Montilla fa seva la visió de Tarradellas sobre Catalunya

Anuncio
(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 02495M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 24/10/2007 - Hora: 00:53
DIMECRES
24 D’OCTUBRE DEL 2007
24 Política
el Periódico
ELISENDA PONS
33 D’esquerra a dreta, Maragall, Saura, Carod-Rovira, Montilla, Pujol, Sentís, Bricall, Espasa i Armet, amb la placa que, des d’ahir, dóna el nom de Josep
Tarradellas a la sala de reunions de la Generalitat.
CELEBRACIÓ DEL 30è ANIVERSARI DEL RETORN DE L’EXILI DEL PRESIDENT DE LA GENERALITAT
Montilla fa seva la visió de
Tarradellas sobre Catalunya
b El president
subscriu la idea de
fer un país «més
cívic que essencial»
JOSEP TORDERA
BARCELONA
i Jordi Pujol, ni Pasqual
Maragall. José Montilla va
deixar clar ahir que el model de president en què
s’inspira per governar és Josep Tarradellas. Montilla va aprofitar la seva
intervenció en l’acte organitzat per
N
b La commemoració
va reunir els polítics
en exercici i els de la
transició democràtica
la Generalitat per celebrar el 30è
aniversari del retorn del que va ser
president a l’exili per mostrar la seva identificació amb els postulats de
Tarradellas i amb la seva concepció
de la societat catalana.
El president va exposar en el seu
discurs, d’alt contingut polític i gens
protocol.lari, alguns aspectes «parti-
cularment atractius» del llegat de
Tarradellas, entre ells el «ciutadans
de Catalunya» amb què el 23 d’octubre de 1977 es va dirigir als milers
de persones que l’esperaven a la
plaça de Sant Jaume. Amb aquesta
fórmula, va explicar Montilla, Tarradellas expressava «la idea i el desig
d’una Catalunya més cívica que essencial, feta a la mida de tots els
seus ciutadans».
/ Després
d’assenyalar que «seria improcedent
utilitzar el nom de Tarradellas en
va», Montilla va seguir mostrant les
PROCLAMES RETÒRIQUES
l’homenatge
DE SALÓ DAURAT
A TARRADELLAS
< El Govern va aprovar ahir
atorgar el nom de l’expresident
Josep Tarradellas a la sala on
celebra setmanalment les seves
reunions, el Saló Daurat del
Palau de la Generalitat. Amb
aquest gest, l’Executiu celebra el
30è aniversari del seu retorn.
seves coincidències amb ell pel que
fa a la concepció de la política i va
aprofitar l’ocasió per enviar missatges a destinataris molt clars, als
quals, no obstant, no va citar.
Així, algunes de les afirmacions
de Montilla semblaven dirigides a
Artur Mas i al seu projecte de refundació del catalanisme, però també
als sectors crítics d’ERC contraris a
l’Entesa: «La política en sentit fort és
acció de govern. No són les constants proclames retòriques el que
dóna gruix a una política, per més
que es vulguin fer passar com a
grans iniciatives polítiques», va dir,
per afegir: «És l’exercici del govern el
que fa avançar un país en un sentit
o en l’altre». En un altre moment,
Montilla va remarcar la necessitat
de «no vendre fum».
Per si no quedava clar el seu missatge, el president va tornar a insistir en els seus avisos a l’assenyalar
que Catalunya s’enfronta avui a la
paradoxa de disposar del millor instrument d’autogovern que hagi tingut mai, «amb totes les limitacions i
insuficiències que es vulgui», i, al
mateix temps, «de viure un estat
d’ànim col.lectiu que, per moments,
sembla temptat de caure en el pessimisme». No obstant, va advertir que
tant ell com el Govern que presideix
treballen a fons per «revertir aquest
estat d’ànim». I va acabar assenyalant: «És l’hora de governar. D’autogovernar-nos. De fer Estat. De fer Catalunya».
EL PRIMER GOVERN / Amb anterioritat van prendre la paraula els periodistes Joan Tapia i Carles Sentís.
Aquest últim va ser membre del primer Govern de la Generalitat. Al seu
costat hi havia altres components
del Gabinet, com Jordi Pujol, Lluís
Armet, Joaquim de Nadal, Ramon
Espasa, Eduard Punset, Josep Maria
Triginer i Josep Maria Bricall. També
hi va estar present Josep, el fill de
Tarradellas, i altres familiars de l’homenatjat; Pasqual Maragall; la majoria de dirigents polítics catalans; l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu; Rodolfo Martín Villa, i Salvador Sánchez Terán, ministre de Governació
i governador civil de Barcelona l’any
1977. H
POLÍTICA
22
EL PUNT | Dimecres, 24 d’octubre del 2007
30È ANIVERSARI DEL RETORN DE TARRADELLAS
Carod crida a la «cohesió» dels
territoris de parla catalana
El conseller de la Vicepresidència, Josep-Lluís Carod-Rovira, va fer ahir una crida als
territoris de parla catalana perquè, més enllà de les
fronteres polítiques, «cohesionin» la comunitat lingüística. En la clausura de la jornada Llengua i societat als territoris de parla catalana a l’inici del
segle XXI, Carod va opinar que «no té sentit que les
divisions administratives impedeixin als que compartim una mateixa llengua acabar compartint un
mercat, un espai comunicatiu o una indústria cultural». En la jornada es va presentar un llibre que recull i analitza enquestes de l’ús del català a l’Alguer, Andorra, el Principat, Catalunya Nord, País
Valencià, la Franja i les Illes Balears. / O.A-E.
