Entre 2010 i 2014 les despeses corrents de béns i serveis es redueixen
65 milions, xifra que representa una reducció del 28,4%, com a
224
Monografies. 20 2016
2014
resultat, per una banda, de la contenció de necessitats i la modificació
de contractes, molts d’ells grans contractes de caràcter pluriennal que
s’han renegociat (negociació de preus a la baixa, refinançaments, etc) i,
per una altra, del traspàs de les despeses de governança i connectivitat
de l’àmbit d’informàtica amb CTTI al Departament d’Empresa i
Ocupació (7 milions).
Quadre 8.9. Despeses corrents de béns i serveis. INT
2003
MEUR
100
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,07
2004
125
24
24,2
0,08
2005
131
6
4,8
0,07
2006
155
25
18,9
0,08
2007
168
12
8,0
0,08
2008
188
20
12,0
0,09
2009
198
11
5,8
0,10
2010
230
31
15,8
0,11
2011
195
-34
-15,0
0,10
2012
187
-8
-4,1
0,10
2013
180
-7
-3,8
0,09
2014
165
-16
-8,7
0,08
2003-2010
-
129
129,0
-
2010-2014
-
-65
-28,4
-
2003-2014
-
64
63,9
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Així, les despeses que més s’ajusten en termes absoluts són les de
l’àmbit informàtic, que disminueixen 20 milions (-30%), ja que passen
de 67 milions l’any 2010 a 47 milions l’any 2014, dels quals 7 milions
és despesa traspassada al Departament d’Empresa i Ocupació. Les
despeses de rènting de vehicles es redueixen 4 milions (12,5%), les de
mitjans aeris 4 milions (25,7%) i la despesa de neteja 4 milions
(38,5%). Finalment, i com a mesura transversal de contenció de la
despesa, la supressió del Fons d’Acció Social i dels ajuts de menjar
comporta un estalvi d’11 milions.
8.3.3.
Transferències corrents
L’any 2014 les transferències corrents són de 17 milions d’euros.
Aquestes despeses inclouen les aportacions per transferències corrents
a les entitats adscrites al Departament, l’Institut de Seguretat Pública
de Catalunya i el Centre d'Atenció i Gestió de Trucades d'Urgència 112
225
Monografies. 20 2016
(CAT112). No rep recursos del Departament el Servei Català del
Trànsit, ja que és una entitat autònoma que s’autofinança amb els
ingressos propis de les multes.
Gràfic 8.12. Transferències corrents. INT
25
0,02
20
15
0,01
10
5
0
0,00
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE
L’any 2003 aquestes despeses són 18 milions i augmenten un 28,1%
fins assolir l’import de 24 milions l’any 2010.
Durant el procés de consolidació fiscal 2010-2014, aquestes es
redueixen en 7 milions, que representa una minoració del 27,6%. S’ha
de destacar que l’any 2012 aquestes aportacions es redueixen un 46,4%
respecte el 2011, com a conseqüència de la retenció d’una part molt
important de les transferències departamentals i l’aplicació de
romanents de tresoreria en les entitats.
Durant tot el període, la despesa es redueix un 7,2%, fins arribar als
nivells de despesa de 2003.
226
Monografies. 20 2016
2014
Quadre 8.10. Transferències corrents. INT
2003
MEUR
18
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,01
2004
18
-1
-5,0
0,01
2005
20
3
16,6
0,01
2006
16
-4
-21,8
0,01
2007
15
-1
-8,3
0,01
2008
17
2
13,3
0,01
2009
17
1
4,5
0,01
2010
24
6
36,3
0,01
2011
22
-1
-6,1
0,01
2012
12
-10
-46,4
0,01
2013
17
5
42,8
0,01
2014
17
0
0,8
0,01
2003-2010
-
5
28,1
-
2010-2014
-
-7
-27,6
-
2003-2014
-
-1
-7,2
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
8.3.4.
Inversions reals i transferències de capital
L’any 2014 les despeses d’inversions reals i transferències de capital
del Departament són de 3 milions, que corresponen principalment a
les despeses d’inversió. En aquest bloc de despesa s’inclouen també les
transferències de capital a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya i
al CAT 112.
L’any 2003, aquestes despeses són de 39 milions, mentre que l’any
2010 són de 29 milions. Això representa una reducció del 26,1%.
Durant el període de consolidació fiscal, la despesa es redueix un
88,6%.
S’ha de destacar que, malgrat que a l’any 2010 es produeix una
reducció significativa de la despesa respecte el 2003, entre els anys
2004 i 2008 té lloc la construcció de gran part de les comissaries del
desplegament del Cos de Mossos d’Esquadra i la construcció i reforma
de molts parcs de bombers. Per tant, en aquests anys es produeix un
important increment de les despeses d’inversió, bàsicament mitjançant
Infraestructures de la Generalitat de Catalunya.
227
Monografies. 20 2016
Gràfic 8.13. Inversions reals i transferències de capital. INT
90
0,05
80
0,04
70
60
0,03
50
40
0,02
30
20
0,01
10
0
0,00
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE
A partir de 2009 i en endavant, les despeses d’inversió es redueixen
considerablement, per la finalització del desplegament i l’ús d’altres
mecanismes alternatius de finançament d’inversions, com els drets de
superfície, que tenen impacte pressupostari en les despeses corrents i
no en les despeses d’inversions reals.
Quadre 8.11. Inversions reals i transferències de capital. INT
2003
MEUR
39
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,025
2004
63
24
62,3
0,039
2005
80
17
27,3
0,046
2006
53
-27
-33,8
0,028
2007
76
24
44,6
0,038
2008
75
-2
-2,0
0,036
2009
43
-32
-42,9
0,021
2010
29
-14
-33,2
0,014
2011
14
-15
-52,0
0,007
2012
10
-3
-23,7
0,005
2013
6
-4
-40,9
0,003
2014
3
-3
-47,4
0,002
2003-2010
-
-10
-26,1
-
2010-2014
-
-25
-88,6
-
2003-2014
-
-35
-91,6
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
228
Monografies. 20 2016
2014
8.4.
El resultat SEC de les entitats adscrites al Departament d’Interior
En aquest apartat s’analitza l’evolució del resultat no financer de les
entitats que cada any estan adscrites al Departament d’Interior d’acord
amb el sistema europeu de comptes (entitats APSEC).
L’any 2014, les tres entitats adscrites al Departament d’Interior formen
part de l’àmbit APSEC i per tant contribueixen amb el seu resultat al
dèficit de la Generalitat de Catalunya (el Servei Català de Trànsit,
l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya i el Centre d'Atenció i
Gestió de Trucades d'Urgència 112).
Tal i com es pot veure al gràfic 8.14, durant el període 2010-2014, en
conjunt, aquestes entitats presenten resultats positius i passen de 31
milions de superàvit l’any 2010 a 52 milions de superàvit l’any 2014.
Aquests resultats s’expliquen bàsicament pel resultat del Servei Català
del Trànsit, que presenta anualment superàvit en el tancament de
l’exercici.
L’any 2012 el resultat de les entitats té un superàvit de 19 milions,
menor al de la resta d’anys del període, com a conseqüència de la
incorporació de romanents de tresoreria per part de les entitats per
finançar la seva activitat en comptes de fer-ho mitjançant les
transferències i aportacions del Departament.
Gràfic 8.14. Resultat SEC de les entitats adscrites al
Departament. INT
70
60
50
40
30
20
10
0
2010
2011
2012
2013
2014
MEUR
Font: Intervenció General de l'Administració de l'Estat.
Entre 2010-2014, en termes acumulats, les entitats milloren el seu
resultat en 58 milions.
229
Monografies. 20 2016
Quadre 8.12. Resultat SEC de les entitats adscrites al Departament. INT
2010
MEUR
31
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
2011
53
22
71,6
2012
19
-34
-63,8
2013
58
38
198,4
2014
52
-5
-9,2
2010-2014
21
68,4
2010-2014 acumulat
58
-
Font: Intervenció General de l'Administració de l'Estat.
8.5.
Principals variacions de la despesa del Departament d’Interior i
quantificació de l’esforç de consolidació fiscal
En el quadre 8.13 es pot veure el resum de les principals variacions de
la despesa del Departament d’Interior en els dos períodes analitzats
per capítols de despesa.
Quadre 8.13. Principals variacions de la despesa. INT
2003-2010
MEUR
%
2010-2014
Índex
MEUR
%
2003-2014
Índex
MEUR
%
Índex
Remuneracions del personal
617
169
83
-45
-5
32
572
157
95
Despeses corrents de béns i serveis
129
129
17
-65
-28
46
64
64
11
5
28
1
-7
-28
5
-1
-7
0
Subtotal de despesa corrent
752
155
101
-117
-9
82
635
131
106
Inversions reals i transferències de capital
-10
-26
-1
-25
-89
18
-35
-92
-6
Despesa total
742
142
100
-142
-11
100
599
115
100
Transferències corrents
Font: Generalitat de Catalunya.
Entre 2003 i 2010 les despeses del Departament d’Interior augmenten
742 milions, que s’expliquen per:


230
Remuneracions del personal: l’increment del nombre d’efectius, el
desplegament de l’estructura de comandament del cos i les
millores retributives del cos de Mossos d’Esquadra i del Cos de
Bombers expliquen el 83% de l’augment de despesa (617 milions)
Despeses corrents de béns i serveis: l’augment del nombre de
comissaries pel desplegament del Cos de Mossos d’Esquadra i de
parcs de bombers i l’increment del nombre d’efectius comporta un
increment de les despeses d’estructura i de les necessitats de
recursos i mitjans materials pels cossos operatius, que representen
el 17% del creixement de la despesa total (129 milions)
Monografies. 20 2016


Transferències corrents: l’increment de les necessitats de formació
impartida per l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, com a
conseqüència del dimensionament dels cossos operatius, i l’impuls
de l’àmbit de les emergències de Catalunya amb l’entrada en
funcionament del CAT 112 l’any 2010, comporten un increment de
les despeses corrents d’aquestes entitats, que expliquen l’1% del
creixement de la despesa (5 milions)
Inversions reals i transferències de capital: l’ús dels mecanismes
estructurats de finançament d’inversions mitjançant els drets de
superfície permet reduir les despeses d’inversió i contribueixen en
un -1% en l’increment de la despesa total (-10 milions)
Entre 2010 i 2014 la despesa del Departament es redueix 142 milions.
L’ajust de la despesa s’explica per:




Despeses corrents de béns i serveis: la contenció de necessitats i la
renegociació de grans contractes permet ajustar les despeses
corrents, que representen el 46% de la reducció total (-65 milions)
Remuneracions del personal: les mesures estatals i autonòmiques
aplicades en matèria de personal comporten una disminució de la
despesa que explica el 32% de l’ajust total (-45 milions)
Inversions reals i transferències de capital: la finalització del
desplegament dels Mossos d’Esquadra permet reduir les
inversions, que representen el 18% del total de la reducció de les
despeses (-25 milions)
Transferències corrents: la suspensió de les convocatòries d’accés
al Cos de Mossos d’Esquadra i al Cos de Bombers, així com amb la
renegociació dels contractes de despesa recurrent permeten reduir
les despeses corrents de les entitats, que expliquen el 5% de la
reducció de la despesa (-7 milions)
En resum, en el període 2003-2014, el conjunt de la despesa augmenta
599 milions, com a conseqüència de:



231
Remuneracions del personal: el dimensionament dels cossos de
personal operatiu del Departament amb motiu del desplegament
del Cos de Mossos d’Esquadra i el creixement del Cos de Bombers
explica el 95% de l’increment de la despesa total del Departament
(572 milions)
Despeses corrents de béns i serveis: l’increment dels efectius i de
les comissaries i dels parcs de bombers en funcionament comporta
un creixement de les despeses d’estructura del Departament que
representa l’11% del creixement total (64 milions)
Transferències corrents: l’ajust de les necessitats de despesa
corrent de les entitats en el període de consolidació fiscal,
comporta que les transferències corrents de 2014 se situïn en
nivells de despesa similars a 2003, malgrat que l’any 2010 entra en
Monografies. 20 2016
funcionament el CAT112, i per tant no contribueixen a incrementar
la despesa (-1 milions)
Inversions reals i transferències de capital: les inversions basades
en mecanismes de finançament estructurat mitjançant la
constitució dels drets de superfície tenen impacte en les despeses
corrents i permeten reduir les inversions i compensar amb un -6%
el creixement de les despeses corrents (-35 milions)

Contribució a la consolidació fiscal de la Generalitat
Tal i com s’observa en el quadre 8.14, l’any 2014 el Departament
d’Interior redueix la despesa en 142 milions d’euros respecte l’any
2010, que juntament amb la millora del resultat de les entitats SEC de
21 milions, representa un ajust total de la despesa de 163 milions. En
aquest cas, l’ajust de la despesa es concentra especialment en els anys
2011 i 2012, amb una reducció de 107 milions respecte el 2010.
Gràfic 8.15. Composició de les variacions 2010-2014. INT
(MEUR)
20
0
2011
2012
2013
2014
-20
-40
-60
-80
Inversions reals i transferències de capital
Despeses corrents de béns i serveis
Despesa total
Transferències corrents
Remuneracions del personal
Font: Generalitat de Catalunya.
Quadre 8.14. Evolució de la despesa. INT
(MEUR)
Període de consolidació fiscal
2003
2010
2011
2012
2013
2014
Remuneracions del personal
365
982
985
947
946
936
Despeses corrents de béns i serveis
100
230
195
187
180
165
18
24
22
12
17
17
483
1.235
1.203
1.146
1.143
1.118
39
29
14
10
6
3
522
1.264
1.217
1.157
1.149
1.121
Variació interanual
-
-
-47
-60
-7
-28
Variació des de 2010
-
-
-47
-107
-115
-142
Variació acumulada des de 2010
-
-
-47
-154
-269
-411
Transferències corrents
Subtotal de despesa corrent
Inversions reals i transferències de capital
Despesa total
Font: Generalitat de Catalunya.
232
Monografies. 20 2016
En termes acumulats respecte 2010, la variació de la despesa entre
2010 i 2014 és de -411 milions. Addicionalment, durant aquests anys la
millora del resultat de les entitats APSEC del Departament és de 58
milions, especialment per la millora del resultat del Servei Català del
Trànsit, i per tant, en conjunt la contribució en el procés de
consolidació fiscal és de -470 milions en termes acumulats.
Quadre 8.15. Contribució a la consolidació. INT
(MEUR)
Variació acumulada despesa departament (a)
Variació acumulada resultat SEC entitats (b)
Contribució a la consolidació (a-b)
Font: Generalitat de Catalunya i Intervenció General de l'Administració de l'Estat.
233
Monografies. 20 2016
2010-2014
-411
58
-470
Departament d’Interior
Exercici 2014
1.121 MEUR
854 MEUR
154 MEUR
5%
94 MEUR
11 MEUR
8 MEUR
Seguretat ciutadana
Prevenció, extinció d’incendis i
salvaments
Direcció i administració generals
Protecció civil
Formació personal de seguretat
21.402
*% total departaments
17.172 Mossos d’Esquadra
2.444 Bombers
1.786 Resta de personal
Variació despesa 2003-2014 +114,8%
2003-2010
2010-2014
+742 MEUR
-142 MEUR
1
Contribució a l’increment 6%
Contribució a la reducció 3%
1
+617 MEUR Remuneracions del personal
-45 MEUR Remuneracions del personal
+134 MEUR Resta de despeses corrents
-72 MEUR Resta de despeses corrents
-10 MEUR Inversions i transf. capital
-25 MEUR Inversions i transf. capital
Principals mesures de consolidació
1

Mesures transversals en matèria de personal, però amb impacte moderat per l’increment
d’efectius i el desplegament de l’estructura de comandament de mossos d’esquadra i bombers.

Mesures d’eficiència en les despeses de funcionament mitjançant la renegociació de grans
contractes de caire pluriennals (rèntings i manteniment de vehicles, serveis de neteja als
edificis, etc)

Reducció de les transferències a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya i al CAT 112, tant
corrents com d’inversió

La finalització del desplegament dels cossos operatius permet la reducció de les inversions reals.
Contribució a l’increment/reducció de la despesa total dels departaments (consolidada amb SCS, ICS, ICASS i SOC).
234
Monografies. 20 2016
9.
Departament de Territori i
Sostenibilitat
En aquest capítol es descriu el procés de consolidació durant els
exercicis 2011, 2012, 2013 i 2014 de la despesa del Departament de
Territori i Sostenibilitat. L’anàlisi es fa a partir de les dades d’execució
de la despesa, de l’evolució dels ingressos finalistes i de l’evolució del
resultat de les entitats que depenen d’aquest Departament. Per situar
les decisions de despesa en un context temporal més ampli també
s’analitza l’evolució de la despesa entre 2003 i 2014.
En el primer punt es descriu el Departament de Territori i
Sostenibilitat l’any 2014, les competències, les entitats del sector públic
adscrites al Departament i la composició de la despesa. En el segon
punt s’explica el context amb l’evolució dels principals indicadors i els
canvis normatius que més han condicionat l’evolució de la despesa. En
el tercer es mostra l’evolució de la despesa de Territori i Sostenibilitat
entre 2003 i 2014 i s’analitza l’evolució de les principals partides de
despesa. En el quart punt es descriu l’evolució dels ingressos finalistes
que rep el Departament d’altres administracions i en el cinquè es
mostra l’evolució del resultat de les entitats en termes SEC. Finalment,
en el sisè punt es fa un resum de les principals variacions de la despesa
durant els dos períodes d’anàlisi 2003-2010 i 2010-2014 i es quantifica
l’esforç de consolidació fiscal fet per la Generalitat en l’àmbit de
Territori i Sostenibilitat des de l’exercici 2011 al 2014.
9.1.
Descripció del Departament de Territori i Sostenibilitat l’any 2014
Les competències
Les competències de la Generalitat en els àmbits de Territori i
Sostenibilitat estan detallades en els articles 117,137, 140, 144, 148, 149
i 169 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
La Generalitat té competències exclusives en:
a) Aigua i obres hidràuliques: en la gestió i planificació de l’aigua
superficial i subterrània de les conques hidrogràfiques
intracomunitàries que inclou, entre d’altres, la protecció
235
Monografies. 20 2016
d’ecosistemes aquàtics i terrestres, l’adopció de mesures
extraordinàries per garantir el subministrament en cas de
necessitat i la regulació de la concentració parcel·lària i les obres de
regatge.
b) Habitatge: en la planificació, ordenació, gestió, inspecció i control
de l’habitatge d’acord amb les necessitats socials i d’equilibri
territorial. També la promoció pública d’habitatge i la inspecció i el
control sobre la qualitat de la construcció.
c) Infraestructures del transport i de les comunicacions: en ports,
aeroports, heliports i altres infraestructures de transport al territori
de Catalunya sense la qualificació legal d’interès general. També en
la xarxa viària i en les infraestructures de titularitat de la
Generalitat de la xarxa ferroviària.
d) Obres públiques: en la planificació, construcció i finançament de les
obres públiques que s’executen al territori de Catalunya i no han
estat qualificades d’interès general ni afecten a una altra comunitat
autònoma.
e) Ordenació del territori i del paisatge: en l’establiment de directrius
d’ordenació i gestió del territori i del paisatge, en l’establiment i la
regulació de les figures de planejament territorial, de la protecció
d’espais naturals i de corredors biològics i, entre d’altres, en la
determinació de mesures de promoció de l’equilibri territorial,
demogràfic, socioeconòmic i ambiental.
f) Litoral: respectant el règim general de domini públic, en
l’establiment i regulació dels plans territorials d’ordenació i ús del
litoral i les platges, la gestió dels títols d’ocupació i en l’ús, la
regulació i la gestió econòmica del domini públic marítimoterrestre, entre d’altres.
g) Urbanisme: en la regulació del règim urbanístic del sòl, del règim
jurídic de la propietat del sòl i en l’establiment i regulació dels
instruments de planejament i gestió urbanística. També, entre
d’altres, en la protecció de la legalitat urbanística.
h) Transports: en transports terrestres de viatgers i mercaderies per
carretera, ferrocarril i cable que transcorrin íntegrament dins el
territori de Catalunya, amb independència de la titularitat de la
infraestructura.
La Generalitat té competències compartides amb l’Estat en:
a) Medi ambient: en les tasques de protecció, planificació ambiental o
236
Monografies. 20 2016
regulació de mesures de sostenibilitat ambiental. En la regulació
dels recursos naturals, en la gestió dels residus, en la contaminació
del sòl i del subsòl i atmosfèrica. En l’abocament en aigües
superficials i subterrànies, en l’autorització i seguiment de l’emissió
de gasos d’efecte hivernacle i en les mesures de protecció de les
espècies, entre d’altres.
b) Urbanisme: en el dret de reversió en les expropiacions
urbanístiques en el marc de la legislació estatal.
En matèria d’aigües i obres hidràuliques la Generalitat té competències
executives en el domini públic hidràulic i les obres d’interès general.
Correspon a la Generalitat l’establiment d’un servei meteorològic
propi, el subministrament d’informació meteorològica i climàtica, el
seguiment de les situacions meteorològiques de risc i la recerca en
aquest àmbit. També l’elaboració de la cartografia climàtica.
En matèria d’obres públiques la Generalitat participa en la planificació
i la programació de les obres qualificades d’interès general d’acord amb
el que disposa la legislació de l’Estat.
Per últim la Generalitat participa en diferents òrgans de gestió estatals,
intracomunitaris i supraautonòmics pel que fa a la planificació
hidrològica, a les infraestructures de transport situades a Catalunya i
de titularitat estatal o bé que comuniquin amb altres comunitats
autònomes. També col·labora amb altres autonomies per a la regulació
d’espais naturals que ultrapassen el territori català.
L’adscripció de les competències en matèria de Territori i Sostenibilitat
entre 2003 i 2014 ha anat variant amb les successives reorganitzacions
institucionals de la Generalitat de Catalunya. Des de 2003 fins al 2010
les competències en polítiques ambientals i sostenibilitat, qualitat
ambiental i habitatge les exerceix el Departament de Medi Ambient i
Habitatge.
Entre 2003 i 2010 el Departament de Territori i Sostenibilitat té
adscrita Gestió d’Infraestructurtes, SAU (GISA), entitat del sector
públic encarregada de projectar, construir, conservar, explotar i
promoure infraestructures i edificacions per encàrrec de la Generalitat.
La seva actuació és diversa i va des de la construcció de la xarxa
ferroviària a equipaments sanitaris, educatius, jutjats, comissaries, etc.
A partir de 2011 aquesta entitat s’adscriu al Departament d’Economia i
Finances i l’any 2012 s’integra a Infraestructures de la Generalitat de
Catalunya, SAU.
237
Monografies. 20 2016
Les entitats
L’any 2014 estan adscrites al Departament de Territori i Sostenibilitat
32 entitats del sector públic de la Generalitat:




Dues entitats autònomes administratives: Institut per al
Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE) i l’Institut
per al Desenvolupament i la Protecció de l’Alt Pirineu i Aran.
Nou entitats de dret públic: Ferrocarrils de la Generalitat de
Catalunya (FGC), l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), l’Agència de
Residus de Catalunya (ARC), Ports de la Generalitat, l’Institut
Català del Sòl (INCASOL), el Servei Meteorològic de Catalunya
(SMC), Infraestructures ferroviàries de Catalunya (IFERCAT),
l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC) i l’Institut Cartogràfic i
Geològic de Catalunya.
Nou societats mercantils: Equacat, SA; Centrals i Infraestructures
per a la Mobilitat i les Activitats Logístiques, SA (CIMALSA);
Cargometro Rail Transport, SA; Ecoparc de Residus Industrials,
SA; Terminal Intermodal de l’Empordà, SL; Aeroports Públics de
Catalunya, SLU; Autometro, SA; FGC Mobilitat, SA; i Vallter, SA.
Dotze consorcis: Consorci de l’Autoritat del Transport Metropolità
(CATM), Consorci Patronat de la Vall de Núria, Consorci Port de
Mataró, Consorci del Parc de l’Espai d’Interès Natural de Gallecs,
Consorci Port de Portbou, Consorci de l’Observatori del Paisatge,
Consorci del Transport Públic del Camp de Tarragona, Consorci del
Transport Públic de l’Àrea de Girona, Consorci del Transport Públic
de l’Àrea de Lleida, Consorci de l’Habitatge de Barcelona, Consorci
Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals i el Consorci de
l’Habitatge de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Composició de la despesa
La despesa del Departament de Territori i Sostenibilitat de l’any 2014
és de 1.517 milions que representa el 6,9% de la despesa
departamental i ocupa a 1.782 persones. Aquesta despesa es destina a:






238
el 27,8% al programa de Carreteres
el 24,4% al programa d’Infraestructures ferroviàries
el 19,5% al programa de Suport al transport públic de viatgers,
el 11,9% al programa d’Habitatge
el 5,8% al programa de Direcció i administració generals,
l’10,6% a la resta de programes del Departament. Entre d’altres,
Barris i nuclis antics (45,1 milions), Cicle de l’aigua (14,2 milions),
Cartografia, geologia i geofísica (14,2 milions) i Aeroports i
transport aeri (13,3 milions), ,
Monografies. 20 2016
Gràfic 9.1. Composició de la despesa per programes 2014. TES
Carreteres, 422 MEUR, 27,8%
Infraestructures ferroviàries, 370 MEUR, 24,4%
Suport al transport públic de viatgers, 296 MEUR, 19,5%
Habitatge, 180 MEUR, 11,9%
Direcció i administració generals, 88 MEUR, 5,8%
Altres programes, 161 MEUR, 10,6%
Font: Generalitat de Catalunya.
Per naturalesa econòmica (capítols) la despesa es distribueix:






el 56,7% són transferències corrents,
el 19,8% són transferències de capital,
l’10,8% inversions reals,
el 5,8% són despeses en aportacions de capital,
el 4,2% són les remuneracions de personal, i
el 2,6% restant són les despeses corrents de béns i serveis
Gràfic 9.2. Composició de la despesa per capítols 2014. PRE
Remuneracions del personal, 64 MEUR, 4,2%
Despeses corrents de béns i serveis, 39 MEUR, 2,6%
Transferències corrents, 861 MEUR, 56,7%
Inversions reals, 163 MEUR, 10,8%
Transferències de capital, 301 MEUR, 19,8%
Aportacions de capital i préstecs, 88 MEUR, 5,8%
Font: Generalitat de Catalunya.
El Departament de Territori i Sostenibilitat és eminentment inversor, i
l’elevat pes de les transferències corrents en la seva despesa és
conseqüència de la inversió feta en el passat amb mètodes de
finançament estructurats que han generat pagaments periòdics. Per
tant, una part de la despesa corrent també es destina a finançar
inversió.
El 62,4% de la despesa del Departament es transfereix a les entitats del
sector públic per diferents capítols de despesa el que indica que gran
part de les competències del Departament les desenvolupa a través de
les seves entitats.
239
Monografies. 20 2016
Gràfic 9.3. Distribució de la despesa del Departament. TES
Transferències i aportacions a entitats SP, 946 MEUR, 62,4%
Departament, 571 MEUR, 37,6%
Font: Generalitat de Catalunya.
9.2.
El context
L’evolució de la despesa del Departament de Territori i Sostenibilitat
està marcada per les decisions d’inversió, tant amb finançament
directe com amb finançaments estructurats a través de les
col·laboracions público privades, en una època de boom econòmic on
l’accés al crèdit era fàcil tant pel sector públic com pel sector privat.
Així les inversions licitades entre 2003 i 2010 han fet augmentar tant
la despesa corrent, per l’entrada en funcionament de noves
infraestructures, com els pagaments diferits de les inversions fetes amb
finançaments estructurats, dificultant el procés de consolidació fiscal
perquè es redueix el marge de discrecionalitat de la despesa.
Entre 2003 i 2010 el Departament ha finançat 6.166 milions d’inversió
amb sistemes de finançament estructurats que comporten
compromisos de despesa sobre exercicis futurs25, una de les més
emblemàtiques és la construcció de la Línia 9 de metro de Barcelona.
A tall d’exemple, entre 2003 i 2013 la Generalitat inverteix en 456
kilòmetres de carreteres, dels quals el 67% són kilòmetres d’autovia
construïts durant aquest període com l’eix Diagonal i el desdoblament
de l’eix transversal, entre d’altres.
Actualment a Catalunya hi ha 455 depuradores en servei, 87
depuradores més que l’any 2009, 66 de les quals s’han posat en
funcionament durant el període de crisi econòmica, entre 2010 i 2014.
25 Vegeu capítol 17 sobre la inversió del conjunt del sector públic i els mecanismes de
finançament estructurats.
240
Monografies. 20 2016
D’entre les principals obres dutes a terme durant aquest període
destaca la complementació de la connexió entre les ETAP’s d’Abrera i
Cardedeu (258 milions) i la construcció de la dessaladora de l’Àrea
Metropolitana de Barcelona (254 milions) així com les actuacions de
sanejament d’aigües que ha dut a terme l’ACA en el marc del Programa
de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes (PSARU).
Més enllà de les decisions d’inversió, també hi ha hagut canvis
demogràfics, socioeconòmics i normatius que han condicionat
l’activitat del Departament i l’evolució de la seva despesa.
En l’àmbit del transport de viatgers, entre 2004 i 2013, el nombre de
viatges en transports públics augmenta un 4,3%, passant dels 915 als
955 milions de viatges. L’augment es produeix fins a l’any 2010, amb
un creixement del nombre de viatges del 7%, principalment pels
viatges en ferrocarrils (+8,7%) tot i que els viatges en bus també
augmenten (+4%). A partir de 2011, amb la crisi econòmica el nombre
de viatges en transports públics es redueix un 2,4%.
Les sol·licituds de pisos de protecció oficial augmenten
considerablement, l’any 2011 l’Agència de l’Habitatge de Catalunya
atén 61.721 sol·licituds de pisos de protecció oficial, tres anys després el
2014 n’atén 75.513.
Pel que fa a la construcció d’habitatge de protecció oficial, els canvis
normatius més importants es produeixen l’any 2004 amb l’aprovació
de la Llei d’urbanisme i el 2007 amb el Decret Llei 1/2007 de les Àrees
Residencials i Estratègiques. L’aprovació d’aquestes dues normes dóna
lloc a un període de molta activitat que es tradueix en la construcció de
56.535 habitatges en règim de protecció oficial entre 2003 i 2014. El
sector públic i les entitats sense finalitat de lucre construeixen el 69%
dels habitatges en règim de protecció oficial, la resta va a càrrec de
promotors privats.
Un altre canvi normatiu amb impacte pressupostari sobre la despesa
del Departament és la Llei 2/2004 de millora de barris, àrees urbanes i
viles que requereixen una atenció especial i el 7 de setembre d’aquest
mateix any s’aprova el Decret 369/2004 que la desenvolupa. Aquesta
llei té per objecte la rehabilitació integral dels barris que requereixen
una atenció especial per evitar riscos i per millorar les condicions dels
ciutadans residents en aquestes àrees. La llei s’articula amb la creació
d’un fons a disposició dels ajuntaments que serveix per finançar
projectes d’intervenció integral que tinguin per objectiu la millora
urbanística, social i econòmica d’aquests barris. La contribució al
finançament de les actuacions resoltes per part de la Generalitat o els
seus ens vinculats, s’estableix en cada cas i pot representar com a
mínim el 50% i com a màxim el 75% del pressupost global del projecte,
241
Monografies. 20 2016
d’acord amb els criteris que es determinin en cada convocatòria. La
primera convocatòria va ser el 2004 i la darrera el 2010, en aquestes 7
convocatòries s’han aprovat 29 projectes que afecten a 28 municipis i
ha comportat una despesa de 517 milions fins el 2014.
L’any 2012, seguint el principi de corresponsabilitat en el procés de
consolidació fiscal, que implica que l’esforç de la Generalitat ha d’anar
acompanyat de l’esforç de la resta d’agents, entre ells els usuaris dels
serveis públics, s’aprova, a través de la Llei d’acompanyament del
pressupost26, un increment del cànon de l’aigua, que permetrà
augmentar el superàvit de l’ACA i facilitar el retorn del deute. Aquest
mateix any el Consorci de l’Autoritat del Transport Metropolità
anuncia un augment de la Tarifa Mitjana Ponderada (TMP) per al
conjunt del sistema d’un 7,88%.
9.3.
Evolució de la despesa total
Entre 2003 i 2014 la despesa del Departament augmenta un 64%,
passant dels 920 milions de 2003 als 1.517 milions de 2014.
Atenent al gràfic 9.4 s’observa com la despesa augmenta dels anys
2003 a 2006 i, es redueix el 2007 per les retencions de crèdit que
s’apliquen a finals d’aquest any per a compensar la caiguda en la
recaptació de l’Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics
documentats. L’any 2008 la despesa torna a créixer i, el 2009
s’assoleix el nivell màxim de despesa de tot el període amb 2.085
milions d’euros. L’any 2010 la despesa es redueix per les mesures
aplicades per l’Estat i la Generalitat per compensar la caiguda dels
ingressos i, a partir de 2011 l’evolució de la despesa respon al procés de
consolidació fiscal, que finalitza l’any 2014 moment en què s’observa
un repunt en la despesa.
26 Veure la Llei 5/2012, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de
l’impost sobre estades en establiments turístics
242
Monografies. 20 2016
Gràfic 9.4. Evolució de la despesa. TES
2.500
1,20
1,00
2.000
0,80
1.500
0,60
1.000
0,40
500
0,20
0
0,00
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Quadre 9.1. Evolució de la despesa. TES
2003
MEUR
912
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,60
2004
1.092
180
19,8
0,67
2005
1.404
311
28,5
0,80
2006
1.635
232
16,5
0,86
2007
1.566
-69
-4,2
0,77
2008
2.023
457
29,2
0,97
2009
2.085
62
3,0
1,03
2010
1.894
-191
-9,2
0,93
2011
1.838
-56
-2,9
0,92
2012
1.581
-258
-14,0
0,81
2013
1.428
-153
-9,7
0,74
2014
1.517
89
6,2
0,77
2003-2010
-
982
107,8
-
2010-2014
-
-377
-19,9
-
2003-2014
-
606
66,4
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
En termes reals, durant aquests dotze anys, la despesa per habitant
passa de 136 euros a 155 euros, amb un increment del 14,3%. L’any
2009 és l’exercici amb una despesa per habitant més elevada (234
euros). El procés de consolidació fiscal ha situat la despesa del
Departament a nivells de 2004.
243
Monografies. 20 2016
2014
Gràfic 9.5. Despesa total per habitant. TES
300
250
200
150
100
50
0
2003
2004
2005
EUR/habitant (nominal)
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
EUR/habitant (real)
Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT.
Quadre 9.2. Despesa total per habitant. TES
(EUR per habitant)
Nominal
Real
2003
136
136
2004
160
155
2005
201
186
2006
229
206
2007
217
187
2008
275
233
2009
279
234
2010
252
205
2011
244
194
2012
209
160
2013
189
145
2014
202
155
% de variació 2003-2010
85
51
% de variació 2010-2014
-20
-24
% de variació 2003-2014
48
14
Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT.
En els següents apartats es descriuran les principals partides que
determinen aquesta evolució.
244
Monografies. 20 2016
2013
2014
9.3.1.
Transferències corrents
La despesa del Departament en transferències corrents inclou les
transferències a agents que actuen en els àmbits d’infraestructures,
transport i habitatge, ja siguin entitats del sector públic, empreses
privades o famílies i institucions sense finalitat de lucre.
L’any 2014 s’hi destinen 861 milions d’euros que representa el 56,7%
de la despesa total del Departament.
Entre 2003 i 2014 la despesa en transferències corrents augmenta en
682 milions d’euros, passant de destinar-hi 178 milions a destinar-ne
861 milions. Durant aquest període la despesa gairebé es multiplica per
cinc i el seu pes sobre el PIB s’ha quadruplicat. El seu creixement és
sostingut durant els dotze anys d’anàlisi i és l’únic capítol de despesa
que augmenta durant el procés de consolidació fiscal.
Gràfic 9.6. Transferències corrents. TES
1.000
0,50
900
0,45
800
0,40
700
0,35
600
0,30
500
0,25
400
0,20
300
0,15
200
0,10
100
0,05
0
0,00
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Entre 2003 i 2010 les transferències augmenten en 427 milions
d’euros, a raó d’un creixement anual acumulat del 19,1%. Destaquen els
augments de despesa de 2005 i 2006 per la major transferència
corrent a l’ATM i, el 2006 també per la despesa dels contractes
programa en transport de viatgers, en bonificació de peatges i en ajuts
a famílies per habitatge.
A partir de 2010 i fins a 2014 la despesa segueix creixent, si bé ho fa a
un ritme menor que en el període anterior (al 9,2% anual acumulat).
245
Monografies. 20 2016
2014
Com es veurà, no totes les despeses en transferències augmenten, però
les que si que ho fan són les vinculades amb compromisos adquirits en
anys anteriors, com són:





La transferències corrents a IFERCAT que es destinen a finançar els
pagaments estructurats derivats de la construcció de les estacions i
altres instal·lacions associades a la Línia 9 de metro
La despesa en peatges a l’ombra que serveixen per a pagar les
inversions en eixos viaris
La despesa per bonificacions de peatges
La transferència a l’Agència de l’habitatge
La transferència a l’ATM que es destina a finançar l’explotació i
gestió del transport ferroviari metropolità, entre els que s’inclou la
Línia 9 de metro
Quadre 9.3. Transferències corrents. TES
2003
MEUR
178
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,12
2004
187
9
4,9
0,12
2005
251
64
34,0
0,14
2006
354
103
41,0
0,19
2007
432
78
21,9
0,21
2008
488
56
13,0
0,23
2009
595
107
22,0
0,29
2010
605
10
1,7
0,30
2011
659
54
8,9
0,33
2012
673
15
2,2
0,34
2013
843
170
25,2
0,43
2014
861
18
2,1
0,44
2003-2010
-
427
239,0
-
2010-2014
-
256
42,2
-
2003-2014
-
682
382,2
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Tot seguit s’analitza l’evolució de les diferents partides que formen part
de les transferències corrents i expliquen l’evolució de la despesa.
Transferències corrents al Consorci de l’Autoritat del Transport Metropolità
(ATM)
L’ATM té per finalitat articular la cooperació entre les administracions
públiques titulars dels serveis i de les infraestructures del transport
públic col·lectiu de l’àrea de Barcelona i, la col·laboració amb les
administracions que hi estan compromeses des d’un punt de vista
financer o que són titulars de serveis propis o no traspassats.
246
Monografies. 20 2016
L’any 2014 el Departament destina 230 milions a l’ATM sent l’import
més gran de tot el període i la transferència més gran que fa el
Departament. Una part d’aquesta transferència es destina a pagar la
concessió per a l’ús del túnel de la Línia 9 i el seu funcionament.
Gràfic 9.7. Transferències corrents a ATM. TES
250
0,14
0,12
200
0,10
150
0,08
0,06
100
0,04
50
0,02
0
0,00
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Entre 2003 i 2014 les transferències a aquesta entitat creixen un
172,9%. La major part de l’augment de despesa es produeix entre 2003
i 2010 període en què aquesta despesa augmenta en 135 milions.
A partir de 2010 segueix augmentant però a un ritme molt inferior al
del període anterior. El 2012 és l’únic exercici en què la transferència a
l’ATM és redueix perquè en el marc del segon pla d’ajust de la
Generalitat s’aprova un augment en les tarifes del transport que
augmenta els ingressos de l’entitat i permet reduir la transferència del
Departament.
247
Monografies. 20 2016
2014
Quadre 9.4. Transferències corrents a ATM. TES
2003
MEUR
84
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,06
2004
95
10
12,4
0,06
2005
149
54
56,9
0,08
2006
180
31
21,1
0,09
2007
201
21
11,6
0,10
2008
194
-7
-3,5
0,09
2009
214
20
10,5
0,11
2010
219
5
2,2
0,11
2011
229
10
4,5
0,11
2012
202
-27
-11,6
0,10
2013
229
27
13,6
0,12
2014
230
1
0,3
0,12
2003-2010
-
135
159,5
-
2010-2014
-
11
5,1
-
2003-2014
-
146
172,9
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
L’augment de la transferència corrent a l’ATM entre 2010 i 2014 (11
milions) explica un 4% de l’increment de les transferències corrents
d’aquest Departament durant el procés de consolidació fiscal (256
milions)
Transferències corrents a Infraestructures Ferroviàries de Catalunya
(IFERCAT)
IFERCAT és l’ens públic que s’encarrega, entre d’altres projectes, de la
construcció i posada en funcionament de la Línia 9 de metro27.
L’activitat inversora d’IFERCAT s’inicia l’any 2004, si bé el
Departament comença a fer-li transferències nominatives a partir de
2009, any en què es posa en marxa la Línia 9 del metro i es comencen
a fer els pagaments estructurats.
Les transferències corrents a IFERCAT creixen al llarg de tot el
període, passant dels 12 milions el 2009 als 192 milions de 2014.
El 2014 aquesta despesa representa el 22,3% del total de les
27
Per a més informació veure l’apartat corresponent a aquesta entitat del punt 9.5.
248
Monografies. 20 2016
transferències del Departament. Els anys en què la transferència
corrent a IFERCAT augmenta més són el 2012 i el 2013.
Gràfic 9.8. Transferències corrents a IFERCAT. TES
250
0,12
0,10
200
0,08
150
0,06
100
0,04
50
0,02
0,00
0
2009
MEUR
2010
2011
2012
2013
2014
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Quadre 9.5. Transferències corrents a IFERCAT. TES
2009
MEUR
12
Variació (MEUR)
12
Variació (%)
-
% del PIB
0,01
2010
30
18
146,7
0,01
2011
58
28
91,8
0,03
2012
134
76
131,5
0,07
2013
219
85
63,3
0,11
2014
192
-27
-12,3
0,10
2003-2010
-
30
-
-
2010-2014
-
162
535,8
-
2003-2014
-
192
-
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
El creixement de la transferència corrent a IFERCAT explica un 63%
de l’augment de les transferències corrents del Departament durant el
procés de consolidació fiscal.
Transferències corrents a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC)
L’AHC neix l’any 2009 amb la finalitat de gestionar totes les polítiques
d’habitatge de la Generalitat de Catalunya de forma simple, àgil i
propera al ciutadà. Quan es crea l’AHC s’integra en el seu pressupost
l’entitat Administració, Promoció i Gestió, SA (en endavant, ADIGSA),
per aquest motiu es disposa d’una sèrie de transferències des de 2003.
249
Monografies. 20 2016
L’any 2014 la transferència a l’AHC és de 93 milions que representa el
9,7% de les transferències corrents del Departament.
Gràfic 9.9. Transferències corrents a l'Agència de l'Habitatge de Catalunya.
TES
120
0,06
100
0,05
80
0,04
60
0,03
40
0,02
20
0,01
0
0,00
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Durant el període analitzat la transferència a aquesta entitat creix en
70 milions d’euros, passant dels 23 milions de 2003 als 93 milions de
2014. Entre 2003 i 2010 aquesta despesa pràcticament es triplica fins
a assolir els 65 milions el 2010. A partir d’aquest any i fins el 2014 la
transferència a l’AHC segueix creixent, si bé a un ritme inferior al del
període anterior (en termes anuals acumulats el creixement és del
9,4% front al 16,1% de la primera etapa).
L’augment de despesa de l’any 2011 respon a la reestructuració de la
Secretaria d’Habitatge que, en part, queda absorbida per l’AHC.
250
Monografies. 20 2016
2014
Quadre 9.6. Transferències corrents a l'Agència de l'Habitatge de Catalunya.
TES
2003
MEUR
23
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,02
2004
10
-13
-56,6
0,01
2005
9
-1
-5,7
0,01
2006
14
4
47,6
0,01
2007
50
36
262,8
0,02
2008
56
6
12,0
0,03
2009
64
8
13,5
0,03
2010
65
1
2,0
0,03
2011
111
46
71,5
0,06
2012
94
-17
-15,2
0,05
2013
87
-7
-7,3
0,05
2014
93
5
6,1
0,05
2003-2010
-
42
183,9
-
2010-2014
-
28
43,1
-
2003-2014
-
70
306,2
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
L’evolució de les transferències a l’AHC entre 2010 i 2014 explica un
11% de l’increment de la despesa en transferències corrents d’aquest
Departament.
Transferències corrents destinades a pagar els peatges a l’ombra
Les concessions amb peatge a l’ombra són un model de col·laboració
público privat en què una empresa privada assumeix al seu risc i
ventura la construcció, finançament i explotació d’una infraestructura
pública. A canvi, quan la infraestructura es posa a disposició, la
Generalitat o entitat del seu sector públic abona un cànon a l’empresa
privada durant un període de temps determinat.
Aquest sistema de finançament de les inversions comença a utilitzar-se
l’any 2003 amb l’adjudicació de la construcció de l’eix viari del
Llobregat (C16). L’any 2005 s’adjudiquen 2 eixos viaris més (ReusAlcover i Maçanet de la Selva-Platja d’Aro), el 2006 s’adjudica l’eix
Centelles-Vic-Ripoll, el 2007 el desdoblament de l’eix transversal i
l’any 2009, amb l’eix Diagonal, es fa la última adjudicació amb aquest
sistema de finançament. Els primers pagaments dels cànons per
peatges a l’ombra són de 2006.
El 2014 Territori i Sostenibilitat destina 129 milions d’euros a pagar
peatges a l’ombra, que representa el 15% de totes les transferències del
Departament.
251
Monografies. 20 2016
Gràfic 9.10. Transferències corrents a peatges a l'ombra. TES
140
0,07
120
0,06
100
0,05
80
0,04
60
0,03
40
0,02
20
0,01
0,00
0
2006
MEUR
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
L’evolució d’aquesta despesa entre 2006 i 2014, amb un creixement de
127 milions, respon al ritme en què entren en funcionament els eixos
viaris finançats amb aquest sistema. La despesa de 2006 i 2007 es
correspon amb pagaments parcials de l’eix viari del Llobregat,
l’augment de despesa de 2008 és perquè es comença a pagar l’eix viari
del Llobregat i l’eix viari Reus-Alcover i el 2009 l’eix viari CentellesVic-Ripoll. L’any 2012 es comença a pagar l’Eix Diagonal i el 2013 el
desdoblament de l’eix transversal.
Quadre 9.7. Transferències corrents a peatges a l'ombra. TES
2006
MEUR
2
Variació (MEUR)
2
Variació (%)
-
% del PIB
0,001
2007
2
0
7,6
0,001
2008
27
25
ns
0,013
2009
37
10
36,5
0,018
2010
36
-1
-2,8
0,018
2011
40
4
11,1
0,020
2012
75
35
87,0
0,038
2013
101
26
34,6
0,052
2014
129
29
28,2
0,066
2003-2010
-
36
-
-
2010-2014
-
93
258,7
-
2003-2014
-
129
-
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
L’augment de la despesa en peatges a l’ombra durant el procés de
consolidació fiscal explica un 37% del creixement de les transferències
corrents del Departament.
252
Monografies. 20 2016
Transferències corrents per la bonificació de peatges
Quan una Administració aplica un descompte en els preus dels peatges
explícits (els que paguen directament els ciutadans) es preveu un
sistema per compensar a les entitats concessionàries afectades i
contrarestar l’impacte de la bonificació en els ingressos de l’entitat.
L’any 2014 la despesa en bonificacions de peatges és de 84 milions que
representa un 1,2% de la despesa en transferències corrents.
A Catalunya l’aplicació de descomptes en els peatges explícits comença
a aplicar-se l’any 1999 en què l’Estat estableix una rebaixa del 7% en
els peatges de les autopistes i fixa un sistema per a compensar a les
concessionàries a través de la Generalitat28. L’any 2012, en el marc de
les mesures de consolidació de l’Estat, es deroga la bonificació de
peatges29 i l’Administració General de l’Estat (en endavant, AGE) deixa
de transferir recursos a la Generalitat per aquest concepte. Atès el
decalatge temporal existent entre l’any a compensar i la transferència
de recursos a les concessionàries, la Generalitat rep recursos de l’Estat
per aquest concepte fins l’any 2014.
A partir de 2007 la Generalitat comença a aplicar descomptes propis
en els peatges d’autopistes i estableix sistemes de bonificació que es
tradueixen amb un augment de la despesa a partir de 2009.
En resum, l’evolució d’aquesta despesa respon d’una banda, al nombre
d’usuaris de les autopistes de cada any (element que determina
l’import a compensar), del moment en què es reben els recursos de
l’Estat i de l’establiment per part de la Generalitat de bonificacions
pròpies.
Durant els dotze anys d’anàlisi aquesta despesa augmenta en 44
milions d’euros, mostrant una evolució poc homogènia al llarg d’aquest
període.
Entre 2003 i 2008 es destinen de mitjana 40 milions a la bonificació
de peatges, sent el 2004 l’any en què aquesta despesa és menor (24
milions) i el 2007 més gran (50 milions). L’augment de despesa de
2009 s’explica perquè la Generalitat comença a pagar les bonificacions
Veure article 8 del Real Decreto Ley 6/1999, de 16 de abril, de Medidas Urgentes
de Liberalitzación e Incremento de la Competencia.
29 Veure la disposició derogatòria úniva del Real Decreto-ley 20/2012, de 13 de julio,
de medidas para garantizar la estabilidad presupuestaria y de fomento de la
competitividad.
28
253
Monografies. 20 2016
de peatges pròpies.
L’any 2010 l’Estat envia a la Generalitat els recursos per a la
bonificació de peatges a finals de desembre i la despesa no es pot
comptabilitzar fins l’any següent, aquest retard explica perquè la
despesa d’aquest any és menor.
Gràfic 9.11. Transferències corrents per la bonificació de peatges. TES
90
0,05
80
0,04
70
0,04
60
0,03
50
0,03
40
0,02
30
0,02
20
0,01
10
0,01
0,00
0
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Quadre 9.8. Transferències corrents per bonificació de peatges. TES
2003
MEUR
40
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,03
2004
28
-12
-30,7
0,02
2005
34
7
24,2
0,02
2006
46
11
32,2
0,02
2007
50
5
10,4
0,02
2008
45
-6
-11,2
0,02
2009
64
19
42,9
0,03
2010
31
-33
-51,5
0,02
2011
53
22
72,6
0,03
2012
30
-24
-44,3
0,02
2013
80
50
167,6
0,04
2014
84
4
5,3
0,04
2003-2010
-
-9
-22,8
-
2010-2014
-
53
171,0
-
2003-2014
-
44
109,4
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
254
Monografies. 20 2016
2014
L’any 2013 la Generalitat paga a través de la línia ICO proveïdors els
deutes de la Generalitat i l’Estat amb les concessionàries dels anys
2010 i 2011, per aquest motiu la despesa d’aquest any creix fins als 80
milions d’euros.
L’any 2014 aquesta despesa creix fins els 84 milions d’euros perquè es
reben els recursos de l’AGE corresponents als anys 2010 i 2011, que
encara no s’havien cobrat, i que s’utilitzen per pagar deutes d’anys
anteriors amb les concessionàries.
Durant el procés de consolidació fiscal aquesta despesa augmenta en
53 milions, que explica un 21% de l’augment de les transferències
corrents d’aquest Departament.
Altres transferències corrents
S’inclouen en aquestes despeses la resta de transferències del
Departament, ja sigui a entitats del sector públic de la Generalitat (com
l’Agència Catalana de Residus), a empreses privades (com les empreses
concessionàries de transports de viatgers) i a famílies i institucions
sense finalitat de lucre.
El 2014 el Departament destina 133 milions d’euros a aquestes
transferències corrents que representen un 15,4% de la despesa
d’aquest capítol.
Gràfic 9.12. Altres transferències corrents. TES
0,12
250
0,10
200
0,08
150
0,06
100
0,04
50
0,02
0,00
0
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Durant els dotze anys d’anàlisi, aquestes despeses augmenten un
324,2%, passant dels 31 als 133 milions d’euros. Tal i com es pot veure
255
Monografies. 20 2016
2014
al gràfic 9.12, entre 2003 i 2010 la despesa augmenta cada any, amb un
increment total de 193 milions d’euros. Els augments més elevats es
produeixen el 2006, el 2008 i el 2009.
L’augment de despesa de 2006 respon a la transferència de 30,7
milions d’euros a les empreses concessionàries de transports de
viatgers. Aquest any el Departament comença a transferir recursos a
aquestes empreses pels nous serveis que es creen a instàncies de la
Generalitat, tal i com s’estableix en els seus contractes programa. El
2006 també augmenta la despesa en ajuts a famílies fins els 21,2
milions d’euros, principalment pels ajuts de l’àmbit d’habitatge.
Els augments de despesa de 2008 i 2009 són pels ajuts a famílies (35,4
milions el 2008 i 54,6 milions el 2009) i per la transferència a
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (14,6 milions el 2008 i 22,5
milions el 2009).
A partir de 2010 aquest conjunt de transferències es redueix un -40,8%
fins als 133 milions de 2014. Destaquen les reduccions de despesa de
2011 i 2012, que s’expliquen per què els ajuts a famílies d’habitatge es
passen a gestionar des de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya el que
implica una reducció d’aquesta despesa i un augment de la
transferència corrent a l’entitat.
Quadre 9.9. Altres transferències corrents. TES
2003
MEUR
31
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,02
2004
55
24
75,6
0,03
2005
58
4
6,5
0,03
2006
115
56
96,0
0,06
2007
128
14
11,9
0,06
2008
166
38
29,6
0,08
2009
204
38
22,8
0,10
2010
224
20
9,8
0,11
2011
168
-57
-25,2
0,08
2012
138
-29
-17,5
0,07
2013
127
-11
-8,2
0,07
2014
133
6
4,6
0,07
2003-2010
-
193
616,9
-
2010-2014
-
-92
-40,8
-
2003-2014
-
101
324,2
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
L’evolució d’aquestes despeses en la consolidació fiscal expliquen en
256
Monografies. 20 2016
un -36% la variació de la despesa d’aquest capítol.
9.3.2.
Inversions reals
En aquest apartat s’analitza l’evolució de la despesa en inversions que
s’ha executat a càrrec del capítol 6 del Departament de Territori i
Sostenibilitat. Inclou les inversions que executa directament el
Departament, les inversions que encarrega a INFRACAT i el pagament
dels censos emfitèutics constituïts sobre edificis i altres construccions.
L’any 2014 es destinen 163 milions en inversions reals que representa
l’11% de la despesa d’aquest Departament.
Durant el període analitzat la despesa en inversions s’ha reduït un
64,6% (en 298 milions d’euros). Tal i com es pot veure en el gràfic 9.13
entre 2003 i 2006 la despesa augmenta, assolint el 2006 el valor més
elevat de despesa de tot el període (632 milions). A partir d’aquest any,
i llevat de l’any 2008, la despesa es redueix.
Gràfic 9.13. Inversions reals. TES
700
0,40
600
0,35
0,30
500
0,25
400
0,20
300
0,15
200
0,10
100
0,05
0
0,00
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Entre 2003 i 2010 les inversions reals són la despesa més elevada del
Departament, destinant de mitjana al voltant del 60% dels seus
recursos. En termes acumulats durant aquest període s’han destinat
4.404 milions d’euros en inversions reals, 2.662 milions d’euros en
carreteres, 1.227 milions en transports i 515 milions d’euros en la resta
d’àreas d’actuació del Departament.
Durant la consolidació fiscal, entre 2010 i 2014, la despesa en
257
Monografies. 20 2016
2014
inversions reals s’ha reduït un 66% (en 311 milions d’euros), sent
aquesta la despesa del Departament que més ha contribuït a la
consolidació fiscal.
El Departament redueix principalment la inversió que encarrega a
INFRACAT i els pagaments que fa, a aquesta entitat, per mètodes
alemanys. En conjunt, l’aportació a INFRACAT s’ha reduït en 286
milions d’euros principalment per l’aturada de les obres de la Línia 9
de metro i la renegociació dels mètodes alemanys30. La resta de la
reducció de despesa (25 milions d’euros) és en la inversió que dur a
terme directament el Departament.
Quadre 9.10. Inversions reals. TES
2003
MEUR
461
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,30
2004
520
59
12,8
0,32
2005
612
92
17,7
0,35
2006
632
20
3,2
0,33
2007
574
-58
-9,1
0,28
2008
586
11
2,0
0,28
2009
545
-41
-7,0
0,27
2010
475
-70
-12,9
0,23
2011
317
-158
-33,3
0,16
2012
224
-93
-29,4
0,11
2013
170
-53
-23,9
0,09
2014
163
-7
-3,9
0,08
2003-2010
-
13
2,9
-
2010-2014
-
-311
-65,6
-
2003-2014
-
-298
-64,6
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Entre 2010 i 2014 s’ha finançat amb mètodes alemanys, entre d’altres,
les següents inversions:
 Les obres de la cua de maniobra de l’estació de la línia 1 de metro
de l’Hospital de Bellvitge
 El perllongament de la Línia 2 en el tram Pep Ventura-Badalona
centre
30 L’any 2011 s’ajornen els pagaments de mètodes alemanys de carreteres i transports,
el 2012 es renegocia amb els bancs els pagament i finalment l’any 2013 la Generalitat
fa els pagaments de mètodes alemanys a través de la Línia ICO proveïdors.
258
Monografies. 20 2016





La millora de l’accessibilitat de les estacions de la línia 3 de metro
L’estació de la línia 5 de Coll Blanc i Pubilla cases, etc.
L’eix Vic-Gironella
La variant d’Ulldecona
El condicionament de la C-31 al tram Verges, Torroella de Fluvià
9.3.3.
Transferències de capital
El Departament de Territori i Sostenibilitat per contribuir a finançar
inversions fa transferències de capital a entitats del sector públic, com
a l’Agència Catalana de l’Aigua, a l’Autoritat del Transport Metropolità
i a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, als ajuntaments i les famílies
en el marc de les actuacions de la Llei de Barris i, a les entitats
concessionàries d’autopistes per a les indemnitzacions derivades dels
increments de cost de la inversió dels peatges a l’ombra que es
produeix a instàncies de la Generalitat o per les expropiacions.
L’any 2014 el Departament destina 301 milions a aquestes
transferències que representen el 20% de la despesa total d’aquest any.
Gràfic 9.14. Transferències de capital. TES
700
0,30
600
0,25
500
0,20
400
0,15
300
0,10
200
0,05
100
0
0,00
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Entre 2003 i 2014 la despesa en transferències de capital ha augmentat
un 146% (en 179 milions d’euros), passant de destinar-hi 122 milions a
destinar-hi 301 milions. L’evolució d’aquesta despesa, durant aquests
dotze anys, no segueix un patró homogeni, sinó que hi ha anys en què
la despesa creix i anys en que la despesa es redueix. Els anys en què la
despesa del Departament és més elevada, superant els 500 milions
d’euros, són el 2008, el 2009 i el 2011.
259
Monografies. 20 2016
2014
Atesa la variabilitat en el comportament d’aquesta despesa, tot seguit
es detalla l’evolució d’aquelles partides que expliquen cada any el
comportament d’aquesta despesa.
Quadre 9.11. Transferències de capital. TES
2003
MEUR
122
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,08
2004
236
113
92,6
0,14
2005
218
-18
-7,5
0,12
2006
262
44
20,1
0,14
2007
268
6
2,2
0,13
2008
596
328
122,7
0,29
2009
543
-53
-8,9
0,27
2010
381
-161
-29,7
0,19
2011
546
165
43,1
0,27
2012
291
-255
-46,7
0,15
2013
247
-44
-15,2
0,13
2014
301
54
22,0
0,15
2003-2010
-
259
211,6
-
2010-2014
-
-80
-21,1
-
2003-2014
-
179
146,0
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
L’augment de despesa de 2004 es deu a la transferència a l’Agència
Catalana de Residus (59,2 milions), a l’INCASOL (28,4 milions) i a
l’ATM (37,3 milions). La variació de despesa de 2006 s’explica per què
aquest any es duen a terme els primers pagaments als projectes de la
Llei de Barris i es destinen 35,7 milions d’euros a aquest concepte.
El 2008 és l’any en què la despesa en transferències de capital és més
elevada, arribant al 596 milions d’euros. Aquest exercici es paguen 70
milions per als projectes de la Llei de Barris, addicionalment les
transferències a l’ACA augmenten per les despeses vinculades a
l’increment de recursos dels fons de cohesió, com ho fan les
transferències per actuacions d’habitatge vinculades als recursos de
l’AGE. D’altra banda les transferències de capital per a peatges a
l’ombra, per a pagar indemnitzacions, són les més elevades de tot el
període, arribant als 70 milions d’euros que es destinen a pagar l’eix
viari del Llobregat (en el tram Sant Fruitós de Bages-Berga), l’eix viari
Maçanet de la Selva - Platja d’Aro i l’eix transversal en el tram Cervera
- Caldes de Malavella.
L’any 2009 la despesa es redueix en 53,3 milions d’euros per la menor
260
Monografies. 20 2016
despesa en peatges a l’ombra, concretament es destinen 25 milions
d’euros a les concessionàries encarregades del desdoblament de l’eix
transversal i l’eix viari Vic-Ripoll. I, per la reducció de la despesa en els
projectes de la Llei de Barris que, aquest any per l’impacte de la crisi
econòmica en les finances de la Generalitat i la necessitat d’ajustar la
despesa s’hi destinen 54,7 milions d’euros. La resta de despeses
finançades amb transferències de capital es mantenen més o menys
constants excepte la transferència a l’INCASOL que augmenta fins als
42,3 milions d’euros.
La major reducció de despesa d’aquest primer període es produeix
l’any 2010 amb una caiguda de 161 milions d’euros. Aquest any es
redueixen totes les transferències de capital del Departament excepte
la transferència a l’ATM, despesa que augmenta fins als 91,2 milions
d’euros pels majors ingressos procedents del conveni
d’infraestructures amb l’Administració General de l’Estat31. Pel que fa a
les reduccions de despesa destaca la menor transferència a l’ACA (-100
milions d’euros) en un import superior a la reducció dels ingressos del
fons de cohesió (-39 milions) i les transferències de l’àmbit d’habitatge
(-75 milions d’euros) també en un import superior a la reducció dels
ingressos finalistes de l’AGE (-55 milions d’euros). Altres
transferències de capital que es redueixen és la de l’INCASOL (-20,5
milions) i la destinada a finançar els projectes de la Llei de Barris (-16
milions).
Entre 2010 i 2014 les transferències de capital es redueixen en 80
milions d’euros fins als 301 milions de 2014. Aquesta reducció de
despesa explica el 21% de la contribució del Departament a la
consolidació fiscal per la via de la despesa, sent per volum de recursos,
la tercera despesa del Departament que més es redueix durant la
consolidació fiscal, per darrere de les inversions i les aportacions de
capital.
El 2011 és l’únic any del procés de consolidació fiscal en què la despesa
creix (+165 milions) i es situa a un nivell superior al de 2010.
L’augment de despesa s’explica per que aquest exercici, després de dos
anys de reducció de la despesa per a finançar els projectes de la Llei de
Barris, s’hi destinen 103 milions. També es recupera la despesa de
l’àmbit d’habitatge que es situa a un nivell similar al de 2009.
L’any 2010 la Generalitat, en el marc del conveni d’infraestructures ferroviàries,
rep 50 milions d’euros per a finançar infraestructures del transport metropolità que
es transfereixen directament a l’ATM.
31
261
Monografies. 20 2016
El 2012 aquesta despesa disminueix en 255 milions, perquè es
redueixen pràcticament totes les transferències de capital del
Departament, sent aquest l’any en què la reducció de la despesa és més
elevada. Destaca:




