la constitución y el ordenamiento jurídico la constitució i l

Anuncio
LA CONSTITUCIÓN
Y EL ORDENAMIENTO JURÍDICO
LA CONSTITUCIÓ
I L’ORDENAMENT JURÍDIC
Facultad de Derecho. Universidad de Barcelona
Editor
Josep Mª Castellà Andreu
Coordinador
CONSEJO EDITORIAL
MARÍA TERESA
DE
GISPERT PASTOR
JOAN EGEA FERNÁNDEZ
JOSÉ IGNACIO GARCÍA NINET
FRANCISCO R AMOS MÉNDEZ
SIXTO SÁNCHEZ LORENZO
JESÚS-MARÍA SILVA SÁNCHEZ
JOAN MANEL TRAYTER JIMÉNEZ
BELÉN NOGUERA
DE LA
MUELA
RICARDO ROBLES PLANAS
JUAN JOSÉ TRIGÁS RODRÍGUEZ
Director de Publicaciones
LA CONSTITUCIÓN
Y EL ORDENAMIENTO JURÍDICO
25 AÑOS DE INCIDENCIA DE LA
CONSTITUCIÓN ESPAÑOLA DE 1978
EN
LAS DIFERENTES DISCIPLINAS JUDICIALES
LA CONSTITUCIÓ
I L’ORDENAMENT JURÍDIC
25 ANYS D’INCIDÈNCIA DE LA
CONSTITUCIÓ ESPANYOLA DE 1978
EN
LES DIFERENTS DISCIPLINES JURÍDIQUES
Facultad de Derecho. Universidad de Barcelona
Editor
Josep Mª Castellà Andreu
Coordinador
Colección: Atelier Constitucional
Reservados todos los derechos. De conformidad con lo dispuesto en los arts. 270, 271 y 272 del Código Penal
vigente, podrá ser castigado con pena de multa y privación de libertad quien reprodujere, plagiare, distribuyere o comunicare públicamente, en todo o en parte, una obra literaria, artística o científica, fijada en cualquier
tipo de soporte, sin la autorización de los titulares de los correspondientes derechos de propiedad intelectual
o de sus cesionarios.
© 2005 Aquilino Iglesia Ferreirós; Marta Bueno Salinas; José Antonio Estévez Araujo;
Víctor Méndez Baiges; Xavier Pons Ràfols; Miquel Palomares Amat; Alegría Borrás;
Encarna Roca Trías; María Elena Lauroba Lacasa, María Teresa De Gispert Pastor; Daniel
Espina Pérez; Ignacio García Ninet; Jordi García Viña; Joaquín Tornos Mas; Alfredo
Galán Galán; Luis Alonso González; José María Tovillas Morán; Santiago Mir Puig; Sergi
Cardenal Montraveta; Victoria Berzosa Francos; Francisco Ortego Pérez; Santiago Bueno
Salinas; Francisca Pérez-Madrid; Jordi Capo Giol; Jaume Magre Ferran; Miguel Ángel
Aparicio Pérez; Josep Maria Castellà Andreu.
© 2005 Atelier
Via Laietana 12, 08003 Barcelona
e-mail: [email protected]
www.atelierlibros.es
Tel.: 93 295 45 60
I.S.B.N.: 84-96354-41-5
Depósito legal: B. 19.273-2005
Diseño y fotocomposición: Addenda, Pau Claris 92, 08010 Barcelona
www.addenda.es
Impresión: Winihard Gràfics
Al Dr. Jordi Solé Tura,
professor de la Facultat i
membre de la Ponència constitucional
ÍNDICE
NOTA
A LA PRESENTE EDICIÓN . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
PRESENTACIÓ
I AGRAÏMENTS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
DE 1978 EN LA HISTORIA CONSTITUCIONAL
ESPAÑOLA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
13
15
I. LA CONSTITUCIÓN
HISTORIA
DEL
DERECHO
17
Y
CONSTITUCIÓN (I) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
19
Y
CONSTITUCIÓN (II) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
39
Aquilino Iglesia Ferreirós
HISTORIA
DEL
DERECHO
Marta Bueno Salinas
II. CONSTITUCIÓN
LA CONSTITUCIÓN
TEORÍA
DEL
FILOSOFÍA
DEL
Y
Y LA
DERECHO
. . . . . . . . . . . . . . . . .
51
DERECHO . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
53
DERECHO . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
61
. . . . . . . . . . .
73
. . . . . .
