L`antifranquisme català davant el Tribunal de Orden Público

TOPCAT
1963-1977
L’antifranquisme
català davant el Tribunal
de Orden Público
Javier Tébar (coordinador) | José Fernando Mota | Nàdia Varo
05
Presentació i propòsit
07
La dictadura als anys seixanta: una etapa de canvis
09
La creació del TOP, 1963
14
Protagonistes: defensats i defensors
14 “Me cago en los cuernos de Franco”
15 “Que caigui la dictadura”: una caracterització de
l’antifranquisme català davant el TOP
17 Homes joves, però també dones molt joves
18 Estudiants i treballadors, però també d’“altres”
18 Els orígens territorials dels processats
19 Castigant militàncies
20 Les mobilitzacions i campanyes al voltant dels judicis:
alguns exemples
24 “Novetat al front”: els advocats laboralistes
28
La fi de la dictadura i la dissolució del TOP
30
Una reflexió final sobre els efectes de la repressió política
Crèdits: Fundació Cipriano García de CCOO de Catalunya
Fotos i dibuixos: Col. Arxiu Històric de CCOO de Catalunya i
Maria Fortuny, vídua de Solé Barberà
del TOP
Text: FCG de CCOO
ISBN:
32
Què ofereix TOPCAT
34
La ciutadania catalana jutjada i sentenciada pel TOP
Dipòsit Legal: B-44782-2010
L’anti
fran
quis
me
català
L’ANTIFRANQUISME CATALÀ | 5
Presentació
i propòsit
“El TOP era allò que rebutgem els homes de dret
que pensem que la llibertat i la justícia són termes
inseparables”
Josep Solé Barberà, “El TOP al pot”,
Arreu, núm. 11, 3-9/01/1977
Fundació Cipriano García de CCOO de Catalunya està duent a terme des de
l’any 2009 el projecte de recerca instrumental “El Tribunal de Orden Público
(TOP) i la repressió política sota la dictadura franquista a Catalunya: institucions, actors i dinàmiques polítiques (1963-1977)”. El seu equip de recerca
ha estat format per Javier Tébar Hurtado (coordinador del projecte), Juanma
García Simal, José Fernando Mota Muñoz, Giaime Pala i Nàdia Varo Moral.
Aquest és el primer portal temàtic sobre l’actuació del TOP al conjunt
d’Espanya. En la primera fase d’aquest projecte, el resultat ha estat la creació del portal sobre l’actuació d’aquest tribunal contra les ciutadanes i els
ciutadans de Catalunya al llarg dels darrers anys de la dictadura. El que anomenem TOPCAT és un instrument adreçat tant a la ciutadania en general
com als especialistes, ja que pretén ser una eina de divulgació i, a la vegada,
facilitar la recerca històrica. TOPCAT posa a l’abast de tothom un important
volum d’informació sobre la repressió política contra l’antifranquisme català. A banda de conèixer una institució com el TOP, en aquest projecte s’ha
volgut donar protagonisme a les persones que van partir l’acció repressiva
d’aquesta jurisdicció especial i les que van intentar minimitzar les seves conseqüències a partir de la defensa de les persones jutjades: els processats i
els seus advocats defensors. La finalització del projecte TOPCAT està prevista per a l’any 2011, quan es presentarà un primer resultat de la recerca
d’anàlisi prevista, partint de les fonts que s’han pogut consultar. Aleshores es
farà la publicació d’una síntesi històrica sobre l’antifranquisme català davant
d’aquest tribunal especial.
6
L’ANTIFRANQUISME CATALÀ | 7
La creació de TOPCAT ha comptat des del principi amb el suport de la Direcció General de la Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya i la
institució del Memorial Democràtic.
Volem fer públic el nostre agraïment a totes les persones que a partir dels
seus testimonis, les seves fotografies, els seus documents o les seves apreciacions han col·laborat a tirar endavant aquest projecte. Volem fer una especial menció de la recerca pionera sobre el TOP que va realitzar l’historiador i
magistrat Juan José del Águila Torres, així com de la importància que té per
a la nostra recerca la posterior edició d’una base de dades de les sentències
del tribunal que va dur a terme, editada en el marc del projecte sobre els
advocats laboralistes que va ser dirigit pels historiadors José Gómez Alén
i Rubén Vega García. També volem mostrar el nostre agraïment de manera
molt especial al professor Andreu Mayayo i Artal, que ens ha donat el seu
suport i assessorament per dur a terme el projecte.
Finalment, pels seus vincles amb la nostra fundació, volem retre un petit
homenatge als nostres companys desapareguts aquest any 2010, a Ángel
Rozas Serrano i a Gabriel Márquez Tena, dues de les persones que van passar pels tribunals militars i també pel TOP durant la dictadura per defensar
les llibertats, la justícia social i la democràcia al nostre país.
La dictadura
als anys seixanta:
una etapa de canvis
Per entendre què va ser el TOP, cal conèixer el context en què va sorgir i
actuar. A Espanya, es vivia una dictadura. La legislació franquista, des del
seu triomf militar a la Guerra Civil, havia prohibit actes de protesta política i
laboral com vagues i manifestacions, reunions, associacions i propaganda
contraris a la dictadura. Les activitats polítiques dels opositors al franquisme,
que en un règim democràtic constitueixen l’exercici de les llibertats i drets
bàsics de ciutadania, durant la dictadura estaven prohibides. Per exemple, la
reunió i l’associació, així com la vaga, estaven tipificades al codi de justícia
militar com a delicte de rebel·lió. Per aplicar aquestes lleis, la dictadura sovint va recórrer als tribunals militars i, alhora, es van anar creant jurisdiccions
especials. La jurisdicció militar va constituir, per tant, la instància jurídica hegemònica per a la defensa i l’estabilitat política de la dictadura fins al 1963.
Des de la segona meitat dels anys quaranta, el Règim va anar aconseguint
cert reconeixement internacional i, per mantenir-lo, va maquillar els seus
trets més remarcablement feixistes. Durant els anys seixanta, amb la seva
temptativa de participar en institucions polítiques i econòmiques internacionals (com la Comunitat Econòmica Europea, l’ONU i el Banc Mundial, entre
d’altres) amb l’entrada de capitals estrangers i la recepció del boom turístic,
mantenir aquest reconeixement es feia més necessari.
En la dècada dels anys seixanta, per altra banda, s’estava iniciant una etapa
d’intensos canvis econòmics i transformacions socials. El creixement econòmic deixava enrere la misèria que havia caracteritzat la postguerra, fins ben
entrats els anys cinquanta. Entre 1951 i 1970, com a mínim 940.000 persones van immigrar a Catalunya des de la resta del país, amb l’expectativa de
trobar feina, assolir una ocupació estable i poder accedir a un millor nivell de
vida. Això es va aconseguir i generalitzar fins a cert punt a costa de treballar
moltes hores extres als seus llocs de treball.
A la vegada, es va incrementar la presència de les “noves classes mitjanes”
entre la població. El percentatge de professionals liberals, de tècnics i qua-
8
L’ANTIFRANQUISME CATALÀ | 9
dres en el món del treball va créixer, i es van incorporar tant a les empreses
privades com a una administració pública en expansió. Aquestes classes
mitjanes començaren a tenir la possibilitat d’enviar els seus fills a estudiar a la Universitat, cosa que va contribuir també a l’augment del nombre
d’estudiants universitaris durant aquells anys.
A principis dels anys seixanta, la dictadura del general Franco es veié obligada a fer alguns canvis en la seva forma de reprimir les actituds sociopolítiques d’una societat en procés de canvi i amb una major presència social
dels grups que protagonitzaren “actividades contra el régimen” (ACR), com
les qualificaven les autoritats. L’oposició organitzada contra el franquisme va
començar a perdre el seu caràcter clandestí, va assolir més presència social
i es va fer progressivament més diversa i plural.
En la pèrdua del caràcter clandestí, hi va tenir molt a veure el desenvolupament de moviments socials com l’obrer i l’estudiantil. Les principals organitzacions d’aquests moviments van ser les Comissions Obreres (CCOO) fundades a Barcelona el novembre de 1964 i el Sindicat Democràtic d’Estudiants
de la Universitat de Barcelona (SDEUB) constituït el març de 1966.
Entre els partits de l’oposició antifranquista, tingué una singular importància
l’activitat al llarg de tota la dictadura del comunisme català, Partit Socialista
Unificat de Catalunya (PSUC, 1936-1986), i també la del Moviment Socialista de Catalunya (MSC, 1945-1974) i del Front Obrer de Catalunya (FOC,
1963-1969), dues versions ideològiques molt diferenciades del socialisme
antiestalinista. Des de finals dels anys seixanta, van tenir una intensa activitat
partits de l’esquerra maoista, com ara el Partit Comunista d’Espanya (internacional) [PCE(i)] i Bandera Roja (BR) –que també tingué una forta influència
del Maig Francès– i d’inspiració trotskista, com ara la Lliga Comunista Revolucionària (LCR). Tanmateix, el PSUC va continuar sent el partit amb més pes
a l’antifranquisme català. Dins d’aquest, hi tingué una gran transcendència
la fundació de l’Assemblea de Catalunya el 1971, una plataforma unitària antifranquista integrada per bona part de l’oposició democràtica catalana i en
la qual estaven presents tant partits polítics, organitzacions obreres, veïnals i
entitats legals, com col·legis professionals.
La creació
del TOP, 1963
Amb el Tribunal de Orden Público, el franquisme intentava adaptar-se als
canvis produïts en l’oposició al Règim, a més de millorar la seva imatge internacional. El Tribunal es va crear el 2 de desembre de 1963, en virtut de
la llei 154/63, i estigué actiu fins al gener de 1977. Es tractava d’un tribunal
especial, amb jurisdicció pròpia, que tenia com a objectiu jutjar els delictes
que alteressin l’ordre públic, cosa que en la dictadura franquista incloïa els
delictes polítics, d’opinió, reunió, manifestació i vagues.1 Es tractava dels
delictes que fins llavors s’havien jutjat en consells de guerra. La seu del TOP
era a Madrid, al Palau de les Saleses, on també estava la seu del Tribunal
Suprem i d’altres institucions judicials de la dictadura. Al llarg de quasi bé
catorze anys, va incoar 22.660 processos i dictà 3.798 sentències, 2.839 de
les quals foren condemnatòries. D’aquestes, 1.808 afectaren ciutadans que
foren sentenciats pel TOP i que responen als grups següents: a) els catalans
d’origen i els immigrats arribats a Catalunya d’altres regions espanyoles; b)
els nascuts a Catalunya detinguts en altres regions d’Espanya; c) les persones residents fora de Catalunya que van ser detingudes en territori català.
Així doncs, sobre el total de sentències emeses pel TOP, el 20,22% correspondrien a aquests tres grups abans esmentats.
Amb la creació del TOP, el franquisme intentava donar una imatge de legalitat
i de constitució de garanties processals en les actuacions repressives que
dirigí contra els grups que expressaven la protesta social i política al país.
Això responia, en part, a les pressions internacionals que havien provocat els
consells de guerra contra els miners asturians detinguts a les vagues de 1962
1 Els delictes jutjats pel TOP, en virtut de les sentències analitzades, són: amenaces, associació il·lícita, atemptat contra agents de l’ordre públic, atemptat contra funcionari públic, blasfèmia,
coaccions, delictes contra les “leyes fundamentales”, danys, desobediència a l’autoritat, desordres
públics, difusió d’informació perillosa per a la moral, falsificació de document d’identitat, furt, impressió clandestina, injúries a agents de l’autoritat, injúries al cap de l’Estat, insults als herois del
Movimiento Nacional, lesions, manifestació no pacífica o il·legal, propaganda il·legal, resistència
a l’autoritat, reunió no pacífica o il·legal, sedició, terrorisme, tinença d’explosius, tinença il·lícita
d’armes, ultratges a la bandera espanyola, ultratges a la nació i ús públic de nom suposat.
10
L’ANTIFRANQUISME CATALÀ | 11
i també la repercussió que va tenir el consell de guerra i la posterior execució
del dirigent comunista Julián Grimau l’abril de 1963.
Amb la creació del nou tribunal especial, el Règim intentava, per una banda,
donar la imatge d’un Estat de dret que respectava les garanties judicials, a
la vegada, reforçar els mecanismes repressius per eliminar qualsevol actitud
o activitat de dissidència o protesta en contra seu. D’aquesta forma, alguns
delictes polítics quedaven fora de la jurisdicció militar, encara que es van
continuar fent consells de guerra contra opositors al Règim quan es considerava que aquests havien realitzat actes violents contra forces d’ordre públic.
La llei sobre la creació del TOP establia que l’encarregat de proposar els
nomenaments del president, els magistrats i els fiscals per al TOP era el ministre de Justícia. El govern tenia la facultat de nomenar, traslladar o destituir
els seus membres, que havien de jurar fidelitat a Franco i a les lleis fonamentals. El franquisme li atorgà una gran importància, i el 1966 situà els seus
presidents i magistrats en tercera posició dins l’escalafó judicial, per darrere
dels magistrats del Tribunal Suprem i de la Inspecció Central de Tribunals.