La despesa per a la Llei de Barris (-96 milions) atès que a partir
d’aquest any es reprogramen les obligacions i s’allarga el període
màxim d’execució de les obres en 3 anys
Les transferències de capital d’habitatge es redueixen en 52 milions
Es redueix la transferència de capital a l’ATM (-31 milions), aquest
any s’aplica un augment de les tarifes que augmenta els ingressos
propis de l’entitat i permet reduir la transferència que li fa el
Departament
La transferència de capital a l’Agència Catalana de Residus (-25
milions)
L’any 2013 la despesa es segueix reduint per la menor transferència a
l’AHC i a l’ACA (-49 milions).
El repunt de despesa de 2014 s’explica per l’ampliació del pressupost
del Departament per fer front als pagaments dels projectes de la Llei de
barris (+37 milions) destinant 44 milions a aquesta finalitat. També
augmenta la transferència de capital a l’AHC en 28 milions.
Addicionalment, en relació a la Llei de barris, aquest any en aplicació
de la normativa del SEC, es fa un reconeixement d’obligacions
pendents d’imputar al pressupost per un import de 107 milions que
permetran comptabilitzar despesa durant el 2015. En conjunt des de
2006 s’han destinat 517 milions d’euros als projectes de la Llei de
barris.
9.3.4.
Aportacions de capital i préstecs
En aquest apartat s’analitza a grans trets l’evolució de les aportacions
de capital a fons propis de les entitats del sector públic del
Departament. La informació d’aquest apartat cal complementar-la
amb la informació de l’apartat de resultat de les entitats de Territori i
Sostenibilitat.
L’any 2014 el Departament destina 88 milions a aportacions de capital
a entitats del sector públic. Aquesta despesa representa el 6% de la
despesa total d’aquest any.
Entre 2003 i 2014 la despesa en aportacions de capital augmenta de 45
a 88 milions. Entre 2003 i 2010 augmenta en 253 milions, fins els 298
milions de 2010, any en què aquesta despesa és més elevada.
262
Monografies. 20 2016
Les variacions de despesa que s’observen entre 2005 i 2007
s’expliquen per l’evolució de l’aportació de capital a IFERCAT per a la
construcció de la Línia 9 (la primera aportació és de l’any 2005).
Gràfic 9.15. Aportacions de capital i préstecs. TES
350
0,16
300
0,14
0,12
250
0,10
200
0,08
150
0,06
100
0,04
50
0,02
0,00
0
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Quadre 9.12. Aportacions de capital i préstecs. TES
2003
MEUR
45
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,03
2004
45
0
0,7
0,03
2005
211
166
366,7
0,12
2006
272
61
29,2
0,14
2007
170
-102
-37,5
0,08
2008
222
53
30,9
0,11
2009
269
46
20,9
0,13
2010
298
29
10,9
0,15
2011
200
-98
-33,0
0,10
2012
284
84
42,1
0,14
2013
66
-218
-76,8
0,03
2014
88
22
33,6
0,04
2003-2010
-
253
565,0
-
2010-2014
-
-210
-70,5
-
2003-2014
-
43
96,4
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
263
Monografies. 20 2016
2014
L’augment de despesa de 2008 respon a una major aportació a
l’INCASOL. L’any 2009 es redueix l’aportació a IFERCAT (any en què
entra en funcionament el primer tram de la línia 9) i a l’INCASOL i
augmenten les aportacions a la resta d’entitats (Ferrocarrils de la
Generalitat, l’Agència Catalana de l’Habitatge, etc). L’augment de
despesa de 2010 s’explica altre cop per la major aportació a IFERCAT
per al finançament de la Línia 9.
A partir de 2010 les aportacions de capital es redueixen un 70,5% (-210
milions), fins als 88 milions de 2014. La reducció de despesa de 2011,
respon que a partir d’aquest any es deixen de fer aportacions a Tabasa,
que aquell any té beneficis i el 2012 perquè l’entitat es concessiona.
L’augment de despesa de 2012 respon altre cop a la major aportació
que es fa a IFERCAT per al finançament de la Línia 9. El 2013 i 2014
es redueix l’aportació a IFERCAT.
9.4.
Ingressos finalistes d’altres administracions públiques
Ingressos finalistes de l’Administració General de l’Estat
El Departament de Territori i Sostenibilitat rep ingressos finalistes
procedents de l’AGE per finançar les bonificacions de peatges,
programes d’habitatge, programes mediambientals i per finançar
infraestructures viàries. Aquests ingressos poden ser corrents, com els
recursos per a compensar els descomptes en peatges i una part dels
programes mediambientals; o de capital com els recursos que es reben
per a finançar els programes d’habitatge, les infraestructures viàries i
els programes mediambientals.
264
Monografies. 20 2016
Gràfic 9.16. Ingressos finalistes de l'Estat. TES
350
0,16
300
0,14
0,12
250
0,10
200
0,08
150
0,06
100
0,04
50
0,02
0,00
0
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
El gràfic 9.16 i el quadre 9.13 mostra l’evolució dels ingressos finalistes
de l’AGE de 2003 a 2014. En termes acumulats durant aquest període
la Generalitat ha rebut 1.273 milions, 944 milions entre 2003 i 2010 i
329 milions de 2011 a 2014.
Fins a l’any 2006 el Departament rep ingressos corrents per
bonificacions de peatges i de capital per al conveni d’infraestructures
ferroviàries. A partir de 2007 també es reben ingressos per a
programes d’habitatge i a partir de 2009 per a actuacions medi
ambientals.
Entre 2003 i 2010 els ingressos finalistes de l’AGE augmenten en 84
milions, el 2009 amb 293 milions d’euros és l’any en què es reben més
ingressos. Durant aquest període destaca el creixement d’ingressos de
2008 que s’explica perquè els recursos per a programes d’habitatge es
tripliquen fins als 99 milions d’euros. L’augment de 2009 respon al
creixement de tots els ingressos i a que es més que dupliquen els
recursos procedents del conveni d’infraestructures que ascendeix fins
als 108 milions d’euros.
El 2010 és el primer any en què els ingressos es redueixen, fins a
assolir els 146 milions d’euros. Aquest exercici es redueixen a la meitat
els recursos per a polítiques d’habitatge (de 119 milions a 56 milions) i
per al conveni d’infraestructures (de 108 milions a 50 milions), els
ingressos per a programes mediambientals es redueixen de 36 milions
a 11 milions d’euros i només els recursos per a la bonificació de peatges
es mantenen al voltant dels 30 milions d’euros.
265
Monografies. 20 2016
2014
L’any 2011 els ingressos de l’AGE es segueixen reduint fins als 112
milions d’euros. Aquest exercici els ingressos per a bonificacions de
peatges es redueixen de 30 milions a 9 milions, es deixen de rebre
recursos per a finançar actuacions mediambientals, es redueixen
lleugerament els ingressos per a programes d’habitatge (de 56 milions
a 52 milions) i es mantenen constants els recursos del conveni
d’infraestructures (50 milions d’euros).
El 2012 el Departament rep 49 milions d’euros de l’AGE, sent aquest
l’any en què es reben menys ingressos de tot el període. Aquest exercici
es segueixen sense rebre recursos per a programes mediambientals, els
ingressos del conveni d’infraestructures es redueixen fins als 8 milions
d’euros i es reben 10 milions per a la bonificació de peatges i 38
milions per a programes d’habitatge.
L’any 2013 es reben 55 milions d’euros de l’AGE. Aquest exercici es
reben 9 milions per a programes d’habitatge i 45 milions per a la
bonificació de peatges corresponent als deutes d’exercicis anteriors.
L’any 2014 el Departament rep 114 milions en ingressos de l’Estat. Es
reben 15 milions per a la bonificació de peatges que es corresponen
amb les bonificacions fins a juliol de 2012 i 98 milions per a programes
d’habitatge per a fer front als endarreriments de pagament dels anys
anteriors.
Quadre 9.13. Ingressos finalistes de l'Estat. TES
2003
MEUR
62
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,04
2004
64
1
2,1
0,04
2005
62
-2
-2,8
0,04
2006
58
-4
-6,1
0,03
2007
92
34
57,9
0,05
2008
167
75
81,3
0,08
2009
293
126
75,7
0,14
2010
146
-146
-50,0
0,07
2011
112
-35
-23,8
0,06
2012
49
-63
-56,2
0,02
2013
55
6
11,8
0,03
2014
114
59
108,0
0,06
2003-2010
-
84
134,4
-
2010-2014
-
-33
-22,4
-
2003-2014
-
51
81,8
-
Font: Generalitat de Catalunyai INE.
266
Monografies. 20 2016
Ingressos finalistes de la Unió Europea
Des de l’any 2000 i fins l’any 2013 el Departament de Territori i
Sostenibilitat ha rebut els Fons de Cohesió de la Unió Europea, que
s’han destinat a finançar actuacions de medi ambient -principalment
en matèria d’aigua- , en accessibilitat als serveis de transports –com el
carril VAHO o la millora en l’accessibilitat d’estacions ferroviàries-, i
en desenvolupament sostenible i local. L’evolució d’aquests ingressos
estan condicionats al ritme de certificacions de les obres.
En termes acumulats entre 2003 i 2013 el Departament ha rebut 625
milions, sent l’exercici 2005 l’any en què es reben menys recursos (15
milions) i el 2009 el que se’n reben més (138 milions). L’any 2014 la
Generalitat no ingressa res per aquest concepte.
Gràfic 9.17. Ingressos finalistes Fons de Cohesió. TES
160
0,08
140
0,07
120
0,06
100
0,05
80
0,04
60
0,03
40
0,02
20
0,01
0,00
0
2003
MEUR
2004
2005
2006
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
267
Monografies. 20 2016
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
Quadre 9.14. Ingressos finalistes del Fons de Cohesió. TES
2003
MEUR
34
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,02
2004
39
5
14,0
0,02
2005
15
-24
-60,7
0,01
2006
35
19
126,9
0,02
2007
62
27
78,0
0,03
2008
44
-18
-29,5
0,02
2009
138
94
215,6
0,07
2010
99
-39
-27,9
0,05
2011
76
-24
-23,8
0,04
2012
25
-51
-66,8
0,01
2013
58
32
129,0
0,03
2014
0
-58
-100,0
0,00
2003-2010
-
65
190,2
-
2010-2014
-
-99
-100,0
-
2003-2014
-
-34
-100,0
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
9.5.
El resultat SEC de les entitats adscrites al Departament de
Territori i Sostenibilitat
En aquest apartat s’analitza l’evolució del resultat no financer de les
entitats adscrites al Departament de Territori i Sostenibilitat d’acord
amb el Sistema Europeu de Comptes (en endavant, entitats APSEC) i el
seu resultat s’inclou en el càlcul del dèficit de la Generalitat.
L’any 2014 el Departament de Territori i Sostenibilitat té adscrites 23
entitats APSEC. Aquest llistat inclou totes les entitats del sector públic
llevat de 18 entitats que no han estat classificades com a entitats
APSEC i, addicionalment, inclou dues entitats que no són del sector
públic però han estat classificades com entitats APSEC de la
Generalitat.
Les 18 entitats del sector públic que s’han exclòs del llistat APSEC són:
Equacat, SA; Cargometro Rail Transport, SA; Ecoparc de Residus
Industrials, SA; Terminal Intermodal de l’Empordà, SL; Autometro,
SA; FGC Mobilitat, SA; Vallter, SA; Consorci Port de Mataró; Consorci
Port de Portbou, Consorci Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions
Forestals i Ports de la Generalitat.
Les dues entitat que no són del sector públic de la Generalitat i han
268
Monografies. 20 2016
estat classificades com a entitats APSEC són el Consorci per a la
Reforma de la Gran Via de l’Hospitalet del Llobregat i el Consorci
Centre d’Estudis per a la Innovació del Transport.
El gràfic 9.18 mostra l’evolució del resultat no financer de les entitats
APSEC del Departament entre 2010 i 2014, aquest resultat es calcula
en termes del Sistema Europeu de Comptes (en endavant, SEC).
Gràfic 9.18. Resultat SEC de les entitats adscrites al
Departament. TES
400
200
0
-200
-400
-600
-800
-1.000
2010
2011
2012
2013
2014
MEUR
Font: Intervenció General de l'Administració de l'Estat.
Durant aquesta període hi ha entitats que sempre han presentat dèficit
en termes SEC com IFERCAT i FGC i entitats que sempre han
presentat superàvit com l’ACA, l’INCASOL o CIMALSA.
Entre 2010 i 2014 les entitats APSEC de Territori i Sostenibilitat
milloren el seu resultat no financer en 964 milions, passant d’un dèficit
de -872 milions al 2010 a un superàvit de 92 milions el 2014.
El dèficit de l’any 2010 de -872 milions d’euros, és excepcional i, com
es veurà més endavant, respon a una revisió d’EUROSTAT de les
col·laboracions público privades (CPP) d’IFERCAT amb les
concessionàries de les estacions de la Línia 9 de metro. Aquesta revisió,
amb impacte en un sol exercici, fa que IFERCAT presenti un dèficit
SEC de -935 milions el 2010, sense aquesta operació one off el dèficit
de les entitats APSEC de Territori i Sostenibilitat aquest any hauria
estat de -334 milions d’euros i la millora del resultat de les entitats
APSEC del Departament durant la consolidació fiscal seria de 426
milions d’euros.
En aquest període les entitats que han millorat més el seu resultat són
IFERCAT, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i l’Institut Català del Sòl
(INCASOL).
269
Monografies. 20 2016
Quadre 9.15. Resultat SEC de les entitats adscrites al Departament. TES
2010
MEUR Variació (MEUR)
-872
-
Variació (%)
-
2011
-159
713
-81,8
2012
181
340
-214,0
2013
32
-149
-82,3
2014
92
60
186,4
2010-2014
-
964
-110,6
2010-2014 sense one off
-
426
-127,6
2010-2014 acumulat
-
3.635
-
2010-2014 acumulat sense one off
-
1.483
-
Font: Intervenció General de l'Administració de l'Estat.
Tot seguit es descriu de forma detallada l’evolució del resultat en
termes SEC i dels ingressos i les despeses de les entitats adscrites a
Territori i Sostenibilitat que gestionen un volum de recursos més elevat
i/o que contribueixen més a explicar el resultat global de les entitats de
l’agrupació.
Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (IFERCAT)
Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (IFERCAT) és un ens públic
de la Generalitat que té per missió dissenyar, construir, conservar,
gestionar i administrar les infraestructures ferroviàries noves o
construïdes que li adscrigui el Govern. El seu projecte més emblemàtic
és la construcció i posada en funcionament de la Línia 9 del metro de
Barcelona, de la que el primer tram, amb onze estacions, ja està en
funcionament.
Actualment la principal font d’ingressos d’IFERCAT són les
transferències rebudes de la Generalitat, però en el passat ha finançat
la seva activitat amb deute i amb col·laboracions públic privades, com
en la construcció de les estacions de metro de la Línia 9.
El quadre 9.16 mostra l’evolució del resultat de l’entitat en termes SEC
i els recursos que ha rebut des del Departament durant aquest període.
Es presenten les dades de l’entitat des de 2010.
El resultat d’IFERCAT de l’any 2010 és de -935 milions, dels quals 538 es corresponen amb la inversió feta els anys anteriors per les
concessionàries de les estacions de la Línia 9, en el marc d’un
col·laboració público privada, i que EUROSTAT va revisar amb
posterioritat i va afegir-ho al dèficit de l’exercici. La decisió d’incloure
270
Monografies. 20 2016
les inversions fetes de les concessionàries com a dèficit d’IFERCAT el
2010 és una mesura one off que no té impacte en els exercicis següents.
Els -379 milions restants es corresponen al dèficit generat per la
inversió directa d’IFERCAT finançada amb ingressos financers
obtinguts de la concessió de les estacions i del traspàs de part de l’obra
executada.
Quadre 9.16. Infraestructures Ferroviàries de Catalunya
(MEUR)
Recursos des del
Departament (b) Impacte (a-b)
125
-1.060
2010
Resultat SEC (a)
-935
2011
-273
188
-461
2012
-82
341
-423
2013
-138
244
-382
2014
-182
227
-409
2010-2014
753
102
651
2010-2014 sense one off
215
102
113
3.065
499
2.566
913
499
414
2010-2014 acumulat
2010-2014 acumulat sense one off
Font: Generalitat de Catalunya i Intervenció General de l'Administració de l'Estat.
Entre 2010 i 2014 el resultat en termes SEC d’IFERCAT ha millorat en
753 milions, passant d’un dèficit de -935 milions el 2010 a un de -182
milions el 2014. Sense considerar l’operació one off de 2010, la millora
és de 215 milions.
Entre 2010 i 2014 el Departament de Territori i Sostenibilitat
augmenta els recursos que transfereix a IFERCAT en 102 milions, fet
que situa l’esforç de reduir el dèficit de l’entitat al voltant dels 113
milions. En termes acumulats, i sense tenir en compte l’efecte de les
mesures one off de 2010, IFERCAT millora el seu resultat en 913
milions d’euros (499 milions pels majors ingressos que rep del
Departament i 414 milions d’esforç de l’entitat).
Tot seguit s’analitza l’evolució dels ingressos i les despeses d’IFERCAT
des de 2011 així com l’evolució de la seva inversió per veure quines
decisions ajuden a explicar la millora en el seu resultat en termes SEC
durant aquest període.
El quadre 9.17 mostra l’evolució dels ingressos i les despeses
d’IFERCAT entre 2011 i 2014, sota la rúbrica resta d’ingressos s’inclou
principalment els ingressos del Departament. Durant aquest període
els ingressos i les despeses corrents han estat creixents per l’entrada en
funcionament d’un tram de la Línia 9 del metro de Barcelona i l’ajust
271
Monografies. 20 2016
només s’ha produït en l’àmbit de la inversió.
Quadre 9.17. Infraestructures Ferroviàries de Catalunya
Drets liquidats i obligacions reconegudes (MEUR)
2011
2012
2013
2014
Variació 2011-2014
51
52
53
56
5
Resta d'ingressos
188
341
246
231
43
Total d'ingressos
239
393
299
287
48
Despeses corrents
134
226
324
344
210
Despeses de capital
236
56
29
101
-135
Total de despeses
370
282
354
445
75
Ingressos per vendes
Font: Generalitat de Catalunya.
El quadre 9.18 mostra la inversió real feta per IFERCAT des de 2004,
any d’inici de l’activitat d’IFECAT fins a l’actualitat. En el quadre
s’observa que l’any de més inversió és el 2008, amb 1.001 milions
d’obra realitzada. Però a partir de 2011 la inversió es redueix
ràpidament i només augmenta l’any 2014 fins als 100 milions amb la
voluntat de posar en funcionament la connexió amb l’aeroport.
En resum, la millora en el resultat d’IFERCAT entre 2010 i 2014
s’explica perquè es redueix de manera dràstica l’activitat inversora i
per l’augment dels ingressos procedents del Departament per l’entrada
en funcionament de la Línia 9 de metro.
Quadre 9.18. Infraestructures Ferroviàries de Catalunya
Inversió real
2004
MEUR
21
Variació (MEUR)
21
Variació (%)
-
2005
743
723
3.460,1
2006
369
-374
-50,3
2007
429
59
16,0
2008
1.001
572
133,5
2009
691
-310
-31,0
2010
511
-179
-26,0
2011
236
-275
-53,9
2012
56
-180
-76,3
2013
29
-27
-47,6
2014
101
72
245,4
2004-2010
-
490
2.347,7
2010-2014
-
-410
-80,2
2004-2014
-
80
384,3
Font: Generalitat de Catalunya.
272
Monografies. 20 2016
Agència Catalana de l’Aigua (ACA)
L’Agència Catalana de l’Aigua (en endavant, ACA) és l’autoritat que
exerceix les competències de la Generalitat en matèria d’aigües i obres
hidràuliques.
La seva font principal d’ingressos són els ingressos propis procedents
dels cànons32, les taxes i les sancions, també rep transferències del
Departament i subvencions i donacions procedents d’altres
administracions.
El quadre 9.19 mostra l’evolució del resultat de l’entitat en termes SEC
i els recursos que ha rebut des del Departament durant aquest període.
Es presenten les dades de l’entitat des de 2010.
Fins a l’any 2011 l’ACA no formava part del perímetre per calcular el
dèficit de la Generalitat. A partir de 2011 comença a computar el seu
resultat, que és de superàvit i d’aquesta manera contribueix a reduir el
dèficit de la Generalitat en 202 milions entre 2010 i 2014.
Quadre 9.19. Agència Catalana de l'Aigua (ACA)
(MEUR)
2010
Resultat SEC (a)
-
Recursos des del
Departament (b)
13
Impacte (a-b)
-13
2011
114
11
103
2012
293
13
280
2013
178
7
171
2014
202
10
192
2010-2014
202
-3
205
2010-2014 acumulat
787
-11
798
Font: Generalitat de Catalunya i Intervenció General de l'Administració de l'Estat.
Entre 2011 i 2014 es prenen mesures per millorar el resultat de l’ACA,
principalment en el cànon de l’aigua i reduint del volum d’inversió de
l’entitat.
32 L’ACA cobra tres tipus de cànons: el cànon de l’aigua (font principal d’ingressos), el
cànon d’utilització i ocupació del domini públic hidràulic i el cànon de regulació i la
tarifa d’utilització de l’aigua.
273
Monografies. 20 2016
Quadre 9.20. Agència Catalana de l'Aigua (ACA)
Inversió real
2003
MEUR
150
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
2004
116
-34
-22,8
2005
87
-28
-24,5
2006
63
-25
-28,3
2007
167
104
166,0
2008
239
72
43,2
2009
184
-55
-23,0
2010
182
-2
-1,2
2011
39
-143
-78,7
2012
18
-21
-53,8
2013
3
-14
-80,7
2014
4
0
13,7
2003-2010
-
32
21,1
2010-2014
-
-178
-97,8
2003-2014
-
-146
-97,4
2003
MEUR
861
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
2004
958
97
11,3
2005
960
2
0,2
2006
1.015
55
5,7
2007
1.072
57
5,6
2008
1.140
68
6,3
2009
1.327
187
16,4
2010
1.374
46
3,5
2011
1.242
-132
-9,6
2012
1.089
-153
-12,3
2013
973
-116
-10,7
2014
835
-138
-14,2
2003-2010
-
513
59,6
2010-2014
-
-539
-39,2
2003-2014
-
-26
-3,0
Font: Generalitat de Catalunya.
Quadre 9.21. Agència Catalana de l'Aigua (ACA)
Deute viu
Font: Generalitat de Catalunya.
Per contextualitzar les decisions preses a l’ACA durant el procés de
274
Monografies. 20 2016
consolidació, cal tenir present quina era la situació de partida. El
quadre 9.20 mostra l’evolució de la inversió de l’entitat, com es pot
observar entre 2003 i 2010 la inversió anual es situa al voltant dels 150
milions de mitjana. Part d’aquesta inversió es finançava amb el cànon
de l’aigua, part amb Fons de Cohesió i transferències de la Generalitat,
però també amb endeutament. Abans de 2010, l’ACA no computa en el
càlcul del dèficit de la Generalitat i per tant pot finançar les inversions
amb dèficit i deute sense la restricció de l’objectiu de dèficit.
A finals de 2010 el deute viu de l’ACA ascendeix a 1.374 milions, la qual
cosa representa un cost, en termes d’interessos, de més de 40 milions
d’euros l’any. El 2012 s’aprova un augment del cànon de l’aigua que
permet augmentar el superàvit de l’entitat i facilita el retorn del deute
i, s’acompanya de mesures de suport a les persones més vulnerables
com l’ampliació del nombre de col·lectius beneficiaris del cànon social
creat l’any 2011. La Llei d’acompanyament dels pressupostos de l’any
2015 ha ampliat novament el nombre de col·lectius beneficiaris del
cànon social.
El quadre 9.22 mostra l’evolució dels ingressos i les despeses de l’ACA
entre 2011 i 2014. Cal tenir present que no hi ha una correspondència
exacta entre les obligacions reconegudes i la inversió perquè responen
a diferències en els criteris de registre comptable. Al quadre s’observa
com l’augment del cànon de l’aigua permet augmentar els ingressos
per vendes un 13% (50 milions). Durant aquests anys també s’han
deixat de rebre els Fons de Cohesió procedents de la Unió Europea per
la finalització del període de programació, aquest fet explica la
reducció de la resta d’ingressos.
Pel que fa a les despeses, i com ja s’ha vist en el quadre d’evolució de
les inversions, la frenada a partir de 2011 és molt significativa i en els
anys 2013 i 2014 les inversions s’han orientat exclusivament a la
finalització de les obres en curs i a les revisions de preus i liquidacions
que se’n deriven. Aquesta aturada de l’activitat també s’acompanya
d’una reducció de les despeses corrents de més del 14% (-40 milions).
Quadre 9.22. Agència Catalana de l'Aigua (ACA)
Drets liquidats i obligacions reconegudes (MEUR)
2011
2012
2013
2014
Variació 2011-2014
376
434
422
426
50
Resta d'ingressos
30
41
2
5
-25
Total d'ingressos
406
474
425
431
25
Despeses corrents
277
251
236
237
-40
43
23
4
7
-36
320
273
240
244
-77
Ingressos per vendes
Despeses de capital
Total de despeses
Font: Generalitat de Catalunya.
275
Monografies. 20 2016
En resum, a partir de 2011 (any en què comença a computar en el
dèficit) l’ACA contribueix anualment a reduir el dèficit de la
Generalitat amb els seus superàvits. Addicionalment, el resultat de
l’ACA a partir de 2011 millora, d’una banda, per la decisió d’augmentar
el cànon de l’aigua, que permet a l’entitat augmentar els seus ingressos
propis i compensar així la caiguda dels ingressos procedents de la Unió
Europea i la Generalitat i facilita el retorn del deute; i de l’altra, per la
decisió d’aturar l’activitat inversora de l’entitat.
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC)
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) és una empresa
pública que opera en els sectors de transport, turisme i muntanya, amb
la finalitat de contribuir a la millora de la mobilitat i del lleure a
Catalunya. FGC gestiona la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat, els
trens cremallera de Montserrat i Núria, les estacions d’esquí de la
Molina, la Vall de Núria i Espot i Port Ainé i determinats autobusos,
telefèrics i funiculars.
Una part dels ingressos de FGC prové de la venda de serveis, però
també rep transferències corrents per part de la Generalitat i
aportacions de capital.
L’any 2010 FGC no està classificada com a entitat APSEC, i per tant el
seu dèficit SEC no computa en el càlcul del dèficit de la Generalitat,
només ho fan els ingressos que rep en concepte d’ aportacions de
capital. A partir de 2013 el seu dèficit comença a computar, per un
import de -59 milions i de -41 milions el 2014.
El quadre 9.23, mostra l’evolució del resultat de FGC i dels recursos
que rep del Departament en aquest període. En termes acumulats FGC
ha contribuït ha augmentar el dèficit de la Generalitat en 100 milions
d’euros, 41 milions per la reducció d’ingressos del Departament i 59
milions pel resultat de l’entitat.
Quadre 9.23. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
(MEUR)
2010
Resultat SEC (a)
-
Recursos des del
Departament (b)
75
2011
-
65
-65
2012
-
57
-57
2013
-59
68
-127
2014
-41
70
-111
2010-2014
-41
-5
-36
-100
-41
-59
2010-2014 acumulat
Font: Generalitat de Catalunya i Intervenció General de l'Administració de l'Estat.
276
Monografies. 20 2016
Impacte (a-b)
-75
La taula 9.24 mostra l’evolució dels ingressos i les despeses de FGC.
Des de 2011 FGC ha incrementat els seus ingressos per vendes i ha
reduït la resta d’ingressos. Els ingressos per vendes augmenten i un
terç de la caiguda de la resta d’ingressos és per les menors
transferències de la Generalitat i l’ATM.
Pel que fa a les despeses, augmenten les despeses corrents, degut a
l’augment d’activitat per l’entrada en funcionament de noves línies i la
reducció de la inversió.
Quadre 9.24. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
Drets liquidats i obligacions reconegudes (MEUR)
2011
2012
2013
2014
Variació 2011-2014
93
100
100
103
10
Resta d'ingressos
283
196
112
118
-165
Total d'ingressos
376
296
213
221
-155
Despeses corrents
125
123
131
132
7
Despeses de capital
232
245
51
68
-164
Total de despeses
356
368
182
199
-157
Ingressos per vendes
Font: Generalitat de Catalunya.
En resum, FGC ha contribuït a augmentar el dèficit de la Generalitat
tot i que ha millorat el seu resultat en 18 milions d’euros i ha fet front a
la reducció d’ingressos amb una reducció de la inversió i ha finançat
amb majors ingressos per vendes els augments de despesa corrent.
Consorci de l’Autoritat de Transport Metropolità (ATM)
L’ATM és un consorci creat el 1997 que té per finalitat articular la
cooperació entre les administracions públiques titulars dels serveis i de
les infraestructures del transport públic col·lectiu de l’àrea de
Barcelona i, la col·laboració amb les administracions que hi estan
compromeses des d’un punt de vista financer o que són titulars de
serveis propis o no traspassats33.
El quadre 9.25 mostra l’evolució del resultat de l’entitat en termes SEC
i els recursos que ha rebut des del Departament durant aquest període.
Es presenten les dades de l’entitat des de 2010.
El Consorci està participat per la Generalitat de Catalunya (51%) i administracions
locals (49%), que són l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona
(AMB) i l’Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU).
També hi ha en els òrgans de govern de l’ATM representants de l’Administració
general de l’Estat (AGE) en qualitat d’observadors.
33
277
Monografies. 20 2016
L’ATM redueix el seu superàvit entre 2010 i 2014 en un import gairebé
equivalent a la reducció dels recursos procedents del Departament, de
tal manera que la part d’increment del dèficit de la Generalitat
atribuïble a l’entitat és de 5 milions d’euros. L’evolució anual és
d’empitjorament del resultat de l’entitat fins el 2013 i una significativa
millora el 2014.
Quadre 9.25. Consorci de l'Autoritat del Transport Metropolità
(MEUR)
2010
Resultat SEC (a)
54
Recursos des del
Departament (b)
310
2011
0
258
-258
2012
-27
251
-278
2013
-3
278
-281
2014
18
279
-261
-36
-31
-5
-228
-175
-53
2010-2014
2010-2014 acumulat
Impacte (a-b)
-256
Font: Generalitat de Catalunya i Intervenció General de l'Administració de l'Estat.
L’ATM ha tingut una contribució negativa de 53 milions a la
consolidació fiscal.
Tanmateix si s’analitza amb més detall l’evolució dels ingressos i
despeses de l’ATM, per els anys que hi ha dades homogènies
disponibles, s’observa que els ingressos propis incrementen en 61
milions d’euros des de 2011 i la resta d’ingressos es redueixen en 44
milions.
Quadre 9.26. Consorci de l'Autoritat del Transport Metropolità
Drets liquidats i obligacions reconegudes (MEUR)
2011
2012
2013
2014
Variació 2011-2014
Ingressos per vendes
523
557
561
585
61
Resta d'ingressos
596
512
533
552
-44
Total d'ingressos
1.119
1.068
1.094
1.137
18
Despeses corrents
1.090
1.041
1.051
1.066
-24
29
48
48
48
19
1.119
1.089
1.099
1.114
-5
Despeses de capital
Total de despeses
Font: Generalitat de Catalunya.
L’augment d’ingressos propis s’explica perquè l’any 2012, amb la
voluntat de corresponsabilitzar als usuaris del servei de l’ajust global
que ha de fer la Generalitat, s’aprova un increment del 7,9% de les
tarifes, aquest augment explica part del creixement dels ingressos per
vendes. A partir de 2015, aquesta situació comença a revertir i s’aprova
una reducció de les tarifes del 2,4%.
278
Monografies. 20 2016
En la rúbrica de la resta d’ingressos s’inclouen les transferències que
rep l’entitat dels tres nivells d’administració, l’any 2014 era del 19%
l’Estat, 46% Generalitat i 35% Corporacions locals. Durant el període
analitzat aquests ingressos es redueixen en 44 milions d’euros, 39
milions d’euros per les transferències de l’AGE, 30 milions les de la
Generalitat (principalment les transferències de capital) i els de les
corporacions locals augmenten en 24 milions i de les empreses
privades en 1 milió.
Pel que fa a les despeses, les despeses corrents representen el 96% de
l’activitat total i s’han reduït un 2%. Mentre que la inversió incrementa
de 2011 a 2012 i manté constant els anys 2013 i 2014.
En valors absoluts la despesa corrent de l’ATM es redueix en 24
milions, principalment per la reducció del nombre de trajectes degut a
la crisi. Les despeses de capital durant aquest període augmenten en 19
milions.
En resum, l’evolució del resultat de l’entitat s’explica en part per
l’evolució dels ingressos que rep de les administracions de l’Estat i la
Generalitat i que s’ha compensat amb un augment dels ingressos
procedents de les tarifes. La reducció de les despeses corrents, per la
reducció del nombre de trajectes, es veu quasi compensada amb les
majors despeses d’inversió.
Institut Català del Sòl (INCASOL)
L’INCASOL és una entitat de dret públic de la Generalitat de
Catalunya, creada l’any 1980. La seva activitat es centra en la promoció
de sòl residencial, l’habitatge protegit, la promoció de sòl per a
activitats econòmiques, rehabilitació del patrimoni històric,
renovacions urbanes i fiances d’arrendaments i serveis.
Les seves fonts de finançament són, les transferències de la
Generalitat, principalment del Departament de Territori i
Sostenibilitat però també els departaments d’Economia i Coneixement
i d’Empresa i Ocupació, de la venda d’actius, del rendiment del
patrimoni i de l’endeutament.
El quadre 9.27 mostra l’evolució del resultat de l’entitat en termes SEC
i els recursos que ha rebut des del Departament durant aquest període.
Entre 2010 i 2014 el resultat de l’INCASOL ha millorat en 66 milions,
durant aquest període els recursos procedents del Departament s’han
reduït en 2 milions, situant l’esforç de l’entitat en 68 milions i en
termes acumulats en 107 milions.
279
Monografies. 20 2016
Quadre 9.27. Institut Català del Sòl
(MEUR)
2010
Resultat SEC (a)
0
Recursos des del
Departament (b)
9
Impacte (a-b)
-9
2011
0
13
-13
2012
17
12
5
2013
27
7
20
2014
66
7
59
2010-2014
66
-2
68
110
3
107
2010-2014 acumulat
Font: Generalitat de Catalunya i Intervenció General de l'Administració de l'Estat.
Quadre 9.28. Institut Català del Sòl
Drets liquidats i obligacions reconegudes (MEUR)
2011
2012
2013
2014
Variació 2011-2014
113
100
84
125
12
Resta d'ingressos
56
37
34
24
-32
Total d'ingressos
169
137
118
148
-21
Despeses corrents
70
62
48
43
-28
Despeses de capital
85
77
50
72
-13
156
139
98
115
-41
Ingressos per vendes
Total de despeses
Font: Generalitat de Catalunya.
Al quadre 9.28, es mostra l’evolució dels ingressos no financers i les
despeses no financeres d’aquesta entitat entre 2011 i 2014. Pel que fa
als ingressos, l’any 2014 l’entitat ha augmentat els ingressos propis
amb la venda d’actius i del rendiment del patrimoni actual, i ha reduït
els recursos a l’endeutament.
Pel que fa a les despeses, l’activitat de l’INCASOL a partir de 2011 es
redueix significativament, així si entre 2003 i 2010 finalitza la
construcció de 10.597 habitatges de protecció oficial, a raó d’una
mitjana anual de 1.325 habitatges finalitzats, entre 2011 i 2014 en
finalitza 1.447 habitatges, amb una mitjana anual de 99 habitatges.
Aquesta reducció d’activitat s’ha traduït en què l’entitat ha presentat
un expedient de regulació que ha afectat a 170 persones i s’ha traslladat
a unes oficines redimensionades, addicionalment les seves despeses
corrents s’han reduït un 40% entre 2011 i 2014 i la inversió un 15% en
el mateix període.
En resum, l’INCASOL ha millorat el seu resultat en termes SEC, ha
reduït la necessitat de transferència de recursos des dels departaments
a través de la reducció de la inversió i del redimensionament de la seva
280
Monografies. 20 2016
estructura i activitat i de l’augment de les vendes i dels lloguers i ha
amortitzat endeutament.
9.6.
Principals variacions de la despesa del Departament de Territori i
Sostenibilitat i quantificació de l’esforç de consolidació fiscal
Entre 2003 i 2010 la despesa del Departament de Territori i
Sostenibilitat es més que duplica, amb un augment de 982 milions, que
representa el 7,4% de l’increment de despesa de tots els departaments
de la Generalitat.
Quadre 9.29. Principals variacions de la despesa. TES
2003-2010
MEUR
%
2010-2014
Índex
MEUR
%
2003-2014
Índex
MEUR
%
Índex
Remuneracions del personal
15
21
1
-19
-23
5
-4
-6
-1
Despeses corrents de béns i serveis
15
43
2
-12
-23
3
3
10
1
427
239
43
256
42
-68
682
382
113
135
160
14
11
5
-3
146
173
24
IFERCAT
30
-
3
162
536
-43
192
-
32
AHC
42
184
4
28
43
-7
70
306
12
Peatges a l'omb ra
36
-
4
93
259
-25
129
-
21
Bonificació tarifes
-9
-23
-1
53
171
-14
44
109
7
193
617
20
-92
-41
24
101
324
17
457
161
46
225
30
-60
681
241
113
13
3
1
-311
-66
83
-298
-65
-49
Transferències de capital
259
212
26
-80
-21
21
179
146
30
Subtotal de despesa de capital
272
47
28
-392
-46
104
-119
-20
-20
Aportacions de capital i préstecs
253
565
26
-210
-70
56
43
96
7
Despesa total
982
108
100
-377
-20
100
606
66
100
Transferències corrents
ATM
Altres
Subtotal de despesa corrent
Inversions reals
Font: Generalitat de Catalunya.
Els augments de despesa d’aquest període s’han produït a:


281
Les despeses corrents, amb un augment de 457 milions expliquen el
46% de l’increment d’aquest període. L’augment més gran és en les
transferències corrents per la major transferència a l’ATM i a
l’AHC, la major despesa en ajuts a famílies i perquè es comencen a
pagar els eixos viaris finançats amb peatges a l’ombra.
Les despeses de capital amb un augment de 272 milions expliquen
el 28% de l’augment de la despesa. Els increments més grans és en
les transferències vinculades amb ingressos finalistes, així
l’augment de la transferència a l’ATM es deu als ingressos del
conveni d’infraestructures, el de polítiques d’habitatges a l’augment
Monografies. 20 2016

dels ingressos finalistes de l’AGE i el de les transferències a l’ACA
als recursos procedents dels fons de cohesió. També durant aquest
període es comencen a pagar peatges a l’ombra per cobrir els
increments en el cost de la inversió motivats per la Generalitat.
Les aportacions de capital, amb un augment de 253 milions,
expliquen el 26% de l’increment de despesa i s’expliquen
principalment per les aportacions a IFERCAT per a finançar la
Línia 9 de metro i a Tabasa.
Durant la consolidació fiscal, entre 2010 i 2014, la despesa es redueix
en 377 milions d’euros, que representa un 38% de l’augment de
despesa del període anterior i un 7% de l’ajust departamental.
Les despeses que expliquen l’ajust durant aquest període són:




Les inversions reals en transports i carreteres, amb una reducció de
311 milions, expliquen un 83% de l’ajust i s’ha dut a terme reduint
l’aportació a INFRACAT per a inversió i per al pagament dels
mètodes alemanys.
Les aportacions de capital, amb una reducció de 210 milions,
expliquen un 56% de l’ajust i s’ha concentrat en l’aportació a
IFERCAT, per la paralització de les obres de la Línia 9 de metro, i
perquè s’han deixat de fer aportacions a Tabasa, perquè l’entitat
s’ha concessionat el 2012.
Les transferències de capital, amb una reducció de 80 milions,
expliquen un 21% de l’ajust que s’ha produït principalment en les
polítiques d’habitatge- per la caiguda dels ingressos finalistes de
l’AGE- i en les transferències a l’ACA, l’ATM, a l’ARC i a l’INCASOL.
Les remuneracions de personal i les despeses corrents, amb una
reducció de 31 milions, expliquen un 8% de la reducció de l’ajust.
Cal tenir en compte que algunes transferències corrents augmenten
348 milions, concretament les vinculades a les obres finançades amb
finançaments estructurats i als compromisos adquirits en exercicis
anteriors, com:




A IFERCAT per el funcionament de la Línia 9 de metro
Els peatges a l’ombra, per a pagar els eixos viaris adjudicats amb
aquest sistema de finançament entre 2003 i 2009
Les bonificacions de peatges per compensar a les empreses
concessionàries d’autopistes
La transferència corrent a l’ATM i a l’AHC
Per tant, tot i que la reducció de despesa total és de 377 milions, l’ajust
realitzat internament pel Departament de Territori i Sostenibilitat
durant la consolidació fiscal és de 724 milions d’euros.
282
Monografies. 20 2016
Entre 2003 i 2014 el conjunt de la despesa de Territori i Sostenibilitat
ha augmentat en 606 milions d’euros, que representa un 7,8% de
l’augment de despesa dels departaments. La composició interna de les
despeses durant aquest període ha variat completament, així si el 2003
el 51% de la despesa es destinava a inversions reals, el 2014 el 57% de
la despesa es destina a transferències corrents -per les despeses
vinculades als compromisos adquirits en exercicis anteriors- i, només
un 11% es destina a inversions reals.
En resum, durant aquests dotze anys la despesa en inversions reals ha
caigut en 298 milions, mentre la despesa corrent ha augmentat en 681
milions d’euros i les transferències de capital i les aportacions de
capital i préstecs en 179 i 43 milions respectivament.
Les despeses que han augmentat més durant aquest període són:

Les transferències corrents, sobretot a IFERCAT i a l’ATM -en
ambdós casos vinculada a la Línia 9 de metro- els peatges a l’ombra
i les despeses de bonificació de peatges
Les transferències de capital vinculades a la Llei de Barris i a les
polítiques d’habitatge, i en menor mesura a l’ATM
Les aportacions de capital a IFERCAT per les obres de la Línia 9 de
metro i a FGC i a l’INCASOL.


Contribució a la consolidació fiscal de la Generalitat
En termes acumulats el Departament ha reduït la seva despesa des de
2010 en 1.211 milions, l’ajust més gran es produeix el 2012 i el 2013.
Gràfic 9.19. Composició de les variacions 2010-2014. TES
(MEUR)
300
200
100
0
-100
2011
2012
2013
2014
-200
-300
-400
Remuneracions del personal
Transferències corrents
Transferències de capital
Despesa total
Despeses corrents de béns i serveis
Inversions reals
Aportacions de capital i préstecs
Font: Generalitat de Catalunya.
L’any 2012 la reducció més gran és en les transferències de capital i el
2013 en les aportacions de capital a les entitats adscrites al
283
Monografies. 20 2016
Departament. La despesa en inversions reals es redueix cada any, sent
el 2011 i el 2012 els anys en què la reducció és més elevada.
Entre els exercicis 2011 i 2014, les polítiques de territori i sostenibilitat
han contribuït a la consolidació amb una reducció acumulada de la
despesa de 1.211 milions i les entitats adscrites al Departament han
millorat el resultat de la Generalitat, en termes acumulats, en 1.483
milions. En conjunt, la contribució a la consolidació fiscal ha estat de
2.695 milions d’euros.
Durant aquest període el Departament ha deixat de rebre de l’Estat i la
Unió Europea 496 milions d’euros, per tant un 41% de les mesures de
despesa del Departament només han estat en resposta i per compensar
els menors ingressos finalistes. L’altra part de l’ajust s’ha fet amb la
reducció de la inversió d’INFRACAT, de les transferències de capital
per a finançar els projectes de la Llei de Barris i per la reducció de les
aportacions a IFERCAT i a TABASA. Sense tenir en compte la
davallada de despesa derivada dels menors ingressos finalistes, la
contribució del Departament i les seves entitats en la consolidació
fiscal ha estat de 2.198 milions.
Quadre 9.30. Evolució de la despesa. TES
(MEUR)
Període de consolidació fiscal
2003
2010
2011
2012
2013
2014
Remuneracions del personal
69
83
76
68
66
64
Despeses corrents de béns i serveis
36
51
41
41
36
39
178
605
659
673
843
861
84
219
229
202
229
230
0
30
58
134
219
192
23
65
111
94
87
93
Peatges a l'omb ra
0
36
40
75
101
129
Bonificació tarifes
40
31
53
30
80
84
Altres
31
224
168
138
127
133
Subtotal de despesa corrent
283
740
776
782
945
965
Inversions reals
461
475
317
224
170
163
Transferències de capital
122
381
546
291
247
301
Subtotal de despesa de capital
584
856
863
514
417
464
45
298
200
284
66
88
912
1.894
1.838
1.581
1.428
1.517
Variació interanual
-
-
-56
-258
-153
89
Variació des de 2010
-
-
-56
-313
-466
-377
.Variació acumulada des de 2010
-
-
-56
-369
-835
-1.211
Transferències corrents
ATM
IFERCAT
AHC
Aportacions de capital i préstecs
Despesa total
Font: Generalitat de Catalunya.
284
Monografies. 20 2016
Quadre 9.31. Contribució a la consolidació. TES
(MEUR)
Variació acumulada despesa departament (a)
Variació acumulada resultat SEC entitats (b)
Contribució a la consolidació (a-b)
2010-2014
-1.211
1.483
-2.695
Variació acumulada ingressos finalistes AGE (c)
-257
Variació acumulada ingressos finalistes UE (d)
-239
Contribució a la consolidació sense ingressos finalistes (a-b-c-d)
Font: Generalitat de Catalunya i Intervenció General de l'Administració de l'Estat.
285
Monografies. 20 2016
-2.198
Departament de Territori i Sostenibilitat
Exercici 2014
1.517 MEUR
422 MEUR
370 MEUR
296 MEUR
180 MEUR
161 MEUR
88 MEUR
7%
Carreteres
Infraestructures ferroviàries
Suport al transport públic
Habitatge
Altres polítiques
Direcció i administració generals
1.782
*% total departaments
Variació despesa 2003-2014 +66%
2003-2010
2010-2014
+982 MEUR
-377 MEUR
Contribució a l’increment de despesa 7%1
Contribució a la reducció de despesa 7%1
+457 MEUR Despesa corrent
+225 MEUR Despesa corrent
+272 MEUR Despesa de capital
-392 MEUR Despesa de capital
+253 MEUR Aportacions de capital
-210 MEUR Aportacions de capital
Principals mesures de consolidació

Augment de la despesa en transferències corrents vinculada als finançaments diferits i als
compromisos d’anys anteriors (+347 milions) que es tradueixen en una reducció de l’ajust de la
despesa del Departament dels 724 milions als 377 milions.

Mesures transversals de personal i de racionalització de la despesa corrent de béns i serveis

Menor inversió sobretot per la reducció de la inversió executada per IFERCAT i per la re
negociació dels pagaments dels mètodes alemanys

Mesures de racionalització i simplificació del sector públic que permeten reduir l’aportació a les
entitats adscrites al Departament. Les entitats deixen de fer noves inversions, s’apliquen
mesures per augmentar els seus ingressos propis (augment del cànon de l’aigua i de les tarifes
de transport).

Concessió de la gestió dels Túnels de Vallvidrera que gestiona TABASA que permets deixar de
fer aportacions de capital a aquesta entitat
1 Contribució
286
a l’increment/reducció de la despesa total dels departaments (consolidada amb SCS, ICS, ICASS i SOC)
Monografies. 20 2016
10.
Departament de Cultura
En aquest apartat s’explica el procés de consolidació durant els
exercicis 2011, 2012, 2013 i 2014 de la despesa del Departament de
Cultura. L’anàlisi es fa a partir de les dades d’execució de la despesa i
de l’evolució del resultat de les entitats que depenen d’aquest
departament. Per situar les decisions de despesa en un context
temporal més ampli també s’analitza l’evolució de la despesa entre
2003 i 2014.
En el primer punt es descriuen les competències, l’estructura de
l’agrupació i la composició de la despesa del Departament de Cultura
de l’any 2014.
En el segon punt es descriu l’evolució de la despesa entre 2003 i 2014
en termes homogenis a les competències de 2014. Al llarg d’aquest
apartat s’explica l’evolució de les principals partides de despesa, ja
sigui per importància en volum de recursos o en rellevància i
s’expliquen les principals mesures que s’han dut a terme durant el
procés de consolidació fiscal.
En el tercer punt es descriu l’evolució del resultat de les entitats de
l’agrupació que computen en el càlcul del dèficit de la Generalitat i
s’explica amb més profunditat aquelles entitats que ajuden a explicar
l’evolució del resultat del conjunt d’entitats APSEC adscrites a aquest
departament.
Finalment, en el quart punt es fa un resum de les principals variacions
de la despesa durant els dos períodes d’anàlisi 2003-2010 i 2010-2014
i es quantifica l’esforç de consolidació fiscal fet per la Generalitat en el
Departament de Cultura i les seves entitats des de l’exercici 2011 al
2014.
10.1.
Descripció del Departament
Les competències
Les competències de la Generalitat en l’àmbit de cultura estan
detallades en els articles 127, 143 i 155 de l’Estatut d’Autonomia de
Catalunya.
287
Monografies. 20 2016
La Generalitat té competències exclusives en els següents àmbits:
a) Activitats artístiques i culturals que es duen a terme a Catalunya:
entre d’altres en la producció i distribució de llibres i publicacions
en qualsevol suport, en la gestió del dipòsit legal, en la regulació i
inspecció de les sales d’exhibició cinematogràfiques, el control i
concessions de llicències de doblatge a empreses distribuïdores
domiciliades a Catalunya i la promoció, planificació, construcció i
gestió d’equipaments culturals situats a Catalunya.
b) Patrimoni cultural: en la regulació i execució de les mesures
destinades a garantir i difondre el patrimoni cultural de Catalunya,
en la protecció del patrimoni cultural i en la inspecció, inventari i
restauració del patrimoni arquitectònic, arqueològic, científic,
tècnic, històric, artístic, etnològic i cultural. També en l’establiment
del règim jurídic de les actuacions sobre béns mobles i immobles
integrats dins del patrimoni cultural de Catalunya i en la
determinació del règim jurídic dels béns immobles, i la declaració i
gestió d'aquests béns, excepte els que siguin de titularitat de l'Estat.
c) Arxius, biblioteques, museus i centres de dipòsit cultural que no
són de titularitat estatal: en la creació, gestió, protecció i
establiment del règim jurídic dels centres que integren el sistema
d’arxius i el sistema bibliotecaris, dels museus i dels altres centres
de dipòsit cultural, l’establiment del règim jurídic dels béns
documentals, bibliogràfics i culturals i la conservació i recuperació
dels béns que integren el patrimoni documental i bibliogràfic
català.
d) Foment de la cultura: que inclou entre d’altres el foment i difusió de
la creació i producció teatrals, musicals, audiovisuals, literàries, de
dansa, cirs i d’arts combinades dutes a terme a Catalunya..
e) Llengua pròpia: inclou, entre d’altres, la determinació de l’abast, els
usos i els efectes jurídics de la seva oficialitat, i també la
normalització lingüística del català.
La Generalitat té competències executives en els següents àmbits:
a) Cultura: pel que fa als arxius, biblioteques, museus i centres de
dipòsit cultural de titularitat estatal situats a Catalunya la gestió
dels quals no es reservi expressament l'Estat, i inclou, en tot cas, la
regulació del funcionament, l'organització i el règim de personal.
b) Propietat intel·lectual: amb coordinació i col·laboració amb l’Estat,
la Generalitat estableix i regula el registre dels drets de propietat
288
Monografies. 20 2016
intel·lectual generats a Catalunya. Entre d’altres.
En les actuacions que l'Estat faci a Catalunya en matèria d'inversió en
béns i equipaments culturals es requereix l'acord previ amb la
Generalitat. En el cas de les activitats que l'Estat acompleixi amb
relació a la projecció internacional de la cultura, el Govern de l'Estat i
el Govern de la Generalitat han d'articular fórmules de col·laboració i
cooperació mútues. Correspon a la Generalitat i al Conselh Generau de
l’Aran la competència sobre la normalització lingüística de l’occità,
denominat aranès a l’Aran.
L’adscripció de les competències en matèria de cultura entre 2003 i
2014, el període analitzat, varia amb les successives reorganitzacions
institucionals de la Generalitat de Catalunya. Entre 2011 i 2007 les
competències de política lingüística estan al Departament de la
Vicepresidència i de 2004 a 2010 al Departament de la Presidència.
Respecte les remuneracions del personal s’eliminen les de la Secretaria
de Mitjans Audiovisuals però no s’afegeixen les de la Secretaria de
Política Lingüística.
Les entitats
L’any 2014 es relacionen amb la Generalitat a través del Departament
de Cultura 11 entitats del Sector Públic de la Generalitat:





Dues entitats autònomes administratives: la Institució de les
Lletres Catalanes i la Biblioteca de Catalunya.
Quatre entitats de dret públic: l’Institut Català de les Empreses
Culturals (ICEC), l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC),
l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural (ACdPC) i el Consell
Nacional de la Cultura i les Arts (CONCA)
Una societat mercantil: el Teatre Nacional de Catalunya, SA (TNC)
Tres consorcis: el Consorci Museu Nacional d’Art de Catalunya
(MNAC), el Consorci per a la Normalització Lingüística (CNL) i el
Consorci del Centre de Terminologia TERMCAT.
Una fundació privada: la Fundació Privada Fira d’Espectacles
d’Arrel Tradicional, Mediterrània.
Composició de la despesa
La despesa del Departament de Cultura de l’any 2014 és de 219 milions
i té 742 dotacions de personal.
Aquesta despesa es destina als següents programes:


289
el 26,6% a creadors i empreses culturals,
el 23,5% a grans institucions culturals,
Monografies. 20 2016





el 18,3% a direcció i administració general,
el 16,3% al patrimoni cultural,
el 10,4% a la promoció de la llengua catalana,
el 2,7% a la internacionalització de la cultura, i
el 2,2% a l’associacionisme
Gràfic 10.1. Composició de la despesa per programes 2014. CLT
Creadors i empreses culturals, 58 MEUR, 26,6%
Grans institucions culturals, 52 MEUR, 23,5%
Direcció i administració generals, 40 MEUR, 18,3%
Patrimoni cultural, 36 MEUR, 16,3%
Promoció de la llengua catalana, 23 MEUR, 10,4%
Internacionalització de la cultura, 6 MEUR, 2,7%
Associacionisme, 5 MEUR, 2,2%
Font: Generalitat de Catalunya.
Pel que fa a la distribució per naturalesa econòmica (capítols), l’any
2014 es destina:





el 60,9% són transferències corrents,
el 12,2% són remuneracions del personal,
l’11,1% és despesa de capital,
el 8,4% són despeses corrents de béns i serveis, i
el 7,4% són aportacions de capital i préstecs
Gràfic 10.2. Composició de la despesa per capítols 2014. CLT
Remuneracions del personal, 27 MEUR, 12,2%
Despeses corrents de béns i serveis, 18 MEUR, 8,4%
Transferències corrents 134 MEUR, 60,9%
Inversions reals, 4 MEUR, 1,9%
Transferències de capital, 20 MEUR, 9,2%
Aportacions de capital i préstecs, 16 MEUR, 7,4%
Font: Generalitat de Catalunya.
L’elevat pes de les transferències, sobretot les corrents i de les
aportacions de capital indica que és un departament eminentment
subvencionador que gestiona bona part de les seves competències a
través de les entitats.
290
Monografies. 20 2016
10.2.
Evolució de la despesa total
Les despeses corrents representen de mitjana, durant el període
analitzat, el 79% de la despesa total del Departament. Tot i que durant
els dos últims anys aquest percentatge és més elevat per la reducció de
les despeses de capital, que puja a 85%. Del total de la despesa, la més
important és la de les transferències corrents amb un 56% de mitjana.
Gràfic 10.3. Evolució de la despesa. CLT
400
0,18
350
0,16
300
0,14
0,12
250
0,10
200
0,08
150
0,06
100
0,04
50
0,02
0,00
0
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Quadre 10.1. Evolució de la despesa. CLT
2003
MEUR
197
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,13
2004
211
14
7,1
0,13
2005
264
52
24,8
0,15
2006
302
38
14,4
0,16
2007
317
16
5,2
0,16
2008
334
17
5,4
0,16
2009
331
-4
-1,1
0,16
2010
318
-12
-3,8
0,16
2011
295
-23
-7,3
0,15
2012
223
-72
-24,5
0,11
2013
206
-17
-7,6
0,11
2014
219
13
6,5
0,11
2003-2010
-
121
61,4
-
2010-2014
-
-99
-31,1
-
2003-2014
-
22
11,1
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
291
Monografies. 20 2016
2014
Durant el període 2003-2010, la despesa augmenta un 61,4% (121
milions). Tanmateix, entre els anys 2010-2014, es redueix un 31,1% (99
milions).
La despesa del 2014 (219 milions) es situa en un 11,1% per sobre la
despesa del 2003 (197 milions).
Gràfic 10.4. Despesa total per habitant. CLT
50
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
2003
2004
2005
EUR/habitant (nominal)
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
EUR/habitant (real)
Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT.
Quadre 10.2. Despesa total per habitant. CLT
(EUR per habitant)
Nominal
Real
2003
29
29
2004
31
30
2005
38
35
2006
42
38
2007
44
38
2008
45
39
2009
44
37
2010
42
35
2011
39
31
2012
29
23
2013
27
21
2014
29
22
% de variació 2003-2010
44
17
% de variació 2010-2014
-31
-35
% de variació 2003-2014
-1
-24
Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT.
La despesa per habitant del Departament de Cultura és molt variable
durant el període analitzat, tot i que tant el 2003 com al 2014 és de 29
292
Monografies. 20 2016
2013
2014
euros. Però en termes reals la despesa es redueix un 24% respecte el
2003.
10.2.1.
Remuneracions del personal
La despesa en remuneracions del personal inclou la despesa del
personal del Departament.
L’any 2014 el Departament de Cultura destina 27 milions a les
retribucions del seu personal.
Entre 2003 i 2010 les despeses de personal s’incrementen en 5 milions,
i passen dels 29 milions de 2003 als 34 milions de 2010.
A partir de 2010 les despeses del personal del Departament de Cultura
es redueixen un -20,8% arribant als 27 milions de 2014 per l’aplicació
de les mesures transversals en matèria de personal. Llevat l’any 2011,
que la despesa augmenta en 1 milió ja que s’hi afegeixen les
remuneracions del personal de la Direcció General de Política
Lingüística, en canvi la resta d’anys es redueix.
L’any 2014 disminueix la despesa un 14% respecte l’any 2013 perquè
part del personal de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus
i Patrimoni s’integra a l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural.
Tal i com es pot veure al quadre 10.3, les despeses de personal de
cultura entre 2003 i 2014 disminueixen en 2 milions.
Gràfic 10.5. Remuneracions del personal. CLT
40
0,03
35
0,02
30
25
0,02
20
0,01
15
10
0,01
5
0,00
0
2003
MEUR
2004
2005
2006
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
293
Monografies. 20 2016
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
Quadre 10.3. Remuneracions del personal. CLT
2003
MEUR
29
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,02
2004
27
-2
-6,3
0,02
2005
28
1
1,9
0,02
2006
29
1
3,7
0,02
2007
30
1
3,8
0,01
2008
32
3
8,4
0,02
2009
34
2
6,3
0,02
2010
34
-1
-1,9
0,02
2011
35
1
2,5
0,02
2012
32
-3
-7,6
0,02
2013
31
-1
-2,8
0,02
2014
27
-4
-14,0
0,01
2003-2010
-
5
16,1
-
2010-2014
-
-7
-20,8
-
2003-2014
-
-2
-8,0
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
10.2.2.
Despeses corrents de béns i serveis
Les despeses corrents de béns i serveis inclouen les despeses en
conservació, reparació i manteniment d’edificis, les despeses en
exposicions i certàmens, les despeses en TIC, entre d’altres.
Durant el període analitzat aquestes despeses representen de mitjana
l’11%. L’any 2014 són de 18 milions i representen el 8,4% de tota la
despesa executada pel Departament. Les principals partides de
despeses són les destinades als serveis informàtics (CTTI) que
representen el 31,8% del total les destinades a treballs realitzats per
persones físiques o jurídiques que representen el 22,1% i les despeses
diverses que en representen el 19,3%.
Com s’observa al gràfic 10.6 i el quadre 10.4, durant el període
analitzat les despeses corrents de béns i serveis passen de 22 milions el
2003 a 18 milions el 2014.
Des de l’any 2003, les despeses augmenten i assoleixen els 40 milions
del 2008. A partir d’aquí comencen a disminuir fins a arribar a imports
inferiors del 2003.
294
Monografies. 20 2016
Gràfic 10.6. Despeses corrents de béns i serveis. CLT
45
0,09
40
0,08
35
0,07
30
0,06
25
0,05
20
0,04
15
0,03
10
0,02
5
0,01
0
0,00
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Durant el període d’expansió (2003-2010) les despeses executades
augmenten en 12 milions (53,6%), sobretot pel que fa a les despeses en
estudis i treballs tècnics, a les destinades als serveis informàtics, les de
funcionament de centres i serveis propis amb gestió i les despeses en
publicitat, difusió i campanyes institucionals. En canvi, durant el
període de consolidació fiscal aquestes disminueixen en 16 milions (46,4%).
Quadre 10.4. Despeses corrents de béns i serveis. CLT
2003
MEUR
22
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,01
2004
23
1
4,7
0,01
2005
30
6
27,8
0,02
2006
34
4
14,6
0,02
2007
38
4
10,6
0,02
2008
40
2
6,5
0,02
2009
37
-3
-7,2
0,02
2010
34
-3
-8,3
0,02
2011
26
-9
-25,5
0,01
2012
28
3
11,4
0,01
2013
22
-7
-23,0
0,01
2014
18
-4
-16,2
0,01
2003-2010
-
12
53,6
-
2010-2014
-
-16
-46,4
-
2003-2014
-
-4
-17,7
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
295
Monografies. 20 2016
2014
10.2.3.
Transferències corrents
Les transferències corrents inclouen les transferències a l’Institut
Català de les Empreses Culturals (en endavant, ICEC), a l’Oficina de
Suport a la Iniciativa Cultural (en endavant, OSIC), al Consorci de
Normalització Lingüística (en endavant, CNL), i a l’Agència de
Patrimoni Cultural, entre d’altres. Aquestes transferències representen
de mitjana el 22%, el 13% i el 12% respectivament.
Com s’observa al gràfic 10.7 i el quadre 10.5, durant el període analitzat
les transferències corrents passen dels 98 milions de l’any 2003 als 134
milions del 2014. Aquests imports representen de mitjana el 56,1%,
augmentant aquest percentatge durant els últims anys fins arribar al
60,9% el 2014.
Gràfic 10.7. Transferències corrents. CLT
200
0,10
180
0,09
160
0,08
140
0,07
120
0,06
100
0,05
80
0,04
60
0,03
40
0,02
20
0,01
0
0,00
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Durant els anys 2003-2010, les despeses de capítol 4 augmenten en 86
milions (1,9 vegades la despesa de l’any 2003), a conseqüència,
principalment, de l’augment de les transferències a l’ICEC, al CNL i a
les corporacions locals. Durant el procés de consolidació fiscal, entre
els anys 2010-2014, la despesa de capítol 4 es redueix un 27%, que en
termes absoluts són 50 milions d’euros. La caiguda ve provocada per la
reducció de més de 10 milions d’euros de les transferències a l’ICEC i
de 8 milions a les corporacions locals, que representen el 42% de la
disminució total del capítol. Durant aquest període es crea l’Agència de
Patrimoni Cultural i l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural que el
296
Monografies. 20 2016
2014
2010 el Departament no hi destina cap despesa i que durant el 2014 hi
transfereix 16 i 18 milions d’euros, respectivament.
L’any 2012 la despesa minva en 49 milions d’euros ja que moltes
entitats financen la seva activitat via romanents de tresoreria i en
comptes de fer-ho amb transferències des del Departament i per tant la
caiguda de la seva activitat no és tan severa. Forma part del paquet
aprovat de mesures extraordinàries aprovades l’any 2012 per ajustar la
despesa a les noves bestretes del model de finançament.
Quadre 10.5. Transferències corrents. CLT
2003
MEUR
98
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,06
2004
114
16
16,4
0,07
2005
148
34
29,7
0,08
2006
176
29
19,5
0,09
2007
178
2
0,9
0,09
2008
181
3
1,6
0,09
2009
179
-2
-1,2
0,09
2010
184
5
2,9
0,09
2011
172
-12
-6,5
0,09
2012
123
-49
-28,3
0,06
2013
121
-2
-1,6
0,06
2014
134
12
10,1
0,07
2003-2010
-
86
88,1
-
2010-2014
-
-50
-27,3
-
2003-2014
-
36
36,7
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
10.2.4.
Les inversions reals
Les inversions reals inclouen inversions al patrimoni cultural i
inversions en infraestructures pròpies, entre d’altres.
Al 2014 el Departament de Cultura hi destina 4 milions i representa
l’1,9% de la despesa total executada.
Durant el període 2003-2008 passa dels 14 als 20 milions (+42,7%),
però a partir d’aquest any la despesa comença a disminuir fins a
arribar als 4 milions, això suposa una reducció del -79,2%.
297
Monografies. 20 2016
Gràfic 10.8. Inversions reals. CLT
0,01
25
0,01
20
0,01
15
0,01
10
0,00
5
0,00
0
0,00
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Davant la necessitat de consolidació fiscal el Departament redueix el
volum de les inversions en infraestructures pròpies, tant en immobles
administratius com en monuments de la Generalitat, mantenint,
només, les obres mínimes de manteniment i reposició per a garantir la
seguretat dels edificis i de les persones.
Quadre 10.6. Inversions reals. CLT
2003
MEUR
14
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,01
2004
16
2
17,7
0,01
2005
18
2
11,0
0,01
2006
19
1
2,8
0,01
2007
18
-1
-3,2
0,01
2008
20
2
9,8
0,01
2009
12
-7
-37,7
0,01
2010
11
-2
-12,8
0,01
2011
6
-5
-44,4
0,00
2012
6
0
-6,4
0,00
2013
5
-1
-16,3
0,00
2014
4
-1
-12,0
0,00
2003-2010
-
-3
-22,5
-
2010-2014
-
-7
-61,6
-
2003-2014
-
-10
-70,3
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
298
Monografies. 20 2016
2014
10.2.5.
Transferències de capital
Les transferències de capital del Departament de Cultura inclouen
transferències a corporacions locals, on s’inclou el foment de
biblioteques municipals a través del Pla Únic d’Obres i Serveis de
Catalunya (PUOSC), a l’ICEC i a l’OSIC per fomentar el sector de les
arts escèniques, per a intervencions arqueològiques i paleontològiques
incloses en projectes de recerca, entre d’altres.
Les transferències de capital l’any 2014 són de 20 milions d’euros i
representen el 9,2% del total de la despesa executada pel Departament,
que durant el període analitzat representen de mitjana l’11,2%.
Com s’observa al gràfic 10.9 i al quadre 10.7 les transferències corrents
passen de 19 milions d’euros l’any 2003 a 20 milions d’euros l’any
2014.
De l’any 2003 al 2010, la despesa augmenta ràpidament i assoleix els
45 milions de 2008 on comença a disminuir fins a arribar a imports
similars als de 2003.
Gràfic 10.9. Transferències de capital. CLT
50
0,03
45
40
0,02
35
30
0,02
25
20
0,01
15
10
0,01
5
0
0,00
2003
MEUR
2004
2005
2006
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
299
Monografies. 20 2016
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
Quadre 10.7. Transferències de capital. CLT
2003
MEUR
19
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,01
2004
22
3
15,9
0,01
2005
30
8
34,3
0,02
2006
34
4
12,1
0,02
2007
43
10
28,7
0,02
2008
45
2
4,7
0,02
2009
34
-11
-24,5
0,02
2010
35
1
2,2
0,02
2011
33
-2
-6,5
0,02
2012
26
-7
-21,2
0,01
2013
22
-4
-15,4
0,01
2014
20
-2
-7,5
0,01
2003-2010
-
16
81,4
-
2010-2014
-
-15
-42,3
-
2003-2014
-
1
4,6
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Les principals mesures de consolidació s’apliquen l’any 2012 i inclouen
la supressió de les convocatòries del PUSOC (a partir de 2012) de
Biblioteques i la reducció de totes les transferències a entitats.
10.2.6.
Aportacions de capital i préstecs
La despesa en aportacions de capital i préstecs inclou principalment les
aportacions al fons patrimonial de l’ICEC i la concessió de préstecs i
bestretes fora del sector públic a llarg termini.
El 2014 aquesta despesa és de 16 milions i representa el 7,4% de la
despesa total executada pel Departament de Cultura.
Destaquen els augments de les aportacions durant els anys 2009, 2010
i 2011 a causa de l’increment del fons patrimonial de l’ICEC. També
l’import de 2014, ja que augmenta en 11 milions a causa de l’increment
de despesa destinada a la concessió de préstecs i bestretes fora del
sector públic a llarg termini pel conveni de col·laboració entre el
Departament de Cultura i l’ICF, regulador del Fons de Garantia de les
línies per impulsar mesures de finançament de projectes culturals (10
milions d’euros).
300
Monografies. 20 2016
Gràfic 10.10. Aportacions de capital i préstecs. CLT
40
0,02
35
0,02
0,01
30
0,01
25
0,01
20
0,01
15
0,01
10
0,00
5
0,00
0
0,00
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Quadre 10.8. Aportacions de capital i préstecs. CLT
2003
MEUR
15
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,01
2004
8
-7
-44,9
0,01
2005
10
2
25,9
0,01
2006
10
0
-4,6
0,01
2007
10
0
2,8
0,00
2008
16
5
53,1
0,01
2009
34
18
116,0
0,02
2010
21
-13
-38,7
0,01
2011
24
4
18,0
0,01
2012
8
-17
-68,8
0,00
2013
5
-3
-35,1
0,00
2014
16
11
229,1
0,01
2003-2010
-
6
38,0
-
2010-2014
-
-4
-21,5
-
2003-2014
-
1
8,4
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
10.3.
El resultat SEC de les entitats adscrites al Departament de Cultura
En quest apartat s’analitza l’evolució del resultat no financer de les
entitats que cada any han estat adscrites al Departament de Cultura
d’acord amb el Sistema Europeu de Comptes, el resultat de les quals
301
Monografies. 20 2016
2014
computa en el càlcul del dèficit de la Generalitat (entitats APSEC).
L’any 2014 el Departament de Cultura té adscrites 17 entitats que
computa en el càlcul del dèficit de la Generalitat de Catalunya, en
aquest llistat s’hi inclouen totes les entitats del sector públic i
addicionalment 6 consorcis amb participació no majoritària (Consorci
del Palau de la Música Catalana, Consorci de l’Auditori i l’Orquestra,
Consorci de l’Institut Ramon Llull, Consorci Museu d’Art
Contemporani de Barcelona, Consorci Museu de Lleida, Diocesà i
Comarcal i Consorci Patrimoni Mundial de la Vall de Boí).
El gràfic 10.11 mostra l’evolució del resultat de les entitats APSEC del
Departament entre 2010 i 2014, aquest resultat es calcula en termes
del Sistema Europeu de Comptes.
Gràfic 10.11. Resultat SEC de les entitats adscrites al
Departament. CLT
20
10
0
-10
-20
-30
-40
2010
2011
2012
2013
2014
MEUR
Font: Intervenció General de l'Administració de l'Estat.
Les entitats adscrites al Departament en general tenen superàvit en
termes SEC i per tant contribueixen a millorar el resultat de la
Generalitat de Catalunya. El dèficit de l’any 2012 es deu al fet que les
entitats han incorporat romanents de tresoreria per finançar les seves
activitats en comptes de fer-ho amb les transferències i aportacions del
Departament.
Tot seguit s’analitza amb més detall l’evolució de les entitats més
rellevants, ja sigui pel volum de recursos que gestiona o per la seva
contribució al resultat global de les entitats.
302
Monografies. 20 2016
Quadre 10.9. Resultat SEC de les entitats adscrites al Departament. CLT
2010
MEUR
15,4
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
2011
13,9
-1,5
-9,6
2012
-31,2
-45,2
-324,5
2013
0,4
31,7
-101,4
2014
8,3
7,8
1.856,7
-7,1
-46,3
-70,2
-
2010-2014
2010-2014 acumulat
Font: Intervenció General de l'Administració de l'Estat.
Biblioteca de Catalunya
La Biblioteca de Catalunya és un organisme autònom adscrit al
Departament de Cultura que té competències en la recollida,
conservació, preservació i difusió del patrimoni, i en la normativa
bibliogràfica i catalogació. També gestiona l’oficina del Dipòsit legal a
Catalunya i l’assignació de l’ISSN de les publicacions periòdiques.
El quadre 10.10 mostra l’evolució del resultat de la Biblioteca de
Catalunya en termes SEC i els recursos que ha rebut des del
Departament durant aquest període.
Quadre 10.10. Biblioteca de Catalunya
(MEUR)
2010
Resultat SEC (a)
-0,02
Recursos des del
Departament (b)
10,46
Impacte (a-b)
-10,47
2011
-0,21
8,68
-8,89
2012
-0,07
7,12
-7,20
2013
0,07
6,63
-6,56
2014
0,13
6,73
-6,60
Variació 2010-2014
0,14
-3,73
3,88
-0,02
-12,67
12,65
Variació acumulada 2010-2014
Font: Generalitat de Catalunya i Intervenció General de l'Administració de l'Estat.
Entre 2010 i 2014 el resultat en termes SEC de la Biblioteca de
Catalunya oscil·la entre lleugers dèficits i lleugers superàvits, amb una
millora global del resultat de 0,14 milions. Aquesta millora del resultat
s’ha aconseguit en un context de reducció dels ingressos rebuts des del
Departament de 3,73 milions, la qual cosa situa l’esforç global de
l’entitat en 3,88 milions i en 12,65 milions en termes acumulats.
El quadre 10.11 mostra l’evolució dels ingressos i les despeses de la
Biblioteca de Catalunya entre 2011 i 2014. La seva font d’ingressos són
303
Monografies. 20 2016
principalment les transferències corrents i de capital que ingressa del
Departament de Cultura. Durant aquest període tant els ingressos com
les despeses decreixen en uns 2 milions, per la disminució dels
ingressos per part del Departament com també per la reducció de les
transferències corrents i de les inversions fetes per l’entitat.
Quadre 10.11. Biblioteca de Catalunya
Drets liquidats i obligacions reconegudes (MEUR)
2011
2012
2013
2014
Variació 2011-2014
Ingressos per vendes
0
0
0
0
0
Resta d'ingressos
9
7
7
7
-2
Total d'ingressos
9
7
7
7
-2
Despeses corrents
8
7
6
7
-1
Despeses de capital
1
1
0
0
-1
Total de despeses
9
7
7
7
-2
Font: Generalitat de Catalunya.
Es pot observar com l’esforç per ajustar-se al nou volum de recursos es
reparteix entre despeses corrents i despeses de capital, reduint la
inversió a través de la suspensió de les adquisicions patrimonials per
subhastes i de la catalogació i digitalització de nous documents, com
també aplicant mesures sobre el personal.
Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC)
L’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC) del Departament de
Cultura té com a objectiu facilitar la sol·licitud d’ajudes en matèria
cultural, millorar el servei simplificant la tramitació i així aconseguir
una major eficàcia, transparència i agilitat de resposta, i un servei més
eficient per al ciutadà que li permet accedir a la informació i als tràmits
de les subvencions del Departament de manera fàcil i clara.
Es crea per llei34 l’any 2011, però no entra en funcionament fins el
2012.
El quadre 10.12 mostra l’evolució del resultat de l’entitat en termes
SEC i els recursos que ha rebut des del Departament durant aquest
Llei 7/2011, de 27 de juliol de mesures fiscals i financeres (modificada per la Llei
11/2011, del 29 de desembre de reestructuració del sector públic per a agilitar
l'activitat administrativa, i per la Llei 2/2014, de 27 de gener de mesures fiscals,
administratives, financeres i del sector públic) i entra en funcionament amb el Decret
7/2012, de 10 de gener pel qual s'aproven els Estatuts de l'Oficina de Suport a la
Iniciativa Cultural.
34
304
Monografies. 20 2016
període. Es presenten les dades de l’entitat des de 2012.
El 2014, únic any que es tenen dades de resultat SEC, té un superàvit
en termes SEC de 3 milions d’euros.
Quadre 10.12. Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural
(MEUR)
2012
Resultat SEC (a)
-
Recursos des del
Departament (b)
31
Impacte (a-b)
-31
2013
-
20
-20
2014
3
20
-17
Variació 2012-2014
3
-11
14
Font: Generalitat de Catalunya i Intervenció General de l'Administració de l'Estat.
Entre 2012 i 2014 el Departament de Cultura disminueix els recursos
que transfereix a l’OSIC en 11 milions d’euros, fet que situa l’esforç de
l’entitat al voltant dels 14 milions. L’any 2012 rep més recursos des del
Departament per la seva creació.
El quadre 10.13 mostra l’evolució dels ingressos i les despeses de
l’OSIC entre 2012 i 2014. Els únics ingressos que rep l’entitat són els
recursos que li transfereix el Departament de Cultura. En el quadre
s’observa com l’OSIC ajusta les seves despeses al nou escenari
d’ingressos disminuint un 70% les despeses de capital i un 42% les
despeses corrents.
Quadre 10.13. Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural
Drets liquidats i obligacions reconegudes (MEUR)
2012
2013
2014
Variació 2012-2014
0,2
0,3
0,1
-0,1
Resta d'ingressos
31,2
20,3
20,5
-10,8
Total d'ingressos
31,4
20,5
20,6
-10,8
Despeses corrents
26,1
17,0
16,0
-10,1
4,8
2,6
1,4
-3,4
30,9
19,6
17,4
-13,5
Ingressos per vendes
Despeses de capital
Total de despeses
Font: Generalitat de Catalunya.
Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC)
L'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), fins al 2011 Institut
Català de les Indústries Culturals (ICIC), és una entitat de dret públic
adscrita al Departament de Cultura creada l'any 2000 amb l'objectiu
d'impulsar la creativitat artística i la producció, la distribució i la
difusió de continguts culturals, mitjançant el desenvolupament de les
empreses culturals, i també fomentar el consum cultural i l'ampliació
305
Monografies. 20 2016
de mercats per a la cultura catalana.
Les seves línies d'actuació principals són la concessió d'ajuts i
subvencions per a les empreses catalanes per a la producció, promoció,
distribució, difusió, rehabilitació i millora d'equipaments; la prestació
de serveis per al desenvolupament empresarial; la col·laboració amb
altres entitats i organismes per fomentar la difusió i el consum cultural
i el suport a la promoció a l’estranger de projectes professionals a
través de la participació a fires i esdeveniments internacionals i
facilitant l’accés de les empreses als mercats internacionals.
Dins del sector audiovisual, l'ICEC és també responsable de l’anàlisi
dels resultats d’exhibició cinematogràfica i la qualificació de les obres
audiovisuals a Catalunya. Des de l'any 2002 l'ICEC és responsable de la
gestió de la Filmoteca de Catalunya que té com a objectius conservar i
preservar el patrimoni fílmic català; difondre aquest patrimoni
mitjançant la seva exhibició i posar al servei del ciutadà tots aquells
documents d’interès del món del cinema.
El quadre 10.14 mostra l’evolució del resultat de l’entitat en termes
SEC i els recursos que ha rebut des del Departament durant aquest
període. Es presenten les dades de l’entitat des de 2010.
Durant aquest període, en general, té superàvit en termes SEC i per
tant contribueix a millorar el resultat de la Generalitat de Catalunya. El
dèficit de l’any 2012 es deu al fet que l’entitat ha incorporat romanents
de tresoreria per finançar la seva activitat en comptes de fer-ho amb les
transferències i aportacions del Departament.
Quadre 10.14. Institut Català de les Empreses Culturals
(MEUR)
2010
Recursos des del
Resultat SEC (a) Departament (b)
6
59
Impacte (a-b)
-53
2011
15
61
-46
2012
-19
25
-44
2013
0
31
-31
2014
2
35
-33
-4
-24
20
-26
-83
57
Variació 2010-2014
Variació acumulada 2010-2014
Font: Generalitat de Catalunya i Intervenció General de l'Administració de l'Estat.
Entre 2010 i 2014 el Departament de Cultura disminueix els recursos
que transfereix a l’ICEC en -24 milions, per tant l’esforç de reduir el
dèficit de l’entitat és de 20 milions. En termes acumulats l’ICEC
empitjora el seu resultat en -26 milions d’euros.
306
Monografies. 20 2016
El quadre 10.15 mostra l’evolució dels ingressos i les despeses de
l’ICEC entre 2011 i 2014. Cal advertir que no hi ha una
correspondència exacte entre la comptabilitat nacional i la
comptabilitat pressupostària. En termes absoluts, el total d’ingressos
disminueix en -30,7 milions d’euros, bàsicament a l’epígraf resta
d’ingressos, que està formada majoritàriament pels recursos que rep
del Departament. Pel que fa a les despeses es redueixen en -19,6
milions, dels quals 15,7 són despeses corrents, sobretot les destinades a
subvencions, i -3,9 milions són despeses de capital, principalment per
la reducció d’inversions i de subvencions de capital.
Quadre 10.15. Institut Català de les Empreses Culturals
Drets liquidats i obligacions reconegudes (MEUR)
2011
2012
2013
2014
Variació 2011-2014
1,6
1,0
2,4
1,3
-0,3
Resta d'ingressos
68,5
26,5
34,4
38,1
-30,4
Total d'ingressos
70,1
27,5
36,8
39,4
-30,7
Despeses corrents
48,9
39,3
32,5
33,2
-15,7
Despeses de capital
11,3
7,9
7,0
7,4
-3,9
Total de despeses
60,2
47,2
39,5
40,6
-19,6
Ingressos per vendes
Font: Generalitat de Catalunya.
Agència Catalana del Patrimoni Cultural (ACdPC)
L’Agència Catalana del Patrimoni Cultural es crea mitjançant la Llei
7/2011, del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres. És una entitat
de dret públic que té per missió gestionar el patrimoni cultural de la
Generalitat amb criteris d’integritat, sostenibilitat i eficiència, i donar
suport al departament competent en matèria de cultura en la
realització d’activitats programades per executar les polítiques
establertes per la unitat competent en matèria de patrimoni cultural.
Correspon a l’Agència gestionar el Museu d’Arqueologia de Catalunya,
el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, el Museu de la Ciència i
de la Tècnica de Catalunya, el Museu d’Història de Catalunya, el Museu
d’Art de Girona, el Centre de Restauració de Béns Mobles i qualsevol
altre equipament cultural que s’hi adscrigui per decret. La creació de
l’Agència s’emmarca en el procés de racionalització i simplificació del
sector públic de la Generalitat.
Es disposa únicament de dades del 2014. L’entitat té un superávit de 3
milions d’euros i rep recursos des del Departament per un import de 17
milions, fet que situa l’esforç de reduir el dèficit de l’entitat al voltant
del 14 milions.
El 2014 l’entitat ingressa 21 milions d’euros, 2 per vendes i 19 per la
307
Monografies. 20 2016
resta d’ingressos i realitza una despesa de 18 milions, 16 en despeses
corrents (remuneracions del personal i despeses corrents de béns i
serveis) i 2 en inversions reals.
10.4.
Principals variacions de la despesa del Departament i
quantificació de l’esforç de consolidació fiscal
El quadre 10.16 mostra les principals variacions de despesa del
Departament.
Quadre 10.16. Principals variacions de la despesa. CLT
2003-2010
MEUR
Remuneracions del personal
%
2010-2014
Índex
MEUR
%
2003-2014
Índex
MEUR
%
Índex
5
16
4
-7
-21
7
-2
-8
-11
Despeses corrents de béns i serveis
12
54
10
-16
-46
16
-4
-18
-18
Transferències corrents
86
88
71
-50
-27
51
36
37
163
103
69
85
-73
-29
74
30
20
135
Inversions reals
-3
-23
-3
-7
-62
7
-10
-70
-44
Transferències de capital
16
81
13
-15
-42
15
1
5
4
Subtotal de despesa de capital
13
38
10
-21
-47
22
-9
-27
-40
6
38
5
-4
-21
4
1
8
6
121
61
100
-99
-31
100
22
11
100
Subtotal de despesa corrent
Aportacions de capital i préstecs
Despesa total
Font: Generalitat de Catalunya.
En resum, entre 2003 i 2010 les despeses del Departament de Cultura
augmenten en 121 milions d’euros, que s’expliquen per:



Transferències corrents: l’augment de les transferències a l’ICEC, al
CNL i a les corporacions locals representa el 71% de l’augment de
despesa (86 milions)
Resta de la despesa corrent: l’increment dels serveis informàtics
(CTTI) i de les remuneracions del personal que representa el 14%
de l’augment de la despesa total (17 milions)
Transferències i aportacions de capital: l’augment de les
transferències a les corporacions locals pel PUOSC i a l’ICEC (22
milions). Contribueixen al 18% de l’augment total
Entre 2010 i 2014 la despesa del Departament es redueix en 99 milions
d’euros. Les reduccions s’expliquen per:

308
Transferències corrents: la disminució de les transferències a
l’ICEC i a les corporacions locals expliquen el 51% de la reducció
total (50 milions)
Monografies. 20 2016


Resta de la despesa corrent: la reducció de les remuneracions del
personal per les mesures transversals aplicades a tot el personal de
la Generalitat i també perquè durant el 2014 part del personal de la
Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni
s’integra a l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i no computa
dins del Departament. També per la disminució de les despeses
corrents de béns i serveis, que representen el 23% del total de la
reducció de les despeses (23 milions)
Despeses de capital: disminueixen en 7 milions les inversions reals i
en 15 milions les transferències de capital, sobretot les destinades a
les corporacions locals (PUOSC de biblioteques). La reducció del
conjunt de les despeses de capital representa el 22% de la reducció
de la despesa total
En resum, en el període 2003-2014, en conjunt la despesa ha
augmentat en 22 milions, com a conseqüència de:



Transferències corrents: malgrat la disminució del número
d’entitats adscrites al Departament, les transferències corrents
augmenten, en part per la creació, a partir del 2010, de l’Agència
del Patrimoni Cultural i de l’Oficina de Suport a la Iniciativa
Cultural. Aquest augment representa el 163% de l’increment en la
despesa total (+36 milions)
Resta de la despesa corrent: les despeses corrents de béns i serveis
disminueixen en 4 milions, per reducció tant en despesa de
funcionament del Departament com en les remuneracions del
personal, en 2 milions d’euros, que en conjunt contribueixen en un
-29% en l’increment de la despesa total (-6 milions)
Despesa de capital: les inversions reals disminueixen en 10 milions
d’euros en bona part per les mesures aplicades pel Departament, en
canvi les transferències de capital augmenten en 1 milió. Això fa
que en conjunt no contribueixi a incrementar la despesa total (-9
milions)
Contribució a la consolidació fiscal de la Generalitat
Tal i com s’observa en el quadre 10.17, l’any 2014 el Departament de
Cultura redueix la despesa en 99 milions d’euros respecte l’any 2010
que, amb el resultat negatiu de les entitats SEC de 7,1 milions,
representa un ajust total de la despesa de 91,9 milions.
En aquest cas, l’ajust de la despesa es concentra especialment en els
anys 2011 i 2012, amb una reducció de 96 milions respecte el 2010.
309
Monografies. 20 2016
Gràfic 10.12. Composició de les variacions 2010-2014. CLT
(MEUR)
40
20
0
-20
2011
2012
2013
2014
-40
-60
-80
-100
Remuneracions del personal
Transferències corrents
Transferències de capital
Despesa total
Despeses corrents de béns i serveis
Inversions reals
Aportacions de capital i préstecs
Font: Generalitat de Catalunya.
Quadre 10.17. Evolució de la despesa. CLT
(MEUR)
Període de consolidació fiscal
2003
2010
2011
2012
2013
2014
Remuneracions del personal
29
34
35
32
31
27
Despeses corrents de béns i serveis
22
34
26
28
22
18
Transferències corrents
98
184
172
123
121
134
149
252
232
184
174
179
Inversions reals
14
11
6
6
5
4
Transferències de capital
19
35
33
26
22
20
Subtotal de despesa de capital
33
46
39
31
27
24
Aportacions de capital i préstecs
15
21
24
8
5
16
197
318
295
223
206
219
Variació interanual
-
-
-23
-72
-17
13
Variació des de 2010
-
-
-23
-96
-112
-99
Variació acumulada des de 2010
-
-
-23
-119
-231
-330
Subtotal de despesa corrent
Despesa total
Font: Generalitat de Catalunya.
En termes acumulats respecte l’any 2010, la variació de la despesa
entre el 2010 i el 2014 és de -330 milions. Tanmateix, durant aquests
anys l’empitjorament del resultat de les entitats APSEC del
Departament és de -70 milions, i per tant, en conjunt la contribució en
el procés de consolidació fiscal és de -260 milions en termes
acumulats.
310
Monografies. 20 2016
Quadre 10.18. Contribució a la consolidació. CLT
(MEUR)
Variació acumulada despesa departament (a)
Variació acumulada resultat SEC entitats (b)
Contribució a la consolidació (a-b)
Font: Generalitat de Catalunya i Intervenció General de l'Administració de l'Estat.
311
Monografies. 20 2016
2010-2014
-330
-70
-260
Departament de Cultura
Exercici 2014
219 MEUR
58 MEUR
52 MEUR
40 MEUR
36 MEUR
34 MEUR
1%
Creadors i empreses culturals
Grans institucions culturals
Administració i serveis generals
Patrimoni cultural
Resta de polítiques
742
*% total departaments
Variació despesa 2003-2014 +11%
2003-2010
2010-2014
+121 MEUR
-99 MEUR
1
Contribució a l’increment 1%
+103 MEUR Despesa corrent
+13 MEUR Despesa de capital
+6 MEUR Aportacions de capital
Contribució a la reducció 2%
1
-73 MEUR Despesa corrent
-21 MEUR Despesa de capital
-4 MEUR Aportacions de capital
Principals mesures de consolidació

Reducció de les subvencions i les transferències a les entitats vinculades, sobretot a l’Oficina de
Suport a la Iniciativa Cultural i a l’Institut Català de les Empreses Culturals.

Racionalització i simplificació de les entitats de l’agrupació passant de 20 entitats el 2007 a 14 el
2014

Reducció de les inversions en infraestructures pròpies tant en immobles administratius com en
monuments de la Generalitat mantenint, només, les obres mínimes de manteniment i reposició
per a garantir la seguretat dels edificis i de les persones.
1 Contribució a l’increment/reducció de la despesa total dels departaments (consolidada amb SCS, ICS, ICASS i SOC).
312
Monografies. 20 2016
11.
Departament d’Agricultura,
Ramaderia, Pesca, Alimentació i
Medi Natural
En aquest capítol es descriu el procés de consolidació durant els
exercicis 2011, 2012, 2013 i 2014 de la despesa del Departament
d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. L’anàlisi
es fa a partir de les dades d’execució de la despesa, i de l’evolució del
resultat de les entitats que depenen d’aquest departament. Per situar
les decisions de despesa en un context temporal més ampli també
s’analitza l’evolució de la despesa entre 2003 i 2014.
Atès que el Departament finança una part molt important de la seva
despesa amb els recursos del Fons Europeu Agrícola de Garantia
(FEAGA) i que aquests segueixen una evolució independent de les
decisions de la Generalitat de Catalunya, es tractarà la despesa del
departament sense aquest fons.
En el primer punt es descriu el Departament d’Agricultura, Ramaderia,
Pesca, Alimentació i Medi Natural l’any 2014, les seves competències,
l’estructura de l’agrupació departamental i la composició de la despesa.
En el segon punt s’analitza l’evolució de la despesa entre 2003 i 2014
en termes homogenis a les competències de 2014. Al llarg d’aquest
apartat es fa una breu descripció de l’evolució de la despesa del
Departament incloent la despesa finançada amb el FEAGA.
En el tercer punt es mostra l’evolució del resultat de les entitats de
l’agrupació que computen en el càlcul del dèficit de la Generalitat.
Finalment, en el quart punt es fa un resum de les principals variacions
de la despesa durant els dos períodes d’anàlisi 2003-2010 i 2010-2014
i es quantifica l’esforç de consolidació fiscal fet per la Generalitat en el
Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi
Natural des de l’exercici 2011 al 2014.
313
Monografies. 20 2016
11.1.
Descripció del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca,
Alimentació i Medi Natural l’any 2014
Les competències
Les competències de la Generalitat en els àmbits de l’agricultura, la
ramaderia, la pesca, l’alimentació i el medi natural estan detallades en
els articles 116, 119, 128 i 144 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
La Generalitat té competències exclusives en els següents àmbits:
a) Agricultura i ramaderia: s’encarrega de la regulació i el
desenvolupament d’aquests sectors , respectant el que estableixi
l’Estat en exercici de les competències que li atribueix l’article
149.1.13 i 16 de la Constitució espanyola, això inclou, per exemple,
la qualitat dels productes agrícoles i ramaders, la regulació de
processos de producció, de les explotacions i estructures agràries,
també se li atribueix la sanitat vegetal i animal o gestiona la
participació de les organitzacions agràries i ramaderes en
organismes públics.
b) Caça, pesca, activitats marítimes i ordenació del sector pesquer:
planifica i regula totes les activitats derivades, com ara la vigilància
i l’aprofitament cinegètic i piscícola, la delimitació dels espais
marins protegits destinats a pesca marítima i recreativa d’aigües
interiors, la gestió de recursos i instal·lacions destinats a activitats
marítimes. També té la competència de la coordinació del busseig
professional i de la formació en activitats marítimes d’esbarjo.
c) Denominacions i indicacions geogràfiques i de qualitat: regula i
determina la protecció dels productes, les denominacions, les
condicions de producció i la comercialització. També té la facultat
administrativa de gestió i control sobre l’actuació de les
denominacions o les indicacions i pot exercir la potestat
sancionadora per infraccions.
La Generalitat comparteix amb l’Estat les competències en planificació
i regulació pel que fa al sector agrícola, ramader i agroalimentari. En
quant als usos de la forest, dels aprofitaments i els serveis forestals i
vies pecuàries també en regula l’activitat i el règim d’intervenció
administrativa.
En referència al sector pesquer la Generalitat comparteix amb l’Estat
l’ordenació del sector i de les mesures administratives d'execució
relatives a les condicions professionals per a l'exercici de la pesca, la
construcció, la seguretat i el registre oficial de vaixells, les confraries de
314
Monografies. 20 2016
pescadors i les llotges de contractació.
A més, la Generalitat, en cas que el territori d’una denominació superi
els límits de Catalunya, exerceix les facultats de gestió i control sobre
les actuacions dels òrgans de la denominació relatives a terrenys i
instal·lacions situats a Catalunya, en els termes que determinen les
lleis. També participa en els òrgans de la denominació i en l’exercici de
llurs facultats de gestió.
La Generalitat, mitjançant el Cos d’Agents Rurals, exerceix la protecció
i el control en la gestió del medi ambient. Pel que fa als espais naturals,
s’encarrega de regular i declarar les figueres de protecció.
L’adscripció de les competències en matèria de l’agricultura, la
ramaderia, la pesca, l’alimentació i el medi natural entre 2003 i 2014,
varia amb les successives reorganitzacions institucionals de la
Generalitat de Catalunya. Des de 2003 fins al 2010 les competències de
medi ambient, espais naturals i activitats cinegètiques les exerceix el
Departament de Medi Ambient i Habitatge.
L’anàlisi es fa amb l’estructura de 2014 i no incorpora la nova
reestructuració de 2015 quan la Direcció General de Medi Natural
s’adscriu al Departament de Territori i Sostenibilitat.
Les entitats
L’any 2014 es relacionen amb la Generalitat a través del Departament
d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural 7 entitats
del sector públic de la Generalitat:




Una entitat autònoma administrativa: Institut Català de la Vinya i
el Vi (Incavi)
Dues entitats de dret públic: Institut de Recerca i Tecnologia
Agroalimentàries (IRTA) i el Centre de la Propietat Forestal.
Dues societats mercantils: Promotora d’Exportacions Catalanes, SA
(PRODECA) i Forestal Catalana, SA.
Dues fundacions privades: Fundació del Món Rural i Fundació
Centre de Recerca de Sanitat Animal (CRESA).
La composició de la despesa
L’any 2014 la despesa del Departament d’Agricultura, Ramaderia,
Pesca, Alimentació i Medi Natural ascendeix a 655 milions i té 2.520
dotacions de personal de les quals 499 són agents rurals.
D’aquesta despesa, 293 milions d’euros correspon a transferències de
capital a productors agrícoles que es duen a terme en el marc de les
315
Monografies. 20 2016
actuacions de la política agrària comuna i que es financen amb el
FEAGA. Les estadístiques pressupostàries s’acostumen a donar sense
aquestes despeses que són extra pressupostàries durant tot l’any,
només es regularitzen al final de l’exercici, i són independents de les
decisions de la Generalitat.
La despesa del Departament sense el FEAGA l’any 2014 és de 363
milions que representa un 0,18% del PIB i el 2% de la despesa
departamental i es distribueix de la següent manera:







el 41,8% es destinen als programes d’agricultura, ramaderia i pesca.
Les actuacions a què es destinen més recursos és a la millora de les
infraestructures empresarials agràries i pesqueres (94 milions) i a
les de suport a l’agroindústria, la comercialització i la regulació dels
mercats (23 milions) i d’ordenació i reconversió d’aquests sectors
(21 milions),
el 27,2% al programa d’Administració i serveis general, que
inclouen les remuneracions del personal del Departament i els
serveis informàtics,
el 13,9% al programa de Protecció i conservació del medi natural i
la biodiversitat que inclou les remuneracions del Cos d’Agents
Rurals,
el 9,9% al programa d’infraestructures de regadius i ordenació
parcel·lària,
el 4% als programes de recerca, desenvolupament i innovació en
ciència i tecnologia agroalimentària,
el 2,7% al programa de crèdit oficial, i
el 0,4% a la resta de programes que inclou el programa de formació
professional agrària i pesquera (1 milió) i d’infraestructures per al
desenvolupament rural (0,1 milió)
Gràfic 11.1. Composició de la despesa per programes 2014. ARP
Agricultura, Ramaderia i Pesca , 152 MEUR, 41,8%
Administració i serveis generals, 99 MEUR, 27,2%
Protecció i conservació del medi natural i la biodiversitat, 51 MEUR, 13,9%
Infraestructures de regadius i ordenació parcel·lària, 36 MEUR, 9,9%
Recerca, desenvolupament i innovació, 14 MEUR, 4%
Crèdit oficial, 10 MEUR, 2,7%
Altres despeses, 2 MEUR, 0,4%
Font: Generalitat de Catalunya.
Pel que fa a la distribució per naturalesa econòmica (capítols) l’any
2014 es destina:

316
el 36,6% de la despesa és en transferències de capital,
Monografies. 20 2016





el 25,6% en remuneracions del personal,
el 12,5% són despeses corrents de béns i serveis,
el 9,8% són aportacions de capital i préstecs,
el 8,7% és en transferències corrents, i
el 6,8% en inversions reals.
Actualment els capítols de despesa als quals es destinen més recursos
són les transferències de capital, que inclouen les transferències a
entitats del sector públic com l’Institut de Recerca i Tecnologia
Agroalimentàries (IRTA), Promotora d’Exportacions Catalanes, SA, el
Centre de la Propietat Forestal i a l’Institut Català del Crèdit Agrari i
els ajuts i subvencions a famílies i institucions sense fi de lucre per
fomentar la recerca o donar suport en les diferents àrees del
Departament, i les despeses de personal que inclou el Cos d’Agents
Rural.
Gràfic 11.2. Composició de la despesa per capítols 2014. ARP
Remuneracions del personal, 93 MEUR, 25,6%
Despeses corrents de béns i serveis, 45 MEUR, 12,5%
Transferències corrents, 32 MEUR, 8,7%
Inversions reals, 25 MEUR, 6,8%
Transferències de capital, 133 MEUR, 36,6%
Aportacions de capital i préstecs, 35 MEUR, 9,8%
Font: Generalitat de Catalunya.
11.2.
Evolució de la despesa total
La despesa total del Departament passa de 701 milions l’any 2003 a
655 milions l’any 2014, essent els anys 2008, 2009 i 2010 els de major
despesa amb valors propers i superiors a 1.000 milions d’euros. Però
entre 2003 i 2014, aquest departament finança de mitjana el 43% de la
despesa amb recursos del FEAGA.
317
Monografies. 20 2016
Gràfic 11.3. Evolució de la despesa del Departament amb FEAGA.
ARP
1200
0,60
1000
0,50
800
0,40
600
0,30
400
0,20
200
0,10
0
0,00
2003 2004 2005 2006 2007 2009 2008 2010 2011 2012 2013 2014
Departament
FEAGA
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Quadre 11.1. Composició de la despesa del Departament. ARP
2003
Departament
326
FEAGA
375
Departament
amb FEAGA
701
2004
355
391
746
0,46
2005
398
358
756
0,43
2006
518
294
811
0,43
2007
498
326
824
0,40
2008
642
488
1.130
0,54
2009
610
318
928
0,46
2010
597
406
1.003
0,49
2011
560
323
882
0,44
2012
428
323
751
0,38
2013
430
292
722
0,37
2014
363
293
655
0,33
2003-2010
271
31
302
-
2010-2014
-234
-113
-348
-
2003-2014
37
-82
-45
-
% del PIB
0,46
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
La política agrària comuna (PAC) té per objecte assegurar una oferta
estable d’aliments sans i assequibles a la població de la Unió Europea,
proporcionar un nivell de vida raonable als agricultors comunitaris i
assegurar que totes les regions de la Unió Europea puguin mantenir la
seva agricultura.
Per dur a terme aquestes actuacions la PAC té dos fons de
318
Monografies. 20 2016
finançament:

El Fons Europeu Agrícola de Garantia (FEAGA): aquests recursos
es destinen al pagament directe de les explotacions agràries, a la
intervenció en els mercats de productes agraris, a la restitució de les
exportacions i a dur a terme mesures de promoció de productes
agraris en el mercat interior i en tercers països.
Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER): la
gestió d’aquests recursos és compartida amb els Estats Membres i
de la Comunitat, i té per objecte dur a terme programes de
desenvolupament rural duts a terme d’acord amb la legislació
comunitària.

El gràfic 11.4 i quadre 11.2 mostren l’evolució de la despesa finançada
amb fons FEAGA entre 2003 i 2014. Durant aquest període el
Departament finança transferències de capital per un import de 4.186
milions. Aquesta despesa oscil·la entre els 293 milions de 2014 i els
488 milions de 2008, any en què la despesa és més elevada i de
mitjana representa el 43% de la despesa. Formalment es comptabilitza
com a transferència de capital a empreses privades.
A partir d’aquí, aquest document analitza la despesa del Departament
d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural sense
FEAGA.
Gràfic 11.4. Ingressos finalistes de FEAGA de la Unió Europea. ARP
600
0,30
500
0,25
400
0,20
300
0,15
200
0,10
100
0,05
0,00
0
2003
MEUR
2004
2005
2006
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
319
Monografies. 20 2016
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
Quadre 11.2. Ingressos finalistes de FEAGA de la Unió Europea. ARP
2003
MEUR
375
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,25
2004
391
16
4,3
0,24
2005
358
-32
-8,3
0,20
2006
294
-65
-18,0
0,15
2007
326
32
10,9
0,16
2008
488
162
49,6
0,23
2009
318
-170
-34,8
0,16
2010
406
88
27,8
0,20
2011
323
-84
-20,6
0,16
2012
323
0
0,1
0,16
2013
292
-30
-9,4
0,15
2014
293
0
0,2
0,15
2003-2010
-
31
8,4
-
2010-2014
-
-113
-27,9
-
2003-2014
-
-82
-21,9
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Si s’analitza la despesa del Departament entre el 2003 i 2014 sense
incloure la finançada amb FEAGA, augmenta un 11,2% passant dels
326 als 363 milions d’euros. Tal i com s’observa en el gràfic 11.5 la
despesa augmenta entre 2003 i 2006, es redueix lleugerament al 2007
per tornar a créixer al 2008 i assolir un màxim de 642 milions. A partir
de 2009 la despesa es redueix, i així fins al 2014, any en què la despesa
del Departament és lleugerament superior a la de 2004.
Gràfic 11.5. Evolució de la despesa. ARP
700
0,35
600
0,30
500
0,25
400
0,20
300
0,15
200
0,10
100
0,05
0
0,00
2003
MEUR
2004
2005
2006
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
320
Monografies. 20 2016
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
Quadre 11.3. Evolució de la despesa. ARP
2003
MEUR
326
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,21
2004
355
29
8,9
0,22
2005
398
43
12,0
0,23
2006
518
120
30,1
0,27
2007
498
-20
-3,8
0,24
2008
642
145
29,0
0,31
2009
610
-32
-5,0
0,30
2010
597
-13
-2,1
0,29
2011
560
-37
-6,2
0,28
2012
428
-132
-23,6
0,22
2013
430
2
0,4
0,22
2014
363
-67
-15,6
0,18
2003-2010
-
271
83,1
-
2010-2014
-
-234
-39,3
-
2003-2014
-
37
11,2
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
En termes nominals, la despesa per habitant passa de 49 euros per
habitant l’any 2003 (105 euros si s’inclou el FEAGA) a 48 euros per
habitant l’any 2014 (87 euros si s’inclou el FEAGA). En termes reals
implica una reducció de la despesa per habitant del 35,7% (23,6% si es
té en compte el FEAGA).
Gràfic 11.6. Despesa total per habitant. ARP
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
2003 2004 2005 2006 2007 2008
EUR/habitant (nominal)
EUR/habitant (real)
Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT.
321
Monografies. 20 2016
2009
2010
2011
2012
2013
2014
Quadre 11.4. Despesa total per habitant. ARP
(EUR per habitant)
Nominal
Real
2003
49
49
2004
52
50
2005
57
53
2006
73
65
2007
69
60
2008
87
74
2009
82
68
2010
79
65
2011
74
59
2012
57
43
2013
57
44
2014
48
37
% de variació 2003-2010
63
33
% de variació 2010-2014
-39
-43
% de variació 2003-2014
-1
-24
Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT.
En els següents apartats es descriuen les principals partides que
determinen aquesta evolució.
11.2.1.
Les remuneracions del personal
Aquestes despeses inclouen les remuneracions del personal del
Departament i del Cos d’Agents Rurals. Al 2014 té 2.520 dotacions de
personal, 499 són agents rurals.
Per a l’any 2014, les remuneracions del personal del Departament
ascendeixen a 93 milions d’euros, el Cos d’Agents Rurals representa el
22,6% de la despesa en remuneracions del personal.
Entre 2003 i 2014 aquesta despesa augmenta en 21 milions passant de
72 a 93 milions. Fins al 2010 la despesa creix en 20 milions,
principalment per l’efecte de la despesa del Cos d’Agents Rurals.
El 2009 és l’any en què aquestes despeses són més elevades, destinanthi 114 milions, i a partir d’aquest moment la despesa es redueix fins als
93 milions de 2014, a conseqüència de les diferents mesures
transversals de reducció de despeses de personal adoptades durant el
procés de consolidació fiscal.
322
Monografies. 20 2016
Gràfic 11.7. Remuneracions del personal. ARP
140
0,06
120
0,05
100
0,04
80
0,03
60
0,02
40
0,01
20
0
0,00
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Quadre 11.5. Remuneracions del personal. ARP
2003
MEUR
72
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,05
2004
74
2
3,2
0,05
2005
82
7
9,7
0,05
2006
93
11
13,5
0,05
2007
100
8
8,2
0,05
2008
109
9
9,1
0,05
2009
114
5
4,7
0,06
2010
112
-2
-1,8
0,06
2011
106
-6
-5,2
0,05
2012
97
-10
-9,0
0,05
2013
94
-3
-2,7
0,05
2014
93
-1
-1,4
0,05
2003-2010
-
40
56,1
-
2010-2014
-
-19
-17,3
-
2003-2014
-
21
29,1
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
El Cos d’Agents Rurals
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi
Natural té assignada la gestió del Cos d’Agents Rurals. Aquest cos neix
l’any 1989 i té per finalitat vetllar per la conservació de la natura i la
323
Monografies. 20 2016
2014
protecció del medi ambient, defensant el patrimoni natural. L’any 2014
a Catalunya hi ha 499 agents rurals i el Departament destina 21
milions per a finançar-ne les retribucions.
El quadre 11.6 mostra l’evolució del nombre d’efectius i el quadre 11.7
l’evolució de la despesa des de l’any 2006, primer any en què aquest
col·lectiu és identificat pressupostàriament. Com es pot veure, és
durant el 2007 l’any en què creix més el nombre de places d’aquest cos
amb 108 places addicionals, mentre que al 2008 és la despesa (+5
milions) el que més augmenta. Entre 2006 i 2010 es reconeixen, a
nivell salarial, determinades condicions de treball del Cos d’Agents
Rurals com la nocturnitat, penositat, dies festius i perillositat que fan
incrementar el seu salari.
Quadre 11.6. Evolució del nombre d'efectius del Cos d'Agents Rurals. ARP
2006
Agents Rurals
401
Variació (%)
-
2007
509
26,9
2008
522
2,6
2009
522
0,0
2010
524
0,4
2011
511
-2,5
2012
507
-0,8
2013
502
-1,0
2014
499
-0,6
Font: Generalitat de Catalunya.
Gràfic 11.8. Evolució de la despesa de remuneracions del personal del Cos
d'Agents Rurals. ARP
30
0,01
25
0,01
0,01
20
0,01
15
0,01
10
0,00
5
0,00
0,00
0
2006
2007
MEUR
% PIB
2008
Font: Generalitat de Catalunya i INE
324
Monografies. 20 2016
2009
2010
2011
2012
2013
2014
Durant el procés de consolidació fiscal, entre 2010 i 2014, el nombre de
places del Cos d’Agents Rurals es redueix en 25 persones, passant dels
524 agents de 2010 als 499 de 2014. Pel que fa a la despesa, aquesta es
redueix en 3 milions, que passa dels 24 de 2010 als 21 milions de 2014.
L’ajust més gran de la despesa s’observa al 2012 (-3 milions), any en
què s’apliquen diverses mesures de reducció de les despeses de
personal, entre elles una reducció uniforme del 7% en el complement
específic d’aquest personal.
Quadre 11.7. Despesa de remuneracions del personal del Cos d'Agents Rurals.
ARP
2006
MEUR
13
Variació (MEUR)
13
Variació (%)
-
% del PIB
0,01
2007
17
4
29,3
0,01
2008
23
5
30,9
0,01
2009
24
1
4,8
0,01
2010
24
0
-0,1
0,01
2011
24
0
-1,1
0,01
2012
21
-2
-8,9
0,01
2013
21
0
-0,4
0,01
2014
21
0
-1,8
0,01
2006-2010
-
10
77,1
-
2010-2014
-
-3
-12,0
-
2006-2014
-
8
55,9
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Gràfic 11.9. Evolució de la despesa de remuneracions del personal i del
nombre d'efectius del Cos d'Agents Rurals. ARP
(Índex 2006=100)
200
180
160
140
120
100
80
60
40
20
0
2006
2007
2008
Despesa personal
Font: Generalitat de Catalunya
325
Monografies. 20 2016
2009
2010
2011
2012
Nombre d'efectius
2013
2014
El gràfic 11.9 mostra l’evolució de la despesa en remuneracions del Cos
d’Agents Rurals i del nombre d’efectius, en què la despesa és més
significativa que la del nombre d’efectius. L’any 2014, del creixement
total de la despesa de personal, el 56% s’explica pels increments
retributius i el 44% pel creixement d’efectius del Cos.
11.2.2.
Despeses corrents de béns i serveis
Aquestes inclouen bàsicament les despeses de funcionament com els
lloguers d’edificis, els subministraments, les despeses de conservació i
reparació, la compra de serveis tecnològics al CTTI i la despesa en
estudis i treballs tècnics del Departament.
L’any 2014 aquesta despesa és de 45 milions i representa el 12,5% de la
despesa total del Departament.
L’evolució d’aquestes despeses mostra dos períodes, un primer de
creixement entre 2003 i 2010, en què les despeses augmenten fins als
82 milions. I, un segon període, durant la consolidació fiscal, en què les
despeses es redueixen pràcticament a la meitat, passant dels 82 de
2010 als 45 milions de 2014.
Gràfic 11.10. Despeses corrents de béns i serveis. ARP
90
0,09
80
0,08
70
0,07
60
0,06
50
0,05
40
0,04
30
0,03
20
0,02
10
0,01
0
0,00
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Aquesta és la tercera despesa que més disminueix durant el procés de
consolidació fiscal (-37 milions) per darrere de les d’inversions i les
aportacions. La reducció de les despeses es concentra als anys 2011 i
2012 i s’explica principalment per una reducció de les despeses de
conservació, reparació i manteniment d’edificis i locals, reducció de les
326
Monografies. 20 2016
2014
despeses relacionades amb treballs tècnics i treballs realitzats per
tercers, el tancament de diversos laboratoris de sanitat animal i
vegetal, el tancament de diverses unitats administratives ubicades en
poblacions que no són capital de comarca i per la renegociació dels
imports dels lloguers de les diferents dependències del Departament,
entre d’altres. L’any 2014 les despeses es situen a un nivell
lleugerament superior al de 2003.
Quadre 11.8. Despeses corrents de béns i serveis. ARP
2003
MEUR
42
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,03
2004
48
7
15,5
0,03
2005
53
4
9,1
0,03
2006
66
13
23,9
0,03
2007
65
-1
-1,0
0,03
2008
68
3
4,1
0,03
2009
70
2
3,7
0,03
2010
82
12
16,8
0,04
2011
66
-16
-19,5
0,03
2012
51
-15
-23,2
0,03
2013
45
-6
-10,9
0,02
2014
45
0
0,5
0,02
2003-2010
-
40
95,0
-
2010-2014
-
-37
-44,7
-
2003-2014
-
3
7,9
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
11.2.3.
Les transferències corrents
Inclou les transferències a entitats del sector públic com l’Institut de
Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), Promotora
d’Exportacions Catalanes, SA, el Centre de la Propietat Forestal i
l’Institut Català del Crèdit Agrari (abans d’integrar-se a l’ICF l’any
2011). També inclou els ajuts i subvencions a famílies i institucions
sense fi de lucre per fomentar la recerca o donar suport en les diferents
àrees del Departament.
L’any 2014 el Departament hi destina 32 milions que representa el
8,7% del conjunt de la seva despesa.
Entre 2003 i 2009 aquesta despesa augmenta dels 28 als 62 milions,
sent aquest l’import més elevat de tot el període. Durant aquesta
327
Monografies. 20 2016
primera etapa destaca la despesa de 2006 per l’augment de les
transferències corrents a famílies i a institucions sense finalitat de
lucre per fomentar la producció agrària i pesquera i per la protecció i
conservació del medi natural. L’augment de despesa de 2008 s’explica
per les majors transferències a famílies i també per una major
transferència a l’entitat Promotora d’Exportacions Catalanes, SA
(PRODECA).
L’any 2010 és el primer exercici en què aquesta despesa es redueix, a
partir d’aquest any la despesa es redueix un 48% fins als 32 milions de
2014.
Durant la consolidació fiscal es redueixen totes les despeses, si bé
destaca la reducció de la transferència a l’Institut de Recerca i
Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), que passa de 13 a 9 milions
d’euros, i a les famílies i a institucions sense finalitat de lucre, que
passa de 16 a 7 milions d’euros.
La major reducció de despesa d’aquest període es situa l’any 2012 (-18
milions), per la reducció de les transferències a totes les entitats
adscrites al Departament, en el marc del pla d’ajust que s’aprova
aquest any per tal d’ajustar la despesa de la Generalitat al nou nivell
d’ingressos, i es demana a les entitats que financin part de la seva
activitat amb romanents de tresoreria.
Gràfic 11.11. Transferències corrents. ARP
70
0,04
60
0,03
50
0,03
40
0,02
30
0,02
20
0,01
10
0,01
0,00
0
2003
MEUR
2004
2005
2006
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
328
Monografies. 20 2016
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
Quadre 11.9. Transferències corrents. ARP
2003
MEUR
28
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,02
2004
30
2
6,9
0,02
2005
37
7
22,7
0,02
2006
47
10
27,8
0,02
2007
51
4
7,4
0,03
2008
60
9
17,5
0,03
2009
62
2
2,9
0,03
2010
55
-6
-10,3
0,03
2011
53
-3
-4,6
0,03
2012
35
-18
-34,3
0,02
2013
38
3
8,9
0,02
2014
32
-6
-16,5
0,02
2003-2010
-
27
95,5
-
2010-2014
-
-24
-43,0
-
2003-2014
-
3
11,4
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
11.2.4.
Les inversions reals
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi
Natural executa la major part de la seva inversió a través de Forestal
Catalana, SA i d’Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SAU,
(en endavant, INFRACAT).
INFRACAT d’ençà de la seva creació l’any 2012 a partir de la fusió
entre d’altres de Regs de Catalunya S.L.U (en endavant, REGSA) i Reg
Sistema Segarra-Garrigues, S.L.U (en endavant, REGSEGA) que fins a
la data eren entitats instrumentals d’aquest Departament per a dur a
terme inversions en l’àmbit de regadius. Moltes d’aquestes inversions
han estat finançades amb mètodes de finançaments diferits com els
mètodes alemanys.
L’any 2014 es destinen 25 milions d’euros a inversions reals que
representa el 6,8% del conjunt de la despesa d’aquest any.
L’evolució d’aquesta despesa s’explica principalment per la variació de
l’aportació a INFRACAT i a REGSA i REGSEGA en els anys anteriors a
2012.
329
Monografies. 20 2016
Gràfic 11.12. Inversions reals. ARP
140
0,07
120
0,06
100
0,05
80
0,04
60
0,03
40
0,02
20
0,01
0,00
0
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Quadre 11.10. Inversions reals. ARP
2003
MEUR
71
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,05
2004
84
13
18,5
0,05
2005
92
8
9,2
0,05
2006
117
25
27,3
0,06
2007
113
-5
-3,9
0,06
2008
116
3
2,6
0,06
2009
118
3
2,2
0,06
2010
117
-1
-0,8
0,06
2011
75
-43
-36,4
0,04
2012
97
23
30,8
0,05
2013
22
-76
-77,6
0,01
2014
25
3
12,2
0,01
2003-2010
-
46
64,6
-
2010-2014
-
-93
-79,1
-
2003-2014
-
-47
-65,6
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Entre 2003 i 2010 la despesa del Departament augmenta en 46
milions, passant dels 71 als 117 milions d’euros. L’any en què la despesa
és més elevada és el 2009 amb 118 milions. Durant aquests anys el
Departament destina de mitjana el 70% de la despesa en aportacions a
INFRACAT, ja sigui per a executar inversions com per a pagar mètodes
alemanys per obres ja fetes. Entre els mètodes alemanys que es
financen aquests anys destaquen:
330
Monografies. 20 2016
2014