El monestir de Tarradellas
● Barcelona.
El vincle afectiu i polític amb Poblet el va dur a cedir-li blindat el seu extens fons documental
va fer per primera vegada
una visita oficial a Poblet
el 10 de febrer de 1978, però Josep Tarradellas ja havia quedat 40 anys enrere
impregnat del simbolisme
d’aquell nucli, on més recentment han aixecat un
subtil referent polític figures com Pasqual Maragall.
El gener de 1939, l’aleshores conseller Tarradellas
va escoltar una conferència de l’últim cap d’estat
republicà, Juan Negrín, a
les Masies de l’Espluga de
Francolí, a tocar de Poblet.
La munió de gent desvalguda a la plaça del monestir el va impressionar, recorda la directora de l’Arxiu Tarradellas de Poblet,
Montserrat Catalán, que
afegeix que la «neutralitat» política de l’abadia
durant la dictadura, «a diferència d’altres monestirs», fonamentaria després la relació amical que
Tarradellas establiria amb
la comunitat de Poblet a
partir del febrer del 78. Un
vincle que el va portar a
impulsar la rehabilitació
del monestir i a fer-li donació, l’any 1981, del seu
arxiu personal i polític,
que des d’aleshores du el
nom de la seva filla, Montserrat Tarradellas i Macià.
Un cop morts l’expresident (1988) i la seva esposa (2001), Antònia Macià,
l’arxiu ha quedat en propietat de l’abadia i està
왘 Josep Tarradellas, de
nou al Palau. El govern
de la Generalitat, juntament amb els expresidents
Jordi Pujol i Pasqual Maragall, va voler retre homenatge a la figura de
l’expresident Josep Tarradellas posant el seu nom a
la sala de la Generalitat on
es reuneix l’executiu català. En ocasió d’aquest homenatge, tot recordant el
trentè aniversari del seu retorn, es reuniren membres
de la família de Tarradellas, com el seu fill Josep
(entre Montilla i Carod), i
diversos consellers del seu
govern d’unitat com van
ser el mateix Pujol, Carles
Sentís, Josep Maria Bricall i Ramon Espasa. Sentís va destacar que Tarradellas va intentar ser el
president «de tothom» que
vivia a Catalunya. Juanma Ramos
Tarradellas, fotografiat a Poblet. / ARXIU TARRADELLAS
gestionat per un patronat
presidit per l’abat del monestir, ara Josep Alegre.
Catalán admet que
s’han succeït les pressions
de la Generalitat per portar
si més no el fons polític de
Tarradellas a l’Arxiu Nacional, on hi ha els dels
seus dos successors Pujol i
Maragall. Però el monestir
de Poblet, aferrat a la seva
voluntat de «fer un servei
al país», ha mantingut
l’aïllament del valuós fons
documental de Tarradellas, que només es pot consultar –d’historiadors, polítics i investigadors– amb
l’autorització expressa del
patronat. L’arxiu conté
més de dos milions de pàgines, amb documentació
«sensible» de la junta de
seguretat de l’època republicana, en què apareixen
delacions fetes durant la
Guerra Civil. L’argument
que els implicats coincideixen o estan relacionats
amb figures que «han tingut responsabilitats polítiques importants», i la convicció que encara es mantenen ferides mal tancades, ha servit a la comunitat de Poblet per tancar la
porta a un hipotètic traspàs
i fer complir els estatuts de
l’arxiu, que estableixen
que no serà de lliure visita
fins 15 anys després de la
mort d’Antònia Macià, és
a dir, fins a l’any 2016.
En l’última dècada, però, l’Arxiu Tarradellas
s’ha convertit gairebé en
un espai de culte historio-
gràfic per a molts líders
polítics, i no només
d’ERC –el partit de Tarradellas– o de la majoria de
formacions catalanes. La
directora explica que l’expresident estatal José María Aznar va quedar impactat en veure que la biblioteca personal del President incloïa un llibre del
seu avi Manuel Aznar:
Historia militar de la
Guerra Civil. «De CiU
[vinculada al monestir de
Montserrat i amb Pujol enfrontat a Tarradellas], no
ha vingut mai ningú», diu.
Maragall hi va passar una
setmana després de perdre
l’assalt socialista a la Generalitat el 1999.
Poc temps per furgar en
les més de 99.000 cartes
escrites o rebudes pel president Tarradellas fins
l’any 1977, reveladores de
l’exili; més d’11.000 llibres; més de 33.000 fotografies, i fons documentals inèdits de l’activitat de
la Generalitat republicana
–les Indústries de Guerra
que ell va presidir–, sense
escatimar retrets al propi
govern. «Tenia l’obsessió
de deixar constància escrita de tot el que feia», explica Catalán. Són simptomàtics els reculls de premsa, el seu dia a dia de la
guerra i les notes que prenia sobre els discursos dels
diputats al Congrés durant
la tramitació a Madrid de
l’Estatut del 32.
