FIN DE ANO EN CORT - Biblioteca Digital de les Illes Balears

Anuncio
e
28 Anne - N.° 279
JANVIER - FEVRIER 1982
PARIS
ALEARE
'LES CADETS DE M A J O R Q U E " - Association Etrangère Autorisée par le Ministre de l'Intérieur
FRANCISCO VICH, 1953 - ABBE JOSEPH RIPOLL, 1979
DIRECTION
R E D A C T I O N
A D M I N I S T R A T I O N :
2 0 , Avenue Foch - 6 6 4 0 0 CERET
F I N DE A N O EN C O R T
Las Navidades del año 1 9 8 1 han sido de mucha actividad e n la Plaza de Cort, centro
ciudadano d e nuestra ciudad.
Señalemos, d e entrada, q u e , e n contra d e lo ocurrido en años anteriores, el Ayuntamiento,
en estas Navidades, ha obsequiado a los ciudadanos c o n un d e n o c h e de luz e n las calles
céntricas. Ya nos h a b í a m o s acostumbrado a ver las calles de Palma oscuras y tristes, mientras en
la "teletonta" se n o s restregaba por las narices que Madrid, Barcelona y otras ciudades se
ahogaban literalmente e n ríos de luz.
Pues este a ñ o , para deleite d e numerosos ciudadanos, hemos disfrutado de una iluminación
espléndida. En la plaza de Cort, frente a la Casa Consistorial, se ha levantado un extraño abeto
hecho de u n armazón metálico, forrado d e cintas de plata y adornado con más de mil
trescientas bombillas amarillas y blancas. Las cintas, removidas por el aire, reflejaban la luz de
las bombillas; de tal manera q u e el falso abeto parecía una cascada luminosa, un árbol feérico.
Cientos de turistas estuvieron filmando y fotografiando el árbol día tras d í a .
El 31 d e diciembre fue doblemente fiesta. Por un lado "la festa de l'Estendart", y por
otro la habitual fiesta popular de las doce campanadas.
"La festa d e Festendart" c o m m e m o r a , cada año, la conquista de Mallorca por Jaime I y
sus tropas catalano-aragonesas. Las autoridades, presididas por el Capitán General Pascual
Calmes, el Presidente del Consell General Interinsular Jerónimo Alberti, y el Alcalde de Palma
Ramón Aguiló, colocan un estanderte e n el centro d e la plaza. Más tarde, después d e una misa
en la catedral, el Alcalde presenta u n rápido balance d e un año de gestión municipal.
Este mismo día, hacia la medianoche, y a pesar de una fina lluvia pertinaz, más de tres
mil palmesanos celebraron c o n uvas y champán las d o c e campanadas que marcaban el nacimiento del nuevo a ñ o . C o m o feliz novedad, d o s conjuntos musicales amenizaban la velada. Hacían
en verdad más ruido que música, pero alegraron aún más si cabe esta madrugada palmesana, una
de las más alegres y ruidosas que se recuerde.
Unas chicas tuvieron la ocurrencia de hacerse diademas c o n las cintas plateadas del abeto;
y el pobre armatoste se hubiera quedado en puro armazón, d e no ser porque la policía
1982
BON
ANYS
(Termina en la página siguiente)
IMAGES D E M A J O R Q U E
III. La Mairie de Palma
La place de Cort, c'est le centre du vieux Palma, et c'est là que se
trouve la Mairie, la "Sala". A l'origine, c'était un hôpital (Hospital San
Andrés), mais, à partir de l'an 1 3 4 3 , les Jurés, administrateurs de l'ile, se
réunissent là pour délibérer des affaires publiques. Ils y siégeront jusqu'en
1 5 9 8 , quand, l'édifice menaçant de s'effondrer, les Jurés devront chercher
refuge ailleurs. L'immeuble sera reconstruit au cours du X V I I siècle.
L'intérieur de la Mairie est un fouillis de couloirs, escaliers, vestibules, salles immenses et tristes. La façade, par contre, est magnifique,
barroque et monumentale. A signaler le saillant du toit, e n bois sculpté,
oeuvre de Gabriel Torres en 1 6 8 0 ; saillant qui finira rongé par la vermine
si on n'y porte pas remède rapidement.
La vieille horloge ("En Figuera") a la charge de marquer les heures;
et sa cloche servait autrefois pour convoquer les Jurés du "Gran i
General Consell", signaler les incendies, et autres situations dangereuses.
En 1 8 9 4 , un violent incendie a ravagé l'édifice, mais a curieusement
respecté le toit!
A u centre de la façade, un vieux banc de pierre témoigne du bon
vieux temps, quand les habitants de Palma se réunissaient à l'ombre de la
Mairie pour commenter les dernières nouvelles de la ville, et prendre le
temps de vivre.
o
"INCOME S. A." CONSTRUIRA EL PUERTO DEPORTIVO DE SAN TELMO
PARIS-BALEARES
LES V O E U X D U
LUI
SECRETARIAT
Bien chers amis Cadets
Virginité des pierres et de l'âme assemblées,
Chapelet de la force enrôlée de piété,
V o i x c o m m e d'autres v o i x , vie c o m m e d'autres vies,
Et m o i , qu'importe à qui je dis: "sais-tu, je prie? "
Dans la peau des vitraux assourdis sur nos têtes,
Sur la lèvre écorchée des bouquets épithètes,
Nuit, ô nuit, grande nuit, longue nuit, à coeur lent
T u remontes l'allée embrassée des encens.
La tramontane qui souffle en
cette fin d'année emporte avec elle
t o u s les maux dont vous auriez pu
souffrir les effets.
Si le Ciel, m'écoute, je forme
pur vous tous et vos familles, les
v o e u x sinceres de bonheur et joie
et santé; que l'année vous soit
douce et quelle comble tous les
foyers d'une heureuse prospérité.
Au fond de la froidure s'allume le jour
Flammé d'années entières au pas sonné d'amour,
Pour que viennent et se pressent, en la main d'une croix,
Ces lumières et prières adossées aux parois.
A l'autel du rosaire et des ombres soumises,
Gantées d'hommes-palais, gantées d'hommes-églises,
Est la neige à g e n o u x . Il croyait au soled:
Bethléem à Palma vient de naître pareil.
Et si germe chez nous la semence d'émoi,
C'est un ange chuté du faîte des orfrois,
Casqué de poings serrés. Dans la sang de nos sangs,
S o n aile est là froissant la pâleur de nos rangs.
Il puise dans la mort la renaissante vie,
Dessine, sur le corps de la plainte embellie,
Toi, toi, toi la foi errante, renée pour n o u s ,
Qui dévoile dessous les visages tout d o u x .
Et m o i , je suis petit, et m o i , je n'ai que m o i ,
Rien que m o i , m o i n s que l ' h o m m e , et je courbe m o n poids.
Sur sa c o u c h e engorgée. Il est, lui, des millions
Pour mages et bergers et tant d'autres que Sion.
Et m o i , je suis petit quand je dis: "Je vous aime"
L'infime grain porté dans le vent qui parsème
Ce que l'on croît de bien, ce que l'on fait de mal,
Si tout n'est qu'une vie c o m m e une autre normale.
D pèse, au fond de nous, ce qui lave nos y e u x
Jusqu'au dernier détour qui n o u s mène vers Dieu,
Chaque cri d'un enfant, chaque appel d'une v o i x ,
C'est l'avenir croisant le chemin quel qu'il soît.
Et Lui, qu'importe qui Lui dit: "Sais-tu, je prie? "
Qu'importe qu'elle soît cette toute autre nuit,
Lui, Il voit.
FIN DE A Ñ O EN CORT
(Viene de la primera página)
municipal m o n t ó rápidamente una
barrera protectora a su alrededor.
D í a s más tarde, la plaza de
Cort vivió otra hora estelar en la
víspera de R e y e s , cuando la brillante cabalgata de los R e y e s Magos,
recién llegados de Oriente, hizo
una pausa ante el A y u n t a m i e n t o
para saludar debidamente al Alcalde de la ciudad. Los Reyes venían
escoltados por la Guardia Municipal
Montada, y acompañados por más
de veinte carrozas. La comitiva superó ampliamente en brillantez las
de años anteriores.
Y para poner punto final a la
temporada de fiestas, se celebró el
19 de enero en la plaza de Cort y
en la vecina Plaza Mayor la multi-
BASTIEN DORIGNAC
tudinaria "Revetla de Sant Sebastià", con más é x i t o , más gente,
más ambiente, más bullicio que
nunca. Decir que la fiesta fue un
éxito rotundo es quedarse m u y por
debajo de la verdad. Fue más bien
un derroche de alegría, de buen
humor, un gran atropello a base de
empujones y apretujones, siendo
inútiles los esfuerzos para acercarse
a las fogatas, o dar tres pasos de
baile.
Con m u y buen acierto, el
Ayuntamiento dejó instalados los
adornos navideños para aprovecharlos nuevamente para San Sebastián.
D e seguir así las cosas, y
todo hace pensar que el éxito de
la "Revetla" irá más en los años
venideros, habrá que pensar en
trasladar el emplazamiento de las
fogatas al Parque del Mar. ¡Por lo
menos!
Que le Ciel n'oublie pas également de nous garder en vie notre
chère Association; et surtout que
les cotisations soient régulièrement
versées, cela éviterait bien des
soucis á notre Président, qui les
yeux tournés vers le Pére Noel,
espère voir transformer sa hotte en
une immense corne d'abondance.
Cela éviterait certainement ces
petites feuilles de rappel, qui ne
font
pas toujours plaisir. Mais
aujourd'hui n o u s faisons des voeux,
et nous vous remercions chaleureusement pour t o u s les efforts que
vous avez eu à faire en cette année
1981.
Je remercie aussi tous les Cadets
qui m'ont adressé des voeux pour
1 9 8 2 , et je les prie de trouver ici
l'expression de ma gratitude et de
mon entier dévouement pour vous
servir au m i e u x , maigre la santé
qui laisse quelquefois a désirer.
Bonne Année, d o n c chers Cadets, pour vous et vos familles.
Mad. A. R. PERRIGAULT RIPOLL
P O U R LA S U R V I E D E " P A R I S - B A L E A R E S "
MEMBRES MECENES
Mr. Pierre M o r o , M o n t c e a u les Mines
G. Coll S. A . CavaUlon
500 Frs.
5 0 0 Frs.
Mr. Pierre Esteva Brest
Mr. Pierre G r a u Deauville
Mr. Daniel Basille, Le Havre
Mr. R a p h a ë l R i b a s . Le Creusot
M m e . F e r n a n d e B u m . Calvià (Majorque)
200
200
200
200
200
Frs.
Frs.
Frs.
Frs.
Frs.
150
150
150
150
150
150
Frs.
Frs.
Frs.
Frs.
Frs.
Frs.
Mr.
Mr.
Mr.
Mr.
Mr.
Mr.
G. F e r r e r . R e i m s
Guillaume V i c h . Agen
Raymond Alemany. Angoulême
A n d r é Sage. L y o n
J a c q u e s C a p ó . Palaiseau
R a p h a ë l C o l o m a r . Epinal
.
.
.
.
MEMBRES BIENFAITEURS A 1 0 0 F R S .
Mr. A r n a l d o F l o r i t , Saint E t i e n n e du R o u v r a y ; Mr. Jean-Claude
F e r n á n d e z , N i m e s ; Mr. Sebastien J u a n , Cavaillon; Mr. Raphaél Horrach, Brest; M m e . Rosa Aguiló, Perpignan; Mr. Carlos Ferragut,
M u l h o u s e ; Mr. Matías Palmer, Pertuis; Mr. Monserrate Martorell,
R o u e n ; Mr. Jean Ferrer, R e i m s ; D o c t e u r Bernard C h u b e r r e , Henneb o n t ; M m . Vidal F r u i t s , Lisieux; Mr. Roger M a t h i e u , Toussieu; Mr.
Roger O u v r a d o u , C o u r b e v o i e ; Mr. Ludovic Téoli, L y o n ; Mr. Jacques
Caimari-Colom, L o r i e n t ; Mr. Damián S u a u , C o r m o n t r e u i l ; Mr.
Michel R e y n é s , Saint-Claude; Mr. Jean-Claude R a g o n , L y o n ; Mr.
Barthélémy P a l m e r , N a n t e s ; Mr. Bernard M a t e u , La F l e c h e ; Mr.
A n t o i n e R a m i s , P o n t a r l i e r ; Mr. J o s e p h Mayol, L o r i e n t ; Mr. Antoine
Vidal; Mr. L u c Vicens, N i m e s ; Mr. Pierre Pujol, Villeneuve les
Bèziers; Vicens Frères S. A., Le Mans; Mr. A n t o i n e B e r n a r d o , Sannois; Mr. R e n é L u c e z , P o r n i c h e t ; Mr. J o s é F e r n á n d e z , La Ciotat;
Mlle. Maryse Vich C a m p o s , Le Mans; Mr. Guillaume Pujol, Saint-Nazaire; Mlle. Jacqueline Rosselló, A u t u n ; Mr. M a t h i e u A d r o v e r , Marseille; A n o n y m e , G r e n o b l e .
MEMBRES D O N A T E U R S (Entre 7 0 et 9 0 Frs.)
Mr. Pierre Alcover, Sotteville les R o u e n ; Mr. Bernard Soliveret,
D i e p p e ; Mr. Mathieu Covas, L a o n ; Mr. B a r t h é l é m y A r b o n a , Saint
Malo.
PARIS-BALEARES
TOURISME 1 9 8 2
NADALENQUES
Si la saison touristique passée a
été l'une des meilleures de l'histoire, la prochaine s'annonce t o u t
aussi bonne, sinon meilleure encore, grâce au "Mundial de Futbol
1 9 8 2 " . Majorque, hélas, ne participera
pas à l'opération.
Aucun
match ne se jouera dans l'ile, la
candidature de Majorque
hayant
été présentée trop tard. C'est là,
du moins, l'explication officielle.
Mais il semble bien que le vrai motif soit le caractère insulaire de n o tre province, et les problèmes de
communications qui en résultent.
per JOSEP REINES REUS
ANEM TOTS A BETLEM
Anem tots a Betlem
a veure l'infantó
que te fam i te fret
i també set d'amor.
Anem tots a Betlem
en pau i germanor,
plens de joia i ofrenes
a cantar-li cançons.
Les hôtels espagnols attendent
un millón deux cent mille visiteurs,
et des recettes record, de l'ordre
de neuf
millards de
nouveaux
francs, à l'ocasion de ce festival du
ballon rond. Pour une fois, l'organisation des services hôteliers sera
centralisée par "Mundiespafia", un
pool constitué par les plus importantes agences de voyages et chaînes hôtelières du pays. Ce pool
s'occupera de t o u t , aussi bien des
locations
que
des
problèmes
d"'overbooking" (une même place
louée deux fois) s'il s'en présente.
Anem tots a Betlem
sense odi ni rencor
a veure el nin Jesús
dormidet a u n reco.
Anem tots a Betlem
a veure l'infantó
que ha vengut el m ó n
per a tots salvar-nos.
PER DINS
EL
Les hôtels seront équipés de vidéotex pour permettre aux clients
de suivre les incidences des matchs
auxquels ils n'auront pas eu la possibilité d'assister. En fait, nombreux seront les touristes qui profiteront des conditions exceptionelles
faites à cette ocasión, même si le
football ne les intéresse pas.
DESERT
Per dins el desert
els camells caminan...
Van cap a Betlem
festius i fent via
per a veure Jesús,
fill únic de Maria,
nat aquesta nit
en una establia.
Per dins el desert
els camells caminan
seguint una estrella
que també fa via.
Nadal-1981
A DENS UNA COVA
CANTAU,
AUCELLETS,
CANTAU
Can tau. aucellets, can tau
amb veu dolça i potent
la feliç bona nova
d'un diví naixement.
En una cova humil
s'ha produit el portent:
a mitja nit ha nat
un Déu Omnipotent.
A dins
Josep i
canten,
¡boiets
una cova
Maria
riuen, ploren,
d'alegria!
D e nàixer acaba
dins una establia
el fill dessitjat
que el cel les envia.
Anem a
en pau i
a adorar
que feliç
Betlem
harmonia
l'infant
somnia.
VENIU,
PASTORETS,
VENIU
Veniu, pastorets, veniu
a veure l'infantó
nat dins una establia
rosset i petitó.
Ainsi soit-il!
Veniu, pastorets, veniu
amb els vostres sarrons
a fer-li companyia
i a cantar-li cançons.
Veniu, pastorets, veniu
a oferir-li torrons
i d'altres llepolies
farcides d e dolçor.
Anem a Betlem...
Nadal ja ha arribat.
Joiosa está la gent.
Amb pau i a m b harmonia
visquem el N a i x e m e n t .
Dins una establia
de nàixer acaba
el fill de Maria.
Les plus optimistes pensent que
le "Mundial de Fútbol 1 9 8 2 " peut
être une bonne ocasión pour relancer le tourisme en Espagne, et que
le m o m e n t est venu de montrer
que notre pays peut encore offrir
un meilleur service, une bonne alimentation,
des transports
bien
organisés, et des hôtels de qualité
pour un prix encore très raisonable.
Ainsi le touriste, rentré chez lui,
sera le meilleur de nos agents publicitaires auprès de ses amis, voisins, camarades de travail, e t c . , etc.
PARIS-BALEARES
ÓRGANO
DE
Veniu, pastorets, veniu
al Betlem de l'amor
que acaba de nàixer
Jesús, el Bon Pastor.
