e 28 Anne - N.° 279 JANVIER - FEVRIER 1982 PARIS ALEARE 'LES CADETS DE M A J O R Q U E " - Association Etrangère Autorisée par le Ministre de l'Intérieur FRANCISCO VICH, 1953 - ABBE JOSEPH RIPOLL, 1979 DIRECTION R E D A C T I O N A D M I N I S T R A T I O N : 2 0 , Avenue Foch - 6 6 4 0 0 CERET F I N DE A N O EN C O R T Las Navidades del año 1 9 8 1 han sido de mucha actividad e n la Plaza de Cort, centro ciudadano d e nuestra ciudad. Señalemos, d e entrada, q u e , e n contra d e lo ocurrido en años anteriores, el Ayuntamiento, en estas Navidades, ha obsequiado a los ciudadanos c o n un d e n o c h e de luz e n las calles céntricas. Ya nos h a b í a m o s acostumbrado a ver las calles de Palma oscuras y tristes, mientras en la "teletonta" se n o s restregaba por las narices que Madrid, Barcelona y otras ciudades se ahogaban literalmente e n ríos de luz. Pues este a ñ o , para deleite d e numerosos ciudadanos, hemos disfrutado de una iluminación espléndida. En la plaza de Cort, frente a la Casa Consistorial, se ha levantado un extraño abeto hecho de u n armazón metálico, forrado d e cintas de plata y adornado con más de mil trescientas bombillas amarillas y blancas. Las cintas, removidas por el aire, reflejaban la luz de las bombillas; de tal manera q u e el falso abeto parecía una cascada luminosa, un árbol feérico. Cientos de turistas estuvieron filmando y fotografiando el árbol día tras d í a . El 31 d e diciembre fue doblemente fiesta. Por un lado "la festa de l'Estendart", y por otro la habitual fiesta popular de las doce campanadas. "La festa d e Festendart" c o m m e m o r a , cada año, la conquista de Mallorca por Jaime I y sus tropas catalano-aragonesas. Las autoridades, presididas por el Capitán General Pascual Calmes, el Presidente del Consell General Interinsular Jerónimo Alberti, y el Alcalde de Palma Ramón Aguiló, colocan un estanderte e n el centro d e la plaza. Más tarde, después d e una misa en la catedral, el Alcalde presenta u n rápido balance d e un año de gestión municipal. Este mismo día, hacia la medianoche, y a pesar de una fina lluvia pertinaz, más de tres mil palmesanos celebraron c o n uvas y champán las d o c e campanadas que marcaban el nacimiento del nuevo a ñ o . C o m o feliz novedad, d o s conjuntos musicales amenizaban la velada. Hacían en verdad más ruido que música, pero alegraron aún más si cabe esta madrugada palmesana, una de las más alegres y ruidosas que se recuerde. Unas chicas tuvieron la ocurrencia de hacerse diademas c o n las cintas plateadas del abeto; y el pobre armatoste se hubiera quedado en puro armazón, d e no ser porque la policía 1982 BON ANYS (Termina en la página siguiente) IMAGES D E M A J O R Q U E III. La Mairie de Palma La place de Cort, c'est le centre du vieux Palma, et c'est là que se trouve la Mairie, la "Sala". A l'origine, c'était un hôpital (Hospital San Andrés), mais, à partir de l'an 1 3 4 3 , les Jurés, administrateurs de l'ile, se réunissent là pour délibérer des affaires publiques. Ils y siégeront jusqu'en 1 5 9 8 , quand, l'édifice menaçant de s'effondrer, les Jurés devront chercher refuge ailleurs. L'immeuble sera reconstruit au cours du X V I I siècle. L'intérieur de la Mairie est un fouillis de couloirs, escaliers, vestibules, salles immenses et tristes. La façade, par contre, est magnifique, barroque et monumentale. A signaler le saillant du toit, e n bois sculpté, oeuvre de Gabriel Torres en 1 6 8 0 ; saillant qui finira rongé par la vermine si on n'y porte pas remède rapidement. La vieille horloge ("En Figuera") a la charge de marquer les heures; et sa cloche servait autrefois pour convoquer les Jurés du "Gran i General Consell", signaler les incendies, et autres situations dangereuses. En 1 8 9 4 , un violent incendie a ravagé l'édifice, mais a curieusement respecté le toit! A u centre de la façade, un vieux banc de pierre témoigne du bon vieux temps, quand les habitants de Palma se réunissaient à l'ombre de la Mairie pour commenter les dernières nouvelles de la ville, et prendre le temps de vivre. o "INCOME S. A." CONSTRUIRA EL PUERTO DEPORTIVO DE SAN TELMO PARIS-BALEARES LES V O E U X D U LUI SECRETARIAT Bien chers amis Cadets Virginité des pierres et de l'âme assemblées, Chapelet de la force enrôlée de piété, V o i x c o m m e d'autres v o i x , vie c o m m e d'autres vies, Et m o i , qu'importe à qui je dis: "sais-tu, je prie? " Dans la peau des vitraux assourdis sur nos têtes, Sur la lèvre écorchée des bouquets épithètes, Nuit, ô nuit, grande nuit, longue nuit, à coeur lent T u remontes l'allée embrassée des encens. La tramontane qui souffle en cette fin d'année emporte avec elle t o u s les maux dont vous auriez pu souffrir les effets. Si le Ciel, m'écoute, je forme pur vous tous et vos familles, les v o e u x sinceres de bonheur et joie et santé; que l'année vous soit douce et quelle comble tous les foyers d'une heureuse prospérité. Au fond de la froidure s'allume le jour Flammé d'années entières au pas sonné d'amour, Pour que viennent et se pressent, en la main d'une croix, Ces lumières et prières adossées aux parois. A l'autel du rosaire et des ombres soumises, Gantées d'hommes-palais, gantées d'hommes-églises, Est la neige à g e n o u x . Il croyait au soled: Bethléem à Palma vient de naître pareil. Et si germe chez nous la semence d'émoi, C'est un ange chuté du faîte des orfrois, Casqué de poings serrés. Dans la sang de nos sangs, S o n aile est là froissant la pâleur de nos rangs. Il puise dans la mort la renaissante vie, Dessine, sur le corps de la plainte embellie, Toi, toi, toi la foi errante, renée pour n o u s , Qui dévoile dessous les visages tout d o u x . Et m o i , je suis petit, et m o i , je n'ai que m o i , Rien que m o i , m o i n s que l ' h o m m e , et je courbe m o n poids. Sur sa c o u c h e engorgée. Il est, lui, des millions Pour mages et bergers et tant d'autres que Sion. Et m o i , je suis petit quand je dis: "Je vous aime" L'infime grain porté dans le vent qui parsème Ce que l'on croît de bien, ce que l'on fait de mal, Si tout n'est qu'une vie c o m m e une autre normale. D pèse, au fond de nous, ce qui lave nos y e u x Jusqu'au dernier détour qui n o u s mène vers Dieu, Chaque cri d'un enfant, chaque appel d'une v o i x , C'est l'avenir croisant le chemin quel qu'il soît. Et Lui, qu'importe qui Lui dit: "Sais-tu, je prie? " Qu'importe qu'elle soît cette toute autre nuit, Lui, Il voit. FIN DE A Ñ O EN CORT (Viene de la primera página) municipal m o n t ó rápidamente una barrera protectora a su alrededor. D í a s más tarde, la plaza de Cort vivió otra hora estelar en la víspera de R e y e s , cuando la brillante cabalgata de los R e y e s Magos, recién llegados de Oriente, hizo una pausa ante el A y u n t a m i e n t o para saludar debidamente al Alcalde de la ciudad. Los Reyes venían escoltados por la Guardia Municipal Montada, y acompañados por más de veinte carrozas. La comitiva superó ampliamente en brillantez las de años anteriores. Y para poner punto final a la temporada de fiestas, se celebró el 19 de enero en la plaza de Cort y en la vecina Plaza Mayor la multi- BASTIEN DORIGNAC tudinaria "Revetla de Sant Sebastià", con más é x i t o , más gente, más ambiente, más bullicio que nunca. Decir que la fiesta fue un éxito rotundo es quedarse m u y por debajo de la verdad. Fue más bien un derroche de alegría, de buen humor, un gran atropello a base de empujones y apretujones, siendo inútiles los esfuerzos para acercarse a las fogatas, o dar tres pasos de baile. Con m u y buen acierto, el Ayuntamiento dejó instalados los adornos navideños para aprovecharlos nuevamente para San Sebastián. D e seguir así las cosas, y todo hace pensar que el éxito de la "Revetla" irá más en los años venideros, habrá que pensar en trasladar el emplazamiento de las fogatas al Parque del Mar. ¡Por lo menos! Que le Ciel n'oublie pas également de nous garder en vie notre chère Association; et surtout que les cotisations soient régulièrement versées, cela éviterait bien des soucis á notre Président, qui les yeux tournés vers le Pére Noel, espère voir transformer sa hotte en une immense corne d'abondance. Cela éviterait certainement ces petites feuilles de rappel, qui ne font pas toujours plaisir. Mais aujourd'hui n o u s faisons des voeux, et nous vous remercions chaleureusement pour t o u s les efforts que vous avez eu à faire en cette année 1981. Je remercie aussi tous les Cadets qui m'ont adressé des voeux pour 1 9 8 2 , et je les prie de trouver ici l'expression de ma gratitude et de mon entier dévouement pour vous servir au m i e u x , maigre la santé qui laisse quelquefois a désirer. Bonne Année, d o n c chers Cadets, pour vous et vos familles. Mad. A. R. PERRIGAULT RIPOLL P O U R LA S U R V I E D E " P A R I S - B A L E A R E S " MEMBRES MECENES Mr. Pierre M o r o , M o n t c e a u les Mines G. Coll S. A . CavaUlon 500 Frs. 5 0 0 Frs. Mr. Pierre Esteva Brest Mr. Pierre G r a u Deauville Mr. Daniel Basille, Le Havre Mr. R a p h a ë l R i b a s . Le Creusot M m e . F e r n a n d e B u m . Calvià (Majorque) 200 200 200 200 200 Frs. Frs. Frs. Frs. Frs. 150 150 150 150 150 150 Frs. Frs. Frs. Frs. Frs. Frs. Mr. Mr. Mr. Mr. Mr. Mr. G. F e r r e r . R e i m s Guillaume V i c h . Agen Raymond Alemany. Angoulême A n d r é Sage. L y o n J a c q u e s C a p ó . Palaiseau R a p h a ë l C o l o m a r . Epinal . . . . MEMBRES BIENFAITEURS A 1 0 0 F R S . Mr. A r n a l d o F l o r i t , Saint E t i e n n e du R o u v r a y ; Mr. Jean-Claude F e r n á n d e z , N i m e s ; Mr. Sebastien J u a n , Cavaillon; Mr. Raphaél Horrach, Brest; M m e . Rosa Aguiló, Perpignan; Mr. Carlos Ferragut, M u l h o u s e ; Mr. Matías Palmer, Pertuis; Mr. Monserrate Martorell, R o u e n ; Mr. Jean Ferrer, R e i m s ; D o c t e u r Bernard C h u b e r r e , Henneb o n t ; M m . Vidal F r u i t s , Lisieux; Mr. Roger M a t h i e u , Toussieu; Mr. Roger O u v r a d o u , C o u r b e v o i e ; Mr. Ludovic Téoli, L y o n ; Mr. Jacques Caimari-Colom, L o r i e n t ; Mr. Damián S u a u , C o r m o n t r e u i l ; Mr. Michel R e y n é s , Saint-Claude; Mr. Jean-Claude R a g o n , L y o n ; Mr. Barthélémy P a l m e r , N a n t e s ; Mr. Bernard M a t e u , La F l e c h e ; Mr. A n t o i n e R a m i s , P o n t a r l i e r ; Mr. J o s e p h Mayol, L o r i e n t ; Mr. Antoine Vidal; Mr. L u c Vicens, N i m e s ; Mr. Pierre Pujol, Villeneuve les Bèziers; Vicens Frères S. A., Le Mans; Mr. A n t o i n e B e r n a r d o , Sannois; Mr. R e n é L u c e z , P o r n i c h e t ; Mr. J o s é F e r n á n d e z , La Ciotat; Mlle. Maryse Vich C a m p o s , Le Mans; Mr. Guillaume Pujol, Saint-Nazaire; Mlle. Jacqueline Rosselló, A u t u n ; Mr. M a t h i e u A d r o v e r , Marseille; A n o n y m e , G r e n o b l e . MEMBRES D O N A T E U R S (Entre 7 0 et 9 0 Frs.) Mr. Pierre Alcover, Sotteville les R o u e n ; Mr. Bernard Soliveret, D i e p p e ; Mr. Mathieu Covas, L a o n ; Mr. B a r t h é l é m y A r b o n a , Saint Malo. PARIS-BALEARES TOURISME 1 9 8 2 NADALENQUES Si la saison touristique passée a été l'une des meilleures de l'histoire, la prochaine s'annonce t o u t aussi bonne, sinon meilleure encore, grâce au "Mundial de Futbol 1 9 8 2 " . Majorque, hélas, ne participera pas à l'opération. Aucun match ne se jouera dans l'ile, la candidature de Majorque hayant été présentée trop tard. C'est là, du moins, l'explication officielle. Mais il semble bien que le vrai motif soit le caractère insulaire de n o tre province, et les problèmes de communications qui en résultent. per JOSEP REINES REUS ANEM TOTS A BETLEM Anem tots a Betlem a veure l'infantó que te fam i te fret i també set d'amor. Anem tots a Betlem en pau i germanor, plens de joia i ofrenes a cantar-li cançons. Les hôtels espagnols attendent un millón deux cent mille visiteurs, et des recettes record, de l'ordre de neuf millards de nouveaux francs, à l'ocasion de ce festival du ballon rond. Pour une fois, l'organisation des services hôteliers sera centralisée par "Mundiespafia", un pool constitué par les plus importantes agences de voyages et chaînes hôtelières du pays. Ce pool s'occupera de t o u t , aussi bien des locations que des problèmes d"'overbooking" (une même place louée deux fois) s'il s'en présente. Anem tots a Betlem sense odi ni rencor a veure el nin Jesús dormidet a u n reco. Anem tots a Betlem a veure l'infantó que ha vengut el m ó n per a tots salvar-nos. PER DINS EL Les hôtels seront équipés de vidéotex pour permettre aux clients de suivre les incidences des matchs auxquels ils n'auront pas eu la possibilité d'assister. En fait, nombreux seront les touristes qui profiteront des conditions exceptionelles faites à cette ocasión, même si le football ne les intéresse pas. DESERT Per dins el desert els camells caminan... Van cap a Betlem festius i fent via per a veure Jesús, fill únic de Maria, nat aquesta nit en una establia. Per dins el desert els camells caminan seguint una estrella que també fa via. Nadal-1981 A DENS UNA COVA CANTAU, AUCELLETS, CANTAU Can tau. aucellets, can tau amb veu dolça i potent la feliç bona nova d'un diví naixement. En una cova humil s'ha produit el portent: a mitja nit ha nat un Déu Omnipotent. A dins Josep i canten, ¡boiets una cova Maria riuen, ploren, d'alegria! D e nàixer acaba dins una establia el fill dessitjat que el cel les envia. Anem a en pau i a adorar que feliç Betlem harmonia l'infant somnia. VENIU, PASTORETS, VENIU Veniu, pastorets, veniu a veure l'infantó nat dins una establia rosset i petitó. Ainsi soit-il! Veniu, pastorets, veniu amb els vostres sarrons a fer-li companyia i a cantar-li cançons. Veniu, pastorets, veniu a oferir-li torrons i d'altres llepolies farcides d e dolçor. Anem a Betlem... Nadal ja ha arribat. Joiosa está la gent. Amb pau i a m b harmonia visquem el N a i x e m e n t . Dins una establia de nàixer acaba el fill de Maria. Les plus optimistes pensent que le "Mundial de Fútbol 1 9 8 2 " peut être une bonne ocasión pour relancer le tourisme en Espagne, et que le m o m e n t est venu de montrer que notre pays peut encore offrir un meilleur service, une bonne alimentation, des transports bien organisés, et des hôtels de qualité pour un prix encore très raisonable. Ainsi le touriste, rentré chez lui, sera le meilleur de nos agents publicitaires auprès de ses amis, voisins, camarades de travail, e t c . , etc. PARIS-BALEARES ÓRGANO DE Veniu, pastorets, veniu al Betlem de l'amor que acaba de nàixer Jesús, el Bon Pastor. LES CADETS DE MAJORQUE PARIS BALEARES 4 por JUAN VERDA LA D R A G O N E R A EL "FARO V E L L " LANGUIDECE El islote estrena al unísono dos faros de señales Desde el a ñ o 1 4 9 0 , del q u e se d i c e , fue c o n s t r u i d o el " F a r o V e l l " en la cima del single de " L a Ginav e r a " o p a r t e más alta de la Dragoñ e r a , y c o m o vigía o atalaya de señales m a r í t i m a s c u m p l i ó con m á s o m e n o s f o r t u n a a l u m b r a n d o con la c a n d i d e z de sus destellos reflejados de su e m p o b r e c i d a linterna. Al a m a n e c e r del d í a 15 de n o v i e m b r e de 1 9 1 5 , aquella lucecita t é n u e y giratoria, e n t r o n i z a d a a una altitud de 3 6 0 m e t r o s del nivel del m a r , guiñó su ojo avisor p o r última vez d e b i d o a q u e su c o m e t i d o h a b í a finiquitado y su l u z , apagada defin i t i v a m e n t e para s i e m p r e . 