expressions ganxones-frases.paraula clau 1994-2012

EXPRESSIONS GANXONES, moltes també corrents en altres poblacions catalanes.
Paraula
Expressió
clau
Significat
Ala
Ésser un mai acabar.
L'acabosse.
Adéu, si te'n vas.
Demà m'afaitaràs.
Agafar el que no es té.
Donar un aglà per fer cagar un roure.
Farà un pet com un aglà.
L'han d'agomboiar.
Si els agrada, be, i si no, també.
S'aguanta per una agulla.
Aigua a mar, no trobaries.
Aigua bombollada, aigua de durada.
Estar amb l'aigua fins el coll.
I l'aigua que ve!
L'aigua espatlla els camins.
Quina aigua tan bona!
El més calent és a l'aigüera.
Tocat de l'ala.
Alcalde
Esto se acaba, señor alcalde.
Paraules d'un capità general de l'exèrcit republicà, a finals de la guerra civil, en un dinar, que
provocà la resposta de l'alcalde anfitrió "En la cocina hay más".
Alè
Anar a l'alè.
Nedar a sota aigua.
Acabar
Acabosse
Adéu
Afaitar
Agafar
Aglà
Aglà
Agomboiar
Agradar
Agulla
Aigua
Aigua
Aigua
Aigua
Aigua
Aigua
Aigüera
Treballs que requereixen molt de temps per realitzar-los.
Sinònim de súmmum.
Per correspondre a qui ens digui: adéu.
Resposta a qui creus que et vol enganyar.
Es diu a algú que no segueix el consell d'abrigar-se quan fa fred.
Donar una cosa amb la finalitat d'obtenir-ne una altra de més valor.
Es pot aplicar a qui es va fent ric molt ràpidament.
Acompanyar i cuidar, generalment criatures petites.
Quan no cal tenir en compte el parer d'un altre.
Alguna cosa careix d'estabilitat.
Es diu a qui busca , i no troba una cosa perduda.
Si, en una ploguda, l'aigua fa bombolles, senyal que durarà.
Trobar-se ben arruïnat.
Passarà quelcom que farà més gran el que ja s'havia dit.
Ho diuen els excursionistes quan algú demana aigua per beure.
Exclamació dels banyistes cap a final de temporada.
Quan arriba l'hora del repàs i el menjar encara està per coure.
S'aplica a la persona una mica ximpleta, amb poc enteniment.
1
Paraula
clau
All
Allà
Allà
Amagatotis
Amo
Amores
Anar
Anar
Anar
Anar
Anar
Anar
Anar
Anar
Andarín
Ànec
Ànec
Àngela
Angúnies
Ànima
Ànima
Any
Any
Expressió
Significat
Qui no té un ai (all), té una ceba.
Encara no som allà on anem.
Ja som allà on anàvem.
D'amagatotis.
Malaguanyat per l'amo.
De mil amores
Anar a més.
Anar a tot gas.
Anar de ca lo baixo.
Anar fent.
Anar-hi anant.
Quan un hi va els altres ja en tornen.
Quant més anem, menys valem.
Val més anar sol que mal acompanyat.
Semblar un andarín.
Fer l'ànec!
Tancar els ànecs.
Àngela Maria!
Ésser un cul d'angúnies.
Ésser l'ànima del contracte.
Mala ànima.
… anys i les dents.
Això passà l'any de la Maria Castanya.
Que no hi ha ningú que sempre es trobi del tot be.
Avançar en la solució, sense haver arribat al seu final.
Quan s'arriba a un principi d'acord.
Actuar d'una forma molt reservada, procurant no ser descobert.
Si feia bon dia, els tapers no acudien a les fàbriques.
Conformitat total.
Quan algú o alguna societat no paren de progressar.
Dit del treballador que labora sense parar ni un moment.
Quan disminueixen les possibilitats econòmiques.
Resposta quan es pregunta per la salut. També es diu "anar tirant".
Resposta a la pregunta - Què, com va!
S'aplica als qui no són decidits.
A mesura que un es fa gran, va perdent les seves facultats.
Aconsella procurar no relacionar-se amb persones no convenients.
S'aplica a qui no para mai d'anar d'un lloc a l'altre.
Aplicat a la persona que fa bogeries.
Anar cap a dormir.
Total acord a qui expressa quelcom d'una forma molt encertada.
Es diu a qui no està mai quiet.
Ésser el punt principal en qualsevol assumpte.
Tenir molt mal cor.
En dir els anys que es tenien, quan es preguntava d'edat.
Es refereix a coses passades a l'antigor.
2
Paraula
clau
Apa
Àpat
Aprenent
Apuntar
Ara
Aranya
Argent
Armada
Armilla
Arraconada
Arramblar
Arrelar
Arròs
Ase
Aturador
Avall
Àvia
Aviat
Axerrancat
Bacalao
Bacallà
Bacallà
Badall
Expressió
Significat
Àpa-la!
Molt conegut a casa seva, a l'hora de l'àpat.
Fent i desfent aprèn l'aprenent.
Apunta i no tiris.
Ara m'agrades!
Quina aranya!
Ésser un argent viu.
Ja la tenim armada!
Anar just d'armilla.
Una arraconada.
Arramblar l'àpit.
S'ha ben arrelat!
L'arròs fa el ventre gros i la panxa plena.
Ni ase ni bèstia.
No tenir aturador.
Avall, que fa baixada.
Es veu que no té àvia.
Aviat està dit.
Anar axerrancat.
Te conozco bacalao, aunque vayas disfrazado.
Tallar el bacallà.
Va callar perquè tenia culpa.
En aquest negoci farem més badalls que rots.
3
Ajuda a fer un esforç, quan s'aixeca un pes.
Contesta a qui indica que certa persona és força coneguda.
La pràctica és molt important per formar els treballadors.
Rèplica a qui donava ordre d'apuntar els viatges que feien les carretes.
Quan algú diu paraules coincidents amb el parer del que escolta.
S'aplica a qui sempre es vol aprofitar de tot.
Aquell qui no està mai quiet.
Quan la situació es complica degut a un fet inesperat.
Ve a dir que es va molt just de diners.
Es produeix quans s'està uns dies sense anar de ventre.
Aplicat a qui, en el ball, ho feia molt arrapat.
Persona que, vinguda de lluny, s'ha situat aquí amb el seu esforç.
En les arrossades d'aquell temps, se'n menjaven quantitats exagerades.
Sobre persona disminuïda o que no respon, si se li parla.
Es diu de qui actua decidit i sense miraments.
Es pot dir a algú que se'n va a una part més baixa.
Quan algú s'alaba a sí mateix.
En rebre un encàrrec, per dir que serà difícil de fer.
Portar xerracs per calçat.
Es diu a qui et vol enganyar.
Ser el qui disposa.
Contesta quan algú pronuncia la paraula "bacallà".
Iniciar un negoci amb l'impressió que no resultarà beneficiós.
Paraula
clau
Badar
Baldiri
Baliga
Ballar
Ballar
Ballar
Ballar
Ballar
Ballar
Ballar
Bandera
Barba
Barcada
Barraca
Barret
Barret
Barret
Bassa
Bava
Bé
Beceroles
Bena
Beneit
Expressió
Significat
No s'hi val a badar.
Sant Baldiri gloriós, lliureu-nos de pixar tort.
Ser un baliga-balaga.
Balla el ball que li toquen.
Ballar-la grassa.
Ballar-la puta.
Fer ballar el cap.
Ja la ballem!
Puja aquí dalt i balla.
Qui va al ball, ha de ballar.
Ser un gira banderes.
Fer-se la barba d'or.
Ai barcada, qui et mena!
Li ha fotut barraca!
Ca, barret!
Casa de barrets.
Un barret de mitja fortuna.
Es nega en una bassa d'oli.
Tenir mala bava
I un bé!
Ésser a l'últim full de les beceroles.
Té una bena davant dels ulls.
Beneit del cabàs
4
Aconsella estar sempre ben despert i vigilant.
Afegit als gois de Sant Baldiri quan algú deixava moll el terra del w.c.
No tenir gaire criteri.
Algú que, a disgust seu, porta a terme un projecte encomanat.
Disfrutar d'una bona situació econòmica.
Viure extremadament just.
Provocar dubtes.
Es diu quan comencen les dificultats.
Significa que un no està disposat a creure o a fer quelcom.
Qui es troba en problemes, provocats per ell mateix, els ha de resoldre.
Canviar de parer molt sovint.
Ocupar-se en un negoci que proporciona molts diners.
Exclamació de llàstima per la mala direcció d'una família.
Expressió futbolística a exclamar quan s'aconsegueix un gol.
Ho diu qui no està disposat a realitzar el que hom li proposa.
Aplicar, per despistar, a les cases de prostitució.
Tipus de capell usat per benestants de poca categoria.
Quan algú en tot troba dificultats.
Estar disposat a fer mal, tant de paraula com de fets.
Contesta a qui ha fet asseveracions que es consideren increïbles.
Com si diguéssim a l'última pregunta.
Es diu a qui no vol renonèixer la realitat.
Correspon a qui el cap no li rutlla gaire be.
Paraula
clau
Besar
Beure
Bilorda
Bisbe
Bitllo
Blau
Boca
Boca
Bofarut
Boga
Boig
Boig
Boira
Boira
Bola
Bolet
Bona
Bossa
Botada
Botó
Bots
Bou
Bou
Expressió
Significat
Besa'm els peus.
Beure a gallet.
Bilorda.
Fer un bisbe.
Bitllo-bitllo.
Anar blau.
Ésser un boca-moll.
Quina boca!
Ésser com un bufarut!
Tenir ulls de boga morta.
Els boigs (bojos) fan bitlles.
Si és boig, que el tanquin.
Boira pixanera.
Escampar la boira.
Fer bola.
Tocat del bolet.
Ja l'hem feta bona!
Hi ha coses que penjades semblen bosses.
Portar-la botada.
Anar de vint-i-un botó.
A bots i barrals.
Caga més un bou que cent orenetes.
Va perdre-hi bou i esquelles.
Frase utilitzada per a donar acabament a una conversa.
Creure's totes les mentides que li són expressades.
Gènere de poca qualitat.
Coincidir dues persones pronunciant la mateixa paraula en idèntic moment.
Es diu quan es paga una compra en la seva totalitat i quasi a l'acte.
No disposar de cap cèntim.
Algú que no pot mantenir un secret.
En sentit admiratiu, vers un bon orador.
S'aplica a la persona molt impulsiva.
Disposat d'uns ulls un xic entelats.
Els menys intel·ligents, a voltes, l'encerten.
Es deia si una persona tractava de boig a una altra que no era present.
Pluja molt fina o boira molt espessa.
Correspon a quan algú surt de casa, però sense cap destí definit.
Pasta que es va formant a la boca quan es menja cert tipus de carn, sense encanyionar-la.
Referir-se a un infeliç.
Precisament, equival a ja l'hem errada.
Ve a ser l'embolcall extern dels testicles.
Mantenir una rancúnia contra algú.
Anar molt mudat.
Aplicat a una pluja molt forta.
Per diferenciar una persona important d'altres de corrents.
Negoci ruïnós.
5
Paraula
clau
Braç
Braç
Brillo
Bròquil
Brot
Bruc
Brut
Budell
Bueno
Bufado
Bufar
Bufar
Bull
Bullir
Bulto
Burro
Burro
Buscar
Butxaca
Butzinar
Ca
Cabells
Cadires
Expressió
Significat
A pes de braços.
Estirar més el braç que la màniga.
Brillo!
S'ha acabat el bròquil!
Ésser un cap de brot.
Ni suc, ni bruc.
Buscar brut.
Sempre té un budell buit.
Ja son a can Bueno!
Ésser un bufado.
Bufa'm un ull, que l'altre em plora..
Com bufar i fer ampolles.
Li falta un bull.
Demà bullen.
Dret al bulto.
No baixen del burro.
Pensar més que un burro mort.
No buscar el que no es té.
Se l'han posat a la butxaca.
Butzinar.
Ca meua.
Anar a estira cabells.
N'hi ha per llogar-hi cadires.
Per a traslladar quelcom pesant, si no es dispposa d'una facilitat.
Pels que volen aparentar per sobre de la seva posició.
Ordre o consell d'actuar de seguida i ben ràpidament.
Ordre de parar en sec als qui no paren de discutir.
Ésser una persona que destaca de la majoria.
No deixar ni senyal d'haver estat en un lloc.
Importunar, buscar el cos.
Qui sempre està disposat a entaular-se.
Per a retopar a qui pronuncia "Bueno"
Se li diu a qui vol aparentar una categoria que no té.
Comiat a aquella amb qui no interessa parlar-hi.
Equival a una labor simple i senzilla.
Es diu de qui és escàs en coneixements.
Demà haurem de matinar, perquè toca bullir el suro.
Tractar les coses sense circumloquis.
Relatiu a persones molt tossudes, que no volen reconèixer la raó.
Es diu a qui no fa res més que disbarats i no rumia ni el més mínim.
Aconsella no preocupar-se massa en possibles desventures.
S'aplica a qui queda convençut per les explicacions que li donen.
Rondinar.
A casa meva.
Quan són moltes les persones que s'interessen per veritables gangues.
Un esdeveniment poc corrent provoca una abstenció general.
6
Paraula
clau
Cafetera
Cagar
Cagar
Cagar
Caixa
Calanya
Calar
Calça
Calçasses
Caleri
Calor
Cama
Cama
Cama
Caminar
Campana
Campana
Campi
Cançó
Cançó
Cançoner
Candeletes
Cangrí
Expressió
Significat
Cafetera russa.
Cagada l'hem!
Cagar-se a les calces.
Ésser un caguetes!
O caixa o faixa.
Ésser de mala calanya.
Ja l'he calat!
Calça curta i cap al teatre.
Ésser un calçasses.
Caleri, caleri!
Agafar un calor.
Cames, ajudeu-me!
Encegament de cames.
Les cames li fan figa.
Caminar fent pela i deu.
Anar a toc de campana.
Sentir tocar campanes.
Campi qui pugui.
La cançó de l'enfadós.
Tu saps una cançó i jo en sé una altra.
