Els murs de pedra seca NATURA EN RUTA El paisatge

Encamp
NA
T
U
RA
Serra d’Encamp
VILA
EN
RUTA
ENCAMP
Sou aquí - Estáis aquí
ENCAMP
Vous étez ici - You are here
Collada de Beixalís 1.795 m
Roc de l’Oral 1.307 m
Estany d’Engolasters 1.649 m
Pic del Padern 1.858 m
Les Aubes
CG-3
Serra de la Creu
CS-270
L’Asparró 1.570 m
CG-2
CS-520
CG-5
Ordino
CG-4
CS-240
Canillo
CG-2
CS-340
La Massana
CG-3
Encamp
CG-2
CS-220
EscaldesEngordany
CS-200
Andorra la Vella CS-101
CG-6
Sant Julià de Lòria
CS-140
CG-1
Els murs de pedra seca
L’orografia andorrana és força abrupta. Antigament, els cultius s’havien d’estendre més enllà de
la planura de les valls i situar-se als pendents. Aquí
calia construir feixes amb marges o murs que servirien per anivellar el terreny, evitar els xaragalls
d’aigua, acumular terra fèrtil i facilitar els treballs
agrícoles. Aquests murs eren construccions on no
s’utilitzava cap material per unir les pedres que els
conformaven. Jugant magistralment amb la forma,
el volum i el pes, s’aconseguia, pedra sobre pedra,
l’estabilitat i rigidesa necessària per obtenir una
construcció sòlida.
Les construccions tradicionals de pedra seca tenien una clara funcionalitat agrícola i ramadera. No
només es construïen murs per a les feixes o la delimitació de pletes i parcel•les, sinó que la necessitat
de pagesos i pastors feia que també es construïssin arreu del país cabanes, cortals i cases. Cadascú utilitzava les pedres del seu entorn natural més
proper i això feia que s’integressin totalment en el
paisatge.
Les construccions de pedra seca esdevenen elements paisatgístics de primer ordre i tenen un paper important a l’hora de definir els valors culturals i històrics del país. També es converteixen en
l’hàbitat d’alguns animals com la sargantana roquera (Podarcis muralis) i diversos invertebrats.
Los muros de piedra seca
Les murs de pierre sèche
Dry stone walls
La orografía andorrana es bastante abrupta. Antiguamente, los cultivos debían extenderse más allá de la llanura de los valles y
situarse en las pendientes. Aquí era preciso construir bancales con márgenes o muros que servirían para nivelar el terreno, evitar
los badenes de agua, acumular tierra fértil y facilitar los trabajos agrícolas. Estos muros eran construcciones en las que no se
utilizaba ningún material para unir las piedras que los conformaban. Jugando magistralmente con la forma, el volumen y el peso,
se conseguía, piedra sobre piedra, la estabilidad y rigidez necesarias para obtener una construcción sólida.
Las construcciones tradicionales de piedra seca tenían una clara funcionalidad agrícola y ganadera. No sólo se construían muros
para los bancales o la delimitación de rediles y parcelas, sino que la necesidad de campesinos y pastores hacía que también se
construyeran por todo el país cabañas, corrales y casas. Cada uno utilizaba las piedras de su entorno natural más próximo y esto
hacía que se integrasen totalmente en el paisaje.
Las construcciones de piedra seca se convierten en elementos paisajísticos de primer orden y tienen un papel importante a la
hora de definir los valores culturales e históricos del país. También se convierten en el hábitat de algunos animales como la lagartija roquera (Podarcis muralis) i varios invertebrados.
L’orographie andorrane est assez abrupte. Par
le passé, les cultures ont dû dépasser les vallées et se déplacer sur les versants. Il était
donc nécessaire de construire des terrasses
ou des murs qui servaient pour niveler le terrain, éviter les fossés remplis d’eau, accumuler
la terre fertile et faciliter les travaux agricoles.
Ces murs étaient construits sans aucune matière pour unir les pierres entre elles. En jouant
magistralement avec la forme, le volume et le
poids, on arrivait à créer, en mettant les pierres l’une sur l’autre, la stabilité et la rigidité nécessaires pour obtenir une construction solide.