LES
CADETS
DE
MAJORQUE
PARIS BALEARES
4
por JUAN VERDA
LA D R A G O N E R A
EL "FARO V E L L " LANGUIDECE
El islote estrena al unísono dos faros de señales
Desde el a ñ o 1 4 9 0 , del q u e se
d i c e , fue c o n s t r u i d o el " F a r o V e l l "
en la cima del single de " L a Ginav e r a " o p a r t e más alta de la Dragoñ e r a , y c o m o vigía o atalaya de
señales m a r í t i m a s c u m p l i ó con m á s
o m e n o s f o r t u n a a l u m b r a n d o con
la c a n d i d e z de sus destellos reflejados de su e m p o b r e c i d a linterna. Al
a m a n e c e r del d í a 15 de n o v i e m b r e
de 1 9 1 5 , aquella lucecita t é n u e y
giratoria, e n t r o n i z a d a a una altitud
de 3 6 0 m e t r o s del nivel del m a r ,
guiñó su ojo avisor p o r última vez
d e b i d o a q u e su c o m e t i d o h a b í a
finiquitado
y su l u z , apagada defin i t i v a m e n t e para s i e m p r e . 4 2 5 años
de p e r m a n e n c i a c o n s t a n t e d u r a n t e
la n o c h e , s u p o n í a en el h a b e r del
faro u n a c a n t i d a d cifrada en m á s
de 1 5 5 . 0 0 0 n o c h e s de p r e s t a c i ó n
de servicio.
N o dejaría d e ser i n t e r e s a n t e
ahora el p o d e r c o n o c e r , a u n q u e a
" g r o s s o - m o d o " , el valor n u m é r i c o
de c u a n t o s c o m p o n e n t e s se n u t r i r í a
durante
c u a t r o siglos y
cuarto
entre personal " f a r e r o o t o r r e r o s
de f a r o " , e t c . N o sería de e x t r a ñ a r
que alguien se p r e g u n t a r a : si en
verdad, a m b a s definiciones corresp o n d e n a la m i s m a especialidad.
C i e r t a m e n t e hasta b i e n c o m e n z a d o
el presente siglo t o d o el personal
adicto a faros en sus respectivas
categorías estaba considerado c o m o
simple e m p l e a d o . Este detalle p u e de constatarse en el " L i b r o Personal del T o r r e r o " y q u e en o t r o
c a p í t u l o ya nos referiremos.
Versiones dispares señalan q u e el
cierre y desaparición del faro v e n í a
m o t i v a d o a q u e d u r a n t e la estación
del invierno q u e d a b a d u r a n t e la n o che t o t a l m e n t e i n o p e r a n t e y ocultado p o r el grosor de espesas n u b e s
bajas. En las é p o c a s de t i e m p o s b o nancibles, las m á s de las veces, le
cubría u n a densa cerrazón de niebla
y que de igual m a n e r a , obstaculizaba su visibilidad. Por otra p a r t e ,
se le a c h a c a b a q u e la evolución
progresiva i m p u e s t a p o r la navegación m e c a n i z a d a , dejaba s u p l a n t a d a
a la de vela m u y en " b o g a " h a s t a
el primer c u a r t o de este siglo. La
puesta en servicio de lujosas y m o dernizadas líneas regulares de b u ques d e d i c a d o s a pasaje y carga,
sin d u d a d e m a n d a b a más que un
m e j o r a m i e n t o un p e r f e c c i o n a m i e n t o
y seguridad en p r o de la navegación. Este quizá p u d i e r a ser factor
primordial q u e llevara en a d e l a n t e
el n u e v o p r o y e c t o , c o m o t a m b i é n
el de su a p r o b a c i ó n e instalación
de los faros de Llebeig y T r a m o n tana.
No
fue
empresa
fácil
para
el
c o n s t r u c t o r de las o b r a s su proseg u i m i e n t o h a s t a el final de las mism a s . F u e r o n necesarios casi u n o s
cinco años e n t r e voladuras de los
t e r r e n o s para la p r e p a r a c i ó n
y
c o n s t r u c c i ó n de las viviendas de
a m b o s faros, sus t o r r e s y, p o r sup u e s t o , las voladuras a base de barrenos y cargas de pólvora y dinam i t a a lo largo de u n o s siete kilóm e t r o s de nueva carretera y m u r o s
de c o n t e n c i ó n , e n t r e curvas y recovecos que u n i r í a los dos e x t r e m o s
y d e m á s o b r a s . Es curioso referirse
a esta f u e n t e t o d a vez q u e en el
islote D r a g o n e r a n o se h a b í a recurrido j a m á s a las p r o s p e c c i o n e s
acuíferas de aquel subsuelo r o c o s o ,
pozo
a r t e s i a n o , e t c . La
bajada
d e b í a efectuarse con la luz solar a
m e n o s q u e se hiciera uso de u n a
vela al a n o c h e c e r . El agua se
e n c o n t r a b a r e m a n s a d a en una especie de charca de poca p r o f u n d i d a d ,
más
q u e suficiente
para
llenar
c u b o s y c á n t a r o s de una sola pasa-
de la roca Llebeig y T r a m o n t a n a .
Un trabajo m a n u a l , c o n c i e n z u d o y
p e r f e c t o , labrado en piedra viva y
realizado con verdadera m a e s t r í a ,
c o m o ya se h a a p u n t a d o en o t r o s
c a p í t u l o s . El tajo d o n d e se laboraba lo c o m p r e n d í a de p u n t a a
p u n t a del islote, es decir, en t o d a
su e x t e n s i ó n y en el que se repart í a n unos 4 5 ó 50 trabajadores.
d a . El caudal d e b e r í a ser m u y
a b u n d a n t e t o d a vez q u e la cantidad
extraída y que era m u c h í s i m a , n o
se conseguía reducir su nivel. Su
desnivelación se h a c í a manifiesta
t a n sólo p o r efecto de las m a r e a s ,
c u a n d o éstas, p r o p i a m e n t e d i c h a s ,
n o se c o n o c e n en este m a r , sin
e m b a r g o , se h a c í a n más n o t o r i a s
d u r a n t e las sicigias equinocciales en
las estaciones de primavera y o t o ñ o , y t a m b i é n más acusadas d u r a n t e la é p o c a llamada "calmas de
e n e r o " en q u e nuestras costas de
p o n i e n t e se observan reflujos bast a n t e p r o n u n c i a d o s . Las inconstantes elevaciones y depresiones que
se n o t a n eran y son debidas a las
acciones de los vientos y en consecuencia de sus direcciones influyentes en c u a n t o a subidas y bajadas.
El agua p o t a b l e , o t r o de los
grandes p r o b l e m a s e x i s t e n t e s , n o
sólo para la cuadrilla de o b r e r o s ,
sino t a m b i é n para los d e m á s "resid e n t e s " , a e x c e p c i ó n de los t o r r e ros y familiares del F a r o Vell, que
la e m p l e a b a n de la recogida de las
aguas pluviales. N o m u y distante
del mar de las aguas de Cala Lled ó , c o m o t a m p o c o de la t a b e r n a y
p u e s t o de a l i m e n t a c i ó n de m a d ó
Martina y de su esposo el contratista mestre Bernat de Esporles, se
e n c o n t r a b a y aun h o y d í a , una
fuente s u b t e r r á n e a o especie de galería de escasa p r o f u n d i d a d y de
fácil acceso conocida por Sa F o n t
des M o r o . Esta f u e n t e , si es que
a s í p u e d e llamársela, proveía abund a n t e m e n t e a t o d o s c u a n t o s a ella
a c u d í a n para cubrir sus necesidades. T a m b i é n abasteció generosam e n t e la c a n t i d a d del l í q u i d o necesario en la edificación de los faros
Al dejar bien s e n t a d o el preced e n t e de q u e el origen del m a n a n tial del agua de Sa F o n t des M o r o ,
guarda relación directa de su nivel
con el
flujo
y reflujo
de las
mareas, cabría pensar e n t o n c e s que
su caudal proviene del mar. Sobre
el particular se han suscitado bast a n t e s conjeturas e incluso se ha
p r o b a d o q u e c u a n d o el l í q u i d o está
r e m a n s a d o el agua es p e r f e c t a m e n t e
asimilable a otra cualquiera, sin
e m b a r g o al ser removida, se le n o t a
u n fuerte g r a d o de salinidad. Existen algunas versiones de que incluso se e n c o n t r a r o n flotando entre el
agua m a t i t a s o ramas de hierba de
las q u e sólo se c o n o c e n pobladas
las estribaciones pirenaicas.
A u n q u e el caso n o venga a
c u e n t o d i g a m o s , q u e casi ya en
n u e s t r o s d í a s , la fuente fue iluminada m e d i a n t e el acoplamiento de
un g r u p o eléctrico y una bombacentrífuga de elevación del agua y
" t r a s e g a d a " a u n e s t a n q u e dedicado
al riego de hortalizas recogiéndose
selectos y deliciosos productos.
Aquella evasión de gentes motivada p o r la t e r m i n a c i ó n de las
obras sin d u d a , volvería a dar un
respiro a los aparceros o colonos
explotadores
de
la finca. Cala
Lledó volvería a recobrar la tranquilidad ya deseada y para madó
A n t o n i n a de Sa Dragonera, confia
ba p l e n a m e n t e en el disfrute de la
t e m p o r a d a de recogida de setas. En
u n p e q u e ñ o p i n a r e n t r e Cala Lledó
y Na Miranda, era un lugar privilegiado y " e s c l a t a - s a n q u e r " y que
ella cuidaba y vigilaba a diario, a
e x c e p c i ó n de los días dominicales
y de g u a r d a r , p r o c u r a n d o la dedicación al c u m p l i m i e n t o riguroso de
sus p r e c e p t o s . En el F a r o Vell se
encontraba
una
joven
"estirpe"
c o m p u e s t a p o r una docena aproxim a d a de j o v e n z u e l o s e hijos de los
t o r r e r o s , q u e t a m b i é n se las sabía
de c ó m o hacer la jugarreta a madó
A n t o n i n a y llenar el cestito de
"esclata-sangs", aprovechando su
ausencia. ¡Qué pillines!
D u r a n t e la primera decena del
mes de o c t u b r e , el t o r r e r o primero
y encargado del Faro Vell don Miguel S a n c h o de Capdepera, dejó de
prestar servicio en el faro encargándose de la puesta a p u n t o de los
nuevos faros de Llebeig y Tramont a n a , p r ó x i m o s a su e n t r a d a en servicio e i n a u g u r a c i ó n . Allá en la
altura se q u e d a r o n los "angelitos
c u s t o d i o s " del F a r o Vell don Bart o l o m é T o m á s de S a n t a n y í y don
R a m ó n Castell de S'Arracó.
Las visitas de inspección se iban
sucediéndose en Llebeig i Tramont a n a , llegado un final de semana y
a p o c o s días de producirse la eclosión de j ú b i l o del apagado del viejo
faro y e n c e n d i d o de los nuevos, se
e n c o n t r a b a n c u a t r o personajes en
visita de inspección y asediados
sobre el islote con u n vendaval
NNW, y con mal cariz para regresar a tierra. A u n q u e parezca anecd ó t i c o m a d ó A n t o n i n a de Sa Dragonera - m u j e r vaüente y de pocas
manías—, les aseguró el "transbord o " a tierra firme, a condición de
que ella les indicaría un lugar sent a d o s sobre la cubierta de babor y
sin moverse d u r a n t e el tiempo de
navegación, so pena de naufragio.
Izado el t r i n q u e t e y la patrona con
una m a n o a la escota y la otra en
el t i m ó n , salió la p e q u e ñ a embarca-
5
PARIS-BALEARES
¿Qué será del año 1982?
¿Será fatal? ¿Será benigno?
Cuando estas líneas vean la luz en
nuestro querido PARIS-BALEARES
ya habrán pasado unas semanas de
la inexistència del a ñ o 1 9 8 1 . ¿Qué
hemos de decir, pues, de este año
que lleva en sus entrañas el peso
de sus propias desdichas? Pues lo
que diremos del que viene, del
otro, y del o t r o , que es, una decisión convencional del t i e m p o que
pasa ante nosotros, llevándose ¡oh
dolor!
pedazos de nuestra vida,
por más que pregamos para sobrevivir en este m u n d o desquiciado;
en que estamos inmersos. Si el año
1981 ha sido m a l í s i m o , ¿qué hacen
entonces, los hombres más inteligentes? ¿Dónde están l o s sabios,
los científicos, los intelectuales, los
jefes de E s t a d o ? . ¿Tienen miedo
de salir ante la opinión pública
mundial, para hacernos la vida más
feliz? ¿Y las Naciones Unidas que
pintan en N e w York? ¿Acaso otro
cuadro de Picaso? Puede que sí,
dirá el avispado lector.
Pero y o me digo, ¿qué es lo
que pintan estos señores en este
hemiciclo mundial? Mil reuniones
entre rusos y americanos para n o
llegar a ningún acuerdo jamás. Y
para c o l m o de este largo t i e m p o y
de este largo trama, ahora mismo
se impone a t o d o pasto una dictadura sanguínea en Polonia. Los militares se han apoderado del poder
con todas sus consecuencias. A s í
que: guerra civü, nüles de muertos
y otros tantos de heridos ¡calamidad completa! Por eso lo decimos
con todas nuestras fuerzas: ¡Fuera
la tiranía! Empero fuera también
a rajatabla el libertinaje agresivo
donde se produzca.
nulas c o m o del año anterior c o m o
el siguiente, c o m o el de t o d o s los
años.
¿Será el año de la Paz del
m u n d o entero? ¿Será el año de la
III Guerra Mundial? ¿Acabará por
entenderse la humanidad? Por mi
parte y o desearía que algunos de estos
interrogantes
fueran
afirmativos,
pero de los que deben contestar
¡nadie contesta!
El porvenir es
incierto, y al final ¿qué? la realidad al fin y en esencia es superior
a la imaginación y nos dice cosas
de nuestra pequenez, de nuestra
impotencia.
Velozmente se nos ha ido 1981
c o m o un fugitivo sin decirnos esta
boca es m í a , c o m o todos los años,
que van y vienen, y se desintegra
t o d o cuanto u n o m e n o s se lo piensa, c o m o castillos en el aire. La
paz total está lejana, y los razonamientos de los hombres también, y
claro está t o d o influye en la inestabilidad mundial. Antaño se experimentaba una alegría dulce, sana,
prometedora de bienestar, n o tanta
modernidad en las familias, y se
vivía mejor. Y ahora con tantos
adelantos el m u n d o n o es feliz,
prueba de ello, Irán, Irak, Nicaragua, San Salvador, y ahora mismo
Polonia ¡Polonia! ¡ ¡ ¡Un horrendo
drama! ! ! ¿Para qué seguir? Pero
podría paliarse t o d o , incluyendo
los millones y millones que padecen hambre, que son hombres, mujeres y niños, pero los que pueden
hacerlo n o lo hacen. Se pasan los
meses y los años sin entenderse, ¡y
es una pena por lo que la humanidad sufre!
Año 1 9 8 2 . Eres un libro en
blanco, en cuyas páginas sabemos
poco más o m e n o s l o que tenemos
que escribir. Seguramente el dolor
y tristeza trazará las más de ellas;
y en las otras habrá una renovación de anhelos y sobre t o d o de
angustias. Las alegrías del año que
se nos fue fueron escasas, casi
¡Con toda mi fuerza! Con t o d o
mi corazón, pido que al finalizar
1 9 8 2 , t o d o s juntos, la humanidad
entera, pueda pronunciar, si Dios
quiere, esta palabra tan maravülosa
¡ ¡ ¡Albricias! ! ! , que será el grito
unánime de satisfacción, que al fin
h e m o s llegado a la meta.
ción de la cala y con el pasaje de
cuatro caballeros sentados a barlovento, cruzaron el "freu" con un
temporal deshecho y con el pasaje
aguantando y sin respirar. Arribaron felizmente al embarcadero de
Es Carregador (Punta Blanca), mojados por la furia del viento y des
"polsim" igual que pollitos.
¡Qué
susto
-exclamaron
al
haber d e s e m b a r c a d o - , cuando veíamos que el capitán de a bordo era
una mujer!
El día 15 de noviembre - a m a necer- de 1 9 1 0 , se apagó para
siempre el Faro Vell de La Ginavera, mientras que ai anochecer del
mismo día 15 de noviembre de
1 9 1 0 , aparecía el Faro de Llebeig
edificado a 113 m. de elevación y
a 2 0 0 m. al N . del extremo SW.
de la isla, radiante de blanquísima
luz cuyos esplendorosos rayos, se
expandían
difuminados en gran
aureola por la bóveda celeste oscura y estrellada.
JAIME ALEMANY
El Faro de Tramontana situado
al extremo N E . de la isla, hacía
gala también de su inauguración
igual que su h o m ó n i m o de Llebeig,
pero en distintos destellos. Una luz
más tenue y rojiza.
(Continuará)
PASATIEMPO
N o sabemos que escribiría "Catalina" en el desaparecido "El
Pueblo", que existía en Andraitx hace 50 años, para quedar maravillada de quienes confeccionaban la también desaparecida "La V o z
Arraconense"; por carecer de la colección de dicho "Pueblo". Pero
sí, hemos encontrado en "La V o z " la siguiente respuesta:
¡GRACIAS CATALINA!
En el quincenal "El Pueblo"
tienen redactora femenina
que es lo que a nosotros nos hace falta
un poeta, y Catalina.
Si tu mirada es de lince
tu pluma alaba a Dios
si tú vienes a "La Voz"
contigo seremos quince.