Pujol troba «penosa» la campanya
«Dóna corda al català»
● Barcelona. «Si el català és això, no anem bé.» L’ex-
president de la Generalitat Jordi Pujol va ser així de
contundent a l’hora de valorar la campanya del govern Dóna corda al català, que va titllar de «penosa». Pujol va referir-se a la Queta com «aquella espècie de carraca» que li recorda les que feia servir
en la infància «el Divendres Sant per anar a missa»,
i va argumentar que, amb la «pressió lingüística»
que exerceix la immigració, és necessari un «sobreesforç» de les institucions i dels ciutadans. Al seu
criteri, «no hi ha una pressió suficient» per fer complir el dret de «ser atesos en català». / EL PUNT
El president del Parlament Europeu
ajorna el debat del català fins al 2009
El debat sobre l’ús del català al Parlament Europeu no es reobrirà fins a la pròxima legislatura, l’any 2009. Així ho va advertir ahir el president de l’eurocambra, Hans-Gert Pöttering en la reunió que, per primer cop, va mantenir amb els eurodiputats catalans Raül Romeva, d’ICV; Ignasi
Guardans, de CiU, i Maria Badia i Teresa Riera, del
PSC, a Estrasburg. Pöttering els va anunciar que la
reivindicació de poder intervenir en català en el ple
i les comissions no es tornarà a discutir a la mesa de
l’eurocambra mentre ell sigui president, fins a la legislatura que ve. CiU, ERC i ICV exigeixen poder
fer les preguntes escrites en català. / ACN
● Brussel·les.
De la Vega s’equivoca a l’hora de dir
el nombre d’habitants que té València
La vicepresidenta del govern espanyol,
María Teresa Fernández de la Vega, que serà cap de
llista per València en les eleccions del març, va assegurar ahir a la SER que la ciutat té «un milió i escaig» d’habitants «o dos» milions, quan en té
800.000, com li va replicar el locutor. «Depèn de si
es considera o no la perifèria», hi va afegir. De la
Vega va respondre a diverses preguntes que posaven a prova el seu coneixement de la ciutat. / EP
● Madrid.
PUBLICITAT
Vols canviar
d’habitatge?
801175-874600Y
Ò. MESEGUER/Vimbodí-Poblet
● El president Tarradellas
La manera més fàcil de trobar un habitatge
(NEGRO) - Pub: NUEVO_DIARIO Doc: 00400X Red: 73% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 24/10/2007 - Hora: 01:15
4
OPINION
4
Miércoles, 24 de octubre del 2007
EL
CATALEJO
OPINIÓN
el Periódico Mediterráneo
CARLOS FABRA
APARICI
El presidente de la Diputación,
Carlos Fabra, comió ayer en
el pueblo de su rival político
Enrique Navarro con motivo
de la Fira. ¿Se vieron las caras?
El vicepresidente provincial
Vicent Aparici está dejando
de ser la sombra, por fin, de la
alcaldesa de la Vall, Isabel
Bonig. ¿Será verdad?
Editoriales
Turismo verde y original
or fin una iniciativa turística se ha propuesto resaltar el
incalculable valor medioambiental que atesora la
provincia de Castellón con los olivos milenarios de las
comarcas del norte.
El proyecto no podía llevar otra firma que la de Ramón
Mampel, el presidente de la Cooperativa Clot d’en Simó que, con
el apoyo de Intercoop, ha presentado hasta siete rutas turísticas
que compaginarán la contemplación con estos históricos testigos
del devenir de la provincia desde tiempos de griegos y fenicios con
la arquitectura típica y tradicional de las comarcas castellonenses.
Y es que todos los expertos han destacado que la provincia de
Castellón no solo debe limitarse a desarrollar un turismo de
calidad vinculado al sol y la playa –que también–, sino que debe
aprovechar sus propias particularidades, sean del ámbito que
sean, para explotarlas y, así, poder competir de manera individual
frente a una oferta inimitable frente a la que ofrecen otros
destinos. Para más señas, si esa propuesta está relacionada con el
medio ambiente y el interior, mejor que mejor, ya que se plantea
como una vía extraordinaria para garantizar la recepción de
recursos por parte de los habitantes de una zona castigada por el
despoblamiento y el empobrecimiento de agricultura y ganadería.
Con iniciativas como la visita a los olivos milenarios, y con la
creación de infraestructuras ineludibles, como el aeropuerto, el
AVE o las autovías, Castellón sí tendrá cosas que decir en turismo.
P
La ruta de los olivos milenarios es una vía para garantizar
recursos a una zona castigada económicamente
Turcos y kurdos
os líderes occidentales observan entre la alarma y la
indecisión el despliegue de tropas de Turquía en la
frontera con Irak con el objetivo de atacar a la guerrilla
del Partido de los Trabajadores Kurdos (PKK), responsable
de la muerte de más de 40 soldados turcos y del secuestro de otros
ocho en los últimos meses. El primer ministro Erdogan ha
advertido a sus aliados de la OTAN que su Gobierno no
permanecerá cruzado de brazos ante la ofensiva terrorista desde
las zonas montañosas del norte de Irak, donde se esconden unos
3.000 guerrilleros kurdos. El santuario de que goza el PKK desde la
invasión de Irak ha levantado un clamor en Turquía, un aliado
clave en una región donde EEUU no cuenta con muchos amigos.
Los aviones y buques americanos usan el espacio aéreo y los
puertos turcos sin impedimento alguno, pero el pueblo turco se
siente agraviado por una resolución del Congreso estadounidense
sobre el genocidio otomano contra los armenios a comienzos del
siglo XX. Y los militares turcos piden el cierre de la base aérea de
Icirlik al mismo tiempo que la popularidad del amigo americano
en el país alcanza mínimos históricos.
