SALUT A CASA programa AD ICS valoració integral

Valoració Integral
Full de
Monitoratge
Valoració
integral
Escales de Valoració
q
q
Ÿ Full de Monitoratge
Ÿ Escales de Valoració
Institut Català
de la Salut
Institut Català
de la Salut
1
© 2002, Barcelona
1a. Revisió: Barcelona, febrer del 2004-04-21
Queda rigorosament prohibida, sense l’autorització per escrit del titular del Copyright, sota les sancions establertes
a les lleis, la reproducció parcial o total d’aquesta obra per qualsevol mitjà o procediment, incloent-hi la
reprografia i el tractament informaàtic, així com la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec públic
2
AU TO RS
Cegri Lombardo, Francisco- Coordinador del grup de treball
Aranzana Martínez, Antonio –Director metge de l’EAP Montcada i Reixac -SAP. Sant Andreu
Borras Gallart, Enriqueta –Infermera adjunta del CAP. Sanllehy -SAP. Gràcia-Horta-Guinardó
Carrés Esteve, Lourdes –Infermera de l’EAP Sant Martí-J -SAP. Sant Martí
Cegri Lombardo, Francisco – Infermer adjunt de l’EAP Via Barcino -SAP. Sant Andreu
Figueriras Novelle, Lupe- Cap d’Infermeria- SAP. Nou Barris
Garolera Bruguera, Dolors-Cap de l’Unitat d’atenció domiciliària geriàtrica- CAP Manso-SAP Eixample
Gibert Llorach, Elvira –Infermera adjunta de l’EAP Gòtic-1C -SAP. Ciutat Vella
Guerrero Gancedo, Mila –Infermera de l’EAP. Raval Sud 1D -SAP. Ciutat Vella
Llatas Sánchez, Agnès – Directora de la SAP. Sant Andreu
Manito Lorite, Isabel –Cap d’infermeria -SAP. Eixample
Muniente Pérez de Tudela, Glòria – Treballadora social de lEAP Roquetes -SAP. Nou Barris
Nuñez Juarez, Esther-CAP d’Infermeria - SAP. Sants Montjuïc-Les Corts-Sarrià-Sant Gervasi
Ondiviela Cariteu, Angels –Cap d’infermeria -SAP. Ciutat Vella
Oriach Alonso, Mª Rosa- Cap d’Infermeria -SAP. Gràcia-Horta-Guinardó
Pujol Ribó, Angels – Infermera del CAP. Montnegre - SAP. Sants Montjuïc-Les Corts-Sarrià-Sant Gervasi
Salvador Torregrosa,Ana-Cap d’Infermeria- SAP. Sant Martí
Segura Noguera, Josep Maria –Director metge del CAP Dr. Lluís Sayè- SAP. Ciutat Vella
Solé Brichs, Claustre –Infermera adjunta de l’EAP El Carmel - SAP. Gràcia-Horta-Guinardó
Tost Mora, Jordi –Infermer adjunt de l’EAP Passeig Sant Joan- SAP. Eixample
Viladot Aguayo, Anna –Cap d’infermeria -SAP. Sant Andreu
3
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ............................................................................................................................ 5
1.1 Criteris d’inclusió.
1.2 Origen de la demanda.
1.3 Motiu d’alta.
2. VALORACIÓ DEL CUIDADOR................................................................................................... 9
2.1 Escala de sobrecàrrega del cuidador de Zarit.
3. RECURSOS................................................................................................................................11
3.1 Sociosanitaris.
3.2 Socials.
3.3 Ajuts tècnics.
4. VALORACIÓ INTEGRAL AL PACIENT.....................................................................................13
4.1 Valoració mèdica.
4.2 Valoració d’infermeria.
4.3 Valoració social.
5. VALORACIÓ FUNCIONAL.........................................................................................................18
5.1 Valoració de les activitats de la vida diària bàsiques: Escala de Barthel.
5.2 Valoració de les activitats instrumentals de la vida diària: Escala de Lawton i Brody.
6. VALORACIÓ MENTAL.............................................................................................................. 22
6.1 Test cognitiu de Pfeiffer.
6.2 Miniexamen cognoscitiu (MEC) de Lobo.
6.3 Escala d’ansietat i depressió de Goldberg.
6.4 Escala geriàtrica de depressió de Yesavage-5.
7. VALORACIÓ DE L’EQUILIBRI I CAIGUDA.............................................................................. 28
7.1 Time up and go.
7.2 Test de Tinetti.
8. VALORACIÓ DE NAFRES PER PRESSIÓ.............................................................................. 32
8.1 Valoració del risc de nafres per pressió: Escala de Braden.
9. VALORACIÓ DELS FÀRMACS................................................................................................ 34
9.1 Polimedicació: = 5 fàrmacs contínuament.
9.2 Psicofàrmacs.
10. VALORACIÓ DEL DOLOR........................................................................................................ 35
10.1. Escala visual analògica.
11. VALORACIÓ RISCOS A LA LLAR............................................................................................ 36
12. VACUNACIONS......................................................................................................................... 37
12.1 Immunització del tètanus-diftèria.
12.2 Immunització de la grip.
12.3 Immunització del pneumococ.
13. CRIBRATGES............................................................................................................................ 38
13.1 Risc social.
10.1.1. Indicadors de risc social.
13.2 Nutricional.
13.2.1 Test d’iniciativa nutricional.
13.3 Sensorial.
13.3.1 Alteració auditiva.
13.3.1.1. Test del xiuxiueig.
13.3.2 Alteració visual.
13.3.2.1. Escala de Jaeger.
13.4 Hàbit tabàquic
13.5 Consum d’alcohol.
13.6 Hipertensió arterial.
13.7 Diabetis Mellitus.
13.8 Hipercolesterolèmia.
13.9 Incontinència.
14. CONSELLS PREVENTIUS........................................................................................................ 48
15. PARTICIPACIÓ D’ALTRES PROFESSIONALS...................................................................... 49
16. REGISTRES DE CONTINUÏTAT ASSISTENCIAL................................................................... 50
17. BIBLIOGRAFIA......................................................................................................................... 51
ANNEXOS.............................................................................................................................................. 53
1. Full de monitoratge de les activitats del programa Salut a Casa.
2. Full de registre de la puntuació de l’escales de valoració.
3. Full de continuïtat assistencial.
4
1. INTRODUCCIÓ.
L’atenció als usuaris en el seu domicili és una de les principals activitats de l’atenció primària de salut,
va dirigida a les persones que independentment de seva edat, tenen un alt grau de discapacitat per
malalties cròniques, degeneratives o invalidants i no poden desplaçar-se al Centre d’Atenció Primària.
L'atenció domiciliària és el conjunt d’activitats de caire biopsicosocial i d’àmbit comunitari que es
realitza al domicili de la persona. La finalitat és, detectar, valorar, donar suport i fer el seguiment dels
problemes de salut i socials de l’individu i de la seva família, potenciant-ne l’autonomia i millorant -ne la
qualitat de vida.
Per organitzar i potenciar l’atenció domiciliària optimitzant els recursos, en l’Àmbit de l’Atenció Primària
de Barcelona es va posar en marxa el Programa de Salut a Casa.
El Programa Salut a Casa possibilita realitzar en el domicili activitats tant assistencials com de
promoció de la salut, prevenció, i rehabilitadores. Contempla no solament la col·laboració
interdisciplinària de tots els professionals de l’equip d’atenció primària i de l’atenció especialitzada, sinó
també la coordinació amb els hospitals i centres sociosanitaris afavorint l’atenció integral de l’individu
alhora que també la continuïtat assistencial.
La valoració integral de les persones incloses en el Programa Salut a Casa, és la base de la
planificació de cures. És una metodologia diagnostica, que té en compte les diferents dimensions de
l'individu: biològica, psicològica i social; així com també la seva independència funcional i el context
familiar.
La valoració integral, inclou entre altres, dades sociodemogràfiques, valoració funcional, estat cognitiu,
benestar psíquic, risc social, dolor, nafres, caigudes, sobrecàrrega del cuidador... Permet fer un
diagnòstic més precís i conèixer les situacions de risc dels usuaris atesos, dissenyant les estratègies
més adequades per poder-les abordar, millorar la seva qualitat de vida i també optimitzar els recursos
sociosanitaris existents.
El document que presentem, és la guia per a l’aplicació sistemàtica d’aquest instrument de valoració
integral, fruit del treball d’un grup de professionals (metges/esses, infermeres/ers i treballadores/ors
socials) de l’atenció primària de l'Àmbit de Barcelona ciutat.
Les escales utilitzades són breus i d’ús senzill; compatibles amb els temps de visita diària a domicili,
validades i capaces de detectar les diferents dimensions de cada problema potencialment tractable.
5
1.1. Criteris d’inclusió.
S’inclouren en el programa Salut a Casa a totes les persones que per motius de salut, condició física o
situació social necessitin d’atenció sociosanitària de forma temporal o permanent i no puguin desplaçarse al centre de salut.
Els pacients es classificaran en sis grups diana:
1.
Pacients amb patologia crònica: Persones afectades de processos crònics, neurològics,
respiratoris, reumatològics o d’altres.
2.
Malalts terminals: Malalts en fase terminal per neoplàsies, SIDA o geriàtrics.
Definim pacient terminal quan s’evidencia la manca de resposta a tractaments específics i per tan
el malalt evoluciona cap a la mort en un curt període de temps, < 6 mesos (± 3 mesos).
3.
Deteriorament cognitiu: Persones amb l’estat cognitiu deteriorat de forma permanent.
4.
Usuari grup de risc: Persones que per les seves característiques físiques o de l’entorn (aïllament
social, edat avançada, dèficit d’autonomia, barreres arquitectòniques o d’altres) s’incloguin dintre
de programes de promoció i prevenció de salut i no puguin desplaçar-se al centre de salut.
5.
Pacient transitori = 1 mes: Persones que necessitin atenció domiciliària durant més d’un mes:
traumatismes, cirurgia, altes hospitalàries amb un grau moderat de dependència que necessiten
cures, tractaments o teràpia de rehabilitació.
6.
Pacient transitori < 1 mes: Persones que necessitin atenció domiciliària durant menys d’un mes:
traumatismes, cirurgia, altes hospitalàries amb un grau moderat de dependència que necessiten
cures, tractaments o teràpia de rehabilitació.
Tot i que no esta recollit en el “Programa Marc d’atenció a domicili” ens interessa reconèixer
aquest grup de població per que són persones susceptibles de necessitar atenció domiciliària en
un curt període de temps.
•
Com es fa?
La demanda d’inclusió al programa Salut a Casa serà valorada per l’equip d’atenció primària
(EAP) qui determinarà si el pacient reuneix criteris per a ser inclòs.
Només es considerarà un únic motiu d’inclusió al programa, en el cas de trobar-se amb
diverses situacions que siguin motiu d’inclusió escollirem el que millor identifiqui la situació
actual del malalt, motiu d’inclusió principal. Junt amb el motiu d’inclusió es registrarà sempre la
data.
El motiu d’inclusió al Programa es modificarà depenent de l’evolució del estat de salut del
malalt o del seu entorn. La última data registrada ens informarà del motiu d’inclusió actual al
Programa.
Els pacients “desplaçats” es classificaran segons el grup diana.
•
A qui?
A totes les persones incloses en el programa Salut a Casa.
•
Quan?
En el moment que es faci la valoració inicial, i quan hi hagi algun canvi.
•
Full de monitoratge:
Es registrarà el número del motiu d’inclusió i la data
6
Exemple: Un pacient que està inclòs en el Programa com usuari grup de risc pot evolucionar i
passar a ser un pacient amb patologia crònica i evolucionar i ser un malalt terminal. Tots aquest
canvis en l’estat de salut del pacient quedaran registrats amb el número del motiu d’inclusió i la
data del canvi.
(especificar el número
del motiu d’inclusió/data)
Motiu d’inclusió:
1. Pacient amb patologia crònica
2. Malalt terminal
3. Deteriorament cognitiu
4. Usuari grup de risc
5. Pacient transitori = 1 mes
6. Pacient transitori < 1 mes
4 (03/11/01)
1 (23/02/02)
2 (02/04/02)
1.2. Origen de la demanda.
La demanda d’inclusió del pacient al programa Salut a Casa pot arribar per qualsevol de les següents
fonts:
1.
Equip: Qualsevol dels professionals sanitaris de l’equip d’atenció primària (EAP).
2.
Família i/o veïns: inclou la família, els amics, els veïns i les persones que es troben al voltant del
pacient.
3.
Hospital:
3.1. Alta UFISS: Són les unitats funcionals interdisciplinàries sanitàries ubicades al hospital (Equip
d’avaluació i suport de l’hospital).
3.2. Alta hospital: L’hospital contacte amb els professionals sanitaris del centre de salut. (No
UFISS)
3.3. Alta Programa Cirurgia curta estada: Pacients inclosos en programes de coordinació
hospital-atenció primària que necessiten cures, tractaments o teràpia de rehabilitació.