Ésser un cançoner.
Esperar en candeletes.
Anar a la cangrí.
Andrònima poc útil, vehicles força desballestats, etc.
Es diu quan es comprova un greu error.
Sobre qui resta tan espantat, que accedeix a fer el que se li demana.
Es diu d'un espantadís.
Frase del General Prim. Acció que tant pot provocar un fracàs com un èxit.
Algú perillós i de males intencions.
Adonar-se de la mala fe d'una proposta irregular.
Mudar-se per anar de festa.
Pare de familia que està a les completes ordres de la seva dona.
Pronunciat lliscant el dit gros amb el cor, que equival a diner.
Disgustar-se en extrem.
Cal posar-se a còrrer immediatament i a tota velocitat.
Quan, tot d'una, un no pot caminar.
Estat en que un es troba després de caminar molt de temps.
Desplaçar-se com si es tingués una cama més llarga que l'altra.
Ésser un treballador subjecte a l'horari establert.
Qui sap alguna cosa d'un esdeveniment, però no del tot.
Quan es podueix un accident i tothom procura allunyar-se'n.
Repetir sempre el mateix.
Quan existeixen dues formes oposades d'interpretar les coses.
Aquell que no para de repetir sempre el mateix.
Desitjar amb il·lusió un fet favorable.
Tancat a la presó (procedent de la llengua gitana).
7
Paraula
clau
Expressió
Significat
Cantar
Quin cangueli!
Els cansats fan la feina.
Això canta.
Canta com una almeja.
Cantant les veritats es perden les amistats.
Cantar les quaranta.
Cantar-les clares.
Li'n cantaré quatre de fresques.
No se'n canta ni gall, ni gallina.
Cantar
Qui canta a taula i xiula al llit, no té el seny gaire eixerit. Opinió que a taula s'ha de menjar i al llit s'ha de dormir.
Cantar
Qui canta els seus mals espanta.
Ésser una ànima de càntir.
Amb el temps i una canya.
Eixugamà de Canyet.
Semblar una canyiula.
De cap a peus.
Mirar qui té el cap més gros.
Portar-ne més al cap que als peus.
Sense cap ni peus.
Servir de cap de turc.
Tants caps, tants barrets.
Tenir un cap com un timbal.
Anar de capa caída.
Cangueli
Cansat
Canta
Cantar
Cantar
Cantar
Cantar
Cantar
Cantir
Canya
Canyet
Canyiula
Cap
Cap
Cap
Cap
Cap
Cap
Cap
Capa
Estar força espantat.
Qui està cansat és que ha treballat força i pot tornar-ho a fer.
Aplicat a una menja en males condicions.
S'aplica a errors en el gust artístic.
Quan es diu obertament el que es pensa.
Reprotxar.
Detallar a algú tots els seus defectes. Expressar-se sense embuts.
S'esplaiarà amb la persona que no va actuar com calia, quan la trobi.
S'aplica a personal ja difunt.
Recomana que no es perdi l'alegria en els moments difícils.
Aplicat a qui és quasi un ningú.
Figurat: Amb la canya de pescar treballant i paciència, sempre es pescarà.
Resoldre amb plantufades una situació.
Estar d'alló més prim.
Generalment s'aplica en cas de remullada total.
Quan un grup de persones passen una estona junts sense parlar.
Tenir el cap ben boirós, per haver begut massa.
Dit de projectes impresentables.
Si un negoci no surt be, cal buscar un culpable o cap de turc.
Grup de persones que totes opinen de diferent manera.
Mal de cap fort, causat per sorolls continuats.
A aquell que ha anat molt a menys (en castellàl'última paraula).
8
Paraula
clau
Capellà
Capità
Cap-màs
Capsa
Cara
Cara
Cara
Cara
Cara
Cara
Cara
Cara
Cara
Carbassa
Carbasser
Cargol
Carica
Carn
Carnadura
Carregar
Carrer
Carrer
Carrer
Expressió
Significat
Tirar capellans.
Capità Aranya.
Fer-ne un cap-màs.
Semblar sortit de la capsa.
Amb la cara, paga.
Cara de pomes agres.
Cara de tres déus.
Fer una cara nova a algú.
Hi doncs, què farem? - Mala cara quan morirem.
Ja ens veurem les cares.
Sense cara ni ulls.
Una cara com un joc de cartes.
Una cara plena de mans.
Li han donat carbassa.
Enfilar-se com un carbasser.
Bona nit, cargol!
Fa una carica.
Ni carn ni peix.
Ser de bona carnadura.
De quin costat carrega?
Carrers molls, calaixos eixuts.
Ésser al cap del carrer.
Tenir el cap al carrer.
9
Expulsió involuntària de gotes de líquid per la boca.
Qui ha de dirigir una acció, però es tirar enrere a l'últim moment.
Liquidar un compte, valorant-lo per mitjana.
Quan algú es presenta molt ben habillat i amb cert luxe.
Quan el rostre d'algú no és gens agradable.
Presentar una cara molt seriosa, de sofriment, d'aspecte descontent.
Tenir aspecte molt seriós, de poques bromes, que mostra severitat.
Ventar quatre bufetades ben sonores.
S'aplica la rima per deixar ben acabada l'oració.
Amenaçar per a més endavant discutir una diferència.
Dit d'un dibuix molt mal fet.
Tenir ua cara plena de blaus o esgarrinxades, després d'una batussa.
Quan algú ha rebut un bon joc de nates.
No ser correspost amorosament o haver suspès uns exàmens.
Créixer de pressa.
Despedida nocturna i si ha plogut, o quan quelcom s'ha acabat.
Aspecte de no trobar-se gaire be.
S'aplica a qui no té un criteri segur.
Tenir una capacitat de ràpida curació de les ferides.
Pregunta del sastre al pendre la mida d'uns pantalons d'home.
Ve a dir que, quan plou, les botigues quasi no tenen clients.
Arribar al final d'una conversa sobre un mateix tema.
No atendre a qui et parla.
Paraula
clau
Expressió
Significat
Casa
Tenir un carrer de cases.
El carro va pel pedregal.
Para el carro!
No estar al cas.
Cada casa és un món.
Cap a casa falta gent.
La casa és forta i no repara en "gastos".
La casa gran.
No els caurà pas la casa a sobre.
Qui va a casa no es mulla.
Sa de casa.
Ser d'estar per casa.
Casar
El casar no fóra res si, al cap de l'any, no fossin tres. No requereix explicació.
Casar
Si sempre dius que no, no et casaràs mai.
Clavar una castanya.
L'hi han tret les castanyes del foc.
De color de catxumbo.
Cau-i-net
Aquí caic, aquí m'aixeco.
Ara ve quan ella cau.
Caure-hi de potes.
No totes cauen per Sant Joan.
Tot li cau a sobre.
Carrer
Carro
Carro
Cas
Casa
Casa
Casa
Casa
Casa
Casa
Casa
Castanya
Castanya
Catxumbo
Cau
Caure
Caure
Caure
Caure
Caure
Ésser molt ric.
Es diu de la persona o negioci que es va enfonsant econòmicament.
Per tallar a qui no para d'explicar grandeses.
No atendre a qui et parla.
En cada família les circumstàncies són diferents.
Resposta a la pregunta de cap on es va.
Quan es decideix fer una despesa superior a la corrent.
L'edifici de l'Ajuntament.
Aquells que passen ben poques estones a casa seva.
Es diu a qui va depressa cap a casa seva, a sota de la pluja.
Sinònim de la muller pròpia.
Donar poca qualitat a un objecte.
Es diu a qui sempre diu que no. Per casar-se, cal dir "sí".
Ventar una bona bofetada a la galta d'algú.
Qui ha salvat una mala situació, mercès a les ajudes d'altri.
Presentar un color indefinit.
En quedar-se sense res.
Irregular marxa d'un negoci o estat de salut.
En moltes obres teatrals, quan la dama es lliura als braços del galan.
Creure el que un altre ha manifestat en caire de broma.
Recomana aprofitar les ocasions, sigui en el temps que sigui.
Els passa als pessimistes.
10
Paraula
Expressió
clau
Significat
Coat
Ésser com un cavall desbocat.
Fumbre la cavalleria per sobre.
Cebes amb tatai!
Ésser de la ceba.
Cel rogent, pluja o vent.
El cel de les oques.
Toca el cel amb el dit.
Un cel net com un ull de peix.
De cent en quaranta.
Número cent.
Per a tu, tot són cents i milers.
Fer-ne cinc cèntims.
Cercar cinc peus al gat.
Tenir molta llana al clatell.
Fer entrar un clau per la cabota.
Han posat la clau sota la porta.
La clau i el duro.
Ni una malla o ni un clau.
Un clau treu un altre clau.
Anar de clica.
Qui t'ha coat!
Coca
Qui té mare menja coca, que no en té, que es faci fotre! Ve a dir a qui no tingui mare, segur que ho passa malament.
Codolet
Quin codolet!
Cavall
Cavalleria
Ceba
Ceba
Cel
Cel
Cel
Cel
Cent
Cent
Cent
Cèntim
Cercar
Clatell
Clau
Clau
Clau
Clau
Clau
Clica
Qui va de dret al gra, sense atendre consells.
Intervenció del jutjat de La Bisbal.
Si algú engegava un ai! , li era dirigida aquesta frase.
Dit despectivament dels catalanistes.
Si al cel hi ha nuvolada vermellosa, és avís de vent o de pluja.
Rèplica a algú que citava el cel.
Es pot dir d'algú molt alt.
Haver-hi un firmament immaculat, sense ni un sol núvol.
Cosa molt poc freqüent.
Rètol de comunes de fondes. Despectiu del Consell de Cent?
Es diu d'aquell que exagera les coses.
Informar en poques paraules d'un fet ocorregut.
Demanar excessiva informació, sense necessitat.
S'aplica als de poc coneixement. També a qui no es talla els cabells.
Ésser molt tossut i voler sempre tenir raó.
Es deia dels comerciants que abandonaven el negoci i desapareixien.
Era el que els pares donaven al seu fill, en arrivar a la primera juventut.
Quedar-se sense ni un diner.
Compensar una pèrdua amb una ganància semblant.
Passar la nit visitant tavernes i alguna casa de prostitució.
Expressó admirativa, en reconèixer els mèrits d'algú.
Es diu a algú que tingui una veu molt aguda.
11
Paraula
clau
Expressió
Significat
Qui ha fet el cogombre que se'l posi a l'ombra.
A trenta nou de coll.
Coll
Coll
Posar-hi el coll.
Colló de mico!
Colló
Colló
Collons! - Fregits són bons.
Colònia
La colònia més neta, és la d'aigua de l'aixeta.
Color
Color de catxumbo.
Cols
Si és un pagès, foteu-li cols.
Comal
El comal del rellotge.
Va començar amb res i al cap d'un any havia doblat.
Començar
Compàs
El compàs d'estaca'm aquí.
Compàs
El compàs d'estibar suro.
Comprar
Qui compra barat, compra dos cops.
Comprar
Qui t'entengui que et compri.
Comptagotes Les deixa anar amb comptagotes.
Computo
Fer el computo.
Conchinchina Ves a buscar-la a la Conchinchina.
Confondre
Confondre la "A" per la "B".
Conservar
Conservar-se!
Conte
Ell sap un conte i jo en sé un altre.
Convidar
A bones em convides.
Cop
Com un cop de puny.
Tenir cops amagats.
Cop
Cogombre
12
S'han d'acceptar les conseqüències d'una acció equivocada.
Amb molta velocitat.
Posar el màxim d'esforç en solucionar un conflicte.
Cosa del tot incerta i de mal creure.
Paraula que mereix la resposta rimada.
Rima que s'aprofita per opinar que no cal gastar gaire en perfums.
Quan no es pot definir un color, se l'anomena així.
Reservar pels més incults, el de menys qualitat.
El mercat, sota el rellotge de l'Ajuntament, s'hi podien trobar bolets.
Irònicament, al botiguer que no té èxit.
En so de burla, en contra de la utilització d'eines supermodernes.
Broma als aprenents de l'industria surera, per buscar un inexistent compàs.
Sobre l'adquisició de vestiments o, també, d'altres objectes.
Se li diu a aquell que no s'explica gaire bé.
Aplicat a qui parla poc i amb frases curtes.
Bescanviar objectes, sense necessitat de fer ús de diners.
Resposta a qui, repetidament, s'interessa per una altre persona.
Equivocar-se en el parlament.
Exclamació d'acomiadament.
Quan algú no queda convençut del que un altre li proposa.
Quan algú encerta en un desig comú.
Comparació de mida de poc tamany.
Reacció d'una persona d'una forma que els altres no esperaven.
Paraula
clau
Expressió
Significat
Cria
Ser un bon corcó.
Va de corcoll.
Un embolic de cordes.
Estar-ne fins a la coronilla.
Córrer com un bòlit.
A corrèr-cuita.
Correu-hi tots!
Qui no corre, vola.
Ésser un "corrido".
Allà on va el cotxe va el senyor.
Coure-s'hi ous.
El que no es cou per a mi, que es cremi.
Quan cou, cura.
Si et cou, posat'hi fulles!
Fer-ne una com un cove.
Et cremes.
No cremen oli.
Hi he fet la creu!
Ésser un esgarria-cries.
Cridar
No crideu el mal temps, que el que hagi de venir, ja vindrà. Aconsella no queixar-se anticipadament.
Crostó
Tocar el crostó.
De cua d'ull.
Ha quedat amb la cua entre les cames.
Corcó
Corcoll
Corda
Coronilla
Córrer
Còrrer
Còrrer
Còrrer
Corrido
Cotxe
Coure
Coure
Coure
Coure
Cove
Cremar
Cremar
Creu
Cua
Cua
Es diu de qui no para de buscar brut.
Es diu del negoci que va malament.
Qüestió difícil de resoldre i poc clara.
Quan algú està més que tip dels errors o malfets d'un altre.
Córrer com un llamp, rabent, prompte.
Molt de pressa.
No fer cas del que es diu, en estimar que hi ha exageració.
Indica que sempre hi ha persones que s'aprofiten de les badades.
Portar una vida gens correcta.