4 2 5 años de p e r m a n e n c i a c o n s t a n t e d u r a n t e la n o c h e , s u p o n í a en el h a b e r del faro u n a c a n t i d a d cifrada en m á s de 1 5 5 . 0 0 0 n o c h e s de p r e s t a c i ó n de servicio. N o dejaría d e ser i n t e r e s a n t e ahora el p o d e r c o n o c e r , a u n q u e a " g r o s s o - m o d o " , el valor n u m é r i c o de c u a n t o s c o m p o n e n t e s se n u t r i r í a durante c u a t r o siglos y cuarto entre personal " f a r e r o o t o r r e r o s de f a r o " , e t c . N o sería de e x t r a ñ a r que alguien se p r e g u n t a r a : si en verdad, a m b a s definiciones corresp o n d e n a la m i s m a especialidad. C i e r t a m e n t e hasta b i e n c o m e n z a d o el presente siglo t o d o el personal adicto a faros en sus respectivas categorías estaba considerado c o m o simple e m p l e a d o . Este detalle p u e de constatarse en el " L i b r o Personal del T o r r e r o " y q u e en o t r o c a p í t u l o ya nos referiremos. Versiones dispares señalan q u e el cierre y desaparición del faro v e n í a m o t i v a d o a q u e d u r a n t e la estación del invierno q u e d a b a d u r a n t e la n o che t o t a l m e n t e i n o p e r a n t e y ocultado p o r el grosor de espesas n u b e s bajas. En las é p o c a s de t i e m p o s b o nancibles, las m á s de las veces, le cubría u n a densa cerrazón de niebla y que de igual m a n e r a , obstaculizaba su visibilidad. Por otra p a r t e , se le a c h a c a b a q u e la evolución progresiva i m p u e s t a p o r la navegación m e c a n i z a d a , dejaba s u p l a n t a d a a la de vela m u y en " b o g a " h a s t a el primer c u a r t o de este siglo. La puesta en servicio de lujosas y m o dernizadas líneas regulares de b u ques d e d i c a d o s a pasaje y carga, sin d u d a d e m a n d a b a más que un m e j o r a m i e n t o un p e r f e c c i o n a m i e n t o y seguridad en p r o de la navegación. Este quizá p u d i e r a ser factor primordial q u e llevara en a d e l a n t e el n u e v o p r o y e c t o , c o m o t a m b i é n el de su a p r o b a c i ó n e instalación de los faros de Llebeig y T r a m o n tana. No fue empresa fácil para el c o n s t r u c t o r de las o b r a s su proseg u i m i e n t o h a s t a el final de las mism a s . F u e r o n necesarios casi u n o s cinco años e n t r e voladuras de los t e r r e n o s para la p r e p a r a c i ó n y c o n s t r u c c i ó n de las viviendas de a m b o s faros, sus t o r r e s y, p o r sup u e s t o , las voladuras a base de barrenos y cargas de pólvora y dinam i t a a lo largo de u n o s siete kilóm e t r o s de nueva carretera y m u r o s de c o n t e n c i ó n , e n t r e curvas y recovecos que u n i r í a los dos e x t r e m o s y d e m á s o b r a s . Es curioso referirse a esta f u e n t e t o d a vez q u e en el islote D r a g o n e r a n o se h a b í a recurrido j a m á s a las p r o s p e c c i o n e s acuíferas de aquel subsuelo r o c o s o , pozo a r t e s i a n o , e t c . La bajada d e b í a efectuarse con la luz solar a m e n o s q u e se hiciera uso de u n a vela al a n o c h e c e r . El agua se e n c o n t r a b a r e m a n s a d a en una especie de charca de poca p r o f u n d i d a d , más q u e suficiente para llenar c u b o s y c á n t a r o s de una sola pasa- de la roca Llebeig y T r a m o n t a n a . Un trabajo m a n u a l , c o n c i e n z u d o y p e r f e c t o , labrado en piedra viva y realizado con verdadera m a e s t r í a , c o m o ya se h a a p u n t a d o en o t r o s c a p í t u l o s . El tajo d o n d e se laboraba lo c o m p r e n d í a de p u n t a a p u n t a del islote, es decir, en t o d a su e x t e n s i ó n y en el que se repart í a n unos 4 5 ó 50 trabajadores. d a . El caudal d e b e r í a ser m u y a b u n d a n t e t o d a vez q u e la cantidad extraída y que era m u c h í s i m a , n o se conseguía reducir su nivel. Su desnivelación se h a c í a manifiesta t a n sólo p o r efecto de las m a r e a s , c u a n d o éstas, p r o p i a m e n t e d i c h a s , n o se c o n o c e n en este m a r , sin e m b a r g o , se h a c í a n más n o t o r i a s d u r a n t e las sicigias equinocciales en las estaciones de primavera y o t o ñ o , y t a m b i é n más acusadas d u r a n t e la é p o c a llamada "calmas de e n e r o " en q u e nuestras costas de p o n i e n t e se observan reflujos bast a n t e p r o n u n c i a d o s . Las inconstantes elevaciones y depresiones que se n o t a n eran y son debidas a las acciones de los vientos y en consecuencia de sus direcciones influyentes en c u a n t o a subidas y bajadas. El agua p o t a b l e , o t r o de los grandes p r o b l e m a s e x i s t e n t e s , n o sólo para la cuadrilla de o b r e r o s , sino t a m b i é n para los d e m á s "resid e n t e s " , a e x c e p c i ó n de los t o r r e ros y familiares del F a r o Vell, que la e m p l e a b a n de la recogida de las aguas pluviales. N o m u y distante del mar de las aguas de Cala Lled ó , c o m o t a m p o c o de la t a b e r n a y p u e s t o de a l i m e n t a c i ó n de m a d ó Martina y de su esposo el contratista mestre Bernat de Esporles, se e n c o n t r a b a y aun h o y d í a , una fuente s u b t e r r á n e a o especie de galería de escasa p r o f u n d i d a d y de fácil acceso conocida por Sa F o n t des M o r o . Esta f u e n t e , si es que a s í p u e d e llamársela, proveía abund a n t e m e n t e a t o d o s c u a n t o s a ella a c u d í a n para cubrir sus necesidades. T a m b i é n abasteció generosam e n t e la c a n t i d a d del l í q u i d o necesario en la edificación de los faros Al dejar bien s e n t a d o el preced e n t e de q u e el origen del m a n a n tial del agua de Sa F o n t des M o r o , guarda relación directa de su nivel con el flujo y reflujo de las mareas, cabría pensar e n t o n c e s que su caudal proviene del mar. Sobre el particular se han suscitado bast a n t e s conjeturas e incluso se ha p r o b a d o q u e c u a n d o el l í q u i d o está r e m a n s a d o el agua es p e r f e c t a m e n t e asimilable a otra cualquiera, sin e m b a r g o al ser removida, se le n o t a u n fuerte g r a d o de salinidad. Existen algunas versiones de que incluso se e n c o n t r a r o n flotando entre el agua m a t i t a s o ramas de hierba de las q u e sólo se c o n o c e n pobladas las estribaciones pirenaicas. A u n q u e el caso n o venga a c u e n t o d i g a m o s , q u e casi ya en n u e s t r o s d í a s , la fuente fue iluminada m e d i a n t e el acoplamiento de un g r u p o eléctrico y una bombacentrífuga de elevación del agua y " t r a s e g a d a " a u n e s t a n q u e dedicado al riego de hortalizas recogiéndose selectos y deliciosos productos. Aquella evasión de gentes motivada p o r la t e r m i n a c i ó n de las obras sin d u d a , volvería a dar un respiro a los aparceros o colonos explotadores de la finca. Cala Lledó volvería a recobrar la tranquilidad ya deseada y para madó A n t o n i n a de Sa Dragonera, confia ba p l e n a m e n t e en el disfrute de la t e m p o r a d a de recogida de setas. En u n p e q u e ñ o p i n a r e n t r e Cala Lledó y Na Miranda, era un lugar privilegiado y " e s c l a t a - s a n q u e r " y que ella cuidaba y vigilaba a diario, a e x c e p c i ó n de los días dominicales y de g u a r d a r , p r o c u r a n d o la dedicación al c u m p l i m i e n t o riguroso de sus p r e c e p t o s . En el F a r o Vell se encontraba una joven "estirpe" c o m p u e s t a p o r una docena aproxim a d a de j o v e n z u e l o s e hijos de los t o r r e r o s , q u e t a m b i é n se las sabía de c ó m o hacer la jugarreta a madó A n t o n i n a y llenar el cestito de "esclata-sangs", aprovechando su ausencia. ¡Qué pillines! D u r a n t e la primera decena del mes de o c t u b r e , el t o r r e r o primero y encargado del Faro Vell don Miguel S a n c h o de Capdepera, dejó de prestar servicio en el faro encargándose de la puesta a p u n t o de los nuevos faros de Llebeig y Tramont a n a , p r ó x i m o s a su e n t r a d a en servicio e i n a u g u r a c i ó n . Allá en la altura se q u e d a r o n los "angelitos c u s t o d i o s " del F a r o Vell don Bart o l o m é T o m á s de S a n t a n y í y don R a m ó n Castell de S'Arracó. Las visitas de inspección se iban sucediéndose en Llebeig i Tramont a n a , llegado un final de semana y a p o c o s días de producirse la eclosión de j ú b i l o del apagado del viejo faro y e n c e n d i d o de los nuevos, se e n c o n t r a b a n c u a t r o personajes en visita de inspección y asediados sobre el islote con u n vendaval NNW, y con mal cariz para regresar a tierra. A u n q u e parezca anecd ó t i c o m a d ó A n t o n i n a de Sa Dragonera - m u j e r vaüente y de pocas manías—, les aseguró el "transbord o " a tierra firme, a condición de que ella les indicaría un lugar sent a d o s sobre la cubierta de babor y sin moverse d u r a n t e el tiempo de navegación, so pena de naufragio. Izado el t r i n q u e t e y la patrona con una m a n o a la escota y la otra en el t i m ó n , salió la p e q u e ñ a embarca- 5 PARIS-BALEARES ¿Qué será del año 1982? ¿Será fatal? ¿Será benigno? Cuando estas líneas vean la luz en nuestro querido PARIS-BALEARES ya habrán pasado unas semanas de la inexistència del a ñ o 1 9 8 1 . ¿Qué hemos de decir, pues, de este año que lleva en sus entrañas el peso de sus propias desdichas? Pues lo que diremos del que viene, del otro, y del o t r o , que es, una decisión convencional del t i e m p o que pasa ante nosotros, llevándose ¡oh dolor! pedazos de nuestra vida, por más que pregamos para sobrevivir en este m u n d o desquiciado; en que estamos inmersos. Si el año 1981 ha sido m a l í s i m o , ¿qué hacen entonces, los hombres más inteligentes? ¿Dónde están l o s sabios, los científicos, los intelectuales, los jefes de E s t a d o ? . ¿Tienen miedo de salir ante la opinión pública mundial, para hacernos la vida más feliz? ¿Y las Naciones Unidas que pintan en N e w York? ¿Acaso otro cuadro de Picaso? Puede que sí, dirá el avispado lector. Pero y o me digo, ¿qué es lo que pintan estos señores en este hemiciclo mundial? Mil reuniones entre rusos y americanos para n o llegar a ningún acuerdo jamás. Y para c o l m o de este largo t i e m p o y de este largo trama, ahora mismo se impone a t o d o pasto una dictadura sanguínea en Polonia. Los militares se han apoderado del poder con todas sus consecuencias. A s í que: guerra civü, nüles de muertos y otros tantos de heridos ¡calamidad completa! Por eso lo decimos con todas nuestras fuerzas: ¡Fuera la tiranía! Empero fuera también a rajatabla el libertinaje agresivo donde se produzca. nulas c o m o del año anterior c o m o el siguiente, c o m o el de t o d o s los años. ¿Será el año de la Paz del m u n d o entero? ¿Será el año de la III Guerra Mundial? ¿Acabará por entenderse la humanidad? Por mi parte y o desearía que algunos de estos interrogantes fueran afirmativos, pero de los que deben contestar ¡nadie contesta! El porvenir es incierto, y al final ¿qué? la realidad al fin y en esencia es superior a la imaginación y nos dice cosas de nuestra pequenez, de nuestra impotencia. Velozmente se nos ha ido 1981 c o m o un fugitivo sin decirnos esta boca es m í a , c o m o todos los años, que van y vienen, y se desintegra t o d o cuanto u n o m e n o s se lo piensa, c o m o castillos en el aire. La paz total está lejana, y los razonamientos de los hombres también, y claro está t o d o influye en la inestabilidad mundial. Antaño se experimentaba una alegría dulce, sana, prometedora de bienestar, n o tanta modernidad en las familias, y se vivía mejor. Y ahora con tantos adelantos el m u n d o n o es feliz, prueba de ello, Irán, Irak, Nicaragua, San Salvador, y ahora mismo Polonia ¡Polonia! ¡ ¡ ¡Un horrendo drama! ! ! ¿Para qué seguir? Pero podría paliarse t o d o , incluyendo los millones y millones que padecen hambre, que son hombres, mujeres y niños, pero los que pueden hacerlo n o lo hacen. Se pasan los meses y los años sin entenderse, ¡y es una pena por lo que la humanidad sufre! Año 1 9 8 2 . Eres un libro en blanco, en cuyas páginas sabemos poco más o m e n o s l o que tenemos que escribir. Seguramente el dolor y tristeza trazará las más de ellas; y en las otras habrá una renovación de anhelos y sobre t o d o de angustias. Las alegrías del año que se nos fue fueron escasas, casi ¡Con toda mi fuerza! Con t o d o mi corazón, pido que al finalizar 1 9 8 2 , t o d o s juntos, la humanidad entera, pueda pronunciar, si Dios quiere, esta palabra tan maravülosa ¡ ¡ ¡Albricias! ! ! , que será el grito unánime de satisfacción, que al fin h e m o s llegado a la meta. ción de la cala y con el pasaje de cuatro caballeros sentados a barlovento, cruzaron el "freu" con un temporal deshecho y con el pasaje aguantando y sin respirar. Arribaron felizmente al embarcadero de Es Carregador (Punta Blanca), mojados por la furia del viento y des "polsim" igual que pollitos. ¡Qué susto -exclamaron al haber d e s e m b a r c a d o - , cuando veíamos que el capitán de a bordo era una mujer! El día 15 de noviembre - a m a necer- de 1 9 1 0 , se apagó para siempre el Faro Vell de La Ginavera, mientras que ai anochecer del mismo día 15 de noviembre de 1 9 1 0 , aparecía el Faro de Llebeig edificado a 113 m. de elevación y a 2 0 0 m. al N . del extremo SW. de la isla, radiante de blanquísima luz cuyos esplendorosos rayos, se expandían difuminados en gran aureola por la bóveda celeste oscura y estrellada. JAIME ALEMANY El Faro de Tramontana situado al extremo N E . de la isla, hacía gala también de su inauguración igual que su h o m ó n i m o de Llebeig, pero en distintos destellos. Una luz más tenue y rojiza. (Continuará) PASATIEMPO N o sabemos que escribiría "Catalina" en el desaparecido "El Pueblo", que existía en Andraitx hace 50 años, para quedar maravillada de quienes confeccionaban la también desaparecida "La V o z Arraconense"; por carecer de la colección de dicho "Pueblo". Pero sí, hemos encontrado en "La V o z " la siguiente respuesta: ¡GRACIAS CATALINA! En el quincenal "El Pueblo" tienen redactora femenina que es lo que a nosotros nos hace falta un poeta, y Catalina. Si tu mirada es de lince tu pluma alaba a Dios si tú vienes a "La Voz" contigo seremos quince. Cual sería nuestra alegría tener poeta una dama pondríamos en primera plana tu esbelta fotografía. Muchas gracias Catalina se enorgullece mi pluma al contestar que una compañera andritxola de nosotros se haya tenido que admirar. UNO DE LOS CATORCE Por las razones expuestas ignoramos en que frases rechazó "Catalina", la proposición de "Uno de los catorce"; pero publicamos el punto final de la amable polémica. Quizás "Catalina", h o y madre y abuela, recordará aquellos tiempos, c o m o los recordamos nosotros, con nostalgia. CATALINA DE ANDRAITX Sentimos Catalina que tu decisión haya sido en contra en ser compañera de nuestra redacción. Tu pluma brilla, es de oro tu hermosa musa, no cojea teniendo un alma tan grande ¿Cómo puede ser? ¡ser tan fea! Serías faro de guía a algunas arraconesas que sabiendo lo que saben no demuestran sus proezas. Quedamos en paz, y buen fin te invitamos sin rodeos a bailar un par de boleros el día del sabio Agustín. UNO DE LOS CATORCE P A R I S -BALEARES 6 CHRONIQUE PARIS BABY-TUILERIES - (MULET & Cia.) Vêtements d'enfants 3 2 6 , rue Saint-Honoré - Paris ( l . ) Téléph.: OPE. 3 5 . 