Hàbits dels Adolescents de l`Alt Empordà.

14/10/2015
Carpeta de Salut.
Consell Comarcal Alt Empordà.
Hàbits dels Adolescents
de l'Alt Empordà.
Juan Carlos Sevilla Moya PhD
Seció de Patologia Cardiovacular, Hospital de Palamós
Ptofessor Associat, Facultat de Medicina
(Universitat de Girona)
Carpeta de Salut.
Consell Comarcal Alt Empordà.
Població d’estudi

Adolescents de l’Alt Empordà que estan cursant durant el curs 2009/10
tercer d’ESO.

Per poder obtenir una mostra representativa es seleccionen 3
instituts/escoles de Figueres caracteritzats per diferent nivell
socioeconòmic i cultural en la procedència dels seus alumnes; i un institut
representant de poblacions costaneres.
Centres seleccionats

Tres centres de Figueres:
 IES Cendrassos
 IES Delofeu
 La Salle.
 En l’IES Cendrassos cursen els estudis adolescents de pobles propers
a Figueres => s’assoleix la representació de diferents pobles de l’Alt
Empordà en l’estudi.

IES Llançà
Població diana

Figueres: n=602

L’Escala, Llançà, Cadaquès, la Jonquera i Roses: n=547.
Població inclosa en l’estudi

Figueres: 275

Llançà: 54
METODOLOGIA
Equip investigador

Qüestionaris dels temes d’hàbits alimentaris i d’activitat física:
 Mar Calvo i Terrades (Albera Salut, Peralada)
 J. C. Sevilla Moya (Hospital de Palamós i Fundació Salut
Empordà).

Engràcia Soler Pardo és coautora i responsable del contingut en la
Carpeta de Salut i del qüestionari del tema Bullying i violència de
gènere.
Col·laboren:

Rosa Cerveró Sos ( Dietista de NUTREM) i Cristina Casademont
Fàbrega ( DIU pediàtrica Albera Salut)

Judith Noguera i Suquet (DIU Albera Salut)

Maria Martínez Pascual i Montse Bruel Carreras (Fundació Salut
Empordà)

Narcís Heras i Trilla (ACEDA)

Xavier Aldámiz-Echeverría Garcia (tècnic de joventut al Consell
Comarcal de l’Alt Empordà.