Així doncs, el TOP era una jurisdicció fortament controlada pel govern i molt
ben considerada pels membres de la carrera judicial.
La majoria de jutges i fiscals del TOP havien ingressat en la carrera judicial
les dècades de 1940 i, sobretot, de 1950. Havien tingut diversos destins
arreu d’Espanya, abans de ser designats per incorporar-se a aquest tribunal. Entre els seus presidents, destaca la figura de José Francisco Mateu
Canovés (Burjassot, València, 1920-Madrid, 1978). Fou el magistrat que més
temps serví al TOP, ja que en formà part des de febrer de 1964 fins a la seva
dissolució. En fou president de 1967 a 1977. El 1977 fou nomenat magistrat
del Tribunal Suprem, en un moment clau de la transició. El 1978 va morir
assassinat per ETA.
Pel que fa al funcionament del Tribunal, cal tenir en compte que el processament en aquest tribunal solia ser un dels darrers trams del camí de les persones que patien el pas per les institucions penitenciàries del franquisme. En un
primer moment, quan eren detingudes, s’enfrontaven als interrogatoris i les
tortures de la Guàrdia Civil i la policia, especialment a la seu de la 6ª Brigada
de Investigación Social. Es tracta de la Jefatura Superior de Policía de Barcelona, a Via Laietana, número 43, un “espai de memòria”, conservat al record
dels qui hi van ser tancats i torturats. A hores d’ara no és, tanmateix, un
Presa de posició de José Francisco Mateu Canovés com a president del TOP.
Madrid, 13 de novembre de 1968. EFE
“lloc de memòria”, tal com ha subratllat l’historiador Ricard Vinyes, perquè
la ciutadania no el pot fer servir per recordar, per dialogar i per resignificar-lo
des del present.
Durant tota la dictadura, la tortura fou una pràctica comuna entre les forces
de seguretat. Els maltractaments físics i psicològics resultaven tan habituals
que el pas a dependències judicials i, fins i tot, el posterior empresonament
(si es decretava presó provisional per a la persona detinguda) eren viscuts
pels detinguts sovint amb una sensació d’alleujament davant de la pers-
12
L’ANTIFRANQUISME CATALÀ | 13
Dossier Téllez,
publicat per Pax
Christi el 1976.
Detallava les tortures
patides per Francisco
Téllez a mans de
la Guàrdia Civil de
Badalona. És un
dels pocs casos
en què es van fer
públiques fotografies
dels efectes de les
tortures. AHCO.
pectiva de la fi dels interrogatoris. El protagonisme de la Brigada Social en
aquests processos no finalitzava amb la detenció i el posterior pas per la
Jefatura de Policía, sinó que anava més enllà dels interrogatoris. En efecte,
l’atestat adjunt a les diligències prèvies dels processaments elaborades per
la policia a partir dels seus interrogatoris era considerat pel TOP una prova
rigorosa contra la persona encausada, sense tenir en compte que les declaracions sovint eren aconseguides sota la intimidació i la violència exercides
pels membres de la Brigada Social. De fet, fou habitual que el president del
tribunal fes callar els advocats quan aquests preguntaven a la sala de vistes
al seu defensat si havia estat torturat durant la seva detenció a comissaria.
Diligència de la 6ª Brigada de Investigación Social de Barcelona.
AHCO. Fons Solé Barberà.
14
L’ANTIFRANQUISME CATALÀ | 15
Protagonistes:
defensats i defensors
La varietat de casos i de causes de processaments davant del TOP fou àmplia, diversa i alhora il·lustrativa de la naturalesa del tribunal i del mateix sistema repressiu del franquisme. Així doncs, entre les sentències emeses pel
TOP es troben aquelles que mostren un sentit, una direcció i un criteri afinat
i selectiu sobre allò que es persegueix. Tanmateix, altres casos mostren la
convivència d’aquesta repressió selectiva amb una d’altre tipus, aquella que
podríem definir com una repressió total i cega, indiscriminada i guiada per la
idea de l’“enemic interior”. Entre aquests dos extrems de tipus de repressió
es troba una àmplia gamma de casos. El TOP era un tribunal especial destinat principalment a reprimir la dissidència política, però en la seva actuació
abastava tant persones organitzades políticament com d’altres que, producte de diferents actituds (des d’insults a les autoritats fins a robatoris menors,
actuacions imprudents i borratxeres loquaces), protagonitzaven el que les
autoritats qualificaven com “desordre públic”.
mierda”. Això li va comportar un judici al TOP en què el van condemnar a un
any de presó per injúries al cap d’Estat. No va ser ni el primer ni el darrer cop,
ja que el TOP el va jutjar en cinc ocasions i el va condemnar en quatre, per
desordres públics i injúries al “jefe del Estado y a la nación”.
“Que caigui la dictadura”: una caracterització de
l’antifranquisme català davant el TOP
L’acusació més comuna contra les persones processades pel TOP fou la
d’associació il·lícita, seguida de la de propaganda il·legal, manifestació no
pacífica o il·legal i, ja a una certa distància, tinença il·lícita d’armes, desordres
públics i reunió no pacífica o il·legal. Així doncs, el tribunal perseguia sobretot
la pertinença a grups antifranquistes, però la varietat de delictes que jutjava
es devia a l’àmplia definició que es feia d’ordre públic. Això, de vegades, el
duia a situacions insòlites, per qualificar-les d’alguna manera. El 1967 el TOP
va jutjar per desordres públics dos nois de 16 anys i un de 17 que un dia,
jugant amb el vagó d’un tren, li van provocar greus desperfectes. Se’ls va
absoldre finalment.
“Me cago en los cuernos de Franco”2
El 27 de juliol de 1974 una senyora de 61 anys que es trobava al mercat
del Gornal, a l’Hospitalet, va recollir del terra uns papers per embolicar productes. Va ser detinguda, perquè aquests papers, segons les forces d’ordre
públic, eren propaganda de l’MC. Per aquest motiu, va ser processada al
TOP per propaganda il·legal, i el fiscal demanà un any de presó i 10.000
pessetes de multa, tot i que finalment va ser absolta. Qui no va ser absolt fou
un viatjant de comerç resident a Barcelona que el 12 de febrer de 1968 es va
emborratxar en un bar al carrer Villarroel de Barcelona. Quan el sereno el va
fer fora, va començar a cridar en català, entre altres coses, “que se pasaba
al Jefe de Estado por debajo de los cojones y que el régimen actual era una
2 Sentència 92/1968, d’01/04/1969, recollida a: DEL ÁGUILA, Juan José. Las sentencias del Tribunal de Orden Público. TOPDAT: una base de dato para explotar. Xunta de Galicia-Fundación
Abogados de Atocha, 2009.
Assemblea de CCOO del Metall a Vallvidrera, 27/02/1972. Aquesta reunió va finalitzar amb 8 detinguts. Se’ls va iniciar un consell de guerra, però posteriorment el
procés va passar al TOP, que el va sobreseure. Foto cedida per Carles Vallejo.
16
L’ANTIFRANQUISME CATALÀ | 17
Però quantes persones va jutjar el TOP? Com eren? Entre 1964 i 1976, el Tribunal va iniciar 22.660 procediments i va emetre 3.798 sentències, que afectaren 8.943 processats. Les 1.808 sentències aquí analitzades representen el
20.22% del total de processaments del TOP. Si hi descomptem les persones
que van ser jutjades en reiterades ocasions davant d’aquest mateix tribunal,
el TOP va jutjar 1.697 persones detingudes al territori català i persones nascudes a Catalunya, però detingudes a altres regions espanyoles. L’evolució
de la quantitat de processats en el conjunt d’Espanya i la d’aquells que residien a Catalunya fou similar: va haver-hi una tendència a l’increment entre
1965 i 1970, fins a manifestar-se una reducció en arribar a l’any 1972. A partir
d’aquell mateix any, el nombre de persones processades aniria novament
augmentant fins que el 1975 va assolir la quantitat màxima de judicis amb
sentència. Aquest fet probablement té relació amb l’augment de l’activitat
de l’antifranquisme contra el Règim, per una banda, i amb l’entrada en funcionament del segon Jutjat d’Ordre Públic a finals de 1972, per l’altra. La
dinàmica política iniciada a partir de la mort del dictador el 20 de novembre
de 1975, els successius projectes polítics impulsats des de la classe política
franquista, així com l’actuació de les forces polítiques antifranquistes van fer
que el 1976 l’activitat del TOP es veiés reduïda radicalment respecte a la que
havia protagonitzat fins llavors.
Homes joves, però també dones molt joves
Pel que fa al gènere dels processats, del total de persones jutjades, el TOP
va actuar contra un 10,84% de dones. A Catalunya, aquest percentatge va
ser lleugerament superior: el 12,22%, mentre que el 87,78% eren homes.
Entre el total de processats residents a Catalunya, es pot observar clarament el predomini dels joves entre 19 i 23 anys. En termes més generals, el
percentatge de persones jutjades va baixant amb l’edat, des dels 22 anys.
Gràfic 2. Edat dels processats pel TOP residents a Catalunya
180
160
140
120
100
80
60
Gràfic 1. Evolució dels processats pel TOP
Comparació entre el total de processats al conjunt d’Espanya
i els processats amb residència a Catalunya
40
20
1400
79
67
64
61
58
55
52
49
46
43
40
37
34
31
28
25
22
16
19
0
1200
Font: TOPCAT.
1000
800
600
400
200
Font: TOPCAT i J. J. del Águila, 2009.
1976
1975
1974
1973
1972
1971
1970
1969
1968
1967
1965
1965
1964
0
Processats residenta a Catalunya
Processats a Espanya
Per l’any 1969, la informació recollida a les sentències permet detectar un
canvi en el perfil de les persones processades, que es reflecteix sobretot en
l’edat i el sexe. Entre 1964 i 1968, hi havia un lleuger predomini de les persones d’entre 20 i 30 anys, però també hi havia una considerable presència
de persones més grans. A partir de 1969, però, els processats tendien a ser
més joves, entre 19 i 27 anys, i alhora va augmentar notablement el nombre
de dones jutjades. D’aquesta manera, a partir de llavors, va començar a
expressar-se amb més força la vinculació de les condicions de dona i jove
entre les persones jutjades.
18
L’ANTIFRANQUISME CATALÀ | 19
Estudiants i treballadors, però també d’“altres”
Castigant militàncies
Les sentències del TOP especifiquen la professió de cada processat en el
moment del judici. Tanmateix, no segueixen cap definició de categories ni
cap classificació unificada. Sovint, es fan servir criteris contradictoris, de
manera que conviuen denominacions com “obrer qualificat” i “torner”, per
posar-ne un exemple. Per intentar sistematitzar la informació continguda a
les sentències, s’ha elaborat una classificació amb la qual agrupar els processats a partir de la seva vinculació amb els sectors econòmics en què treballaven. Amb tot, hi ha una gran quantitat de processats que no han pogut
ser classificats sota aquest criteri (21,74%) perquè a les sentències no es
dóna informació sobre aquest aspecte concret.
Entre els processats que han estat classificats, els més nombrosos són els
estudiants (22,79%). Segueixen en importància numèrica els processats
que treballaven en el sector del metall (17,31%) i en la construcció (8,85%).
Aquests darrers són dos sectors molt afectats per la conflictivitat laboral durant aquells anys i que proporcionen una idea aproximada de la important
presència d’obrers –tant qualificats com, en una major proporció, els no qualificats– entre el total de les persones jutjades pel TOP. Per tant, sabem que
estudiants i treballadors són els grups més afectats, però a hores d’ara no
podem precisar amb tot detall el perfil d’aquests treballadors, una part dels
quals poden ser tècnics o professionals, més que no pas obrers manuals de
la indústria.
En una gran quantitat de casos, no es va poder provar que els processats
i condemnats pel TOP militessin en un grup concret. En altres casos, se’ls
va vincular a una o dues organitzacions. Per tant, la suma de les dades de
militància no es pot correspondre amb el total de processats. Al llarg de la
trajectòria del tribunal, en 813 casos la militància de la persona processada
era desconeguda pel Tribunal; es tracta, per tant, del grup més nombrós.
Malgrat això, l’anàlisi de la militància dels processats coneguda pel TOP ens
pot aportar algunes dades importants sobre el funcionament del mateix tribunal i, en general, sobre l’aparell repressiu franquista. Ens pot permetre delimitar els grups antifranquistes sobre els quals es va exercir més durament
la repressió.
Els orígens territorials dels processats
Pel que fa al lloc de procedència dels processats, la majoria eren d’origen català (51,71%). Els seguien els andalusos (21,57%) i els extremenys (3,48%).
Per altra banda, la majoria de les persones processades pel TOP residien a
Barcelona (55,25%) i la seva àrea metropolitana. A força distància, seguien
els processats d’altres ciutats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, sobretot
Sabadell i Terrassa. Aquest és un fet que clarament respon tant a la concentració de població i indústria en aquest territori com a una major articulació
de les organitzacions antifranquistes a la ciutat barcelonina i als municipis
del seu entorn.
