La edad del pavo; Alejandra Vallejo-Nágera

Resum del llibre
En aquest llibre titulat La edad del pavo i de qui n'és autora Alejandra Vallejo−Nágera, s'hi expliquen els
típics comportaments del joves partint des de l'edat de la preadolescència (9−10 anys) fins a l'edat adulta (a
partir dels 22 anys). Estan detallats mitjançant exemples de converses entre adolescents, amb vocabulari
específic per entendre la seva manera de parlar i amb consells dirigits als pares i educadors. El seu contingut
està dividit en 4 parts que detallarem seguidament:
En la primera part, l'autora exposa les diverses fases en l'adolescència: preadolescència (9−10 anys), on
l'infant comença a madurar; pubertat (11−12 anys), on comença un canvi físic; adolescència mitjana (13−15
anys), on es dóna importància al grup d'amics i on hi ha un aïllament de l'individu; adolescència tardana
(15−18 anys), on comença la maduració total i es dóna importància a l'amor; i postadolescència (18−22 anys),
on es consolida la relació de parella i s'aconsegueix una independització social i econòmica en l'àmbit
familiar.
En aquesta part, també es tracta el tema de les converses dels pares amb els adolescents, sovint amb punts de
vista molt diferents que porten a conflictes familiars. És en aquestes ocasions quan els pares han de saber
escoltar el fill i entendre'l per donar−li ànims en els problemes i ajudar−lo realment.
El següent apartat, titulat La revolución interna del adolescente, ens parla dels comportaments a favor de
l'emancipació que demostren els adolescents però que, en el fons, són una manera d'atreure l'atenció perquè
encara necessiten l'ajuda dels seus pares. També s'hi tracta el tema dels gustos i preferències dels adolescents;
el seu tipus de vestir majoritàriament seguint la nova moda, l'actitud provocativa, l'estil de música, el
desenteniment en els afers familiars, la seva "passivitat", etc. Seguidament s'hi expliquen les millors actituds
que poden prendre els pares per tal de solucionar−ne els conflictes o preveure'ls.
Els aspectes corporals també tenen lloc en aquest apartat; l'acné i el culte al cos, molt present en la nostra
societat així com els trastorns alimentaris com són l'anorèxia i la bulímia. S'expliquen els seus efectes, les
causes i les maneres d'evitar−los ja que, principalment, en són víctimes les adolescents que volen tenir el cos
perfecte marcat per les modes.
En els següents capítols d'aquest segon apartat, el tema principal és la sexualitat; la idealització del sexe
durant l'etapa de la pubertat, els coqueteigs amb el sexe oposat durant l'adolescència mitjana, el primer amor i
les primeres relacions sexuals durant l'adolescència tardana i les parelles estables en la postadolescència. Tots
els aspectes del sexe han de ser explicats prèviament pels pares de l'adolescent per tal d'evitar els contagis
d'Enfermetats de Transmissió Sexual i els possibles embaraços en les noies, una edad en què no estan
preparades per contraure un fill.
En el tercer apartat, l'autora comenta les influències externes que pot rebre l'adolescent. El grup d'amics és una
part important en aquestes influències, ja que intercanvia sentiments i experiències que poden no ser
apropiades si els suposats amics es mouen per interessos o estan immersos en ambients marginals o de
violència. Es fa una detallada descripció de les tribus urbanes més cotidianes: Bakalaeros, Grunges, Hooligers
o Ultras, Mods, Neoecologistes, Nous romàntics, Punkies, Rappers, Roms, Skaters, Skinheads i Surfers.
També es fa especial atenció al tema de les sectes, ja que busquen adeptes joves i amb problemes perquè són
més fàcils de manipular. Aquestes sectes perilloses es caracteritzen per la imposició de dogmes i l'eliminació
de les relacions afectives amb la gent forània a la secta. Així modifiquen la personalitat de l'adolescent cap als
seus interessos, creant una persona mecànica i incapacitada de tot raonament lògic.
L'escola és un altre aspecte important en l'adolescent. La constant preocupació per les notes genera molts dels
1
conflictes que l'adolescent té amb la família. És per això que, en moltes ocasions, el jove deixa d'esforçar−se
per treure bones notes i abandona els estudis, fet que els pares han d'evitar al màxim per tal que l'adolescent
tingui uns mínims coneixements i pugui optar a un bon lloc de treball en un futur. Tots els possibles trastorns
escolars han de ser controlats, si cal, consultant un pedagog especialitzat.