Un ataque al norte de Irak no liquidará a la guerrilla kurda,
aunque la mermará. Pero a nadie se le oculta lo delicado de la
situación. Países como Francia y Austria, refractarios a la plena
integración turca en la UE, encontrarían nuevos argumentos para
debilitar a quienes pretenden aunar islamismo y democracia.
L
La opinión del diario se expresa solo en los editoriales. Los artículos exponen posturas personales.
El retrato
RAMÓN MAMPEL
Por INMA
Castell
amón Mampel (Traiguera
2-1-1952) es un apasionado de
los olivos en mayúsculas. Hablar con él significa convertirte en un
activista en la lucha por el patrimonio arbóreo y comprender los motivos que le impulsan a liderar un movimiento que trabaja contra la especulación con
unos árboles que son auténtica herencia de los fenicios y los griegos. Casado y padre de dos hijos, este
agricultor de soca heredó la tradición familiar y la
R
ha conseguido transmitir a sus vástagos. Y es que para Mampel, el olivo es
cultura viva que se debe proteger.
Por este motivo, desde hace seis
años, preside la cooperativa Clot d’en
Simó, desde donde ha conseguido relanzar el aceite milenario y que los
mejores gurmets destaquen sus bondades. Ahora, pretende que quienes visitan la provincia conozcan sus raíces
oleícolas a través de siete estudiadas
rutas por el Maestrat. A ellas ha dedicado muchas
horas de su día a día. Jornadas inacabables que endulza con el baile, una afición que practica con su
mujer, y viendo jugar a su hijo al fútbol. H
EL OJO CRÍTICO
Estacionamientos peligrosos
MANOLO NEBOT
A lo largo de la avenida Hermanos Bou de la ciudad de Castellón
muchos vehículos de grandes dimensiones estacionan en los arcenes provocando la pérdida de visibilidad de los coches que se incorporan de las distintas empresas
existentes en la zona. En la imagen se observa cómo un camión
estorba la incorporación de un
vehículo en una gasolinera con el
peligro que ello conlleva para la
seguridad del conductor.
Si desea enviarnos alguna queja puede remitir
su fotografía a [email protected]
33 Los camiones entorpecen muchas veces la visibilidad.
Opus mei
LA REACCIÓN DE MARAGALL
JOSEP
Pernau*
l físico de Pasqual Maragall puede flaquear, pero
su espíritu rebosa salud.
Su respuesta a una mala noticia
es el mejor de los diagnósticos. El
mal de alzhéimer que se le ha
descubierto en estado inicial suele avivarse en la mayoría de los
casos, pero en él ha provocado
una reacción saludable. Anuncia
que se volcará en la lucha contra
la enfermedad y esta labor le generará efectos terapéuticos.
E
Todo lo que el columnista pueda afirmar son intuiciones de un
observador, que no vienen avaladas por un título académico.
Respétense, por lo menos, como
una opinión, con la que no quiero convencer a nadie. Las opiniones son libres y las que voy a exponer no dañan. Todo lo contrario. Confía él y confiamos todos
que la idea puede ser una semilla
de esperanza. No he visto estos
días un Maragall de ánimo decaído. Todo lo contrario. Le he
visto pletórico de moral, tanta,
me atrevería a escribir, como la
de aquel día de octubre de 1987,
en el que celebraba con saltos en
Montjuïc la designación olímpica
de Barcelona. La casualidad ha
querido que se cumplan ahora 20
años. Dos ilusiones enlazan las
fechas: entonces era el compromiso de los Juegos Olímpicos;
ahora es la ilusión humanitaria
de colaborar en la lucha contra
un mal del que se sabe mucho
menos de lo que se ignora. Todas
los avances sanitarios han sido la
suma de intentos y de esperanzas
que entre todos hicieron posible
una solución.
Esta vez el mal de alzhéimer
ha dado en una persona de carácter fuerte, que quiere devolver al
germen de la enfermedad las
agresiones que recibe. El expresidente catalán quiere ser uno más
en los esfuerzos contra el mal. H
*Periodista
Director de Mediterráneo: JOSÉ LUIS VALENCIA LARRAÑETA. Subdirector: José Vicente Felip Forcada. Redactores jefe:: Javier
Navarro Cantavella, Julio Sánchez Isarria, Javier Abad Meliá. Jefe de Publicaciones: Vicent Martí Recatalá. Jefes de Información:
Daniel Náger Zamorano (Economía), Amparo Villalonga Evangelio (Nacional), José Luis Lizarraga Fernández (Deportes), Eva Colom Bernad
(Ediciones Especiales), José Manuel Martos Pitarch (Diseño). Promociones y Ediciones Culturales, S.A. se reserva todos los derechos inherentes a la publicación de Mediterráneo, sus suplementos y cualquier otro producto de venta conjunta. Nº 22.505 – Depósito Legal CS 6-1953 – Promociones y Ediciones Culturales, S.A. Carretera Almassora, s/n - 12005 Castellón.
