K L Reich; Joaquim Amat Piniella

CAPÍTOL I
El formen tres seqüències sobre les dues maneres de veure l'entrada al camp de concentració des del punt de
vista objectiu viscut per els personatges de dins i fora del camp; tant els que arriben de nou, desconeixent el
que els espera i espantats, com els que ja s'hi trobaven dins, veterans en l'esgarrifosa escena de les penalitats,
tortures i humiliacions patides pels presoners en els camps d'extermini.
El narrador planteja els aconteixements amb reflexes enlluernadors els detalls del camp i els deportats per tal
de donar consciència de la dificultat per mantenir la capacitat de resistència humana, tant física com moral.
L'Emili, protagonista deportat, patirà per trobar companyia dins el camp.
L'Amat, intentarà fer−nos veure que per damunt de les atrocitats i la barbàrie, regna la condició humana i
humanitària.
CAPÍTOL II
Aquest capítol descriu la primera fase del procés d'iniciació al camp, les lleis, el despullament i la depilació.
Al contemplar la nuesa, s'inicia el procés de despersonalització, moment emocional i referencial. D'aquest
moment no se'n conserven proves anul·lant el passat i resultant−ne un futur incert d'on només en resulta un
present absurd i brutal en les seves normes imposades per la lògica implacable de l'administració del terror.
En la fase següent té lloc el moment de xoc on cada personatge va demostrant l'actitud que el caracteritzarà:
L'Emili, pessimista i parat, en Francesc, amb molt d'optimisme prometent−se que l'únic que cal és refugiar−se
i esperar que arribi la sort. L'Emili prefereix eludir la realitat, postura que aguantarà al llarg dels primers
quatre capítols.
La fugida, tant desitjada, és emocional però no real decorada amb la pudor dels forns crematoris.
El procés d'iniciació finalitzarà en arribar als barracons on encara rebran una lliçó i aquestes persones recent
transformades en números percebran profundament el significat de les paraules. Un cop espoliat, acaba el
primer dia al camp amb el descans nocturn on la realitat s'imposa damunt els mateixos somnis. L'únic
personatge que descansa és el Francesc esperant el seu somni d'un final feliç.
CAPÍTOL III
En el tercer dia al camp es planteja la primera penyora que l'Emili haurà de pagar per transgredir, inexpert,
una llei irracional amb les conseqüències que en Vicenç sotmet amb la llei del camp que acaba derrotant
intel·lectualment a l'individu deshumanitzat.
Es declara delicte apropar−se a l'estufa de la barraca i l'Emili, en un moviment heroic individual, té nefastes
conseqüències col·lectives que haurà d'aprendre a controlar en benefici seu i del grup tenint en compte la
irracionalitat que regna al camp.
CAPÍTOL IV
Es presenta el quart dia amb en Hans Grupper, un personatge maligne, fuster d'ofici amb la missió de
construir un camp model.
1
Flueix simultàniament el procés de construcció del camp amb el procés de construcció dels personatges
principals que construeixen la pròpia presó.
L'Emili ha estat cridat per la secretaria i en Francesc i l'August l'esperen, moment en el quan s'evidencia el
posicionament moral d'en Francesc davant l'esdevenidor.
En Francesc, conscient del malson que viuen amb nefastes possibilitats de sortir−ne, pensa que cal no defallir
i esperar el moment i l'oportunitat. Ell es planteja amb una lectura hàbil del sistema possible gràcies a la
penetració psicològica de qui ha ideat el sistema concentracionari de tal manera que tant es pot posar en la pell
de la víctima com en la del botxí. Es mostra irònic i prou íntegre
com per alegrar−se sincerament de la millora que l'Emili ha aconseguit gràcies als seus dibuixos pornogràfics.
L'Emili passa a formar part dels presos absorbits per la zona grisa de col·laboracionisme on només un mateix
sap mantenir el lloc en la línia de la dignitat i la integritat.
A la tercera seqüència té lloc l'anàlisi de la cuina mitjançant l'Ernest. Amb ell es coneix el concepte d'ascens
social, inversament proporcional a la pèrdua de l'actitud moral.
CAPÍTOL V
Aquest capítol ens mostra un avanç de l'esperit al camp als personatges del Vicenç i el metge jueu amb
l'evolució psicològica i moral de l'Emili el qual s'ha proposat superar les males intencions del sistema tal com
l'anul·lació moral dels protagonistes com la anihilació física.
La idea d'aclimatació va acompanyada per la pèrdua de consciència humana en forma de col·laboracionisme.
L'Emili té clar que ha de suportar i ser fort. L'enemic d'aquest procés és el temps, aliat de la destrucció al
camp.
Aquestes reflexions no estan a l'abast dels dissortats, aquells amb qui el sistema es mostra implacable com els
set jueus convertits en distracció dels SS o la mort inevitable d'en Vicenç.