S'aplica als amics i matrimonis que sempre van junts.
Per reiterar la molta calor existent en un lloc determinat.
No apurar-se per les desgràcies del altres.
A qui es queixa del dolor a l'aplicar esperit de vi a una petita ferida.
Irònic consell que es dóna a qui es queixa per una ferida.
Fer-ne un gra massa, portar les coses massa enllà.
Es diu a qui està a punt d'endevinar el que un altre ha proposat.
A la nit, amb una llàntia encesa, no allarguem la conversa.
Posar fi a una relació o donar per acabat un costum.
Aquell qui desfà tots els projectes.
Molestar a una altre persona, citant-li fets desagradables.
Observar ràpidament i sense precisió.
Aquell que resta escorregut.
13
Paraula
clau
Cua
Cuerpo
Cul
Culina
Cullera
Cullera
Cumal
Cuní
Curar
Defensar
Degolla
Demà
Dematí
Dent
Dent
Dent
Déu
Déu
Déu
Déu
Déu
Dia
Dia
Expressió
Significat
Remenar la cua.
Anar a cuerpo gentil.
Quan l'hi ha vist el cul, ha dit que era femella.
Girar culina.
Culleres!
Ficar la cullerada.
El cumal de les mamelles.
Hi ha cuní.
Curat d'espants.
Em defenso.
Estar a mata-degolla.
Demà serà un altre dia.
Qui s'aixeca dematí pixa i caga com vol.
A crema dent.
Fer denteta!
Tenir un bon cop de dent.
Déu té un bastó que pega sense fer remor.
Mare de Déu! Mare dels Sants!
M'ha sortit un Déu dóna.
Tal com Déu l'ha fet.
Tot Déu!
Bon dia, a tots menys un.
Tal dia farà un any.
14
Afalagar, fer-se veure.
En temps hivernal, si algú no va gens abrigat.
La seva opinió és encertada, perquè ja sabia com acabava la cosa.
Canviar de direcció o abandonar un projecte ja iniciart.
Exclamació d'admiració i sorpresa.
Mirar de paticipar en una converssa, sense haver-hi estat convidat.
La separació entre els dos pits femenins.
Quan a l'entrar a una habitació es nota sensació de fortor humana.
Qui ja ha suportat moltes desgràcies i no li ve d'una més.
Ho diu el mateix interessat, quan es pregunta sobre els seus mèrits.
Persones que estan enfrontades.
Deixar per més endavant l'intent de solucionar un problema.
Qui s'aixeca primer que els altres té el lavabo a la seva disposició.
Fer quelcom, no només menjar, molt ràpidament.
Provocar desig de posseir quelcom.
El qui menja força més que els altres.
Dolor aperagut de prompte, comparat a un càstic diví.
Quan algú s'exclama "Mare de Déu!", qui l'escolta afegeix la resta.
Quan una adquisició ha costat molt menys del previst.
Comparèixer totalment despullat.
Aplicat a la humanitat en general.
Es diu en broma, en trobar-se amb un grup de coneguts.
Per a llevar importància. Dintre d'un any ni us en recordareu.
Paraula
clau
Diana
Dijous
Dijous
Dimoni
Dimoni
Dimoni
Diner
Dir
Discurs
Dissabte
Dissipat
Dit
Dit
Dit
Dit
Dit
Dona
Dona
Donar
Donar
Donar
Dormir
Dormir
Expressió
Significat
Sembla el pasillo de ca la Diana.
Dijous vingut, setmana passada.
La setmana dels tres dijous.
Anar amb un dimoni a cada orella.
Donar a qui té més és donar al dimoni.
Sembla que el dimoni li corre al darrere.
Diner fa diner.
M'han dit que no ho digués.
Mai farà discursos bons qui s'atipa de sigrons.
Fer dissabte.
Quedaràs disssipat!
Això és un menja-dits.
No tenir ni un dit de front.
Picar-se els dits.
S'ha agafat els dits.
Tenir els dits molt llargs.
Dormir amb dona.
Una dona com un bocoi.
Donar el para-bién.
En un dóna-me'n, dóna-me'n.
Per donar i per vendre.
Dormir com un sóc.
Ja dormiràs pla.
15
Indica que hi ha una acumulació de persones en un lloc determinat.
Expressió molt en boga entre els treballadors.
Setmana desitjada pels escolars, perquè es feia festa a la tarda.
Desplaçar-se molt ràpidament i sense mirar prim.
Consell de només afavorir a qui veritablement ho necessiti.
Anar molt de pressa.
Els que ja són rics tenen més facilitat a incrementar el seu patrimoni.
Precisament és quan es fa còrrer la notícia.
Per parlar amb elegància cal tenir bons estudis.
Feina extra que hi havia a les cases, per deixar-les ben netes.
Es diu a algú que pren medicaments en excés.
Feina que requereix molta atenció.
Es diu d'algú faltat de senderi.
Equivocar-se en un negoci que resulta ruïnós.
Qui ha d'abandonar un negoci, perquè és ruïnós.
Apoderar-se d'objectes de tercers.
Tenir la sort de poder dormir amb la seva parella.
Es refereix a una dona molt grassa.
Paraula castellana utilitzada per expressar conformitat o felicitació.
Es refereix a una feina molt fàcil de fer.
Gran abundància de raons que justifiquen una acció.
Quan ni una fressa potent el desperta.
Se li diu a qui acaba de realitzar una llarga caminada.
Paraula
clau
Dormir
Dos
Drap
Dur
Dur
Duro
Duro
Eixerit
Eixugar
Elis
Embolicar
Embut
Embut
Emmurriat
Empaperinat
Empassar
Empedernit
Empenta
Empenyat
Encaterinat
Encertar
Endena
Endevinar
Expressió
Significat
Ja pots dormir dret.
Ser com un dos per tres.
L'han deixat com un drap brut.
Dur de pair.
Dur de pelar.
No ve d'un gruix de duro.
Un duro? Aquí m'aturo.
Més eixerit que un pèsol.
Aquest no eixugarà mai per sol que faci.
Elis, elis, calces de paper.
Embolica que fa fort.
Llei de l'embut.
Parlar sense embuts.
Emmurriat.
Anar ben empaperinat.
S'ho ha empassat.
Ésser un empedernit.
Mare de Déu de l'empenta.
Empenyats per un, empenyats per cent.
Estar encaterinart.
Si l'encerto, l'endevino.
Me caso endena!
Endevina qui t'ha tocat.
Es diu a qui calça més d'un 43.
Tractar de poc senderi.
Trobar molt defectes en una persona.
Admetre amb dificultat certes accions.
Es diu de qui resulta de mal convèncer.
Treure importància a una diferència d'interpretació.
Es deia quan surtia la paraula "duro" en una conversa.
Tractar algú de molt espabilat.
Tractar de tossut algú.
Burlar-se del que és advertit, a voltes cantant.
Presentació d'excuses, per tractar de justificar un greu error.
Disposicions que no es complien.
Dir clarament la veritat.
Amb els llavis sobresortits, a causa d'un disgust o enfadament.
Equival a agafar una borratxera de les grosses.
Agafar per veritat el que és una solemne mentida.
Aquell que sempre manté la mateixa posició o defecte.
Denominació a dones que fan un treball sense gaires miraments.
Sobre qui té deutes i no li importa que creixin.
Tenir sempre el pensament ocupat en el mateix.
Quan es fa un pronòstic sense cap seguretat.
ve a ser un ínfim renec,.
Tractar d'endevinar qui ha estat el que t'ha tocat a la part posterior.
16
Paraula
clau
Expressió
Significat
Entendre
Endinyar.
Quin un, de seguida s'enfila!
S'enfila per les parets.
Qui primer hi és, primer enforna.
Estar enfutismada.
Sense engaltar.
Mal engiponat.
No ensenyo res que no hagi estat a missa.
Ell s'entén i balla sol.
Enterrament
Que en portarà pocs de capellans al seu enterrament! Opinar que certa persona morirà en plena misèria.
Entonat
Ésser un entonat.
S'ho ha entramat!
Fort com un envà de canyes.
Passar-se d'envidu.
Equo-li-quà!
Esbardufar.
Esbarregat.
Fer escafinyots.
Estar escagarrinat.
Escaguitxa!
Sortir-ne escaldat.
Veure d'escallimpantes.
Ésser un escarbotell.
Endinyar
Enfilar
Enfilar
Enfornar
Enfutismat
Engaltar
Engiponat
Ensenyar
Entramar
Envà
Envidu
Equo
Esbardufar
Esbarregat
Escafinyots
Escagarrinat
Escaguitxa
Escaldat
Escallimpantes
Escarbotell
S'aplica als cops de puny o bofetades que es dirigeixen a algú.
Qui no vol acceptar ni un petit retop i s'altera.
S'aplica a qui està passant un disgust molt fort, amb ràbia.
Qui primer acudeix a un repartiment, sempre tria el millor.
Sinònim de furiosa.
Expressar-se sense gaires miraments i ràpid.
Mal arreglat.
Contesta a una observació sobre deixar veure una part íntima del cos.
Cita a algú de opina diferent de la majoria.
Aquell que se sobrevalora.
Quan és pròpia la creació d'una cançó, obra literària, etc.
Equival a ser molt dèbil una edificació o una persona.
Arribar més amunt del que és correcte.
Fent ús del llatí, equival a dir: Això mateix!
Podria equivaldre a embolicar les coses.
Persona que conserva poques peces dentàries.
Rebutjar el menjar presentat o no interessar-se per certa persona.
Tan espantat que quasi expulsa substàncies fecals.
Ordre de pagar.
Abandonar un intent després de perdre-hi temps i diners.
Veure quelcom sols un moment i de per sobre.
Aplicat a algú gens delicat i d'acció.
17
Paraula
clau
Escataret.
Esclop
Escombra
Escopetejat
Escorpits
Escriure
Espanya
Espasa
Espera
Esperit
Espès
Esquella
Esquena
Esquena
Ésser
Ésser
Estalvis
Estaquirot
Estaries
Estarrufar
Estella
Estranquis
Estrelles
Expressió
Significat
Escataret.
Altra feina tinc que ballar amb esclops.
Escombra nova, escombra net.
Anar escopetejat.
Així se't tornessin escorpits.
L'escriure fa perdre el llegir.
Arreglar l'Espanya.
Estar entre l'espasa i la paret.
No tenir espera.
Ésser un esperit de contradicció.
Espès i menut.
Qui li posa l'esquella al gat?
De part d'esquena.
Ésser un esquena dret.
Avui hi som… i demà també.
No ésser-hi tot.
Els estalvis es mengen les estovalles.
Semblar un estaquirot.
Fer estaries.
Persona estarrufada.
De tot en fa estelles.
Entrar d'estranquis.
Veure les estrelles.
Se li diu a la mainada molt llesta i que no està mai quieta.
Resposta quan no interessa fer la labor que es proposa.
Frase aplicada quan s'adquireix una escombra.
Es diu d'aquells que mai estan parats.
Maledicència vers qui té molts diners.
Es diu a qui descuida l'essencial i es deixa dur per coses secundàries.
Converses sobre la situació política de l'Estat.
Trobar-se en situació difícil.
Es pronuncia quan cal actuar de pressa.
Aquell que sempre retopa les manifestacions d'altri.
Per indicar que, en una discussió es va parlar molt detalladament.
Qui serà el valent que s'atrevirà a enfrontar-se a un superior?
Al contrari, en sentit pèssim, d'un desitg de bona sort.
Qui no li agrada treballar.
Discrepància a qui et vol aconsellar sobre el futur dels teus descendents.
No tenir prou enteniment.
Política seguida pels no estalviadors.
Aplicat a una persona que fa més nosa que servei.
Distreure's o allargar innecessàriament una acció.
Força orgullosa.
Perona que no sap conservar els objectes.
Introduir-se, sense pagar, en un espectacle.
Estat en que es quedava desprès rebre una forta patacada,.
18
Paraula
clau
Estrenada
Estrop
Estufat
Excarxofat
Excusat
Excuses
Faluga
Fam
Fama
Fang
Fanga
Fardassa
Farmàcia
Fava
Fava
Fava
Fava
Faves
Feina
Feina
Feina
Felip
Feliuet
Expressió
Significat
Una bona estrenada.
A tot estrop.
Li convindria un bon estufat.
Estar ben escarxofat.
L'excusat.
Excuses de malalt, que es pixa al llit i diu que sua.
Ai! la meva faluga.
Fugir de fam i de feina.
Agafa fama i fote't a jaure.
Enviar a pastar fang.
Fer fanga.
Fardassa.
Tenir la farmàcia oberta.
Ésser una fava.
No pot dir fava!
Pel maig, faves a raig.
Treure faves d'olla.
Són faves comptades.
En prou feines.
Feina matinal, tot el dia val.
Fugir de fam i de feina.
Can Felip.
Ésser un feliuet.
19
Clatellot que es donava al qui venia de tallar-se els cabells.
Actuar a tota velocitat.
Mereixeria un bon càstig.
Forma de descansar de manera poc elegant.
Nom donat a la comuna.
Excusa d'alguna falta, sense motius.
Expressió carinyosa vers una nena.
No ser gaire treballador.
El principal és tenir fama, després ja no t'has d'esforçar per a rés.
Donar per acabada una discusió, sense acord.
Deixar inacabart el menjar que hi ha al plat.
Dona mal girbada i grossa.
Anar amb la bragueta oberta. Es pot afegir: A veure si et surt el farmacèutic.
Ésser molt eficaç a la feina.
Aplicat a qui ha fet un gran esforç i es troba molt cansat.
Quan hi ha abundància de faves al mercat.
Millorar la situació econòmica.
Treball o gestió de bon fer, amb seguretat d'arribar a un bon final.
Quasi, quan hi ha escassetat.
La labor realitzada al matí resulta profitosa per a tot el dia.
No ser gaire treballador.
Rètol de les comunes de fondes, per enemistat amb el rei Felip V.
Diminutiu de Feliu, en el sentit de poca cosa.
Paraula
Expressió
clau
Significat
Fer
Anar a fer-la.