Coordinació de la “taula comarcal de salut jove de l'Alt Empordà” per
l’elaboració de la “carpeta de salut”, i coordinació entre l’equip
investigador i les diferents entitats participants en aquest projecte:
Vicenç Cànovas i Sànchez.
Carpeta de Salut.
Consell Comarcal Alt Empordà.
Enquesta
 Aquesta ha estat dissenyada per poder conèixer els hàbits de
vida
 Es destaca que s’han inclòs els tests de dieta mediterrània i
el test K13 Plus d’activitat física i conductes sedentàries.
 El qüestionari va ser lliurat i recollit per l’infermer/a del
Programa Salut i Escola corresponent al centre.
Període de recollida de dades
 El període de recollida de les dades va ser de dos mesos i mig.
Anàlisi de dades.
 Estadística descriptiva.
 Comparació de les variables analitzades abans i després de la
intervenció:
 Variables quantitatives: comparació de mitjanes per a dades
aparellades
 Variables qualitatives: Test de Chi2
Consideracions ètiques.
 Aprovat pel Comitè d’Ètica i Investigació Clínica (CEIC) de la
Fundació Unió Catalana d'Hospitals (febrer 2010), amb
consentiment informat.
1
14/10/2015
Carpeta de Salut.
Consell Comarcal Alt Empordà.
El tabaquismo en los estudiantes de
enfermería: prevalencia, actitudes
y conocimientos Gaceta Sanitaria. 1992;6:58-61
Ferrán Cordón Granados1,2, , Rosa M. Jaumá Pou1, Ramón Vallescar Piñana2, Cristina Ribo
Bonet2, Miguel Martín Mateo2
1 Àrea Bàsica de Salut de Girona 3. Unitat Docent de Medicina Familiar i Comunitária
2 Laboratori de Bioestadística i Epidemiologia. Facultat de Medicina. Universitat Autònoma
de Barcelona
El tabaquismo en los estudiantes de
enfermería: prevalencia, actitudes
y conocimientos Gaceta Sanitaria. 1992;6:58-61
Ferrán Cordón Granados1,2, , Rosa M. Jaumá Pou1, Ramón Vallescar Piñana2, Cristina Ribo
Bonet2, Miguel Martín Mateo2
1 Àrea Bàsica de Salut de Girona 3. Unitat Docent de Medicina Familiar i Comunitária
2 Laboratori de Bioestadística i Epidemiologia. Facultat de Medicina. Universitat Autònoma
de Barcelona
Carpeta de Salut.
Consell Comarcal Alt Empordà.
Enquesta
 Aquesta ha estat dissenyada per poder conèixer els hàbits de
vida
 Es destaca que s’han inclòs els tests de dieta mediterrània i
el test K13 Plus d’activitat física i conductes sedentàries.
 El qüestionari va ser lliurat i recollit per l’infermer/a del
Programa Salut i Escola corresponent al centre.
Període de recollida de dades
 El període de recollida de les dades va ser de dos mesos i mig.
Anàlisi de dades.
 Estadística descriptiva.
 Comparació de les variables analitzades abans i després de la
intervenció:
 Variables quantitatives: comparació de mitjanes per a dades
aparellades
 Variables qualitatives: Test de Chi2
Consideracions ètiques.
 Aprovat pel Comitè d’Ètica i Investigació Clínica (CEIC) de la
Fundació Unió Catalana d'Hospitals (febrer 2010), amb
consentiment informat.
2
14/10/2015
Carpeta de Salut.
Consell Comarcal Alt Empordà.
Tabac
 Refereixen ser fumadors abans de la intervenció el 18,7%
dels adolescents
 45% noies i el 55% nois
 Després de la intervenció el 15,8%:
 51,5% noies i el 48,5% nois
 Test Chi2, p<0,001
 Nois: Pre: 21%; Post: 16%; test Chi2 p< 0,001.
 Noies: Pre: 16,5%; Post: 15,6%; test Chi2 p< 0,001.
 La mitjana d’edat a l’inici del hàbit tabàquic és 13,3anys
±1,4:
 Noies: 13,45±1,68.
 Nois: 13,17 ±1,16.
 El consum mig de cig/dia és:
 abans de la intervenció 3,87 (DE: 3.50)
 després de la intervenció 11,03 (DE: 16,75).
 Diferència significativa global (p=0,024) com per sexes.
Dimensiones psicopatológicas
asociadas al consumo de tabaco
en población universitaria.
anales de psicología. 2004, vol. 20, nº 1 (junio), 33-46
Dimensiones psicopatológicas
asociadas al consumo de tabaco
en población universitaria.
Dimensiones psicopatológicas
asociadas al consumo de tabaco
en población universitaria.
anales de psicología. 2004, vol. 20, nº 1 (junio), 33-46
anales de psicología. 2004, vol. 20, nº 1 (junio), 33-46
3
14/10/2015
Carpeta de Salut.
Consell Comarcal Alt Empordà.
Esmorzar

Abans de la intervenció, refereixen esmorzar el 91,1% dels
Hábitos de vida y adolescencia.
Diseño y pilotaje de un cuestionario
sobre hábitos de vida en un grupo de
adolescentes guipuzcoanos (13-17 años).
BIBLID [1137-439X (2011), 34; 75-105]
participants mentre que, postintervenció es redueix al
88,7% (test Chi2, p<0,001).

Referent al contingut de l’esmorzar:
 cereals (Pre: 74,5%; Post: 68,2%)
 làctics (Pre: 67,9%; Post: 63,7%)
 Brioixeria industrial (Pre: 27,9%; Post: 29,6%).
Bermejo Fernández, Mª Ángeles
Comarca Gipuzkoa Ekialde de Atención Primaria de Osakidetza.
Si comparem…
Hábitos de vida y adolescencia. Diseño y
pilotaje de un cuestionario sobre hábitos
de vida en un grupo de adolescentes
guipuzcoanos (13-17 años).
BIBLID [1137-439X (2011), 34; 75-105]
Esmorzar

Abans de la intervenció, refereixen esmorzar el 91,1% dels
participants mentre que, postintervenció es redueix al
88,7% (test Chi2, p<0,001).