3 8 e r COIFFURES POUR D A M E S A n t o n i o Beltran 3 0 , rue Bezout - Paris-Xrv Tél. GOB. 7 1 - 5 9 dets qui se sont rendus sur la t o m be de Monsieur l'Abbé Joseph Ripoll, notre ancien et dévoué secrétaire, qui certainement de la Haut, pensera a e u x . C'est avec joie que nous v o y o n s quelques Cadets, proposer des écrits conformes aux statuts de n o tre journal, et qui démontre leur attachement a nos beaux pays la France et l'Espagne, si riches en sol et en souvenirs oubliés et a réaprendre, pour m i e u x créer l'avenir. BOURG-EN-BRESSE CIRES LES MELLO AU F A I S A N D O R E A R B O N A - NOVIER Grenouilles - Ecrevisses - Gibrer des D o m b e s - Volailles de Bresse 2 0 , 2 0 bis, rue de la Samaritaine Tels. ( 7 4 ) 2 3 61 16 - ( 7 4 ) 2 2 65 90 REIMS BRASSERIE DE L O R R A I N E Raphaël Ferrer et Cie. (Président des Cadets) Service à la carte et à toute heure 7, Place d'Erlon - Tél.: 47-32-73 HOTEL R E S T A U R A N T B A R DU PONT NEUF 1 ETOILE N N Propriétaire: Guillermo Vich Place du 14 Juillet (Face au grand parking) AGEN Tél.: 66-15-67 PARIS * Notre jeune ami, Mr. Palmer, qui s'était rendu mère a S'Arraco, pour les Jour de l'An á repris ses tions. Antoine chez sa fêtes du occupa- * Notre ami, Mr. Y v o n Ledez, parti auprès de sa grand-mêre malada á S'Arraco; est revenu après l'inhumation de celle-ci. Regrets éternels. ANGOULEME * N o s chers amis, Mr. et Mme. Jean Alemany, accompagnés de leurs enfants, ainsi que d'un couple de leurs amis; sont rentrés de leurs vacances qui furent en partie gâchées par la tempête qui sévit á San T e l m o , où la mer fût démontée pendant leur séjour. * La famille Paumelle, est venue aux fetes à Ceret, et est allée sur la t o m b e de notre tres dévoué ancien secrétaire. N o u s leur souhaitons t o u s nos v o e u x , ainsi qu'a leurs enfants dont l'un est appelé au service militaire, mais dont la renommée de cuisinier sera sans doute bien appréciée et ses talents de chauffeur. ISSOU * N o s très chers amis, Mr. Alain Savi et Mme. née Catherine Palmer, instituteurs dans notre cité, ont profité de leurs vacances de fin d'année pour baptiser á Forcalquier (Alpes de Haute Provence) leur cher Julien dont nous avions précédemment annoncé la naissance. Le baptême a eu h e u a Forcalquier lieu de naissance de Madame, devant une foule d'amis venus témoigner leur sympathie et former des v o e u x de bonheur pour toute la famille. Mais c o m m e tout á une fin, ils ont repris le collier, jusqu'aux vacances de Pâques. * Auparavant, Mme. veuve Gabriel Palmer, et Mr. Gabriel Palmer, mère et parrain de Mme. Savi; étaient venus passer un mois auprès du petit Julien. Eux aussi sont repartis pour Forcalquier á regret, bien sûr. DE FRANCE enfants Virginie et Sabrina; ainsi que de Mme. Boudehen et son fils R o d o l p h e , après avoir passé les fêtes de N o ë l aux Baléares, sont rentrés a regret. * De son coté Mme. veuve Heuze, après un agréable séjour chez ses cousins Mr. et Mme. Antoine Marqués qui furent heureux de la recevoir, est rentrée elle aussi, t o u t en songeant aux bons m o m e n t s passés. * N o u s Usons avec tristesse les dégâts faits par les tempêtes récentes et les difficultés de chacun pour se rétablir. N o u s leur souhaitons un meilleur t e m p s et la réussite dans leurs entreprises. MARSEILLE * N o s amis, Mr. et Mme. Gabriel Ferragut, accompagnés de leurs enfants; leurs vacances a la ferme de "Son Guillem" de S'Arracó, o ù leurs familiers les ont reçus de leur mieux sont de retour, la tête pleine d'agréables souvenirs. MONTREUIL * N o s amis, Mr. et Mme. Jean Alemany, après avoir passé les fêtes de Fin d'Année á S'Arracó, o ù parents et amis furent heureux de les recevoir; sont de retour a leur poste. CERET * Le secretariat a été heureux de recevoir la visite de plusieurs Ca- * N o s amis Mr. et Mme. Patrick Graffte, accompagnés de leurs * Le PARIS-BALÉARES, adresse t o u s es meilleurs v o e u x et souhaits de prompt rétablissement a Madame Pol, dont le bras cassé nous prive de nouvelles. PERTUIS * Madame Alemany née Catherine Palmer, après avoir passé les fêtes de fin d'année chez sa mère â S'Arracó, o ù elle dût assister î l'inhumation de sa tante Françoise décédée, est de retour a son poste. * Madame veuve Jean Palmer, qui jouit d'une paisible retraite á Majorque, est venue passer l'hiver auprès de ses enfants Mr. et Mme. Antoine Alemany. N o u s lui souhaitons bien des joies avec les enfants un agréable séjour, et bon retour au bercail. * N o s tres chers amis, Mr. et Mme. Mathias Palmer, se reposent sous le brillant soleil des Baleares. N o s souhaits d'agréable séjour et b o n retour les accompagnent. NANTES * N o u s avons appris avec tristesse le décès, à l'âge de 61 ans, de M. Juan Bauza, ancien commerçant en beurres et fromages. Les obsèques ont eu h e u , le 4 Décembre, en l'église Ste. Anne et l'inhumation au cimetière du Pont-du-Cens. Que sa famille reçoive ici l'expression de toute notre sympathie. * M. et Mme. Torneo Palmer, anciens commerçants à Laval, sont venus s'installer dans notre ville ducale pour y prendre une retraite que nous leurs souhaitons longue et heureuse. LE H A V R E * N o s amis Mr. et Mme. Graffte, après avoir passé trois bons mois á S'Arracó, (Majorque) sont revenus enchantés de leur séjour. A u point qu'ils ont loué une maison au pays du soleil, o ù ils retourneront dés février prochain. fondé de pouvoir a la Banque de Bilbao, â Palma, décédé le 18 août 1 9 8 1 , âgé de 5 0 ans. Le P A R I S - B A L E A R E S , ainsique les Cadets de Majorque, prennent part à leur deuil et adressent a la famille leurs plus vives et sincères condoléances. * Nos fidèles Cadets M. et Mme. Jean Walle nous ont quittés pour effectuer leur habituel hivernage trimestriel à l'Arenal de Palma où nous leur souhaitons un très agréable séjour. ORLEANS * Nous apprenons avec peine le décès de M. Sebastien Pas Mora, TOURS * C'est avec surprise et un profond chagrin, que n o u s avons appris le décès de notre charmante amie Mme. veuve Pierre Enseñat née Catherine Alemany, dans sa 87me. année. Originaire d'Andraitx "Ca'n Saletas" (Majorque), elle avait été res- PARIS-BALEARES CRÓNICA 11$ar 0steño I H ANTONIO SIMÓ ALEMANY A ^ Plaza Navegación, 19c PALMA DE MALLORCA ^ W PALMA * Falleció tras c o r t a dolencia, a los 63 años d e e d a d , D o ñ a Juana-María Calafell B o n e t , viuda d e l q u e fue D o n J o s é S i m ó A l e m a n y , p r o pietario del bar P r o g r e s o , d e j a n d o a los familiares s e r i a m e n t e a p e n a d o s . • I it DE De origen a n d r i t x o l Ca'n Trias, vivió e n aquella villa, hasta s u mat r i m o n i o , después d e l cual m a r c h ó a Francia con su e s p o s o , quien con o c í a y a el p a í s . J u n t o s t u v i e r o n q u e trabajar d u r o para asegurarse el pan c o t i d i a n o criando a sus hijos, ya q u e e n aquellos t i e m p o s si se ganaba dinero e n el p a í s galo, e r a base d e sacrificio y m u c h a s h o r a s al pie del c a ñ ó n . L u e g o vinieron a vivir e n n u e s t r a R o q u e t a , adquiriendo el b a r y a c i t a d o , d o n d e pasó el resto d e su vida. Ella q u e a m a b a t a n t o la garriga, b u s c a n d o setas, caracoles, espárragos, e t c . , - s e g ú n la t e m p o r a d a — , t u v o q u e pasar sus c u a t r o últimos años m e d i o paralizada, frente al televisor c o m o único d i v e r t i m i e n t o ; lo q u e f o r z o s a m e n t e influía e n su carácter, de p o r s í , b o n d a d o s a y alegre. Elevamos una súplica al C r e a d o r para el descanso e t e r n o d e su a l m a , a la p a r q u e t e s t i m o n i a m o s a sus afligidos hijos, A n t o ñ i t a , J o s é , Magdalena, J u a n y J a i m e ; hijos p o l í t i cos, nietos, y d e m á s familiares, la expresión d e n u e s t r o m u y s e n t i d o pésame. tauratrice dans n o t r e ville, avec son marí; avant d e j o u i r d ' u n e r e t r a i t e bien m é r i t é e . Personne a i m a b l e , t o u j o u r s contente d e son s o r t , elle avait travaillé dur e t prié e n c o r e p l u s , p o u r que sa p e t i t e fille professeur d e danse, q u i enseignait a R o u e n , arrive a percer; e t ce n e fût q u e le jour o ù elle p r e s e n t a ses élevés á l'Opera, qu'elle c o n n u t avec la réussite, enfin le r e p o s . Elle s'est endormie t o u t d o u c e m e n t c o m m e elle avait vécu, dans la foi d u Seigneur; e n t o u r é e d e s siens q u i o n t tout fait p o u r l'arracher a la m o r t et la g a r d e r encore quelques années. Nous prions ses e n f a n t s éplorés Mr. et M m e . Henri A r d r y , sa petite fille qui fût son g r a n d a m o u r , ainsi que t o u s les a u t r e s familiers, d e bien vouloir t r o u v e r i c i , l'expression de nos c o n d o l é a n c e s a t t r i s t é e s . VENDOME * Notry a m i , Mr. J e a n L e d e z , parti á S'Arracó, dés qu'il apprit q u e sa grand-mère était m a l a d e , assista a u décès de celle-ci, e t revint t o u t éploré. * D o n J u a n S i m ó Mas, tras ser reelegido presidente d e la p a t r o n a l d e yeseros-escayolistas d e Baleares d i jo: " E n nuestra profesión h a y m u c h o yesero fantasma, q u e c o n gastos r e d u c i d o s desequilibra y perjudica la p r o f e s i ó n " . " P u e s b i e n , d e los 5.000 p a r a d o s e x i s t e n t e s , se p u e d e asegurar q u e más d e 4 . 0 0 0 se dedican a las " c h a p u z a s " . E s claro, q u e a d e m á s d e c o b r a r el subsidio d e p a r o , su trabajo les resulta r e n t a b i l í s i m o ; c o n perjuicio de l o s q u e v a m o s según la L e y . Parece p o r l o q u e o c u r r e e n este p a í s , q u e e x i s t e n intereses creados para q u e el p a r o n o d i s m i n u y a " . ¿Por q u é n o se c o n t r o l a mejor a los parados? " O t r a cosa q u e n o se c o m p r e n de es la diferencia d e t r a t o q u e reciben los "autónomos" con m u c h o s s u b c o n t r a t o s , q u e deform a n el trabajo d e la empresa const i t u i d a . Mientras n o s o t r o s p a g a m o s p o r ejemplo p o r u n oficial d e prim e r a , 2 5 m i l pesetas mensuales al Seguro Social, l o s a u t ó n o m o s sólo pagan 1 0 . 0 0 0 . A m í me parece lógico q u e u n señor q u e e n f e r m a , siga c o b r a n d o . Lo que l o es m e n o s , es q u e ciertos e n f e r m o s lo estén u n a ñ o , y la empresa p a g a n d o . L a s empresas peninsulares traen consigo a sus plantillas, con el paro e n o r m e q u e t e n e m o s a q u í " . D i c h o s o país éste. 7 BALEARES * Del 11 al 2 2 d e e n e r o h a t e n i d o lugar l a V S e m a n a Cultural de la Asociación Hispana d e Escritores, con el a p o y o del Consell d e Mallorca y del A y u n t a m i e n t o d e P a l m a . Se p r o g r a m a r o n varias interesant e s conferencias, charlas, y finalm e n t e u n magnífico recital colectivo d e p o e s í a , y o t r o d e c a n t o a cargo de Doña Cataüna María Negre P e r o t t i . L o s conferenciantes fueron: D o n A n d r é s Ferret ( " J u a n R a m ó n J i m é n e z y su t i e m p o " ) , D o n E s t e b a n Pisón ( " L a Poesía e n el a ñ o 2 0 0 0 " ) , D o n José María Forteza ("Formentor: parada y fonda de la P o e s í a " ) , D o ñ a Mercet de Prat ( " L a p r o b l e m á t i c a d e la mujer m a d u r a " ) , José María Rojo Sanz ( " U n filósofo para u n t i e m p o de crisis"). D o n Gaspar Sabater ( " L a generación d e l 9 8 " ) , y D o ñ a C o n c e p c i ó n Palacín Palacios ( " L a generaión del 2 7 " ) . H a y q u e h a c e r resaltar q u e estas semanas culturales cogen, d e a ñ o en a ñ o , m á s i n t e r é s , m á s fuerza y más brillantez. * Se h a p o d i d o c o m p r o b a r una vez más, la baja calidad del t u r r ó n n a v i d e ñ o . Poca a l m e n d r a y de baja calidad e n la m a y o r í a d e las marcas. L o q u e m á s les cuesta a éstas, n o s o n ni la m a n o d e o b r a ni la materia p r i m a , sino la escandalosa publicidad q u e sufragan a base de millones de pesetas e n la Televisión. Si bien es verdad, q u e el o b j e t o de calidad n o necesita publicidad para venderse, t a m b i é n lo es q u e la publicidad de n a d a sirve si la m e r c a n c í a n o satisface. Y el caso es este: el t u r r ó n español, n o satisface. ¿Qué esperan los fabricantes? , ¿qué francia n o s venda el suyo? * H a sido a m p l i a d o a 4 años el plazo legal d e sanciones, para las obras llevadas a cabo sin licencia; a u n q u e según el Director General de U r b a n i s m o D o n Francisco Perales, la nueva n o r m a n o tenga efecto retroactivo; quien añadió: "Sólo conozco d o s soluciones para las o b r a s ilegales: legalizar las ABRA U N A CUENTA EN 9 0 OFICINAS SIN ALEJARSE DE LAQUE ESTE MAS CERCA DE USTED Nuestro sistema de teleproceso, le permite tener su cuenta abierta en 90 Oficinas, pudiendo desde cualquiera de ellas: — Realizar todas sus operaciones y hacer reintegros. — Recibir información inmediata sobre el estado de las mismas. —Ordenar transferencias y pagos al momento. 90 OFICINAS A SU SERVICIO (;AIAŒAH()RRX)S DE BALLARES "SA NOSTRA" INFÓRMESE, ESTAMOS MUT C E R C A . Avenida General Sanjurjo, 78 Tel.: 67 19 85 S'ARRACO (Mallorca) 8 que se adapten al planeamiento sancionar o derribar las otras". PARIS -BALEARES y * El Director General de Empresas y Actividades Turísticas, de paso por Palma dijo: "Que los chiringuitos aparecieron al principio c o m o puestos de venta de helados para convertirse luego en bares, que ya n o sólo carecen de una infraestructura que evite el vertido de residuos al mar, sino que se asientan en terrenos que n o son suyos, a pesar de que hacen traspasos, l o que aparte de violar las leyes establecidas, acarrean unos conflictos verdaderamente grandes. * Según el astrónomo Ignacio Puig, la sequía n o es un mal de h o y . 