Entre les dades de militància coneguda, destaca la presència de processats vinculats a CCOO. Molt per darrere, les militàncies més repetides són
al PSUC, PCE m-l i SDEUB. Si s’analitzen les sentències any per any, es
pot observar com va evolucionar l’activitat del TOP pel que fa als diferents
grups polítics que aquest tribunal va jutjar. El 1964 el TOP es va dedicar a
jutjar causes que provenien de tribunals anteriors. Entre 1967 i 1971, la repressió del TOP va recaure sobretot sobre grups de caràcter sindical, com
eren CCOO i l’SDEUB, que tenien una voluntat d’actuació pública. Aquesta
activitat pública, com és lògic, facilità la repressió dels seus integrants.
Tanmateix, des de 1972 es pot advertir en la informació que recullen les
sentències una major presència de processats que es vincula a partits polítics, més que al moviment obrer de les CCOO. A partir de llavors, van ser
nombrosos els casos dels processats que ho eren per la seva condició de
presumptes militants del PSUC. Alhora, la repressió sobre els partits de
l’esquerra radical, de manera frontal oposada al PSUC, esdevenia més intensa, si atenem a la quantitat de persones que hi militaven i el nombre de
processats que el TOP establia que estaven vinculats a partits com el PCE
m-l, el PCE (i) i la LCR.
20
Les mobilitzacions i campanyes al voltant
dels judicis: alguns exemples
Les organitzacions que van ser l’objectiu prioritari en l’actuació judicial i repressiva del TOP van organitzar campanyes en contra dels processaments
iniciats per aquest mateix tribunal. En efecte, va denunciar-los a la seva propaganda i, com és obvi, a la seva premsa, de circulació clandestina i perseguida policialment, que arribava als cercles més militants de l’antifranquisme.
Amb aquesta activitat es proposava fer arribar informació als mitjans de comunicació perquè aquests casos tinguessin també repercussió entre l’opinió
pública espanyola i dels països veïns a través de la pròpia premsa de curs
legal. Aquest era el sentit de l’organització de mobilitzacions o, fins i tot, de
campanyes internacionals al voltant de les detencions, tortures i posteriors
processaments polítics. És el cas, per exemple, del primer judici als dirigents
de la Comissió Obrera de Barcelona, detinguts el febrer de 1965 i jutjats el
novembre d’aquell any; o del judici, el març de 1969, contra 27 persones que
havien estat detingudes en una concentració a la barriada barcelonina de
Torre Baró el Primer de Maig de 1967.
Tanmateix, els judicis que tingueren grans repercussions públiques a dins i
fora del país foren uns altres. Entre ells, destaquen dos processaments que
afectaren el moviment obrer de les Comissions i la plataforma unitària de
l’antifranquisme català, l’Assemblea de Catalunya. El primer es produí quan
els membres de la Coordinadora General de CCOO foren detinguts el mes
de juny de 1972 a Pozuelo de Alarcón (Madrid) i posteriorment jutjats en el
que es va conèixer des de llavors com el Procés 1001. Els representants a la
Coordinadora de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya es van deslliurar
de la detenció i, a partir de llavors, s’encarregarien de la reconstrucció de les
Comissions a Espanya. Celebrat el judici el desembre de 1974, els processats foren condemnats a penes de fins a 20 anys de presó en els casos de
Marcelino Camacho Abad i Eduardo Saborido Galán; totes les condemnes
sumaven un total de 162 anys de presó. La seva posterior revisió, el febrer de
Cartell editat per sindicats italians
amb motiu del Procés 1001. AHCO
22
L’ANTIFRANQUISME CATALÀ | 23
1975 pel Tribunal Suprem, va propiciar nombrosos articles a la premsa tant
clandestina com legal, convocatòries de mobilitzacions socials i polítiques i
una campanya a favor dels processats amb el suport de diferents organitzacions de països europeus. Finalment, els processats foren condemnats a
penes entre els 6 i els 2 anys.
El segon cas que tingué més repercussió pública fou el del judici que es va
iniciar arran de la detenció dels 113 membres de la Comissió Permanent de
l’Assemblea de Catalunya a Barcelona, el mes de novembre d’aquell mateix
any 1973, a l’església de Santa Maria Mitjancera de Barcelona. Els detinguts
en aquest cas van patir presó provisional i, finalment, el procés fou sobresegut.
Targeta de crida a la solidaritat amb els 113. AHCO.
Fons: Centre de Treball i Documentació.
Gravat de Carlo Quattrucci, 1973.
24
“Novetat al front”: els advocats laboralistes
Uns altres processos que tingueren també importants repercussions foren els
que es van dur a terme contra els advocats Albert Fina Sanglas i Montserrat
Avilés i Vila, entre d’altres, de 1972 a 1975. El primer va ser arran d’un registre policial al despatx el 1971 en què es van trobar un grup de treballadors
acomiadats de SEAT i alguns exemplars d’un número d’Asamblea Obrera,
la publicació clandestina de les Comissions Obreres de SEAT. Per aquestes
raons, se’ls va acusar de reunió i propaganda il·legal. El març de 1975, Fina
i Avilés van ser finalment absolts en aquest cas. Tanmateix, l’agost de 1972
també van ser detinguts i acusats de propaganda clandestina per distribuir
una circular informativa del seu despatx entre els clients. El febrer de 1974
se’ls va condemnar a 4 mesos per impressió clandestina, condemna que es
va recórrer i de la qual foren novament absolts. Aquests casos vinculats al
despatx de Fina i Avilés es destaquen dels altres perquè són prou significatius de l’actuació del TOP, ja que ambdós eren uns advocats defensors molt
actius davant del tribunal i alhora es van veure acusats pel mateix TOP per la
seva activitat de defensa jurídica. Això no resultava estrany en una dictadura,
i més tenint en compte la profunda implicació i compromís d’alguns advocats
en la defensa de l’antifranquisme davant del TOP.
1.407 advocats van representar les persones jutjades per aquest tribunal en
el conjunt d’Espanya. D’aquests, 396 van defensar els encausats sentenciats
dels quals té informació el portal TOPCAT. Els advocats dels processats pel
TOP van fer una tasca molt important per minimitzar –en la mesura del possible– la repressió patida pels militants antifranquistes. Molts d’ells, organitzats
en els col·legis d’advocats i el Congrés General de l’Advocacia celebrat a
Lleó el 1970, però també en diferents organitzacions polítiques antifranquistes, reivindicaren la unitat jurisdiccional i l’amnistia per als presos polítics. A
més a més, en alguns casos, van servir d’enllaç entre els presos polítics i les
seves respectives organitzacions polítiques, així com amb les seves famílies.
Full de mà distribuït a la SEAT,
solidaritzant-se amb els advocats
Albert Fina i Montserrat Avilés.
1975. AHCO.
26
L’ANTIFRANQUISME CATALÀ | 27
Alguns dels advocats que van defensar més casos davant el TOP foren Josep Solé Barberà, Montserrat Avilés, Luis Salvadores, Francesc Casares, Josep Maria Guasch, Albert Fina, August Gil Matamala i Agustí de Semir. Els
advocats més actius al TOP solien estar vinculats a l’oposició organitzada al
Règim. A més, sovint es tractava de professionals especialitzats en la defensa jurídica dels treballadors.
La figura de l’advocat laboralista, defensor dels treballadors en els processos judicials que els enfrontaven als empresaris a la Magistratura de Treball
(una altra jurisdicció especial), tenia precedents a principis del segle XX, amb
exemples com Francesc Layret i Lluís Companys. No obstant això, aquest
perfil professional es desenvolupà més clarament durant el tardofranquisme,
a partir de la Ley de Procedimientos Laborales de 1958, quan els serveis
jurídics de l’Organización Sindical Española (el conegut com a Sindicat Vertical del Règim, que aplegava patrons i obrers) van deixar de monopolitzar
la representació dels treballadors als processos contenciosos laborals. La
desconfiança dels treballadors cap a aquests serveis els va portar a buscar
altres advocats fora de l’aparell verticalista.
Alguns d’aquests professionals del dret laboral havien viscut la Guerra Civil
i actuaven des dels anys cinquanta, com Antoni Cuenca, Francesc Casares,
Josep Solé Barberà i Agustí de Semir. La majoria, però, van ser d’una generació posterior. Entre els més joves la militància en l’antifranquisme formava part d’una ruptura generacional i expressava un procés de canvi en les
actituds dels advocats. Amb tot, es tractava d’una minoria –però amb una
influència professional progressivament més important– que va anar identificant-se i defensant valors progressistes i democràtics. Fruit d’aquests canvis, i de la demanda dels treballadors, cada cop més disposats a defensar
els seus drets també per mitjans legals, van obrir-se nombrosos despatxos
laboralistes a les principals ciutats industrials espanyoles.
Fotografia amb els advocats Montserrat Castelló, Josep Solé Barberà, Josep Benet i Agustí de Semir a Casa Paco (Madrid), després d’intervenir en
un judici davant el TOP, 27/11/1965. Foto de Maria Fortuny, vídua de Josep
Solé Barberà.
28
L’ANTIFRANQUISME CATALÀ | 29
La fi de la dictadura i
la dissolució del TOP
El 4 de gener de 1977 es va redactar el decret que dissolia el TOP. La seva
dissolució es produí poques setmanes després de l’aprovació en referèndum
de la Llei de reforma política, el 15 de desembre de 1976. Amb aquesta llei,
s’iniciaven una sèrie de canvis legislatius que van desmantellar gradualment
el Règim franquista. Malgrat la desaparició del tribunal, molts presos polítics
continuaven acomplint les seves condemnes en aquells moments. Les manifestacions per l’amnistia de febrer de 1976 a Barcelona i d’altres ciutats
espanyoles van tenir un important pes per col·locar l’amnistia a l’agenda política. Finalment, l’octubre de 1977, després de successius indults i decrets
parcials, les Corts constituïdes arran de les eleccions de juny van aprovar la
Llei d’amnistia política, que també reconeixia l’amnistia laboral.
El 5 de gener de 1977 es creava l’Audiència Nacional, a la qual es van traspassar els assumptes de terrorisme, en un context convuls de la vida del país
en què es produïen nombrosos atemptats. L’existència d’aquesta institució
encara avui provoca debat jurídic i polític perquè mentre alguns autors consideren que la seva creació va ser un cop d’efecte per mostrar la voluntat dels
reformistes per la reforma política del Règim, altres autors sostenen que implicava, de fet, el manteniment d’una jurisdicció especial, contradictòria amb
una jurisdicció única que havia estat reivindicada pels advocats demòcrates
que formaven part de l’oposició al Règim.
Els jutges i fiscals que van treballar al TOP van continuar amb la seva carrera professional. Dels 11 magistrats del TOP –incloent-hi els 3 presidents– 6
van assolir càrrecs al Tribunal Suprem. Altres es van incorporar a l’Audiència
Nacional o van tenir càrrecs importants a les audiències provincials. En
l’actualitat, evidentment per qüestions biològiques, ja no estan presents a les
institucions del país, però molts d’ells van exercir aquests càrrecs durant els
anys de la democràcia.
Dibuix d’en Jaume Perich sobre la dissolució del TOP. AHCO.
Col. Arreu, 11, 3-9/01/1977.
30
L’ANTIFRANQUISME CATALÀ | 31
Una reflexió final
sobre els efectes
de la repressió
política del TOP
Durant aquests darrers anys, en el context de la recuperació de l’anomenada
“memòria històrica”, les víctimes de la repressió franquista han rebut diferents homenatges i un reconeixement públic. Calia fer-ho, atenent tant allò
que va representar la seva lluita per la democràcia com, de manera especial,
la projecció del patrimoni ètic i cultural que pot representar l’antifranquisme
per a l’actual sistema democràtic.
El nostre projecte és una de múltiples iniciatives de reconeixement i homenatge públic, però també de recerca i divulgació històrica. Aquesta és la primera vegada que es duu a terme un projecte específicament a Catalunya per
conèixer i estudiar el grup humà que formava aquella gent que va ser jutjada
pel TOP. Aquestes persones, tanmateix, encara avui pateixen algunes conseqüències del seu empresonament i judici durant aquells anys. Aquestes
tenen relació amb qüestions que semblen, en principi, poc visibles, però que
són importants en la seva vida quotidiana, com per exemple les dificultats a
l’hora de cobrar la pensió de jubilació, donat que els falta el reconeixement
d’anys de cotització, un tema que hauria d’haver estat resolt, però que en
canvi no ho està, amb l’amnistia laboral que reconeixia la Llei d’amnistia
aprovada el 1977. Així doncs, moltes persones –especialment les més joves–
que van passar pel TOP no tenen accés a algunes indemnitzacions adreçades a les víctimes de la repressió franquista, perquè la llei no té en compte el
temps que van passar en presó provisional abans de ser jutjades.
Cal, doncs, novament, insistir a reclamar reconeixement, reparació i justícia.
