Universitat de les Illes Balears

Universitat de les
Illes Balears
Facultat de Filosofia
i Lletres
$175232/2*,$,,
,1752'8&&,Ï$/
$175232/2*,$62&,$/,&8/785$/
(678',6)LORVRILD
'85$'$2n quadrimestre
120%5('(&5Ê',76: __4_ deteòrics/ __2_ de pràctics
35(5(48,6,763(5&856$5/¶$66,*1$785$
3$57,&,3$&,Ï'(/¶$66,*1$785$(1(/6(648(0(6'(
; Avaluació contínua
‰ Projecte pilot d’implantació del sistema de crèdits europeus
‰ Campus Extens
,',20$(148Ê6¶,03$57(,;/¶$66,*1$785$FDVWHOODQRFDWDOj
,'(17,),&$&,Ï'(/352)(6625
3URIHVVRUD$OHMDQGUR0LTXHO1RYDMUD
(GLILFL5DLPRQ/OXOO
'HVSDW[&
7HOqIRQ
(PDLODPLTXHO#XLEHV
7XWRULHV'0'&'-
1. INTRODUCCIÓ GENERAL A LA MATÈRIA I RECOMANACIONS DE
CONEIXEMENTS PREVIS.
Si la gramàtica generativa sembla haver posat les bases de la universalitat de les
estructures innates del llengüatge, vol dir això que el pensament es construeix pertot
arreu en base a les mateixes estructures? tot grup humà i tota cultura pensa, filosofa,
entén el món de la mateixa manera? Totes les societats es basen en el mateixos
principis, presenten, tot i les diferències aparents, semblants models relacionals? Deia
Lévi-Strauss que buscar els universalismes intrínsecs a la diversitat de les formacions
humanes feia de l'Antropología una mena de cosmologia de les ciencies humanes.
L'Antropologia Social i Cultural com a disciplina acadèmica trenca amb el
folcklorisme i l'etnografia descriptivista. La idea que es tracta exclusivament del
mecanisme d'estudi de les societats primitives, o si volem "exòtiques", basades en la
segmentaritat organitzativa i la indiferenciació de nivells d'anàlisi i intervenció sobre la
pròpia realitat és, si més no avui en día, falsa: fa anys que el "pensament primitiu" és
només una frase referencial. L'Antropologia és una eina metodològica moderna,
contemporània i, doncs, útil per estudiar les formacions socioculturals actuals;
començant per la quotidiana de l'estudiant i el docent, que sovint és menys "moderna" i
racional del que ens pensam.
A través del recorregut per les categories fonamentals de la disciplina ens acostarem a
l'especificitat de la mirada antropològica; mitjançant un coneixement general sobre la
seva història, veurem com l'Antropologia neix de l'interés en buscar l'explicació dels
problemes propis de les societats dels etnòlegs occidentals en altres móns distants,
passa pel relativisme més absolutista, fins a arribar a l'actual convivència entre l'estudi
específic i el convencement de la universalitat dels mecanismes bàsics de la
humanització dins la constant díada Cultura/Natura. Seguirem el debat sobre si
l'antropologia estudia les relacions socials i les seves percepcions i interpretacions, cal
que només es centri en les estructures socials efectivament comprobables o,
contràriament, el seu objecte d'interés rau en les idees que les persones construeixen en
relació amb el món, l'espai, el temps.
Però, fonamentalment, veurem com el centre mateix de la disciplina, el mètode
comparatiu, ens acosta a la diversitat de construccions socials i culturals que pretenen
resoldre, conflictivament, instal.lades en la persistent contradicció històrica i dialèctica,
l'existència quotidiana i la por a la trascendència i a l'exigüitat de la vida. I, com allò
que el vell/jove Aristòtil anomenava la simbolitzitat de la paraula, s'extén al fets, a les
institucions, als modes i usos per existir, trasmetre's i ser canviats, destruïts i
substituïts.
