Argila en la costrucció

ARGILA:
Està formada bàsicament per Si + Al2O3 + Fe2O
La podem trobar en: Estat Líquid: Té una alta capacitat de dissolució.
Estat Plàstic: Es pot deformar sense trencar−se
Estat Sòlid: Quan s'ha fargat perd la seva capacitat de deformació.
♦ PROPIETATS DE L'ARGILA
• Capacitat d'intercanvi catiònic (es pot unir molecularment a d'altres materials).
• Poder aglomerant.
• Material abundant amb baix cost econòmic i energètic (material autòcton, no s'ha de transportar).
• Material ecològic i sostenible (no s'ha de coure, no fa emissions de sofre ni de cap mena).
• Facilita el reciclatge (permet el reciclatge d'altres elements com la palla... i també l'autoreciclatge)
• Gran aïllant acústic i tèrmic.
• Inèrcia tèrmica molt alta (a l'hivern manté el calor i a l'estiu la frescor).
• Material estructural, adequat pels moviments sísmics, gràcies a la seva elasticitat.
• És molt porosa, regula la humitat degut a la seva alta permeabilitat i al seu poder de transpiració.
Sovint s'utilitzen productes per tractar la terra perquè no reaccioni malament amb l'aigua i es pugui
deixar vista.
• En estat plàstic es dilata i els pors es tanquen, llavors es torna impermeable.
Bentonita: És un tipus d'argila expansiva que quan s'humiteja es dilata augmentant el seu tamany fins a 16
vegades.
INFORMACIÓ ADDICIONAL
• Actualment un 15% de la població utilitza el 80% dels recursos.
• A la costa les temperatura són sempre més suaus perquè el mar té una inèrcia tèrmica que conserva
la calor de l'estiu a l'hivern i la fredor de l'hivern a l'estiu.
• En una vivenda construïda dins la terra, amb parets d'argila de 30 cm i sostre de fusta i argila, la
temperatura interior oscil·la els 20 ºC, tant a l'estiu com a l'hivern, sense necessitat d'utilitzar
calefacció ni aparells d'aire condicionat. Això és degut a la inèrcia tèrmica.
• Una tàpia és una paret de terra, d'aquí la expressió Més sord que una tàpia.
• Una vivenda autosuficient pot ser construïda amb parets gruixudes de terra, llana d'ovella com a
aïllant, plaques fotovoltaiques per l'electricitat, recollida d'aigües pluvials i renovació d'aigües
grises.
• El 20% del patrimoni mundial es construeix amb argila ja que és un material econòmic i sostenible.
La terra es pot treballar en massa, per fer tapies, o en parts petites, per fer toves.
♦ TOVES: Per fer les toves s'utilitzen màquines de premsar que compacten la terra amb una
pressió de fins a 50 tones. Les toves són molt dures i difícils de trencar, a més pesen molt més
que una totxana normal, però amb una premsadora es poden fer les toves a la mateixa obra
amb la terra del mateix terreny.
♦ TAPIES: Són parets de terra, la tècnica per fer parets de terra s'anomena tapial. Per fer les
tàpies, normalment, s'utilitzen tapieres de fusta de 2−2'5 m. de longitud per 0'80 o 1 m.
1
d'alçada.
PREPARACIÓ DE LA TERRA PER A FER TÀPIES:
• La terra que es posa a la tàpia pot contenir pedres, runa,... però mai poden ser més grans que un puny.
• És aconsellable fer un pre−amassat
• La humitat de la terra ha de ser d'un 10% aprox. Per saber−ho, agafem un grapat de terra, el
pressionem amb la mà i el deixem caure, s'ha de trencar en 4 trossos.
• Treure la terra vegetal. Per identificar−la trobarem que fa molt de olor a humit.
PROCÉS D'EXECUCIÓ:
TÈCNIQUES DE TAPIAL:
Bauge o Tapial Informe: Es retalla un munt de terra ja premsada. No s'utilitzen tapieres.
Tàpia Estratificada: Es va fent cada capa amb un tipus de terra diferent.
Tàpia estabilitzada: S'hi afegeix ciment.
Tàpia mixta: E fa amb una barreja de tàpia i ceràmica o de pedra i ceràmica
Tàpia paredera: Es fa amb una sola tapiera recolzant−hi la tàpia.
INTERVENCIÓ SOBRE UNA TÀPIA ANTIGA:
• Sanejar: Repicar les parts més sobresortints mirant de deixar−hi una superfície uniforme. No posar−hi
malla.
• Humitejar la superfície i consolidar−la amb una lleterada d'aigua i calç. Aquesta lleterada penetrarà uns 3
cm. dins de la terra. No hi hem de posar ciment pòrtland, ja que és massa líquid i acabaria saltant (les
dilatacions tèrmiques del ciment són molt més altes que les de la terra).
Una altra alternativa seria el silicat de potassi amb un 50% d'aigua, o el etilsilicat, ambdós són relativament
econòmics.
• Revestir−ho amb una pasta plàstica i transpirable formada per 3 parts de terra, 3 de sorra, 1 de calç i si es
vol ½ part de ciment.
3
2