Tel. 964 349 500 – Fax: 964 349 505 - Imprime: Servicios de Impresión de Castellón - Dirección internet: www.elperiodicomediterraneo.com - e-mail: [email protected]
La Redacción de el Periódico Mediterráneo
POLÍTICA
EL PUNT | Dimecres, 24 d’octubre del 2007
21
30È ANIVERSARI DEL RETORN DE TARRADELLAS I DEL RESTABLIMENT DE LA GENERALITAT
El govern no preveu unificar els arxius
dels expresidents de la Generalitat
El llegat de Macià, Companys, Pujol i Maragall és a l’Arxiu Nacional, mentre que el de Tarradellas és a Poblet
TIAN RIBA / Barcelona
Que la figura de Josep Tarradellas va
ser i és controvertida ho demostra una disfunció que mai s’aborda. Si bé va ser president de la Generalitat a l’exili i en la ins●
L’Arxiu Nacional de Catalunya es va crear el 1980
amb la voluntat de ser la
institució arxivística cabdal del país, encarregada
d’aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya, un
arxiu general de l’administració que ingressa, recupera i gestiona la documentació generada per
l’acció política i administrativa de la Generalitat.
Però malgrat això, l’any
1981 Tarradellas va decidir fer donació del seu «arxiu personal» al monestir
de Poblet i donar-li el nom
de la seva filla, Montserrat
Tarradellas i Macià. L’arxiu és propietat de la comunitat de Poblet, com va
establir en conveni el mateix Tarradellas. Però, fins
a quin punt són personals i
no polítics informes relacionats amb les finances
de la Generalitat republicana durant la Guerra Civil i l’exili? «Eren els seus
arxius», responen al Departament de Cultura, on
no s’han plantejat parlar
amb la família per unificar
els arxius.
Aquesta disfunció és
encara més gran des que
els dos expresidents de la
Generalitat
restaurada,
Pujol i Maragall, van donar els seus fons a l’ANC.
Josep Maria Sans i Travé,
que és el director de l’Arxiu Nacional, no vol entrar
en polèmiques. Es limita a
destacar «l’elevat sentit
institucional i històric» de
Pujol i Maragall en afegir
la seva documentació personal als documents oficials en una única institució i que és un gest que
«els honora». «Han estat
especialment generosos,
perquè hi ha tota la documentació de la seva activitat política, cultural i econòmica», explica Sans i
Travé. Però aquests documents no seran públics
fins que passin 30 anys des
de la donació. El 2034 en
el cas de Pujol i el 2037 en
el cas de Maragall. Ara bé,
amb el permís dels expre-
titució provisional, i la Generalitat disposa des de l’any 1980 d’un Arxiu Nacional
de Catalunya (ANC), tota la documentació de Tarradellas és al monestir de Poblet, mentre que la dels presidents Macià,
Companys, Pujol i Maragall –a més del de
Prat de la Riba i Puig i Cadafalch en el cas
de la Mancomunitat– és al flamant nou
edifici de l’ANC a Sant Cugat del Vallès.
La mala relació de Tarradellas amb Pujol i
posteriorment amb Josep Maria Bricall,
que es va fer càrrec del fons, han impedit
unificar-lo. Però tampoc amb el tripartit
s’ha fet cap pas per unificar els arxius,
perquè «és un tema de propietat privada».
La maleta de Lluís Companys i una fotografia de Francesc Macià que hi ha a l’Arxiu Nacional, i els dipòsits on hi ha la documentació de Jordi Pujol. / J.R.
sidents es pot consultar el
que ells creguin convenient de cadascun dels arxius, que en el cas de Pujol
és molt més ampli, ja que
el seu mandat va ser de 23
anys. De fet, els documents que hi va llegar Pasqual Maragall encara s’estan tractant.
A l’Arxiu Nacional de
Catalunya, a Sant Cugat,
hi ha tot l’arxiu polític de
Francesc Macià, però l’arxiu polític de Companys
com a tal no existeix per
les circumstàncies històriques que va viure. Els documents i objectes que s’hi
conserven han arribat a
través de sis fonts diferents, bàsicament de descendents de les dues dones
que va tenir el president
màrtir. És una «documentació virtual», explica
Sans i Travé. Potser el més
important és una maleta
plena de fotos que es va recuperar el 2003 quan s’estava a punt de subhastar a
França. Companys va
marxar a l’exili amb el seu
arxiu i s’especula que el va
acabar enterrant. No se sap
si la maleta que hi ha a l’ar-
xiu va ser la que es va endur del Palau de la Generalitat. La resta, va acabar a
l’arxiu de Salamanca quan
els nacionals van entrar al
palau. Alguns fragments
de l’arxiu van arribar a través del PNB, que els va
trobar a Baiona, la seu del
govern basc a l’exili. El lehendakari Ibarretxe els va
lliurar el 2002. A més de la
maleta, entre els objectes
de Companys també hi ha
la seva ploma, l’anell,
l’encenedor, el rellotge,
les ulleres, unes carteres,
el portacigarrets i un mocador brodat amb motiu de
l’Onze de Setembre del
1938. Potser és el mocador
que li va regalar una dona
com rememora una placa a
Barcelona.
Diari
Dimecres, 24 d’octubre de 2007
OPINIÓ 03
EDITORIAL
B A R Ó M E T RO
FAX
Sólo se abrirán los mensajes de correo
electrónico que lleguen en formato texto
977.223.013
Faula d’un trist final
=
Marta Sardaña
LaEscolayConservatorideMúsica de la Diputació de Tarragona recibió ayer el certificadoISOdecalidad,convirtiéndoseenelprimercentrodelestado
enlograrlo.Sudirectorasemostró satisfecha. P 41
=
■ Hi havia una vegada un país trencat per culpa de les obres
d’un tren d’alta velocitat per a
l’ús d’uns pocs (de butxaca
plena) que complicava cada
dia més l’existència d’uns molts
(de butxaca petita) que agafaven els trens de rodalies per
anar a treballar i guanyar-se
les garrofes.