CAPÍTOL VI
El capítol planteja un doble tema en tres seqüències; la caiguda en desgràcia de dos privilegiats i el paper de
les organitzacions clandestines espanyoles. La sorpresa és l'element potenciador de tota caiguda en desgràcia,
ja sigui la del barber vienès que trafiqueja amb els productes de bellesa del comandant (la qual cosa possibilita
la introducció del Rubio com a personatge) o la del capo del crematori ( un destí que ja de per si excel·leix en
la perversió del seu funcionament).
CAPÍTOL VII
Centrat en les conseqüències que al voltant del comportament moral del Werner i l'Emili, té l'arribada d'un
nombrós grup de jueus holandesos.
L'Emili, afectat pel maltractament als nouvinguts, es deixa embolcallar per un ambient gris i melangiós com el
seu comportament fent−lo sentir en una comunitat de sentiments amb la natura. A partir d'aquí, es troba sol i
pensa en començar a acceptar el destí.
En Rubio, cap de la cèl·lula comunista, ubica per eliminació segons els seus principis, l'actitud egoista i
detestable de l'Ernest.
2
CAPÍTOL VIII
La percepció de la nuditat esdevé la voluntat de deshumanització a que són sotmesos els presos davant la qual
el disgust i el fàstic de l'Emili, no són tant literals com morals.
S'arriba a un moment de pressió psicològica límit amb la necessitat de reivindicar la condició d'humans sobre
el tracte de bèsties que reben els presos.
CAPÍTOL IX
Té lloc un clímax devastador de pessimisme i fatalitat al camp. Són destruïts físicament al crematori cent
txecs i dos−cents russos ; es culmina amb la desaparició dels referents inalienables d'en Francesc i en Werner.
El canvi de destí els allunya una mica del centre de l'horror.
Aquest capítol està format per tres seqüències i descriu minuciosament la primera execució pública dividida
en tres parts; en la primera, entren els evadits al camp de forma cínica, en la segona cada pres esdevé el botxí
del company obligat a embrutar−se la moral i en la tercera seqüència, obliguen a contemplar als penjats com a
macabre exemple.
Es mostra la fi del Francesc, que prefereix mantenir−se íntegre abans d'embrutir−se col·laborant amb la mort
d'un jueu apallissat per un SS.
CAPÍTOL X
En aquest capítol s'analitza la voluntat de destruir als presos en tots els sentits, es fa present amb la fam, la
ràbia front les injustícies i la perversió moral que suposa el prostíbul.
En la fam té lloc la primera prova de la capacitat física, en la segona es planteja la pallissa rebuda pel Francesc
com a gran injustícia i en la tercera es planteja la indignació moral de l'Emili davant la descripció de l'Ernest
sobre el funcionament del prostíbul.
CAPÍTOL XI
És l'eix central, dividit en sis seqüències amb progressió de la tensió narrativa.
La primera seqüència dóna lloc a la entrada d'en Francesc a la infermeria.
A la segona, la correspondència entre el camp i el kommando de l'August centrada en la importància del
document.
La tercera, amb l'arribada de dos−cents russos tractats amb la màxima brutalitat.
En la quarta té lloc l'assassinat de cent txecs per les represàlies per l'assassinat de Heydrich on, l'Emili va
adoptant dimensió moral col·lectiva.
La cinquena es centra en la nuditat provocada per la revista de polls que fa convèncer de la percepció de la
recerca de l'ideal centrada en el vessant físic com a potència del nazisme.
La sisena seqüència culmina amb la mort d'en Francesc com exemple moral d'una perspectiva gnòstica.
CAPÍTOL XII
3
Format per tres seqüències on la tercera segueix la cronologia natural de la primera i la intermèdia fa doble
funció, la de clímax al descriure el descens físic i simbòlic en l'abisme i actua narrant com a suspensió
momentània la resolució de la primera seqüència.
El tema central és que per culpa de l'embrutiment d'en Max, l'encarregat del magatzem, els seus companys
cauen en desgràcia.
L'acte s'associa a dos elements; Gupper permet el trafiqueig i a més, es tracta d'un rellotge d'or, associat al
control del pas del temps, element prohibit als camps. En Max serà castigat físic i moralment, implicant a
Werner que és torturat, interrogat i executat.
L'Emili, per ser espanyol, s'estalviarà la tortura però serà arrestat on coincidirà amb un triangle rosa.
El crematori esdevé un mecanisme funcional per evitar deixar rastre de l'horror que, a més, culmina amb el
comerç d'or.
La tercera seqüència situa l'Emili a la companyia del càstig, en la companyia encarregada del transport de
pedres on aprendrà a mirar.
Ara l'Emili ja no voldrà tornar a la seva feina anterior.