4.
Serveis Socials: serveis social d’atenció primària, centre de dia, Caritas i d’altres.
5.
Alta Centre Sociosanitari: pacients ingressats temporalment en el centre Sociosanitari per a
llarga estada, convalescència o cures pal·liatives (PREALT).
6.
Centre Residencial: És un establiment d’acolliment residencial ( per a gent gran) aquell que té per
objecte prestar un servei equivalent al que ofereix la pròpia llar a les persones que lliurement hagin
decidit ingressar-hi. Això pot fer-se de forma permanent o temporal. Forma part dels serveis socials
especialitzats (també poden anar adreçats a persones disminuïdes o altres col·lectius amb
necessitats específiques).
7.
Cerca activa: Activitats desenvolupades per a identificar pacients susceptibles d’inclusió al
programa Salut a Casa. El programa Salut a Casa i el programa integral d’atenció a la Gent Gran
recomanant la cerca activa als major de 75 anys.
8.
Altres: Qualsevol altre no inclòs en els anteriors. (Farmacèutics, agents de salut...)
• Com es fa?
Es registrarà la font que ens sol·licita la inclusió del pacient en el programa Salut a Casa i la
data. L’origen de la demanda es modificarà en funció de les vegades que el pacient s’inclogui
en el Programa.
•
A qui?
A totes les persones incloses en el programa Salut a Casa.
•
Quan?
En el moment que es faci la valoració inicial, i quan hi hagi algun canvi en el motiu d’inclusió.
•
Full de monitoratge:
Es registrarà el número de l’origen de la demanda i la data.
7
1.3. Motiu d’alta.
Els pacients podran causar l’alta al Programa per qualsevol de les següents circumstàncies:
1.
Negativa pacient/família: El pacient i/o la família decideixen que no són necessàries les visites
de l’EAP.
2.
Ingrés Centre Sociosanitari: El pacient ingressa en un centre sociosanitari per un període
superior a 3 mesos.
3.
Canvi domicili: El pacient es trasllada de forma permanent fora de l’àrea geogràfica d’influència
del nostre centre.
4.
Millora d’autonomia: El pacient pot desplaçar-se al centre.
5.
Èxitus.
6.
Altres: especificar qualsevol situació no inclosa en les anteriors.
§
Com es fa?
Es registrarà la circumstància que provoca l’alta del pacient al Programa i la data. Un mateix
pacient pot tenir diversos motius d’alta en funció de si ha estat diverses vegades inclòs dintre
del Programa. La darrera data registrada ens informarà del motiu d’alta últim.
§
A qui?
A totes les persones incloses en el programa Salut a Casa.
§
Quan?
En el moment que es faci l’alta del pacient del Programa.
§
Full de monitoratge:
Es registrarà el número del motiu d’alta i la data.
Exemple: Un pacient pot donar-se d’alta del Programa per la millora d’autonomia del procés de
cirurgia pel que havia estat inclòs, la intervenció del maluc, i més endavant incloure’l al Programa com
a pacient amb un deteriorament cognitiu i ser donat d’alta per l’ingrés de forma permanent en un centre
Sociosanitari. Totes aquestes situacions han de ser registrades amb la data en la que es produeix.
(especificar el número
del motiu d’alta/data)
4 (12/12/01)
Motiu d’alta:
1. Negativa pacient/família
2. Ingrés CSS
3. Canvi domicili
4. Millora d’autonomia
5. Éxitus
6. Altres: (especificar)
2 ( 12/04/02)
8
2. VALORACIÓ DEL CUIDADOR
Definim el cuidador informal com: “ aquella persona que prové del cercle familiar, d’amistat o veïnal que
assumeix les cures de les persones no autònomes que es troben al seu voltant “.
Sovint ens trobem al domicili més d’un cuidador informal cadascun d’ells amb un rol determinat. Caldrà
identificar qui és el cuidador principal, si es possible, a la primera visita i serà la persona de referència
dels professionals sanitaris en la planificació del pla d’intervenció i en la presa de decisions que afectin
al pacient. Si no hi ha cuidador s’especificarà amb la paraula “no” en el lloc del nom del cuidador.
Del cuidador ens interessarà saber els coneixements, les habilitats i l’actitud que té per tenir cura del
pacient. Caldria anotar a l’HCAP del cuidador la seva condició com a tal.
Els professionals han de estar alerta del risc de sobrecàrrega o claudicació del cuidador. Aquesta es
pot valorar a partir de la presència del diagnòstic infermer real o potencial de “cansament en l’exercici
del rol de cuidador”, de la detecció del risc social “família amb dificultats per a assumir la responsabilitat
d’atenció al malalt” i mitjançant l’escala de Zarit.
Sempre facilitarem al cuidador l’accessibilitat al centre i als professionals.
2.1. Escala de Sobrecàrrega del Cuidador de Zarit.
§
Què és?
És un test que avalua la càrrega subjectiva associada al cuidar en els següents aspectes: salut
física i psicològica, àrea econòmica i laboral, relacions socials i relació amb la persona que rep
les cures.
§
Com es fa?
És autoadministrat. En cas de no poder ser realitzat pel propi cuidador serà administrat pel
professional sanitari.
Consta de 22 ítems. Cada ítem es puntua de l’1 (“mai”) al 5 (“gairebé sempre”).
Puntuació:
q
q
q
<46
No sobrecàrrega
46-47 a 55-56 Sobrecàrrega lleu
>56
Sobrecàrrega intensa
§
A qui?
Al cuidador informal identificat com a principal. Excepte als cuidadors de les persones que
viuen en centres residencials.
§
Quan?
Una vegada a l’any o sempre que es sospita el risc de sobrecàrrega o claudicació del cuidador
a través de la valoració (ja sigui mèdica, infermera o social).
§
Full de monitoratge:
Es registrarà la puntuació total i la data d’administració.
9
Escala de sobrecàrrega del Cuidador de Zarit
1.
2.
1= mai, 2= gairebé mai, 3= de vegades, 4= freqüentment, 5= gairebé sempre
Pensa vostè que el seu familiar / pacient sol·licita més ajuda de la que realment necessita?
4.
Pensa vostè que a causa del temps que dedica al seu familiar / pacient ja no té temps
suficient per a vostè mateix?
Se sent estressat/da pel fet d’haver de tenir cura del seu familiar / pacient i haver, a més,
d’atendre altres responsabilitats (ex.: la seva família o la seva feina)?
Se sent avergonyit/da pel comportament del seu familiar / pacient?
5.
Se sent irritat/da quan és a prop del seu familiar / pacient?
6.
7.
Creu que la situació actual afecta la seva relació amb els seus amics o altres membres de la seva família
d’una forma negativa?
Té por del futur que li espera al seu familiar / pacient?
8.
Sent que el seu familiar / pacient depèn de vostè?
9.
Se sent esgotat/da quan ha d’estar al costat del seu familiar / pacient?
3.
10. Sent vostè que la seva salut s’ha vist afectada pel fet d’haver de tenir cura del seu familiar / pacient?
11. Sent vostè que no té la vida privada que desitjaria a causa del seu familiar / pacient?
12. Sent que la seva vida social s’ha vist afectada negativament pel fet d’haver de tenir cura del seu familiar/
pacient?
13. (Només si l’entrevistat/da viu amb el pacient) Se sent incòmode/a quan convida amics
a casa, a causa del seu familiar / pacient?
14. Creu que el seu familiar / pacient espera que vostè en tingui cura com si fos l’única persona amb qui
pogués comptar?
15. Creu vostè que no disposa de diners suficients per tenir cura del seu familiar / pacient, a més de la resta
de despeses que té?
16. Sent que no serà capaç de tenir cura del seu familiar / pacient durant gaire temps més?
17. Sent que ha perdut el control sobre la seva vida des que es va manifestar la malaltia del seu familiar /
pacient?
18. Desitjaria poder encarregar la cura del seu familiar / pacient a una altra persona?
19. Se sent insegur/a respecte a allò que ha de fer amb el seu familiar / pacient?
20. Sent que hauria de fer més del que fa pel seu familiar / pacient?
21. Creu que podria tenir més cura de la que té amb el seu familiar / pacient?
22. En general, se sent molt sobrecarregat/da pel fet d’haver de tenir cura del seu familiar / pacient?
10
3. RECURSOS
Aquesta és la relació del conjunt de recursos sociosanitaris i socials que més habitualment poden ser
emprats en l’atenció a les persones incloses en el programa Salut a Casa.
3.1. Sociosanitaris:
Centre Sociosanitari: institució pública o concertada on s'ofereixen serveis sociosanitaris en règim
d'internament: mitja estada i llarga durada , o diürn: serveis d'atenció de dia.
Mitja estada:
Convalescència: són serveis d'internament destinats a persones amb malalties que es trobin en fase de
recuperació d'un procés agut i amb pèrdua d'autonomia potencialment recuperable.
Cures pal·liatives: són serveis d’internament destinats a pacients amb una malaltia en situació
avançada o terminal.
Llarga durada:
Llarga estada: són serveis d’internament destinats a l'atenció continuada de persones amb malalties o
processos crònics i diferents nivells de dependència, amb diferents graus de complexitat clínica que no
poden ser atesos en el seu domicili. Actualment es preveuen unitats específiques com ara les de
Psicogeriatria, per a pacients afectats de trastorns cognitius i de conducta. L'ingrés o bé l'ingrés
temporal (per descans familiar) són les dues formes previstes d'estada.
Serveis d'atenció de dia (Hospital de Dia): presten assistència a persones grans malaltes, malalts
crònics o malalts terminals que requereixen mesures integrals de suport, rehabilitació, tractament o
diagnòstic i seguiment especialitzat en règim diürn.
PADES (Programa d’atenció domiciliària equip de suport): és un equip especialitzat multidisciplinar, de
suport a l´atenció pr imària, amb l´objectiu de donar atenció a les persones grans malaltes, els malalts
crònics i els malalts terminals, en situacions de més complexitat.
3.2. Socials:
Ajut a Domicili: són els serveis d’atenció social domiciliària que es realitzen en el propi domicili de les
persones o famílies que ho precisen ( gent gran, famílies multiproblemàtiques, persones amb
disminució, malaltia mental o d'altres tipus de malaltia o problemàtica que dificulta la seva autonomia ).
Treballadora familiar: és el professional que s'ocupa de l’atenció personal en el domicili: suport a la
higiene personal, tasques domèstiques com fer la compra i el menjar, tasques d'acompanyament i
gestions.
Auxiliar de la llar: és la persona que s'ocupa de les tasques de neteja del domicili.
Àpats a domicili: servei de cuina i distribució del menjar al domicili.
Bugaderia: servei de rentat i planxat de roba.
Teleassistència: servei que consisteix en instal·lar un aparell que connecta la línia telefònica amb una
central de senyals d'emergència.
Prestacions econòmiques: fan referència al dret de percebre algun tipus de pensió o ajut econòmic
previst per la legislació vigent.
11
Centre de dia: Segons l'Ordre de 19 de març de 1993( Dpt. de Benestar Social): és un establiment
d'acolliment diürn (per a gent gran), amb una estructura funcional compensatòria de la llar i una
alternativa a l'internament, amb una funció socioassistèncial. Ofereix serveis i activitats diverses. Forma
part dels serveis socials especialitzats (també poden anar adreçats a persones disminuïdes o altres
col·lectius amb necessitats específiques).
Centre residencial: Segons el Decret 145/1990, de 3 de maig (Dpt. de Benestar Social): és un
establiment d'acolliment residencial (per a gent gran) aquell que té per objecte prestar un servei
equivalent al que ofereix la pròpia llar a les persones que lliurement hagin decidit ingressar-hi. Això pot
fer-se de forma permanent o temporal. Forma part dels serveis socials especialitzats (també poden
anar adreçats a persones disminuïdes o altres col·lectius amb necessitats específiques).
Grups d'Ajuda Mútua (GAM): és un conjunt de persones afectades per un mateix problema o situació
que es reuneixen de forma voluntària per millorar aquest problema o situació, amb l'objectiu de donarse suport i informació.
Voluntariat: persones que s’ofereixen lliurement i donen part del seu temps, de forma altruista, i que
poden formar part d'alguna organització social, associació o entitat sense afany de lucre, dedicades a
l'atenció de gent gran, de persones malaltes o amb algun tipus de disminució, infància o altres.
Altres: especificar en cada cas el recurs que no quedi contemplat en els anteriors apartats.
3.3. Ajuts tècnics:
Són aparells, dispositius o utensilis productes de la tecnologia, dissenyats i creats prèviament per suplir
o complementar limitacions funcionals, psicològiques o intel·lectuals.
§
A qui?
A les persones incloses en el programa Salut a Casa quan ja gaudeixen d’algun recurs abans
de la inclusió en el Programa i quan es sol·licita un nou recurs.
