educació compartida

Les Unitats d’Escolarització
Compartida (UEC):
Un recurs extraordinari per a l’atenció
de la diversitat a l’ESO
· Coordinador del Seminari:
Joan Gràcia Osuna
· Revisió d’escrits i redacció final del Pla:
Joan Gràcia i M. Jesús Laplace
· Comissió per a la primera redacció del Pla d’Actuació:
Anna Blasco Costa
Núria Cort Lluís
Joan Gràcia Osuna
M. Jesús Laplace Enguídanos
Joan Martínez Manent
· Han aportat escrits per a l’elaboració d’aquest Pla d’Actuació:
Cristina Albadalejo Ribera
Anna Blasco Costa
Núria Cort Lluís
Eva Crivillé Piñol
Begoña Díez Aixalà
M. José Domínguez González
M. Teresa Ferrater Cubells
Joan Gràcia Osuna
Eduard Guerrero Balañà
M. Jesús Laplace Enguídanos
Joan Martínez Manent
Carmelo Moya González
Marta Murria Pons
Jordi Piñol Munté
M. Encarnación Quílez Valdelvira
Emma Roquet-Jalmar Mallol
Carles Rué Lleixà
Aquest document ha nascut en el si d’un Seminari gestionat per l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Rovira i Virgili, dins del marc
del Pla de Formació Permanent del Departament d’Ensenyament de la
Generalitat de Catalunya.
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
1
ÍNDEX
Presentació
I. Introducció
1. Què és una UEC?
2. Quins són els possibles destinataris de les UEC?
3. Què és el Seminari d’Educació Compartida?
II. Les relacions
1. Previ a la derivació
1.1 Analitzar la conflictivitat de l’alumne
1.2 Aprofitar els recursos d’atenció a la diversitat del propi centre
1.3 Criteris orientadors de l’Educació Compartida
1.4 Implicació de la família en el procés de derivació
2. Derivació a la UEC
2.1 Procés normatiu
2.2 Modalitats de derivació
A. Protocol de derivació de l’IES Camp Clar
B. Protocol de derivació de la UEC d’Aptos
C. Protocol de derivació de la UEC Municipal de Vila-seca
(Aula 15)
2.3 Participació de la UEC
3. L’Atenció Compartida
3.1 Relacions amb altres institucions
3.2 Tutoria compartida
3.3 Principis bàsics per consensuar el currículum
3.4 Procés d’avaluació conjunta
4. Alternatives posteriors a la UEC
4.1 Retorn a l’IES i continuació de la formació regulada
4.2 Conveniència de l’accés a la formació professionalitzadora
4.3 Accés a la formació ocupacional i al món laboral
III. El currículum
1. Marc general de l’ESO
1.1 Objectius generals d’etapa
1.2 Objectius generals d’àrees
1.3 Objectius terminals d’àrees
2. Acords i concrecions sobre el currículum a desenvolupar
2.1 PCC com a punt de partida pels acords
2.2 Acords sobre mínims per acreditar
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
2
3. Referents per a la concreció del currículum
3.1 Adaptacions i/o modificacions
3.2 Les competències bàsiques
3.3 Continguts preferents a desenvolupar
V. L’acció tutorial
1. Funcions i objectius
1.1 Descripció
1.2 Objectius de l’acció tutorial
1.3 Funcions del professor tutor
2. Àmbits d’actuació
2.1 Àmbit d’actuació amb alumnes
2.2 Àmbit d’actuació amb els pares
2.3 Àmbit d’actuació amb els professors
3. El Pla d’Actuació Tutorial per l’educació compartida
3.1 Continguts bàsics
3.2 Criteris per decidir les activitats a desenvolupar
3.3 Aspectes previs al desenvolupament del PAT a l’Educació Compartida
VI. L’avaluació
1. Funcions de l’avaluació
2. Modalitats d’avaluació
a. Avaluació inicial i diagnòstica
b. Avaluació contínua i formativa
c. Avaluació final i sumativa
3. Presentació dels resultats
3.1 Formats de transmissió de dades de la UEC als IES
VI. L’orientació
1. Part integrant del procés educatiu
2. Itinerari formatiu
3. Itinerari laboral
VII. Bibliografia
VIII. Annexos
1. Normativa connexa
2. Propostes per la millora de l’Educació Compartida
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
3
PRESENTACIÓ
L’Educació Compartida és més que compartir l’ensenyament d’una sèrie de nois i noies que tenen necessitats educatives especials de tipus
comportamental.
Educar va més enllà de la simple escolarització, de l’ensenyament o de
la instrucció. L’educació apunta al progrés de les competències individuals
i al creixement integral de la persona.
Una educació de qualitat aporta, a més a més, una important funció
compensadora de mancances i insuficiències del subjecte i/o del seu entorn. Ha de procurar, també, no generar segregació ni fer classificacions
rígides de caràcter intel·lectual, i ha de tendir a produir reequilibris i estímuls per a la millora de totes les persones implicades.
En conseqüència, podem afirmar que pel fet de trobar-nos treballant en
Educació Compartida estem donant compte d’alguna disfunció, d’algun
fracàs en el procés, de la interferència negativa d’alguna variable que no
hem controlat.
Seria poc responsable i molt simplista pensar que el resultat que determina que un alumne hagi d’anar a una UEC és el producte exclusiu de
l’evolució dels factors que aporta l’alumne al procés d’ensenyament-aprenentatge. Nosaltres, els docents i tots els adults implicats en aquest procés, també tenim una part de responsabilitat en el producte final (rebuig
escolar, comportaments distorsionants, alteració de la convivència normal
dels centres, manca de col·laboració...)
La lògica més elemental ens mostra que si després de tot el treball
realitzat a Infantil, Primària i part de la Secundària, un alumne es troba en
aquesta situació és perquè alguna cosa no ha funcionat, alguna cosa hem
fet malament, alguna cosa hem descuidat o no hem atès suficientment...
I el més important és que a partir d’aquest moment, modifiquem la
dinàmica i les maneres d’intervenció per tal de no continuar errant en el
procés educatiu dels alumnes que s’han d’atendre en la modalitat d’Educació Compartida.
Perquè, si analitzem el perfil dels alumnes que es deriven a les UEC,
podem observar que en ells es donen les característiques més extremes
de les vivències que es deriven de la situació de fracàs escolar.
Generalment, els alumnes que pateixen fracàs escolar presenten una
posició subjectiva de rebutjats, tant a nivell escolar com a nivell personal
i social.
Això ve donat perquè aquest sentiment de fracàs pot esdevenir generalitzat a totes les facetes de la seva vida. Sentir-se un inútil en l’àmbit
acadèmic (amb tota la seva dimensió) comporta, des del discurs escolar,
ser un fracassat a nivell social i, com a conseqüència, a nivell personal.
Si tenim presents aquestes circumstàncies, entendrem la manera de
respondre d’aquests alumnes en els IES, com a defensa molt violenta
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
4
davant l’amenaça que reben. Actuen a la defensiva i de forma focalitzada
en professors i en objectes que els envolten, com ho demostren les amenaces verbals, els trencaments de materials, la violència física, etc. Senten la necessitat de respondre de forma coherent amb la realitat que
viuen i el lloc que se’ls està donant.
I encara veurem incrementades aquestes vivències i les seves corresponents respostes davant de la derivació a l’Educació Compartida. En el
moment que un/a alumne/a és derivat/da a una UEC, respon a la seva
nova situació de l’única manera que sap: emocionalment se sent rebutjat
i expulsat de la comunitat escolar i, per tant, incrementa la sensació de
malestar i tendeix a defensar-se davant del nou atac. Les seves conductes
es fonamenten en actituds com les següents: «Saber coneixements no és
necessari per sobreviure» i per tant, es negen tota activitat escolar; «els
éssers humans no són bons» i per tant, es mostren suspicaços i desconfiats i tendeixen a l’aïllar-se; «res del que faig em surt bé» i com a conseqüència, senten la impossibilitat de sostenir-se subjectivament a través
de la realització d’objectes i tendeixen, a més a més, a la destrucció del
que els envolta i de les seves pròpies coses; «no en sé, no puc, no en sóc
capaç...» i derivat d’això, senten la incapacitat d’identificar les seves possibilitats i no actuen de forma constructiva perquè creuen que no poden,
que no són intel·ligents...
A causa de que subjectivament no es consideren capaços d’aprendre,
en un primer moment no cal insistir en l’adquisició dels coneixements, ni
de les habilitats, sinó a fer-los entendre que són subjectes que poden fer
el que ells decideixin (millorar l’autoestima i l’autoconcepte, recuperar la
confiança en les persones, projectar un futur més enllà de la immediatesa, introduir el sentiment de pertànyer a una societat i implicar-s’hi...). En
definitiva, acabar amb el sentiment d’exclusió i assolir la inclusió social.
Posteriorment, caldrà treballar des de l’aplicació i la pràctica, ja que
apareix la dificultat de simbolitzar els coneixements. S’aniran introduint
els conceptes, les habilitats i tota la gamma de coneixements que implica
el seu currículum adaptat.
Quant més capaç es veu l’alumne de fer, més realitzat es vivencia i per
tant, canvia la seva actitud davant el món i es redueix la violència més
immediata. És el moment d’introduir límits i responsabilitzar el subjecte
de la seva realitat.
Un altre factor decisiu en la formació del subjecte és la dimensió familiar, en la qual es desenvolupen els elements que ajuden que tota persona
maduri individualment, s’accepti i confiï en les seves capacitats i competències. I és també en aquest àmbit on la majoria dels subjectes que
seran candidats a les Unitats d’Educació Compartida mostren els seus
importants dèficits (manca de desig, manca de límits, manca de rols,
manca d’afectes, manca d’autoestima, manca de confiança...).
Per tot això, l’Educació Compartida, entesa com a l’atenció dels alumnes de l’ESO amb més dificultats per part dels IES i de les UEC, és l’àmbit
educatiu més complex de les etapes de l’Educació Obligatòria.
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
5
Les problemàtiques específiques que presenten determinats alumnes,
que depassen les habituals necessitats educatives dels aprenentatges,
generen importants conflictes en els IES, i això en dificulta la normal
convivència.
El Departament d’Ensenyament preveu que, si es donen determinades
circumstàncies, es pugui seguir un procés per derivar un alumne de l’ESO
a una Unitat d’Escolarització Compartida, on seguirà la seva educació obligatòria de manera transitòria i sempre essent alumne de l’IES de procedència.
Les UEC són un recurs educatiu que han creat determinades entitats
privades i públiques per atendre «el residual», «la cua» del sistema educatiu, ja que l’Administració no assumeix directament l’atenció d’aquest
àmbit d’alumnat amb importants necessitats educatives.
A diferència dels centres concertats, aquestes institucions que funcionen amb serveis diversos (un dels quals és la UEC), reben una subvenció
mitjançant un conveni de col·laboració.
Les especials característiques que presenten aquests alumnes, les dificultats extremes que genera la seva educació, a més a més de les precàries condicions en les quals s’emmarca aquest àmbit educatiu i, entre
d’altres, la necessitat que genera l’haver de compartir tot el procés educatiu d’un alumne durant un determinat període entre un IES i una UEC,
van provocar que el curs passat una sèrie de professionals ens reuníssim
i ens poséssim a treballar conjuntament per a la millora de l’Educació
Compartida.
El treball va produir efectes útils i, com a conseqüència d’aquests primers
resultats, vam constituir un seminari del Pla de Formació de Zona, gestionat per l’ICE de la URV, que ha funcionat al llarg de tot aquest curs 20012002 amb un alt grau de debat, d’intercanvi d’experiències i de producció
de materials i propostes per a la millora de l’Educació Compartida.
Els continguts que presentem en aquest document, publicat en format
CD, són la mostra i el recull del treball realitzat en equip.
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
6
I. INTRODUCCIÓ
I.1 Què és una UEC?
Amb la implantació de la Llei 1/1990 de 3 d’octubre d’Ordenació General del Sistema Educatiu i amb el consegüent allargament del període
d’escolarització obligatòria fins els 16 anys, s’ha constatat un augment de
determinades situacions que no sempre poden ser resoltes en l’àmbit del
centre ordinari, la qual cosa ha fet necessari l’establiment de mesures
educatives extraordinàries i alhora complementàries.
Per garantir la funció compensatòria de tota atenció educativa a l’alumnat amb necessitats educatives especials, el Departament d’Ensenyament
ha posat en marxa les Unitats d’Escolarització Compartida (UEC).
La intenció d’aquest recurs és donar resposta a una necessitat real, la
de proporcionar una proposta educativa adaptada a un col·lectiu de joves
d’edats compreses entre els 12 i 16 anys (preferentment a partir dels 14)
que presenten fracàs escolar, greus retards en l’aprenentatge, dificultats
de comportament i trets d’inadaptació social.
L’objectiu bàsic d’aquest recurs és oferir als alumnes la possibilitat de
promocionar-se, tant a nivell personal i social com acadèmic i laboral.
I.2 Quins són els possibles destinataris de les UEC?
Els alumnes susceptibles de participar en la UEC són aquells que presenten necessitats educatives especials derivades de la inadaptació al medi
escolar, aquells que, a més d’un retard en l’aprenentatge, presenten de
forma reiterada:
· Desajustaments conductuals greus que es manifesten en situacions
d’agressivitat o violència que posen en perill la convivència del centre
· Absentisme injustificat, rebuig escolar, existència de conductes
predelictives...
Es tracta de joves que cursen l’ESO (preferentment el segon cicle) i que
han participat dels recursos disponibles al centre per atendre les seves
necessitats educatives, però s’ha demostrat que aquells recursos no han
estat suficients per aquesta finalitat i, en conseqüència, cal dissenyar activitats de caràcter globalitzador i d’aplicació més pràctica perquè es produeixin millores.
La primera finalitat de la UEC és formar persones, unes persones que
manifestin una visió equilibrada d’elles mateixes, que manifestin autonomia i iniciativa personal en el camp de l’aprenentatge i que mostrin un
tarannà obert, participatiu i respectuós en les relacions amb els altres.
Ara bé, com aconseguim els professionals de l’educació aquesta finalitat? Respondre a aquesta pregunta es fa difícil. Són diversos els elements
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
7
que estan en joc, com el fet que la normativa específica es vagi adaptant
a les necessitats reals any rere any, que es requereixi cada cop més coordinació entre les UEC i els IES de procedència dels alumnes i que les
metodologies i els recursos materials i humans siguin tan diversos. Aquests
factors han potenciat el sorgiment d’una iniciativa d’un grup de professionals de les comarques de Tarragona que pretenen fer un treball de posada
en comú i que gràcies a la proposta del coordinador del grup, l’han articulat a través d’un Seminari del Pla de Formació de Zona.
I.3 Què és el Seminari d’Educació Compartida?
El Seminari és un espai de trobada, comunicació i reflexió que respon a
la voluntat dels participants de millorar la seva pràctica professional a
través d’un procés de comunicació, cooperació i coordinació d’esforços,
fonamentat principalment en l’experiència derivada de la corresponent
pràctica professional.
Els nostres objectius són:
· Millorar els processos educatius a les UEC de les Comarques de
Tarragona
· Millorar la pràctica professional dels i de les participants
· Elaborar un fons documental del treball realitzat pel Seminari amb
la finalitat de constituir un conjunt d’arguments que donin consistència a allò que anomenem «Educació Compartida»
La nostra metodologia es fonamenta en principis que parteixen de la
pràctica, principis de caire exploratori i descriptiu, les dinàmiques de treball són comunicatives i participatives, amb reunions mensuals, i els processos d’elaboració dels documents es realitzen individualment o en petit
grup, amb la intenció de construir un Pla d’Actuació de l’Educació Compartida coordinat i creatiu.
Les àrees de treball que s’analitzen en aquest Pla d’Actuació de l’Educació Compartida es distribueixen en quatre blocs: les relacions, el currículum, l’avaluació i l’orientació (com a quedat reflectit a l’índex general).
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
8
II. LES RELACIONS
II.1 Previ a la derivació
II.1.1 Analitzar la conflictivitat de l’alumne
Abans que un alumne sigui atès amb mesures educatives específiques
dins el centre educatiu ordinari, cal que s’hagin esgotat altres mesures
d’atenció a la diversitat i, alhora, poden seguir-se els següents passos:
· El tutor recollirà, de cada professor de l’alumne/a en qüestió, un full
amb observacions acadèmiques i actitudinals
· S’establirà un diàleg entre l’alumne/a i el seu tutor/a
· El tutor informarà de la situació als pares
· S’aplicaran les mesures corresponents
Ara bé, el procediment d’avaluació que se seguirà davant la presència
d’alumnes susceptibles de rebre les mesures educatives més específiques
dins del centre ordinari, és el següent:
·
·
·
·
·
anàlisi de les actes de les juntes d’avaluació
valoració d’altres mesures alternatives
anàlisi dels dictàmens i informes complementaris de l’EAP
anàlisi dels expedients disciplinaris incoats
proposta de la Junta d’Avaluació d’aplicar les mesures extremes
disponibles al centre
Els criteris prioritaris a l’hora avaluar i decidir quins alumnes són susceptibles de rebre mesures d’atenció a la diversitat més específiques són:
· Que l’alumne presenti necessitats educatives especials al llarg de la
seva vida escolar
· Que manifesti important retard en les àrees instrumentals
· Que mostri problemes per mantenir l’esforç i l’atenció
· Que es pugui constatar que la seva inadaptació al medi escolar es
deriva de factors com els següents:
1. Condicions personals de discapacitat i/o de condicions
sociofamiliars desafavorides
2. Dificultats en relació amb l’entorn (caràcter i personalitat
asocial)
3. Comportament reiteradament pertorbador
4. Necessitat d’una metodologia manipulativa per accedir al currículum i vinculada a la realitat propera de l’alumne, que cerca els resultats pràctics i de forma immediata
Els membres de la Comissió d’Atenció a la Diversitat són els que, en
última instància, han de decidir quins alumnes han de rebre les mesures
més específiques disponibles al centre, d’acord amb els criteris anteriors.
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
9
Aquesta comissió estarà formada, bàsicament, per:
·
·
·
·
·
·
coordinador pedagògic
coordinadors dels equips docents, de la ESO i de la UAC
professor de Psicologia i Pedagogia
mestre de Pedagogia Terapèutica
els Caps de Departament de les Àrees Instrumentals
membre de l’EAP
O bé per l’equip de professionals de què el centre disposi, en cas que la
Comissió no estigui creada.
II.1.2 Aprofitar els recursos d’atenció a la diversitat del propi
centre
Si considerem que a l’alumne se li han aplicat algunes de les mesures
educatives específiques de què disposa el centre, com ara:
·
·
·
·
·
·
acords i signatura d’un pacte pedagògic
atenció individualitzada
incorporació de l’alumne a grups de reforç
adaptació curricular (prèvia avaluació dels seus coneixements)
incorporació a la Unitat d’Adaptació Curricular
altres,
caldrà avaluar els efectes que han produït per tal d’analitzar si l’alumne
ha experimentat una millora i avança cap a les mesures ordinàries. En cas
contrari, i contrastat amb els fulls d’incidències i les mesures aplicades,
hauria d’intervenir un mediador adient (professor de Psicologia i Pedagogia, mestre de Pedagogia Terapèutica, mestre d’Educació Compensatòria...) amb l’objectiu de procedir per altres vies d’actuació i amb altres
mesures (per exemple l’Educació Compartida), que haurà d’acordar la
Comissió d’Atenció a la Diversitat.
En els casos de retorn a l’aula ordinària, caldrà preveure les possibles
repercussions i acordar les mesures pertinents, com per exemple:
· Fer una reunió amb el tutor del grup ordinari en què s’integrarà
l’alumne
· Valorar la possibilitat d’influències o incompatibilitats amb la resta
del grup-classe
· Preparar els companys per a rebre de forma integradora el nou
membre del grup
· Informar el propi alumne (motivant-lo a seguir un recurs més normalitzador) i els seus pares sobre la millora evolutiva del seu fill, i
seguir requerint la seva col·laboració
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
10
II.1.3 Criteris orientadors de l’Educació Compartida
La qüestió del que s’anomena fracàs escolar ha rebut, des de diversos
sectors acadèmics i altres àmbits, interpretacions per a tots els gustos,
moltes d’elles insatisfactòries. La nostra motivació professional ens fa veure
l’alumne des de la globalitat i no només des del problema acadèmic. Entenem que hi ha moltes altres dimensions constitutives de la persona que
s’han de valorar acuradament per poder emetre opinions racionals que
expliquin com és l’alumne.
Cada vegada són més els alumnes que no poden adaptar-se a les exigències acadèmiques de forma favorable i previsible segons unes expectatives educatives.
El recurs UEC introdueix elements educatius específics per a reinstaurar
els hàbits i les competències socials imprescindibles per afavorir la convivència i dotar l’alumne de noves estratègies per als aprenentatges. Aquests
objectius facilitaran que l’alumne recuperi el valor dels sabers i la motivació per projectar-se en el futur a través d’una professió, i que manifesti els
seus interessos en la relació amb els altres.
L’atenció a la diversitat, també en aquest àmbit, ha de considerar les
condicions de l’alumne i les del context escolar (metodologia, agrupaments, materials, normes, estils docents…) per tal d’aconseguir que l’alumne s’integri de manera adient a la nova proposta educativa.
S’ha comprovat que un mateix alumne en contextos diferents pot desenvolupar evolucions també diferents. Les UEC juguen amb aquest principi de la influència ecològica, de tal forma que són espais escolars nascuts
no de la reproducció de solucions prefabricades i clàssiques, sinó de l’actitud permanent d’indagació, experimentació i recerca per ajustar l’oferta
formativa als destinataris.
Una resposta adequada a la diversitat en la ESO suposa, essencialment,
l’estructuració de situacions d’ensenyament-aprenentatge suficientment
variades i flexibles. Això haurà de possibilitar que el major nombre possible d’alumnes accedeixin al conjunt de capacitats que assenyalen els objectius d’aquesta etapa educativa.
Per tant, les UEC hauran de procurar que es donin els següents objectius:
· Elaborar i estructurar formes d’organització, disseny, desenvolupament i seguiment de les activitats i tasques escolars com més diverses millor
· Oferir als alumnes diferents punts d’entrada i de connexió entre els
sabers
· Possibilitar una major implicació i participació dels alumnes
· Facilitar diferents tipus i graus d’ajuda en la realització de les tasques
· Estimular l’autonomia dels alumnes i l’adopció d’un rol cada cop
més actiu en la gestió i el control del seu propi aprenentatge
· Avaluar de manera continuada el procés, adequant-ne els nivells i
les dimensions
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
11
La resposta a la diversitat s’ha de contemplar com a consubstancial a
l’actuació habitual dels professors, dirigida als alumnes i en la línia d’obtenir objectius generals definits per les àrees i per al conjunt de l’etapa.
Per tant, el model d’UEC que caldria oferir no hauria de convertir-se en
un espai protegit, antagònic a l’institut i on les circumstàncies siguin artificials, sinó en un espai educatiu alternatiu on prevalgui la formació afectiva i democràtica, facilitadora d’una inserció social i laboral.
Els principis que orientaran el funcionament de la UEC seran:
A) Principi de normalització
L’objectiu primordial de la nostra intervenció és propiciar la reintegració satisfactòria de l’alumne a la dinàmica acadèmica ordinària.
El treball que des de l’entitat es fa amb l’alumne té el valor d’acompanyar-lo en l’aclariment del seu paper d’estudiant i en la recuperació emocional si s’escau, perquè funcioni millor a l’institut.
B) Principi de temporalitat
La permanència dels alumnes en aquestes aules ha de ser la suficient
per estar en disposició d’una reinserció als processos ordinaris acadèmics o laborals, si ja han complert els 16 anys.
C) Principi de garantia
La derivació d’alumnes al recurs UEC tindrà lloc després d’una reflexió compartida on hi participaran el propi alumne, els seus pares, el
tutor, els professionals implicats en el cas, el coordinador de la UEC,
el psicopedagog de secundària...
La determinació ha de sortir de l’acord entre els interlocutors, que
hauran de convenir la viabilitat de la derivació per tal d’evitar actuacions innecessàries.
D) Principi de responsabilitat
Responsabilitat per part de l’entitat d’assumir la formació d’aquests
alumnes des de la professionalitat i el compromís.
II.1.4 Implicació de la família en el procés de derivació
Prèviament a la derivació d’un noi/a a la Unitat d’Escolarització Compartida, els diferents membres de la comunitat educativa implicats en la
derivació han d’estudiar la situació d’aquest menor i prendre les decisions
més pertinents per a la seva continuïtat formativa.
Parlem de comunitat educativa perquè el possible candidat/a a incorporar-se a la UEC està cursant l’escolarització obligatòria a l’Institut, en la
qual hi participen membres dels diferents col·lectius de la comunitat escolar. Un d’aquests col·lectius està constituït per les famílies, que poden considerar-se com el primer agent socialitzador base del procés educatiu.
De la mateixa manera que la família és informada pels centres educatius quan hi ha el traspàs de l’educació primària a la secundària o quan
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
12
s’esdevé un canvi de cicle o de centre, també cal fer participar a la família
en aquelles situacions que aconsellen reconduir el fill/a a la Unitat d’Escolarització Compartida.
Ja que la família o tutor legal és qui té l’última paraula pel que fa a
l’educació del seu fill/a, la UEC ha de dur-hi a terme un treball de caràcter
informatiu, previ a la possible incorporació del fill/a al centre.
Aquest treball amb la família s’estructura en els següents passos:
1. El primer contacte el realitza l’IES amb la família per donar a conèixer la proposta de derivació de l’alumne a la UEC. De la mateixa
manera, és competència de l’IES avisar el coordinador de la UEC
d’aquesta proposta, com també acompanyar la família a conèixer
el nou entorn escolar en el qual l’alumne continuarà el seu procés
educatiu
2. De l’entrevista del coordinador de la UEC amb la família o els tutors
legals se’n derivaran els següents objectius:
· Conèixer l’opinió de la família pel que fa a la problemàtica que
manifesta el noi/a relacionat amb seu procés educatiu
· Conèixer la dinàmica familiar i el tipus de relació que té l’alumne amb la resta de membres de la família
· Conèixer els entorns més pròxims del noi/a i les possibles influències que se’n deriven
· Donar a conèixer els espais físics i el funcionament del centre
(horaris, espais de convivència, continguts curriculars, normes
de centre, equip docent, tutors assignats...)
· Deduir l’opinió prèvia que té la família en relació al procés educatiu que seguirà a la UEC
· Millorar aquells elements d’opinió detectats en l’entrevista que
poden interferir en el procés a seguir a la UEC
És important la funció que desenvolupi el coordinador durant l’entrevista, que ha de mostrar una actitud d’ajuda i d’orientació, per tal d’aconseguir una col·laboració adequada de la família, la qual cosa facilitarà les
decisions que prenguin i la seva implicació futura en el procés educatiu i
respecte a l’assistència del fill/a al centre.
Un cop acceptada l’assistència del fill/a a la UEC, el director de l’IES
informa a l’inspector d’ensenyament corresponent, el qual tramitarà l’alta de l’alumne i ho comunicarà a la UEC i a l’IES.
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
13
II.2 Derivació a la UEC
II.2.1 Procés normatiu
En aquest apartat es fa una síntesi del procediment d’escolarització
compartida i del traspàs d’informació sobre l’avaluació a partir de la normativa vigent en el moment de la redacció d’aquest document. Aquesta
normativa es troba a les “Instruccions de la Direcció General d’Ordenació
i Innovació Educativa per establir el procediment d’Escolarització Compartida i el traspàs d’informació sobre l’avaluació de l’alumnat d’ESO, entre els Instituts d’Ensenyament Secundari i les Unitats d’Escolarització
Compartida” (30-6-2001).
La síntesi d’aquestes instruccions, seguint la seva pròpia estructura, és
la següent:
1. Les Unitats d’Escolarització Compartida
Per garantir l’atenció educativa necessària a l’alumnat de l’ESO amb
necessitats educatives especials derivades de la inadaptació al medi escolar, de manera excepcional, alguns d’aquests alumnes podran seguir part
dels ensenyaments corresponents en una UEC on se’ls oferiran activitats
específiques adaptades a les seves necessitats.
El Departament d’Ensenyament ha arribat a acords amb entitats i corporacions locals per poder oferir aquestes activitats educatives complementàries des de les UEC. Als acords es considerarà l’experiència i l’especialització en l’atenció a joves amb risc de marginació, amb trets d’inadaptació social, amb conductes agressives, predelictives o d’altres de similars.
L’escolarització en aquestes unitats suposa una escolarització compartida amb el centre on l’alumne està matriculat, del qual continua depenent a efectes acadèmics i administratius.
2. Aspectes curriculars i organitzatius
Les UEC oferiran la possibilitat de seguir l’etapa d’ESO en un grup reduït,
d’acord amb les corresponents adaptacions curriculars individualitzades.
Les activitats que s’imparteixin a les UEC tindran com a referent últim
els objectius generals de l’ESO, estaran ajustades a les característiques i
coneixements de l’alumnat, tindran preferentment un caràcter globalitzador
i d’aplicació pràctica i tindran en compte la promoció d’habilitats que facilitin la inserció social i laboral.
Així mateix, les UEC prioritzaran les activitats que promoguin l’adquisició de les habilitats necessàries per a la readaptació de l’alumnat al medi
escolar ordinari.
L’escolarització en aquestes unitats tindrà sempre caràcter temporal i
caldrà revisar-la al llarg del curs escolar, segons el que estableix el punt
3.1. d’aquestes instruccions. Sempre que sigui possible, es procurarà que
l’escolarització compartida comporti la realització d’algunes activitats en
el centre docent al qual pertany l’alumne.
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
14
2.1 Desplegament i aplicació del currículum
El currículum de referència per a l’alumnat que comparteix escolaritat
en les UEC serà el corresponen a l’ESO. A partir del Projecte Curricular del
Centre (PCC) de l’IES de procedència, i prèvia consulta dels professors de
les diferents àrees, es concretarà el pla d’actuació que realitzarà la comissió de treball formada per: el tutor de l’alumne/a del centre d’ESO de
procedència, l’EAP i la persona responsable de l’alumne/a a la UEC. Aquesta
comissió serà l’encarregada del seguiment escolar i psicopedagògic en el
moment de la seva derivació i de fer una valoració trimestral de l’alumne.
Per a l’alumnat que ho necessiti, el director de l’IES sol·licitarà la modificació individual del currículum, referida a canvis significatius en els continguts i objectius d’una o més àrees de l’etapa o bé en la distribució de
crèdits comuns i variables establerta amb caràcter general, que tramitarà
a la delegació territorial, tal com es disposa a l’Ordre corresponent
(24.11.98, DOGC núm. 2807, de 18.1.99).