En aquesta ocasió, fer-ho passa per conèixer quan, com, per què i quins ciutadans van patir la repressió política davant del TOP. Però, per aconseguir-ho,
a hores d’ara encara està pendent una qüestió fonamental que va més enllà
dels homenatges públics, de les reparacions materials i que afecta el conjunt
dels afectats per la repressió del Règim. Ens estem referint a l’obertura i la
regulació de l’accés als arxius públics. Aquesta és una responsabilitat de
l’Estat. De la mateixa forma que l’escriptura és una pròtesi de la nostra memòria, podríem considerar que els arxius ho són de la “memòria pública” i del
necessari debat al seu voltant. Els arxius, que sovint han restat en un segon
terme en el fenomen social de la recuperació de la “memòria històrica”, són
fonamentals per reconèixer, reparar i fer justícia. Avui, més de trenta anys
després de la fi de la dictadura, no és possible conèixer el nombre de persones que foren detingudes i que passaren per les comissaries per qüestions
polítiques. En el cas de Barcelona, l’arxiu de l’antic Govern Civil, dependent
de la Delegació del Govern a Catalunya, no autoritza la consulta d’aquestes
dades quantitatives. El Ministeri de l’Interior del Govern espanyol tampoc no
permet accedir al seu arxiu central, on aquestes dades es conserven. Si a
totes aquestes reivindicacions s’afegeix el dret a conèixer el nostre passat,
es pot entendre que hagin estat l’associacionisme memorial, els historiadors
i grups de recerca, i també diferents sectors de la societat els que han contribuït a fer que el Govern espanyol aprovés la Llei de memòria històrica, de 26
de desembre de 2007, i el Parlament de Catalunya aprovés la Llei de creació
del Memorial Democràtic, el juliol de 2008.
Les passes que s’han donat haurien de servir perquè el conjunt de la ciutadania apostés pel necessari “treball” de la nostra “memòria pública”. Aquesta
està constituïda per una pluralitat de memòries, fins i tot per “memòries dividides”, i pot servir-nos sobretot per enfortir el compromís cívic amb els valors
i la cultura democràtica, establint una línia divisòria molt clara entre el que
va representar la dictadura i el que representa la democràcia. Per fer-ho, es
necessiten polítiques públiques que vagin en la mateixa direcció, per sobre
de les conjuntures polítiques, compromeses, per tant, amb allò que recull
l’Estatut de Catalunya.
32
L’ANTIFRANQUISME CATALÀ | 33
Què ofereix
TOPCAT
El portal TOPCAT posa a l’abast de la ciutadania un gran volum d’informació
sobre l’actuació d’aquest tribunal a Catalunya. Entre aquesta informació,
destaca la base de dades amb les 1.808 sentències que afectaren ciutadans
i que responen als perfils següents: a) els catalans d’origen i els immigrats
arribats a Catalunya d’altres regions espanyoles; b) els nascuts a Catalunya
detinguts en altres regions d’Espanya; c) les persones residents fora de Catalunya que foren detingudes en territori català. Així mateix, ofereix un recull
d’imatges i de testimonis sobre alguns dels processaments dels quals s’ha
localitzat més informació.
TOPCAT s’estructura en quatre grans espais. El primer, titulat “Institucions
i organitzacions”, ha de servir per conèixer què va ser el TOP, en quin context va sorgir, quines institucions repressives el van precedir i van actuar
paral·lelament amb ell, a quines organitzacions antifranquistes va afectar
més i quines eren les seves característiques.
El segon àmbit, titulat “Esdeveniments”, disposa d’una cronologia bàsica
i d’informacions sobre els processaments judicials davant el TOP que van
tenir més repercussions. Els recursos s’han elaborat a partir de les bases dades, de fonts primàries d’arxiu, de testimonis i de bibliografia especialitzada.
El tercer és un dels principals espais del portal; es tracta de l’espai dels “Protagonistes”. Aquest bloc fa referència als processats i als advocats que els
van defensar, així com als presidents i magistrats del TOP. Pel que fa als processats, se’n fa una anàlisi estadística i de les seves trajectòries individuals
davant el tribunal, i se’n mostra en alguns perfils biogràfics. En el cas dels advocats, es fa una breu introducció sobre la seva activitat, s’especifica quins
advocats van participar en la defensa de processats del TOP i en quants
processos, i s’ofereix una breu ressenya biogràfica d’alguns d’ells. Per últim,
respecte als magistrats, també s’ofereix una caracterització del grup i informacions conegudes sobre les seves trajectòries professionals.
El quart espai en què s’estructura aquest portal temàtic és el titulat “Per saber-ne més”. Aquí es pot trobar bibliografia, arxius on localitzar informació,
indicacions sobre premsa legal i clandestina que proporciona informació de
processos davant el TOP. També es pot accedir a testimonis i imatges dels
processats i dels seus advocats defensors.
Finalment, en un altre apartat, es faciliten dades de contacte per permetre
col·laborar en la progressiva construcció dels recursos i les fonts d’informació
de TOPCAT, a partir de la seva incorporació mitjançant el seu contacte, ús
i difusió. Aconseguir incorporar fotografies, imatges, materials, testimonis o
documents sobre els efectes de la repressió no resulta gens fàcil, i cal recórrer a aquells que en van patir les conseqüències per poder anar eixamplant un projecte que neix amb voluntat d’estimular la participació i la seva
construcció col·lectiva i ciutadana. Per tant, fem una crida a les persones
que van ser processades pel TOP, als seus familiars, amics, advocats i
companys de militància per compartir les apreciacions, les opinions, les crítiques i els materials de què es disposen. En definitiva, es tracta de compartir
aquest portal temàtic i, molt particularment, de divulgar el coneixement del
que va representar la història de l’antifranquisme davant del TOP.
http://topcat.ccoo.cat
34
L’ANTIFRANQUISME CATALÀ | 35
La ciutadania catalana
jutjada i sentenciada
pel TOP3
A
Abad Borobia, Conrado
Abellán Rovira, Julián
Abengoechea Laita, Natividad
Constancia
Abril Abril, Juan Bautista
Adan Deliras, Francisco Javier
Agudo Pozo, Avelino
Aguilar Alcaraz, Juan
Aguilar González, Juan Antonio
Aguilar Hidalgo, José
Aguilar Morillo, Francisco
Aguilar Rivas, Romualdo
Aguilera Delgado, Miguel
Agustí Mas, Josep Antoni
Agustín Cánovas, Isidro
Alabernia Domènech, Teresita del Niño Jesús
Alba Hidalgo, Ramón
Albareda Tiana, María del Carmen
Albarran Carmona, Pedro
Albó Vidal de Llobatera, Inmaculada
Albuixech Mainas, Salvador
Alcacer Ibero, Jorge
Alegría García, José
Alejos Encina, Benita
Aleu Charnegue, Gemma
Alfaro Ruiz, Antonio
Algarrada Jiménez, José
Alí Larbi, Ben
Alibes Rovira, José María
Allue Esteve, Manuel
Almacellas Esteve, Francisco
Almeda García, Josep
Alonso Chica, Francisco
Alonso Díez, Ángel
Alonso Fernández, Amador
Alonso Martos, Modesto
Alonso Moreno, Carlos
Alonso Perera, Juan Severo
Alonso Rodríguez, José Antonio
Alors Cardona, Manuel
Alós-Moner Vila, Ramón de
Alquézar Aliana, Ramón
Alsina Roca, José María
Alvarado Chamorro, Onofre Alberto
Alvareda Morey, Ramon
Álvarez Carrio, José
Álvarez Cervantes, Pedro
Álvarez Fernández, María del
Carmen
Álvarez Gil, Antonio
3 Aquesta llista es basa en el 97,7% del total de sentències conegudes.
Álvarez Santos, Juan
Alvira Tudela, Pedro
Amaya Amaya, Joaquina
Amaya Flores, José
Amaya Montero, Francisco
Amaya Montero, José
Amaya Ortiz, Francisco
Amil Barcia, Manuel
Andrés Edo, Luis
Andreu Vergara, Joan
Andújar García, Antonia Griselda
Ansaldo Jubillar, José María
Antón Vega, Antonio Miguel
Aparicio Cruz, Antonio
Aragay Barbany, José María
Aragó Gassiot, Tarsicio María
Aran Trullàs, Josep
Arana Pelegrí, Joaquín
Arau Hernández, José Oriol
Arauzo Peña, Jesús
Arboix Arzo, Margarita
Arbolí Llopart, Francesc
Arca Fraga, Manuel Luis
Arcas Calderón, Modesto
Archs Prats, Magdalena
Arenas Sampera, Paulino
Argullol Murgadas, Rafael
Argullós Marimon , Alejandro
Arias Prada, Fernando
Arias Solano, Máximo
Arikan, Iskender
Ariño Quílez, Ángel
Armada Cervera, Enrique
Armenteras Argemí, Joan Llorenç
Arnao Villanueva, Antonio
Arnau Arias, Francisco
Aroca Ortíz, Manuel
Arqué Bertran, Josep María
Arribas Heredia, Teresa
Asensio Casado, David
Aunós Gómez, Alvaro Ignacio Francisco
Avilés Fabre, Jesús
Avilés Farré, Luis Jerónimo
Avilés Sánchez, María Dolores
Avilés Vila, María Montserrat
Aymami Tortajada, Patricio Ernesto
Aznar Anglés, Eduardo
Aznar Pérez, José
Azuaga Rodríguez, Antonio
B
Badell Santaulària, Josep Oriol
Badia Pujol, Joan
Badies Virgili, José
Bagué Bofill, Xavier
Baguña Valls, Luis
Baladrón Rosendo, Juan
Balcells Crusellas, Ramon
Ballart Capdevila, Núria
Ballester Bayà, Roger
Ballester Canals, Joan
Balloso Tarragona, José
Balonda Echepares, Juan
Bandera Llorente, Francisco
Bandera Solano, Pedro Antonio
Banqué Arnó, Zacarías
Barahona Manzano, Agustín
Barba Mancheño, Luis
Barba Segarra, Joaquín
Barbarà Guiu, Emili
Bardenas Sánchez, Fernando
Bardi Pocino, Domingo
Barluenga Vilajuana, Jaime
Barnadas Gassó, Eduardo
36
L’ANTIFRANQUISME CATALÀ | 37
Barón Molina, Manuel
Barragán Rioja, José Antonio
Barraquer Feu, María Nuria
Barrena Ruiz, Alfonso
Barrera Clot, Luis
Barrera Puigvi, Agustí
Barrios López, José
Barrios Martínez, Eusebio
Bassas Calvo, Jaume
Batiste Alentorn, Joaquin Benet
Batlle Puig, Jordi
Batlle Soy, Frederic
Bayo Poblador, Eliseo Antonio
Bech Peiró, Alfons
Bellmas Rimbau, Narcís
Benaiges Adell, Ismael
Benaiges Munné, Anna María
Benavides Torres, Francisco
Benedi Franco, Robert
Benítez Sasiain, Pablo José
Bennasar Obrador, Andrés Juan
Berenguer Broch, Francisco
Berenguer Clarià, Joaquim
Berenguer Villaseca, Javier María
Berges Diest, Guillermo
Berja Cortijo, Rafael