2. OBJECTIUS GENERALS
TEORICS
2.1. Transmissió i comprensió de les categories fonamentals de l'Antropologia
Social i Cultural
2.2. Obtenir un coneixement bàsic de les diverses aportacions teòriques vigents
a l'antropologia social i cultural i la seva extensió a altres camps d' anàlisi.
PRACTICS
2.3. Incorporar les noves aportacions a la resta del currículo de Filosofia (per als
estudiants de la licenciatura de Filosofia). Entendre les especificacions de la
PLUDGDDQWURSROzJLFD.
2.4. Ser capaços de comparar les diverses propostes culturals i de veure la
relativitat social i cultural, aplicant la comparació i superant l'etnocentrisme
també des de la perspectiva teorètica.
2.5. Aconseguir identificar i desenvolupar una lectura crítica de les diverses
escoles i paradigmes.
3. ESTRUCTURA DELS CONTINGUTS DE L’ASSIGNATURA
3.1. TEORICS
,$QWURSRORJLD6RFLDOLDOWUHV&LqQFLHV6RFLDOV
1.- Què és l'Antropologia Social. Objecte d'estudi. Antropologia física, cultural, social:
diferències i relacions. Antropologia social i antropologia filosòfica: l'KRPH i els
homes.
2.- L'antropologia i altres disciplines. La lògica i els límits de les separacions en les
Ciències Socials. Específicitat del mètode antropològic. La comparació: primera
aproximació al concepte de diversitat.
,, (WQLFLWDW OD FRQVWUXFFLy VRFLDO GH OD GLIHUqQFLD OD SOXUDOLWDW FXOWXUDO (OV
XQLYHUVDOVLOHVHVSHFLILFLWDWVHQOHVFXOWXUHV
1.- Idees sobre la naturalesa humana. Visió transcultural i comparativa. Límits de les
taxonomies físiques i predominància dels factors culturals.
2. La cultura: conceptes fonamentals. Herència biològica davant processos
d'enculturació. La cultura apresa i simbòlica. La cultura com a totalitat. Nivell de
presència cultural.
3.- Factors universals, particulars i generals. Mecanismes de canvi cultural: difusió,
aculturació, invenció independent, convergència cultural, globalització.
4. Grups ètnics i etnicitat. Problemes en la construcció dels conceptes d'ètnia, nació,
estat: colonització, emergències poscolonials. Canvi cultural: inherent a tota cultura o
induït?
5- Construcció cultural de les races. Hipofiliació, fluïdesa fenotípica. Xenofòbia,
racisme, autoreconeixement. La qüestió de la identitat.
,,, (O QDL[HPHQW GH O
DQWURSRORJLD /HV HVFROHV HOV SDUDGLJPHV L OHV OtQLHV GH
GLVFXVVLy(OVGHEDWVIRQDPHQWDOVGHVGHO;,;DO;;,
1.- Precedents històrics i epistemològics. El concepte de l'Altre com a inferior moral,
com a primitiu de la societat que l'analitza: els observadors de l'antiquitat europea.
L'Altre diferenciat i la primera sistematització etnogràfica: la colonització d'Amèrica.
La Il.lustració: el concepte d'educació i el de socialització i el de cultura com a sistema
simbòlic. L'individu protagonista de la història davant el creacionisme innatista.
Ciència i racionalitat: si, però fins a quin punt?
2.- Evolucionisme biològic i evolucionisme social. Morgan, Tylor. Antropologia
evolutiva: la distància explicada mitjançant el temps. Els estadis evolutius. Les lleis
universals. El mètode comparatiu i el mètode històric universal. Importància del
mètode deductiu. La contextualització social del pensament del XIX. Reviscolament
d'algunes de les seves premeses i conclusions al XXI.
3.- La reacció contra l'Evolucionisme: antietnocentrisme i relativisme cultural. El
particularisme de Boas. Les cultures són totalitats: l'Holisme. La història és particular:
nova visió de l'historicisme. Importància del llenguatge i de la interacció entre
llenguatje, pensament i societat. Boas, Sapir i Whorf. &XOWXUDL3HUVRQDOLWDW (Benedict i
Mead): la psicoanàlisi dins l'estudi de les cultures; importància de la relació entre
individu i cultura. Giravoltes amb el particularisme dels procesos vitals i educatius.