3. Identificació de l’alumnat susceptible d’atenció a les UEC
· L’atenció educativa de l’alumnat en les UEC té un caràcter excepcional
· Es produirà només quan el centre hagi exhaurit totes les seves
possibilitats d’adaptació i d’atenció personalitzada, d’acord als seus
recursos humans i materials
· Pot rebre atenció educativa l’alumnat amb necessitats educatives
especials derivades de la inadaptació al medi escolar que, a més
d’un retard en l’aprenentatge, presenti de forma reiterada i contínua:
- Desajustaments conductuals greus manifestats amb agressivitat o violència que posen en perill la convivència del centre
- Absentisme injustificat, rebuig escolar
- Conductes predelictives greument perjudicials
- Comportaments contraris a les normes de convivència del centre
· Preferentment, haver cursat 1r d’ESO o bé tenir ja 14 anys i en cap
cas més de 16
3.1 Procediment a seguir per a l’escolarització d’alumnat a les UEC
S’establirà a cada Delegació. Aquest procediment inclourà:
3.1.1 Derivació d’alumnat dels centres d’ESO a les UEC
a. Proposta escrita (motius) del tutor a la Comissió d’Atenció a la
Diversitat (CAD)
b. Anàlisi de la proposta i mesures alternatives per part de la CAD (o
equivalent)
c. Si s’accepta la proposta, se’n fa un informe i segueix el procés de
derivació
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
15
d. El director informa i eleva les propostes a la inspecció, juntament
amb un informe de l’EAP que atén el centre i l’acord escrit dels
pares o tutors legals de l’alumne
e. La inspecció informa a favor o en contra i ho eleva al Delegat
Territorial
f. El Delegat ho resol i informa al director de l’IES, a la UEC i al
SEEPE/DGOIE
· L’informe del director de l’IES contindrà informació sobre:
- Motius per demanar escolarització a la UEC
- Actuacions prèvies dutes al centre per respondre a les necessitats
de l’alumne
- Acceptació de la mesura pels pares, prèvia informació i comprensió
de la mesura esmentada
· L’informe d’Escolarització Compartida de l’EAP contindrà informació
sobre:
- Valoració psicopedagògica de l’alumne, en especial conductes, caràcter, etc.
- Aspectes a prioritzar per compensar les dificultats d’adaptació escolar
- Justificació de la necessitat i conveniència d’assistir a la UEC
3.1.2 Seguiment escolar i psicopedagògic de l’alumnat que assisteix a
la UEC:
a. Es crearà una comissió de treball: tutor de l’IES, l’EAP i professor
de la UEC
b. Funcions de la comissió:
· Fer un Pla d’actuació per a l’alumne (període revisable, màxim
un curs) amb objectius acotats i avaluables cada tres mesos
(CC, CV i CS) on constin: capacitats d’etapa, continguts d’àrees, objectius, activitats d’aprenentatge i d’avaluació, estratègies metodològiques, d’organització...
· Seguiment trimestral del Pla i realització de l’acta de la reunió
(annex 2)
· Els responsables de les UEC desenvoluparan la programació del
Pla
· Faran fulls de seguiment acadèmic i d’avaluació del progrés de
l’alumne (annex 3)
· Trametran al director de l’IES aquests fulls a final de cada trimestre per formar part de l’expedient de l’alumne/a fins a finalitzar la seva escolarització
c. A final de cada curs, per a cada alumne, es constituirà una Junta
d’Avaluació formada pel director de l’IES, pel tutor de l’IES, altres
professors cicle, pel tutor de la UEC i per un membre de l’EAP
d. Les decisions de la Junta s’inclouran a l’acta d’avaluació i es traslladaran a l’expedient acadèmic i al llibre d’escolaritat
e. La inspecció supervisarà tot el procés d’escolarització de l’alumne/a
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
16
3.1.3 Retorn de l’alumnat al centre d’ESO de procedència:
En el moment que es consideri la possibilitat de retorn de l’alumne al
centre, s’instrumentarà el següent procediment:
a. La comissió de treball comunica a director de l’IES i director de la
UEC que l’alumne ja pot reincorporar-se a l’IES i els lliura l’últim
informe d’avaluació i seguiment
b. El director IES comunica als pares i a la inspecció el retorn de
l’alumne al centre.
c. La inspecció ho comunica al Delegat Territorial perquè en quedi
constància
3.1.4 Motius pels quals un alumne pot causar baixa en una UEC:
a. Retorn de l’alumne al centre d’ESO, tal com estableix el punt anterior (3.1.3)
b. En el moment que fa els 16 anys d’edat
c. Després d’un mes d’absentisme injustificat
En tots els casos es procedirà de la manera següent: la inspecció ho
comunicarà al Delegat perquè en quedi constància i perquè aquest tramiti
la corresponent resolució de baixa (especificant el motiu a la DGOIE).
Cada delegació territorial designarà un inspector com a interlocutor amb
les UEC.
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
17
II.2.2 Modalitats de derivació
A) Protocol de derivació de l’IES Camp Clar
1. DEMANDA DEL TUTOR AL PSICOPEDAGOG DEL CENTRE I A L’EAP
•
Informació inicial del tutor per determinar la situació de partença
2. ANÀLISI COMPARTIDA DE LA SITUACIÓ-PROBLEMA
Anàlisidede
1.1.Anàlisi
l’historial
l’historial
2. Anàlisi de la
situació actual
Àmbit
escolar
Continuant la
col·laboració amb el
tutor i altres
professors
Context
escolar
Valorant
l’adequació entre el
que li ofereix el
centre i el que
realment necessita
Àmbit
personal
Amb un qüestionari
i entrevistes amb el
mateix alumne
Context
familiar
Amb entrevistes a
la família
3. DISSENY D’UN PLA DE TREBALL
-
Mesures educatives
-
Orientacions
familiars
-
Serveis de
suport extern
4. SEGUIMENT I AVALUACIÓ DEL PLA DE TREBALL
5. DERIVACIÓ DEL CAS A LA COMISSIÓ D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT.
INICI DEL PROCEDIMENT QUE ESTABLEIX LA NORMATIVA
El procés previ a la derivació d’un/a alumne/a d’un centre d’ensenyament secundari a una unitat de d’escolarització compartida comprèn les
següents fases o actuacions:
1. Demanda del/ la tutor/a al psicopedagog/a del centre i a l’EAP
· El/la professor/a tutor/a, derivat de les funcions i tasques tutorials
que té assignades, va coneixent i recollint informació de l’alumnat.
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
18
És la persona a qui correspon fer la detecció inicial de la problemàtica de l’alumne/a i, per tant, fer la demanda d’intervenció
· El/la tutor/a facilitarà un informe que reculli totes aquelles observacions necessàries per determinar la situació de partença en relació
a la demanda
2. Anàlisi compartida entre diferents professionals de la situació
problemàtica de l’alumne
A partir de la informació donada pel tutor/a, el psicopedagog del centre
i l’EAP, es decideix iniciar un procediment d’ampliació de la informació que
inclourà:
· la recopilació d’informació acadèmica, personal i familiar
· l’anàlisi dels factors que incideixen en les conductes “problemàtiques” de l’alumne
· la identificació del possible o possibles orígens del problema
· la concreció dels diferents àmbits (personal, familiar i escolar) en
què caldrà intervenir
Cal destacar que la intervenció no es pot centrar exclusivament en l’alumne i els seus comportaments, sinó que cal adoptar una perspectiva més
àmplia i multidimensional.
3. Acordar i dissenyar un pla de treball
A partir dels anteriors aspectes recollits i analitzats, i de la situació actual
de l’alumne, caldrà acordar i dissenyar un pla de treball que contempli:
· L’aplicació de mesures educatives de més a menys ordinàries. Entre
aquestes destaca, per la seva importància, l’assistència a grups d’atenció a la diversitat que segueixen programes d’adaptació curricular
més individualitzats i significatius, en funció de les necessitats educatives que pugui presentar l’alumne/a
· Orientacions familiars. Serà necessari establir el context de col·laboració i la concreció d’acords entre la família i el centre
· Intervenció dels serveis de suport extern. Es valorarà la conveniència de derivació i intervenció dels serveis externs al centre: parlem
bàsicament dels Serveis socials d’Assistència Primària (SSAP) i el
Centre d’Assistència Psiquiàtrica Infantil Primària (CAPIP)
4. Seguiment i avaluació del pla de treball
El pla de treball serà revisat tal i com s’hagi establert. Les valoracions
dels resultats del seguiment permetran en tot moment determinar els
progressos o dificultats que es puguin donar en el procés de treball iniciat
amb l’alumne/a
5. Derivació del cas a la Comissió d’Atenció a la Diversitat
· La derivació a la CAD del centre es durà a terme d’acord amb la
valoració dels resultats obtinguts al llarg del pla de treball i tenint
en compte la situació actual de l’alumne/a
· Aquesta comissió inicia el procediment establert a la normativa
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
19
B) Protocol de derivació de la UEC d’Aptos
Modalitat de treball:
Trucades de professionals (EAP, psicopedagog
IES, assistent social...) prèvies a la proposta
de derivació, per garantir-ne l’efectivitat:
possibilitat de places i adequació del perfil
de l’alumne a la UEC (distància
de la vivenda, personalitat...)
Aproximacions
informatives a la UEC,
per part de la família,
per conèixer el recurs
educatiu abans de signar
l’autorització
Derivació de l’alumne, per part d’Inspecció, amb aquesta
informació adjunta:
· Nom de l’alumne
· Data d’incorporació
· IES de procedència
· Data de naixement
· Curs
La UEC ha de sol·licitar:
· Informes de l’EAP i dels professionals de l’IES (tutor, director...)
· ACI o modificacions, en cas que existeixin
ENTREVISTA:
–Presentació de l’alumne per part de la família i del representant de l’IES
–Autopresentació de l’alumne (recorregut general a nivell personal i acadèmic
per valorar la consciència respecte a la seva conducta)
–Informació de la UEC: funcionament, tallers oferts, normativa vigent, horari i
calendari escolar...
–Informació dels serveis oferts pel centre i adjudicació de beques en funció dels
següents criteris:
· Beca de transport: distància del domicili al centre i renda familiar
· Beca de menjador: distància del domicili al centre, renda familiar i continuació
de la beca ja adjudicada
–Conciliació d’acords:
Cal que l’alumne conegui que se li està oferint una oportunitat d’escolarització
adaptada a les seves necessitats educatives i això requereix un compromís d’acceptació de ser escolaritzat a la UEC i de responsabilitat (amb la finalitat de fer
minvar l’absentisme i la desmotivació i implicar l’alumne en el seu propi procés).
En cas que l’alumne es negui a comprometre’s caldrà una col·laboració
interprofessional per a conscienciar-lo de la necessitat d’implicar-se en el seu
procés d’ensenyament-aprenentatge
Signatura dels pares conforme autoritzen el seu fill a participar en totes les activitats que es realitzen a la UEC i compromís d’implicar-se en el procés formatiu del
seu fill a través de la col·laboració amb el centre en totes les propostes educatives
Visita de les instal·lacions i presentació dels professors.
Incorporació de l’alumne a les activitats ordinàries. L’1 o el 15 de cada mes
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
20
C) Protocol de derivació de la UEC Municipal de Vila-seca
(Aula 15)
COMISSIÓ D’ABSENTISME
•
•
•
•
•
EAP Tarragonès
IES Ramon Barbat i Miracle
IES Vila-seca
EBASP Ajuntament de Vila-seca
AULA 15
IES RAMON
BARBAT
IES VILASECA
POBLACIÓ
Policia local
Educador
Carrer
EQUIP BÀSIC D’ATENCIÓ SOCIAL PRIMÀRIA
(Ajuntament de Vila-seca)
Llistat actualitzat d’alumnes
desescolartizats i absentistes
Possibles alumnes
d’AULA 15
GRUP DE TREBALL
IES (2) + EBASP + Inspector de
zona +
membre EAP + A.15
L’IES afectat
Informa a la família de
l’alumne de la proposta de
derivació UEC
1 representant IES Vila-seca
1 representant IES R. Barbat
1 representant EBASP
1 representant A.15
1 inspector de zona
1 membre d’EAP
AULA 15 entrevista
família i alumne,
visita UEC
Informació a
EBASP
ELABORACIÓ
EXPEDIENT
TRAMITACIÓ
DELEGACIÓ
RESOLUCIÓ DEL
DELEGAT
INCORPORACIÓ
AULA 15
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
21
II.2.3 Participació de la UEC
Partim de la necessitat de comptar amb la implicació de la UEC en la
derivació d’un alumne des de l’IES. Per què la derivació compleixi veritablement amb el seu propòsit essencial —ésser una mesura vàlida d’atenció a la diversitat— i no es percebi com un càstig (en relació a l’alumne) o
com una fugida del problema (en relació al centre docent de procedència),
es precís que ambdues institucions implicades en la intervenció específica
col·laborin d’una forma estreta i bidireccional.
Només des de la col·laboració es poden adoptar decisions vinculants
que comprometin les dues institucions a tenir cura de l’acord i a treballar
pel seu desenvolupament de la millor forma possible.
A continuació s’exposen alguns punts que conviden a la reflexió vers
aquest procés de col·laboració interinstitucional. Entenem aquest pas previ,
com una fase del continuum de l’escolarització compartida, fase de vital
importància, que condicionarà posteriorment en un sentit o un altre,
depenent de l’enfocament que tingui.
Les UEC: totes iguals, cadascuna diferent
Totes les UEC comparteixen trets definitoris bàsics, això es deu a que la
seva regulació fonamental es refereix a una normativa única del Departament d’Ensenyament. No obstant, cadascuna es distingeix per desenvolupar
un projecte educatiu concret. Així doncs, cada UEC es constitueix com un
recurs formatiu amb identitat pròpia, caracteritzat pels següents factors:
·
·
·
·
·
·
·
dependència institucional (gestió pública o privada)
integració en el territori
adaptació de les teories educatives i de l’aprenentatge
disseny del sistema organitzatiu
recursos: humans, materials…
tipologia d’alumnes atesos
altres
Tota aquesta varietat de criteris comporta que la implicació de la UEC
en la derivació depengui, en part, de les característiques idiosincràtiques
de cada recurs i zona.
La col·laboració interdisciplinar: a l’atzar o estructurada mitjançant el consens
Proclamar que la implicació de la UEC en la derivació és important i
necessària és quelcom fàcil d’assumir i de defensar. Un altra qüestió molt
més complicada és concretar aquesta implicació i realitzar-la en temps i
formes apropiades.
Deixar la concreció de la col·laboració a la improvisació, a la urgència
del cas o a la disponibilitat de cada moment ens condueix a la dispersió de
l’estratègia. Només a través de protocols i d’estructures de coordinació
clares i acordades es pot desenvolupar una col·laboració efectiva (no una
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
22
col·laboració nominal o merament formal).
Els protocols fixen els moments clau de reunió i discussió en què cada
cas (alumne susceptible de derivació) s’estudia i s’analitza en funció de
les diferents variables: actuació prèvia del centre, problemàtica específica
de l’alumne, possibilitats d’atenció a la UEC…
UEC i IES: les dues cares de la mateixa moneda
L’atenció especialitzada —és a dir, sistemàtica i professional— que els
alumnes reben a la UEC s’assimila a la formació secundària obligatòria en
funció de l’autorització del Departament d’Ensenyament. Segons aquest
fet, el recurs UEC complementa els existents en els centres docents i, en
conseqüència, la UEC haurà de treballar conjuntament amb el centre ordinari de procedència de l’alumne.
Les UEC realitzen un servei determinat en el sistema educatiu, treballen per als alumnes dels IES i, en qualsevol cas, ambdues institucions
treballen per a la millora de l’alumne, que és el beneficiari de l’acció educativa (no oblidem que l’ESO és una etapa d’escolarització de caràcter
obligatori i per tant, bàsic i amb una decidida orientació civicocultural).
Les UEC i els centres docents, doncs, han de tenir sistemes de comunicació i de col·laboració i han d’establir els plans de treball pertinents, amb la
finalitat de poder desenvolupar les funcions mútues que tenen assignades i
assolir els objectius que es deriven del compliment d’aquelles funcions.
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
23
II.3 L’Atenció Compartida
II.3.1 Relacions amb altres institucions
A causa de la diversitat de les necessitats educatives especials que
presenten els alumnes escolaritzats a les UEC i a les diferents respostes
que requereixen es fa necessari relacionar-se amb altres institucions i
serveis que no formen part del Sistema Educatiu regulat. Però és imprescindible col·laborar-hi per atendre adequadament l’alumnat de les UEC
des d’un punt de vista integral.
El complement d’atenció que sol·licitarem d’aquestes institucions o serveis vindrà determinat per les necessitats que presentin els alumnes, que
estaran en funció de les característiques que han influït en la seva derivació a la UEC.
Aquestes característiques poden ser:
· trastorn mental
· alteració emocional
· deficiència mental
· malaltia mental
· alumnes tutelats per la Generalitat de Catalunya
· alumnes amb antecedents judicials
· alumnes provinents de famílies desestructurades
· alumnes provinents de famílies amb problemàtiques de drogoaddicció, alcoholisme...
· alumnes provinents de famílies amb presència de maltractaments
físics i/o psíquics
· alumnes amb dificultats derivades d’intoleràncies o de desintegració sociocultural
Aquestes institucions o serveis poden ser:
–Departament de Sanitat:
· Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil: per al tractament i/o
seguiment dels alumnes amb trastorn mental, diagnosticat o no.
Cal dir que més del 50% de la població que assisteix a les UEC ha
rebut o necessita tractament i suport psicològic
· Hospital Joan XXIII: per rebre serveis d’informació i/o d’assessorament sobre educació sexual o bé sobre malalties que afecten o
poden afectar a algun alumne en concret (diabetis, anorèxia, etc.)
–Departament de Justícia:
· Centres d’Acollida, Centre Residencial d’Atenció Educativa (CRAE),
Equip d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (EAIA): per a aquells
alumnes tutelats per la Generalitat, tant si resideixen en centres o
en famílies d’acollida
· Mesures penals alternatives, Jutjat de Menors, Delegat d’Atenció
al Menor (DAM): per a aquells alumnes amb conductes predelictives
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
24
o delictives
–Departament de Treball:
· Direcció General d’Ocupació: per facilitar l’orientació professional i
ocupacional per després dels 16 anys
–Departament de Benestar Social:
· Institut Català d’Atenció als Serveis Socials (ICASS) i Centre d’Atenció al Disminuït (CAD): per a aquells alumnes que requereixen un
certificat de disminució
–Ajuntaments:
· SMO i IMFE: per a l’orientació professional i ocupacional
· Serveis Socials: per a la col·laboració amb educadors i/o treballadors socials i mediadors culturals per fer de pont amb la família i
els altres serveis
· Servei Municipal de Drogodependència: per obtenir informació i/o
assessorament professional sobre aquest àmbit
· Policia Local: per rebre mesures de contenció, si s’escau
· Centre Cívics: per facilitar alternatives socioculturals i activitats
lúdiques
–Consells Comarcals:
· Serveis Socials: per a l’atenció aquells alumnes que resideixen
fora del municipi al qual pertany la UEC
–Policia Nacional i Mossos d’Esquadra: per rebre informació, assessorament i mesures de contenció, si s’escau
–Empreses i altres entitats: per rebre informació i/o assessorament
ocupacional i laboral (ETT, Can Xatarra, Aprendre a aprendre, sindicats de
treballadors, centres de formació professional...)
II.3.2 Tutoria compartida
S’entén per tutoria aquelles funcions d’orientació personal i educativa,
durant un període determinat, d’un grup d’alumnes a càrrec d’un professor-tutor.
Entenem per Tutoria Compartida el conjunt d’intervencions de l’àmbit
de l’acció tutorial que realitzen diferents professionals per als mateixos
alumnes. És a dir, un o diversos alumnes reben atencions de tutoria tant
del seu tutor de grup com d’un altre professional que, de manera suplementària, fa algunes d’aquestes atencions en funció de les característiques del procés educatiu que està rebent l’alumne.
L’Educació Compartida és una situació educativa que evidencia la necessitat d’aquesta modalitat d’acció tutorial.
Actualment, encara estem lluny d’una òptima tutoria compartida entre
el tutor de l’IES i el tutor de la UEC. Tot i això, s’està avançant (encara
molt lentament) en aquest procés.
Així doncs, observem que la responsabilitat educativa sobre un alumne
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
25
d’una UEC requereix de la cooperació de dues persones o tutors. Fem
notar que si entre aquestes dos tutors no hi ha una coordinació, la tutoria
queda incompleta i es posen en evidència mancances rellevants, com les
que s’observen en l’actualitat.
Les funcions de la tutoria compartida són diverses i, entre altres, n’anomenem les següents:
· coordinació i comunicació entre el tutor de la UEC i el tutor de l’IES
· participació en el pla d’actuació de l’alumne per part dels dos tutors
· acollida de l’alumne per part del seu IES, almenys un cop per trimestre
· visita del tutor de l’IES als seus alumnes en el propi àmbit de la
UEC, almenys un cop cada trimestre, per tal que aquest conegui els
alumnes, així com la realitat i la dinàmica educativa de la UEC
· promoció de les activitats d’avaluació per a l’acreditació d’àrees, de
cursos, d’etapes... per part dels alumnes
· coordinació de les informacions que es generen en els diferents
entorns on el/la jove participa, amb la finalitat de potenciar els efectes
educatius que se’n deriven
Alguns dels factors que dificulten el desenvolupament d’aquestes funcion
es produeixen per la manera d’assignar els tutors als grups en els IES. És
a dir, que sovint el tutor de l’IES no coneix l’alumne d’UEC que pertany al
seu grup, perquè és un professor nou dins l’IES, perquè l’alumne ha vingut derivat d’un altre IES i ha estat inscrit en aquest, perquè l’alumne
passa de curs i no el coneix el tutor del grup on ha estat assignat, etc.
En aquests darrers supòsits, en la realitat es realitzen part de les funcions de la tutoria compartida amb el coordinador pedagògic o cap d’estudis del mateix IES.
II.3.3 Principis bàsics per consensuar el currículum
Els alumnes escolaritzats a les UEC parteixen, com la resta dels alumnes de l’ESO, del currículum previst per a aquesta etapa educativa, tot i
que després aquest currículum es concretarà en un pla d’actuació individualitzat per a cadascun d’ells.
Aquest pla consistirà en una adaptació curricular (tota actuació destinada a adequar el currículum d’una etapa a les necessitats de l’alumnat)
o bé en una modificació curricular (canvis significatius en el currículum
establert amb caràcter general) que es consensuarà de manera individualitzada i en funció de les pròpies necessitats de l’alumne.
El Pla d’Actuació Individualitzada es consensua a partir dels referents
educatius del PEC i el PCC del Centre de procedència de l’alumne, adaptant-los a les necessitats educatives d’aquest i en concordànça amb els
referents educatius contemplats en els documents bàsics de la institució
dins de la qual s’articula el recurs UEC.
La concreció d’aquests referents educatius contemplats en els documents
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
26
de l’IES i de la UEC es realitzarà a partir dels principis bàsics següents:
· els objectius mínims establerts pels Departaments de les àrees
· les competències bàsiques que considera prioritàries el centre de
procedència de l’alumne
· els objectius bàsics del Pla d’Acció Tutorial i del Programa d’Orientació que se segueixen al centre
· la metodologia específica que se seguirà en el procés d’ensenyament-aprenentatge a la UEC
· els recursos educatius de què disposa la UEC
Tanmateix, conèixer la trajectòria que ha seguit l’alumne i l’evolució de la
problemàtica actual que presenta, facilitarà la concreció del Pla d’Actuació
Individualitzat. És a dir, els continguts d’aquest pla van més enllà de la funció
acadèmica que li és pròpia, ja que també pretén generar efectes educatius
vinculats al creixement personal de l’alumne. És per això que cal posar en
relleu quines són les estratègies i mesures educatives que han produït
major implicació i participació de l’alumne en el seu procés d’ensenyamentaprenentatge per tal d’utilitzar-les de la manera més adient possible.
En el moment de la incorporació de l’alumne a la UEC, caldrà avaluar
els seus coneixements previs i els seus interessos i motivacions personals, que són els catalitzadors bàsics per iniciar el desplegament del Pla
d’Actuació Individualitzada consensuat amb l’IES per a aquest alumne.
Una de les raons per les quals es fa pertinent consensuar el currículum
per a cada alumne és deixar acotats els criteris per a l’avaluació, per al
seguiment i per valorar l’evolució personal d’aquest, tan a nivell trimestral
com de la possible acreditació final.
II.3.4 Procés d’avaluació conjunta
Per tal que no sorgeixin desacords entre l’IES i la UEC, abans de traspassar els resultats assolits pels alumnes, tant en finalitzar els trimestres
com a final de curs, cal que s’hagin consensuat els objectius a treballar
durant el curs i els criteris d’avaluació.
Així doncs, en començar el curs o el període d’escolarització de l’alumne
a la UEC, s’acorden els objectius a treballar, que seran extrets del PCC i de
les competències bàsiques. Aquests objectius es distribuiran en trimestres i, en finalitzar cadascun d’aquests, entre d’altres controls i activitats
d’avaluació, es realitzaran unes proves escrites que poden facilitar la justificació de les qualificacions, en cas que sigui necessari. Els resultats de
les proves i dels controls, a més a més del seguiment i la valoració del
procés maduratiu personal, tenen com a resultat una nota, que és la que
es traspassa als IES i d’aquests a les famílies en l’avaluació trimestral.
A aquestes avaluacions trimestrals hi assisteixen els professionals corresponents de cada IES, segons la normativa.
Els documents i materials d’avaluació utilitzats a la UEC es donen a
conèixer als professors implicats en l’avaluació de l’alumne per facilitar el
traspàs de la informació i perquè coneguin els formats mitjançant els
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
27
quals se’ls facilitaran les qualificacions obtingudes.
Alguns d’aquests formats de presentació de les qualificacions són:
· Avaluació Personal Inicial: realitzada en el moment d’acollida de
l’alumne i en la qual es valoren aspectes personals relacionats amb
actitud, comportament, problemàtiques personals, situacions de
risc, hàbits...
Aquesta avaluació inicial ens permet poder anar valorant el procés
i l’evolució de l’alumne pel que fa a aquests aspectes
· Graelles d’objectius: són formats de recollida de dades sobre els
objectius a treballar durant el curs, que s’hauran consensuat
prèviament. Amb aquests formats s’avaluen els alumnes en iniciar
el curs o en el moment de l’acollida del nou alumne per tal de saber
els seus coneixements previs. D’aquesta manera podrem avaluar,
en acabar el trimestre, l’evolució que ha realitzat cada alumne
· Avaluació Setmanal: aquesta és una altra graella que s’utilitza per
avaluar cinc ítems bàsics referents a valors i actituds, com ara la
higiene personal, la participació, la presentació, les accions violentes i la companyonia. Aquesta avaluació es realitza en finalitzar
cada setmana i s’avalua en grup. Tots els alumnes es valoren a ells
mateixos i als altres companys i donen la seva valoració de cada
ítem amb un positiu o un negatiu, segons ha anat la setmana. La
suma de tots els resultats setmanals dóna un resultat al final del
trimestre, aquest surt reflectit en l’informe d’avaluació trimestral
És imprescindible que tots els criteris d’avaluació exposats siguin
consensuats amb els IES i amb l’EAP en iniciar el curs, d’aquesta manera
evitem trobar-nos amb desacords a l’hora de traspassar els resultats obtinguts pels alumnes a l’IES.
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
28
II.4 Alternatives posteriors a la UEC
II.4.1 Retorn a l’IES i continuació de la formació regulada
Com es obvi, un alumne és derivat al recurs UEC en funció de les seves
necessitats educatives, per l’equip que prèviament ha avaluat la conveniència d’aquesta derivació.
La comissió que avalua trimestralment els progressos realitzats pels
alumnes és la responsable de determinar el nivell d’assoliment dels objectius consensuats per cada un dels alumnes i la conveniència o no de continuar l’escolarització en aquest recurs en funció dels nivells esmentats.
Si un dels acords de la comissió és que l’alumne ha de finalitzar l’escolarització a la UEC per haver assolit de manera òptima els objectius programats, haurà d’indicar en quina direcció continua l’alumne la seva formació en funció de la seva edat (si és menor o major de 16 anys) i del
grau de maduració personal i acadèmica.
Els alumnes menors de 16 anys, han de continuar el seu procés d’ensenyament-aprenentatge tal com estableix l’etapa d’Educació Secundària
Obligatòria i per tant han de tornar a un centre que imparteixi l’ESO. La
modalitat de retorn a l’ESO es pot estudiar tenint present les característiques del propi alumne i les del centre al qual s’incorporarà per tal de ferla més fluïda i per evitar fracassos derivats d’una incorporació brusca. Una
variable útil que s’ha tenir en compte és la de realitzar aquesta incorporació establint un horari distribuït entre els dos centres i durant un període
limitat per facilitar la readaptació del alumne al centre i viceversa. Transcorregut aquest període, la comissió tindrà informació per determinar en
quin moment farà l’horari complert al centre de l’ESO.
Quan la comissió d’avaluació pren l’acord de que l’alumne ha de retornar a un centre d’ESO, segons la normativa, ho ha de comunicar al director del centre de procedència i ha d’adjuntar l’últim informe de seguiment
i l’avaluació corresponent. El director de l’IES comunica als pares i a la
inspecció el retorn de l’alumne al centre. La inspecció ho comunica al
Delegat Territorial perquè en quedi constància. Caldrà tenir present la
importància de mantenir implicats l’alumne i la seva família en tot aquest
procés de retorn per facilitar l’èxit del nou període educatiu.
Els altres alumnes no contemplats anteriorment i que ja han superat
l’edat d’escolarització obligatòria, en finalitzar-la a la UEC poden seguir la
seva formació en itineraris diferents. Per tal que l’orientació del futur formatiu sigui adient caldrà tenir present que els interessos, les motivacions i
les capacitats de l’alumne estiguin en concordança amb l’itinerari orientat.
A. Si són alumnes que han acreditat l’ESO, podran cursar Batxillerat,
Formació Professional (Cicles Formatius de Grau Mitjà) i les altres
modalitats de formació no regulada i/o incorporar-se al món laboral.
B. Si són alumnes que no han acreditat l’ESO se’ls haurà d’orientar cap
la formació no regulada (PGS, PTT...), la formació ocupacional (ofertes formatives del Departament de Treball, dels gremis...) i la incor-
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
29
poració al món laboral.
II.4.2 Conveniència de l’accés a la formació professionalitzadora
El fenòmen que rep el nom de fracàs escolar ha rebut interpretacions
diverses, però totes són insatisfactòries. Malgrat tot, s’observen esforços
i investigacions interessants per situar-lo en el lloc que es mereix dins el
debat i l’acció pedagògica.