§
Quan?
A l’inici de la intervenció i cada vegada que es produeixin canvis.
§
Full de monitoratge:
Es registrarà el recurs amb la data i la situació específica: (1) en tràmit, (2) l’utilitza, (3)
insuficient, (4) s’informa i (5) no vol.
12
4. VALORACIÓ INTEGRAL DEL PACIENT.
La valoració integral ha d’incloure la valoració mèdica, la valoració d’infermeria, la valoració social, la
avaluació funcional i instrumental i la avaluació de l’estat mental, a més de valorar la família, el
cuidador i l’entorn.
Les activitats que s’hauran de fer en la valoració mèdica són l’anamnesi i l’exploració física, la
infermeria farà la valoració de necessitats bàsiques i el treballador social la valoració dels factors
psicosocials que influeixen en l’estat de salut del pacient. La resta d’activitats descrites (escales,
cribatges, consells preventives,...) poden ser fetes per qualsevol professional de l’EAP. Una vegada
feta la valoració s’identificaran els problemes o diagnòstics que seran el punt de partida del pla de
intervenció.
Els pacients inclosos al programa Salut a Casa pel criteri de malaltia terminal tenen característiques
diferencials. No sempre serà necessari efectuar tots els tests ni els cribatges proposats al llarg
d’aquests fulls (tret dels casos que aquestes eines puguin servir per avaluar efectes secundaris a
medicacions) ja que l’objectiu principal en aquests malalts és aconseguir un bon control de tots els
símptomes que puguin alterar el seu benestar.
4.1. Valoració mèdica.
4.1.1. Exploració física
§
Què és?
És el conjunt d’actuacions que permeten valorar l’estat de salut del pacient i l’elaboració del pla
d’intervenció.
§
Com es fa?
Es farà l’exploració física de forma sistemàtica, completa i orientada a la detecció de les
síndromes geriàtriques o a la patología o factors que el poden influir o desenvolupar.
§
A qui?
A totes les persones incloses en el programa Salut a Casa.
§
Quan?
Es realitza en la primera visita del metge i sempre que hi hagi un canvi important en l’estat de
salut de la persona.
§
Full de monitoratge:
Es registrarà si l’exploració física esta feta amb el número 1 i 2 si no.
13
Aspectes rellevants a l’exploració física de les persones grans.
1. Constants:
•
TA en decúbit i bipedestació
•
Freqüència cardíaca
•
Freqüència respiratòria
•
Pes i talla
•
Temperatura axil·lar
2.
Pell:
• Buscar lesions dèrmiques
• Nafres per pressió o de tipus vascular
• Carcinomes
3.
Cap i coll:
• Palpar les artèries temporals
• Cavitat oral (estat de la pròtesi i ajustament, absència de peces, estat de la mucosa...)
• Agudesa visual i visió perifèrica. Cataractes. Fons d’ull
• Agudesa auditiva, estat dels CAE
• Palpar tiroides
• Auscultar bufos caròtides
• Mobilització de la columna cervical
4.
Tòrax:
• Patró respiratori
• Capacitat per tossir i expandir la caixa toràcica
• Auscultació cardíaca
• Anàlisi de les mamelles a les dones
5.
Abdomen:
• Descartar masses, megàlies i hèrnies
• Tacte rectal
• Exploració ginecològica
6.
Sistema Nerviós:
•
Funció motora
•
Marxa i equilibri
•
Sensibilitat
•
Coordinació de moviments
•
Tremolor
7.
Sistema vascular perifèric:
•
Polsos
•
Varius
8.
Exploració músculo-esquelètic
•
Deformitats
•
Limitacions de mobilitat
•
Atrofies
•
Inflamacions
14
4.2. Valoració d’infermeria.
4.2.1. Procés d’atenció d’infermeria (PAI)
Full de Valoració d’Infermeria (Doc. HCAP- OSDAP 36.841)
§
Què és?
És un sistema de planificació de les cures d’infermeria compost de cinc etapes: valoració,
diagnòstic, planificació, execució i evaluació.
§
Com es fa?
Inclou una recollida de dades necessària per al diagnòstic i la planificació de cures. Incorpora
dades objectives i subjectives que permeten identificar el problema i la seva causa.
Un cop acabada la valoració de les necessitats bàsiques del pacient es fa l’anàlisi de les dades
per identificar la existència o no de diagnòstic d’infermeria o de problema de col·laboració i a
partir d’aqui poder planificar les activitats i fer la seva posterior avaluació.
Es considerarà l’existència del PAI sempre que hi hagi una planificació d'activitats i seguiment
en la HCAP.
§
A qui?
A totes les persones incloses en el programa Salut a Casa. En els pacients transitoris la
infermera decidirà la pertinença o no de realitzar la valoració.
§
Quan?
Es realitza en la primera visita d'infermeria i sempre que hi hagi un canvi important en l'estat de
salut de la persona que modifiqui el pla de cures.
§
Full de monitoratge:
Es registrarà amb el número 1 si s’ha fet i si no 2.
Necessitats bàsiques (V. Henderson)
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
Respirar
Menjar i beure
Eliminar
Moure’s i mantenir una bona postura
Dormir i descansar
Vestir-se i desvestir-se
Mantenir temperatura corporal
Mantenir la higiene i protegir la pell
Evitar perills
Comunicar-se
Creences i valors
Ocupar-se de la pròpia realització
Oci
Aprendre
15
4.3. Valoració social.
És un procés que implica l'estudi, el coneixement i l'anàlisi d'una situació social determinada (personal,
familiar, de les relacions familiars i de suport, laboral, econòmica, d'habitatge, de l'entorn social, ...), en
la qual es troba una persona o família.
La valoració social és la base de la intervenció social, és complexa, i requereix de metodologia i
tècniques adequades i és específica del Treball Social.
Escala de valoració social en l’ancià:
§
Què és?
És una escala dissenyada i validada per la Gerència d'Atenció Primària de Gijón que ens
facilita mesurar la valoració social de l'ancià.
§
Com es fa?
Consisteix en 5 ítems: situació familiar, econòmica, habitatge, relacions socials, i suport social,
amb 5 possibles categories cadascun. La categoria 1 és absència de problemàtica o risc i la
categoria 5 és màxim risc.
Puntuació:
q
q
q
< 10 punts No risc social
10-14 punts Risc social
> 15 punts Problemàtica social
§
A qui?
La valoració social caldrà fer-la sempre que s'hagi detectat risc social per part de l´EAP, per
demanda directa del pacient/família o del seu entorn immediat, o per coordinació amb d'altres
serveis o professionals, i també a criteri del professional.
§
Quan?
En el moment que es faci la valoració inicial, i quan hi hagi indicis d’algun canvi i a criteri del
professional. Excepte a les persones que viuen en centres residencials.
§
Full de monitoratge:
Es registrarà si la valoració social està feta amb el número 1 i la puntuació total de la “escala de
valoración social en l'anciano” . I 2 si la valoració social no està feta.
16
Escala de valoració social en l’ancià (García, J. V. et al.)
A. Situació familiar
1. Viu amb família sense dependència fisicopsíquica
2. Viu amb cònjuge d’edat similar
3. Viu amb família i/o cònjuge i presenta algun grau de dependència
4. Viu sol i té fills a prop
5. Viu sol i no té fills o viuen lluny
1
2
3
4
5
B. Situació econòmica
1. Més d’1,5 vegades el salari mínim
2. Des d’1,5 vegades el salari mínim fins al salari mínim exclusivament
3. Des del salari mínim fins a pensió mínima contributiva
4. LISMI-FAS-pensió no contributiva
5. Sense ingressos o inferiors als de l’apartat anterior
1
2
3
4
5
C. Habitatge
1. Adequat a les necessitats
2. Barreres arquitectòniques a l’habitatge o portal de la casa (esglaons, portes estretes, banys...)
3. Humitats, mala higiene, equipament inadequat (sense bany complet, aigua calenta, calefacció)
4. Absència d’ascensor, telèfon
5. Habitatge inadequat (barraques, habitatge declarat en ruïna, absència d’equipaments mínims)
1
2
3
4
5
D. Relacions socials
1. Relacions socials
2. Relació social sol amb família i veïns
3. Relació social sol amb família o veïns
4. No surt del domicili, rep visites
5. No surt i no rep visites
1
2
3
4
5
E. Suport de la xarxa social
1.
2.
3.
4.
5.
1
2
3
4
5
Amb suport de la família o dels veïns
Voluntariat social, ajuda domiciliària
No té suport
Pendent d’ingrés en una residència geriàtrica
Precisa atencions permanents
17
5. VALORACIÓ FUNCIONAL.
El seu objectiu és avaluar les funcions físiques de la persona per tal de determinar la seva capacitat de
viure de manera independent.
5.1. Escala de Barthel:
§
Què és?
Escala que valora el nivell d’autonomia del pacient respecte a la realització d’algunes activitats
de la vida diària bàsiques ( AVDB). La dependència en les AVDB pot compometre la vida si no
es proporciona el correcte suport.
Mesura 10 activitats: menjar, bany, higiene personal, vestir-se, continència urinària, continència
fecal, utilització de l’WC, transferència llit –cadira, caminar (o utilitzar la cadira de rodes) i pujar i
baixar escales.
§
Com es fa?
A les activitats es donen diferents valors (0, 5, 10, 15). La puntuació total oscil·la de 0 (totalment
dependent) a 100 (completament independent) i entre 0 i 90 si fan servir cadira de rodes.
Puntuació:
q
q
q
q
q
< 20
Dependència total
De 20 a 35 Dependència severa
De 40 a 55 Dependència moderada
= 60
Dependència lleugera
100
Autònom
Una vegada obtinguda la puntuació és important veure on està la dependència per fer les
intervencions adients. L’escala de Barthel aporta informació tant a partir de puntuació global
com de cadascuna de les puntuacions parcials per a cada activitat. Això ajuda a conèixer millor
quines són les diferencies específiques de la persona i facilita la valoració de la seva evolució
temporal.
§
A Qui?
A les persones incloses en el programa Salut a Casa.
§
Quan?
En el moment que es faci la valoració inicial, anualment i quan hi hagi indicis d’algun canvi.
§
Full de monitoratge:
Es registrarà la puntuació total.
18
Valoració de les activitats de la vida diària bàsiques (AVDB): Escala de Barthel
Menjar
Independent: capaç d’utilizar qualsevol instrument necessari, capaç d’esmicolar el menjar, estendre la mantega, usar
condiments, etc., per ell mateix. Menja en un temps raonable. El menjar, el pot cuinar i servir una altra persona.
Necessita ajuda: per tallar la carn o el pa, estendre la mantega, etc., però és capaç de menjar sol.
Dependent: necessita que algú l’alimenti.
Rentar-se (banyar-se)
Independent: capaç de rentar-se sencer, pot ser utilitzant la dutxa, la banyera o estant-se dret i aplicant l’esponja per tot
el cos. Inclou entrar i sortir del bany. Pot fer-ho tot sense la necessitat que hi sigui algú present.
Dependent: necessita alguna ajuda o supervisió.
Vestir-se
Independent: capaç de posar-se i treure’s la roba, cordar-se les sabates i els botons i col·locar-se altres complements
que necessiti (per exemple, el braguer, la cotilla, etc.) sense ajuda.
Necessita ajuda: però du a terme sol, almenys, la meitat de tasques en un temps raonable.
Dependent.
Arreglar-se
Independent: realitza totes les activitats personals sense cap ajuda. Inclou rentar-se la cara i les mans, pentinar -se,
maquillar-se, afaitar-se i rentar-se les dents. Els complements necessaris per fer-ho, els pot proveir algú altre.
Dependent: necessita alguna ajuda.
Deposició
Continent: Cap episodi d’incontinència. Si necessita algun enema o supositori, és capaç d’adminisirar-se’ls ell mateix.
Accident ocasional: menys d’una vegada per setmana o necessita ajuda per posar-se enemes o supositoris.
Incontinent: inclou que algú altre li administri enemes o supositoris.
Micció (valorar la situació durant la setmana anterior)
Continent: cap episodi d’incontinència (sec dia i nit). Capaç d’usar qualsevol dispositiu. En pacient sondat, inclou poder
canviar la bossa sol.
Accident ocasional: màxim un en 24 hores, inclou la necessitat d’ajuda en la manipulació de sondes o dispositius.
Incontinent: inclou pacients amb sonda incapaços d’apanyar-se.
Anar al lavabo
Independent: hi entra i en surt sol. Capaç de posar -se i treure’s la roba, netejar-se, prevenir les taques a la roba i estirar
la cadena. Capaç d’asseure’s i aixecar-se de la tassa sense ajuda (pot utilitzar barres per recolzar -se). Si usa orinal,
ampolla, etc.), és capaç d’utilizar-los i buidar-los completament sense ajuda i sense tacar.