Com que les administracions no van defensar els interessos dels molts, va arribar
un dia en què la situació va ser
insostenible. Les obres del tren
ràpid per als pocs de la butxaca plena van provocar tants
retards, ensurts, anul·lació
dels serveis, aturada dels trens
petits i malestar general que
al final els molts de la butxaca petita van decidir prescindir dels serveis públics de transport i van agafar tants cotxes
petits que van col·lapsar durant dies sencers les vies de
circulació i van provocar tal
efecte a la capa d’ozó que poc
després es van descongelar els
pols del planeta, l’aigua del
mar va esborrar del mapa ciutats com Barcelona i un mal
dia aquell globus terraqui va
fer un pet com un aglà.
No hi ha finals feliços si es
comença així.
Joan Pinyol
Pla de Santa Maria volem donar el nostre agraïment a totes les persones que el diumenge 21 d’octubre, a les 11 del
matí, varen donar socors al
nostre pare i avi, (als motoristes, ciclistes, Guàrdia Civil,
serveis d’Ambulàncies, Mossos
d’Esquadra i persones anònimes), que en aquells moments
de tribulació varen donar-nos
el seu ajut. A tots, moltes
gràcies.
Mercè Gavarró Compte
EMAIL [email protected]
Ronaldinho
El brasileño estuvo activo en el
partido de Champions que el
Barçadisputóanocheenelcampo del Glasgow Rangers (0-0),
peronofueeljugadordesequilibrante al que nos tenía costumbrados. P 33
D
“
Pasqual
Maragall va treure
un paper de la
butxaca, una mica
rebregat: eren
les notes que havia
pres cinc anys
enrere
Jordi Fortuny és exdirector
de l’IES Bonavista
ElJuzgadodeInstrucciónnum.
1 de Reus ha condenado al ex
alcaldedeLesBorges-enestecaso en calidad de constructor y
promotor-apagar90eurosaun
vecinoconquiendiscutióporel
acabado de unas obras . P 13
=
ifícil ho té l’Alzheimer
amb la memòria de Pasqual Maragall. El dia 2
de març de 1999 Pasqual Maragall va visitar l’IES Bonavista de Tarragona. En aquell moments iniciava la campanya de
les eleccions primàrias del seu
partit per ser candidat a la PresidènciadelaGeneralitat.Aquell
dia va proclamar un dels seus lemes de campanya: ‘Educació,
educació, educació’. Vàrem estar una colla d’hores debatent
iintercanviantpuntsdevistasobre l’educació a Catalunya i al
món. Vam parlar amb ell de finançament, dels reptes que ja
s’apuntaven aleshores sobre
els nouvinguts. Vam repassar
les mancances que patia l’IES
d’infraestructura i de tot els
que ens preocupava.
Van passar cinc anys i el dia
9 de gener de 2004 el Molt Ho-
Robert Ortiga
TRIBUNA LLIURE
JORDI FORTUNY
norable President de la Generalitat va fer la seva primera visita a un centre educatiu,
va tornar a l’IES Bonavista.
No eren encara les 10 del matí quan va arribar Pasqual Maragall a la porta de l’IES Bonavista, abans que les altres
autoritats. Havia vingut amb
l’Euromed i va fer broma per
haver arribat abans d’hora.
Mentre esperàvem la presència de l’alcalde Nadal, que es
va fer esperar quasi una hora,
vàrem tenir l’oportunitat de
repassar el que feia cinc anys
havíem parlat.
Pasqual Maragall va treure de la butxaca un paper, una
mica rebregat: eren les notes
que havia pres en la seva primera visita. Eren unes notes
simples, suficients perquè la
seva memòria s’activés i completés les coses parlades. Recordava perfectament que el
1999 encara no hi havia mòduls
prefabricats a l’IES. Ens va repassar els punts que havíem
parlat i ens preguntava com
havien evolucionat aquells temes després d’aquells anys.
Ens va deixar impressionats.
No donàvem crèdit que recodés aquells detalls.
Malament ho té l’Alzheimer amb aquest home, que
aquell dia no feia ni 12 hores
havia estat a la Moncloa amb
Aznar repassant temes per a
Catalunya i seguidament estava a l’IES Bonavista repassant-nos.