1803 fue el año del hambre, a causa de una terrible sequía. 1815 y 16 fueron m u y secos en el Utoral levantino, y desde éstos hasta 1821 h u b o una gran sequía en Sevilla y otras comarcas andaluzas. La huerta valenciana sufrió la mayor sequía que aun se recuerda en 1 8 7 5 , azote que duró 4 años. 1 8 7 8 fue también m u y considerable en Castilla, Extremadura y Andalucía. Más allá, en 1 1 2 2 el Rhin quedó convertido en un arroy o y en 1 3 0 4 , además del Rhin se secaron el Sena y el Loira. En Francia e ItaUa fueron extremadamente secos 1 8 3 7 , 1 8 3 8 y 3 9 . * "En realidad las centrales nucleares n o son generadoras de nuevos puestos de trabajo" dijo D o n Francisco Peñalver, quien añadió. "Nosotros abogamos por la N O construcción de nuevas centrales, que sean las empresas que corran con todos los costos, incluyendo los de seguridad de la población o reprocesado de los residuos atómicos e n las ya existentes. "Nuestra alternativa es desarrollar la energía del carbón, del gas y la solar, y eòlica; para las que h e m o s previsto u n sustancial aumento de inversiones para su investigación. * Los empresarios españoles, - s e g ú n diría Carlos Solchaga— son los más reaccionarios de Europa. Invierten entre 1 2 0 y 1 4 0 mil miñones de pesetas, n o para crear puestos de trabajo, sino para financiar expedientes de crisis que luego amortizan rápidamente. * Según el Ministerio de Economía, subió la productividad en un 4,3 por ciento; pero sigue siendo inferior a la mitad de la de los países de la CEE. Añade que la remuneración hora de los asalariados es también del 4 3 al 4 9 por ciento inferior respecto a Estados Unidos y la CEE. * La "Coca-cola" negocia la compra de una de las principales mar- cas del Brandy español. Tanto podría decidirse por Osborne c o m o por Pedro D o m e c q . Eso no será para mejorar la caUdad de la propia Coca-Cola, ni del coñac adquirido. Tan sólo será, para avasaUar económicamente hablando, un p o c o más a nuestro pobre país. * Con sorpresa para el vecindario, hemos podido comprobar las importantes mejoras que viene realizando la brigada de Obras Públicas en la carretera que nos une con S'Arracó, entre las que cabe señalar la ampUación de varios trozos y sus peUgrosas curvas. ANDRAITX * Entre otras cosas, el Pleno del 1 7 / 1 0 / 8 1 , acordó crear una plaza de electricista para el término, y otra de conservador de vías y jardines para el Puerto. Aprobó también los presupuestos ordinarios y de inversiones para 1 9 8 2 ; con la creación de una bibUoteca municipal. Aprobó igualmente la contratación de dos funcionarios por seis meses, u n o D . Luis Segura Ginard c o m o asesor urbanístico y administración general; o t r o , D o n Miguel Dols Roca para los servicios de gest i ó n económica en general y aplicación inmediata del Plan de Saneamiento Financiero. Este Plan prevé u n o s ingresos que hasta ahora n o tenían lugar; aunque aprobados desde 1 9 7 0 . El concejal D o n Matías Tomás emitió un v o t o particular del siguiente tenor: "Considerando que el informe emitido n o se ajusta a la reaÜdad de las cosas, y no propone solución al problema efectivamente planteado, se solicita acordar: 1) Que se gire una inspección por el Servicio T é c n i c o , sobre el torrente del cual provienen las aguas de t o d o el valle de Son Enseñat VeU, que luego se vierten al actual camino. 2 ) Que a la vista de la anterior inspección, emita el Letrado nuevo Informe sobre las actuaciones a llevar a cabo para corregir esta situación". El Pleno tras aviso favorable de la Comisión, aprobó lo solicitado por el Sr. Tomás. * Las basuras de nuestro término municipal, serán en adelante, transportadas al vertedero controlado de Ses Barraques (Calvià), desapareciendo nuestro quemadero y también el de Calvià que tantas protestas había cosechado. Las gaviotas de San Telmo que se alimentaban en nuestro quemadero, tendrán que volver de nuevo a la pesca con sus riesgos y penosa búsqueda. * Desde hace bastante tiempo, viene funcionando en nuestra villa con gran aceptación y gran afluencia de alumnos, una escuela de bailes regionales que dirige la señorita Catalina Mir; impartiendo dichas clases t o d o s los fines de semana en las que participan u n o s 5 0 niños y niñas de la comarca con el a p o y o unánime de todas las familias que se han volcado en ayuda a fomentar una escuela única en la Villa. * Con gran solemnidad, nuestro t e m p l o Parroquial, celebró las tradicionales Maitines, con el canto de la Sibil-la, y las voces del recién formado Coro Parroquial por jóvenes y chicas de la localidad. * Los antiguos "Blauets de Lluc", ofrecieron en el marco de nuestra iglesia, el pasado 2 de enero, un b o n i t o concierto de temas navideños; que fue m u y elogiado por la gran concurrencia. * También la víspera de Navidad, se cometieron varios robos en nuestra comarca, Uevándose de las máquinas de un bar, unas 2 0 mil pesetas, lo que viene a resaltar la falta de protección municipal. * El conocido pintor "Ventosa", afincado en nuestro Puerto, cele- brará próximamente una bonita exposición de sus pinturas en nuestra VUla. * Con el éxito al que nos tiene ya acostumbrados, el grupo teatral " A G A R A " , puso en escena la obra de Jaume Villanova "Cura d'Amor" siendo m u y aplaudido todo el cuadro de actores de la Agrupación, demostrando una vez más la popularidad que tiene no tan solo en Andraitx sino en distintos pueblos de MaUorca; deseando a esta agrupación que próximamente va ha cumplir sus bodas de plata, muchos éxitos en esta nueva gira por la Isla. Por otra parte, nos aseguraron que muy pronto pondrán en escena en nuestra Villa "Sa Padrina", que dirige nuestro buen amigo Pedro Esteva. * Con el éxito de todos los años, se celebró la tradicional fiesta de Sant Antoni, c o n torrada en su víspera y concurso de vistosas carrozas, que al compás de una banda de música y Majorettes, desfilaron por las calles de la población; siendo obsequiados todos los participantes con un bonito llavero, recuerdo de este día. El Botón Verde de Philips Ultimo avance técnico de la televisión color Philips ëlcvisorKll colon VENDEMOS Y REPARAMOS T. V. PHILIPS CA'N PALMER Gral. Franco, 63 - Teléfono 67 10 55 - ANDRAITX (Baleares) PHILIPS PARIS-BALEARES Reciba el organizador de tan simpática fiesta del Santo Anacoreta, Miguel V i c h , un fuerte aplauso, por el sacrificio y esfuerzo llevado a término año tras año. Ahora bien, si el ingeniero certifica que se ha terminado la obra encargada, entonces será porque los bordillos y aceras que n o han sido ejecutados, no estaban previstos en el p r o y e c t o . Y entonces convendría saber porqué motivo n o fueron incluidas en él. La culpa, si es que haya un culpable, parece ser del que dejó de mencionar las obras éstas en el proyecto". "En la zona hay propietarios -yo uno de tantos— que escribieron a su debid o tiempo al Ayuntamiento que estaban de acuerdo con pagar lo que les toca, siempre y cuando se terminaran las obras". * Para los próximos mundiales de Fútbol a celebrar en España el próximo j u n i o , nuestra Villa contará con un potente repetidor instalado por R. T. V . E., pudiendo captar la imagen c o n más claridad. * Esperando c o n ansiedad esas lluvias que n o llegan, nuestra comarca fue sorprendida por un fuerte vendaval que arrasó varias embarcaciones de nuestro puerto pesquero causando varios daños materiales, también con este mal tiempo reinante, un incendio registrado en nuestras montañas fue difícil de extinguir; si bien gracias a la labor de la guardia civü y b o m b e r o s , el fuego pudo ser controlado. * Tras penosa dolencia, falleció a los 54 años de edad, D o ñ a Sebastiana Porcel Barceló, dejando a familiares y amistades anonadados por el dolor. Mujer simpática, buena, alegre, mientras t u v o salud, la finada se creaba serias amistades con quienes trataba; prueba evidente de ello, el inmenso gentío que se congregó en nuestra iglesia parroquial para despedirla, intentando por su presencia, mitigar al compartirlo, el inmenso dolor de los allegados. Al elevar al Cielo una súplica por el descanso eterno de su alma, rogamos al Creador se digne conceder el bálsamo de la resignación cristiana a t o d o s aquellos que ha entristecido su fallecimiento; testimoniamos además a su afligido e s p o s o , Don Domingo Juan Manresa; apenadas hijas, Francisca y María-Pilar; padres, Juan —"Mestre F o n t " - y María; hijo p o l í t i c o Bartolomé; y en general a t o d o s los familiares, la expresión de nuestro m u y sentido pésame. * Según informes fidedignos, está prohibido que las persianas de las casas habrán al exterior, por el peligro de dar en las narices de un transeúnte que eso representa. Claro que la norma no se aplica a las casas viejas. S ó l o a las instalaciones nuevas. En el centro del casco urbano, un establecimiento comercial ha remozado las persianas de su entrada principal sin respetar la norma; y no muy lejos de allí, un empleado del Ayuntamiento ha cambiado la persiana de su entrada principal en idéntica forma; sabiendo que infringía la ley, ya que un vecino lo avisó. Al dar los permisos de obras ¿por qué el A y u n t a m i e n t o n o lo marca c o m o condición previa? CALVIA * Le jeudi 19 novembre, nos chers amis "Cadets" Mr. et Mme. B u m , résidant à Calvià depuis des années, ont célébré leur anniversaire de mariage. A cette ocasión, ils avaient réuni une quarantaine d'amis cosmopolites pour un magnifique repas au Gran Hotel Albatros d'Illetas. Un menu exquis fut servi aux invités, en tête desquels figurait Mr. Henri M o u t o n , Consul de France aux Baleares. U n e très belle ambiance devait régner toute la soirée, à l'issue de laquelle les plus jeunes purent "continuer la fête" à la discothèque de l'Hôtel. PUERTO D E A N D R A I T X * Según informó el oceanógrafo Don Eladio Santarella, que es quien vigila los cultivos marinos que se realizan en Baleares, el engorde de sirviólas en cautividad c o m o el que tiene lugar en nuestro Puerto, habiendo resultado positivo, será . ampliado al curso de 1 9 8 2 . Para n o tener que depender de la pesca de alevines, se instalará un cultivo larvario precisamente en nuestro puerto. Otro con moluscos en Manon. El engorde de sirviólas en nuestra bahía ha sido positivo y deberá ser ampliado. Los peces actuales podrán ser comercializados con provecho, en septiembre próxim o . Es la mar de interesante que los restos del pescado azul, que se vende mal cuando se vende, sirva para el engorde de especies más rentables, codiciadas por el comprador y que se pescan p o c o . El complemento de esta actividad será sin duda, la "ganadería marina" que permitirá criar en jaulas flotantes, una mayor variedad de peces, cosa que h o y por h o y , sólo Japón realiza. * Cuando el capitán del submarino soviético U 137 dijo por su defensa que había entrado por error en las aguas suecas, nadie le hizo caso, tratándole de espía. Sin embargo, hace apenas un mes que otro submarino, español éste, entró por error en aguas de Cala Llamp. El "snorkel", t u b o de respiración que permite a los m o t o res Diesel de seguir funcionando, cuando el sumergible se encuentra a unos 10 metros bajo el agua, fue avistado por unos pescadores, que enseguida pensaron en pescarlo, por si fuera ruso. Pero era tan sólo español. Prueba evidente de que el error es humano. * La Asociación de Vecinos renovó su Junta Directiva de la forma siguiente: Don A n t o n i o Picornell, Presidente; D o n Guillermo Bonet, Tesorero; D o n Juan Pieras, Secretario; D o n Jaime Cloquell, Delegado en Palma; amén de algunos vocales. Una de las principales preocupaciones de la Asociación, parece ser la conservación en su estado natural de la zona denominada "Es Prat", siendo ésta la única zona húmeda existente en el término municipal y que conviene preservar; como evitar además que se produzcan otras degradaciones paisajísticas ¡ c o m o la del puig de s'Espart. S A N TELMO * La Comisión Permanente del Ayuntamiento en su sesión del pasado 2 8 de diciembre acordó, la aprobación de las certificaciones de obras suscritas por el ingeniero de las mismas, referente a parte de la obra ejecutada por los presupuestos del Proyecto modificado de pavimentación de viales en San Telmo, así c o m o la certificación de final de la obra de la pavimentación en zona "Punta Blanca" del Proyecto de pavimentación de viales en San Telmo. Certificaciones que ascienden a la cantidad de 9 . 5 0 9 . 