Referent al contingut de l’esmorzar:
 cereals (Pre: 74,5%; Post: 68,2%)
 làctics (Pre: 67,9%; Post: 63,7%)
 Brioixeria industrial (Pre: 27,9%; Post: 29,6%).
Bermejo Fernández, Mª Ángeles
Comarca Gipuzkoa Ekialde de Atención Primaria de Osakidetza.
4
14/10/2015
Carpeta de Salut.
Consell Comarcal Alt Empordà.
Carpeta de Salut/2011
Consell Comarcal Alt Empordà.
Estos son los principales
problemas de los adolescentes
Estos son los principales
problemas de los adolescentes
1. Relaciones sexuales tempranas: en España la edad
media de inicio de relaciones sexuales es 16 años, y el
porcentaje de jóvenes con 16 años que ya han tenido
relaciones es de un 21,7%
2. Embarazos no deseados: La inmadurez de involucrarse
en relaciones sexuales tempranas lleva a consecuencias
irreparables como los embarazos no deseados.
3. Consumo de alcohol: se inician con 14 años es (un
DATO preocupante) «Es una de las adicciones mas
difíciles y duras y está integrado en nuestra sociedad e
incluso en nuestra vida.
4. Iniciación a las drogas: El tabaco, pero también hacen
uso de marihuana, cocaína, anfetaminas, etc…
5. Trastornos alimenticios: Enfermedades tales como la
anorexia y bulimia afectan tanto a chicas como a chicos.
La moda, junto a la necesidad de ser ACEPTADOS, y la
baja autoestima deterioran la imagen corporal. El 5% de
los jóvenes en España entre 12 y 18 años de edad sufren
algún tipo de trastorno alimentario.
6. Depresión y trastornos emocionales: Muchos caen en
ello debido a causas tales como conflictos familiares,
acoso estudiantil (bullying), problemas de aprendizaje,
desilusiones amorosas,influencia de amistades
inadecuadas, castigos severos, etc…
7. Pandillas, sectas: Hablamos de conflictos, debido a sus
consecuencias negativas en comportamientos y actitudes
afianzadas en la PERSONALIDAD del adolescente.
8. Conductas agresivas: Característica adolescente es el
rebelarse ante situaciones y puntos de vista que no son
aceptados, sin embargo, en un porcentaje no muy bajo
muchos adolescentes adoptan conductas agresivas para
poder ser respetados y aceptados.
9. Bajo rendimiento académico: La falta de normas en casa
y de métodos de ESTUDIO son las principales causas.
10. Conflictos derivados del mal uso de la internet y las
redes SOCIALES: Fuente rica en información y los
medios más ACCESIBLES a la comunicación, también
son medio predilecto de depredadores sexuales,
prostitución, pornografía, drogas y adicciones.
5
14/10/2015
“Lewis Carroll” (1832-1898)
Charles Lutwidge Dodgson
•El joven Charles inició su educación en su propia casa.
•Se ha dicho trauma infantil => tendencia a ser zurdo (¿?)
•Sí sufrió de un tartamudeo => perjudicó en sus relaciones.
•También padeció sordera en el oído derecho a consecuencia
de una enfermedad.
•A los doce años fue enviado a una escuela privada en las
afueras de Richmond, donde se integró bien.
•En 1845, fue trasladado a Rugby School, donde fue
evidentemente un tanto infeliz.
•En enero de 1851 se trasladó a la Universidad de Oxford.
•Llevaba sólo dos días en Oxford cuando tuvo que regresar a
su casa porque su madre había muerto de meningitis.
•No siempre trabajó duro, pero excepcionalmente dotado
alternaba resultados excelentes con una irresistible tendencia a
la distracción.
•A pesar de su pereza, su brillantez como matemático le hizo
ganar, en 1857, un puesto de profesor de matemáticas en
Christ Church.
El adolescent del segle XXI com
si fos “Alice in wonderland”
Conills que sempre corren…
Arriben tard…
Gats que es fan invisibles…
Celebrar els
“no anniversaris”
Sense parar de prendre
el té….
Reines de cors però que s’empenyen
En tallar els caps….
Segons el que menges…
O et fas gran…
O et fas petit…
Camí de les solucions…




L’obesitat que comença a la adolescència, freqüentment, és per
tota la vida.
La raó principal per que els adolescents guanyen pes és degut a
la persistència dels primers hàbits de menjar i activitat física.
La actitut dels pares de un nen obés pot contribuir a millorar la
autoestima del fill posant l’atenció sobre altres aspectes positius
i sense focalitzar massa sobre el problema del pes.
El nen adolescent amb obesitat també ha de fer front a
importants problemas emocionals i de relació parental i entre
els seus iguals…
NO ÉS UN PROBLEMA D’INFORMACIÓ…
SI NO DE FORMACIÓ…
Re-definicio del rol del mestre, de la escola, de la família i
de les “xarxes socials.”
6