75
José Antonio Estévez Araujo
EL
TERRITORIO DE LA
FILOSOFÍA
DEL
Víctor Méndez Baiges
III. CONSTITUCIÓN
CONSTITUCIÓN
Y
DERECHO
INTERNACIONAL
ESPAÑOLA Y PRINCIPIOS DEL
DERECHO
INTERNACIONAL
Xavier Pons Rafols
LA UNIÓN EUROPEA ,
ESPAÑOLA
EL
DERECHO
COMUNITARIO EUROPEO Y LA
CONSTITUCIÓN
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Miquel Palomares Amat
9
95
Facultad de Derecho. Universidad de Barcelona (ed.)
CONSTITUCIÓN
DERECHO
ESPAÑOLA Y
. . . . . . . . . .
117
. . . . . . . . . . . . . . . . . .
129
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
131
INTERNACIONAL PRIVADO
Alegria Borràs
IV. CONSTITUCIÓN
CONSTITUCIÓ
I
DRET
DERECHO
Y
CIVIL
CIVIL
Encarna Roca Trías
CONSTITUCIÓN
Y
DERECHO
CIVIL: UN WORK IN PROCESS PARADIGMÁTICO
. . . .
149
. . . . . . . . . . . . . . .
183
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
185
María Elena Lauroba Lacasa
V. CONSTITUCIÓN
CONSTITUCIÓN
Y
Y
DERECHO
DERECHO
MERCANTIL
MERCANTIL
María Teresa de Gispert Pastor
LA CONSTITUCIÓ
I EL
DRET
MERCANTIL D’ARA EN ENDAVANT
. . . . . . . . . . . .
195
DEL TRABAJO . . . . . . . . . . . . . . . .
203
Daniel Espina
VI. CONSTITUCIÓN
DERECHO
Y
EL IMPACTO DE LA CONSTITUCIÓN ESPAÑOLA DE 1978 SOBRE LAS RELACIONES
LABORALES. ESPECIAL CONSIDERACIÓN A LA LIBERTAD SINDICAL COMO
MOTOR DE CAMBIO . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
.
205
. . . . . . .
257
ADMINISTRATIVO . . . . . . . . . . . . .
279
José Ignacio García Ninet
LA SEGURIDAD SOCIAL
EN LA
CONSTITUCIÓN
DESPUÉS DE
25
AÑOS
Jordi García Viña
VII. CONSTITUCIÓN
25
AÑOS DE
DERECHO
Y
CONSTITUCIÓN
Y
DERECHO
ADMINISTRATIVO
. . . . . . . . . . . . . .
281
. . . . . .
295
Joaquín Tornos Mas
LOS
ADMINISTRACIÓN
RETOS DE LA
Y DEL
DERECHO
ADMINISTRATIVO
Alfredo Galán Galán
VIII. CONSTITUCIÓN
CONSTITUCIÓN
Y
Y
DERECHO
FINANCIERO . . . . . . . . . . . . . . . .
307
DERECHO
FINANCIERO
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
309
Luis Manuel Alonso González y José María Tovillas Morán
IX. CONSTITUCIÓN
Y
CONSTITUCIÓN, DERECHO
DERECHO
PENAL
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
341
. . . . . . . . . . . . . . . . . .
343
PENAL Y GLOBALIZACIÓN
Santiago Mir Puig
10
Índice
EL DERECHO PENAL 25 AÑOS DESPUÉS DE LA APROBACIÓN DE LA
CONSTITUCIÓN . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
353
Sergi Cardenal Montraveta
X. CONSTITUCIÓN
CONSTITUCIÓN
Y
DERECHO
Y
DERECHO
. . . . . . . . . . . . . . . . . . .
369
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
371
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
385
PROCESAL
PROCESAL
Victoria Berzosa Francos
CONSTITUCIÓN
Y PROCESO PENAL
Francisco Ortego Pérez
XI. CONSTITUCIÓN
LA CONSTITUCIÓ
Y
DERECHO
. . . . . .
ECLESIÀSTIC DE L’ESTAT
405
407
ESTADO . . . . . . . . . . . . . . .
435
Y CIENCIA POLÍTICA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
449
CIENCIA POLÍTICA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
451
I EL
DRET
ESTADO
. . . .
