El paper de la URV en el territori

Diari
Dilluns, 2 de gener de 2012
30 OPINIÓ
Tribuna
El paper de la URV en el territori
xí com l'assoliment d'un treball que en
general ha estat d'una major qualificació
i remuneració que el que havien assolit
els seus avantpassats.
Des del punt de vista econòmic, un estudi sobre l'impacte territorial de la URV
PROFESSOR DE
realitzat l'any 2002, e stimava que la conGEOGRAFIA. URV
tribució del capital humà format a la URV
als guanys de productivitat de l'economia de la província de Tarragona ha esra que farà vint anys que al Palau tat molt important i s'avaluava entre
de la Generalitat es signava la Llei l'i,8 % i el 3 % del PIB registrat. Igualment
de creació de la Universitat Rovi- per mitjà de les taules input-output s'esra i Virgili, bo serà recordar i remarcar al- timava que per cada euro addicional adreguns dels aspectes més importants de la çat a la URV, l'impacte econòmic total era
incidència d aquesta institució d'ense- gairebé el doble, a través de les inversions,
nyament superior en el territori de les les despeses dels treballadors de la URV
comarques meridionals de Catalunya, o i el consum dels estudiants. L'impacte
de la província de Tarragona, que a fi i era també significatiu en l'ascens de la
efecte és el mateix.
qualificació professional entre els tituEn primer lloc, s'ha de subratllar que lats i els seus pares, així com en la renoel preàmbul de la Llei ja es dóna com a mis- vació dels teixits urbans de Tarragona i Reus,
sió de la URV, la «d'actuar com a motiu amb el que ha suposat de transformació
del progrés cultural, del científic i del urbanística i de promoció immobiliària.
tècnic a les comarques meridionals de Uns resultats, entre altres, que amb daCatalunya i de manera més específica a des de l'any 2010 serien encara molt més
les ciutats on s'ubiquen els seus cen- importants, tenint en compte que els
tres». Per voluntat del Parlament de Ca- pressupostos de la URV giren en torn als
talunya, la URV naixia com una Univer- 118 milions d'euros anuals.
sitat que no concentrava tots els cenLa URV fidel als seus compromisos
tres en un sol campus, sinó que els amb el territori s'ha marcat un pla esdispersava en més d'una ciutat, la qual co- tratègic, en el qual endemés de promousa té el seus costos econòmics i socials, re la cultura, accions de caràcter social,
no sempre ben compensats per les dife- i de cooperació i desenvolupament, es
rents administracions.
proposa internacionalitzar el territori,
Quant al progrés
cosa que vol dir situen general, si ens atear-lo en el món glonem solament al El Campus d'Excel·lència
bal a partir de l'escanombre de titulats
la local, impulsar prode grau mig i superi- de la URV té plantejades
jectes de caràcter
or universitari que
socioeconòmic a esviuen en aquestes 24 actuacions pressupostades cala territorial i la
contrades, aquests
transferència de covan passar de 23.304 en 65 milions d'euros
neixement i tecnolo355.200 entre els anys
gia cap el sistema ecocensáis del 1991 i del
nòmic i productiu.
2001, un augment del 137%, al qual sens
Aquesta missió estratègica es concredubte hi contribuiria decisivament la ta en una sèrie d'actuacions de tipus molt
URV. I, si tinguéssim les dades del cens del diferent, que s'han anat realitzant fona2011, l'augment seria encara més fort, mentalment en els últims deu anys. Desunes dades que per a cadascun dels im- taquem la mateixa expansió territorial
plicats ha suposat un major nivell de co- de la URV en diferents campus situats
neixements generals i especialitzats, ai- en cinc poblacions, el Campus Extens
JOSEP
OLIVERAS
SAMITIER
A
que difon coneixement entre dotze municipis, des de la Sénia fins a Santa Coloma de Queralt, les càtedres UniversitatEmpresa, o les aules de la gent gran presents en vint-i-una poblacions. Menció
especial són els centres tecnològics i els
parcs científics i tecnològics, distribuïts aquests entre cinc poblacions i que
posen en interrelació els coneixements
de recerca amb les aplicacions que les
empreses necessiten, o els Instituts de Recerca en els quals la URVhi participajuntament amb altres institucions i que es
situen en les poblacions adequades als
seus objectius.