Fer
I ara què hem de fer? Vendre la casa i anar a lloguer. S'ha buscat una segona frase que rimi amb la primera.
Fer
Ja hem fet el fet!
Me fa …
No es fan!
Qui no té res a fer, el gat pentina.
Si fa, o no fa.
Ploure-s'hi com a can Ferradures.
Anar a ferrer.
Picar ferro fred.
Tenir la festa en pau.
Fer el fet.
Cal treure el fetge per la boca.
Té un fetge com un guardarrobes.
Sens fi ni compte.
Tot sigui per un bon fi.
Prim com un fideu.
Això ja són figues d'un altre paner.
Ha fet figa!
Mitja figa, mig raïm.
Ni figa, ni raïm.
Sempre seran figues!
Anar d'un fil.
Fer
Fer
Fer
Fer
Ferradures
Ferrer
Ferro
Festa
Fet
Fetge
Fetge
Fi
Fi
Fideu
Figa
Figa
Figa
Figa
Figa
Fil
El que ara diríem anar de picnic.
Satisfacció per haver finalitzat be un projecte.
Equival a "em sembla …".
Aplicat principalment a familiars que no es parlen per alguna renyina.
Ironia sobre qui no treballa.
Equival a aproximadament.
Can Ferradures era una casa antiga de Sant Feliu, molt abandonada.
Consultar algún professional que entengui del tema a tractar.
Inutilitat de donar consells a qui no en fa el més mínim cas.
Arribar a un acord feliç per a tots els implicats.
S'ha arribat a realitzar el que es proposava.
S'haurà de fer un esforç desmesurat.
Persona que no s'afecta ni per cap desgràcia, ni per cap alegria.
Equival a una quantitat immensa.
Dóna l'acord a un projecte, sense estar-ne gaire convençut.
Extraordinàriament prim.
Quan cal ocupar-se d'una feina més difícil, o a un canvi sobtat.
Quan es trenca el que es considerava segur.
S'aplica a qui no té un criteri segur. Tant aviat es decanta cap un costat i cap a un altre.
Restar sense cap cèntim.
No sempre les coses seran fàcils.
Quan, per molt poc,un tret passa molt a prop o no es produeix un fet.
20
Paraula
clau
Expressió
Significat
Font
Estirant fils entra l'entrallat.
S'aguanta per un fil.
Anar en fila índia.
No fila massa dret.
Cal filar prim.
No estar de filis.
Ves-li al darrere amb un flabiol sonant.
Ja el pots fotre als flacs!
Ésser una fleuma.
Ja li ha tocat una bona flor.
Tot són flors i violes.
Sembla que el foc li surt per la cua.
Treure foc pels queixals.
Fondo!
De bona font.
Foraster
Dóna gust tenir forasters, per l'alegria que donen quan marxen. Al principi resulta agradable, però si s'allarga l'estada es fa pesada.
Forat
Voler fer passar pel forat d'una agulla.
Fer l'avi Forc.
Més lluny que la quinta forca.
Si us plau, per força.
Què dius? Forenius. Què deies? Foreneies.
Fer forolla.
Ésser fort com un roure.
Fil
Fil
Fila
Fila
Filar
Filis
Flabiol
Flac
Fleuma
Flor
Flor
Foc
Foc
Fondo
Forc
Forca
Força
Forenius
Forolla
Fort
A base de recollir detalls d'una situació, s'arriba a dominar-la.
Es pot referit a un negoci que pot acabar malament.
En formació d'un darrere l'altre.
Qui no es comporta com és degut.
Aconsella no fer gaires despeses.
No estar de bon humor. Tenir un mal dia.
Havent parlat amb una persona, quedaven altres temes i l'altre ja era fora.
Dit pels tapers, però que es pot aplicar a tot el que no tingui qualitat.
o ésser una bleda assolellada. No tenir energia ni caràcter.
Després del casament, un cónjugue comprova que l'altre és un vago.
Per aquell que disfruta de la vida i que tot li surt d'allò més bé.
Quan algú transita esverat.
Molt enfadat, pronunciant amenaces o malediccions.
Paraula marinera. Ordre de tirar al mar estris de pesca. També, si cau quelcom a terra.
Fiable.
Intentar fer creure coses impossibles.
Una versió és la de caminar a peu coix.
Molt lluny (com l'última forca que hi havia a la sortida de Barcelona)
Obligació a confessar quelcom, amb mitjans coercitius.
Expressió còmica de respostes.
Guanyar molts diners en transaccions.
Es tracta d'un home de gran potència i resistència.
21
Paraula
clau
Expressió
Significat
Fumar
Ésser fosc com una gola de llop.
Fa més por que una fragata de moros.
Fa un fred que pela.
Quan el dia neix, el fred creix.
Res no li fa ni fred ni calor.
Fregar amb suc de munyeca.
Ésser una fresca!
Molta fressa i poca endreça.
No tenir ni un dit de front.
Ni fu, ni fa.
Fugir d'estudi.
S'explica com un llibre sense fulls.
Volta de full.
Ni amb fum de sabatots.
Fuma com una xemeneia.
Fumar
Qui té duros, fuma puros. Qui no en té, fuma paper. Són les conseqüències d'una diferència econòmica.
Fusta
Justa la fusta!
A la futienda.
Tenir el futris.
Muts i a la gàbia.
A missa donen galetes.
Ja vindràs a bordo a menjar galetes.
Galimaties.
Fosc
Fragata
Fred
Fred
Fred
Fregar
Fresca
Fressa
Front
Fu
Fugir
Full
Full
Fum
Futienda
Futris
Gàbia
Galeta
Galetes
Galimaties
Es refereix a un lloc tant i tant fosc que ja no pot ser-ho més.
Es diu de la persona violenta que no té miraments.
Equival a un fred hivernal molt fort.
El fred apreta a partir de finals de desembre, quan el dia s'allarga.
Persona que no s'immuta per res.
Netejar sense valer-se de cap instrument.
Se li diu a la fèmina que no té cap mirament.
Parlar de mèrits propis no reals. Fer veure que es treballa i no fer res.
Es diu d'algú faltat de senderi.
A qui ha de deciir-se per dues opcions i no n'hi agrada cap.
Eludir una qüestió.
Se li diu a qui s'explica malament.
Canviar de manera de pensar.
Quan algú, que sobra en una reunió, no se'n va de cap manera.
Fuma molt.
Quan es coindideix amb el pensar d'un altra.
Engegar a algú a passeig.
Equival a un atac de nervis molt fort i durader.
Obeir sense queixar-se. Ordre de no contar res del que s'ha dit.
Frase referida a l'acte de prendre la comunió.
Es diu a qui no atén els bons consells.
Embolic de mal aclarir.
22
Paraula
clau
Expressió
Significat
Agafar una galipàndria.
Sempre galleja.
Gallejar
Gallina
Anar al llit com les gallines.
Pell de gallina.
Gallina
Gamat
Estar gamat.
Gambals
Ésser curt de gambals!
Gana
Entretenir la gana.
Gana
Ésser un mort de gana.
Gana
Hi ha gana!
Si tens gana, menja't una cama.
Gana
Gana
Tenir més gana que seny.
Gana
Val més bona gana que bona vianda.
Gangarangau Gangarangau.
Gara
Fer la gara-gara.
Gareno
Ésser un gareno.
Garrofa
S'ha guanyat les garrofes.
Gasto
Fer gasto.
Gat
Aquí hi ha gat amagat.
Gat
Buscar tres peus al gat.
Gat
Gat vell.
Gat
Sembla un orgue de gats.
Gata
Ésser una gata maula.
Paga, que és gata!
Gata
Equival a un costipat molt fort.
Galipàndria
No para de donar-se importància, tan moral com física.
Allitar-se molt aviart, tan punt es faci fosc.
La d'una persona, quan està impressionada o té molta fred.
No trobar-se gens be.
Algú que no raona be.
Prendre un refrigeri.
Trobar-se en plena misèria.
Contesta a la pregunta "Que hi ha de nou?
Aconsella trobar solucions urgents, quan s'està en mala situació.
Persona que actua sense rumiar.
Quan es té molta gana , tot es troba bo.
S'aplica al qui no té el cervell gaire clar, principalment si és alt i gros.
Procurar atraure amb afalacs.
Tipus d'avar, qui no vol gastar.
Algú que té bona situació gràcies al seu continuat treball.
Fer tocaments.
fet desconegut que impedeix que les coses transcorrin correctes.
Tractar de trobar explicacions per justificar una fallada grossa.
Persona a la que no s'ha d'ensenyar res.
Actuació musical molt desafinada o moltes persones que parlen a cop.
Es diu a qui es mostra molt carinyós però, en realitat, et vol enganyar.
Es diu a qui perd una aposta.
23
Paraula
clau
Geroni
Gínjol
Gitano
Gleba
Gòmbit
Gorra
Gos
Gos
Gos
Gos
Gos
Gos
Gos
Govern
Govern
Gra
Gra
Gra
Graciosa
Gran
Granejar
Granota
Grapa
Expressió
Significat
Bona l'hem feta, Geroni!
Més trempat que un gínjol.
Sembla un gitano del suro gros.
Una gleba.
Si fossis peix, series un gòmbit.
Entrar de gorra.
Així fos gos de casa bona.
Color de gos com fuig.
Com un gos davant d'una fleca.
El gos d'en Mora, de tot s'enamora.
Engegar els gossos.
Lliga els gossos amb llonganisses.
Tenir un gos.
Demana més que el Govern.
Mirar contra el govern.
Anar de dret al gra.
Fer-ne un gra massa.
Ja hi ha gra.
Per una noia graciosa, un noi s'hi fon.
Fer el gran.
Granejar.
De quan les granotes portaven sabre.
Anar de quatre grapes.
Quan s'ha emprès un camí erroni i es reconeix.
Correspon a qui està sempre molt animat i àgil.
Tenir molt mala presència.
Una bofetada.
Referir a qui és massa confiat.
o anar de gorra. Ésser convidat.
Queixar-se per no poder adquirir coses d'alt preu.
Color molt indefinit.
Quedar-se amb la boca oberta, contemplant quelcom molt bonic.
Es diu a qui canvia sovint de preferències.
Amenaçar seriosament a un altre.
Aplicat a aquell que disposa de molts cabals.
Algú que provoca moltes despeses a un tercer.
Persona que sempre està demanant favors materials.
Sofrir estrabisme. Aquell qui té un ull desviat.
En els parlaments, deixar-se de circunloquis i paraules boniques.
Passar-se en forma exagerada en una reacció.
Passar-se en forma exagerada en una reacció.
Juga amb el nom de dues begudes amb gas: graciosa i sifó.
Atribuir-se importància,
Disposar de molts diners.
Temps passats, donant-li caràcter prehistòric.
Avançar ajupit, tocant el sòl peus i mans.
24
Paraula
clau
Expressió
Significat
Tenir una bona posició econòmica, que permet fer grans despeses.
Guerra
Cagar gras.
Ésser més gras que en Fatty Bomba.
Gratar el marge.
Això sembla un orgue de grills.
Grimegies.
Quin grisu!
L'hi va gros.
Ho haguéssim tingut en temps de guerra.
Guíxols
Sant Feliu de Guíxols.
Dit per un treballador, en un tiberi a França, quan els francesos endrapaven dient "sans
façon", "sans compliments", creient que indicaven de on eren.
Gust
Tenir gustos de ric i butxaca de pobre.
Pescat amb ham de mitja mosca.
Fota-li hatxe.
Tenir molta terra a l'Havana.
Allà on hi ha hagut, sempre hi queda.
No n'hi ha més.
Durarà per vida d'hereus.
Ésser un hereu escampa.
D'Herodes a Pilat
Quina hora és? -L'hora d'ahir a aquesta hora.
Sant Pol, quina hora és?
Venir de l'hort.
De petit ja se li veia que seria de la ideia.
El pobre es veu impossibilitat de realitzar grans despeses.
Gras
Gras
Gratar
Grill
Grimegies
Grisu
Gros
Ham
Hatxe
Havana
Haver
Haver
Hereu
Hereu
Herodes
Hora
Hora
Hort
Idea
Tenir una panxa descomunal.
Preguntar sobre coses poc importants que es converteixen en decisives..
Quan un grup de persones parlen tots a la vegada.
Equivalent a begenades.
Quina fred!
S'aplica a algú que s'ha atrevit a portar un negoci i no és capaç.
Expressió que es diu a qui no troba el menjar gaire bo.
25
Fer confessar a algú el que volia mantenir en secret.
En no recordar-se del nom d'una persona o d'una cosa.
Simular grandeses o avantatges.
En assumptes d'amor, malgrat el temps, sempre es conserva algun record.
Indica que la persona de la que es parla és una completa negació.
Solidesa dels mobles o altres objectes.
Aquell que gasta en excés.
Quan, per fer una gestió, cal anar d'un lloc a iun altre.
Quan no es vol allargar una conversa i es dóna per acabada.
Es deia a la població que havia instal·lat un rellotge de sol a l'ombra.
Es diu a aquell que mai està al corrent del que passa.
A qui sempre ha estat d'idees avançades.
Paraula
clau
Infern
Intríngulis
Ja-fa
Ja-ja
Jóc
Jornal
Jornal
Josep
Jove
Just
Lar
Lladre
Lladre
Llàgrimes
Llamp
Llamp
Llana
Llarga
Llarga
Llarga
Llatí
Llauna
Llebre
Expressió
Significat
L'infern de l'americana.
Intríngulis.
Fer la feina d'en ja-fa.
En ja-ja mai va fer cap casa.
Anar a jóc.
Anar a torna-jornals.
Ésser curt de jornal.
Com Josep i Maria.
Sembles un jove a la pell.
Els justos van al Cel.
Lar en fum.
Entre lladres no es perd res.
Tanca aquest lladre!
Llàgrimes de cocodril.
Ésser un llampat.
Llamp me mati!
Tenir molta llana al clatell.
En "me la llargues".
Saber-la molt llarga.
Sempre en donen de llargues.
Anar llatí.
Quina llauna!
Tenir una llebre a jaç.
Butxaca interior on es portava la cartera.
Embolic de consideració.
Es diu de qui no fa absolutament res.