ESPANYOLA DE
1978
ECLESIÁSTICO DEL
Santiago Bueno Salinas
CONSTITUCIÓN
Y
DERECHO
ECLESIÁSTICO DEL
Francisca Pérez-Madrid
XII. CONSTITUCIÓN
EL DERECHO
Y LA
Jordi Capo Giol
XIII. CONSTITUCIÓN
DERECHO
CONSTITUCIONAL . . . . . . . . . . . .
471
ALGUNAS NOTAS SOBRE EL CONTENIDO DEL DERECHO CONSTITUCIONAL
EN ESPAÑA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
473
Y
Miguel A. Aparicio Pérez
LA CONSTITUCIÓN
Y EL
DERECHO
. . . . . . . . . . . . . . . . .
485
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
513
CONSTITUCIONAL
Josep Mª Castellà Andreu
RELACIÓN
DE AUTORES
11
NOTA
A LA PRESENTE EDICIÓN
Las participaciones aquí recogidas son consecuencia de un ciclo de conferencias que tuvo lugar en esta Facultad con motivo del veinticinco aniversario
de la actual Constitución Española. La idea y su concreción provino de Josep
Maria Castellà, profesor de este Centro: consistía y consistió en sugerir a nuestros profesores que expusieran las líneas de cambio experimentadas por sus
respectivas asignaturas como consecuencia de la incidencia jurídica, política y
social de la Constitución de 1978. Su respuesta es la que se puede comprobar
a lo largo de estas largas siguientes páginas.
Como es obvio, el resultado, con los trabajos de más de treinta profesores
y profesoras, ha sido desigual en todos los sentidos. El principio de voluntariedad y hasta de «voluntariado», al modo de una especie de ONG de uso interno, inspirador y motor de estas actividades, ha exigido que la coordinación se
limitara de manera exclusiva a los aspectos más externos y meramente visuales. Se ha respetado, en consecuencia, tanto la extensión de las entregas (cortas, medias, amplias y hasta alguna muy amplia) como su configuración interna
y su propio formato. Pero, por encima de estas diferencias (y la misma variedad
ya es en sí misma un importante mérito), el esfuerzo representado pone de relieve, al menos, dos logros muy destacables: por un lado, la verificación académica de que, con la entrada en vigor de nuestra Constitución, los cánones jurídicos han cambiado de manera profunda y así lo han sentido los protagonistas de
su teorización y transmisión; y, por otro, la constatación documental de que
existe una comunidad docente ilusionada con su trabajo universitario, generosa en su dedicación y científicamente muy capacitada.
Por eso, como Decano de la Facultad de Derecho, deseo manifestar públicamente mi agradecimiento y mi felicitación a todas las personas que han colaborado y han hecho posible la realización del curso de conferencias (desde los
organizadores al personal de Administración y Servicios y a David Carpio) posibilitando, además, la edición de esta obra; y a los profesores y profesoras que
han donado su propio esfuerzo intelectual, primero en los actos públicos como
conferenciantes y después con la entrega de sus trabajos, quiero trasladarles,
13
Miguel Ángel Aparicio Pérez
en lo que valga, mi reconocimiento y mi satisfacción por ser colega suyo. En
cuanto a los posibles lectores de estos trabajos sólo puedo indicarles que se
hallan ante el primer intento de una Facultad de Derecho en hacer visible el
impacto que en las diversas especialidades de la Ciencia del Derecho ha producido la Constitución Española de 1978 con una visión estructural y tendencialmente completa de nuestro sistema jurídico.
Miguel Ángel Aparicio Pérez
Decano de la Facultad de Derecho de la
Universidad de Barcelona
14
PRESENTACIÓ
I AGRAÏMENTS
La Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona va voler commemorar
del XXVè aniversari de l’aprovació de la Constitució amb la celebració d’un
cicle de conferències en que es valorés la repercussió que ha tingut la Constitució de 1978 en les diferents branques del dret. Es tractava d’analitzar com les
normes constitucionals i la jurisprudència del Tribunal Constitucional han afectat la normativa precedent, tot alterant aspectes cabdals del dret positiu espanyol, i han inspirat noves regulacions en amplis sectors de l’ordenament jurídic.
Igualment, es va voler contextualitzar la Constitució de 1978 en la història del
dret constitucional espanyol i en els corrents filosòfics i polítics del moment en
que es va aprovar. Aquesta reflexió tampoc podia perdre de vista el debat polític i jurídic més recent sobre la conveniència o no d’afrontar la seva reforma.