=
La memòria de
Pasqual Maragall
L Í N E A A B I E RTA
Felip Infiesta
EldelegadodeSalutenelCamp
de Tarragona ha tardado casi
unasemanaenreconocerquese
ha dado un brote de legionelosis, a pesar de que la semana
pasadahabíayatrespersonasingresadas en el hospital. P 10
N Ú M E RO S
170
mil hectáreas se han quemado ya en el incendio que está
arrasando California. P 28
90
euros es la multa que le han
impuesto al ex presidente del
Consell del Baix Camp.P 13
Catalunya en vilo
yer, una cadena de radio se hacía eco de la preocupación gubernamental por un posible boicot
de una constructora: OHL, propiedad de Villar
Mir, podría haber estado retrasando deliberadamente su tramo de las obras del AVE barcelonés en represalia –según la mencionada fuente– por el maltrato que
le ha deparado el Gobierno en una expropiación de una
mina en Galicia. El Ejecutivo no confirmó la sospecha,
aunque la Generalitat manifestó su inquietud y su intención de demandar a la empresa en cuestión y la vicepresidenta Fernández de la Vega declaró enigmáticamente que
«si hay alguna responsabilidad, tengan la absoluta tranquilidad de que el Gobierno actuará conforme a derecho y
con todas las garantías también con las empresas». De
momento, el cierre de varias líneas de Cercanías está discurriendo con relativa normalidad, aunque con grandes molestias para los usuarios afectados, unos 160.000, que ven
cómo se ha prolongado el tiempo de desplazamiento desde sus hogares al lugar de trabajo. No cabe duda de que la
situación kafkiana y la evolución del AVE en Barcelona,
cuya inauguración anunciada para el 21 de diciembre podría retrasarse, tendrán repercusión electoral, aunque es
difícil precisar en qué sentido. Este Gobierno es responsable directo del desaguisado, pero no más que los que
permitieron el déficit de infraestructuras que ahora se intenta subsanar a toda prisa. A lo peor, todo desemboca en
una fuerte y preocupante abstención.
A
Tarradellas como
referente
osep Tarradellas fue un president de la Generalitat
controvertido. A pesar de ser republicano y de haber
sufrido el exilio intentando mantener viva la principal institución catalana, posteriormente mantuvo
una concepción del Estado con la que no comulgaron algunos de sus coetáneos dirigentes de ERC, el partido al que
pertenecía. Pero Tarradellas tuvo el mérito de iniciar la recuperación del autogobierno catalán desde la incipiente
transición, o lo que era lo mismo en aquel momento, desde el recientísimo final de un régimen antidemocrático que
dedicó mucho esfuerzo y empeño en convertir en ‘folclore’ la sigularidad cultural y social de Catalunya. Es posible
que a Tarradellas se le puedan hacer algunos reproches en
su acción de gobierno, pero ¿acaso los presidentes posteriores –no tantos: Pujol, Maragall y Montilla– están libres
de errores políticos? Por supuesto que no. De Josep Tarradellas hay que destacar la dignidad que intentó, y en gran medida consiguió, darle a su cargo y a la institución que representaba. A finales de los setenta estaba todo por hacer. Pero su aportación inicial, comenzando por las condiciones
con que negoció su regreso del exilio, ha permitido que en
estos últimos treinta años se realizara un largo camino para reforzar el autogobierno de Catalunya. Con independencia del modelo de Estado que tengan los distintos partidos del arco parlamentario catalán, la enseñanza de Tarradellas ha de ser fundamental para luchar por el respeto
de las ideas a través de la dignificación de la institución.
J
Las frases del día
‘Tenemos que
potenciar el baile
entre los jóvenes,
aunque el público
interesado es
adulto’
‘Tengo confianza
ciega en el míster.
Está capacitado
para sacar esto
adelante
fácilmente’
Sebastià Sendrós
PresidentedelaFed.
CatalanadeBallEsportiu
Óscar Arpón
Centrocampistadel
Nàstic
REVISTA. P 39
ESPORTS. P 32
Edición: EFE Recepción: 11:41 - Sección: NACIONAL Nacional Politica
2007/10/23
Pujol lamenta mucho que Maragall tenga Alzheimer y
celebra su ánimo combativo
Barcelona, 23 oct (EFE).- El ex presidente de la Generalitat Jordi Pujol ha asegurado hoy que lamenta
"mucho" que Pasqual Maragall sufra el mal de Alzheimer y ha celebrado que se haya tomado la enfermedad
con un "ánimo combativo y positivo". En una rueda de prensa para presentar un seminario sobre educación
que organiza el Centro de Estudios Jordi Pujol, el ex presidente catalán se ha referido así por primera vez a la
enfermedad de Maragall. Pujol, que ha revelado que al conocer la noticia le envió una carta de apoyo, ha
opinado que el Alzheimer es una enfermedad "realmente temible", pero que hay casos de personas que
padecen este mal a las cuales la enfermedad no les llega a afectar "seriamente". En este sentido ha confiado
en que su caso "no sea de los peores" y que "durante mucho tiempo pueda seguir teniendo una vida bastante
normal y positiva". Pujol ha asegurado que si cualquier caso de Alzheimer suscita un sentimiento de lamento,
su pesar al conocer la enfermedad de Maragall era aún "más sincero" por circunstancias personales. "Lo
siento mucho. Le conozco desde que tenía doce o trece años y he tenido mucha relación con él. Conozco a su
familia. Había conocido mucho a su padre, al cual estamos muy agradecidos mi mujer y yo por una serie de
gestos" que tuvo hace muchos años, ha añadido Pujol, que también ha recordado que Maragall es ex
presidente como él. "Celebro que se lo tome con este estado de ánimo, ya que parece que se lo toma con un