El 2007 es destinen 28 milions al regadiu d’Algerri Balaguer
El 2008 es destinen 41 milions a l’etapa IV de Garrigues Sud i a
l’etapa IV de TM Juncosa
El 2009 es destinen 63 milions al regadiu del Segrià Sud, a la fase 5
i 6 dels projectes de regadiu Garrigues Sud
El 2010 es destinen 40 milions a les obres de regadiu de la Terra
Alta i del regadiu Xerta Sènia
A partir d’aquest any la despesa es redueix un 79,1% que s’explica per
la reprogramació d’inversions i per la finalització de pagaments
estructurats per mètodes alemanys.
Entre 2003 i 2014 la despesa en inversions reals es redueix un 65,6%.
11.2.5.
Les transferències de capital
Aquestes despeses inclouen les transferències a agents que actuen en
els àmbits del desenvolupament rural en el marc del Contracte Global
d’Explotació (en endavant, CGE) o a entitats privades per a la
modernització i millora de les estructures empresarials agràries i
pesqueres.
L’any 2014 aquesta despesa és de 133 milions i representa el 36,6% de
la despesa total del Departament.
L’any 2003 es destinen 108 milions a transferències de capital, i
incrementen l’augment els anys 2004 i 2005.
L’any 2006 l’increment s’explica per l’augment de les transferències de
capital a empreses privades per actuacions relacionades amb la gestió
de recursos d’aigua destinats a l’agricultura i a cooperatives agràries
(+44 milions d’euros), per l’augment de les transferències per a la
modernització dels sectors pesquer i agrari (+11 milions d’euros) i per
una major transferència a les corporacions locals per a infraestructures
per al desenvolupament rural i per la protecció i conservació del medi
natural.
L’any 2008 l’augment s’explica per l’increment de recursos pel CGE
que és la integració de diversos ajuts adreçats a les explotacions
agràries, d’acord amb el que estableix la normativa comunitària en
matèria de desenvolupament rural que inclou els ajuts a la
sostenibilitat i els ajuts a la competitivitat (+16 milions), per l’augment
de les transferències per la modernització dels sectors pesquer i agrari
(+9 milions) i per l’augment de les transferències a empreses privades
per actuacions relacionades amb la gestió de recursos d’aigua destinats
a l’agricultura i a cooperatives agràries (+5 milions).
331
Monografies. 20 2016
L’any 2010 la reducció de les transferències s’explica principalment per
la disminució de les transferències per a la modernització dels sector
pesquer i agrari (-13 milions) i de les transferències al CGE (-13
milions).
L’any 2011 les transferències augmenten en 71 milions d’euros per
l’augment d’aquestes a empreses privades per la modernització i la
millora de les estructures empresarials agràries i pesqueres i per
fomentar la diversificació econòmica i millorar la qualitat de vida al
món rural (+48 milions) i per l’augment de la despesa del CGE.
L’any 2012 la despesa es redueix per una menor transferència al CGE i
per la disminució de les transferències a les corporacions locals
destinades a infraestructures per al desenvolupament rural i a la
protecció i conservació del medi natural (-13 milions).
L’augment de despesa de l’any 2013 s’explica per una despesa de 76
milions d’euros vinculada a la construcció del Canal Segarra
Garrigues35.
La despesa de 2014 és similar a 2010 i supera en 25 milions d’euros la
de 2003.
Gràfic 11.13. Transferències de capital. ARP
250
0,12
0,10
200
0,08
150
0,06
100
0,04
50
0,02
0,00
0
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
35
Per a més informació veure apartat 15.2.3 del capítol La inversió del conjunt del
sector públic i els mecanismes de finançament diferits de la monografia.
332
Monografies. 20 2016
2013
2014
Quadre 11.11. Transferències de capital. ARP
2003
MEUR
108
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,07
2004
113
4
4,0
0,07
2005
115
3
2,3
0,07
2006
155
40
35,0
0,08
2007
150
-6
-3,7
0,07
2008
183
34
22,6
0,09
2009
176
-8
-4,3
0,09
2010
130
-45
-25,8
0,06
2011
201
71
54,6
0,10
2012
135
-66
-32,8
0,07
2013
208
73
54,1
0,11
2014
133
-76
-36,3
0,07
2003-2010
-
22
20,3
-
2010-2014
-
3
2,0
-
2003-2014
-
25
22,8
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
11.2.6.
Les aportacions de capital i els préstecs
Aquesta despesa inclou les aportacions de capital a entitats del sector
públic vinculades al Departament, principalment a l’IRTA i a
INFRACAT, i en préstecs i bestretes al sector agrari.
L’any 2014 el Departament destina 35 milions a aportacions de capital
que representa el 9,8% de la despesa d’aquest any.
Entre 2003 i 2004 les aportacions de capital representen 4 i 5 milions
respectivament i corresponen bàsicament a aportacions a INFRACAT,
IRTA i Forestal Catalana, SA.
Els anys 2005 i 2006 les despeses augmenten per una major aportació
a REGSA i REGSEGA (+14 milions) per infraestructures de regadius i
ordenació parcel·lària i un augment de l’aportació a l’IRTA (+20
milions) per recerca i desenvolupament en ciència i tecnologia
agroalimentària.
L’any 2008 la despesa augmenta en 87 milions d’euros per l’aportació
a REGSA i REGSEGA (+49 milions) per la transformació i millora en
matèria de regadius i per la línia de préstecs i bestretes (+36 milions)
per donar suport a l’Agroindústria, la comercialització i la regulació de
333
Monografies. 20 2016
mercats.
Gràfic 11.14. Aportacions de capital i préstecs. ARP
120
0,06
100
0,05
80
0,04
60
0,03
40
0,02
20
0,01
0,00
0
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Quadre 11.12. Aportacions de capital i préstecs. ARP
2003
MEUR
4
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,00
2004
5
1
21,8
0,00
2005
19
14
270,5
0,01
2006
39
20
106,1
0,02
2007
19
-20
-50,4
0,01
2008
107
87
446,8
0,05
2009
70
-36
-34,2
0,03
2010
100
30
42,6
0,05
2011
59
-41
-41,0
0,03
2012
13
-46
-77,6
0,01
2013
22
9
70,4
0,01
2014
35
13
58,0
0,02
2003-2010
-
96
2262,3
-
2010-2014
-
-64
-64,5
-
2003-2014
-
31
738,7
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
L’any 2010 augmenta per la despesa en préstecs i bestretes del
Departament (+23 milions).
Els anys 2011 i 2012 la despesa disminueix per la reducció de les
aportacions a INFRACAT (-20 i -10 milions, respectivament) i per la
334
Monografies. 20 2016
2014
reducció (-23 milions) i posterior desaparició (-36 milions) de la línia
de préstecs i bestretes del Departament.
Els augments del 2013 i 2014 s’expliquen per l’aportació a INFRACAT
(+10 milions) i per la creació de fiances constituïdes (+13 milions) per
donar suport a l’agroindústria, la comercialització i la regulació de
mercats i per l’ordenació, reconversió i suport als subsectors agraris i
pesquers, respectivament.
Entre 2010 i 2014 aquesta despesa es redueix en 64 milions, passant de
destinar-hi 100 a destinar-ne 35 milions.
11.3.
El resultat SEC de les entitats adscrites al Departament
d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural
En aquest apartat s’analitza l’evolució del resultat no financer de les
entitats que cada any han estat adscrites al Departament d’Agricultura,
Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural d’acord amb el sistema
europeu de comptes (entitats APSEC), el resultat de les quals computa
en el càlcul del dèficit de la Generalitat.
L’any 2014 el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca,
Alimentació i Medi Natural té adscrites 10 entitats que computa en el
càlcul del dèficit de la Generalitat de Catalunya, aquest llistat inclou
totes les del Sector Públic, llevat de la societat mercantil Forestal
Catalana i addicionalment 5 consorcis i una fundació amb participació
no majoritària (Consorci de l’Estany d’Ivars Vilasana, Consorci Centre
Tecnològic Forestal de Catalunya, Consorci CSIC-IRTA-UAB Centre de
Recerca Agrigenòmica, Consorci per a la Protecció i la Gestió dels
Espais Naturals del Delta del Llobregat, Consorci Espais Interès
Natural Ripollès i Centre de Recerca de Sanitat Animal).
El gràfic 11.15 mostra l’evolució del resultat de les entitats APSEC del
Departament entre 2010 i 2014, aquest resultat es calcula en termes
del Sistema Europeu de Comptes.
Les entitats adscrites al Departament empitjoren el seu resultat des de
2010 a 2012. L’any 2012 bona part del resultat negatiu s’explica per
l’aplicació de retencions sobre les transferències a les entitats i pel
finançament de la seva activitat a través de la incorporació de
romanents de tresoreria d’exercicis anteriors.
A partir de 2013 el resultat millora i torna a ser positiu l’any 2014.
El resultat d’IRTA explica el gruix del resultat global de les entitats
335
Monografies. 20 2016
adscrites al Departament durant aquests exercicis, però les entitats que
milloren més el seu resultat entre 2010 i 2014 són Incavi i el Centre de
la Propietat Forestal.
Quadre 11.13. Resultat SEC de les entitats adscrites al Departament. ARP
2010
MEUR
7
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
2011
-5
-12
-169,1
2012
-8
-3
62,6
2013
-4
3
-43,1
2014
5
10
-218,4
-2
-24,2
-40
-
2010-2014
2010-2014 acumulat
Font: Intervenció General de l'Administració de l'Estat.
Gràfic 11.15. Resultat SEC de les entitats adscrites al
Departament. ARP
8
6
4
2
0
-2
-4
-6
-8
-10
2010
2011
2012
2013
2014
MEUR
Font: Intervenció General de l'Administració de l'Estat.
11.4.
Principals variacions de la despesa del Departament i
quantificació de l’esforç de consolidació fiscal
El quadre 11.14 mostra les principals variacions de despesa del
Departament.
En resum, entre 2003 i 2010 les despeses del Departament
d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural
augmenten en 271 milions, que s’expliquen per:
336
Monografies. 20 2016






Aportacions de capital i préstecs: l’augment de les aportacions a
REGSA i REGSEGA per infraestructures de regadius, a IRTA per
recerca i desenvolupament i l’augment dels préstecs i bestretes per
donar suport a l’Agroindústria expliquen el 35% de l’increment de
despesa (96 milions)
Inversions reals: l’increment de les aportacions a INFRACAT per
executar inversions en temes de regadiu i per pagar mètodes
alemanys per obres ja fetes representa el 17% de l’augment de la
despesa total (46 milions)
Remuneracions del personal: l’augment del nombre d’efectius i de
les retribucions del Cos d’Agents Rurals expliquen el 15% del
creixement de la despesa (40 milions)
Despeses corrents de béns i serveis: l’increment en la compra de
serveis tecnològics al CTTI i en despeses relacionades amb el
funcionament de centres i els serveis propis amb gestió autònoma
expliquen el 15% de l’increment de la despesa total (40 milions)
Transferències corrents : l’augment de les transferències a famílies i
a institucions sense finalitat de lucre i a l’entitat Promotora
d’Exportacions Catalanes, SA per fomentar la producció agrària i
pesquera i per la protecció i conservació del medi natural
representen el 10% del creixement de la despesa total (27 milions)
Transferències de capital: l’increment de les transferències a agents
que actuen en els àmbits del desenvolupament rural (CGE), a
empreses privades per actuacions relacionades amb la gestió de
recursos d’aigua destinats a l’agricultura i a cooperatives agràries, a
corporacions locals per a infraestructures per al desenvolupament
rural i per la protecció i conservació del medi natural i per la
modernització dels sectors pesquer i agrari expliquen el 8% de
l’augment de la despesa total (22 milions)
Quadre 11.14. Principals variacions de la despesa. ARP
2003-2010
MEUR
%
2010-2014
Índex
MEUR
%
2003-2014
Índex
MEUR
%
Índex
Remuneracions del personal
40
56
15
-19
-17
8
21
29
57
Despeses corrents de béns i serveis
40
95
15
-37
-45
16
3
8
9
Transferències corrents
27
95
10
-24
-43
10
3
11
9
107
75
40
-80
-32
34
27
19
75
Inversions reals
46
65
17
-93
-79
40
-47
-66
-127
Transferències de capital
22
20
8
3
2
-1
25
23
67
Subtotal de despesa de capital
68
38
25
-90
-36
38
-22
-12
-60
Aportacions de capital i préstecs
96 2262
35
-64
-64
28
31
739
85
100
-234
-39
100
37
11
100
Subtotal de despesa corrent
Despesa total
271
83
Font: Generalitat de Catalunya.
Entre 2010 i 2014 la despesa del Departament es redueix 234 milions.
Les reduccions s’expliquen per:
337
Monografies. 20 2016





Inversions reals: la reprogramació d’inversions i la finalització de
pagaments estructurats per mètodes alemanys representen el 40%
de la reducció total (-93 milions)
Aportacions de capital i préstecs: la reducció de les aportacions a
INFRACAT i la desaparició de la línia de préstecs i bestretes del
Departament han comportat una disminució de la despesa que
explica el 28% de l’ajust total (-64 milions)
Despeses corrents de béns i serveis: la reducció de les despeses de
conservació, reparació i manteniment d’edificis i locals, la reducció
de les despeses relacionades amb treballs tècnics i treballs realitzats
per tercers, el tancament de diversos laboratoris de sanitat animal i
vegetal, el tancament de diverses unitats administratives ubicades
en poblacions que no són capital de comarca i la renegociació dels
imports dels lloguers de les diferents dependències del
departament contribueixen en un 16% a la disminució de la despesa
total (-37 milions)
Transferències corrents: la reducció de les transferències a totes les
entitats adscrites al Departament, en el marc del Pla d’ajust que
s’aprova l’any 2012 per tal d’ajustar la despesa de la Generalitat al
nou nivell d’ingressos, on es demana a les entitats que financin part
de la seva activitat amb romanents de tresoreria representen el 10%
de la reducció total (-24 milions)
Remuneracions del personal: la reducció uniforme del complement
específic del Cos d’Agents Rurals del 7% i la resta de mesures de
reducció de les despeses de personal aplicades durant aquest
període, que expliquen el 8% de la reducció de la despesa (-19
milions)
En el període 2003-2014, en conjunt la despesa augmenta en 34
milions, com a conseqüència de:



338
Aportacions de capital i préstecs: la necessitat de modernitzar i
reconvertir els subsectors agraris i pesquers fa augmentar les
aportacions a diverses entitats del Departament i crear una línia de
préstecs i bestretes, que representen el 85% de l’increment de la
despesa total del Departament (31 milions)
Despesa corrent: l’augment de les remuneracions del personal a
causa de l’augment del agents rurals i petits augments en les
despeses de funcionament i transferències corrents, que
representen el 75% de l’increment de la despesa (+27 milions)
Transferències de capital: per la mateixa raó que augmenten les
aportacions de capital i els préstecs, augmenten les transferències
corrents tant a entitats del Departament com a famílies,
institucions sense finalitat de lucre i corporacions locals que
representa el 67% del creixement total (+25 milions)
Monografies. 20 2016

Inversions reals: les inversions es basen en pagaments
reestructurats per mètodes alemanys que ja han finalitzat i també
es reprogramen inversions pendents, i per tant no contribueixen a
l’increment de la despesa (-47 milions)
Contribució a la consolidació fiscal de la Generalitat
Tal i com s’observa en el quadre 11.15, l’any 2014 el Departament
d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural redueix la
despesa en 234 milions d’euros respecte l’any 2010, que amb el resultat
negatiu de les entitats SEC de 2 milions, representa un ajust total de la
despesa de 232 milions.
En aquest cas, l’ajust de la despesa es concentra especialment en els
anys 2011 i 2012, amb una reducció de 169 milions respecte el 2010.
Gràfic 11.16. Composició de les variacions 2010-2014. ARP
(MEUR)
100
50
0
2011
2012
2013
2014
-50
-100
-150
-200
Remuneracions del personal
Transferències corrents
Transferències de capital
Despesa total
Font: Generalitat de Catalunya.
339
Monografies. 20 2016
Despeses corrents de béns i serveis
Inversions reals
Aportacions de capital i préstecs
Quadre 11.15. Evolució de la despesa. ARP
(MEUR)
Període de consolidació fiscal
2003
2010
2011
2012
2013
2014
Remuneracions del personal
72
112
106
97
94
93
Despeses corrents de béns i serveis
42
82
66
51
45
45
Transferències corrents
28
55
53
35
38
32
142
249
225
182
177
170
71
117
75
97
22
25
Transferències de capital
108
130
201
135
208
133
Subtotal de despesa de capital
179
247
276
233
230
157
4
100
59
13
22
35
326
597
560
428
430
363
Variació interanual
-
-
-37
-132
2
-67
Variació des de 2010
-
-
-37
-169
-167
-234
Variació acumulada des de 2010
-
-
-37
-206
-373
-607
Subtotal de despesa corrent
Inversions reals
Aportacions de capital i préstecs
Despesa total
Font: Generalitat de Catalunya.
Quadre 11.16. Contribució a la consolidació. ARP
(MEUR)
Variació acumulada despesa departament (a)
Variació acumulada resultat SEC entitats (b)
Contribució a la consolidació (a-b)
2010-2014
-607
-40
-568
Font: Generalitat de Catalunya i Intervenció General de l'Administració de l'Estat.
En termes acumulats respecte 2010, la variació de la despesa entre
2010 i 2014 és de -607 milions. Tanmateix, durant aquests anys
l’empitjorament del resultat de les entitats APSEC del Departament és
de -40 milions, especialment pel dèficit de l’IRTA, i per tant, en
conjunt la contribució en el procés de consolidació fiscal és de -568
milions en termes acumulats.
340
Monografies. 20 2016
Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca,
Alimentació i Medi Natural
Exercici 2014
363 MEUR
152 MEUR
99 MEUR
51 MEUR
36 MEUR
26 MEUR
2%
1
Agricultura, Ramaderia i Pesca
Administració i serveis generals
Protecció i conservació del medi
Infraestructures de regadius
Resta de polítiques
2.520
*% total departaments
2.021 Departament
499 Agents rurals
Variació despesa 2003-2014 +11%
2003-2010
2010-2014
+271 MEUR
-234 MEUR
2
Contribució a l’increment 2%
+107 MEUR Despesa corrent
2
Contribució a la reducció 4%
-80 MEUR Despesa corrent
+68 MEUR Despesa de capital
-90 MEUR Despesa de capital
+96 MEUR Aportacions de capital
-64 MEUR Aportacions de capital
Principals mesures de consolidació

Reprogramació d’inversions i finalització i aplanament de pagaments de finançaments diferits
que permeten reduir la despesa de capital i les aportacions de capital a les entitats de l’agrupació

Mesures d’eficiència en les despeses de funcionament dels edificis del Departament i
reorganització de la prestació de serveis

Mesures transversals de despesa de personal
1 No
2
inclou els 293 milions d’euros de despesa finançada amb FEAGA.
Contribució a l’increment/reducció de la despesa total dels departaments (consolidada amb SCS, ICS, ICASS i SOC).
341
Monografies. 20 2016
12.
Departament de Benestar Social
i Família
En aquest capítol es descriu el procés de consolidació durant els
exercicis 2011, 2012, 2013 i 2014 de la despesa de l’àmbit de Benestar
Social i Família. L’anàlisi es fa a partir de les dades d’execució de la
despesa consolidada del Departament de Benestar Social i Família i de
l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials. També es mostra
l’evolució del resultat de les entitats que depenen d’aquest
departament. Per situar les decisions de despesa en un context
temporal més ampli també s’analitza l’evolució de la despesa entre
2003 i 2014. Sempre que ha estat possible, les dades de despesa han
estat corregides per tal d’aproximar el criteri de meritació de la
despesa.
En el primer punt es descriu l’àmbit de Benestar Social i Família l’any
2014, les competències, les entitats de l’agrupació departamental i la
composició de la despesa. En el segon punt s’explica el context amb
l’evolució dels principals indicadors que més han condicionat l’evolució
de la despesa. En el tercer es mostra l’evolució de la despesa de
Benestar Social i Família entre 2003 i 2014 i s’analitza l’evolució de les
principals partides de despesa. En el quart es descriu l’evolució de les
transferències finalistes d’altres administracions i en el cinquè punt es
mostra l’evolució del resultat de les entitats en termes SEC. Finalment,
en el sisè punt es fa un resum de les principals variacions de la despesa
durant els dos períodes d’anàlisi 2003-2010 i 2010-2014 i es
quantifica l’esforç de consolidació fiscal fet per la Generalitat en l’àmbit
de Benestar Social i Família des de l’exercici 2011 al 2014.
12.1.
Descripció de l’àmbit de Benestar Social i Família l’any 2014
Les competències
Les competències de la Generalitat en els àmbits de benestar social i
família estan detallades en els articles 138, 142, 153 i 166 de l’Estatut
d’Autonomia de Catalunya.
La Generalitat té competències exclusives en els següents àmbits:
342
Monografies. 20 2016
a) Immigració: pel que fa a polítiques d’acolliment, integració
social i econòmica de persones immigrades com també de
persones retornades a Catalunya.
b) Joventut: gestió de les polítiques destinades a la joventut com
també de les activitats i instal•lacions destinades a aquesta
matèria. Promoció de l’associacionisme, la participació, la
mobilitat internacional i el turisme juvenil.
c) Lleure: inclou el foment i la regulació de les activitats que
s'acompleixin al territori de Catalunya i el règim jurídic de les
entitats que tinguin per finalitat l'acompliment d'activitats de
lleure.
d) Polítiques de gènere: la Generalitat planifica i regula les
polítiques destinades a la dona, igualment estableix accions
positives per eradicar la discriminació per raó de sexe. També
promociona l’associacionisme de dones que acompleixen
activitats relacionades amb la igualtat i la no-discriminació. Pel
que fa a la violència de gènere la Generalitat regula les mesures
per a prevenir-la i detectar-la i coordina serveis i recursos propis
per protegir a les dones que ho han patit o ho pateixen. Tot això,
respectant el que estableix l’Estat en exercici de la competència
que li atribueix l’article 149.1.1 de la Constitució espanyola.
e) Serveis socials: pel que fa als serveis socials i a les entitats
públiques i privades que presten aquest servei a Catalunya, la
Generalitat en regula i ordena tota l’activitat. També
implementa polítiques específiques dirigides a col•lectius en
situació de pobresa o de necessitat social.
f) De voluntariat: inclou entre d’altres la regulació i la promoció de
les actuacions destinades a la solidaritat i l’acció voluntària, tant
a nivell individual com per mitjà d’institucions públiques o
privades.
g) De menors: la Generalitat regula el règim de la protecció i de les
institucions públiques de protecció i tutela dels menors
desemparats, en situació de risc i dels menors infractors,
respectant en aquest darrer cas la legislació penal. També
participa en l’elaboració i legislació penal i processal que
incideix en aquesta competència.
Tanmateix, la Generalitat participa en les decisions de l’Estat sobre
immigració en temes que tenen una transcendència especial per
343
Monografies. 20 2016
Catalunya, entre ells la determinació del contingent de treballadors
estrangers mitjançant els mecanismes que estableix el títol V; i en
matèria de joventut, subscriu acords amb entitats internacionals i
participa en aquestes en col·laboració amb l'Estat o de manera
autònoma, si ho permet la normativa de l'entitat corresponent, i en tot
cas, tramita documents atorgats per entitats internacionals que afectin
persones, instal·lacions o entitats amb residència a Catalunya,
respectant la legislació de l'Estat.
Cal destacar que dins de l’àmbit de les polítiques socials, la normativa
estatal regula, mitjançant la Llei 39/2006 de 14 de desembre, de
promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació
de dependència (LAPAD), les condicions bàsiques per a la promoció de
l’autonomia personal i la protecció de les persones en cas de situació de
dependència, amb la col·laboració i participació de totes les
Administracions Públiques. Així, la llei estableix un nivell mínim de
protecció, definit i garantit amb el finançament de l’Administració
General de l’Estat i un segon nivell de protecció basat en la cooperació i
finançament acordat entre l’Estat i les Comunitats Autònomes
mitjançant convenis. A més, les Comunitats Autònomes poden
desenvolupar un tercer nivell addicional de protecció social a les
persones dependents. D’aquesta manera es pretén desenvolupar un
model integrat, amb el respecte de les competències que cada
Administració té assumides, i basat en la cooperació
interadministrativa per acordar la intensitat dels serveis, les
condicions i quantia de les prestacions econòmiques, els criteris de
participació dels beneficiaris en el cost dels serveis i els barems per al
reconeixement de la situació de dependència.
L’adscripció de competències en matèria de benestar social i família
han anat variant entre 2003 i 2014 amb les successives
reorganitzacions institucionals de la Generalitat. Des de 2002 fins a
2006 la Secretaria de Joventut era competència del Departament de
Presidència. Entre 2007 i 2010 les competències d’Acció Cívica van ser
assumides pel Departament de Governació i Administracions
Públiques. L’any 2003 les pensions no contributives es pressupostaven
en un fons no departamental.
Les entitats
L’any 2014 es relacionen amb la Generalitat a través del Departament
de Benestar Social i Família 7 entitats del Sector Públic de la
Generalitat de Catalunya:


344
L’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials
Dues entitats autònomes administratives: l’Institut Català de les
Dones i l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció
Monografies. 20 2016


Dues empreses públiques: el Consell Nacional de la Joventut de
Catalunya i l’Agència Catalana de la Joventut
Dos consorcis: el Consorci Sant Gregori de Girona i el Consorci de
Serveis Socials de Barcelona
Composició de la despesa
L’any 2014 la despesa consolidada del Departament de Benestar Social
i Família i l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS) és de
2.027 milions, que representa el 9% de la despesa departamental, i en
conjunt tenen 4.233 dotacions de personal.
La distribució per programes de despesa mostra que:





el 71,8% dels recursos es destinen a la promoció de l’autonomia
personal,
el 9,1% a programes d’inclusió social i lluita contra la pobresa,
el 9% a programes d’atenció a la infància i l’adolescència,
el 5,2% a direcció i administració generals, i
el 4,9% a programes de suport a la família (41 milions), d’acció
cívica i voluntariat (25 milions), programes de polítiques de
joventut (14 milions), polítiques de dones (7 milions), atenció a la
immigració (7 milions) i atenció a les persones amb discapacitat (4
milions).
Gràfic 12.1. Composició de la despesa per programes 2014. BSF
Promoció de l'autonomia personal, 1.456 MEUR, 71,8%
Inclusió social i lluita contra la pobresa, 185 MEUR, 9,1%
Atenció a la infància i l'adolescència, 183 MEUR, 9%
Direcció i administració generals, 105 MEUR, 5,2%
Suport a la família, 41 MEUR, 2%
Altres, 58 MEUR, 2,8%
Font: Generalitat de Catalunya.
Pel que fa a la distribució 2014 per naturalesa econòmica (capítols) de
l’àmbit de Benestar Social i Família, els recursos es destinen,
principalment, a:

345
un 59,5% a transferències corrents, de les quals un 39% a les
transferències corrents vinculades a la LAPAD i altres , un 20% a
prestacions econòmiques vinculades a la LAPAD i un 1% a
prestacions a famílies amb fills a càrrec. Actualment tenen molt poc
pes, però havien arribat a representar el 14% de la despesa total.
Monografies. 20 2016



un 33,3% es destina a despeses corrents en béns i serveis,
principalment a les prestacions de serveis mitjançant concert de
places en centres aliens a la Generalitat, i a despeses de
funcionament i gestió dels centres propietat del Departament,
bàsicament vinculades a la prestació dels serveis previstos a la
LAPAD,
un 6,2% a les remuneracions del personal, i
un 0,8% a inversions reals (16 milions), transferències de capital (2
milions) i aportacions de capital i préstecs (1 milió).
Gràfic 12.2. Composició de la despesa per capítols 2014. BSF
Remuneracions del personal, 126 MEUR, 6,2%
Despeses corrents de béns i serveis, 675 MEUR, 33,3%
Transferències corrents 1.207 MEUR, 59,5%
Inversions i altres despeses, 18 MEUR, 0,8%
Font: Generalitat de Catalunya.
12.2.
El context
L’evolució de la despesa de l’àmbit de Benestar Social i Família s’ha de
situar en un context demogràfic d’envelliment progressiu de la
població i, a partir del 2009 com a conseqüència de la crisi econòmica,
també d’empobriment de la població. Aquests factors incideixen
directament en una despesa creixent en l’àmbit de la dependència i en
la lluita contra la pobresa.
A Catalunya la població de més de 65 anys passa de representar un
17,3% l’any 2003 a un 18,3% de la població total l’any 2014.
Paral·lelament, es produeix un increment de la pobresa, com
evidencien l’evolució de la taxa AROPE36 a Catalunya, que passa d’un
19% l’any 2008 a un 24,3% l’any 2014, o l’evolució de la taxa de risc de
la pobresa, que passa d’un 19,3% l’any 2009 a un 19,8% l’any 2013.
Indicador que recull la proporció de població que es troba o bé en situació de risc
de pobresa, o bé en situació de privació material severa, o bé que viu en llars amb
intensitat de treball molt baixa.
36
346
Monografies. 20 2016
Per atendre la pobresa, l’actuació del Govern de la Generalitat no es
limita a les actuacions del Departament de Benestar Social i Família,
sinó que duu a terme actuacions coordinades des de diferents
departaments, per intentar pal·liar els efectes que la crisi econòmica
està tenint sobre els sectors de la població més vulnerables.
Un dels trets que marca més significativament la despesa en l’àmbit de
Benestar Social i Família és el desplegament de l’atenció a les persones
en situació de dependència.
Des del mateix 2003, primer any del període d’anàlisi, s’observen
importants increments de despesa vinculats a l’ampliació de serveis i
ajuts per al col·lectiu de gent gran i persones amb dependència i que
estan recollits a la normativa pròpia en matèria de serveis socials37. Un
exemple és el programa “Viure en família” que s’inicia l’any 2000.
Tanmateix, no és fins l’any 2007 quan el Parlament regula i ordena,
formalment, el sistema de serveis socials a Catalunya mitjançant la Llei
12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials. La concreció del conjunt de
prestacions del sistema públic de serveis socials previstes a
l’esmentada llei, encara triga uns anys, quan l’any 2010 s’aprova, per
decret, la Cartera de Serveis Socials38. L’objectiu és garantir un nivell
d’ingressos suficients per a les persones grans i el finançament públic
de places residencials mitjançant la col·laboració amb entitats i
institucions sense finalitat de lucre, així com les transferències als ens
locals per garantir la prestació i el finançament de serveis socials com
places en centres de dia, atenció domiciliària o serveis de telealarma.
Un altre factor que condiciona la despesa és l’entrada en vigor l’any
2007 de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de Promoció de
l’Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de
Dependència (LAPAD). Aquesta llei estatal regula les condicions
bàsiques de promoció de l’autonomia personal i l’atenció a les persones
en situació de dependència mitjançant la creació del Sistema per a
l’Autonomia i Atenció a la Dependència. L’objectiu és proveir atenció a
les persones que es troben en situació de dependència per al
desenvolupament de les activitats diàries bàsiques ja sigui per raó
d’edat, malaltia o discapacitat i establir un contingut mínim de drets
per a tots els ciutadans espanyols. Les prestacions, poden ser
econòmiques o poden ser en forma de serveis. El desplegament que es
Decret legislatiu 17/1994, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de les
lleis 12/1983, de 14 de juliol, la 26/1985, de 27 de desembre i 4/1994, de 20 d’abril,
en matèria d’assistència i serveis socials.
38 Actualment està vigent la Cartera de Serveis Socials 2010-2011, aprovada
mitjançant el Decret 142/2010, d’11 d’octubre
37
347
Monografies. 20 2016
va preveure era gradual i progressiu entre 2007 i 2015, si bé al llarg
d’aquests anys i degut a la crisi econòmica, s’ha anat ajornant el seu
desplegament.
Les prestacions a les quals poden accedir els beneficiaris de la LAPAD
poden ser econòmiques o de servei:


Pel que fa a les prestacions econòmiques poden ser de tres tipus:
prestació vinculada a servei, per cuidador no professional i per
assistent personal.
Pel que fa a la prestació de serveis aquests poden ser: servei de
prevenció de la dependència, centre de dia i de nit, ajuda a domicili,
teleassistència i servei d’atenció residencial .
Aquesta llei accelera el creixement de la despesa a partir de 2007, fins
l’any 2012, quan mitjançant el Real Decret Llei 20/2012, de mesures
per garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la
competitivitat, es modifica la LAPAD i, entre d’altres mesures, es
preveu una reducció de les prestacions econòmiques i dels ingressos
finalistes que rep la Generalitat procedents de l’Estat.
Aquest canvi en la normativa estatal explica una part molt important
de l’ajust de l’àmbit de Benestar Social i Família durant el procés de
consolidació fiscal.
La Generalitat també aplica mesures pròpies per tal de contenir el
creixement de la despesa social, per contribuir a la sostenibilitat de les
finances públiques. Així, en l’àmbit de la dependència, l’any 2013 es
redueix la tarifa dels concerts de serveis socials en un 4,6% (que
equival a la reducció de la paga extra aplicada a la resta del personal),
es modifiquen els criteris funcionals dels serveis de centres
assistencials per a gent gran, amb la finalitat de mantenir les tarifes i
contenir la despesa i es redueix el finançament de les places
assistencials no ocupades temporalment. L’any 2014 es revisen els
criteris de copagament de les persones beneficiàries i es vinculen al
patrimoni39.
En els altres àmbits dels serveis socials, entre d’altres, s’apliquen
mesures per a l’homogeneïtzació de les tarifes d’atenció a la infància
Ordre BSF/130/2014, de 22 d’abril, per la qual s’estableixen els criteris per
determinar la capacitat econòmica de les persones beneficiàries de les prestacions de
servei no gratuïtes i de les prestacions econòmiques destinades a l’atenció a la
situació de dependència que estableix la Cartera de serveis socials, i la participació en
el finançament de les prestacions de servei no gratuïtes.
39
348
Monografies. 20 2016
dels centres especialitzats, però la mesura més significativa per volum i
per impacte és que l’any 2011 es deixen sense efecte les prestacions
econòmiques universals per infant a càrrec40.
En els següents apartats s’analitza l’evolució dels principals blocs de
despesa en l’àmbit de Benestar Social i Família.
12.3.
Evolució de la despesa total
Entre 2003 i 2014, la despesa de Benestar Social i Família augmenta
un 133,7%, passant dels 867 milions de 2003 als 2.027 milions de
2014.
Entre 2003 i 2010 aquesta despesa pràcticament es triplica fins als
2.428 milions de 2010. A partir de 2010 la despesa es comença a
ajustar, el primer any molt lleugerament i a partir de 2012 i 2013 de
manera més severa, de tal manera que des de 2010 a 2014 la reducció
de despesa és de 401 milions.
Cal recordar que els imports anuals han estat homogeneïtzats d’acord
amb les competències actuals del Departament i d’acord al criteri de
meritació de les prestacions.
Gràfic 12.3. Evolució de la despesa. BSF
3.000
1,40
2.500
1,20
1,00
2.000
0,80
1.500
0,60
1.000
0,40
500
0,20
0
0,00
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
40 DA tretzena de la Llei 6/2011, de 27 de juliol, de pressupostos de la Generalitat de
Catalunya per al 2011.
349
Monografies. 20 2016
2014
Quadre 12.1. Evolució de la despesa. BSF
2003
MEUR
867
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,57
2004
1.016
148
17,1
0,62
2005
1.175
159
15,7
0,67
2006
1.375
201
17,1
0,72
2007
1.535
160
11,6
0,75
2008
1.894
359
23,4
0,91
2009
2.280
386
20,4
1,13
2010
2.428
148
6,5
1,19
2011
2.424
-5
-0,2
1,21
2012
2.208
-215
-8,9
1,13
2013
2.045
-163
-7,4
1,05
2014
2.027
-18
-0,9
1,03
2003-2010
-
1.561
180,0
-
2010-2014
-
-401
-16,5
-
2003-2014
-
1.160
133,7
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
En termes de despesa per habitant, la despesa passa de 129 euros l’any
2003 a 270 euros l’any 2014, el que suposa un increment en termes
reals del 61%, i que la despesa real de 2014 es situï en valors propers a
2008.
Gràfic 12.4. Despesa total per habitant. BSF
350
300
250
200
150
100
50
0
2003
2004
2005
EUR/habitant (nominal)
2006
Monografies. 20 2016
2008
EUR/habitant (real)
Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT.
350
2007
2009
2010
2011
2012
2013
2014
Quadre 12.2. Despesa total per habitant. BSF
(EUR per habitant)
Nominal
Real
2003
129
129
2004
149
144
2005
168
155
2006
193
174
2007
213
184
2008
257
218
2009
305
256
2010
323
263
2011
321
256
2012
292
224
2013
271
207
2014
270
208
% de variació 2003-2010
150
104
% de variació 2010-2014
-17
-21
% de variació 2003-2014
108
61
Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT.
12.3.1.
Remuneracions del personal
En aquest bloc de despeses s’inclou les remuneracions del personal que
treballa en centres públics de serveis socials, residències, pisos tutelats,
entre d’altres, i el personal que treballa al Departament i a l’ICASS,
tant en serveis finalistes com en serveis centrals d’administració. En
conjunt representen el 85% del personal de l’agrupació departamental.
No inclou el personal de la resta d’entitats de l’agrupació, ni el personal
dels centres privats concertats o del tercer sector subvencionats que
presten serveis socials. En total té 4.233 dotacions de treball, a finals
de 2014.
Les despeses de personal del Departament i l’ICASS de l’any 2014 són
126 milions i representen el 6,2% de la despesa total de l’àmbit de
Benestar Social i Família. El baix pes de les despeses de personal sobre
el total indica que la Generalitat combina la prestació directa de serveis
socials amb altres formes de prestació de serveis, com són els concerts i
les subvencions a les famílies per accedir a un centre privat (entitats
col·laboradores), o a través d’altres administracions, com determinats
serveis que presten directament les administracions locals mitjançant
el finançament que reben de la Generalitat a través del contracte
programa de serveis socials.
351
Monografies. 20 2016
Gràfic 12.5. Remuneracions del personal. BSF
160
0,09
140
0,08
0,07
120
0,06
100
0,05
80
0,04
60
0,03
40
0,02
20
0,01
0,00
0
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
L’any 2003, les despeses de personal són de 106 milions i
s’incrementen en un 42,9% (45 milions) fins a assolir una despesa de
151 milions l’any 2010. A partir de 2010 i fins a 2014, aquestes
despeses es redueixen un 16,5% (-25 milions), bàsicament per
l’aplicació de les mesures transversals en matèria de retribucions de
l’Estat i de la Generalitat.
Quadre 12.3. Remuneracions del personal. BSF
2003
MEUR
106
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,07
2004
109
3
3,1
0,07
2005
114
5
4,8
0,07
2006
121
7
5,9
0,06
2007
132
11
8,9
0,06
2008
144
12
9,1
0,07
2009
149
5
3,5
0,07
2010
151
2
1,6
0,07
2011
143
-8
-5,2
0,07
2012
130
-13
-9,4
0,07
2013
128
-2
-1,5
0,07
2014
126
-2
-1,3
0,06
2003-2010
-
45
42,9
-
2010-2014
-
-25
-16,5
-
2003-2014
-
20
19,4
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
352
Monografies. 20 2016
2014
En el conjunt del període, la despesa creix 20 milions, que representa
un increment de gairebé el 20%. Aquesta evolució és, principalment,
conseqüència directa de les variacions de les retribucions, atès que el
nombre d’efectius en aquest àmbit no varien de manera significativa al
llarg del període analitzat.
12.3.2.
Despeses corrents de béns i serveis
Dins d’aquest bloc de despesa s’inclouen les despeses associades al
funcionament de centres propis i a la prestació de serveis socials
mitjançant el concert de places en centres públics i privats.
L’any 2014 les despeses corrents de béns i serveis de l’àmbit de
Benestar Social i Família són de 675 milions i representen el 33,3% del
total de despesa. Dins d’aquesta, la prestació de serveis mitjançant
concert representa el 55%, amb 450 milions, i les despeses associades
al funcionament i la gestió de centres propis de la Generalitat
representen un 24% (158 milions).
L’any 2003 aquestes despeses són de 246 milions i s’incrementen un
157,3% fins a assolir un import de 633 milions el 2010. Entre 2010 i
2014 les despeses corrents de béns i serveis continuen augmentant fins
als 675 milions. Durant tot el període en conjunt aquestes despeses
creixen un 174,7% i suposen pràcticament el triple de despesa respecte
a 2003.
Gràfic 12.6. Despeses corrents de béns i serveis. BSF
800
0,40
700
0,35
600
0,30
500
0,25
400
0,20
300
0,15
200
0,10
100
0,05
0,00
0
2003
MEUR
2004
2005
2006
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
353
Monografies. 20 2016
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
La tendència creixent del període 2003-2014 s’explica pel
desplegament dels serveis d’atenció a la dependència, prestats
directament per la Generalitat o proveïts a través de places
concertades. Amb l’entrada en vigor de la LAPAD, a finals de 2006, els
increments anuals s’acceleren.
Quadre 12.4. Despeses corrents de béns i serveis. BSF
MEUR
Variació (MEUR)
Variació (%)
2003
246
2004
278
32
12,9
2005
308
31
11,1
365
57
18,5
2006
440
75
20,5
2007
483
43
9,7
2008
2009
529
46
9,5
2010
633
104
19,7
2011
672
39
6,2
2012
677
5
0,8
% del PIB
0,16
0,17
0,18
0,19
0,22
0,23
0,26
0,31
0,34
0,35
2013
683
6
0,8
0,35
2014
675
-7
-1,1
0,34
2003-2010
-
387
157,3
-
2010-2014
-
43
6,7
-
2003-2014
-
429
174,7
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Com es veurà més endavant, no serà en les despeses de funcionament
on la LAPAD mostrarà el seu impacte més gran, ja que el desplegament
es farà més per la via de les prestacions econòmiques que no pas per
les prestacions de serveis directes o concertats.
Si s’analitza el període de consolidació fiscal de 2010 a 2014, s’observa
com durant el 2011 la despesa encara s’incrementa més d’un 6%. En els
exercicis 2012 i 2013 la reducció del 4,6% de les tarifes dels concerts
pel trasllat de les mesures transversals de personal, la revisió de
contractes i lloguers, i l’aplicació de plans d’estalvi i millores
d’eficiència limiten el creixement al 0,8% anual. Però la necessitat de
seguir mantenint els serveis i l’increment progressiu del nombre de
beneficiaris no permet observar reduccions significatives.
354
Monografies. 20 2016
12.3.3.
Transferències corrents
Les transferències corrents inclouen les prestacions econòmiques i les
prestacions vinculades al servei per a l’atenció de persones en situació
de dependència, els ajuts a famílies ja sigui per infants a càrrec o
pensions no contributives, entre d’altres, les transferències als ens
locals a través dels contractes programes per la prestació de serveis
socials, les transferències corrents a entitats de l’agrupació per finançar
les despeses de funcionament, etc.
L’any 2014 les transferències corrents de l’àmbit de Benestar Social i
Família ascendeixen fins els 1.207 milions d’euros i representen el
59,5% del total de despeses.
Gràfic 12.7. Transferències corrents. BSF
1.800
0,90
1.600
0,80
1.400
0,70
1.200
0,60
1.000
0,50
800
0,40
600
0,30
400
0,20
200
0,10
0,00
0
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
El creixement d’aquestes despeses és gairebé exponencial, ja que es
triplica entre 2003 i 2010. L’any 2003 les transferències corrents en
aquest àmbit són de 466 milions d’euros i s’incrementen un 238,1%
fins als 1.576 milions de 2010.
Entre 2003 i 2007 s’observa una primera fase de creixement amb una
mitjana superior als 100 milions anuals, però a partir de 2007, aquest
increment s’accelera amb el desplegament de la LAPAD, sobretot, i
com es veurà més endavant, per l’impacte que té el desplegament de
les noves prestacions econòmiques que preveu la Llei.
Entre 2010 i 2014 les transferències corrents es redueixen un 23,4% (355
Monografies. 20 2016
2014
369 milions) fins als 1.207 milions de 2014, per l’impacte de les
mesures de consolidació fiscal.
Les transferències corrents de l’àmbit de Benestar Social i Família
entre 2003 i 2014 augmenten 741 milions, increment que també es
tradueix en un augment del seu pes en el PIB, que durant aquest
període es duplica, passant del 0,31% el 2003 al 0,61% el 2014.
Quadre 12.5. Transferències corrents. BSF
2003
MEUR
466
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,31
2004
560
94
20,1
0,34
2005
687
127
22,6
0,39
2006
805
118
17,1
0,42
2007
877
72
9,0
0,43
2008
1.171
294
33,5
0,56
2009
1.500
329
28,1
0,74
2010
1.576
77
5,1
0,78
2011
1.572
-4
-0,3
0,79
2012
1.382
-189
-12,1
0,71
2013
1.221
-162
-11,7
0,63
2014
1.207
-14
-1,1
0,61
2003-2010
-
1.110
238,1
-
2010-2014
-
-369
-23,4
-
2003-2014
-
741
158,9
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
En els següents apartats s’analitzen amb detall l’evolució dels tres
grans blocs de despesa on es realitzen els ajustos durant la consolidació
fiscal. La reducció més gran de despesa s’aplica sobre les prestacions
per fills a càrrec, el segon ajust és sobre les prestacions econòmiques
vinculades a la llei de la Dependència i el tercer sobre la resta de
transferències corrents.
En el gràfic 12.8 sobre la composició de les transferències corrents de
l’àmbit de Benestar Social i Família, s’observa com, a partir de l’any
2008, les prestacions econòmiques de la LAPAD guanyen pes dins
d’aquest paquet de despesa, passant de representar-ne el 15% el 2008
al 33% el 2014. D’altra banda, durant aquest període les prestacions
per fills a càrrec es redueixen fins a quasi extingir-se, com a
conseqüència de la suspensió de les prestacions universals el juliol de
2011. Per últim, la resta de transferències corrents d’aquest àmbit
passen de representar el 75% el 2003 al 65% el 2014.
356
Monografies. 20 2016
Grafic 12.8. Composició transferències corrents.
BSF
100,0
90,0
80,0
70,0
60,0
50,0
40,0
30,0
20,0
10,0
0,0
2003
2004
2005
2006
Prestacions econòmiques LAPAD
2007
2008
2009
Prestacions fills a càrrec
2010
2011
2012
Prestacions per fills a càrrec
Les prestacions per fills a càrrec són ajuts econòmics a famílies amb
fills que tenen dret a rebre’ls d’acord amb la normativa legal de cada
ajut. Fins l’exercici 2010 aquestes prestacions eren: la prestació
econòmica universal per infant a càrrec de 0 a 3 anys, la prestació
econòmica universal per part, adopció, tutela o acolliment múltiple,
l’ajut per part, adopció, tutela o acolliment múltiple sotmès al nivell
d’ingressos de la unitat familiar i l’ajut per adopció internacional
sotmès al nivell d’ingressos de la unitat familiar.
Actualment, la prestació que es manté és l’ajut per part, adopció, tutela
o acolliment múltiple sotmès al nivell d’ingressos de la unitat familiar.
L’any 2003 la despesa per prestacions per fills a càrrec són de 117
milions i s’incrementen un 50,1% fins als 176 milions de 2010.
L’increment més acusat de 2005 respon a una millora de l’import de
les prestacions, especialment per a les famílies monoparentals i per
parts múltiples.
Monografies. 20 2016
2014
Transferències LAPAD i altres
Font: Generalitat de Catalunya.
357
2013
Gràfic 12.9. Prestacions per fills a càrrec. BSF
200
0,10
180
0,09
160
0,08
140
0,07
120
0,06
100
0,05
80
0,04
60
0,03
40
0,02
20
0,01
0
0,00
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
A partir de 2010 la despesa disminueix per la suspensió de les
prestacions universals l’any 2011 fins a situar-se al voltant dels 29
milions. Entre 2010 i 2014 l’ajust d’aquesta despesa és de 146 milions.
L’any 2011 el Govern presenta uns pressupostos amb una reducció dels
crèdits del 10% respecte dels pressupostos inicials de 2010, amb
l’objectiu de programar una reducció del dèficit consistent i creïble, i
entre les mesures que s’adopten, en la disposició addicional tretzena,
s’inclou deixar sense efecte la prestació econòmica per infant a càrrec,
a partir de l’entrada en vigor de la Llei a finals de juliol de 2011. També
es limiten els imports que es poden meritar durant el 2011, mentre no
s’ha suspès la prestació i es fixa un termini de fins a cinc anys per
ajornar els pagaments pendents. L’ajut deixa de ser universal i es
vincula al nivell de renda i a la situació familiar.
Aquestes mesures permeten començar a reduir la despesa en 34
milions l’any 2011 i en 103 milions l’any 2012.
358
Monografies. 20 2016
2014
Quadre 12.6. Prestacions per fills a càrrec. BSF
2003
MEUR
117
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,08
2004
126
9
7,8
0,08
2005
162
36
28,5
0,09
2006
171
9
5,3
0,09
2007
176
6
3,3
0,09
2008
179
2
1,3
0,09
2009
182
4
2,0
0,09
2010
176
-6
-3,5
0,09
2011
141
-34
-19,5
0,07
2012
38
-103
-73,0
0,02
2013
20
-18
-47,0
0,01
2014
29
9
45,1
0,01
2003-2010
-
59
50,1
-
2010-2014
-
-146
-83,3
-
2003-2014
-
-88
-74,9
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Prestacions econòmiques de la Llei de Dependència
Amb l’entrada en vigor de la LAPAD l’any 2007, els seus beneficiaris
poden accedir a prestacions econòmiques o prestacions de servei. En
aquest apartat es tractarà l’evolució de les prestacions econòmiques
que poden ser de tres tipus, prestació vinculada a servei, per cuidador
no professional, per assistent personal, i les quanties màximes les
estableix l’Estat.
L’any 2014, els beneficiaris de la LAPAD són de gairebé 126.000, que
representen l’1,7% de la població catalana (per sobre de l’1,6% de
mitjana de totes les comunitats autònomes) i el nombre de prestacions
atorgades se situen a l’entorn de 167.000. Això representa 1,33
prestacions per beneficiari (per sobre de l’1,25 de mitjana de totes les
comunitats autònomes).
Prèviament a l’anàlisi de l’evolució de les prestacions econòmiques de
la Llei de la dependència, cal dir que a Catalunya ja existien amb
anterioritat a la LAPAD una sèrie de serveis i prestacions per al
col·lectiu de gent amb problemes de dependència recollits a la
normativa en matèria de serveis socials vigent en aquell moment.
El gràfic 12.10 i el quadre 12.7 mostren l’evolució de la despesa en
prestacions econòmiques de la LAPAD, des de l’any 2008 fins al 2014.
Des de l’inici de la seva aplicació fins al 2014, la despesa es duplica,
359
Monografies. 20 2016
passant d’una despesa de 189 milions el 2008 a 394 milions el 2014.
Gràfic 12.10. Prestacions econòmiques LAPAD. BSF
700
0,35
600
0,30
500
0,25
400
0,20
300
0,15
200
0,10
100
0,05
0
0,00
2008
MEUR
2009
2010
2011
2012
2013
2014
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Quadre 12.7. Prestacions econòmiques LAPAD. BSF
2008
MEUR
189
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,09
2009
456
267
141,7
0,23
2010
536
80
17,7
0,26
2011
576
40
7,4
0,29
2012
561
-15
-2,6
0,29
2013
450
-111
-19,8
0,23
2014
394
-56
-12,4
0,20
2003-2010
-
536
-
-
2010-2014
-
-142
-26,5
-
2003-2014
-
394
-
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
La despesa en prestacions econòmiques de la LAPAD de l’any 2008
s’incrementa un 184,4% fins als 536 milions de 201041. A partir de
2010 la despesa disminueix un 26,5% fins a situar-se al voltant dels
El quadre 12.7 mostra les variacions des de 2003, tot i que l’any 2003 el seu valor
és zero, amb l’objectiu de facilitar l’explicació de la composició de les variacions des
de 2003.
41
360
Monografies. 20 2016
394 milions de 2014. Al llarg d’aquests 7 anys aquesta despesa creix en
206 milions i el seu pes sobre el PIB s’incrementa passant del 0,09%
l’any 2008 al 0,20% l’any 2014.
Entre 2008 i 2011 la despesa es triplica, fins a arribar als 576 milions
del 2011. Aquesta evolució és conseqüència del creixement de les
prestacions de cuidador no professional, en detriment de les
prestacions d’assistència personal que s’han mantingut amb uns nivells
de despesa molt reduïts. Les prestacions vinculades al servei també
creixen significativament durant aquest període.
La reducció de la despesa en prestacions econòmiques de la LAPAD a
partir de 2012 s’explica per l’aprovació del Real Decret Llei 20/2012,
de mesures per a garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la
competitivitat, que modifica alguns preceptes de la LAPAD. Entre les
modificacions que es preveuen, hi ha la supressió dels nivells
intermedis dins de cada grau i la reducció dels imports de les
prestacions, canvis en les condicions dels cuidadors no professionals
pel que fa a la seva contribució a la Seguretat Social, i l’endarreriment
de l’entrada en vigor del grau I de dependència moderada -prevista per
al 2013- fins a l’1 de juliol de 2015.
Aquest conjunt de mesures permeten una reducció de la despesa en
prestacions de 142 milions entre 2010 i 2014. I la previsió és que la
despesa s’incrementi a partir de 2015 amb el desplegament del grau I.
Transferències LAPAD i altres transferències de l’àmbit de Benestar Social i
Família
La resta de transferències inclou principalment les prestacions
econòmiques a les famílies i les subvencions a corporacions locals i
fundacions i institucions sense finalitat de lucre dins de l’àmbit
d’actuació de la dependència.
L’any 2014, la despesa liquidada és de 784 milions, que representa un
64,9% del total de despesa de capítol 4 de l’àmbit de Benestar Social i
Família.
Durant tot el període 2003-2014, aquesta despesa s’incrementa en 434
milions, que representa un creixement de la despesa del 124,4%.
Entre 2003-2010, aquestes transferències augmenten un 147,5% (515
milions), com a conseqüència per una banda, de l’increment del
nombre de places residencials en col·laboració amb fundacions i
institucions sense finalitat de lucre, que passen de 8.879 places l’any
2003 a pràcticament 12.000 l’any 2006 ( que representa una despesa
de 101 milions). L’any 2010 aquesta despesa se situa en 155 milions.
361
Monografies. 20 2016
Per una altra banda, pel creixement de la col·laboració amb els ens
locals (entre 2003 i 2010 aquestes transferències es tripliquen, passant
de 37 milions el 2003 a 149 milions el 2010) i per l’increment de la
dotació del programa Viure en família, especialment entre 2003-2006,
que canvia la seva orientació inicial per a prioritzar l’atenció a les
persones en situació d’alta dependència i en la prestació de serveis a
domicili. La despesa d’aquest programa passa de 47 milions el 2003 a
145 milions l’any 2007.
Gràfic 12.11. Transferències corrents vinculades a la LAPAD i altres. BSF
1.000
0,45
900
0,40
800
0,35
700
0,30
600
0,25
500
0,20
400
0,15
300
200
0,10
100
0,05
0
0,00
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Per tant, com es pot observar, en aquest bloc de despeses, els
increments més grans de despesa són previs al desplegament de la
LAPAD.
Durant el procés de consolidació fiscal, aquesta despesa es redueix un
9,3% (-81 milions). Si bé la despesa associada a places residencials en
col·laboració amb fundacions i institucions i els contractes programes
amb els serveis socials de les corporacions locals es mantenen
pràcticament estables (154 milions i 147 milions l’any 2014
respectivament), la reducció de la despesa s’explica per la variació de
les transferències per prestacions econòmiques a famílies en l’àmbit de
la dependència, que passen de 311 milions el 2010 a 264 milions el
2014 i del programa Viure en família adreçats a gent gran i
dependents, que es redueix ja des de 2007 (145 milions el 2007 a 14
milions el 2014) com a conseqüència de l’absorció de gran part
d’aquestes despeses per les prestacions econòmiques de la LAPAD.
362
Monografies. 20 2016
2014
Quadre 12.8. Transferències corrents vinculades a la LAPAD i altres. BSF
2003
MEUR
349
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,23
2004
434
85
24,3
0,27
2005
525
91
20,9
0,30
2006
634
109
20,8
0,33
2007
700
67
10,5
0,34
2008
804
103
14,7
0,38
2009
862
58
7,2
0,43
2010
864
3
0,3
0,43
2011
854
-10
-1,1
0,43
2012
783
-71
-8,3
0,40
2013
751
-32
-4,1
0,39
2014
784
33
4,4
0,40
2003-2010
-
515
147,5
-
2010-2014
-
-81
-9,3
-
2003-2014
-
434
124,4
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
12.3.4.
Inversions reals, transferències de capital i aportacions de capital
i préstecs
En aquest apartat s’inclouen la resta de despeses de l’àmbit de
Benestar Social i Família que fan referència a les inversions reals, les
transferències de capital i les aportacions de capital i préstecs
(bàsicament aportacions de capital a entitats de l’agrupació
departamental).
Per a l’any 2014, aquestes despeses són de 18 milions i representen al
voltant de l’1% de la despesa total de l’àmbit de Benestar Social i
Família.
L’any 2003, aquestes despeses són de 49 milions i s’incrementen fins a
103 milions l’any 2009, any en què s’assoleix el nivell màxim de
despesa. A partir d’aquest moment, la despesa es redueix fins als 18
milions l’any 2014. En conjunt, durant tot el període, la despesa es
redueix 31 milions, que representa una disminució del 63,1%.
363
Monografies. 20 2016
Gràfic 12.12. Inversions reals, transferències de capital i aportacions de
capital i préstecs. BSF
120
0,06
100
0,05
80
0,04
60
0,03
40
0,02
20
0,01
0,00
0
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Entre 2003 i 2014 les despeses d’inversió reals es minoren un 60,7%
(25 milions), de 40 a 16 milions, sent l’any 2008 quan s’assoleix el
nivell màxim de despesa amb 67 milions. Aquestes despeses fan
referència a les inversions per construcció d’equipaments com poden
ser centres residencials per a persones grans i dependents entre
d’altres.
Les despeses per transferències de capital també disminueixen durant
el període 2003-2014, en un 81,5%, passant de 9 a 2 milions, si bé l’any
2009 s’assoleixen els 49 milions. Aquestes despeses inclouen
transferències a entitats de l’agrupació per tal de finançar les despeses
d’inversió.
Pel que fa les aportacions de capital i préstecs, s’incrementen entre
2003-2010, passant de ser pràcticament inexistents el 2003 a 10
milions l’any 2010. L’any 2014, es redueixen fins a 1 milió. Aquesta
evolució s’explica per les variacions en les aportacions de capital a les
entitats que formen part de l’agrupació departamental.
364
Monografies. 20 2016
2014
Quadre 12.9. Inversions reals, transferències de capital i aportacions de
capital i préstecs. BSF
2003
MEUR
49
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,03
2004
69
19
39,3
0,04
2005
65
-3
-4,8
0,04
2006
84
19
29,0
0,04
2007
86
2
2,0
0,04
2008
96
10
11,7
0,05
2009
103
7
7,1
0,05
2010
68
-35
-33,7
0,03
2011
36
-32
-46,6
0,02
2012
19
-18
-48,6
0,01
2013
13
-5
-28,0
0,01
2014
18
5
35,2
0,01
2003-2010
-
19
38,4
-
2010-2014
-
-50
-73,3
-
2003-2014
-
-31
-63,1
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
12.4.
Ingressos finalistes de l’Estat en l’àmbit de Benestar Social i
Família
La Generalitat rep recursos de l’Administració general de l’Estat (AGE)
de caràcter finalista per a destinar-los a polítiques socials, que en
l’àmbit de Benestar Social i Família es destinen a finançar programes
de suport a l’acollida i la integració d’immigrants, a serveis socials de
les corporacions locals i a programes d’atenció a persones grans i
dependents, que a partir de 2007 s’integren en el marc del
desplegament de la LAPAD.
En conjunt, durant el període 2007-2014, aquests recursos
s’incrementen, bàsicament com a conseqüència del desplegament de la
LAPAD. Si bé, entre 2007-2010 els ingressos finalistes provinents de
l’Estat creixen 317 milions, a partir de 2010 i fins el 2014, aquestes
transferències cauen un 42,7% (143 milions). Aquesta disminució és
gairebé equivalent a la reducció de despesa de les prestacions
econòmiques de la LAPAD, de tal manera que en conjunt no es
contribueix a la reducció del dèficit de la Generalitat, sinó que només
es redueix el dèficit de l’Estat.
365
Monografies. 20 2016
Gràfic 12.13. Ingressos finalistes de l'Estat. BSF
400
0,20
0,18
350
0,16
300
0,14
250
0,12
200
0,10
0,08
150
0,06
100
0,04
50
0,02
0
0,00
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Des de l’any 2010 fins a l’any 2014, en termes acumulats, el pressupost
d’ingressos de la Generalitat deixa de rebre 518 milions.
Quadre 12.10. Ingressos finalistes de l'Estat. BSF
2003
MEUR
25
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,02
2004
21
-3
-14,0
0,01
2005
21
0
0,0
0,01
2006
37
16
75,2
0,02
2007
47
10
26,4
0,02
2008
143
96
204,4
0,07
2009
323
180
125,7
0,16
2010
362
39
12,1
0,18
2011
271
-91
-25,1
0,14
2012
263
-7
-2,7
0,13
2013
198
-66
-24,9
0,10
2014
197
-1
-0,4
0,10
2003-2010
-
337
1.368,1
-
2010-2014
-
-165
-45,5
-
2003-2014
-
172
699,4
-
Font: Generalitat de Catalunyai INE.
Aquesta reducció dels recursos finalistes, s’explica per l’evolució de les
transferències de l’àmbit de la LAPAD. En aquests ingressos de suport
a la dependència s’inclou el mínim garantit, el nivell acordat i la resta
366
Monografies. 20 2016
2014
de recursos de cofinançament estatal. A partir de la revisió de la Llei
l’any 2012, aquests ingressos es redueixen, com a conseqüència de la
supressió del nivell acordat. Aquestes mesures comporten la caiguda
dels ingressos de 63 milions entre 2013 i 2012 i, per tant, la necessitat
per part de la Generalitat de cobrir la part anual de la prestació que
queda sense finançament estatal.
12.5.
El resultat SEC de les entitats de l’àmbit de Benestar Social i
Família
En aquest apartat s’analitzarà l’evolució del resultat no financer de les
entitats que cada any han estat adscrites a l’àmbit de Benestar Social i
Família d’acord amb el sistema europeu de comptes (entitats APSEC).
No s’inclou l’ICASS, atès que la seva despesa s’ha explicat de manera
consolidada amb el Departament.
L’any 2014 les entitats adscrites a l’àmbit de Benestar Social i Família
que contribueixen amb el seu resultat al càlcul del dèficit de la
Generalitat de Catalunya són les entitats de l’agrupació que s’integren
en el sector públic i s’hi afegeixen el Consorci Barri de la Mina i la
Fundació Privada Campus Arnau d’Escala, que tot i no ser sector
públic de la Generalitat, estan participades de manera minoritària per
la Generalitat i es classifiquen com a entitats APSEC.
Gràfic 12.14. Resultat SEC de les entitats adscrites al
Departament. BSF
5
0
-5
-10
-15
-20
-25
-30
2010
2011
2012
2013
2014
MEUR
Font: Intervenció General de l'Administració de l'Estat.
Tal i com es pot veure al gràfic 12.14, el resultat de les entitats passa
d’un dèficit de 27 milions l’any 2010 a un resultat d’equilibri en termes
SEC l’any 2014. El resultat de l’any 2010 s’explica pel dèficit del
Consorci Barri de la Mina, ocasionat per la dificultat d’obtenir els
367
Monografies. 20 2016
ingressos previstos per la venda d’immobles. El de l’any 2012 s’explica
pel dèficit de les dues entitats autònomes que financen la seva activitat
amb incorporació de romanents de tresoreria en comptes de fer-ho
amb les transferències del Departament, que com s’ha vist als apartats
anteriors es redueixen considerablement en aquest exercici.
Quadre 12.11. Resultat SEC de les entitats adscrites al Departament. BSF
2010
MEUR
-27
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
2011
-3
25
-90,1
2012
-15
-13
466,0
2013
-2
13
-85,5
2014
1
3
-139,1
2010-2014
28
-103,2
2010-2014 acumulat
90
-
Font: Intervenció General de l'Administració de l'Estat.
Pel que fa a les mesures d’ajust aplicades per les entitats, a banda de
les mesures transversals en matèria de personal i els guanys
d’eficiència fets a nivell individual per cada una d’elles, les que tenen
un impacte global més rellevant són les relatives a l’activitat
urbanística del Consorci Barri de la Mina.
12.6.
Principals variacions de la despesa en l’àmbit de Benestar Social
i Família i quantificació de l’esforç de consolidació fiscal
El quadre 12.12 mostra el resum de les principals variacions de la
despesa de l’àmbit de Benestar Social i Família en els dos períodes
analitzats.
Quadre 12.12. Principals variacions de la despesa. BSF
2003-2010
MEUR
Remuneracions del personal
%
2010-2014
Índex
MEUR
%
2003-2014
Índex
MEUR
%
Índex
45
43
3
-25
-16
6
20
19
2
387
157
25
43
7
-11
429
175
37
Transferències corrents
1.110
238
71
-369
-23
92
741
159
64
Subtotal de despesa corrent
1.542
189
99
-351
-15
88
1.191
146
103
Inversions reals
-1
-3
0
-23
-59
6
-25
-61
-2
Transferències de capital
11
126
1
-18
-92
4
-7
-81
-1
Subtotal de despesa de capital
10
20
1
-41
-70
10
-32
-64
-3
9
ns
1
-9
-93
2
0
232
0
1.561
180
100
-401
-17
100
1.160
134
100
Despeses corrents de béns i serveis
Aportacions de capital i préstecs
Despesa total
Font: Generalitat de Catalunya.
368
Monografies. 20 2016
Entre 2003 i 2010, les despeses augmenten 1.561 milions, que
s’expliquen per:




Transferències corrents: l’impacte del desplegament de les
prestacions econòmiques d’atenció a la dependència, que
s’intensifica a partir de 2008 amb el desplegament de la LAPAD,
l’increment del nombre de places subvencionades per fundacions i
institucions sense fi de lucre, el creixement de la col·laboració amb
els ens locals per a la prestació de serveis socials i el creixement de
les prestacions econòmiques a famílies amb fills a càrrec comporten
un increment de la despesa per transferències, que explica el 71%
del creixement total (1.110 milions)
Despeses corrents de béns i serveis: el desplegament dels serveis
d’atenció a la dependència, prestats directament per la Generalitat
o proveïts mitjançant places concertades, fan augmentar les
despeses corrents, que representen el 25% de l’increment de la
despesa total (387 milions)
Remuneracions del personal: els increments de les retribucions
comporten un creixement de la despesa que explica el 3% de
l’augment total (45 milions)
Resta de despeses: les inversions reals s’han mantingut
pràcticament estables, mentre que les transferències de capital i les
aportacions de capital i préstec a entitats de l’agrupació augmenten.
L’evolució d’aquestes despeses explica l’1% del creixement total (19
milions)
Durant el període de consolidació entre 2010 -2014, la despesa es
redueix 401 milions, com a conseqüència de:




369
Transferències corrents: la suspensió dels ajuts universals per fills a
càrrec, la reducció de les prestacions econòmiques de la LAPAD a
partir de 2012 (la supressió dels nivells intermedis dins de cada
grau, la reducció dels imports de les prestacions, els canvis en les
condicions dels cuidadors no professionals pel que fa a la seva
contribució a la Seguretat Social i l’endarreriment de l’entrada en
vigor del grau I de dependència moderada fins a l’1 de juliol de
2015) comporten una reducció d’aquestes despeses que explica el
92% de l’ajust total (-369 milions)
Remuneracions del personal: les mesures transversals de contenció
de la despesa en matèria de personal expliquen el 6% de la reducció
de la despesa (-25 milions)
Resta de despeses: l’ajust de les despeses de capital, tant
d’inversions reals com transferències de capital, i de les aportacions
de capital i préstecs contribueixen en conjunt en un 12% a la
reducció total (-50 milions)
Despeses corrents de béns i serveis: el major nombre de centres
concertats per donar cobertura al creixement progressiu del
Monografies. 20 2016
nombre de beneficiaris de la LAPAD comporta l’increment de les
despeses de funcionament i una contribució negativa de l’11% a
l’ajust total (43 milions)
Contribució a la consolidació fiscal de la Generalitat
En el quadre 12.13 es pot veure l’evolució de la despesa de l’àmbit de
Benestar Social i Família durant el període de consolidació fiscal. L’any
2014 la despesa es redueix 401 milions respecte l’any 2010 i amb la
millora del resultat de les entitats APSEC per import de 28 milions,
l’ajust total resultant és de -429 milions.
Gràfic 12.15. Composició de les variacions 2010-2014. BSF
(MEUR)
100
50
0
2011
2012
2013
2014
-50
-100
-150
-200
-250
Remuneracions del personal
Transferències corrents
Transferències de capital
Despesa total
Despeses corrents de béns i serveis
Inversions reals
Aportacions de capital i préstecs
Font: Generalitat de Catalunya.
Quadre 12.13. Evolució de la despesa. BSF
(MEUR)
Període de consolidació fiscal
2003
2010
2011
2012
2013
2014
Remuneracions del personal
106
151
143
130
128
126
Despeses corrents de béns i serveis
246
633
672
677
683
675
Transferències corrents
466
1.576
1.572
1.382
1.221
1.207
Subtotal de despesa corrent
818
2.360
2.387
2.190
2.032
2.009
40
39
24
15
12
16
9
20
12
3
1
2
49
59
35
18
13
18
0
10
1
1
1
1
867
2.428
2.424
2.208
2.045
2.027
Variació interanual
-
-
-5
-215
-163
-18
Variació des de 2010
-
-
-5
-220
-383
-401
Variació acumulada des de 2010
-
-
-5
-225
-608
-1.009
Inversions reals
Transferències de capital
Subtotal de despesa de capital
Aportacions de capital i préstecs
Despesa total
Font: Generalitat de Catalunya.
370
Monografies. 20 2016
L’ajust de la despesa es concentra en els anys 2012 i 2013, amb una
reducció interanual de 215 i 163 milions, respectivament.
Quadre 12.14. Contribució a la consolidació. BSF
(MEUR)
Variació acumulada despesa departament (a)
Variació acumulada resultat SEC entitats (b)
Contribució a la consolidació (a-b)
2010-2014
-1.009
90
-1.100
Variació acumulada ingressos finalistes de l'AGE
-518
Contribució a la consolidació sense ingressos finalistes de l'AGE
-582
Font: Generalitat de Catalunya i Intervenció General de l'Administració de l'Estat.
En termes de variació acumulada de la despesa de l’àmbit de Benestar
Social i Família i del resultat de les entitats APSEC, la contribució a la
consolidació fiscal de la Generalitat en conjunt és de 1.100 milions, dels
quals pràcticament la meitat s’expliquen com a resposta a la caiguda
dels ingressos finalistes de l’Estat (-518 milions), mentre que la resta
responen a les mesures d’ajust de la despesa com la supressió dels
ajuts universals de 0 a 3 anys i, també, tot i que amb un impacte global
molt menor, a les mesures de contenció de les despeses en matèria de
personal.
371
Monografies. 20 2016
Departament de Benestar Social i Família1
Exercici 2014
2.027 MEUR
1.456 MEUR
185 MEUR
183 MEUR
105 MEUR
41 MEUR
58 MEUR
9%
Promoció de l’autonomia personal
Inclusió social i lluita contra la pobresa
Atenció a la infància i l’adolescència
Direcció i administració generals
Suport a la família
Altres programes de despeses
4.233
*% total departaments
Variació despesa 2003-2014 +134%
2003-2010
2010-2014
+1.561 MEUR
-401 MEUR
2
Contribució a l’increment 12%
+1.110 MEUR Transferències corrents
+387 MEUR
Despeses corrents de béns i
serveis
2
Contribució a la reducció 7%
-369 MEUR Transferències corrents
+43 MEUR
Despeses corrents de béns i
serveis
+45 MEUR Remuneracions del personal
-25 MEUR Remuneracions del personal
+19 MEUR Resta de despeses
-50 MEUR Resta de despeses
Principals mesures de consolidació

Aprovació del Real Decret Llei 20/2012 que modifica la LAPAD (supressió dels nivells
intermedis dins de cada grau, reducció dels imports de les prestacions, canvis en les condicions
dels cuidadors no professionals pel que fa a la seva contribució a la Seguretat Social i
l’endarreriment de l’entrada en vigor del grau I de dependència moderada fins a l’1 de juliol de
2015)

A partir de juliol de 2011 es suspenen els ajuts universals per fills a càrrec que comporten una
menor despesa per transferències corrents.

Revisió de les tarifes de concerts socials per traslladar la reducció de la paga extra, introducció
del patrimoni individual en el barem per determinar el copagament dels serveis socials.

Les mesures transversals de contenció de les despeses en matèria de personal
1 Inclou
la despesa de l’ICASS en termes consolidats i aplicant en criteri de meritació.
a l’increment/reducció de la despesa total dels departaments (consolidada amb SCS, ICS, ICASS i SOC).
2 Contribució
372
Monografies. 20 2016
13.
Departament d’Empresa i
Ocupació
En aquest apartat es descriu el procés de consolidació durant els
exercicis 2011, 2012, 2013 i 2014 de l’àmbit d’Empresa i Ocupació.
L’anàlisi es fa a partir de les dades d’execució de la despesa, de
l’evolució dels ingressos finalistes i de l’evolució del resultat de les
entitats que depenen d’aquest departament. Per situar les decisions de
despesa en un context temporal més ampli també s’analitza l’evolució
de la despesa entre 2003 i 2014.
En el primer punt es descriu l’àmbit d’Empresa i Ocupació l’any 2014.
S’identifiquen les competències de la Generalitat que actualment
gestiona el Departament, es descriu l’estructura de l’agrupació
departamental i quina ha estat la composició de la despesa.
En el segon punt s’analitza l’evolució de la despesa entre 2003 i 2014,
per a construir les sèries s’han tingut en compte els canvis
competencials del departament, de tal manera que s’ha reconstruït, en
la mesura que les dades disponibles ho permeten, la despesa
homogènia des de 2003 fins a 2014.
En el tercer punt es mostra l’evolució de les transferències finalistes
d’altres administracions i que també són un condicionant de l’evolució
de la despesa. En el quart punt es descriu l’evolució del resultat de les
entitats de l’agrupació que computen en el càlcul del dèficit de la
Generalitat i s’explica quines són les mesures més rellevants aplicades
per aquestes.
Finalment, en el cinquè punt, es fa un resum de les principals
variacions de la despesa durant els dos períodes d’anàlisi, 2003-2010 i
2010-2014, i es quantifica l’esforç de consolidació fiscal fet per la
Generalitat en l’àmbit d’Empresa i Ocupació des de l’exercici 2011 al
2014.
373
Monografies. 20 2016
13.1.
Descripció de l’àmbit d’Empresa i Ocupació l’any 2014
Les competències
El Departament d’Empresa i Ocupació és el principal òrgan
administratiu de la Generalitat de Catalunya en la presa de decisions
en les competències que es detallen als articles 121, 123, 124, 125, 133,
139, 155, 158, 170 i 171 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
Tot seguit es descriuen les competències exclusives, compartides i
executives de la Generalitat en els àmbits d’actuació del Departament.
La Generalitat té competències exclusives en:
a) Comerç i fires: en la regulació i ordenació de l’activitat firal no
internacional que inclou la regulació dels horaris comercials, la
classificació i planificació territorial de tot tipus d’establiments
comercials i la regulació de totes les modalitats de venda i comerç.
b) Consum: en la defensa dels drets de consumidors i usuaris i en la
regulació i foment de les associacions que es creïn així com els
òrgans competents en aquesta matèria. També en la formació en
aquest àmbit.
c) Cooperatives i economia social: en el foment del moviment
cooperatiu, en l’organització i el funcionament de les cooperatives i,
en el foment i l’ordenació de l’economia social.
d) Corporacions de dret públic i professions titulades: en la regulació
de la organització interna, la creació i atribució de funcions i la
tutela administrativa, entre d’altres, dels col·legis professionals,
acadèmies, cambres agràries, indústria i navegació i altres
corporacions de dret públic. En l’exercici de les professions
titulades, que inclou la determinació dels requisits i les condicions
en què s’exerceixen i la regulació de les garanties administratives
davant l’intrusisme i les actuacions irregulars.
e) Indústria: en l’ordenació dels sectors i processos industrials, la
seguretat de les activitats, de les instal·lacions, dels equips, dels
processos i dels productes industrials i la regulació de les activitats
industrials amb impacte en la seguretat o salut de les persones.
f) Artesania
g) Turisme: en l’ordenació i planificació del sector turístic, la
promoció internacional i la regulació i classificació de les empreses
374
Monografies. 20 2016
i els establiments turístics. També participa en els òrgans
d’administració de Paradors de Turisme d’Espanya
La Generalitat té competències compartides amb l’Estat en:
a) Corporacions de dret públic: en la definició de les corporacions de
dret públic, en els requisits per a crear-ne i ser-ne membre.
b) Energia: en la regulació de les activitats de producció,
emmagatzematge, transport i distribució de l’energia, en
l’atorgament d’autoritzacions i en la inspecció i control de les
instal·lacions. També en les actuacions de foment i gestió de les
energies renovables i de l’eficiència energètica.
c) Mines: en la regulació del sector i del règim d’intervenció
administrativa i control de les mines i els seus recursos i de les
activitats extractives que se’n derivin si estan en territori català.
d) Indústria: en la planificació del sector en el marc de la planificació
general de l'economia.
La Generalitat té competències executives en:
a) Comerç i fires: en la gestió, promoció i coordinació de les activitats
sobre comerç i fires que inclou l’activitat inspectora i l’autorització
i declaració de fira internacional.
b) Control metrològic i contrastació de metalls
c) Propietat industrial: en l'establiment i la regulació d'un registre de
drets de propietat industrial coordinat amb el de l’Estat i, la
defensa jurídica i processal dels topònims de Catalunya aplicats al
sector industrial.
d) Treball i relacions laborals: en les polítiques actives d’ocupació
(tant la formació com la gestió de les subvencions). En la
intermediació laboral, en la negociació col·lectiva i el registre de
convenis col·lectius de treball i en la prevenció de riscs laborals i
seguretat i salut en el treball. En l’establiment dels serveis mínims
de vagues que tenen lloc al territori català i la potestat
sancionadora de les infraccions de l’ordre social.
e) Comunicacions electròniques: en la promoció d’un conjunt mínim
de serveis d’accés universals, en la promoció de les infraestructures
comunes de telecomunicacions i l’exercici de la potestat
sancionadora, en la resolució de conflictes entre operadors de
radiodifusió que comparteixen múltiplex la cobertura de les quals
375
Monografies. 20 2016
no traspassi el territori de Catalunya, la gestió i el registre
d’instal·ladors d’infraestructures comunes de telecomunicacions i
del registre de gestors de múltiplex.
Pel que fa la innovació la Generalitat col·labora amb l’Estat en la
fixació de les polítiques que afectin a aquestes matèries en l’àmbit de la
Unió Europea i en altres organismes i institucions internacionals.
La Generalitat participa en la regulació i la planificació d'àmbit estatal
del sector de l'energia que afecta el territori de Catalunya.
Pel que fa a les telecomunicacions, la Generalitat s’encarrega de les
condicions dels edificis per a la instal·lació d’infraestructures comunes
de telecomunicacions, radiodifusió, telefonia bàsica i altres serveis per
cable, respectant la normativa bàsica estatal.
El Departament d’Empresa i Ocupació es crea l’any 2010 fruit de
l’organització institucional derivada de les eleccions al Parlament de
Catalunya de 28 de novembre, i manté el seu àmbit competencial fins a
l’actualitat. Però, entre 2003 i 2010, les actuals competències estaven
distribuïdes en diferents departaments. Els fets que han marcat els
canvis en les atribucions de competències han estat la remodelació del
Govern de maig de 2006, les eleccions de novembre de 2006 i de
novembre de 2010.




376
Les competències en ocupació, relacions laborals, inspecció del
treball, economia cooperativa: De 2003 a 2006 estan atribuïdes al
Departament de Treball i Indústria. A partir de l’any 2007 les
assumeix el Departament de Treball fins a l’any 2010.
Les competències d’indústria i seguretat industrial: de 2003 a 2006
estan atribuïdes al Departament de Treball i Indústria. A partir de
2007 s’integren al Departament d’Innovació, Universitats i
Empresa fins a l’any 2010.
Les competències de comerç interior i artesania, turisme i
internacionalització de l’empresa catalana: L’any 2003 estan
atribuïdes al Departament de Treball Indústria. A partir de 2004 i
fins a maig de 2006 s’atribueixen al Departament de Comerç,
Turisme i Consum. El maig de 2006 es suprimeix el Departament
de Comerç, Turisme i Consum i aquestes competències les
assumeix el Departament d’Economia i a partir de 2007 són
assumides pel Departament d’Innovació, Universitats i Empresa
fins a l’any 2010.
Les competències en consum: L’any 2003 aquesta competència està
atribuïda al Departament de Treball Indústria. A partir de 2004 i
fins a l’any 2007 les desenvolupa el Departament de Comerç,
Turisme i Consum. L’any 2007 es suprimeix el Departament de
Monografies. 20 2016



Comerç, Turisme i Consum i l’assumeix el Departament
d’Economia i Finances fins a l’any 2010.
La competència en innovació: L’any 2003 aquesta competència està
atribuïda al Departament de Treball i Indústria. A partir de 2004 i
fins a l’any 2007 s’atribueix al Departament de Treball. Amb les
eleccions de l’any 2007 és assumida pel Departament d’Innovació,
Universitats i Empresa fins a l’any 2010.
Les competències en energia i mines: De 2003 a 2006 aquesta
competència està atribuïda al Departament de Treball i Indústria.
L’any 2007 l’assumeix el Departament d’Economia i Finances fins a
l’any 2010.
La competència en telecomunicacions i societat de la informació:
De 2003 a 2006 aquesta competència la té atribuïda el
Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació. El
maig de 2006, amb la remodelació del Govern, es suprimeix aquest
Departament i aquestes competències s’integren al Departament de
Presidència. Entre 2007 i 2010 s’atribueix al Departament de
Governació i Administracions Públiques.
Les entitats
L’any 2014 estan adscrites al Departament d’Empresa i Ocupació 13
entitats del sector públic de la Generalitat:





Dues entitats autònomes administratives: l’Agència Catalana del
Consum i el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC)
Cinc entitats de dret públic: el Centre de Telecomunicacions i
Tecnologies de la Informació (CTTI), L’Institut Català de l’Energia
(ICAEN), l’Agència de Suport a l’Empresa Catalana (ACCIÓ),
l’Agència Catalana de Turisme i el Consell de Treball Econòmic i
Social (CETESC),
Dues societats mercantils: Circuits de Catalunya, SL, Empresa de
Promoció i Localització Industrial de Catalunya, SA (EPLICSA)
Dos consorcis: Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya i
el Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya
Dues fundacions: Fundació Centre de Seguretat de la Informació de
Catalunya, Fundació Privada I2CAT, Internet i Innovació Digital a
Catalunya
Composició de la despesa
El Departament d’Empresa i Ocupació gestiona les actuacions i serveis
de promoció de l’ocupació a través del Servei d’Ocupació de Catalunya.
L’any 2014 el departament ha gestionat 847 milions dels quals 253
s’han transferit al SOC. Atesa la importància de les polítiques
ocupacionals en el conjunt de la despesa d’Empresa i Ocupació i per no
perdre de vista el destí final dels recursos, s’ha considerat adient
377
Monografies. 20 2016
tractar la informació consolidada del Departament i el SOC. En
endavant es parlarà de despesa d’Empresa i Ocupació per a referir-nos
a la despesa consolidada del Departament i el SOC.
L’any 2014 l’àmbit d’Empresa i Ocupació té 2.903 dotacions de
personal estructural (1.646 del Departament i 1.257 del SOC). En
termes consolidats la despesa d’aquest any ascendeix fins als 847
milions42, que s’han destinat als programes següents:





el 54,4% en polítiques d’ocupació, entre igualtat, qualitat i
integració laboral (235 milions) i ocupabilitat (226 milions),
el 23,1% en administració i serveis generals,
el 8,1% en comerç, turisme i artesania43,
el 6,4% en indústria, principalment en accions de suport a la
indústria, i
el 8,1% restant en la resta de polítiques del departament: Empresa
(22 milions), Innovació (21 milions), Telecomunicacions (12
milions) i Energia i Mines (7 milions) i consum (6 milions).
Gràfic 13.1. Composició de la despesa per programes 2014. EMO
Ocupació, 461 MEUR, 54,4%
Serveis generals, 195 MEUR, 23,1%
Comerç, turisme i artesania, 68 MEUR, 8,1%
Indústria, 54 MEUR, 6,4%
Altres, 68 MEUR, 8,1%
Font: Generalitat de Catalunya.
Pel que fa a la distribució per naturalesa econòmica (capítols), l’any
2014 es destina:



el 58,7% són transferències corrents,
el 16,7% són despeses corrents de béns i serveis,
el 12,5% remuneracions de personal,
42 Aquesta despesa és inferior a l’execució del Departament perquè el SOC només ha
gastat 226 milions dels 253 milions que li ha transferit el Departament.
Inclou la participació dels ens locals en els ingressos de l’impost sobre estades en
establiments turístics, que durant el 2013 (11 milions) i el 2014 (14 milions) es
gestionen a través d’una fons no departamental de la Generalitat.
43
378
Monografies. 20 2016


el 7,4% aportacions de capital i préstecs, i
la resta són inversions (0,5%) i transferències de capital (4,1%)
Gràfic 13.2. Composició de la despesa per capítols 2014. EMO
Remuneracions del personal, 106 MEUR, 12,5%
Despeses corrents de béns i serveis, 142 MEUR, 16,7%
Transferències corrents, 497 MEUR, 58,7%
Inversions reals, 5 MEUR, 0,5%
Transferències de capital, 34 MEUR, 4,1%
Aportacions de capital, 63 MEUR, 7,4%
Font: Generalitat de Catalunya.
L’estructura de la despesa en què el 62,8% es destina a transferències i
el 29,2% són despeses d’estructura indica que l’activitat principal
d’Empresa i Ocupació és subvencionadora.
13.2.
Evolució de la despesa
Entre 2003 i 2014, la despesa d’Empresa i Ocupació ha augmentat un
74%, passant dels 487 milions de 2003 als 847 milions de 2014, sent el
2009 l’any en què la despesa és més elevada amb 1.397 milions
d’euros.
Una part de la despesa es finança amb recursos finalistes d’altres
administracions bàsicament de l’Estat i la Unió Europea a través del
Fons Social Europeu. L’evolució d’aquests ingressos, que es tracta a
l’apartat 13.3, també condicionarà l’evolució de la despesa.
Entre 2003 i 2010 aquesta despesa pràcticament es multiplica per tres
fins als 1.371 milions de 2010. A partir de 2010 la despesa d’Empresa i
Ocupació es comença a ajustar, el primer any molt lleugerament, i a
partir de 2012 i 2013 de manera més severa, de tal manera que des de
2010 a 2014 la reducció de despesa és de 524 milions, tal i com es
veurà més endavant més de la meitat de la caiguda es pot explicar per
la reducció dels ingressos finalistes que s’han rebut de l’Estat i la Unió
Europea.
379
Monografies. 20 2016
Gràfic 13.3. Evolució de la despesa. EMO
1.600
0,80
1.400
0,70
1.200
0,60
1.000
0,50
800
0,40
600
0,30
400
0,20
200
0,10
0,00
0
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Quadre 13.1. Evolució de la despesa. EMO
2003
MEUR
487
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,32
2004
747
260
53,4
0,46
2005
768
21
2,8
0,44
2006
920
152
19,8
0,48
2007
901
-19
-2,1
0,44
2008
1.187
286
31,7
0,57
2009
1.397
210
17,7
0,69
2010
1.371
-26
-1,9
0,67
2011
1.276
-95
-6,9
0,64
2012
727
-548
-43,0
0,37
2013
677
-50
-6,9
0,35
2014
847
170
25,0
0,43
2003-2010
-
884
181,6
-
2010-2014
-
-524
-38,2
-
2003-2014
-
360
74,0
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
En termes nominals, la despesa per habitant ha passat de 73 euros per
habitant l’any 2003 a 113 euros per habitant l’any 2014, que en termes
reals indica un increment del 19,5%.
380
Monografies. 20 2016
2014
Gràfic 13.4. Despesa total per habitant. EMO
200
180
160
140
120
100
80
60
40
20
0
2003
2004
2005
EUR/habitant (nominal)
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
EUR/habitant (real)
Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT.
Quadre 13.2. Despesa total per habitant. EMO
(EUR per habitant)
Nominal
Real
2003
73
73
2004
110
106
2005
110
102
2006
129
116
2007
125
108
2008
161
137
2009
187
157
2010
182
149
2011
169
134
2012
96
74
2013
90
69
2014
113
87
% de variació 2003-2010
151
105
% de variació 2010-2014
-38
-42
% de variació 2003-2014
55
20
Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT.
En els següents apartats es descriuran les principals partides que
determinen aquesta evolució.
13.2.1.
Remuneracions del personal
La despesa en remuneracions de personal inclou la despesa del
personal del Departament i del SOC, així com del personal finançat
amb ingressos finalistes de l’Estat.
381
Monografies. 20 2016
2013
2014
L’any 2014 Empresa i Ocupació destina 106 milions a les retribucions
del seu personal, per volum de recursos aquesta és la tercera despesa
d’aquest àmbit.
Entre 2003 i 2010 les despeses de personal han incrementat en 79
milions, passant dels 75 milions de 2003 als 154 milions de 2010.
Durant aquest primer període la despesa de personal creix cada any.
Gràfic 13.5. Remuneracions del personal. EMO
0,09
180
160
140
120
100
80
60
40
20
0,08
0,07
0,06
0,05
0,04
0,03
0,02
0,01
0,00
0
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Durant aquests anys la variació de la despesa s’explica principalment
per l’evolució del personal del SOC. Aquesta entitat neix el 2004 i té
una fase de creixement degut al seu desplegament i al volum creixent
de recursos que gestiona, principalment els procedents d’altres
administracions, que en part també es destinen a contractar personal
(orientadors laborals i experts docents).
L’evolució de la despesa durant la consolidació s’explica per les
mesures transversals en matèria de personal i per altres factors.
L’any 2010 s’integra al departament el personal de la Inspecció del
Treball (293 treballadors), fet que explica perquè tot i la reducció del
5% de les retribucions a partir de juny, la despesa creix en 13 milions
d’euros.
L’any 2013 l’Administració General de l’Estat (AGE) redueix de forma
382
Monografies. 20 2016
2014
dràstica els recursos finalistes per a polítiques d’ocupació, aquesta
reducció afecta a la contractació d’orientadors laborals i experts
docents44 i explica que la reducció de despesa d’aquest any (-17
milions) sigui superior a la que es deriva de les recurrències de la
supressió de la paga extraordinària.
En conjunt, entre 2003 i 2014, les despeses de personal d’Empresa i
Ocupació han augmentat en 31 milions.
Quadre 13.3. Remuneracions del personal. EMO
2003
MEUR
75
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,05
2004
89
14
18,5
0,05
2005
104
15
17,0
0,06
2006
108
3
3,1
0,06
2007
116
8
7,6
0,06
2008
125
9
8,2
0,06
2009
141
15
12,1
0,07
2010
154
13
9,6
0,08
2011
144
-10
-6,6
0,07
2012
124
-19
-13,5
0,06
2013
107
-17
-13,7
0,06
2014
106
-1
-1,1
0,05
2003-2010
-
79
104,4
-
2010-2014
-
-48
-31,0
-
2003-2014
-
31
41,0
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
13.2.2.
Despeses corrents de béns i serveis
Les despeses corrents de béns i serveis inclouen bàsicament les
La Generalitat rep ingressos finalistes de l’AGE per a contractar orientadors
laborals i experts docents. En ambdós casos es tracta de personal amb contracte
temporal que no forma part de la plantilla del SOC. El contracte dels orientadors
laborals pot ser anual, semestral o trimestral i els experts docents es contracten per
hores per a impartir formació ocupacional. La reducció d’ingressos finalistes de 2012
es va traduir en la reducció de 292 orientadors laborals, així com en una reducció de
la despesa destinada a pagar els experts docents.
44
383
Monografies. 20 2016
despeses de funcionament, com els lloguers d’edificis i les oficines de
treball, el pagament dels subministraments i la compra de serveis
tecnològics al CTTI.
L’any 2014 es destinen 142 milions a finançar les despeses corrents de
béns i serveis, per volum de recursos és la segona despesa d’aquest
àmbit. L’elevat import de 2014, s’explica perquè aquest exercici, en el
marc del nou model de gestió de les TIC, el Departament d’Empresa i
Ocupació centralitza la compra de serveis tecnològics de tot el sector
públic de la Generalitat al CTTI en Governança i Connectivitat45. Si no
es té en compte aquesta compra de serveis al CTTI, la despesa corrent
en béns i serveis mostra reduccions durant tot el procés de
consolidació fiscal i s’ha situat a nivells similars als de principi del
període.
Gràfic 13.6. Despeses corrents de béns i serveis. EMO
160
140
120
100
80
60
40
20
0,08
0,07
0,06
0,05
0,04
0,03
0,02
0,01
0,00
0
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Entre 2003 i 2010 aquestes despeses han augmentat en 51 milions,
passant dels 38 milions de 2003 als 90 milions de 2010. A partir de
2010 les despeses corrents en béns i serveis es redueixen cada any, fins
el 2014. Sense l’efecte de la compra de serveis al CTTI d’altres
departaments aquestes despeses entre 2010 i 2014 es redueixen en 27
Abans de 2014 cada Departament i entitat comprava directament al CTTI els
serveis de Governança i Connectivitat. Durant el 2014 els departaments transfereixen
a l’EMO els recursos per a aquesta compra de serveis, en total el pressupost del
Departament es modifica en 79 milions d’euros i la despesa de Governnça i
Connectivitat d’aquest any ascendeix fins als 88 milions.
45
384
Monografies. 20 2016
2014
milions d’euros.
Durant la consolidació fiscal s’han emprès mesures destinades a reduir
al màxim les despeses corrents de béns i serveis. Atès que les principals
despeses són en subministraments i lloguers i, hi ha un escàs marge de
maniobra, les mesures s’han centrat en renegociar els contractes de
lloguers d’edificis i oficines de treball i en centralitzar els contractes de
subministraments.
Quadre 13.4. Despeses corrents de béns i serveis. EMO
2003
MEUR
38
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,03
2004
41
2
6,2
0,03
2005
55
14
34,1
0,03
2006
67
13
22,9
0,04
2007
70
3
4,3
0,03
2008
84
14
20,0
0,04
2009
79
-5
-6,0
0,04
2010
90
10
13,0
0,04
2011
76
-14
-15,3
0,04
2012
66
-10
-13,4
0,03
2013
58
-8
-11,7
0,03
2014
142
84
144,6
0,07
2003-2010
-
51
132,8
-
2010-2014
-
52
58,4
-
2003-2014
-
103
268,8
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
13.2.3.
Les transferències corrents
Aquesta despesa inclou les transferències corrents que dur a terme el
SOC en el desenvolupament de la seva activitat, la Renda Mínima
d’Inserció, el finançament dels Centres Especials de Treball i també les
transferències a entitats del sector públic i a tercers (que inclou,
empreses privades, famílies i institucions sense finalitat de lucre). Hi
ha transferències corrents que es financen amb ingressos finalistes de
l’AGE i la UE, així l’evolució d’aquests recursos explica en bona part el
comportament d’aquestes despeses.
El 2014 el Departament i el SOC destinen 497 milions d’euros a
transferències corrents, que representa el 58,7% de la despesa total
d’aquest any.
385
Monografies. 20 2016
Gràfic 13.7. Transferències corrents. EMO
900
0,45
800
0,40
700
0,35
600
0,30
500
0,25
400
0,20
300
0,15
200
0,10
100
0,05
0
0,00
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Entre 2003 i 2014 les transferències corrents han augmentat un 55,4%
passant dels 320 milions de 2003 als 497 milions de 2014.
L’evolució de la despesa mostra un primer període, entre 2003 i 2010,
en què la despesa es més que duplica, arribant als 851 milions de 2010,
seguit d’un segon període, el de la consolidació fiscal, en què la despesa
es redueix un 41,6% fins als 497 milions d’euros de 2014.
Quadre 13.5. Transferències corrents. EMO
2003
MEUR
320
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,21
2004
506
187
58,3
0,31
2005
479
-28
-5,5
0,27
2006
548
69
14,4
0,29
2007
521
-27
-4,8
0,26
2008
588
67
12,9
0,28
2009
733
145
24,6
0,36
2010
851
118
16,1
0,42
2011
761
-90
-10,5
0,38
2012
453
-308
-40,5
0,23
2013
431
-21
-4,7
0,22
2014
497
66
15,3
0,25
2003-2010
-
531
165,9
-
2010-2014
-
-354
-41,6
-
2003-2014
-
177
55,4
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
386
Monografies. 20 2016
2014
Transferències corrents del SOC
Aquesta despesa correspon a les actuacions del SOC que es
desenvolupen en el marc de les polítiques actives d’ocupació i es
financen en la seva major part a través dels ingressos finalistes de
l’AGE procedents de la Conferència Sectorials d’Ocupació i Afers
Laborals (CSOAL) i del Fons Social Europeu (FSE).
Entre 2003 i 2014 aquesta despesa representa de mitjana el 50% de les
transferències corrents d’Empresa i Ocupació, si bé, els darrers anys, el
seu pes s’ha anat reduint en la mesura que s’han reduït els ingressos
finalistes.
L’any 2014 es destinen 150 milions a les transferències corrents del
SOC, aquesta despesa representa el 18% de la despesa total.
Gràfic 13.8. Transferències corrents SOC. EMO
500
0,25
450
400
0,20
350
300
0,15
250
0,10
200
150
100
0,05
50
0
0,00
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Entre 2003 i 2010 les transferències corrents del SOC han augmentat
en 294 milions pel desplegament del Servei d’Ocupació de Catalunya
però sobretot per l’augment dels ingressos finalistes per a polítiques
d’ocupació que, durant aquests anys, augmenten en 198 milions.
A partir de 2010 aquesta despesa es redueix un -68,1% fins als 150
milions de 2014, que representa una reducció de 321 milions d’euros i
situa la despesa de 2014 a un nivell inferior al de 2003. De nou la
reducció dels ingressos finalistes durant aquest període en són el
principal motiu ja que s’han reduït en -271 milions (per a més
informació veure l’apartat 13.5)
387
Monografies. 20 2016
2014
Quadre 13.6. Transferències corrents SOC. EMO
2003
MEUR
177
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,12
2004
295
117
66,3
0,18
2005
285
-10
-3,3
0,16
2006
344
59
20,6
0,18
2007
315
-29
-8,5
0,15
2008
353
39
12,3
0,17
2009
396
43
12,2
0,20
2010
471
74
18,8
0,23
2011
348
-123
-26,0
0,17
2012
212
-136
-39,1
0,11
2013
112
-100
-47,3
0,06
2014
150
38
34,3
0,08
2003-2010
-
294
165,6
-
2010-2014
-
-321
-68,1
-
2003-2014
-
-27
-15,3
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Renda Mínima d’Inserció
La Renda Mínima d’Inserció (en endavant, RMI) és un ajut de caràcter
universal destinat a les persones amb greus dificultats econòmiques i
socials i que té per objecte atendre les necessitats bàsiques per viure en
societat i afavorir la seva inserció social i laboral. La gestió de la RMI es
dur a terme a través d’una Comissió Interdepartamental que actua com
a òrgan de direcció i coordina les funcions que desenvolupen el
Departament d’Empresa i Ocupació, el de Benestar Social i Família, el
Departament de Justícia i el d’Ensenyament.
L’any 2014 la despesa de la RMI ha estat de 162 milions d’euros i el
mes de desembre hi ha 68.559 persones que es beneficien d’aquesta
prestació. La despesa de 2014 representa el 26,7% de la despesa total
del Departament.
388
Monografies. 20 2016
Gràfic 13.9. Renda Mínima d'Inserció. EMO
200
35.000
180
30.000
160
25.000
140
120
20.000
100
15.000
80
60
10.000
40
5.000
20
0
0
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
Expedients vigents
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Tal i com es pot veure en el gràfic 13.9 a partir de 2009, tant la despesa
com el nombre d’expedients vigents, creix de forma significativa com a
conseqüència de la crisi econòmica que s’inicia a finals de 2007 i els
canvis normatius aplicats a la llei per millorar la cobertura de la
prestació.
Entre 2008 i 2010 el nombre d’expedients vigents de la RMI i la
despesa es més que duplica. Concretament es passa dels 13.708
expedients vigents de 2008 als 30.284 de 2010 i d’una despesa de 77
milions d’euros a una de 161 milions. Aquest augment d’expedients
vigents dels anys 2009 i 2010, s’explica perquè la RMI és la darrera
prestació a la que pot accedir una persona una vegada ha esgotat la
resta d’ajuts existents (estatals i autonòmics) fet que comporta cert
retard entre l’inici de la crisi econòmica i el seu impacte en la prestació.
D’altra banda, l’any 2010, en plena crisi econòmica i gràcies als
recursos addicionals del model de finançament, el Govern de la
Generalitat decideix modificar la RMI per tal de millorar la cobertura
de la prestació46. Les mesures incloses van en la línia de reduir els
terminis de valoració dels ingressos econòmics de la unitat familiar i
les noves sol·licituds. El context econòmic i l’ampliació de la cobertura
Decret Llei 1/2010, de 12 de gener, de modificació de la Llei 10/1997, de 3 de juliol
de la renda mínima d’inserció.
46
389
Monografies. 20 2016
2014
de la prestació va donar lloc a un augment significatiu de la despesa
que també s’observa el 2011.
Però el juliol de 2011, el Govern de la Generalitat, atès el greu
deteriorament de les finances públiques de la Generalitat, introdueix
una sèrie de modificacions a la RMI per garantir que no es fa un ús
fraudulent de l’ajut, retornar el nivell de cobertura anterior a 2010 i
condicionar la despesa de la RMI a la dotació pressupostària47. Després
del primer ajust inicial de despesa de l’any 2012, augmenta
lleugerament el 2013 i el 2014 es recupera el nivell de despesa de 2010.
Quadre 13.7. Renda Mínima d'Inserció. EMO
2003
MEUR
55
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,04
2004
60
5
9,6
0,04
2005
62
3
4,2
0,04
2006
65
2
3,4
0,03
2007
72
8
12,1
0,04
2008
77
5
6,6
0,04
2009
110
33
43,1
0,05
2010
161
50
45,5
0,08
2011
173
12
7,6
0,09
2012
130
-43
-24,8
0,07
2013
133
3
2,2
0,07
2014
162
29
22,0
0,08
2003-2010
-
106
194,2
-
2010-2014
-
1
0,9
-
2003-2014
-
107
196,8
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Finançament dels Centres Especials de Treball
Els Centres Especials de Treball (en endavant CET) són empreses que
tenen per finalitat oferir oportunitats laborals a aquelles persones amb
discapacitat igual o superior a un 33%, i assegurar que reben els
serveis de suport individualitzat i integral que necessiten a l’entorn
laboral per poder desenvolupar la seva feina amb garanties de qualitat i
L’anterior legislació establia que el Govern havia d’habilitar els crèdits oportuns als
pressupostos per cobrir la despesa que pogués ocasionar la llei (DA 3a de la Llei
10/1997).
47
390
Monografies. 20 2016
amb un rendiment òptim. L'objectiu dels CET és productiu, com en
qualsevol altra empresa, però la seva funció és social, ja que esdevenen
un mitjà d'integració de persones amb discapacitat en el règim de
treball ordinari.
Els CET poden tenir caràcter públic o privat, i poden ser creats per les
Administracions Públiques directament o bé en col·laboració amb
altres organismes, per entitats, o per persones físiques, jurídiques o
comunitats de béns amb capacitat jurídica per ser empresaris.
L’any 2014 a Catalunya hi ha 210 centres especials de treball que
donen feina a més de 13.000 persones amb discapacitat.
La normativa estableix que des de l’administració pública es finança el
50% del salari mínim interprofessional dels treballadors dels CET
mitjançant els ingressos procedents de la CSOAL. Addicionalment, la
Generalitat, en el marc de les polítiques d’igualtat i integració laboral,
finança un 25% del salari mínim interprofessional dels CET. El DEMO
convoca les subvencions per a finançar el salari d’aquests treballadors,
tant la part estatal com de la comunitat autònoma, i una part es finança
amb els recursos que per aquesta finalitat es fixen a la CSOAL i una
altra amb els recursos propis de la Generalitat. A la pràctica, i atès que
els fons de l’AGE per a finançar als CETS s’han anat reduint, la
Generalitat, per tal d’evitar la destrucció de llocs de treball dels CET,
ha fet front amb recursos propis a part de la despesa a finançar amb
fons estatals.
El gràfic 13.10 i el quadre 13.8 mostren l’evolució de la despesa dels
CET. Entre 2003 i 2010 aquesta despesa ha augmentat en 30 milions,
passant dels 39 milions de 2003 als 68 milions de 2010. L’any 2011 la
despesa per a finançar els CET segueix augmentant i és a partir de
2012 que la despesa es redueix, situant-se l’any 2014 al voltant dels 61
milions.
391
Monografies. 20 2016
Gràfic 13.10. Evolució de la despesa en el finançament dels Centres
Especials de Treball. EMO
90
0,05
80
0,04
70
0,04
60
0,03
50
0,03
40
0,02
30
0,02
20
0,01
10
0,01
0
0,00
2003
MEUR
2004 2005
% PIB
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
La reducció 2010-2014 de la despesa dels CET és inferior (-8 milions) a
la reducció dels ingressos de l’AGE per a finançar-los (-10 milions) per
l’aportació addicional que ha fet la Generalitat per a frenar la caiguda
d’ingressos dels CET.
Quadre 13.8. Evolució de la despesa en el finançament dels Centres Especials
de Treball. EMO
2003
MEUR
39
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,03
2004
44
5
13,7
0,03
2005
54
10
21,5
0,03
2006
54
0
0,2
0,03
2007
56
3
4,8
0,03
2008
56
0
0,0
0,03
2009
67
11
19,4
0,03
2010
68
1
1,8
0,03
2011
86
17
25,3
0,04
2012
67
-19
-21,7
0,03
2013
69
2
2,7
0,04
2014
61
-8
-11,6
0,03
2003-2010
-
30
76,3
-
2010-2014
-
-8
-11,0
-
2003-2014
-
22
57,0
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
392
Monografies. 20 2016
2014
Altres transferències corrents
S’inclou en aquest grup de despesa les transferències corrents a
empreses privades, a altres institucions sense finalitat de lucre i a
d’altres entitats dependents del Departament, com el Consorci del
Comerç, l’Artesania i la Moda, a l’Agència Catalana del Turisme, a
l’ICAEN, a l’Agència Catalana del Consum o ACCIÓ.
L’any 2014 Empresa i Ocupació hi destina 124 milions que representa
el 14,7% del conjunt de la despesa.
Gràfic 13.11. Altres transferències corrents. EMO
180
0,09
160
0,08
140
0,07
120
0,06
100
0,05
80
0,04
60
0,03
40
0,02
20
0,01
0,00
0
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Entre 2003 i 2010 aquestes despeses augmenten en 102 milions,
passant dels 49 milions de 2003 als 151 milions de 2010. L’any 2004 la
despesa creix per la transferència a ACCIÓ i la reducció de despesa de
2005 s’explica per la menor transferència a aquesta entitat. A partir de
2008 aquesta despesa augmenta principalment per les transferències a
empreses privades, com les destinades a potenciar el sector tèxtil, la
promoció de l’ocupació autònoma, per a finançar les actuacions
previstes en el Pla de desenvolupament turístics de Catalunya
(PLADETUR). La despesa segueix creixent l’any 2009 fins al seu
màxim de 159 milions i el 2010 es redueix lleugerament.
L’any 2012 no es transfereixen recursos al Consorci de Comerç Moda i
Artesania, a l’Agència Catalana de Turisme i a l’Agència Catalana del
Consum i es transfereixen només 3 milions d’euros a ACCIÓ dels 32
milions d’euros previstos en pressupost inicial i, dels 33 milions
transferits l’any anterior. Aquestes entitats l’any 2012 financen la seva
activitat via romanents de tresoreria i per tant la caiguda de la seva
393
Monografies. 20 2016
2014
activitat no és tan severa. Addicionalment es redueixen els ajuts a
empreses privades i a d’altres institucions sense finalitat de lucre. El
resultat és una reducció del 71,6% d’aquestes transferències i forma
part del paquet de mesures extraordinàries aprovades en el marc del
3er pla d’ajust.
A partir de 2013, la despesa es recupera atès que es tornen a fer
transferències a les entitats i es comencen a transferir a les
administracions locals els recursos procedents de la seva participació
en la recaptació de l’impost sobre estades en establiments turístics.
En resum, entre 2010 i 2014, la despesa es redueix un 17,9% fins als
124 milions de 2014. Atenent a la variació anual de la despesa, com
s’ha vist, tot l’ajust es concentra el 2012 amb una reducció de -111
milions, si bé només un 28% d’aquest ajust es manté els anys següents.
Quadre 13.9. Altres transferències corrents. EMO
2003
MEUR
49
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,03
2004
108
59
118,6
0,07
2005
78
-30
-27,9
0,04
2006
86
8
10,1
0,05
2007
78
-8
-9,1
0,04
2008
102
24
30,5
0,05
2009
159
57
56,6
0,08
2010
151
-8
-4,9
0,07
2011
155
3
2,3
0,08
2012
44
-111
-71,6
0,02
2013
118
74
168,9
0,06
2014
124
6
5,3
0,06
2003-2010
-
102
206,2
-
2010-2014
-
-27
-17,9
-
2003-2014
-
75
151,5
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
13.2.4.
Inversions reals i transferències de capital
En aquest bloc s’inclouen les despeses en inversió directa del
departament i les transferències de capital a entitats entre d’altres,
ACCIÓ, l’ICAEN i a l’Agència Catalana del Consum, i corporacions
locals.
394
Monografies. 20 2016
Gràfic 13.12. Inversions reals i transferències de capital. EMO
200
0,10
180
0,09
160
0,08
140
0,07
120
0,06
100
0,05
80
0,04
60
0,03
40
0,02
20
0,01
0
0,00
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
L’any 2014 Empresa i Ocupació destina 39 milions en operacions de
capital, 5 milions en inversió i 34 milions en transferències de capital.
Aquestes despeses representen el 4,6% del conjunt de la despesa.
Entre 2003 i 2010 aquestes despeses augmenten en 94 milions,
passant dels 35 als 129 milions d’euros, l’any 2009 s’assoleix l’import
més elevat de despesa amb 177 milions.
Durant el primer període destaquen els augments de despeses de
2004, que s’explica per la transferència de capital a ACCIÓ, entitat que
es crea aquest any i de 2006 i 2009. La major despesa d’aquests dos
anys respon a les transferències de capital a empreses que es van dur a
terme en el marc de les actuacions de promoció industrial, algunes
d’aquestes finançades amb fons europeus com per exemple la
transferència a Fira 2000 el 2009.
L’any 2007 la transferència de capital a l’ICAEN es redueix a més de la
meitat, passant dels 14 milions de 2006 als 6 milions de 2007
principalment pels menors ingressos del conveni de l’ICAEN amb
l’Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía en el marc de
l’estratègia del Pla d’eficiència energètica de 2006.
A partir de 2010 les operacions de capital s’han reduït quasi un 70%
fins als 39 milions de 2014, assolint un nivell lleugerament superior al
de 2003. Durant aquest període la despesa es redueix cada any fins el
2014 què augmenta en 8 milions.
La reducció de despesa de 2010 s’explica perquè el Departament deixa
395
Monografies. 20 2016
2014
de fer inversió directa i redueix de forma significativa les transferències
de capital a les corporacions locals i a ACCIÓ.
L’any 2011 la despesa es redueix en 51 milions per una reducció de les
transferències de capital a ACCIÓ, l’ICAEN i a l’Agència Catalana del
Consum. Per últim, les reduccions de despesa de 2012 i 2013
s’expliquen per la reducció de les transferències de capital a les
corporacions locals i a les empreses privades.
Quadre 13.10. Inversions reals i transferències de capital. EMO
2003
MEUR
35
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,02
2004
94
59
171,1
0,06
2005
111
17
18,3
0,06
2006
152
41
37,2
0,08
2007
133
-20
-12,9
0,07
2008
141
8
5,9
0,07
2009
177
36
25,8
0,09
2010
129
-48
-27,0
0,06
2011
78
-51
-39,2
0,04
2012
33
-45
-57,7
0,02
2013
31
-3
-8,1
0,02
2014
39
8
27,4
0,02
2003-2010
-
94
272,6
-
2010-2014
-
-90
-69,9
-
2003-2014
-
4
12,3
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
13.2.5.
Aportacions de capital i préstecs
El 2014 Empresa i Ocupació destina 63 milions d’euros a aportacions
de capital i préstecs, aquesta despesa representa el 7,4% del conjunt de
despesa d’aquest any.
396
Monografies. 20 2016
Aportacions de capital a entitats
L’any 2014 Empresa i Ocupació destina 40 milions a realitzar
aportacions a fons propis d’entitats del seu sector públic principalment
a ACCIÓ i EPLICSA, aquesta despesa representa un 4,8% del conjunt
de la seva despesa.
Gràfic 13.13. Aportacions de capital. EMO
250
0,12
0,10
200
0,08
150
0,06
100
0,04
50
0,02
0
0,00
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Entre 2003 i 2014 la despesa en aportacions de capital a entitats
augmenta en 22 milions, passant dels 18 milions de 2003 als 40
milions de 2014. Aquesta despesa no segueix un patró homogeni en
quan a la seva evolució ja que està molt vinculada al volum de recursos
que s’han destinat a ACCIÓ i a EPLICSA cada any.
L’augment de despesa de 2007 i 2008 s’explica per l’aportació a ACCIÓ
de 42 i 103 milions d’euros respectivament. L’any 2009 l’aportació a
aquest entitat és de 107 milions d’euros i es comencen a aportar
recursos a EPLICSA (11 milions). El fet que Empresa i Ocupació
comenci a fer aportacions a EPLICSA a partir de 2009 respon a què
aquests anys es dona prioritat a les actuacions de suport a la industria
per tal de contrarestar els greus efectes de la crisi econòmica en aquest
sector i, aquesta entitat, actua com a instrument del Govern per a la
participació accionarial en projectes de reconversió i reindustrialització
d’empreses.
El 2010 l’aportació a ACCIÓ es redueix fins els 8 milions i es destinen
17 milions a EPLICSA. L’any 2011, amb la creació d’ACCIÓ, la seva
aportació ascendeix fins els 115 milions i s’aporten 71 milions d’euros a
EPLICSA.
397
Monografies. 20 2016
2014
A partir d’aquest any es deixen de fer aportacions de capital a ACCIÓ,
que passa a finançar-se només amb transferències corrents i de capital,
i, tot i que es redueixen, es mantenen les aportacions a EPLICSA (32
milions el 2012, 26 milions el 2013 i 29 milions el 2014).
Quadre 13.11. Aportacions de capital. EMO
2003
MEUR
18
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,01
2004
16
-2
-13,4
0,01
2005
18
2
14,6
0,01
2006
14
-4
-20,7
0,01
2007
56
42
288,8
0,03
2008
119
63
111,7
0,06
2009
137
17
14,6
0,07
2010
45
-92
-67,1
0,02
2011
194
150
332,6
0,10
2012
43
-151
-77,9
0,02
2013
37
-6
-14,0
0,02
2014
40
3
8,1
0,02
2003-2010
-
27
144,6
-
2010-2014
-
-5
-11,0
-
2003-2014
-
22
117,6
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Préstecs i altres despeses en actius financers
Inclou la concessió de préstecs dins i fora del sector públic i altres
despeses en actius financers com les finances constituïdes pel
Departament amb entitats de crèdit a càrrec de tercers.
L’any 2014 Empresa i Ocupació destina 23 milions en aquest tipus de
despeses, que representen el 2,7% de la seva despesa.
Tal i com s’observa en el gràfic 13.14, no és fins l’any 2008 que
aquestes despeses prenen rellevància en els pressupostos d’Empresa i
Ocupació. Així, entre 2004 i 2008 aquesta despesa és molt menor,
inferior al milió d’euros tots els anys llevat de 2006 pel préstec de 30
milions a Fira 2000 i de 2007. A partir d’aquest any la despesa creix
significativament, sent el 2008, 2009 i 2010 els anys en què la despesa
és més elevada, coincidint amb les polítiques de préstecs al sector
industrial, principalment de l’automòbil, del Departament.
398
Monografies. 20 2016
Gràfic 13.14. Préstecs i altres despeses en actius financers. EMO
140,00
0,07
120,00
0,06
100,00
0,05
80,00
0,04
60,00
0,03
40,00
0,02
20,00
0,01
0,00
0,00
2004 2005
MEUR
% PIB
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
L’augment de despesa de l’any 2008 s’explica pel préstec de 97 milions
al CTTI procedents del préstec rebut en el marc del Plan Avanza48.
L’any 2009 la despesa és de 131 milions d’euros, i s’explica perquè la
Generalitat aquest any destina 111 milions a dur a terme una política de
préstecs per a finançar projectes d’inversió industrial que es
consideren d’interès per al sector (50 milions a FICOSA Inversión,
28,3 milions al sector de l’automoció i 24,4 milions d’euros a projectes
d’inversió industrial) i avalar projectes de petites i mitjanes empreses
industrials (8,1 milions). Cal situar aquesta política en el marc de la
crisi econòmica iniciada a finals de l’any 2007, que va tenir un gran
impacte en el sector industrial català amb una forta caiguda de la
inversió industrial i la producció, i que s’agreuja pel fet que aquest
sector està integrat per un elevat nombre de petites i mitjanes
empreses amb més dificultat per accedir al crèdit.
L’any 2010 la Generalitat manté les línies de préstecs al sector
industrial (26 milions a projectes de transformació estructural del
sector industrial, 43,1 milions al sector de l’automoció i 18 milions a la
inversió de projectes de producció industrial) i estableix línies de
El Plan Avanza i el Plan Avanza 2 van ser les estratègies del Govern de l’Estat en
matèria de Telecomunicacions i Societat de la Informació des de 2005 i fins a febrer
de 2013, moment en què entra en funcionament la nova estratègia Agenda Digital
para España.
48
399
Monografies. 20 2016
2014
préstecs per a PIMES turístiques (6 milions), per a emprenedors amb
projectes d’inversió i circulant (4 milions) i per a formació ocupacional
a través del SOC (2,4 milions).
A partir d’aquest any la despesa en préstecs i altres actius financers es
redueix un -77,7% fins als 23 milions de 2014.
La necessitat de consolidació porta a fer un ajust molt considerable
l’any 2011, que continua l’any 2012 i situa el volum de préstecs en 8
milions d’euros que es destinen a la línia de préstecs I+I i a la Línia de
préstecs Autònoms i Comerços. Aquestes dues línies es mantenen els
anys 2013 i 2014.
Quadre 13.12. Préstecs i altres despeses en actius financers. EMO
2004
MEUR
0,4
Variació (MEUR)
0,4
Variació (%)
-
% del PIB
0,0003
2005
0,4
0,0
-5,7
0,0002
2006
31,0
30,6
ns
0,0163
2007
4,8
-26,2
ns
0,0024
2008
129,0
124,2
ns
0,0617
2009
130,8
1,7
1,4
0,0647
2010
102,1
-28,7
-21,9
0,0502
2011
21,7
-80,5
-78,8
0,0108
2012
8,1
-13,5
-62,4
0,0042
2013
12,9
4,8
58,7
0,0067
2014
22,8
9,8
76,1
0,0116
2003-2010
-
102,1
ns
-
2010-2014
-
-79,4
-77,7
-
2003-2014
-
22,8
ns
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
400
Monografies. 20 2016
13.3.
Els ingressos finalistes d’altres administracions públiques
En aquest apartat s’analitza l’evolució dels ingressos finalistes
procedents de l’Estat i de la Comissió Europea per a programes i
actuacions de l’àmbit d’Empresa i Ocupació.
L’any 2014 Empresa i Ocupació ha rebut 228 milions en ingressos
finalistes d’altres administracions, xifra que representa el 27% de la
seva despesa, per a finançar:

Les actuacions d’ocupació: 180 milions de la Conferència Sectorial
d’Ocupació i Afers laborals (CSOAL)
El control de la inspecció del treball: 48 milions per a finançar el
Control de la Inspecció del treball
Per a l’ICAEN: 1 milió del Consell de Seguretat Nuclear


Entre 2003 i 2014 Empresa i Ocupació ha rebut 4.512 milions entre
ingressos de l’AGE (4.120 milions) i del Fons Social Europeu (392
milions). El 90% dels recursos s’han rebut per a finançar les polítiques
de foment a l’ocupació, un 9% per a finançar el control de la Inspecció
del Treball i l’1% restant per a finançar actuacions d’energia i mines i
dels àmbits de comerç i turisme.
Grafic 13.15. Evolució dels ingressos finalistes procedents d'altres administracions. EMO
600
0,30
500
0,25
400
0,20
300
0,15
200
0,10
100
0,05
0
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
0,00
-100
FSE
AGE
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Pel que fa als ingressos de l’Estat l’any 2003 es reben 229 milions i
incrementen cada any fins assolir els 506 milions l’any 2009 i els 508
milions l’any 2011, a partir de 2012, l’AGE en el marc de les actuacions
que du a terme per a contenir la seva despesa, redueix un 57,8% els
401
2014
Monografies. 20 2016
fons procedents de la CSOAL. Concretament entre 2011 i 2012
Catalunya deixa de rebre 265 milions per a polítiques actives
d’ocupació, aquesta reducció dels ingressos finalistes de l’AGE es
consolida els anys 2013 i 2014, quan els ingressos de la CSOAL es
mantenen a un nivell similar als de 2012 i es tradueix en una reducció
creixent de la despesa del SOC, per tal d’ajustar la seva activitat al seu
nou nivell d’ingressos.
Quadre 13.13. Composició ingressos finalistes d'altres administracions
públiques. EMO
(MEUR)
2003
AGE
229
FSE
28
Total
258
2004
209
59
268
2005
320
59
379
2006
353
29
382
2007
355
70
425
2008
421
68
489
2009
506
33
539
2010
488
27
516
2011
508
0
508
2012
246
55
301
2013
255
-36
219
2014
228
0
228
2003-2010
259
-1
258,0
2010-2014
-260
-27
-287,6
2003-2014
-1
-28
-29,6
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Pel que fa als ingressos del Fons Social Europeu els recursos arriben en
funció de la despesa certificada, però l’any 2011 la Comissió Europea
realitza una auditoria dels sistemes de gestió i control dels fons socials
europeus i suspèn temporalment els pagaments a la Generalitat
d’aquests recursos. Aquesta suspensió es tradueix en una menor
activitat el 2011 i els anys següents, atès el lapse temporal que hi ha
entre la liquidació dels ingressos i la comptabilització de la despesa.
L’any 2013 la Generalitat ha de retornar a la Comissió Europea 36
milions, en el marc de l’auditoria realitzada el 2011.
En conjunt entre 2010 i 2014 Empresa i Ocupació ha deixat de rebre
288 milions de l’AGE i la Unió Europea que explica el 55% de la
reducció de la despesa total del Departament.
402
Monografies. 20 2016
Quadre 13.14. Ingressos finalistes d'altres administracions públiques. EMO
2003
MEUR
258
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,17
2004
268
10
3,9
0,16
2005
379
111
41,5
0,22
2006
382
3
0,9
0,20
2007
425
43
11,2
0,21
2008
489
65
15,2
0,23
2009
539
50
10,1
0,27
2010
516
-23
-4,4
0,25
2011
508
-7
-1,4
0,25
2012
301
-207
-40,8
0,15
2013
219
-82
-27,2
0,11
2014
228
9
4,0
0,12
2003-2010
-
258
100,2
-
2010-2014
-
-288
-55,8
-
2003-2014
-
-30
-11,5
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
13.4.
El resultat SEC de les entitats d’Empresa i Ocupació
En aquest apartat s’analitza l’evolució del resultat no financer de les
entitats que cada any han estat adscrites al Departament d’Empresa i
Ocupació d’acord amb el sistema europeu de comptes (en endavant,
entitats APSEC), el resultat de les quals computa en el càlcul del dèficit
de la Generalitat.
L’any 2014 Empresa i Ocupació té adscrites 14 entitats que
contribueixen amb el seu resultat al dèficit de la Generalitat de
Catalunya. Aquest llistat inclou totes les entitats del sector públic
excepte el Consorci de Formació Contínua de Catalunya i la Societat
Mercantil Circuits de Catalunya, SL, i s’afegeixen el Consorci Institut
Català del Suro, la Fundació Privada del Foment de la Societat del
Coneixement i la Fundació Barcelona Mobile World Capital
Foundation que tot i no ser del sector públic de la Generalitat, han
estat classificades com a entitats APSEC.
Atès que en la monografia s’ha consolidat la despesa del Departament
d’Empresa i Ocupació i el Servei d’Ocupació de Catalunya, en aquest
apartat s’exclou la contribució al dèficit del SOC.
403
Monografies. 20 2016
Gràfic 13.16. Resultat SEC de les entitats adscrites al
Departament. EMO
40
20
0
-20
-40
-60
-80
2010
2011
2012
2013
2014
MEUR
Font: Intervenció General de l'Administració de l'Estat.
Tal i com es pot veure al gràfic 13.16, el resultat de les entitats ha
passat d’un dèficit de 73 milions l’any 2010 a un dèficit de 8 milions
l’any 2014. Aquesta reducció en el dèficit de les entitats d’Empresa i
Ocupació s’explica pel conjunt de mesures que s’han aplicat a les
empreses encaminades a racionalitzar i simplificar el sector públic i
obtenir guanys d’eficiència, com la fusió de CIDEM i COPCA en
ACCIÓ.
El dèficit en termes SEC de l’any 2010 s’explica pel resultat del CTTI,
amb un dèficit de 50 milions, i d’ACCIÓ, amb un de 32 milions. L’any
2011 es produeix una millora generalitzada del resultat de totes les
entitats, si bé destaca el superàvit d’ACCIÓ49 (90 milions d’euros).
El dèficit de l’any 2012 s’explica per les entitats que van finançar la
seva activitat amb incorporació de romanents de tresoreria en comptes
de la fer-ho amb les transferències i aportacions del Departament que,
com s’ha vist als apartats anteriors, es van reduir considerablement
aquest exercici.
L’any 2013 les entitats presenten en conjunt un superàvit de 24
milions, que s’explica per una millora en el resultat d’ACCIÓ i pels
superàvits de l’ICAEN, EPLICSA i Circuits de Catalunya, SL.
Finalment, l’any 2014 les entitats d’aquest àmbit tanquen amb un
L’any any 2011 es fusionen el CIDEM i el COPCA i es crea ACCIÓ, aquest mateix
any l’entitat rep 158 milions de finançament del Departament, que contribueixen a
millorar el resultat de l’entitat.
49
404
Monografies. 20 2016
dèficit de només 8 milions, de manera que s’observa una millora del
resultat en el conjunt del període de 65 milions d’euros i en termes
acumulats de 298 milions, contribuint de manera positiva a la
consolidació fiscal.
Quadre 13.15. Resultat SEC de les entitats adscrites al Departament. EMO
2010
MEUR
-73
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
2011
21
95
-128,8
2012
-32
-54
-252,9
2013
24
56
-173,6
2014
-8
-32
-134,6
2010-2014
-
65
-88,8
2010-2014 acumulat
-
298
-
Font: Intervenció General de l'Administració de l'Estat.
13.5.
Principals variacions de la despesa en l’àmbit d’Empresa i
Ocupació i quantificació de l’esforç de consolidació fiscal
En el període 2003 i 2010 la despesa d’Empresa i Ocupació
pràcticament es triplica, amb un augment de 884 milions d’euros, que
representa el 7% de l’increment de despesa de tots els departaments de
la Generalitat. Els principals augments de despesa s’han produït a:




405
Les transferències corrents expliquen el 60% de l’increment
d’aquest període. L’augment més gran és en les transferències del
SOC per a polítiques actives d’ocupació, directament relacionat
amb l’evolució dels ingressos finalistes de l’AGE durant aquest
període. Una altra despesa que augmenta significativament és la
Renda Mínima d’Inserció.
Les operacions de capital expliquen un 11% de l’increment de
despesa. Els augments més importants són en les transferències de
capital a empreses privades en el marc de les actuacions de
promoció industrial.
Els préstecs i fiances constituïdes expliquen un 15% de l’increment
de despesa. Durant aquest període es destinen al voltant de 300
milions d’euros en tres anys a línies de préstecs i avals dirigides,
principalment, al sector industrial i a les pimes.
Les remuneracions de personal expliquen un 9% de l’increment i
han augmentat per la creació del SOC, que comporta un creixement
en la plantilla.
Monografies. 20 2016
Quadre 13.16. Principals variacions de la despesa. EMO
2003-2010
MEUR
%
2010-2014
Índex
MEUR
%
2003-2014
Índex
MEUR
%
Índex
Remuneracions del personal
79
104
9
-48
-31
9
31
41
9
Despeses corrents de béns i serveis
51
133
6
52
58
-10
103
269
29
531
166
60
-354
-42
68
177
55
49
Transferències del SOC
294
166
33
-321
-68
61
-27
-15
-8
Renda Mínima d'Inserció
106
194
12
1
1
0
107
197
30
30
76
3
-8
-11
1
22
57
6
102
206
12
-27
-18
5
75
152
21
661
152
75
-349
-32
67
312
72
86
94
273
11
-90
-70
17
4
12
1
129
702
15
-84
-57
16
44
242
12
27
145
3
-5
-11
1
22
118
6
102
-
12
-79
-78
15
23
-
6
884
182
100
-524
-38
100
360
74
100
Transferències corrents
Finançament CET
Altres
Subtotal de despesa corrent
Inversions reals i transferències de capital
Aportacions de capital i préstecs
Aportacions de capital
Préstecs
Despesa total
Font: Generalitat de Catalunya.
Durant la consolidació fiscal, entre 2010 i 2014, la despesa es redueix
en 524 milions d’euros, que representa el 60% de l’augment de despesa
del període anterior i un 10% de l’ajust de la despesa departamental.
L’evolució de les despeses durant aquest període s’explica per:





406
Les transferències corrents del SOC expliquen un 61% de l’ajust de
despesa. Aquestes despeses es redueixen en 321 milions d’euros en
gran part per la reducció dels ingressos finalistes de l’AGE, que
s’han reduït en 244 milions i, de la comissió europea, amb una
reducció de 27 milions d’euros.
Les operacions de capital expliquen un 10,5% de l’ajust de despesa.
Principalment per la reducció de les transferències de capital a les
entitats del sector públic i a empreses i institucions sense finalitat
de lucre, que s’han reduït en 81 milions i han situat aquesta despesa
a un nivell lleugerament superior al de 2003.
Els préstecs i altres despeses financeres expliquen un 15% de l’ajust.
Durant la consolidació fiscal s’han deixat de gastar 79 milions
d’euros en préstecs i avals, deixant de fer la majoria de línies de
préstecs i avals desenvolupades en el període anterior.
Les remuneracions de personal expliquen un 9% de l’ajust de
despesa per l’aplicació de les mesures transversals en matèria de
personal aplicades durant la consolidació.
Les despeses corrents de béns i serveis expliquen un -10% de l’ajust.
L’augment d’aquestes despeses en 52 milions s’expliquen per la
Monografies. 20 2016

compra de serveis tecnològics al CTTI, ja que la resta de despeses
corrents en béns i serveis es redueixen en 27 milions d’euros.
La despesa en la Renda Mínima d’Inserció té un volum de recursos
lleugerament superior al de 2010.
En resum, entre 2003 i 2014 la despesa d’Empresa i Ocupació ha
augmentat en 360 milions d’euros que representa un augment de la
despesa del 74% i explica un 5% de l’increment de la despesa
departamental en aquest període. Les principals variacions són:





Les transferències corrents expliquen el 49% de l’increment de
despesa. Les que han augmentat més són la RMI amb 107 milions,
les transferències corrents a empreses privades i del sector públic i
a famílies amb 75 milions d’euros i el finançament dels Centres
Especials de Treball amb 22 milions d’euros.
Les despeses corrents de béns i serveis expliquen el 29% de
l’augment de despesa principalment per la compra de serveis
tecnològics al CTTI.
Les remuneracions de personal expliquen un 9% de l’increment de
despesa. Aquestes despeses han crescut per la creació del SOC i les
noves competències en Inspecció del Treball.
Les aportacions de capital expliquen un 12% de l’augment de la
despesa i s’explica per l’evolució de les aportacions a EPLICSA i al
CTTI i de la despesa en préstecs i finances constituïdes.
Les despeses de capital expliquen un 1% de l’increment de despesa.
Contribució a la consolidació fiscal de la Generalitat
En termes acumulats des de 2010, l’ajust de despesa durant la
consolidació fiscal ha estat de 1.956 milions d’euros, l’ajust més intens
es produeix l’any 2012 per les mesures aplicades al llarg d’aquest any.
Tal i com es pot veure en el gràfic 13.17, l’any 2012 es redueixen totes
les despeses d’Empresa i Ocupació, si bé l’ajust més gran es concentra
en les transferències corrents i les aportacions de capital i préstecs.
En resum, entre els exercicis 2011 i 2014, les polítiques d’Empresa i
Ocupació han contribuït a la consolidació fiscal amb una reducció
acumulada de despesa de 1.956 milions i les entitats adscrites al
departament han millorat el resultat de la Generalitat, en termes
acumulats, en 298 milions d’euros. En conjunt la contribució a la
consolidació fiscal ha estat de 2.254 milions d’euros
407
Monografies. 20 2016
Gràfic 13.17. Composició de les variacions 2010-2014. EMO
(MEUR)
400
200
0
2011
2012
2013
2014
-200
-400
-600
Aportacions de capital i préstecs
Transferències corrents
Remuneracions del personal
Inversions reals i transferències de capital
Despeses corrents de béns i serveis
Despesa total
Font: Generalitat de Catalunya.
Quadre 13.17. Evolució de la despesa. EMO
(MEUR)
Període de consolidació fiscal
2003
2010
2011
2012
2013
2014
Remuneracions del personal
75
154
144
124
107
106
Despeses corrents de béns i serveis
38
90
76
66
58
142
320
851
761
453
431
497
Transferències del SOC
177
471
348
212
112
150
Renda Mínima d'Inserció
55
161
173
130
133
162
Finançament CET
39
68
86
67
69
61
Altres
49
151
155
44
118
124
434
1.094
981
643
597
745
Inversions reals i Transferències de capital
35
129
78
33
31
39
Aportacions de capital i préstecs
18
147
216
51
50
63
18
45
194
43
37
40
0
102
22
8
13
23
487
1.371
1.276
727
677
847
Variació interanual
-
-
-95
-548
-50
170
Variació des de 2010
-
-
-95
-643
-693
-524
Variació acumulada des de 2010
-
-
-95
-738
-1.432
-1.956
Transferències corrents
Subtotal de despesa corrent
Aportacions de capital
Préstecs
Despesa total
Font: Generalitat de Catalunya.
Durant aquest període Empresa i Ocupació ha deixat de rebre de
l’Estat 716 milions d’euros i de la Comissió Europea 90 milions, per
tant, el 41,2% de les mesures de despesa han estat en resposta i per
compensar els menors ingressos finalistes. L’altra part de l’ajust s’ha
fet amb la reducció de les línies de préstecs, de la inversió i les
transferències de capital, amb les mesures retributives del personal i
amb la reducció d’activitat de les entitats.
408
Monografies. 20 2016
Quadre 13.18. Contribució a la consolidació. EMO
(MEUR)
Variació acumulada despesa departament (a)
Variació acumulada resultat SEC entitats (b)
Contribució a la consolidació (a-b)
Variació acumulada ingressos finalistes AGE (c)
Variació acumulada ingressos finalistes UE (d)
Contribució a la consolidació sense ingressos finalistes (a-b-c-d)
Font: Generalitat de Catalunya i Intervenció General de l'Administració de l'Estat.
409
Monografies. 20 2016
2010-2014
-1.956
298
-2.254
-716
-90
-1.448
Departament d’Empresa i Ocupació
Exercici 2014
847 MEUR
461 MEUR
195 MEUR
68 MEUR
54 MEUR
43 MEUR
26 MEUR
4%
1
Ocupació
Direcció i administració general
Comerç, Turisme i Artesania
Indústria
Empresa i Innovació
Resta de programes
2.903
*% total departaments
1.646 Departament
1.257 Servei d’Ocupació de Catalunya
Variació despesa 2003-2014 +74%
2003-2010
2010-2014
+884 MEUR
-524 MEUR
Contribució a l’increment 7%2
Contribució a la reducció 10%2
+661 MEUR Despesa corrent
+94 MEUR Despesa de capital
+129 MEUR Aportacions de capital
-349 MEUR Despesa corrent
-90 MEUR Despesa de capital
-84 MEUR Aportacions de capital
Principals mesures de consolidació

Reducció de les transferències del SOC en 354 milions per la reducció dels ingressos finalistes (271 milions d’euros) i de l’activitat de l’entitat

Canvis normatius en la Renda Mínima d’Inserció que afecten la cobertura de l’ajut, milloren els
mecanismes de control i vinculen la despesa a la dotació econòmica prevista

Reducció de les transferències de capital a les entitats del sector públic i a empreses i
institucions de finalitat de lucre

Reducció de les línies de préstecs a empreses del sector industrial

Mesures de simplificació del sector públic amb la creació d’ACCIÓ entitat que neix de la fusió
del CIDEM i el COPCA
1 Inclou
2
la despesa consolidada del Servei d’Ocupació de Catalunya.
Contribució a l’increment/reducció de la despesa total dels departaments (consolidada amb SCS, ICS, ICASS i SOC)
410
Monografies. 20 2016
14.
Departament de Justícia
En aquest capítol s’explica el procés de consolidació durant els
exercicis 2011, 2012, 2013 i 2014 del Departament de Justícia. L’anàlisi
es fa a partir de les dades d’execució de la despesa i de l’evolució del
resultat de les entitats que depenen d’aquest departament. Per situar
les decisions de despesa en un context temporal més ampli també
s’analitza l’evolució de la despesa entre 2003 i 2014.
En el primer punt es descriuen les competències, l’estructura de
l’agrupació i la composició de la despesa l’any 2014. En el segon punt
s’analitza l’evolució de la despesa entre 2003 i 2014, en termes
homogenis en base a les competències de l’any 2014. Al llarg d’aquest
apartat s’explica l’evolució de les principals partides de despesa, ja
sigui per importància en volum o en rellevància i s’expliquen les
principals mesures que es duen a terme durant el procés de
consolidació fiscal. En el tercer punt es mostra l’evolució del resultat de
les entitats de l’agrupació que computen en el càlcul del dèficit de la
Generalitat i s’explica quines són les mesures més rellevants aplicades
per aquestes. Finalment, en el quart punt es fa un resum de les
principals variacions de la despesa durant els dos períodes d’anàlisi
2003-2010 i 2010-2014 i es quantifica l’esforç de consolidació fiscal fet
pel Departament de Justícia des de l’exercici 2011 al 2014.
14.1.
Descripció del Departament de Justícia l’any 2014
Les competències
Les competències de la Generalitat en l’àmbit de l’Administració de
justícia estan detallades al Títol III, concretament en els articles de 101
a 109, de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i inclouen:
a) Els mitjans personals no judicials al servei de l’Administració de
justícia.
b) Els mitjans materials de l’Administració de justícia, entre les que
figura la construcció, l’equipament i el manteniment dels edificis
judicials i de la fiscalia.
c) L’oficina judicial i institucions i serveis de suport.
411
Monografies. 20 2016
d) Ordenació dels serveis de justícia gratuïta i establiment
d’instruments de mediació i de conciliació.
e) La Justícia de pau, amb la provisió i creació de secretaries i mitjans
necessaris per a llurs funcions.
La resta de competències en els àmbits del Departament de Justícia
estan detallades als articles 118, 129, 130, 147 i 168 de l’Estatut
d’Autonomia de Catalunya.
La Generalitat té competències exclusives en les matèries següents:
a) Associacions i fundacions:en el règim jurídic de les associacions i
les fundacions, inclou, entre d’altres, la regulació de les modalitats
d’associació i fundacions, la gestió dels ajuts, la denominació,
finalitat o contingut dels estatuts. També coordina el registre
d’associacions i el de fundacions.
b) Dret civil: inclou la determinació del sistema de fonts del dret civil
a Catalunya i el dictamen de les normes processals específiques
que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya.
c) Notariat i registres públics: s’encarrega de la qualificació dels títols
o les clàusules concretes en matèria de dret català que s’hagin
d’inscriure en un registre de la propietat, mercantil o de béns
mobles de Catalunya.
La Generalitat té competències executives en les matèries següents:
a) Sistema penitenciari: la Generalitat té la capacitat per a dictar
disposicions que adaptin la normativa penitenciària a la realitat
social de Catalunya, té la totalitat de la gestió d’aquest tipus
d’activitat, especialment la direcció, organització, funcionament o
inspecció de les institucions penitenciàries. També administra i
gestiona els establiments i equipaments situats a Catalunya. La
Generalitat planifica i organitza el treball remunerat de la població
reclusa, l'execució de les mesures alternatives a la presó i les
activitats de reinserció. Pot emetre informes en el procediment
d'atorgament d'indults.
b) Notariat i registres públics: inclou el nomenament de notaris i
registradors públics mitjançant oposicions i concursos, també la
participació en l’elaboració dels programes formatius d’accés i
l’establiment de les demarcacions notarials i registrals.
Respecte al dret processal, correspon a la Generalitat dictar les normes
processals específiques que derivin de les particularitats del dret
412
Monografies. 20 2016
substantiu de Catalunya.
L’adscripció de les competències de l’àmbit de justícia ha anat variant
entre 2003 i 2014 amb les reorganitzacions institucionals de la
Generalitat. L’any 2003 els àmbits de justícia i interior estan integrats
en un únic departament. Per als anys 2013 i 2014, la despesa derivada
de la concessió administrativa de la Ciutat de la Justícia es finança amb
càrrec a la secció Despeses Diversos Departaments de Gestió de
finançaments estructurats del Departament de Justícia.
Les entitats
L’any 2014, el Departament té adscrites l’entitat autònoma Centre
d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada i l’entitat pública Centre
d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE).
Composició de la despesa
L’any 2014 la despesa liquidada del Departament de Justícia és de 873
milions, que representa el 3% de la despesa departamental i té 13.974
dotacions de personal.
Si s’analitza la composició d’aquesta despesa per programes, s’observa
la següent distribució:





el 51,6% al programa d’Administració de justícia i Ministeri Fiscal,
el 38,7% a Serveis penitenciaris i mesures penals preventives,
el 6,3% al programa de Direcció i administració generals,
el 3% al programa de Serveis de justícia juvenil i atenció a les
persones afectades pel delicte, i
el 0,5% a la resta de programes (3 milions a Formació del personal
de l’àmbit de Justícia i 1 milió a Dret civil, mediació i entitats
jurídiques).
Gràfic 14.1. Composició de la despesa per programes 2014. JUS
Administració de justícia i Ministeri Fiscal, 451 MEUR, 51,6%
Serveis penitenciaris i mesures penals alternatives, 338 MEUR, 38,7%
Direcció i administració generals, 55 MEUR, 6,3%
Serveis justícia juvenil i atenció persones afectades pel delicte, 26 MEUR, 3%
Formació del personal de l'àmbit de justícia, 3 MEUR, 0,4%
Dret civil, mediació i entitats jurídiques, 1 MEUR, 0,1%
Font: Generalitat de Catalunya.
413
Monografies. 20 2016
Pel que fa a la distribució per naturalesa econòmica (capítols), l’any
2014 es destina:
 el 56,6% a les despeses de remuneracions del personal, de les quals
el 90,6% correspon a despesa de cossos específics de l’àmbit penal
i de justícia juvenil i de l’àmbit judicial,
 el 33,7% a despeses de funcionament dels diferents centres de
treball (centres del propi departament, centres penitenciaris i
òrgans judicials),
 el 8,2% a transferències corrents, de la qual el 82,5% correspon a
les despeses associades al servei de justícia gratuïta, i
 la resta es destina a inversions reals (13 milions) i aportacions de
capital i préstecs (0,5 milions).
Gràfic 14.2. Composició de la despesa per capítols 2014. JUS
Remuneracions del personal, 494 MEUR, 56,6%
Despeses corrents de béns i serveis, 294 MEUR, 33,7%
Transferències corrents, 72 MEUR, 8,2%
Inversions reals, 13 MEUR, 1,5%
Aportacions de capital i préstecs, 0,5 MEUR, 0,1%
Font: Generalitat de Catalunya.
El conjunt de despeses corrents representa el 98,5% de la despesa total
del Departament. Aquesta composició s’explica per l’elevat nombre de
personal de cossos específics i per l’existència de molts centres
distribuïts en el territori. Aquesta estructura organitzativa comporta un
nivell de despeses de funcionament molt elevat. També els sistemes de
finançament de les inversions mitjançant drets de superfície els darrers
anys hi ha contribuït.
14.2.
El context
L’evolució de la despesa del Departament de Justícia cal situar-la en un
context de creixement de la població penitenciària i de creixement dels
òrgans judicials.
La població reclusa passa de 7.394 interns l’any 2003 a 10.520 l’any
2010, que representa un creixement del 42,3%. L'augment del nombre
d'interns a les presons té com a causes l'augment de la durada de les
condemnes, que fa les estades més llargues, el sorgiment de nous
perfils delictius (delinqüència organitzada, delictes d’accions de
414
Monografies. 20 2016
violència de gènere i contra la seguretat viària) i l'increment del
nombre d’interns estrangers.
Gràfic 14.3. Evolució de la població reclusa
12.000
160
140
10.000
120
8.000
100
6.000
80
60
4.000
40
2.000
20
0
0
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014
Població reclusa
Taxa interns/100.000 hab
Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT.
Amb la finalitat de donar resposta a la necessitat creixent de places i de
substituir les instal·lacions ja obsoletes, l’Administració fa un gran
esforç de despesa en la construcció de centres penitenciaris i en la
dotació d’aquests amb nous recursos humans i materials.
Quadre 14.1. Evolució de la població reclusa
Població reclusa
Taxa d'interns/100.000 hab
2003
7.394
110
2004
8.094
119
2005
8.280
118
2006
8.931
125
2007
9.343
130
2008
9.996
136
2009
10.525
141
2010
10.520
140
2011
10.513
139
2012
10.062
133
2013
9.818
130
2014
9.294
124
Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT.
En aquest període, es posen en funcionament nous centres
penitenciaris: l’any 2007 el Centre Penitenciari de Brians 2 i el Centre
Penitenciari de Joves de la Roca del Vallès i l’any 2008 el Centre
Penitenciari de Lledoners i el Centre Penitenciari Obert de Barcelona
415
Monografies. 20 2016
2. Els tres primers centres es construeixen amb finançaments
estructurats sota la modalitat de drets de superfície.
D’altra banda, el nombre d’òrgans judicials també s’incrementa
significativament amb un 24,4%, passant de 492 l’any 2003 a 612
òrgans l’any 2010. En aquest període es construeixen 15 equipaments
judicials amb drets de superfície i la Ciutat de la Justícia mitjançant
concessió administrativa.
Tot això té un impacte directe en l’evolució de la despesa tant
d’inversió com de funcionament referent, per una banda, a la
instal·lació de maquinària, equipaments, utillatge, mobiliari, equips de
procés de dades i telecomunicacions i també de lloguers de drets de
superfície, i per una altra, a la despesa de personal dels cossos
específics, que passen de 2.721 efectius de serveis penitenciaris l’any
2003 a 5.193 l’any 2010 i en el cas de l’Administració de justícia de
5.999 efectius a 7.107.
Quadre 14.2. Evolució nombre d'efectius per col·lectius. JUS
2003
Nombre
d'efectius
Serveis
penitenciaris
2.721
2004
3.023
11,1
5.972
-0,5
2005
3.309
9,5
6.349
6,3
2006
3.437
3,9
6.296
-0,8
2007
4.067
18,3
6.578
4,5
2008
4.618
13,5
6.740
2,5
2009
4.836
4,7
6.871
1,9
2010
5.193
7,4
7.107
3,4
2011
5.190
-0,1
7.332
3,2
2012
5.195
0,1
7.317
-0,2
2013
5.189
-0,1
7.298
-0,3
2014
4.914
-5,3
7.255
-0,6
Nombre
d'efectius
Administració de
justícia
Variació (%)
5.999
Variació (%)
-
Font: Generalitat de Catalunya.
A partir de 2010 i fins a 2014, la població reclusa es redueix un 11,7%
(fins a 9.294 interns l’any 2014). La reforma del Codi penal a finals de
2010 suposa una reducció de la durada màxima de les penes per a
alguns delictes contra la salut pública (principal motiu d’internament
de prop d’un 40% dels reclusos d’origen estranger i del 20% dels de
nacionalitat espanyola) i l’increment substancial del nombre de penats
en situació de règim obert i de llibertat condicional. Tanmateix, durant
aquests anys, es produeix una significativa reducció de la població, que
també contribueix a la desacceleració de la taxa de creixement de la
població penitenciària.
416
Monografies. 20 2016
Gràfic 14.4. Evolució de la ràtio de reclús / personal de serveis
penitenciaris
2,15
2,10
2,05
2,00
1,95
1,90
2010
2011
2012
2013
2014
Ràtio reclús / personal
Font: Generalitat de Catalunya .
En el gràfic 14.4 i en el quadre 14.3 s’observa com entre 2011-2014, la
ràtio de reclusos per personal de serveis penitenciaris disminueix,
passant de 2,13 l’any 2011 a 1,99 l’any 2014, com a conseqüència de la
reducció del nombre d’interns. Durant aquests anys, el nombre de
reclusos es redueix un 11,6%, mentre que el personal de serveis
penitenciaris un -5,1%.
Quadre 14.3. Evolució de la ràtio de reclús / personal de serveis penitenciaris
Nombre de personal de serveis penitenciaris
Ràtio reclús/personal
2010
5.050
2,08
2011
4.930
2,13
2012
4.893
2,06
2013
4.845
2,03
2014
4.677
1,99
Font: Generalitat de Catalunya.
Respecte a l’activitat judicial, durant el període 2010-2014 tant els
assumptes en tramitació, com els ingressats i resolts disminueixen
progressivament. Entre 2010 i 2014, el nombre d’assumptes ingressats
i resolts passen d’1,4 milions l’any 2010 a 1,3 milions l’any 2014. Com a
resultat, la taxa de resolució d’assumptes augmenta lleugerament, d’1,0
l’any 2010 a 1,02 l’any 2014 i la taxa de congestió es redueix d’1,32
l’any 2010 a 1,27 l’any 2014.
Aquesta evolució de la població penitenciària i de l’activitat judicial i la
necessitat d’un procés de consolidació fiscal, comporten en els darrers
anys la revisió dels equipaments penitenciaris i el retard en el ritme de
construcció i posada en funcionament de nous centres. Tot i així, en
aquests anys es posa en marxa el Centre Penitenciari de Puig de les
417
Monografies. 20 2016
Basses, també construït mitjançant la constitució d’un dret de
superfície, i el Centre de Mas Enric el Catllar, que no s’obre fins a 2015.
El nombre d’òrgans judicials es manté estable en 612.
14.3.
Evolució de la despesa total
Entre l’any 2003-2014, la despesa del Departament de Justícia
s’incrementa en 384 milions, que representa un creixement del 78,7%.
Com s’ha dit, aquesta evolució s’explica pel creixement del nombre
d’efectius i l’obertura de nous centres penitenciaris i judicials.
Gràfic 14.5. Evolució de la despesa. JUS
1.200
0,60
1.000
0,50
800
0,40
600
0,30
400
0,20
200
0,10
0
0,00
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
L’any 2003 la despesa liquidada és de 489 milions i augmenta un
98,4% fins a assolir els 969 milions l’any 2010. A partir de 2010 i fins a
2014, la despesa disminueix un 9,9% (-96 milions), per la reducció de
les retribucions del personal i la reducció del nivell d’inversió.
418
Monografies. 20 2016
2014
Quadre 14.4. Evolució de la despesa. JUS
2003
MEUR
489
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,32
2004
535
46
9,5
0,33
2005
608
73
13,7
0,35
2006
666
58
9,5
0,35
2007
765
99
14,8
0,38
2008
908
144
18,8
0,43
2009
971
63
6,9
0,48
2010
969
-2
-0,2
0,48
2011
945
-25
-2,6
0,47
2012
888
-56
-6,0
0,45
2013
870
-18
-2,1
0,45
2014
873
3
0,3
0,44
2003-2010
-
481
98,4
-
2010-2014
-
-96
-9,9
-
2003-2014
-
384
78,7
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
El gràfic 14.6 i el quadre 14.5 mostren l’evolució de les despeses
liquidades del Departament per habitant, tant en termes nominals com
en termes reals.
Gràfic 14.6. Despesa total per habitant. JUS
140
120
100
80
60
40
20
0
2003
2004
2005
EUR/habitant (nominal)
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
EUR/habitant (real)
Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT.
En termes reals la despesa per habitant ha passat de 73 euros el 2003 a
89 euros el 2014, que representa un increment del 22,8%, sent l’any
2009 el moment en què la despesa per habitant és més elevada amb
109 euros. L’any 2014, la despesa per habitant en termes reals se situa
en nivells similars a l’any 2007.
419
Monografies. 20 2016
2013
2014
Quadre 14.5. Despesa total per habitant. JUS
(EUR per habitant)
Nominal
Real
2003
73
73
2004
79
76
2005
87
80
2006
93
84
2007
106
92
2008
123
105
2009
130
109
2010
129
105
2011
125
100
2012
117
90
2013
115
88
2014
116
89
% de variació 2003-2010
77
44
% de variació 2010-2014
-10
-15
% de variació 2003-2014
59
23
Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT.
14.3.1.
Remuneracions del personal
Aquestes despeses inclouen les remuneracions del personal del
Departament de Justícia que està format pel personal d’administració i
serveis, el personal de serveis penitenciaris i justícia juvenil i el
personal de l’Administració de justícia.
Les despeses de remuneracions de personal per a l’any 2014 són de
494 milions, que representen el 56,6% de la despesa total del
Departament. S’ha de destacar que d’aquesta despesa el 90,6%
correspon a despesa de cossos específics i la resta a despesa de
personal d’administració.
L’any 2003, la despesa de personal és de 277 milions i s’incrementa en
un 102,4% (284 milions) fins a assolir una despesa de 561milions l’any
2010.
Entre 2010 i 2014, aquestes despeses es redueixen un 12% (-67
milions), com a conseqüència de l’aplicació de les mesures transversals
de contenció de la despesa de remuneracions del personal tant a nivell
estatal com de la Generalitat.
420
Monografies. 20 2016
Gràfic 14.7. Remuneracions del personal. JUS
600
0,30
500
0,25
400
0,20
300
0,15
200
0,10
100
0,05
0,00
0
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Tot i l’aplicació d’aquestes mesures, l’impacte en les despeses és menor
que en d’altres departaments, ja que els nombre d’efectius continua
creixent, especialment en el cas del personal de l’Administració de
justícia.
Quadre 14.6. Remuneracions del personal. JUS
2003
MEUR
277
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,18
2004
309
32
11,5
0,19
2005
345
36
11,7
0,20
2006
385
39
11,4
0,20
2007
455
71
18,4
0,22
2008
527
72
15,8
0,25
2009
564
36
6,9
0,28
2010
561
-2
-0,4
0,28
2011
541
-20
-3,6
0,27
2012
497
-44
-8,1
0,25
2013
492
-5
-1,0
0,25
2014
494
2
0,5
0,25
2003-2010
-
284
102,4
-
2010-2014
-
-67
-12,0
-
2003-2014
-
217
78,2
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
421
Monografies. 20 2016
2014
Remuneracions del personal de serveis penitenciaris
L’any 2014, la despesa liquidada en remuneracions del personal de
serveis penitenciaris és de 200 milions d’euros, que representen el
40,6% del total de despesa de personal del Departament.
Gràfic 14.8. Remuneracions del personal de serveis penitenciaris. JUS
0,14
250
0,12
200
0,10
150
0,08
0,06
100
0,04
50
0,02
0,00
0
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
En el període 2003-2010, aquesta despesa augmenta 155 milions
(208,7%), i passa de 74 milions l’any 2003 a 229 milions, que
representa gairebé el triple de despesa respecte a 2003. Aquest
creixement s’explica per la necessitat de dotar de personal els nous
centres penitenciaris en funcionament. Així, el nombre d’efectius de
serveis penitenciaris passa de 2.721 l’any 2003 a 5.193 l’any 2010.
A partir de l’any 2010 i fins a l’any 2014, la despesa es redueix en 28
milions (-12,4%), com a conseqüència de l’aplicació de les mesures
transversals de contenció de la despesa en matèria de personal a partir
de 2010, tant per part de l’Administració General de l’Estat com de la
pròpia Generalitat. A més, durant aquest període també es redueix el
nombre d’efectius fins a 4.914 l’any 2014, que representen una
disminució del 5,4%. S’ha de destacar que entre 2013 i 2014 la reducció
del nombre d’efectius i de la despesa del personal de serveis
penitenciaris s’explica principalment pel traspàs de la despesa del
personal sanitari de les presons a l’ICS.
422
Monografies. 20 2016
2014
Quadre 14.7. Remuneracions del personal de serveis penitenciaris. JUS
2003
MEUR
74
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,05
2004
82
8
10,4
0,05
2005
91
9
11,3
0,05
2006
126
35
38,6
0,07
2007
155
29
23,2
0,08
2008
208
52
33,6
0,10
2009
231
23
11,2
0,11
2010
229
-2
-0,9
0,11
2011
228
-1
-0,4
0,11
2012
205
-23
-9,9
0,10
2013
202
-4
-1,8
0,10
2014
200
-1
-0,6
0,10
2003-2010
-
155
208,7
-
2010-2014
-
-28
-12,4
-
2003-2014
-
126
170,4
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
El gràfic 14.9 mostra com la despesa de remuneracions del personal de
serveis penitenciaris evoluciona amb increments més importants que
el nombre d’efectius. Del creixement total de la despesa de personal
d’aquest col·lectiu, el 53% s’explica pels increments retributius i el 47%
pel creixement d’efectius.
Gràfic 14.9. Evolució nombre d'efectius i despesa del personal de serveis
penitenciaris. JUS
(Índex 2003=100)
350
300
250
200
150
100
50
0
2003
2004
2005
2006
2007
Despesa personal serveis penitenciaris
Font: Generalitat de Catalunya.
423
Monografies. 20 2016
2008
2009
2010
Nombre d'efectius
2011
2012
2013
2014
Remuneracions del personal de l’Administració de justícia
L’any 2014, la despesa liquidada en remuneracions del personal de
l’Administració de justícia és de 231 milions d’euros, que representen
el 46,6% del total de la despesa de personal.
Gràfic 14.10. Remuneracions del personal de l'Administració de justícia.
JUS
300
0,14
250
0,12
0,10
200
0,08
150
0,06
100
0,04
50
0,02
0,00
0
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
En el període 2003-2010, aquesta despesa augmenta un 108,8%(132
milions), que representa el doble de despesa respecte a 2003. Aquest
creixement s’explica per l’obertura de nous centres judicials i, per tant,
l’increment de les necessitats de personal. Així, el nombre d’efectius
passa de 5.999 l’any 2003 a 7.107 l’any 2010, que representa un
creixement del 18,5%.
Durant el període de consolidació fiscal, la despesa es redueix en 23
milions (-9,2%), com a conseqüència de l’aplicació de les mesures
transversals de contenció de la despesa en matèria de personal a partir
de 2010, tant per part de l’Administració General de l’Estat com de la
pròpia Generalitat. Però, l’impacte d’aquestes mesures és menor que
en d’altres àmbits, ja que el nombre d’efectius continua creixent. El
nombre de personal d’administració de justícia passa de 7.107 efectius
l’any 2010 a 7.255 l’any 2014, que representa un increment de 2,1%.
424
Monografies. 20 2016
2014
Quadre 14.8. Remuneracions del personal de l'Administració de justícia. JUS
2003
MEUR
122
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,08
2004
140
19
15,3
0,09
2005
153
13
9,3
0,09
2006
182
29
18,7
0,10
2007
213
31
17,2
0,10
2008
244
30
14,3
0,12
2009
254
10
4,1
0,13
2010
254
0
0,1
0,12
2011
239
-15
-5,7
0,12
2012
226
-13
-5,4
0,12
2013
226
0
-0,1
0,12
2014
231
4
1,8
0,12
2003-2010
-
132
108,8
-
2010-2014
-
-23
-9,2
-
2003-2014
-
109
89,6
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
El gràfic 14.11 mostra l’evolució de la despesa del personal de
l’Administració de justícia i el nombre d’efectius. Durant tot el període,
la despesa presenta taxes de creixement més importants que el nombre
d’efectius i, per tant, s’observa com les millores retributives tenen un
major impacte en la despesa. Del creixement total de la despesa, el 77%
s’explica pels increments retributius i el 23% pel creixement d’efectius.
Gràfic 14.11. Evolució nombre d'efectius i despesa de personal de
l'Administració de justícia. JUS
(Índex 2003=100)
250
200
150
100
50
0
2003
2004
2005
2006
2007
2008
Despesa personal Administració de justícia
Font: Generalitat de Catalunya.
425
Monografies. 20 2016
2009
2010
Nombre d'efectius
2011
2012
2013
2014
14.3.2.
Despeses corrents de béns i serveis
Les despeses corrents de béns i serveis fan referència a les despeses de
funcionament dels diferents centres (arrendaments d’edificis,
consums, serveis als edificis...).
L’any 2014 les despeses corrents de béns i serveis són de 294 milions i
representen el 33,7% del total de despesa del Departament. Les
despeses en concepte d’arrendament mitjançant drets de superfície de
jutjats i centres penitenciaris i de concessió administrativa de la Ciutat
de la Justícia representen el 44,8% del total de despeses corrents de
béns i serveis amb una despesa liquidada de 132 milions.
Les despeses de consums i serveis als edificis (neteja, sanejament i
seguretat) representen el 18,3%, amb 54 milions, les despeses
informàtiques el 13,1%, amb una despesa de 38 milions i el servei de
menjador de centres penitenciaris i de justícia juvenil representen una
despesa del 8,9%, amb 26 milions.
Gràfic 14.12. Despeses corrents de béns i serveis. JUS
350
0,18
0,16
300
0,14
250
0,12
200
0,10
150
0,08
0,06
100
0,04
50
0,02
0
0,00
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
L’any 2003 aquestes despeses són de 112 milions i s’incrementen un
167,3% fins a assolir un import de 299 milions el 2010. El creixement
d’aquestes despeses s’explica per l’obertura de nous centres
penitenciaris i judicials, que comporta una major necessitat de
recursos de funcionament i sobretot, a partir de 2008, per les despeses
associades als drets de superfície i les concessions administratives dels
nous equipaments que es posen en funcionament.
426
Monografies. 20 2016
2013
2014
Quadre 14.9. Despeses corrents de béns i serveis. JUS
2003
MEUR
112
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,07
2004
135
23
20,7
0,08
2005
166
31
23,0
0,09
2006
163
-3
-1,6
0,09
2007
190
27
16,2
0,09
2008
242
53
27,7
0,12
2009
290
48
19,8
0,14
2010
299
8
2,9
0,15
2011
290
-8
-2,8
0,15
2012
288
-2
-0,6
0,15
2013
298
10
3,5
0,15
2014
294
-4
-1,5
0,15
2003-2010
-
187
167,3
-
2010-2014
-
-5
-1,5
-
2003-2014
-
182
163,2
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Entre 2010-2014 les despeses corrents de béns i serveis es redueixen
un 1,5% (-5 milions), com a conseqüència de l’aplicació del Pla
d’eficiències del Departament que compensa la tendència de
creixement dels drets de superfície.
Durant tot el període, en conjunt, aquestes despeses creixen un 163,2%
(182 milions) i actualment representen gairebé el triple de despesa que
a l’inici del període.
Drets de superfície i concessions administratives
La construcció de nous centres penitenciaris i judicials, per donar
resposta al creixement del nombre de reclusos i a l’increment de
l’activitat judicial, comporta l’augment de la inversió amb mecanismes
de finançament estructurat mitjançant la constitució de drets de
superfície i concessions administratives50. Aquestes despeses no tenen,
per tant, un impacte pressupostari en les despeses d’inversions reals,
sinó que comporten una despesa corrent.
Per una descripció detallada veure capítol 17 dedicat a la inversió del conjunt del
sector públic i els mecanismes de finançament estructurats.
50
427
Monografies. 20 2016
Durant el període 2008-2010 mitjançant aquest sistema es
construeixen 6 centres penitenciaris i 15 equipaments judicials, entre
els quals destaca la Ciutat de la Justícia.
Gràfic 14.13. Despeses en drets de superfície i concessions
administratives. JUS
140
0,08
120
0,07
0,06
100
0,05
80
0,04
60
0,03
40
0,02
20
0,01
0,00
0
2008
MEUR
2009
2010
2011
2012
2013
2014
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Així, aquestes despeses passen de 22 milions l’any 2008 a 78 milions
l’any 2010, per l’obertura progressiva dels nous centres, que representa
un creixement de 57 milions. A partir de 2010 i fins a 2014, la despesa
assoleix els 132 milions, que comporta un augment del 67,9% (53
milions). Tot i l’aplicació de mesures per a la racionalització dels drets
de superfície, l’increment anual de les quotes d’arrendament explica el
creixement d’aquestes despeses.
Quadre 14.10. Despeses en drets de superfície i concessions administratives.
JUS
2008
MEUR
22
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,01
2009
34
13
59,0
0,02
2010
78
44
127,8
0,04
2011
90
12
15,1
0,05
2012
103
12
13,8
0,05
2013
118
16
15,2
0,06
2014
132
13
11,3
0,07
2003-2010
-
78
-
-
2010-2014
-
53
67,9
-
2003-2014
-
132
-
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
428
Monografies. 20 2016
Resta de despeses corrents de béns i serveis
En aquest apartat s’inclouen les despeses de funcionament del
Departament que fan referència principalment a serveis als edificis, i
comprenen els serveis de neteja, de manteniment i de seguretat, els
serveis de menjador als centres penitenciaris i de justícia juvenil, les
despeses de consum dels centres, entre d’altres i les despeses de
l’àmbit TIC.
Gràfic 14.14. Resta de despeses corrents de béns i serveis. JUS
300
0,14
250
0,12
0,10
200
0,08
150
0,06
100
0,04
50
0,02
0,00
0
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Entre 2003 i 2010, aquestes despeses pràcticament es dupliquen,
passant de 112 milions a 220 milions, que representen un augment del
97,1%. L’obertura de nous centres penitenciaris i judicials durant
aquests anys implica la necessitat de dotar-los de recursos materials i
de serveis informàtics i, per tant, l’increment de les despeses de
funcionament del Departament.
Durant el període de consolidació fiscal, la despesa es redueix un
26,3% (58 milions) com a resultat de l’aplicació del Pla d’eficiències del
Departament, que comporta una revisió de la despesa en concepte de
lloguers i un esforç de racionalització dels contractes de compres i
serveis, de renegociació dels serveis de càtering als centres, entre
d’altres.
Entre 2010 i 2014, les despeses d’informàtica es redueixen en 24
milions (dels quals 12 milions són despesa de l’àmbit CTTI en concepte
de governança i connectivitat traspassada al Departament d’Empresa i
Ocupació), les despeses de lloguers i cànons de terrenys disminueixen
429
Monografies. 20 2016
2014
10 milions i el manteniment i serveis a edificis 9 milions.
Quadre 14.11. Resta de despeses corrents de béns i serveis. JUS
2003
MEUR
112
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,07
2004
135
23
20,7
0,08
2005
166
31
23,0
0,09
2006
163
-3
-1,6
0,09
2007
190
27
16,2
0,09
2008
221
31
16,3
0,11
2009
256
35
16,0
0,13
2010
220
-36
-13,9
0,11
2011
200
-20
-9,1
0,10
2012
186
-14
-7,1
0,09
2013
180
-6
-3,0
0,09
2014
162
-18
-9,9
0,08
2003-2010
-
108
97,1
-
2010-2014
-
-58
-26,3
-
2003-2014
-
51
45,3
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
14.3.3.
Transferències corrents
Aquestes despeses inclouen les aportacions per transferències corrents
al Centre d’Estudis Jurídics i al CIRE, a les corporacions locals i
especialment, les transferències a col·legis d’advocats i procuradors pel
servei de justícia gratuïta prestat a persones amb escassetat de
recursos.
L’any 2014 les transferències corrents són de 72 milions d’euros. Les
despeses en concepte de justícia gratuïta representen el 82,5% de la
despesa total de transferències corrents, amb 59 milions i les despeses
per aportacions a les entitats representen el 10,3%, amb un import de 7
milions.
L’any 2003 aquestes despeses són de 39 milions i augmenten un 87%
fins a assolir l’import de 73 milions l’any 2010.
Durant el procés de consolidació fiscal, la reducció de la despesa es
concentra principalment en les aportacions a les entitats adscrites al
Departament, que es redueixen un 46,2% (-6 milions), les
transferències a les corporacions locals, amb una reducció del 55,5% (2 milions) i les transferències a institucions sense fi de lucre, amb una
reducció del 35,4% (-2 milions).
430
Monografies. 20 2016
Gràfic 14.15. Transferències corrents. JUS
100
0,05
90
80
0,04
70
60
0,03
50
40
0,02
30
20
0,01
10
0,00
0
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Aquesta reducció es compensa amb l’increment de la despesa per
transferències als col·legis d’advocats i procuradors en concepte de
justícia gratuïta, que augmenta un 15,7% (8 milions) durant aquests
anys.
Quadre 14.12. Transferències corrents. JUS
2003
MEUR
39
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,03
2004
52
13
32,4
0,03
2005
55
3
6,6
0,03
2006
71
16
28,9
0,04
2007
70
-1
-2,0
0,03
2008
84
14
19,9
0,04
2009
84
0
0,5
0,04
2010
73
-11
-13,0
0,04
2011
92
19
25,9
0,05
2012
70
-22
-23,9
0,04
2013
70
0
-0,1
0,04
2014
72
1
1,9
0,04
2003-2010
-
34
87,0
-
2010-2014
-
-2
-2,4
-
2003-2014
-
32
82,4
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
431
Monografies. 20 2016
2014
14.3.4.
Inversions reals, transferències de capital i aportacions de capital
i préstecs
En aquest bloc de despesa s’inclouen les despeses d’inversió del
Departament, les transferències de capital a les entitats i les
aportacions de capital i préstecs.
L’any 2014, aquestes despeses representen l’1,6% de la despesa total,
amb 13,5 milions i corresponen bàsicament a les despeses d’inversions
reals.
L’any 2003 aquestes despeses són de 60 milions, dels quals 55 milions
corresponen a inversions reals i 5,2 milions a transferències de capital i
aportacions de capital i préstecs. L’any 2010 aquestes despeses són de
36 milions, dels quals 21 milions corresponen a inversions reals i 15,4
milions a les transferències de capital i aportacions de capital i
préstecs. Aquesta evolució representa en conjunt una reducció del
40,2%.
L’any 2010, les transferències de capital assoleixen el nivell màxim de
despesa del període com a conseqüència del pagament d’unes
indemnitzacions per l’increment del cost de les obres associades a
drets de superfície.
Cal destacar que malgrat que en el període comprès entre 2003 i 2010
es produeix una reducció significativa d’aquestes despeses, entre els
anys 2003 i 2008 la despesa presenta una tendència de creixement que
s’explica per l’increment de les despeses d’inversió en centres
penitenciaris i jutjats, ja sigui per compte del propi Departament o bé
mitjançant l’empresa Infraestructures de la Generalitat de Catalunya.
En aquest sentit, el Pla director d’equipaments penitenciaris 20042010, preveu la construcció de nous centres per donar resposta a les
previsions de creixement de la població penitenciària i al
deteriorament d’una part molt important dels centres en
funcionament.
Tanmateix, en l’àmbit de l’activitat judicial, s’impulsa el Pla de
renovació del parc immobiliari judicial 2004-2010, que permet la
millora de la situació de les infraestructures judicials mitjançant la
construcció de nous edificis i la renovació o ampliació d’alguns dels
existents.
A partir de 2008 i en endavant, aquestes despeses es redueixen com a
conseqüència de la caiguda de la inversió amb motiu de l’ús d’altres
mecanismes de finançament d’inversions, drets de superfície i
432
Monografies. 20 2016
concessions administratives, que tenen impacte pressupostari en el
capítol de despeses corrents de béns i serveis.
Gràfic 14.16. Inversions reals, transferències de capital i aportacions de
capital i préstecs. JUS
70
0,05
60
0,04
50
0,03
40
30
0,02
20
0,01
10
0
0,00
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Durant el període 2010-2014, aquestes despeses es continuen reduint,
amb un -63% (-23 milions).
A partir de 2010, el context econòmic marca la situació pressupostària
i comporta la necessitat de redefinir les prioritats d’inversió del
Departament, tant en l’àmbit penitenciari com judicial. Així, la
reducció de la població penitenciària permet l’endarreriment de la
posada en funcionament dels nous centres i la reconsideració dels
projectes per a noves construccions, dins del marc d’un nou Pla
director d’equipaments penitenciaris 2013-2020. De la mateixa
manera, el Pla director d’equipaments judicials 2014-2020, comporta
la revisió de les inversions en els edificis judicials, impulsant la millora
i la modernització de l’Administració de justícia mitjançant la
concentració de l’activitat a la Ciutat de la Justícia de Barcelona i obres
d’ampliació, reforma o construcció de nous edificis.
433
Monografies. 20 2016
2014
Quadre 14.13. Inversions reals, transferències de capital i aportacions de capital i préstecs. JUS
(MEUR)
2003
Transferències
de capital i
aportacions
Inversions
de capital i
reals
préstecs
55,1
5,2
Total Variació (MEUR)
60,3
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,040
2004
37,7
1,2
38,9
-21,5
-35,6
0,024
2005
40,9
1,0
41,9
3,0
7,7
0,024
2006
45,6
1,4
47,0
5,1
12,2
0,025
2007
48,7
1,0
49,7
2,7
5,8
0,024
2008
53,3
1,6
54,9
5,2
10,5
0,026
2009
32,5
0,4
32,9
-22,0
-40,1
0,016
2010
20,7
15,4
36,1
3,2
9,6
0,018
2011
19,7
1,3
20,9
-15,1
-42,0
0,010
2012
29,5
3,0
32,5
11,6
55,4
0,017
2013
5,5
3,9
9,4
-23,2
-71,2
0,005
2014
12,8
0,5
13,3
4,0
42,6
0,007
2003-2010
-
-24,3
-40,2
-
2010-2014
-
-22,7
-63,0
-
2003-2014
-
-47,0
-77,9
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
14.4.
El resultat SEC de les entitats adscrites al Departament de
Justícia
En aquest apartat s’analitzarà l’evolució del resultat no financer de les
entitats que cada any estan adscrites al Departament de Justícia
d’acord amb els sistema europeu de comptes (entitats APSEC).
L’any 2014 el Departament de Justícia té adscrites 2 entitats, però
només el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada
contribueix amb el seu resultat al càlcul del dèficit de la Generalitat de
Catalunya, com a entitat classificada dins de l’àmbit SEC. El CIRE, en
canvi, es considera que opera en condicions de mercat i només quan
rep aportacions de capital de la Generalitat es considera que finança
dèficit de l’entitat.
434
Monografies. 20 2016
Gràfic 14.17. Resultat SEC de les entitats adscrites al
Departament. JUS
2
1
0
-1
-2
-3
-4
2010
2011
2012
2013
2014
MEUR
Font: Intervenció General de l'Administració de l'Estat.
Tal i com es pot veure al gràfic 14.17, durant el període 2010-2014 la
contribució del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada en
el resultat de la Generalitat és pràcticament neutre. Únicament l’any
2012 l’entitat presenta un dèficit de 3 milions com a conseqüència de la
incorporació de romanents de tresoreria per finançar la seva activitat
en comptes de fer-ho amb les transferències i aportacions del
Departament.
En termes acumulats, durant el període de consolidació el resultat de
l’entitat empitjora en 4 milions.
Quadre 14.14. Resultat SEC de les entitats adscrites al Departament. JUS
2010
MEUR
0,28
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
2011
0,20
-0,07
-26,8
2012
-3,12
-3,32
ns
2013
0,08
3,20
-102,4
2014
0,02
-0,05
-70,6
2010-2014
-0,26
-92,0
2010-2014 acumulat
-3,93
-
Font: Intervenció General de l'Administració de l'Estat.
14.5.
Principals variacions de la despesa del Departament de Justícia i
quantificació de l’esforç de consolidació fiscal
En el quadre 14.15 es pot veure el resum de les principals variacions de
la despesa del Departament de Justícia en els dos períodes analitzats.
435
Monografies. 20 2016
Quadre 14.15. Principals variacions de la despesa. JUS
2003-2010
MEUR
%
2010-2014
Índex
MEUR
%
2003-2014
Índex
MEUR
%
Índex
Remuneracions del personal
284
102
59
-67
-12
70
217
78
56
Despeses corrents de béns i serveis
187
167
39
-5
-2
5
182
163
47
34
87
7
-2
-2
2
32
82
8
Subtotal de despesa corrent
505
118
105
-74
-8
76
431
101
112
Inversions reals
-34
-62
-7
-8
-38
8
-42
-77
-11
10
219
2
-15
-100
15
-5
-100
-1
-24
-41
-5
-23
-64
24
-47
-79
-12
0
ns
0
0
ns
0
0
ns
0
481
98
100
-96
-10
100
384
79
100
Transferències corrents
Transferències de capital
Subtotal de despesa de capital
Aportacions de capital i préstecs
Despesa total
Font: Generalitat de Catalunya.
Entre 2003 i 2010 les despeses del Departament de Justícia creixen
481 milions, que s’expliquen principalment per:





Remuneracions del personal: l’increment del nombre d’efectius i de
les retribucions dels cossos específics de l’Administració de Justícia
comporta un creixement de les despeses de personal, que
representa el 59% de l’augment de la despesa total (284 milions)
Despeses corrents de béns i serveis: l’augment del nombre de
personal i del nombre d’equipaments penitenciaris i jutjats
comporta un increment de les despeses d’estructura del
Departament (entre elles de les despeses de drets de superfície i la
concessió administrativa de la Ciutat de la Justícia), que explica el
39% del creixement total (187 milions)
Transferències corrents: l’evolució de les despeses associades a la
justícia gratuïta explica l’increment de les despeses per
transferències corrents, que contribueixen en un 7% en el
creixement total (34 milions)
Transferències de capital: el pagament d’unes indemnitzacions en
matèria de drets de superfície l’any 2010 comporta una increment
de la despesa de transferències de capital que expliquen el 2% del
creixement total (10 milions)
Inversions reals: l’ús dels mecanismes de finançament estructurat
per a inversions en equipaments penitenciaris i jutjats comporta
una reducció de la inversió real, que contribueix en un -7% en
l’increment total (-34 milions)
Entre 2010 i 2014 la despesa es redueix en 96 milions. L’ajust s’explica
per:

436
Remuneracions del personal: les mesures transversals de reducció
de la despesa de personal representen el 70% de l’ajust total de les
despeses (-67 milions)
Monografies. 20 2016




Transferències de capital: el pagament extraordinari d’una
indemnització en matèria de drets de superfície l’any 2010
comporta que per aquest període les transferències de capital es
redueixin i contribueixin en un 15% en l’ajust total de la despesa (15
milions)
Inversions reals: el finançament d’inversions mitjançant els drets
de superfície, que inclouen la inversió en reposició i manteniment,
permet reduir les inversions reals, que contribueixen en un 8% en
la reducció total de la despesa (-8 milions)
Despeses corrents de béns i serveis: la racionalització dels espais i
les mesures d’eficiència en les despeses de funcionament dels
edificis del Departament compensen la tendència creixent dels
drets de superfície i contribueixen en un 5% en l’ajust de la despesa
(-5 milions)
Transferències corrents: l’increment de les despeses del servei de
justícia gratuïta es compensa amb l’ajust de les despeses de
funcionament de les entitats del Departament i expliquen el 2% de
la reducció total (-2 milions).
En el conjunt del període 2003-2014 la despesa del Departament de
Justícia augmenta en 384 milions, com a conseqüència de:




437
Remuneracions del personal: l’increment del nombre d’efectius
dels cossos específics comporta un augment de les despeses de
personal, que representen el 56% del creixement total de la despesa
(217 milions)
Despeses corrents de béns i serveis: l’increment dels efectius i dels
equipaments penitenciaris i jutjats comporten un creixement de les
despeses d’estructura del Departament, que expliquen el 47% del
creixement total (182 milions)
Transferències corrents: l’increment de les despeses del servei de
justícia gratuïta contribueix en un 8% en l’augment de la despesa
total (32 milions)
Inversions reals: la constitució de drets de superfície com a
mecanisme estructurat de finançament d’inversions permet reduir
les inversions i contribueixen en un -11% al creixement total de la
despesa (-42 milions)
Monografies. 20 2016
Contribució a la consolidació fiscal de la Generalitat
El gràfic 14.18 i el quadre 14.16 mostra l’evolució de la despesa del
Departament de Justícia durant el període de consolidació fiscal. Tot i
que l’any 2014 es comencen a observar increments tant en el capítol de
remuneracions de personal com d’inversions reals , la despesa del
Departament es redueix en 96 milions d’euros entre 2010 i 2014.
L’ajust de la despesa més intens es produiex l’any 2012, per la reducció
de les despeses de personal i de les transferències corrents a les seves
entitats.
Gràfic 14.18. Composició de les variacions 2010-2014. JUS
(MEUR)
30
20
10
0
-10
-20
-30
-40
-50
-60
-70
-80
2011
2012
Remuneracions del personal
Transferències corrents
Transferències de capital
Despesa total
2013
2014
Despeses corrents de béns i serveis
Inversions reals
Aportacions de capital i préstecs
Font: Generalitat de Catalunya.
Quadre 14.16. Evolució de la despesa. JUS
(MEUR)
Període de consolidació fiscal
2003
2010
2011
2012
2013
2014
Remuneracions del personal
277,4
561,4
541,0
497,1
492,0
494,2
Despeses corrents de béns i serveis
111,7
298,6
290,3
288,4
298,5
294,0
39,2
73,3
92,3
70,3
70,2
71,5
428,3
933,3
923,6
855,8
860,7
859,7
55,1
20,7
19,7
29,5
5,5
12,8
4,7
14,9
0,9
3,0
3,8
0,0
59,8
35,6
20,5
32,5
9,3
12,9
0,5
0,5
0,4
0,0
0,1
0,5
488,6
969,3
944,5
888,3
870,0
873,0
Variació interanual
-
-
-24,8
-56,3
-18,3
3,0
Variació des de 2010
-
-
-24,8
-81,1
-99,3
-96,3
Variació acumulada des de 2010
-
-
-24,8
-105,9
-205,2
-301,5
Transferències corrents
Subtotal de despesa corrent
Inversions reals
Transferències de capital
Subtotal de despesa de capital
Aportacions de capital i préstecs
Despesa total
Font: Generalitat de Catalunya.
438
Monografies. 20 2016
Entre 2010-2014, la variació de la despesa acumulada total del
Departament és de -301 milions. En conjunt, la contribució de
l’agrupació en la consolidació fiscal de la Generalitat és inferior (-298
milions), com a conseqüència de l’empitjorament del resultat acumulat
de les entitats APSEC per import de 4 milions.
Quadre 14.17. Contribució a la consolidació. JUS
(MEUR)
Variació acumulada despesa departament (a)
Variació acumulada resultat SEC entitats (b)
Contribució a la consolidació (a-b)
Font: Generalitat de Catalunya i Intervenció General de l'Administració de l'Estat.
439
Monografies. 20 2016
2010-2014
-301
-4
-298
Departament de Justícia
Exercici 2014
873 MEUR
451 MEUR
338 MEUR
55 MEUR
26 MEUR
4%
4 MEUR
1
Admó. de justícia i Ministeri Fiscal
Serveis penitenciaris
Direcció i administració generals
Serveis de justícia juvenil i atenció a les
persones afectades pel delicte
Resta de programes
13.974
*% total departaments
4.914 Serveis penitenciaris
7.255 Administració justícia
1.805 Resta de personal
Variació despesa 2003-2014 +78,7%
2003-2010
2010-2014
+481 MEUR
-96 MEUR
2
Contribució a l’increment 4%
+284 MEUR Remuneracions del personal
+78 MEUR Drets de superfície i conc.
+143 MEUR Resta de despesa corrent
2
Contribució a la reducció 2%
-67 MEUR Remuneracions del personal
+53 MEUR Drets de superfície i conc.
-60 MEUR Resta de despesa corrent
-34 MEUR Inversions reals
-8 MEUR Inversions reals
+10 MEUR Resta de despesa
-15 MEUR Resta de despesa
Principals mesures de consolidació

Les mesures transversals en matèria de personal comporten una minoració de les despeses de
remuneracions del personal

L’aplicació del Pla d’eficiències del Departament sobre les despeses de funcionament permeten
reduir la despesa corrent en béns i serveis i compensar la despesa creixent de drets de
superfície.

