12 años de esclavitud - Fundació Escola Cristiana de Catalunya

LECTURA RECOMANADA - setembre 2014
determinades circumstàncies, la tristesa, la vida en les pitjors
condicions, el dolor físic i psicològic..., i tot això barrejat amb instants
de tendresa, de coratge, d’heroisme, de ganes de viure, d’esperança,
d’una forta creença en la companyia de Déu, d’alegria...
Així és la vida per a molts. Les pàgines plenes de dolor de 12 años
de esclavitud són un document excepcional d’una de les parts més
tristes de la nostra humanitat: l’apropiació de la vida d’un altre,
l’anul·lació i el menyspreu que han sofert, i sofreixen, milions de
persones encara avui, considerades simplement com un instrument
de treball. Es compta actualment que hi ha cap a uns 30 milions
d’esclaus al món, hi podríem afegir també totes les persones que
viuen en condicions d’esclavitud.
Els costats foscos de la condició humana i la lluita perseverant de
tanta gent contra autèntics gegants.
Solomon Northup era un ciutadà lliure de l’estat de Nova York, tenia
família i una vida pròpia. A Washington, el 1841, fou segrestat i venut
com a esclau a l’estat de Louisiana. Durant 12 anys, sense poder dir
mai la seva condició, comparteix totes les atrocitats de l’esclavatge:
la vida en barraques insalubres, el treball forçat, estiguessin malalts o
no, la separació de mares i fills, la violència permanent, els assots,
les violacions i, fins i tot, els assassinats quan algú es volia escapar.
Pels que acompanyem, i hem acompanyat, al llarg dels últims anys
la vida i les vicissituds de molts africans subsaharians, la lectura de
12 años de esclavitud té un valor de diamant. Solomon Northup,
home nascut lliure i esdevingut esclau durant dotze anys, ens
trasllada amb la narració de les seves vivències a molts dels temes
que hem parlat cents de vegades amb els/les immigrants: la pèrdua
de la identitat, l’anul·lació de la persona, la seva utilització com a
eina de treball, el menyspreu, la solitud, la manca d’horitzons, el
silenci de la paraula pròpia, la subjecció, el no poder escapar de
L’any 1853 un fuster abolicionista arriba a la plantació i és gràcies a
ell que podrà recuperar la llibertat. Quan pot reunir-se novament amb
la seva família, comença a escriure les memòries d’aquests anys,
amb l’ajuda de David Wilson, un escriptor antiesclavista. Volia que
els lectors coneguessin de primera mà què era l’esclavitud. Se’n van
vendre 30.000 exemplars en poc temps i fou llargament llegit durant
el segle XIX. El 2013, Steve McQueen en va fer una adaptació per
una pel·lícula.
El president Abraham Lincoln va declarar la llibertat de tots els
esclaus l’any 1863, la llei va entrar en vigor finalitzada la guerra civil
el 1865. El moviment abolicionista fou llavor del moviment per als
drets civils nord-americans.
L’Índex Mundial de l’esclavitud del 2013, el 1r informe a nivell
planetari, revela que hi ha uns 29,8 milions d’esclaus, a l’Índia hi
viuen pràcticament la meitat. A Mauritània s’assenyala que el 4 % de
la població viu la condició d’esclavatge. Va ser l’últim estat a abolirla, el 1981, però la possessió d’esclaus no va ser delicte fins al 2007.
En els mateixos països desenvolupats, segons el Parlament
europeu, a la Unió Europea hi ha
880.000 esclaus.
Aquests dies s’ha atorgat el premi
Nobel de la Pau a Malala
Yousafzai de qui parlàrem en
l’últim número del butlletí, i a
Kailash Satyarthi, un activista indi
pels drets dels infants i contra
l'explotació infantil. Ens n’alegrem
infinitament.
Nos hablaba a menudo de su vida anterior, y aunque en todo
momento albergó el más cálido sentimiento de generosidad, incluso
de afecto, hacia la familia en cuya casa había sido esclavo, nunca
entendió la esclavitud y lo entristecía que degradaran su raza. Se
empeñó en inculcarnos el sentido de la moralidad y en enseñarnos a
creer y confiar en Dios, que considera a las más humildes de sus
criaturas exactamente igual que a las más elevadas. Cuántas veces
el recuerdo de sus consejos paternales me vino a la mete cuando
estaba tumbado en un corral de esclavos en las lejanas e insalubres
tierras de Luisiana, dolorido por las inmerecidas heridas que un amo
inhumano me había infligido y con la única esperanza de que la
tumba que cubría a mi padre me protegiera a mí también del látigo
del opresor. En el camposanto de Sandy Hill, una humilde piedra
señala el lugar donde reposa, tras haber cumplido dignamente los
deberes propios de la modesta esfera por la que Dios le asignó
transitar. “
Acabem amb unes paraules de 12
años de esclavitud, ben
reveladores:
L’Onyar revingut, Riudellots
“Mi padre, aunque nació esclavo y
trabajó en la situación desventajosa a la que mi desdichada raza
está sometida, era un hombre respetado por su laboriosidad, como
pueden atestiguar muchas personas que siguen vivas y lo recuerdan
bien. Dedicó toda su vida a las pacíficas labores agrícolas y jamás
buscó trabajo en quehaceres más insignificantes, que son los que
suelen asignar a los hijos de África. Además de ofrecernos una
educación superior a la que solía otorgarse a los niños de nuestra
condición, adquirió, gracias a su diligencia i al ahorro, suficientes
bienes inmuebles para ejercer el derecho al voto.
Llambilles