La nostra pràctica educativa ens ensenya que part d’això que anomenem fracàs escolar està vinculat amb la metodologia de presentació dels
coneixements. Aquesta metodologia, de forma generalitzada, parteix d’un
model de transmissió on l’emissor (que sap i és actiu) es dirigeix al receptor (que no sap i ha de romandre passiu) sense situar-lo com un agent
implicat en el procés d’ensenyament-aprenentatge a través dels seus interessos i motivacions.
Normalment, des de l’Educació Compartida s’intenta superar aquest
model de transmissió de coneixements, situant l’alumne davant d’activitats d’ensenyament-aprenentatge globalitzades, pràctiques, de resultats
tangibles, adaptades al temps i a l’estil d’adquisició de coneixements de
cadascun. Això facilita que l’alumne s’impliqui personalment en el seu
procés educatiu i formatiu.
Cal considerar, també, que la utilització de les noves tecnologies pot
facilitar la vinculació dels alumnes en el seu propi projecte ocupacional.
Com a professionals de l’àmbit de la intervenció socioeducativa, sabem
que la formació professionalitzadora proporciona efectes de creixement
personal i de millora de la intel·ligència emocional.
És per aquesta raó que treballant la formació laboral ajudem l’alumne a
ordenar els seus interessos i les seves capacitats en un itinerari de projecció personal. És a dir, que pensar en el futur permet articular diferents
preguntes que preocupen l’alumne i li donen la possibilitat d’introduir noves opcions. Un projecte professional individual donarà sentit a l’esforç
personal si s’hi integren aspectes significatius per al subjecte.
L’objectiu principal és la formació integral de l’alumne, que li permetrà
actuar com a persona independent i com a futur treballador. Per aconseguir aquest propòsit, caldrà reflexionar sobre les nostres intervencions
educatives, i per estimular aquesta reflexió poden ser útils els següents
principis:
· Conèixer i entendre els elements bàsics del món laboral i tenir consciència dels drets i deures que tenen com a membres actius d’una
comunitat i com a treballadors
· Adquirir uns hàbits de treball i responsabilitat que seran imprescindibles a l’hora d’incorporar-se al món laboral
· Aconseguir una formació bàsica en les habilitats, els coneixements
i les actituds necessàries per al futur laboral
· Anar adquirint autonomia per resoldre les situacions quotidianes i
noves
· Augmentar la capacitat de comunicació i de relació per integrar-se a
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
30
la societat de forma responsable i constructiva
· Reforçar o recuperar els coneixements culturals bàsics que no s’hagin aconseguit durant l’ensenyament regulat
· Enfortir la personalitat i valorar les pròpies possibilitats de cara el
futur
· Projectar l’educació més enllà de l’escola
II.4.3 Accés a la formació ocupacional i al món laboral
Entenem per orientació el conjunt d’intervencions educatives que, en
formar part del procés ensenyament-aprenentatge de manera intencional
i sistemàtica, es dirigeixen a donar informació i recursos a l’alumne per
facilitar-ne desenvolupament personal i social. Aquesta orientació ha d’impregnar tot el procés educatiu ja que la seva influència es correlaciona
directament amb altres funcions de les intervencions educatives.
L’orientació esdevé un suport a la persona en formació per què aquesta
sigui conscient de la seva situació (punt de partida), de les seves possibilitats i limitacions (els seus medis i recursos) i per què elabori de forma
responsable i coherent un projecte de futur (punt d’arribada). És per això
que l’orientació se sol incrementar en l’etapa final de qualsevol cicle educatiu i ha de complir la funció de millorar la transició que està a punt de
succeir.
Vivim en un món cada dia més globalitzat, en ràpida evolució social i
tecnològica, que repercuteix directament en els perfils professionals i
ocupacionals, creant-ne de nous i modificant els existents. Com és obvi,
això genera una major diversitat d’alternatives, cosa que fa que en l’actualitat sigui més complexa tota intervenció d’orientació.
L’experiència ens demostra que en l’Educació Compartida l’orientació
és un factor de primer ordre per aconseguir els objectius educatius que es
pretenen assolir. Els alumnes escolaritzats a les UEC requereixen d’una
orientació més amplia, més personalitzada i dirigida a reorientar la seva
pròpia personalitat. Una adequada orientació incrementarà aspectes personals com l’autoestima, el reconeixement de les pròpies habilitats i capacitats, la confiança en si mateix, l’autoconcepte, l’estabilitat personal i
emocional, la capacitat afectiva... i això facilitarà les decisions en relació
als seus projectes de futur.
La vida de les persones està marcada per una sèrie de decisions i eleccions. Prendre decisions és una competència social que necessita d’un
aprenentatge i d’una pràctica per esdevenir de qualitat.
L’orientació per a l’accés al món laboral consisteix, fonamentalment, en
informar i formar en els continguts, estratègies i recursos necessaris per
que els alumnes assoleixin, d’acord amb les seves potencialitats, les expectatives, el nivell de maduració i el grau d’autonomia que els permetin
un satisfactori procés d’inserció socioprofessional.
Aquesta orientació té com a referència els següents objectius:
· Saber estar i relacionar-se amb els altres
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
31
· Conèixer la pròpia personalitat i les pròpies capacitats
· Millorar els factors de l’equilibri personal: l’autoconeixement, l’autoconfiança i l’autovaloració personal
· Millorar les competències de la intel·ligència emocional: maduresa
personal, desenvolupament de la pròpia identitat, sistema de valors
i presa de decisions, assertivitat, habilitats socials i resolució de
conflictes interpersonals
· Potenciar les competències bàsiques cognitives, procedimentals i
actitudinals
· Saber treballar en grup, amb actitud participativa, compartint experiències i actuant de forma equitativa i honesta
· Conèixer els recursos i estratègies útils per a l’accés al mercat laboral
· Conèixer els recursos, les institucions i les organitzacions
· Adquirir habilitats per a la recerca activa de feina: tècniques de presentació i elaboració del currículum, contracte de treball i relacions
laborals
· Estructurar els coneixements assolits en el procés de formació relacionant-los amb les opcions i expectatives d’inserció professional
· Conèixer les condicions d’empleabilitat: flexibilitat i adequació laboral, mobilitat professional i geogràfica, formació contínua...
· Conèixer les característiques i opcions laborals del territori: sectors
tradicionals, sectors emergents, nous jaciments d’ocupació...
· Conèixer les característiques de les formes d’ocupació: treball per
compte aliè (públic o privat), treball per compte pròpi i autocupació
i treball en economia social
En síntesi, la formació professional ocupacional es concreta, entre altres, en les següents opcions:
·
·
·
·
·
·
·
·
programes de Garantia Social
programa E+E
projecte Òmnia d’orientació i inserció sociolaboral
plans d’ocupació
tallers d’ocupació
programes europeus
empreses d’inserció sociolaboral
recursos per a persones amb discapacitats
L’accés al món laboral es pot realitzar, entre d’altres, a través dels següents canals de recerca de feina:
· empreses de selecció de
personal
· serveis públics d’ocupació
· empreses de treball temporal
· agències privades de col·locació
· borses de treball
· xarxa de contactes
· altres fonts d’informació
· resposta d’anuncis
· treball a l’administració
· recerca a internet
· treball a l’estranger
· autopresentació
· anuncis propis
· adreces d’interès
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
32
III. EL CURRÍCULUM
III.1 Marc general de l’ESO
L’ESO és una etapa d’escolarització obligatòria que té com a finalitat
possibilitar que tots els alumnes puguin accedir als elements bàsics de la
cultura en el marc d’un desenvolupament personal que consolidi la formació instrumental de l’ensenyament primari i completi la formació cultural,
amb un triple objectiu: incorporar-se a la vida activa, saber participar com
a ciutadà d’una comunitat i desenvolupar una personalitat equilibrada.
Aquesta etapa, que consta de dos cicles de dos cursos cadascun, s’inicia
als 12 anys i es finalitza als 16 anys, tot i que els alumnes que ho necessitin
podran romandre-hi fins als 18 anys.
La comprensivitat és una de les seves característiques més destacades
de l’ESO perquè suposa la convivència, sota una mateixa estructura, d’una
gran diversitat de perfils discents, sense que això hagi d’implicar una
subestimació de les fites pròpies de l’etapa. Els principis de l’ESO estableixen que per arribar a un mateix resultat, els alumnes poden recórrer
diversos itineraris curriculars, igualment vàlids.
Les àrees curriculars que contempla l’ESO són les següents:
·
·
·
·
·
·
·
·
·
·
·
Llengua catalana i Literatura
Llengua castellana i Literatura
Llengües estrangeres
Ciències de la naturalesa
Ciències socials
Educació física
Tecnologia
Educació visual i plàstica
Música
Matemàtiques
Religió (voluntària)
En acabar aquesta etapa, els alumnes reben una acreditació d’escolarització i, a més, si han assolit els objectius establerts, obtenen el títol de
Graduat en Educació Secundària.
Amb el Graduat, l’alumne té dues opcions educatives: els Cicles Formatius de grau mitjà i el Batxillerat. D’altra banda, també pot incorporar-se
al món del treball (perquè ja té l’edat mínima per accedir-hi) o bé continuar per la via de la formació no regulada, com poden ser els Programes de
Garantia Social, la Formació ocupacional, etc.
Tot i que en el moment d’elaboració del Pla d’Actuació per a l’Educació
Compartida, el Departament d’Ensenyament ha publicat un document que
modifica en alguns aspectes l’estructura de l’ESO, incloem a continuació
els llistats dels Objectius Generals d’Etapa i d’Àrees i els Terminals.
Per a més informació, els remetem a la web del Departament d’Ensenyament, on trobaran més dades sobre aquests i altres temes.
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
33
III.1.1 Objectius Generals d’Etapa
Els Objectius Generals de l’Etapa són tretze capacitats fonamentals que
l’alumne ha de tenir en finalitzar els seus estudis d’ESO (aquesta llista
confirma l’orientació cívica de l’etapa, emfatitzant en les habilitats comunicatives i socials):
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
Conèixer i comprendre els aspectes bàsics del funcionament del
propi cos i de les conseqüències dels actes i de les decisions
personals per a la salut individual i col·lectiva i valorar els beneficis que comporten els hàbits de l’exercici físic, de la higiene i
d’una alimentació adequada
Formar-se una imatge ajustada d’un mateix i de les pròpies característiques i possibilitats per desenvolupar un nivell
d’autoestima que permeti encarrilar d’una forma autònoma i
equilibrada la pròpia activitat, valorar l’esforç i la superació de
les dificultats i contribuir al benestar personal i col·lectiu
Relacionar-se amb altres persones i participar en activitats de
grup, adoptant actituds de flexibilitat, solidaritat, interès i tolerància, per superar inhibicions i prejudicis i rebutjar tot tipus de discriminacions per raons d’edat, de raça, de sexe i de diferències
de caràcter físic, psíquic, social i d’altres característiques personals
Analitzar els mecanismes i valors que regeixen el funcionament
de les societats, especialment d’aquells que fan referència als
seus drets i deures com a ciutadà dins els àmbits socials més
immediats —el centre educatiu, la població, la comarca i la nació—, que li permetin elaborar judicis i criteris personals i actuar
amb autonomia i iniciativa en la vida activa i adulta
Analitzar els mecanismes bàsics que regeixen i condicionen el
medi físic, valorar com hi repercuteixen les activitats humanes i
contribuir activament a la seva defensa, conservació i millora
com a element determinant de la qualitat de vida
Conèixer els elements essencials del desenvolupament científic i
tecnològic, valorant-ne les causes i les implicacions sobre les
persones, la societat i l’entorn físic
Identificar i assumir com a pròpies les característiques històriques, culturals, geogràfiques i socials de la societat catalana,
tenir coneixement del dret dels pobles i dels individus a la seva
pròpia identitat i desenvolupar una actitud d’interès i respecte
envers l’exercici d’aquest dret
Comprendre i produir missatges orals i escrits amb propietat,
autonomia i creativitat, en llengua catalana i castellana i, si s’escau, en aranesa, i també, almenys, en una llengua estrangera,
fent-los servir per comunicar-se i per organitzar els propis pensaments i reflexionar sobre els processos implicats en l’ús del
llenguatge
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
34
9.
10.
11.
12.
13.
Interpretar i produir missatges amb propietat, autonomia i creativitat, utilitzant codis artístics, científics i tècnics, articulantlos a fi d’enriquir les pròpies possibilitats de comunicació i reflexionar sobre els processos implicats en el seu ús
Identificar problemes en els diversos camps del coneixement i
elaborar estratègies per a resoldre’ls mitjançant procediments
intuïtius, de raonament lògic i d’experimentació, bo i reflexionant sobre el procés seguit i el resultat obtingut
Obtenir, seleccionar, tractar i comunicar informació utilitzant les
fonts en les quals habitualment es troba disponible i les metodologies i els instruments tecnològics apropiats, procedint de forma organitzada, autònoma i crítica
Conèixer les creences, les actituds i els valors bàsics de la nostra
tradició i el nostre patrimoni cultural, valorar-los críticament i
escollir aquelles opcions que afavoreixin més el desenvolupament integral com a persones
Comprendre l’aplicació en l’àmbit professional dels coneixements
adquirits, com a preparació i orientació de la futura integració al
món laboral
III.1.2 Objectius generals d’àrees
En aquest apartat, es relacionen les deu àrees comunes anteriorment
esmentades i els objectius generals que corresponen a cada una d’elles.
1. Àrea de Llengua
Quan diem àrea de llengua ens estem referint a dues àrees acadèmiques: Llengua catalana i Literatura i Llengua castellana i Literatura. Com
es obvi, els objectius generals són comuns a ambdues.
L’alumnat, en acabar l’etapa, ha de ser capaç de:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Comprendre discursos orals i escrits adequats a les necessitats
escolars i socials pròpies de l’edat
Servir-se autònomament de la lectura com a font d’informació,
de lleure i de projecció personal
Servir-se tant de mitjans tradicionals com de noves tecnologies
per tal de cercar, elaborar i transmetre informació
Identificar i valorar els mitjans de comunicació social com a grans
productors de missatges verbals i no verbals i interpretar-ne
críticament el contingut en relació amb els valors de la cultura
pròpia
Expressar-se oralment i per escrit amb correcció, coherència i
adequació a la situació comunicativa i al tipus de discurs
Fer ús del llenguatge com a mitjà per fixar i desenvolupar el
propi pensament
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
35
7.
Utilitzar la normativa gramatical i la reflexió lingüística per millorar la pròpia expressió i com a element de referència en l’adquisició de nous coneixements i en l’aprenentatge d’altres llengües
8. Conèixer i valorar els principals gèneres literaris i els autors més
representatius a través de les seves obres
9. Distingir els períodes artístics i literaris, amb els corresponents
trets característics i els autors més significatius
10. Adonar-se que les produccions literàries constitueixen diverses
interpretacions del món i de l’individu, que afavoreixen el desvetllament de la imaginació i del bon gust estètic i que són un
mitjà d’arrelament i participació en la cultura pròpia i de relació
amb altres pobles
11. Conèixer la realitat plurilíngüe i pluricultural de Catalunya, de
l’Estat espanyol i del món actual i ser conscient de les diverses
situacions que plantegen les llengües en contacte
12. Respectar la pluralitat lingüística i prendre consciència de la riquesa que representa aquesta pluralitat
2. Àrea de Llengües estrangeres
L’alumnat, en acabar l’etapa, ha de ser capaç de:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
Valorar l’aprenentatge i l’ús de la llengua estrangera com a mitjà
de desenvolupament personal, de comunicació i d’aprenentatge
Demostrar una progressiva autonomia en el treball individual i
un control gradual del propi procés d’aprenentatge
Compartir activitats comunicatives i de desenvolupament de la
llengua i col·laborar-hi
Utilitzar la llengua estrangera de manera efectiva com a vehicle
de comunicació general, demostrant que s’han adquirit les habilitats bàsiques receptives i productives, tant del llenguatge oral
com de l’escrit
Mostrar una certa consciència i comprensió de l’organització interna de la llengua estrangera: de l’existència de diferents varietats (dialectes, registres) i d’alguns aspectes formals (lexicosemàntics, gramaticals, fonològics) com a elements facilitadors
de l’aprenentatge
Desenvolupar estratègies comunicatives pròpies en àrees de comunicació bàsica
Demostrar que ha adquirit un conjunt d’estratègies lingüístiques
com a base per a futurs aprenentatges
Transferir al coneixement de la llengua estrangera les estratègies de comunicació i els hàbits de reflexió adquirits en les llengües primeres o amb d’altres llengües estrangeres
Utilitzar la llengua estrangera com a mitjà de comunicació amb
una actitud creativa i gaudint de l’ús de la llengua
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
36
10. Mostrar una actitud crítica i alhora de respecte envers les opinions i els punts de vista dels altres, la informació rebuda i les
activitats i tasques de classe (pròpies i d’altri)
11. Reconèixer la importància que té el coneixement de la llengua
estrangera com a mitjà per a una millor comprensió de la llengua i cultura pròpies i com a llenguatge de comunicació i entesa
internacional en un món multicultural
3. Àrea de Ciències de la naturalesa
En acabar l’etapa, l’alumnat ha de ser capaç de:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
Emprar els coneixements científics per comprendre, a grans trets,
l’evolució cientificotecnològica de la nostra societat i donar suport a les opinions envers aspectes que afecten l’organització
social, com ara l’aprofitament i l’ús de diverses fonts d’energia,
l’ús adequat i la conservació de matèries primeres, el reciclatge
de materials, la solució a problemes medicosanitaris i la invenció
i ús d’aparells i nous materials que facilitin la vida de les persones
Valorar actituds científiques com ara la curiositat, l’objectivitat,
el rigor, l’esperit crític, la perseverança i el treball en equip amb
la finalitat de qüestionar-se les pròpies idees i conclusions, buscar evidències i utilitzar-les en l’argumentació
Actuar de forma que s’afavoreixi la sostenibilitat de les formes
de vida i del medi ambient, cosa que implica anàlisi, avaluació,
imaginació creativa, negociació, cooperació i execució d’accions
individuals i col·lectives
Iniciar-se en el procés d’experimentació científica, tot aprenent
amb l’observació, la classificació, el plantejament d’hipòtesis, la
recollida, transformació de dades i l’ús adequat de l’instrumental científic, i treure’n conclusions i comunicar-les
Expressar oralment i per escrit les observacions realitzades i les
explicacions generades, tot aplicant adequadament les diferents
tipologies textuals característiques de la comunicació científica:
la descripció, la justificació, la definició i l’argumentació. Demostrar un coneixement de la terminologia científica i de la simbologia bàsica
Buscar informació en diferents fonts, molt especialment a través
de les tecnologies de la informació i de la comunicació, i avaluarne la seva idoneïtat, organitzar-la de forma que faciliti la seva
consulta i recollir-la adequadament en el moment d’elaborar informes
Reconèixer que l’univers està constituït per diferents tipus d’unitats discretes de matèria (àtoms, molècules, cèl·lules, organismes, astres, etc.) i classificar-les i relacionar-les entre elles
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
37
8.
Reconèixer canvis que constantment es produeixen en l’entorn
i, més en general, a l’univers; algunes de les seves causes, la
possibilitat que siguin cíclics o puntuals i si són observables o
s’han d’inferir a partir de dades
9. Conèixer la gran diversitat d’organismes vius i entendre les estretes interdependències entre ells i el medi físic
10. Conèixer el cos humà i comprendre’n el funcionament per tal
d’utilitzar aquests coneixements per tenir cura de la salut i adquirir aquells hàbits d’higiene, alimentació i profilaxi que seran
útils al llarg de la vida
4. Àrea de Ciències socials
En acabar l’etapa, l’alumnat ha de ser capaç de:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Descriure, interpretar i representar un espai geogràfic, assenyalant les seves característiques i identificant la seva especificitat
(rural, industrial, urbà), tot emprant diferents tècniques i fent
una lectura correcta de diferents àmbits territorials representats
mitjançant diversos tipus de registre (mapes, plànols, croquis,
fotografies) amb especial atenció als àmbits català i espanyol
Analitzar i valorar la utilització dels recursos naturals i les seves
conseqüències ambientals, en especial pel que fa a la sostenibilitat
del medi ambient i als riscos naturals, prèvia identificació dels
elements del medi físic i de la caracterització i distribució dels
principals medis naturals
Identificar i descriure els grans àmbits físics, geoeconòmics, polítics i culturals del món així com els principals trets físics, humans, culturals i polítics que defineixen els espais de Catalunya
i de la península Ibèrica
Entendre i utilitzar, dins d’un marc cronològic precís i utilitzant
dates bàsiques, diferents categories temporals —orientació, (passat, present i futur), mesura (unitats temporals, temps i cronologia històrica), posicions relatives (successió, simultaneïtat) i
durades (esdeveniments, ritmes, períodes cojunturals, períodes
estructurals)— en vistes a construir significats que permetin,
més endavant, una possible perspectiva global de l’evolució històrica
Localitzar, classificar, interpretar i criticar documents o fonts orals
d’informació directes i indirectes, aplicant-les a l’estudi d’una
determinada temàtica o a la resolució de problemes referits a
l’àrea
Explorar i utilitzar reculls d’informació estructurada (arxius, bases de dades, taules estadístiques, CD-ROM i documentació de
la xarxa) que puguin ser objecte d’accés i interrogació per mitjans informàtics
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
38
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.
16.
Sistematitzar i ordenar, mitjançant diferents tipus de registre
(gràfics, estadístiques, quadres, fitxes, àudios), les dades obtingudes mitjançant diferents fonts d’informació
Identificar i localitzar, tant en el temps com en l’espai, els fets i
processos històrics rellevants de Catalunya i d’Espanya, tot identificant els motius i causes que poden explicar-los així com les
conseqüències que poden derivar-se’n
Entendre que l’estructura i la dinàmica de les nacions, les societats i els territoris són el resultat de processos històrics en les
quals incideixen múltiples factors
Entendre punts de vista, formes de vida i codis morals diferents
als comuns de l’àrea cultural occidental, tot relativitzant les diferències i valorant les aportacions d’altres àrees culturals i situarse en el punt de vista de persones d’altres temps o llocs com a
actitud necessària per viure en una societat progressivament
multicultural
Expressar-se amb un vocabulari específic i propi de l’àrea, emprant-lo amb precisió i rigor
Establir models o conclusions generals senzilles a partir de l’anàlisi
de diferents fets o situacions particulars i valorar positivament la
correcció i el respecte en tots els àmbits de relació entre persones i institucions
Opinar de manera fonamentada, en el nivell adequat a la situació i com a conseqüència de l’adquisició d’una memòria històrica
i de sòlids coneixements geogràfics, sobre fenòmens actuals o
passats, argumentant les raons, opinions i punts de vista propis
Inserir-se activament, participativament, democràticament i críticament en la societat i cultura de Catalunya i projectar la seva
actuació a àmbits més amplis, allí on l’alumne la consideri necessària i possible
Respectar i defensar, en la mesura de les seves possibilitats, el
patrimoni cultural, lingüístic, historicoartístic i medioambiental,
tot reconeixent-hi les diferents aportacions que l’han format i
valorar positivament la correcció i el respecte en tots els àmbits
de relació entre persones i institucions
Relacionar i interrelacionar diferents coneixements adquirits, informacions i expectatives diverses en la interpretació de situacions, fets o esdeveniments socials actuals o històrics
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
39
5. Àrea de l’Educació física
En acabar l’etapa, l’alumnat ha de ser capaç de:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
Conèixer i utilitzar les habilitats i destreses motrius en situacions reals de pràctica i en diferents activitats físiques i esportives
Reconèixer les adaptacions dels diferents aparells i sistemes del
cos humà en l’exercici físic i augmentar l’eficiència motriu desenvolupant les qualitats físiques
Dominar i estructurar el propi cos tot emprant formes de comunicació expressivo-corporals valorant-ne l’estètica i funcionalitat
Identificar i utilitzar aquelles activitats físiques tradicionals que
estiguin arrelades a l’entorn més proper
Conèixer i experimentar diferents activitats físiques a la natura
tot formant-se una actitud personal de respecte en la relació
amb el medi natural
Formar-se hàbits de pràctica permanent, tant pel fet de fruir de
l’activitat física com pel coneixement dels efectes que els hàbits
higiènics positius tenen per a la millora de la salut i de la qualitat
de vida
Participar en les diferents activitats físiques i esportives i valorar
els aspectes que fomenten el respecte i la cooperació entre els
participants
Manifestar autonomia personal en la planificació i execució d’accions motrius en diverses situacions i medis, com també el coneixement i respecte del material i les instal·lacions
Valorar les diferents activitats físiques i esportives com a recursos adequats per a l’ocupació del temps lliure
6. Àrea de Tecnologia
En acabar l’etapa, l’alumnat ha de ser capaç de:
1.
2.
3.
4.
5.
Relacionar elements bàsics de cultura tecnològica que li permetin de comprendre els canvis que es produeixen en les formes de
vida: relacions ésser humà-natura, relacions socials i de producció i l’aparició de noves tecnologies
Reconèixer les necessitats individuals i socials més properes i
les solucions més adequades que li ofereix l’entorn tecnològic
Conèixer i analitzar l’explotació dels recursos naturals i l’ús dels
productes de la tecnologia en el context del desenvolupament
sostenible
Analitzar el funcionament d’instruments i aparells i dels processos de transformació o fabricació i descriure’n la utilitat
Utilitzar el procés tecnològic en les seves realitzacions, projectant i construint objectes senzills, elaborant la documentació necessària i usant la terminologia i simbologia normalitzades
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
40
6.
7.
Conèixer i manejar els elements bàsics de maquinari i programari
d’un sistema informàtic i de comunicació, tot identificant-ne els
efectes en els àmbits personal, social, econòmic i ètic
Aplicar les tecnologies de control en el disseny i construcció d’objectes tecnològics, tot emprant els algorismes i llenguatges apropiats
7. Àrea d’Educació visual i plàstica
En acabar l’etapa, l’alumnat ha de ser capaç de:
1.
Apreciar els valors estètics de les obres d’art, de disseny i de
comunicació visual i entendre-les com a part del nostre patrimoni cultural per poder contribuir activament al seu respecte, conservació i millora
2. Analitzar i interpretar raonadament, a partir de criteris preestablerts, formes i imatges representades de manera objectiva i
subjectiva
3. Comprendre el lèxic bàsic propi del llenguatge visual i plàstic i el
seu significat conceptual, utilitzant-lo com a eina de desenvolupament de la creativitat personal
4. Representar formes i espais simples de manera objectiva o subjectiva amb mitjans graficoplàstics a l’abast
5. Codificar i descodificar missatges visuals de caràcter tècnic i aplicar-los en els processos de lectura i expressió, de manera que
permetin respectar, apreciar i aprendre a interpretar altres medis d’expressió visual i plàstica diferents del propi per tal d’actuar amb iniciativa i adquirir criteris
6. Reconèixer les tècniques de producció d’imatges bidimensionals
i tridimensionals per poder experimentar i apreciar les possibilitats d’autoexpressió que ofereixen
7. Col·laborar en projectes visuals i plàstics realitzats individualment o col·lectivament, mostrant conductes responsables, com
també tolerància i autocrítica
8. Comprendre les relacions del llenguatge visual i plàstic amb d’altres llenguatges com a mitjà per transmetre o obtenir informació i elegir-ne l’opció adequada a diferents finalitats comunicatives
9. Valorar la importància del llenguatge visual i plàstic en l’expressió de vivències, sentiments i idees i com a potenciador de qualitats positives de la pròpia personalitat
10. Realitzar composicions graficoplàstiques (seguint les fases del
procés de creació d’una obra) que expressin sensibilitat en el
traç, personalisme expressiu i resultats originals
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
41
8. Àrea de Música
En acabar l’etapa, l’alumnat ha de ser capaç de:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Conèixer els recursos bàsics del llenguatge musical, aplicar-los i
expressar-se musicalment a partir dels coneixements adquirits
Valorar la bellesa i manifestar opinions i capacitat crítica respecte al fet musical amb autonomia personal
Analitzar el fet musical tot aplicant un procés de raonament lògic i sistemàtic
Valorar la relació existent entre la música i la resta d’àrees de
coneixement
Observar l’objecte musical i obtenir i tractar informació referida
al seu context, de forma participativa
Fer ús de la Tecnologia de la Informació i Comunicació (TIC) per
enriquir la seva expressió i percepció musicals
9. Àrea de Matemàtiques
En acabar l’etapa, l’alumnat ha de ser capaç de:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
Entendre la matemàtica com a ciència oberta i dinàmica que ha
seguit una evolució històrica i que té capacitat d’adaptació a les
noves situacions
Valorar especialment el caràcter instrumental de la matemàtica
en altres camps del coneixement
Aplicar de manera creativa, davant de situacions noves, els mètodes matemàtics apresos
Utilitzar tècniques matemàtiques per interpretar i avaluar de manera crítica la informació que rep del seu entorn
Conèixer i valorar les pròpies habilitats matemàtiques i emprarles amb flexibilitat (sabent canviar d’estratègia, si cal) i amb
constància en la recerca de solucions a les situacions problemàtiques que se li plantegin
Emprar, quan convingui, diferents llenguatges matemàtics (algèbric, estadístic, geomètric, gràfic) per tal que les seves possibilitats expressives i de raonament millorin en rigor i precisió
Fer observacions sistemàtiques d’aspectes quantitatius, geomètrics i lògics de la realitat i estructurar i presentar la informació
obtinguda de manera que se’n faciliti l’anàlisi posterior
Analitzar un conjunt de dades i trobar-hi possibles relacions,
fent ús de models matemàtics elementals (estadístics, funcionals, algèbrics)
Emprar amb soltesa i familiaritat els mitjans tecnològics (calculadores i ordinadors) que facilitin les tasques de càlcul i de representació
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
42
III.1.3 Objectius terminals d’àrees
En aquest apartat, com en l’anterior, es relacionen les deu àrees comunes i els objectius terminals que corresponen a cada una d’elles.
1. Àrea de Llengua
Com s’ha esmentat anteriorment, quan diem àrea de llengua ens refrim
a dues àrees acadèmiques: Llengua catalana i Literatura i Llengua castellana
i Literatura. Els objectius terminals, que presentem separats per cicles,
són comuns a ambdues.
Primer cicle
1.