La Constitució de 1978 ha estat qualificada com un «delta històric» en el
qual conflueixen corrents de pensament polític i jurídic diversos. Amb aquests
sediments es va elaborar una Norma Fonamental que ha significat una aportació original en el nostre constitucionalisme històric: la voluntat de superar divisions dramàtiques i alhora d’integrar forces polítiques i socials que quaranta
anys abans s’havien enfrontat en una guerra civil fratricida. Aquest ideal s’expressa en un gran pacte constitucional que va donar lloc a una nova forma
d’organització política que eleva a principis fonamentals els propis de l’Estat
social i democràtic de Dret i de l’Estat compost. I, conseqüentment, tracta d’harmonitzar la legitimació popular del poder amb el reconeixement d’un ampli
llistat de drets fonamentals i amb la regulació d’una organització dividida del
poder en el pla general i en el territorial, assegurats tots ells per la supremacia de la Constitució. Els preceptes constitucionals oberts van trobar una ràpida concreció normativa i una progressiva interpretació en la jurisprudència del
Tribunal Constitucional que ha permès la creació i consolidació de l’Estat autonòmic, l’entrada en la Comunitat Europea i l’ordenació de les relacions entre l’ordenament espanyol i el comunitari, o el desenvolupament dels drets i els seus
instruments de garantia. D’aquesta manera s’ha incidit de forma efectiva en
cadascun dels camps en els quals la Constitució fixa uns principis i límits a l’ac-
15
Josep Mª Castellà Andreu (coord.)
tuació dels poders constituïts i a la regulació que realitzen les normes infraconstitucionals.
Els vint-i-cinc anys de la Constitució són, en termes de la història dels estats,
un període molt curt per consolidar un sentiment constitucional perdurable,
però segurament són suficients per poder valorar la seva capacitat generadora
d’integració política i per meditar de quina manera ho ha de seguir sent en
una societat oberta amb noves aspiracions socials i reptes polítics als quals s’ha
de fer front.
El seminari «Constitució i ordenament jurídic» va ser organitzat per la Comissió de Cultura de la Facultat de febrer a maig de 2004, va comptar amb l’assistència d’un nombrós grup d’estudiants i amb el suport dels òrgans de govern
de la Facultat i del Rectorat, que cal agrair. Les sessions anaren a càrrec de professors de les diferents disciplines jurídiques que exerceixen les tasques acadèmiques a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. Es va voler combinar, en cadascuna d’elles, la participació d’un professor amb una dilatada
trajectòria acadèmica amb la d’un altre que recentment s’hagués incorporat al
claustre de professors ordinaris de la Facultat. Als primers se’ls demanava que
reflexionessin sobre l’evolució de la seva disciplina en els anys transcorreguts
des de 1978, i als segons que es fixessin en els reptes que cal afrontar cara al
futur. A tots vull expressar l’agraïment per la generosa col·laboració, primer
amb l’acceptació a participar en el cicle i després en la redacció dels textos per
la publicació.
Al mateix temps agraeixo als que presidiren les sessions, moderaren els
debats i intervingueren en la inauguració i clausura del curs. Es va voler que
fossin personalitats destacades de la vida jurídica amb experiències professionals rellevants. Molts d’ells han estat alumnes de la Facultat i/o en tenen encara una vinculació activa: Jaume Alonso-Cuevillas, Xavier Arbós, Ferran Badosa,
Josep Lluis Bonet, Joaquim Borrell, Joan Botella, Angel Garcia Fontanet, Josep
Delfí Guàrdia, Carmelo Gómez, Pere Jover, Ricardo Panero, i José de Quintana; a més del Jaume Magre, que intervingué en la sessió dedicada a la Ciència
política i la Constitució. En la inauguració del curs, dedicada al Poder judicial
en l’aplicació de la Constitució, vam poder comptar amb la participació de Carlos Jiménez Villarejo, José María Mena i Guillem Vidal, a més del Degà, Miguel
A. Aparicio. La clausura, celebrada el Paranimf de la Universitat sota la presidència del Rector, Joan Tugores, tingué com ponents a Felipe González, Miquel
Roca, i Jordi Solé Tura, aquests darrers membres catalans de la Ponència redactora de l’Avantprojecte de Constitució, els quals varen dissertar sobre el significat de la Constitució de 1978 i les perspectives de reforma. Tots ells van contribuir a donar el relleu que mereix la commemoració del XXVè aniversari de
la Constitució vigent a la Universitat de Barcelona.
Josep Mª Castellà Andreu
Coordinador
16
Descargar