Finalment, en aquest apartat es comenten els problemes dels joves amb les drogues i l'alcohol. Sovint són fruit
de la pressió del grup i, si no se saben controlar, poden arribar a causar greus trastorns en la persona i, fins i
tot, la mort. L'adolescència és l'etapa en què es comença el contacte amb les drogues més toves (Marihuana,
alcohol, Haixix), gràcies al seu efecte inhibidor que atreu l'interès del jove per estar bé amb el grup i evadir−se
dels seus problemes. Aquesta conducta pot arribar a ser perillosa si la drogaddicció es converteix en hàbit i
l'adolescent va provant noves substàncies. Per tal d'evitar aquestes tendències, els pares han de conversar amb
els fills de manera interessada, sense deixar anar sermons que poden causar l'efecte contrari al jove i sense
partir de la idea de que ells ho saben tot.
En l'ultima part, el tema principal és la violència en els joves. Una violència que pot venir a partir d'una
agressió en defensa pròpia, en defensa d'un atac irreal o, simplement, per ser popular en el grup. Sovint,
aquests comportaments corresponen a adolescents que han viscut en àmbits conflictius i que troben normal la
violència. En aquests casos el més adequat és consultar un terapeuta (tant a l'adolescent com a la família) per
reconduir el comportament del jove estudiant les causes que el poden haver influït.
Respecte a la depressió en els joves i les tendències al suïcidi, el millor és estudiar el cas i la intenció de
l'adolescent per tal d'arreglar els possibles conflictes que han originat el sentiment. Si aquestes tendències al
suïcidi són constants i serioses, el millor és consultar un metge i posar l'adolescent sota tractament.
Opinió personal
Aquest llibre, en un principi em va semblar força interessant per la curiositat de saber què és el que diria de la
gent jove. S'ha de tenir en compte que va ser escrit per una psicòloga i mare, així que vaig anar amb la idea
que hi hauria una crítica cap al comportament dels adolescents de què tracta. Finalment, la idea sobre aquest
llibre m'ha canviat en molts aspectes però s'ha mantingut en alguns altres.
Començant per la presentació del llibre, cal destacar que és fàcil de llegir gràcies als seus apartats diferenciats
per punts, als requadres informatius i a la lletra grossa que fa més àgil la lectura. Sovint l'autora emmarca els
punts més importants que els pares haurien de tenir en compte per tal de donar una bona educació als seu fills
adolescents. Els seus comentaris personals dónen un caire intimista (semblant al de "mare a mare") i els
exemples de diàlegs entre pares i fills ajuden a la comprensió del text. El diccionari d'"argot adolescent" que
es presenta a l'annex del llibre pot ajudar al lector (fins i tot al propi adolescent, ja que, personalment, hi ha
paraules que no havia sentit mai).
Respecte al contingut, s'ha de reconèixer que majoritàriament (i des del punt de vista d'un postadolescent) a
l'autora no li falta raó quan parla de les emocions, les modes, els canvis i tots aquests aspectes. Els únics punts
que m'han semblat erronis han estat en l'apartat de les tribus urbanes i les drogues. En aquest sentit, les tribus
urbanes que defineix l'autora en les pàgines 173 a 179 poden matitzar−se i corretgir−se; segons ella "el grupo
musical más cotizado (...) de los punkies es Offspring (su disco Smach lleva vendidos más de ocho millones
de copias)". Primerament s'ha de dir que aquest grup no pertany als punkies sinó més aviat als skaters i que el
seu disc no es diu Smach sinó Smash.
Una altre error que m'ha semblat més greu encara és quan parla dels skinheads i diu: "Hay dos variedades de
esta tribu urbana; los redskins, "skins comunistas" y los sharps, skins racistas.", quan tot jove sap que de
redskins quasi no n'hi ha, que els sharps no són racistes sinó antiracistes (les mateixes inicials del nom ho
diuen: Skin Head Against Racial Prejudice, skin heads contra els prejudicis racials) i que els skinheads més
nombrosos són els partidaris del feixisme de la ultradreta i del racisme.
2
Seguint amb els errors, m'ha semblat exagerat el comentari sobre les drogues toves, en especial la Marihuana,
que tracta de droga fàcilment addictiva i perjudicial. Tot i que els estudis rigurosos són escassos, crec que no
és tant perillosa com es diu en moltes ocasions (no oblidem que l'autora és un mare).
I per acabar amb els errors, m'han semblat exagerats els diàlegs en què apareixen adolescents utilitzant un
argot que (personalment) no havia sentit mai, donant una aparença semblant a la de macarres: (pàg. 63)
"−Ssee, las muy makokis. Lo han hecho porque Juanma estaba en el recreo. (...)
−¿Ya no te gusta?
−Sseee, pero me fastidia mogollón que se entere."
En definitiva, treient aquests errors que podrien haver estat evitats mitjançant un estudi més exhaustiu, es pot
dir que aquest llibre és una bona eina per a qualsevol pare o mare que hagi de tractar amb un adolescent, ja
que aquí es donen solucions per comprendre'ls, educar−los bé i ajudar−los en els seus problemes. Pot ser una
bona lectura tant pels pares com pels mateixos adolescents.
3