Analitzar missatges orals formals o espontanis, com també el
registre que els pertoca, i interpretar-ne els elements no verbals
que els acompanyen
2. Distingir els principals tipus de textos per la seva finalitat i marques textuals, identificant-ne les característiques i els elements
bàsics que les defineixen, en tant que productes de comunicació
3. Llegir, resumir i comentar (oralment i per escrit) missatges orals
formals i explicitar-ne les informacions i les idees essencials i la
intenció de l’emissor
4. Resumir textos de tipologia diversa relacionats amb les àrees
del currículum
5. Participar en les manifestacions orals que es produeixen en l’entorn escolar d’acord amb les convencions socials d’aquesta mena
de manifestacions: demanar la paraula, respectar els altres quan
en tinguin ús, centrar-se en el tema, expressar l’opinió personal
raonadament i modificar-la quan s’escaigui
6. Produir missatges orals (espontàniament o amb preparació prèvia) amb ordre, coherència i claredat acceptables en l’expressió
lingüística i en el registre emprat, tot seguint, si s’escau, pautes
facilitades pel professorat
7. Dominar i usar apropiadament les diverses convencions o rutines de salutació i comiat, d’agraïment, de disculpa, de felicitació
i de condol
8. Produir textos escrits (amb preparació prèvia) dels tipus següents:
conversa, descripció i narració
9. Produir textos descriptius, argumentatius, instructius i predictius,
d’acord amb l’estructura textual corresponent
10. Aplicar als escrits personals les convencions de presentació adients, el suport informàtic i les normes gramaticals apreses, de
manera que aquests tinguin una correcció acceptable i apropiada a l’edat
11. Interpretar locucions, modismes i frases fetes d’ús corrent, fentles servir en els missatges orals i escrits propis, quan s’escaigui
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
43
12. Manejar diferents tipus de diccionaris en suports tradicionals i
electrònics: generals, enciclopèdics, de sinònims i d’altres, tot
reconeixent, quan escaigui, les parts d’un article i interpretantne les abreviatures
13. Confeccionar un relat de fets o accions, a partir d’imatges o d’un
guió previ, tot seguint alguna mena d’ordenació que pugui ser
reconeguda per altri, d’acord amb les normes ortogràfiques i de
puntuació, espais i marges
14. Demostrar interès per la literatura pròpia i per les altres,
especialment les que són a la base del nostre món cultural
15. Reconèixer els recursos i les convencions del registre literari, tot
adonant-se dels elements que el diferencien dels altres registres
16. Llegir, identificar i comentar textos de diversos gèneres literaris,
tot fent referència a les principals característiques que permeten
classificar-los
17. Llegir significativament, durant el cicle, obres programades de
les literatures catalana i castellana i comentar-les
18. Distingir l’estructura (lexema i morfema) i el significat general
d’un mot, el sentit figurat i el significat contextual
19. Usar el vocabulari temàtic específic del cicle
20. Reconèixer i valorar la diversitat lingüística del món actual, amb
especial atenció a les llengües de l’estat espanyol i d’Europa
21. Valorar la importància de la llengua pròpia i el món cultural que
li dóna suport i s’hi reflecteix
22. Conèixer els aspectes bàsics de la història social de la llengua
catalana i castellana
23. Demostrar interès per conèixer el funcionament de la llengua
com a sistema
24. Usar els diversos significats de mots polisèmics corrents, tenint
en compte el context
25. Utilitzar mots o construccions de significats semblants segons el
context.
26. Demostrar les diferències, des del punt de vista morfològic, de
les diverses categories gramaticals, mitjançant l’anàlisi.
27. Representar esquemàticament l’anàlisi d’una oració simple
Segon cicle
28. Expressar opinions raonades a propòsit de les comunicacions
orals en què l’alumnat pugui tenir un paper receptor, tant si són
procedents dels mitjans de comunicació social (televisió, ràdio,
cinema, anuncis) com de la vida escolar, cultural i social
29. Demostrar interès per les manifestacions orals d’altri que no estiguin estrictament lligades a la vida escolar i que siguin d’iniciació a la vida adulta
30. Produir missatges orals, especialment col·loquials, que expressin actituds emocionals (com ara satisfacció, insatisfacció, inte-
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
44
31.
32.
33.
34.
35.
36.
37.
38.
39.
40.
41.
42.
43.
rès, intenció) i morals (com disculpar-se, perdonar, lamentar,
agrair, demanar)
Interpretar i produir missatges dels diferents gèneres periodístics de contingut històrico-informatiu (notícia, crònica, reportatge), argumental (carta al director, editorial, article d’opinió) i
dialogat (entrevista), de temes d’interès per als adolescents i
d’altres d’abast més general
Reconèixer els aspectes bàsics de la varietat estàndard utilitzada pels mitjans de comunicació i de les varietats dialectals, per
tal d’assegurar la comprensió de missatges entre parlants de la
mateixa llengua
Redactar textos necessaris per a la vida d’un adolescent i d’acostament a la vida adulta: carta, sol·licitud, currículum, anuncis,
correu electrònic, etc. segons les normes convencionals (dades
d’identificació, marges, espais, cal·ligrafia i ortografia)
Manejar amb soltesa instruments informàtics d’ajut a la redacció i a la impressió de treballs escrits, com ara processadors de
text, correctors informàtics, diccionaris de sinònims i programes
d’autoedició
Utilitzar els recursos que proporciona la tecnologia de la informació per reestructurar els treballs escrits i facilitar-ne la precisió, la presentació i la comunicació de les idees
Llegir expressivament textos literaris (o de les altres àrees del
currículum) en prosa o en vers, amb veu i entonació adequades
i d’acord amb les regles ortològiques
Fer una lectura silenciosa comprensiva de qualsevol text adient
a l’edat de l’alumne, en prosa o en vers, tant si és literari com de
les altres àrees del currículum, reconeixent-ne fets, opinions i
interpretacions, quan s’escaigui
Manifestar interès per la literatura com a mitjà per interpretar la
realitat
Demostrar interès per la literatura pròpia, tot contrastant-la amb
manifestacions literàries en altres llengües, especialment les que
són a la base de la nostra tradició cultural
Valorar, d’acord amb la sensibilitat pròpia, les aportacions de la
lectura literària, tot demostrant criteri personal i un cert grau
d’autonomia
Distingir els principals períodes de la literatura catalana i castellana, atenent a la relació amb el context historicosocial, els gèneres literaris i alguns autors significatius per tal de situar les
lectures dins el marc de referència adequat
Comentar textos poètics i en prosa, atenent als aspectes formals i de contingut, a l’autor/a i a l’època i d’acord amb la sensibilitat personal, expressada mitjançant una opinió raonada
Llegir, durant el cicle, obres programades de les literatures catalana i castellana, tenint en compte els factors externs sota els
quals han estat produïdes
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
45
44. Sintetitzar, seguint un guió previ, oralment o per escrit (recensió) informacions pertinents sobre una obra llegida (l’autor/a,
època de producció, elements literaris i humans, etc.) procedents de fonts diverses —explicacions del professorat i consulta
bibliogràfica—, de manera que es contextualitzi i s’expressi l’opinió
pròpia raonada
45. Descriure els aspectes més elementals de la situació sociolingüística i legal de les llengües de l’Estat espanyol
46. Apreciar les normes que regulen la relació democràtica entre
parlants de les diverses llengües de l’Estat, tot manifestant actituds de respecte cap a les llengües i els seus parlants i fent ús
dels drets lingüístics
47. Reconèixer diferents tipus d’oració segons l’estructura i el significat, tot relacionant l’entonació amb la puntuació i els canvis
que aquestes poden produir
48. Utilitzar les possibilitats de formar oracions per juxtaposició i
coordinació
49. Reconèixer el significat i la funció gramatical d’una frase subordinada per expressar millor el pensament
50. Descriure les principals formes que regulen la creació de paraules: derivació i composició
51. Identificar els sufixos, prefixos i infixos que apareixen en mots
de la vida quotidiana i en mots propis d’altres àrees del currículum
52. Utilitzar el vocabulari específic d’aquest cicle i relacionar els mots
pel seu significat: mots sinònims, antònims, polisèmics i homonímics
53. Identificar els elements textuals: parts del text, elements introductoris, de relació entre les parts, de coherència textual i d’adequació al registre
54. Segmentar conjunts en unitats aïllant les parts d’un text, d’un
paràgraf, d’una oració o d’una paraula
55. Reconèixer el registre lingüístic d’un text a partir dels recursos
(lèxics o d’una altra índole) emprats
56. Elaborar treballs interdisciplinaris, bàsicament informatius, en
els quals s’apliquin les habilitats lingüístiques practicades durant
el curs
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
46
2. Àrea de Llengües estrangeres
Primer cicle
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
Tenir una actitud favorable envers la matèria i escoltar de manera activa i receptiva
Entendre i utilitzar progressivament la llengua estrangera com a
llengua vehicular a classe
Extreure informacions globals i específiques de converses, narracions i exposicions orals senzilles referides a la vida quotidiana i a
temes d’interès que reuneixin les següents característiques: suport de tasques que guiïn la comprensió, registre estàndard de
la llengua, velocitat d’enunciació adaptada, entonació i ritmes
accentuats, condicions d’audició favorables i suport d’elements
no-verbals (imatges, gestos) que facin entenedora la situació
Extreure informacions globals i específiques i seguir el fil narratiu de textos breus, principalment de publicacions adreçades a
aprenents de la llengua (revistes i llibres de lectura graduats)
Utilitzar el context, lingüístic i no lingüístic, com a mitjà per augmentar la comprensió
Organitzar el propi treball amb eficàcia i utilitzar el material d’aprenentatge bàsic (material propi i de classe, diccionaris, enciclopèdies, índexs, catàlegs i gramàtiques) de manera adequada i
com a font habitual d’informació
Impartir instruccions de manera que l’interlocutor pugui realitzar una acció adequadament, com ara seguir un mapa fins a
arribar a un lloc, ordenar una seqüència o fer un dibuix
Adoptar rols socials en petites representacions de situacions habituals o familiars, reals, imaginàries o virtuals, amb l’ajut de
guions i models
Ressenyar breument un llibre de lectura adequat, incloent-hi informació essencial i l’opinió personal
Elaborar un compromís personal o de grup sobre conductes socials desitjables en relació amb la vida personal i familiar, l’escola, la ciutat o la natura, i avaluar el compromís adoptat després
del període de temps acordat
Entrevistar un company (que adopta una identitat real o fictícia)
i demanar-li i donar-li informació sobre qüestions personals, hàbits, preferències, aficions, habilitats, fites, plans per al futur,
etc., tot seguint una pauta o model
Escriure una postal o una breu carta informal a partir de models
amb informació personal, adreçada a un amic o persona amb la
qual es desitja establir una relació d’amistat i informar de les
activitats que es porten o s’han portat a terme i dels plans per a
un futur proper
Redactar i recitar poemes, enigmes, raps, cal·ligrames i altres
textos lúdics
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
47
14. Endevinar, a través de preguntes o descripcions, la identitat o la
localització d’una persona, animal o objecte, demanant aclariments quan calgui
15. Narrar breument (oralment o per escrit) esdeveniments propers,
amb suport visual i lingüístic
16. Dissenyar un pla d’activitats per al futur proper i explicar-les als
companys, tot seguint una pauta o model
17. Elaborar i presentar cartells amb senzills eslògans propagandístics o publicitaris
18. Compondre un pòster o fulletó amb informació sobre persones,
animals o llocs: un personatge popular, l’escola, el barri, un espectacle, una atracció turística, etc., utilitzant models o pautes i
presentar oralment el seu contingut
19. Crear i participar en senzills jocs de taula amb preguntes sobre
diversos temes d’interès general (cultura, ciència, història, geografia, actualitat) amb suport lingüístic i informatiu
20. Redactar un diari personal durant un temps determinat
21. Crear, amb un company o companya, textos orals a partir d’imatges suggeridores
22. Mostrar coneixements d’aspectes formals bàsics del codi de la
llengua estrangera (fonologia, morfologia, sintaxi, ortografia) per
mitjà d’activitats contextualitzades i tasques l’expressió oral i
escrita
Segon cicle
(Els 22 objectius terminals del primer cicle són propis també del segon
cicle amb un grau superior de fluïdesa, complexitat i correcció.)
23. Discriminar les idees principals i secundàries de textos diversos
trets de mitjans de comunicació social no especialitzats, de la
premsa juvenil i de publicacions adreçades a aprenents de la
llengua
24. Resumir un llibre, un drama televisiu, una pel·lícula, etc., incloenthi informació sobre l’argument i els personatges i l’opinió personal
25. Llegir autònomament i amb comprensió suficient llibres adequats
al nivell i interessos dels alumnes
26. Reflexionar sobre regularitats i excepcions pròpies del sistema
lingüístic de la llengua estrangera
27. Escriure, en suport paper o per via electrònica, cartes informals
i cartes amb un cert grau de formalitat, demanant o donant
informació sobre algun aspecte d’interès i utilitzant models
28. Descriure una imatge amb la finalitat que un company/a la reprodueixi amb la més gran precisió possible
29. Confeccionar un pla de treball per a un període de temps limitat,
comparar-lo amb els plans de treball redactats pels companys i
companyes i avaluar-ne posteriorment el grau d’assoliment
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
48
30. Redactar una autobiografia o una biografia d’un avantpassat o
d’un personatge històric o de ficció, explicant els fets més importants de la seva vida
31. Explicar de forma senzilla, amb suport lingüístic, processos tecnològics o científics estudiats, a partir d’anotacions, diagrames o
altres tipus de recursos
32. Participar en un xat o fòrum d’internet, partint d’una tasca concreta molt estructurada
33. Narrar amb pautes una noticia real o imaginària breu sobre un
tema d’interès per a l’alumne, incloent-hi totes les informacions
pròpies d’una noticia (qui, què, quan, on, per què, com)
34. Elaborar i interpretar una enquesta destinada a copsar l’opinió
d’altres persones sobre un tema d’interès per als adolescents i
presentar oralment els resultats, amb el suport de diagrames i
esquemes
35. Planificar detalladament una activitat real –simulada o virtual–
prèvia obtenció d’informació rellevant pel seu desenvolupament
36. Redactar i llegir en veu alta, amb dicció clara i entonació apropiada, narracions curtes intentant causar un efecte sobre el lector
(interès, emoció, por, riure, sorpresa)
37. Resoldre de forma conjunta tasques en les quals s’ha de compartir la informació, que es troba repartida entre tots els membres del grup: trencaclosques informatius, completar una graella, completar una seqüència lògica, tot esdevenint progressivament més independents dels models d’interacció
38. Conversar sobre situacions habituals simulades amb un suport
lingüístic (una discussió amb un company o un adult, una situació difícil per a un amic, la celebració d’un èxit, una reunió per
prendre una decisió, la difusió d’un rumor)
39. Elaborar i exposar oralment petits treballs sobre una àrea cultural o científica: història, literatura, música, biologia, ecologia o
tecnologia, utilitzant models o pautes
40. Simular converses telefòniques informals i semiformals amb la
finalitat de demanar i facilitar informació, fer una comanda o
concertar una cita
41. Utilitzar els coneixements adquirits dels aspectes formals i pragmàtics sobre la llengua amb la finalitat de millorar les pròpies
produccions
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
49
3. Àrea de Ciències naturals
Primer cicle
1.
Observar objectes, éssers i fenòmens a ull nu i amb instruments
senzills i fer-ne una descripció o dibuix, tot indicant-ne els trets
significatius
2. Utilitzar les tècniques elementals per a la recol·lecció discreta,
etiquetatge i conservació de mostres del medi natural (mostres
d’éssers vius o relacionades amb aquests, de minerals, de roques i sòls) atenint-se a les normes prèviament establertes i
respectar l’entorn per evitar-ne les espoliacions i el deteriorament
3. Extreure les idees bàsiques de textos i vídeos científics i de simulacions interactives per ordinador i analitzar la informació obtinguda d’esquemes, dibuixos, fotografies, mapes topogràfics i
meteorològics, models i maquetes
4. Identificar el problema que es planteja en una experiència, seguir el guió de treball i entendre el fonament científic d’aquesta
(inclosa la necessitat d’emprar proves en blanc o de control),
seleccionar els instruments de mesura i els aparells i estris adequats a l’objectiu previst, i si s’escau, construir muntatges senzills emprant el material de laboratori adequat
5. Utilitzar, anomenar i netejar adequadament el material i els instruments de mesura d’ús més freqüent en el treball de laboratori
o de camp i aplicar les normes de seguretat necessàries per a la
manipulació de materials, estris i equipaments
6. Realitzar experiències que palesin fenòmens físics, químics, biològics i geològics, tot observant l’efecte de la modificació de variables que hi intervenen, i treballar amb pulcritud, netedat, exactitud i precisió en les diferents tasques experimentals
7. Confeccionar una pauta de treball experimental per a la resolució d’un problema o comprovació d’una hipòtesi amb la posterior
realització i discussió de l’experiment dissenyat
8. Enregistrar, de forma ordenada i precisa, manualment,
informàticament i mitjançant instruments automatitzats, les dades obtingudes en una observació directa o en les experiències
9. Interpretar i elaborar llistes ordenades, taules de doble entrada,
esquemes, diagrames, dibuixos, representacions gràfiques d’una
variable, manualment i informàtica, amb diagrames de barres i
sectors, histogrames, gràfics cartesians o altres tipus de gràfics
10. Resoldre problemes numèrics senzills relacionats amb alguns continguts, discutint posteriorment sobre la coherència del resultat,
tot utilitzant correctament les unitats de les magnituds d’acord
amb el sistema internacional i també altres unitats d’ús quotidià
11. Participar en debats, realitzar exposicions verbals, escrites o visuals i resumir oralment i per escrit el contingut d’una explicació
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
50
12.
13.
14.
15.
16.
17.
18.
19.
20.
21.
oral o escrita senzilla, tot emprant el lèxic propi de les ciències
experimentals i tenint present la correcció de l’expressió
Seleccionar criteris de classificació d’utilitat pràctica, compararlos amb els reconeguts per la comunitat científica i manejar claus
dicotòmiques simples per classificar minerals, roques i éssers
vius
Interrogar-se davant fenòmens i fets per buscar-ne l’explicació
científica, tot rebutjant explicacions supersticioses o mítiques, i
valorar les solucions històriques donades per la ciència a problemes plantejats pels humans i les solucions tecnològiques que
milloren la nostra qualitat de vida
Reflexionar sobre l’actitud quotidiana personal envers problemes com ara la generació de deixalles, el mal ús de l’energia i de
l’aigua, la contaminació i la limitació dels recursos naturals, des
de la perspectiva de voler trobar vies alternatives que puguin
comportar canvis d’actitud
Respectar críticament les idees dels altres i cooperar en la realització dels treballs en grup
Avaluar l’ús i abús de les fonts i recursos energètics emprats
habitualment i de les fonts d’energia alternatives
Explicar, en una primera aproximació, el model corpuscular de la
matèria, tot assenyalant-ne el caràcter discret i destacant que la
matèria té una constitució universal tant en els materials inerts
com en els éssers vius i les característiques bàsiques que els
diferencien
Descriure les modificacions del moviment de les partícules d’un
sistema, d’acord amb el model corpuscular de la matèria i en
relació amb el bescanvi de calor amb l’entorn en diverses situacions, explicar com varia la temperatura d’un sistema quan, en
escalfar-lo, passa de fase sòlida a líquida i després a gas, i descriure, així, les propietats dels tres estats físics de la matèria,
prenent com a exemple l’aigua
Elegir un mètode apropiat per a la separació de les fases d’un
sistema heterogeni o per separar els components d’una mescla
amb la finalitat de dur-lo a terme i de relacionar-lo amb processos com el de la depuració/potabilització de l’aigua i el de separació de components de l’aire, del petroli o altres roques
Preparar solucions de solut sòlid i dissolvent líquid, donada una
composició determinada expressada en unitats de massa per
volum o en percentatges i comparar solucions de diferent composició quantitativa expressades en les mateixes unitats
Distingir entre els conceptes fisicoquímics de massa i densitat, i
entre substàncies pures i mescles i analitzar les propietats
fisicoquímiques més rellevants de l’aigua i de l’aire, tot destacant la importància d’aquestes en els organismes i en alguns
processos quotidians
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
51
22. Interpretar canvis químics senzills relacionats amb el fenòmens
de la vida quotidiana, com les reaccions de combustió, d’oxidació dels metalls i les que tenen lloc entre àcids i bases
23. Descriure els conceptes de moviment, velocitat i acceleració aplicats a moviments rectilinis i remarcar la importància d’utilitzar
un sistema de referència en l’estudi del moviment
24. Interpretar les forces com a resultat de la interacció dels cossos
i identificar diversos tipus de forces que actuen en situacions
quotidianes. Aplicar el concepte de pressió i pressió atmosfèrica
per explicar diversos fenòmens de la vida quotidiana
25. Assenyalar que tota transmissió d’energia a un sistema hi provoca un canvi i distingir diferents formes i manifestacions de
l’energia i identificar transformacions energètiques en situacions simples, com en un circuit elèctric, en un escalfament per
fricció i en un aparell d’ús quotidià
26. Intrepretar fenòmens d’electrització a partir del model de càrrega elèctrica
27. Interpretar el corrent continu mitjançant els conceptes de diferència de potencial, resistència, intensitat i potència; muntar un
circuit elèctric senzill a l’aula i esquematitzar-lo tot emprant la
terminologia adequada
28. Analitzar el principi de conservació de l’energia en casos senzills
i l’aprofitament de l’energia en màquines i dispositius, tot destacant-ne la idea de rendiment
29. Comprendre la propagació de la llum i el so i la manera de percebre-la
30. Enunciar els trets fonamentals de la teoria cel·lular i de les parts
de la cèl·lula eucariota i relacionar l’intercanvi de matèria-energia amb els mitocondris i els cloroplasts
31. Relacionar la distribució de la vegetació amb el clima i el sòl i
exemplificar algunes adaptacions rellevants en l’estudi d’una zona
determinada
32. Diferenciar els trets fonamentals de la morfologia externa dels
grans grups de vegetals: algues, molses, falgueres, gimnospermes i angiospermes, i també dels fongs i dels seus grans hàbitats i agrupar les plantes superiors segons la seva longevitat,
distingint el diferent aspecte que presenten en les estacions de
l’any
33. Distingir la nutrició autòtrofa de les diverses formes de nutrició
heteròtrofa, explicar la importància de la fotosíntesi en l’ecosistema, com també les fases essencials del cicle biològic d’un vegetal superior, i enumerar d’altres formes de reproducció en el
món vegetal
34. Analitzar els principals productes animals i vegetals que es poden trobar al mercat i en el cas dels vegetals, relacionar-los amb
la seva funció a la planta
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
52
35. Diferenciar els principals grups d’invertebrats i de vertebrats a
partir dels trets fonamentals de la morfologia externa i d’alguns
aspectes molt significatius de l’organització interna, exemplificar els mecanismes de reproducció sexual i asexual en animals
concrets i els seus grans hàbitats i identificar algunes de les
espècies més habituals a les nostres contrades
36. Analitzar un ecosistema aquàtic o terrestre de l’entorn proper:
els seus components, els principals tipus d’interrelació entre ells,
les cadenes i xarxes tròfiques, el flux de matèria i energia que
s’hi estableix i també possibles successions ecològiques causades per la modificació, real o teòrica, de diferents variables de
l’ecosistema
37. Representar esquemàticament el sistema solar per tal d’explicar
alguns fenòmens relacionats amb el moviment de la Terra i de la
Lluna, com ara les estacions de l’any, les fases de la Lluna i els
eclipsis i analitzar a grans trets la composició i l’estructura del
planeta Terra: l’atmosfera, la hidrosfera, la litosfera i la seva
relació amb l’astenosfera
38. Relacionar la pressió atmosfèrica amb el temps atmosfèric i analitzar els factors més importants que determinen el clima, tot
exemplificant-ho en el clima local
39. Descriure les diverses formes de presentació de l’aigua a la superfície terrestre, les funcions generals de la hidrosfera i les fases del cicle hidrològic i situar en un mapa comarcal les aigües
superficials i subterrànies i el seu abastament per a usos industrials i agrícoles per tal d’adonar-se de la limitació de l’aigua com
a recurs per a l’espècie humana
40. Descriure els principals tipus de roques que es troben a Catalunya
i relacionar-les amb els processos geològics que les han originades, amb els aspectes essencials del sòl i del relleu català i assenyalar la seva utilització com a recurs
Segon cicle
(Els 16 primers objectius terminals del primer cicle són també propis
del segon cicle.)
41. Explicar la composició de la matèria viva. Relacionar els bioelements i les biomolècules més fonamentals amb la seva funció
biològica
42. Identificar i explicar els aspectes principals de les funcions de
nutrició i de relació en l’espècie humana basant-se en els òrgans, aparells i sistemes que les duen a terme, descriure també
alguna de les malalties més freqüents que s’hi relacionen i la
seva profilaxi
43. Analitzar les principals característiques anatòmiques, fisiològiques i psicològiques sexuals de la dona i de l’home i les bases
d’alguns mètodes de control de la reproducció
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
53
44. Relacionar les diferents morfologies de les cèl·lules amb les funcions que fan al cos humà
45. Valorar i conèixer els hàbits saludables, tant individuals com col·lectius, en relació amb l’alimentació i l’esport, conèixer els factors que
alteren l’equilibri del sistema nerviós i la necessitat de prendre
mesures adequades per no consumir drogues i evitar el contagi
de malalties, en especial les de transmissió sexual més freqüents
46. Explicar la composició i funció dels cromosomes i la conservació
del seu nombre en l’individu i l’espècie i els mecanismes que
regeixen l’herència en l’ésser humà i associar Mendel als primers estudis científics sobre genètica
47. Explicar les idees bàsiques sobre la teoria de la selecció natural
de Darwin, establir un paral·lelisme amb la selecció artificial
emprada pels humans en ramaderia i agricultura i comentar algunes adaptacions concretes d’éssers vius al medi i algunes de
les principals estratègies evolutives seguides per aquests per a
la conquesta del medi aeri
48. Explicar com l’escorça terrestre es troba sotmesa a canvis continus, d’origen intern i extern (majoritàriament cíclics) a partir
dels quals es configura el relleu. Reconèixer a la naturalesa, indicadors (les deformacions i els processos erosius) que palesin
aquests processos
49. Representar esquemàticament i analitzar a grans trets la constitució i l’estructura del planeta Terra, en particular la litosfera i la
seva relació amb l’astenosfera
50. Interpretar el cicle de les roques com a el resultat de la dinàmica
de la terra i explicar els trets fonamentals de la teoria de la
tectònica de plaques i la relació d’aquestes amb la distribució de
volcans i terratrèmols a la terra
51. Explicar la importància dels fòssils com a testimonis estratigràfics i paleobiòtics
52. Analitzar l’impacte dels éssers humans sobre el sòl, l’atmosfera,
la hidrosfera, els organismes (animals i vegetals) i també les
seves repercussions ecològiques, per tal de prendre actituds de
millora i defensa de l’entorn
53. Distingir els conceptes d’element i compost des del punt de vista
experimental i utilitzant la teoria atomicomolecular de la matèria
54. Diferenciar entre canvis físics i químics i analitzar la conservació
de massa en els dos canvis, i la transferència d’energia més
pronunciada en el segon
55. Elegir i aplicar un mètode apropiat per a la separació de substàncies d’una mescla i conèixer el mètode d’obtenció d’alguns
elements a partir de matèries primeres
56. Interpretar els canvis químics senzills en els quals participa l’oxigen i els que es provoquen per aplicació de solucions àcides
sobre algunes matèries
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
54
57. Comprendre la utilitat de la taula periòdica en agrupar elements
de propietats químiques similars
58. Conèixer les idees bàsiques sobre la constitució de l’àtom i sobre
les propietats i aplicacions de la radioactivitat
59. Aplicar el model atòmic de la matèria a la interpretació de canvis
químics
60. Identificar substàncies mitjançant reaccions químiques senzilles
i comentar la utilització d’alguns mètodes analítics en l’alimentació, en l’anàlisi de material d’origen geològic i en altres situacions conegudes; formular els òxids, halurs, sulfurs i hidrocarburs que faciliten la comprensió d’altres continguts
61. Descriure l’origen, les propietats més rellevants i l’ús dels materials ceràmics, combustibles, plàstics i fibres naturals i sintètiques més comunes i aplicar coneixements sobre canvis químics
per fer la descripció de processos industrials d’obtenció de materials d’ús quotidià
62. Descriure els moviments rectilini uniforme i rectilini uniformement accelerat
63. Interpretar les forces com a resultat de la interacció entre cossos i identificar diversos tipus de forces que actuen en situacions
quotidianes i l’efecte que provoquen, així com el concepte de
pressió
64. Associar la noció intuïtiva del pes d’un cos a una força que depèn
de la seva massa i de la intensitat del camp gravitatori on es
troba i que, per tant, varia segons el planeta de referència. Aplicar les lleis de Newton a situacions senzilles de la vida quotidiana i al moviment d’astres a l’univers
65. Aplicar el principi de conservació de l’energia en casos senzills i
exemplificar alguns casos on hi hagi dissipació d’energia. Interpretar fenòmens tèrmics com a conseqüència dels processos de
transferència d’energia
66. Explicar les interaccions entre cossos, causades per les seves
masses i càrregues, d’acord amb les lleis de la gravitació universal i de Coulomb
67. Aplicar el model d’ones per interpretar processos quotidians de
transferència d’energia com la llum, el so i les radiacions diverses
68. Interpretar fenòmens senzills i fàcilment observables que s’expliquen per la interacció elèctrica i la interacció magnètica
69. Aplicar el model atòmic de la matèria a la interpretació de fenòmens elèctrics senzills
70. Comprendre els conceptes elèctrics de voltatge, intensitat i potència i aplicar-los a l’anàlisi de circuits elèctrics senzills
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
55
4. Àrea de Ciències socials
Primer cicle
1.