Bernadet Munné, Jaume
Bernal Estrella, Asensio
Bernal Rico, Manuel
Berrocal García, Antonio
Bertran Alcalde, Francisco Javier
Besa Esteve, Juan
Besch Duro, Enrique
Beumala Castells, Francisco
Beya Roma, Jordi
Bidón-Chanal Gelonch, Carlos Maria
Bigas Riba, Severo
Biosca García, José
Bisart Riasol, Francisco
Bitria Ibars, Josep Antoni
Blanco López, Adriano Angel
Blasco Legaz, Manuel
Blasco Pagès, Ana María
Boet Aumatell, Maria del Carme
Bofill Abelló, Miguel
Boix Badiella, José Miguel
Boix Junquera, Ricard
Boix Lluch, Joaquim
Boix Rambla, Pilar
Boldú Martínez, Roman
Bombau Baques, Oriol
Bonet Josefa, Josep
Bonet Llobet, Luis María
Bonill Martínez, Juan Francisco
Bonmatí Guidonet, Ricard
Borbonet Macia, Ignacio
Bordas, Georges
Borja Barrull, Argentina
Borja Sebastià, Jordi
Borràs Falcón, Regina
Borrás Medina, José
Bosch Bas, Victoria
Bosch Coma, Antonio de Padua
Bosch Cueto, Agustí
Bosch García, Arturo
Bosch José, Francisco Javier
Bosch Marqués, Ceferino
Bosch Pou, María Ascensión
Botey Vallés, Francesc de Paula
Bou Calomarde, Antonio
Boucetta, Omar
Boyer, Nicole Louise
Bragao Spatz, Sergio
Braojos Rodríguez, José Carlos
Bravo Álvarez, José
Bravo Gutiérrez, Santos
Brossa Cerezo, José
Brullet Tenas, Cristina
Bryan Lofthus, John
Budalles Díez, Francisco de Paula
Buendia Tobarra, José
Burro Molina, Luis
Busquets Blay, Albert
Busquets Ventayol, Rosa Maria
Bustins Serra, Juan
Butragueño Cerviño, Eduardo
C
Caballer Serradell, Concepció
Caballero Leonarte, Francisco
Caballero Segovia, José Antonio
Cabanillas Pozo, Julián
Cabello Luque, Miguel
Cabello Paredes, Antonio
Cabot Gispert, Maria Gloria
Cabrera Sánchez, Luis
Cabreverdiell Pastor, María del Rosario
Cáceres Piris, Francisco
Cadafalch Boada, Francesc Xavier
Caja López, Francisco de Asís
Calafell Clar, Joan
Calderó Cabré, Albert
Calderón Cantalapiedra, José
Calderón Cantalapiedra, Salvador
Calduch Barrancos, José
Calero Márquez, Petra
Calle Mancilla, Francisco
Callergues Budi, Enrique
Calsapeu Layret, José María
Calvet Puig, María del Carmen
Calvo Lamillar, Ángel Francisco
Calvo Lomero, Concepción
Calvo Ortiz, Manuel
Camacho Velasco, Rafael
Camarasa Sanchís, Joan Vicent
Campeny Pomar, Luis
Campins Serra, Miguel
Campo Pretel, Antonio del
Campos Cortés, Miguel
Campos Ibáñez, Rafael
Camps Sarró, Ignasi
Canal Rodríguez, Luis
Cando Cando, Daniel
Canela Curtiella, Alberto
Caner Estrany, Pere
Cano Herrerías, Manuel Ramón
Cano López, Niceto
Cano Ruiz, Tomás
Cañabate Durán, Mercedes
Caparrós Algarra, Diego
Capdevila Juan, Luis
Capella Bonavida, Carlos José
Capellades Ràfols, Assumpta
Capilla González, Ángel
Capó Puig, Enric
Cara Casaleiz, Hilario de
Carbonell Florenza, José
Carbonell Sebarroja, Jaume
Carbonell Sebarroja, Pere
Cárceles Aguirre, Ana María
Carmen Martín, Luis Miguel del
Carmona Amador, Sebastián
Carmona León, Miguel
Carmona Ortega, Pablo
Carrasco Castilla, José
Carrasco Castillo, José
Carrera Güill, Adoración
Carrerach Baliarda, Enrique
Carreras de Nadal, José Rafael
Carrilero Carrilero, Pascual
Carrillo Santiago, Antonio
38
L’ANTIFRANQUISME CATALÀ | 39
Carrió Figuerola, Josep
Carrió Gasset, Ignasi
Carrió Soldevila, Montserrat
Carrión Sanchiz, Ramón
Carvajal Muñoz, Ignacio
Casado Romero, Félix
Casals Closas, Jordi
Casanova Grané, Salvador
Casas Cazorla, Antonio
Casas Cuadra, José Antonio
Casas Jiménez, Juan María
Casas Muñoz, Rafael
Casassas Figueras, Maria
Cases Alfonso, José
Caso Samsó, Jordi
Castell Papell, Felip
Castella Solanes, Maria Teresa
Castella Soler, Jorge
Castellana Carratala, Francisco
Castellano Blázquez, Alejo
Castellano Martí, Andrés
Castellanos Llorens, Carlos
Castilla Martín, Juan Antonio
Castillo López, Serafín
Castro Berrojo, Luis
Catalán Martínez, Francisco Javier
Caturla Bravo, María Loreto
Caupena Nogue, Jordi
Caussa Calvet, Martí
Cazorla Martínez, Juan
Cebrián Medina, Francisco
Cebrián Navas, José
Cepeda de Golferichs, Laura
Cerdán Albarracín, Antonio
Cerdera Cano, Manuel
Cervantes Barceló, Enrique
Cervera Escribano, Joaquin
Cervera Queral, Víctor Manuel
Cervera Rodon, Montserrat
César Alamo, Julio
Chaparro Mendoza, Emilio
Charte Bellido, Eduardo
Chica Soler, Vicente
Chicharro Manero, Tomás
Chico Galiano, Francisca
Cinta Carques, Cesáreo
Cirera Castells, Arcadio
Cirera Salas, Maria Angeles
Ciria García, Ángel
Ciurana Galcerán, Enrique Javier
Clares Busquets, Ricardo
Clariana Gimferrer, Miguel
Clusa Lagunas, Eva
Cobo Aranda, Andrés
Cobos Illescas, Miguel
Codina Sobrino, Ramón
Coin Marin, José
Colell Baró, Josep Maria
Coll Alemany, Miquel
Coll Alentorn, Miquel
Coll Quetglas, Pere
Colls Pujol, María Dolores
Colomer Calsina, Leandro
Colomer Graner, Maria Montserrat
Colomer Rovira, Albert
Colomines Puig, Joan
Comamala Jordi, José
Comas Miralles, Pedro María
Comendador Ortíz, Joaquin
Comín Ros, Alfonso Carlos
Concha Perruga, José Luis
Conde Castejón, Jordi
Conde Díaz, Emilio
Conde Martínez, Enrique
Condeminas Francas, Magdalena
Condom Bofill, Josep Maria
Conesa Sans, Rosalía
Corbella Martínez, José María
Corbella Sunyé, José
Cornado Cornet, Antoni
Corominas Torras, Salvador
Coronado Baqué, Juan
Corral Martínez, Manuel
Corral Nuño, Luis
Cortes Ballester, Francisco
Cortes Coronas, Antonio
Cortés Cortés, Antonio
Cortés Morató, Jorge
Cortés Roca, Angel
Cortes Soria, Pascual
Corzo Carretero, Eugenia
Cosano Romero, Juan
Coscubiela Conesa, Joan
Coscubiela Porta, Josep
Costa Canals, Alberto-María
Costa Felip, Francisco
Costa Martínez, Máximo
Costa Queralt, Jordi
Costa-Jussà Relat, Andrea Avelina
Creixans Sabater, Ricardo
Crespo Lajara, Juan
Creus Virgili, Antonio
Criballes Casadesús, Ramona
Cruells Pifarré, Manuel
Cruells Serra, Rosario
Cruz Calmaestra, Pedro
Cruz Candia, Edmundo Dante
Cruz Martínez, Felipe
Cruz Pérez, Javier
Cruz Torres, Antonio
Cruzán Morano, Jesús María
Cuartero Torrano, José Jorge
Cuatrecasas Membrado, Llibert
Cubells Tena, Roberto
Cuerda Calero, Francisco
Cuerda Quintana, Catalina
Cuerda Reyes, César
Cumeras Costa, José
Cuquerella Tresserra, Pere
Currius Basagaña, Juan
Cuso Torelló, Francisco de Asís María
Custodio Fito, María Nuria
D
Daga Castillo, José
Dalmau Olivé, Josep
Dalmau Pons, Maria Glòria
Damiano González, Cipriano
Dauder Guardiola, Jordi
Daura Melich, Agustí
Delfau, Oscar Federico
Delgado Flores, Nicolás
Delgado González, José Antonio
Delgado Romero, José María
Delgado Ventana, Eliodoro
Díaz Cano, Francisco
Díaz Caracuel, Andrés
Díaz Cinta, Francisco
Díaz Santiago, Jorge
Díaz Valverde, Manuel
Diego García, Francisco
Diego Hernández, Juan
Digón Armendariz, Santos
Dionis García, Santiago
Domènech Aguiló, Salvador
Domènech Barberá, Salvador
Domènech Benet, Eduard
Domènech López, Ángel
Domènech Milà, Jorge
Domingo Millán, José Luis
Domingo Soler, Luis Carlos
Domínguez Calvo, Angel
40
L’ANTIFRANQUISME CATALÀ | 41
Domínguez Paniagua, Isabel
Domínguez Ruiz, Antonio
Doñate Sanglas, Ignacio
Dorado Sánchez, Paz
Duch Saucedo, Marcelo
Dueñas Gerónimo, Pedro
Dumenjo Martí, Rosa María
Duran Bellido, Angel
Duran Domènech , Mercè
Duran Puig, Eduard
Duran Santamaría, José
E
Echave Sustaeta y del Villar, José Javier
Echevarría Ruiz, Pedro
Edo Bertolín, Rafael
Egeda Ortiz, Manuel
Egido Sánchez, Eladio
Elhombre Trallero, Toribio José
Escolano Chamois, Daniel
Escriba Foix, Francisco
Escrich Vidal, Rosario
Escrich Vidal, Victoria
Escuaín Clabel, David
Escuín Julve, Isidoro Esteban
Español Boren, Valentín
Espejo Heredia, Rodolfo Baltasar
Espinet Burunat, Jordi Manel
Espinosa Palomas, Juan Antonio
Espuch Gillarte, José
Espuny Carrillo, Leopoldo
Estany Profitós, Ana
Estaun Cebollero, Federico
Esteban Rueda, Juan Antonio
Estébanez Galve, Ferran
Esteva Grewe, Jacinto
Esteve Culleres, María Matilde
Esteve Vilaplana, Avelino
Estopa Mallada, Teresa
Estrada Masip, Juan José
Ezcay Elguea, Miguel Angel
F
Fàbregas Guillén, Dídac
Fabregat Oliva, Francisco
Fabres Puig, Menna
Fabriani Bernardi, Dionisio
Falgueras Marsal, Carlota María
Farran Puigibet, Antonio
Farré Gómez, Jaime
Farré Murgadella, Josep
Farreras Massaguer, Jaime
Farrero Rodés, Leonardo
Farrés Buisan, María del Carmen
Farrés Quesada, José
Farrés Sabater, Antoni
Fatjó Carbonell, Jordi
Fau, Oscar Federico del
Faus Abad, Vicent
Fe Rodríguez, Fernando
Feria Luna, José Antonio
Fernández Águila, Ricardo
Fernández Andreu, José
Fernández Buey, Francisco
Fernández Cortés, Juan
Fernández Díaz, Arsenio
Fernández Fernández, José
Fernández Fernández, Simproniano
Fernández Gallardo, Bartolomé
Fernández García, Juan
Fernández García, Purificación
Fernández Gómez, Manuel
Fernández Gorreta, Luis
Fernández Gorreta, Pedro
Fernández Heredia, Francisco José
Fernández Iglesias, Manuel
Fernández Jaime, Juan Antonio
Fernández Jiménez, Antonio
Fernández Jiménez, José
Fernández Jiménez, Rafael
Fernández Jiménez, Ramón
Fernandez Medina, Manuel
Fernández Molina, María de la Concepción
Fernández Navarro, Manuel
Fernández Peñalver, José
Fernández Pérez, Ginés
Fernández Postigo, Francisco
Ferran Balta, Teresa
Ferran García, Federico
Ferran Serafini, Joan
Ferré Ferré, Ramon
Ferrer Eslava, Ernesto
Ferrer Iralde, Enrique
Ferrer Iralde, Fernando
Ferrer Pedron, Atanasio
Ferrer Roca, Joaquim
Ferrer Vivó, Domingo
Ferri Soler, José Manuel
Ferruz Camacho, Roberto
Fierro Rugall, Guillermo
Figueras Barrabeig, Lluís
Figueras Casellas, José
Figueras Castillo, Agustín
Fina Sanglas, Albert
Finestra Peralta, Pilar
Flores Amaya, Baltasar
Flores Cortés, Justo
Flores Manchon, María
Flores Montes, Carmelo
Flores Vargas, María Luz
Folch Fornesa, Maria Dolors
Folch García, Joan
Folch Recasens, Xavier
Font Almacellas, José María
Font Ferré, Albert
Font Pérez, Joan
Forasté Giravent, Maria Glòria
Formariz Poza, Alfonso
Forné Roe, Agustí
Fornés Gili, Eduardo