Necessita ajuda: capaç d’apanyar-se amb una petita ajuda en l’equilibri, treure’s i posar-se la roba, però pot netejar-se
sol. Encara és capaç d’utilitzar el lavabo.
Dependent: incapaç d’apanyar-se sense més assistència.
Traslladar-se butaca/llit
Independent: sense ajuda en totes les fases. Si utilitza cadira de rodes, s’apr oxima al llit , frena, desplaça el reposapeus,
tanca la cadira, es col·loca en posició d’assegut en un costat del llit, s’hi posa, s’hi estira i pot tornar a la cadira sense
ajuda.
Mínima ajuda: inclou supervisió verbal o petita ajuda física, tal com la que ofereix una persona no gaire forta o sense
entrenament.
Gran ajuda: capaç d’estar assegut sense ajuda, però necessita molta assistència (persona forta o entrenada) per posarse al llit, sortir-ne o desplaçar-se.
Dependent: necessita grua o que l’aixequin per complet dues persones. Incapaç de quedar-se assegut.
Deambulació
Independent: pot caminar, almenys, 50 m o l’equivalent a casa sense ajuda o supervisió. La velocitat no és important.
Pot usar qualsevol ajuda (bastons, crosses excepte caminador. Si utilitza pròtesis, és capaç de posar -se-la i treure-se-la
sol.
Necessita ajuda: supervisió o petita ajuda física (persona no gaire forta) per caminar 50 m. Inclou instruments o ajudes
per estar-se dret (caminador).
Independent en cadira de rodes en 50 m: ha de ser capaç de desplaçar-se. Travessar portes i girar cantonades sol.
Dependent: si utilitza cadira de rodes, necessita que algú el porti.
Pujar i baixar escales
Independent: capaç de pujar i baixar un pis sense ajuda ni supervisió. Pot utilitzar el suport que necessiti per caminar
(bastó, crosses, etc.) i el passamans.
Necessita ajuda: supervisió física o verbal.
Dependent: incapaç de salvar esglaons. Necessita alçament (ascensor).
19
10
5
0
5
0
10
5
0
5
0
10
5
0
10
5
0
10
5
0
15
10
5
0
15
10
5
0
10
5
0
5.2. Escala de Lawton I Brody :
§
Què és?
Aquesta escala valora la capacitat de realitzar les activitats instrumentals de la vida diària
(AIVD).
Mesura 8 funcions: tenir cura de la casa, rentat de la roba, preparació del menjar, anar a
comprar, ús del telèfon, ús del transport, maneig dels diners, responsable dels medicaments.
La dependència en les AIVD és un indicador de greu risc, especialment per aquelles persones
que viuen soles.
§
Com es fa?
Dóna a cada funció diverses possibilitats de ser realitzada: amb autonomia puntuant 1 punt, o
dependència puntuant 0 punts. Es puntua el que el pacient fa realment i no el que podria fer .
La puntuació total de màxima autonomia és de 8 punts en les dones i de 5 punts en els homes
(s’exclou la preparació del menjar, rentar la roba i tasques domèstiques) i de 0 punts a màxima
dependència.
Puntuació:
DONES
HOMES
q
0-1 Dependència total
q
2-3 Dependència severa
q
4-5 Dependència moderada
q
6-7 Dependència lleugera
q
8
?
0
Dependència total
?
1
Dependència severa
?
2-3 Dependència moderada
?
Autònom
4
?
5
Dependència lleugera
Autònom
Quan les 4 funcions instrumentals de la vida diària: ús del telèfon, ús del transport, capacitat
per controlar la medicació i, sobretot, el maneig dels diners estan alterades es pot sospitar una
alteració cognitiva. En aquest cas es recomana iniciar l’estudi de la valoració cognitiva.
En la puntuació és important veure on està la dependència per fer les intervencions adients.
§
A Qui?
A les persones incloses en el programa de Salut a Casa.
§
Quan?
En el moment que es faci la valoració inicial, anualment i quan hi hagi indicis d’algun canvi.
§
Full de monitoratge:
Es registrarà la puntuació total.
20
Valoració de les activitats instrumentals de la vida diària (AIVD):
Escala de Lawton i Brody.
CAPACITAT PER USAR EL TELÈFON
Utilitza el telèfon per iniciativa pròpia. Busca i marca números.
És capaç de marcar números ben coneguts.
És capaç de contestar el telèfon, però no de marcar.
No usa el telèfon en absolut.
1
1
1
0
ANAR DE COMPRES
Realitza totes les compres necessàries de manera independent.
Realitza independentment petites compres.
Necessita acompanyament per realitzar qualsevol compra.
És totalment incapaç d’anar de compres
1
0
0
0
PREPARACIÓ DEL MENJAR (no entrevistar els homes)
Organitza, prepara i serveix els menjars ella mateixa adequadament.
És capaç de preparar adequadament els menjars , si li proporcionen ingredients.
Escalfa, serveix i prepara menjars, però no manté una dieta adequada.
Necessita que li prepari i que li serveixin el menjar.
1
0
0
0
TENIR CURA DE LA CASA (no entrevistar els homes)
És capaç de tenir cura de la casa per si sola o amb ajuda ocasional.
Realitza les tasques domèstiques lleugeres com ara rentar els plats o fer els llits.
Realitza tasques lleugeres, però no pot mantenir un nivell de neteja adequat.
Necessita ajuda en totes les tasques de la casa.
No participa en cap de les tasques de casa.
1
1
1
1
0
RENTAT DE LA ROBA (no entrevistar els homes)
És capaç de rentar ella sola tota la seva roba.
Renta ella sola petites peces de roba, esbandeix mitjons, etc.
Tot el rentat de la roba, l’ha de realitzar una altra persona.
1
1
0
ÚS DE MITJANS DE TRANSPORT
És capaç de viatjar sol en transport públic o de conduir el seu cotxe.
És capaç d’agafar un taxi, però no utilitza cap altre mitjà de transport.
Pot viatjar en transport públic quan va acompanyat duna altra persona.
Té capacitat per utilitzar taxi o automòbil, però amb l’ajuda d’altres.
No viatja en absolut.
1
1
1
0
0
RESPONSABILITAT RESPECTE A LA SEVA MEDICACIÓ
És capaç i responsable de prendre’s la seva medicació a l’hora i amb dosis correctes.
Pren responsablement la seva medicació, si li preparen anticipadament.
No és capaç de responsabilitzar-se de la seva medicació.
1
0
0
MANEIG DELS SEUS ASSUMPTES ECONÒMICS
Maneja els assumptes financers amb independència. Recull i reconeix els seus ingressos.
Maneja les despeses del dia a dia, però necessita ajuda per anar al banc, grans despeses.
Incapaç de manejar diners.
1
1
0
21
6. VALORACIÓ MENTAL
El seu objectiu és avaluar l’estat cognitiu i afectiu de la persona.
6.1. Test Cognitiu de Pfeiffer (Short Portable Mental Status Questionnaire):
§
Què és?
És un test que valora les següents funcions cognitives: memòria, orientació i la capacitat
d’executar tasques seriades aritmètiques.
§
Com es fa?
Consta de 10 ítems. Aquesta prova utilitza una puntuació per errors comesos i permet un factor
de correcció segons el nivell cultural de la persona examinada. Restar un error si el pacient és
analfabet.
Puntuació:
q
q
q
q
0-2 errors
3-4 errors
5-7 errors
8-10 errors
Normal
Deteriorament cognitiu lleu
Deteriorament cognitiu moderat
Deteriorament cognitiu important
Només és útil com a eina de cribratge, no serveix per a monitoritzar la progressió del
deteriorament cognitiu.
§
A qui?
A les persones incloses en el programa Salut a Casa que per la valoració dels professionals hi
ha sospita deteriorament cognitiu. En el cas d’estar diagnosticat de deteriorament cognitiu i
pacients terminals no és procedent.
§
Quan?
En el moment que es faci la valoració inicial, segons puntuació i quan hi hagi indicis d’algun
canvi.
Si puntúa 0-2 repetir cada 3 anys.
Si puntúa 3-4 pasar MEC immediat. I segons puntuació Pfeiffer/MEC cada 6 mesos/1any.
Si puntúa 5-7 repetir a l’any.
Si puntúa > 7 no cal repetir.
§
Full de monitoratge:
Es registrarà la puntuació total.
Short Portable Mental Status Questionnaire (SPMSQ):
Test cognitu de Pfeiffer
1. Quin dia és avui? (dia, mes i any)
2. Quin dia de la setmana és avui?
3. On som ara?
4. Quin és el seu número de telèfon? (o quina és la seva adreça?)
5. Quants anys té?
6. Quina és la data del seu naixement? (dia, mes i any)
7. Qui és ara el president del govern?
8. Qui va ser l’anterior president del govern?
9. Quins són els dos cognoms de la seva mare?
10.Vagi restant de 3 en 3 al número 20 fins a arribar a 0.
22
SI
Si
SI
SI
SI
SI
SI
SI
SI
SI
NO
NO
NO
NO
NO
NO
NO
NO
NO
NO
6.2. Miniexamen cognoscitiu (MEC) de Lobo.
§
Què és?
És un test que explora i púntua diverses àrees com l’orientació temporal i espaial, la memòria
immediata i de fixasió, l’atenció i el càlcul, la producció i repetició del llenguatge, la lectura i
l’habilitat visualespaial.
§
Com es fa?
Consta de 24 ítems. Per cada resposta acertada se li asigna 1 punt. La puntuació màxima és
de 35 punts. En pacients analfabets o amb déficits sensorials greus (sords, cecs, etc.)
s’exclouran les preguntes eliminades per aquesta condició i la puntuació total corregida serà la
obtenida per regla de tres després de corregir la puntuació total.
Per exemple: Si el pacient no pot accedir a 4 dels 35 punts posibles (és cec), la puntuació final
es calcularà sobre els 31 punts posibles. Si la puntuació total ha sigut 20, aplicant la correcció
obtendríem una puntuació (20x35/31) de 22,5, en aquest cas 23.
Puntuació:
q
q
q
q
q
30-35 punts Normalitat
25-29 punts Borderline
20-24 punts Deterioració lleu
15-19 punts Deterioració moderat
= 14 punts Deterioració greu
§
A qui?
A les persones incloses en el programa Salut a Casa. En el cas d’estar diagnosticat de
deteriorament cognitiu i pacients terminals no és procedent.
§
Quan?
A les persones incloses en el programa Salut a Casa que per la valoració del test de Pfeiffer hi
ha sospita de deteriorament cognitiu lleu.
§
Full de monitoratge:
Es registrarà la puntuació total.
23
Miniexamen cognoscitivo (MEC) de Lobo
Orientación
Dígame el:
Día de la semana
Fecha de hoy
Mes en que estamos
Estación del año
Año en que estamos
Lugar en el que estamos
Planta o piso en el que estamos
Ciudad en la que estamos
En qué provincia estamos
Nación/país en el que estamos
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
Fijación
Repita estas 3 palabras:”peseta, caballo, manzana” Nº.......
3
Concentración y cálculo
Si tiene 30 ptas. Y me va dando de 3 en 3
¿cuántas le van quedando?
Repita los números 5-9-2 (hasta que los aprenda).
Ahora hacia atrás.
Nº de repeticiones.......
5
3
Memoria
Repita las 3 palabras que le he dicho antes
3
Lenguaje y construcción
(Mostrar un bolígrafo), ¿Qué es esto?
(Mostrar un reloj), ¿Qué es esto?
Repita esta frase:”En un trigal había cinco perros”
Una manzana y una pera son frutas, ¿qué son rojo y verde?
¿qué son perro y gato?
1
1
1
1
1
(Darle un papel e indicar), coja este papel con la mano derecha, dóblelo por la mitad y póngalo en el
suelo (o sobre la mesa).
Lea esto y haga lo que dice CIERRE LOS OJOS
Escriba una frase ....................................................................
Copie este dibujo
3
1
1
1
TOTAL
24
6.3. Escala Ansietat-Depressió de Goldberg:
§
Què és?
És una escala que mesura la depressió i l’ansietat. Aquesta escala no proporciona diagnòstic
de "cas" psiquiàtric, sinó tan sols probabilitat de ser-ho. Cal confirmar-ho amb una entrevista
diagnostica semioberta o dirigida.
§
Com es fa?
No es puntuaran els símptomes que durin menys de 2 setmanes o que siguin de “lleu
intensitat”.
Les 4 primeres preguntes de les subescales d’ansietat (A) i depressió (D) són obligatòries.
Només en el cas de contestar afirmativament a 2 o més preguntes d' ansietat o a 1 o més de
depressió continuarem amb la resta de preguntes de cada subescala. La puntuació és
independent per a cada subescala.
La puntuació total és igual al número d’ítems valorat positivament (1 punt cada un).
El punt de tall per a " probable ansietat" és ≥ 4 i per a “probable depressió” és ≥ 2.