El catàleg d'actuacions amb incidència territorial és encara molt més extens
i abasta quantitat d'àmbits que no es poden pas detallar ni resumir en aquest breu
article. Destaquem per acabar dues altres realitzacions de les quals se n'esperen fruits i projecció. En primer lloc, Tarragona, regió del coneixement, un pro-
grama realitzat en col·laboració amb la
Diputació de Tarragona, que promou la innovació i la competitivitat entre les empreses de la província i que realitza assessoraments personalitzats per a l'obtenció de finançament en recerca,
desenvolupament i innovació. L'altre actuació és el Campus d'Excel·lència Internacional Catalunya Sud que interrelaciona la Universitat i els instituts i parcs
científics i tecnològics amb centres assistencials, empreses i administracions.
El Campus té plantejades 24 actuacions
pressupostades en 65 milions d'euros,
entre les quals la consolidació d'unaxarxa de relacions internacionals i un programa per fomentar l'ocupació.
Sens cap mena de dubte la URV no només és un pou de coneixements propis
d'una universitat, sinó que també s'ha
convertit en una sínia capaç d'irrigar terres ermes i ajudar a transformar i desenvolupar el territori. Per molts anys!
nerales del Estado para 2oi2,ya con todos
los datos en la mano, que previsiblemente culminarán un ajuste del orden de unos
30.000 millones de euros, casi el doble
de los 16.500 millones anunciados por
Rajoy en su discurso de investidura.
Éste es el panorama, que por fuerza
tiene que sembrar grave inquietud. No
sólo no se está reduciendo el desempleo
desde el insoportable registro de los casi cinco millones de parados sino que, con
toda evidencia, la recesión tenderá a incrementarlo. Posiblemente hasta más
allá de los 5,3 millones que enunció Rajoy en la investidura. Con la particularidad de que las medidas que se van adoptando a corto y medio plazo no palian sino que agravan esta tendencia. Ante esta
recaída hasta cierto punto inesperada
(pero previsible, dado el colosal ajuste
conjunto que lleva a cabo el Eurogrupo),
no se pueden aplicar sin más las fortísimas medicinas preparadas para ser administradas en un escenario de paulatino crecimiento. Lo lógico sería que los
Diecisiete plantearan una nueva estrategia de estabilización a más largo plazo,
que ya no pretendiese la convergencia en
2013 sino en 2015 ó 2016, para suavizar
esta coyuntura, poder aplicar estímulos
a la recesión para salir de ella cuanto antes y estar en mejores condiciones de remontar la crisis gracias a las reformas que
mejorarán la competitividad de los países periféricos. No hacer nada es condenar a los ciudadanos a un calvario insoportable que puede incluso afectar gravemente a la cohesión social.
LINEA ABIERTA
¿ Un ajuste en plena recesión?
ANTONIO
PAPELL
Periodista
os datos macroeconómicos de cierre de ejercicio no son todavía conocidos, como es natural: el principal de ellos para definir la política económicay presupuestaria, el déficit público
de 2011, no será publicado por Contabilidad Nacional hasta febrero, pero el nuevo Gobierno acaba de evaluarlo en el 8%
(el objetivo era el 6%) a causa de la imprevisible caída del crecimiento en la se-
L
gunda parte del año, (cada punto de PIB
representa unos 11.000 millones de euros).
De Guindos no ha dado cifras pero el Banco de España ha filtrado que, en este cuarto trimestre de 2011, el retroceso del PIB
podría ser incluso del 0,5%. Ello explica
las pésimas cifras de desempleo de los últimos meses.
En esta coyuntura, el Gobierno Rajoy
aprobó la prórroga de los presupuestos y
las primeras actuaciones del gran ajuste
fiscal. Se ha optado por una subida temporal del IRPF y el IBI que permitirá obtener unos 6.800 millones de euros. En marzo se promulgarán los Presupuestos Ge-