7 4 0 pesetas; t o d o ello, según lo acordado ya por la Comisión Permanente el 26/11/81. "Es curioso —me diría el amigo B l a y - que el ingeniero certifique el final de la obra de pavimentación de "Sa Qunta Blanca", cuando queda un tramo donde los bordillos y aceras brillan por su ausencia. Por otra parte, parece increíble que una cantidad que sobrepasa los 9 millones de pesetas, pueda ser impuesta por la Permanente. * Nuestros particulares amigos D o n José Alemany y su distinguida esposa D o ñ a Catalina Horrach, propietarios del bar Sol de esta Cala, regresaron satisfechos y complacidos del viaje a América que realizaron a fines del año 1 9 8 1 ; visitando entre otras ciudades, Miami, Disneylandia y el famoso Cap Cañaveral. Los viajes entretienen la juventud. * Nuestra Cala carece de la más mínima vigilancia policial, y eso debería ser solucionado por la Autoridad competente. Hace p o c o los amantes de lo ajeno entraron en varias casas, y últimamente visitaron la de los esposos D o n Santiago Juan y D o ñ a Sebastiana Bauza, llevándose un importante b o t í n de oro y alhajas. La gente habla de menores de edad, cuyos padres quizás ni siquiera saben a dónde los tienen. También los familiares de esa juventud, deberían pensar que son civilmente responsables de los actos que pudieran cometer sus retoños. * Acompañ ndo a los dueños del Bar Sol, también fueron a América del Norte, los esposos D . Antonio Palou, su esposa Caty Royuela, y su hija Raquel. S'ARRACO * En una clínica de Palma donde le cuidaban desde cerca de un mes, falleció a los 58 años de edad, Don Francisco Flexas Pons de "Ca'n Xesc", hijo de Antonio y de Antonia, dejando perplejos a t o d o s los arraconenses que no esperaban tal desenlace. Paco, era uno de los hombres más populares del pueblo, gracias al oficio de secretario del juzgado de Paz que desempeñaba desde más de 20 años, a la satisfacción general, por su amabilidad innata, su deseo de bien servir, y la gracia con que recibía a quienes 10 PARIS BALEARES Salines, y se p u d o c o m p r o b a r los m o n t o n e s de sal p r e p a r a d o s para el envase; u n a sal que se e x p o r t a al extranjero, mientras a q u í comemos sal de m i n a q u e n o tiene ni la magnesia n a t u r a l que necesita nuest r o c u e r p o , ni el y o d o m a r i n o t a n beneficioso para la salud. E n Cala d ' O r se visitó el P u e r t o D e p o r t i v o c u y o s amarres e n c e n d i d o s de n o c h e para ser vistos, d i s p o n e n de d o s grifos para el suministro de agua a los y a t e s , y t a m b i é n de u n e n c h u f e eléctrico. PARIS-BALEARES eleva al Cielo u n a oración para el descanso e t e r n o de su fiel a m i g o , a la par q u e t e s t i m o n i a a su afligida esposa Esperanza, apenada madre Antonia P o n s , sobrinos, y d e m á s familiares, la e x p r e s i ó n de su m u y viva c o n d o lencia. ¿ C u á n d o será, —dijo uno— q u e en San T e l m o con lo b o n i t o q u e es, t e n d r e m o s ésto? La m e r i e n d a , p a r a quienes n o la h a b í a n t o m a d o , t u v o lugar e n el Celler Ca'n M a r i a n o ; a base de frit m a l l o r q u í n o variado, del q u e se c h u p a r o n los d e d o s ; e n las afueras de Llucmajor. La c o m i d a a la u n a de la t a r d e en el b a r b a c o a La P o n d e r a d a , e n t r e Cala d ' O r y F e l a n i t x , en c u y o p a t i o se asaban al fuego de m a d e r a las porcellas y los p o llos, d o n d e la m i n u t a fue fantástica. P o r la t a r d e se visitó el Monast e r i o de San Salvador, cuyas instalaciones se a m p l í a n a h o r a , con u n r e p e t i d o r d e T V . La cena, para quienes c o m e r es una afición, en el restaurante d e Ca'l D i m o n i en Algaida. * Llegaron desde A l e m a n i a , p a r a pasar las fiestas de A ñ o N u e v o y R e y e s e n c o m p a ñ í a de sus familiares, D o n A n t o n i o Bauza y su distinguida esposa, a c o m p a ñ a d o s de sus simpáticos hijitos; regresando luego a su p a í s de residencia. U n precioso día de e x p a n s i ó n , m u y s o l e a d o , d i s f r u t a n d o de las b e llezas de nuestra isla; en un a m b i e n t e de amistad y alegría. A p r o v e c h a m o s la ocasión, para desear a la nueva Directiva del Club C u l t u r a l , con t o d a sinceridad, gran acierto en su c o m e t i d a . * Tras c o r t a dolencia sufrida con cristiana resignación, falleció a los 7 9 a ñ o s de e d a d D o ñ a Francisca Esteva Pujol ' T e r e j e r o n i " viuda del q u e fue D o n J u a n Porcell " T i o n e " . * N u e s t r o s particulares amigos D o n T o m á s Perpiñá y D o ñ a A n a Alem a n y , regresaron e n c a n t a d o s y satisfechos de su gira p o r el Pirineo e s p a ñ o l , incluida A n d o r r a . necesitaban de su d e s p a c h o . F o r m a ba p a r t e de esa especie t a n rara de funcionarios, q u e s a b e n verdaderam e n t e p o n e r s e al servicio del sufrid o n e c e s i t a d o , p e r d i d o si n o aplast a d o , p o r el p a p e l e o . L o s arraconenses a p e n a d o s , r e c o r d a r e m o s largo t i e m p o su simpática silueta que nos dejó d e m a s i a d o p r o n t o . La finada tras c o n t r a e r m a t r i m o n i o se t r a s l a d ó a Barcelona a fin de a y u d a r a su m a r i d o e n sus n e gocios, regresando luego a disfrut a r d e n u e s t r a querida R o q u e t a . Mujer simpática, de b u e n t r a t o , siempre alegre, t r a s m i t í a su i n n a t o o p t i m i s m o a quienes la t r a t a b a n ; siendo m u y querida y apreciada p o r el v e c i n d a r i o . R e c i b a n sus apenadas h e r m a n a s , María y Margarita; h e r m a n o p o l í t i c o , A n t o n i o Palmer " P r i m e " ; sobrin o s , y d e m á s familiares, la e x p r e sión d e n u e s t r o m u y s e n t i d o pésame. * Las tradicionales Maitines y c a n t o de la Sibil-la, fueron celebradas e n presencia de n u m e r o s o público, con gran acierto del c o r o par r o q u i a l ; n o o b s t a n t e el c o r t o plazo q u e t u v o para p r e p a r a r s e . * La e x c u r s i ó n del Club C u l t u r a l , o b t u v o u n gra é x i t o . Visitaron Ses * Las curvas de Cane P u t x a , en la carretera que nos une con A n d r a i t x , h a n sido debidamente e n s a n c h a d a s ; u n gran mejora esa, q u e agradecen t o d o s aquellos que - y s o m o s la m a y o r í a - usan el tráfico r o d a d o . * La " V o l t a " de Ca'n Macià Marc, d o n d e e m p i e z a la Avenida del General Sanjurjo, t a m b i é n fue debidam e n t e e n s a i m a d a ; a fin de mejorar el tráfico r o d a d o , de cada d í a m á s exigente. * N u e s t r o s particulares amigos D o n P e d r o E n s e ñ a t " P e r e t a " , su distinguida esposa, su h e r m a n a Magdalena y D o ñ a Francisca A l e m a n y " d e Ca'n D i ñ é " se fueron de excursión p o r la C o s t a del Sol; visitando entre otros, Torremolinos, Córdoba, G r a n a d a y Sevilla, c o n u n serio e t c . C u a n d o e s t a b a n en Barcelona y a de regreso, se fueron a visitar Zaragoza y A n d o r r a ; alargando así, el itinerario previsto. Regresaron encantados, claro. Q u e n o sea la ú l t i m a . * La bella n i ñ i t a , hija de los consortes D o n José J a u m e y D o ñ a Francisca Porcel de " C a ' n S e u v á " , c u y o n a c i m i e n t o a n u n c i a m o s en el n ú m e r o p r e c e d e n t e , fue llevada a la pila b a u t i s m a l de la Catedral Basílica de Palma d o n d e residen; siéndole i m p u e s t o el n o m b r e de Patricia. F u e r o n p a d r i n o s D o n Felipe J a u m e B o r d o y y D o ñ a Ascensión Reguena López. L o s n u m e r o s o s i n v i t a d o s , más de 2 0 0 , fueron o b s e q u i a d o s con u n a m i n u t a especial que fue del agrado de t o d o s , en el r e s t a u r a n t e " E l C h i q u e r o " de Palma N o v a . Le deseamos a la novel cristiana, u n sin fin de b u e n a v e n t u r a n z a s , j u n t a m e n t e con su h e r m a n i t o Daniel; a la p a r q u e felicitamos a los dichosos papas. elevado g r u p o de arraconenses deseosos de pasarlo bien con alegría, sin salir del p u e b l o . * L o s Reyes Magos e n t r a r o n en el casco u r b a n o , p o r la Avenida de San T e l m o , a c o m p a ñ a d o s de sus pajes, i l u m i n a d a la comitiva por las tradicionales a n t o r c h a s seguidas de u n o s c u a n t o s camiones cargados de j u g u e t e s para los niños buenos del p u e b l o —y algunos n o t a n niñosq u e t a m b i é n recibieron sendos regalos. Era la última fiesta antes de regresar a las escuelas y colegios. * Tras señalar el m o v i m i e n t o parroquial q u e se tradujo en 4 matrim o n i o s , 4 b a u t i z o s , dos varones y dos h e m b r a s ; y 14 defunciones, 8 h o m b r e s y 6 mujeres; n u e s t r o curap á r r o c o D o n J u a n Enseñat recordó el reloj ofrecido, p o r el que fue D o n P e d r o A l e m a n y Bril-lo, con las siguientes frases, de u n autor desconocido: RELLOTGE DE S'ARRACO ¡Montanies de S'Arracó, sentiu Peco de gent noble! Es l'entusiasme del Poble qui c a n t a de satisfacció. El q u i li corri sang noble t a n t si es petit c o m gran en sentir t o c a r es rellotge dins el cor de t o t es poble gatirá en P e d r o A l e m a n y . Pins, m a t e s , de S'Arracó a i x e q u e m - n o s a l'aubada d'es rellotge c a m p a n a d a senyal de l'oració. * Falleció a los 87 a ñ o s de e d a d D o ñ a Catalina Porcel Pujol " d e Se C r e u " hija d e Rafael y J u a n a , viuda del que fue D o n Miguel Esteva Bosch " R i c " . La finada, mujer alegre y b o n d a dosa, siempre c o n t e n t a de su suert e , pasó su j u v e n t u d a y u d a n d o a su m a r i d o en el negocio que t e n í a n en F r a n c i a ; en aquellos t i e m p o s e n q u e el p o c o dinero q u e se ganaba era a base de m u c h a s h o r a s y una v o l u n t a d t e n a z de a c i e r t o . Retirados a esa, disfrutaron de u n retiro bien m e r e c i d o . Tras solicitar del C r e a d o r , conceda a sus a p e n a d o s familiares y amigos, el b á l s a m o de la resignación cristiana, reciba su afligida hija G e r m a n a ; sus nietos Mr. et M m e . Yvon L e d e z con residencia en París; Mr. et M m e . Jean L e d e z d o miciliado en V e d ó m e ( F r a n c i a ) ; y Mr. et M m e . Michel L e d e z de Loud u n ( F r a n c i a ) ; y d e m á s familiares la expresión de n u e s t r a m u y viva condolencia. * El Club Cultural celebró la N o c h e b u e n a , con una c h o c ó l a t a d a de " G e r m a n o r " ; a la q u e participó u n Vendrá nostro protector allá o n ell a d o r a t a n t vol fer u n S'Arracó gran, u n p o b l e m o l t ric i n o b l e . S e m p r e p e n s a r e m a m b vos en grandesa i en b o n d a d . ¡Visca, visca en P e d r o Bril-lo per t o t a u n a e t e r n i t a t ! * U n o s a l b a ñ ü e s pasaron varios días c a m b i a n d o tejas sobre el techo de n u e s t r a iglesia. Al escribir esta crónica todavía n o se sabe si el desastre es import a n t e , o si es el m í n i m o de lo que se p o d í a esperar, tras los temporales de viento del pasado 1981. Caso de necesidad, se abrirá una suscripción pública a fin que cada u n o p u e d a participar al mantenim i e n t o de n u e s t r a iglesia, según sus deseos y posibilidades. * Nuestra simpática amiga, Doña Germaine L e d e z , salió de viaje para Francia d o n d e tiene sus familiares esparcidos p o r Paris, Vendôme y Loudun. Le d e s e a m o s grata estancia, alegrías familiares y b u e n regreso. PARIS BALEARES 11 ANDRAITX PLENO CON C O L A El e x t r a o r d i n a r i o del 3 0 de n o viembre, se desarrollaba normalmente, siendo a p r o b a d o s los 9 primeros p u n t o s por unanimidad. Entre ellos figuraban u n a d e c a n t a dora para q u i t a r los m a l o s olores del torrente q u e a p e s t a n al vecindario. Dicha d e c a n t a d o r a separa los productos sólidos del l í q u i d o , y mientras éste sigue su c u r s o , los, sólidos son llevados a la estercolera. Se a c o r d ó t a m b i é n la c o m p r a de una parcela rústica p a r a instalarla, amén de u n a subvención de 6 0 0 mil ptas. para el e n s a n c h a m i e n t o de las curvas de la ctra. d e San T e l m o . El p u n t o 1 0 , t r a t a b a de la concesión de u n a Ucencia de o b r a s a realizar en el Boliche de la playa de Camp de Mar, c u y a concesión conllevaba en s í , la c o b e r t u r a de un tramo del t o r r e n t e d e S'Aguait, y la u r b a n i z a c i ó n de una calle, cuyo p r e s u p u e s t o a s c e n d í a a u n o s 24 millones de p e s e t a s . El alcalde dijo que se i m p o n d r í a n c o n t r i b u ciones especiales para asegurar el cobro de d i c h a c a n t i d a d . Pero la realidad era q u e al p r o m o t o r sólo le tocaba pagar u n o s d o s millones, un poco m á s al A y u n t a m i e n t o ; y el resto, cerca de 2 0 millones a una sola y ú n i c a persona q u e n o urbaniza n a d a , p e r o q u e al ser s u y o s los torrentes c o l i n d a n t e s , se beneficiará de la u r b a n i z a c i ó n de la calle. Los socialistas d e c l a r a r o n q u e n o querían obligar a n a d i e a pagar, si su contribución n o es v o l u n t a r i a . Y por eso d e s e a b a n saber a n t e s de dar su v o t o a favor, si esa persona estaba dispuesta a entregar esa importante c a n t i d a d . El alcalde dijo que sí, que ésta p a g a r í a , cosa q u e los socialistas al n o d i s p o n e r de pruebas c o n v i n c e n t e s c o m o sería un aval ban c a r i o , p o n í a n en d u d a . El alcalde se responsabilizó del pago, ofreciendo u n aval; pero los socialistas dijeron q u e u n concejal, aunque fuera a l c a l d e , n o t e n í a pori que ofrecer u n aval b a n c a r i o . L o mejor sería —dijeron— es c o n v o c a r a los i n t e r e s a d o s para q u e vinieran a la Alcaldía, y t a m b i é n a la Asociación de V e c i n o s , y h a b l a r c o n ellos. El alcalde dijo ya los t e n í a convocados p a r a la m a ñ a n a del próximo viernes. E n t o n c e s los socialistas p i d i e r o n c o m o alternativa que se convocara o t r o P l e n o para la tarde del viernes, y tras h a b e r dialogado c o n los i n t e r e s a d o s , t o maremos u n acuerdo en c o n o cimiento de causa. P e r o el alcalde se opone a esa m o r a t o r i a de t r e s días, p i d i e n d o q u e se p o n g a el asunto a v o t a c i ó n . E n t o n c e s el concejal Matías T o m á s , l e v a n t á n d o s e de su sillón dijo: "Si sólo n o s llamáis para v o t a r , sin t e n e r en cuen- O P I N A N LOS VECINOS Los vecinos de C a m p de Mar, se r e u n i e r o n con los concejales, en el Salón de A c t o s de la Casa Consistorial, para t r a t a r de la construcción de u n b l o q u e de a p a r t a m e n t o s en lo q u e fue el Boliche. De e n t r a d a , el alcalde p r e g u n t ó si el p r o y e c t o les p a r e c í a g u a p o o feo; a ñ a d i e n d o que de parecerles feo, n o se llevaría a b u e n t é r m i n o . Pero los vecinos n o q u e r í a n definirse sin saber antes lo q u e les iba a costar, p o r el c u b r i m i e n t o del t o r r e n t e y la urbanización de la calle; m i e n t r a s q u e el alcalde insistía e n t r e lo bello y lo feo, dejando el coste p a r a después. Tras larga discusión, quejándose algunos que se les d e b í a reunir a n t e s de a p r o b a r el p r o y e c t o , y n o d e s p u é s ; el t e n i e n t e de alcalde D o n A n t o n i o Aguilera, dijo q u e según la L e y del Suelo, el p r o m o t o r es q u i e n viene obligado a sufragar t o d o s los gastos q u e p u e d a n derivar de dicha c o n s t r u c c i ó n . L o s vecinos y afectados -añadió— s ó l o , p u e d e n c o n t r i b u i r , si a s í lo desean, con d o nativos v o l u n t a r i o s . L o s asistentes parecieron aliviados d e u n gran p e s o . El r e p r e s e n t a n t e de la p r o m o t o r a aclaró q u e el p r e s u p u e s t o h a b í a sido r e d u c i d o de 2 4 millones a 9 y m e d i o , p o r q u e el t é c n i c o n o h a b í a t e n i d o en c u e n t a q u e el cauce del t o r r e n t e ya está construid o , faltando tan sólo cubrirlo. Alguien p r e g u n t ó si los c a m i o n e s pesados p o d r í a n pasar sin riesgo sobre dicha c o b e r t u r a , p e r o la preg u n t a q u e d ó en el aire. A s u n t o m u y serio é s t e , s a b i e n d o q u e desde e n t o n c e s , el A y u n t a m i e n t o h a pedid o a O b r a s Hidráulicas, si el cauce del t o r r e n t e p o d í a s o p o r t a r el cub r i m i e n t o previsto. C o m o t a m b i é n se h a solicitado u n i n f o r m e de u n especialista en D e r e c h o Administrat i v o , acerca de la legalidad del Pleno que nos ocupa. E n t o n c e s D o n A n t o n i o Aguilera dijo al p r o m o t o r : "Arreglaos con los a f e c t a d o s , y si os ponéis de a c u e r d o , n o s o t r o s os a y u d a r e m o s " . Por fin, el alcalde o b t u v o que se levantaran los brazos de quienes n o veían i n c o n v e n i e n t e en q u e se c o n s t r u y e r a el g r u p o de a p a r t a m e n t o s ; y sin pedir el aviso c o n t r a r i o , se consideró m a y o r i t a r i o el v o t o del S í . t a nuestras observaciones, ni acord a r n o s el más m í n i m o p l a z o , n o s m a r c h a m o s ; y q u e c o n s t e , q u e salim o s antes de la v o t a c i ó n " . El p r o y e c t o fue a d o p t a d o p o r los 7 v o t o s de U. C. D., y las a b s t e n c i o n e s de los r e p r e s e n t a n t e s del P. S. M. y del P . C . I . B . SAVIEZ VOUS...? Q U E n o t r e pays a reçu en 1981 plus de q u a r a n t e milions de t o u r i s t e s . Un vrai record h i s t o r i q u e ! T o u t e f o i s , il faut préciser q u e le Secrétariat d ' E t a t au T o u r i s m e inclut dans ses calculs les excurtionistes q u i ne passent la frontière q u e p o u r quelques h e u r e s , ou simplem e n t p o u r aller p r e n d r e l'apéritif du coté espagnol. Le mois d ' a o û t a été le meilleur avec 7 . 