L’ús del mecanisme estructurats de finançament d’inversions, mitjançant drets de superfície,
permet reduir les inversions reals del Departament
1 Inclou
la secció Despeses diversos departaments, corresponent a la concessió administrativa de la Ciutat de la Justícia.
a l’increment/reducció de la despesa total dels departaments (consolidada amb SCS, ICS, ICASS i SOC).
2 Contribució
440
Monografies. 20 2016
15.
La despesa departamental per
naturalesa econòmica
En funció de la seva naturalesa econòmica la despesa departamental es
pot classificar en:






Remuneracions del personal (capítol 1).
Despeses corrents de béns i serveis (capítol 2).
Transferències corrents (capítol 4)
Inversions reals (capítol 6)
Transferències de capital (capítol 7)
Variació d’actius financers (capítol 8)
Els departaments de la Generalitat, el CatSalut, l’ICS, l’ICASS i el SOC
no utilitzen el capítol 3 d’interessos del deute, ni el capítol 9 de variació
de passius financers per consignar les amortitzacions del deute.
15.1.
La composició de la despesa departamental
L’any 2003 la despesa dels Departaments de la Generalitat, el CatSalut,
l’ICS, l’ICASS i el SOC és de 14.232 milions, mentre que l’any 2014
ascendeix a 21.977 milions. Durant aquests onze anys la composició de
la despesa varia, mentre les transferències corrents és la despesa amb
més pes l’any 2003, l’any 2014 és la despesa corrent en béns i serveis.
Gràfic 15.1. Composició de la despesa per capítols 2003.
Remuneracions del personal, 4.226 MEUR, 29,7%
Despeses corrents de béns i serveis, 3.944 MEUR, 27,7%
Transferències corrents, 4.439 MEUR, 31,2%
Inversions reals i transferències de capital, 1.444 MEUR, 10,1%
Aportacions de capital i préstecs, 178 MEUR, 1,3%
Font: Generalitat de Catalunya.
441
Monografies. 20 2016
Gràfic 15.2. Composició de la despesa per capítols 2014.
Remuneracions del personal, 6.282 MEUR, 28,6%
Despeses corrents de béns i serveis, 7.211 MEUR, 32,8%
Transferències corrents, 6.950 MEUR, 31,6%
Inversions reals i transferències de capital, 1.009 MEUR, 4,6%
Aportacions de capital i préstecs, 525 MEUR, 2,4%
Font: Generalitat de Catalunya.
Entre 2003 i 2014 la despesa augmenta en 7.745 milions, l’augment
més gran es troba en les despeses corrents de béns i serveis (3.267
milions), en les transferències corrents (2.512 milions) i en les
remuneracions del personal (2.056 milions). Les inversions reals i les
transferències de capital es redueixen en 436 milions d’euros i les
aportacions de capital i préstecs augmenten en 346 milions.
15.2.
Les remuneracions del personal
Inclouen les retribucions del personal funcionari, laboral i eventual; les
cotitzacions a la seguretat social, els complements de productivitat del
personal funcionari, laboral, estatutari i eventual dels departaments de
la Generalitat, del CatSalut, de l’ICS, de l’ICASS i del SOC. No inclou
les despeses de personal de la resta de sector públic, les quals es
financen per altres capítols de despesa, com la compra de serveis (en el
cas dels centres concertats de salut i de serveis socials), les
transferències corrents (en el cas de les entitats i també del personal de
l’escola concertada), les aportacions de capital (com per exemple en el
cas de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals) i d’aportacions
per inversions a compte (com per exemple en el cas d’INFRACAT).
L’any 2014 es destinen 6.282 milions a remuneracions del personal, el
84% d’aquesta despesa està formada per les remuneracions del
personal del Departament d’Ensenyament (2.606 milions) que inclou
la despesa del personal docent, per les del Departament de Salut (1.731
milions) que inclou les despeses del personal de l’ICS i, per les del
Departament d’Interior (936 milions) que inclou les despeses del Cos
de Mossos d’Esquadra.
Entre 2003 i 2014 les remuneracions del personal augmenten en 2.056
milions passant dels 4.226 milions de 2003 als 6.282 milions de 2014.
442
Monografies. 20 2016
El 2009 amb 7.572 milions és l’any en què s’assoleix el volum més
elevat de despesa de tot el període.
Gràfic 15.3.Evolució de les remuneracions del personal. Total departaments
8.000
4,00
7.000
3,50
6.000
3,00
5.000
2,50
4.000
2,00
3.000
1,50
2.000
1,00
1.000
0,50
0,00
0
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Tal i com es pot veure en el gràfic 15.3 entre 2003 i 2009 la despesa
augmenta anualment i la primera reducció es produeix l’any 2010,
coincidint amb la reducció del 5% de les retribucions dels empleats
públics aprovada per l’Estat.
Entre 2003 i 2010 la despesa en remuneracions del personal
augmenten un 75,5% i la major part s’explica per l’augment del nombre
d’efectius i de retribucions del personal dels departaments
d’Ensenyament, Salut i Interior que també son dels més intensius en
personal:



Les despeses del Departament d’Ensenyament augmenten en 1.307
milions, ja que durant aquest període les despeses del personal
docent augmenten pels increments retributius i per l’augment del
nombre d’efectius.
Les despeses del Departament de Salut augmenten en 772 milions,
sobretot pels increments retributius del personal de l’ICS i, en
menor mesura, per l’augment del nombre d’efectius.
Les despeses del Departament d’Interior augmenten en 617 milions
per l’increment del nombre d’efectius del cos de Mossos d’Esquadra
i el desplegament de l’estructura de comandament del cos, i a les
millores retributives aplicades al personal del Cos de Mossos
d’Esquadra i del Cos de Bombers de la Generalitat.
En aquests anys també es produeixen un seguit de millores retributives
443
Monografies. 20 2016
2014
i de condicions laborals, com per exemple l’increment gradual de la
paga extra fins assolir l’import d’una mensualitat sencera al desembre
de 2009, o la creació d’un pla de pensions l’any 2005.
Durant la consolidació fiscal les despeses en remuneracions del
personal es redueixen en 1.142 milions d’euros, que representa el 36%
de l’augment de despesa del període anterior i explica un 21% de l’ajust
total de les despeses dels departaments. Aquest import acumula
l’impacte de la supressió d’una paga extra des de 2012, però també la
recurrència durant el 2011 de la reducció del 5% de les retribucions a
partir de juny de 2010, així com la suspensió dels complements de
productivitat, la reducció del 15% de la jornada i retribució dels
interins i la no cobertura de vacants per jubilació, a més de les mesures
sectorials en matèria de personal, en especial de l’àmbit d’ensenyament
i de salut.
Quadre 15.1. Evolució de les remuneracions del personal. Total departaments
2003
MEUR
4.226
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
2,79
2004
4.642
416
9,8
2,85
2005
5.047
405
8,7
2,88
2006
5.572
524
10,4
2,93
2007
6.368
797
14,3
3,13
2008
7.069
701
11,0
3,38
2009
7.572
503
7,1
3,75
2010
7.424
-149
-2,0
3,65
2011
7.075
-349
-4,7
3,54
2012
6.451
-624
-8,8
3,29
2013
6.248
-203
-3,1
3,22
2014
6.282
34
0,5
3,20
2003-2010
-
3.197
75,7
-
2010-2014
-
-1.142
-15,4
-
2003-2014
-
2.056
48,6
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
L’ajust dels departament d’Ensenyament i de Salut són superiors a la
mitjana. En el cas d’Ensenyament per l’aplicació de les mesures
estatals del RDL 14/2012 que va fer augmentar, entre altres, les hores
lectives dels docents, i va augmentar la ràtio dels alumnes per aula. En
el cas de Salut per la suspensió del complement de productivitat del
personal vinculat a la direcció per objectius del personal de l’ICS i
també un decreixement del personal equivalent a temps complet.
444
Monografies. 20 2016
15.3.
Les despeses corrents de béns i serveis
Inclouen les despeses corrents necessàries per a l’exercici de les
activitats de l’Administració que no suposen un increment de capital o
de patrimoni públic. S’imputen en aquest capítol la compra de serveis
sanitaris a través dels concerts; la compra de serveis TIC; els lloguers,
els serveis de neteja, manteniment i seguretat d’edificis; les prestacions
periòdiques derivades dels drets de superfície; els subministraments
d’aigua i energia; la publicitat; la formació del personal; el Fons d’acció
social; els estudis i dictàmens i els treballs tècnics; entre d’altres.
L’any 2014 es destinen 7.211 milions a despeses corrents de béns i
serveis. El Departament de Salut, amb 5.505 milions d’euros,
concentra el 76,3% d’aquesta despesa ja que inclou, entre d’altres, la
despesa en concerts sanitaris (4.157 milions) i en medicació
hospitalària de dispensació ambulatòria (457 milions). El Departament
de Benestar Social i Família, amb 675 milions explica un 9,4%
d’aquestes despeses que destina a la prestació de serveis mitjançant
concert de les places en centres aliens a la Generalitat i les despeses de
funcionament i gestió dels centres propis vinculats, bàsicament, a la
prestació dels serveis previstos a la LAPAD.
Gràfic 15.4. Evolució de les despeses corrents de béns i serveis. Total
departaments
9.000
4,50
8.000
4,00
7.000
3,50
6.000
3,00
5.000
2,50
4.000
2,00
3.000
1,50
2.000
1,00
1.000
0,50
0
0,00
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Entre 2003 i 2014 les despeses corrents de béns i serveis pràcticament
es dupliquen, passant dels 3.944 milions de 2003 als 7.211 milions de
2014. El 2010 amb 7.846 milions és l’any en què s’assoleix el volum
més elevat de despesa de tot el període.
445
Monografies. 20 2016
2014
Tal i com es pot veure en el gràfic 15.4 fins l’any 2010 la despesa
augmenta anualment, passant dels 3.944 milions de 2003 als 7.846
milions de l’any 2010.
Quadre 15.2. Evolució de les despeses corrents de béns i serveis. Total
departaments
2003
MEUR
3.944
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
2,60
2004
4.267
323
8,2
2,62
2005
4.762
495
11,6
2,72
2006
5.571
809
17,0
2,93
2007
6.261
691
12,4
3,08
2008
7.041
779
12,4
3,37
2009
7.520
480
6,8
3,72
2010
7.846
325
4,3
3,86
2011
7.293
-552
-7,0
3,65
2012
7.279
-14
-0,2
3,71
2013
7.113
-166
-2,3
3,67
2014
7.211
99
1,4
3,67
2003-2010
-
3.901
98,9
-
2010-2014
-
-634
-8,1
-
2003-2014
-
3.267
82,8
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
En conjunt, entre 2003 i 2010, les despeses corrents de béns i serveis
augmenten en 3.901 milions d’euros i el 88,5% d’aquest increment
s’explica per l’evolució de les despeses del Departament de Salut, amb
un increment de 2.809 milions, del Departament de Benestar Social i
Família, amb un increment de 387 milions, i del Departament
d’Ensenyament, amb un increment de 258 milions d’euros.



446
Pel que fa a les despeses del Departament de Salut, l’augment de
despesa és fruit del major nombre de centres concertats i dels
increments de tarifes aplicats per traslladar les mesures retributives
d’equiparació salarial entre els centres públics de l’ICS i els centres
concertats dels anys 2005-2008. En aquest període la medicació
hospitalària de dispensació ambulatòria augmenta en 282 milions
d’euros.
Pel que fa a les despeses del Departament de Benestar Social i
Família, l’increment de despesa s’explica perquè es dur a terme el
desplegament dels serveis d’atenció a la dependència, prestats
directament per la Generalitat o proveïts mitjançant places
concertades.
Pel que fa a les despeses del Departament d’Ensenyament,
l’increment s’explica principalment per les despeses en drets de
superfície dels centres educatius finançats mitjançant aquesta
Monografies. 20 2016
modalitat i per la despesa en tecnologies de la informació i
comunicació.
Durant la consolidació fiscal aquestes despeses es redueixen en 634
milions que representa un 16% de l’augment de despesa del període
anterior i explica un 12% de l’ajust total de les despeses dels
departaments.
Durant aquest període, totes les despeses corrents de béns i serveis
dels departaments es redueixen llevat de les d’Empresa i Ocupació que
augmenten en 52 milions per la compra centralitzada dels serveis
tecnològics de Governança i Connectivitat dels Departaments al Centre
de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació. Els
departaments de Salut i Ensenyament expliquen el 87% de l’ajust
d’aquestes despeses.


El Departament de Salut redueix la seva despesa en 380 milions,
que representa un 13,5% de l’increment d’aquestes despeses del
període anterior. La reducció s’explica principalment pel trasllat a
la tarifa dels concerts de les mesures transversals en matèria de
personal i, modulada per l’increment dels serveis concertats.
El Departament d’Ensenyament redueix la seva despesa en 172
milions, que representa un 67% de l’increment de despesa del
període anterior, i s’explica per l’increment de taxes i preus públics
que ingressen els centres docents que permet reduir l’assignació de
recursos per part del departament; per la reducció de les despeses
TIC; i per la reducció dels drets de superfície.
15.4.
Les transferències corrents
Inclouen les transferències, subvencions i ajuts concedits sense
contraprestació directa per part dels departaments de la Generalitat, el
CatSalut, l’ICS, l’ICASS i el SOC. Els beneficiaris poden ser entitats del
mateix sector públic que reben la transferència per finançar les seves
despeses de funcionament o per a actuacions i programes concrets
(com per exemple la transferència al Consorci de l’Autoritat del
Transport Metropolità). També poden ser persones físiques (com és el
cas dels ajuts de la Renda Mínima d’Inserció o dels ajuts derivats de la
Llei de Dependència), o empreses (com per exemple els ajuts als
centres especials de treball); o a altres administracions (com per
exemple el Fons de Cooperació Local).
En el capítol de transferències corrents s’inclouen despeses com el
finançament corrent de les universitats, els concerts educatius que
pressupostàriament són considerats un ajut a les famílies, la despesa
447
Monografies. 20 2016
farmacèutica, en tant que correspon a la part de copagament dels
medicaments que correspon a l’Administració o les transferències de
prestacions econòmiques vinculades a la Llei de la Dependència.
L’any 2014 es destinen 6.950 milions a transferències corrents, el 85%
d’aquesta despesa l’explica el Departament de Salut, amb 1.531
milions, el Departament d’Ensenyament, amb 1.329 milions, el
Departament de Benestar Social i Família, amb 1.207 milions, l’àmbit
d’Universitats i Recerca, amb 964 milions i el Departament de Territori
i Sostenibilitat amb 861 milions.
Entre 2003 i 2014 aquestes despeses augmenten en 2.512 milions,
passant dels 4.439 milions de 2003 als 6.950 milions de 2014. El 2010
amb 8.596 milions és l’any en què s’assoleix el volum més elevat de
despesa de tot el període.
Tal i com es pot veure en el gràfic 15.5 la despesa augmenta fins a
arribar al volum màxim de despesa el 2010 amb 8.596 milions d’euros.
Gràfic 15.5. Evolució de les transferències corrents. Total departaments
10.000
4,50
9.000
4,00
8.000
3,50
7.000
3,00
6.000
2,50
5.000
2,00
4.000
1,50
3.000
2.000
1,00
1.000
0,50
0
0,00
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
En conjunt, entre 2003 i 2010, aquestes despeses pràcticament es
dupliquen amb un augment de 4.157 milions. Durant aquest període
augmenta la despesa en transferències corrents de tots els
departaments si bé el 79% de l’increment es concentra a:

448
El Departament de Benestar Social i Família amb un augment de
1.110 milions per l’impacte del desplegament de les prestacions
econòmiques d’atenció a la dependència, per l’increment del
nombre de places subvencionades per fundacions i institucions
Monografies. 20 2016
2013
2014




sense fi de lucre, pel creixement de la col·laboració amb els ens
locals per a la prestació de serveis socials i pel creixement de les
prestacions econòmiques a famílies amb fills a càrrec.
El Departament d’Ensenyament amb un augment de 689 milions
per l’evolució de la despesa en concerts educatius.
L’àmbit d’Universitats i Recerca amb un augment de 604 milions
principalment per l’increment dels recursos destinats al
finançament de les universitats públiques.
El Departament de Salut amb un augment de 464 milions
principalment per l’increment de la despesa farmacèutica.
El Departament de Territori i Sostenibilitat, amb un augment de
427 milions per la major transferència a l’Autoritat del Transpost
Metropolità i a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, la major
despesa en ajuts a l’habitatge a famílies i perquè es comencen a
pagar els eixos viaris finançats amb peatges a l’ombra.
Quadre 15.3. Evolució de les transferències corrents. Total departaments
2003
MEUR
4.439
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
2,93
2004
5.066
628
14,1
3,11
2005
5.582
516
10,2
3,19
2006
6.404
822
14,7
3,37
2007
6.631
227
3,6
3,26
2008
7.506
875
13,2
3,59
2009
8.421
915
12,2
4,17
2010
8.596
175
2,1
4,23
2011
8.126
-470
-5,5
4,06
2012
7.009
-1.117
-13,7
3,58
2013
6.867
-142
-2,0
3,54
2014
6.950
84
1,2
3,54
2003-2010
-
4.157
93,7
-
2010-2014
-
-1.645
-19,1
-
2003-2014
-
2.512
56,6
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Durant la consolidació fiscal aquestes despeses es redueixen en 1.645
milions que representa un 39,6% de l’augment de despesa del període
anterior i explica un 30,2% de l’ajust total de les despeses dels
departaments.
Durant aquest període, totes les despeses dels Departaments es
redueixen llevat de les de Territori i Sostenibilitat que augmenten en
256 milions per les transferències corrents vinculades a les obres
finançades amb finançaments estructurats i als compromisos adquirits
en exercicis anteriors, com per exemple les transferències a IFERCAT
pel funcionament de la Línia 9 del metro de Barcelona, els peatges a
l’ombra per a pagar eixos viaris, etc.
449
Monografies. 20 2016
Els Departaments que més ajusten la seva despesa en transferències
corrents són:





El Departament de Salut amb una reducció de 518 milions explica
el 31,5% de l’ajust. Principalment per la reducció de la despesa
farmacèutica durant aquest període que respon a les diferents
mesures empreses per l’Estat i la Generalitat per a racionalitzar la
despesa sanitària i que han impactat directament en la despesa en
farmàcia.
El Departament de Benestar Social i Família amb una reducció de
369 milions explica el 22,4% de l’ajust. Aquesta reducció de despesa
es deu principalment a la suspensió dels ajuts universals per fills a
càrrec l’any 2011 i la reducció de les prestacions econòmiques de la
LAPAD a partir de 2012.
El Departament d’Empresa i Ocupació amb una reducció de 354
milions explica un 21,5% de l’ajust. Aquesta reducció de despesa
s’explica principalment per les menors transferències corrents del
SOC que es redueixen en 321 milions d’euros en gran part per la
reducció dels ingressos finalistes de l’AGE, que es redueixen en 244
milions i, de la Comissió Europea, amb una reducció de 27 milions
d’euros.
El Departament d’Ensenyament amb una reducció de 241 milions
explica un 14,6% de l’ajust. Les actuacions dutes a termes han estat
traslladar als concerts educatius les mesures retributives i demanar
el suport a les Diputacions per finançar les llars d’infants i altres
serveis escolars, la qual cosa ha permès reduir la despesa de la
Generalitat.
L’àmbit d’Universitats i Recerca amb una reducció de 234 milions
explica un 14,2% de l’ajust i respon a una reducció del finançament
de les universitats públiques pel trasllat de les mesures transversals
de personal i també per l’augment dels preus públics dels estudis
universitaris que ingressen directament les universitats.
15.5.
Les inversions reals i les transferències de capital
Inclou les despeses realitzades directament pels departaments de la
Generalitat, pel CatSalut, l’ICS, l’ICASS i el SOC destinades a la creació
o adquisició de béns de capital de naturalesa material o immaterial o
de naturalesa inventariable, que siguin plenament identificables i
susceptibles de ser alienables, amb un valor econòmic que perdura més
enllà de l’exercici. Alguns exemples són la compra de terrenys, edificis i
altres construccions, els censos emfitèutics, les inversions en equips de
procés de dades i telecomunicacions, les inversions en mobiliari i
estris, i també les aportacions a entitats del sector públic de la
450
Monografies. 20 2016
Generalitat per inversions en edificis a compte d’aquesta o de les seves
entitats (com és el cas de les aportacions a INFRACAT per dur a terme
les inversions que els departaments li encarreguen).
També s’inclouen en aquest epígraf les transferències, subvencions i
ajuts concedits sense contraprestació directa per l’Administració de la
Generalitat i de la resta d’entitats analitzades per finançar operacions
de capital dels seus perceptors. Alguns exemples són les transferències
de capital als ens locals per el Pla Únic d’Obres i Serveis, les
transferències de capital a les universitats per finançar els successius
plans d’inversions universitàries, les transferències de capital a les
empreses constructores de carreteres sota la modalitat de peatges a
l’ombra per fer front a determinades despeses com per exemple les
expropiacions, etc.
Gràfic 15.6. Evolució de les inversions reals i les transferències de capital.
Total departaments
3.000
1,40
2.500
1,20
1,00
2.000
0,80
1.500
0,60
1.000
0,40
500
0,20
0
0,00
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
L’any 2014 es destinen 1.009 milions a inversions reals i transferències
de capital, el 46,1% d’aquestes despeses es concentren al Departament
de Territori i Sostenibilitat, amb 464 milions, el 15,6% al Departament
d’Agricultura, amb 157 milions, i el 13,1% al Departament de Salut,
amb 132 milions.
Entre 2003 i 2014 aquestes despeses es redueixen en 436 milions
d’euros, passant dels 1.444 milions de 2003 als 1.009 milions de 2014.
El 2008 amb 2.761 milions és l’any en què s’assoleix el volum més
elevat de despesa de tot el període.
Tal i com es pot veure en el gràfic 15.6 la despesa augmenta de 2003 a
2006, es redueix el 2007 coincidint amb la primera caiguda d’ingressos
451
Monografies. 20 2016
2014
tributaris per la crisi del mercat immobiliari, torna a augmentar el
2008 per començar a reduir-se a partir d’aquest any i fins al final del
període.
Quadre 15.4. Evolució de les inversions reals i les transferències de capital.
Total departaments
2003
MEUR
1.444
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,95
2004
1.794
350
24,2
1,10
2005
2.083
289
16,1
1,19
2006
2.365
282
13,5
1,25
2007
2.304
-61
-2,6
1,13
2008
2.761
456
19,8
1,32
2009
2.620
-141
-5,1
1,30
2010
2.222
-398
-15,2
1,09
2011
1.996
-226
-10,2
1,00
2012
1.321
-674
-33,8
0,67
2013
1.120
-201
-15,2
0,58
2014
1.009
-111
-10,0
0,51
2003-2010
-
778
53,9
-
2010-2014
-
-1.213
-54,6
-
2003-2014
-
-436
-30,2
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Entre 2003 i 2010 la despesa en operacions de capital augmenta en
778 milions d’euros, passant dels 1.444 milions de 2003 als 2.222
milions de 2010. Durant aquest període augmenten les despeses de
tots els Departaments llevat d’Interior i Justícia que es redueixen
lleugerament perquè passen a dur a terme la seva inversió a través de
mètodes de finançaments estructurats. La major part de l’increment de
la despesa es concentra a:




452
El Departament de Territori i Sostenibilitat amb un increment de
despesa de 272 milions d’euros explica el 35% de l’increment. Els
increments més grans són en les transferències vinculades amb
ingressos finalistes i, pel pagament de les modificacions de les
inversions fetes sota la modalitat de peatges a l’ombra.
Universitats i Recerca, amb un increment de 118 milions, explica el
15,1% de l’increment de despesa. Els augments més importants són
en les transferències de capital a les universitats en el marc del Pla
d’Inversions Universitàries i, en menor mesura, als centres de
recerca.
Salut amb un augment de 116 milions explica el 15% de l’increment
per l’augment de les inversions del Departament i del CatSalut.
Empresa i Ocupació amb un augment de 94 milions explica un
12,1% de l’increment. Els augments més importants són en les
Monografies. 20 2016
transferències de capital a empreses privades en el marc de les
actuacions de promoció industrial.
Durant la consolidació fiscal aquestes despeses s’ajusten en 1.213
milions que representa un 22,3% de l’ajust total de les despeses dels
departaments (des de l’any 2008 la reducció és de 1.752 milions).
Totes les despeses en inversions reals i transferències de capital es
redueixen, si bé la major part es concentra en 5 departaments:





El Departament de Territori i Sostenibilitat, amb una reducció de
392 milions explica el 32,3% de l’ajust. Principalment per la
reducció de les inversions reals en transports i carreteres dutes a
terme per INFRACAT i per la negociació dels pagaments dels
mètodes alemanys.
El Departament d’Ensenyament amb una reducció de 172 milions
explica el 14,2% de l’ajust ja que a partir de 2006 gran part de la
inversió es dur a terme mitjançant drets de superfície.
El Departament de Governació amb una reducció de 113 milions
explica el 9,3% de l’ajust. El PUOSC per inversió es redueix i es crea
una línia per cobrir despeses de conservació i manteniment d’obres
i serveis dels municipis.
L’àmbit d’Universitats i Recerca amb una reducció de 107 milions
explica un 8,8% de la variació total. L’ajust es produeix en les
transferències de capital a les universitats en el marc del Pla
d’Inversions Universitàries 2007-2013 i respon a un alentiment en
l’execució de les obres i a un canvi en el sistema de finançament de
les inversions de les universitats.
L’àmbit de Salut amb una reducció de 103 milions explica el 8,5%
de l’ajust.
15.6.
Les aportacions de capital i préstecs
Sota aquest epígraf es consignen les despeses relacionades amb la
variació d’actius financers. Inclou les despeses destinades a l’adquisició
d’actius financers com són la concessió de préstecs i bestretes, o la
compra de participacions. També s’inclouen les aportacions de capital
o al fons patrimonial de les entitats del sector públic de la Generalitat,
destinades tant a finançar inversions, com a compensar pèrdues
d’exercicis anteriors, com les vinculades a operacions per eixugar el
deute de les entitats. Alguns exemples són les aportacions de capital a
la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, a IFERCAT, o a
l’Institut Català de Finances.
L’any 2014 es destinen 525 milions a aportacions de capital i préstecs,
453
Monografies. 20 2016
el 43,6% d’aquestes despeses es concentren al Departament de
Presidència, amb una despesa de 229 milions, el 16,8% al Departament
de Territori i Sostenibilitat, amb 88 milions i el 12% al Departament
d’Empresa i Ocupació, amb 63 milions.
Entre 2003 i 2014 aquestes despeses augmenten en 346 milions
d’euros. Cal tenir en compte que l’any 2004 s’assumeix la major part
del deute de les universitats públiques catalanes amb una aportació de
capital de 709 milions, i l’any 2007 s’assumeix el de la Corporació
Catalana de Mitjans Audiovisuals amb una aportació de 935 milions.
Gràfic 15.7. Evolució de les aportacions de capital i préstecs. Total
departaments
1.800
0,90
1.600
0,80
1.400
0,70
1.200
0,60
1.000
0,50
800
0,40
600
0,30
400
0,20
200
0,10
0
0,00
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Quadre 15.5. Evolució de les aportacions de capital i préstecs. Total
departaments
2003
MEUR
178
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,12
2004
883
704
394,8
0,54
2005
482
-400
-45,4
0,28
2006
732
250
51,8
0,39
2007
1.584
853
116,5
0,78
2008
1.129
-455
-28,7
0,54
2009
1.155
26
2,3
0,57
2010
1.334
178
15,4
0,66
2011
982
-352
-26,4
0,49
2012
734
-248
-25,2
0,37
2013
463
-272
-37,0
0,24
2014
525
62
13,4
0,27
2003-2010
-
1.155
647,7
-
2010-2014
-
-809
-60,7
-
2003-2014
-
346
194,2
-
454
2016
Font: Monografies.
Generalitat de20Catalunya
i INE.
2014
Entre 2003 i 2010 les aportacions de capital i préstecs augmenten en
1.155 milions d’euros. La major part es concentra a:



El Departament d’Economia i Coneixement incrementa en 280
milions i explica el 24% de la variació total 2003-2010. Just l’any
2010 es fa una aportació extraordinària de 244 milions a l’Institut
Català de Finances.
El Departament de la Presidència incrementa en 278 milions i
explica el 24% de la variació total. Els augments més importants
són el de la transferència a la Corporació Catalana de Mitjans
Audiovisuals i les aportacions i préstecs per al desenvolupament
empresarial del Centre d’Alt Rendiment Esportiu.
El Departament de Territori i Sostenibilitat augmenta en 253
milions i explica un 22% de la variació total. Bàsicament per les
aportacions a IFERCAT i a TABASA.
Durant el període de consolidació fiscal aquestes despeses es redueixen
en 809 milions que representa reduir el 70% de l’increment realitzat
durant el primer període.
Tots els departaments redueixen les aportacions de capital, però els
que concentren la major part de l’ajust són el següents:



El Departament d’Economia i Coneixement, minora en 263 milions
les aportacions, bàsicament perquè no repetix l’aportació
extraordinària de 2010 a l’ICF. Explica el 33% de la variació total.
El Departament de Territori i Sostenibilitat redueix en 210 milions
de les aportacions a IFERCAT i a TABASA, la primera entitat en
motiu de l’aturada de la construcció de la Línia 9 del metro i la
segona en motiu de la seva concessió l’any 2012. En conjunt
expliquen el 26% de l’ajust 2010-2014.
El Departament de la Presidència minora les aportacions en 137
milions, fet que explica el 17% de l’ajust. El motiu és la reducció de
les aportacions a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals en
aplicació de les mesures de racionalització de les entitats del grup i
l’aplicació de mesures específiques de contenció de la despesa i per
la finalització del projecte de modernització del Centre d’Alt
Rendiment.
15.7.
Principals variacions de la despesa dels Departaments i
quantificació de la contribució a la consolidació fiscal
Les aportacions de capital i els préstecs són l’epígraf de despesa que
més varia en termes relatius per les aportacions extraordinàries que
455
Monografies. 20 2016
com s’acaba de veure es fan de manera puntal, per absorbir deute o per
ampliar el capital.
Gràfic 15.8. Índex d'evolució de la despesa per capítols.Total departaments
(100 = 2003)
1.000
900
800
700
600
500
400
300
200
100
0
2003
2004
2005
2006
2007
Remuneracions del personal
Transferències corrents
Aportacions de capital i préstecs
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
Despeses corrents de béns i serveis
Inversions reals i transferències de capital
Font: Generalitat de Catalunya.
Per aïllar aquestes variacions de les aportacions de capital, el gràfic
15.9 mostra l’evolució dels capítols de despesa no financera.
Gràfic 15.9. Índex d'evolució de la despesa no financera per capítols. Total
departaments
(100 = 2003)
200
175
150
125
100
75
50
2003
2004
2005
2006
Remuneracions del personal
Transferències corrents
2007
2008
2009
2010
2011
Es pot observar com entre 2003 i 2008 les inversions reals i les
transferències de capital creixen per sobre de la resta de despeses,
Monografies. 20 2016
2013
Despeses corrents de béns i serveis
Inversions reals i transferències de capital
Font: Generalitat de Catalunya.
456
2012
2014
mentre que a partir de 2009 són les que més ràpidament s’ajusten .
El creixement de les despeses corrents de béns i serveis es situen per
sobre del creixement de les despeses en remuneracions del personal i
de les transferències corrents, bàsicament com ja s’ha dit pel
creixement dels concerts sanitaris que inclouen tant millores
retributives, com obertura de nous centres, com increment de la
medicació hospitalària de dispensació ambulatòria.
Les transferències corrents segueixen una tendència creixent similar a
les despeses corrents de béns i serveis, però l’ajust durant el període de
consolidació és major per les mesures aplicades sobre la despesa
farmacèutica i per la suspensió dels ajuts per fills a càrrecs i la reducció
de les transferències vinculades a la LAPAD.
Quadre 15.6. Principals variacions de la despesa. Total departaments
2003-2010
MEUR
%
Remuneracions del personal
3.197
Despeses corrents de béns i serveis
Transferències corrents
2010-2014
Índex
MEUR
%
76
24
-1.142
3.901
99
30
4.157
94
32
11.256
89
85
778
54
Subtotal de despesa no financera
12.034
Aportacions de capital i préstecs
Subtotal de despesa corrent
Inversions reals i transferències de capital
Despesa total
2003-2014
Índex
MEUR
%
Índex
-15
21
2.056
49
27
-634
-8
12
3.267
83
42
-1.645
-19
30
2.512
57
32
-3.421
-14
63
7.834
62
101
6
-1.213
-55
22
-436
-30
-6
86
91
-4.635
-18
85
7.399
53
96
1.155
648
9
-809
-61
15
346
194
4
13.189
93
100
-5.444
-20
100
7.745
54
100
Font: Generalitat de Catalunya.
Quadre 15.7. Evolució de la despesa. Total departaments
(MEUR)
Període de consolidació fiscal
2003
2010
2011
2012
2013
2014
Remuneracions del personal
4.226
7.424
7.075
6.451
6.248
6.282
Despeses corrents de béns i serveis
3.944
7.846
7.293
7.279
7.113
7.211
Transferències corrents
4.439
8.596
8.126
7.009
6.867
6.950
12.609
23.865
22.494
20.739
20.228
20.444
1.444
2.222
1.996
1.321
1.120
1.009
Subtotal de despesa no financera
14.053
26.087
24.490
22.060
21.348
21.452
Aportacions de capital i préstecs
178
1.334
982
734
463
525
14.232
27.421
25.472
22.795
21.810
21.977
Variació interanual
-
-
-1.949
-2.677
-984
166
Variació des de 2010
-
-
-1.949
-4.626
-5.610
-5.444
Variació acumulada des de 2010
-
-
-1.949
-6.575
-12.186
-17.630
Subtotal de despesa corrent
Inversions reals i transferències de capital
Despesa total
Font: Generalitat de Catalunya.
Si s’observen de manera separada els dos períodes d’anàlisi, es pot
concloure que durant el període 2003-2010 la despesa corrent explica
457
Monografies. 20 2016
el 85% de l’increment de la despesa, mentre que explica el 63% de la
reducció durant la consolidació fiscal. S’ha prioritzat l’ajust sobre les
inversions i sobre les aportacions de capital, de fet, part de l’ajust
realitzat en les despeses corrents també està vinculat a les operacions
d’inversions en tant que s’han reduït les quotes dels drets de superfície
i que figuren dins les despeses corrents de béns i serveis.
El gràfic 15.10 mostra les variacions interanuals de cada exercici
durant el procés de consolidació fiscal. Es pot observar com els anys de
major ajust van ser els anys 2011 i 2012 i que els ajustaments més
significatius es van dur a terme en els capítols de despesa de
transferències corrents, seguit les inversions reals i les despeses
corrents de béns i serveis l’any 2011 i del capítols de remuneracions del
personal els anys 2011 i 2012.
Gràfic 15.10. Composició de les variacions interanuals. Total
departaments.
(MEUR)
500
0
-500
-1.000
-1.500
-2.000
-2.500
-3.000
2011
Remuneracions del personal
Transferències corrents
Aportacions de capital i préstecs
2012
2013
2014
Despeses corrents de béns i serveis
Inversions reals i transferències de capital
Despesa total
Font: Generalitat de Catalunya.
L’any 2012, és l’any en què més s’ajusta la despesa dels departaments,
tanmateix cal tenir en compte que part de la reducció de les
transferències a les entitats, va ser compensada amb la incorporació de
romanents de tresoreria acumulats de les entitats, de tal manera que
van poder finançar la seva activitat.
El quadre 15.8 mostra en termes acumulats la magnitud de l’ajust que
s’ha dut a terme en relació a la despesa de l’any 2010. Per ordre de
magnitud l’ajust més gran s’ha fet en les transferències corrents, seguit
de les remuneracions del personal, les inversions reals i transferències
de capital i finalment en les despeses corrents de béns i serveis.
458
Monografies. 20 2016
Quadre 15.8. Variacions interanuals per capítols. Total departaments
(MEUR)
2011
2012
2013
2014
Variació
2010-2014
Remuneracions del personal
-349
-624
-203
34
-1.142
Despeses corrents de béns i serveis
-552
-14
-166
99
-634
Transferències corrents
Subtotal de despesa corrent
Inversions reals i transferències de capital
-470
-1.117
-142
84
-1.645
-1.371
-1.755
-511
216
-3.421
-226
-674
-201
-111
-1.213
Subtotal de despesa no financera
-1.597
-2.429
-712
104
-4.635
Aportacions de capital i préstecs
-352
-248
-272
62
-809
-1.949
-2.677
-984
166
-5.444
Despesa total
Font: Generalitat de Catalunya.
Gràfic 15.11 Composició de la variació 2010-2014 dels capítols per
departaments.
(MEUR)
500
0
-500
-1.000
-1.500
-2.000
Cap. 1
Cap. 2
Cap. 4
Cap. 6 i 7
Cap. 8
Presidència
Governació i Relacions Institucionals
Economia i Coneixement (sense SUR)
SUR
Ensenyament
Salut
Interior
Territori i Sostenibilitat
Cultura
Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural
Benestar Social i Família
Empresa i Ocupació
Justícia
Variació total de cada capítol
Font: Generalitat de Catalunya.
Nota: Cap. 1 Remuneracions del personal; Cap. 2 Despeses corrents de béns i serveis; Cap. 4 Transferències corrents;
Cap. 6 i 7 Inversions reals i transferències de capital; Cap. 8 Aportacions de capital i préstecs.
El gràfic 15.11 mostra la distribució de la variació 2010-2014 de la
despesa de cada capítol per departaments. es pot observar com les
transferències corrents són les que s’ajusten, en 1.645 milions, dividit
en 518 milions per part del Departament de Salut (bàsicament
farmàcia), 369 milions del Departament de Benestar Social i Família
(ajuts per fills a càrrec i prestacions LAPAD), 354 milions del
459
Monografies. 20 2016
Departament d’Empresa i Ocupació (reducció d’ingressos finalistes de
l’estat per a programes d’ocupació) i 405 milions per la resta de
departaments. Destaca l’augment de les transferències corrents del
Departament de Territori i Sostenibilitat de 256 milions d’euros
(transferències a IFERCAT i a l’ATM).
El segueix l’esforç de reducció de la despesa les inversions reals i les
transferències de capital amb un import de 1.213 milions. El
departament que fa la reducció de despesa més gran és el Departament
de Territori i Sostenibilitat en 392 milions, principalment per la
reprogramació de les seves inversions reals.
Les remuneracions del personal és el tercer capítol de despesa que es
redueix més, concretament en 1.142 milions per les mesures
transversals aplicades per la Generalitat de Catalunya a tot el seu
personal. Els departaments d’Ensenyament i Salut són els que
disminueixen més les despeses, en 477 i 405 milions respectivament.
460
Monografies. 20 2016
16.
Depeses transversals i òrgans
superiors
Aquest capítol analitza l’evolució de les despeses transversals dels
departaments de la Generalitat i la despesa dels òrgans superiors.
L’any 2014 representen el 4,5% de la despesa total.
16.1 .
Les despeses transversals
Inclou aquelles despeses comunes a tota l’Administració de la
Generalitat i que no es poden atribuir a les actuacions concretes d’un
departament, com per exemple, les despeses relacionades amb la
gestió del patrimoni, les despeses del deute, aportacions al pla de
pensions, etc.51
Al llarg d’aquests dotze anys s’observen pics de despesa de diferent
intensitat, que coincideixen amb operacions específiques:




L’any 2005 es fa una aportació al pla de pensions, que es crea
aquest any, de 26 milions.
L’any 2008 es fa una aportació de capital a l’ens Gestió
d’Infraestructures SA, l’actual INFRACAT, de 703 milions.
L’any 2012 es fa una aportació a INFRACAT en motiu de la
subrogació en els préstecs de les entitats que s’integraran a
INFRACAT en el marc de les mesures de racionalització i
simplificació de l’administració pública, i que ha de comportar una
millor gestió centralitzada del deute.
L’augment de despesa de 2013 respon a les aportacions de capital a
INFRACAT, als préstecs de la Generalitat a entitats del sector
públic per regularitzar les operacions vinculades al mecanisme de
pagament a proveïdors i a la despesa vinculada a la redempció de
censos sobre edificis derivats de les operacions patrimonials.
Inclou, per exemple, la despesa dels serveis pressupostaris Gestió serveis
horitzontals i Gestió de Patrimoni de la secció Despeses Diversos Departaments.
També inclou les despeses de la secció Deute llevat del capítol 3 d’interessos i les
aportacions de capital a INFRACAT.
51
461
Monografies. 20 2016

L’any 2014 el gruix de la despesa és en operacions de
refinançament de deute, si bé també s’inclou despesa en redempció
de censos d’edificis.
Gràfic 16.1. Evolució de les despeses transversals
2.500
1,20
1,00
2.000
0,80
1.500
0,60
1.000
0,40
500
0,20
0,00
0
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Quadre 16.1. Evolució de les despeses transversals
2003
MEUR
175
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,12
2004
253
77
44,1
0,16
2005
572
319
126,5
0,33
2006
162
-410
-71,7
0,09
2007
141
-21
-13,2
0,07
2008
849
708
503,7
0,41
2009
360
-489
-57,6
0,18
2010
395
35
9,7
0,19
2011
352
-43
-10,9
0,18
2012
925
573
162,8
0,47
2013
2.086
1.160
125,4
1,08
2014
1.084
-1.002
-48,1
0,55
2003-2010
-
220
125,4
-
2010-2014
-
689
174,3
-
2003-2014
-
908
518,3
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
462
Monografies. 20 2016
2014
Infraestructures de la Generalitat de Catalunya
Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SAU (INFRACAT) és
l’empresa pública de la Generalitat encarregada de projectar, construir,
conservar, mantenir, modernitzar i explotar tota mena
d’infraestructures i edificacions de qualsevol àmbit de la Generalitat.
L’entitat neix el 2012 de la fusió de les antigues GISA, ICFEquipaments, REGSEGA i REGSA i s’ocupa d’àmbits tan diversos com
la transformació de regadius, la construcció d’equipaments escolars o
la construcció i manteniment de carreteres. És per aquest motiu que
s’inclou dins de l’àmbit de les despeses transversals de tots els
departaments.
L’activitat inversora d’INFRACAT ha estat sempre molt elevada,
superior als 800 milions anuals, fins l’any 2013 i 2014. Durant el
procés de consolidació fiscal la inversió de l’entitat s’ha reduït en 1.010
milions.
Quadre 16.2. Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SAU
Inversió real
2003
MEUR
877
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
2004
892
15
1,7
2005
951
59
6,6
2006
978
28
2,9
2007
1.160
181
18,5
2008
1.478
319
27,5
2009
1.632
153
10,4
2010
1.260
-371
-22,8
2011
1.350
89
7,1
2012
910
-440
-32,6
2013
345
-565
-62,1
2014
250
-94
-27,4
2003-2010
-
383
43,7
2010-2014
-
-1.010
-80,1
2003-2014
-
-627
-71,5
Font: Generalitat de Catalunya.
Actualment, la seva principal font d’ingressos són les aportacions dels
diferents departaments per inversions a compte de la Generalitat, però
també pot rebre encàrrecs d’altres entitats públiques com per exemple
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. La seva segona font
d’ingressos són els lloguers dels edificis, construïts en la modalitat de
drets de superfície, que cobra als departaments de la Generalitat i
finalment, rep aportacions a compte de capital. Però amb anterioritat
463
Monografies. 20 2016
es podia finançar amb endeutament.
Les aportacions per obres a compte dels departaments de la
Generalitat han passat de 451 milions l’any 2011 a 158 milions l’any
2014, ja que, tal i com s’observa en l’evolució de la inversió, els
encàrrecs d’obres són molt menors.
Els lloguers dels drets de superfície han passat de 133 milions el 2011 a
76 milions el 2014, aquesta reducció s’explica perquè s’han
reestructurats les quotes que paguen els departaments de la
Generalitat. Les mesures que s’han dut a terme i que han permès
reduir les quotes són les següents:


La Generalitat ha absorbit el deute de l’entitat, fet que ha permès
reduir la repercussió dels costos financers del deute d’INFRACAT
en les quotes dels Departaments
S’ha eliminat la part de la quota corresponent al manteniment i
reposició de les inversions.
Quadre 16.3. Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SAU
Drets liquidats (MEUR)
2011
2012
2013
2014
Variació 2011-2014
Aportacions per obres a compte
451
446
204
158
-293
Lloguers drets de superfície
133
158
127
76
-56
18
417
672
42
24
601 1.021 1.003
276
-325
Aportacions de capital
Total d'ingressos
Font: Generalitat de Catalunya.
Les aportacions de capital han augmentat en 24 milions, destaquen les
aportacions de capital dels anys 2012 i 2013 que són molt elevades
degut a les operacions de refinançament del deute vinculades als
mecanismes de liquiditat amb l’Estat que no van tenir impacte en el
dèficit. L’any 2014 rep 325 milions menys que l’any 2011.
Quadre 16.4. Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SAU
(MEUR)
2010
Resultat SEC (a)
-176
Recursos des del
Departament (b)
823
Impacte (a-b)
-999
2011
-513
601
-1.114
2012
185
1.021
-836
2013
640
1.003
-363
2014
7
276
-269
183
-547
730
1.023
-391
1.414
2010-2014
2010-2014 acumulat
Font: Generalitat de Catalunya i Intervenció General de l'Administració de l'Estat.
464
Monografies. 20 2016
Tot i la caiguda d’ingressos, la reducció d’activitat inversora (de més de
1.000 milions en aquest període), ha permès millorar el resultat de
l’entitat en termes SEC en 730 milions d’euros.
Gràfic 16.2. Resultat SEC INFRACAT
800
600
400
200
0
-200
-400
-600
2010
2011
2012
2013
2014
MEUR
Font: Intervenció General de l'Administració de l'Estat.
16.2.
Els òrgans superiors
Inclou la despesa del Parlament, el Síndic de Greuges, el Consell de
Garanties Estatutàries, la Sindicatura de Comptes, l’Oficina Antifrau i
la Comissió Jurídica Assessora.
Aquestes institucions no depenen orgànicament de la Generalitat i
elaboren, aproven i executen el seu pressupost d’acord amb el que
s’estableix en les seves normes de creació.
L’evolució de la despesa liquidada no mostra l’execució de la despesa
d’aquestes entitats, sinó la forma en què la Generalitat els hi
transfereix els recursos, normalment en dotzenes parts.
Després d’un període de ràpid creixement, especialment els anys 2005
i 2006, la despesa es situa en valors propers als 100 milions des de
2007 fins 2010.
L’any 2011, el Parlament retorna 6 milions a la Generalitat per la no
construcció d’un nou edifici del Parlament. Al seu torn, la Sindicatura
de Comptes en retorna 3 en concepte dels estalvis generats en el seu
pressupost en els exercicis anteriors.
L’any 2012, la Generalitat acorda deixar d’enviar la transferència als
465
Monografies. 20 2016
òrgans superiors a partir de juliol i d’agost i aquests òrgans financen la
resta de despesa de l’exercici amb romanents de tresoreria acumulats
en els exercicis anteriors (es deixen de transferir 28 milions al
Parlament i 5,5 milions a la Sindicatura de Comptes).
Gràfic 16.3. Evolució de la despesa dels òrgans superiors
120
0,06
100
0,05
80
0,04
60
0,03
40
0,02
20
0,01
0
0,00
2003
MEUR
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
% PIB
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Quadre 16.5. Evolució de la despesa dels òrgans superiors
2003
MEUR
47
Variació (MEUR)
-
Variació (%)
-
% del PIB
0,03
2004
56
9
18,8
0,03
2005
77
21
37,7
0,04
2006
93
15
19,6
0,05
2007
98
5
5,7
0,05
2008
101
3
3,5
0,05
2009
98
-4
-3,6
0,05
2010
97
0
-0,4
0,05
2011
91
-6
-6,2
0,05
2012
56
-35
-38,6
0,03
2013
77
21
37,5
0,04
2014
78
1
0,7
0,04
2003-2010
-
50
105,5
-
2010-2014
-
-20
-20,2
-
2003-2014
-
30
63,9
-
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Entre 2003 i 2014 la despesa dels òrgans superiors ha augmentat un
63,9%, passant dels 47 milions als 78 milions.
466
Monografies. 20 2016
2014
17.
La inversió del conjunt del
sector públic i els mecanismes
de finançament estructurats
En aquest capítol s’analitza en una primera part la inversió executada
en el període 2003-2014 i en la segona els finançaments estructurats i
el seu reequilibrament durant el procés de consolidació fiscal.
17.1 .
La inversió real executada en el període 2003-2014
17.1.1.
Introducció
La inversió executada pel conjunt del sector públic de la Generalitat de
Catalunya en el període 2003-2014 s’ha finançat en base a dues vies:


Amb càrrec al capítol 6 (inversions reals) del pressupost de cada
exercici.
Amb càrrec a diversos sistemes de finançament estructurats.
Aquests sistemes es caracteritzen perquè no tenen un impacte
directe sobre el capítol 6 de l’exercici en què s’executen físicament
les inversions, ja sigui perquè es liquidaran contra exercicis futurs
i/o contra altres capítols del pressupost.
Entre els principals sistemes de finançament estructurats utilitzats per
la Generalitat destaquen:


467
Concessions: model de col·laboració público-privada en què el
concessionari assumeix al seu risc i ventura la construcció,
finançament i explotació d’una infraestructura pública a canvi del
pagament d’un cànon per part de la Generalitat al llarg d’un període
de temps determinat. El cost d’aquestes inversions no queda
reflectit mai en la liquidació del capítol 6 del pressupost, atès que
quedarà inclòs dins del cànon que es pagarà al llarg del temps al
concessionari amb càrrec als capítols 2, 4 ó 7 del pressupost, en
funció del tipus de concessió.
Drets de superfície: model de col·laboració público-privada en què
el superficiari assumeix al seu risc i ventura la construcció,
Monografies. 20 2016

finançament i explotació d’unes instal·lacions sobre un terreny
propietat de l’Administració, durant un període de temps
determinat a canvi d’un cànon. Un cop finalitzat el contracte les
instal·lacions reverteixen en favor de l’Administració. El cost
d’aquestes inversions no queda reflectit mai en la liquidació del
capítol 6 del pressupost, atès que quedarà inclòs dins del cànon que
es pagarà al llarg del temps al superficiari amb càrrec als capítols 2
ó 7 del pressupost.
Mètodes alemanys: model de col·laboració público-privada on
l’agent privat s’obliga envers l’Administració a construir una
infraestructura a canvi d’una contraprestació econòmica a cobrar
quan les obres estiguin finalitzades. El pagament es podrà realitzar
en un termini màxim de 10 anys i inclourà els costos financers
associats.
Tot i que les inversions finançades amb el mètode alemany sí que es
liquiden contra el capítol 6, aquest sistema permetia diferir en el temps
l’impacte sobre el pressupost, atès que les inversions es
comptabilitzaven en el moment en que es pagava al contractista i no en
el moment de la seva execució física. Tanmateix, aquesta situació ha
canviat des de l’any 2013, atès que els nous criteris establerts per
Eurostat i aplicats per la IGAE i la Intervenció de la Generalitat
obliguen a comptabilitzar aquestes inversions en el moment de la seva
producció, amb independència del moment en què es paguen. Amb
aquest canvi de criteri de comptabilització, el mètode alemany ha
perdut la seva capacitat de diferir en el temps l’impacte sobre el
pressupost.
En definitiva, la utilització de sistemes de finançament estructurats per
part de la Generalitat, fa que la liquidació del capítol 6 no reculli el
veritable volum d’inversió executat en un exercici determinat.
Per calcular el volum d’inversió en un exercici determinat és necessari
sumar a la liquidació del capítol 6 les inversions executades amb
sistemes estructurats i restar aquella part de la liquidació de l’exercici
corresponent a mètodes alemanys executats en anys anteriors.
17.1.2.
Evolució de la inversió executada per la Generalitat en el període
2003-2014
El quadre 17.1 mostra l’evolució de la inversió total executada pel
conjunt del sector públic de la Generalitat, diferenciant la part
corresponent a la liquidació del capítol 6 i la part corresponent a la
inversió finançada en base a sistemes estructurats, així com l’evolució
de la inversió en termes per càpita i del seu pes sobre el PIB de
468
Monografies. 20 2016
Catalunya.
Quadre 17.1. Evolució de la inversió executada pel sector públic de la Generalitat. 2003 - 2014
Ajustos per
Inversió real
Execució estructurats
liquidats
liquidada finançaments
(cap.6)
(cap.6) estructurats
(MEUR)
(MEUR)
(*) (MEUR)
2.014
8
0
2003
Total
inversió
executada
(MEUR)
2.023
Variació
anual %
Total
inversions
per càpita Inversió/PIB
(eur/hab)
%
302
1,33
2004
1.943
122
0
2.065
-
303
1,27
2005
3.081
209
-223
3.067
48,5
439
1,75
2006
2.854
452
-134
3.172
3,4
445
1,67
2007
3.372
709
-31
4.050
27,7
562
1,99
2008
4.767
704
-76
5.395
33,2
733
2,58
2009
4.593
1.682
-351
5.924
9,8
792
2,93
2010
3.539
1.065
-332
4.272
-27,9
569
2,10
2011
2.787
1.470
-638
3.620
-15,3
480
1,80
2012
1.655
615
-530
1.739
-52,0
230
0,88
2013
1.076
271
-163
1.184
-31,9
157
0,60
2014
1.046
127
-102
1.071
-9,5
142
0,54
(*) S'han considerat els següents finançaments estructurats: concessions, drets de superfície i mètodes alemanys.
Font: Generalitat de Catalunya i INE
Gràfic 17.1. Inversió executada pel sector públic de la Generalitat.
2003-2014
(MEUR)
7.000
6.000
5.000
4.000
3.000
2.000
1.000
0
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
Inversió real (capítol 6)
Inversió total (inclou inversió amb finançaments estructurats)
Font: Generalitat de Catalunya.
469
Monografies. 20 2016
2011
2012
2013
2014
Gràfic 17.2. Evolució del pes de la inversió executada sobre el PIB de Catalunya
(MEUR)
3,50%
3,00%
2,50%
2,00%
1,50%
1,00%
0,50%
0,00%
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
Inversió total / PIB de Catalunya
Font: Generalitat de Catalunya i INE.
Fins l’any 2001 la inversió executada pel conjunt del sector públic de la
Generalitat s’havia situat al voltant dels 1.000 milions d’euros anuals,
el que representava entre l’1% i l’1,5% del PIB de Catalunya.
A partir de l’any 2001 es va iniciar una tendència de creixement
sostingut de la inversió, que es va reforçar a partir de l’any 2003, quan
es comencen a utilitzar sistemes de finançament estructurat per
impulsar la inversió més enllà del que permetia el pressupost.
La inversió va assolir el seu màxim històric l’any 2009, amb un volum
superior als 5.900 milions d’euros, el que representava el 2,9% del PIB
de Catalunya.
L’any 2010 comença un procés de davallada de la inversió per la
necessitat dels ajustos pressupostaris conseqüència de la crisi
econòmica. Així, l’any 2014 el volum d’inversió total s’ha situat en
1.071 milions d’euros (un 0,54% del PIB), el que suposa una reducció
acumulada de més del 80% des dels màxims històrics assolits l’any
2009.
La inversió pública ha estat una de les principals variables afectades
pel procés de consolidació fiscal que han registrat les finances de la
Generalitat, atès que a diferència d’altres despeses, com ara les
prestacions socials, la inversió pública permet un cert ajornament en el
temps sense que les conseqüències negatives directes sobre les
persones a curt termini.
En els últims anys, el volum d’inversió executat pel sector públic de la
Generalitat ha estat per sota de la mitjana històrica del seu pes sobre el
470
Monografies. 20 2016
2013
2014
PIB, i a més, bona part d’aquesta inversió correspon a l’execució de
projectes iniciats en el passat, el que ha deixat molt poc marge per
encetar nous projectes d’inversió que donin resposta a les noves
necessitats per mantenir la competitivitat de l’economia catalana.
17.1.3.
La inversió total executada pel sector públic de la Generalitat.
Distribució per àmbits d’inversió
El quadre 17.2 mostra la distribució de la inversió total executada pel
sector públic de la Generalitat en el període 2003-2014 per àmbits
d’inversió.
En el període 2003-2014 la inversió total executada per la Generalitat
s’ha concentrat en el sector del transport (43,9% del total), on
destaquen les inversions en ferrocarril i metro, que representen el
25,7% del total, així com les inversions en la xarxa de carreteres i
activitats annexes al transport per carretera (inversions en transport
públic de viatgers, la logística i el suport al transport de mercaderies
per carretera) que representen el 17,5% del total.
Dins del sector del transport també s’inclou la inversió en ports i
aeroports, encara que només representa el 0,6% del total de la inversió
del període (en el quadre 17.2 aquestes inversions en ports i aeroports
estan incloses dins l’apartat “Resta d’inversions” atesa la seva petita
quantia relativa).
471
Monografies. 20 2016
Quadre 17.2. Total inversió executada pel sector públic de la Generalitat. 2003 - 2014
Liquidació del capítol 6 més execució amb finançaments estructurats.
(MEUR)
Salut i
Educació
Benestar
Carreteres
Ferrocarril
i Cultura
social
2003
453
200
222
170
Medi
ambient
i Aigua
222
2004
487
227
272
166
167
2005
450
957
298
158
155
2006
505
613
417
259
125
2007
641
745
491
326
339
2008
688
1.489
537
341
693
2009
737
2.335
495
407
544
2010
739
1.184
396
386
389
2011
921
1.128
321
258
132
2012
622
265
196
208
34
2013
212
259
97
157
9
2014
139
270
114
162
8
Total
6.594
9.671
3.857
3.001
2.816
2003
Habitatge i
Urbanisme
262
Agricultura
Ramaderia
i Pesca
86
Justícia
i Interior
88
Resta
d'inversió
319
Total
2.023
2004
222
97
83
344
2.065
2005
447
127
150
325
3.067
2006
425
173
294
360
3.172
2007
453
162
447
446
4.050
2008
477
203
318
649
5.395
2009
415
262
138
592
5.924
2010
272
241
181
483
4.272
2011
83
216
118
442
3.620
2012
70
88
42
216
1.739
2013
45
11
8
384
1.184
2014
68
24
16
271
1.071
Total
3.241
1.690
1.882
4.829
37.582
continuació
Font: Generalitat de Catalunya.
En matèria de carreteres s’han invertit un total de 6.594 milions
d’euros al llarg del període 2003-2014, dels quals 2.876 milions
d’euros (el 43,6% del total en carreteres) s’ha executat a través de
sistemes estructurats, concretament a través de concessions i mètodes
alemanys.
472
Monografies. 20 2016
Mitjançant concessions s’han invertit un total de 1.755 milions d’euros,
corresponents a la construcció de 6 eixos viaris:






Eix del Llobregat C-16: Sant Fruitós de Bages – Berga
Eix Maçanet de la Selva - Platja d'Aro (C31,C35 i C65)
Eix del Ter C-17: Centelles - Vic – Ripoll
Eix Transversal C-25: millora i desdoblament entre Cervera-Caldes
de Malavella
Eix Reus - Alcover C-14
Eix Diagonal C-15: Manresa - Vilanova i la Geltrú.
D’altra banda, mitjançant mètodes alemanys s’han invertit un total de
1.122 milions d’euros en diferents actuacions, entre les que destaquen:





Nova carretera Vic-Olot C-17. Tram: Torelló - Túnel de Bracons La Vall d’en Bas.
Desdoblament de la C-31. Tram: Castell-Platja d'Aro – Palamós –
Palafrugell.
Eixamplament i millora de traçat de la C-14. Tram: Oliana - Coll de
Nargó.
Condicionament C-31. Tram: La Tallada d’Empordà - Torroella de
Fluvià.
Prolongació ronda oest de Sabadell i calçada lateral de la carretera
C-58 Tram: Badia del Vallès - Sabadell.
En matèria de ferrocarril, la Generalitat ha executat inversions per un
import global de 9.671 milions d’euros que s’agrupen en tres grans
àmbits:



La construcció de la Línia 9 del metro de Barcelona, que ha estat la
principal inversió duta a terme per la Generalitat fins el moment.
Altres actuacions d’ampliació i millora de la xarxa de metro de
Barcelona.
Actuacions en la xarxa de FGC (on destaca el perllongament a
Sabadell i Terrassa).
En relació amb la Línia 9, la inversió pressupostària executada per
IFERCAT en aquest període ascendeix a 4.187 milions d’euros,
aquestes inversions corresponen a la construcció del túnel. A aquest
import cal afegir els 2.164 milions d’euros corresponents a la
construcció i manteniment de les estacions i de determinades
infraestructures dels trams I, II i IV de la Línia 9 del metro de
Barcelona, actuacions executades a través de concessions.
També cal mencionar en aquest àmbit els 1.126 milions d’euros d’obres
executades amb mètodes alemanys corresponents a diverses
actuacions en la xarxa de metro de Barcelona i dels Ferrocarrils de la
473
Monografies. 20 2016
Generalitat de Catalunya, on cal destacar 2 grans actuacions:
 El perllongament de la Línia d’FGC a Terrassa, amb una inversió
executada a través de mètodes alemanys de 368 milions d’euros en
el període 2003-2014.
 El perllongament de la Línia d’FGC a Sabadell, amb una inversió
executada a través de mètodes alemanys de 242 milions al llarg del
període.
Altres inversions executades amb mètodes alemanys, encara que de
menor quantia, han estat, entre d’altres: el soterrament de la línia
deFGC a Pallejà, el desdoblament de via entre l'estació de “Martorell
Enllaç” i Olesa de Montserrat, el perllongament de la L-5 del FMB
entre Horta i la Vall d’Hebron i el perllongament de l'L2 dels FMB.
Tram Pep Ventura - Badalona Centre.
La inversió en educació i cultura representa el 10,3% de la inversió
total executada en aquest període (3.857 milions d’euros), finançada
amb càrrec al capítol 6 del pressupost (cal aclarir que la inversió
executada en base als drets de superfície que alguns departaments van
constituir amb l’empresa de la Generalitat “Edificis i Equipaments de
Catalunya” (EECAT), actualment integrada dins d’INFRACAT, i que és
d’un volum especialment important en el cas del Departament
d’Ensenyament, ja està recollida dins de la liquidació del capítol 6
d’aquesta empresa).
Dins d’aquest àmbit destaquen les inversions per a la construcció i
manteniment de centres educatius de primària i secundària (el 9,4%
del total del període) i, en menor quantia, les inversions en
equipaments culturals i esportius (0,9% del total).
La inversió en sanitat i en benestar social representa entorn al 8,0% del
total del període (uns 3.000 milions d’euros) tota ella de tipus
pressupostari. En aquest àmbit tenen major pes les inversions
sanitàries, tant per a la construcció i manteniment de la xarxa de
centres d’atenció primària (CAPs, consultoris locals,...) com d’atenció
especialitzada (hospitals,..), amb un 6,6% del total. Per la seva banda,
les inversions en equipaments de benestar social (residències i centres
de dia per a persones grans, centres per a persones amb disminucions
físiques o psíquiques,...) han representat un 1,4% de la inversió total
liquidada al llarg del període.
La inversió en l’àmbit del mediambient i cicle de l’aigua representa al
voltant del 7,5% del total del període (2.816 milions d’euros), tota ella
de caràcter pressupostari. En aquest àmbit destaquen amb força les
inversions relacionades amb l’abastament i sanejament de l’aigua dutes
a terme per l’ACA (amb una inversió liquidada de 1.250 milions
d’euros en el període) i ATLL (amb una inversió en el període de 1.384
474
Monografies. 20 2016
milions d’euros), que per si soles representen entorn al 7,0% de la
inversió total liquidada per la Generalitat en el període. A partir de
l’any 2012 la inversió en aquest àmbit s’ha reduït de forma dràstica
com a conseqüència de la privatització d’ATLL en 2012 i a la frenada
del ritme d’inversió de l’ACA.
L’àmbit de l’habitatge i urbanisme ha suposat el 8,6% de la inversió
total liquidada (3.241 milions d’euros), tota ella de caràcter
pressupostari. Aquest àmbit correspon bàsicament a la construcció i
manteniment del parc d’habitatges de la Generalitat, així com a la
promoció de sòl residencial i sòl industrial. La pràctica totalitat de la
inversió en aquest àmbit es canalitza a través de l’INCASOL, que ha
vist disminuïda la seva activitat a partir del 2010 com a conseqüència
de la crisi, que ha afectat especialment a la promoció immobiliària i la
creació de nous polígons industrials.
L’àmbit de l’agricultura, ramaderia i pesca representa al voltant del
4,5% de la inversió liquidada al llarg del període (uns 1.690 milions
d’euros), on destaquen principalment les inversions en matèria de
regadius, que suposen més del 90% de la inversió liquidada dins
d’aquest àmbit. La inversió en regadius s’havia canalitzat
principalment a través de les empreses públiques REGSA i REGSEGA,
que a partir de l’any 2012 s’han integrat dins d’INFRACAT.
En matèria de regadius cal destacar la inversió executada en el Canal
Segarra-Garrigues, que és la segona actuació inversora de la
Generalitat per import, només superada per la construcció de la Línia
9.
Altres inversions importants de la Generalitat en matèria de regadius
són: regadiu Algerri – Balaguer, regadiu del Segrià Sud, regadiu
Garrigues Sud, regadiu de la Terra Alta i regadiu de Xerta – Sènia, en
part executades amb mètodes alemanys.
L’àmbit de justícia i interior representa entorn al 5,0% de la inversió
liquidada al llarg del període. En aquest àmbit s’ha fet un ampli ús dels
sistemes estructurats, especialment drets de superfície.
Concretament l’àmbit de justícia suposa una inversió global de 1.198
milions d’euros (3,2% del total de la Generalitat), dels quals uns 822
milions d’euros corresponen a sistemes estructurats, on destaca:

475
La construcció de la Ciutat de la Justícia de Barcelona i de
l’Hospitalet del Llobregat amb un import de 243,5 milions d’euros i
finançada mitjançant concessió.
Monografies. 20 2016


La construcció de 5 centres penitenciaris (Can Brians II, Quatre
Camins, els Lledoners, Puig de les Basses a Figueres i Mas d'Enric
en el municipi del Catllar), amb un cost total de 427,1 milions
d’euros i finançats a traves de drets de superfície.
La construcció de 14 jutjats i edificis judicials i de la seu de
l’Audiència Provincial de Girona, actuacions amb un cost global de
151,6 milions d’euro i finançades a través de drets de superfície.
En matèria d’interior s’han executat inversions per import de 684
milions d’euros (l’1,8% del total), principalment en comissaries. En
aquest sector s’han utilitzat drets de superfície per executar inversions
per valor de 152,3 milions d’euros, el que ha permès l’execució de 18
comissàries dels mossos d’esquadra en diversos municipis de
Catalunya, així com de la seu de la Direcció General de Seguretat
Ciutadana i dependències annexes.
La resta d’inversions executades al llarg del període no arriba al 13%
del total, tot i que de forma puntual han augmentat el seu pes relatiu
en els anys 2013 i 2014, principalment com a conseqüència de la
redempció d’una sèrie de censos emfitèutics sobre edificis
administratius que han estat objecte de venda.
17.1.4.
La liquidació de la inversió real (capítol 6) del pressupost de la
Generalitat. Distribució per subsectors administratius
El quadre 17.3 recull l’evolució de la inversió liquidada amb càrrec al
capítol 6 del pressupost distribuïda per subsectors administratius
476
Monografies. 20 2016
Quadre 17.3. Inversió real (capítol 6) liquidada pel sector públic administratiu
de la Generalitat. Distribució per subsectors
(MEUR)
2003
Entitats
CatSalut, ICS,
autònomes
Departaments
ICASS administratives
271
71
9
Total sector
públic
administratiu
351
2004
316
66
17
398
2005
428
75
23
526
2006
506
98
27
631
2007
517
104
18
639
2008
500
126
41
667
2009
418
119
27
565
2010
348
103
18
469
2011
331
84
15
429
2012
187
73
6
265
2013
404
65
4
473
2014
335
73
4
411
Font: Generalitat de Catalunya.
Quadre 17.4. Inversió real (capítol 6) liquidada pel sector públic empresarial
de la Generalitat. Distribució per subsectors.
(MEUR)
Entitats aut.
Entitats de dret
comercials i públic i societats
Consorcis i
financeres
mercantils
fundacions
Total
2003
1
1.661
0
1.663
2004
1
1.545
0
1.545
2005
1
2.554
0
2.554
2006
1
2.162
60
2.223
2007
0
2.669
63
2.733
2008
1
4.020
78
4.100
2009
2
3.810
216
4.028
2010
7
2.866
197
3.070
2011
2
2.203
153
2.358
2012
1
1.227
161
1.389
2013
0
525
77
602
2014
0
539
96
635
Font: Generalitat de Catalunya.
477
Monografies. 20 2016
Quadre 17.5. Inversió real (capítol 6) liquidada de tot el sector públic de la
Generalitat.
(MEUR)
Total sector públic
Total sector públic
administratiu
%
empresarial
%
Total
2003
351
17,4
1.663
82,6
2.014
2004
398
20,5
1.545
79,5
1.943
2005
526
17,1
2.554
82,9
3.081
2006
631
22,1
2.223
77,9
2.854
2007
639
19,0
2.733
81,0
3.372
2008
667
14,0
4.100
86,0
4.767
2009
565
12,3
4.028
87,7
4.593
2010
469
13,2
3.070
86,8
3.539
2011
429
15,4
2.358
84,6
2.787
2012
265
16,0
1.389
84,0
1.655
2013
473
44,0
602
56,0
1.076
2014
411
39,3
635
60,7
1.046
Font: Generalitat de Catalunya.
Tradicionalment, més del 80% de la inversió liquidada contra el capítol
6 del pressupost de la Generalitat s’ha canalitzat a través del sector
públic empresarial (concretament mitjançant empreses, com ara:
INFRACAT, IFERCAT, INCASOL, FGC, ACA,...).
Aquesta situació s’ha vist alterada de forma puntual en els exercicis
2013 i 2014 per dos motius:
1.
La reducció d’inversió realitzada l’empresa INFRACAT, que ha
passat d’executar inversions anuals per un import superior als 900
milions d’euros (910 milions en 2012) a únicament 345 milions
d’euros l’any 2013 i 250 milions l’any 2014.
2. L’execució del Pla de racionalització del patrimoni de la Generalitat
ha comportat la venda d’una sèrie d’edificis i la necessitat de
liquidar anticipadament els censos emfitèutics que gravaven a
alguns dels immobles que s’han venut. Aquesta liquidació
anticipada dels censos emfitèutics s’ha comptabilitzat contra el
capítol 6 del pressupost.
La redempció d’aquests censos ha suposat una despesa de 207 milions
d’euros l’any 201352 i de 151 milions d’euros l’any 201453. Aquest fet
52
Redempció dels censos associats a la venda d’edificis aprovada per Acord de govern
478
Monografies. 20 2016
explica l’important increment que s’observa en les dades corresponents
a la inversió dels departaments de la Generalitat en aquests 2 exercicis.
17.1.5.
La inversió executada en base a sistemes de finançament
estructurats. Distribució per tipus de sistema de finançament
En aquest apartat es mostren aquells sistemes de finançament
estructurats que comporten una distorsió de la inversió liquidada
contra el capítol 6 del pressupost en un exercici determinat:
concessions, drets de superfície i mètodes alemanys.
No es recullen en aquest apartat altres mètodes estructurats, com ara
els drets de crèdit per al finançament de les obres del Canal Segarra –
Garrigues, atès que aquest mètode de finançament pràcticament no ha
comportat distorsions en la liquidació pressupostària de l’empresa
REGSEGA (actualment integrada dins d’INFRACAT).
Igualment, no es recullen aquells drets de superfície que diferents
departaments van constituir amb l’empresa pública EECAT
(actualment integrada dins d’INFRACAT), atès que l’execució física
d’aquestes obres ja està recollida en la liquidació pressupostària
d’aquesta empresa (és a dir, en aquest apartat només es tenen en
compte els drets de superfície constituïts amb empreses privades
alienes al sector públic de la Generalitat).
Finalment, tampoc es tenen en compte altres finançament estructurats
que no tenen la qualificació d’inversions, com per exemple el rènting
de trens per al metro de Barcelona.
El quadre 17.6 mostra l’evolució de les obres executades físicament en
cada exercici del període 2003-2014, segons el tipus de sistema de
finançament utilitzat.
La Generalitat va començar a utilitzar aquests sistemes de finançament
estructurats a partir de l’any 2003 i la seva utilització va anar
augmentant de forma progressiva, fins assolir el seu màxim l’any 2009.
Actualment la política de la Generalitat és reduir la utilització d’aquest
sistemes, atès el seu impacte sobre els pressupostos dels exercicis
de 25/06/2013.
53 Redempció dels censos associats a la venda d’edificis aprovada per Acord de
govern de 01/10/2013 i 04/03/2014.
479
Monografies. 20 2016
futurs. L’augment de l’obra física l’any 2011 es deu a l’execució d’obres
licitades amb anterioritat.
Quadre 17.6. Obra física executada en cada exercici i finançada en base a
sistemes estructurats
(MEUR)
Drets de
Mètodes
Concessions
superfície
alemanys
Total
2003
0
0
8
8
2004
14
3
104
122
2005
48
31
130
209
2006
156
141
155
452
2007
296
181
232
709
2008
153
145
406
704
2009
1.255
36
391
1.682
2010
486
111
468
1.065
2011
1.191
82
198
1.470
2012
446
1
167
615
2013
108
0
162
271
2014
25
0
102
127
Font: Generalitat de Catalunya.
El quadre 17.7 mostra el resum per àmbits de les inversions executades
amb sistemes de finançament estructurats.
Quadre 17.7. Distribució per àmbits de la inversió executada amb sistemes estructurats
(MEUR)
Seguretat
Serveis
Carreteres
Justícia
Regadius
ciutadana administratius
Ferrocarril
2003
8
0
0
0
0
0
Total
8
2004
86
17
6
10
3
0
122
2005
128
20
30
12
19
0
209
2006
164
46
145
46
50
1
452
2007
264
87
254
39
55
11
709
2008
304
163
157
55
25
0
704
2009
251
1.345
36
50
0
0
1.682
2010
449
472
111
33
0
0
1.065
2011
668
710
82
9
0
2
1.470
2012
435
157
1
20
0
1
615
2013
100
169
0
2
0
0
271
2014
20
105
0
0
0
1
127
Font: Generalitat de Catalunya.
Respecte a l’impacte dels finançaments estructurats sobre la liquidació
del capítol 6 del pressupost, cal recordar que les obres finançades
mitjançant concessions i drets de superfície no quedaran mai recollides
480
Monografies. 20 2016
en la liquidació pressupostària del capítol 6, atès que s’aniran liquidant
al llarg del temps contra altres capítols del pressupost, a mesura que es
paguen els corresponents cànons associats a aquestes operacions.
Per contra, els mètodes alemanys sí que s’acaben liquidant contra el
capítol 6. Abans els mètodes alemanys permetien un cert decalatge
temporal entre el moment en què l’obra s’executava físicament i el
moment en què es comptabilitzava l’obligació de pagament.
Tanmateix, actualment aquest ajornament ja no és possible, atès que
els nous criteris de comptabilització establerts per Eurostat
requereixen que les obligacions pressupostàries associades a aquestes
operacions siguin reconegudes en el moment de la producció i no en el
moment del seu pagament.
Així doncs, el mètode alemany ha deixat de ser un mecanisme per
ajornar en el temps l’impacte del cost de les obres sobre el dèficit
públic.
El quadre 17.8 mostra l’impacte dels mètodes alemanys sobre la
liquidació del capítol 6 del pressupost de cada exercici.
Quadre 17.8. Obligacions liquidades contra el capítol 6 per mètodes alemanys
(MEUR)
2003
Carreteres
0
Ferrocarril
0
Regadius
0
Total
0
2004
0
0
0
0
2005
186
36
0
223
2006
65
47
22
134
2007
0
3
28
31
2008
0
35
41
76
2009
288
0
63
351
2010
41
251
40
332
2011
285
288
65
638
2012
209
293
28
530
2013
65
96
2
163
2014
20
81
0
102
Font: Generalitat de Catalunya.
Com es pot observar, a partir de l’exercici 2013 les obligacions
reconegudes contra el pressupost de l’exercici són pràcticament iguals
a l’import de les obres executades en aquell exercici amb mètodes
alemanys (comparar amb el quadre 17.6).
481
Monografies. 20 2016
17. 2.
Els finançaments estructurats i al seu reequilibrament
La Generalitat de Catalunya utilitza un sèrie de sistemes per al
finançament d’algunes de les seves actuacions que, entre altres motius,
li permeten ajornar en el temps l’impacte sobre la liquidació del
pressupost i l’impacte sobre la tresoreria.
Aquests sistemes permeten dur a terme actuacions de gran
envergadura sense comprometre el dèficit i la tresoreria de l’exercici en
què executen, atès que el seu impacte financer queda repartit al llarg
de diversos exercicis. Tanmateix, tenen l’inconvenient de comprometre
part dels pressupostos dels exercicis futurs.
Des de l’any 2011, en el marc del procés de consolidació fiscal de les
finances de la Generalitat, s’han dut a terme una sèrie d’actuacions
sobre aquests sistemes de finançament estructurats amb un doble
objectiu:

Reduir el volum global dels compromisos que suposen aquests
sistemes sobre els exercicis futurs.

Aplanar el seu impacte en el temps, de forma que no es concentri en
uns determinats exercicis.
El quadre 17.9 compara el volum de compromisos sobre els
pressupostos futurs de la Generalitat a partir de l’exercici 2011 que
estaven vigents a 31/12/2010, amb els vigents actualment (dades a
01/10/2015), un cop aplicades una sèrie de mesures de consolidació
fiscal.
Globalment, aquestes mesures han permès una reducció dels
compromisos pluriennals d’uns 6.705 milions d’euros.
El gràfic 17.4 compara a nivell d’exercici pressupostari en el període
2011-2025 els compromisos vigents a 31/12/2010 amb els
compromisos vigents actualment, així com el corresponent
estalvi/amortiment pressupostari.
Cal indicar que les dades dels exercicis 2013 i 2014 estan esbiaixades
com a conseqüència de la redempció d’una sèrie de censos emfitèutics
sobre edificis que la Generalitat va vendre en el marc del Pla de
racionalització del patrimoni de la Generalitat, així com per una
substitució de censos per endeutament bancari en l’any 2013 (168
milions d’euros), i que ha obligat a la seva liquidació anticipada.
També l’any 2013 es van pagar 75 milions d’euros a ACUAEBRO per
ajustar els endarreriments que s’havien contret amb aquesta societat
482
Monografies. 20 2016
estatal.
Quadre 17.9. Evolució dels compromisos sobre els pressupostos futurs de la Generalitat des de l'any
2011 en endavant per finançaments estructurats
(MEUR)
Compromisos a
partir de 2011
vigents a
31/12/2010
1.172
Compromisos a
partir de 2011
vigents a
01/10/2015
1.172
Variació
(-) estalvi
(+) cost
0
Concessions eixos viaris
6.572
6.529
-44
Concessió Ciutat de la Justícia (2)
1.452
1.525
73
Drets de superfície Centres Penitenciaris (CP)
1.783
1.783
0
Drets de superfície CP Tàrrega i Preventius BCN
1.489
0
-1.489
Dret de superfície sobre terreny Preventius BCN
304
0
-304
Drets de superfície jutjats
552
552
0
Drets de superfície comissaries
503
503
0
Drets de superfície EECAT
6.140
3.382
-2.758
Concessions estacions L9
9.334
8.859
-475
Cànon ús túnel L9
3.294
3.294
0
Garantia trànsit autopista C-16 (AUTEMA)
2.280
561
-1.719
Renting trens ATM renovació flota metro de BCN
967
967
0
Aportacions a ACUAEBRO per Segarra-Garrigues (3)
363
397
35
Concessions del tramvia Barcelona
351
352
0
Censos emfitèutics (només departaments)
990
965
-25
37.544
30.839
-6.705
Mètodes alemanys i drets de crèdit (1)
Total
(1) No inclou el cost financer dels mètodes alemanys i drets de crèdit.
(2) Els 73,2 Meuros d'increment del cànon en la Ciutat de la Justícia és degut al trasllat dels jutjats del social.
(3) Els 35 Meuros d'increment d'aportacions a ACUAEBRO és consequència del trasllat més enllà del 2011 de compromisos d'anys
anteriors que no s'havien pagat, però globalment l'operació no ha incrementat el seu cost.
Font: Generalitat de Catalunya
Gràfic 17.4. Evolució anual dels compromisos per sistemes estructurats.
Període 2011-2025
(MEUR)
1.400
1.200
1.000
800
600
400
200
0
2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025
Compromisos a 31/12/2010
Font: Generalitat de Catalunya.
483
Monografies. 20 2016
Compromisos a 01/10/2015
El gràfic 17.5 compara l’evolució anual dels compromisos per sistemes
estructurats diferits sense tenir en compte els censos emfitèutics
Gràfic 17.5. Evolució anual dels compromisos per sistemes estructurats
(exclosos cens emfitèutics)
(MEUR)
1.400
1.200
1.000
800
600
400
200
0
2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025
Compromisos a 31/12/2010
Compromisos a 01/10/2015
Font: Generalitat de Catalunya.
A continuació s’explica l’impacte sobre el pressupost de la Generalitat
dels diferents sistemes de finançaments estructurats i les principals
mesures d’estalvi aplicades.
17.2.1.
Mètodes alemanys i drets de crèdit
El mètode alemany permet pagar les obres amb posterioritat a la seva
execució. Així, un cop finalitzades les obres aquestes es poden pagar als
contractistes de forma esglaonada al llarg de diversos exercicis, fins a
un màxim de 10 anys. L’import final a pagar al contractista inclou tant
el cost físic de l’obra com el cost financer conseqüència del ajornament
del seu pagament.
La Generalitat de Catalunya ha utilitzat el mètode alemany per
executar una sèrie d’obres en matèria de:




Carreteres.
Actuacions en el metro de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Actuacions en la xarxa de ferrocarril de FGC.
Regadius.
El drets de crèdit són compromisos de pagament per part de la
Generalitat a les entitats bancàries que havien finançat en un primer
moment les obres executades per ASG (Aigües del Segarra Garrigues),
que és l’empresa privada a la que REGSEGA va adjudicar la
484
Monografies. 20 2016
construcció de la xarxa de reg i la concentració parcel·lària del Canal
Segarra Garrigues.
Actualment el pagament dels mètodes alemanys i dels drets de crèdit
als contractistes es canalitza a través de l’empresa pública INFRACAT,
la qual rep una sèrie d’aportacions via el capítol 6 del Departament de
Territori i Sostenibilitat (per pagar les obres en carreteres i metro) i de
FGC (per pagar les obres en la seva xarxa de ferrocarril), i via els
capítols 6 i 8 del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i
Alimentació (per pagar les obres de regadius).
Per tal d’aplanar l’impacte que representava el pagament dels mètodes
alemanys, especialment en els exercicis 2011 i 2012, es van dur a terme
una sèrie de negociacions amb diferents entitats financeres que van
culminar amb l’Acord de govern de data 08/05/2012 que va autoritzar
la reestructuració de 24 obres contractades sota la modalitat de mètode
alemany. Aquesta reestructuració es va formalitzar mitjançant l’Acord
Marc entre INFRACAT i les entitats financeres de data 25/05/2012 i
l’addenda al mateix de data 08/06/2012.
Quadre 17.10. Evolució dels compromisos per mètodes alemanys i drets de
crèdit
Variació
Compromisos
Compromisos
(-) estalvi
vigents a
vigents a
(+) cost
08/05/2012
31/12/2010
2011
265
0
-265
2012
441
109
-332
2013
101
192
91
2014
88
196
108
2015
67
196
129
2016
67
196
129
2017
67
164
98
2018
67
113
47
2019
11
7
-4
2020
0
0
0
2021
0
0
0
2022
0
0
0
2023
0
0
0
2024
0
0
0
2025
0
0
0
Resta d'anys
0
0
0
1.172
1.172
0
Total
(*) No s'inclou el cost financer dels mètodes alemanys i drets de crèdit.
Font: Generalitat de Catalunya.
Amb aquesta reestructuració es va poder ajornar el pagament de
485
Monografies. 20 2016
mètodes alemanys, alleugerint la pressió sobre la liquidació dels
pressupostos 2011 i 2012 (veure quadre 17.10).
Posteriorment, amb l’entrada en funcionament de les línies de
finançament de l’ICO a les comunitats autònomes i entitats locals per
pagar als seus proveïdors (ICO proveïdors 2012 i 2013), INFRACAT va
aprofitar per refinançar amb aquestes línies 671 milions d’euros en la
primera fase i 318 milions d’euros en la segona, corresponents a
factures contractades sota la modalitat de mètode alemany, així com
drets de crèdit i altres préstecs derivats del Canal Segarra Garrigues, i
que eren pagades per INFRACAT en base a les aportacions rebudes
amb càrrec als pressupostos del TES i del DAAM.
Amb aquest refinançament per part de l’ICO s’ha pogut amortitzar els
contractes de diversos mètodes alemanys a canvi de contraure un
deute amb l’ICO amb unes condicions financeres més favorables. En el
quadre 17.11 es detallen com queden finalment aquests compromisos.
Quadre 17.11. Evolució dels compromisos per mètodes alemanys
i drets de crèdit
(MEUR)
2011
Compromisos
vigents a
31/12/2010
265
Compromisos
vigents a
01/10/2015
0
Variació
(-) estalvi
(+) cost
-265
2012
441
109
-332
2013
101
53
-48
2014
88
4
-85
2015
67
34
-33
2016
67
74
8
2017
67
124
58
2018
67
124
58
2019
11
124
113
2020
0
121
121
2021
0
121
121
2022
0
121
121
2023
0
114
114
2024
0
50
50
2025
0
0
0
Resta d'anys
0
0
0
1.172
1.172
0
Total
(*) No s'inclou el cost financer dels mètodes alemanys i drets de crèdit.
Font: Generalitat de Catalunya.
486
Monografies. 20 2016
17.2.2.
Concessions d’eixos viaris
La Generalitat ha executat 6 eixos viaris finançats en base a peatges a
l’ombra:






Eix del Llobregat C-16: Sant Fruitós de Bages – Berga.
Eix Maçanet de la Selva - Platja d'Aro (C31,C35 i C65).
Eix del Ter C-17: Centelles - Vic – Ripoll.
Eix Transversal C-25: millora i desdoblament entre Cervera-Caldes
de Malavella.
Eix Reus - Alcover C-14.
Eix Diagonal C-15: Manresa - Vilanova i la Geltrú.
El pagaments als concessionaris es fa directament amb càrrec als
capítols 4 i 7 del Departament de Territori i Sostenibilitat.
En aquest àmbit cal destacar l’operació de reequilibri de la C-17 que
s’ha dut a terme en l’any 2015, en base a la qual i atès la impossibilitat
de la concessionària de fer front als seus compromisos financers, la
Generalitat ha assumit 207 milions d’euros de deute bancari de la
concessionària, subrogant-se en la posició de les entitats financeres,
atenent a una clàusula de Responsabilitat Patrimonial de
l’Administració, inclosa en la modificació contractual aprovada l’any
2009 mitjançant Resolució del Conseller del Departament de Política
Territorial i Obres Públiques de data 30/07/2009.
A canvi del refinançament atorgat a la concessionària, la Generalitat ha
establert una sèrie de condicionats, entre ells la reducció dels imports
màxims que ha de pagar a la concessionària en concepte de peatge
ombra.
Amb les noves condicions de la concessió, s’estima que els imports
màxims que el TES podria estalviar, ascendirien fins a un total de 37
milions d’euros en el període 2015-2039 (any en que finalitza la
concessió) en concepte de peatge a l’ombra, si bé, aquests estalvis estan
condicionats a l’evolució real del trànsit.
17.2.3.
Cànon per la concessió de la Ciutat de la Justícia
L’any 2003 es va adjudicar el contracte de concessió per a la
construcció, manteniment i explotació del projecte Ciutat de la Justícia
de Barcelona i de l’Hospitalet de Llobregat.
Aquest projecte consisteix en la construcció d’un complex integrat per
487
Monografies. 20 2016
8 edificis, dels quals hi ha una part que són espais reservats per a usos
judicials o d’interès per a la Generalitat i una part per a usos
empresarials i comercials.
La Generalitat paga un cànon a la concessionària per la utilització dels
espais reservats a usos judicials o del seu interès, amb càrrec al capítol
2 de la secció pressupostària corresponent a Despeses de diversos
departaments per a finançaments estructurats del Departament de
Justícia.
Mitjançant Acord de govern de 30/09/2014 es va aprovar el quart
reequilibri de la concessió amb un doble objectiu:
a) Actualitzar els imports de l’anterior reequilibri (aprovat per Acord
de govern de 02/06/2009) per ajustar els imports com a
conseqüència del canvi del tipus impositiu de l’IVA al 21% i per
l’estalvi registrat en matèria de manteniment.
b) Traslladar els jutjats de la jurisdicció del social de Barcelona a
l’edifici “J” de la Ciutat de la Justícia, amb el corresponent augment
del cànon a pagar a la concessionària.
El trasllat dels jutjats del social ha comportat un increment global del
cànon de 73,2 milions d’euros fins al final de la concessió (període
2015 - 2039).
Tanmateix, amb aquest trasllat la Generalitat s’estalvia les despeses de
lloguer i de manteniment dels 3 edificis on fins llavors estaven ubicats
els jutjats del social de Barcelona, estalvi que s’estima en un mínim de
92,1 milions d’euros per al conjunt del període.
Així doncs, des del punt de vista financer el trasllat dels jutjats del
social a la Ciutat de la Justícia ha comportat un estalvi net per a la
Generalitat d’almenys 18,9 milions d’euros, als que caldria sumar
altres estalvis de difícil quantificació, com per exemple una menor
factura energètica atès la major eficiència de les noves instal·lacions.
17.2.4.
Drets de superfície en matèria de centres penitenciaris
La Generalitat de Catalunya ha executat a través de drets de superfície
5 centres penitenciaris:



488
Can Brians II
Quatre Camins
Els Lledoners
Monografies. 20 2016


El Puig de les Basses (Figueres)
Mas d'Enric (Catllar)
Els pagaments als superficiaris es realitzen directament contra els
capítols 2 i 7 del pressupost de la Direcció General de Serveis
Penitenciaris del Departament de Justícia.
Tot i que s’han dut a terme estudis per valorar les diverses alternatives
per intentar reduir el cost d’aquests drets de superfície, fins el moment
no s’ha arribat a un acord amb els superficiaris per reestructurar-los.
D’altra banda, la Generalitat també tenia previst la construcció d’un
centre penitenciari a Tàrrega (Centre penitenciari Els Plans) i d’un
centre de preventius en la Zona Franca de Barcelona, amb la intenció
de fer coincidir la posada en marxa d’aquestes dues instal·lacions amb
el tancament definitiu de la presó Model de Barcelona.
El mes d’octubre de 2010 es van adjudicar tant el dret de superfície per
a la construcció, conservació i explotació d’un edifici destinat al centre
penitenciari Els Plans de Tàrrega, com el contracte de constitució d’un
dret de superfície per a la construcció, conservació i explotació del nou
centre penitenciari de preventius a Barcelona.
Tanmateix, atès el context econòmic, financer i pressupostari de la
Generalitat, es va optar per aturar aquests dos contractes.
Així, mitjançant dos acords de govern de data 27/08/2013, es va
autoritzar respectivament la resolució del contracte corresponent al
dret de superfície del centre de preventius de Barcelona i la resolució
del contracte corresponent al centre penitenciari de Tàrrega. Amb
aquestes dues resolucions, formalitzades en data 16 de setembre de
2014 i 23 de setembre de 2015 respectivament, s’han reduït els
compromisos futurs amb càrrec al pressupost de la Generalitat per un
total de 1.489 milions d’euros al llarg del període 2013-2042.
Així mateix, en relació als terrenys on s’havia de construir el futur
centre de preventius de Barcelona, la Generalitat mitjançant Acord de
govern de 01/12/2009 havia constituït un dret real de superfície
onerós per un termini de 99 anys, sobre uns terrenys propietat del
Consorci de la Zona Franca, per tal de construir-hi el centre de
preventius. Amb aquest contracte la Generalitat podia disposar de l’ús
d’aquests terrenys a canvi del pagament del corresponent cànon anual
al Consorci de la Zona Franca.
Atès que l’any 2013 es va autoritzar la resolució del dret de superfície
per a la construcció del centre de preventius de Barcelona, no tenia
gaire sentit que la Generalitat contínues mantenint un dret de
489
Monografies. 20 2016
superfície sobre els terrenys on s’hauria d’ubicar aquesta instal·lació.
Així doncs, mitjançant Acord de govern de data 03/03/2015 s’ha
autoritzat la resolució per mutu acord del dret de superfície sobre
aquests terrenys.
Amb la resolució del dret de superfície sobre aquests terrenys, la
Generalitat estalviarà un total de 304 milions d’euros al llarg del
període 2011-2108.
Amb la cancel·lació d’aquesta operació s’ha aconseguit reduir
substancialment el rang d’exercicis afectats per compromisos derivats
d’operacions amb finançaments estructurats. Així, mentre a
31/12/2010 els compromisos per finançaments estructurats s’estenien
fins l’any 2108, després de la cancel·lació del dret de superfície sobre
aquests terrenys el compromisos només arriben fins l’any 2042.
Cal indicar que la Generalitat no renúncia a la construcció del futur
centre de preventius de Barcelona, però aquesta actuació queda
aturada en espera de la resolució de les corresponents negociacions
amb l’Ajuntament de Barcelona.
17.2.5.
Drets de superfície de jutjats
La Generalitat de Catalunya ha constituït diferents drets de superfície
per a la construcció d’un total de 14 jutjats i edificis judicials, i de la seu
de l’Audiència Provincial de Girona.
Els pagaments dels cànons als corresponents concessionaris es fan
directament a través dels capítols 2 i 7 de la Secretaria de Relacions
amb l'Administració de Justícia, del Departament de Justícia. Aquests
pagaments sumen un total de 552 milions d’euros al llarg del període
2011-2036.
Fins el moment no s’han executat actuacions destacables amb la
finalitat de reestructurar aquests drets de superfície.
17.2.6.
Drets de superfície de comissaries
La Generalitat de Catalunya ha constituït diferents drets de superfície
per a la construcció d’un total de 18 comissàries dels mossos
d’esquadra en diversos municipis de Catalunya, així com de la seu de la
Direcció General de Seguretat Ciutadana i dependències annexes.
490
Monografies. 20 2016
Els pagaments dels cànons als corresponents concessionaris es fan
directament a través del capítol 2 de la Direcció General de la Policia
del Departament d’Interior. Aquests pagaments sumen un total de 503
milions d’euros al llarg del període 2011-2032.
Fins el moment no s’han executat actuacions destacables amb la
finalitat de reestructurar aquests drets de superfície.
17.2.7.
Drets de superfície EECAT
A més dels drets de superfície en matèria de centres penitenciaris,
jutjats i comissaries constituïts amb superficiaris privats, també
diferents departaments de la Generalitat han constituït drets de
superfície amb l’empresa de la Generalitat: “Edificis i Equipaments de
Catalunya” (EECAT), actualment integrada dins d’INFRACAT.
Tot i que aquestes operacions són internes a nivell del sector públic de
la Generalitat (els diferents departaments paguen els corresponents
cànons a INFRACAT), sí que obliguen a dotar anualment els
pressupostos dels departaments per fer front a aquests pagaments.
Aquests drets de superfície s’han utilitzat en un ampli ventall d’àmbits:






491
Construcció de comissaries i de l’edifici del servei del telèfon
d’emergències 112 de Reus. Els pagaments a INFRACAT per
aquests drets de superfície es fa amb càrrec al capítol 2 del
Departament d’Interior.
Construcció de la nova seu de la Filmoteca de Catalunya a
Barcelona, finançada amb càrrec al capítol 4 del Departament de
Cultura.
Construcció de diverses residències i centres de dia per a persones
grans, residències i centres de dia per a disminuïts psíquics, casals
cívics i un centre residencial d’acció educativa. Aquestes actuacions
estan finançades amb càrrec al capítol 2 del Departament de
Benestar Social i Família.
Construcció de diversos Centres d’atenció primària (CAP),
consultoris locals i de l’Hospital comarcal de la Garrotxa. Aquestes
actuacions són finançades amb càrrec al capítol 2 del Servei Català
de la Salut.
Construcció i ampliació de diversos centres educatius
(principalment CEIPs i IES), finançats amb càrrec al capítol 2 del
Departament d’Ensenyament.
Actuacions en els campus universitaris de la Universitat Rovira i
Virgili i de la UPC, finançades amb càrrec al capítol 4 de la
Secretaria d’Universitats i Recerca.
Monografies. 20 2016


Construcció de la seu de l’empresa de la Generalitat “Logaritme
Serveis Logistics AIE”, finançada amb càrrec al capítol 2 de
l’Institut Català de la Salut.
Actuacions en diverses oficines de treball del SOC, finançades amb
càrrec al capítol 2 d’aquesta entitat.
Quadre 17.12. Evolució dels compromisos per drets de superfície EECAT
(MEUR)
Compromisos
Compromisos
Variació
vigents a
vigents a
(-) estalvi
31/12/2010
01/10/2015
(+) cost
2011
133
133
0
2012
157
165
8
2013
185
134
-51
2014
200
80
-120
2015
208
86
-122
2016
214
90
-123
2017
220
95
-124
2018
226
101
-125
2019
232
106
-126
2020
238
112
-126
2021
243
116
-127
2022
250
122
-128
2023
257
130
-128
2024
265
137
-127
2025
272
146
-127
Resta d'anys
2.840
1.627
-1213
Total
6.140
3.382
-2.758
(*) Imports arrodonits a milions d'euros
Font: Generalitat de Catalunya.
Atès l’important volum de compromisos que aquestes actuacions
suposen per als pressupostos futurs dels departaments de la
Generalitat, s’ha dut a terme un procés de reequilibri en base a 3 eixos
d’actuació:


492
Reprogramació dels encàrrecs efectuats pels departaments a
EECAT (actual INFRACAT) a fi de prioritzar entre aquelles
actuacions que encara no s’havien executat, el que ha permès reduir
i ajornar en el temps part dels compromisos.
L’Acord de govern de 30/07/2013 va autoritzar l’ampliació del
capital d’INFRACAT mitjançant la compensació de crèdits que la
Generalitat havia atorgat a l’extinta EECAT. Aquesta ampliació per
conversió de deute en capital es faria en diverses fases i fins a un
màxim de 677,5 milions d’euros. Aquesta operació suposava reduir
les quotes d’arrendament a canvi d’una subrogació de la Generalitat
sobre l’endeutament d’EECAT. Entre d’altres aspectes, això
Monografies. 20 2016

suposava un estalvi significatiu de sobrecostos financers (estalvi
estimat en uns 12 milions d’euros anuals).
En paral·lel, s’han tramitat diversos acords de govern per disminuir
l’import dels cànons, a través de la reducció de l’import dels
manteniments preventius i suprimint el manteniment substitutiu
(en cas que sigui necessari dur a terme la substitució d’algun
equipament, aquest es farà ara directament amb càrrec al
pressupost del departament afectat).
El conjunt d’aquestes mesures de reequilibri ha permès reduir els
compromisos previstos per aquest concepte contra els pressupostos
futurs de la Generalitat en uns 2.758 milions d’euros a comptar des de
l’any 2011, a raó d’uns 120-130 milions d’euros anuals.
17.2.8.
Concessions de les estacions de la Línia 9 del metro de
Barcelona
En la Línia 9 del metro de Barcelona cal diferenciar entre la part
corresponent a la construcció del túnel (que s’està executant a través
de contractes d’obra pública de caràcter pressupostari a pagar per
IFERCAT) i la part corresponent a la construcció de les estacions (que
es volia executar a través de contractes de concessió).
Fins la data s’han dut a terme 3 contractes de concessió per a la
construcció, conservació, manteniment i explotació de les estacions
dels trams I, II i IV de la línia respectivament. Totes aquestes obres
relatives a les estacions ja estan finalitzades.
Tanmateix, únicament estan finalitzades les obres del túnel
corresponent al tram IV que, per tant, és l’únic tram de la Línia 9 que
es troba actualment en servei (les estacions dels trams I i II tot i estar
finalitzades no estan en servei atès que manca per finalitzar el
corresponent túnel).
Des del punt de vista pressupostari, IFERCAT paga els corresponents
cànons a les concessionàries en base a unes aportacions per import
equivalent que rep del Departament de Territori i Sostenibilitat,
concretament a través del capítol 4 del pressupost de la seva Secretaria
General.
Entre les principals mesures dutes a terme per a la reestructuració de
la Línia 9 cal indicar:

493
Es va aturar la licitació de la concessió de les estacions del Tram III,
atès que la construcció del túnel corresponent a aquest tram ha
quedat ajornada sine die.
Monografies. 20 2016


Per tal d’optimitzar la inversió feta fins el moment, el Govern,
mitjançant Acord de data 23/10/2012, va autoritzar el reequilibri i
la corresponent modificació del contracte de concessió per a la
construcció, conservació, manteniment i explotació de
determinades infraestructures del tram II, a fi de poder posar en
servei a finals de l’any 2015 el tram de la línia entre l’aeroport de El
Prat i Collblanc, el que possibilitarà posar en servei 25,1 km de
xarxa i 14 estacions de metro.
Per acords del Consell d’Administració d’IFERCAT de dates 19 de
desembre de 2013 i de 22 de maig de 2014, es va establir
l’eliminació del manteniment substitutiu com a component de la
tarifa anual que es paga als concessionaris, així com la reducció del
manteniment preventiu i correctiu dels contractes de concessió de
la Línia 9.
Això va permetre reduir els compromisos pluriennals de la Generalitat
en 475 milions d’euros i destinar aquest estalvi al retorn d’un nou
endeutament que ha contret la Generalitat per finançar l’acabament de
les obres pendents per posar en servei el tram entre l’aeroport de El
Prat i Collblanc.
Quadre 17.13. Evolució dels compromisos per les concessions de les estacions
de la Línia 9
(MEUR)
Variació
Compromisos
Compromisos
(-) estalvi
vigents a
vigents a
(+) cost
01/10/2015
31/12/2010
2011
58
58
0
2012
134
134
0
2013
219
219
0
2014
253
243
-10
2015
260
250
-10
2016
268
252
-16
2017
276
260
-17
2018
275
258
-16
2019
283
266
-17
2020
291
274
-17
2021
300
282
-18
2022
309
290
-19
2023
318
299
-19
2024
328
308
-20
2025
338
317
-20
Resta d'anys
5.424
5.149
-276
Total
9.334
8.859
-475
Font: Generalitat de Catalunya.
494
Monografies. 20 2016
17.2.9.
Cànon per l’ús del túnel de la Línia 9 del metro de Barcelona
L’ATM paga un cànon a IFERCAT en concepte d’ús del túnel de la
Línia 9 del metro de Barcelona.
Per pagar aquest cànon, l’ATM rebia una aportació equivalent amb
càrrec al capítol 4 de la DG de Transports i Mobilitat del Departament
de Territori i Sostenibilitat. Actualment aquesta operativa s’ha
simplificat, i la transferència que rep IFERCAT es paga directament
des de l’esmentada DG.
Tot i que aquestes operacions són internes a nivell del sector públic de
la Generalitat, obliguen a dotar anualment els corresponents crèdits en
el pressupost del Departament de Territori i Sostenibilitat.
17.2.10.
Modificació de la concessió de peatge explícit de l’Autopista C-16
La societat “Autopista Terrassa-Manresa” (AUTEMA) és la
concessionària encarregada de la construcció, la conservació i
l’explotació de l’autopista de peatge Sant Cugat del Vallès-TerrassaManresa (C-16), titularitat de la Generalitat.
El Decret 137/1999, de 18 de maig, va modificar les tarifes i
determinats aspectes de la concessió de l’autopista C-16 i es va establir
un sistema de compensació en favor d’AUTEMA per les diferències
econòmiques negatives que en cada exercici es produïssin en els seus
excedents d’explotació respecte dels previstos en el pla
economicofinancer (PEF) de referència, aprovat també amb l’esmentat
Decret 137/1999.
El sistema de compensació contemplat en el Decret 137/1999
comportava distorsions negatives en la transmissió de riscos des de
l’Administració a la concessionària. Per corregir aquestes distorsions
s’ha aprovat el nou Decret 161/2015, de 14 de juliol, de modificació de
la concessió administrativa per a la construcció, conservació i
explotació de l'autopista C-16. Entre d’altres mesures, aquest nou
Decret de 2015 estableix la modificació del sistema de compensació.
En el model del 1999, la concessionària era compensada pels canvis
dictats per l’Administració (per exemple, una reducció dels peatges a
pagar pels usuaris) mitjançant el compromís de garantir-li un
determinat excedent / benefici establert en el PEF, amb independència
de quina havia estat l’evolució real dels seus costos i del trànsit. Per
tant, no hi havia una transferència efectiva de risc, atès que el benefici
495
Monografies. 20 2016
de la concessionària estava garantit.
Amb el nou model del 2015, la compensació es fa en base als costos
reals efectivament suportats per la concessionària com a conseqüència
de les mesures aprovades per l’Administració, per tant ja no se li
assegura un determinat benefici mínim, sinó que el benefici estarà en
funció de l’evolució de diferents variables, com ara el volum de trànsit.
Amb aquest canvi en la compensació a la concessionària s’estima que
la Generalitat podrà estalviar des de l’any 2016 fins al final de la
concessió uns 1.700 milions d’euros, amb un estalvi anual d’entre 3540 milions d’euros.
Quadre 17.14. Evolució dels compromisos pel canvi en el model de
compensació de la concessió de l'Autopista C-16
(MEUR)
Compromisos
Compromisos
vigents a
vigents a
01/10/2015
31/12/2010
2011
19
19
Variació
(-) estalvi
(+) cost
0
2012
25
25
0
2013
30
30
0
2014
35
35
0
2015
37
37
0
2016
40
23
-16
2017
43
11
-32
2018
46
11
-35
2019
50
12
-38
2020
54
13
-41
2021
59
13
-46
2022
64
14
-50
2023
70
15
-55
2024
76
16
-61
2025
83
17
-66
Resta d'anys
1.549
271
-1279
Total
2.280
561
-1.719
Font: Generalitat de Catalunya.
17.2.11.
Rènting de trens per a la renovació de la flota del metro de
Barcelona
L’ATM va signar 3 contractes per a l’arrendament d’una sèrie de trens
per renovar la flota del metro de Barcelona, concretament:
496
Monografies. 20 2016



Contracte d’arrendament de 39 trens destinats a la renovació i
ampliació de les flotes de les línies 2, 3 i 5, signat el 08/08/2003.
Contracte d’arrendament de 50 trens destinats a línia 9, signat el
23/07/2004.
Contracte d’arrendament de 10 tens destinats a la línia 1, signat el
18/04/2005.
Des del punt de vista pressupostari, els pagaments als arrendataris es
fan contra el capítol 2 d’ATM sense que hi hagi una aportació
nominativa per import equivalent en favor d’ATM en el pressupost del
Departament de Territori i Sostenibilitat.
Tot i així, els compromisos assumits per l’ATM per l’arrendament
d’aquests trens té un impacte, encara que sigui indirecte, en l’aportació
global que ATM rep del Departament de Territori i Sostenibilitat.
S’han estudiat diverses alternatives per procedir al reequilibri
d’aquesta operació, però la seva complexitat financera no ha permès
trobar una solució satisfactòria.
17.2.12.
Aportacions a ACUAEBRO pel Canal Segarra - Garrigues
La construcció del Canal Segarra - Garrigues consta de dos parts:


La construcció del canal principal i de l’estació de bombeig a
l'embassament de Rialb, que havia de ser executada a través de la
societat estatal CASEGA (actualment integrada en ACUAEBRO) i
que tenia un cost inicial estimat de 445 milions d’euros.
El desplegament de la xarxa de regadiu i la concentració
parcel·lària, que havia de ser executada a través de la societat de la
Generalitat REGSEGA (actualment integrada en INFRACAT) i que
tenia un cost inicial estimat de 1.069 milions d’euros.
La Generalitat es va comprometre a aportar a ACUEBRO el 50% del
cost de les obres a executar per aquesta empresa. Tanmateix, la
situació financera de la Generalitat va portar a l’endarreriment
d’aquests pagaments.
Atenent a les restriccions pressupostàries la Generalitat no va poder
assumir els pagaments compromesos en els anys 2009, 2010 i 2011.
Finalment s’ha arribat a un acord per reprendre els pagaments a
ACUAEBRO segons el calendari que mostra el quadre 17.15.
Aquests pagaments es realitzen amb càrrec al capítol 7 de la DG de
497
Monografies. 20 2016
Desenvolupament Rural del Departament d’Agricultura, Ramaderia,
Pesca i Alimentació de la Generalitat.
Quadre 17.15. Evolució dels compromisos pels pagaments a ACUAEBRO pel
Canal Segarra - Garrigues
(MEUR)
Variació
Compromisos
Compromisos
(-) estalvi
vigents a
vigents a
(+) cost
01/10/2015
31/12/2010
Deute anterior
35
0
-35
2011
21
0
-21
2012
20
0
-20
2013
20
76
56
2014
19
0
-19
2015
19
0
-19
2016
18
0
-18
2017
18
20
2
2018
18
19
2
2019
17
19
2
2020
17
18
2
2021
16
18
2
2022
16
18
2
2023
15
17
2
2024
15
17
2
2025
14
16
2
Resta d'anys
100
160
60
Total
397
397
0
Font: Generalitat de Catalunya.
17.2.13.
Concessió del tramvia de la Regió Metropolitana de Barcelona
La construcció i explotació dels dos ramals del tramvia de la Regió
Metropolitana de Barcelona (Trambaix i Trambesòs) es realitza a
través dels corresponents contractes de concessió que han estat signats
amb la societat concessionària TRAM.
En el marc d’aquests contractes ATM paga un cànon al concessionari i
a canvi rep una aportació per import equivalent amb càrrec al capítol 7
de la DG de Transports i Mobilitat del Departament de Territori i
Sostenibilitat.
Fins la data no s’han aplicat mesures concretes per reestructurar els
compromisos que representa aquesta actuació sobre el pressupost de la
Generalitat, respecte a la situació existent a 31/12/2010.
498
Monografies. 20 2016
17.2.14.
Censos emfitèutics per a l’adquisició d’edificis
La figura del cens emfitèutic ha permès a la Generalitat l’adquisició
d’edificis a canvi del pagament d’una pensió anual al llarg d’un període
de temps determinat.
En el marc del Pla de racionalització del patrimoni de la Generalitat,
aquesta ha dut a terme un procés de venda de part dels edificis de la
seva propietat, el que ha obligat a la redempció anticipada en els anys
2013 i 2014 dels censos emfitèutics que estaven constituïts sobre
alguns d’aquests edificis. També durant l’any 2013, a petició d’una
entitat financera, es va modificar la figura contractual del cens sobre
diverses actuacions per la figura d’endeutament ordinari per un import
total de 168 milions d’euros.
Quadre 17.16. Evolució dels compromisos per censos emfitèutics de la
Generalitat (*)
Compromisos
Compromisos
Variació
vigents a
vigents a
(-) estalvi
31/12/2010
01/10/2015
(+) cost
2011
109
102
-7
2012
109
113
3
2013
105
313
208
2014
102
219
117
2015
74
52
-22
2016
74
31
-43
2017
73
31
-43
2018
58
24
-34
2019
55
21
-34
2020
54
20
-34
2021
51
18
-34
2022
46
13
-33
2023
36
8
-28
2024
17
2
-16
2025
16
1
-15
Resta d'anys
12
0
-12
990
965
-25
Total
(*) Només es consideren els censos del Departaments de la Generalitat, queden exclosos els censos
d'altres entitats del sector públic, com ara el Servei Català de la Salut.
Font: Generalitat de Catalunya.
Les mesures anteriors van incrementar la despesa executada en 2013
499
Monografies. 20 2016
en 207 milions d’euros54 i 151 milions d’euros en 201455.
Aquest fet explica per què el volum de despesa per aquest concepte s’ha
incrementat significativament en aquests dos exercicis respecte a les
previsions existents a 31/12/2010, tal com es mostra en el quadre
17.16.
Cal indicar que aquesta redempció anticipada dels censos emfitèutics
no suposa una variació significativa del volum global de compromisos
per aquest concepte, sinó que simplement hi ha una modificació en el
calendari de pagaments.
D’altra banda, la major despesa en els anys 2013 i 2014 queda
compensada pels ingressos provinents de la venda dels edificis.
Des del punt de vista pressupostari, els censos emfitèutics es liquiden
contra el capítol 6 del pressupost.
17.2.15.
Préstecs participatius
La crisi econòmica va comportar una manca de liquiditat en els
mercats financers, el que dificultava enormement l’accés al crèdit a les
societats concessionàries i superficiàries de la Generalitat per finançar
les obres que havien d’executar.
En aquest context, la Generalitat, igual que van fer altres
administracions públiques, va plantejar la possibilitat d’atorgar
préstecs participatius a aquelles entitats que ho sol·licitessin.
Així, la disposició addicional catorzena la Llei 25/2009, del 23 de
desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per
al 2010, autoritzava al Govern a atorgar préstecs participatius a les
societats concessionàries i superficiàries dels contractes de concessió i
dret de superfície per a la construcció i l’explotació d’infraestructures i
equipaments públics de la Generalitat o de llurs entitats dependents,
fins a un import màxim de 200 milions d’euros, amb l’objectiu de
mantenir l’equilibri econòmic i financer d’aquests contractes.
Finalment, mitjançant Acord de govern de 08/06/2010 és va
Redempció dels censos associats a la venda d’edificis aprovada per Acord de govern
de 25/06/2013 i modificació de la tipologia contractual per escriptura de data
20/12/2013.
55 Redempció dels censos associats a la venda d’edificis aprovada per Acord de govern
de 01/10/2013 i 04/03/2014.
54
500
Monografies. 20 2016
autoritzar la concessió de dos préstecs participatius:

Préstec participatiu per import de 12 milions d’euros a favor la
societat “Concesionaria de Prisiones de Figueras, SA”, adjudicatària
del dret de superfície per a la construcció, manteniment i
explotació del centre penitenciari de Puig de les Basses (Figueres).
Aquest préstec es va desemborsar el mes de setembre de 2010 i serà
amortitzat al llarg del període 2012–2035.

Préstec participatiu per import de 50 milions d’euros a favor la
societat “Cedinsa Eix Transversal, Concesionaria de la Generalitat,
SA”, adjudicatària del contracte de concessió per a la construcció,
manteniment i explotació de la carretera C-25 Eix Transversal.
Aquest préstec es va desemborsar el mes de gener de 2011 i serà
amortitzat al llarg del període 2014–2038.
501
Monografies. 20 2016
18.
Conclusions
De l’anàlisi de les despeses meritades de l’Administració general de la
Generalitat, del CatSalut, de l’ICS, de l’ICASS i del SOC dels darrers 11
anys se’n desprenen les conclusions següents:

L'evolució de la despesa departamental en aquests anys ha estat
marcada pel desenvolupament de l'estat del benestar: l'articulació
dels serveis socials i l'atenció a la dependència; l'ampliació del
nivell i la qualitat dels serveis de salut i d'ensenyament; i el
desplegament del cos de mossos d'esquadra.

L'evolució de la despesa departamental es pot subdividir en dos
períodes: en termes generals, en el primer període, des del 2003
fins al 2010, creix, i; en el segon període decreix els exercicis 2011,
2012 i 2013 (amb motiu de la consolidació fiscal, per tal de reduir el
dèficit) i té un lleuger increment l'any 2014.

En el primer període la despesa departamental gairebé es duplica:
passa de 14.232 milions d'euros l'any 2003 a 27.421 milions d'euros
l'any 2010. El 85% de l'increment correspon a la despesa corrent.

En aquest període gairebé un terç de l'increment es produeix en
l'àmbit del Departament de Salut: un 17 %, en l’àmbit del
Ensenyament, i un 12 %, en el de Benestar Social i Família.

En l'àmbit de Salut els motius principals del creixement de la
despesa són l’equiparació salarial del personal dels centres de salut
concertats i l'increment de l'activitat concertada per l'obertura de
nous centres que donen cobertura a l'increment de la població que
té lloc en aquest període.

En l'àmbit d'Ensenyament, cal tenir present que durant aquests
anys té lloc un notable increment de la població en edat escolar, que
s’acompanya amb un augment del personal docent. També
s'implanta la sisena hora i es redueix la jornada lectiva del personal
docent mantenint la dedicació. En aquest període entra en vigor la
gratuïtat del segon cicle d'educació infantil, que té un impacte
important en la despesa dels concerts educatius; i que també es veu
afectada per l'equiparació de les retribucions dels docents dels
centres públics i concertats.
502
Monografies. 20 2016

En l'àmbit de les polítiques socials, té un gran impacte l'augment de
prestacions econòmiques d'atenció a la dependència, que
s'intensifica a partir del 2008, amb el desplegament de la LAPAD i
les prestacions universals a famílies per fills a càrrec.

En aquest primer període també són significatius els increments de
despesa en l'àmbit d'Empresa i Ocupació, Universitats i Recerca, i
Interior. En el primer cas per l'augment dels recursos provinents de
l'Estat destinats a polítiques actives d'ocupació, l'augment de la
renda mínima d’inserció i la intensificació de les línies de préstec de
foment empresarial. En l'àmbit d'Universitats i Recerca, es millora
el finançament de les universitats i també la política de beques i
centres de recerca. I finalment, en l'àmbit d'Interior, el principal
motiu és el desplegament del cos de mossos d'esquadra, i la despesa
corrent associada.

Pel que fa a la inversió, l'any 2009 els recursos destinats a inversió
arriben al màxim en volum (5.924 M€) i en pes sobre el PIB (2,93
%).

El segon període s'inicia l'any 2011. En un context de caiguda
d'ingressos persistent i de necessitat de complir amb la normativa
d'estabilitat pressupostària i de garantir la sostenibilitat de les
finances públiques a llarg termini, s'inicia un procés de
consolidació fiscal.

En el marc de la caiguda d'ingressos, l'acumulació de deute (que
s'intensifica a partir del 2010) fa que la despesa per pagament
d'interessos creixi de manera substancial: del 2003 al 2014 passa
del 3% del total de despesa al 7,7% el 2014 (de 451 milions el 2003
a 1.918 milions el 2014). Això obliga a reduir la resta de despeses
més del que disminueixen els ingressos.

Les mesures de consolidació fiscal adoptades en l'àmbit de les
despeses pretenen obtenir guanys d'eficàcia i eficiència,
reprogramar inversions en curs i ajornar noves inversions. A més
amb l’objectiu de minimitzar l’afectació possible en la prestació dels
serveis, s'opta, entre altres mesures, per ajustar la retribució dels
treballadors i preservar al màxim els llocs de treball.

A partir del 2012 també es demana un esforç addicional als usuaris
dels serveis públics; amb la creació de taxes, noves i l'increment de
les taxes com ara les universitàries o el cànon de l'aigua. En aquest
exercici el Govern de l'Estat també aprova mesures per ajustar la
despesa de les comunitats autònomes, com la supressió de la paga
extra dels treballadors públics; o mesures específiques quant a
salut, ensenyament i la Llei de la dependència. Part de les mesures
503
Monografies. 20 2016
adoptades durant l'any 2012 tenen recurrència en l'exercici 2013,
fet que permet continuar reduint la despesa sense prendre mesures
addicionals significatives.

Durant el període de consolidació fiscal; la despesa passa de 27.421
milions d’euros el 31 de desembre del 2010 a 21.977 milions l'any
2014l la qual cosa representa una reducció del 19,9%.

En aquest segon període, els àmbits que redueixen la despesa amb
més intensitat són Economia (sense Universitats ni Recerca);
Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural;
Governació i Relacions Institucionals; Presidència; Empresa i
Ocupació; i Cultura.

Els departaments que redueixen menys la despesa en termes
relatius són Justícia; Interior; Salut; Benestar Social i Família; i
Ensenyament. El procés de consolidació prioritza les despeses
socials i les dels serveis bàsics de l'estat del benestar, de manera
que aquestes augmenten el seu pes en la despesa total.

Algunes despeses s’incrementen durant la consolidació fiscal, la
qual cosa minora l'impacte de la resta de mesures. Aquest és el cas,
per exemple, de les transferències a les entitats del Departament de
Territori i Sostenibilitat per les obligacions derivades de les
inversions ja fetes i finançades amb finançaments estructurats, i de
l'augment dels pagaments per drets de superfície en l'àmbit de
Justícia, bàsicament de la Ciutat de la Justícia.

Durant els exercicis 2011, 2012, 2013 i 2014 també es redueixen
intensament els ingressos finalistes de l’Estat i de la Unió Europea.
Tot i que les dades no són exhaustives (per exemple, perquè hi ha
transferències directes a les entitats que no queden recollides en
aquesta publicació) la caiguda de transferències finalistes
procedents de l’Estat és de 587 milions d’euros i la caiguda dels
fons de la UE és de 127 milions. En conjunt, aquests 714 milions
d’euros expliquen un 13% de la reducció de despeses que es va
produir entre el 2010 i el 2014.

Les empreses públiques i entitats del sector públic han tingut una
contribució neta al procés de consolidació que els ha permès
millorar el seu resultat en 835 milions d’euros en termes del
sistema europeu de comptes. Això s'explica, en bona part, per
l'aturada de l'activitat inversora d'aquestes entitats, però també per
les mesures de racionalització i simplificació del sector públic que
s’han dut a terme.
504
Monografies. 20 2016

Pel que fa a les inversions, després d'un període de fort creixement
(tant de la inversió; pressupostària com de l’extrapressupostària) i
d'acumulació d'un estoc de capital públic important, la inversió es
mostra com una de les primeres variables que reacciona davant de
la caiguda dels ingressos de la Generalitat, tant és així que el volum
d'inversió del conjunt del sector públic (inclosa la inversió feta en el
marc de la col·laboració públicoprivada) passa de 5.924 milions
d’euros anuals l'any 2009 a 1.071 milions l'any 2014. Aquesta
reducció, de 4.853 milions, situa la inversió per sota del nivell del
2003.

Un percentatge de la inversió del període 2003-2014 s'ha fet amb
sistemes de finançament diferit que comporten importants
compromisos de despesa en els pressupostos futurs. Des de l'any
2011, en el marc de la consolidació fiscal; s'han dut a terme una
sèrie d'actuacions en aquests sistemes de finançament estructurats,
amb un doble objectiu: reduir el volum global dels compromisos
que comporten aquests sistemes en els exercicis futurs i alleujar-ne
l’impacte en el temps, de manera que no es concentri en uns
exercicis determinats. Globalment, aquestes mesures han permès
reduir els compromisos pluriennals en uns 6.705 milions d'euros.
En definitiva, el període de consolidació fiscal s'ha caracteritzat per
l’adaptació de les despeses al nou escenari de caiguda substancial dels
ingressos. Però aquesta adaptació de les despeses als objectius de
dèficit, s'ha hagut de fer en un context en què creixien notablement;
partides com ara la d’ interessos del deute i la de pagaments per
inversions fetes en el passat. Una part de les mesures d'ajust correspon
a la reducció de la retribució dels treballadors públics, que, tanmateix,
ha permès preservar llocs de treball i mantenir la qualitat dels serveis
públics. També s’han aplicat mesures d’eficiència en la resta de
despeses corrents. Un altre conjunt important de mesures el
constitueixen la frenada del ritme d'inversió, tant pressupostària com
extrapressupostària, i la revisió dels compromisos pluriennals derivats
de les inversions.
505
Monografies. 20 2016