Increment de de l'etnografia i potenciació del mètode inductiu. Avantatges i excessos
del relativisme particularista.
4.- La importància de les institucions socials i les seves funcions. lleis, parentiu i
institucions polítiques. L'estructural-funcionalisme. Estructura social, funció:
Radcliffe-Brown i el problema de la història. Malinowski, la psicologia i la teoria de
les necessitats. Noves passes en l'etnografia.
5.- L'estructuralisme i Claude Lévi-Strauss. Els universals i les estructures
inconscients. La naturalesa simbòlica de l'ésser humà. La diversitat cultural: explicació
i significació relacional.
6.- Evolucionisme multilineal i nou simbolisme:Lesly White i J. Steward. La naturalesa
simbòlica de la cultura. Ecologia cultural i la idea d'adaptació cultural al medi.
7.- Materialisme històric i materialisme dialèctic. El Mode de Producció i la formació
social a la base de l'estudi de les cultures. Meillassoux i Godelier. Les relacions socials
de producció davant les institucions: la familia com a resultat i no punt de partida. Les
estructures demogràfiques i la seva correlació amb les relacions socials de producció.
Centralitat de la història pel que fa a la comprensió de les cultures.
8.- El Materialisme Cultural. Societat i Cultura separades: reacció i problemes. Els
conceptes de Mode de Producció Conductual i Mode de Reproducció Conductual.
(PLFi HWLFcontraposats. Els casos del porc i de les vaques.
9.- Simbolisme i antropologia cognitiva. El nou relativisme simbòlic de Geertz. Virtuts
i problemes dels nous paradigmes. El postmodernisme: el rebuig de les teories generals
i els gust pel fragment i la redescoberta de l'autor.
10.- Nous plantejaments. La importància de les lectures teorètiques transversals.
3.2. PRACTICS
,/HFWXUDLGLVFXVVLyGHWH[WRVLQFORVRVHQODELEOLRJUDILDLGHOHFWXUHVOOLXUDGHVHQ
FODVVH DO OODUJ GHO FXUV GLUHFWDPHQW UHODFLRQDWV DPE FDGD WHPD WUDFWDW /(6
/(&785(66(5$1$&&(66,%/(621/,1(2(1&23,67(5,$
,, (ODERUDFLy GH WUHV WUHEDOOV UHVSHFWLYDPHQW UHODFLRQDWV DPE HOV WUHV EORFV
WHPjWLFVGHOVFRQWLQJXWVWHzULFV
,,,3URMHFFLyGHPDWHULDODXGLRYLVXDOYLQFXODWDOHVH[SOLFDFLRQVWHzULTXHV
4. METODOLOGIA DE TREBALL DE L’ASSIGNATURA
7(Ñ5,&$ 1.-Introducció temàtica per part del professor a l'inci de cada
bloc. Distribució d'esquemes d'interpretació 2.- Exposició de cada tema
acompanyada de lectura de textos en classe i discussió.
35¬&7,&$ 1.- Exposició de lectures relacionades amb cada tema en
classe. 2.- Projecció de tres videos, un a cada bloc, precedits de guies i
esquemes explicatius i seguits de debats sobre l'aplicació explicativa dels
continguts corresponents als temes teòrics.