Fortuny Castellet, Elena
Fradera Bosch, Narciso
Fradera Garriga, Joan
Francés Navarrete, Juan
Franch Fuertes, Cecilia
Franco Ballester, Andrés
Franco Fariña, Fermin
Frías Azuara, Maria Luisa
Frigola Vidal, Josep
Frigolé Reixach, Joan
Frontera Avellana, Gerardo
Frutos Gras, Francesc
Fuentes García, Isidro
Fuertes Blesa, Fernando
Fusté Palleja, Pedro
G
Gabarre Lozano, José
Galindo González, Miguel
Galisteo Prieto, José
Gallano Petit, María del Carmen
Gallardo Redondo, María Isabel
Gallart Teixidó, Juan
Gallego Fernández, José Luis
Gallego Gutiérrez, Elena
42
L’ANTIFRANQUISME CATALÀ | 43
Galtes Grau, Antonio
Gálvez Cuenca, Juan Antonio
Gálvez Medina, Leonor
Gamell Barceló, Francisco Javier
Gámez Gámez, Luis
Gándara Hernández-Ros, Joaquin de la
Garcés Lobera, Fructuoso
García Alguacil, Antonio
García Aparicio, María Rosa
García Arquillo, Antonio
García Arrabal, José
García Biel, Manuel
García Cantero, José
García Cañamero, José
García Corona, Antonio
García Coronado, Agustín
García del Corral, Martiniano
García Domínguez, Manuel
García Fasius, Miguel
García Fernández, Eugenio
García Fernández, José
García Ferrer, José
García Flores, María
García Galiana, José Antonio
García García, Manuel
García Gómez, Juan
García González, Antonio
García González, Florián
García Heredia, Pedro
García Hidalgo, Joaquín
García Jacas, Jorge
García López, Emilio
García Lorite, Francisca
García Martínez, Encarnación
García Martínez, Rafael
García Montoya, Ángel Antonio
García Munúa, Maximiano
García Muñoz, Luis
García Pérez, Benito
García Rodríguez, Ángel Wenceslao
García Rodríguez, José
García Romero, Antonio
García Ruiz, Gabriel Antonio
García Ruiz, Pedro
García San Eufrasio, Valentín
García Sánchez, Antonio
García Sánchez, Cipriano
García Santos, Joaquín
Garrido Cunill, José María
Garrido Horcajada, Angel
Garrido Santiago, Jesús
Garriga Bosch, José
Garriga Garriga, José María
Garriga Jové, Carlos
Garriga Paituvi, Francisco Javier
Garriga Paituvi, Josep
Garriga Pujol, Jaume
Garriga Simó, Mercè
Gasch Grau, Emili
Gazquez Reche, José Manuel
Gelpi Sabater, Ramón
Gil Álava, Jordi
Gil Centeno, Manuel
Gil Gómez, Ricardo
Gil Mainar, Antonio
Gil Mateu, Juan Antonio
Gil Ramos, María Rosa
Gilaberte Herranz, Silvestre
Gimbernat Boadas, Joaquin
Giménez Amaya, José
Giménez Gili, Sergio
Giménez Giménez, Miguel
Giménez Giménez, Pascual
Gimeno Domènech, Francisco
Gimeno Pradas, Salvador
Giordani Guerrero, Italo
Girbau Cucurrull, Francesc
Gispert Brosa, Montserrat de
Gispert Trias, Francisco Javier
Godoy Pino, Antonio
Gol Perlasia, Francesc Xavier
Gombau Lago, José
Gómez Alcañiz, Ángel
Gómez Barrero, Josefa Maria
Gómez Beltrán, Armando
Gómez Bosch, Pedro
Gómez Domínguez, Francisco
Gómez Durán, Juan Manuel
Gómez Farré, Elena
Gómez Flix, José
Gómez Ortíz, Juan María
Gómez Piella, Vicente
Gómez Ramos, Pedro
Gómez Rodríguez, Antonio
Gómez Rodríguez, María del
Carmen
Gómez Romero, Maria del Pilar
Gómez Sánchez, Antonio
Gómez Valdés, Vicente
Gómez Valdivia, Evaristo
González Contreras, José
González Córdoba, Luis
González de Haro, Juan
González Domínguez, Gonzalo
González Gil, Antonio
González Granados, María Ángeles
González Gutiérrez, Luis Adolfo
González Izarra, Félix Fatima
González Ledesma, Ángel
González López, Manuel
González López, Ramón
González Marcen, José Miguel
González Martínez, Francisco
González Mateos, Adoni
González Merino, Antonio
González Merino, Juan
González Montero, Manuel
González Novillo, Luis
González Ocaña, Antonio
González Pedescoll, Luis
González Peláez, Faustino
González Romero, Eusebio
González Rovira, José
González Santos, Juan
González Valiente, Antonio
González Vila, Pedro
González Villacreces, Miguel
Gonzalvo Franco, María Cristina
Gorina Tuset, Víctor
Gorreta Flores, Sebastián
Gorreta Gorreta, José
Gracia Lafuente, Ángel
Grajera Medina, Juan
Granados Casín, Antonio
Granados López, Manuel
Grande Vázquez, Miguel
Grañen Bosch, Ana María
Grau Pérez, Generoso
Griño Sayrol, Eduard
Gruas Santandreu, Francisco
de Asís
Grustan Solé, Josep
Guadalupe Hernández, Rafael
Guarch Calvet, Juan
Guardia Riera, Raimundo
Guarro Picart, Elisenda
Güell Roca, Juan Bautista
Guergue Carrancho, Juan
Guerrero Martín, Antonio
Guijarro del Olmo, Gregorio
Guil López, José
Guil Morales, Francisco
Guillamón Iserte, José Ramón
Guillén Repiso, María Dolores
Guitart Durán, Sebastià
44
L’ANTIFRANQUISME CATALÀ | 45
Guitart Iniesta, Carlos Alfonso
Gutiérrez Espinosa, Carmelo
Gutiérrez Tarres, Maria Antonia
H
Hamon, Mohamed Abdelah
Harster Nadal, Jordi
Heredia Salazar, Diego
Hernández Aznar, Juan
Hernández Carmona, Antonio
Hernández Carmona, Luis
Hernández Carrasco, Miguel
Hernández García, Asunción
Hernández García, Emilia
Hernández Gimeno, Pedro
Hernández Merida, Juan
Herranz Herranz, Encarnación
Herrera Jiménez, Francisco
Herrera Patuel, Joaquin
Herrera Rodriguez, Jose Antonio
Hidalgo Herrerías, Miguel
Hildembrandt, Maria Grabriela
Horta Almirante, Juan Manuel
Hosta Pascual, José María
Hoyuelos Cámara, Rodolfo
Huertas Balsalobre, Encarnación
Huertas García, Jaime
Huertas Rodríguez, Enrique
Humet Cienfuego-Jovellanos, Luis Marcos
Hurtado Pérez, José María
Hurtado Prat, Maria del Carmen
Hurtado Prat, Maria Dolores
I
Ibáñéz Colomé, Silvestre José Juan
Ibañez Pons, Antonio
Iglesias Fuertes, José
Iglesias Romeo, Vicente
Inglés Pedrero, Miguel
Izquierdo Lite, Antonio
Izquierdo Marin, José
Izuzquiza Montaner, Javier Florencio
J
Jaca Arcega, Alberto
Jacas Español, Gerardo
Jaime Villanueva, Ramón
Jané Galbete, Felip
Janer Florit, Onofre
Jara López, Juan
Jarque Collado, Benito
Jiménez Domínguez, Vicente
Jiménez Fernández, José
Jiménez Fuentes, Antonio
Jiménez Gómez, Francisco
Jiménez Huertas, Berta
Jiménez López, Ricardo
Jiménez Ruiz, José
Jiménez Segura, Angel
Jordi Ayter, Miguel Ángel
Josa Campoamor, Meritxell
Josa Campoamor, Ramón
Jou Fonolla, Joaquim
Juan Tous, Pedro
Juangran Escriba, Jorge
Juan-Torres Lana, José María
Julià González, Lluís
Jurado Amil, José
Jurado Arjona, Antonio
Justicia Robles, Juan
Juvé Raventós, José
L
Labori Gaudier, Francisco Javier
Lacera Rodríguez, Francisco
Lama López, Enrique de la
Lamuedra Zafra, Rafael María
Lancho Moreno, Diego
Lanzo Fernández, Carlos
Lanzo Guijarro, Pedro
Lapiedra Civera, Ramón
Laporte Roselló, Joan Ramon
Lara Aranda, José
Larraga Puertas, Antonio
Laso Puertas, Enrique
Lázaro Alquézar, Victoria
Lázaro del Río, Carlos
Lecha Verges, Antonio
Ledesma Aguilar, Rafael
Legey, Marcel François
Leira Almirall, Albert
Leira Almirall, Enric
Lema Vieites, Francisco Ramón
León Bizarraga, Hipólito
León García, Antonio
León Martínez, Pedro Luis
León Santiago, Gumersindo
León Soto, Rafael
Leroux, René
Ligos Hernando, Víctor
Linares Risque, Manuel de Jesús
Liñán Muñoz, Francisco
Liras Márquez, Alfonso
Lizarralde Cendoya, Maria Begoña
Llados Rosell, Jordi-Josep
Llano Menéndez, José Adolfo Alipio
Llaras Jordana, Maria Cristina
Llimona Barret, Josep
Llobera Michelon, Elena
Llombart Caralt, Joan
Lloré Díaz, Josep
Llorente Vázquez, Francisco
Lloverrol Cubells, Montserrat
Lluch Martín, Ernest
Llugany Paredes, Josefina
López Amorós, Juan
López Bulla, José Luis
López Camacho, Juan
López Carrasco, Julio
López Casado, Concepción
López de Sa de Madariaga, Juan María
López Fuentes, Silvino
López Gabilongo, Andrés
López García, Cristobal Esteban
López González, José Manuel
López Gutiérrez, Antonio
López Gutiérrez, José
López Iglesias, Servando
López Jaén, Juan
López López, Antonio
López López, Isabel
López López, Jacinto
López López, Víctor
López Martínez, Diego
López Ponce, José
López Provencio, Pedro
López Raluy, José María
López Ribas, Miguel
López Rivera, Carlos
López Rodríguez, Fernando
López Rodríguez, Manuel
46
L’ANTIFRANQUISME CATALÀ | 47
López Roldán, Fernando
López Torres, Manuel
López Zamora, Juan
Lorca Barberan, Jordi
Lozano Aparicio, Valentín
Lozano González, Jorge
Lozano Rodríguez, Francisco
Lucas Sánchez, Roque
Luján Fernández, Néstor
Luna Rubio, Francisco
Luque Estévez, Manuel
Luque García, Manuel
Luque Muriel, Rafael
M
Macià Tort, Joan
Macias Canalias, Ricardo
Macías Cotano, Vicente-Ferrer
Maeso Romero, Antonio
Magallan Iglesias, Jerónimo
Majano Agudo, Pedro
Male Gil, Vicente
Malet Tomás, Antoni
Mangas Domínguez, Antonio
Manonelles Fernández, Maria
Manzano Pérez, Evaristo
Marabe Callejas, Miguel
Maragall Mira, Mònica
Maragall Noble, Jordi
Marí Escandell, Juan
Marimon Capdet, Josep
Marimon Suñol, Ramón María
Marín Acuña, Juan Antonio
Marín Arribas, Ricardo
Marín Ausin, Jesús
Marín Martínez, José
Marín Martínez, Tomás
Marín Tenas, Antonio
Márquez Barroso, Andrés
Márquez Fernández, Dolores
Márquez Tena, Gabriel
Marsol Farrero, Enric
Martes de la Concepción, Francisco
Martí Ambel, Félix
Martí Batera, Carlos
Martí Bernasach, Antonio
Martí Domingo, Juan Antonio
Martí Domínguez, Carmen Paz
Martí Felipo, Francisco
Martí Moya, Luis
Martí Salvat, Celestino
Martí Sató, Núria
Martín Correa, Eduardo
Martín Garví, José
Martín Gómez, Maximiliano
Martín González, Jesús Ángel
Martín Gutiérrez, Francisco
Martín Iglesias, Celestino
Martín Malo, Francisco Javier
Martín Manrubia, Antonio
Martín Manrubia, José
Martín Manrubia, Manuel
Martín Miranda, Víctor
Martín Rodríguez, Agustín
Martín Ruiz, Francisco
Martín Sabater, Ernesto
Martinet Rebler, Jorge
Martínez Acien, Carles
Martínez Aguilar, Juan José
Martínez Albertos, José Luis
Martínez Álvarez, Matías
Martínez Angos, Carmen
Martínez Ayala, Felipe
Martínez Buendia, Luis
Martínez Cañadas, Francisco
Martínez Cerezo, Francisco
Martínez Córdoba, Antonio Manuel
Martínez Delgado, Antonio
Martínez Díaz, Pedro Leopoldo
Martínez Fernández, Vicente
Martínez Fragoso, Ramiro
Martínez Gallo, Luis
Martínez García, Domingo
Martínez García, Encarnación