Falsos positius: malalties somàtiques greus, dolor, estrès, adversitats recents, problemàtica
social greu, afectació cerebral i situacions especials.
Falsos negatius: trastorns crònics, personalitats anormals, conductes de negació, afectació
cerebral, conveniència social, alcoholisme i drogodependències.
§
A qui?
A les persones incloses en el programa Salut a Casa que per la valoració dels professionals hi
ha sospita d’ansietat i depressió. En el cas d’estar diagnosticat d’ansietat o depressió i dels
pacients terminals no és procedent.
A pacients geriàtrics es recomana administrar l’escala de depressió geriàtrica de Yesavage-5.
§
Quan?
A partir de la valoració dels professionals quan hi hagi sospita d’ansietat i depressió. En cas de
resultar negativa es realitzarà als 2 anys. Si resulta positiva sempre és necessari una
entrevista personal.
§
Full de monitoratge:
Es registrarà la puntuació total de les dos subescales.
25
Escala d'ansietat-depressió ( EADG ): Escala de Goldberg
Escala A ( ansietat ) :
SI NO
1
1
1
1
1. S’ha sentit molt excitat, nerviós o en tensió?
2. Ha estat molt preocupat per alguna cosa?
3. S’ha sentit molt irritable?
4. Ha tingut dificultat per relaxar-se?
0
0
0
0
Subtotal:
(Continuar si 2 o més respostes són afirmatives)
5. Ha dormit malament? Ha tingut dificultats per dormir?
6. Ha tingut mals de cap o de nuca?
7. Ha tingut algun dels símptomes següents: tremolors, formigueigs, mareigs, suors o diarrea?
10.
1 0
1 0
1 0
8. Ha estat preocupat per la seva salut?
9. Ha tingut alguna dificultat per conciliar el son, per quedar -se adormit?
1 0
1 0
Total puntuació:
SI NO
Escala B ( depressió):
1. S’ha sentit amb poca energia?
2. Ha perdut l’interès per les coses?
3. Ha perdut la confiança en si mateix?
4. S’ha sentit desesperançat?
1
1
1
1
0
0
0
0
1
1
1
1
1
0
0
0
0
0
Subtotal:
(Continuar si 1 o més respostes són afirmatives)
5. Ha tingut dificultats per concentrar-se?
6. Ha perdut pes (a causa de falta d’apetit)?
7. S’ha estat despertant massa d’hora8
8. S’ha sentit més lent?
9. Creu que ha tingut tendència a trobar-se pitjor als matins?
Total puntuació:
26
6.4. Escala geriàtrica de depressió de Yesavage-5:
§
Què és?
És una escala que evalúa aspectes cognitius-conductuals relacionats amb les característiques
específiques de la depressió en la gent gran i permet identificar l’estat afectiu dels pacients
geriàtrics.
§
Com es fa?
La recogida d’informació es realitza a través de l’autoadministració per part del pacient però
també potser heteroadministrat pel professional.
La resposta negativa a la pregunta 1 i la positiva a la pregunta 2, 3, 4 i 5 puntua 1 punt.
Puntuació:
q
q
0-1: no depressió
= 2: possible depressió
§
A qui?
A les persones incloses en el programa Salut a Casa que per la valoració dels professionals hi
ha sospita de depressió. En el cas d’estar diagnosticat de depressió i dels pacients terminals no
és procedent. Aquesta escala està recomanada als pacients geriàtrics.
§
Quan?
A partir de la valoració dels professionals quan hi hagi sospita depressió. En cas de resultar
negativa es realitzarà als 2 anys. Si resulta positiva sempre és necessari una entrevista
personal.
§
Full de monitoratge:
Es registrarà la puntuació total.
Escala de depressió geriàtrica de Yesavage-5
1.
2.
3.
4.
5.
Està satisfet amb la seva vida?
Es troba tot sovint avorrit?
Se sent tot sovint abandonat?
Prefereix quedar-se a casa en lloc de sortir i fer coses noves?
Se sent inútil actualmet?
27
SI NO
SI NO
SI NO
SI NO
SI NO
7. VALORACIÓ DE L’EQUILIBRI I MARXA.
Segons la OMS: caiguda és la conseqüència de qualsevol esdeveniment que precipita al pacient al
terra en contra de la seva voluntat.
Les caigudes constitueixen una causa important de lesions, incapacitats i a més a més de mort en la
gent gran, i són un important indicador per a la definició de la gent gran d’alt risc.
La prevenció adoptant mesures de reducció del risc de caure com són: l’exercici, la reducció de
riscos ambientals i el control del medicaments, ajuden a disminuir la seva incidència.
7.1. Timed up and go test:
§
Què és?
Prova que mesura la mobilitat física en les persones fràgils i guarda una bona correlació amb
les mesures de l’equilibri, velocitat de la marxa i habilitat funcional de l’individu.
Es quantifica en segons el temps que triga el pacient a fer l’acció d’aixecar-se de la cadira,
caminar tres metres i tornar a seure.
§
Com es fa?
El subjecte ha de portar el calçat habitual i les ajudes tècniques, si les utilitza (bastó,
caminador). El seient ha de tenir entre 45 i 57 cm. d’alçada i els braços uns 63 a 65 cm. No ha
de necessitar l’ajut de ningú per complir aquestes ordres. Comença assegut a la cadira amb
l’esquena en contacte amb el respatller, els braços recolzats al reposa braços i amb el bastó o
caminador al costat.
És una eina de cribatge que identifica molt bé els dos extrems, és a dir, l’ancià que la realitza
en menys de 10 segons, que és qui té una bona mobilitat i el que no pot fer aquesta acció
sense ajut i se’l considerarà de mobilitat precària i dependent. Els que es troben entre ambdós
extrems tindran un equilibri, velocitat de la marxa i capacitat funcional conforme al temps
emprat en la realització del test; és a dir, quant més temps, més precària serà la marxa, hi
haurà més risc de caigudes i el pacient serà depenent per a alguna de les AVD .
Falsos positius: no tenir el seient les característiques adequades.
Puntuació:
q
q
q
q
< 10 segons Normal.
10-19 segons Molt poc alterat.
20-29 segons Moderadament alterat.
> 30 segons Severament alterat.
§
A Qui?
A les persones incloses en el programa Salut a Casa que per la valoració dels professionals hi
ha sospita deteriorament de l’equilibri.
Si no disposem d’un seient de les característiques descriptes per a la realització de la prova es
recomana administrar l’Escala de valoració de l’equilibri i la marxa de Tinetti.
§
Quan?
En el moment que es faci la valoració inicial, anualment i quan hi hagi indicis d’algun canvi.
§
Full de monitoratge:
Es registrarà la puntuació total.
28
7.2. Escala de valoració de l’equilibri i la marxa de Tinetti
§
Què és?
Escala observacional que evalua l’equilibri de la persona al seure, a l’aixecar-se, al caminar i al
girar 360º. Així també, valora l’inici de la marxa, la longitud, l’alçada, la simetria i continuïtat de
les passes, la desviació de la trajectòria, l’estabilitat del cos i la postura al caminar i girar.
§
Com es fa?
Consta de dos subescales la d’evaluació de l’equilibri i la d’evaluació de la marxa. Per
l’evaluació del equilibri el pacient comença assegut en una cadira sense braços. Per l’evaluació
de la marxa el pacient primer camina pel passadís/habitació amb el seu pas habitual i les
ajudes tècniques, si les utilitza (bastó, caminador); per a després tornar amb un pas més ràpid
però segur.
La puntuació total és la suma de la puntuació de les dos subescales.
Puntuació:
q
q
q
q
< 20 punts risc de caiguda molt alt
20-23 punts risc de caiguda alt
24-27 punts risc de caiguda poc elevat
28 punts normal
§
A Qui?
A les persones incloses en el programa Salut a Casa que per la valoració dels professionals hi
ha sospita deteriorament de l’equilibri.
§
Quan?
Recomada si no podem realitzar el timed up and go. Es farà en el moment que es faci la
valoració inicial, anualment i quan hi hagi indicis d’algun canvi.
§
Full de monitoratge:
Es registrarà la puntuació total.
29
Valoració de l’equilibri i la marxa: Escala de Tinetti.
1.EQUILIBRIO
(El sujeto debe estar sentado en una silla dura y sin brazos. Deben describirse los resultados de las
maniobras)
Equilibrio sentado
Se inclina o desliza en la silla
Firme y seguro
0
1
Levantarse
Incapaz sin ayuda
Capaz utilizando los brazos como ayuda
Capaz sin utilizar los brazos
0
1
2
Intentos de levantarse
Incapaz sin ayuda
Capaz, pero necesita más de un intento
Capaz de levantarse en el primer intento
0
1
2
Equilibrio inmediato (primeros 5 seg.) al levantarse
Inestable (se tambalea, mueve los pies, marcando balanceo del tronco)
Estable, pero usa andador, bastón, muletas u otros objetos de soporte
Estable sin usar bastón u otros soportes
0
1
2
Equilibrio en pie
Inestable
Estable con aumento de la base de sustención (los talones separados más de 10 cm.) o usa bastón,
andador u otras ayudas
Base de sustentación estrecha: no requiere ayudas
0
1
2
Empujón
(Paciente en posición firme con los pies tan juntos como sea posible: el examinador empuja
ligeramente el esternón del paciente con la palma de la mano tres veces)
Este tiende a caerse
Se tambalea, se sujeta, pero se mantiene solo
Firme
0
1
2
Ojos cerrados
(Paciente en la posición anterior)
Inestable
Estable
0
1
Giro de 360º
Pasos discontinuos
Pasos continuos
Inestable (se agarra a algo o se tambalea)
Estable
0
1
0
1
Sentarse
Inestable (calcula mal la distancia, cae en la silla)
Usa los brazos o tiene un movimiento que no es suave
Seguro, movimientos suaves
0
1
2
30
2.MARCHA
(El sujeto en pie junto al examinador: camina por el pasillo o por la habitación, primero con su paso
habitual, regresando con paso menos rápido, pero más seguro, usando sus ayudas habituales para
la marcha, como bastón o andador)
Inicio de la marcha (inmediatamente después de decirle “camine”
Cualquier duda o vacilació, o múltiples intentos para comenzar
No está vacilante
Longitud y altura del paso
Balanceo del pie derecho
No sobrepasa el pie izquierdo con el paso
Sobrepasa el pie izquierdo con el paso
El pie derecho no se le levanta completamente del suelo al dar el paso
Se levanta completamente del suelo
Balanceo del pie izquierdo
No sobrepasa el pie derecho con el paso
Sobrepasa el pie derecho al dar el paso
El pie izquierdo no se levanta completamente del suelo al dar el paso
Se levanta completamente del suelo
Simetría del paso
La longitud del paso con el pie derecho y con el izquierdo es diferente (estimada)
Los pasos son de igual longitud
Continuidad de los pasos
Se detiene o hay discontinuidad entre los pasos
Los pasos son continuos
0
1
0
1
0
1
0
1
0
1
0
1
0
1
Trayectoria
(estimada en relación con los baldosines del suelo de 30cm de diámetro: se observa la desviación
de un pie en 3 m de recorrido)
Desviación marcada
Desviación moderada o leve, o utiliza ayudas
Recto, sin utilizar ayudas
0
1
2
Tronco
Marcado balanceo o utiliza ayudas para caminar
No hay balanceo, pero hay flexión de las rodillas o espalda, o separa los brazos hacia fuera
No hay balanceo, no hay flexión, no utiliza los brazos ni usa ayudas
0
1
2
Postura en la marcha
Talones separados
Talones que casi se tocan mientras camina
0
1
31
8. VALORACIÓ DE NAFRES PER PRESSIÓ
Nafra per pressió: Lesió de la pell i dels teixits subjacents produïda per una pressió mantinguda
entre una protuberància òssia i una superfície de recolçament.
§
Com es fa?
Es registrarà l’aparició de nafres per pressió i el seu origen.
§
A Qui?
A les persones incloses en el programa de Salut a Casa.
§
Quan?
En el moment que es faci la valoració inicial i quan hi aparegui una nafra per pressió.
§
Full de monitoratge:
Es registrarà amb el número 1 la presència de nafres per pressió i el seu origen: 1.1. hospital,
1.2. domicili i 1.3. centre sociosanitari. I amb el número 0 si no hi ha presència de nafres per
pressió.
8.1. Valoració del risc de nafres per pressió: Escala de Braden.
§
Què es?
És una escala que ens permet identificar el nivell de risc global d’aparició de nafres per pressió
i dels factors de risc presents en el pacient per a planificar les mesures de prevenció.
§
Com es fa?
Valora 6 aspectes: la percepció sensorial, l'exposició a la humitat, l'activitat, la mobilitat, la
nutrició i el frec i perill de lesions cutànies. Els 5 primers aspectes es valoren en 4 categories de
l'1 al 4 (1 major deteriorament, 4 menor deteriorament) i el 6è aspecte es valora en 3
categories de l’1 al 3 (1 major deteriorament, 3 menor deteriorament).