5. CRITERIS D’AVALUACIÓ
$9$/8$&,Ï 7(Ñ5,&$. 1- Per als assistents a classe (al manco a un
60% del període lectiu)
D8QDVVDLJG
H[WHQVLyQRVXSHULRUDOHVSODQHVGHFDGDEORF(Q
WRWDO %DVDWV HQ OHV OHFWXUHV OD ELEOLRJUDILD OHV H[SOLFDFLRQV GH
FODVVHLHOPDWHULDOGHYLGHRLFHQWUDWHQXQRPpVWHPHVGHOEORF1R
V
DFFHSWDUDQ OHV UHFHQVLRQV (OV WHUPLQLV GH SUHVHQWDFLy GH FDGD
WUHEDOO VHUDQ GH TXLQ]H GLHV D SDUWLU GH OD ILQDOLW]DFLy GHO EORF
FRUUHVSRQHQW6HPSUHV
DVVHQ\DODUDQGRVGLHVGHWXWRULDSHUUHYLVLy E ([DPHQ ILQDO 1RPpV GHOV EORFV TXH QR V
KDJLQ VXSHUDW
PLWMDQoDQWO
DVVDLJQRDSURYDWRQRSUHVHQWDW
6HQFHUSHUSXMDUODTXDOLILFDFLy
/
DYDOXDFLyWHzULFDVXSRVDXQGHODQRWDILQDO
2.- Per als no assistents (menys del 60% del període lectiu)
D([DPHQILQDOGHOVWUHVEORFV
5.2. $9$/8$&,Ï35¬&7,&$Només per als assistents.
Intervencions a classe i exposició de lectures. (30% de la qualificació final).
6. BIBLIOGRAFIA
6.1. Bibliografia bàsica
-Harris, M. (OGHVDUUROORGHODWHRUtDDQWURSROyJLFD: Siglo XXI, Madrid, 1981.
-Kahn, J.S. (ed) (O FRQFHSWR GH FXOWXUD WH[WRV IXQGDPHQWDOHV: Anagrama, Barcelona,
1975.
-Kuper, A. (OSULPDWHHOHJLGR: Critica, Barcelona, 1996.
-Llobera, J.R. (comp) /DDQWURSRORJLDFRPRFLHQFLD: Anagrama, Barcelona, 1975.
-Reynoso, C.(Comp.) (O VXUJLPLHQWR GH OD DQWURSRORJtD SRVPRGHUQD: Gedisa,
Barcelona, 1998.
6.2. Bibliografia general
MANUALS GENERALS PER AL SEGUIMENT DE LA MATERIA
-Bohannan Paul3DUDUDURVQRVRWURVEd. Akal, Madrid, 1995.
-Beattie J.2W UDVFXOWXUDV, Ed. Fondo de Cultura Económica, Madrid,1978
-Marvin, H. ,QWURGXFFLyQ D OD DQWURSRORJtD *HQHUDO, Alianza, Madrid, 1998 (i
successives reedicions fins al 2001).
-Llobera, J.R. 0DQXDO G¶DQWURSRORJtD 6RFLDO, Universitat Oberta-Àgora, Barcelona,
1999.
-Mercier, P. +LVWRULDGHOD$QWURSRORJtD Ediciones Península, Barcelona,1979
Bibliografia General
Acosta, J. +LVWRULD1DWXUDO\PRUDOGHODV,QGLDV, Dastin S.L., Madrid, 2002.
Balibar, E. (1988) “Existe un neorracismo” pp. 30-48 en Etienne Balibar. E Inmanuel
Wallerstein, 5D]DQDFLyQ\FODVH, Iepala, Madrid, 1991.
Bataille, G, 7HRUtDGHOD5HOLJLyQ, Taurus, Madrid, 1991.
Battûta, Ibn (S. XIV; 1964) (Edición y traducción de Serafín Fanjul y Federico Arbos)
$WUDYpVGHO,VODP, Editora Nacional, Madrid, 1981.
Beattie, J.H.M. (1964) “La antropología social y algunas otras ciencias humanas” pp.
31-53 en John H. M. Beattie, 2WUDV FXOWXUDV, Fondo de Cultura Económica,
Madrid, 1978.
Beattie, J.H.M. (1964), “Qué estudian los antropólogos sociales: necesidad de una
teoría” pp. 53-72 en John H. M. Beattie, 2WUDV FXOWXUDV, Fondo de Cultura
Económica, Madrid, 1978.