Manejar diferents tipus d’imatges i representacions de l’espai
terrestre tot establint comparacions i identificar damunt del globus terraqui o mapamundi la situació de diferents continents,
mars i països i les diferents línies i punts convencionals
2. Comportar-se respectuosament amb el medi ambient natural,
rural o urbà
3. Aplicar correctament les mesures cronològiques (any, segle, mil·lenni) que s’utilitzen en la història, utilitzar les divisions convencionals que s’usen per periodificar-la i elaborar i interpretar formes gràfiques de representació del temps històric
4. Classificar correctament, a partir de fonts concretes, els tipus
bàsics de fets amb què se solen organitzar els esdeveniments i
processos històrics (polítics, socials, econòmics i culturals)
5. Confeccionar diferents tipus de gràfics, taules, quadres estadístics i mapes temàtics per emmagatzemar, classificar i disposar
de fàcil accés o lectura de les informacions recollides
6. Interpretar quadres estadístics, gràfics diversos i mapes temàtics referents a l’estructura dinàmica de la població mundial i
dels problemes migratoris, així com d’altres referits estrictament
a l’àmbit territorial català i espanyol, referint-se als problemes
de sobrepoblació i a les diverses polítiques demogràfiques
7. Identificar i definir els diferents tipus de recursos naturals, localitzant la seva distribució al món, i descriure els canvis
mediambientals deguts a l’explotació humana amb una especial
anàlisi dels problemes de sostenibilitat a Catalunya i a Espanya
8. Utilitzar, per orientar-se, els mapes i els punts cardinals com a
referència tot manejant, confeccionant i interpretant diferents
tipus de plànols i mapes de gran i petita escala, correlacionant
les informacions de dos o més mapes temàtics i localitzant llocs
i espais concrets
9. Crear, mantenir i interrogar bases de dades senzilles amb suport
informàtic, fer consultes a la xarxa (internet) per tal de constituir reculls d’informació organitzada i obtenir, tot analitzant-la i
classificant-la, informació rellevant a partir de diverses fonts d’observació directa (treball de camp, enquestes, entrevistes, visites), d’observació indirecta (pel·lícules, vídeos, gravats, imatges, obres d’art) i de diferent tipus (documents escrits, gràfics,
mapes, estadístiques, bases de dades), distingint les dades, opinions i arguments que proporcionen al voltant d’un tema
10. Descriure a grans trets la forma i dimensions del planeta Terra i
del sistema solar, les condicions que hi fan possible la vida i els
moviments de la Terra i les seves conseqüències pel que fa a
l’existència de dies i nits, estacions i mesura del temps
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
56
11. Descriure, a partir de l’observació de la realitat, de fotografies,
mapes, gràfiques o textos, les principals característiques del relleu, les aigües i la climatologia de la Terra, com també les principals unitats paisatgístiques de Catalunya, d’Espanya i del món,
tot localitzant-les espacialment i distingint diferents tipus de
paisatge segons la intensitat i el tipus d’intervenció antròpica a
què hagin estat sotmesos
12. Descriure els canvis mediambientals i els riscos naturals que
poden comportar diferents tipus d’intervencions o d’activitats
humanes, tot analitzant les respostes, els reajustaments i la localització d’activitats humanes en funció de les condicions
mediambientals. Explicar els principals problemes del medi en el
territori català, espanyol i mundial en relació amb les condicions
ecològiques d’altres països
13. Exposar de manera senzilla l’evolució de l’espècie humana, les
principals eines paleolítiques en relació a les formes econòmiques de l’etapa, els canvis essencials del neolític i de l’edat dels
metalls, i les formes i interpretacions de les formes artístiques
més rellevants de la prehistòria amb exemplificacions en l’àmbit
territorial de la península Ibèrica en general i de l’actual espai
territorial de Catalunya en particular
14. Identificar els trets essencials de les civilitzacions gregues i romanes, així com les seves principals aportacions artístiques, tot
fent referència a les colonitzacions gregues i fenícies de la Mediterrània i exemplificant-ho en la fundació i desenvolupament
d’Empúries
15. Exposar, a partir de fonts diverses, el procés de romanització de
la península Ibèrica i la importància del seu llegat en l’actual
àmbit territorial de Catalunya, esmentant les cultures i aportacions dels pobles preromans
16. Descriure els mecanismes que condicionen el creixement o decreixement de la població, identificant les variables demogràfiques
del món d’avui (la dinàmica i l’estructura demogràfiques i les
migracions), interrelacionant-les amb indicadors socioeconòmics
i analitzant l’actual règim demogràfic de Catalunya i Espanya
17. Diferenciar, a partir de l’anàlisi d’exemples concrets, el funcionament, l’activitat econòmica i la divisió tècnica del treball i l’organització del món laboral, tot destriant els trets generals de
l’economia europea, espanyola i catalana
18. Definir correctament els conceptes de nació, d’estat i de capital
d’un estat tot localitzant correctament en els mapes polítics els
estats del món i algunes de les nacions sense estat a Europa i les
comunitats autònomes dins l’organització politicoadministrativa
de l’estat espanyol
19. Exposar, identificant idees importants a partir de fonts escrites i
cartogràfiques les raons internes i externes de la desaparició de
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
57
20.
21.
22.
23.
24.
25.
l’estat romà a occident i la continuïtat i característiques de l’imperi bizantí a l’orient així com el concepte i límits de l’anomenada edat mitjana.
Resumir les idees i creences principals de les religions jueva i
cristiana tot indicant els punts més importants que han manifestat una continuïtat en el temps en la civilització occidental
Resumir les idees i creences principals de l’Islam, així com el
procés de la seva expansió, l’ocupació humana de la península
Ibèrica, la formació de Al-Andalus i les seves aportacions a la
cultura i al territori català
Exposar, a partir de mapes i fonts primàries i secundàries, la
formació dels regnes cristians a la península Ibèrica i la seva
evolució general en el temps i en l’espai al llarg de l’edat mitjana, identificant-ne les peculiaritats més rellevants i alguns dels
aspectes comuns
Exposar, amb l’ajut i comentaris de diverses fonts, els trets principals que caracteritzen el feudalisme, així com els elements bàsics
del procés que va desembocar en els orígens nacionals de
Catalunya entre els segles VIII i XII en el marc territorial comprès entre el domini carolingi i el món islàmic
Resumir l’expansió de la Corona catalanoaragonesa, les seves
relacions amb el món islàmic i alguns dels aspectes més importants de la institucionalització del poder polític –especialment
les Corts catalanes i la Generalitat– en el marc de l’evolució de
les ciutats i dels canvis que s’hi donaven, així com la crisi de la
Corona catalanoaragonesa
Identificar les principals formes estilístiques, les funcions i alguns significats de l’art romànic i de l’art gòtic a partir de l’anàlisi concret d’algunes obres d’arquitectura i de la imatge
Segon cicle
(Els 11 primers objectius terminals del primer cicle també són propis
del segon cicle.)
Geografia
26. Analitzar, dins de l’entorn, alguns dels aspectes resultants de la
interacció entre l’activitat humana i el medi natural, i utilitzar-lo
per explicar la gènesi de les diferents tipologies d’espais geogràfics tot classificant, a partir d’imatges, representacions cartogràfiques o d’observació directa els diferents tipus de paisatges
naturals i antròpics
27. Exposar les característiques de l’agricultura als països desenvolupats (exemplificant-ho a Catalunya i a Espanya) i en vies de
desenvolupament, identificant i descrivint les tipologies de paisatges agraris, indicant els diferents tipus d’agricultura que s’hi
desenvolupen i localitzant la seva distribució al món
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
58
28. Descriure i analitzar, utilitzant imatges i informació gràfica i estadística, la distribució i les formes dels paisatges industrials al
món, amb una especial menció a Catalunya i a Espanya
29. Descriure i analitzar el sector terciari, classificant adequadament
les seves tipologies i fent una referència explícita als principals
eixos de transport i comunicacions i als fluxos d’intercanvi
30. Localitzar les grans àrees urbanes del món actual, valorar els
problemes i avantatges de l’entorn urbà i conèixer les mesures
necessàries per mantenir una ciutat sostenible. Analitzar la distribució de les xarxes urbanes d’Espanya i de Catalunya
31. Exposar, amb l’ajut de mapes temàtics, textos i altres documents
gràfics, l’organització politicoadministrativa de l’Estat espanyol
en comunitats autònomes i l’organització comarcal de Catalunya,
fent esment del seu origen històric i dels problemes que planteja
32. Sintetitzar, de manera organitzada i a grans trets, la diversitat
física i humana de les comunitats autònomes espanyoles amb
especial referència als desequilibris territorials i fiscals a partir
de fonts gràfiques i estadístiques
33. Definir els conceptes de desenvolupament i subdesenvolupament,
localitzant, a grans trets, la seva distribució en l’espai i analitzant la problemàtica dels països en vies de desenvolupament,
amb la utilització dels indicadors bàsics per identificar-los
34. Situar les grans àrees de cultura i civilització del Planeta, identificant els components fonamentals del fenomen cultural i exposant els mecanismes de la seva difusió, tot referint-se a la presència d’altres cultures dins les grans àrees culturals i als fenòmens migratoris actuals
35. Identificar i localitzar les grans regions del món, analitzant els
trets d’alguns estats representatius d’aquestes
36. Exposar les característiques geogràfiques de la Unió Europea i
referir-se a la integració d’Espanya i als efectes que comporta
Història
37. Analitzar i sintetitzar, amb l’ajut de fonts, els aspectes estructurals de llarga durada que defineixen l’època moderna: el sistema
econòmic, el sistema polític, les formes de l’estat, la deologia
dominant (absolutisme) i l’ampliació del món conegut intel·lectualment i geogràficament. Analitzar i sintetitzar els trets bàsics de l’art de la imatge al Renaixement i al Barroc, exemplificant-ho, sempre que sigui possible, en fets rellevants i processos produïts a Catalunya durant l’època dels Reis Catòlics i de la
monarquia hispànica
38. Analitzar el conflicte de la Guerra de Separació (1640-1653) i el
de la Successió a la Corona hispànica (1700-1714), situant els
conflictes en el seu context europeu, identificant-ne les causes,
alguns fets rellevants de la seva evolució i les seves conseqüèn-
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
59
39.
40.
41.
42.
43.
44.
45.
46.
cies, així com algunes de les seves pervivències mitificades fins
als temps actuals
Descriure els canvis i l’evolució de Catalunya en el marc del reformisme il·lustrat espanyol del segle XVIII fent servir fonts senzilles que ajudin a argumentar o fonamentar les afirmacions que
es realitzin. Utilitzar altres elements escrits, gràfics i estadístics
que manifestin la competència adquirida en la comunicació d’informació
Identificar, a través de fonts textuals, els principis bàsics que
caracteritzen les ideologies més rellevants del segle XIX (liberalisme, socialisme, anarquisme i nacionalisme) i exemplificar-ne
algunes de les conseqüències (la crisi de l’Antic Règim, el parlamentarisme anglès, la independència dels Estats Units, la proclamació dels drets de l’home i del ciutadà a la Revolució Francesa, les unificacions d’Itàlia o d’Alemanya, el sorgiment de la Iª
internacional, el colonialisme, etc.).
Exposar el concepte de Revolució Industrial, les seves causes, la
seva expansió i les seves conseqüències socials, relacionant-les
amb l’aparició del moviment obrer i de les ideologies socialistes
i anarquistes. Analitzar monogràficament la revolució industrial
a Catalunya, les seves causes, la seva localització, la seva evolució i les conseqüències socials i, en particular, el fenomen de les
colònies tèxtils
Sintetitzar, amb l’ajut de fonts textuals, l’aparició del catalanisme des de la reivindicació lingüística i cultural fins a l’aparició
del catalanisme polític en el marc de l’evolució en la construcció
de l’Estat liberal a Espanya
Sintetitzar els fets més rellevants de la primera meitat del segle
XX i analitzar algunes de les causes i conseqüències dels conflictes bèl·lics (1914-1918 i 1939-1945)
Sintetitzar, a grans trets, l’evolució política i econòmica d’Espanya entre 1898 i 1931 com a marc per situar-hi l’evolució del
catalanisme polític, les realitzacions de la Mancomunitat de
Catalunya i algunes de les crisis del període de la Restauració
com el problema del Marroc, la Setmana Tràgica o l’època del
pistolerisme
Exposar els fets més rellevants de la guerra freda i la política de
blocs i realitzar un treball monogràfic sobre un dels aspectes
més importants d’aquest període (la descolonització d’algun país,
l’evolució de la Xina des de l’inici de la revolució maoista, la
guerra del Vietnam, el conflicte entre àrabs i israelians, la dissolució de la URSS, l’actual situació de l’Europa de l’Est, etc.)
Exposar l’evolució del període de la Segona República interpretant, a partir de documents textuals i gràfics, els períodes polítics, les seves realitzacions i també les de la Generalitat Republicana
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
60
47. Analitzar les causes de la guerra civil espanyola comentant, a
partir de registres cartogràfics, l’evolució militar, els canvis polítics i econòmics soferts per ambdós bàndols i els tipus de repressió que s’hi van produir
48. Analitzar la naturalesa del franquisme, la seva evolució política i
econòmica, la repressió social i nacional, l’actuació dels grups
d’oposició i la seva particular acció sobre Catalunya
49. Exposar els principals fets i actuacions que van dur a la transició
democràtica els principis generals de la Constitució del 1978,
l’Estatut d’autonomia de Catalunya del 1979 i les actuacions principals dels governs de la democràcia a l’Estat i a la Generalitat
de Catalunya
50. Explicar la creació de la CECA, la marxa cap a la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i la creació de la Unió Europea referint-se
d’una manera especial a la integració d’Espanya i als principals
reptes que suposa
5. Àrea de l’Educació física
Primer cicle
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
Utilitzar les tècniques adequades en el desenvolupament de les
activitats físiques a la natura
Identificar les activitats físiques del territori i els seus elements
culturals bàsics
Aplicar les regles i normes dels diferents jocs, esports i altres
activitats físiques
Identificar, valorar i emprar hàbits higiènics que possibilitin la
millora de la pràctica física i de la qualitat de vida
Identificar les habilitats de les diferents activitats físiques que es
desenvolupin
Utilitzar diferents tècniques d’expressió corporal per representar, individualment o col·lectivament, estímuls interns o externs
Emprar tècniques de control corporal per a la realització de qualsevol moviment o postura
Acceptar la pròpia realitat corporal
Respectar les regles i normes de les diferents activitats físiques
Comportar-se respectuosament amb el medi natural i urbà
Prendre part en les activitats motrius i els esports populars de la
cultura del propi territori
Planificar la millora de la pròpia condició física aplicant els diferents sistemes d’entrenament
Descriure els jocs tradicionals del territori
Usar les diferents tècniques i habilitats en la pràctica de l’exercici físic
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
61
15. Millorar i combinar les habilitats motrius com a base per posar
en pràctica les tècniques i destreses específiques més adequades en cada situació motriu
16. Acceptar les diferencies d’habilitat entre les persones, sense discriminació per raons de sexe o capacitat física
17. Prendre part en les activitats motrius i en els esports populars
de la cultura del propi territori
Segon cicle
(Els 17 objectius terminals del primer cicle són també propis del segon
cicle.)
18. Respondre amb motricitat a problemes d’estratègia en jocs o
esports d’oposició, de cooperació i de cooperació-oposició
19. Emprar els indicadors fisiològics com a mesura per controlar el
rendiment en l’activitat física
20. Descriure les modificacions que produeix l’exercici físic en el sistema respiratori, cardiocirculatori i muscular
21. Realitzar de manera autònoma pràctiques d’escalfament i de mètodes d’entrenament de les qualitats físiques bàsiques
22. Incrementar el rendiment en les diferents qualitats físiques bàsiques
23. Comunicar-se amb els altres mitjançant elements propis de l’activitat motriu
24. Valorar diverses formes de comunicació no-verbal
25. Esforçar-se per vèncer les dificultats aconseguint fites personals
26. Avaluar les pròpies possibilitats motores i adequar-hi les pròpies
aspiracions personals
27. Sensibilitzar-se per realitzar activitat física voluntària en temps
de lleure
28. Planificar la millora de la pròpia condició física mitjançant l’aplicació els diferents sistemes d’entrenament
6. Àrea de Tecnologia
Primer cicle
1.
2.
3.
4.
5.
Descriure les propietats i aplicacions més importants d’alguns
materials bàsics
Representar i/o projectar, proporcionalment i a escala, l’alçat, la
planta i el perfil d’un objecte senzill o d’un habitatge
Identificar i descriure els elements estructurals i funcionals bàsics d’ordinadors, perifèrics i elements de comunicació
Utilitzar les eines de processament de textos per elaborar, produir
i manipular documents de text integrant gràfics i imatges
Utilitzar i valorar els entorns de comunicació i de treball cooperatiu
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
62
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.
16.
17.
18.
19.
20.
21.
22.
23.
24.
25.
26.
27.
28.
Utilitzar les noves tecnologies de la informació i la comunicació i
fer-ne ús en l’àmbit tecnològic
Manejar amb soltesa les eines de disseny, creació, selecció i processament d’informació estructurada
Comparar la producció industrial i l’artesanal en el procés de
fabricació d’un determinat material o objecte
Ser creatiu en les tasques de disseny i valorar-ne la funcionalitat
i l’ergonomia
Realitzar balanços econòmics senzills relacionant la qualitat amb
el cost i amb el preu en el mercat
Analitzar objectes i processos i el funcionament d’aparells senzills de l’entorn immediat
Valorar la relació entre les necessitats humanes en l’alimentació
i la producció, l’elaboració i la conservació d’aliments
Contrastar els principals mètodes de conservació casolana i industrial d’aliments
Identificar les fibres i les tècniques de filat i teixit més utilitzades
Utilitzar els productes tèxtils i identificar els lligaments senzills
Identificar i emprar les magnituds, la simbologia, les unitats elèctriques i els instruments que les mesuren
Ser conscient de la tecnificació, la industrialització i la seva evolució com a resposta a les diferents necessitats humanes, tot
respectant societats de nivell tecnològic diferent
Valorar la planificació del treball en equip, col·laborant-hi activament i respectant l’aportació dels altres membres de l’equip
Col·laborar a mantenir en condicions adequades l’aula de Tecnologia, el material propi i el d’ús comú
Valorar l’ordre, la polidesa, el rigor i la qualitat, tant del treball
intel·lectual com del manual
Valorar críticament les condicions de treball i el compliment de
les normes de seguretat laboral i acostumar-se a aplicar-les de
forma continuada
Calcular les mides d’un objecte o d’un habitatge, tant a partir
d’un dibuix a escala com amidant-lo
Explicar i transmetre a altres persones les pròpies realitzacions
en l’àmbit de la tecnologia, tant oralment com per escrit
Confeccionar projectes senzills referits a objectes, circuits, instal·lacions o processos
Construir objectes a partir d’una necessitat (prèvia selecció dels
components), aplicant criteris respectuosos amb el medi
Identificar i utilitzar eines, instruments, aparells i utillatges amb
propietat, d’acord amb les normes de seguretat
Cercar i seleccionar informació en diferents fonts (persones, entitats, empreses, mitjans especialitzats i xarxa telemàtica) que
permetin solucionar un problema tecnològic
Muntar alguns circuits o instal·lacions a partir d’esquemes i comprovar-ne el funcionament.
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
63
29. Identificar els símbols dels elements elèctrics, electrònics i mecànics d’aparells, circuits i instal·lacions
30. Esquematitzar circuits elèctrics, electrònics o mecànics senzills,
fent ús de simbologies convencionals
31. Valorar la necessitat de l’aprofitament, la reutilització, el reciclatge de materials i l’ús de materials no contaminants
32. Valorar la necessitat d’utilitzar la simbologia internacional i la
normalització tecnològica
Segon cicle
(Els objectius terminals del 22 al 32 del primer cicle també són propis
del segon cicle.)
33. Conèixer les condicions d’habitabilitat i indicar les principals tècniques de conservació de l’habitatge i els estris necessaris per
dur-les a terme
34. Descriure els mecanismes més importants de les màquines, identificant la transmissió de moviment i l’energia utilitzada
35. Identificar i descriure les diferents parts i el funcionament dels
motors de combustió interna i elèctrics
36. Identificar els factors que caracteritzen l’eficàcia de les màquines i relacionar-les amb les diferents fonts d’energia
37. Assenyalar els grans sectors industrials de Catalunya i analitzar
les condicions naturals, econòmiques, tècniques i socials que
afavoreixen la implantació d’una determinada indústria en una
zona
38. Descriure el funcionament general de les indústries i les seccions en què estan constituïdes
39. Relacionar els factors que poden permetre que les noves tecnologies millorin el procés de producció: aplicació de la informàtica, substitució d’eines per la robòtica amb disminució de riscos i
millora de l’eficàcia
40. Identificar i seguir les fases del procés tecnològic en les seves
realitzacions
41. Muntar un robot o manipulador senzill i el programa que permeti
controlar-ne el funcionament
42. Utilitzar entorns de simulació i de modelització de dades
43. Utilitzar instruments informàtics d’adquisició de dades i de control de dispositius senzills
44. Realitzar algorismes de processos senzills i codificar-los en un
llenguatge adient
45. Utilitzar les eines de tractament multimèdia per a la creació i la
difusió de documents multimedials
46. Adquirir una actitud crítica davant les ofertes i solucions aportades per la tecnologia
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
64
7. Àrea d’Educació visual i plàstica
Primer cicle
1.
Expressar-se amb originalitat, imaginació i fantasia, mitjançant
imatges fixes o mòbils, esforçant-se per superar creativament
les pròpies realitzacions plàstiques
2. Prendre progressivament consciència de la importància, del
protagonisme, de l’eficàcia i de les qualitats estètiques dels missatges visuals que rebem a través dels mitjans de comunicació i
de l’entorn cultural
3. Aplicar, amb progressiu domini i acabats suficients, tècniques de
creació d’imatges tradicionals o tecnològiques, especialment
aquells que estan més relacionats amb la pròpia capacitat expressiva o són més adequats a una determinada proposta
4. Comprometre’s d’una manera activa i responsable en els diversos projectes i empreses que es duguin a terme individualment
o en grup
5. Observar formes i imatges i abstreure’n elements bàsics del llenguatge visual i plàstic
6. Seleccionar punts de vista i enquadraments de formes i espais
adients a una determinada intenció expressiva
7. Dibuixar formes i espais aplicant lleis de perspectives i la capacitat configurativa de la línia i del clarobscur
8. Emprar adequadament el lèxic bàsic de l’àrea pel que fa al llenguatge visual i a les tècniques de dibuix i de pintura
9. Construir correctament formes geomètriques bidimensionals
10. Distingir les particularitats sintàctiques dels llenguatges seqüencials (auca, còmic, cinema, televisió, animació) i emprar-ne els
recursos bàsics en descripcions i narracions
11. Respectar fets i ambients culturals i quotidians i apreciar-ne les
qualitats funcionals i estètiques
Segon cicle
(Els 4 primers objectius terminals del primer cicle també són propis del
segon cicle.)
12. Analitzar formes i imatges (o conjunts d’unes i altres) i identificar-hi trets visuals i estructurals
13. Descriure i representar amb correcció formes i espais aplicant
les bases de la perspectiva cònica i la capacitat configurativa de
la línia i del clarobscur
14. Aplicar formes geomètriques poligonals i corbes en la definició i
representació de formes
15. Comprendre i representar correctament formes i espais simples
amb els diferents sistemes de representació tècnica
16. Interpretar escales i convencions en representacions gràfiques i
aplicar-les en la seva realització
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
65
17. Realitzar composicions bidimensionals i tridimensionals de formes
18. Experimentar les possibilitats de diferents modulacions bàsiques
bidimensionals i tridimensionals
19. Emprar adequadament el lèxic bàsic de l’àrea pel que fa al llenguatge, les tècniques i els moviments artístics
20. Expressar-se amb originalitat, imaginació i fantasia, mitjançant
imatges fixes o mòbils. Esforçar-se per superar creativament les
pròpies realitzacions plàstiques
21. Comprometre’s de manera activa i responsable en projectes i
empreses que es duguin a terme individualment o en grup
22. Transferir al llenguatge visual i plàstic missatges emesos en altres llenguatges (oral, escrit, musical, gestual) aconseguint definir una situació equivalent o paral·lela
23. Ser conscient de la importància, el protagonisme, l’eficàcia i les
qualitats estètiques dels missatges visuals als mitjans de comunicació i a l’entorn cultural.
24. Analitzar i interpretar imatges de l’entorn i obres artístiques, tot
abstraient-ne les característiques del significant i copsant-ne els
principals valors semàntics temàtics i simbòlics
25. Distingir aplicacions pràctiques o estètiques d’imatges bidimensionals i tridimensionals, identificant-ne les característiques segons la funció que compleixen
26. Reaccionar críticament a manipulacions i discriminacions (socials,
racials, sexuals) fomentades per determinats missatges visuals
publicitaris
27. Seleccionar, d’entre els diferents recursos del llenguatge visual i
plàstic i les diferents tècniques, els més adequats a una determinada proposta o a l’expressió personal
28. Emprar el dibuix i l’animació assistits per ordinador per a la creació visual i plàstica tant en dues com en tres dimensions
29. Planificar i seguir el procés de producció d’un missatge visual
d’acord amb una intencionalitat prefixada: recollida d’informació, maduració de la idea, esborranys, proves tècniques i materials, prototips, realització de l’obra definitiva i valoració del resultat
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
66
8. Àrea de Música
Primer cicle
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.
16.
17.
18.
Reconèixer, identificar i relacionar els elements constitutius de
la composició musical (ritme, melodia, harmonia, dinàmica i instrumentació) i les seves bases teòriques
Relacionar i diferenciar les diferents qualitats del so en el context d’una audició
Reconèixer i diferenciar els elements constitutius de la composició
musical (ritme, melodia, harmonia, dinàmica i instrumentació)
en les obres o en els fragments musicals escoltats i interpretats
Aplicar les lleis més elementals de la teoria musical per fer les
pròpies creacions musicals
Investigar els aspectes musicals i extramusicals relacionats amb
l’obra treballada i expressar-ne els resultats de forma oral i escrita
Valorar la tasca de recerca com a complement de la percepció i
de l’expressió musicals i com a font d’enriquiment cultural
Cantar composicions, a una sola veu i polifòniques, tenint en
compte els aspectes inherents a la cançó i les normes que regeixen la interpretació, ja sigui individual o conjunta
Interpretar amb l’instrument escolar peces musicals de forma
correcta, tant des del punt de vista tècnic com expressiu
Interpretar amb l’instrument escolar peces musicals, valorant
les consignes preestablertes que fan possible la interpretació
conjunta, entesa com a una activitat comunitària, de cultura i de
tradició
Identificar les bases fisicoacústiques dels instruments musicals
treballats
Reconèixer de forma visual i auditiva les diferents famílies d’instruments, com també els principals representants de cadascuna
d’elles pel que fa a la música culta, actual i tradicional
Utilitzar els recursos que ofereix la tecnologia pel que fa a creació, edició, interpretació i reproducció de música
Respectar tot fet musical, acceptant criteris i gustos diferents
dels propis i exposant el propi criteri amb argumentacions lògiques i raonades
Valorar la interpretació i la recepció de música en directe
Tenir cura dels materials de què es disposa per fer música
Interpretar i escoltar música de forma solidària
Identificar les qualitats del so (altura, durada, intensitat i timbre) com a variables de la matèria primera de la música i aplicar-les a la creació i la percepció musicals
Llegir i escriure els elements bàsics del llenguatge musical utilitzant la grafia musical i conèixer la teoria que el regeix i la seva
nomenclatura
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
67
19. Reconèixer l’estructura interna de determinades composicions
musicals organitzades d’acord amb la repetició per seccions i
per variació
20. Classificar els instruments musicals d’acord amb els criteris de
la classificació sistemàtica
21. Identificar els grups instrumentals i vocals amb més tradició
Segon cicle
(Els primers 16 objectius terminals del primer cicle també són propis
del segon cicle.)
22. Observar, reconèixer i diferenciar els fonaments físics i psicològics
del so utilitzant diferents recursos
23. Reconèixer l’estructura interna de determinades composicions musicals organitzades d’acord amb les anomenades repetició per imitació i
per desenvolupament
24. Distingir, per mitjà de l’audició, els estils i les estètiques més importants de la història de la música
25. Situar cronològicament els compositors més representatius dels estils
i de les estètiques esmentats
26. Relacionar l’obra musical amb el compositor que l’ha creada i amb
la societat que reflecteix
9. Àrea de Matemàtiques
Primer i segon cicle
La majoria dels objectius terminals definits per a l’àrea i detallats a
continuació són presents en el primer cicle.
Naturalment, cal fer un èmfasi especial en els catorze primers objectius
terminals, que proporcionen una base sòlida de procediments i hàbits de
treball.
Tots els objectius relatius a nombres, càlcul i mesura (del 15 al 28) són
presents en el primer cicle, si bé no cal haver-los assolit totalment. En
particular, el tractament algèbric en profunditat o el treball amb full de
càlcul són aspectes que s’hauran d’afermar en el segon cicle.
Els objectius relatius a geometria (del 29 al 37) també són presents en
el primer cicle i caldrà tractar-los amb el grau d’aprofundiment que indica
la seqüenciació de continguts. En particular, el treball a fons de transformacions geomètriques (34) i tot el relatiu a raons trigonomètriques (36)
seran propis del segon cicle.
La dependència entre variables (objectius del 38 al 44) és un aspecte
en què cal tenir molta cura i treballar en el primer cicle només les qüestions més intuïtives i d’iniciació. Tot l’aprofundiment (objectius 39, 42 i 43)
cal reservar-lo exclusivament per al segon cicle.
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
68
Pel que fa als objectius d’estadística i als de probabilitat, caldrà anar
amb compte i reservar per al segon cicle aquells aspectes més complexos,
com ara l’ús de determinats paràmetres estadístics (desviació estàndard)
o l’estudi de fenòmens aleatoris compostos i el recompte de possibilitats
(51).
1.