Cual sería nuestra alegría
tener poeta una dama
pondríamos en primera plana
tu esbelta fotografía.
Muchas gracias Catalina
se enorgullece mi pluma al contestar
que una compañera andritxola
de nosotros se haya tenido que admirar.
UNO DE LOS CATORCE
Por las razones expuestas ignoramos en que frases rechazó
"Catalina", la proposición de "Uno de los catorce"; pero publicamos el punto final de la amable polémica. Quizás "Catalina", h o y
madre y abuela, recordará aquellos tiempos, c o m o los recordamos
nosotros, con nostalgia.
CATALINA DE ANDRAITX
Sentimos Catalina
que tu decisión
haya sido en contra
en ser compañera
de nuestra redacción.
Tu pluma brilla, es de oro
tu hermosa musa, no cojea
teniendo un alma tan grande
¿Cómo puede ser? ¡ser tan fea!
Serías faro de guía
a algunas arraconesas
que sabiendo lo que saben
no demuestran sus proezas.
Quedamos en paz, y buen fin
te invitamos sin rodeos
a bailar un par de boleros
el día del sabio Agustín.
UNO DE LOS CATORCE
P A R I S -BALEARES
6
CHRONIQUE
PARIS
BABY-TUILERIES - (MULET & Cia.)
Vêtements d'enfants
3 2 6 , rue Saint-Honoré - Paris ( l . )
Téléph.: OPE. 3 5 . 3 8
e r
COIFFURES POUR D A M E S
A n t o n i o Beltran
3 0 , rue Bezout - Paris-Xrv
Tél. GOB. 7 1 - 5 9
dets qui se sont rendus sur la t o m be de Monsieur l'Abbé Joseph Ripoll, notre ancien et dévoué secrétaire, qui certainement de la Haut,
pensera a e u x .
C'est avec joie que nous v o y o n s
quelques
Cadets,
proposer
des
écrits conformes aux statuts de n o tre journal, et qui démontre leur
attachement a nos beaux pays la
France et l'Espagne, si riches en
sol et en souvenirs oubliés et a
réaprendre, pour m i e u x créer l'avenir.
BOURG-EN-BRESSE
CIRES LES MELLO
AU F A I S A N D O R E
A R B O N A - NOVIER
Grenouilles - Ecrevisses - Gibrer
des D o m b e s - Volailles de Bresse
2 0 , 2 0 bis, rue de la Samaritaine
Tels. ( 7 4 ) 2 3 61 16 - ( 7 4 ) 2 2 65 90
REIMS
BRASSERIE DE L O R R A I N E
Raphaël Ferrer et Cie.
(Président des Cadets)
Service à la carte et à toute heure
7, Place d'Erlon - Tél.: 47-32-73
HOTEL R E S T A U R A N T B A R
DU PONT NEUF
1 ETOILE N N
Propriétaire: Guillermo Vich
Place du 14 Juillet
(Face au grand parking)
AGEN
Tél.: 66-15-67
PARIS
* Notre jeune ami, Mr.
Palmer, qui s'était rendu
mère a S'Arraco, pour les
Jour de l'An á repris ses
tions.
Antoine
chez sa
fêtes du
occupa-
* Notre ami, Mr. Y v o n Ledez, parti auprès de sa grand-mêre malada
á S'Arraco; est revenu après l'inhumation de celle-ci.
Regrets éternels.
ANGOULEME
* N o s chers amis, Mr. et Mme.
Jean
Alemany, accompagnés
de
leurs enfants, ainsi que d'un couple
de leurs amis; sont rentrés de leurs
vacances qui furent en partie gâchées par la tempête qui sévit á
San T e l m o , où la mer fût démontée pendant leur séjour.
* La famille Paumelle, est venue
aux fetes à Ceret, et est allée sur
la t o m b e de notre tres dévoué
ancien secrétaire.
N o u s leur souhaitons t o u s nos
v o e u x , ainsi qu'a leurs enfants dont
l'un est appelé au service militaire,
mais dont la renommée de cuisinier
sera sans doute bien appréciée et
ses talents de chauffeur.
ISSOU
* N o s très chers amis, Mr. Alain
Savi et Mme. née Catherine Palmer,
instituteurs dans notre cité, ont
profité de leurs vacances de fin
d'année pour baptiser á Forcalquier
(Alpes de Haute Provence) leur
cher Julien dont nous avions précédemment annoncé la naissance. Le
baptême a eu h e u a Forcalquier
lieu
de naissance
de Madame,
devant une foule d'amis venus
témoigner leur sympathie et former
des v o e u x de bonheur pour toute
la famille.
Mais c o m m e tout á une fin, ils
ont repris le collier, jusqu'aux vacances de Pâques.
* Auparavant, Mme. veuve Gabriel
Palmer, et Mr. Gabriel Palmer,
mère et parrain de Mme. Savi;
étaient venus passer un mois auprès
du petit Julien. Eux aussi sont repartis pour Forcalquier á regret,
bien sûr.
DE
FRANCE
enfants Virginie et Sabrina; ainsi
que de Mme. Boudehen et son fils
R o d o l p h e , après avoir passé les
fêtes de N o ë l aux Baléares, sont
rentrés a regret.
* De son coté Mme. veuve Heuze,
après un agréable séjour chez ses
cousins Mr. et Mme. Antoine Marqués qui furent heureux de la recevoir, est rentrée elle aussi, t o u t en
songeant aux bons m o m e n t s passés.
* N o u s Usons avec tristesse les dégâts faits par les tempêtes récentes
et les difficultés de chacun pour se
rétablir. N o u s leur souhaitons un
meilleur t e m p s et la réussite dans
leurs entreprises.
MARSEILLE
* N o s amis, Mr. et Mme. Gabriel
Ferragut,
accompagnés
de leurs
enfants; leurs vacances a la ferme
de "Son Guillem" de S'Arracó, o ù
leurs familiers les ont reçus de leur
mieux sont de retour, la tête pleine
d'agréables souvenirs.
MONTREUIL
* N o s amis, Mr. et Mme. Jean Alemany, après avoir passé les fêtes de
Fin d'Année á S'Arracó, o ù parents
et amis furent heureux de les recevoir; sont de retour a leur poste.
CERET
* Le secretariat a été heureux de
recevoir la visite de plusieurs Ca-
* N o s amis Mr. et Mme. Patrick
Graffte,
accompagnés
de
leurs
* Le PARIS-BALÉARES, adresse
t o u s es meilleurs v o e u x et souhaits
de prompt rétablissement a Madame Pol, dont le bras cassé nous
prive de nouvelles.
PERTUIS
* Madame Alemany née Catherine
Palmer, après avoir passé les fêtes
de fin d'année chez sa mère â
S'Arracó, o ù elle dût assister î
l'inhumation de sa tante Françoise
décédée, est de retour a son poste.
* Madame veuve Jean Palmer, qui
jouit d'une paisible retraite á Majorque, est venue passer l'hiver
auprès de ses enfants Mr. et Mme.
Antoine Alemany. N o u s lui souhaitons bien des joies avec les enfants
un agréable séjour, et bon retour
au bercail.
* N o s tres chers amis, Mr. et
Mme. Mathias Palmer, se reposent
sous le brillant soleil des Baleares.
N o s souhaits d'agréable séjour
et b o n retour les accompagnent.
NANTES
* N o u s avons appris avec tristesse
le décès, à l'âge de 61 ans, de M.
Juan Bauza, ancien commerçant en
beurres et fromages. Les obsèques
ont eu h e u , le 4 Décembre, en
l'église Ste. Anne et l'inhumation
au cimetière du Pont-du-Cens. Que
sa famille reçoive ici l'expression
de toute notre sympathie.
* M. et Mme. Torneo Palmer,
anciens commerçants à Laval, sont
venus s'installer dans notre ville ducale pour y prendre une retraite
que nous leurs souhaitons longue
et heureuse.
LE H A V R E
* N o s amis Mr. et Mme. Graffte,
après avoir passé trois bons mois á
S'Arracó, (Majorque) sont revenus
enchantés de leur séjour. A u point
qu'ils ont loué une maison au pays
du soleil, o ù ils retourneront dés
février prochain.
fondé de pouvoir a la Banque de
Bilbao, â Palma, décédé le 18 août
1 9 8 1 , âgé de 5 0 ans.
Le P A R I S - B A L E A R E S , ainsique
les Cadets de Majorque, prennent
part à leur deuil et adressent a la
famille leurs plus vives et sincères
condoléances.
* Nos fidèles Cadets M. et Mme.
Jean Walle nous ont quittés pour
effectuer leur habituel hivernage
trimestriel à l'Arenal de Palma où
nous leur souhaitons un très agréable séjour.
ORLEANS
* Nous apprenons avec peine le
décès de M. Sebastien Pas Mora,
TOURS
* C'est avec surprise et un profond
chagrin, que n o u s avons appris le
décès de notre charmante amie
Mme. veuve Pierre Enseñat née Catherine Alemany, dans sa 87me.
année.
Originaire d'Andraitx "Ca'n Saletas" (Majorque), elle avait été res-
PARIS-BALEARES
CRÓNICA
11$ar 0steño I
H
ANTONIO SIMÓ ALEMANY
A
^
Plaza Navegación, 19c
PALMA DE MALLORCA
^
W
PALMA
* Falleció tras c o r t a dolencia, a los
63 años d e e d a d , D o ñ a Juana-María Calafell B o n e t , viuda d e l q u e
fue D o n J o s é S i m ó A l e m a n y , p r o pietario del bar P r o g r e s o , d e j a n d o a
los familiares s e r i a m e n t e a p e n a d o s .
• I it
DE
De origen a n d r i t x o l Ca'n Trias,
vivió e n aquella villa, hasta s u mat r i m o n i o , después d e l cual m a r c h ó
a Francia con su e s p o s o , quien con o c í a y a el p a í s . J u n t o s t u v i e r o n
q u e trabajar d u r o para asegurarse el
pan c o t i d i a n o criando a sus hijos,
ya q u e e n aquellos t i e m p o s si se
ganaba dinero e n el p a í s galo, e r a
base d e sacrificio y m u c h a s h o r a s
al pie del c a ñ ó n . L u e g o vinieron a
vivir e n n u e s t r a R o q u e t a , adquiriendo
el b a r y a c i t a d o , d o n d e
pasó el resto d e su vida. Ella q u e
a m a b a t a n t o la garriga, b u s c a n d o
setas, caracoles, espárragos, e t c . ,
- s e g ú n la t e m p o r a d a — , t u v o q u e
pasar
sus c u a t r o
últimos
años
m e d i o paralizada, frente al televisor
c o m o único d i v e r t i m i e n t o ; lo q u e
f o r z o s a m e n t e influía e n su carácter,
de p o r s í , b o n d a d o s a y alegre.
Elevamos una súplica al C r e a d o r
para el descanso e t e r n o d e su a l m a ,
a la p a r q u e t e s t i m o n i a m o s a sus
afligidos hijos, A n t o ñ i t a , J o s é , Magdalena, J u a n y J a i m e ; hijos p o l í t i cos, nietos, y d e m á s familiares, la
expresión d e n u e s t r o m u y s e n t i d o
pésame.
tauratrice dans n o t r e ville, avec son
marí; avant d e j o u i r d ' u n e r e t r a i t e
bien m é r i t é e .
Personne a i m a b l e , t o u j o u r s contente d e son s o r t , elle avait travaillé dur e t prié e n c o r e p l u s , p o u r
que sa p e t i t e fille professeur d e
danse, q u i enseignait a R o u e n , arrive a percer; e t ce n e fût q u e le
jour o ù elle p r e s e n t a ses élevés á
l'Opera, qu'elle c o n n u t avec la réussite, enfin le r e p o s . Elle s'est
endormie t o u t d o u c e m e n t c o m m e
elle avait vécu, dans la foi d u Seigneur; e n t o u r é e d e s siens q u i o n t
tout fait p o u r l'arracher a la m o r t
et
la g a r d e r
encore
quelques
années.
Nous prions ses e n f a n t s éplorés
Mr. et M m e . Henri A r d r y , sa petite
fille qui fût son g r a n d a m o u r , ainsi
que t o u s les a u t r e s familiers, d e
bien vouloir t r o u v e r i c i , l'expression de nos c o n d o l é a n c e s a t t r i s t é e s .
VENDOME
* Notry a m i , Mr. J e a n L e d e z , parti
á S'Arracó, dés qu'il apprit q u e sa
grand-mère était m a l a d e , assista a u
décès de celle-ci, e t revint t o u t
éploré.
* D o n J u a n S i m ó Mas, tras ser reelegido presidente d e la p a t r o n a l d e
yeseros-escayolistas d e Baleares d i jo:
" E n nuestra
profesión h a y
m u c h o yesero fantasma, q u e c o n
gastos r e d u c i d o s desequilibra y perjudica la p r o f e s i ó n " . " P u e s b i e n , d e
los 5.000 p a r a d o s e x i s t e n t e s , se
p u e d e asegurar q u e más d e 4 . 0 0 0
se dedican a las " c h a p u z a s " . E s
claro, q u e a d e m á s d e c o b r a r el
subsidio d e p a r o , su trabajo les resulta r e n t a b i l í s i m o ; c o n perjuicio
de l o s q u e v a m o s según la L e y .
Parece p o r l o q u e o c u r r e e n este
p a í s , q u e e x i s t e n intereses creados
para q u e el p a r o n o d i s m i n u y a " .
¿Por q u é n o se c o n t r o l a mejor a
los parados?
" O t r a cosa q u e n o se c o m p r e n de es la diferencia d e t r a t o q u e
reciben
los "autónomos" con
m u c h o s s u b c o n t r a t o s , q u e deform a n el trabajo d e la empresa const i t u i d a . Mientras n o s o t r o s p a g a m o s
p o r ejemplo p o r u n oficial d e prim e r a , 2 5 m i l pesetas mensuales al
Seguro Social, l o s a u t ó n o m o s sólo
pagan 1 0 . 0 0 0 . A m í me parece lógico q u e u n señor q u e e n f e r m a ,
siga c o b r a n d o . Lo que l o es m e n o s ,
es q u e ciertos e n f e r m o s lo estén u n
a ñ o , y la empresa p a g a n d o . L a s
empresas peninsulares traen consigo
a sus plantillas, con el paro e n o r m e
q u e t e n e m o s a q u í " . D i c h o s o país éste.
7
BALEARES
* Del 11 al 2 2 d e e n e r o h a t e n i d o
lugar l a V S e m a n a Cultural de la
Asociación Hispana d e Escritores,
con el a p o y o del Consell d e Mallorca y del A y u n t a m i e n t o d e P a l m a .
Se p r o g r a m a r o n varias interesant e s conferencias, charlas, y finalm e n t e u n magnífico recital colectivo d e p o e s í a , y o t r o d e c a n t o a
cargo
de Doña Cataüna
María
Negre P e r o t t i . L o s conferenciantes
fueron: D o n A n d r é s Ferret ( " J u a n
R a m ó n J i m é n e z y su t i e m p o " ) ,
D o n E s t e b a n Pisón ( " L a Poesía e n
el a ñ o 2 0 0 0 " ) , D o n José María
Forteza
("Formentor:
parada y
fonda de la P o e s í a " ) , D o ñ a Mercet
de Prat ( " L a p r o b l e m á t i c a d e la
mujer m a d u r a " ) , José María Rojo
Sanz ( " U n filósofo para u n t i e m p o
de crisis"). D o n Gaspar Sabater
( " L a generación d e l 9 8 " ) , y D o ñ a
C o n c e p c i ó n Palacín Palacios ( " L a
generaión del 2 7 " ) .
H a y q u e h a c e r resaltar q u e estas
semanas culturales cogen, d e a ñ o
en a ñ o , m á s i n t e r é s , m á s fuerza y
más brillantez.
* Se h a p o d i d o c o m p r o b a r una vez
más, la baja calidad del t u r r ó n n a v i d e ñ o . Poca a l m e n d r a y de baja
calidad
e n la m a y o r í a
d e las
marcas. L o q u e m á s les cuesta a
éstas, n o s o n ni la m a n o d e o b r a
ni la materia p r i m a , sino la escandalosa publicidad q u e sufragan a
base de millones de pesetas e n la
Televisión. Si bien es verdad, q u e
el o b j e t o de calidad n o necesita
publicidad para venderse, t a m b i é n
lo es q u e la publicidad de n a d a
sirve si la m e r c a n c í a n o satisface.
Y el caso es este: el t u r r ó n
español, n o satisface. ¿Qué esperan
los fabricantes? , ¿qué francia n o s
venda el suyo?
* H a sido a m p l i a d o a 4 años el
plazo legal d e sanciones, para las
obras llevadas a cabo sin licencia;
a u n q u e según el Director General
de U r b a n i s m o D o n Francisco Perales, la nueva n o r m a n o tenga efecto
retroactivo;
quien
añadió:
"Sólo
conozco
d o s soluciones
para las o b r a s ilegales: legalizar las
ABRA U N A CUENTA
EN 9 0 OFICINAS
SIN ALEJARSE DE LAQUE
ESTE MAS CERCA DE USTED
Nuestro sistema de teleproceso, le permite tener su cuenta abierta
en 90 Oficinas, pudiendo desde cualquiera de ellas:
— Realizar todas sus operaciones y hacer reintegros.
— Recibir información inmediata sobre el estado de las mismas.
—Ordenar transferencias y pagos al momento.
90 OFICINAS A SU SERVICIO
(;AIAŒAH()RRX)S
DE BALLARES
"SA NOSTRA"
INFÓRMESE, ESTAMOS MUT C E R C A .