8 7 2 . 8 3 0 visiteurs. Q U E l ' a é r o p o r t de Palma, avec 7 . 9 3 0 . 9 7 7 passagers en 1 9 8 1 , est l'un des plus i m p o r t a n t s d ' E u r o p e . En effet, s'il est exact q u e les a é r o p o r t s de Madrid et de Barcelone p r é s e n t e n t des chiffres similaires, il ne faut pas oublier q u e Palma est une " t e r m i n a l e " o ù l'on c o m p t e u n i q u e m e n t les passagers qui arrivent o ù p a r t e n t de Majorque, alors q u e dans les autres a é r o p o r t s on c o m p t e d e u x fois (à l'arrivée et au d é p a r t ) les passagers en transit qui changent d'avion sans m ê m e sortir de l ' a é r o p o r t . Si vous faites, par e x e m p l e , un voyage PalmaParís avec t r a n s b o r d e m e n t à Barcelone, vous serez c o m p t é une fois à Palma et à Paris, et d e u x fois à Barcelone, m ê m e si vous n ' ê t e s resté que vingt m i n u t e s . Q U E les Baléares é t a n t la province la plus petite et la m o i n s peuplée d'Espagne, les j e u x de hasard y o n t un grand succès! Les s o m m e s jouées sont de l'ordre d e : • j e u de l o t o 16 milions de p t a s . par j o u r • " C u p ó n del C i e g o " . . . . 2 milions de p t a s . par j o u r • paris m u t u e l s football . . 35 milions de p t a s . par semaine E t cela sans c o m p t e r le Casino, la Loterie N a t i o n a l e , les j e u x clandestins, les t o m b o l a s dans les bars, et les machines à sous présentes p a r t o u t , y compris dans les galeries commerciales et dans les rues. Q U E le directeur d ' u n e m a r q u e russe de jus de fruits a été fusillé p o u r avoir mélangé des produits t o x i q u e s a u x jus de fruits n a t u r e l s ; p r o v o q u a n t ainsi plusieurs décès parmi les c o n s o m m a t e u r s . Quel c h â t i m e n t infligerait-on, là-bas, à c e u x qui vendent de l'huile dénat u r é e et p r o v o q u e n t 2 4 0 m o r t s , et Dieu seul sait combien d'infirmes p o u r la vie? Q U E la p r o d u c t i v i t é de l'ouvrier espagnol a t t e i n t , à peine, 4 3 ° / o de celle des travailleurs de la C o m m u n a u t é E u r o p é e n n e , et 3 7 ° / o de celle de l'ouvrier américain (aidé, lui, par une h a u t e t e c h n o l o g i e ) . N o u s a u r o n s b e a u c o u p à faire si nous voulons entrer dans le Marché C o m m u n dans des conditions pas t r o p défavorables. Q U E depuis très l o n g t e m p s , en Espagne, o n célèvre le passage d ' u n e année à l'autre en mangeant d o u z e grains de raisin au r i t h m e des d o u z e coups de m i n u i t . Par une curieuse conséquence du centralism e , les téléspectateurs pouvaient, a u x Canaries, suivre les péripéties des " d o c e c a m p a n a d a s en la Puerta del Sol de M a d r i d " . . . à onze heures du soir, d u fait du décalage h o r a i r e . Pour la première fois, cette a n n é e , les Canaries o n t eu leur propre p r o g r a m m e de fin d ' a n n é e , et les téléspectateurs o n t pu célébrer m i n u t à m i n u i t , et n o n plus à onze h e u r e s . Ce sont ces petits détails sans i m p o r t a n c e q u i d é m o n t r e n t le peu de cas que fait la capitale des réalités des provinces. Q U E les fêtes de Noël, considérées généralement c o m m e é t a n t d'origine c h r é t i e n n e , sont en réalité bien antérieures. On a seulement changé le n o m de la F é t e du Soleil Invincible, p o u r en faire N o é l ; la date restant la m ê m e . Et t o u t de suit, les m a r c h a n d s du T e m p l e firent leur a p p a r i t i o n : les fêtes devinrent une belle ocasión p o u r faire de grands repas, des beuveries interminables; faire des cadeaux, acheter des j o u e t s de plus en plus sophistiqués... p o u r le plus grand bien des c o m m e r ç a n t s . 12 PARIS BALEARES Ce mois aux Baléares * Les grives passent u n e b o n n e partie de l'hiver á M a j o r q u e . Elles arrivent par milliers dés la p r e m i è r e fraicheur, e n g r o u p e s , o ù il est facile de les p r e n d r e en filets. Ils m e u r e n t d a n s n o t r e Ile p a r centaines de milliers. Il est prouvé q u e le 3 5 p o u r cent s e u l e m e n t , des arrivés; font le voyage de r e t o u r . Or il arrive q u ' i l e n vient de m o i n s en m o i n s , q u e l'espèce d i m i n u e . Les écologistes ne d e m a n d e n t pas encore q u e leur chasse soit i n t e r d i t e . Ils d e m a n d e n t s e u l e m e n t q u ' o n évite le m a s a c r e , qui lui, a m è n e r a i t f a t a l e m e n t leur disparition. * N o m b r e u x s o n t les h a b i t a n t s de Soller qui ne c a c h e n t pas leur j o i e . L ' A d m i n i s t r a t i o n Centrale - l i s e z madrilène— á a d o p t é l'avant projet de t u n n e l r o u t i e r q u i s u p p r i m e r a les c o u r b e s de l'actuelle r o u t e , facilitera la circulation e t r a p p r o c h e r a Soller des a u t r e s villes de l'Ile. Les t r a v a u x si t o u t va b i e n , p o u r r a i e n t c o m m e n c e r d a n s cinq ans. * L e 3 0 janvier aura h e u a Palma la I J o u r n é e Nationale d u F r o m a g e E s p a g n o l , sous la présidence de Mr. C h r i s t o p h e Bagur président de l'Association des fromagers d ' E s p a g n e ; d o n t la p l u p a r d n e s o n t q u e des artisans, d a n s u n pais o ù les gens vivent d a n s l'ignorance la plus c o m p l è t e du fromage. L'espagnol n ' a c h è t e q u e r a r e m e n t d u fromage, et q u a n t û le fait, ce n ' e s t q u e p o u r varier u n p e u son casse-croûte. Il n e viendrait a l'idée de p e r s o n n e , de servir d u fromage a la fin d ' u n b o n r e p a s , a m o i n s q u e le fromage soit français. Lks r e s t a u r a n t s n ' e n offrent jamais n o n plus a leur m e n u . Les fromageries de M a h ó n ( M i n o r q u e ) p e n s e n t o b t e n i r en 1 9 8 2 la d é n o m i n a t i o n d'origine c o n t r ô l é e p o u r leurs m a r c h a n d i s e s . * E n ce qui c o n c e r n e les voitures i m m a t r i c u l é e s au cours de 1 9 8 1 , les Baleares o c c u p e n t le s e p t i è m e rang; après Barcelone, Madrid et V a l e n c e ; et en ce qui c o n c e r n e le n o m b r e de voitures, les Baleares sont en tête, avec 4 6 0 p a r mille h a b i t a n t s . * L ' E s p a g n e á a t t e i n t c e t t e a n n é e , ses 3 8 millions d ' h a b i t a n t s . Les c a m p a g n e s se d é p e u p l e n t au profit des grandes villes. Madrid par e x e m p l e , a vu sa p o p u l a t i o n a u g m e n t e r d ' u n million, p e n d a n t que les Baleares n ' a u g m e n t a i e n t la leur q u e de 2 0 p o u r c e n t . * La C o m p a g n i e N a t i o n a l e T é l é p h o n i q u e á investi l'année au cours de 1 9 8 1 , 2 . 8 5 3 millions de pesetas a u x Baléares, soit 2 p o u r cent de son b u d g e t a n n u e l . Six centrales furent amplifiées, créant 1 3 . 5 0 0 lignes nouvelles; 3 0 0 nouvelles cabines furent installées sur les places publiques; ce q u i á élevé leur n o m b r e á 1 4 . 0 5 0 ; et largement a m é l i o r é les communicat i o n s e n t r e Iles. * La " T R A S " , avec ses a u g m e n t a t i o n s de prix et la concurrence de la ligne P o r t - V e n d r e s - A l c u d i a ; á accusé le c o u p l'an dernier; perdant une b o n n e partie d e sa clientèle. E n 1 9 8 2 , et a p a r t i r d u 1 juillet, elle a u r a u n service direct Séte-Palma-Ivisse; desservi p a r u n " f e r r y " qui t r a n s p o r t e r a 1.000 passagers et 120 voitures, avec piscine, service fermé de télévision et bar; pour essayer de r e p r e n d r e du poil de la b ê t e . * Prés de 9 0 0 agents de " t o u r - o p e r a t o r " , o n t visité Majorque au cours de d é c e m b r e dernier. Le " t o u r - o p e r a t o r " allemand J h o n Reisen a lui seul, á e n v o y é prés de 5 0 0 p e r s o n n e s , distribuées p a r g r o u p e s . Ensuite les Thom a s C o o k q u i furent 2 5 0 au p r e m i e r groupe et 9 0 au segond; puis 40 agences de voyages écossaises. D e r e t o u r chez e u x , d s peuvent fournir u n e image e x a c t e de Majorque t o u r i s t i q u e . E n ce m o m e n t , courant janvier, 2 5 0 agents suisses visitent n o t r e Ile. L a fin d u t o u r i s m e n'est pas p o u r d e m a i n . 7 LE TOURISME FRANÇAIS 1 0 4 . r u e Paul D o u m e r , 7 6 6 0 0 - LE H A V R E - T é l é p h . 21 0 0 6 6 - - Séjour en Hôtel-Club: formule confortable d'Air-Vacances, à P O R T O C R I S T O - PALMA N O V A - l ' A R E N A L et M A G A L U F . . . Départ de D E A U V I L L E o u du H A V R E , t o u s les Dimanches du 23 Mars au 27 Avril et t o u s les Lundis du 5 Mai au 29 S e p t e m b r e . 1 semaine P O R T O C R I S T O tous fraits compris, a n i m a t i o n boisson sur table, assurances a n n u l a t i o n et Europe Assistance. F. 1.050.- - 1 semaine P U E R T O DE POLLENSA F. 1.030,- - 1 semaine C I U D A D J A R D I N F. 850. 3ème semaine gratuite pour les d é p a r t s du 30 Mars au 26 Mai inclus. N.B.— Pour tous renseignements c o m p l é m e n t a i r e s , s'adresser à nos b u r e a u x . C o n d i t i o n s spéciales aux Cadets de Majorque du Havre et de la région i m m é d i a t e , sur présentation de leur carte d ' a d h é r e n t à j o u r de cotisation 1 9 8 1 . DAUNER rue d e l ' A r g e n t e r i e Perpignan JIJONA, ALICANTE, MAZAPANES, TOLEDOS, ETC. Casa renombrada en la elaboración de todos sua * 1.200, agents de voyages b r i t a n n i q u e s , o n t passé u n "week-end" á Majorque, t o u t e n discutant de leurs p r o b l è m e s , et des possibles solutions. Us furent invités a u n e r é c e p t i o n en leur h o n n e u r , o ù on leur presenta u n d o c u m e n t a i r e r é c e m m e n t t o u r n é sur P a l m a , par le Conseil Municipal de la Ville; et le f a m e u x audiovisuel, " M a j o r q u e Inédite"." Ceux-là a u m o i n s v o n t p o u v o i r conseiller leurs clients e n connaissance de cause. * La crise ne frappe pas a t o u t e s les p o r t e s . . . h e u r e u s e m e n t . Le m o n t a n t des avoirs déposés a u x guichets des Caisses d'Espargne des Baléares, s'élevaient au 31 a o û t dernier, á 8 8 . 0 0 0 millions de pesetas; 9 . 6 0 p o u r cent de plus que au 3 1 / 8 / 8 1 . * Les services officiels de l'Institut Espagnol O c é a n o g r a p h i q u e , ont découvert, après d e laborieuses recherches, u n b a n c de pêche assez import a n t dans u n e zone restée i n t a c t e j u s q u ' à ce j o u r au Sud-Est de Majorq u e . Les p ê c h e u r s de l'Ile, v o n t p o u v o i r se m e t t r e au travail dans le n o u v e a u b a n c , dés les d é b u t de 1 9 8 2 . C O N F I T E R I A F A B R I C A DE T U R R O N E S 25 * Les B a l é a r e s o n t j o u é rien q u e sûr la t r a n c h e de Noël de la Loterie Espagnole, pres de sept c e n t s millions de pesetas, soit 2 0 p o u r cent de plus q u e l'an dernier. Le gros lot de c e t t e t r a n c h e 2 5 0 millions, par série, est échu onze fois a C a r t a g ê n e , les a u t r e s 2 9 séries sont restées d a n s la Caisse de l'Etat, sous p r e t e x t e q u e les billets étaient revenus d a n s les invendus. Cela n'á pas e m p ê c h é les gens d ' a c h e t e r des billets a u x p r o c h a i n s tirages. Comme q u o i , la crise n e sévit pas p a r t o u t . 66 * U n e équipe de la Télévision Allemande est en train de filmer á Majorque, u n e nouvelle version de l'oeuvre de Gkorges S a n d " U n hiver á Majorque". Les réalisateurs du film qui durera 9 6 m i n u t e s , et m o n t r e r a des e n d r o i t s de Majorque e n c o r e vierges, dispose d ' u n devis élevé; car il fait construire des fiacres d ' é p o q u e et un quai o ù acosterá le navire "El M a l l o r q u í n " a m e n a n t le grand C h o p i n . La T V . A l l e m a n d e ne recule pas devant a u c u n sacrifice. productos Varias recompensas - Gran diploma de honor - Dunkerque 1898 * 4 0 corbeilles a papier sont détruites c h a q u e n u i t á Palma, par les casseurs de t o u t ce qui est collectif. 5.000 corbeilles o n t disparu de la sorte en q u a t r e m o i s . Et la casse c o n t i n u e . — PARIS-BALEARES 13 MINI HISTOIRE DE MAJORQUE VI. Deux siècles de misère Avec les Rois Catholiques (1479-1516) arrive l'Inquisition q u i va c o n t i n u e r s c i e n t i f i q u e m e n t la persécution des juifs. N o u s avons vu p r é c é d e m m e n t q u e les juifs de Majorque avaient été mis devant u n choix t r a g i q u e : le b a p t ê m e o u le bûcher! Ils choisirent naturellement le b a p t ê m e ; mais n o m b r e u x étaient les " x u e t a s " (juifs convertis) qui c o n t i n u a i e n t , en c a c h e t t e , fidèles à leur religion p r e m i è r e . C'est c o n t r e e u x , et aussi c o n t r e leurs biens, q u e l'Inquisition va s'acharner. Les juifs f o r m a i e n t u n e c o m m u nauté p r o s p è r e et p u i s s a n t e . Ils avaient h a b i t é d ' a b o r d , a u x X I I et XIII siècles, le meilleur q u a r t i e r de Medina M a y u r q a ; e n t r e le Palais de la A l m u d a i n a et l'actuelle Place de Cort. Plus t a r d , sous le règne de Jacques I I , o n les retrouve derrière la cathédrale. L e u r sinagogue occupait l ' e m p l a c e m e n t actuel de l'église de M o n t e s i o n ( M o n t e S i o n ) , et nombreux s o n t les spécialistes q u i pensent q u e les a n t i q u e s bains arabes, qui d a t e n t d u X I siècle, sont en réalité d'origine j u i v e . Les juifs étaient c o m m e r ç a n t s , artisans, mais surtout p r é t e u r s sur gages. Certains documents font é t a t d ' i n t é r ê t s qui s'élevaient à d e u x et trois p o u r cent par m o i s , ce q u i r e n d a i e n t les créanciers bien i m p o p u l a i r e s . leurs prédécesseurs; c o n v o q u è r e n t à la Cour six délégués de l'île chargés d'expliquer le détail d e ces franchises. En 1 4 8 3 est crée P E s t u d i General Lullia; et peu après c'est l'imprimerie qui fait son a p p a r i t i o n de la main de B a r t h é l é m y Calfentey. Mais les guerres c o n t i n u e n t en Italie et en Afrique du N o r d ; e t , de n o u v e a u , Majorque a p p o r t e , de gré ou de force, sa c o n t r i b u t i o n en h o m m e s , en navires, et en argent. Dans le m ê m e t e m p s , les murailles de Palma, d ' A l c u d i a , et de Cabrera sont remises en é t a t e t u n n o u v e a u port est mis en construction (l'actuel "Muelle V i e j o " ) p o u r remplacer celui de P o r t o Pi. lle de m o r t s et d'incendies. En 1601 et 1 6 0 3 , d e u x e x p é d i t i o n s c o n t r e Alger, base principale des pirates, se soldent par d e u x é c h e c s . Et Majorque enverra encore des h o m m e s et de l'argent p o u r aider Philippe IV c o n t r e les catalans insurgés ( 1 6 4 0 ) , c o n t r e les napoli- o Par ailleurs, n o u s l'avons signalé également, les a u t o r i t é s , réfugiées àu château de Bellver q u a n d éclataient des t r o u b l e s , s'efforçaient de canaliser c o n t r e les juifs le m é c o n tentement des p a y s a n s ; m é c o n t e n tement d û a u x i m p ô t s excessifs, aux guerres i n t e r m i n a b l e s , et a u x abus administratifs. Le plus spectaculaire a u t o d a f é a eu lieu le 1.