Puntuació:
q
q
q
< 12 punts Alt risc.
13-14 punts Risc moderat.
15-16 punts en < 75 anys i 15-18 punts en > 75 anys Risc baix.
§
A Qui?
A les persones incloses en el programa de Salut a Casa.
§
Quan?
En el moment que es faci la valoració inicial, anualment i quan hi hagi indicis d’algun canvi.
§
Full de monitoratge:
Es registrarà la puntuació total.
32
Valoració del risc de nafres per pressió: Escala de Braden.
PERCEPCIÓ SENSORIAL
Capacitat per reaccionar
davant d’una molèstia
relacionada amb la pressió
1. Complentament
limitada.
Com que té disminuït el
nivell de consciència o està
sedat, el pacient no
reacciona davant d’estímuls
dolorosos (es queixa,
s’esgarrifa o s’agarra)
o
Capacitat limitada de sentir
dolor en la major part del
seu cos
2. Molt limitada
Reacciona sol davant
d’estímuls dolorosos. No
pot comunicar el seu
malestar excepte
mitjançant gemecs o
agitació, o
Presenta un dèficit
sensorial que limita la
capacitat de pecebre dolor
o molèsties en més de la
meitat del cos.
3. Lleugerament limitada
Reacciona davant ordres
verbals però no sempre
pot comunicar les seves
molèsties o la necessitat
que el canviïn de posició,
o Presenta alguna
dificultat sensorial que
limita la seva capacitat per
sentir dolor o malestar en,
almenys una de les
extremitats.
4. Sense limitacions
Respon a ordres
verbals. No presenta
dèficit sensorial que
pugui limitar la seva
capacitat d’expressar
o sentir dolor o malestar.
3. Ocasionalment humida
La pell està ocasionalment
humida, és necessari un
canvi suplementari de roba
del llit aproximadament
una vegada al dia.
4. Rarament humida
La pell està generalment
seca. La roba del llit es
canvia d’acord amb els
intervals fixats per als
canvis de rutina.
1. Constantment humida
La pell es troba
constantment exposada a la
humitat per: sudoració,
orina, etc.
Es detecta humitat cada
vegada que es mou o gira
el pacient.
2. Sovint humida
La pell està sovint, però no
sempre, humida. La roba
del llit s’ha de canviar,
almenys, un cop en cada
torn.
ACTIVITAT
Nivell d’activitat física
1. Enllitat/da
Pacient constantment
enllitat/da.
2. En cadira
Pacient que no pot caminar
o amb una deambulació
molt limitada. No pot
sostenir el seu propi pes i/o
necessita ajuda per passar
a una cadira o a una cadira
de rodes.
3. Deambula
ocasionalment
Deambula ocasionalment,
amb o sense ajuda, durant
el dia, però per a distàncies
molt curtes. Passa la major
part de les hores diürnes al
llit o en una cadira.
4. Deambula
freqüentment
Deambula fora de
l’habitació, almenys, dues
vegades al dia i dins de
l’habitació almenys dues
hores durant les hores de
passeig.
MOBILITAT
Capacitat per canviar i
controlar la posició del cos
1. Completament immòbil
Sense ajuda no pot realitzar
cap canvi de la posició del
cos o d’alguna extremitat.
2. Molt limitada
Ocasionalment efectua
lleugers canvis en la posició
del cos o de les
extremitats, però no és
capaç de fer canvis
freqüents o significatius per
si sol/a.
2. Probablement
inadequada
Rarament menja un àpat
complet i generalment
menja només la meitat dels
aliments que se li ofereixen.
La ingesta proteica inclou
només tres serveis de carn
o de productes lactis per
dia. Ocasionalment pren un
suplement dietètic, o
Rep menys que la quantitat
òptima de dieta líquida o
per sonda nasogàstrica.
2. Problema potencial
Es mou molt dèbilment o
requereix de mínima
assistència. Durant els
moviments, la pell
probablement frega amb
part dels llençols, cadira,
sistemes de subjecció i
altres objectes. La major
part del temps manté
relativament una bona
posició a la cadira o al llit,
encara que de vegades pot
lliscar cap avall.
3. Lleugerament limitada
Efectua amb freqüència
lleugers canvis en la posició
del cos o de les extremi tats
per si sol/a.
4. Sense limitacions
Efectua freqüentment
importants canvis de
posició sense ajuda.
3. Adequada
Pren més de la meitat de la
majoria d’àpats. Menja un
total de quatre serveis al dia
de proteïnes (carn o
productes lactis).
Ocasionalment pot refusar
un àpat, però prendrà un
suplement dietètic si se li
ofereix, o Rep nutrició
per sonda nasogàstrica o
per via parenteral, cobrint
així la majoria de les seves
necessitats nutricionals.
3. No existeix problema
aparent
Es mou al llit i a la cadira
amb independència i té
suficient força muscular per
aixecar-se complentament
quan es mou. En tot
moment manté una bona
posició al llit o a la cadira.
4. Excel·lent
Ingereix la major part de
cada àpat. Mai refusa un
àpat. Habitualment menja
un total de quatre o més
serveis de carn i/o
productes lactis.
Ocasionalment menja
entre hores. No necessita
suplements dietètics.
EXPOSICIÓ A LA HUMITAT
Nivell d’exposició de la pell
a la humitat
NUTRICIÓ
Patró usual d’ingesta
d’aliments
FREGAMENT I PERILL DE
LESIONS CUTÀNIES
1. Molt pobra
Mai ingereix un àpat
complet. Rarament pren
més d’un terç de qualsevol
aliment que se li ofereixi.
Diàriament menja dos
serveis o menys amb
aportació proteica (carn o
productes lactis). Beu pocs
líquids. No pren suplements
dietètics líquids, o Està en
dejú i/o en dieta líquida o
sueros més de cinc dies.
1. Problema
Requereix de moderada a
màxima assistència per
moure’l. És impossible
aixecar-lo/a complentament
sense que es produeixi un
lliscament entre els llençols.
Freqüentment llisca cap
avall al llit o en una cadira,
fet que exigeix diversos
reposicionaments amb
màxima ajuda. L’existència
d’espasticitat, contractures
o agitació reprodueixen un
fregament gairebé
constant.
33
9. VALORACIÓ DELS FÀRMACS
9.1. Polimedicació: ≥ 5 Fàrmacs contínuament:
§
§
Què és?
Aquesta valoració ens permet conèixer el consum de fàrmacs en aspectes com el nombre, el
tipus i les interaccions o l’ús inapropiat.
Com es fa?
Es preguntarà quants fàrmacs pren contínuament en cada visita, inclosos els coliris, aerosols i
pomades.
§
Qui?
A les persones incloses en el programa de Salut a Casa.
§
Quan?
En el moment que es faci la valoració inicial i a cada visita.
§
Full de monitoratge:
Es registrarà amb el número 1 si pren més de 5 fàrmacs contínuament i 2 si no.
9.2. Psicofàrmacs:
§
Què és?
El registre dels psicofàrmacs té un interès especial atès que estan relacionats amb l’aparició de
caigudes, confusió mental aguda, sedació i discinèsia tardana, entre d’altres problemes.
§
Com es fa?
Es preguntarà si pren psicofàrmacs.
§
A qui?
Persones incloses en el programa de Salut a Casa.
§
Quan?
En el moment que es faci la valoració inicial i a cada visita.
§
Full de monitoratge:
Es registrarà amb el número 1 si pren i 2 si no.
34
10. VALORACIÓ DEL DOLOR
10.1. Escala visual analògica (EVA):
§
Què és?
Es un instrument que valora l’intensitat del dolor (del 0 al 10) mitjançant una línia, en la qual el
seu
extrem esquerre o inferior es correspon amb la manca de dolor = 0 i el dret o superior
amb el punt màxim de dolor =10.
§
Com es fa?
S’ensenya l’escala al pacient explicant-li que vol dir la línia i demanar-li que assenyali en quin
punt situa la seva sensació dolorosa.
La puntuació de la escala la donarà la senyal que ha fet el pacient i que correspon a un valor
numèric.
Puntuació:
q
q
q
q
q
0 No dolor
1-3 Dolor lleu
4-6 Dolor moderat
7-9 Dolor intens
10 Dolor insuportable.
§
A Qui?
A les persones incloses en el programa de Salut a Casa que responguin positivament a la
pregunta de si tenen dolor.
§
Quan?
En la valoració inicial, sempre que el professional vulgui conèixer l’evolució del dolor i avaluar
els resultats del tractament.
§
Full de monitoratge:
Es registrarà amb el número 1 si té dolor i la puntuació total de l’escala visual analògica. I 2 si
no té dolor.
Escala visual analògica (EVA):
Ensenyar-li l’escala explicant-li que el 0 significa la manca de dolor i el 10 el màxim dolor imaginable i dir-li que posi una senyal a la zona
de l’escala que correspongui amb la intensitat del seu dolor. (puntuació/data)
Manca de dolor
Màxim dolor
0
1
2
3
4
5
35
6
7
8
9
10
11. VALORACIÓ RISCOS A LA LLAR
§
Què és?
S'ha d'advertir la gent gran i les persones que presentin factors de risc personals (dificultat de
visió o deambulació) sobre el perill d’accidents a la llar i la forma de prevenir-les.
§
Com es fa?
Aprofitant la visita a domicili s'ha d'identificar el risc domèstic de la gent gran i de les persones
que presenten factors de risc personals i suggerir alternatives que disminueixin el risc. S'ha de
donar informació sobre els perills de l'automedicació i sobre el que cal fer en cas d'intoxicació
accidental o medicamentosa. També s'ha de revisar la farmaciola de la llar, eliminar els
medicaments caducats o que no s'utilitzin.
§
A qui?
A les persones incloses en el programa de Salut a Casa.
§
Quan?
En el moment que es faci la valoració inicial i sempre que es consideri oportú.
§
Full de monitoratge:
Es registrarà si s’ha fet amb el número 1 i 2 si no.
RISCOS A LA LLAR
CAIGUDES
Escales
Objectes per terra
Poca il.luminació
Reparacions domèstiques
Catifes a la vora del llit
Sistemes de seguretat
Humitat al bany
CREMADES
Fumar
Estufes en flama viva
Aparells elèctrics
Estris de cuina
El forn
Dormint
Acumulació d’objectes
INTOXICACIONS
Sortint de casa
Fums a la cuina
Productes de neteja
Obstrucció de les rejetes
Medicaments
FERIDES
Ganivets i esprais
COPS
Cambres atapaïdes
36
12. VACUNACIONS
12.1.
Immunització del tètanus-diftèria:
§
A qui?
A les persones incloses en el programa de Salut a Casa, de qualsevol edat, investigar l'estat
vacunal del pacient respecte al tètanus.
§
Quan?
En la valoració inicial.
§
Full de monitoratge:
Es registrarà:
Amb el número 1 quan tingui la vacunació complerta o es trobi en l’interval entre les tres dosi i
no hagi passat el període de deu anys.
Amb el número 2 quan no està correctament vacunat.
Amb el número 3 davant de la negativa del pacient.
Amb el número 4 en cas de contraindicacions.
12.2.
Immunització de la grip:
§
A qui?
A les persones incloses en el programa de Salut a Casa s’investigarà l’estat vacunal de les
persones que pertanyen als grups diana.
§
Quan?
En la valoració inicial.
§
Full de monitoratge:
Es registrarà:
Amb el número 1 quan tingui la vacuna posada.
Amb el número 2 quan no està vacunat.
Amb el número 3 davant de la negativa del pacient.
Amb el número 4 en cas de contraindicacions.
12.3.
Immunització pneumococ:
§
A qui?
A les persones incloses en el programa de Salut a Casa s'ha d'administrar la vacuna
pneumocòcica a les persones que pertanyen als grups diana.
§
Quan?
En la valoració inicial.
§
Full de monitoratge:
Es registrarà:
Amb el número 1 quan tingui la vacuna posada.
Amb el número 2 quan no està vacunat.
Amb el número 3 davant de la negativa del pacient.
Amb el número 4 en cas de contraindicacions.
37
13. CRIBRATGES
13.1. Risc social.
13.1.1. Indicadors de risc social:
§
Què és?
Són factors de risc social.
§
Com es fa?
La resposta positiva a qualsevol d’ells propiciarà la intervenció del treballador/a social perquè
en faci la valoració social.
§
A qui?
A les persones incloses en el programa de Salut a Casa.
§
Quan?
En el moment que es faci la valoració inicial, anualment i quan hi hagi sospita de risc social.
§
Full de monitoratge:
Es registrarà si hi ha algun/s indicador/s de risc social positiu amb el número del indicador
corresponent i si no es detecta risc social s’indicarà amb un 0.