Aconsella que cal obrar amb decisió i sense perdre temps.
Dirigir-se cap a dormir.
Mútua ajuda entre veïns i amics.
S'aplica al treballador molt lent.
Matrimoni que manté molt bona harmonia.
Frase favorable dita a algú de certa edat, que es conserva força be.
Contesta quan es reconeixia haver lliurat els calés justos.
No fer cas de consells rebuts.
Significa que els lladres es roben un a l'altre.
Ordenar tancar l'interruptor del llum.
Fingir un gran dolor.
S'aplica a qui té reaccions violentes.
Exclamació de desesparació.
S'aplica als de poc coneixement. També a qui no es talla els cabells.
El que opina que no resulta d'interès l'opinió de l'altre.
Relatiu a una persona que fa afirmacions exagerades o no verídiques.
Queixa contra qui retarda una resposta satisfactòria.
Rutllar bé, absència de contratemps.
Conversa llarga i pesada.
Disposar d'una persona a la qual pots acudir en cas de necessitat.
26
Paraula
clau
Llei
Llei
Llengua
Llepa-fils
Llèpia
Llet
Llet
Llit
Llomillo
Llonganissa
Lloro
Llum
Lluna
Lluna
Lluna
Llusco
Llusco
Ma
Ma
Ma
Ma
Ma
Ma
Expressió
Significat
Llei de l'embut.
No en tinc llei.
Tu, molta llengua.
Ésser un llepa-fils.
S'ha fet una llèpia.
Si et premessin els llavis, encara sortiria llet.
Tenir llet.
Encara fa llit.
Estar molt de llomillo.
Hi ha més dies que llonganisses.
La nit del lloro.
Estar com un llum (de carburo).
Les diu més grosses que el rotllo de la lluna.
Quedar-se a la lluna de València.
Quin clar de lluna!
Ha quedat llusco.
Mirar llusco.
A mans netes.
Fer mans i mànigues.
Jo me'n rento les mans.
Mà sobre mà.
Té unes mans que semblen peus.
Tenir les mans foradades.
27
Disposicions que no es complien.
Equival a no tenir-ne gens.
Indicar a qui s'està parlant que no et creus que sigui capaç de fer el que conta.
Que fa escafinyots, tant en el menjar com en les relacions.
Tall involuntari que es feien el carradors a les mans.
Tractar de criatura a un adult.
Tenir ganes de broma i estar de sort.
Qui millora de salut, però que encara no s'aixeca.
Estar de broma.
Recomanació de fer les coses sense presses.
Passar tota una n it sense poder dormir.
No ser gens despert.
Aplicat a qui diu mentides molt grosses.
Es produeix quan les aspiracions no es realitzen.
Irònicament, quan el sol pica molt fort.
Sobre qui veu visions, quan un altre ha estat capaç de fer quelcom important.
Mirar embebiacat.
Baralla sense utilitzar cap arma, ni ganivet.
Esforçar-se i buscar influències per aconseguir el que es vol.
Inhibir-se de rendre una decisió (referit a Pons Pilat).
Aplicat als treballadors que fan molt poca feina.
Expressió pejorativa, A qui no és gens hàbil manualment.
Estar habituat a gastar més del compte.
Paraula
clau
Ma
Ma
Ma
Magre
Maimona
Mal
Malaguanyar
Mall
Mallarenga
Malves
Malviatge
Mam
Manduca
Mànec
Mànega
Manela
Màniga
Mano
Manyac
Mar
Mar
Mar
Mar
Expressió
Significat
Tenir les mans llargues.
Tenir molta mà esquerra.
Tenir una ma de ferro.
Ballar-la magre.
Noia maimona.
On aneu a fer mal?
Ésser malaguanyada!
Sortirà més car el mall que l'enclusa.
Sembles dues mallarengues.
Anar a fer malves.
Malviatge el món dolent!
Mam!
Cap a la manduca!
Ara li fan el mànec!
Ésser de la mànega ampla.
Alça Manela!
Estirar més el braç que la màniga.
Mano-mano.
Ésser un lladre manyac.
Mar de fondo.
No sap per quina mar navega.
Quan més mar, més vela.
Un mar com una bassa d'oli.
Les té qui aprofita qualsevol ocasió per agafar el que no és seu.
Aplicat a qui sap solucionar els problemes sense molestar.
Castigar en excés.
Aplicat a qui témolt poc efectiu i no pot comprar quasi res.
Lenta.
Frase que s'utilitza a mena de salutació.
S'aplica a la noia que ha fet un mal casament.
Canviar el tipus de negoci resulta anti-econòmic.
Matrimoni gran, que sempre van junts i no paren de parlar.
Enterrat al cementiri.
Expressió per estarviar-se de renegar.
Demanar beure, especialment vi.
A qui pregunta a on es va, quan és l'hora de dinar.
Resposta a qui ordena certs treballs i no hi ha intenció de realitzar-los.
Ésser tolerant.
Expressió admirativa i de celebració.
Pels que volen aparentar per sobre de la seva posició.
Assumpte que han de deixar liquidat dues persones.
Es refereig a qui s'atreveix a robar a un familiar o a un amic íntim.
Quan existeixen accions malèvoles i secretes.
Es diu a qui va perdut.
Per més dificultats que s'originin, cal plantar-hi cara.
Mar ben plana.
28
Paraula
clau
Marretxada
Martingala
Marzo
Masmàrria
Massa
Matar
Matar
Mataró
Matina
Matxo
Meca
Mecàniques
Mel
Menargues
Menjar
Menjar
Menjar
Merda
Merda
Més
Messicar
Mestre
Mestre
Expressió
Significat
Una marretxada.
Martingala.
Fer Marso.
Quina masmàrria!
Totes les masses piquen.
Les mata "callando".
No s'ha de matar tot el que és gras.
Un cap de Mataró.
Bon dia per la matina.
Carregar el matxo.
La seca, la Meca i les valls d'Andorra.
Fer mecàniques.
Quan parla sembla que tingui mel a la boca.
Ser un menargues.
Aquest menja per quatre!
Em menjaria un cavall.
Menjar a crema-dent.
Deixar la merda on es caga.
Passar de pets a merda.
Sempre més i mai menys.
Messicar.
Mestre tites.
Vés a estudi, que el mestre es fa vell.
Una onada.
Embolic a utilitzar per resoldre una situació.
Es diu als pescadors, quan retornen sense haver pescat res.
Bofetada forta.
No és convenient excedir-se en res.
Qui va solucionant totes les dificultats sorgides.
No s'ha de fer massa cas dels informes interessats.
Tenir el cap molt gros.
Desitjar bon dia amb accent italià.
Imputar a altres els malifets de l'interessat.
Correspon a algú que s'ha desplaçat per molts països.
Feina manual d'un treballador no especialitzat.
Aquell que ensalça l'oient, amb parlar dolç i paraules rebuscades.
No tenir sentit d'administració.
S'aplica a aquell que sempre repeteix plat.
Quan s'està en crisi d'alimentació.
Començar a menjar la teca tot just sortida del foc.
S'aplica a qui no retira la brutícia que ell mateix ha originat.
Passar de mal a pitjor.
S'aplica a qui témolta sort i demana que així segueixi.
Regatejar.
Nom que es donava als mestres de molta edat.
Recomana anar a col·legi, ara que el mestre encara és viu.
29
Paraula
clau
Met
Mica
Mico
Mida
Miquel
Mirar
Missa
Missa
Missa
Mitja
Moldre
Mollera
Mona
Mona
Morada
Moreno
Moro
Moro
Morro
Mort
Mort
Mosca
Mossèn
Expressió
Significat
Paper de Met.
De mica en mica, s'omple la pica.
Que potser tinc micos a la cara?
Prendre la mida.
Quin miquel!
Mira'm i no em toquis.
A missa donen galetes.
A misses dites.
Se li han acabat les misses.
Canviar com una mitja.
Arribar i moldre.
Ser fluix de mollera.
Dormir la mona.
Ésser un món de mones.
Passar-les morades.
De què, moreno?
Hi ha moros a la costa.
No mata moros.
Ésser del morro fort.
Més mort que viu.
M'ha deixat mort!
Ésser una mosca morta.
Ésser un Mossèn-Ningú.
Quan algú fa veure que no s'interessa per cap cosa.
Recomana l'estalvi i també justifica la violència causa d'un seguit de desatencions.
Pregunta a qui et mira llarga estona.
Donar-se compte dels defectes d'un altre.
Manifestar una paraula feridora a la persona amb qui s'està parlant.
Aplicat a noies molt fines o delicades o objectes de fàcil destruccció.
Frase referida a l'acte de prendre la comunió.
Arribar tard on se's esperat.
Perona que ha mort, o també la que va perdent el seu capital.
Modificar completament el seu criteri o pensament.
Tot just intervenir en un assumpte, resol tots els problemes.
S'aplica a qui li resulta difícil d'entendre qualsevol cosa.
Quedar clapat per haver ingerit massa alcohol.
Vol citar que són moltes les persones poc intel·ligents.
Temporada amb dificultats, generalment econòmiques.
Desafiant, a qui ha parlat en to altaner. Pot contestar: "Del sol"!
Hi ha persones properes que no interessa que sentin el que es diu.
No té gaire qualitat.
Aplicat a algú molt tossut.
Se li diu a qui està quasi a les últimes.
Ha causat una sorpresa extraordinària.
Tractar algú de carent d'iniciatives.
S'aplica a qui no té criteri propi.
30
Paraula
clau
Mullader
Músic
Mussol
Mut
Nadal
Nadal
Nana
Nap
Nap
Naranjas
Nas
Nas
Nas
Nas
Nas
Nedar
Negar
Nervi
Nespla
Net
Neuler
Nin
Ningú
Expressió
Significat
Fer mullader.
Jo soc músic i toco a fora.
Ser un mussol.
Muts i a la gàbia.
De Nadal a Sant Esteve.
Quan serà Nadal, padrina?
Més vell que l'any de la nana.
Ni naps, ni cols.
Tant se li don naps com cols.
Sí, sí, naranjas de la China.
Arran de nas.
Flaire nas que no en tastaràs.
Ho farem per nassos.
Tenir-ne els nassos plens.
Tothom hi posava el nas.
Nedar entre dues aigües.
Negar-se en un got d'aigua.
Tenir un nervi agraviat.
Nespla.
Fer net.
Carregar els neulers.
Vàlguem Sant Nin i Sant Non!
A Maria Qui hi ha? Ningú.
Fer comentaris que poden provocar males conseqüències.
Defugir responsabilitats.
Tenir treballs per comprendre les coses.
Obeir sense queixar-se. Ordre de no contar res del que s'ha dit.
Indica que tindrà molt poca durada.
Dit pels petits, desitjant que arribin les festes nadalenques.
Cosa el màxim d'antiga.
Ni una cosa, ni una altra.
Aquell que no dóna importància a res.
Manifestar que hom no es creu el que se li conta.
Passar quasi tocant un objecte, sense ni assebentar-se'n.
Quan algú mira quelcom amb molt d'interés però no pot obtenir-ho.
Màxim de seguretat en l'intent de realitzar una acció.
Quan un està cansat dels malfets d'un altre o de rebre advertències.
Molestat perquè l'altra gent intervé en qüestions particulars.
Voler mantenir-se entre dues opinions contraposades.
Qui no sap solucionar ni els més petits problemes.
Patir un dolor ocasional.
Bofetada lleu.
Equival a acabament d'existències.
Reservar la feina més difícil o més pesada a una persona .
Invocació als sants Abdó i Senén, popularment Nin i Non.
La persona de la qual es parla no té el cervell gaire despert.
31
Paraula
clau
Expressió
Significat
Niu
Sa niniua.
Bona nit i tapa't.
Semblar sa Nita Hereu.
Una nita.
En sap un niu!
Noia
Quan la noia fou casada, li sortiren els pretendents. Quan es decideix quelcom, en realitzar-ho, és quan s'aprecia.
Nord
Portar mal Nord.
Nós amb nós.
Els números canten!
Núvols a Les Comes, pluja segura.
Un cap de núvol.
Un nyànyaro.
Jugar a nyaus.
Ésser un nyicris
Nyigui-nyogui.
Nyorro de pa.
Color de merda d'oca.
Els ocells també volen.
No té ofici ni benefici.
Aquesta casa sembla una bassa d'oli.
Es porta l'oli.
Ha estat oli en un llum.
Ja ha begut oli.
Niniua
Nit
Nita
Nita
Nos
Número
Núvol
Núvol
Nyànyaro
Nyaus
Nyicris
Nyigui
Nyorro
Oca
Ocell
Ofici
Oli
Oli
Oli
Oli
Nom donat al membre viril.
Les últimes paraules, al ficar-se al lit.
Propens a la xafarderia.
Agulla femenina de subjectar els cabells.
Estar assabentat de moltes coses. Dominar molt un tema.
Portar una vida ben poc correcta.
Parlament confidencial amb algú.
Dit a qui dubta dels comptes que li són presentats.
Anuncia una pluja segura a Sant Feliu de Guíxols.
Ploguda lleugera i de curta durada.
Inflor que apareix en donar-se un cop molt fort.
Fer el boig.
Posseir un físic d'allò més prim.
Referit a construccions o objectes gens sòlids.
Tros de pa amb molta crosta.
Color fosc i llefiscós.
Contesta a aquell que vol alguna cosa que no se li vol donar.
Aquell que la passa molt justa i es poc treballador.
La familia a on regna la cordialitat.
Aplicat a algú que té reaccions inesperades.
Encert en aplicar un remei.
Quan s'ha arribat al final de la vida.
32
Paraula
clau
Oli
Oli
Oli
Oli
Olives
Òlives
Olla
Olla
Olla
Olla
Olla
Olla
Olla
Òndia
Or
Oració
Orelles
Orgue
Orgue
Orgue
Orni
Oro
Oro
Expressió
Significat
Que s'ho pinti a l'oli.
Qui remena oli les mans se'n unta.
Ser pitjor que taca d'oli.
Un mar com una bassa d'oli.
Canviar l'aigua de les olives.
Com dues òlives
Els testos s'assemblen a les olles.