Avenida General Sanjurjo, 78
Tel.: 67 19 85
S'ARRACO (Mallorca)
8
que se adapten al planeamiento
sancionar o derribar las otras".
PARIS -BALEARES
y
* El Director General de Empresas
y Actividades Turísticas, de paso
por Palma dijo: "Que los chiringuitos aparecieron al principio c o m o
puestos de venta de helados para
convertirse luego en bares, que ya
n o sólo carecen de una infraestructura que evite el vertido de residuos al mar, sino que se asientan
en terrenos que n o son suyos, a
pesar de que hacen traspasos, l o
que aparte de violar las leyes establecidas, acarrean unos conflictos
verdaderamente grandes.
* Según el astrónomo Ignacio Puig,
la sequía n o es un mal de h o y .
1803 fue el año del hambre, a
causa de una terrible sequía. 1815
y 16 fueron m u y secos en el Utoral levantino, y desde éstos hasta
1821 h u b o una gran sequía en Sevilla y otras comarcas andaluzas.
La huerta
valenciana sufrió la
mayor sequía que aun se recuerda
en 1 8 7 5 , azote que duró 4 años.
1 8 7 8 fue también m u y considerable en Castilla, Extremadura y
Andalucía. Más allá, en 1 1 2 2 el
Rhin quedó convertido en un arroy o y en 1 3 0 4 , además del Rhin se
secaron el Sena y el Loira.
En Francia e ItaUa fueron extremadamente secos 1 8 3 7 , 1 8 3 8 y 3 9 .
* "En realidad las centrales nucleares n o son generadoras de nuevos
puestos de trabajo" dijo D o n Francisco Peñalver, quien añadió. "Nosotros abogamos por la N O construcción de nuevas centrales, que
sean las empresas que corran con
todos los costos, incluyendo los de
seguridad de la población o reprocesado de los residuos atómicos e n
las ya existentes. "Nuestra alternativa es desarrollar la energía del
carbón, del gas y la solar, y eòlica;
para las que h e m o s previsto u n sustancial aumento de inversiones para
su investigación.
* Los
empresarios
españoles,
- s e g ú n diría Carlos Solchaga— son
los más reaccionarios de Europa.
Invierten entre 1 2 0 y 1 4 0 mil miñones de pesetas, n o para crear
puestos de trabajo, sino para financiar expedientes de crisis que luego
amortizan rápidamente.
* Según el Ministerio de Economía, subió la productividad en un
4,3 por ciento; pero sigue siendo
inferior a la mitad de la de los
países de la CEE. Añade que la
remuneración hora de los asalariados es también del 4 3 al 4 9 por
ciento inferior respecto a Estados
Unidos y la CEE.
* La "Coca-cola" negocia la compra de una de las principales mar-
cas del Brandy español. Tanto
podría decidirse por Osborne c o m o
por Pedro D o m e c q . Eso no será
para mejorar la caUdad de la propia Coca-Cola, ni del coñac adquirido. Tan sólo será, para avasaUar
económicamente hablando, un p o c o
más a nuestro pobre país.
* Con sorpresa para el vecindario,
hemos
podido
comprobar
las
importantes mejoras que viene realizando
la
brigada
de
Obras
Públicas en la carretera que nos
une con S'Arracó, entre las que
cabe señalar la ampUación de varios
trozos y sus peUgrosas curvas.
ANDRAITX
* Entre otras cosas, el Pleno del
1 7 / 1 0 / 8 1 , acordó crear una plaza
de electricista para el término, y
otra de conservador de vías y jardines para el Puerto. Aprobó también los presupuestos ordinarios y
de inversiones para 1 9 8 2 ; con la
creación de una bibUoteca municipal. Aprobó igualmente la contratación de dos funcionarios por seis
meses, u n o D . Luis Segura Ginard
c o m o asesor urbanístico y administración general; o t r o , D o n Miguel
Dols Roca para los servicios de gest i ó n económica en general y aplicación inmediata del Plan de Saneamiento Financiero. Este Plan prevé
u n o s ingresos que hasta ahora n o
tenían
lugar; aunque
aprobados
desde 1 9 7 0 .
El concejal D o n Matías Tomás
emitió un v o t o particular del siguiente tenor:
"Considerando que
el informe emitido n o se ajusta a
la reaÜdad de las cosas, y no propone solución al problema efectivamente planteado, se solicita acordar: 1) Que se gire una inspección
por el Servicio T é c n i c o , sobre el
torrente del cual provienen las
aguas de t o d o el valle de Son
Enseñat VeU, que luego se vierten
al actual camino. 2 ) Que a la vista
de la anterior inspección, emita el
Letrado nuevo Informe sobre las
actuaciones a llevar a cabo para
corregir esta situación". El Pleno
tras aviso favorable de la Comisión,
aprobó lo solicitado por el Sr.
Tomás.
* Las basuras de nuestro término
municipal, serán en adelante, transportadas al vertedero controlado de
Ses
Barraques
(Calvià),
desapareciendo nuestro quemadero y también el de Calvià que tantas protestas había cosechado. Las gaviotas
de San Telmo que se alimentaban
en nuestro quemadero, tendrán que
volver de nuevo a la pesca con sus
riesgos y penosa búsqueda.
* Desde hace bastante
tiempo,
viene funcionando en nuestra villa
con gran aceptación y gran afluencia de alumnos, una escuela de
bailes regionales que dirige la señorita Catalina Mir; impartiendo dichas
clases t o d o s los fines de semana en
las que participan u n o s 5 0 niños y
niñas de la comarca con el a p o y o
unánime de todas las familias que
se han volcado en ayuda a fomentar una escuela única en la Villa.
* Con gran solemnidad, nuestro
t e m p l o Parroquial, celebró las tradicionales Maitines, con el canto de
la Sibil-la, y las voces del recién
formado Coro Parroquial por jóvenes y chicas de la localidad.
* Los antiguos "Blauets de Lluc",
ofrecieron en el marco de nuestra
iglesia, el pasado 2 de enero, un
b o n i t o concierto de temas navideños; que fue m u y elogiado por la
gran concurrencia.
* También la víspera de Navidad,
se cometieron varios robos en nuestra comarca, Uevándose de las máquinas de un bar, unas 2 0 mil pesetas, lo que viene a resaltar la
falta de protección municipal.
* El conocido pintor "Ventosa",
afincado en nuestro Puerto, cele-
brará próximamente
una bonita
exposición de sus pinturas en nuestra VUla.
* Con el éxito al que nos tiene ya
acostumbrados,
el grupo teatral
" A G A R A " , puso en escena la obra
de Jaume Villanova "Cura d'Amor"
siendo m u y aplaudido todo el
cuadro de actores de la Agrupación, demostrando una vez más la
popularidad que tiene no tan solo
en Andraitx sino en distintos pueblos de MaUorca; deseando a esta
agrupación que próximamente va
ha cumplir sus bodas de plata, muchos éxitos en esta nueva gira por
la Isla. Por otra parte, nos aseguraron que muy pronto pondrán en
escena en nuestra Villa "Sa Padrina", que dirige nuestro buen amigo
Pedro Esteva.
* Con el éxito de todos los años,
se celebró la tradicional fiesta de
Sant Antoni, c o n torrada en su
víspera y concurso de vistosas carrozas, que al compás de una
banda de música y Majorettes, desfilaron por las calles de la población; siendo obsequiados todos los
participantes con un bonito llavero,
recuerdo de este día.
El Botón Verde
de Philips
Ultimo avance técnico
de la televisión color
Philips
ëlcvisorKll
colon
VENDEMOS Y REPARAMOS
T. V. PHILIPS
CA'N PALMER
Gral. Franco, 63 - Teléfono 67 10 55 - ANDRAITX (Baleares)
PHILIPS
PARIS-BALEARES
Reciba el organizador de tan
simpática fiesta del Santo Anacoreta, Miguel V i c h , un fuerte aplauso,
por el sacrificio y esfuerzo llevado
a término año tras año.
Ahora bien, si el ingeniero certifica
que se ha terminado la obra encargada, entonces será porque los bordillos y aceras que n o han sido
ejecutados, no estaban previstos en
el p r o y e c t o . Y entonces convendría
saber porqué motivo n o fueron
incluidas en él. La culpa, si es que
haya un culpable, parece ser del
que dejó de mencionar las obras
éstas en el proyecto". "En la zona
hay propietarios
-yo
uno
de
tantos— que escribieron a su debid o tiempo al Ayuntamiento que
estaban de acuerdo con pagar lo
que les toca, siempre y cuando se
terminaran las obras".
* Para los próximos mundiales de
Fútbol a celebrar en España el
próximo j u n i o , nuestra Villa contará con un potente repetidor instalado por R. T. V . E., pudiendo captar
la imagen c o n más claridad.
* Esperando c o n ansiedad esas lluvias que n o llegan, nuestra comarca
fue sorprendida por un
fuerte
vendaval que arrasó varias embarcaciones de nuestro puerto pesquero
causando varios daños materiales,
también con este mal tiempo reinante, un incendio registrado en
nuestras montañas fue difícil de
extinguir; si bien gracias a la labor
de la guardia civü y b o m b e r o s , el
fuego pudo ser controlado.
* Tras penosa dolencia, falleció a
los 54 años de edad, D o ñ a Sebastiana Porcel Barceló, dejando a familiares y amistades anonadados
por el dolor.
Mujer simpática, buena, alegre,
mientras t u v o salud, la finada se
creaba serias amistades con quienes
trataba; prueba evidente de ello, el
inmenso gentío que se congregó en
nuestra
iglesia
parroquial
para
despedirla, intentando por su presencia, mitigar al compartirlo, el
inmenso dolor de los allegados.
Al elevar al Cielo una súplica
por el descanso eterno de su alma,
rogamos al Creador se digne conceder el bálsamo de la resignación cristiana a t o d o s aquellos que ha entristecido su fallecimiento; testimoniamos además a su afligido e s p o s o ,
Don Domingo Juan Manresa; apenadas hijas, Francisca y María-Pilar;
padres, Juan —"Mestre F o n t " - y
María; hijo p o l í t i c o Bartolomé; y
en general a t o d o s los familiares, la
expresión de nuestro m u y sentido
pésame.
* Según informes fidedignos, está
prohibido que las persianas de las
casas habrán al exterior, por el peligro de dar en las narices de un
transeúnte que eso representa. Claro que la norma no se aplica a las
casas viejas. S ó l o a las instalaciones
nuevas.
En el centro del casco urbano,
un establecimiento comercial ha remozado las persianas de su entrada
principal sin respetar la norma; y
no muy lejos de allí, un empleado
del Ayuntamiento ha cambiado la
persiana de su entrada principal en
idéntica forma; sabiendo que infringía la ley, ya que un vecino lo
avisó. Al dar los permisos de obras
¿por qué el A y u n t a m i e n t o n o lo
marca c o m o condición previa?
CALVIA
* Le jeudi 19 novembre, nos chers
amis "Cadets" Mr. et Mme. B u m ,
résidant à Calvià depuis des années,
ont célébré leur anniversaire de mariage. A cette ocasión, ils avaient
réuni une quarantaine d'amis cosmopolites
pour un
magnifique
repas au Gran Hotel
Albatros
d'Illetas. Un menu exquis fut servi
aux invités, en tête desquels figurait Mr. Henri M o u t o n , Consul de
France aux Baleares.
U n e très belle ambiance devait
régner toute la soirée, à l'issue de
laquelle les plus jeunes
purent
"continuer la fête" à la discothèque de l'Hôtel.
PUERTO D E A N D R A I T X
* Según informó el oceanógrafo
Don
Eladio
Santarella, que es
quien vigila los cultivos marinos
que se realizan en Baleares, el
engorde de sirviólas en cautividad
c o m o el que tiene lugar en nuestro
Puerto, habiendo resultado positivo,
será . ampliado al curso de 1 9 8 2 .
Para n o tener que depender de la
pesca de alevines, se instalará un
cultivo larvario precisamente
en
nuestro puerto. Otro con moluscos
en Manon. El engorde de sirviólas
en nuestra bahía ha sido positivo y
deberá ser ampliado. Los peces
actuales podrán ser comercializados
con provecho, en septiembre próxim o . Es la mar de interesante que
los restos del pescado azul, que se
vende mal cuando se vende, sirva
para el engorde de especies más
rentables, codiciadas por el comprador y que se pescan p o c o . El complemento de esta actividad será sin
duda, la "ganadería marina" que
permitirá criar en jaulas flotantes,
una mayor variedad de peces, cosa
que h o y por h o y , sólo Japón realiza.
* Cuando el capitán del submarino
soviético U 137 dijo por su defensa que había entrado por error en
las aguas suecas, nadie le hizo caso,
tratándole de espía.
Sin embargo, hace apenas un
mes que otro submarino, español
éste, entró por error en aguas de
Cala Llamp. El "snorkel", t u b o de
respiración que permite a los m o t o res Diesel de seguir funcionando,
cuando el sumergible se encuentra
a unos 10 metros bajo el agua, fue
avistado por unos pescadores, que
enseguida pensaron en pescarlo, por
si fuera ruso. Pero era tan sólo
español. Prueba evidente de que el
error es humano.
* La Asociación de Vecinos renovó
su Junta Directiva de la forma siguiente: Don A n t o n i o Picornell,
Presidente; D o n Guillermo Bonet,
Tesorero; D o n Juan Pieras, Secretario; D o n Jaime Cloquell, Delegado en Palma; amén de algunos
vocales.
Una de las principales preocupaciones de la Asociación, parece ser
la conservación en su estado natural de la zona denominada "Es
Prat", siendo ésta la única zona
húmeda existente en el término
municipal y que conviene preservar;
como evitar además que se produzcan otras degradaciones paisajísticas ¡
c o m o la del puig de s'Espart.
S A N TELMO
* La
Comisión
Permanente
del
Ayuntamiento en su sesión del pasado 2 8 de diciembre acordó, la
aprobación de las certificaciones de
obras suscritas por el ingeniero de
las mismas, referente a parte de la
obra ejecutada por los presupuestos
del Proyecto modificado de pavimentación de viales en San Telmo,
así c o m o la certificación de final
de la obra de la pavimentación en
zona "Punta Blanca" del Proyecto
de pavimentación de viales en San
Telmo. Certificaciones que ascienden a la cantidad de 9 . 5 0 9 . 7 4 0 pesetas; t o d o ello, según lo acordado
ya por la Comisión Permanente el
26/11/81.
"Es curioso —me diría el amigo
B l a y - que el ingeniero certifique el
final de la obra de pavimentación
de "Sa Qunta Blanca", cuando queda un tramo donde los bordillos y
aceras
brillan por su ausencia.
Por otra parte, parece increíble
que una cantidad que sobrepasa los
9 millones de pesetas, pueda ser
impuesta por la Permanente.
* Nuestros particulares amigos D o n
José Alemany y su distinguida
esposa D o ñ a Catalina Horrach, propietarios del bar Sol de esta Cala,
regresaron satisfechos y complacidos del viaje a América que realizaron a fines del año 1 9 8 1 ; visitando
entre otras ciudades, Miami, Disneylandia y el famoso Cap Cañaveral.
Los viajes entretienen la juventud.
* Nuestra Cala carece de la más
mínima vigilancia policial, y eso
debería ser solucionado por la
Autoridad competente.
Hace p o c o los amantes de lo
ajeno entraron en varias casas, y
últimamente visitaron la de los
esposos D o n Santiago Juan y D o ñ a
Sebastiana Bauza, llevándose un
importante b o t í n de oro y alhajas.
La gente habla de menores de
edad, cuyos padres quizás ni siquiera saben a dónde los tienen. También los familiares de esa juventud,
deberían pensar que son civilmente
responsables de los actos que pudieran cometer sus retoños.
* Acompañ ndo a los dueños del
Bar Sol, también fueron a América
del Norte, los esposos D . Antonio
Palou, su esposa Caty Royuela, y
su hija Raquel.
S'ARRACO
* En una clínica de Palma donde
le cuidaban desde cerca de un mes,
falleció a los 58 años de edad,
Don Francisco Flexas Pons de "Ca'n
Xesc", hijo de Antonio y de
Antonia, dejando perplejos a t o d o s
los arraconenses que no esperaban
tal desenlace. Paco, era uno de los
hombres más populares del pueblo,
gracias al oficio de secretario del
juzgado de Paz que desempeñaba
desde más de 20 años, a la satisfacción general, por su amabilidad
innata, su deseo de bien servir, y
la gracia con que recibía a quienes
10
PARIS BALEARES
Salines, y se p u d o c o m p r o b a r los
m o n t o n e s de sal p r e p a r a d o s para el
envase; u n a sal que se e x p o r t a al
extranjero, mientras a q u í comemos
sal de m i n a q u e n o tiene ni la
magnesia n a t u r a l que necesita nuest r o c u e r p o , ni el y o d o m a r i n o t a n
beneficioso para la salud. E n Cala
d ' O r se visitó el P u e r t o D e p o r t i v o
c u y o s amarres e n c e n d i d o s de n o c h e
para ser vistos, d i s p o n e n de d o s
grifos para el suministro de agua a
los y a t e s , y t a m b i é n de u n e n c h u f e
eléctrico.
PARIS-BALEARES
eleva
al
Cielo u n a oración para el descanso
e t e r n o de su fiel a m i g o , a la par
q u e t e s t i m o n i a a su afligida esposa
Esperanza, apenada madre Antonia
P o n s , sobrinos, y d e m á s familiares,
la e x p r e s i ó n de su m u y viva c o n d o lencia.
