Sant Bartomeu del Grau, Febrer 2.009 Guia per al desplegament de xarxes sense fils municipals Sant Bartomeu del Grau Febrer 2.009 Temes Sant Bartomeu del Grau, Febrer 2.009 Volem explicar-vos: què és guifi.net ? evolució de guifi.net aspectes jurídics explicats de forma simple Què és un servei de comunicacions electròniques o telecomunicacions? Què és una “autoprestació”? Calen autoritzacions? Què son les “notificacions”? Com afecta la xarxa oberta a la competència? Conclusions: Què pot fer una administració pública? Què fa guifi.net? Sant Bartomeu del Grau, Febrer 2.009 Promociona la Xarxa Oberta, Lliure i Neutral Cada participant proporciona un o més trams de xarxa, generalment amb la finalitat de proveïr-se d'un autoservei (s'ho fa ell, o ho encarrega a una empresa de serveis). Aquest tram és obert: És capaç d'interconnectar-se amb altres xarxes. Es proporciona un acord d'interconnexió comú (Comuns Sensefils), extensible a tothom. Resultat: Habilita a la tothom per a la contribució de xarxes de telecomunicacions, no només als operadors de telecomunicacions. Construeix una gran xarxa lliure, oberta i neutral Història Sant Bartomeu del Grau, Febrer 2.009 nodes 6.000 Constitució Fundació 2.000 Premi Nacional de Telecomunicacions S'explica el format a la CMT 500 Aplicacions de provisionament Comuns Sensefils La descripció i funcionament de la xarxa és disponile a tothom 100 Primeres connexions “guifi.net” Gurb/Vic/Sta. Eugènia de Berga <10 DGTel 2003 Subsituteix lles llicències d'operador per les “notificacions” Directives Europees Telecomm Package, autoritzacions generals Comunitats “wifi”, connexions entre particulars 2.001 2.002 2.003 2.004 2.005 2.006 2.007 2.008 2.009 Què és un “servei” de Telecomunicacions? Sant Bartomeu del Grau, Febrer 2.009 Consideracions de la 2002/20CE (5) “...El uso personal de equipos terminales de radio, basado en el uso no exclusivo de radiofrecuencias específicas por parte de un usuario y no relacionado con una actividad económica, como por ejemplo el uso de una banda ciudadana por radioaficionados(1), no constituye suministro de una red o servicio de comunicaciones electrónicas. Dicho uso se regula en la Directiva 1999/5/CE...” Directiva 1999/5/CE Article 8: “Libre circulación de aparatos” 1. Los Estados miembros no prohibirán, restringirán u obstaculizarán la puesta en el mercado ni la puesta en servicio en su territorio de los aparatos que lleven el marcado CE..” Conclusió En el desplegament de xarxa oberta fent servir freqüències d'ús comú i sense fer-ne explotació comercial(2): NO es pot considerar un “servei de telecomunicacions” Un Estat NO ho pot impedir ni obstaculitzar (1) Els radioaficionats fan xarxes obertes on es comuniquen entre ells, NO parlen sols (2) És el que fins a data d'avui s'ha fet a guifi.net L'”autoprestació” Sant Bartomeu del Grau, Febrer 2.009 Què és? Una concepte que introdueix la DGTel 2.003 per desenvolupar la 2002/20/ CE. I vist el que diu la 2002/20/CE i la 1999/5/CE, és el que es fa a guifi.net. Per a interpretacions, el primer recurs és la norma superior. Enlloc es diu que les administracions n'estan excloses de fer-ne. Cal notificar? No cal (DGTel 2003). Tanmateix a guifi.net publiquem tots els detalls de la xarxa, no tenim CAP problema amb subministrar informació, ho fem sistemàticament. Donades les confusions i “mals entesos” que sovint hi ha, pot convenir ferho quan es tracta d'una administració pública per deixar-ho clar quan ho fa en règim d'”autoprestació”. Directiva 2002/20/CE: notificació ≠ autorització Sant Bartomeu del Grau, Febrer 2.009 Síntesi: La principal innovación de este texto reside en la sustitución de las licencias individuales por autorizaciones generales, (...) Según este principio, el suministro de redes o servicios de comunicaciones electrónicas sólo podrá someterse a una autorización general. En otras palabras, se podrá exigir a la empresa afectada que presente una notificación, pero no exigir la obtención de una decisión explícita u otro acto administrativo de la autoridad nacional de reglamentación (ANR) antes de ejercer los derechos derivados de la autorización Article 3.2 “El suministro de redes o servicios de comunicaciones electrónicas sólo podrá someterse a una autorización general (...). Se podrá exigir a la empresa afectada que presente una notificación, pero no exigir la obtención una decisión explícita u otro acto administrativo de la autoridad nacional de reglamentación antes de ejercer los derechos derivados de la autorización.” Consideracions (8) La mejor manera de alcanzar estos objetivos es la autorización general de todas las redes y todos los servicios de comunicaciones electrónicas sin exigir una decisión o un acto administrativo explícitos de la autoridad nacional de reglamentación y limitando los requisitos de procedimiento a la mera notificación. Cuando los Estados miembros exijan a los suministradores de redes o servicios de comunicaciones electrónicas una notificación en el