° mai 1691 sur l'emplacement de l'actuelle placeGomila. F r a n ç o i s G a r a u le r a c o n t e en détail d a n s son libre: " L a fe triunfante en C u a t r o A u t o s " . Il nous décrit le brasier sur lequel vont griller les t r e n t e cinq c o n d a m nés, lesquels, p o u r avoir abjuré une nouvelle fois de leur religión, v o n t bénéficier d ' u n e grâce i m p o r t a n t e : ils seront étranglés avant d'être brûlés, au lieu d ' ê t r e brûlés vifs. L'auteur e x p l i q u e p o s é m e n t comment u n c o n d a m n é o b è s e , après avoir réussi à se libérer de sa chaîne, est t o m b é d a n s le feu en essayant de fuir, et grésille c o m m e un cochon de lait grillé dans sa propre graisse, avec de c h a r m a n t e s petites flammes b l e u t é e s . Tu es parti par une Froide Nuit d'Hiver D u Soleil plein la t ê t e , tes rêves au raz du Coeur Sans un Regret, sans regarder derrière A la Chasse au Trésor, à la Chasse au Bonheur... Tu as rangé pêle-mêle dans un tiroir obscur n o m m é Mémoire Ton Enfance et sa tendresse, tes Amis et leurs Faiblesses Pour courir au Hasard, pour seul Guide l'Espoir Ivre de Liberté, avec le Vent pour unique maîtresse... Les Rois C a t h o l i q u e s , surpris de constater q u e les d e c r e t s r o y a u x n'étaient g é n é r a l e m e n t pas appliqués à Majorque p o u r être contraires aux franchises o t o r g u é e s par Et la misère, elle aussi, contin u e . Les récoltes sont mauvaises, la peste réapparaît sporadiquement, les familles nobles s'affrontent o u v e r t e m e n t p o u r la c o n q u ê t e d u pouvoir dans l'ile, et les assassinats sont m o n n a i e c o u r a n t e . Un b o n tiers de la ville est a b a n d o n n é . Des b a n d e s armées p a r c o u r e n t et ranç o n n e n t les villages; e t , le cas é c h é a n t , f o n t face a u x forces de l'ordre. Tu as cherché hagard ce qu'on n o m m e Vraie Vie Et à chaque carrefour, dans le Ventre des Bourgs Partout tu demandais: "Est-ce encore loin d'ici? " Toujours tu repartais, en Mendiant de l'Amour... Longtemps tu as erré, parfois tu l'as croisé Cette âme soeur, cet autre toi, Comme une Promesse Tu l'as aimé, puis à son tour, elle t'as quitté Comme un vieux chien, plus b o n à rien, et qu'on délaisse... E n février 1 5 2 1 , sous le règne de Charles I ( 1 5 1 6 - 1 5 5 6 ) , les artisans de Palma se soulèvent contre le Vice-Roi à Majorque, G u r r e a , à cause des i m p o t s jugés excessifs, et de l'incurie de l ' a d m i n i s t r a t i o n . Les rebelles d o m i n e n t r a p i d e m e n t l'ile, à l ' e x c e p t i o n d'Alcudia o ù se sont réfugiés les fidèles de l ' e m p e r e u r ; t a n d i s que le Vice Roi G u r r e a se réfugie à Eivissa. Il faudra u n an à l ' e m p e r e u r p o u r lancer une contre-offensive qui durera plusieurs mois avant q u e Palma ne soit reconquise. Et, de Soleil couchant en Aube miraculeuse Tu connus le Mensonge, et tu compris la Haine, Et c'est en se traînant que ton ombre peureuse Poursuivi néanmoins sa longue marche vaine... o Pour c o m p l é t e r les m a l h e u r s de Majorque, les incurtions pirates sont de n o u v e a u n o m b r e u s e s e t cruelles. P o u r protéger les populat i o n s , o n c o n s t r u i t les murailles de S a n t a n y í et de la Cartuja de Valldemossa. En 1 5 4 1 , l ' e m p e r e u r Charles I est reçu t r i o m p h a l e m e n t à Palma, lors de la c o n c e n t r a t i o n de la flott e qui allait a t t a q u e r Alger. Après l'échec de l ' e x p é d i t i o n , l ' e m p e r e u r repassera par l'ile, mais incognito. Et, Tu De Te Tu à vivre à l'Envers, de départ sans retour, as perdu l'Amour en fuyant l'Habitude Visages en sourires empruntant mille détours. voilà seul, sans aide et sans secours, te regardes dans la Glace, Eperdu de Solitude... Et voilà qu'attendri tu parles à cette image, Tu lui contes et recontes tous tes anciens Voyages. Pour toi l'Heure est venue à présent d'en finir Et pour la première fois, tu veux te souvenir... Mais avant que d'être Vieux, te voilà enfin Sage. C'est pourquoi tu t'endors Sans un Regret Sans une larme Vers de nouveaux Rivages ...Dans un autre Mirage... FRANÇOISE MORA o De 1 5 5 6 à 1 7 0 0 , p e n d a n t u n siècle et d e m i e n c o r e , sous les règnes successifs de Philippe II, Philippe III, Philippe IV et Charles II va c o n t i n u e r la m ê m e s i t u a t i o n : la faim tenaille sans répit n o s ancêtres, la peste fait 1 5 . 0 0 0 m o r t s en 1 6 5 2 ; les i n c u r t i o n s pirates se succèdent sans i n t e r r u p t i o n , les fortifications se multiplient en conséq u e n c e , les rivalités e n t r e grandes familles c o n t i n u e n t avec leur séque- ( N o t e d u t r a d u c t e u r : De n o m b r e u x sociologues pensent q u e si les majorquins d ' a u j o u r d ' h u i ont encore u n g o u t très p r o n o n c é p o u r les excès de b o n n e chère, les repas p l a n t u e u x et l o u r d s ; c'est précisém e n t u n e c o n s é q u e n c e atavique des siècles de misère q u e nos ancêtres o n t subi). LE V A G A B O N D o o tains ( 1 6 4 7 ) , et lors de la guerre c o n t r e Louis X I V de F r a n c e ) . EXPEDITION EXPORTATION Georges COLL 1, Avenue Paul Ponce CAVAILLON FRUITS r « ém M C C ET L E G UI M ES T 8 4 3 0 0 V A U C L U S E < > Téléph. 78 01 43 14 PARIS BALEARES LA TIMBALE Je suivais le couloir o ù prenait l'escalier qui sur la gauche permettait la descente au sous-sol, o ù le personnel de la "Maison D o r é e " Place Bellecour á L y o n ; prenait ses repas. Sur la droite d y avait la cuisine, et sur le passe de celle-ci, petite ouverture o u passent les plats venant de la cuisine o ù y retournant, je vis une timbale contenant un reste de p o m m e s sautées bien rissolées c o m m e je les aime; inutile de préciser qu'au menú du personnel, h o n n ê t e m e n t assez copieux d'ailleurs, les pommes sautées ni figuraient jamais. Ce reste qui me tentait, était ce que les patrons de la Brasserie n'avaient pas mangé, donc un surplus imprévu, et qui était perdu pour t o u t le m o n d e ; car logiquement, ces patates devaient aller a la poubelle, a moins qu'il y eût en cuisine un autre amateur de p o m m e s sautées dont la gourmandise fût e n éveü, ce qui était fort improbable, car en cuisine o n ne se privait de rien - t o u t o u moins o n le disait—. Le couloir étant vide, je saisis la timbale et pris l'escalier du sous-sol en vitesse au m o m e n t o ù une v o i x venant de la cuisine criait: —Au voleur! A mi chemin, entre le rez de chaussée et le sous-sol, je mangeais goulûment les p o m m e s de terre sautées, et mis la timbale vide au sol sur une marche bien en vue, o ù elle serait facdement récupérée, car n'en déplaise au cuisinier, la timbale bien qu'elle fût en argent ne m'intéressait nullement. Arrivé au sous-sol, je pris ma place a la table du personnel et m e mis tranquillement a manger ma part du festin, tout en songeant que le cuisinier n'avait pû voir que ma main et une partie de m o n bras, ce qui était fort peu pour une identification, au cas o ù la chose tournant au pire, la patronne voudrait connaître l'auteur du larcin, et prendre une sanction a son égard. Par ailleurs les p o m m e s santées objet du délit, n'étant plus retrouvables et c e u x qui m'entouraient a table n'ayant rien v u , et probablement rien entendu, la sonorisation solsous-sol, étant mauvaise, ne risquaient pas de me trahir, d o n c je me risquais rien. Et un sourire de triomphe vint a mes lèvres, quand je pensais que la patronne au cas o ù elle se dérangerait, dans son désir de sévir contre le personnel qui la faisait vivre tout en l'enrichissant, mais qu'elle ahissait, n'arriverait pas, pour une fois a trouver le coupable. Mais presque aussitôt ma gorge se bloqua refusant d'avaler, car je venais de reconnaître les pas précipités qui descendaient les marches, pendant que sa voix forte et rude disait: - T i e n s ! la voilà ma timbale. Puis apparaissant dans l'encadrement de l'ouverture: - A l o r s Messieurs, lequel d'entre vous a fait le coup? Mes confrères de travail la regardèrent surpris, ne comprenant pas, car ils ne s'étaient doutés de rien. Mais la voix coléreuse ajoutait: - A l l o n s ! Je vous é c o u t e . Cette femme qui menait la maison bien plus que son mari, qui avait une liste rouge de ses anciens e m p l o y é s qui avaient revendiqué leurs droits, o ù qu'elle avait surpris en train de commetre quelque peca dille sans importance —moins graves souvent que le vol de quelques rondelles de p o m m e s de ter r e - a fin de ne pas les oublier, pour ne plus jamais leur donner du travaü, était impeccable dans son orgueil de femme outragée, prête á anéantir sa proie. Je m e disais: XIX DIA ESCOLAR DE LA NO-VIOLENCIA Y LA PAZ (DENIP) El p r ó x i m o 3 0 de enero de 1 9 8 2 ( o , con carácter anticipado, el 2 9 ) , aniversario del martirio de Mahatma Gandhi, se celebrará el XIX "Día Escolar d e la No-violencia y la Paz" (DENTP), que tiene c o m o lema permanente d e estudio, reflexión y aplicación el mensaje básico que dice: "El Amor es mejor que el egoismo, la No-violencia es mejor que la violencia y la Paz es mejor que la guerra". Si desea usted una más amplia información gratuita, escriba (adjuntando u n sobre franqueado y c o n su d o m i c i l i o ) a Centro Coordinador del DENIP, Apartado Postal 1 2 6 , S'Arenal, Mallorca (Islas Baleares). El DENIP, obra pionera de Educación para la Paz, fue fundado e n España e n el curso 1 9 6 3 - 6 4 y , d e año e n a ñ o , su práctica está alcanzando una creciente difusión. - L e coupable risque s o n renvoi immédiat, et son n o m ajouté a la fameuse liste avec une double croix par dessus le marché, mais c o m m e personne autour de m o i , n'avait l'air de le connaître le coupable, elle ne le trouverait pas. Ce serait là, son premier échec qui briserait peut-être sa vanité, car quelques rondelles de p o m m e s de terre, ne valaient pas á m o n avis, une pareille colère, chez un être sensé et normal. La voix outrée dit encore: - J ' a t t e n d s Messieurs la dénonciation du coupable, ne m e forcez pas á prendre des sanctions, que je veux éviteur aux innocents. Je m e mordis la langue pour ne pas lui crier m o n mépris, car je pensais en même temps que j'étais bien noté chez cette femme autoritaire, qui avait eu la faiblesse de m e le dire, un jour o û elle mavait demandé, dans qu'elle partie du monde se trouvaient les Baléares, m a patrie, ce qui n'avait rien d'insolite a uny époque o u le tourisme n'existait pas, nos Iles étaient très peu connues. Je commençais a regretter d'avoir pris ces quelques rondelles de patates qui risquaient de me causer les pires ennuis, car du m o m e n t qu'elle songeait a n o u s punir tous en bloc, l'affaire prenait un tour aussi imprévu qu'intolérable. Elle tremblait de colère contenue, rouge c o m m e une pivoine, quand regardant sa montre bracelet, elle di: —Je vous accorde une minute Messieurs, une seule; pour me dire qui est le coupable, a défaut, je prendrais une décision, qui vous frappera tous. Je regardais tour a tour mes camarades qui ne comprenaient toujours rien a ce qui se passait et pour cause. Puis je m e dis que je n'avais pas le droit de les laisser punir un délit qu'ils ne soupçonnaient même pas. Certains étaient mariés, pères de famille, alors que m o i , j'étais seul au m o n d e , et qu'en h o m m e qui se voulait libre, je devais prendre la responsabilité de mes actes. La voix de la patronen ajouta: - P l u s que trente segondes. Je la regardais fixement dans les y e u x , tout en songeant a la déception qu'elle aurait en aprenant que le coupable était son garçon préféré, qu'elle enverrait commetre ses exploits ailleurs; et a l'instant précis o u elle allait ouvrir la bouche pour annoncer la sanction collective, la minute étant écoulée, je me lavai tout en baissant les y e u x . Elle frissonna comme un malade sous une forte poussée de fièvre, sa gorge se noua, fixa ses y e u x sur UN ADÉU MASSA TRIST S'Arracó s'ha posat dol Un Nadal mal asertat En Paco Xesch s'en es anat Sa loteria n o m o s ha tocat I plou cuand D é u vol. Creismé que n o té consol Havé d'esser tan mal pagat Un poble tan estimat Lo millor d'aquest redol Sant Cristo teniu pietat. R e c o n é cent per cent Un altre amic qu'em perdut tan aviat deseperescut Ha estat trist aquest moment Però D é u ha volgut Dursen-el eternament. Ni tan sols j o v o s p u c dir L o m o l t que l'apresiave Més pena m e fa sa mare I sa dona tota andolada Quant m e pasa pes camí I qui li gues agut de dir Qu'es boleros de Sant Agustí Eren es darrers que ballava. Es tan grosa s'anyorança Que a m b tu sempre penserem Quant es boleros ballarem A S'Arracó i e n France I ta mare i n'Esperança Ja mai t'olvidarem Perquè de b ó h e u eres ferm I has deixat gran recordança. Tot ha estat m o l t aviat Ningú mai so esperave Qui más qui m e n s plorave D e veure que s'en anàve Per tota una eternitat. GUILLEM BARCELÓ moi tels des étincelles talons pour remonter l'escalier elle dit: - A h ! ça par e x e m p l e , jamais j'aurais crû ça de vous! N o u s terminâmes notre repas en paix. Dans le silence, les camarades de travail me regardèrent sans toutefois me poser de questions; et bien que pendant quelques jours, ma patronne m e regarda d'un bien