¿ C u á n d o será, —dijo uno— q u e
en San T e l m o con lo b o n i t o q u e
es, t e n d r e m o s ésto?
La m e r i e n d a , p a r a quienes n o la
h a b í a n t o m a d o , t u v o lugar e n el
Celler Ca'n M a r i a n o ; a base de frit
m a l l o r q u í n o variado, del q u e se
c h u p a r o n los d e d o s ; e n las afueras
de Llucmajor. La c o m i d a a la u n a
de la t a r d e en el b a r b a c o a La P o n d e r a d a , e n t r e Cala d ' O r y F e l a n i t x ,
en c u y o p a t i o se asaban al fuego
de m a d e r a las porcellas y los p o llos, d o n d e la m i n u t a fue fantástica.
P o r la t a r d e se visitó el Monast e r i o de San Salvador, cuyas instalaciones se a m p l í a n a h o r a , con u n
r e p e t i d o r d e T V . La cena, para
quienes c o m e r es una afición, en el
restaurante
d e Ca'l D i m o n i
en
Algaida.
* Llegaron desde A l e m a n i a , p a r a
pasar las fiestas de A ñ o N u e v o y
R e y e s e n c o m p a ñ í a de sus familiares, D o n A n t o n i o Bauza y su distinguida esposa, a c o m p a ñ a d o s de
sus simpáticos hijitos; regresando
luego a su p a í s de residencia.
U n precioso día de e x p a n s i ó n ,
m u y s o l e a d o , d i s f r u t a n d o de las b e llezas
de
nuestra
isla; en
un
a m b i e n t e de amistad y alegría.
A p r o v e c h a m o s la ocasión, para
desear a la nueva Directiva del
Club C u l t u r a l , con t o d a sinceridad,
gran acierto en su c o m e t i d a .
* Tras c o r t a dolencia sufrida con
cristiana resignación, falleció a los
7 9 a ñ o s de e d a d D o ñ a Francisca
Esteva Pujol ' T e r e j e r o n i " viuda del
q u e fue D o n J u a n Porcell " T i o n e " .
* N u e s t r o s particulares amigos D o n
T o m á s Perpiñá y D o ñ a A n a Alem a n y , regresaron e n c a n t a d o s y satisfechos de su gira p o r el Pirineo
e s p a ñ o l , incluida A n d o r r a .
necesitaban de su d e s p a c h o . F o r m a ba p a r t e de esa especie t a n rara de
funcionarios, q u e s a b e n verdaderam e n t e p o n e r s e al servicio del sufrid o n e c e s i t a d o , p e r d i d o si n o aplast a d o , p o r el p a p e l e o . L o s arraconenses a p e n a d o s , r e c o r d a r e m o s largo t i e m p o su simpática silueta que
nos dejó d e m a s i a d o p r o n t o .
La finada tras c o n t r a e r m a t r i m o n i o se t r a s l a d ó a Barcelona a fin
de a y u d a r a su m a r i d o e n sus n e gocios, regresando luego a disfrut a r d e n u e s t r a querida R o q u e t a .
Mujer simpática, de b u e n t r a t o ,
siempre alegre, t r a s m i t í a su i n n a t o
o p t i m i s m o a quienes la t r a t a b a n ;
siendo m u y querida y apreciada
p o r el v e c i n d a r i o .
R e c i b a n sus apenadas h e r m a n a s ,
María y Margarita; h e r m a n o p o l í t i c o , A n t o n i o Palmer " P r i m e " ; sobrin o s , y d e m á s familiares, la e x p r e sión d e n u e s t r o m u y s e n t i d o pésame.
* Las
tradicionales
Maitines
y
c a n t o de la Sibil-la, fueron celebradas e n presencia de n u m e r o s o público, con gran acierto del c o r o par r o q u i a l ; n o o b s t a n t e el c o r t o plazo
q u e t u v o para p r e p a r a r s e .
* La e x c u r s i ó n del Club C u l t u r a l ,
o b t u v o u n gra é x i t o . Visitaron Ses
* Las curvas de Cane P u t x a , en la
carretera
que
nos
une
con
A n d r a i t x , h a n sido
debidamente
e n s a n c h a d a s ; u n gran mejora esa,
q u e agradecen t o d o s aquellos que
- y s o m o s la m a y o r í a - usan el tráfico r o d a d o .
* La " V o l t a " de Ca'n Macià Marc,
d o n d e e m p i e z a la Avenida del General Sanjurjo, t a m b i é n fue debidam e n t e e n s a i m a d a ; a fin de mejorar
el tráfico r o d a d o , de cada d í a m á s
exigente.
* N u e s t r o s particulares amigos D o n
P e d r o E n s e ñ a t " P e r e t a " , su distinguida esposa, su h e r m a n a Magdalena y D o ñ a Francisca A l e m a n y " d e
Ca'n D i ñ é " se fueron de excursión
p o r la C o s t a del Sol; visitando
entre otros, Torremolinos, Córdoba,
G r a n a d a y Sevilla, c o n u n serio
e t c . C u a n d o e s t a b a n en Barcelona
y a de regreso, se fueron a visitar
Zaragoza y A n d o r r a ; alargando así,
el itinerario previsto.
Regresaron
encantados,
claro.
Q u e n o sea la ú l t i m a .
* La bella n i ñ i t a , hija de los consortes D o n José J a u m e y D o ñ a
Francisca Porcel de " C a ' n S e u v á " ,
c u y o n a c i m i e n t o a n u n c i a m o s en el
n ú m e r o p r e c e d e n t e , fue llevada a la
pila b a u t i s m a l de la Catedral Basílica de Palma d o n d e residen; siéndole i m p u e s t o el n o m b r e de Patricia. F u e r o n p a d r i n o s D o n Felipe
J a u m e B o r d o y y D o ñ a Ascensión
Reguena López.
L o s n u m e r o s o s i n v i t a d o s , más de
2 0 0 , fueron o b s e q u i a d o s con u n a
m i n u t a especial que fue del agrado
de t o d o s , en el r e s t a u r a n t e " E l
C h i q u e r o " de Palma N o v a .
Le deseamos a la novel cristiana,
u n sin fin de b u e n a v e n t u r a n z a s ,
j u n t a m e n t e con su h e r m a n i t o Daniel; a la p a r q u e felicitamos a los
dichosos papas.
elevado g r u p o de arraconenses deseosos de pasarlo bien con alegría,
sin salir del p u e b l o .
* L o s Reyes Magos e n t r a r o n en el
casco u r b a n o , p o r la Avenida de
San T e l m o , a c o m p a ñ a d o s de sus
pajes, i l u m i n a d a la comitiva por las
tradicionales a n t o r c h a s seguidas de
u n o s c u a n t o s camiones cargados de
j u g u e t e s para los niños buenos del
p u e b l o —y algunos n o t a n niñosq u e t a m b i é n recibieron sendos regalos. Era la última fiesta antes de
regresar a las escuelas y colegios.
* Tras señalar el m o v i m i e n t o parroquial q u e se tradujo en 4 matrim o n i o s , 4 b a u t i z o s , dos varones y
dos h e m b r a s ; y 14 defunciones, 8
h o m b r e s y 6 mujeres; n u e s t r o curap á r r o c o D o n J u a n Enseñat recordó
el reloj ofrecido, p o r el que fue
D o n P e d r o A l e m a n y Bril-lo, con las
siguientes frases, de u n autor desconocido:
RELLOTGE DE S'ARRACO
¡Montanies de S'Arracó,
sentiu Peco de gent noble!
Es l'entusiasme del Poble
qui c a n t a de satisfacció.
El q u i li corri sang noble
t a n t si es petit c o m gran
en sentir t o c a r es rellotge
dins el cor de t o t es poble
gatirá en P e d r o A l e m a n y .
Pins, m a t e s , de S'Arracó
a i x e q u e m - n o s a l'aubada
d'es rellotge c a m p a n a d a
senyal de l'oració.
* Falleció a los 87 a ñ o s de e d a d
D o ñ a Catalina Porcel Pujol " d e Se
C r e u " hija d e Rafael y J u a n a ,
viuda del que fue D o n Miguel Esteva Bosch " R i c " .
La finada, mujer alegre y b o n d a dosa, siempre c o n t e n t a de su suert e , pasó su j u v e n t u d a y u d a n d o a su
m a r i d o en el negocio que t e n í a n
en F r a n c i a ; en aquellos t i e m p o s e n
q u e el p o c o dinero q u e se ganaba
era a base de m u c h a s h o r a s y una
v o l u n t a d t e n a z de a c i e r t o . Retirados a esa, disfrutaron de u n retiro
bien m e r e c i d o .
Tras solicitar del C r e a d o r , conceda a sus a p e n a d o s familiares y amigos, el b á l s a m o de la resignación
cristiana, reciba su afligida
hija
G e r m a n a ; sus nietos Mr. et M m e .
Yvon
L e d e z con residencia
en
París; Mr. et M m e . Jean L e d e z d o miciliado en V e d ó m e ( F r a n c i a ) ; y
Mr. et M m e . Michel L e d e z de Loud u n ( F r a n c i a ) ; y d e m á s familiares
la expresión de n u e s t r a m u y viva
condolencia.
* El Club Cultural celebró la N o c h e b u e n a , con una c h o c ó l a t a d a de
" G e r m a n o r " ; a la q u e participó u n
Vendrá nostro protector
allá o n ell a d o r a t a n t
vol fer u n S'Arracó gran,
u n p o b l e m o l t ric i n o b l e .
S e m p r e p e n s a r e m a m b vos
en grandesa i en b o n d a d .
¡Visca, visca en P e d r o Bril-lo
per t o t a u n a e t e r n i t a t !
* U n o s a l b a ñ ü e s pasaron varios
días c a m b i a n d o tejas sobre el techo
de n u e s t r a iglesia.
Al escribir esta crónica todavía
n o se sabe si el desastre es import a n t e , o si es el m í n i m o de lo que
se p o d í a esperar, tras los temporales de viento del pasado 1981.
Caso de necesidad, se abrirá una
suscripción pública a fin que cada
u n o p u e d a participar al mantenim i e n t o de n u e s t r a iglesia, según sus
deseos y posibilidades.
* Nuestra simpática amiga, Doña
Germaine L e d e z , salió de viaje para
Francia d o n d e tiene sus familiares
esparcidos p o r Paris, Vendôme y
Loudun.
Le d e s e a m o s grata estancia,
alegrías familiares y b u e n regreso.
PARIS BALEARES
11
ANDRAITX
PLENO CON C O L A
El e x t r a o r d i n a r i o del 3 0 de n o viembre, se desarrollaba
normalmente, siendo a p r o b a d o s los 9 primeros p u n t o s
por
unanimidad.
Entre ellos figuraban u n a d e c a n t a dora para q u i t a r los m a l o s olores
del torrente q u e a p e s t a n al vecindario. Dicha d e c a n t a d o r a separa los
productos sólidos del l í q u i d o , y
mientras éste sigue su c u r s o , los,
sólidos son llevados a la estercolera. Se a c o r d ó t a m b i é n la c o m p r a
de una parcela rústica p a r a instalarla, amén de u n a subvención de 6 0 0
mil ptas. para el e n s a n c h a m i e n t o de
las curvas de la ctra. d e San T e l m o .
El p u n t o 1 0 , t r a t a b a de la concesión de u n a Ucencia de o b r a s a
realizar en el Boliche de la playa
de Camp de Mar, c u y a concesión
conllevaba en s í , la c o b e r t u r a de
un tramo del t o r r e n t e d e S'Aguait,
y la u r b a n i z a c i ó n de una calle,
cuyo p r e s u p u e s t o a s c e n d í a a u n o s
24 millones de p e s e t a s . El alcalde
dijo que se i m p o n d r í a n c o n t r i b u ciones especiales para asegurar el
cobro de d i c h a c a n t i d a d . Pero la
realidad era q u e al p r o m o t o r sólo
le tocaba pagar u n o s d o s millones,
un poco m á s al A y u n t a m i e n t o ; y
el resto, cerca de 2 0 millones a
una sola y ú n i c a persona q u e n o
urbaniza n a d a , p e r o q u e al ser s u y o s
los torrentes c o l i n d a n t e s , se beneficiará de la u r b a n i z a c i ó n de la calle.
Los socialistas d e c l a r a r o n q u e n o
querían obligar a n a d i e a pagar, si
su contribución n o es v o l u n t a r i a . Y
por eso d e s e a b a n saber a n t e s de
dar su v o t o a favor, si esa persona
estaba dispuesta
a entregar esa
importante c a n t i d a d . El alcalde dijo
que sí, que ésta p a g a r í a , cosa q u e
los socialistas al n o d i s p o n e r de
pruebas c o n v i n c e n t e s c o m o sería
un aval ban c a r i o , p o n í a n en d u d a .
El alcalde se responsabilizó
del
pago, ofreciendo u n aval; pero los
socialistas dijeron q u e u n concejal,
aunque fuera a l c a l d e , n o t e n í a pori que ofrecer u n aval b a n c a r i o . L o
mejor sería —dijeron— es c o n v o c a r
a los i n t e r e s a d o s para q u e vinieran
a la Alcaldía, y t a m b i é n a la Asociación de V e c i n o s , y h a b l a r c o n
ellos. El alcalde dijo ya los t e n í a
convocados p a r a la m a ñ a n a del
próximo viernes. E n t o n c e s los socialistas p i d i e r o n c o m o alternativa
que se convocara o t r o P l e n o para
la tarde del viernes, y tras h a b e r
dialogado c o n los i n t e r e s a d o s , t o maremos u n
acuerdo
en c o n o cimiento de causa. P e r o el alcalde
se opone a esa m o r a t o r i a de t r e s
días, p i d i e n d o q u e se p o n g a el
asunto a v o t a c i ó n . E n t o n c e s el concejal Matías T o m á s , l e v a n t á n d o s e
de su sillón dijo: "Si sólo n o s llamáis para v o t a r , sin t e n e r en cuen-
O P I N A N LOS VECINOS
Los vecinos de C a m p de Mar, se
r e u n i e r o n con los concejales, en el
Salón de A c t o s de la Casa Consistorial, para t r a t a r de la construcción de u n b l o q u e de a p a r t a m e n t o s
en lo q u e fue el Boliche.
De e n t r a d a , el alcalde p r e g u n t ó
si el p r o y e c t o les p a r e c í a g u a p o o
feo; a ñ a d i e n d o que de parecerles
feo, n o se llevaría a b u e n t é r m i n o .
Pero los vecinos n o q u e r í a n definirse sin saber antes lo q u e les iba a
costar, p o r el c u b r i m i e n t o del t o r r e n t e y la urbanización de la calle;
m i e n t r a s q u e el alcalde insistía
e n t r e lo bello y lo feo, dejando el
coste p a r a después.
Tras larga discusión, quejándose
algunos que se les d e b í a reunir
a n t e s de a p r o b a r el p r o y e c t o , y n o
d e s p u é s ; el t e n i e n t e de alcalde D o n
A n t o n i o Aguilera, dijo q u e según la
L e y del Suelo, el p r o m o t o r es
q u i e n viene obligado a sufragar
t o d o s los gastos q u e p u e d a n derivar
de dicha c o n s t r u c c i ó n . L o s vecinos
y afectados -añadió— s ó l o , p u e d e n
c o n t r i b u i r , si a s í lo desean, con d o nativos v o l u n t a r i o s . L o s asistentes
parecieron aliviados d e u n gran
p e s o . El r e p r e s e n t a n t e de la p r o m o t o r a aclaró q u e el p r e s u p u e s t o
h a b í a sido r e d u c i d o de 2 4 millones
a 9 y m e d i o , p o r q u e el t é c n i c o n o
h a b í a t e n i d o en c u e n t a q u e el
cauce del t o r r e n t e ya está construid o , faltando
tan
sólo cubrirlo.
Alguien p r e g u n t ó si los c a m i o n e s
pesados p o d r í a n pasar sin riesgo
sobre dicha c o b e r t u r a , p e r o la preg u n t a q u e d ó en el aire. A s u n t o
m u y serio é s t e , s a b i e n d o q u e desde
e n t o n c e s , el A y u n t a m i e n t o h a pedid o a O b r a s Hidráulicas, si el cauce
del t o r r e n t e p o d í a s o p o r t a r el cub r i m i e n t o previsto. C o m o t a m b i é n
se h a solicitado u n i n f o r m e de u n
especialista en D e r e c h o Administrat i v o , acerca de la legalidad del
Pleno que nos ocupa.
E n t o n c e s D o n A n t o n i o Aguilera
dijo al p r o m o t o r : "Arreglaos con
los a f e c t a d o s , y si os ponéis de
a c u e r d o , n o s o t r o s os a y u d a r e m o s " .
Por fin, el alcalde o b t u v o que se
levantaran los brazos de quienes n o
veían i n c o n v e n i e n t e
en q u e se
c o n s t r u y e r a el g r u p o de a p a r t a m e n t o s ; y sin pedir el aviso c o n t r a r i o ,
se consideró m a y o r i t a r i o el v o t o
del S í .
t a nuestras observaciones, ni acord a r n o s el más m í n i m o p l a z o , n o s
m a r c h a m o s ; y q u e c o n s t e , q u e salim o s antes de la v o t a c i ó n " .
El p r o y e c t o fue a d o p t a d o p o r
los 7 v o t o s de U. C. D., y las
a b s t e n c i o n e s de los r e p r e s e n t a n t e s
del P. S. M. y del P . C . I . B .
SAVIEZ VOUS...?
Q U E n o t r e pays a reçu en 1981 plus de q u a r a n t e milions de t o u r i s t e s .