Beattie, J.H.M. (1974) “Comprensión y explicación en Antropología Social” pp. 293310 en Josep Ramon Llobera (Comp), /D$QWURSRORJtDFRPRFLHQFLDAnagrama,
Barcelona, 1975.
Berger, P.L.3DUDXQD7HRUtD6RFLROyJLFDGHOD5HOLJLyQ, Kairós, Barcelona, 1981.
Bloch, M. (1975) $QiOLVLV PDU[LVWDV \ $QWURSRORJtD 6RFLDO, Anagrama, Barcelona,
1977.
Boas, F. (1911) &XHVWLRQHV IXQGDPHQWDOHV GH DQWURSRORJtD FXOWXUDO, Círculo de
Lectores, Madrid, 1990.
Cabeza de Vaca, A. (1537) 1DXIUDJLRV, Fontamara, Barcelona, 1982.
Cieza de León, P. (1553) &UyQLFDGHO3HU~, Espasa-Calpe, Madrid, 1962.
Clifford, J. y George Marcus (1986) 5HWyULFDVHQDQWURSRORJtD, Jucar, Barcelona, 1991.
Cordón, F. (1981) /DQDWXUDOH]DGHOKRPEUHDODOX]GHVXRULJHQELROyJLFR, Anthropos,
Barcelona, 1985.
Chomski, N. 6WXGLHVRQ6HPDQWLFVLQ*HQHUDWLYH*UDPPDU, The Hague, 1972.
Chomski, N. 6\QWDFWLF6WUXFWXUHVLondon-The Hague-Paris, 1957.
ChristianW.A.5HOLJLRVLGDG3RSXODU, Tecnos, Madrid, 1978.
De las Casas, B. (1552) %UHYtVLPD5HODFLyQGHOD'HVWUXFFLyQGHODV,QGLDV, Fontamara,
Barcelona, 1982.
Douglas, M6LPERORVQDWXUDOHV, Alianza, Madrid, 1978.
Douglass, M 3XUH]D\3HOLJURSiglo XXI, Madrid, 1973.
Durheim, E./DVIRUPDVHOHPHQWDOHVGHODYLGDUHOLJLRVD, Akal, Madrid, 1982.
Durkheim, E. (1895) /DVUHJODVGHOPpWRGRVRFLROyJLFR, Morata, Madrid, 1974.
Eliade, M /RVDJUDGR\ORSURIDQR, abor, Barcelona, 1983.
Eliade,E (OPLWRGHOHWHUQRUHWRUQR, Planeta Agostini, Barcelona, 1985.
Ember, M., (1991) “The Logic of Comparive Research” pp. 144-153 en Melvin Ember,
%HKDYLRU6FLHQFH5HVHDUFK, Vol 25. nº 1-4, 1991.
Ember, R.C & Melvin Ember (1995) “Cambios culturales” pp. 400-424 en Melvin
Ember & R.C. Ember, $QWURSRORJtD&XOWXUDO, Prentice Hall, Madrid, 1997.
Evans Pritchard, E.E. (1948) $QWURSRORJtDVRFLDO, Nueva Visión, Buenos Aires, 1973.
Evans Pritchard, EE %UXMHUtD PDJLD \ RUiFXORV HQWUH ORV $]DQGH, Anagrama,
Barcelona, 1976.
Evans Pritchard, EE /DVWHRULDVGHODUHOLJLyQSULPLWLYD, Siglo XXI, Madrid, 1979.
Evans-Pritchard, E.E. (1940) /RV1XHU, Ed. Anagrama, Barcelona, 1977.
Firth, R. (1951) (OHPHQWRVGH$QWURSRORJtD6RFLDO, Amorrortu, Buenos Aires, 1976.
Firth, R. et alt. (1957) +RPEUH \ FXOWXUD /D REUD GH %URQLVODZ 0DOLQRZVNL, S. XXI,
Madrid, 1974.
Geertz, C. (1983) (ODQWURSyORJRFRPRDXWRU, Paidós, Barcelona, 1989.