Planificar i realitzar observacions sistemàtiques, enregistrar les
dades obtingudes, classificar-les i presentar-les de manera ordenada i entenedora
2. Trobar relacions entre les dades obtingudes o donades, reconèixer-hi els conceptes i les relacions matemàtiques que continguin
i saber-los expressar mitjançant el llenguatge natural, expressions algèbriques, figures o gràfics
3. Planificar la resolució de situacions problemàtiques: distinció del
que es coneix i el que és desconegut, distinció de la informació
útil i la supèrflua, anticipació i estimació de possibles solucions,
elecció del mètode a emprar i comprovació de la validesa dels
resultats trobats interpretant-los en la situació de partida
4. No abandonar la recerca de la solució a una situació problemàtica quan l’estratègia que s’ha escollit en primer lloc no ha estat
adequada o quan s’ha obtingut un resultat insatisfactori
5. Acceptar, sense precipitar-se, la necessitat de canviar d’estratègia en la recerca de solució quan la situació ho requereixi i, en
aquest sentit, actuar amb esperit de cooperació, respecte i interès envers la tasca dels companys amb els quals es treballa
6. Reduir problemes complexos a d’altres més senzills que en facilitin la comprensió i la resolució
7. Trobar relacions o propietats senzilles raonant-les a partir de la
pròpia intuïció, fent ús de mètodes inductius o de manera deductiva i a partir d’unes premisses establertes
8. Situar cronològicament aspectes rellevants relacionats amb la
gènesi històrica d’alguns coneixements matemàtics que es treballen a l’etapa: la geometria grega, el problema de l’arrel quadrada de dos, els orígens de l’àlgebra i la probabilitat i les unitats
de mesura
9. Mostrar una disposició a interrogar-se davant de situacions que
es plantegin: formular hipòtesis, buscar exemples o contraexemples i fer comprovacions experimentals o raonades
10. Mostrar una actitud crítica enfront de la informació que es rep i
analitzar-la mitjançant els coneixements matemàtics i les possibilitats de raonament que estiguin a l’abast
11. Interessar-se per contrastar i relacionar els aprenentatges nous
amb el que ja se sap
12. Interessar-se per revisar i reordenar periòdicament el material
elaborat (treballs, exercicis, apunts, proves) i posar un èmfasi
especial en l’ordre lògic, l’expressió acurada i la pulcritud de la
presentació
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
69
13. Valorar la importància de realitzar exercicis i treballs de manera
sistemàtica i metòdica per tal de consolidar i assimilar els procediments i conceptes que s’aprenen
14. Autovalorar el que s’ha après i conèixer-ne els límits. Tenir consciència i confiança en les pròpies capacitats
15. Identificar diferents tipus de nombres (naturals, enters, racionals) i les seves propietats, reconèixer les diferents formes d’expressió (entera, decimal, fraccionària, percentual, mixta, científica) i utilitzar-les per quantificar situacions de la vida quotidiana
16. Ordenar i representar diferents tipus de nombres: naturals, enters, racionals, irracionals (pi i quadràtics) i utilitzar-los per quantificar situacions de la vida quotidiana
17. Aplicar algorismes de comparació i de càlcul amb nombres enters i racionals en les seves diverses expressions i conèixer les
propietats que els fonamenten, sabent-ne justificar alguns casos senzills
18. Davant de situacions problemàtiques que admetin un tractament
numèric, plantejar expressions numèriques que possibilitin la
seva resolució i efectuar els càlculs que se’n derivin amb nombres enters, racionals i irracionals (pi i quadràtics) donats en
diferents expressions (entera, decimal, fraccionària, percentual,
mixta, científica) i fent servir les operacions de suma, resta,
multiplicació, divisió, potenciació i radicació quadrada
19. Escollir, de forma raonada, el mètode més convenient per a la
realització d’un determinat càlcul: mentalment, per escrit, amb
calculadora o amb ordinador
20. Aplicar algorismes de càlcul amb calculadores o implementats
en fulls de càlcul informatitzats per trobar els resultats d’expressions aritmètiques, construir taules funcionals o explorar pautes
i regularitats numèriques
21. Valorar la conveniència i emprar, segons el cas, aproximacions
per excés o per defecte de nombres, amb coneixement de la
magnitud de l’error comès
22. Ser conscients de les limitacions en la precisió que posseeixen
els mitjans automàtics de càlcul, així com dels avantatges per a
la comprensió dels conceptes
23. Emprar les unitats de mesura més usuals en el cas de longituds,
amplituds d’angles, superfícies, volums, capacitats i temps, i
també les seves relacions
24. Aplicar les relacions de divisibilitat al càlcul d’expressions numèriques (mcd i mcm en els nombres naturals), a problemes de
recompte de possibilitats i a altres situacions que ho requereixin
25. Calcular àrees de superfícies planes (limitades per segments i
arcs de circumferència) i volums de cossos geomètrics (prismes,
piràmides, cilindres, cons i esferes) ja sigui aplicant fórmules o
usant altres mètodes
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
70
26. Reconèixer equacions, inequacions i sistemes, classificar-los pel
seu grau (fins a segon grau), pel nombre d’incògnites (fins a
dues) i pel nombre de solucions. Distingir una equació d’una
identitat
27. Afrontar situacions problemàtiques mitjançant el plantejament i
la resolució d’equacions (de primer i de segon grau amb una
incògnita, sistemes de dues equacions de primer grau amb dues
incògnites) i inequacions (de primer grau amb una o dues incògnites) per mètodes analítics o gràfics o per tempteig
28. Operar (sumar, multiplicar i treure el factor comú) amb expressions algèbriques de primer i segon grau.
29. Identificar figures planes (polígons, cercles i sectors i corones
circulars) i espaials (prismes, piràmides, cilindres, cons, esferes
i políedres regulars), construir-ne models a partir de criteris donats i descriure els seus elements i les relacions entre ells
30. Definir conceptes geomètrics elementals (incidència, paral·lelisme, perpendicularitat, angles, moviments i semblança), incorporar-los a la seva expressió i al seu raonament i enunciar
relacions entre ells i propietats senzilles
31. Obtenir i utilitzar representacions planes de cossos geomètrics
(prismes, piràmides, cilindres, cons, esferes i políedres regulars) i també, donada una representació plana, saber-la interpretar
32. Reconèixer què són figures semblants i equivalents (en àrea o
volum) i els mètodes que cal emprar per obtenir-les
33. Utilitzar correctament aparells de dibuix i mesura (regle, transportador, escaire, compàs) i programes informàtics per fer construccions geomètriques planes
34. Reconèixer i aplicar transformacions geomètriques del pla (translacions, simetries puntuals i axials, girs i homotècies) a formes
planes
35. Interpretar representacions a escala (plànols i mapes) i mesurar
els elements que contenen, sabent-ne extreure les dades necessàries
36. Obtenir raons trigonomètriques d’angles aguts per mètodes gràfics o mitjançant calculadores i, un cop donada una raó trigonomètrica, saber trobar l’angle al qual correspon. Aplicar-ho a la
resolució de triangles rectangles
37. Identificar els teoremes de Thales i de Pitàgores, enunciar-los i
aplicar-los a situacions pràctiques
38. Representar en un sistema de coordenades cartesianes, a partir
de parells de valors donats o obtinguts de manera empírica o
amb la utilització de l’expressió funcional, fenòmens en què pugui haver-hi algun tipus de dependència, amb especial atenció
als que hi hagi dependència afí, lineal, quadràtica o de proporcionalitat inversa
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
71
39. Representar punt a punt, en un sistema de coordenades cartesianes, altres tipus de gràfics (exponencials, periòdics, esglaonats)
lligats a exemples concrets
40. Emprar calculadores gràfiques o l’ordinador per a la representació cartesiana de gràfics analitzant-ne les característiques per
mitjà de desplaçaments, canvis d’escala o comparació de diferents gràfics relacionats
41. Descobrir, a partir de la representació gràfica i en casos senzills,
l’existència de relacions entre parells de valors corresponents a
dues magnituds en situacions concretes i expressar-la en els
casos de proporcionalitat directa i dependència afí, fent ús dels
conceptes i termes adequats
42. Reconèixer, per les seves equacions i gràfics, les funcions de
proporcionalitat directa o inversa i de dependència afí i quadràtica
43. Llegir i interpretar gràfics funcionals fent ús intuïtiu de les nocions de continuïtat, simetria, creixement, valors extrems, periodicitat i tendència
44. Aïllar una variable en funció d’una altra en situacions de dependència afí
45. Distingir els diferents conceptes d’ús corrent en estadística (població i mostra, intervals i marques de classe, freqüències absoluta i relativa, mitjana aritmètica i ponderada, moda i mediana,
recorregut i desviació estàndard) i incorporar-los a l’expressió
pròpia de manera correcta
46. Construir taules de freqüències, representar gràficament dades
estadístiques i emprar calculadores i programes informàtics adequats
47. Calcular paràmetres de centralització (moda, mitjana aritmètica
i mediana) i de dispersió (recorregut i desviació estàndard) que
facilitin l’estudi d’una variable estadística i explicar-ne el significat
48. Llegir i interpretar informació estadística donada en forma de
taules, gràfics o paràmetres i treure’n conclusions
49. Distingir els fets o les situacions aleatories de les que no ho són
i saber descriure, de manera entenedora i útil, successos en els
experiments aleatoris simples i compostos
50. Distingir els diferents conceptes d’ús corrent en probabilitat (possible i probable, probabilitat i freqüència relativa) i incorporarlos a l’expressió pròpia de manera correcta
51. Fer recompte de possibilitats mitjançant diagrames en arbre,
tècniques combinatòries o altres mètodes
52. Calcular probabilitats de successos a partir del coneixement de
les principals lleis i regles que hi fan referència (llei de Laplace,
llei dels grans nombres, regles de pas al contrari, unió i intersecció)
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
72
III.2 Acords i concrecions sobre el currículum a desenvolupar
III.2.1 PCC com a punt de partida pels acords
Partint del disseny curricular de l’ESO i de les característiques que defineixen el centre (recollides en el PEC), els membres del claustre acorden
i concreten el Projecte Curricular de Centre (PCC) que conté el currículum
a desenvolupar en els diferents nivells de l’etapa.
Des de la possibilitat que tenen els centres d’adaptar el currículum general al seu entorn (PCC) per una millor atenció a la diversitat del seu alumnat, queda justificada una nova adaptació d’aquest projecte curricular a les
necessitats d’alguns dels seus alumnes que han de ser atesos en una UEC.
És a dir, el PCC constitueix el punt lògic de partida per a l’anàlisi de les
necessitats de l’alumne, les quals determinaran la quantitat i les característiques dels acords que hauran de consensuar entre els professors de
l’IES i de la UEC.
La nova adaptació queda plasmada en els Plans d’Actuació Individualitzada que es consensuen en cada una de les UEC que acullen alumnes del
centre, tal com hem especificat anteriorment.
L’objectiu últim és que els alumnes derivats a la UEC consolidin la formació bàsica que els permeti retornar al sistema educatiu ordinari o bé
incorporar-se al món laboral.
III.2.2 Acords sobre mínims per acreditar
Una de les prioritats que ha de tenir tot recurs UEC és la de promoure
l’adquisició de les habilitats necessàries per a la readaptació de l’alumnat
al medi escolar ordinari i la continuació dels estudis regulats per tal de,
com a objectiu final, poder acreditar l’ESO.
Som conscients que de la trajectòria escolar que haurà seguit un alumne fins al moment de ser proposat per a continuar el seu procés d’escolarització en el recurs UEC se’n deriven llacunes i mancances importants
que dificulten el seu procés d’ensenyament-aprenentatge, per la qual cosa
l’alumne tindrà dificultats rellevants per poder assolir els objectius previstos per acreditar aquesta etapa.
Malgrat això, tots els alumnes que segueixen una escolarització compartida poden adquirir coneixements i obtenir millores en la seva maduresa personal i, en conseqüència, acreditar àrees, cicles o tota l’etapa.
Tal com estableix la normativa vigent, la comissió de treball formada
per: el tutor/a de l’alumne/a del centre d’ESO de procedència, el membre
de l’Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP) i la persona responsable de l’alumne/a a la UEC s’han de reunir per establir el Pla
d’Actuació Individualitzat. Aquest pla, a més a més de contenir els objectius, les capacitats i les activitats adients per a l’alumne, hauria de contemplar la priorització consensuada dels objectius que permetrien obtenir
diferents possibilitats d’acreditació. Aquestes possibilitats bàsicament són
tres:
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
73
· Per consensuar l’acreditació de les àrees, el punt de partida podrien ser els llistats de mínims per àrees, cicles i cursos, que han
elaborat els diferents departaments de l’IES. En el seu defecte, podrien ser una selecció dels objectius generals de les àrees
comtemplades en el Pla d’Actuació Individualitzat
· Per consensuar l’acreditació d’un cicle, el punt de partida podria ser
la selecció dels principals objectius terminals de les àrees contemplades en el Pla d’Actuació Individualitzat i del cicle en qüestió
· Per consensuar l’acreditació de l’etapa, el punt de partida podria ser
l’assoliment dels objectius generals d’etapa, degudament concretats en activitats d’avaluació, per a tal fi. Una altra alternativa podria ser una selecció de les Competències Bàsiques previstes per a
tot alumne en acabar l’escolarització obligatòria
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
74
III.3 Referents per a la concreció del currículum
El consens del currículum és un punt fonamental per tal que els alumnes/as derivats a la UEC puguin adquirir els conceptes, les habilitats, les
actituds i els valors que els condueixin a l’autonomia personal, a la construcció de la pròpia personalitat i a un autoconcepte positiu, per tal de ser
capaços d’assumir els seus deures i exercir els seus drets.
L’objectiu últim és que els alumnes/as derivats a la UEC consolidin la
formació bàsica que els permeti retornar al sistema educatiu ordinari o bé
incorporar-se al món laboral.
El currículum consensuat suposa un llenguatge comú entre les UEC i els
IES amb el qual se superen moltes de les dificultats en el camp de les
relacions entre ambdues institucions.
La seqüència que se segueix a la UEC per proposar el Pla d’Actuació Individualitzat corresponent a cada alumne s’estructura en els següents passos:
· Selecció d’activitats d’ensenyament-aprenetatge que connecten amb
les possibilitats d’intervenció i amb la idiosincràsia del recurs UEC
· Agrupació de les anteriors activitats per nuclis d’afinitat, que permetrà treballar-les de manera globalitzada i interdisciplinar. A efectes pràctics, aquests agrupaments els amomenem tallers
· Avaluació inicial de l’alumne derivat a la UEC, amb la finalitat de
determinar-ne els coneixements previs
· Priorització dels objectius a desenvolupar, que s’han extret de les
Competències Bàsiques i dels objectius terminals de les àrees, en
funció de l’avaluació inicial
· Contrastació dels objectius anteriorment prioritzats amb els objectius mínims determinats per a cada àrea del centre (que representen aquells objectius del PCC que s’han consensuat) per acreditar
les diferents àrees.
· Concreció dels continguts que conformaran el Pla d’Actuació Individualitzat distribuïts en els diferents tallers de la UEC i establir les concordances entre els objectius de les àrees i les activitats dels tallers
III.3.1 Adaptacions i/o modificacions
Abans d’introduir-nos en l’abordatge del currículum de l’Educació Compartida hem d’aclarir la diferència entre dos conceptes importants per a la
concreció d’aquest currículum: el d’adaptació i el de modificació. Aquests
conceptes estan definits a la Resolució de 19 de juny de 1997, per la qual
s’aproven les instruccions relatives a l’organització del currículum a l’educació secundària obligatòria per a l’atenció a la diversitat d’alumnes:
· Una adaptació curricular és tota actuació destinada a adequar el
currículum d’una etapa a les necessitats de l’alumnat. Entesa en
aquest sentit ampli, l’adaptació curricular és, de fet, inherent a l’acció educativa, ja que tot ensenyant, de manera inconscient o siste-
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
75
màtica, adequa la seva intervenció pedagògica a les diferents situacions educatives. Així doncs, parlar d’adaptacions del currículum
no vol dir necessàriament parlar d’adaptacions significatives, ni tampoc d’adaptacions curriculars individualitzades, sinó adequar l’acció
del professor/a a les característiques dels diferents alumnes
· Una modificació curricular és tota aquella adaptació que comporti la
introducció de canvis significatius en el currículum establert amb
caràcter general. És per aquesta raó que, normalment, les modificacions han de ser autoritzades pel Departament d’Ensenyament
L’Educació Compartida implica, habitualment, una adaptació i, en alguns casos, una sol·licitud de modificació del currículum de l’ESO, ja que
la derivació d’un alumne a la UEC dóna compte de la necessitat d’unes
intervencions molt específiques, després d’haver esgotat totes les mesures d’atenció a la diversitat disponibles en el seu centre.
Així doncs, ens trobem davant una gran majoria de derivacions d’alumnes a les UEC que no porten modificació sinó una adaptació curricular
individualitzada per facilitar l’assoliment dels objectius generals de l’ESO.
III.3.2 Les competències bàsiques
El document d’Identificació de les competències bàsiques en l’ensenyament obligatori es presenta classificat en els cinc àmbits següents:
· Àmbit matemàtic: comprèn les dimensions de càlcul, resolució de
problemes de mesura, geometria, tractament de la informació, atzar, interpretació espacial i simbologia
· Àmbit social: comprèn les dimensions de història i territori, pensament crític, diversitat cultural, participació i habilitats socials
· Àmbit tecnocientífic: comprèn les dimensions de coneixement d’objectes quotidians, processos tecnocientífics, medi ambient, salut i
consum
· Àmbit lingüístic: comprèn les dimensions d’expressió oral, expressió escrita, comprensió oral, comprensió escrita, llenguatge plàstic i
iconogràfic, valoració sociocultural, valor estètic del llenguatge i ús
mediàtic
· Àmbit laboral: comprèn les dimensions de selecció del lloc de treball, compromís, avaluació, promoció, qualitat, drets i deures, treball en equip i iniciativa
Aquestes relacions de competències bàsiques que es presenten a continuació, indiquen també a quina dimensió pertanyen dintre de l’àmbit i a
quin grup de continguts (fets, conceptes i sistemes conceptuals, procediments i actituds, valors i normes) corresponen cada una d’elles.
Com a etapa terminal del període d’escolarització obligatòria, l’ESO té
com a finalitat última la preparació dels alumnes per a la incorporació a la
vida adulta i per a la integració professional en la societat, però no podem
oblidar el paper que té l’ESO d’etapa preparadora d’estudis posteriors.
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
76
RELACIÓ DE COMPETÈNCIES BÀSIQUES CLASSIFICADES PER ÀMBITS
–ÀMBIT MATEMÀTIC
Dimensions
Coneixements
Habilitats
Càlcul
· Conèixer les quatre
regles de càlcul.(+, -,
x, :)
· Identificar els símbols matemàtics més
habituals
· Conèixer el concepte
i el significat específic
de les operacions i els
operadors matemàtics
· Interpretar el concepte de proporció
· Calcular mentalment
operacions senzilles
· Utilitzar amb facilitat la
calculadora per calcular i
comprovar
· Calcular percentatges i
proporcions
· Relacionar costos i despeses
· Presentar ordenadament i amb claredat les
operacions de càlcul
· Utilitzar amb facilitat
l’ordinador per calcular i
comprovar
Resolució
de
problemes
· Comprendre l’enunciat dels problemes
matemàtics
· Conèixer conceptes
bàsics de l’economia
· Resoldre problemes
amb operacions senzilles
· Resoldre situacions que
es presenten en la vida
diària aplicant les habilitats matemàtiques
· Administrar rendes pròpies d’economia domèstica
· Plantejar problemes
prèvia identificació d’incògnites
· Calcular el tipus d’interès
· Efectuar una compra
mitjançant transaccions
monetàries
Mesura
· Conèixer les unitats
de mesura més comunes (massa, pes, volum, espai, temps, capacitat, velocitat, longitud, superfície, densitat...)
· Relacionar els conceptes matemàtics
amb els d’altres matèries
· Relacionar magnituds de temps i espai
· Conèixer el concepte de magnitud
· Saber convertir les unitats d’una mateixa magnitud
· Representar gràficament algunes mesures
Actituds
· Tenir predisposició per analitzar i corregir les
errades
· Ser crític amb
els missatges de
naturalesa numèrica
· Aplicar les unitats de mesura a
la vida quotidiana
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
77
Dimensions
Coneixements
Habilitats
Geometria
· Conèixer els conceptes bàsics de geometria: longitud, superfície, perímetre i àrea
· Interpretar les dades de
plànols i gràfics senzills
· Aplicar la geometria a
la vida quotidiana mesurant espais i volums
· Calcular àrees i volums
dels cossos geomètrics
regulars
· Dibuixar figures i cossos geomètrics amb instruments tècnics adients
Tractament
de la
informació
· Interpretar les estadístiques referides a la
vida quotidiana
· Conèixer diferents tipologies de gràfics i
taules
· Conèixer conceptes
estadístics senzills
(mitjana, moda...)
· Saber representar gràficament variables estadístiques senzilles
Atzar
Actituds
· Valorar la utilitat de la geometria a la vida quotidiana
· Diferenciar entre
probabilitat, intuïció,
atzar i predicció
· Diferenciar entre
probable, possible i
impossible
· Conèixer les limitacions de l’atzar
· Conèixer en quins
àmbits actua l’atzar
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
78
–ÀMBIT SOCIAL
Dimensions
Coneixements
Habilitats
Actituds
Interpretació
espacial
· Tenir el concepte de
temps històric (passat, present i futur)
· Tenir coneixements
elementals de geografia econòmica
· Dominar el vocabulari bàsic relacionat
amb la interpretació
de l’espai
· Saber-se orientar respecte als punts cardinals
· Tenir habilitats per donar orientacions espacials, per preveure rutes,
per circular i per situarse dins d’un espai, a partir de mapes
· Elaborar mapes i esquemes propis
· Llegir correctament els
documents cartogràfics a
escala
Simbologia
· Conèixer el significat
de símbols bàsics: codis alimentaris, etiquetatge de roba, etc.
· Interpretar instruccions
d’electrodomèstics
· Interpretar símbols religiosos
· Identificar símbols estètics: moda, estils
· Respectar els
símbols religiosos
Història
i territori
· Conèixer els moments clau de la història del propi país
· Conèixer els trets
característics de la
pròpia identitat com a
poble
· Conèixer fets rellevants de la història
mundial
· Comprendre processos conflictius de caràcter social i polític
· Identificar les característiques bàsiques
d’una societat
· Conèixer algunes
manifestacions d’art
propi i d’altres cultures
· Identificar els estils
artístics principals:
romànic, gòtic, renaixentista, etc.
· Conèixer els organismes bàsics de la
Unió Europea
· Interpretar fets històrics i relacionar-los
· Comprendre el moment en què es viu per
tal de fer una prospectiva de futur
· Respectar institucions diverses: museus,
parcs, teatres...
· Respectar i defensar el propi
patrimoni cultural, historicoartístic i mediambiental, com
també el de les
cultures més
properes
· Valorar característiques de la
convivència actual
· Apreciar els valors estètics de
les obres d’art,
de disseny i de
comunicació visual
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
79
Dimensions
Coneixements
Habilitats
Actituds
Pensament
crític
· Contrastar informacions, opinions,
etc.
· Conèixer el dret
fonamental del territori on es viu
· Conèixer les diverses opcions polítiques
· Identificar la relació causa-efecte en
un fet històric o
present
· Entendre els conceptes de canvi i
evolució dels fets
socials
· Assolir l’hàbit d’autoinformar-se
· Utilitzar d’una manera
conscient els mitjans de
comunicació
· Interpretar els drets i
els deures de caràcter
politicosocial (votar, participar...)
· Copsar diferents punts
de vista d’un mateix fet
· Saber comentar un text
històric senzill
· Relacionar una societat
amb l’espai físic de la
seva ubicació
· Tenir actitud dialogant
· Tenir una actitud
positiva enfront
de la vida
· Tenir un codi ètic
i moral per destriar i decidir entre
diverses opcions
· Utilitzar la crítica com a eina positiva
· Tenir criteri enfront del dirigisme
dels mitjans de
comunicació (arts,
esports...)
Diversitat
cultural
· Conèixer el concepte de diversitat
cultural
· Conèixer i acceptar el relativisme
cultural
· Tenir habilitat per observar
· Acceptar les diferències físiques,
culturals, socials...
· Manifestar respecte envers les
altres cultures
Participació
· Conèixer el concepte de democràcia i el seu funcionament
· Conèixer els principals òrgans de
participació social
(ONG, voluntariat…)
Habilitats
socials
· Diferenciar entre
actituds conscients
i raonades i actituds
inconscients
· Tenir sentit de la
realitat, saber-se
comportar segons
el llocs i el moment
· Conèixer els estereotips socials
· Respectar les normes per a la vida
social, esports, etc.
· Mostrar-se participatiu en les accions de la vida
quotidiana
· Acceptar la crítica
· Saber escoltar
· Ser capaç de comunicar-se
amb els altres per diferents
mitjans i relacionar-se en una
societat plural i canviant
· Saber formalitzar i interpretar formularis bàsics de la
vida quotidiana (nòmines,
instàncies, matrícules, etc.) i
consultar documents oficials
· Tenir habilitat de recerca,
d’anàlisi i de processament
d’informació
· Tenir habilitat de negociació
· Tenir habilitats en la conversa telefònica o equivalent
· Conèixer-se a un
mateix
· Tenir actituds solidàries, ésser comprensiu, tolerant...
· Ésser prudent davant de situacions
de conflicte
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
80
–ÀMBIT TECNOCIENTÍFIC
Dimensions
Coneixements
Habilitats
Coneixement
d’objectes
quotidians
· Conèixer les normes
de protecció i els riscs
dels aparells domèstics
· Observar, analitzar i
classificar objectes,
fenòmens i processos
relacionats amb l’entorn físic
· Tenir nocions bàsiques de bricolatge i de
mecànica
· Interpretar la relació qualitat/preu
· Tenir habilitat per
fer raonaments científics senzills
· Saber utilitzar les
pàgines grogues
Processos
tecnocientífics
· Conèixer la perillositat de productes químics habituals a la llar
· Reconèixer canvis a
la natura i comprovar-los científicament
(erosió, fusió…)
· Conèixer els conceptes bàsics de transmissió, connexió i força
· Saber com estalviar
energia
· Dissenyar un projecte planificant-ne les
tasques i seguint criteris d’economia i eficàcia
· Avaluar el resultat
d’un projecte tècnic
senzill
Medi
ambient
· Conèixer la importància de la recollida selectiva i del reciclatge
· Conèixer la importància de trobar energies
alternatives
· Conèixer les zones
adients per viure
· Entendre i conèixer la
gran diversitat d’organismes vius i les estretes interdependències que hi ha entre
aquests i el medi físic
· Conèixer les propietats bàsiques característiques dels materials
· Saber interpretar un
mapa del temps
· Conèixer els principis
de la dinàmica i l’estàtica
· Saber conviure amb
el medi
Actituds
· Valorar el manteniment i el bon
ús de les màquines i eines específiques de cada
treball
· Tenir predisposició positiva davant dels canvis
tecnològics
· Valorar la senzillesa i utilitat dels
objectes
· Respectar i protegir el medi
· Evitar riscos en
situacions contaminants
· Valorar l’ordre
d’un entorn natural
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
81
Dimensions
Coneixements
Salut
· Conèixer els mètodes
de prevenció de malalties com el càncer, la
sida...
· Conèixer els efectes
bàsics de l’educació
sexual
· Conèixer aspectes
bàsics de nutrició i portar una alimentació
sana
· Conèixer els efectes
nocius de certs productes, com ara estimulants, excitants...
· Conèixer els processos interns i externs
del propi cos
· Tenir coneixements
de primers auxilis
· Conèixer el llenguatge específic bàsic per
comunicar-se amb els
serveis sanitaris
Consum
· Saber valorar la relació qualitat/preu
Habilitats
Actituds
· Formar-se hàbits higiènics positius per a
la millora de la salut i
de la qualitat de vida
· Identificar els símptomes de les malalties més freqüents: tenir febre, mal de cap...
· Saber manipular aliments: congelar, descongelar, cuinar...
· Saber preveure l’estrès i conèixer alguna
tècnica de relaxació
· Dominar i estructurar el propi cos emprant formes de comunicació expressivocorporals
· Valorar el propi
cos i respectar-lo
· Evitar situacions
de risc
· Manifestar respecte envers les
malalties dels altres
· Valorar les diferents activitats físiques i esportives com a recursos adequats per
a l’ocupació del
temps lliure i la
salut
· No automedicar-se
· Saber comprar
el que és necessari
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
82
–ÀMBIT LINGÜÍSTIC
Dimensions
Coneixements
Expressió
oral
Habilitats
Actituds
· Expressar amb ordre i
amb fluïdesa les pròpies idees i les dels altres
· Comprendre el vocabulari bàsic dels discursos orals simples
· Reconèixer les frases
fetes i els refranys d’ús
freqüent
· Respectar les
formes d’expressió d’altres persones i valorar la
pluralitat lingüística
· Valorar la presentació i l’ordre
en la comunicació escrita
Expressió
escrita
· Tenir coneixements
de les tècniques bàsiques de redacció
(conèixer les normes ortogràfiques,
narratives, de discurs...)
· Expressar-se per escrit
amb correcció i coherència
· Saber extreure conclusions
· Tenir habilitats per descriure situacions
Comprensió
oral
· Conèixer la construcció i la sintaxi de
les frases orals
· Tenir capacitat per
atendre i escoltar
· Tenir capacitat de concentració i de síntesi
· Saber objectivar un
missatge
Comprensió
escrita
· Conèixer la utilitat
de la lectura pel que
fa a la recerca d’informació
· Utilitzar eines del llenguatge (diccionaris, enciclopèdies, etc.)
· Comprendre discursos
escrits
· Tenir habilitat de
relectura
· Comentar textos atenent aspectes formals i
de contingut
· Identificar les parts
d’un text
· Valorar la importància de l’ús
de les biblioteques
· Gaudir de la lectura d’un text
· Ésser perseverant en la lectura
· Descobrir la necessitat
de trobar tècniques diferents per millorar la
capacitat de comunicació
· Valorar la importància del
llenguatge visual
i plàstic en l’expressió de vivències, sentiments
i idees i com a
potenciador de
qualitats positives de la personalitat
Llenguatge
plàstic i
iconogràfic
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
83
Dimensions
Coneixements
Habilitats
Actituds
· Valorar l’aprenentatge i l’ús de
les llengües estrangeres com a
mitjà per al desenvolupament
personal
Valoració
sociocultural
· Conèixer que les llengües no són immutables, que evolucionen
· Conèixer la situació
sociolingüística i legal
de les llengües de l’Estat espanyol i la Unió
Europea
Valor
estètic del
llenguatge
· Conèixer el disseny de
les pàgines “web” per
a la consulta
· Reconèixer les tècniques de producció
d’imatges bidimesionals i tridimensionals
en el temps
· Tenir habilitat en la
utilització del llenguatge per transmetre sentiments
· Fer ús del llenguatge no verbal com a
mitjà per ficsar i desenvolupar el propi
pensament
· Codificar i descodificar missatges visuals
de caràcter tècnic i
aplicar-los en els processos de lectura i expressió
Ús
mediàtic
· Interpretar la relació
gestual i verbal
· Saber transformar
els tipus d’informació:
recuperar dades, emmagatzemar dades o
imatges compactes i
comprendre les dades
· Respectar els
sentiments de
les persones respecte el seu territori i la seva
pròpia llengua
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
84
–ÀMBIT LABORAL
Dimensions
Coneixements
Habilitats
Actituds
Selecció
del lloc de
treball
· Conèixer els drets i
deures dels treballadors
· Conèixer la manera de
presentar una feina resolta
· Saber llegir les ofertes
de treball
· Saber analitzar quines
són les condicions de
treball
· Conèixer la realitat laboral i adaptar-se a la
situació de polivalència
que ha de tenir un treballador
· Conèixer i respectar la
legislació bàsica vigent
(laboral i d’empresa)
· Saber-se presentar i buscar
feina
· Saber redactar
textos per oferirse per a un lloc de
treball (currículum vitae)
· Saber distingir
entre les famílies
professionals
· Conèixer les pròpies habilitats
· Avaluar les pròpies
possibilitats
Compromís
· Analitzar les tasques
pròpies de determinats treballs
· Saber que el treball
és un contracte per rebre un sou
· Preveure el
temps de dedicació d’una feina
· Ser solidari amb
l’equip de treball
· Superar-se en la
feina
· Gaudir la satisfacció de la feina ben
feta
· Tenir esperit crític
(constructiu) en el
lloc de treball
· Ser creatiu en el
lloc de treball
· Implicar-se en la
feina
· Promoure actituds
positives envers
l’empresa
Avaluació
· Conèixer l’avaluació i
l’autoavaluació
· Acabar les tasques
que es comencen
· Saber avaluar el
treball en equip
· Tenir capacitat
d’esforç en un moment determinat
· Saber ser autocrític
· Tenir capacitat
d’adaptació a les innovacions
· Manifestar autonomia personal en la
planificació i en la
realització d’accions
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
85
Dimensions
Coneixements
Promoció
Habilitats
Actituds
· Consolidar les
pròpies capacitats
· Tenir autoestima
· Desitjar aprendre
i millorar
· Ser prudent
· Tenir un projecte
de vida i de futur laboral
· Tenir afany de
promoció
· Acceptar l’entrada
al món laboral a
través de la base de
la piràmide
Qualitat
· Garantir la realització d’una tasca amb
els temps i l’esforç
d’execució previst
· Conèixer què vol dir
la qualitat i quins són
els seus processos
· Tenir un hàbit de
treball
· Reconèixer la feina
ben feta
· Saber aconsellar i
convèncer
Drets
i deures
· Conèixer l’estructura dels sindicats
· Seguir les normes
d’actuació i de seguretat
· Admetre la figura
de l’autoritat com a
membre responsable de la feina
· Acceptar decisions irreversibles
Treball
en equip
· Conèixer els beneficis i els desavantatges de treball en
equip
· Saber-se distribuir
les feines
· Saber encaixar en
la cultura d’empresa
· Ésser honest
· Saber assumir
responsabilitats
· Saber col·laborar
· Saber valorar el
propi treball i el dels
altres
· Tenir generositat
per aportar coneixements importants per al grup
· Saber prendre decisions
· Saber resoldre problemes autònomament
· Saber analitzar el
moment de partida
per presentar una
bona iniciativa
· Ésser constant
Iniciativa
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
86
III.3.3 Continguts preferents a desenvolupar
Les actituds, els valors i les normes són un dels tres blocs de continguts
del currículum (fets, conceptes i sistemes conceptuals, procediments i
actituds, valors i normes) que, per l’especificitat del seu contingut, suposen
una aproximació diferent al saber i al coneixement.