Un vrai record h i s t o r i q u e ! T o u t e f o i s , il faut préciser q u e le Secrétariat d ' E t a t au T o u r i s m e inclut dans ses calculs les excurtionistes
q u i ne passent la frontière q u e p o u r quelques h e u r e s , ou simplem e n t p o u r aller p r e n d r e l'apéritif du coté espagnol. Le mois d ' a o û t
a été le meilleur avec 7 . 8 7 2 . 8 3 0 visiteurs.
Q U E l ' a é r o p o r t de Palma, avec 7 . 9 3 0 . 9 7 7 passagers en 1 9 8 1 , est l'un des
plus i m p o r t a n t s d ' E u r o p e . En effet, s'il est exact q u e les a é r o p o r t s
de Madrid et de Barcelone p r é s e n t e n t des chiffres similaires, il ne
faut pas oublier q u e Palma est une " t e r m i n a l e " o ù l'on c o m p t e
u n i q u e m e n t les passagers qui arrivent o ù p a r t e n t de Majorque, alors
q u e dans les autres a é r o p o r t s on c o m p t e d e u x fois (à l'arrivée et au
d é p a r t ) les passagers en transit qui changent d'avion sans m ê m e
sortir de l ' a é r o p o r t . Si vous faites, par e x e m p l e , un voyage PalmaParís avec t r a n s b o r d e m e n t à Barcelone, vous serez c o m p t é une fois
à Palma et à Paris, et d e u x fois à Barcelone, m ê m e si vous n ' ê t e s
resté que vingt m i n u t e s .
Q U E les Baléares é t a n t la province la plus petite et la m o i n s peuplée
d'Espagne, les j e u x de hasard y o n t un grand succès! Les s o m m e s
jouées sont de l'ordre d e :
• j e u de l o t o
16 milions de p t a s . par j o u r
• " C u p ó n del C i e g o "
. . . .
2 milions de p t a s . par j o u r
• paris m u t u e l s football
.
.
35 milions de p t a s . par semaine
E t cela sans c o m p t e r le Casino, la Loterie N a t i o n a l e , les j e u x
clandestins, les t o m b o l a s dans les bars, et les machines à sous
présentes p a r t o u t , y compris dans les galeries commerciales et dans
les rues.
Q U E le directeur d ' u n e m a r q u e russe de jus de fruits a été fusillé p o u r
avoir mélangé des produits t o x i q u e s a u x jus de fruits n a t u r e l s ;
p r o v o q u a n t ainsi plusieurs décès parmi les c o n s o m m a t e u r s . Quel
c h â t i m e n t infligerait-on, là-bas, à c e u x qui vendent de l'huile dénat u r é e et p r o v o q u e n t 2 4 0 m o r t s , et Dieu seul sait combien d'infirmes p o u r la vie?
Q U E la p r o d u c t i v i t é de l'ouvrier espagnol a t t e i n t , à peine, 4 3 ° / o de celle
des travailleurs de la C o m m u n a u t é E u r o p é e n n e , et 3 7 ° / o de celle
de l'ouvrier américain (aidé, lui, par une h a u t e t e c h n o l o g i e ) .
N o u s a u r o n s b e a u c o u p à faire si nous voulons entrer dans le
Marché C o m m u n dans des conditions pas t r o p défavorables.
Q U E depuis très l o n g t e m p s , en Espagne, o n célèvre le passage d ' u n e
année à l'autre en mangeant d o u z e grains de raisin au r i t h m e des
d o u z e coups de m i n u i t . Par une curieuse conséquence du centralism e , les téléspectateurs pouvaient, a u x Canaries, suivre les péripéties
des " d o c e c a m p a n a d a s en la Puerta del Sol de M a d r i d " . . . à onze
heures du soir, d u fait du décalage h o r a i r e . Pour la première fois,
cette a n n é e , les Canaries o n t eu leur propre p r o g r a m m e de fin
d ' a n n é e , et les téléspectateurs o n t pu célébrer m i n u t à m i n u i t , et
n o n plus à onze h e u r e s . Ce sont ces petits détails sans i m p o r t a n c e
q u i d é m o n t r e n t le peu de cas que fait la capitale des réalités des
provinces.
Q U E les fêtes de Noël, considérées généralement c o m m e é t a n t d'origine
c h r é t i e n n e , sont en réalité bien antérieures. On a seulement changé
le n o m de la F é t e du Soleil Invincible, p o u r en faire N o é l ; la date
restant la m ê m e . Et t o u t de suit, les m a r c h a n d s du T e m p l e firent
leur a p p a r i t i o n : les fêtes devinrent une belle ocasión p o u r faire de
grands repas, des beuveries interminables; faire des cadeaux, acheter
des j o u e t s de plus en plus sophistiqués... p o u r le plus grand bien
des c o m m e r ç a n t s .
12
PARIS BALEARES
Ce mois aux Baléares
* Les grives passent u n e b o n n e partie de l'hiver á M a j o r q u e . Elles
arrivent par milliers dés la p r e m i è r e fraicheur, e n g r o u p e s , o ù il est facile
de les p r e n d r e en filets. Ils m e u r e n t d a n s n o t r e Ile p a r centaines de
milliers.
Il est prouvé q u e le 3 5 p o u r cent s e u l e m e n t , des arrivés; font le
voyage de r e t o u r . Or il arrive q u ' i l e n vient de m o i n s en m o i n s , q u e
l'espèce d i m i n u e . Les écologistes ne d e m a n d e n t pas encore q u e leur
chasse soit i n t e r d i t e . Ils d e m a n d e n t s e u l e m e n t q u ' o n évite le m a s a c r e , qui
lui, a m è n e r a i t f a t a l e m e n t leur disparition.
* N o m b r e u x s o n t les h a b i t a n t s de Soller qui ne c a c h e n t pas leur j o i e .
L ' A d m i n i s t r a t i o n Centrale - l i s e z madrilène— á a d o p t é l'avant projet de
t u n n e l r o u t i e r q u i s u p p r i m e r a les c o u r b e s de l'actuelle r o u t e , facilitera la
circulation e t r a p p r o c h e r a Soller des a u t r e s villes de l'Ile. Les t r a v a u x si
t o u t va b i e n , p o u r r a i e n t c o m m e n c e r d a n s cinq ans.
* L e 3 0 janvier aura h e u a Palma la I J o u r n é e Nationale d u F r o m a g e
E s p a g n o l , sous la présidence de Mr. C h r i s t o p h e Bagur président de l'Association des fromagers d ' E s p a g n e ; d o n t la p l u p a r d n e s o n t q u e des artisans, d a n s u n pais o ù les gens vivent d a n s l'ignorance la plus c o m p l è t e du
fromage.
L'espagnol n ' a c h è t e q u e r a r e m e n t d u fromage, et q u a n t û le fait, ce
n ' e s t q u e p o u r varier u n p e u son casse-croûte. Il n e viendrait a l'idée de
p e r s o n n e , de servir d u fromage a la fin d ' u n b o n r e p a s , a m o i n s q u e le
fromage soit français.
Lks r e s t a u r a n t s n ' e n offrent jamais n o n plus a leur m e n u .
Les fromageries de M a h ó n ( M i n o r q u e ) p e n s e n t o b t e n i r en 1 9 8 2 la
d é n o m i n a t i o n d'origine c o n t r ô l é e p o u r leurs m a r c h a n d i s e s .
* E n ce qui c o n c e r n e les voitures i m m a t r i c u l é e s au cours de 1 9 8 1 , les
Baleares o c c u p e n t le s e p t i è m e rang; après Barcelone, Madrid et V a l e n c e ;
et en ce qui c o n c e r n e le n o m b r e de voitures, les Baleares sont en tête,
avec 4 6 0 p a r mille h a b i t a n t s .
* L ' E s p a g n e á a t t e i n t c e t t e a n n é e , ses 3 8 millions d ' h a b i t a n t s .
Les c a m p a g n e s se d é p e u p l e n t au profit des grandes villes. Madrid
par e x e m p l e , a vu sa p o p u l a t i o n a u g m e n t e r d ' u n million, p e n d a n t que les
Baleares n ' a u g m e n t a i e n t la leur q u e de 2 0 p o u r c e n t .
* La C o m p a g n i e N a t i o n a l e T é l é p h o n i q u e á investi l'année au cours de
1 9 8 1 , 2 . 8 5 3 millions de pesetas a u x Baléares, soit 2 p o u r cent de son
b u d g e t a n n u e l . Six centrales furent amplifiées, créant 1 3 . 5 0 0 lignes nouvelles; 3 0 0 nouvelles cabines furent installées sur les places publiques; ce
q u i á élevé leur n o m b r e á 1 4 . 0 5 0 ; et largement a m é l i o r é les communicat i o n s e n t r e Iles.
* La " T R A S " , avec ses a u g m e n t a t i o n s de prix et la concurrence de la
ligne P o r t - V e n d r e s - A l c u d i a ; á accusé le c o u p l'an dernier; perdant une
b o n n e partie d e sa clientèle.
E n 1 9 8 2 , et a p a r t i r d u 1 juillet, elle a u r a u n service direct
Séte-Palma-Ivisse; desservi p a r u n " f e r r y " qui t r a n s p o r t e r a 1.000 passagers
et 120 voitures, avec piscine, service fermé de télévision et bar; pour
essayer de r e p r e n d r e du poil de la b ê t e .
* Prés de 9 0 0 agents de " t o u r - o p e r a t o r " , o n t visité Majorque au cours de
d é c e m b r e dernier. Le " t o u r - o p e r a t o r " allemand J h o n Reisen a lui seul, á
e n v o y é prés de 5 0 0 p e r s o n n e s , distribuées p a r g r o u p e s . Ensuite les Thom a s C o o k q u i furent 2 5 0 au p r e m i e r groupe et 9 0 au segond; puis 40
agences de voyages écossaises. D e r e t o u r chez e u x , d s peuvent fournir
u n e image e x a c t e de Majorque t o u r i s t i q u e . E n ce m o m e n t , courant
janvier, 2 5 0 agents suisses visitent n o t r e Ile.
L a fin d u t o u r i s m e n'est pas p o u r d e m a i n .
7
LE TOURISME FRANÇAIS
1 0 4 . r u e Paul D o u m e r , 7 6 6 0 0 - LE H A V R E - T é l é p h . 21 0 0 6 6
-
-
Séjour en Hôtel-Club: formule confortable d'Air-Vacances, à P O R T O
C R I S T O - PALMA N O V A - l ' A R E N A L et M A G A L U F . . .
Départ de D E A U V I L L E o u du H A V R E , t o u s les Dimanches du
23 Mars au 27 Avril et t o u s les Lundis du 5 Mai au 29 S e p t e m b r e .
1 semaine P O R T O C R I S T O
tous fraits compris, a n i m a t i o n boisson sur table,
assurances a n n u l a t i o n et Europe Assistance.
F.
1.050.-
-
1 semaine P U E R T O DE POLLENSA
F.
1.030,-
-
1 semaine C I U D A D J A R D I N
F.
850.
3ème semaine gratuite pour les d é p a r t s du 30 Mars au 26 Mai inclus.
N.B.— Pour tous renseignements c o m p l é m e n t a i r e s , s'adresser à nos
b u r e a u x . C o n d i t i o n s spéciales aux Cadets de Majorque du Havre et de
la région i m m é d i a t e , sur présentation de leur carte d ' a d h é r e n t à j o u r de
cotisation 1 9 8 1 .
DAUNER
rue d e l ' A r g e n t e r i e
Perpignan
JIJONA, ALICANTE, MAZAPANES, TOLEDOS, ETC.
Casa renombrada en la elaboración de todos sua
* 1.200, agents de voyages b r i t a n n i q u e s , o n t passé u n "week-end" á
Majorque, t o u t e n discutant de leurs p r o b l è m e s , et des possibles solutions.
Us furent invités a u n e r é c e p t i o n en leur h o n n e u r , o ù on leur
presenta u n d o c u m e n t a i r e r é c e m m e n t t o u r n é sur P a l m a , par le Conseil
Municipal de la Ville; et le f a m e u x audiovisuel, " M a j o r q u e Inédite"."
Ceux-là a u m o i n s v o n t p o u v o i r conseiller leurs clients e n connaissance de cause.
* La crise ne frappe pas a t o u t e s les p o r t e s . . . h e u r e u s e m e n t .
Le m o n t a n t des avoirs déposés a u x guichets des Caisses d'Espargne
des Baléares, s'élevaient au 31 a o û t dernier, á 8 8 . 0 0 0 millions de pesetas;
9 . 6 0 p o u r cent de plus que au 3 1 / 8 / 8 1 .
* Les services officiels de l'Institut Espagnol O c é a n o g r a p h i q u e , ont découvert, après d e laborieuses recherches, u n b a n c de pêche assez import a n t dans u n e zone restée i n t a c t e j u s q u ' à ce j o u r au Sud-Est de Majorq u e . Les p ê c h e u r s de l'Ile, v o n t p o u v o i r se m e t t r e au travail dans le
n o u v e a u b a n c , dés les d é b u t de 1 9 8 2 .
C O N F I T E R I A
F A B R I C A
DE
T U R R O N E S
25
* Les B a l é a r e s o n t j o u é rien q u e sûr la t r a n c h e de Noël de la Loterie
Espagnole, pres de sept c e n t s millions de pesetas, soit 2 0 p o u r cent de
plus q u e l'an dernier.
Le gros lot de c e t t e t r a n c h e 2 5 0 millions, par série, est échu onze
fois a C a r t a g ê n e , les a u t r e s 2 9 séries sont restées d a n s la Caisse de l'Etat,
sous p r e t e x t e q u e les billets étaient revenus d a n s les invendus. Cela n'á
pas e m p ê c h é les gens d ' a c h e t e r des billets a u x p r o c h a i n s tirages. Comme
q u o i , la crise n e sévit pas p a r t o u t .
66
* U n e équipe de la Télévision Allemande est en train de filmer á
Majorque, u n e nouvelle version de l'oeuvre de Gkorges S a n d " U n hiver á
Majorque".
Les réalisateurs du film qui durera 9 6 m i n u t e s , et m o n t r e r a des
e n d r o i t s de Majorque e n c o r e vierges, dispose d ' u n devis élevé; car il fait
construire des fiacres d ' é p o q u e et un quai o ù acosterá le navire "El
M a l l o r q u í n " a m e n a n t le grand C h o p i n .
La T V . A l l e m a n d e ne recule pas devant a u c u n sacrifice.
productos
Varias recompensas - Gran diploma de honor - Dunkerque 1898
* 4 0 corbeilles a papier sont détruites c h a q u e n u i t á Palma, par les
casseurs de t o u t ce qui est collectif. 5.000 corbeilles o n t disparu de la
sorte en q u a t r e m o i s . Et la casse c o n t i n u e .
—
PARIS-BALEARES
13
MINI HISTOIRE DE MAJORQUE
VI. Deux siècles de misère
Avec
les
Rois
Catholiques
(1479-1516) arrive l'Inquisition q u i
va c o n t i n u e r s c i e n t i f i q u e m e n t
la
persécution des juifs. N o u s avons
vu p r é c é d e m m e n t q u e les juifs de
Majorque avaient été mis devant u n
choix t r a g i q u e : le b a p t ê m e o u le
bûcher!
Ils choisirent
naturellement le b a p t ê m e ; mais n o m b r e u x
étaient les " x u e t a s " (juifs convertis) qui c o n t i n u a i e n t , en c a c h e t t e ,
fidèles à leur religion p r e m i è r e .
C'est c o n t r e e u x , et aussi c o n t r e
leurs biens, q u e l'Inquisition va
s'acharner.
Les juifs f o r m a i e n t u n e c o m m u nauté p r o s p è r e et p u i s s a n t e . Ils
avaient h a b i t é d ' a b o r d , a u x X I I et
XIII siècles, le meilleur q u a r t i e r
de Medina M a y u r q a ; e n t r e le Palais
de la A l m u d a i n a et l'actuelle Place
de Cort. Plus t a r d , sous le règne de
Jacques I I , o n les retrouve derrière
la cathédrale. L e u r sinagogue occupait l ' e m p l a c e m e n t actuel de l'église de M o n t e s i o n ( M o n t e S i o n ) , et
nombreux s o n t les spécialistes q u i
pensent q u e les a n t i q u e s bains arabes, qui d a t e n t d u X I siècle, sont
en réalité d'origine j u i v e . Les juifs
étaient c o m m e r ç a n t s , artisans, mais
surtout p r é t e u r s sur gages. Certains
documents font é t a t d ' i n t é r ê t s qui
s'élevaient à d e u x et trois p o u r
cent par m o i s , ce q u i r e n d a i e n t les
créanciers bien i m p o p u l a i r e s .
leurs prédécesseurs; c o n v o q u è r e n t à
la Cour six délégués de l'île chargés d'expliquer le détail d e ces
franchises.
En 1 4 8 3 est crée P E s t u d i General Lullia; et peu après c'est l'imprimerie qui fait son a p p a r i t i o n de
la main de B a r t h é l é m y Calfentey.
Mais les guerres c o n t i n u e n t en
Italie et en Afrique du N o r d ; e t ,
de n o u v e a u , Majorque a p p o r t e , de
gré ou de force, sa c o n t r i b u t i o n en
h o m m e s , en navires, et en argent.