drôle d'air chaque fois que pour les besoins du travail je m'approchais d'elle, il ni eût aucune sanction de prise. G. SIMO PARIS-BALEARES 15 El valor científic de Sa Dragonera Sa Dragonera, el gran dragó d'escames de r o c a , missatger enigmàtic i quasi m í t i c d ' u n a història ¡de mils d ' a n y s , t o r n a a ésser n o t í I eia. Pamesa, c o m u n fantasmagorie • Sant Jordi q u e s'ha confós d'esceInari, té la seva llança dirigida cap ¡ al cor del gran d r a g ó . R e c o r d b é , I cap a l'any 1 9 7 3 , els primers rumors de venda i u r b a n i t z a c i ó de la nostra D r a g o n e r a . D e s p r é s , el 1 9 7 4 , I ja no foren els r u m o r s : l'illa fou objecte d ' u n a transacció comercial que la posà e n m a n s de Pamesa. De llavors ençà el Sant J o r d i b u b ò tic apunta al cor de Sa D r a g o n e r a . I de llavors ençà el p o b l e de Mallorca està i n t e n t a n t erigir un escut protector q u e eviti una sagnia q u e ja la llarga m o s faria mal a t o t s . Primer foren les veus d e m o l t s d e ciutadans q u e argumentaven als diaris, bé o m a l a m e n t , la defensa I de l'illa. D e s p r é s , les recollides d e firmes per a evitar la u r b a n i t z a c i ó , lles manifestacions..., fins i t o t es ¡varen fer algunes accions violentes. I Tot formava p a r t de la m a t e i x a acosa: el crit de N O ! q u e Mallorca i sensera feia a la u r b a n i t z a c i ó de la seva germana p e t i t a . Les primeres j queixes eren carregades d ' u n t ó r o manticista ; m é s e n d a v a n t les discussions varen a d q u i r i r u n a t o n a l i t a t més j u r í d i c a , a i x í c o m t a m b é es varen fer sentir les respostes insti: tucionals (Col·legi d'Arquitectes, Societat d'Història N a t u r a l de Balears, GOB...) SA D R A G O N E R A PETITA fou a i x í m a t e i x u n clam musical p e r a la seva p r o t e c c i ó . Milers de converses i de discussions han t e n g u t , d u r a n t a q u e s t s darrers ; anys, Sa D r a g o n e r a c o m a objecte principal. I l'illa p e t i t a h a a n c o r a t ben bé en el c o r dels m a l l o r q u i n s . I I ara, q u a n l'administració h a llevat l'escut q u e el n o s t r o p o b l e li havia I aconseguit posar; ara, q u a n la ! llança de Pamesa s'orienta de bell nou cap a la n o s t r a D r a g o n e r a ; ara, quan ens a d o n a m dels " e m b o l i c s " legals fets per l'empresa a m b u n s motius n o massa clars, ara no m o s cansam de m a n t e n i r la n o s t r a p o s tura proteccionista i de fer pública la nostra fermesa d'esperit per a n o claudicar en la defensa de Sa Drajgonera i per aconseguir mantenir-la j lluny de l ' a n o m e n a d a "balearització", t e r m e aquest d'ús freqüent a Europa i q u e h a u r i a de fer e m p e guen als responsables del desgavell comès a les n o s t r e s illes. ; EL PERILL DE LA T R A M P A L E G A L Per a m i , c o m a científic, la protecció de Sa Dragonera és inqüestionable. A dir ver, s o m dels que creuen q u e el fantasmagorie Sant Jordi a p u n t a r à a m b la llança al cor de Sa D r a g o n e r a , e m p e r ò que difícilment el travessarà. Personalment n o crec q u e una urbanització com la p r o p o s a d a pugui ésser rentable, i per això m o l t e s de vegades he cregut que el negoci que cercava l'empresa era el c o b r a m e n t d ' u n " r e s c a t " , elevat, per a m a n t e nir l'illa a i x í c o m h o vol t o t h o m . A i x ò en t e r m e s m o l t simples es p o t considerar c o m una " t r a m p a " legal. I és clar, de vegades, per tal de n o caure a la " t r a m p a " , un n o fa pública la seva p o s t u r a proteccionista. U n a altra motivació p e r a n o fer pública aquesta p o s t u r a h a estat la m a n c a d ' u n a o r d e n a c i ó naturalística del territori q u e servesqui c o m a m a r c de referència per d u r a t e r m e qualsevol acció destin a d a a la gestió de la naturalesa. Però ara, després de sis anys d ' e n f r o n t a m e n t s entre Pamesa i u n a m p l e sector del poble d e Mallorca, he de pensar que la part proteccionista (la n o s t r a ) h a de tenir ja missèrs q u e la sàpiguen fer sortir d ' a q u e s t a " t r a m p a " si arriba el cas. I p e r això e s t a m a q u í . LA IMPORTANCIA DE LES ILLES PETITES Pens que hi h a u n a b o n a sèrie de m o t i u s de caràcter científic i cultural que a d v o q u e n e n p r o de la conservació de Sa Dragonera. Sa Dragonera, c o m t o t e s les petites illes q u e e n v o l t e n les nostres illes principals, és u n ecosistema estable q u e p r e s u m i b l e m e n t n o ha sofert gaire alteracions degudes a l'acció de l ' h o m e . Els sistemes petits solen ésser bastant inestables si estan implicats en les activitats de sistemes m é s a m p l e s . P o d e m parlar d'estabilitat de sistemas petits a les petites illes encara n o sotmeses a u n a colonització forta de la nostra espècie. Les illes petites —i al n o s t r o país en t e n i m moltes— són, per a i x ò , ecosistemes estables de gran fragilitat. A u n m ó n ta a n t r o p o g è nic c o m el n o s t r o de cada vegada q u e d e n m a n c o ecosistemes estables, cosa q u e c u l t u r a l m e n t revaloritza m o l t els q u e q u e d e n . E n aquest sentit la conservació de Sa Dragonera trascendeix l'àmbit local i és un deure q u e ja ara t e n i m c o n t r e t n o sols a m b n o l t r o s m a t e i x o s i a m b les futures generacions de mallorquins, ans t a m b é a m b els habit a n t s dels altres països. LA T E O R I A D E LA BIOGEOGRAFIA INSULAR L'estudi de les faunes i flores illenques ha influït en b o n a par de l'actual teoria ecològica a través de la teoria de la biogeografia insular de M a c A r t h u r i Wilson. Les illes i els illots ens a m a g u e n una informació q u e h e m de lliura; i processar d ' u n a manera escaient. Les primeres passes q u e es varen d o n a r en aquest sentit (fetes a la dècada dels seixanta als E U A ) varen generar informacions q u e modificaren m o l t els paradigmes científics que dominaven fins aleshores. Ara es tracta de c o n t r a s t a r , d'aprofondir i de precisar dins la teoria de la biogeografia insular. Per a i x ò , les informacions que es puguin desprendre de, l'estudi de les faunes i flores de les illes inalterades o p o c alterades q u e envolten les principals Balears i Pitiüses són t a m b é de gran trascendencia. Crec q u e és m o l t i m p o r t a n t conservar les petites illes i illots de les Balears tal c o m m o s h a n arrib a t , quasi inalterades. N o hi ha cap d u b t e q u e les informacions q u e s'amaguen sobre les roques de Sa Dragonera i de les altres illetes del país p o d e n c o n t r i b u i r m o l t a general c o n e i x e m e n t s i cultura q u e h a n de p r o d u i r i m p a c t e a t o t el m ó n científic i n t e r n a c i o n a l . La fauna i la flora d ' a q u e s t e s illetes p o c alterades són, per t a n t part del patrim o n i cultural de la h u m a n i t a t , e m p e r ò n o m é s a t o t s n o l t r o s , els h a b i t a n t s d ' a q u e s t difícil p a í s , m o s p e r t o c a la seva conservació. U n a conseqüència de la teoria de la biogeografia insular, de trascendencia en l'ordenació i conservació de la Naturalesa, és que es conserva u n major n ú m e r o d'espècies sobre u n a superfície d e t e r m i n a d a c o n s t i t u ï d a per dues o més u n i t a t s aillades de p e t i t a superficie (ene que superior a u n cert u m b r a l ) q u e n o sobre u n única superfície d'àrea equivalent a la s u m a de les àrees petites. Si m e d i t a u sobre això o b t e n d r e u u n altre n o u a r g u m e n t que aconsella la conservació de Sa Dragonera. EL PUNT DE VISTA EVOLUTIU E m p e r ò la trascendencia de Sa Dragonera i d e m é s illes q u e m o s envolten n o t a n sols és elevada per les seves característiques ecològiques i culturals. Des d ' u n p u n t de vista evolutiu les illes són àrees o n es conserven espècies relictes. Tal és el cas de les poblacions de sargantanes q u e viuen a Sa Dragonera; l'espècia de sargantana que hi viu es e n d è m i c a de les Balears i actualm e n t s a b e m de la seva extinció a Mallorca, deguda a l'acció de l ' h o m e , en t e m p s històrics. Altram e n t , hi viuen espècies, c o m els falcons m a r i n s , en regressió a altres llocs de les nostres illes, i hi nien i m p o r t a n t s colònies d'aucells marins. No crec q u e sia o p o r t ú repetir a q u í les tesis proteccionistes que ja altres col·legues h a n a d d u ï t en relació a aquestes —i a l t r e s - de l'evolució de les espècies, perquè si a i x í h o féssim aquest article s'estendria massa. HEM D ' E V I T A R L'ECOCIDI En definitiva, pens que Sa Dragonera ha d'esser conservada tal i c o m m o s la varen deixar a n o l t r o s . Pens que la seva gestió hauria d'estar a càrrec de biòlegs c o m p e t e n t s , i q u e m e n t r e no h o estigui sobren m o l t les alteracions - p r e sentades c o m a " b o n e s " - duites a t e r m e per l'empresa (sembra de pins, c a m p a n y a raticida), que no seria gens e s t r a n y que trencassin la fràgil estabilitat de l'illa. Urbanitzar Sa Dragonera és u n ecocidi, un genocidi cultural i un insult al poble m a l l o r q u í . Ben p o c mos p o d r e m vanagloriar de noltros mateixos si n o i m p e d i , d'una vegada per t o t e s , que es pugui urbanitzar la nostra inqüestionable Dragonera. JOSEP ANTONI ALCOVER De " U l t i m a H o r a " , gener de 1981 R O M A N C E D E LA S È Q U I A por JOSE REINES REUS N o llueve, S e ñ o r , n o llueve... Ya se ha secado el r í o . Los peces, p o b r e s , han m u e r t o . Igual m o r i r á n los trigos. Está t o d o , S e ñ o r , t o d o el c a m p o triste y m a r c h i t o . N o m e n o s triste, Señor, está el p o b r e c a m p e s i n o . Si n o llueve, la cosecha entera se h a b r á p e r d i d o . Y q u e d a r á n sin llenar los graneros y los silos. Y e n t o n c e s vendrá, Señor, el h o m b r e con su m a l d i t o cortejo d e sufrimientos, h o r r o r e s , ayes y gritos... Señor de lluvias y t r u e n o s : h a z correr d e n u e v o el r í o , t o r n a la vida a los p e c e s y q u e granen b i e n los trigos. E n p a g o , Señor, t e n d r á s : las sonrisas de los n i ñ o s , los e x v o t o s d e las m a d r e s y u n salmo de peregrinos. S e ñ o r de lluvias y t r u e n o s : p o n t é r m i n o a la s e q u í a . Si pedir d e pie n o b a s t a , ¡pediremos d e rodillas! 16 PARIS-BALEARES PARIS-BALEARES Organe mensuel de l'Association Amicale des Originaires et Descendants des Baleares résidant en France: "LES CADETS D E M A J O R Q U E " Siège Social: 2 0 , Avenue F o c h 6 6 4 0 0 CERET Association Etrangère Autorisée par le Ministre de l'Intérieur Directeur de la Publication: Miguel Ferrer Sureda Président Honoraire: Raphaël Ferrer Alemany 7, place d'Erlon. 5 1 1 0 0 REIMS " Président: Gabriel S i m ó Alemany Sanjurjo, 13. S'ARRACO. Mallorca. Tel. 67 2 5 0 3 PETITES ANNONCES A LOUER A SOLLER - ILES BALEARES-ESPAGNE: Maison-mueblee entrée - salon salle a manger - cuisine - salle douches - salle de bains - 3 chambres - Petite Cour de Mai - a Septembre. Prix de 9 0 0 à 1.500 Frs. Sr. D . Guillermo Vaquer. Calle Moragues, 2 - SOLLER. Por n o poder atender traspaso en Paguera Local ultramarinos y carnicería con o sin maquinaria. Informes: G. Simó Sanjurjo, 13. S'ARRACO BULLETIN D'ADHESION Je désire faire partie des "CADETS de M A J O R Q U E " au titre de: Membre adherent . . . 50 Frs. Membre donateur . . . 70 Frs. Membre bienfaiteur . . 1 0 0 Frs. Membre m é c è n e (à partir de) 1 5 0 Frs. et recevoir gratuitement "PARIS-BALEARES". 1 Nom et prénoms PARÍS-BALEARES ÓRGANO DE LES CADETS DE MAJORQUE ECHANGERAIS Maison de campagne dans le midi de la France; P3 avec dépendances, hangar, téléphone, eau, électricité. Trois mille arbres fruitiers: pommiers, poiriers, cerisiers, abricotiers... Contre maison de rapport à Majorque. (Signature) Depósito Legal: PJv!. 9S5-196S 24,00 h. Martes, Miércoles, Jueves y Sábado 13,00 h. Diario excepto Domingo y Lunes 12.00 h. Domingo y Miércoles 18,00 h. Diario excepto Domingo y Lunes Lunes y Jueves (Vía Ibiza) PALMA-ALICANTE Martes y Viernes (Vía Ibiza) . . . . . ALICANTE-PALMA 11,00 h. . . . 10,00 h. PALM A-IB IZA IBIZA-PALMA 22,00 h. Lunes Martes y Viernes (Vía Ibiza) 24,00 h. 19,30 h. . . . Martes y Viernes 24,00 h. 10,00 h. Domingo 12,00 h. Miércoles y Domingo 18,00 h. Miércoles y Sábado 9,00 h. Lunes y Domingo 18,00 h. Jueves 19,00 h. Sanjurjo, CIUDADELA-PALMA Martes 14.00 h. PALMA-CABRERA Miércoles 9,00 h. CABRERA-PALMA Miércoles 15,00 h. ALCUDIA-CIUDADELA Diario excepto Miércoles y Jueves . 10,00 h. CIUDADELA-ALCUDIA Diario excepto Martes y Miércoles . 16,00 h. BARCELONA-MAHON Lunes, Jueves y Sábado MAH0N-BARCELÓNA Martes, Viernes y Domingo . . . . Lunes, Miércoles y Viernes . . . . 9. S'ARRACO. Baleares qui fera suivre. A VENDRE A SAN TELMO SA PUNTA BLANCA. Terrains á batir depuis 4 5 0 métrés á 1.100 métrés. Plan partiel définitivement approuvé par la Comisión Provinciale d'Urbanisme. IBIZA-BARCELONA A VENDRE maison d'angle 2 4 0 m. à Palma de Majorque (Près Plaza de Toros). Possibihtè création immeuble "rez de chaussée plus quatre étages". Renseignements : Mr. François Castaner 6 rue Louis Chauveau. Arc Les Gray 7 0 1 0 0 Gray BAR CE LONA-IBIZA 23,00 h. Sábado (Via Palma) 2 IMPRENTA POLITÉCNICA Troncoso, 3 Palma de Mallorca-Baleares-España Diario excepto Domingo 8,00 h. PAR APPARTEMENTS, Nota - Tous les règlements, adhésions, publicité sont à effectuer au nom des "Cadets de Majorque", C.C.P. Paris 180I-00-S. VALENCIA-PALMA 13,00 h. 24.00 h. Jueves EN BLOC OU Biffer la mention inutile. PALMA - VALENCIA . . . PALMA-CIUDADELA Profession Adresse Diario excepto Domingo y Lunes Ecrire à Mr. GABRIEL SIMO Sur place: G. Simó Sanjurjo, 13. S'ARRACO Nationalité D E L 1 OCTUBRE A L 31 DICIEMBRE 1981 Domingo Ecrire: M. Pierre Pieras 109, Les Condamines III 8 4 3 0 0 CAVAILLON Lieu et date naissance PALMA-BARCELONA BARCELONA-PALMA Vice-Président pour la France: Michel F . Gaudin. 3 , rue de Damrémont 44100 NANTES Tel. ( 4 0 ) 7 3 36 9 7 . Trésorier, et Délégué Général pour les Baleares: A n t o n i o S i m ó Alemany, Plaza Navegación, 1 9 . Palma de Mallorca-13. Tel. 2 8 10 4 8 TRAYECTOS Diario excepto Viernes y Lunes Vice-Président: Juan Juan Porsell, Capitán Vila, 6 4 . ° - A . Palma de Mallorca 7. Tel. 2 7 2 2 9 6 . Secrétaire Générale: Mme. Antoinette R. Perrigault "Villa du Canigou" , 20. avenue F o c h 6 6 4 0 0 CERET Tel. ( 6 8 ) 87 0 8 4 9 Secrétaire Général Adjoint: Henri Retout 1 5 , rue des Ormeaux, 7 6 6 0 0 LE H A V R E . Tel. ( 3 5 ) 41 2 0 3 2 TRHSmeDITERRRnefl L'mes. Miércoles y Viernes Domingo (Vía Palma) 23,00 h. 12,00 h. 24,00 h. . . . . 24,00 h. 18,00 h.