La característica essencial d’aquests continguts és el component afectiu,
que actua de manera determinant en el seu procés d’aprentatge. És per
això que, amb la finalitat de que aquests coneixements es converteixin en
pauta d’actuació, cal mobilitzar tots els ressorts relacionats amb el
component afectiu.
Com ja hem dit en diferents apartats, els alumnes que són derivats al
recurs UEC manifesten unes característiques personals específiques que
fan encara més complex l’assoliment d’aquests continguts, que són
fonamentals per al seu procés educatiu.
Seguint la lògica psicoeducativa, s’arriba a la conclusió de que per poder desenvolupar la motivació, la participació i la col·laboració s’han de
generar uns previs en l’ambient de relació de la UEC, fonamentats en les
actituds, els valors i les normes que regulen aquest procés d’ensenyamentaprenentatge. La programació i el desenvolupament d’activitats i seqüències
d’activitats que participen d’aquests continguts normatius, actitudinals i
de valors com a eix preferent poden afavorir una possibilitat d’implicació
de l’alumne en les activitats i seqüències d’activitats acadèmiques i en els
tallers proposats per les UEC. És a dir, l’èxit final de les activitats acadèmiques depèn, en gran mesura, de la dinamització d’aquests continguts
actitudinals.
A l’IES, aquests continguts, desenvolupats fonamentalment a través
d’eixos transversals, s’integren en els continguts de les diferents àrees de
l’ESO i adquireixen un aspecte més global i general.
En les UEC, el tractament dels continguts d’actituds, valors i normes
s’ha de programar d’una manera intensiva i amb un temps específic
(activitat d’autoconeixement) i, a més a més, s’ha d’abordar des dels
diferents àmbits de les activitats desenvolupades.
L’equip docent de la UEC dissenya els continguts d’actituds, valors i
normes amb la finalitat d’obtenir una oferta educativa coherent. Posteriorment, s’analitzen amb detall les particularitats dels alumnes escolaritzats
a la UEC i s’ajusten les activitats docents a les diverses necessitats dels
alumnes. Adequar les caraterístiques a cada persona i a cada moment és
el que ens permet de progressar en l’aprenentatge.
Cal destacar que és tan necessari el treball preferent i intensiu d’aquests
continguts en un temps específic com la coherència de tot l’equip docent
a l’hora d’aplicar les estratègies educatives vinculades amb aquells
continguts. Són dues vies que serveixen perquè l’alumne s’orienti i prengui
consciència de l’abast de les seves conductes més desfavorables, que
dificulten la integració social i laboral.
El desenvolupament d’aquestes activitats en un taller específic on s’aborden aquests continguts d’una manera més directa incideix molt espe-
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
87
cialment en les dificultats individuals de cada alumne per tal d’afavorir la
millora de la conducta causant de la incorporació a la UEC. És imprescindible arribar a conscienciar l’alumne de les seves pròpies característiques
individuals per rendibilitzar aquesta dinàmica curricular de la UEC, que
situa els continguts actitudinals com a eix de l’acció educativa. El fet que
els grups de la UEC siguin d’un nombre reduït d’alumnes afavoreix la
millora de la presa de consciència de les pròpies particularitats de cada
alumne.
L’acció tutorial que es desplega a la UEC es realitza a través d’un seguit
d’intervencions d’aquests àmbits de continguts amb la finalitat d’implicar
l’alumne en el seu procés d’ensenyament-aprenentatge, trencant la
desmotivació i facilitant la interrelació entre els coneixements que ha
integrat i la percepció que aquests estan associats a la millora de la seva
conducta. Això facilita la integració a l’aula i al procés d’ensenyamentaprenentatge.
Els drets i deures dels alumnes, contemplats al Reglament de Règim
Intern, són l’eina bàsica de referència per establir i ordenar els límits
consensuats i ajuden els alumnes a identificar els referents socials de la
convivència.
Els continguts actitudinals, en síntesi, pretenen aconseguir els següents
objectius:
·
·
·
·
·
·
Implicar l’alumne en el seu procés d’aprenentatge
Potenciar la motivació en el saber
Ajudar a trobar solucions positives en situacions de conflicte
Millorar la convivència
Afavorir la tolerància i reconèixer l’existència de les diferències
Adquirir habilitats comunicatives que permetin una millor relació
interpersonal
· Propiciar l’autoestima i destacar els propis aspectes positius
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
88
IV. L’ACCIÓ TUTORIAL
IV.1 Funcions i objectius
IV.1.1 Descripció
S’entén per acció tutorial el conjunt d’actuacions educatives que es
porten a terme als centres d’ESO i que tenen com a objectiu afavorir
l’ajustament de les activitats docents a les necessitats dels alumnes i a la
seva orientació personalitzada.
En els centres de secundària aquesta orientació es dirigeix, fonamentalment, a millorar l’àmbit personal, curricular i d’orientació professional.
L’orientació personalitzada és aquella que parteix del coneixement de
l’alumne, de les seves característiques personals i dels requeriments de
l’entorn (particularment l’educatiu) als quals ha de respondre en cada
moment del seu procés de maduració. Es refereix a l’àmbit curricular i
professional, atès que vol facilitar una tria ajustada d’opcions per part de
l’alumne en aquests dos àmbits.
L’acció tutorial comprèn, entre d’altres, totes aquelles intervencions que
conformen el que denominem la tutoria i l’orientació dels alumnes. L’acció
tutorial és, per tant, un conjunt d’activitats que compromet l’actuació de
tots i cadascun dels professors del centre escolar mentre exerceixen la
seva funció com a docents. L’acció tutorial és part integrant de la funció
docent: tots els professors d’un centre, d’acord amb la normativa, poden
exercir les funcions de professor/tutor quan correspongui. Tot docent té la
funció de programar l’ensenyament de la seva matèria tenint en compte
els objectius, els continguts, les activitats d’ensenyament-aprenentatge i
els criteris d’avaluació i de recuperació en la perspectiva de les necessitats de cada alumne i dins del projecte educatiu del centre. Això suposa
fer una revisió constant d’aquesta programació i adaptar-la a les necessitats
concretes de cada alumne, dels grups d’alumnes i dels cursos escolars, tal
i com s’especifica a les corresponents instruccions per a l’organització i el
funcionament dels centres docents d’ensenyament secundari obligatori i a
les instruccions de començament de cada curs escolar.
Partint d’aquesta descripció general de l’Acció Tutorial, quan ens referim a l’àmbit de l’Educació Compartida hem de tenir present que l’Acció
Tutorial ha de caracteritzar-se per una sèrie d’objectius i per unes funcions prioritàries per part del tutor que la faran més contextualitzada a
l’entorn UEC.
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
89
IV.1.2 Objectius de l’Acció Tutorial
En un sentit ampli, l’acció tutorial es refereix a activitats adreçades a
aconseguir diferents objectius, com per exemple:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
El coneixement personal de l’alumne
La dinamització del grup-classe
La facilitació d’estratègies i de tècniques d’estudi i d’aprenentatge enteses com a continguts propis del currículum
La facilitació de l’elecció per part de cada alumne de les diferents
opcions professionals
La implicació de l’alumne en el seu procés d’aprenentatge
La participació dels pares en el procés educatiu dels alumnes
IV.1.3 Funcions del professor/tutor
Com que els grups d’alumnes de les Unitats d’Educació Compartida són
reduïts, el professional que coordina les relacions entre els centres de
procedència dels alumnes i la UEC generalment realitza la funció de tutor
del grup.
Les actuacions d’aquest tutor s’adrecen a tres àmbits d’intervenció:
alumnes, pares i professors de la UEC.
L’acció tutorial, a més de la coordinació dels professors, comporta la
relació amb cada alumne del grup (tutoria individual) i la relació amb el
grup sencer (tutoria de grup).
El professor/tutor del grup d’alumnes té les següents funcions:
Funcions generals:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
Aconseguir informació (dels centres de procedència) sobre els
alumnes de nova incorporació
Reunir-se amb els pares dels alumnes del grup abans de començar el curs i tantes vegades com sigui necessari
Informar i orientar els alumnes en la seva adaptació curricular,
de manera grupal i individual
Informar els pares corresponents o recollir-ne informació davant qualsevol problema d’un alumne
Revisar l’agenda dels alumnes i fer complir les funcions d’aquest
document
Coordinar els acords sobre incidències disciplinars del grup i treballar a la tutoria els continguts adients per tal de millorar les
actituds dels alumnes
Orientar els alumnes acadèmicament i professionalment
Recollir les informacions individuals o col·lectives facilitades pels
professors del grup i altres serveis educatius
Informar la resta de l’equip sobre les reunions i contactes mantinguts amb els pares dels alumnes
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
90
Funcions en relació amb la tutoria individual:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
Conèixer la situació de cada alumne amb la finalitat de facilitar
el procés d’aprenentatge i el de desenvolupament personal
Fer un seguiment individualitzat de l’alumne utilitzant els diversos procediments habituals (entrevista personal, fitxa de registre, reunions, etc.)
Ajudar i orientar els alumnes en la planificació i realització de les
seves tasques escolars
Orientar l’alumne en l’elecció d’estudis i professions d’acord amb
els seus interessos i capacitats
Ajudar a trobar solucions positives quan s’esdevinguin situacions de conflicte
Informar els alumnes, especialment els de nova incorporació,
sobre el funcionament del centre i mantenir-los informats durant tot el curs
Propiciar l’autoestima dels alumnes i destacar els aspectes positius de la seva persona per millorar la seva capacitat de relació
interpersonal i el seu rendiment
Col·laborar amb els pares en el procés educatiu i informar-los de
l’aprofitament acadèmic de l’alumne
Atendre individualment els alumnes quan ho necessitin, bé per
iniciativa pròpia o bé perquè ho cregui convenient el tutor a partir de determinades dades sobre l’alumne
Funcions en relació a la tutoria de grup:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
Desenvolupar, amb el seu grup-classe, les activitats corresponents al crèdit de tutoria
Tenir cura de la coherència de les activitats d’ensenyament-aprenentatge i de les activitats d’avaluació desenvolupades per tots
els docents que intervenen en el procés educatiu del seu grup
d’alumnes
Coordinar les actuacions tutorials conjuntes i l’avaluació acadèmica i educativa dels alumnes, i formar part de les Comissions
d’Avaluació dels centres corresponents.
Fer constar en acta els acords presos a les sessions de la Comissió d’Avaluació i fer el seguiment de les mesures consensuades
per a la millora
Vetllar pel bon funcionament del grup d’acord amb les normes
de règim intern del centre
Dur a terme les tasques d’informació acadèmica i d’orientació
educativa dels alumnes a nivell de grup i de manera individualitzada, segons correspongui
Mantenir una relació suficient i periòdica amb els pares o representants legals dels alumnes per informar-los del procés d’aprenentatge i de l’evolució personal dels alumnes i de la seva assistència a les activitats escolars, d’acord amb els criteris estaLES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
91
h)
blerts en els documents consensuats per la comunitat educativa
del centre (Pla d’Educació Compartida, Projecte Curricular de
Centre, Pla d’Actuació Tutorial, etc.)
Vetllar per la convivència i participació del grup d’alumnes en les
activitats de la UEC, estimulant iniciatives per a la millora dels
hàbits de treball i les actituds tolerants i democràtiques
IV.2 Àmbits d’actuació
Tal com s’ha esmentat anteriorment, les actuacions del tutor s’adrecen
a tres àmbits d’intervenció: alumnes, pares i professors.
Tot i que participen d’unes mateixes funcions i es dirigeixen a uns objectius generals comuns, les actuacions bàsiques del tutor en relació a
cadascun d’aquests tres col·lectius de la dinàmica educativa es poden
concretar de la manera següent:
IV.2.1 Àmbit d’actuació amb alumnes
a) Objectius:
1. Ajudar l’alumne a assumir la conveniència d’un currículum adaptat
a les seves necessitats, capacitats i interessos
2. Fomentar la participació activa dels alumnes en la vida del centre
3. Fer el seguiment del progrés individual dels alumnes
b) Actuacions (corresponents als anteriors objectius):
1.1 Conèixer cada alumne
1.2 Conèixer les programacions de cada matèria que l’alumne pot o
ha de seguir
1.3 Conèixer acuradament les diferents opcions educatives i professionals posteriors
2.1 Facilitar la participació activa en la dinàmica del grup-classe
2.2 Facilitar l’actitud crítica i responsable en la dinàmica del centre
3.1 Ajudar cada alumne a planificar i portar a terme les tasques
escolars, en col·laboració amb els altres professors: procediments
i hàbits d’estudi
3.2 Adaptar el currículum als alumnes que ho necessitin, en col·laboració amb els professors de cada matèria que es vegi afectada
IV.2.2 Àmbit d’actuació amb els pares
a)
Objectius:
1. Vehicular l’intercanvi d’informació entre els pares i el centre, tot
afavorint-ne la col·laboració i participació
2. Afavorir la participació dels pares en les decisions de l’alumne en
relació als temes curriculars i d’elecció de noves etapes educatives i professionals
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
92
b) Actuacions (corresponents als anteriors objectius):
1.1 Donar a conèixer als pares:
1.1.1 les característiques del funcionament de l’organització dels
centres i dels serveis educatius que hi actuen
1.1.2 les activitats relacionades amb l’acció tutorial en el context del projecte educatiu de centre
1.2 Transmetre periòdicament als pares l’evolució de l’aprenentatge
dels alumnes
2.1 Donar informació als pares sobre l’adaptació curricular dels alumnes i la relació amb opcions educatives o professionals posteriors
2.2 Valorar conjuntament amb els pares la conveniència que l’alumne triï determinats itineraris educatius i professionals de fonamentar aquestes eleccions amb el màxim d’objectivitat possible
i facilitar la inserció laboral
IV.2.3 Àmbit d’actuació amb professors
a) Objectius:
1. Col·laborar amb els altres professors que intervenen al grup
d’alumnes amb la finalitat de que cadascun d’aquests professors
incorpori a la seva tasca aquells elements que facilitin als alumnes l’aprenentatge i l’estudi en les diferents àrees i matèries
2. Aportar a cadascun dels professors del grup informació en relació amb les característiques i necessitats de cada alumne per tal
que els professors puguin adequar la seva intervenció convenientment a aquestes característiques i necessitats
b) Actuacions (corresponents als anteriors objectius):
1.1 Aportar a cada professor la informació relativa als alumnes que els
serveixi per facilitar-los l’aprenentatge i estudi de cada matèria
1.2 Facilitar la col·laboració entre els professors —sobretot els de
matèries afins— amb la finalitat d’aplicar metodologies, criteris
d’avaluació, etc.
1.3 Col·laborar amb els altres professors perquè a cada matèria tinguin present la facilitació de procediments referents als hàbits
d’estudi i de treball, i hi intervinguin
2.1 Identificar les necessitats educatives dels alumnes en relació a
cada matèria i en col·laboració amb cada professor per tal de
poder prioritzar determinats continguts curriculars i metodologies
d’ensenyament i proporcionar informació sobre els aspectes més
bàsics del currículum
2.2 Transmetre a cada professor la informació relativa a les necessitats educatives dels alumnes per facilitar els acords en relació
amb enfocaments metodològics concrets
2.3 Facilitar la col·laboració entre els professors perquè arribin a formular les seves programacions i ajustar la seva intervenció de
tal manera que l’assoliment dels continguts bàsics per part dels
alumnes quedi el màxim de garantit en cada àrea o matèria
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
93
IV.3 El Pla d’Acció Tutorial per l’Educació Compartida
IV.3.1 Continguts bàsics
Cada any, al mes de juny, es publica al DOGC una resolució que dóna
instruccions per a l’organització i el funcionament dels centres docents
per al curs següent. En aquestes resolucions es determinen els documents o Projectes de Centre que han de tenir elaborats els centres, entre
aquests projectes destaquen l’acció tutorial i l’acollida dels alumnes, que
són el nucli central del Pla d’Acció Tutorial del centre.
L’acció tutorial inclou un conjunt d’actuacions educatives dels professors d’un centre adreçades a afavorir l’ajustament de les activitats docents a les diverses necessitats dels alumnes, fonamentalment en l’àmbit
curricular i d’orientació acadèmica i professional.
L’acció tutorial, per tant, compromet l’actuació de tots els professors
del centre i requereix treball en equip dels professors, d’acord amb una
programació concreta.
Els equips de professors han de decidir i programar els aspectes de
treball prioritari per a cada curs.
La programació d’aquestes activitats, que comprèn aspectes que corresponen a la tutoria individual i a la tutoria de grup, constitueixen el Pla
d’Acció Tutorial del centre.
D’acord amb el que disposa l’Ordre de 5 de maig de 1989, per la qual
s’estableix un programa d’actuació tutorial que orienta la planificació i
l’organització dels plans d’acció tutorial en els centres d’ensenyament secundari de Catalunya, el Pla d’Acció Tutorial de centre és el conjunt d’accions d’orientació personal, acadèmica i professional dissenyades pels professors amb la col·laboració dels alumnes i de la comunitat educativa
basant-se en les seves necessitats.
L’acollida d’alumnes ha de desenvolupar-se, fonamentalment, al primer
cicle d’ESO.
Els centres d’Educació Secundària (segons la normativa), en la programació d’activitats de preparació del primer trimestre del primer curs, hauran de preveure la realització d’un seguit d’activitats, reunions i entrevistes per tal de completar la informació sobre els alumnes i garantir la
coherència en el desplegament curricular i en les actuacions educatives
de les diferents àrees.
L’acollida d’alumnes ha d’incloure, també, activitats amb els pares dels
alumnes amb la finalitat d’informar-los adequadament de l’organització i
de les activitats educatives del centre.
Quan en el centre s’hagin matriculat alumnes amb necessitats educatives especials, es convocaran els pares d’aquests alumnes per informarlos del conjunt de mesures específiques que s’adoptaran en l’atenció educativa dels seus fills.
Si considerem que tot Pla d’Acció Tutorial s’articula a partir de les premisses anteriorment esmentades, el Pla d’Acció Tutorial per l’Educació
Compartida, a més a més, haurà de prioritzar uns determinats objectius i
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
94
els continguts concordants per poder assolir-los i aprofitar així la potencialitat per a la resolució de conflictes de l’acció tutorial.
Es per això que la programació segueix una dinàmica flexible, per adequar-se a les necessitats personals i de convivència que dificulten el procés d’ensenyament-aprenentatge dels alumnes de la UEC.
3.1.1 Elements específics que inclou el PAT
a)
b)
c)
d)
e)
f)
La relació dels objectius acordats, sobre l’acció tutorial, que es
volen aconseguir
La selecció dels continguts sobre l’acció tutorial que formaran
part de les programacions previstes
La seqüenciació dels continguts i de les activitats previstes
Les sortides educatives previstes que estan relacionades amb
els objectius de l’acció tutorial
Les visites tècniques i les intervencions informatives de professionals externs al centre, relacionades amb els objectius programats per l’acció tutorial
Les activitats que es realitzaran al centre, específicament programades en relació als objectius de l’acció tutorial
3.1.2 Blocs de continguts prioritaris
Proposem aquesta relació de 24 blocs de continguts, en ordre lògic i
cronològic, a partir dels quals es dissenyaran les activitats de tutoria de la
UEC. Aquests blocs són:
A)
B)
C)
D)
E)
F)
G)
H)
I)
J)
K)
L)
M)
N)
O)
P)
Q)
R)
S)
T)
U)
acollida d’alumnes
dinàmica tutorial a seguir
coneixement de l’alumne per part del tutor
coneixement dels alumnes entre ells
dinàmica de grups
drets i deures dels alumnes
organització i planificació del treball
preparació de l’avaluació del 1r trimestre
orientació personal i educativa
elecció i presa de decisions
anàlisi, individual i de grup, de resultats i dinàmica del 1r trimestre
afavorir l’autoconeixement de l’alumne
avaluació d’aptituds i hàbits personals
millora dels aprenentatges significatius
estratègies d’aprenentatge
preparació de l’avaluació del 2n trimestre
informacions educatives complementàries
habilitats socials
anàlisi, individual i grup, de resultats i dinàmica del 2n trimestre
resolució de problemes
sortides, visites i activitats diverses
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
95
V) preparació de l’avaluació del 3r trimestre
W) anàlisi, individual i grup, dels resultats i la dinàmica del 3r trimestre
X) orientacions per al període estival o per accedir al món laboral
A partir d’aquestes temàtiques, es fa una proposta d’activitats per a
treballar amb el grup classe a la UEC, articulant-les de la manera més
idònia per les característiques dels alumnes.
En el següent apartat especifiquem la lògica que hem de seguir per
elaborar aquestes propostes i les orientacions que hauran de tenir en
compte els tutors per fer-ne l’adaptació pertinent a les característiques
dels grups-classe i als acords i previsions en relació amb l’acció tutorial.
IV.3.2 Criteris per decidir les activitats a desenvolupar
Els 24 blocs de continguts enumerats a l’apartat anterior han de tenir
diferent pes específic en funció de les particularitats de cada alumne. És a
dir, tots els alumnes poden realitzar activitats corresponents als diferents
blocs de continguts, però ni el nombre d’activitats ni els objectius que es
pretenguin aconseguir amb ells no han de ser pas els mateixos perquè cal
que estiguin ajustades al nivell i a la singularitat de cada alumne.
Aquestes activitats s’organitzen a partir de l’estudi de les necessitats
(edat, nivell maduratiu i educatiu, etc.) i les característiques (físiques,
psicològiques, etc.) dels alumnes.
Amb la finalitat de respondre a les premisses anteriorment esmentades, agruparem alguns blocs de continguts per afinitat lògica (almenys en
relació al moment educatiu) i per poder plantejar algunes activitats connexes entre els blocs, que poden ser una continuació de les activitats
realitzades per separat en cursos anteriors, o bé una introducció de les
matèries corresponents als blocs que aquí s’agrupen.
Un mateix bloc de continguts pot aglutinar diverses activitats sobre una
temàtica concreta, i una mateixa activitat pot ser desenvolupada a diferents nivells de dificultat o complexitat.
Les diferents activitats han de seguir una seqüència lògica i cronològica
però flexible. Com és lògic, la dinàmica tutorial que seguirà cada tutor
amb el seu grup és particular i flexible perquè les característiques resultants dels factors que conflueixen en cada grup humà també ho són. Per
això, cal que cada tutor ajusti les anteriors indicacions a les necessitats
del seu grup i als acords i previsions ja existents al centre sobre l’acció
tutorial i el seu desplegament.
IV.3.3 Aspectes previs al desenvolupament d’aquest Pla
En el període de preparació d’inici de cada curs escolar, és adient seguir
una seqüència lògica de preparació del desenvolupament coherent del
PAT, ja que és un instrument fonamental en l’àmbit de l’Educació Compartida per assolir els objectius de reequilibri personal que caracteritza aquesta
modalitat educativa.
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
96
1. Formació equilibrada d’agrupaments, per:
·
·
·
·
·
·
afavorir la convivència i col·laboració entre els alumnes del grup
facilitar el creixement personal i la formació integral dels alumnes
millorar la dinàmica i la participació del grup en la vida del centre
ampliar les mesures i recursos per atendre la diversitat
millorar la resposta a les necessitats educatives especials dels
alumnes, a partir de la informació, suggeriments i propostes
d’atenció rebudes
millorar dinàmiques i problemàtiques detectades anteriorment
2. Traspàs d’informació dels centres de procedència a la UEC, amb la
finalitat de:
·
·
·
completar, matisar i fer més entenedora i útil la informació rebuda sobre cada alumne de nou ingrés
recollir suggeriments, propostes i experiències útils per a l’atenció de les necessitats educatives dels alumnes i la col·laboració
de famílies
traspassar informacions i documents que són adients per donar
continuïtat a la resposta educativa que venien rebent alguns alumnes
3. Desenvolupament del pla d’acollida als professors nous a fi de:
·
·
·
·
·
crear el clima favorable per al treball en equip, millorar la seguretat i evitar tensions derivades dels canvis, les novetats i el
procés adaptatiu
presentar-los als diferents professionals vinculats a la UEC, al
membre de l’EAP i l’inspector
mostrar-los els diferents espais del centre i explicar-los el seu
ús, el funcionament que seguim i les normes que fem complir
als alumnes
explicar-los les normes que regulen el funcionament de la UEC
explicar-los les característiques de la UEC, de l’entorn i dels alumnes, i com queden reflectides als documents bàsics: PEC, PCC,
PAT, RRI
4. Reunió de professors, amb la finalitat de:
·
·
integrar en la pròpia dinàmica els professors nous, explicant-los
quins materials utilitzem, amb quins acords i normes ens regulen, com funcionen els recursos que tenim, com resolem els conflictes...
revisar i millorar els acords, les normes, els recursos i els materials, i establir noves directrius a compartir, noves activitats a
realitzar, etc.
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
97
·
analitzar la formació prèvia dels alumnes i la informació que s’ha
traspassat del centres de procedència per tal d’aportar l’experiència de l’equip a la millora de les diferents mesures educatives
adoptades per aquests alumnes
5. Reunions de professors per planificar l’acció tutorial, amb la finalitat de:
·
·
·
·
analitzar el contingut del PAT del curs passat, el desenvolupament que es va seguir i les propostes de millora que es van
recollir
avaluar els aspectes citats i proposar millores al PAT d’aquest curs
ajustar les activitats a les característiques dels alumnes i previsions pel curs
acordar uns mínims criteris de coordinació, seguiment i avaluació del grau d’acompliment del PAT, per tal de rendibilitzar el
treball
6. Desenvolupament del pla d’acollida als pares d’alumnes nous, a fi
de:
·
·
·
·
·
·
·
donar-los elements per a la tranquil·litat i l’eliminació de les pors
i els dubtes que generen els canvis de centre i d’hàbits educatius
mostrar-los els espais del centre i explicar-los l’ús que en fan els
alumnes
informar-los dels serveis i dels recursos de què disposa la UEC i
d’alguns processos que cal seguir. Demanar col·laboració per
millorar
explicar-los les normes que regulen el funcionament d’aquesta
UEC i quins són els membres de l’equip i les seves funcions
explicar-los les característiques de la UEC i dels alumnes (derivades de l’entorn) que recullen els documents bàsics: PEC, PCC,
PAT, RRI
informar-los de les característiques de l’Educació Compartida i
de l’edat evolutiva dels alumnes, a fi que entenguin les diferències amb el centre de procedència
informar-los de la dinàmica i funcionament del curs, les classes,
la tutoria, l’horari i el calendari, els permisos i les sancions. La
seva participació
7. Desenvolupament del pla d’acollida dels alumnes nous amb l’objectiu de:
·
·
facilitar-los el pas a l’Educació Compartida, un pas que comporta angoixes, dubtes i expectatives pels canvis de centre, companys, professors...
mostrar-los els diferents espais del centre i explicar-los el seu
ús, el funcionament adient i la col·laboració que s’espera de tot
l’alumnat
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
98
·
·
·
·
informar-los dels serveis i dels recursos de què disposa el centre
i d’alguns processos que cal seguir per al bon funcionament de
les coses
explicar-los les normes que regulen el funcionament d’aquest
centre i quins són els membres de l’equip i les seves funcions
informar-los de les característiques de la UEC i de l’edat evolutiva, a fi que entenguin les diferències amb el centre de procedència i la UEC. Informar-los de la dinàmica i funcionament del curs,
les classes, la tutoria, l’horari i el calendari, els permisos i les
sancions, etc.
presentar-los als professionals vinculats a la UEC i explicar les
seves funcions i atencions
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
99
V. L’AVALUACIÓ
V.1 Funcions de l’avaluació
L’avaluació de l’aprenentatge dels alumnes serà un element de cohesió
del procés educatiu i ha de facilitar el desenvolupament d’estratègies per
a la integració dels alumnes.
Aquesta avaluació va més enllà de la funció específica de mesurar el
grau de coneixements acadèmics assolits per l’alumne. Des d’un
plantejament més global, ha de respondre, com a mínim, a dos aspectes:
· Permetre decidir el tipus d’ajut psicopedagògic que necessiten els
alumnes segons les seves característiques i la seva evolució personal i acadèmica
· Permetre determinar el grau en el qual s’han aconseguit les intencions
educatives, que han de ser prèviament explicades
El tipus d’ajut, en funció de les caractrístiques de l’alumne, es pot concretar en tres moments del procés d’ensenyament-aprenentatge:
· a l’inici: avaluació inicial
· durant el procés: avaluació contínua
· al final d’un determinat període: avaluació final
El Projecte Curricular de tot centre d’ESO, d’acord amb la normativa, ha
de contemplar, com a mínim, els seguents aspectes:
·
·
·
·
criteris
criteris
criteris
criteris
generals del centre sobre l’avaluació
d’avaluació de les àrees
de promoció de l’alumnat
per al disseny dels crèdits de síntesi
Les UEC s’orientaran a partir dels criteris sobre l’avaluació contemplats
al PCC dels centres de procedència dels alumnes derivats.