Dans le m ê m e t e m p s , les murailles
de Palma, d ' A l c u d i a , et de Cabrera
sont remises en é t a t e t u n n o u v e a u
port
est
mis
en
construction
(l'actuel "Muelle V i e j o " ) p o u r remplacer celui de P o r t o Pi.
lle de m o r t s et d'incendies. En
1601 et 1 6 0 3 , d e u x e x p é d i t i o n s
c o n t r e Alger, base principale des
pirates, se soldent par d e u x é c h e c s .
Et Majorque enverra encore des
h o m m e s et de l'argent p o u r aider
Philippe
IV c o n t r e les catalans
insurgés ( 1 6 4 0 ) , c o n t r e les napoli-
o
Par ailleurs, n o u s l'avons signalé
également, les a u t o r i t é s , réfugiées
àu château de Bellver q u a n d éclataient des t r o u b l e s , s'efforçaient de
canaliser c o n t r e les juifs le m é c o n tentement des p a y s a n s ; m é c o n t e n tement d û a u x i m p ô t s excessifs,
aux guerres i n t e r m i n a b l e s , et a u x
abus administratifs.
Le plus spectaculaire a u t o d a f é a
eu lieu le
1.° mai
1691 sur
l'emplacement de l'actuelle placeGomila. F r a n ç o i s G a r a u le r a c o n t e
en détail d a n s son libre: " L a fe
triunfante en C u a t r o A u t o s " . Il
nous décrit le brasier sur lequel
vont griller les t r e n t e cinq c o n d a m nés, lesquels, p o u r avoir abjuré une
nouvelle fois de leur religión, v o n t
bénéficier d ' u n e grâce i m p o r t a n t e :
ils seront étranglés avant d'être
brûlés, au lieu d ' ê t r e brûlés vifs.
L'auteur e x p l i q u e p o s é m e n t comment u n c o n d a m n é o b è s e , après
avoir réussi à se libérer de sa
chaîne, est t o m b é d a n s le feu en
essayant de fuir, et grésille c o m m e
un cochon de lait grillé dans sa
propre graisse, avec de c h a r m a n t e s
petites flammes b l e u t é e s .
Tu es parti par une Froide Nuit d'Hiver
D u Soleil plein la t ê t e , tes rêves au raz du Coeur
Sans un Regret, sans regarder derrière
A la Chasse au Trésor, à la Chasse au Bonheur...
Tu as rangé pêle-mêle dans un tiroir obscur n o m m é Mémoire
Ton Enfance et sa tendresse, tes Amis et leurs Faiblesses
Pour courir au Hasard, pour seul Guide l'Espoir
Ivre de Liberté, avec le Vent pour unique maîtresse...
Les Rois C a t h o l i q u e s , surpris de
constater q u e les d e c r e t s r o y a u x
n'étaient g é n é r a l e m e n t pas appliqués à Majorque p o u r être contraires aux franchises o t o r g u é e s par
Et la misère, elle aussi, contin u e . Les récoltes sont mauvaises, la
peste
réapparaît
sporadiquement,
les
familles
nobles
s'affrontent
o u v e r t e m e n t p o u r la c o n q u ê t e d u
pouvoir dans l'ile, et les assassinats
sont m o n n a i e c o u r a n t e . Un b o n
tiers de la ville est a b a n d o n n é . Des
b a n d e s armées p a r c o u r e n t et ranç o n n e n t les villages; e t , le cas
é c h é a n t , f o n t face a u x forces de
l'ordre.
Tu as cherché hagard ce qu'on n o m m e Vraie Vie
Et à chaque carrefour, dans le Ventre des Bourgs
Partout tu demandais: "Est-ce encore loin d'ici? "
Toujours tu repartais, en Mendiant de l'Amour...
Longtemps tu as erré, parfois tu l'as croisé
Cette âme soeur, cet autre toi, Comme une Promesse
Tu l'as aimé, puis à son tour, elle t'as quitté
Comme un vieux chien, plus b o n à rien, et qu'on délaisse...
E n février 1 5 2 1 , sous le règne
de Charles I
( 1 5 1 6 - 1 5 5 6 ) , les
artisans de Palma se soulèvent contre le Vice-Roi à Majorque, G u r r e a ,
à cause des i m p o t s jugés excessifs,
et de l'incurie de l ' a d m i n i s t r a t i o n .
Les rebelles d o m i n e n t r a p i d e m e n t
l'ile, à l ' e x c e p t i o n d'Alcudia o ù se
sont réfugiés les fidèles de l ' e m p e r e u r ; t a n d i s que le Vice Roi G u r r e a
se réfugie à Eivissa. Il faudra u n an
à l ' e m p e r e u r p o u r lancer une contre-offensive
qui durera plusieurs
mois avant q u e Palma ne soit reconquise.
Et, de Soleil couchant en Aube miraculeuse
Tu connus le Mensonge, et tu compris la Haine,
Et c'est en se traînant que ton ombre peureuse
Poursuivi néanmoins sa longue marche vaine...
o
Pour c o m p l é t e r les m a l h e u r s de
Majorque,
les
incurtions
pirates
sont de n o u v e a u n o m b r e u s e s e t
cruelles. P o u r protéger les populat i o n s , o n c o n s t r u i t les murailles de
S a n t a n y í et de la Cartuja de Valldemossa.
En 1 5 4 1 , l ' e m p e r e u r Charles I
est reçu t r i o m p h a l e m e n t à Palma,
lors de la c o n c e n t r a t i o n de la flott e qui allait a t t a q u e r Alger. Après
l'échec de l ' e x p é d i t i o n , l ' e m p e r e u r
repassera
par l'ile, mais
incognito.
Et,
Tu
De
Te
Tu
à vivre à l'Envers, de départ sans retour,
as perdu l'Amour en fuyant l'Habitude
Visages en sourires empruntant mille détours.
voilà seul, sans aide et sans secours,
te regardes dans la Glace, Eperdu de Solitude...
Et voilà qu'attendri tu parles à cette image,
Tu lui contes et recontes tous tes anciens Voyages.
Pour toi l'Heure est venue à présent d'en finir
Et pour la première fois, tu veux te souvenir...
Mais avant que d'être Vieux, te voilà enfin Sage.
C'est pourquoi tu t'endors
Sans un Regret
Sans une larme
Vers de nouveaux Rivages
...Dans un autre Mirage...
FRANÇOISE MORA
o
De 1 5 5 6 à 1 7 0 0 , p e n d a n t u n
siècle et d e m i e n c o r e , sous les règnes successifs de Philippe II, Philippe III, Philippe IV et Charles II va
c o n t i n u e r la m ê m e s i t u a t i o n : la
faim tenaille sans répit n o s ancêtres, la peste fait 1 5 . 0 0 0 m o r t s en
1 6 5 2 ; les i n c u r t i o n s pirates se succèdent sans i n t e r r u p t i o n , les fortifications se multiplient en conséq u e n c e , les rivalités e n t r e grandes
familles c o n t i n u e n t avec leur séque-
( N o t e d u t r a d u c t e u r : De n o m b r e u x sociologues pensent q u e si
les majorquins d ' a u j o u r d ' h u i
ont
encore u n g o u t très p r o n o n c é p o u r
les excès de b o n n e chère, les repas
p l a n t u e u x et l o u r d s ; c'est précisém e n t u n e c o n s é q u e n c e atavique des
siècles de misère q u e nos ancêtres
o n t subi).
LE V A G A B O N D
o
o
tains ( 1 6 4 7 ) , et lors de la guerre
c o n t r e Louis X I V de F r a n c e ) .
EXPEDITION
EXPORTATION
Georges COLL
1, Avenue Paul Ponce
CAVAILLON
FRUITS
r
« ém
M C C
ET L
E G UI M
ES
T
8
4
3
0
0
V A U C L U S E
<
>
Téléph. 78 01 43
14
PARIS BALEARES
LA TIMBALE
Je suivais le couloir o ù prenait
l'escalier qui sur la gauche permettait la descente au sous-sol, o ù le
personnel de la "Maison D o r é e "
Place Bellecour á L y o n ; prenait ses
repas. Sur la droite d y avait la
cuisine, et sur le passe de celle-ci,
petite ouverture o u passent les
plats venant de la cuisine o ù y
retournant, je vis une timbale contenant un reste de p o m m e s sautées
bien rissolées c o m m e je les aime;
inutile de préciser qu'au menú du
personnel, h o n n ê t e m e n t assez copieux d'ailleurs, les pommes sautées
ni figuraient jamais. Ce reste qui
me tentait, était ce que les patrons
de la Brasserie n'avaient pas mangé,
donc un surplus imprévu, et qui
était perdu pour t o u t le m o n d e ;
car logiquement, ces patates devaient aller a la poubelle, a moins
qu'il y eût en cuisine un autre
amateur de p o m m e s sautées dont
la gourmandise fût e n éveü, ce qui
était fort improbable, car en cuisine o n ne se privait de rien - t o u t
o u moins o n le disait—. Le couloir
étant vide, je saisis la timbale et
pris l'escalier du sous-sol en vitesse
au m o m e n t o ù une v o i x venant de
la cuisine criait: —Au voleur!
A mi chemin, entre le rez de
chaussée et le sous-sol, je mangeais
goulûment les p o m m e s de terre
sautées, et mis la timbale vide au
sol sur une marche bien en vue, o ù
elle serait facdement récupérée, car
n'en déplaise au cuisinier, la timbale bien qu'elle fût en argent ne
m'intéressait nullement. Arrivé au
sous-sol, je pris ma place a la table
du personnel et m e mis tranquillement a manger ma part du festin,
tout en songeant que le cuisinier
n'avait pû voir que ma main et
une partie de m o n bras, ce qui
était fort peu pour une identification, au cas o ù la chose tournant
au pire, la patronne voudrait connaître l'auteur du larcin, et prendre
une sanction a son égard. Par
ailleurs les p o m m e s santées objet du
délit, n'étant plus retrouvables et
c e u x qui m'entouraient a table
n'ayant rien v u , et probablement
rien entendu, la sonorisation solsous-sol, étant mauvaise, ne risquaient pas de me trahir, d o n c je
me risquais rien. Et un sourire de
triomphe vint a mes lèvres, quand
je pensais que la patronne au cas
o ù elle se dérangerait, dans son
désir de sévir contre le personnel
qui la faisait vivre tout en l'enrichissant, mais qu'elle ahissait, n'arriverait pas, pour une fois a trouver le
coupable.
Mais presque aussitôt ma gorge
se bloqua refusant d'avaler, car je
venais de reconnaître les pas précipités qui descendaient les marches,
pendant que sa voix forte et rude
disait: - T i e n s !
la voilà ma timbale.
Puis apparaissant dans l'encadrement de l'ouverture: - A l o r s Messieurs, lequel d'entre vous a fait le
coup?
Mes confrères de travail la regardèrent surpris, ne comprenant pas,
car ils ne s'étaient doutés de rien.
Mais la voix coléreuse ajoutait:
- A l l o n s ! Je vous é c o u t e .
Cette
femme
qui menait la
maison bien plus que son mari, qui
avait une liste rouge de ses anciens
e m p l o y é s qui avaient revendiqué
leurs droits, o ù qu'elle avait surpris
en train de commetre
quelque
peca dille sans importance —moins
graves souvent que le vol de quelques rondelles de p o m m e s de ter r e - a fin de ne pas les oublier,
pour ne plus jamais leur donner du
travaü, était impeccable dans son
orgueil de femme outragée, prête á
anéantir sa proie. Je m e disais:
XIX DIA ESCOLAR DE LA NO-VIOLENCIA Y LA PAZ
(DENIP)
El p r ó x i m o 3 0 de enero de 1 9 8 2 ( o , con carácter anticipado,
el 2 9 ) , aniversario del martirio de Mahatma Gandhi, se celebrará el
XIX "Día Escolar d e la No-violencia y la Paz" (DENTP), que tiene
c o m o lema permanente d e estudio, reflexión y aplicación el mensaje
básico que dice: "El Amor es mejor que el egoismo, la No-violencia
es mejor que la violencia y la Paz es mejor que la guerra".
Si desea usted una más amplia información gratuita, escriba
(adjuntando u n sobre franqueado y c o n su d o m i c i l i o ) a Centro
Coordinador del DENIP, Apartado Postal 1 2 6 , S'Arenal, Mallorca
(Islas Baleares).
El DENIP, obra pionera de Educación para la Paz, fue fundado e n España e n el curso 1 9 6 3 - 6 4 y , d e año e n a ñ o , su práctica
está alcanzando una creciente difusión.
- L e coupable risque s o n renvoi
immédiat, et son n o m ajouté a la
fameuse liste avec une double croix
par dessus le marché, mais c o m m e
personne autour de m o i , n'avait
l'air de le connaître le coupable,
elle ne le trouverait pas. Ce serait
là, son premier échec qui briserait
peut-être sa vanité, car quelques
rondelles de p o m m e s de terre, ne
valaient pas á m o n avis, une pareille colère, chez un être sensé et
normal. La voix outrée dit encore:
- J ' a t t e n d s Messieurs la dénonciation du coupable, ne m e forcez pas
á prendre des sanctions, que je
veux éviteur aux innocents. Je m e
mordis la langue pour ne pas lui
crier m o n mépris, car je pensais en
même temps que j'étais bien noté
chez cette femme autoritaire, qui
avait eu la faiblesse de m e le dire,
un jour o û elle mavait demandé,
dans qu'elle partie du monde se
trouvaient les Baléares, m a patrie,
ce qui n'avait rien d'insolite a uny
époque o u le tourisme n'existait
pas, nos Iles étaient très peu connues. Je commençais a regretter
d'avoir pris ces quelques rondelles
de patates qui risquaient de me
causer les pires ennuis, car du
m o m e n t qu'elle songeait a n o u s punir tous en bloc, l'affaire prenait
un
tour
aussi
imprévu
qu'intolérable.
Elle tremblait de colère contenue, rouge c o m m e une pivoine,
quand regardant sa montre bracelet, elle di: —Je vous accorde une
minute Messieurs, une seule; pour
me dire qui est le coupable, a défaut, je prendrais une décision, qui
vous frappera tous.
Je regardais tour a tour mes camarades qui ne comprenaient toujours rien a ce qui se passait et
pour cause. Puis je m e dis que je
n'avais pas le droit de les laisser
punir un délit qu'ils ne soupçonnaient même pas. Certains étaient
mariés, pères de famille, alors que
m o i , j'étais seul au m o n d e , et
qu'en h o m m e qui se voulait libre,
je devais prendre la responsabilité
de mes actes.
La voix de la patronen ajouta:
- P l u s que trente segondes.
Je la regardais fixement dans les
y e u x , tout en songeant a la déception qu'elle aurait en aprenant que
le coupable était son garçon préféré, qu'elle enverrait commetre ses
exploits ailleurs; et a l'instant précis o u elle allait ouvrir la bouche
pour annoncer la sanction collective, la minute étant écoulée, je me
lavai tout en baissant les y e u x .
Elle frissonna comme un malade
sous une forte poussée de fièvre, sa
gorge se noua, fixa ses y e u x sur
UN ADÉU
MASSA TRIST
S'Arracó s'ha posat dol
Un Nadal mal asertat
En Paco Xesch s'en es anat
Sa loteria n o m o s ha tocat
I plou cuand D é u vol.
Creismé que n o té consol
Havé d'esser tan mal pagat
Un poble tan estimat
Lo millor d'aquest redol
Sant Cristo teniu pietat.
R e c o n é cent per cent
Un altre amic qu'em perdut
tan aviat deseperescut
Ha estat trist aquest moment
Però D é u ha volgut
Dursen-el eternament.
Ni tan sols j o v o s p u c dir
L o m o l t que l'apresiave
Més pena m e fa sa mare
I sa dona tota andolada
Quant m e pasa pes camí
I qui li gues agut de dir
Qu'es boleros de Sant Agustí
Eren es darrers que ballava.
Es tan grosa s'anyorança
Que a m b tu sempre penserem
Quant es boleros ballarem
A S'Arracó i e n France
I ta mare i n'Esperança
Ja mai t'olvidarem
Perquè de b ó h e u eres ferm
I has deixat gran recordança.
Tot ha estat m o l t aviat
Ningú mai so esperave
Qui más qui m e n s plorave
D e veure que s'en anàve
Per tota una eternitat.
GUILLEM BARCELÓ
moi tels des étincelles talons pour
remonter l'escalier elle dit: - A h !
ça par e x e m p l e , jamais j'aurais crû
ça de vous!
N o u s terminâmes notre repas en
paix.
Dans le silence, les camarades de
travail me regardèrent sans toutefois me poser de questions; et bien
que pendant quelques jours, ma patronne m e regarda d'un bien drôle
d'air chaque fois que pour les besoins du travail je m'approchais
d'elle, il ni eût aucune sanction de
prise.
G. SIMO
PARIS-BALEARES
15
El valor científic de Sa Dragonera
Sa Dragonera, el gran dragó
d'escames de r o c a , missatger enigmàtic i quasi m í t i c d ' u n a història
¡de mils d ' a n y s , t o r n a a ésser n o t í I eia. Pamesa, c o m u n fantasmagorie
• Sant Jordi q u e s'ha confós d'esceInari, té la seva llança dirigida cap
¡ al cor del gran d r a g ó . R e c o r d b é ,
I cap a l'any 1 9 7 3 , els primers rumors de venda i u r b a n i t z a c i ó de la
nostra D r a g o n e r a . D e s p r é s , el 1 9 7 4 ,
I ja no foren els r u m o r s : l'illa fou
objecte d ' u n a transacció comercial
que la posà e n m a n s de Pamesa.
De llavors ençà el Sant J o r d i b u b ò tic apunta al cor de Sa D r a g o n e r a .