CAPÍTOL XIII
S'estructura al voltant de dues seqüències que es distingeixen en dos períodes diferents; la rutina de l'esperit al
camp i el balanç de dos anys des de l'arribada al camp.
L'Emili inicia un nou procés d'individualitat que, amb el temps, potencia l'alienació. El temps deixa de ser un
enemic per convertir−se en un aliat que afavoreix la recuperació física i moral.
La sortida del camp s'inicia amb la verbalització del canvi de sensacions. L'arribada del kommando de
l'August permet una certa ascensió espiritual amb la materialització de les necessitats primàries.
CAPÍTOL XIV
Mostra la vida quotidiana mínimament humanitzada d'un camp que permet transformar les condicions de vida
gràcies a l'August.
La primera seqüència té un nou personatge; El Pierre, que permet a Amat reflexionar sobre els diferents
mètodes d'extermini.
La segona seqüència presenta el kommando en la més estricta monotonia de l'existència. Ara té lloc una
transformació deguda al clima d'humanitat amb pietat i ajuda.
A la tercera seqüència, després de l'arribada de les primeres cartes, canvia el mon del record pel retorn a la
crua realitat.
A la quarta, durant tres setmanes, ens situa davant la resposta d'una carta de la seqüència anterior.
CAPÍTOL XV
Es centra en les interioritats del funcionament i dels protagonistes del kommando de l'August fins al retorn al
camp central.
4
La primera seqüència, dóna lloc a la tornada d'un personatge embrutit, l'Ernest.
En la segona, es presenta el Francès, desaparegut en les edicions dels anys seixanta. És un privilegiat a qui
l'August fa la vida impossible per igualar el racionament alimentari.
En la tercera, l'August lluita per recuperar la iniciativa dels espanyols liderant un nou estat major.
En la quarta, les divisions tornen a fer prendre partit al narrador, que considera que la defensa del col·lectiu
només pretén nous prosèlits.
La cinquena seqüència tracta de la possibilitat del renaixement de l'amor gràcies a l'arribada del kommando de
les russes.
CAPÍTOL XVI
Format per tres seqüències des del moment del retorn al camp central fins l'acabament del període de
quarantena dels espanyols al kommando.
A la primera seqüència planteja les transformacions sofertes en els quatre anys de captiveri.
La segona evidencia el procés d'estranyament de l'Emili per inactivitat, acumulació de gent, extremada
mortaldat, etc.
La tercera mostra la cara possibilitat de fuga pels integrants de la barraca de la mort.
CAPÍTOL XVII
L'esperit del camp s'esfondra per la caiguda dels graons del poder destructiu amb quatre seqüències.
En la primera, la por s'apodera de tots els supervivents i l'Emili essencialitza la victòria de l'home en el nucli
de l'esperit al camp com a punt de partida i arribada. Introdueix un nou espai, l'oficina de revelatge.
La segona seqüència dóna lloc a la marxa del nou kommando de l'August que acompleix dos objectius: es
mostra que l'invent de l'August només té sentit si ell el lidera i es tanca la via de possibilitat de supervivència
lligada a la fugida del valencià.
La tercera és una conversa entre l'Emili i en Manuel sobre compartir sofriment fins als límits de maldat de
l'home en l'intent de comprensió de la figura de Gupper.
La quarta planteja la doble actitud moral del col·lectiu espanyol davant la tramposa oferta del comandant per
aconseguir voluntaris en forma de presos soldats lliures.
CAPÍTOL XVIII
Basat en cinc seqüències, aquest capítol situa l'acció a les hores prèvies a l'alliberament, l'arribada de tropes
nord−americanes i el missatge moral entorn als morts clau de home, peu i llibertat.
La primera seqüència es centra en l'Emili, participant en l'estratègia del Comitè Internacional davant la
imminència de la convocatòria del comandant.
En la segona, fa una àcida crítica a l'actitud moral que envolta el Comitè Internacional. L'escena acaba amb el
suïcidi de Hans Groupper i la seva família.
5
En la tercera, arriben les tropes aliades i analitza des de la perspectiva de l'Emili ensenyorit com a veu, les
repercussions emocionals i morals. Víctimes i botxins susciten els conceptes de venjança i perdó amb la idea
del bé com a base del nou ordre i del nou llenguatge.
La quarta es centra en l'ensenyament moral en forma de càstig respecte als darrers representants del sistema;
en Popeye i l'Ernest.
A l'Emili se li ha encomanat la missió de vigilar el magatzem de la cuina i passa a un nou concepte
simbòlicament trifàsic de reacció, compensació i resurrecció.
La cinquena seqüència justifica el títol de la novel·la al incendiar−se els magatzems exteriors, on l'Emili es
troba en la cadena humana traslladant caixes que es poden salvar. Comença a trobar respostes i constata que,
malgrat les ofenses i vexacions, la condició humana es troba en cada una de les persones que sobreviuen en
aquell infern.
6