Les constructions traditionnelles de pierre sèche présentaient une fonctionnalité évidente pour l’agriculture et l’élevage. Les murs
s’élevaient pour les terrasses ou la délimitation des enclos et des parcelles, mais on construisait aussi dans tout le pays des cabanes,
des abris et des maisons pour les besoins des
paysans et des bergers. Chacun utilisait les
pierres qu’il avait sous la main dans son milieu
naturel et c’est pourquoi elles s’intègrent totalement dans le paysage.
Les constructions en pierre sèche sont devenues des éléments paysagers de premier ordre et elles jouent un rôle important dans la définition des valeurs culturelles et historiques du
pays. Elles deviennent également l’habitat de
certains animaux comme le lézard des murailles (Podarcis muralis) et certains invertébrés.
The terrain is quite rugged in Andorra. Before, crops must have extended beyond the valley plains and to
the slopes, so the people built terraces with walls or edges to level the terrain, prevent water gullies, accumulate fertile soil and make agricultural
labour easier. No material was used
to join the stones together that make
up these walls. Working skilfully with
shape, volume and weight, the Andorrans achieved the stability and rigidity necessary to obtain a solid structure stone by stone.
Traditional dry stone structures had a
clear role in agricultural and livestock
work. Not only did the Andorrans build
walls for terraces or the demarcation
of plots, but farmers’ and shepherds’
needs prompted them to build cabins,
cortals and houses around the country. Each person used the nearest
stones available outside, which integrated them fully into the landscape.
Dry stone structures are landscape
components of the first order and
play an important role in defining the
country’s cultural and historical values. They are also home to some
animals, like the wall lizard (Podarcis
muralis) and some invertebrates.
sargantana roquera - lagartija roquera lézard des murailles - wall lizard
Papallona de les ortigues - ortiguera - vanesse de l’ortie - small tortoiseshell - Aglais urticae
El paisatge
en mosaic
Històricament, Andorra ha estat un país
de terres conreables
i pastures, però des
de la dècada dels
50 del segle XX el
paisatge rural s’ha
anat
transformant
acceleradament en
un paisatge urbà i
terciaritzat. Encamp
és un dels nuclis de
població del Principat d’Andorra que
més ha crescut en
els últims anys, però
l’àmplia extensió de
la vall on s’ubica fa
que encara es trobi
envoltat de conreus
i pastures que contrasten i conviuen
amb el dia a dia d’una
ciutat moderna.
El paisaje en mosaico
Le paysage en mosaïque
Históricamente, Andorra ha sido un país de tierras cultivables y
pasturas, pero desde la década de los años 50 del siglo XX el
paisaje rural se ha ido transformando aceleradamente en paisaje urbano y terciarizado. Encamp es uno de los núcleos de
población del Principado de Andorra que más ha crecido en los
últimos años, pero la amplia extensión del valle donde se ubica hace que todavía esté rodeado de cultivos y pasturas que
contrastan y conviven con el día a día de una ciudad moderna.
Historiquement l’Andorre est un pays de terres cultivables et
de pâturages, mais depuis les années 1950, le paysage rural
s’est transformé de manière accélérée en paysage urbanisé et
consacré aux services. Encamp est l’une des communes de
la principauté d’Andorre qui se sont le plus développées ces
dernières années, mais comme elle se trouve dans une grande
vallée, elle est encore entourée de cultures et de pâturages qui
contrastent et cohabitent avec le quotidien d’une ville moderne.
The landscape in mosaic
Andorra was historically a land of
arable land and pastures, but since the 1950s the rural landscape
has been transforming rapidly into
an urban and tertiary landscape.
Encamp is one of the villages in
Andorra that has grown the most
in recent years, but the wide expanse of the valley where it is located means that it is surrounded by
farms and pastures that bump up
against daily life in a modern city.
Idea, textos, il·lustracions, fotografia i disseny:
BIOLOGIA I COMUNICACIÓ SL
Identificació toponímica: Joan Vilana
Aquesta cartellera pertany al conjunt de la
Xarxa de punts viaris
d’interès ecoturístic
d’Andorra Turisme.