Ara bé, l’especificitat de l’Educació Compartida determinarà que cada
UEC elabori els seus propis criteris sobre l’avaluació amb la finalitat de
poder ajustar les funcions d’aquesta per determinar el grau d’assoliment
dels objectius previstos al Pla d’Actuació Individualitzat de cada alumne.
El seguiment i l’avaluació trimestral dels alumnes implicarà que els
professors dels IES que es relacionen amb les UEC coneguin aquests criteris
propis d’avaluació, amb la finalitat d’entendre els resultats recollits sobre
els alumnes i elaborar les qualificacions que s’han de transmetre als alumnes
i a les seves famílies.
Es podria descriure la seqüència bàsica de l’avaluació d’un alumne d’UEC
de la següent manera:
· observació, controls i proves durant el desenvolupament de les diferents
activitats d’ensenyament previstes en cada un dels Plans d’Actuació
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
100
· controls i proves sobre determinats continguts curriculars
· reunió de les dades recollides durant el trimestre i articulació de les
conclusions avaluadores que es transmetran als membres de la
comissió d’avaluació i seguiment
· sessió d’avaluació de l’esmentada comissió per consensuar la
proposta de qualificacions i els acords sobre l’evolució del procés
educatiu de l’alumne
En relació amb l’avaluació del grau d’assoliment de les intencions
educatives, que hem esmentat a l’inici d’aquest apartat com a una de les
funcions bàcsiques de tot procés d’avaluació, s’hauria de convertir en una
pràctica habitual el fet que aquesta comissió o una altra instància designada amb aquesta fi avalués periòdicament els programes individualitzats
i les dinàmiques de relació seguides entre l’IES i la UEC.
V.2 Modalitats d’avaluació
a. Avaluació inicial i diagnòstica
És aquella que es realitza a través de l’entrevista inicial i de l’observació
i/o proves diverses i té la finalitat de mesurar el nivell de coneixements
previs de l’alumne.
Els resultats obtinguts es reflecteixen en uns instruments de recollida
de dades que, al mateix temps, faciliten la contrastació periòdica dels
resultats obtinguts mitjançant altres modalitats d’avaluació sobre el grau
d’assoliment dels objectius acordats als Plans Individuals.
Tanmateix, aquesta avaluació inicial orientarà l’elaboració d’estratègies
educatives dirigides a millorar els comportaments de l’alumne, tant en
relació amb el grup com a nivell individual.
b. Avaluació contínua i formativa
L’avaluació del procés d’aprenentatge dels alumnes serà contínua,
d’observació sistemàtica de l’adquisició de continguts educatius, integradora
de les variacions de totes les àrees i amb una visió globalitzada del procés
d’aprenentatge de l’etapa.
L’avaluació contínua és aquella que es realitza durant un període
determinat de temps, a través de diverses proves i exercicis, per mesurar
els progressos que s’han produït (en relació amb avaluacions anteriors)
pel que fa a l’assoliment dels objectius programats.
El procés d’avaluació contínua a les UEC necessita un horari i una
dedicació més intensa per tal d’atendre la diversitat dels alumnes i els
seus diferents ritmes d’aprenentatge.
c. Avaluació final i sumativa
Tota avaluació final, com a resultat sumatiu dels progressos realitzats
pels alumnes en la direcció dels objectius programats i consensuats
prèviament, ha de permetre treure conclusions en la perspectiva d’obtenir
algun tipus d’acreditació.
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
101
L’avaluació final d’un període a la UEC s’ha de fer en relació amb els
objectius consensuats en el Pla d’Actuació Individualitzada i tenint presents
molts altres elements sobre l’evolució personal de l’alumne i la millora
dels estils d’aprenentatge del mateix.
Aquestes intervencions d’orientació específica a un alumne, relacionades
amb les possibles alternatives de futur educatiu o professional, estaran
vinculades amb els processos d’avaluació i seguiment del mateix.
Les alternatives escolars de futur d’un alumne atès en un recurs UEC estan
determinades per algun tipus d’acreditació educativa. Diferents tipus d’acreditació tenen com a conseqüència alguna d’aquestes dues possibles vies:
· retorn a l’IES
· continuació del procés en el recurs UEC
Aquestes acreditacions educatives poden ser de diferents categories:
·
·
·
·
acreditació de l’etapa
acreditació del cicle
acreditació de les àrees
valoració de l’evolució del procés d’ensenyament-aprenentatge
V.3 Presentació dels resultats
L’objectiu final de tota l’avaluació és poder presentar, amb un llenguatge
comprensible per als destiantaris, els resultats obtinguts amb el procés de
recollida de dades.
Aquestes dades recollides per la UEC són articulades, en un primer
moment, per transmetre la informació a l’IES i després aquest les ha de
convertir, a través de les juntes d’avaluació, en els butlletins de notes que
reben tots els alumnes.
Per tant, hi ha tres tipus de destinataris de la informació que ha elaborat
la UEC:
· els professors de l’IES
· els mateixos alumnes
· les famílies dels alumnes
Paral·lelament, els alumnes i les seves famílies també reben informació
de la UEC, encara que menys formal, amb la finalitat de motivar l’alumne
i vincular la família amb el procés d’ensenyament-aprenentatge que s’està
seguint.
V.3.1 Formats de transmissió de dades de la UEC als IES
En aquest període inicial de l’Educació Compartida, cada UEC ha elaborat
diferents formats de recollida de dades i presentació de les mateixes. A
través del Seminari d’Educació Comartida s’està produint un procés
d’unificació de criteris que facilitarà el consens de determinats documents
(formats, graelles, actes…) i s’han iniciat un seguit de dinàmiques de relació.
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
102
Presentem a continuació uns exemples de documents de transmissió de
dades i d’avaluació de la UEC als IES de la zona. Aquests exemples corresponen, de manera aleatòria, als documents de la UEC de Cambrils.
MODEL D’AVALUACIÓ
PERSONAL INICIAL
1- Dades de l’alumne
–Alumne/a:
–Nivell que cursa:
–Data de naixement:
–Data de derivació:
–IES de procedència:
–Tutor a l’IES:
–Responsable/s de les UEC:
2- Avaluació inicial
–Descripció de l’actitud, del comportament i de la problemàtica de
l’alumne en els primers dies a la UEC (tenir en compte la seva
adaptació, la relació amb els companys i educadors i el respecte vers la
normativa de centre i les normes socials)
–Característiques personals (estat d’ànim, autoestima…)
3- Conductes de risc (predelictives, de violència, robatoris, etc.)
4- Hàbits i estils de vida
–Higiene personal:
–Neteja i cura dels materials:
–Hàbits alimentaris (impulsius, deficients, desordenats, etc.):
–Hàbits laborals
5- Dificultats rellevants
6- Aspectes a prioritzar
7- Observacions
Signatura dels responsables de la UEC
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
103
INFORME
PER ALS PARES, D’AVALUACIÓ DEL TRIMESTRE
...............:
1-Dades de l’alumne/a
–Alumne/a:
–Nivell que cursa:
–Data de naixement:
–Data de derivació:
–IES de procedència:
–Tutor a l’IES:
–Responsable/s de les UEC:
2- Treball de classe. Valoració de l’esforç i del progrés
de l’alumne
3- Valoració de les actituds i els valors
NOM
ÍTEM
1r MES
2n MES
HP PA PR AV C HP PA PR AV C
3r MES
HP PA PR AV C
TOTAL
HP PA PR AV C
HP: Higiene personal
PA: Participació
PR: Presentació
AV: Accions violentes
C: Companyonia
4- Valoració dels procediments i continguts assolits
–Els aspectes valorats amb més mancances a l’inici eren:
–L’evolució del procés d’aprenentatge és:
–La millora que manifesta en la majoria dels punts citats és:
–Falta, però, continuar treballant per millorar:
5- Resultats de les proves escrites
Llengua Catalana
Tecnologia
Llengua Castellana
Música
Racó de Pensar
Ed. Visual i Plàstica
Matemàtiques
Educació Física
Ciències Naturals
Cine-fòrum
Personatges Històrics
Teatre
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
104
6- Resultats finals de l’avaluació del trimestre
–Tenint en compte la valoració de cadascun dels apartats
anteriors, els resultats finals de l’avaluació són els següents:
Llengua Catalana
Tecnologia
Llengua Castellana
Música
Racó de Pensar
Ed. Visual i Plàstica
Matemàtiques
Educació Física
Ciències Naturals
Cine-fòrum
Personatges Històrics
Teatre
Signatura dels responsables de la UEC
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
105
ACTA
PER L’IES D’AVALUACIÓ DEL TRIMESTRE………………
Nom de l’alumne:
IES de procedència:
Curs:
Tutor:
Resultats finals de l’avaluació
Els resultats finals de l’avaluació del ……… trimestre són els següents:
Crèdits comuns
Ciències
Ciències Socials
Educació Física
Educació Visual i Plàstica
Llengua Catalana
Llengua Castellana
Matemàtiques
Tecnologia
Suficient
Insuficient
Insuficient
Insuficient
Insuficient
Notable
Suficient
Insuficient
Crèdits variables
Teatre
Insuficient
Els responsables de la UEC,
Nota:
A diferència de l’avaluació per als pares, l’avaluació per a l’IES és
una acta que inclou la transformació dels resultats en notes oficials
per a l’ESO, les quals s’obtenen a partir de:
· resultat de les proves, que poden ser de diferents tipus
· treball a classe, que valora l’esforç i el progrés de l’alumne
· valoració dels procediments i dels continguts assolits
El primer apartat tindrà el valor del 70% de la nota final i els altres
tres apartats tenen un valor del 30% de la nota final.
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
106
MODEL
DE GRAELLA
Una graella com aquesta es realitza per a cada àrea. La utilitat
d’aquestes graelles es deriva de la possibilitat de realitzar anotacions
successives per valorar periòdicament el nivell de coneixements previs
de l’alumne i els seus progressos.
Àrea de matemàtiques
Seguiment d’objectius de l’alumne/a
Objectius
Avaluació inicial
Alt
Mitjà
Baix
Res
Identificar els nombres enters
Identificar les operacions de suma,
resta, multiplicació i divisió a l’hora
de resoldre els problemes
Utilitzar les següents operacions:
suma, resta, multipliació i divisió a
l’hora de resoldre problemes
Calcular sumes, restes,
multiplicacions i divisions
Expressar, mitjançant operacions
combinades, la resolució d’un
problema d’aplicació en la
vida quotidiana
Calcular de manera correcta
alguns exercicis de càlcul
mental
Orientar-se en un plànol
Identificar angles rectes
Distingir direccions i sentits en
moure’s en un pla
Identificar, mitjançant la construcció
de diferents figures geomètriques,
els diferents polígons
Dibuixar i diferenciar triangles
quadrilàter
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
107
Objectius
Avaluació inicial
Alt
Mitjà Baix
Res
Mesurar superfícies de manera
directa, utilitzant una superfície
que pot ser manipulada i que es
pren com a unitat
Conèixer les unitats de superfície
Calcular l’àrea del quadrat, del
triangle i del rectangle
Expressar l’àrea de les figures
en la unitat corresponent
Observar la simetria que poden
presentar algunes figures
Traçar eixos de simetria en una
figura
Conèixer el concepte d’escala
i aplicar-lo a situacions reals
Valorar la necessitat dels nombres
decimals per expressar
numèricament situacions reals
Calcular, en nombres decimals,
les operacions bàsiques
Reconèixer i operar amb mesos,
setmanes, dies i hores
Participar en converses espontànies
i preparades
Ús bàsic de la calculadora
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
108
VI. L’ORIENTACIÓ
VI.1 Part integrant del procés educatiu
Al llarg d’aquest document, l’orientació ha estat esmentada en diferents
apartats i per diferents raons, totes elles derivades de la importància que
té el conjunt d’accions que conformen aquest àmbit educatiu.
D’una manera clàssica, l’orientació és entesa en un triple vessant:
· orientació personal
· orientació acadèmica-educativa
· orientació professional-vocacional
Quan fem referència al terme “orientació”, fem esment d’aquest triple
vessant d’una manera integrada, encara que en diferents moments tingui
més pes un o altre àmbit.
En intentar definir més específicament què entenem per orientació,
considerem que és el conjunt d’intervencions educatives que, formant
part del procés d’ensenyament-aprenentatge de manera intencional i
sitemàtica, es dirigeixen a donar informació i recursos a l’alumne amb la
finalitat de facilitar el seu desenvolupament personal i social. Aquesta
orientació ha d’impregnar tot el procés educatiu, ja que la seva influència
es correlaciona directament amb les altres funcions de les intervencions
educatives.
Però no totes les accions (aquelles interaccions que produeixen algun
efecte) ni les intervencions (aquelles accions conscients que pretenen
produir efectes concrets) que es realitzen des de l’àmbit de l’orientació
estan programades prèviament ni són avaluades ni es fan de manera
conscient perquè intenten atendre les necessitats personals i educatives
de manera directa, immediata i espontània.
És a dir, la primera resposta que es dóna davant de la manifestació
d’una necessitat per part d’un alumne és una acció de tipus orientador.
Si actualment s’entén que el procés educatiu no finalitza en les primeres
etapes de l’ensenyament sinó que l’educació es perllonga durant tota la
vida d’un subjecte, cal tenir present que aquestes primeres etapes i el
paper que juagarà l’orientació en la construcció de les bases de la
intel·ligència són fonamentals. Tota la formació posterior es pot considerar fonamentada en una reorientació periòdica de la persona.
Un cop hem arribat a aquesta conclusió, es fa necessari donar compte
de la importància de l’orientació en l’Educació Comparida, ja que seran els
processos d’orientació els que dinamitzaran l’èxit de les accions educatives
que es realitzen en les UEC.
La pròpia evolució que s’està esdevenint a l’Educació Compartida dóna
compte d’un moviment que va des d’una funció de contenció a una funció
activa de reordenament dels interessos i les motivacions per al coneixement
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
109
i la formació personal dels alumnes derivats. Aquesta evolució evidencia
que el nou posicionament de les UEC té conseqüències en el posicionament
d’implicació dels alumnes en el seu procés d’ensenyament-aprenentatge.
En aquest moviment s’ha demostrat que l’orientació juga un paper
fonamental per facilitar la implicació dels alumnes i poder valorar l’adquisició
dels diferents coneixements com a un factor imprescindible per a la futura
integració social i laboral.
VI.2 Itinerari formatiu
L’itinerari formatiu de tot alumne d’Educació Compartida, en finalitzar
la seva escolarització obligatòria, s’haurà d’orientar a partir de la seva
evolució personal, de la seva edat i del grau d’assoliment dels objectius
previstos que hagi obtingut.
Per tal que l’orientació del futur formatiu sigui adient, caldrà tenir present
que els interessos, les motivacions i les capacitats de l’alumne estiguin en
concordança amb l’itinerari orientat.
Com ja hem dit, aquest itinerari formatiu té dues opcions bàsiques i
cadascuna d’elles és un bloc d’alternatives:
· Si són alumnes que han acreditat l’ESO, podran cursar el
Batxillerat, la Formació Professional (Cicles Formatius de Grau
Mitjà) i les altres modalitats de formació no regulada. També
podran incorporar-se al món laboral.
· Si són alumnes que no han acreditat l’ESO, hauran de ser
orientats cap a la formació no regulada (PGS, PTT, etc.), la
formació ocupacional (ofertes formatives del Departament de
Treball, dels gremis, etc.) i la incorporació al món laboral.
D’una manera més específica, enumerem algunes de les alternatives
anteriorment incloses en el segon bloc:
–Formació no regulada, que ofereix un ampli ventall d’opcions formatives
complementàries a les regulades pel sitema educatiu i a la que es pot
accedir des de qualsevol nivell de formació:
· Programes de Garantia Social (PGS), que articulen una formació
professional bàsica per incorporar-se al món laboral a partir d’un
conjunt d’accions d’orientació i formació bàsica i professional
destinades a facilitar una sortida laboral o el retorn a l’ensenyament
regulat dels joves majors de 16 anys, especilament dels que no han
assolit la titulació de graduat d’ESO
· Programes alternatius de formació, que faciliten la incorporació de
l’alumne al món del treball i completen la seva preparació amb la
finalitat d’ajudar-lo a superar la prova d’accés als cicles formatius
de grau mitjà i a prosseguir els estudis de formació professional
regulada. Aquesta oferta formativa es desenvolupa mitjançant la
col·laboració dels Departaments d’Ensenyament, de Treball, d’Agri-
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
110
cultura, Ramaderia i Pesca i de Benestar Social de la Generalitat de
Catalunya, les administracions locals i altres entitats. Compta també
amb el suport del Fons Social Europeu
· Pla de Transició del Treball (PTT), programa formatiu dissenyat per
proporcionar als nois i noies els recursos personals i professionals
per tal de que puguin trobar feina i/o continuar la seva formació.
S’organitza en col·laboració entre els Departaments d’Ensenyament
i de Treball de la Generalitat de Catalunya i l’ajuntament o el consell
comarcal del lloc on es realitza el programa
–Formació i orientació professional que oferten les empreses o gremis
professionals de l’entorn per promoure les professions i els oficis que representen. Té com a objectiu que els joves:
· Coneguin directament el món laboral, les professions existents i els
requeriments i recursos per accedir a un lloc de treball
· Realitzin una formació professional que els faciliti l’accés al món
laboral
· Es replantegin continuar la seva formació
· Torbin una primera feina a partir de les ofertes de treball que ofereixen
aquestes empreses o gremis
Per acabar, recordem que cada UEC, a partir de les línies bàsiques previstes
per a les intervencions d’orientació i, en funció de la situació particular de
cada alumne, dissenyarà un pla d’orientació personal per facilitar la transició
de cada alumne a la posterior formació i/o accés al món laboral.
També s’ha de tenir en compte el professional de la UEC més adient per
desenvolupar aquest pla d’orientació, per aprofitar al màxim els vincles
establerts, que facilitaran totes aquestes intervencions.
S’assessorarà les famílies dels alumnes de tot aquest procés d’orientació
per rendivilitzar el més possible les intervencions realitzades.
VI.3 Itinerari laboral
En síntesi, l’orientació per a l’accés al món laboral consisteix, fonamentalment, a informar i formar en els continguts, en les estretègies i en els
recursos necessaris per que els alumnes assoleixin, d’acord amb les seves
potencialitats, les expectatives, el nivell de maduració i el grau d’autonomia
que els hi permetin un satisfactori procés d’inserció socioprofessional.
Recursos i tècniques de recerca activa de feina
L’accés al món laboral es pot realitzar a través dels següents canals de
recerca de feina:
· serveis públics d’ocupació
· agències privades de col·locació
· xarxa de contactes
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
111
·
·
·
·
·
·
·
·
·
·
·
resposta d’anuncis
recerca a internet
autopresentació
empreses de selecció de personal
empreses de treball temporal
borses de treball
altres fonts d’informació
treball a l’administració
treball a l’estranger
anuncis propis
adreces d’interès
Algunes vies d’accés al món laboral
–Serveis públics d’ocupació:
Els organismes públics que oferiexen serveis d’ocupació són, bàsicament,
el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i les administracions locals (ajuntaments, consells comarcals i diputacions).
El Departament de Treball gestiona les Oficines de Treball de la Generalitat
(OTG) i el Servei Català d’Ocupació (SCO) mentre que les administracions
locals ofereixen Serveis Locals d’Ocupació, Centres d’Informació Professional i accions d’Informació i Orientació per a la Recerca de Treball (IORO).
Els serveis oferts per aquests organismes poden ser d’informació i orientació per a la recerca de feina, de formació ocupacional, d’inserció laboral,
d’autoempresa i altres programes específics per millorar l’ocupació.
–Dispositiu d’Inserció Econòmica (DIE):
És un servei que té com a objectiu ajudar les persones a trobar feina i a
les empreses a trobar treballadors.
A partir dels perfils definits per les empreses, es porta a terme una
selecció entre les presones inscrites al DIE per presentar a les empreses
els candidats més idonis per cobrir els llocs de treball.
Les ofertes de treball que es reben són molt diverses, però
fonamentalment responen a llocs de treball que no requereixen una titulació
universitària: dependents i caixers de comerç, auxiliars administratius,
cambrers, ajudants de cuina, netejadors, aprenents, operaris de fàbrica,
peons, repartidors, mossos de magatzem, etc.
–Àrea de Promoció Econòmica:
Té com a missió la superació de les desigualtats i la millora i el reequilibri
social i econòmic d’una ciutat en un context de desenvolupament sostenible tant en la seva vessant mediambiental com socioeconòmica.
L’Àrea de Promoció Econòmica ciutadana s’encarrega de desplegar un
model de desenvolupament socioeconòmic d’acord amb les necessitats i
potencialitats de la ciutat, un model que superi les desigualtats i desequilibris existents, que dinamitzi el teixit econòmic, industrial, comercial i de
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
112
serveis, que faciliti la integració de tots els col·lectius al mercat de treball,
que ajudi a crear condicions que possiblilitin a les empreses locals innovar
i ser més competitives, que propiciï els acords permanents dels agents
socials en la recerca d’aquests fins i ajudi així al creixement harmònic i
integral del municipi.
–Empreses d’inserció sociolaboral:
Amb el terme “empreses d’inserció” es fa referència a aquelles empreses
de producció de bens i serveis que permeten l’entrada directa al mercat
de treball de persones en situació de risc d’exclusió social.
El seu objectiu general és permetre la continuïtat dels processos d’inserció
d’aquests col·lectius, més enllà dels tallers i de les fases prelaborals o
formatives. Per tant, les empreses d’inserció treballen per a la consolidació
d’un conjunt d’estructures estables d’inserció per la via econòmica i per a
la realització de projectes que tendeixin al desenvolupament d’una activitat
econòmica en el context del mercat, introduint la contractació laboral de
tots o d’alguns dels participants. En definitiva, la carcterística principal de
les empreses d’inserció laboral és l’acolliment de treballadors que tindrien
greus dificultats per incorporar-se a qualsevol altra empresa, tot oferintlos la possibilitat d’assolir la inserció laboral i d’accedir a un lloc de treball
en qualsevol altra empresa del mercat.
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
113
VII. BIBLIOGRAFIA
: La orientación vocacional a través del currículum y la tutoria.
Editorial Graó, Barcelona 1996.
BLANCO, J.; CANELA, A.; DOMINGO, M.; FERRÉ, E.; GRÀCIA, J.; NOVELL, R.; VALVERDE, P.;
VILÀ, M.: Què en fem del PCC? Eines per a l’elaboració i revisió del projecte
curricular del centre. ICE-Universitat Rovira i Virgili, Edicions El Mèdol,
Tarragona 2001.
BLANCH, X.: Cinc cèntims sobre la reforma educativa. Edicions Proa SA,
Barcelona 1996.
GENERALITAT DE CATALUNYA: Atenció a la diversitat a l’ESO: 50 idees per a
l’acció. Servei de Difusió i Publicacions, Barcelona, octubre de 1996.
GENERALITAT DE CATALUNYA: L’avaluació a l’ESO. Servei de Difusió i Publicacions,
Barcelona, octubre de 1996.
GENERALITAT DE CATALUNYA: Instruccions curs 2000-2001. Servei de Difusió i
Publicacions, Barcelona, maig del 2000.
GENERALITAT DE CATALUNYA: Identificació de les competències bàsiques en
l’ensenyament obligatori. Servei de Difusió i Publicacions, Barcelona, juliol
del 2000.
GONZÀLEZ, F.; NOVAK, J.: Aprendizaje significativo: técnicas y aplicaciones.
Ediciones Pedagógicas SA, Madrid 1996.
HERNÁNDEZ, F.; VENTURA, M.: La organización del currículum por proyectos
de trabajo. Editorial Graó, Barcelona 1992.
MINISTERIO DE EDUCACIÓN Y CIENCIA: Ley Orgánica, 1/1990 de 3 octubre, de
Ordenación General del sistema educativo: LOGSE.
ONRUBIA, X.: L’atenció a la diversitat als centres de secundària: el cas de
les unitats d’Adaptació Curricular (UAC). Departament de Psicologia Evolutiva i Educació, Universitat de Barcelona i Departament d’Ensenyament
de la Generalitat de Catalunya, Sant Cugat 1997, 98, 99 i 2000.
ONRUBIA, X. i altres: Criteris psicopedagògics per a l’atenció a la diversitat.
Departament de’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Direcció
General d’Ordenació Educativa, Barcelona 1995.
SELBY, D.: “Educación global: hacia una irreductible perspectiva global en
la escuela.” Aula nº51, Editorial Graó, Barcelona.
TORRES, J.: Globalización e interdisciplinaridad: el currículum integrado.
Ediciones Morata, Madrid 1996.
ÁLVAREZ, M.
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
114
VIII. ANNEXOS
VIII.1 Normativa connexa
GENERALITAT DE CATALUNYA
· Decret 75/1992 de 9 de març d’ordenació general dels ensenyaments
de l’ESO a Catalunya
· Decret 96/1992 de 28 d’abril d’ordenació dels ensenyaments de l’ESO
· Decret 223/1992 de 25 de setembre de modificació dels decrets 95/
1992 i 96/1992 de 28 d’abril d’ordenació curricular de l’ESO
· Llei Orgànica 9/1995 de 20 de novembre de participació, avaluació i
govern dels centres docents
· Ordre de 3 de juny de 1996 d’ordenció i avaluació dels ensenyaments
de l’ESO a Catalunya
· Resolució de 19 de juny de 1997 sobre l’organitzacó del currículum a
l’ESO per a l’atenció de la diversitat dels alumnes
· Resolució de 30 de juny de 1997 sobre l’organització i el funcionament
dels centres docents públics de secundària de Catalunya per al curs 19971998
· Instruccions d’organtizació i funcionament de les UAC als instituts
d’ESO i del funcionament i condicions d’ascripció d’alumnat a les UEE de
setembre de 1997
· Decret 299/1997 de 25 de novembre sobre l’atenció educativa a
l’alumnat amb necessitats educatives especials
· Resolució de 12 de juny de 1998 sobre l’organització i funcionament
dels centres docents públics de secundària de Catalunya per al curs 19992000
· Resolució de 21 de juny de 1999 sobre l’organització i funcionament
dels centres docents públics de secundària de Catalunya per al curs 20002001
· Resolució de 18 de maig de 2000 sobre l’organització i funcionament
dels centres docents públics de secundària de Catalunya per al curs 20002001
· Instruccions de la Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa
per establir el procediment d’Escolarització Compartida i el traspàs
d’informació sobre l’avaluació de l’alumnat d’ESO, entre els Instituts
d’Ensenyament Secundari i les Unitats d’Escolarització Compartida (30-62001)
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
115
VIII.2 Propostes per a la millora de l’Educació Compartida
La primera normativa que regulava la derivació d’alumnes a les UEC i
l’organització d’aquestes va ser millorada a partir de les propostes que
vam fer un grup de professionals implicats en l’Educació Compartida a
l’inspector ponent d’aquest àmbit. Aquelles propostes van sorgir del treball
realitzat durant el curs 2000-2001 que, a més a més, s’ha projectat al
Seminari d’Educació Compartida que hem desenvolupat durant el curs
2001-2002.
A partir de l’anàlisi d’aquesta realitat escolar i de la normativa que
regula l’Educació Compartida, els membres de l’esmentat seminari hem
elaborat una sèrie de conclusions i propostes:
1. Poder tenir reconegudes, per escrit, les adaptacions significatives
i les modificacions curriculars dels alumnes
2. Que la programació individual, l’avaluació i l’acreditació es realitzin
a partir de les adaptacions i/o modificacions curriculars
reconegudes
3. Que els alumnes de la UEC piguin acreditar l’ESO a partir de la
proposta fonamentada de la Comissió Avaluadora
4. Cal reconèixer que les necessitats dels alumnes d’UEC són diferents
a les de la resta de companys dels IES
5. Que pugui continuar escolaritzat a la UEC, si la Comissió Avaluadora
ho demana, aquell alumne que té 16 anys però no ha cursat 4rt
d’ESO
6. Que pugui continuar escolaritzat a la UEC, si la Comissió Avaluadora
ho demana, aquell alumne que evoluciona bé, encara que tingui
16 anys i ja hagi cursat 4rt d’ESO
7. Que pugui continuar la seva escolarització a l’IES, si la Comissió
Avaluadora ho demana, fins als 18 anys, com la resta dels
companys de l’IES
8. Que pugui continuar la seva escolarització a l’IES, si la Comissió
Avaluadora ho demana, aquell alumne que ha evolucionat bé a la
UEC, encara que tingui 16 anys
9. Que els IES assumeixin les seves competències en compartir
l’educació dels seus alumnes derivats
10. Que els alumnes de les UEC puguin participar d’algunes activitats
periòdiques als centres de procedència
11. Que els alumnes de les UEC es beneficiïn dels mateixos serveis
que els companys de l’IES (campanyes, revisions periòdiques,
etc.)
12. Els alumnes d’UEC han de tenir garantits tots els serveis (psicològics, psiquiàtrics, mèdics, educatius, etc.) que tenen els seus
companys dels IES
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
116
13. Anar incrementant les visites a la UEC dels responsables de
l’alumne de l’IES
14. Les activitats d’ensenyament-aprenentatge organtizades per les
UEC han de poder ser equiparades als crèdits corresponents de
l’IES i avaluables, per als alumnes que assoleixin els seus objectius
15. Les UEC han de poder organitzar els seus pròpis crèdits de síntesi
amb la col·laboració dels IES
16. Les UEC han de rebre, de l’IES i d’altres serveis, la màxima
informació útil per a l’educació de l’alumne derivat
17. Les UEC han de tenir el mateix reconeixement i supervisió dels
altres centres docents
18. Les UEC ha de ser concertades, i no simplement subvencionades
per conveni
19. Els professionals de les UEC han de poder participar, com els
altres, dels plans de formació, dels ajuts, de les llicències, etc.
20. Els professionals de les UEC han de tenir la titulació i la preparació
adients per a la complexa feina que duen a terme
21. Els professionals de les UEC han de poder tenir contractes d’un
curs que incloguin les vacances, la preparació del curs, etc., com
la resta dels professionals de l’ensenyament
22. S’han d’anar incloent dins la normativa actual les propostes
argumentades dels professionals de l’Educació Compartida
23. S’han d’anar incloent aspectes necessaris i útils per a l’educació
dels alumnes de les UEC a la normativa que les regula
24. Des de l’administració educativa s’ha d’estimular la participació
dels emebres de les diferents UEC en el treball obert pel Seminari
d’Educació Compartida, que ha proporcionat les següents funcions:
·
·
·
·
·
Unificar criteris sobre l’Educació Compartida
Resoldre problemes comuns a les diferents UEC
Intercanviar informació i experiències útils
Crear criteris de programació i d’avaluació
Articular les relacions amb els IES, les famílies i els serveis
públics
· Crear materials per a la recollida i transmissió d’informació
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)
117