I de llavors ençà el p o b l e de Mallorca està i n t e n t a n t erigir un escut
protector q u e eviti una sagnia q u e
ja la llarga m o s faria mal a t o t s .
Primer foren les veus d e m o l t s d e
ciutadans q u e
argumentaven
als
diaris, bé o m a l a m e n t , la defensa
I de l'illa. D e s p r é s , les recollides d e
firmes per a evitar la u r b a n i t z a c i ó ,
lles manifestacions..., fins i t o t es
¡varen fer algunes accions violentes.
I Tot formava p a r t de la m a t e i x a
acosa: el crit de N O ! q u e Mallorca
i sensera feia a la u r b a n i t z a c i ó de la
seva germana p e t i t a . Les primeres
j queixes eren carregades d ' u n t ó r o manticista ; m é s e n d a v a n t les discussions varen a d q u i r i r u n a t o n a l i t a t
més j u r í d i c a , a i x í c o m t a m b é es
varen fer sentir les respostes insti: tucionals
(Col·legi
d'Arquitectes,
Societat d'Història N a t u r a l de Balears, GOB...) SA D R A G O N E R A
PETITA fou a i x í m a t e i x u n clam
musical p e r a la seva p r o t e c c i ó .
Milers de converses i de discussions
han t e n g u t , d u r a n t a q u e s t s darrers
; anys, Sa D r a g o n e r a c o m a objecte
principal. I l'illa p e t i t a h a a n c o r a t
ben bé en el c o r dels m a l l o r q u i n s .
I I ara, q u a n l'administració h a llevat
l'escut q u e el n o s t r o p o b l e li havia
I aconseguit
posar; ara, q u a n
la
! llança de Pamesa s'orienta de bell
nou cap a la n o s t r a D r a g o n e r a ; ara,
quan ens a d o n a m dels " e m b o l i c s "
legals fets per l'empresa a m b u n s
motius n o massa clars, ara no m o s
cansam de m a n t e n i r la n o s t r a p o s tura proteccionista i de fer pública
la nostra fermesa d'esperit per a n o
claudicar en la defensa de Sa Drajgonera i per aconseguir mantenir-la
j lluny de l ' a n o m e n a d a "balearització", t e r m e aquest d'ús freqüent a
Europa i q u e h a u r i a de fer e m p e guen als responsables del desgavell
comès a les n o s t r e s illes.
;
EL PERILL
DE LA T R A M P A L E G A L
Per a m i , c o m a científic, la
protecció
de
Sa
Dragonera
és
inqüestionable. A dir ver, s o m dels
que creuen q u e el fantasmagorie
Sant Jordi a p u n t a r à a m b la llança
al cor de Sa D r a g o n e r a , e m p e r ò
que difícilment el travessarà. Personalment n o crec q u e una urbanització com la p r o p o s a d a pugui ésser
rentable, i per això m o l t e s de vegades he cregut que el negoci que
cercava l'empresa era el c o b r a m e n t
d ' u n " r e s c a t " , elevat, per a m a n t e nir l'illa a i x í c o m h o vol t o t h o m .
A i x ò en t e r m e s m o l t simples es
p o t considerar c o m una " t r a m p a "
legal. I és clar, de vegades, per tal
de n o caure a la " t r a m p a " , un n o
fa pública la seva p o s t u r a proteccionista. U n a altra motivació p e r a
n o fer pública aquesta p o s t u r a h a
estat la m a n c a d ' u n a o r d e n a c i ó naturalística del territori q u e servesqui c o m a m a r c de referència per
d u r a t e r m e qualsevol acció destin a d a a la gestió de la naturalesa.
Però ara, després de sis anys
d ' e n f r o n t a m e n t s entre Pamesa i u n
a m p l e sector del poble d e Mallorca,
he de pensar que la part proteccionista (la n o s t r a ) h a de tenir ja missèrs q u e la sàpiguen fer sortir
d ' a q u e s t a " t r a m p a " si arriba el cas.
I p e r això e s t a m a q u í .
LA IMPORTANCIA
DE LES ILLES PETITES
Pens que hi h a u n a b o n a sèrie
de m o t i u s de caràcter científic i
cultural que a d v o q u e n e n p r o de la
conservació de Sa Dragonera. Sa
Dragonera, c o m t o t e s les petites
illes q u e e n v o l t e n les nostres illes
principals, és u n ecosistema estable
q u e p r e s u m i b l e m e n t n o ha sofert
gaire alteracions degudes a l'acció
de l ' h o m e . Els sistemes petits solen
ésser bastant inestables si estan
implicats en les activitats de sistemes m é s a m p l e s . P o d e m parlar
d'estabilitat de sistemas petits a les
petites illes encara n o sotmeses a
u n a colonització forta de la nostra
espècie. Les illes petites —i al n o s t r o país en t e n i m moltes— són, per
a i x ò , ecosistemes estables de gran
fragilitat. A u n m ó n ta a n t r o p o g è nic c o m el n o s t r o de cada vegada
q u e d e n m a n c o ecosistemes estables,
cosa q u e c u l t u r a l m e n t revaloritza
m o l t els q u e q u e d e n . E n aquest
sentit la conservació de Sa Dragonera trascendeix l'àmbit local i és
un deure q u e ja ara t e n i m c o n t r e t
n o sols a m b n o l t r o s m a t e i x o s i
a m b les futures generacions de mallorquins, ans t a m b é a m b els habit a n t s dels altres països.
LA T E O R I A D E LA
BIOGEOGRAFIA INSULAR
L'estudi de les faunes i flores
illenques ha influït en b o n a par de
l'actual teoria ecològica a través de
la teoria de la biogeografia insular
de M a c A r t h u r i Wilson. Les illes i
els illots ens a m a g u e n una informació q u e h e m de lliura; i processar
d ' u n a manera escaient. Les primeres passes q u e es varen d o n a r en
aquest sentit (fetes a la dècada dels
seixanta als E U A ) varen generar
informacions q u e modificaren m o l t
els paradigmes científics que dominaven fins aleshores. Ara es tracta
de c o n t r a s t a r , d'aprofondir i de
precisar dins la teoria de la biogeografia insular. Per a i x ò , les informacions que es puguin desprendre de,
l'estudi de les faunes i flores de les
illes inalterades o p o c alterades q u e
envolten les principals Balears i
Pitiüses són t a m b é de gran trascendencia. Crec q u e és m o l t i m p o r t a n t
conservar les petites illes i illots de
les Balears tal c o m m o s h a n arrib a t , quasi inalterades. N o hi ha cap
d u b t e q u e les informacions q u e
s'amaguen sobre les roques de Sa
Dragonera i de les altres illetes del
país p o d e n c o n t r i b u i r m o l t a general c o n e i x e m e n t s i cultura q u e h a n
de p r o d u i r i m p a c t e a t o t el m ó n
científic i n t e r n a c i o n a l . La fauna i
la flora d ' a q u e s t e s illetes p o c alterades són, per t a n t part del patrim o n i cultural de la h u m a n i t a t ,
e m p e r ò n o m é s a t o t s n o l t r o s , els
h a b i t a n t s d ' a q u e s t difícil p a í s , m o s
p e r t o c a la seva conservació.
U n a conseqüència de la teoria
de la biogeografia insular, de trascendencia en l'ordenació i conservació de la Naturalesa, és que es conserva u n major n ú m e r o d'espècies
sobre u n a superfície d e t e r m i n a d a
c o n s t i t u ï d a per dues o més u n i t a t s
aillades de p e t i t a superficie (ene
que superior a u n cert u m b r a l ) q u e
n o sobre u n única superfície d'àrea
equivalent a la s u m a de les àrees
petites.
Si m e d i t a u sobre
això
o b t e n d r e u u n altre n o u a r g u m e n t
que aconsella la conservació de Sa
Dragonera.
EL PUNT DE VISTA EVOLUTIU
E m p e r ò la trascendencia de Sa
Dragonera i d e m é s illes q u e m o s
envolten n o t a n sols és elevada per
les seves característiques ecològiques
i culturals. Des d ' u n p u n t de vista
evolutiu les illes són àrees o n es
conserven espècies relictes. Tal és
el cas de les poblacions de sargantanes q u e viuen a Sa Dragonera;
l'espècia de sargantana que hi viu
es e n d è m i c a de les Balears i actualm e n t s a b e m de la seva extinció a
Mallorca,
deguda
a l'acció
de
l ' h o m e , en t e m p s històrics. Altram e n t , hi viuen espècies, c o m els
falcons m a r i n s , en regressió a altres
llocs de les nostres illes, i hi nien
i m p o r t a n t s colònies d'aucells marins. No crec q u e sia o p o r t ú repetir
a q u í les tesis proteccionistes que ja
altres col·legues h a n a d d u ï t en relació a aquestes —i a l t r e s - de l'evolució de les espècies, perquè si a i x í
h o féssim aquest article s'estendria
massa.
HEM D ' E V I T A R L'ECOCIDI
En definitiva, pens que Sa Dragonera ha d'esser conservada tal i
c o m m o s la varen deixar a n o l t r o s .
Pens que la seva gestió hauria
d'estar a càrrec de biòlegs c o m p e t e n t s , i q u e m e n t r e no h o estigui
sobren m o l t les alteracions - p r e sentades c o m a " b o n e s " - duites a
t e r m e per l'empresa (sembra de
pins, c a m p a n y a raticida), que no
seria gens e s t r a n y que trencassin la
fràgil estabilitat de l'illa. Urbanitzar
Sa Dragonera és u n ecocidi, un
genocidi cultural i un insult al
poble m a l l o r q u í . Ben p o c mos p o d r e m vanagloriar de noltros mateixos si n o i m p e d i , d'una vegada per
t o t e s , que es pugui urbanitzar la
nostra inqüestionable Dragonera.
JOSEP ANTONI ALCOVER
De " U l t i m a H o r a " , gener de 1981
R O M A N C E D E LA S È Q U I A
por JOSE REINES REUS
N o llueve, S e ñ o r , n o llueve...
Ya se ha secado el r í o .
Los peces, p o b r e s , han m u e r t o .
Igual m o r i r á n los trigos.
Está t o d o , S e ñ o r , t o d o
el c a m p o triste y m a r c h i t o .
N o m e n o s triste, Señor,
está el p o b r e c a m p e s i n o .
Si n o llueve, la cosecha
entera se h a b r á p e r d i d o .
Y q u e d a r á n sin llenar
los graneros y los silos.
Y e n t o n c e s vendrá, Señor,
el h o m b r e con su m a l d i t o
cortejo d e sufrimientos,
h o r r o r e s , ayes y gritos...
Señor de lluvias y t r u e n o s :
h a z correr d e n u e v o el r í o ,
t o r n a la vida a los p e c e s
y q u e granen b i e n los trigos.
E n p a g o , Señor, t e n d r á s :
las sonrisas de los n i ñ o s ,
los e x v o t o s d e las m a d r e s
y u n salmo de peregrinos.
S e ñ o r de lluvias y t r u e n o s :
p o n t é r m i n o a la s e q u í a .
Si pedir d e pie n o b a s t a ,
¡pediremos d e rodillas!
16
PARIS-BALEARES
PARIS-BALEARES
Organe mensuel de l'Association Amicale
des Originaires et Descendants des Baleares résidant en France:
"LES CADETS D E M A J O R Q U E "
Siège Social: 2 0 , Avenue F o c h
6 6 4 0 0 CERET
Association Etrangère Autorisée
par le Ministre de l'Intérieur
Directeur de la Publication:
Miguel Ferrer Sureda
Président Honoraire:
Raphaël Ferrer Alemany
7, place d'Erlon. 5 1 1 0 0 REIMS "
Président: Gabriel S i m ó Alemany
Sanjurjo, 13. S'ARRACO. Mallorca.
Tel. 67 2 5 0 3
PETITES ANNONCES
A LOUER A SOLLER - ILES BALEARES-ESPAGNE:
Maison-mueblee entrée - salon salle a manger - cuisine - salle douches - salle de bains - 3
chambres - Petite Cour de Mai - a Septembre. Prix de 9 0 0 à 1.500 Frs.
Sr. D . Guillermo Vaquer.
Calle Moragues, 2 - SOLLER.
Por n o poder atender
traspaso en Paguera
Local ultramarinos y carnicería
con o sin maquinaria.
Informes: G. Simó
Sanjurjo, 13. S'ARRACO
BULLETIN D'ADHESION
Je désire faire partie des "CADETS de M A J O R Q U E " au titre de:
Membre adherent
. . .
50 Frs.
Membre donateur
. . .
70 Frs.
Membre bienfaiteur
. .
1 0 0 Frs.
Membre m é c è n e (à partir de) 1 5 0 Frs.
et recevoir gratuitement
"PARIS-BALEARES".
1
Nom et prénoms
PARÍS-BALEARES
ÓRGANO
DE
LES
CADETS
DE
MAJORQUE
ECHANGERAIS
Maison de campagne dans le
midi de la France; P3 avec
dépendances, hangar, téléphone,
eau, électricité.
Trois
mille arbres fruitiers: pommiers, poiriers, cerisiers, abricotiers... Contre maison de
rapport à Majorque.
(Signature)
Depósito Legal: PJv!. 9S5-196S
24,00 h.
Martes, Miércoles, Jueves y Sábado
13,00 h.
Diario excepto Domingo y Lunes
12.00 h.
Domingo y Miércoles
18,00 h.
Diario excepto Domingo y Lunes
Lunes y Jueves (Vía Ibiza)
PALMA-ALICANTE
Martes y Viernes (Vía Ibiza)
.
. . . .
ALICANTE-PALMA
11,00 h.
. . .
10,00 h.
PALM A-IB IZA
IBIZA-PALMA
22,00 h.
Lunes
Martes y Viernes (Vía Ibiza)
24,00 h.
19,30 h.
. . .
Martes y Viernes
24,00 h.
10,00 h.
Domingo
12,00 h.
Miércoles y Domingo
18,00 h.
Miércoles y Sábado
9,00 h.
Lunes y Domingo
18,00 h.
Jueves
19,00 h.
Sanjurjo,
CIUDADELA-PALMA
Martes
14.00 h.
PALMA-CABRERA
Miércoles
9,00 h.
CABRERA-PALMA
Miércoles
15,00 h.
ALCUDIA-CIUDADELA
Diario excepto Miércoles y Jueves
.
10,00 h.
CIUDADELA-ALCUDIA
Diario excepto Martes y Miércoles
.
16,00 h.
BARCELONA-MAHON
Lunes, Jueves y Sábado
MAH0N-BARCELÓNA
Martes, Viernes y Domingo
. . . .
Lunes, Miércoles y Viernes
. . . .
9.
S'ARRACO.
Baleares
qui fera suivre.
A VENDRE A SAN TELMO
SA PUNTA BLANCA. Terrains á
batir depuis 4 5 0 métrés á 1.100 métrés.
Plan partiel définitivement approuvé par la Comisión Provinciale d'Urbanisme.
IBIZA-BARCELONA
A VENDRE
maison d'angle 2 4 0 m.
à Palma de Majorque
(Près Plaza de Toros).
Possibihtè création
immeuble "rez
de chaussée plus quatre étages".
Renseignements :
Mr. François Castaner
6 rue Louis Chauveau.
Arc Les Gray
7 0 1 0 0 Gray
BAR CE LONA-IBIZA
23,00 h.
Sábado (Via Palma)
2
IMPRENTA POLITÉCNICA
Troncoso, 3
Palma de Mallorca-Baleares-España
Diario excepto Domingo
8,00 h.
PAR APPARTEMENTS,
Nota - Tous les règlements, adhésions,
publicité sont à effectuer au nom des
"Cadets de Majorque", C.C.P. Paris
180I-00-S.
VALENCIA-PALMA
13,00 h.
24.00 h.
Jueves
EN BLOC OU
Biffer la mention inutile.
PALMA - VALENCIA
.
. .
PALMA-CIUDADELA
Profession
Adresse
Diario excepto Domingo y Lunes
Ecrire à Mr. GABRIEL SIMO
Sur place: G. Simó
Sanjurjo, 13. S'ARRACO
Nationalité
D E L 1 OCTUBRE A L 31 DICIEMBRE 1981
Domingo
Ecrire: M. Pierre Pieras
109, Les Condamines III
8 4 3 0 0 CAVAILLON
Lieu et date naissance
PALMA-BARCELONA
BARCELONA-PALMA
Vice-Président pour la France: Michel
F . Gaudin. 3 , rue de Damrémont
44100 NANTES
Tel. ( 4 0 ) 7 3 36 9 7 .
Trésorier, et Délégué Général pour les
Baleares: A n t o n i o S i m ó Alemany,
Plaza Navegación, 1 9 . Palma de
Mallorca-13. Tel. 2 8 10 4 8
TRAYECTOS
Diario excepto Viernes y Lunes
Vice-Président: Juan Juan Porsell,
Capitán Vila, 6 4 . ° - A . Palma de
Mallorca 7. Tel. 2 7 2 2 9 6 .
Secrétaire Générale: Mme. Antoinette
R. Perrigault "Villa du Canigou" ,
20. avenue F o c h 6 6 4 0 0 CERET
Tel. ( 6 8 ) 87 0 8 4 9
Secrétaire Général Adjoint: Henri
Retout
1 5 , rue des Ormeaux,
7 6 6 0 0 LE H A V R E .
Tel. ( 3 5 ) 41 2 0 3 2
TRHSmeDITERRRnefl
L'mes. Miércoles y Viernes
Domingo (Vía Palma)
23,00 h.
12,00 h.
24,00 h.
. . . .
24,00 h.
18,00 h.
Descargar