ánimo combativo y positivo", ha comentado el ex presidente catalán. EFE jd/mg/pv
Edición: EFE Recepción: 12:02 - Sección: REGIONAL CATALUNYA Nacional
2007/10/23
Politica
Clos destaca la 'forma muy noble' de Maragall de
encarar su enfermedad
Bilbao, 23 oct (EFE).- El ministro de Industria, Comercio y Turismo, Joan Clos, ha asegurado hoy admirar
desde hace años al que fuera presidente de la Generalitat Pasqual Maragall por su "forma muy noble" de
encarar las situaciones y que, "una vez más", se ha presentado "como un maestro" a la hora de afrontar su
enfermedad. En una conferencia ofrecida en el Fórum Europa Clos ha recordado que conoce a Maragall
"desde el año 1979, como amigo, maestro y le admiro" y, por tanto, "se me hace muy difícil hablar de él en
términos políticos", ha asegurado. El ministro ha afirmado que el ex presidente de la Generalitat y su
antecesor en el Ayuntamiento de Barcelona "tiene una personalidad y un carácter que admiro", por su "forma
muy noble de encarar las situaciones y su forma de hacer política que se caracteriza por su gran
independencia personal, de compromiso con las ideas y el fondo del proyecto socialista". Clos ha dicho que,
"una vez más", Maragall se ha mostrado "como un maestro" en la forma de afrontar la enfermedad que
padece "y ha sabido dar una lección de civismo y de responsabilidad pública que nos ayuda a los demás a
intentar hacer las cosas bien". De la misma manera el secretario general de los socialistas vascos, Patxi
López, ha confiado en que el ex presidente catalán "sabrá plantarle cara al Alzheimer", al tiempo que le ha
enviado el saludo "más cariñoso". EFE sf/pv
Edición: AGT Recepción: 14:30 - Sección: REGIONAL CATALUNYA
2007/10/23
CATALUNYA .- Pujol celebra que Maragall encare 'con
ánimo combativo y positivo' el Alzheimer y le desea una
vida 'normal y positiva'
BARCELOBNA, 23 Oct. (EUROPA PRESS) - br /br /br / El ex presidente de la Generalitat, Jordi Pujol,
expresó hoy que lamenta y siente "mucho" que el ex presidente Pasqual Maragall padezca Alzheimer.
Aseguró que su sentimiento es "absolutamente sincero" respecto a Maragall y añadió: "Celebro que se lo
haya tomado con este estado de ánimo combativo y positivo". Además, le deseó una vida "suficientemente
normal y positiva". Jordi Pujol, después de la presentación del seminario 'Reflexiones y propuestas por una
educación renovada', expresó su pesar por la enfermedad de Maragall. "Lo lamento, lo siento mucho, por
cualquier otra persona", dijo, y añadió que "si además fue presidente de tu país, de Catalunya, y es un hombre
con quien has tenido mucha relación, con él y con su familia, el sentimiento es más sincero". El ex presidente
del gobierno de CiU deseó que "la mentalidad y voluntad de esfuerzo que el presidente Maragall puso
claramente de manifiesto" y "el hecho de que se puede esperar que el Alzheimer no sea de los peores"
faciliten que "el presidente Maragall pueda, durante mucho tiempo, seguir teniendo una vida suficientemente
normal y positiva". "A Maragall le conozco desde que tenía 12 o 13 años, he tenido mucha relación, conozco
a su familia, conocí a su padre, a quien mi mujer y yo le estamos muy agradecidos por una serie de gestos
que tuvo con nosotros hace muchos años y, por tanto, todo esto se suma a que siempre se siente que alguien
tenga una enfermedad de estas características", declaró Pujol.br /
Edición: AGT Recepción: 16:26 - Sección: NACIONAL
2007/10/23
Clos destaca que Maragall es un 'maestro' y subraya su
compromiso 'con las ideas de fondo del proyecto
socialista'
BILBAO, 23 Oct. (EUROPA PRESS) - br /br /br / El ministro de Industria, Joan Clos, afirmó hoy, ante el
anuncio de Pasqual Maragall de que padece Alzheimer, que ha demostrado que es "un maestro" y ha dado
"un ejemplo de civismo". Además, destacó su compromiso "con las ideas de fondo del proyecto socialista".
En un acto celebrado en Bilbao, Clos, tras ser preguntado por la enfermedad de Maragall y sus
manifestaciones sobre el apoyo de José Montilla, en su día, a José Bono como secretario general del PSOE,
indicó que el ex presidente de la Generalitat es "un amigo, un maestro" y una persona a la que reconoció que
"admira". Clos destacó que tiene "una forma muy noble de encarar las situaciones". "A Pasqual Maragall le
caracteriza una gran capacidad de intervención política, de independencia personal, de compromiso con las
ideas de fondo del proyecto socialista", agregó. Clos indicó que, en relación a su enfermedad, ha sabido dar
"un ejemplo de civismo y de responsabilidad pública" que "nos ayuda a todos los demás a intentar hacer las
cosas bien en este paso que tenemos por la vida". "Es en este aspecto, como en muchos otros, un maestro",
agregó.
Edición: EFE Recepción: 11:25 - Sección: REGIONAL CATALUNYA Nacional
2007/10/23
Politica
Quintana agradece valentía de Maragall aprovecharán
personas sufren alzheimer
Santiago de Compostela, 23 oct (EFE).- El vicepresidente de la Xunta, Anxo Quintana, ha agradecido hoy la
"valentía" del ex presidente catalán Pasqual Maragall, quien el pasado sábado reveló que sufre "desde hace
unos meses" un principio de Alzheimer, porque "va a ser aprovechada" por quienes padecen esta enfermedad.
En rueda de prensa en Santiago, Quintana ha asegurado que con este anuncio Maragall "demuestra que es
una persona capaz de hacer frente a la vida y comprometida con la ciudadanía". "Su valentía va a ser
aprovechada por personas que padecen Alzheimer", ha destacado.EFE elr/.
Descargar