Exemple:
Risc social
21/06/01
06/12/01
12/1/02
0
1-5
1
Indicadors de risc social
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Persona que viu sola o amb la família amb capacitat limitada de suport: persona que no conviu amb
ningú, o que conviu amb persones amb algun tipus de discapacitat (per motius d’edat, de malaltia o de
disminució.
Persona amb relació familiar conflictiva: fa referència a qualsevol tipus de conflicte familiar
(desavinences, trencament de la relació,...).
Família amb dificultat per assumir la responsabilitat d’atenció al malalt: les dificultats fan referència a
motius laborals, càrregues familiars, esgotament i altres limitacions personals.
Condicions d’higiene personal inadequat o deficients: definit en el mateix enunciat.
L’habitatge és inadequat a les necessitats del malalt: fa referència a l’existència de barreres
arquitectòniques, manca d’espai, humitats, manca de serveis bàsics (aigua, llum,...).
S’aprecia manca de recursos econòmics: l’apreciació fa referència a la manifestació expressa del malalt
i família, i també a la impressió dels professionals (observació).
38
SI NO
SI NO
SI NO
SI NO
SI NO
SI NO
13.2. Nutricional.
Diversos factors estan associats a una nutrició inadequada com viure sol, la problemàtica
socioeconòmica, la pèrdua d’autonomia per a les activitats de la vida diària, els problemes de dentició,
la immobilitat, la polifarmàcia , la depressió, la presencia de varis processos crònics i l’alcoholisme.
Es recomana la determinació de l’índex de massa corporal (IMC) i l’exploració de l’estat nutricional amb
el test d’iniciativa nutricional (AIN).
Es considerarà com a indicativa de desnutrició una pèrdua de pes de 2 Kg. o del 5% respecte del pes
habitual en un període de dos mesos, o de 4 Kg. o del 10% en sis mesos.
§
Què és?
L’índex de massa corporal o índex de Quetelet (IMC) és el mètode més senzill i el més
recomendable per al diagnòstic d’obesitat.
§
Com es fa?
Determinarem l’índex de massa corporal (IMC), pes (Kg) dividit per la talla (m²), sempre que
ens sigui possible de mesurar. En les persones més grans de 64 anys es considerarà un valor
superior a 27 com a indicador d’obesitat i un valor inferior a 21 com a indicador de possible
desnutrició.
La fòrmula de Chumlea ens permet realitzar una
estimació de la talla a partir de la mesura de l’alçada
del genoll (AG) a partir de la següent fòrmula:
Homes: 64,19 – (0’04 x edat anys) + (2’02 x AG (cm))
Dones: 84’88 – (0’24 x edat anys) + (1’83 x AG (cm))
Per a obtenir la AG el subjete es col.locarà en posició supí genoll aixecat amb l’extremitat
flexionada 90º entre la cama i la cuixa. Col.locarem un llibre damunt de la superfície anterior de
la cuixa, proximal a la ròtula, i un altre sota el taló del peu. La distància entre els dos punts ens
donarà la mesura de l’AG.
I per a l’estimació del pes corporal en la gent gran podem utilitzar la següent fòrmula a partir de
la mesura de la circumferència del braç (CB) i la circumferència de la cama (CC), explicat en el
punt 13.2.2.:
Homes: (CB (cm) x 2,31) + (CC (cm) x 1,5) – 50,1
Dones: (CB (cm) x 1,63) + (CC (cm) x 1,43) – 37,46
§
A qui?
Es recomana a les persones incloses en el programa de Salut a Casa excepte als pacients
terminals.
§
Quan?
En la valoració inicial, anualment i quan hi hagi una sospita de desnutrició.
§
Full de monitoratge:
Es registrarà amb el número 1 si hi ha un IMC<21, 2 si hi ha un IMC=21-27, 3 si hi ha un
IMC>27 i 4 si no és procedent.
39
13.2.1. Test d’iniciativa nutricional :
§
Què és?
És un test autoadministrat que ens permet valorar els signes d’alarma del mal estat nutricional.
Consta de 10 preguntes referides a la quantitat i el tipus d’ingesta, a les limitacions per a la
compra i preparació del menjar e inclou el consum de fàrmacs o la pèrdua involuntaria de pes
en el temps.
§
Com es fa?
Es puntua la resposta afirmativa amb valors que van de l’1 al 4. En cas de no poder ser realitzat
pel propi pacient serà administrat pel professional sanitari.
Puntuació:
q
q
q
< 2 punts No risc.
3-5 punts Risc moderat.
> 6 punts Alt risc.
§
A qui?
Es recomana a les persones incloses en el programa de Salut a Casa excepte als pacients
terminals.
En cas de resultat de risc de malnutrició, si es pot realiotzar el càlcul del IMC, es recomana
administrar el Mini Nutritional Assessment (MNA).
§
Quan?
En la valoració inicial i depenent del resultat del test es recomana:
De 0-2 punts: Reevaluar en sis mesos
De 3-5 punts: Es prendran mesures per a millorar els hàbits alimentaris i el estil de vida.
Reevaluar en 3 mesos.
> 6 punts: Valorar posar en funcionament els mecanismes disponibles per a diagnosticar y
tractar de manera adequada el problema.
§
Full monitoratge:
Es registrarà la puntuació total.
Test d’iniciativa nutricional (Washington, DC)
2.
He patit una malaltia o afecció que m’ha fet canviar el tipus i/o la quantitat d’aliment que
menjo.
3. Prenc menys de dos àpats al dia.
4. Menjo poca fruita, vegetals o productes lactis.
5. Prenc més de tres gots de cervesa, licors o vi gairebé a diari.
6. Tinc problemes dentals que fan difícil menjar.
7. No sempre tinc diners suficients per comprar el menjar que necessito.
8. Menjo sol la majoria de vegades.
9. Prenc a diari tres o més fàrmacs receptats o pel meu compte.
10. Sense voler-ho, he perdut o guanyat 5 Kg de pes en els últims sis mesos.
11. No sempre puc comprar, cuinar i/o menjar per mi mateix per problemes físics.
40
2
3
2
2
2
4
1
1
2
2
13.2.2. Mini Nutritional Assessment (MNA)
§
Què és?
És un test heteroadministrat que permet detectar la presència o el risc de malnutrició. Consta
de 18 preguntes referides a la valoració general, la valoració dietètica i l’autovaloració del
pacient.
§
Com es fa?
El càlcul del IMC està explicat al punt 12.2.
El càlcul de la circumferència braquial (CB) el determinarem en el braç no dominant. Flexionant
el braç del pacient 90º en el colze i col.locant el seu antebraç, amb la palma de la mà cap a
baix, sobre la meitat del cos, col.locant el braç paral.lel al cos trobarem la distància mitja entre
l’acromi de l’omòplat i l’olècranon del cúbit, aquest punt el marcarem amb un bolígraf sobre la
pell. Després amb el braç estès al costat del cos i la palma de la mà cap a munt, es col.loca la
cinta mètrica al voltant del braç ajustada però sense comprimir el teixit tou per a obtenir la
lectura.
El càlcul de la circumferència de la cama (CC) el determinarem flexionant la cama del pacient
90º en el genoll, amb la planta del peu recolzada sobre el llit. Es col.loca la cinta mètrica al
voltant de la cama fins trobar el perímetre màxim, ajustada però sense comprimir el teixit tou
per a obtenir la lectura.
CC
CB
Cada resposta té valors que van del 0 al 3.
Puntuació:
q
q
q
= 24 punts: estat nutricional satisfactori
De 17 a 23,5 punts: risc de malnutrició
< 17 punts: mal estat nutricional
§
A qui?
Es recomana a les persones incloses en el programa de Salut a Casa excepte als pacients
terminals.
§
Quan?
En la valoració inicial, si es pot obtenir el IMC, anualment i quan
desnutrició.
§
Full monitoratge:
Es registrarà la puntuació total.
41
hi hagi una sospita de
Valoració Nutricional: Mini Nutritional Assessment (MNA)
I. ÍNDICES ANTROPOMÉTRICOS
1.
Índice de masa corporal (IMC=Pes/talla² en Kg/m²)
0= IMC < 19
1= 19 = IMC < 21
2= 21 = IMC < 23
3= IMC = 23
2. Circunferencia braquial (CB en cm)
0,0 = CB < 21
0,5 = 21 = CB = 22
1,0 = CB > 22
12. ¿ El paciente consume?
¿Productos lácteos al menos una vez al día?
Sí
No
¿Huevos o legumbre 1 o 2 veces por semana?
Sí
No
¿Carne, pescado o aves, diariamente?
Sí
No
0,0 = sí 0 ó 1 sí
0,5 = sí 2 sí
,
3. Circunferencia de la pierna (CP en cm)
0= CP < 31 1= CP = 31
4. Pérdida reciente de peso (< 3 meses)
0 = Pérdida de peso > a 3 Kg.
1 = No lo sabe
2 = Pérdida de peso entre 1 y 3 Kg.
3 = No ha habido pérdida de peso
II. EVALUACIÓN GLOBAL
5. ¿El paciente vive en su domicilio?
0= No 1 = Sí
6. ¿Toma más de tres medicamentos por día?
0= No 1 = Sí
7. ¿Ha habido una enfermedad o situación de estrés psicológico
en los últimos 3 meses?
0= No 1 = Sí
8. Movilidad
0= De la cama al sillón
1= Autonomía en el interior
2= Sale del domicilio
9. Problemas neuropsicológicos
0= Demencia o depresión severa
1= Demencia o depresión moderada
2= Sin problemas psicológicos
10. ¿Úlceras o lesiones cutáneas?
0= No 1 = Sí
III.PARÁMETROS DIETÉTICOS
1,0 = sí 3 sí
,
13. ¿ Consume frutas o verduras al menos 2 veces por día?
0 = No
1 = Sí
14. ¿Ha perdido el apetito? ¿Ha comido menos por falta de apetito,
problemas digestivos, dificultades de masticación o alimentación en
los últimos tres meses?
0 = Anorexia severa
1 = Anorexia moderada
2 = Sin anorexia
15. ¿Cuántos vasos de agua u otros líquidos toma al día?
(agua, zumos, café, té, leche, vino, cerveza...)
0,0 = Menos de 3 vasos
0,5 = De 3 a 5 vasos
1,0 = Más de 5 vasos
16. Forma de alimentarse
0 = Necesita ayuda
1 = Se alimenta solo con dificultad
2 = Se alimenta solo sin dificultad
,
IV. VALORACIÓN SUBJETIVA
17. ¿El paciente se considera, a sí mismo, bien nutrido?
(Problemas nutricionales)
0 = Malnutrición
1 = No lo sabe o malnutrición moderada
2 = Sin problemas de nutrición
18. En comparación con las personas de su edad ¿cómo encuentra
su estado de salud?
0,0 = Peor
1,0 = Igual
0,5 = No lo sabe 2,0 = Mejor
TOTAL (máximo 30 puntos)
11. ¿Cuántas comidas completas realiza al día? (equivalente a
dos platos y postre)
0= 1 comida 1= 2 comidas 2= 3 comidas
,
Puntuació:
= 24 punts: estat nutricional satisfactori
De 17 a 23,5 punts: risc de malnutrició
< 17 punts: mal estat nutricional
42
13.3.
Sensorial.
13.3.1. Alteració Auditiva:
La pèrdua de l’audició és un trastorn freqüent i una causa potencial de discapacitat en les persones
grans. Ateses l’elevada prevalença i l’existència d’intervencions efectives, hi ha nombroses evidències
que donen suport al cribratge dels trastorns auditius.
La disminució de l’audició es refereix a les limitacions per a dur tasques quotidianes com entendre una
conversa si hi ha soroll de fons.
13.3.1.1. El test del xiuxiueig:
§
Què és?
És un test que medeix la hipoacúsia.
§
Com es fa?
Col·locar-se darrera el pacient a, una distància d’uns 60 centímetres (la llargada d’un braç)
tapant l’oïda contrària a la que s’explora i pronunciar dues sèries de números amb el to de veu
normal i després en feu baixa (xiuxiuejant). S’invita al pacient a repetir els números i
seguidament s’explora l’altra oïda.
Es parla d’hipoacúsia quan el pacient no sent la veu normal o baixa, però sí que pot seguir una
conversa si s’eleva el volum de la veu.
§
A qui?
Es recomana a les persones incloses en el programa de Salut a Casa que en l’anamnesi hi
hagi una sospita de dificultat per l’audició en tres situacions: parlant en un grup, veient la
televisió o parlant per telèfon. Les persones portadores amb un audífon haurien de sotmetre’s a
revisió periòdiques.
§
Quan?
Anualment i quan hi hagi sospita de la disminució auditiva.
§
Full de monitoratge:
Es registrarà amb el número 1 si s’ha fet, 2 si no s’ha fet, 3 si ja està diagnosticat i 4 si no
procedeix.