Ésser un cul d'olla.
Fer bullir l'olla.
Ja en posarem un bon tros a l'olla!
Me cago en l'olla!
Possar l'olla grossa dintre de la petita.
Vatua l'olla!
Òndia (i, òndia, noi!)
Or hi manca.
Al toc d'oració, les ninetes al racó.
Digues al teu pare que t'estiri un pam les orelles.
Estar molt d'orgue.
Sembla un orgue de gats.
Sembla un orgue de grills.
Fer l'orni.
En fan pagar l'oro i el moro.
L'oro i el moro.
33
Que no es faci il·lusions, ja que el seu desig no serà realitat.
Qui trafica amb diners d'altri sempre se'n apodera d'una part.
Referit a una fallada important i de mal solucionar.
Mar ben plana.
Orinar.
Com resta un matrimoni quan els fills s'independitzen i marxen de casa.
Els fills s'assemblen als pares.
Persona de molt curta talla.
El principal és poder menjar calent cada dia.
Manifestar disponibilitats, però que no són útils i pràctiques.
Per no dir un renec, se la carrega l'olla.
Repàs molt extraordinari.
Expressió de descontentament.
Expressió més aviat admirativa.
Resposta negativa a la pregunta de si un objecte és d'or.
Aconsellava que les noies joves no sortissin de nit.
Ve a ser la continuació de la paraula "foreneies".
No estar d'acord amb el que opinen els altres.
Actuació musical molt desafinada o moltes persones que parlen a cop.
Quan un grup de persones parlen tots a la vegada.
Fer veure que no ha sentit res.
Objecte excessivament car.
Promeses exagerades, sabent que no es podran complir.
Paraula
clau
Oro
Orris
Os
Os
Os
Os
Osor
Òstima
Ostres
Ou
Pa
Pa
Pa
Pa
Pa
Pa
Pa
Pa
Pa
Pa
Pa
Pa
Pa
Expressió
Significat
S'ha fomut d'oros.
Tot ha anat en orris.
Estar pels seus ossets.
L'os de la música.
Tenir un os a l'esquena.
Un os de mal rosegar.
Que vens d'Osor?
Òstima! o Òstima noi!
Ostres! o Ostres noi!
Me cago en l'ou!
Dona'm pa i no em peguis.
Ésser de pa xucat amb oli.
Ésser un troç de pa batejat.
Ésser un tros de pa.
Fer un pa com unes hòsties.
Haver-n'hi per a xucar pa.
Malaguanyat el pa que menja.
Més llarg que un dia sense pa.
Més pa que formatge.
Necessitar com el pa que menja.
No val ni el pa que menja.
Pa avesat i vi canviat.
Pel pa et voldria i per la coca et deixaria.
Ha caigut.
No s'ha realitzat res del que s'havia projectat.
Estar enamorat.
L'os del colze. també pot ser d'una altre part del cos.
Ésser gandul.
Es pot tractar d'una feina o gestió molt difícil.
o venir de l'hort. No saber de què es tracta.
Paraules admiratives.
Paraules admiratives.
Renec de poca importància.
Aplicat a qui és servicial en excès, de bona fe, quasi un esclau.
Persona incapaç de fer cap mal a ningú.
Aquell que, a més a més de ser bona persona, careix d'iniciativa.
Persona molt bona.
Quan surt fracassada qualsevol iniciativa.
Quan succeiexen aconteixements d'impportància.
Es diu de la persona que no es mereix res.
Aplicat a una persona molt alta. També, inacabable, pesat.
Exagerar certa circumstància: riquesa bellesa, etc.
Necessitat urgent, imprescindible.
Qui efectua una labor molt malament, sense destresa.
Aconsella no variar en la classe de pa i sí en la de vi.
Abandonar algú o certa cosa, per altra de millor.
34
Paraula
clau
Expressió
Significat
Paciència no em deixis!
Fa ballar la padrina.
Padrina
Pàfia
Un parell de pàfies.
Passem pàgina!
Pàgina
Palamós
A Palamós fan pipes; de grosses i de petites.
Palamós
A Palamós, el dijous parlen castellà.
Palamós
Aquí sota en ballen dos: Sant Feliu i Palamós.
Palitrecu
Semblar un palitrecu.
Palla
Hi ha palla nova.
Ni en palla, ni en pols.
Palla
Pallús
Ja n'és de pallús.
Pam
A pam i toc.
Pam
Anem a pams!
Pam
No n'hi ha un pam de net.
Pàmfila
Ésser una pàmfila.
Pampallugues Fer pampallugues.
Panarro
Ésser un panarro.
Pansa
Arrugat com una pansa.
Pansit
Estar ben pansit.
Panxa
En Panxa ample.
Panyo
Se li veu el panyo o el marró.
Panys
D'això ja fa anys i panys.
Papadinero.
Papadinero
Paciència
35
Es pronuncia per a no desanimar-se quan els fets són contraris.
Treure calerons de l'àvia carinyosa.
Equival a dues pessetes.
Es millor deixar de discutir.
Sentit burlesc contrari a Palamós.
Dita que prova la rivalitat entre Palamós i Sant Feliu de Guíxols.
El que, en arlar ppopular, se'n diu dels testicles.
Qui va molt mal vestit i brut.
Indicava que en una casa de prostitució hi havia noves noies.
Quan ha passat molt de temps sense veure quelcom o una persona.
Beneitot.
Molt a prop.
Aclarir detalls, quan dues persones no es posen d'acord.
Quan en un assumpte hi han intervingut mala fe i interessos aliens.
Dona que no reacciona a temps.
Dubtar.
La persona que li agrada consumir molt de pa.
Persona amb moltes arrugues, principalment a la cara.
Se li diu a aquell que sempre està trist i es va fent vell i pessimista.
Aquel que no es preocupa per res.
Observar que el que es conta, no és cert.
Fet ocurregut molt de temps enrere.
Oferta enganyosa.
Paraula
clau
Paparra
Paper
Paper
Paper
Papu
Parada
Parar
Parat
Pardal
Pardal
Pardal
Paret
Paret
Paret
Parir
Parlar
Parlar
Pascua
Pascual
Pasqua
Passeig
Patada
Patata
Expressió
Significat
Paparra.
El paper tot ho aguanta.
Fer el paperot.
Perdre els papers.
Papu negre.
Fer parada i fonda.
Parar ment.
Deixar parat.
És bon pardal el que canta prop dels ous.
Ésser un cap de pardal.
Tenir pardalets al cap.
Enfilar-se per les parets.
Ja la pujarem dreta la paret!
Ventava cops de cap a la paret!
L'hem parida morta.
Ara parles!
Parla molt per no dir res.
Fer Pascua abans de Ram.
En Pascual ha parat l'obra.
Per l'altre Pasqua, ja tornarem.
Ves a passeig!
Joc ras i patada al cap.
Ésser una patata.
S'aplica a una persona molt carregosa.
No fer gaire cas de les notícies que porten els diaris.
Esforçar-se en ser atent, sense tenir-ne ganes.
Dit d'algú que està desorientat.
Se sol dir dels àrbitres de futbol, per la seva vestmenta.
Qui, tot passejant, s'atura a repossar i menjar alguna cosa.
Quan personal secundari s'ocupa de vigilar un establiment.
o deixar de pedra. Sorprendre.
Relatiu al membre masculí.
Dit a qui no rumia gaire.
Fer-se excessives il·lusions.
Quan algú no atén a raons i es va acalorant.
Recomana que tota clase de feina cal fer-la amb la major atenció.
Repetidament s'exclamava de la seva mala sort.
Acabar malament una acció empresa.
Quan algú diu paraules coincidents amb el parer del que escolta.
No cal allargar els parlaments.
Situació d'una parella que, en casar-se, ja van camí de tenir un fill.
Principal mestre d'obres de St.Feliu. El propietari ja no tenis diners.
Es refereix al cant de les caremelles pasquals.
Es diu per a engegar algú que molesta.
Tècnica futbolística que alguns exaltats proposen.
ésser poc llest. El contrari d'ésser un trunfo.
36
Paraula
clau
Patata
Patota
Patracols
Pavana
Pebrot
Pecat
Pecat
Pedra
Pedra
Pedra
Pedregada
Pegat
Peix
Peix
Peix
Peix
Peix
Peix
Peix
Peix
Peix
Pelacanyes
Pelat
Expressió
Significat
Les patates fan tornar sord.
Fer patota.
Traginar els patracols.
Noi, has d'anar a can Pavana.
Quedar vermell com un pebrot.
Dels pecats dels pares, els fills en van geperuts.
Lleig com un pecat.
Fer un sol que estavella les pedres.
Passar per la pedra.
Tirar la pedra i amagar la mà.
Fer més mal que pedregada seca.
Ésser com un pegat en un banc.
Agafar peix.
Anar peix.
Donar peixet.
Ésser peix al cove!
Ésser peixi-minuti.
Ésser un peix-gros.
Estar com el peix a l'aigua.
Ni carn ni peix.
Tira peixet!
Ja ha arribat en Pelacanyes.
Anar pelat.
37
Excusa d'aquell a qui li feien menjar patates cada dia.
Fer trampa, generalment en el joc.
Canviar d'emplaçament, traslladant la paramenta de la casa.
Es diu a qui no es fa tallar els cabells amb certa freqüència.
Quan a algú se li descobreix una falta, que mantenia secreta.
Els descendents reben les conseqüències dels error greus.
Persona amb un físic deplorable.
Sol molt potent, que provoca molta calor.
S'ha aconseguit el que es demanava, insistint i cedint en alguna cosa.
Fer el mal i no donar-se per assabentat.
Perjudicar molt intensament.
Si un banc de seure es cobreix amb un pegat, el conjunt fa mal efecte.
Seguir la resta del personal les mateixes paraules que diu l'iniciador.
Es diu d'aquell que es presenta a un examen sense saber res.
Donar facilitats.
Labor tant fàcil de fer, que ja es dóna per realitzada.
Es refereix a persones ben poc significatives.
Ocupar algun càrrec important.
Disfrutar de felicitat completa.
S'aplica a qui no té un criteri segur.
Rèplica a explicacions exagerades.
Davant dels primers bofaruts de la tramuntana.
Sense cap cèntim.
Paraula
clau
Pell
Pena
Pena
Pena
Pensament
Pensar
Pensar
Pepito
Pera
Pes
Pes
Pes
Pesar
Pescar
Pesseta
Pessigolles
Pet
Pet
Pet
Pet
Pet
Pet
Pet
Expressió
Significat
Pell de gallina.
A les penes, punyalades.
Sense pena ni glòria.
Si no es pot, no es pena.
S'ha de fer un pensament.
El pensar fa ser burro.
Pensar-se ser.
En Pepito va de curt.
Partir peres.
Ésser un pes mort.
No em fa el pes.
Treure's un pes de sobre.
Pesar figues.
Pescat amb ham de mitja mosca.
Canviar la pesseta.
Buscar les pessigolles.
Anar pet.
Farà un pet com un aglà.
Farà un pet com una bufa.
Les deixa anar com els burros els pets.
No es pot fer un pet que no pudi.
Passar de pets a merda.
Pet de monja.
La d'una persona, quan està impressionada o té molta fred.
Cal no desanimar-se malgrat que es passin certs moments penosos.
Aconteixement que passa amb molt poca atenció.
No cal patir davant de coses impossibles.
Haver de prendre una decisió important.
Rèplica a qui s'exusa d'un error perquè pensava equivocadament.
Creure-se ser més inteligent de com és en realitat.
Qui vesteix un pantalons aprofitats de quan era més petit.
Posar fi a una relació de parella o socis.
Aplicat a qui quasi no es mou.
Aplicat a una persona que no ens convenç o no ens acaba d'agradar.
Donar per finalitzat un assumpte pendent de temps.
Moviment del cap, quan una persona asseguda s'endormisca.
Fer confessar a algú el que volia mantenir en secret.
Vomitar.
Seguir molestant algú, amb ganes de fer-lo enfadar.
Estar borratxo.
Es pot aplicar a qui es va fent ric molt ràpidament.
El qui sembla en bona situació aviat es pot trobar amb grans dificultats.
Qui s'expressa sense mesurar les paraules.
Qualsevol acció, per petita que sigui, sempre es descobreix.
Passar de mal a pitjor.
Bescuit petit de forma arrodonida.
38
Paraula
clau
Petar
Petó
Peu
Peu
Peu
Peu
Picor
Picossada
Pilota
Pilota
Pintar
Pinxo
Pinxo
Pioc
Pirar
Pistraus
Pit
Pito
Pitxa
Piular
Piulot
Pixa
Pixar
Expressió
Significat
Val més petar que rebentar.
Menjar-se'l a petons.
Amb peus de plom.
Hi pujaria de peus!
Ja li tenim el peu al coll.
Sense cap ni peus.
Sembla de l'any de la picor.
Una picossada.
Carrer de la pilota.
La pilota a l'olla.
Pintar-s'ho a oli.
Fer el pinxo.
Ni corto, ni pinxo.
Estar pioc.
Han pirat.
Anar-se'n a can Pistraus.
Pit i fora!
Ni pitos, ni flautes.
La font d'en Pitxa.
Encara no piula.
Tenir piulots.
Aquesta casa sembla a can Pixa.
Pixar fora de test.
Dit quan s'escapa un pet involuntàriament.
Estimar molt i molt físicament.
Actuar amb molt de compte.
Ratificar amb fermesa el que s'ha dit.
Quan està propera a acabar-se una labor bastant llarga.
Dit de projectes impresentables.
Extremadament antic.
Gran quantitat de diner.
Nom oficial que abans tenia el carrer de Joan Goula.
Es diu al aficionats al futbol.
No obtenir allò que es pretenia.
Aplicat a una persona entonada.
Aplicat a aquell qui no té ni el mínim d'autoritat ni influència.
No trobar-se gaire bé.
Quan, sense cap explicació, une persones abandonen el seu lloc.
Fer fallida un negoci.
Exclamació en començar a empendre un acte decisiu.
En respondre a una pitada d'un guàrdia urbà (imposició).
Sobre la ja inexistent font de Sr Elm i s'afegia "qui no pitxa, no beu".