momento en que inicien sus actividades, también podrán exigir prueba de que dicha notificación se ha efectuado mediante un acuse de recibo de la misma, por correo o por vía electrónica, que esté legalmente reconocido. Dicho acuse de recibo nunca debe consistir en un acto administrativo de la autoridad nacional de reglamentación a quien deba presentarse la notificación, ni requerirlo. (15) “Las condiciones, que pueden asociarse a la autorización general y a los derechos de uso específicos, deben limitarse a lo estrictamente necesario...” (25) “... las autoridades nacionales de reglamentación deben facilitar estas declaraciones (...). Dichas declaraciones no deben constituir por sí mismas un título para ejercer derechos...” (28) “Someter a los proveedores de servicios a obligaciones de información y de presentación de informes puede resultar engorroso tanto para las empresas como para la autoridad nacional de reglamentación afectada. Por tanto, tales obligaciones deben ser proporcionadas, tener una justificación objetiva y limitarse a lo estrictamente necesario...” La Directiva 2002/20/CE i les ANR Sant Bartomeu del Grau, Febrer 2.009 L'ANR (a Espanya, la CMT) NO és competent per autoritzar o desautoritzar a ningú per exercir telecomunicacions, la seva funció és vetllar pel mercat. La seva funció és vetllar perquè no hi hagi distorsions en el mercat de les Telecomunicacions (lliure competència) Comparativa sobre la competència Sant Bartomeu del Grau, Febrer 2.009 Tipus de xarxa Agents econòmics que se'n beneficien Model de negoci Competència Distorsió si hi intervé una Administració Publica? Operador privat L'operador i a qui subcontracti. Basat en el control de l'explotació de la xarxa (quotes, publicitat...) Limitada, entre Possible ells, i dins d'una mateixa xarxa, no n'hi ha Operador municipal Ajuntament i concessionaris / adjudicataris Basat en el control de l'explotació de la xarxa (quotes, publicitat...) No pot competir Possible amb operadors. Dins de la xarxa no n'hi ha. Oberta i neutral (guifi.net) Tothom qui vulgui Basat en els serveis Completa, el servei el poden garantir tant les empreses com els usuaris MAI Conclusions sobre la competència Sant Bartomeu del Grau, Febrer 2.009 Si es restringeix al format de proveïdors de servei / “operadors” tradicionals, hi ha menys competència (només entre ells). La xarxa oberta i neutral proporciona Una competència més oberta Més igualtat de condicions L'aparició de nous productes i serveis La possibilitat de que se'n beneficiïn més agents (PIMEs, professionals...) Internet és un bon exemple Es pot fer això... Sant Bartomeu del Grau, Febrer 2.009 Ajudar a operadors privats o crear operadors públics. Ha estat la “doctrina oficiosa” durant molt de temps. Massa complicat per a Ajuntaments petits (o no tan petits) que segurament tenen altres prioritats. És un model que acostuma a les empreses a rebre diners, mantenint-se deficitàries, i a més, obtenir exclusives en l'explotació i desplegament de xarxes Tot i que suposadament amb aquest format s'hauria de garantir un servei: El model real que els hi dona més profit és la màxima subvenció amb el mínim de servei. És contradictori amb l'ús eficient de l'espectre comú. CONTÍNUAMENT estan en disputes legals, hi han hagut expedients, sancions... PROBLEMES. Son un dels principals motius de queixes dels consumidors Si a la CMT li “agraden” que hi hagi operadors, deu ser perquè la seva feina és controlar-los, però no confondre això amb que hi ha obligatorietat de ser-ne (2002/20/CE i 1999/5/CE) ... o també això: Sant Bartomeu del Grau, Febrer 2.009 Xarxa oberta, lliure i neutral L'experiència de guifi.net ha demostrat abastament que NO perjudica a cap activitat econòmica justa La competència és oberta, MAI hem tingut cap problema legal És el que dona millor relació cost/rendiment Hem fet una Fundació per promoure-ho És la fórmula jurídica apropiada: No governamental, sense ànim de lucre, acollida a la llei del mecenatge Estem a la disposició dels Ajuntaments Redactar projectes, ajudar a fer notificacions, etc... Ens agradaria igualment col·laborar amb Localret i la resta ... però cal que hi hagi “fair play” i que s'impliqui. Resum Sant Bartomeu del Grau, Febrer 2.009 Pregunta Resposta Què fa guifi.net? Xarxa Oberta, Lliure i Neutral Què ha fet guifi.net els darrers 5 anys? 6.000 nodes, 7.500 qms. de xarxa Què és un servei de telecomunicacions? 2002/20/CE: Un compromís de servei a canvi d'una contraprestació econòmica. Què és una “autoprestació”? 2002/20/CE: La resta La CMT autoritza i dona llicències d'operador? NO Quina és la funció de la CMT? Vetllar per la lliure competència de mercat Cal una autorització per fer xarxa oberta? NO Cal fer notificacions a la CMT? NO si es fa una autoprestació, però es pot fer precisament per explicitar-ho Quina és la fórmula que ofereix: ● més competència, respectuosa amb el mercat i més justa? ● una provada i millor relació cost/rendiment? Xarxa Oberta, Lliure i Neutral