Geertz, G /DLQWHUSUHWDFLyQGHODVFXOWXUDV, Gedisa, Barcelona, 1995.
Gluckman, M.Mary Douglas y Robin Horton, &LHQFLD\EUXMHUtD, Anagrama, Barcelona,
1976.
Godelier, M./RLGHDO\ORPDWHULDO, Taurus, Madrid, 1982.
Gómez García, P. (1993) “Las razas: una ilusión deletérea” en *D]HWDGH$QWURSRORJtD,
nº 10, Granada, 1993.
Gonzalez Echevarria, A. (1987) /D FRQVWUXFFLyQ WHyULFD HQ $QWURSRORJtD, Anthropos,
Barcelona, 1987.
Harris, M. (1968) “El materialismo cultural: ecología cultural” pp. 567-596 en Marvin
Harris, (OGHVDUUROORGHODWHRUtDDQWURSROyJLFD, Ed. Siglo XXI, Madrid, 1981.
Harris, M. (1968) “El materialismo cultural: la evolución general” (sobre White y
Steward) pp. 522-566 en Marvin Harris, (O GHVDUUROOR GH OD WHRUtD
DQWURSROyJLFD, Ed. Siglo XXI, Madrid, 1981.
Harris, M. (1968) “Kroeber” pp. 276-296 en Marvin Harris, (OGHVDUUROORGHODWHRUtD
DQWURSROyJLFD, Ed. Siglo XXI, Madrid, 1981.
Harris, M. (1979) (OPDWHULDOLVPRFXOWXUDOAlianza, Madrid, 1984.
Hill, J.H. (1999) “Language, race and White Public Space” pp. 680-689 en $PHULFDQ
$QWKURSRORJLVW, 100 (3), American Anthropologist Association, 1999.
Horowitz, I. (1962) “Crimen, costumbre y cultura: observaciones sobre la teoría
funcionalista de Bronislaw Malinowski” pp. 7-41 en Bronislaw Malinowski,
6H[R \ UHSUHVLyQ HQ OD VRFLHGDG SULPLWLYD Ed. Nueva Visión, Buenos Aires,
1974.
Kaplan, D. & Manners, R. (1974) “Antropología. Viejos temas y nuevas orientaciones”
55-78 en Josep Ramon Llobera (Comp), /D $QWURSRORJtD FRPR FLHQFLD,
Anagrama, Barcelona, 1975.
Kluckhohn, C. (1949), $QWURSRORJtD, FCE, Madrid, 1974.
Kroeber, A.L. (1917) “Lo superorgánico” pp. 47-84 en J.S. Kahn (Comp),(OFRQFHSWR
GHFXOWXUDWH[WRVIXQGDPHQWDOHV, Ed. Anagrama, Barcelona, 1975.
Leach, E. (1974) “El método comparativo en antropología” pp. 167-178 en Josep
Ramon Llobera (Comp), /D$QWURSRORJtDFRPRFLHQFLD,Anagrama, Barcelona,
1975.
Leach,E &XOWXUD\FRPXQLFDFLyQ Siglo XXI, Madrid, 1981.
Lévi Strauss, C. (1958)7ULVWHV7UySLFRVEudeba, Buenos Aires, 1973.
Lévi Strauss, C. (1974) “Las tres fuentes de la reflexión etnológica” pp. 15-24 en Josep
Ramon Llobera (Comp), /D$QWURSRORJtDFRPRFLHQFLD,Anagrama, Barcelona,
1975.
Lévi-Strauss, C. (1950) “Introducción a la obra de Marcel Mauss” en Marcel Mauss
6RFLRORJtD\$QWURSRORJtD, Ed. Tecnos, Madrid, 1979.
Levi-Strauss, C. (1958) “Lugar de la Antropología entre las Ciencias Sociales y
problemas planteados por su enseñanza” pp. 310-345 en Claude Lévi-Strauss,
$QWURSRORJtD(VWUXFWXUDO,, Eudeba, Buenos Aires, 1972.