Persona que ja ha passat la infància, però no ha començat la joventut.
Dolor intens als dits a causa de fredor molt forta.
Domicli molt desordenat.
Dir o cometre un despropòsit. Anar errat.
39
Paraula
clau
Pixat
Pixutes
Pla
Plat
Ple
Plim
Plorar
Ploure
Ploure
Ploure
Ploure
Poble
Pobre
Pobre
Poc
Poll
Poll
Pollastre
Pollastre
Poma
Pop
Poquitos
Porc
Expressió
Significat
M'has agafat amb els pixats al ventre.
Enredar-se com en pixutes.
Ara plà!
Plats i Olles
Ple com un ou.
A mi, plim.
Qui pogués plorar amb els teus ulls.
Afanyem-nos que vol ploure.
Mai plou.
Plou a bots i barrals!
Sentir ploure.
Com està el poble?
Pobrets i alegrets.
Que es busqui pobre!
Poc a poc i bona lletra.
Ésser com un poll de costura.
Poll ressucitat.
Per a tu va el pollastre.
Pollastre cada dia, també cansa.
Una poma per la set.
Quin pop!
La caga-poquitos.
De porc i de senyor se n'ha de venir de mena.
40
Resposta quan hom no sap pas ben be el que ha de dir.
Quan un se'n va del tema i crea complicacions innecessàries.
Quan es repeteix la mala sort.
Denominació popular d'una botiga de venda de vaixella.
Ple total.
Equival a dir que no li afecten les dificultats dels altres.
Es diu a qui es considera més afortunat.
Recomana caminar depressa, per arribar a destí abans de que plogui.
Es pronuncia al contrari, o sigui quan plou bastant.
Ploguda molt intensa i abundant.
Restar impertèrrit.
Pregunta feta als habitants sobre la situació de la població.
Famílies pobres que viuen contents.
Frase d'un pobre de St.Feliu que el seu benefactor havia fet esperar massa.
Recomana no actuar massa depressa, per a fer millor la labor.
Correspon a la persona que no deixa d'importunar i molestar.
Qui s'alaba per bona posició, sense recordar orígens molt distints.
Dit a aquell que no vol escoltar els bons consells i va a la seva.
Ve a dir que la falta de varietat en el menjar no resulta convenient.
Previsió de no gastar excessivament.
Aplicat a qui ha hagut d'aguantar una ploguda de les grosses.
Aplicat a una noia poc decidida i molt delicada.
Es refereix a la forma d'explicar-se i de la correcció de la parla.
Paraula
clau
Posar
Post
Posterma
Pou
Pressa
Préssec
Preu
Preu
Prim
Prim
Prim
Prim
Prim
Prim
Prim
Prim
Processó
Puça
Puça
Pudor
Puny
Puño
Puta
Expressió
Significat
Possa-me'ls aquí, per falta de butxaques.
Tenir un pa a la post.
Ésser una posterma!
Com un pou sense fons.
Més de pressa que corrents.
Fer el préssec.
A preu fet.
Ésser un preu enraonat.
Fer-ne un de prim.
Mirar prim.
No filar prim.
Prim com un clau.
Prim com un paper de fumar.
Prim com un sist.
Prim com una orella de gat.
Si tan prim mira, a poca edat no hi veurà.
La processó va per dintre.
Ésser una bona puça.
Tenir males puces.
Fer més pudor que la merda.
Com un cop de puny.
Ser de la Virgen del Puño.
Ésser més puta que bonic!
Es diu en broma a qui et vol lliurar quelcom.
Disposar de reserves monetàries importants.
Se li diu a qui es fa molt pesat.
Aplicat a aquell que gasta sense mirament.
Es demana acudir sense perdre ni un segon.
Actuar com un beneitó.
Condició de fixar el cost d'una feina, abans de començar-la.
Quan no es troba gens car el preu d'un article.
Fer a mà una cigarreta o també fumar-la.
Si no es vol rebaixar ni cinc cèntims en una compra.
No comportar-se degudament.
Extremadament prim.
Algú el màxim de prim.
Extremadament prim.
Extremadament prim.
Aplicat a aquell que tot ho exigeix perfecte.
Quan algú passa una mala temporada, però sap dissimular-ho molt be.
Mala qualificació a una dona, substituint la "t" per la "ç".
Tenir mal caràcter.
Si es tracta d'un assumpte molt brut.
Comparació de mida de poc tamany.
Es diu d'aquells que no volen gastar ni el més mínim.
Frase ganxona, per definir un personatge de molt viu i espavilat.
41
Paraula
clau
Expressió
Significat
Regadiu
La balla puta.
La puta i la Ramoneta.
Un bon quadre no necessita ornaments.
Trenta, quaranta, el teu pare canta.
A tres quarts de quinze!
Eren quatre i el cabo.
Quedar com un Ecce -Homo.
Sembla de l'any de la Quica.
Sembla "en quiero i no puedo".
En "tu rai" és mort!
Ni figa, ni raïm.
On no n'hi ha, no en pot rajar.
Tal com raja.
Fer un raro.
Sembla que caguis un rascle.
Còrrer com una rata emmetzinada.
Ésser una rata sàvia.
Rebentem-ho tot.
Tenir un rebombori.
Salta borni que hi ha un rec.
Estar d'allò que se'n fan recuits.
Sant Feliu, terra de regadiu, quan plou.
Remullar
Els que remullen, afaitaran, i els que ara afaiten, remullaran. S'aplicava com exemple del que seria la revolució social.
Puta
Puta
Quadre
Quaranta
Quarts
Quatre
Quedar
Quica
Quiero
Rai
Raïm
Rajar
Rajar
Raro
Rascle
Rata
Rata
Rebentar
Rebombori
Rec
Recuit
Que la passa molt justa.
Aplicat a l'element femení, en general.
El bo d'una pintura està en la tela i no en la qualitat de l'enquadrament.
Resposta a qui pronuncia la paraula quaranta.
Sense puntualitat o contesta a qui pregunta per l'hora d'un servei.
Quan era molt poc el públic que acudí a presenciar un espectacle.
Restar en males condicions físiques, després d'un accident o caiguda.
Referit a molts anys enrere.
Si es va vestit amb poca elegància.
Resposta al qui diu "tu rai" per considerar afortunat amb el qui parla.
Restar sense cap cèntim.
D'on no hi ha intel·ligència no es pot esperar res de bo.
Repetir paraules que un altre ha pronunciat.
Quan una criatura, sense motiu, plora i fa rebequeries.
Quan algú ha de fer molts esforços per anar de ventre.
Desplaçar-se ràpidament sense direcció.
Persona amb més coneixements, però en perjudici dels altres.
Quan es decideix fer una despesa superior a la corrent.
Quan es té malt de ventre i els budells rondinen.
Avisar que hi ha perill de caure.
Estar molt de broma, o sigui, de llet.
Frase despectiva, sense gaire mala intenció.
42
Paraula
clau
Expressió
Significat
Roba
Una bona remullada, és mitja afaitada.
Renega més que un carreter.
El ben repassaré.
Cuit a la repetallada.
Quan el trobi, li passaré el respall per l'esquena.
Retratar
Volt'l, que és de Reus.
Com més rics, més animals.
Semblava que anava a passar el Ridaura.
Anar rínxol!
Rient, rient.
Riure i banys, gent de pocs anys.
Riure's del mort i de qui el vetlla.
Haver-hi roba estesa.
Robar
A cadascú el que sigui seu i robar tot el que es pugui. En negocis, aparantar gran honradesa, procurant perjudicar al contrari.
Rodó
Fer rodó.
Ha sortit rodó.
Trobar una romaguera.
Això són romanços.
No estar per romanços.
Fer el ronso.
Estar a ses roques.
Home ros i gos pelut, val més mort que conegut.
Remullar
Renegar
Repassar
Repetallada
Respall
Retratar
Reus
Ric
Ridaura
Rínxol
Riure
Riure
Riure
Rodó
Romaguera
Romanços
Romanços
Ronso
Roques
Ros
43
Ho deien els barbers: la labor del aprenent (el remullar) era important.
Se li diu a aquell que acostuma a dir males paraules.
Forma d'amenaça a algú que ha molestat.
Cuinat directament en foc ben encès.
Forma d'amenaça a algú que ha molestat.
Ensenyar una dona poc o molt les cuixes en asseure's.
Es diu quan es vol alarmar a algú.
Als enterraments hi participaven cavallerisses. Als rics n'hi havia més.
Portava els pantalons arremengats.
Qui és molt despert i espavilat, però a la força.
Amb continuïtat, sense donar-hi importància, es poden aconseguir fites.
Es creia que l'alegria i anar a banyar era propi dels joves.
Fer broma de mal gust d'una persona difunta,.
Haver-hi orelles innocents.
No anar a classe.
Quan un projecte acaba tal vom s'havia previst.
Quan s'atura amb algú i la conversa es fa massa llarga.
Quan algú considera incerts els fets que li conten.
No entretenir-se en nimietats.
Fer el distret, expressament.
o estar a les ultimes. Estar en situació extrema.
Aconsella no refiar-se de les persones rosses.
Paraula
clau
Expressió
Significat
Sardana
Ros de mal pèl.
Ser com un rot.
Semblar en Rotschild.
Alàba't ruc, que a fira et duc.
No li arriba ni a la sola de la sabata.
Més val un que sap que deu que busquen.
No sap en qui se les heu!
No sap ni com va, ni com ve.
Cap sac buit s'aguanta dret.
És més fàcil badar un sac que aixecar un pal.
Fer saca.
Fer-ne un sagramental.
Saliva en dejú.
Salut i peles.
Caure l'aigua a samalades.
Portar-ho a la base de la sang.
Ésser un sant cristià.
Sant Pol, quina hora és?
Santa cristiana.
Fer sants, pintant a la paret.
Farem tocar sardanes.
Sastre
Surt un sastre i diu molt bé.
Ros
Rot
Rotschild
Ruc
Sabata
Saber
Saber
Saber
Sac
Sac
Saca
Sagramental
Saliva
Salut
Samalada
Sang
Sant
Sant Pol
Santa
Sants
Mala fama que es dóna als rossos.
Aplicat a la persona de mal tracte, antipàtica.
Gastar amb excés.
Rèplica a qui s'autoalaba.
Té una intel·ligència molt inferior a l'altre persona a qui es refereix.
És més valorat el qui té un coneixement de certa cosa.
En resposta a un greuge.
Desconeixement total d'un tema.
Per mantenir-se, tot necessita una base adequada.
Relatiu a la preparació de l'acte sexual.
Apropiar-se de bens de l'altre, aprofitant ocasions favorables.
Tractar de molt important qualsevol ínfim error.
Tipus de saliva que es creia que tenia dots d'enganxar.
Resposta que es dóna a qui desitjava salut.
Quan plou molt i amb força.
La formació del caràcter de cada u.
Es refereix a una persona de molt bon cor.
Es deia a la població que havia instal·lat un rellotge de sol a l'ombra.
Exclamació admirativa.
Pintar sense traça, deixant sectors amb més gruix de pintura.
Manera de celebrar haver-se produit un fet molt favorable.
Frase pròpia de Sant Feliu de Guíxols, sobre un sastre (En Saura) que acudia a un
repartiment de premis d'un torneig d'escacs, on fou premiat el seu fill.
44
Paraula
clau
Savi
Sebre
Segar
Segar
Seia
Sembrar
Senderi
Seny
Seques
Seques
Serrín
Set
Set-ciències
Seu
Sibils
Soca
Soca
Sogre
Solta
Solta
Somiar
Sonso
Sopar
Expressió
Significat
S'ha fet més savi que ric.
Ves a sebre.
Primer és el segar que el batre.
Qui no sap segar, espigola.
Ésser de ceia negre.
Qui sembra, cull.
Perdre el senderi.
Qui hagi perdut el seny, no el trobarà pas aquí.
En fa de seques i de verdes.
Passar-ne de seques i verdes.
Té el cap ple de "serrín".
Tinc set. - Jo en tinc vuit i encara no bec.
Ésser un set-ciències.
Ésser com l'obra de la Seu.
Sembla de can Sibils.
De soca-rel.
Ésser una soca.
Estar com a cal sogre.
Fa un sol estantís.
Sense solta ni volta.
Ser un somia-truites.
Ésser un sonso.
Si en té més, que sopi dos cops.
45
Qui agafa molta experiència en un negoci, però sense cap benefci.
En lloc de ves a saber, marcant el parlar barceloní.
Hom ha d'actuar ordenadament.
Ve a dir que la gent s'ha de conformar amb el que disposen.
Aplicat al pretendent d'una noia, que és d'edat avançada.
Forma d'obtenir favors importants, amb prèvies petites atencions.
Sinònim de perdre el seny.
Manifesta que la falta de seny és cosa general.
Referit a la persona que es porta molt malament i causa desgràcies.
Viure una temporada molt justament.
No tenir coneixements.
Resposta que es dòna a qui demana per beure i no se n'hi pot donar.
Persona erudita en diferents temes.
Construcció que triga molt en acabar-se.
Gastar sense miraments. La família Sibils de Sant Feliu de Guíxols era molt rica.
Tallar un arbre des d'on toca a terra. També aplicacions figurades.
No tenir gaire enteniment.
Quan algú es troba molt a gust al lloc a on ha acudit.
Quan la llum del sol resta mitigada per la boira.
Sense ordre ni concert.
Il·lusionarse en coses impossibles.
Aquell que no reacciona i ho accepta tot sense protestar.
Treure importància a qui s'alaba de les seves propietats o diners.
Paraula
clau
Sopols
Soques
Sord
Sota
Suc
Suc
Sucre
Sumanta
Suro
Tallar
Tallar
Tallar
Tallar
Tano
Tant
Tap
Tapadillo
Tapar
Tard
Tartana
Tassa
Teca
Teler
Expressió
Significat
En sopols.
Ésser un roda-soques.
Sord com una perola.
De sota mà.
Massa suc per tan poc espès!
Ni suc, ni bruc.
Ser de sucre!
Una bona sumanta li convindria.
Sota es suro.
No n'hi ha de tallats!
Tallar a la biaix.