Martínez García, Miguel Ángel
Martínez González , Rodrigo
Martínez Mallorquín, Carmen
Martínez Martínez, Juan
Martínez Martínez, Juan Diego
Martínez Martínez, Manuel
Martínez Martínez, Pedro
Martínez Mejías, Antonio
Martínez Ojeda, Andrés
Martínez Pando, Antonio
Martínez Rodríguez, Manuel
Martínez Sallés, María Rosa
Martínez Sánchez, Vicente
Martínez Serrano, Ginés
Martínez Ulloa, José Luis
Martorell Pachiardi, Roberto
Martos Amores, Manuel
Marzal Fuentes, Antonio Luis
Mas Asamara, Joan
Mas Capdevila, Jordi
Mas Capdevila, Maria Rosa
Mas Colell, Andreu
Mas Mas, Francisco Javier
Mas Villuendas, Emilio
Masa Loro, Julián
Masa Sánchez, Fernando
Masafrets Aymà, Núria
Masagué Torné, Esteve
Maseda Pérez, Adriano
Masferrer Maestro, Joan-Emili
Masgrau Bartís, Miguel
Masip Oronich, María Mercedes
Masip Pascual, José
Masip Pujol, Olegario
Massagué Arasa, María Teresa
Massanés Casas, Francisco
Mata Mier, Aquilino
Mata Solà, Joaquim
Mateu Álvarez, Antonio María
Matos Garrido, Antonio
Maurenza Mendeja, Manuel
Maymó Ases, José María
Maza Rodríguez, Manuel
Medina Correa, Isabel
Medina Garrigós, Jorge
Medina Mota, José Antonio
Melbit, Antonio Riccardo
Mena Cervellera, Juan
Mena Martín, Juan
Méndez de Haro, Ángel
Méndez Franch, Eugenio
Mengibar Muñoz, Rafael
Menor Luque, Gaspar
Mercader Terrats, Francesc
Mercader Terrats, Jordi
Mercado López, Fernando
Merlo Ortembach, José Luis
Francisco de
Meseguer Villordo, Francisco
Mesón Doña, Alejo
Mestre Laporta, José María
Mestres Vilahur, Luis Miguel
Santiago
Milia Coromina, Josep Maria
Millán Martínez, José
Mimoun Taqui, Ahmed
Minguillón Tremps, Mateo
Mir Darnaculleta, Àngel
Miralbell Rodríguez, Miguel Angel
48
L’ANTIFRANQUISME CATALÀ | 49
Miranda Hernández, Martina
Miravete Almela, Jesualdo
Miró Ardèvol, Josep
Miró García, Manuel
Missé Ferran, Andreu
Mitjà Sarvise, Javier
Mitrani Bernad, Jorge
Molina Gómez, Miguel
Molina Martínez, Ángel
Molina Rey, Félix
Molina Ruiz, Sinforoso
Molina Valls, Fernando
Moliné de Gràcia, Simón
Moliné Serna, Fernando
Molons Bernat, Augusto
Molons Bernat, Carles
Moltó Muñárriz, Enric
Monforte Gil, Luis
Monforte Rabascall, María Isabel
Monjas Rodríguez, Carlos Miguel
Monras Ibars, José María
Montagut Freixas, Josep Maria
Montalbo Solé, Manuel
Montenegro Borrego , Juan
Montes Amuniza, María Dolores
Montes Bonilla, José
Montes Fernández, Juan Manuel
Montes Quer, Ana
Montes Salvador, José
Montesinos Briones, Francisco
Montesinos Martínez, Gonzalo
Monteys Ortiz, Esperanza
Monteys Roig, Francesc Xavier
Montiel Martínez, Juan
Montijano Rodríguez, Antonio
Montijano Rodríguez, Juan
Montilla Faustino, Francisco
Montolio Barrera, Francisco
Montoro Valenzuela, Juan
Montserrat Solé, Antoni
Montserrat Soler, José Luis
Moñux del Hoyo, Víctor
Mora Alconadilla, Lorenzo
Mora Núñez, Juan Bautista
Moragas Bonamusa, José
Moragas y Spa, Antonio Maria de
Moral Leiva, Manuel
Moral Zafra, Francisco
Moraleda Martínez, José
Morales Acosta, José
Morales Aguilar, Ramón
Morales Fuentes, Antonio
Morales Morago, Pablo
Morales Morago, Ramón
Morán Sabaté, Juan Eusebio
Morante Marin, Manuel
Morante Soler, Emilio
Morató Sáenz, Anna Maria
Morcillo Jarabo, Manuel
Moreno Álvarez, Luis
Moreno Arribas, Angustias
Moreno Arribas, José
Moreno Barroso, Antonio
Moreno Caride, María Cristina
Moreno Carmona, María del
Carmen
Moreno Chiral, Ramiro
Moreno Cuenca, José
Moreno González, Angel
Moreno Jiménez, Manuel
Moreno López, José
Moreno Martín, Felipe
Moreno Moreno, Luis
Moreno Ribas, Angustias
Moreno Yera, Catalina
Morera Pascual, Lluís
Morera Romero, Antonio
Morera Romero, Enrique
Morón Fernández, Miguel
Morte Piferrer, José María
Moscoso Moscoso, Luis
Moya Guixá, Ana María
Mullor Márquez, Antonio
Mullor Pérez, Dolores
Munell Madriles, Genoveva
Muñoz Carrillo, Francisco
Muñoz Escobar, Antonio
Muñoz Farreny, Juan Antonio
Muñoz Hernández, Manuel
Muñoz Jordán, José
Muñoz Llamas, Jesús
Muñoz Lombardo, José
Muñoz Martínez, José María
Muñoz Morilla, Francisco
Muñoz Romero, Fernando
Muñoz Rueda, Ramón
Murgui Baquedano, Natividad
N
Nadal Farreras, Josep Maria
Nadal Marimon, Rafael
Nájera Ortega, Isabel
Navajas Navarro, Gonzalo
Navales Turmos, Carlos
Navarro Berruezo, Mariano
Navarro García, Juan
Navarro Garriga, Zenón
Navarro Manzano, Antonio
Navarro Navarro, Domingo
Navarro Rico, Diego
Navarro Soler, Manuel
Navas Ríos, Ana
Navas Tresserras, José Oriol
Nebot Mula, Andreu
Nicolau Ferrer, Francisco Javier
Nicolau Millà, Georgina
Nieto Carbonell, Jesús
Nieto Gallardo, Antonio
Nieto Romero, José
Nogales Alegre, Ramón
Nogué Felip, Josep Francesc
Noguera Casamitjana, Josep
Novell Gusart, Artur
Nualart Rodón, David
Núñez Hernández, José
Núñez López, José Antonio
O
Obiols Casanovas, Martí
Obrador Solá, Miguel
Ocaña Valverde, Rafael
Ojeda Hervas, Bernardo
Olet Martínez, Rafael
Oliete Pradas, Francisco José
Oliva Pascuet, Antonio
Olivares Periu, Jorge
Olivares Soler, Alfonso
Olivella García, María
Olivencia Sánchez, Antonio
Oliver Campos, Luciano
Oliveres Boadella, Arcadi
Olives Mercadal, Joan
Ollé Castillo, Salomón
Olmos Bravo de Morcilla, Enrique
Oltra Costa, Román
Oriente Coromina, Eduardo
Orihuela Herrero, Sebastián
Orive Vesga, Higinio
Orobitg Carne, Norberto
Orsini, Roch
50
L’ANTIFRANQUISME CATALÀ | 51
Orta Márquez, Francisco
Orta Rodríguez, Luis
Ortega Martín, Antonio
Ortíz Estévez, Francisco Javier
Ortiz Iraola, Fernando
Oterino Martínez, Santiago
Otero Ledesma, Eduardo
P
Pacheco Rodríguez, Lorenzo
Padilla Bustos, Carmen
Padilla Caballero, Antonio
Padilla Chicano, Benito
Padilla García, Javier
Padres Planella, Antonio
Padros Enamorado, Jaume
Padrosa Campderrich, Enric
Pageo García, Justo
Pagès Toldrà, Andreu
País García, Manuel
Pajares Alonso, Julio Alejandro
Palacios Álvarez, Manuel Antonio
Palau Linford, Maria Alicia
Palau Linford, Pablo
Palau Sicart, Maria Helena
Pallardó Corts, Francisco
Pallarés Martínez, Juan Antonio
Pallarés Riu, Alberto
Palleja Ferrer-Cajigal, Guillermo
Palma López, José
Palmada Marcos, José
Palomas Santamaría, José María
Palomeras Puigvert, Moisés
Palomero Gálvez, Antonio
Palón Izquierdo, José María
Paniagua Íñiguez, Francisco
Paniello Grau, Abelardo José María
Panyella Amil, Àngel
Pardiñas Viladrich, Emilio
Pardo Sánchez, Pedro
Parejo González, Andrés
Parejo Linares, Andrés
Parellada Serra, María Dolores
Parent Bruguera, Salvador
Parera Vila, Eusebio
Pares Rosell, Lourdes
Parramon Homs, María del Carmen
Pascal Almar, Josep
Pascual Jiménez, Carlos Ginés
Pascual Moguel, Rosario
Pascual Pujadas, Jaume
Pascual Ramón, Agustín Mariano
Pasques Doltra, Carlos
Passada Clotet, Francisco Javier
Pastor Bodmer, Alfredo
Pastor Gallego, Nicolas
Pau Vilà, Lluís
Pazos Palmero, Andrés
Pedrals Blanxart, Ricard
Peinado Trilla, José María
Peix García, Angel Matias José
Pena Santolaya, Francisco
Peña Herrera, Rafael
Peñarroya Cruz, Jaime
Perdiguero Alonso, Luis María
Pereda Urtarán, Generoso
Peres Jove, Marcel·li
Pérez Alonso, Juan
Pérez Arroyo, Luis
Pérez Costas, Andrés
Pérez de la Rica, Antonio
Pérez Díaz, Mario
Pérez Díaz, Pedro
Pérez Ezquerra, Manuel
Pérez García, Ana
Pérez García, Jesús
Pérez García, José
Pérez García, Torcuato
Pérez Marín, Víctor
Pérez Martínez, Andrés Ángel
Pérez Miranda, José
Pérez Moreno, Juan Ángel
Pérez Muñoz, Manuel
Pérez Muñoz, Pedro José
Pérez Nadal, José Enrique
Pérez Ocaña, Jesús
Pérez Rodríguez, Raúl
Pérez Ruiz, Ignacio
Pérez Sánchez, José
Pérez Sanz, Severino
Pérez Serres, Ricardo
Pérez Simó, Rosario
Pérez Ventura, Silvino
Pérez Vera, Manuel Antonio
Pérez Victorio, José
Pérez Zaurín, Patrocinio
Peribáñez Andaluz, Juan
Perramón Carrió, Ignasi
Perramón Ros, Jaume
Perulero Corona, María Luisa
Peseta Grabulosa, José
Petit Sulla, Josep Maria
Petit Vila, Jaume
Petit Vila, Maria
Petzer, Hilton Richard
Pi Barrionuevo, María Asunción
Picallo Soler, Maria del Carmen
Picornell Esteve, Julio María
Pijoan Farré, José María
Pijoan Pons, Juan
Pin Gaitán, Ramón
Pino Romero, Alfonso
Pinuaga Riera, Encarnación
Piñero Aguirre, Rafael
Pita Landívar, Jesús Maria
Pitarque Martínez, Miguel
Pizarro Delgado, José Luis
Pizarro Martínez, Juan
Pla Marco, Ramón
Pla Navarro, Ricardo
Plana Cinca, Ramon
Planas Coll, Enric
Planas Coll, Jordi
Planchart Martori, Josep
Planella Martínez, Vicente
Plata Palma, Antonio
Plaza Andujar, Miguel
Polaina Aguado, Juan
Pons Anton, Ignacio Maria
Pons Sagrera, Pau
Porqueres Vicario, Gerardo
Porta Roca, Pere
Pose Calvo, Rosa María
Prades Gavaldà, José Ramón
Prados Aguilar, Carmen
Prats Baltres, Albert
Prats Martí, Agustí
Pretel Jiménez, Emilio
Puell Vallès, Antoni
Puerto Otero, Francisco
Puig Boix, Josep
Puig Gausachs, Rosa María
Puig Gómez, Jaime
Puig Pla, Josep
Puig Poisson, Juana Magdalena
Puig Terradas, Jaume
Puig Vargas, Miguel
Puigdemont Bosch, Josep
Puigdemont Mateu, Anselm
Puigdoménech Alonso, Albert
Puiggrós Esteve, Ramon
Puigmartí Valls, Anna
Pujadas Casarramona, Pau
52
L’ANTIFRANQUISME CATALÀ | 53
Pujadas Domingo, Manuel María
Pujol Bardolet, Josep
Pujol Giralt, Francisco
Q
Queralt Barreda, Jesús Manuel
Queralt Castella, Josep Maria
Querol Gili, Jordi
Quesada Gallardo, Francisco
Quesada García, José
Quesada Marsá, Vicente José
Quesada Rodríguez, José
Quijada Pérez, Antonio
Quintà Sadurní, Alfonso
Quintana Pérez, Antonio
Quintana Trias, Octavio
R
Rafael Carreras de Nadal, Josep
Ràfols Esteva, Joan
Ràfols Pascual, Ramon
Raimundo Bartres, José
Ramírez Bolaños, Juan
Ramírez Cañas, Juan Jesús
Ramírez Castro, Diego María
Ramírez Fernández, Antonio
Ramón Santafé, Carlos
Ramoneda Molins, Antonio
Ramos García, José
Ramos Hernández, Fernando
Ramos Pérez, Antonio
Ramos Requejo, Ramón
Redondo Magaña, Antonio
Redondo Olivares, Felipe
Rega Torres, Fernando
Reig Alcalà, Joaquin
Requant Boixadera, Antonio M.