Lévi-Strauss, C. (1958) $QWURSRORJtD(VWUXFWXUDO, Eudeba, Buenos Aires, 1977.
Levi-Strauss, C. (1961) “El análisis estructural en lingüística y antropología” pp. 29-50
en Claude Lévi-Strauss, $QWURSRORJtD (VWUXFWXUDO ,, Eudeba, Buenos Aires,
1972.
Lévi-Strauss, C. (1973) $QWURSRORJtD(VWUXFWXUDO0LWRVRFLHGDGKXPDQLGDGHV, Siglo
XXI, México DF, 1997.
Lévi-Strauss, C. (OWRWHPLVPRHQODDFWXDOLGDG, FCE, México D.F., 1965.
Lévi-Strauss, C$QWURSRORJtDHVWUXFWXUDO,, Eudeba, Buenos Aires, 1980.
Lévi-Strauss, C(OSHQVDPLHQWRVDOYDMH, FCE, México D.F., 1964.
Lévi-Strauss,C. 0LWROyJLFDV /R FUXGR \ OR FRFLGR ,, FCEMéxico D.F., 1968.
Malinowski, B.0DJLDFLHQFLD\UHOLJLyQ, Ariel, Barcelona, 1982.
Lévy-Bruhl, L.$OPDSULPLWLYD, Sarpe, Madrid, 1985.
Lewontin et alt, (1982) 1RHVWiHQORVJHQHV5DFLVPRJHQpWLFDHLGHRORJtD, Ed Crítica,
Barcelona, 1987.
Lieberman, L. (1997) “Gender and the Deconstruction of the Race Concept” en
$PHULFDQ$QWKURSRORJLVW99 (3), American Anthropologist Association, 1997.
Lisón Tolosana, C. (1975) “Introducción” en L.H. Morgan (1887) /D VRFLHGDG
3ULPLWLYD, Ayuso, Madrid, 1975.
Lisón Tolosana, C. (1976) “Pequeña historia del nacimiento de una disciplina” pp. 1-96
en Carmelo Lisón Tolosana (comp), $QWURSRORJtD VRFLDO GH (VSDxD, Akal,
Madrid, 1976.
Lisón Tolosana, C. (1978) “Difusión y evolución -Estado de la cuestión en
Antropología” en Carmelo Lisón Tolosana, (QVD\RV GH DQWURSRORJtD VRFLDO,
Ayuso, Madrid, 1978.
Lisón Tolosana, C. (1983) “Introducción” en Carmelo Lisón Tolosana, $QWURSRORJtD
FXOWXUDOGH*DOLFLDAkal Universitaria, Madrid, 1983.
Lisón Tolosana, C. (1983) $QWURSRORJLD6RFLDO\KHUPHQpXWLFD, Ed. F.C.E.- México DF,
1983.
Lisón Tolosana,C /D(VSDxDPHQWDO,\,,, Akal, Madrid, 1990.
Luque, E. (1985) “De la cultura, de las culturas” pp.-84-129 en Enrique Luque, 'HO
FRQRFLPLHQWRDQWURSROyJLFR, CIS, Madrid, 1990.
Luque, E. (1985) “Del método, de los métodos” pp. 177-241 en Enrique Luque, 'HO
FRQRFLPLHQWRDQWURSROyJLFR, CIS, Madrid, 1990.
Llobera, J.R. (1990) /DLGHQWLGDGGHODDQWURSRORJtDBarcelona, Anagrama, 1990.
Malinowski, B. (1922) /RV DUJRQDXWDV GHO 3DFtILFR 2FFLGHQWDO Ed Península,
Barcelona, 1975.
Malinowski, B. (1944) 8QDWHRUtDFLHQWtILFDGHODFXOWXUD, Edhasa, Barcelona, 1988.
Mauss, M. (1950) 6RFLRORJtD\$QWURSRORJtD, Ed. Tecnos, Madrid, 1979.
Mauss, M. (1950) 6RFLRORJtD\$QWURSRORJtD, Tecnos, Barcelona, 1971.