Tallar com un genoll de dona.
Tallar-ne quatre.
La mare d'en Tano!
Passar un tant.
Ésser un tap de cossi
Anar de tapadillo
Tapa bruts.
És tard i vol ploure.
Punt de tartana.
La tassa.
Haver-hi teca.
Tenir mala peça al teler.
Mantenir quelcom,pesant amb els braços. També caure de sobte.
Persona que mai està quieta, sense anant d'un lloc a l'altre.
Tenir una sordesa màxima.
D'amagat de terceres persones.
Dit pels reacis als banys de mar.
No deixar ni senyal d'haver estat en un lloc.
Aplicat a un nen nena molt inocent.
Un bon càstic a qui s'ho mereix.
Trobar-se en un lloc resguardat i sense responsabilitats.
Expressió surera en trobar-se sense carracs per seguir el treball.
Tallar en forma oblíqua.
S'aplica quan el ganivet que s'utilitza no talla bé.
Efectuar una feina de poca durada, basada en la dels carradors.
Exclamació de sorpresa.
Quantitat que una persona reb regularment d'altres persones o entitats.
Persona de molt curta talla.
Assistir a un acte sense haver estat convidat.
Denominació socarrona de l'abric.
Frase per donar per acabada una conversa.
Lloc per fer parada la tartana que cobria una determinada ruta.
Nom que es dona al porró en certes loalitats.
Trobar-se amb una feina a fer, llarga i difícil.
Qui pateix una malaltia molt greu, amb poques esperances de solució.
46
Paraula
clau
Temperi
Temps
Tenir
Terme
Terra
Test
Tierra
Tierra
Timbal
Tintar
Tintar
Tinya
Tirar
Tiro
Tocar
Tocar
Tocar
Tonto
Tonto
Tonto
Tornar
Torra
Torró
Expressió
Significat
Quin temperi!
Amb el temps i una canya.
Sempre en té una per dir.
Plantar un terme.
La terra és massa baixa.
Els testos s'assemblen a les olles.
Ser de "su tierra".
Tierra, trágame.
Tenir un cap com un timbal.
Catxa, o tinta, noi.
No es tinta!
Llest com la tinya.
Tirant i fugint.
Sentar com un tiro.
No toca ni quarts ni hores.
Tocat i posat.
Us ha ben tocat.
Digueu-li tonto!
Ésser més tonto que l'anar a peu.
No tenir un pèl de tonto.
Torne'm-hi, que no ha estat res.
Quines torres!
Acabar els torrons.
Queixar-se del mal temps que fa.
Figurat: Amb la canya de pescar treballant i paciència, sempre es pescarà.
Aquel que sol racontar fets còmics o irònics.
Evacuar a bosch
Refús a fer d'agricultor per evitar haver de treballar sovint ajupit.
Els fills s'assemblen als pares.
Tractar de tossut algú.
En castellà, en cas d'haver provocat un ridícul.
Mal de cap fort, causat per sorolls continuats.
Quan els xicots juguen a diputats o un altre joc semblant.
Aplicat a qui no s'aguanta dret, per motius de salut o haver begut massa.
Ésser espabilat en extrem.
Resposta quan es pregunta sobre com va la vida.
Quan una notícia provoca una gran sorpresa.
S'adjudica a qui mai no està a joc.
Tenir molta cura en anar molt mudat.
Dirigit a una família que experimenta una desgràcia darrera l'altra.
Equival a considerar algú espavilat.
Equival a que els no són tontos sempre van motoritzats.
Ser molt espavilat i despert.
Fer un nou esforç, car l'anterior no ha estat suficient.
Formacions de núvols blancs , molt espessos.
Es diu d'aquell que ha quedar sense diners o sense forces.
47
Paraula
clau
Torró
Torró
Tort
Tossa
Tossa
Tossa
Tossa
Tossut
Tossut
Tot
Trago
Trajo
Trapaus
Traüt
Treballar
Trencar
Tres
Tret
Trinco
Tripa
Tripa
Tritlla
Trobar
Expressió
Significat
Estar calent com un torró.
Ja ha acabat els torrons.
A tort i a dret.
Aquí i a Tossa.
La mar bat a Tossa.
Semblar el correu de Tossa.
Tossa, el cul del món.
Ésser més tossut que una banya de marrà.
Tossut com una mula.
No hi és tot o ben bé tot.
Passen un mal trago.
Porta un trajo de menjar fideus.
Agafar els trapaus.
Quin traüt!
De tot en diuen treballar.
Que no et trenquis.
En un tres i no res.
Sortir el tret per la culata.
Trinco-trinco.
Fer de tripes, corazón.
No té ni tripa ni moca.
Quina tritlla!
Ja ho trobarem escombrant.
Després d'estar una estona al costat d'una estufa.
Es diu d'aquell que ha quedar sense diners o sense forces.
Dirigir-se cap a totes les direccions.
Per a confirmar que el que s'assegura és del tot verdader.
Ve a significar que es passa per un període d'abundància.
Es diu de qui dona compte d'una notícia que ja tothom coneix.
Ve a dir que era difícil d'arribar a Tossa.
Es diu d'aquell que no vol reconèixer els seus errors.
Equival al màxim de tossuderia.
S'aplica a qui té ben poca intel·ligència.
Persona o empresa que es troben amb dificultats econòmiques.
S'aplica a la persona que va més mudada que de costum.
Carregar-se l'impediment i dirigir-se a un altre lloc.
Tresbals en una casa provocat per un casament, canvi, etc.
Aplicat als vigilants.
Dit a qui s'alaba de fer un gran esforç.
Realitzar una labor en un temps mínim.
Fracassar totalment un projecte estudiat.
Pagament en efectiu i al comptat.
Aplicat a aquell qui, a desgrat, col·labora en una acció convenient.
Correspon a una persona extremadament prima.
Se li diu a qui fa una traguejada de vi, llarga i sense respirar.
Quan als primers intents no s'arriba a trobar quelcom perdut.
48
Paraula
clau
Troca
Trompis
Tronc
Tros
Tros
Tros
Truc
Truc
Truita
Truja
Trumfo
Tu
Turris
Tuts
Ubergínies
Ull
Ull
Ull
Ull
Ull
Ull
Ull
Ull
Expressió
Significat
Embolicar la troca.
De trompis.
Anar de tronc.
Ésser un tros de carn batejada.
Ja hi som pel tros.
Tirar del tros.
Perdre els trucs.
Un truc.
Somiar truites.
Qui mana a can Ribot, la truja o el porc?
Ser un trumfo.
Ésser un ni tu, ni vós.
Semblar de can Turris Murris.
Ves a can tuts!
Bones ubergínies!
Costa un ull de la cara.
En un tancar i obrir d'ulls.
Fer els ulls grossos.
Fer mal d'ulls.
Fer ull.
Obrir els ulls com unes taronges.
Passar per ull.
Sense cara ni ulls.
Buscar relacions innecessàries en qualsevol tema.
Caure aparatosament.
Anar junts i avinguts a divertir-se.
Algú, sense iniciativa, incapaç de fer gaire res de bo.
Es diu a l'iniciar-se un afer.
Anar gastant diners dels que es tenen en reserva.
Sinònim de perdre el senderi.
Cop que un es dóna al cap involuntàriament.
Fer-se il·lusions sense motius.
S'aplica a certa casa a on no mana ningú.
Sobresortir en alguna activitat.
No tenir criteri propi.
Tenir un caràcter anrtipàtic.
Acomiadar algú de mala manera.
En broma, en comptes de dit "Bones vigílies!"
Objecte que té un preu extraordinari.
Succeir una cosa en dècimes de segon.
Deixar fer, com si no es veiés res.
Quan s'observa quelcom mal presentat o amb equívocs.
Trobar-se amb la persona que més s'estima.
En quedar sorprès per quelcom inesperat.
No adonar-se'n d'algún detall.
Dit d'un dibuix molt mal fet.
49
Paraula
clau
Ull
Ull
Ull
Ullal
Untar
Vaca
Valdre
Vall
Veí
Veí
Vela
Vell
Venir
Venir
Vent
Vent
Ventre
Verd
Verd
Verdes
Verdes
Veres
Veritat
Expressió
Significat
Tenir pa a l'ull.
Tenir ulls de boga morta.
Tenir-li el dit a l'ull.
Em vols mirar aquest ullal?
L'han untat.
Vaques a muntanya.
Tan val per u com per onze.
Passar la vall de l'amargura.
Qui és més mal veí?
Val més un veí a la porta que un parent a Mallorca.
Quan més mar, més vela.
Més vell que l'anar a peu.
No ve d'aquí!
Vinga! Som-hi!
Fa un vent, que no se sent res.
Una ventada de vent.
Treure el ventre de pena.
De més verdes en maduren.
No deixa res per verd.
A les verdes i a les madures.
N'ha fet de verdes i de madures.
Amb més veres!
La veritat sempre sura, com l'oli.
50
No adonar-se'n de la realitat de les coses.
Disposat d'uns ulls un xic entelats.
Es diu a qui observa tots els defectes que pot tenir una persona.
Expressió final d'una discussió.
L'han subornat. També, untar les mans o untar les corrioles.
Retenir els mocs.
S'aplica a aquell que pot donar cap a tot.
Tenir una temporada de desgràcia.
Un aprenent de violí; ja que arriba a molestar amb el seu nyigo-nyigo.
Si es necessita socors d'algú, quant més a prop estigui millor.
Per més dificultats que s'originin, cal plantar-hi cara.
Aplicat a costums o coses molt antigues.
Restar importància al que una altra persona ha mencionat.
Crits fets a un grup que s'ha d'esforçar.
Resposta que es dóna quan no es vol correspondre a una pregunta.
Frase repetitiva.
Poder fer un gran tiberi després d'un temps de passar gana.
Dit de quelcom que sembla improbable, però que pot succeir.
Persona que dóna cap a tot i estar al corrrent de les novetats.
S'ha de mantenir la bona relació tant en temps bons com en els difícils.
Aplicat a qui no ha parat de donar disgustos a un altre.
Confirmar el que un altre ha assegurat.
Les mentides sempre es descobreixen.
Paraula
Expressió
clau
Significat
Vigilar
L'ha ben vessada!
Tirar de veta.
Veu de tro.
Ets de mal veure!
Ja et veig a venir.
No s'hi veu de cap ull.
Pa avesat i vi canviat.
Fem-ni via d'anar a poc a poc.
Tenir-hi per vida d'hereus.
T'haurem de vigilar.
Vint-i-nou
Semblar el vint-i-nou.
Es refereix a aquell que no para de caminar, però sempre pels mateixos carrers, comparant-lo a un
tranvia de Barcelona que feia una circunvalació en els dos sentits.
Viola
Per acomiadar-se d'una intenció, quan ha fracassat el projecte.
Vivales
Bona nit, viola.
Si te he visto, no me acuerdo.
Fer la viu-viu.
Ésser un vivales.
Volt
Canviar el volt.
Frase pròpia de Sant Feliu de Guíxols, quan els dissabtes al vespre es feien volts a la
"mançana" i així es poguessin trobar el noi i la noia que s'agradaven.
Volva
Més de quatre volves.
Portar-ne quatre volves.
No tocar vores.
No me voy, que me llevan.
Vuits i nous són cartes que no lliguen.
Fa xafagor.
Faltar poc per agafar una borratxera.
Vessada
Veta
Veu
Veure
Veure
Veure
Vi
Via
Vida
Visto
Viu
Volva
Vores
Voy
Vuits
Xafagor
Incòrrer en un error trascendent.
No tenir mirament en les despeses.
Veu d'allò més potent, però a escala de baix cantant.
Es diu a la persona que fa força temps que no s'ha vist.
Es diu a qui et ve a trobar i endevines que acabarà per demanar-te un favor.
Es refereix a aquell que està el màxim satisfet de sí mateix.
Aconsella no variar en la classe de pa i sí en la de vi.
Aconsella no anar depressa però sí segur.
S'aplica a objectes en el sentit de que duraran molts anys.
Es diu a aquell noi jove que ja comença a sortir amb noies.
Sobre la persona en qui es confiava que, quan li ha convingut, ha fet el sord.
Transcórrer la vida d'algún a un nivell senzill.
Qui tant sols procura per sí mateix.
Haver begut un xic més del compte.
No encertar-ne ni una.
Quan s'ha de seguir, a contre cor, el que fan els altres.
Es relaciona amb el joc de cartes del set i mig.
Fer força calor, d'aquella pesada.
51
Paraula
clau
Xamba
Xano
Xarop
Xarxó
Xaveta
Xavos
Xerrar
Xerrar
Xerxar
Xeva
Xino
Xino
Xip
Xiques
Xiripa
Xiular
Xulivera
Xutes
Expressió
Significat
Quina xamba!
Xano, xano.
Xarop de bastó.
Ésser un xarxó.
Perdre la xaveta.
N'ha tret quatre xaus, o xavos.
Quina xerra-mandusca!
Xerrar pels colzes.
No xerxa.
Ésser un xic xeva.
Això són "cuentos xinos".
L'han enganyat com a un xino.
Fer xip-xap.
A xiques i a miques.
Quina xiripa!
Xiular les orelles.
Quina xulivera!
Vas que xutes!
Tenir una sort inesperada.
Desplaçar-se lentament, però conservant un ritme.
Verdalagues (amb nom de medicina), per a qui se les mereix.
Dit de la persona que no reacciona a temps.
Perdre el domini de sí mateix o per algú, en cas d'enamorament.
En una operació comercial n'ha tret un esquifit benefici.
Dona xerraire i poc neta.
Parlar continuament.
Es refereix a qui el cervell no li funciona del tot be.
Correspon a una noia poc decidida.
No fer cap cas del que un altre explica.
Empassar-se les mentides amb facilitat.
Anar a mar, sense allunyar-se, tocant sempre de peus a terra.
Aplicat a aquell que tot ho minimitza.
Estar de sort en forma extraordinària.
Tenir indices vagues. També per la persona de la que altres han parlat.
Si se'n troba força a la boca, és senyal de tenir gana.
Es diu a algú que s'ha d'acontentar amb el que li ha estat donat.
52