La casa sota la sorra; Joaquim Carbó

1- RESUM
Examen d'ingrés
Pere Vidal va veure pels carrers de Barcelona un anunci d'un diari que demanava un noi d'entre 25i 30 anys
que parlés amglès, alemany i sapigués nedar. Durant uns dies li van passar dies li van passar una
sèries de coses estranyes, més tard va saber que eren unes proves que li estaven fent per comprovar les
seves habilitats. Va rebre les primeres instruccions que deien que anés a un hotel de Barcelona. L'endemà ,
dos homes li van donar noves instruccions dient que havia d'anar a Arenys de Mar. El van pujar en una llanxa
i quan ja eren força lluny de la costa, el van llençar al mar i van marxar sense ell i va haver de tornar
nedant. Més tard el van enviar a Egipte, des d'on hauria d'anar al Caire passant per Alexandria. També li
havien donat un nom fals, Peter Whitel.
1ª part: El Caire i el Nil
Quan Pere arriba a el Caire hi passa uns dies coneixent la ciutat i llegint uns llibres d'arqueologia. Més tard,
rep una carta amb un bitllet de tren a Asswuan i un vaixell cap a Wadi Halfa.
Un cop al vaixell, conegué a Henry Balua, un negre que parlava cataà . Urant el viatge es van poder
conèixer una mica i van arribar a fer-se “amics”. A Wadi Halfa es van allotjar al mateix hotel. Un dia
després de dinar, Henry i Peter van anar amb un jeep a la vora del Nil. A la tornada el jeep es va parar i,
mentre Henry l'arreglava, Peter va passejar una estona pel voltant, però es va trobar unes hienes. Per sort,
Henry el va ajudar van tornar sense que els passés res.
Mentre prenien un cafè, Henry li va dir a Peter que la millor manera de tornar-li el favor per haver-lo salvat
de les hienes era no fent res en contra del seu paÃ−s.
2ª part: La casa sota la sorra
1
Un cop a Khartum, un home el va conduir fins una avioneta, on li van tapar els uls i li van treure el rellotge.
Quan van arribar, es trobava en una ciutat subterrà nia al mig del desert. Peter va parlar am el Senyor Ti (el
seu cap) i li va dir que al sobre que portava hi havia uns mapes que havia passat a la frontera de manera
il·legal.
L'endemà , després d'haver esmorzat, va anar a fer una prova de tir, va disparar a la diana i al mateix temps
que se sentia un crit. Havia matat un negre i Pere davant la rà bia que sentia va vomitar.
Peter va descobrir les fonts econòmiques de Ti: la venda d'armes, la venda de maritza (un licor) de forma
il·legal i el trà fic d'esclaus.
Un dia van arribar a la ciutat uns negres entre els quals estava Henry Balua. S'estava preparant una cacera i
Pere va pensar que seria un bon moment per fugir amb Henry, qui desconfiava una mica de Peter, però al
final van aclarar-ho tot.
3ª part: La fugida
Quan van arribar a la reserva natural es van parar en un solar on estaven preparats els jeeps per l'expedició.
Es van endinsar en un bosc frondós i Henry va fingir que li picava un escurçó per tal que paressin el cotxe
i el carreguessin. Van tornar i van lligar el company a un arbre i van trencar els helicòpters, van agafar el
jeep i van marxar en sentit contrari. Pere es va assabentar que el negre que havia matat en realitat era un actor.
Van entrar a la selva tot fent un camÃ− fals per si els seguien. Mentre Peter dormia, Henry vigilava, i quan es
va despertar els tenien a prop.
A la nit, va aparèixer un helicòpter i van haver de fugir del jeep. Van dormir i l'endemà van continuar el
camÃ− fins al Nil Blanc. Henry va veure unes persones que feien foc, els volia prendre les armes,
medicaments i menjar que portaven.
Peter es va despertar en un hospital, Henry li va explicar el que havia passat. Els de la tribu van dur a Pere fins
a una cova on va esperar que el vingués a buscar un avió del govern. Henry va explicar a la Tercera
secció (una agència secreta de polÃ−cies on treballava), on es trobava la ciutat. Després d'un temps, la
van trobar. Estaven molt agraïts pel que Peter havia fet, aixÃ− que li van oferir un lloc de treball a la
Tercera secció i el va acceptar.
2- GUIA TURÃ STICA
KHARTUM
Khartum és la capital del Sudan. Està situat al nord-est del continent africà i té una població d'un
milió de persones. Fa frontera al nord amb Egipte, al nord-oest amb LÃ−bia, a l'oest i sud-oest amb el Txad,
al sud-est amb Uganda, Kenya i Etiòpia, a l'est amb aquest darrer paÃ−s i Eritrea i al nord-est amb el Mar
Roig.
També és travessat pel Nil Blau.
Clima
A Khartum tenen un clima molt à rid, tan sols hi plou uns 155 mm de pluja a l'any.
Les temperatures poden superar els 53º C a mitjans d'estiu. La temperatura mitjana anual és de 38º C.
A la nit fa molt fred, situant la temperatur amb un promig de 16º C.
2
Cultura i religió
La majoria de la gent que viu a Khartum són islà mics. L'idioma oficial a Khartum és l'à rab.
Turisme
Algunes de les atracciones turÃ−stiques de Khartum:
♦ Museu Etnogrà fic
♦ JardÃ− botà nic
♦ Museu Nacional del Sudan
♦ Església Catòlica de San Mateo
♦ El Sayeda, Església Bushara
♦ Mesquites de Khartum
♦ El cementiri de guerra
♦ Mogran, el parc d'atraccions
3- PERSONATGE PRINCIPAL
En Pere Vidal que coneixem al principi del llibre és un noi irresponsable i despreocupat que es deixa portar
fà cilment pels impulsos, i això li porta molts problemes.
Quan Ti l'enganya fent-li creure que ha matat una persona s'indigna molt i sent una gran rà bia i impotència
que el condueixen a una venjança. AquÃ− Peter no es deixa emportar pels seus impulsos, perquè si
hagués sigut aixÃ− s'hauria llençat a sobre del senyor Ti.
Peter obté com a recompensa diferents coses com l'agraïment de la Tercera secció i un lloc de treball. La
satisfacció d'haver-se venjat del senyor Ti i d'haver aturat el trà fic d'armes i esclaus que duia a terme Ti.
També s'ha emportat l'amistat i la confiança d'Henry Balua.
4- L'ENGINY DEL PROTAGONISTA
1- Quan Pere Vidal era al Mirriekh, el vaixell que el duia fins a Adu-Simbel es va trobar amb Henry Balua,
era la primera persona amb qui hauria de parlar com Peter Whitel i li va costar bastant. A més, s'havia de
fer passar per arqueòleg i tot plegat no li va resultar senzill. Recordem que no podia parlar de la seva
missió.
2- Amb el pla de fugida que vafer amb Henry Balua ens va demostrar el seu enginy. Que s'organitzés una
cacera els va ser de gran ajuda, però el truc de la mossegada de la serp o el camÃ− fals que van fer a la selva
no van ser per sort, sinó que van haver de pensar bastant.
3