43
13.3.2. Alteració visual:
El més senzill és valorar la visió social, que està conservada quan el dèficit no impedeix de realitzar de
manera normal les activitats habituals (anar a comprar, cuinar, etc.) o dient al pacient que llegeixi.
13.3.2.1. Escala de Jaeger:
§
Què és?
És una escala numèrica amb tipus de diferent tamany per a l’exploració de l’agudeza visual de
prop.
§
Com es fa?
S’han de llegir els nivells a partir de 20/40 amb les ulleres habituals, a una distància de 40 cm.
(aproximadament la longitud del braç del pacient) i amb una bona il.luminació constant i regular.
S’anotarà a la HCAP el tamany de la lletra més petita que es llegeix i la distància del test,
exemple : 3J a 40 cm.
§
A qui?
Es recomana a les persones incloses en el programa de Salut a Casa que en la anamnesi hi
hagi una sospita disminució de la visió. Les persones portadores d’ulleres haurien de sotmetre’s
a revisió periòdiques.
§
Quan?
Anualment i quan hi hagi sospita de la disminució visual.
§
Full de monitoratge:
Es registrarà amb el número 1 si s’ha fet, 2 si no s’ha fet, 3 si ja està diagnosticat i 4 si no
procedeix.
44
45
13.4.
Hàbit tabàquic.
S’ha d'interrogar sobre l'hàbit de fumar i registrar en la HCAP tant la data d'inici com el nombre de
cigarrets/cigars diaris.
§ A qui?
Les persones incloses en el programa de Salut a Casa.
§
Quan?
Cada dos anys.
§
Full de monitoratge:
Es registrarà amb el número 1 si s’ha fet, 2 si no s’ha fe, 3 si ja està diagnosticat i 4 si no
procedeix.
13.5.
Consum d'alcohol.
Interrogar sobre el consum d’alcohol i registrar en la HCAP el consum.
§
A qui?
Les persones incloses en el programa de Salut a Casa.
§
Quan?
Cada dos anys.
§
Full de monitoratge:
Es registrarà amb el número 1 si s’ha fet, 2 si no s’ha fet, 3 si ja està diagnosticat de consum
excessiu d’alcohol i 4 si no procedeix.
13.6.
Hipertensió arterial.
Es recomana mesurar la pressió arterial i registrar en la HCAP. En cas d’alteració seguirem el protocol
d’ HTA per al seu diagnòstic.
§ A qui?
Les persones incloses en el programa de Salut a Casa.
§
Quan?
Cada dos anys.
§
Full de monitoratge:
Es registrarà amb el número 1 si s’ha fet, 2 si no s’ha fet, 3 si ja està diagnosticat i 4 si no
procedeix.
13.7. Diabetis mellitus.
Es recomana mesurar la glicèmia capil·lar i registrar en la HCAP. En cas d’alteració seguirem el
protocol de Diabetis per al seu diagnòstic.
§
A qui?
Les persones incloses en el programa de Salut a Casa.
§
Quan?
Les persones sense factors de risc de diabetis de més 45 anys cada 3 anys.
Les persones amb algun fact or de risc de diabetis a qualsevol edat anualment.
§
Full de monitoratge:
Es registrarà amb el número 1 si s’ha fet, 2 si no s’ha fet, 3 si ja està diagnosticat i 4 si no
procedeix.
46
13.8.
Hipercolesterolèmia.
Es recomana practicar una determinació de colesterol total sèric.
§
A qui?
A les persones incloses en el programa de Salut a Casa.
§
Quan?
Homes abans dels 35 anys i a les dones abans dels 45 com a mínim una vegada.
Després es determinarà cada 5 o 6 anys fins els 75 anys d’edat.
Per sobre els 75 anys la mesura del colesterol no té valor predictiu del risc i per tant no es
recomana el cribatge.
§
13.9.
Full de monitoratge:
Es registrarà amb el número 1 si s’ha fet, 2 si no s’ha fet, 3 si ja està diagnosticat i 4 si no
procedeix.
Incontinència.
Interrogar sobre l’existència d’incontinència.
§
A qui?
Les persones incloses en el programa de Salut a Casa.
§
Quan?
Una vegada l’any.
§
Full de monitoratge:
Es registrarà amb el número 1 si s’ha fet, 2 si no s’ha fet, 3 si ja està diagnosticat i 4 si no
procedeix.
47
14. CONSELLS PREVENTIUS.
Totes les activitats que es recomanen són aplicables per tots els professionals. Es recomana aprofitar
aquestes visites per a realitzar-les i escollir els moments de major receptivitat del pacient per impartir el
consell educatiu personalitzat que reforçarem, si cal, amb material escrit.
Antitabac: Fer consell antitabac als fumadors a cada visita i als no fumadors com a mínim cada 2 anys.
Alcohol: Fer consell sobre el consum moderat d’alcohol als bevedors excessius com a mínim 2
vegades a l’any .
Ús de medicaments: Com a mínim cada vegada que se’n prescriuen.
Alimentació: Com mínim cada 2 anys.
Malalties bucodentals: Com a mínim 2 vegades a l’any.
Trastorns cognitius: Com a mínim cada 2 anys.
Trastorns depressius: Com a mínim cada 2 anys.
Exercici físic: A cada visita i com a mínim 2 vegades a l’any.
Riscos a la llar: Com a mínim 2 vegades l’any.
§
Full de monitoratge:
Es registrarà amb el número 1 si s'ha fet, 2 si no s'ha fet i 3 si no procedeix.
48
15. PARTICIPACIÓ D’ALTRES PROFESSIONALS
§
A qui?
A les persones incloses en el programa de Salut a Casa.
§
Com es fa?
Es preguntarà per la actuació d’altres professionals en la valoració de l’estat de salut del
pacient i en l’elaboració del pla d’intervenció.
§
Quan?
En la valoració inicial i a cada visita.
§
Full de monitoratge:
Es registrarà l’actuació de l’especilista i d’altres professionals (061, urgències hospital, metge
privat, rehabilitació, altres) amb el número 1 si intervé i 2 si no.
49
16. REGISTRES CONTINUÏTAT ASSISTENCIAL
El Full de continuïtat assistencial i el Full de tractament domiciliari ens permet recollir la informació
sociosanitaria bàsica de les persones incloses al programa Salut a Casa. Aquesta documentació ens
facilita la comunicació amb els professionals que participen en el pla d’intervenció del pacient en
situacions puntuals (PADES, especialistes, urgències hospital, 061, ...).
§ A qui?
A les persones incloses en el programa de Salut a Casa.
§
Com es fa?
Tots els professionals de l’EAP que intervinguin en el pla d’intervenció del pacient ompliran i
mantindran actualitzades les dades sociosanitaries dels dos fulls que quedaran al domicili.
§
Quan?
En la valoració inicial i cada vegada que hi hagi canvis en la situació.
§
Full de monitoratge:
Es registrarà amb el número 1 si s’ha fet i el 2 si no.
50
17. BIBLIOGRAFIA.
Alteraciones de la marcha en el anciano. Oriol Franch. Servicio de Neurologia, Hospital Ruber
Internacional, Madrid.
Atención Domiciliaria. Diagnósticos de enfermeria. I. López Martín. Mcgraw-Hill 1994.
Atenció domiciliaria: Organització y pràctica. Contel J.C, Gené J, Peya M. Springer-Verlag Ibérica.
Barcelona, 1999.
Avaluació de la fiabilitat i validés d'una escala de valoració social en l'ancià, J.V.García et al. Gerència
de Atenció Primària de Gijón. Revista: Atenció Primària, vol.23, núm.7.(pag.434-440), 30 de abril de
1999.
Avaluació Gerontològica, des de l'àmbit psicosocial. Maria Victoria Acebal Garcia, Gerència de Atenció
Primària de Gijón. Pendent de publicació.
Criteris comuns mínims per a l'atenció a problemes de salut (II). L'atenció domiciliària en l'atenció
primària de salut (pàg.33-37). Pla de salut, Quadern núm.8, Servei Català de la Salut, novembre de
1996.
Decret 92/2002, de 5 de març, pel qual s'estableixen la tipologia i les condicions funcionals dels centres
i serveis sociosanitaris i se’n fixen les normes d'autorització.
Directori d'Associacions i Grups d'Ajuda Mútua. Agència Municipal de Serveis per a les Associacions.
Ajuntament de Barcelona, 1997.
Document tècnic Programa pilot d’atenció a al gent gran. Programa Vida als Anys. Divisió d’Atenció
Primària. Barcelona. Octubre 2000.
El treball social en les àrees bàsiques de salut: l'assistent social de l'equip d'atenció primària. Col·lecció
Monografies d'Atenció Pr imària de Salut. Servei Català de la Salut, gener de 1993.
Escala de detecció de risc a l'ATDOM, elaborada pel Grup de Treball d'ABS del Col·legi Oficial de DTS i
AS de Catalunya, l'any 1995. Revisada per la Comissió Sociosanitària i de Salut a Casa de T.Social
d'EAP de Barcelona, del mateix Grup d'ABS, el març de 2002. No publicada.
Estàndards de diagnòstics d’infermeria a l’atenció primària (NANDA). Divisió d’Atenció Primària. ICS.
Besora I et al. Febrer 2003.
Estimating stature from knee height for persons 60 to 90 years of age. Chumlea WC et al. J Am Geriatr
Soc 1985 Feb; 33 (2):116-20.
Fonaments d’Infermeria conceptes, procés i pràctica. Kozier B et al. 5ªedición. Vol.1 y 2. Mcgraw-hill
Interamericana. 1999.
Guia d'Ajuts Tècnics per a les Activitats de la Vida Diària i Ocupacions per a la Gent Gran. Servei
Català de la Salut, Regió Sanitària Costa de Ponent , març de 1996.
Guia de recursos socials i sociosanitaris de Barcelona. Consorci Sanitari de Barcelona, 1996.
Guia pràctica en l‘atenció de las úlceres de pel. J. Javier Soldevilla Agreda. 4ª edició 1998 . Braun.
Guia pràctica clínica. Procés d'Infermeria. Valoració. Campo MA at col. Fundació Jordi Gol i Gurina.
Barcelona, 2000.
Infermeria geriàtrica. JM Ribera, F. Veiga , M. Torrijos. Mölnlycke.
Los diagnosticos enfermeros” Revisión crítica y guía práctica. Luis MT et al. Ed. Masson. Barcelona
2000.
51
Llei 4/1994, d'administració institucional, descentralització, desconcentració i coordinació del Sistema
català de serveis socials.
Llei 15/1990, d'ordenació sanitària de Catalunya.
Llibre Blanc. Activitats preventives per a la gent gran. Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat
i Seguretat social. 1ª edició. Barcelona 1999.
Manual d’atenció domiciliària. Cegri F, Limón E. SCM FiC. Ed. EdiDE. Barcelona, 2003.
Manual de alimentación y nutrición en el anciano. Rubio Herrera at col. Masson. Barcelona, 2002.
Nutrició comunitària. 2ª Edició 2001. Capítol 5. Javier Aranceta Bartrina. Masson.
Nutrició y dietètica clínica. 2000. Capítol 7. Jordi Salas-Salvado, Anna Borrada, Roser Trallero. Masson.
Programa d’atenció domiciliària. Scmfic. Aranzana A at col. Barcelona 2001.
Programes Bàsics de Salut. Programa de l'ancià Nº 7: Valoració geriàtrica. Álvarez M et al. Doyma.
Madrid 2000.
Programes Bàsics de Salut. Programa de l’ancià Nº 8: Síndromes geriàtrics. Álvarez M et al. Doyma.
Madrid 2000.
Programa marc d’atenció a domicili ATDOM. Pla de Salut. Quadern nº 4. Servei Català de la Salut,
1994.
Recomanacions sem FyC, volum 6, 1.998: Cuidados pal·liatives. Llamazares AI et al.
Recomanacions semFyC, volum 7, 1.999: Demències. Casabella B et al.
Recomanacions semFyC, volum 11, 2001. Depressió. Celdrán D et al.
Riscos a la llar. Consells per a la reducció dels factors de risc que poden causar lesions a la llar a les
persones grans. Ramírez A, Toribio A, Riba M. Institut Català de la Salut. Barcelona, 1997.
Torra i Bou JE. Valorar el risc de presentar úlceres por pressió. Escala de Braden. Rol de infermeria
1997; 224:23-30.
Valoració del estat nutricional en l'ancià. Serra Rexach J. A. Any gerontològic, vol 15, 2001.
Valoració del pacient ancià. A. Salgado, Mª T. Alarcón. Masson.
Valoració geriàtrica funcional. Instruments d'avaluació funcional y sistema d'informació par a centres
assistencials. Menéndez M, San José A. Fundació Caixa de Madrid, 1995.
Valoració geriàtrica integral. Redín JM. Servicio de geriatria. Hospital de Navarra. Pamplona.
52
ANNEXOS
53