Mead, M. (1950) Sexo y temperamento en las sociedades primitivas, Laia, Barcelona,
1973.
Moreno Muñoz, M. (1995) “La determinación genética del comportamiento humano”
en *D]HWDGH$QWURSRORJtD, nº 11, Granada, 1995.
Moreno Navarro, I. (1979) “La antropología como ciencia de la cultura y de la
evolución sociocultural” en Isidoro Moreno Navarro, &XOWXUD \ PRGRV GH
SURGXFFLyQ Ed. Nuestra Cultura, Madrid, 1979.
Morgan, L.H. (1887) /DVRFLHGDG3ULPLWLYD, Ayuso, Madrid, 1975.
Pereira de Queiroz, M.I. +LVWRULD\HWQRORJtDGHORVPRYLPLHQWRVPHVLiQLFRV, Siglo
Pitt-Rivers, J. (1963-70) 7UHV HQVD\RV GH DQWURSRORJtD HVWUXFWXUDO, Cuadernos
Anagrama, Barcelona, 1973.
Rabinow, P. (1977) 5HIOH[LRQHV VREUH XQ WUDEDMR GH FDPSR HQ 0DUUXHFRV, Ed. Júcar,
Madrid, 1992.
Radcliffe-Brown, A.R. (1952) (VWUXFWXUD\IXQFLyQHQODVRFLHGDGSULPLWLYD, Península,
Barcelona, 1974.
Radcliffe-Brown, A.R. (1958) (OPpWRGRHQ$QWURSRORJtD6RFLDO, Anagrama, Barcelona,
1975.
Reynoso, C. (1998) “Presentación” pp. 11-62 en Carlos Reynoso (compil), (O
VXUJLPLHQWRGHODDQWURSRORJtDSRVPRGHUQD, Gedisa, Barcelona, 1998.
Reynoso, C. (compil) (1998), (O VXUJLPLHQWR GH OD DQWURSRORJtD SRVPRGHUQD, Gedisa,
Barcelona, 1998.
Ricoeur, P. (1969) +HUPHQH~WLFD\HVWUXFWXUDOLVPR, La Aurora, Buenos Aires, 1975.
Sapir, E. (1921-49) $QWKURSRORJLH (2 vol), Les Éditions de Minuit, Paris, 1967.
Sapir, E. (OOHQJXDMHFCE, Madrid, 1991.
Smedley A, (1999) ““Race” and the Construction of Human Identity” en $PHULFDQ
$QWKURSRORJLVW, 100 (3), American Anthropologist Association, 1999.
Temprano, E. (1990) “Sobre el origen de las ideas raciales” pp. 33-50 en Emilio
Temprano, /DFDYHUQDUDFLDOHXURSHD, Cátedra, Madrid, 1990.
Turner, V, (OSURFHVRULWXDO, Taurus, Madrid, 1988.
Turner, V/DVHOYDGHORVVtPERORV. Siglo XXI, Madrid, 1980.
Tylor, B. E. (1871) “La ciencia de la cultura” pp. 29- 46 en J.S. Kahn (Comp) (O
FRQFHSWRGHFXOWXUDWH[WRVIXQGDPHQWDOHV Ed. Anagrama, Barcelona, 1975.
Tylor, E.B. (1871) /DFXOWXUDSULPLWLYD, Ayuso, Madrid, 1975.
Vogt, E 2IUHQGDVSDUDORVGLRVHV, FEC, México D.F., 1979.
White, L. (1959) “El concepto de cultura” pp. 129-156 J.S. Kahn (Comp)(OFRQFHSWR
GHFXOWXUDWH[WRVIXQGDPHQWDOHV Ed. Anagrama, Barcelona, 1975.
Wilson, E.O. (1975) 6RFLRELRORJtDODQXHYDVtQWHVLV, Omega, Barcelona, 1980.
Worsley, P.$OVRQGHODWURPSHWDILQDO, Siglo XXI, Madrid, 1980.