Requejo Amado, Eugenio
Requejo Amado, Rafael
Requena Cerezo, Antonio
Reves Esteve, Dolores
Reves Pujol, Miguel
Rexach Cirici, Anna
Rey Burguillos, Antonio
Rey Moradas, Rosa
Rey Nevado, Jesús
Riba Vives, Joan
Ribas Seix, Carme
Ribas Vinyals, José
Ribell Santín, Buenaventura
Ribell Santín, Ezequiel
Ribera Sala, Ricardo
Ribera Turró, Josep
Ribes Solsona, José
Ribot Rodríguez, Alberto
Ribot Roura, Narciso
Rica González, Pedro
Rica González, Pedro
Ricart Oller, Josep
Riera Alcalde, Jesús Maria
Riera Alcalde, Joan Antoni
Riera Aragó, Josep Maria
Riera Enrich, Lluís
Riera Porta, Josep
Rigau Ciurana, Jerónimo
Rincón Mañas, Pilar
Río Rodríguez, Francisco del
Ríos Vidal, Víctor
Rius Camps, María Rosa
Rivera Jiménez, Manuel
Rivero Pérez, Florencio
Roa Pujola, Miquel
Roca Boixereu, Montserrat
Roca Marimon, Francesc
Roch Estadella, Perfecto
Roda Baños, Francisco
Rodés Cerqueira, Joan
Rodríguez Aller, Angel
Rodríguez Balmiza, Manuel
Rodríguez Carrasco, Antonia
Rodríguez Clemente, Rafael
Rodríguez Condal, Luis Miguel
Rodríguez Cuadras, Manuel
Rodríguez de los Santos, Juan Miguel
Rodríguez Fusté, Domingo
Rodríguez García, Carmen
Saturnina
Rodríguez Garzón, Claudio
Rodríguez Jordana, Luis
Rodríguez Maldonado, Francisco
Rodríguez Muñoz, Manuel
Rodríguez Muñoz, María Modesta
Rodríguez Pajares, José Gabriel
Rodríguez Pérez, Rafael
Rodríguez Porcel, Antonio Luis
Rodríguez Roisin, Roberto
Fernando
Rodríguez Roisin, Roberto
Fernando
Rodríguez Sánchez, José
Rodríguez Toribio, Francisco
Roger Remón, Antonio
Rojano Carrasco, Jorge
Rojas Arroyo, Rafael
Rojas Morales, Antonio
Romani Alfonso, José Oriol
Romani Sánchez, Gabriel
Romera Rodríguez, José
Romero Buzón, Juan
Romero Calzadilla, Manuel
Romero Gata, Agustín
Romero Huertes, Manuel
Romero Mesa, Santiago
Romero Rocha, José
Romero Trujillo, Amelia
Romeu Juvé, Francesc d’Asis
Romeu Sendrós, Jorge
Ronco Ruiz, Pedro Julián
Ros Ponce, José
Ros Roca, Andreu
Ros Vilanova, Rosario
Rosa de Jódar, Juan
Rossell Plans, Josep
Roures Llop, Jaume
Rovira Ballester, Plácido
Rovira Marsal, Emilio
Rovira Riera, Josep
Rovira Roig, Josep
Rovira Rovira, Soledad
Royo Pérez, Baldomero
Rozas Serrano, Ángel
Rubia González, José María
Cesareo
Rubio Benito, María del Carmen
Rubio Rubio, Avelino
Rue Almacellas, Salvador
Rueda Medina, Francisco
Rueda Medina, Juan
Rueda Sierra, Agustín
Ruiz Castells, María Rosa
Ruiz Castro, Jorge
Ruiz Cortes, José
Ruiz López, Antonio
Ruiz López, José Antonio
Ruiz Millán, Andrés
Ruiz Portella, Javier
Ruiz Rodríguez, José
Ruiz-Capillas Cormenzana,
Enrique J.
54
L’ANTIFRANQUISME CATALÀ | 55
Rull Fernández, Felipe
S
Sabaté Boza, Juan
Sabater Andreu, Joan Carlos
Saborido Gómez, María del Carmen
Sabrià Plans, Francesc
Sáez Sagarra, Isabel
Sala Gili, Ramón
Sala Mournet, Josefa
Salamero Baró, Manuel
Salamy Gay, Tomás
Salas Benavente, Ricardo
Salas Trejo, Mario Andrés
Salcedo Arias, Francisco
Sales Vallès, Juan
Salgado Gabarró, Isidro
Salgado Garcés, José
Salgado González, Julio
Salgado Martínez, Ángel
Salguero Amaya, Diego
Salguero Amaya, Juan
Salguero Amaya, Manuel
Salinas Roses, Juan
Salmeron Batallé, Antonio
Salmerón Ruiz, José
Salvadó Santos, Manuel
Salvador Alonso, Emilio
Salvador Ugalde, Luis Miguel
Salvadores Roure, Manuela Irene
Salvans Roviro, Jorge
Sampere Balangué, Narcisa
San Nicolás Viaina, Manuel de
Sanahuja Bofill, Josep Maria
Sánchez Abreu y de Almagro, Pedro Nolasco
Sánchez Alemany, José
Sánchez Carrillo, Juan
Sánchez Castejón, Josefa
Sánchez del Campo, Francisco Javier
Sánchez Fernández, Juan de Dios
Sánchez Hernández, Nicolás
Sánchez Juliachs, Federico
Sánchez López, José
Sánchez Manzano, José
Sánchez Manzano, Manuel Andrés
Sánchez Marín, Manuel
Sánchez Martínez, Joaquín
Sánchez Mora, Juan
Sánchez Porcel, Juan
Sánchez Ramos, Celestino
Sánchez Rodríguez, Fernando
Sánchez Ruiz, José
Sánchez Solsona, Juan
Sánchez Vilches, Francisco José
Sánchez-Bustamante Paez, Damián Felipe
Sánchez-Fortun Marmol, Jerónimo
Sánchís Pijoan, José
Sanjaume Moragas, José
Sanjuan Peñalva, Ricardo
Sanpere Soteras, Jaume
Sans Miret, Antoni
Santiago Asensios, Manuel
Santiago de la Torre, Francisco
Santín Visuña, Manuel
Santiveri Villuendas, Antonio
Santos García, Sixto de
Santos Martínez, Pablo
Santos Miguel, Florencio
Santos Sánchez, Francisco
Sanz de Arellano Gorría, María de los Dolores
Sarabia Carvajal, Josefa
Sarabia Mir, Tomás
Sardà Antón, Juan Ignacio Nuño Nicolás
Sariego Álvarez, Diego
Sariola Mayol, Pere
Sebastián Vicente, Eliseo
Seco Caballero, Florencio
Seguí Guinovart, Jaume
Segura Aparicio, José Antonio
Segura Díaz, Expedito
Segura López, Fernando
Segura Mullor, Antoni
Segura Ramos, Francisco
Segura Roig, Magdalena
Seijo Tapia, Óscar
Senserrich Llivina, Antonio
Serra Costa, Francisco
Serra Kiel, Josep
Serra Milà, María Rosa
Serra Pressaguer, Andrés
Serra Rovira, Ramón
Serra Suades, Àngel
Serra Suades, Josep
Serrahima Bofill, Maurici
Serralta Hernández, Federico
Serrano Sabater, Víctor
Serrat Comas, Andrés
Serrat Llorens, Alfredo
Silva Pérez, Antonio
Simarro Peña, Eutiquio
Simó Ferré, José Enrique
Siuraneta Esteve, Gabriel
Siuraneta Reves, Ismael
Siuraneta Teixidó, Francisco José
Socias Batet, Inmaculada
Solá López, Rafael
Sola Paraje, Conrado
Solanas Hortoneda, Jorge
Solano Pallarés, Manel
Solé Cot, Sebastià
Solé Forasté, Eduardo
Solé Jardí, José María
Solé Puig, Ascensió
Solé Ruiz, Enrique
Solé Sabaté, Felip
Solé Sugranyes, Oriol
Solé Sugrañes, Raimon
Soler Amigo, Santiago
Soler Montserrat, Jaime
Solina Alapont, Carmen
Solsona Villalba, José
Soria García, Félix
Sorroche López, Elena
Soteras Poch, María Mercedes
Soto Arias, Rogelio
Spiegler, Theodore
Subirà Oribe, Ramon
Subirana Dalmases, Josep Oriol
Suñer Pons, José
T
Tablada Rodríguez, José
Tallón Ramos, Dionisio
Tanco Torrado, Manuel
Tapia Nieto, Juan Cipriano
Tarabal Esteve, Joan Josep
Tarragó Balaguer, Marsal
Tarroja Vidal, José María
Teignier Cot, Antoni
Teixidó Roca, Emilio
Teixidó Vila, Josep
Tejada Canongia, Carlos
Tejero Yamuza, Rafael
Tello Anguita, Antonio
Tena Gil, José
56
Tey Vizcaíno, Francisco
Tinoco Alonso, José Luis
Tinto Espelt, Montserrat
Tobal Guerrero, Miguel
Toledano González, Diosdado
Toledo Castelar; Manuel
Tomás Carrión, Antonio
Torné Roca, Miquel
Torner Pous, Lluís
Torra Llanas, Herminia
Torras Aumatell, Jaume
Torras Odena, Luis
Torrego Navarro, Julia
Torremorell Sabartes, Antonio
Torrent Badia, Anna Maria
Torrent Casadevall, Francisco Javier
Torrent Macau, Ramon
Torrents von Rappard, Alvaro
Torres Cobo, Juan
Torres Martínez, Juan Pedro
Torres Megías, José
Torres Rosique, Jordi
Tort Arnau, Vicente
Tortajada Pulido, Francisco Javier
Tortosa Macipe, Rosa
Totosaus Raventós, Antoni
Touron Rodríguez, Gerardo
Tresserra Soler, José Oriol
Triadú Lloret, Josep
Trias Pairó, Juan
Trilla Farré, Ramón
Tufet Esteve, Antoni Manuel
Tur Pardo, María Rosa
Turón Piquer, Enrique
Turu Parellada, Joan
U
Ubierna Domínguez, Ignacio Tomás
Ugal Alunda, Baltasar
Ugalde Olavarría, José María
Umbert Maestre, Domingo
Urbano Bermúdez, David
Urbano Ramírez, Antonio
Urbano Ramírez, Dolores
Urdeix Dordal, Josep
Uribe Sánchez, Andrés
Urritz Geli, Carles
Urruela Sanllehy, José Luis María
Urtasun Berroa, Javier
V
Vagué Guasch, Ramon Josep
Vagué Guasch, Ramon Josep
Vaillo Anglés, Joaquim
Valdenebro Harillo, Juan
Valdeoriola Ferrerons, María Teresa
Valdivieso Alvarez, Juan Ignacio
Valencia Sánchez-Garrido, Rafael
Valenzuela Ávila, Rafael
Valero Cea, Trinidad
Valero Galán, Antonio
Valiente Sánchez, José Manuel
Valle Moreno, Manuel
Vallejo Calderón, José Carlos
Vallejo Durán, Antonio
Vallespí Florensa, María Teresa
Vall-Llosera Vilaplana, Ramon Maria
Valls Piulats, Jaume
Valverde Pérez, Javier
Valverde Valseca, Manuel
Van den Eynde Ceruti, Arturo
Van Montagu, March
Vargas Cortés, Manuel
Varo González, Armando Rafael
Vázquez Rey, Jerónimo
Vázquez Rey, María del Carmen
Vea Borràs, Montserrat-Esther
Vega Merino, Pedro
Ventura Abelló, Ramón
Ventura Sanjuán, Francisco Javier
Vera Cullell, Victoria de
Vera Díaz, Domingo
Vera Gómez, Juan
Verdaguer Munujos, Jordi
Vergés Navarro, Isidre
Vidal de Llobatera Pomar, Maria de Nuria
Vidal Ríos, Enrique
Vidal Villa, Núria
Vidal-Folch de Balanzo, Francesc Xavier
Vila Alsina, Antonio María
Vila Puigdefabregas, Concepció
Vila Ribas, Santiago
Vila Tintoré, Andrés María
Viladomat Masllovet, José
Vilalta Serra, Enric
Vilaplana Esteve, Javier
Vilas Grau, Pedro
Vilches García, Alejandro
Vílchez Ramírez, José
Villagrasa Ibarz, Julio Carmelo de
Villalba Nebot, Joan
Villanueva Maldonado, Ramón Matías
Villanueva Marín, Esteban
Villarreal Sebastián, Lucía
Villena Albero, Salvador
Viloca Novellas, Melcior
Vinuesa Baliu, Joan
Vinyals Membrives, Emili
Vinyes Ribas, Ricard
Viñolas Vidal, Juan Jorge
Viñolo Ferreiro, Manuel
Viñuales Sarasa, Olga
Viruega García, José Antonio
Vital Carballo, Manuel Angel
Vital Velo, Manuel
Viudas Margalef, Agustín
Vives Sevilla, José María
Vizuete Hernández, Antonio
Vizuete Hernández, Emilio
X
Xirinacs Damian, Lluís Maria
Y
Yebra Fernández, Jaime
Yuste Avila, Florentina
Z
Zabalza Martí, Juan
Zamora Ojeda, Gilberto
Zamorano Parras, Manuel
Zamoro Tejeda, Joaquin
Zapata Pérez, Juan
Zapata Pérez, Juan
Zegri Busquet, Ricardo
Zoyo Pérez, Rafael
Zueco Navarro, Obdulia
http://memorialdemocratic.gencat.cat
http://topcat.ccoo.cat