- Aspectes argumentals, temà tics i formals: 1- Fes un resum de l'argument de ¡AquÃ− no paga ni Déu! en quinze o vint lÃ−nies. Aquesta obra comença en el punt en que dues amigues es troben després de que una haja assaltat un supermercat amb més veïnes del barri com a conseqüència de la inestabilitat econòmica de la zona. Des d'aleshores, les dues dones intenten amagar la mercancia a la policia i als marits d'elles (més seguidors de les lleis); mitjançant embarassos inventats, fugides, segrest d'un guà rdia civil... Elles tracten d'amagar a tots que porten menjar sota la roba, situació que dóna un aspecte molt còmic al llibre. Els dos homes, mentre, havien passat per diverses posicions ideològiques (seguits per un guà rdia civil, ajudats per l'empleat d'una funerà ria...) que els havien portat a furtar sacs de farina d'un camió bolcat. Tot això, amb l'energia de menjar per a animals que la dona d'un l'havia donat per a no alçar sospites en cap moment. A la fi, els dos matrimonis es retroben i s'assabenten de que tots pensen de la mateixa manera respecte a la situació econòmica del paÃ−s, encara que s'havien estat ocultant la veritat els uns als altres tot el temps fins AquÃ−. A partir d'aquest moment, formen una mateixa idea comuna sobre la societat del moment i la inestabilitat de l'economia del paÃ−s per als obrers honrats que no tenen ni per a menjar. 2- Completa la graella següent: ACTE ESCENA ESPAI TEMPS Casa d'Antònia i Vesprada Joan Casa d'Antònia i Vesprada Joan Primer Primera(a) Primer Primera(b) Primer Primera(c) Casa d'Antònia i Vesprada Joan Primer Primera(d) Casa d'Antònia i Vesprada Joan Primer Primera(e) Casa d'Antònia i Vesprada Joan ESDEVENIMENTS PERSONATGES Antònia intenta explicar - Antònia Margarida com porta tanta compra. - Margarida Antònia conta com - Antònia moltes dones han agafat menjar del supermercat. - Margarida Marga pregunta Antònia - Antònia què li va a dir al seu marit. Desprès dubta si - Margarida agafar o no menjar. Antònia insta Marga a - Antònia emportar-se menjar del furtat. En això, arriba - Margarida Joan, el marit d'Antònia - Antònia Entra Joan i ix Marga de - Margarida la casa. - Joan Primer Segona(a) Primer Segona(b) Casa d'Antònia i Vesprada Joan Casa Vesprada d'Antònia i Antònia explica a Joan l'embarà s de Marga (era - Antònia la panxa plena de menjar). Joan està - Joan preocupat. Joan narra a Antònia - Antònia com hi havia hagut un 1 Joan Primer Segona(c) Primer Tercera Primer Quarta(a) Primer Primer Primer Quarta(b) Quarta(c) Quarta(d) Primer Cinquena Primer Sisena(a) Primer Primer Primer Sisena(b) Setena Vuitena Casa d'Antònia i Vesprada Joan Casa d'Antònia i Joan Casa d'Antònia i Joan Casa d'Antònia i Joan Casa d'Antònia i Joan Casa d'Antònia i Joan Casa d'Antònia i Joan Casa d'Antònia i Joan Casa d'Antònia i Joan Vesprada Vesprada Vesprada Vesprada Vesprada Vesprada Vesprada Vesprada Casa d'Antònia i Vesprada Joan Casa d'Antònia i Vesprada Joan altercat al menjador com al supermercat. Antònia intenta fer sopar menjar d'animals a Joan perquè ell rebutja res furtat. Amb la negativa, la dona va a casa de Marga. Joan raona sobre el sopar que té. Toquen a la porta. Un policia entra a la casa amb la intenció de buscar menjar furtat. Joan, ofès, comunica al policia la seua situació econòmica. El policia explica a Joan les seues idees, i per què és policia. El policia es va de la casa, amb la indignació de Joan pel seu carà cter. Joan reflexiona sobre la visita del policia. Antònia torna a casa i pregunta a Joan per la visita del policia. Antònia i Joan parlen sobre els escorcolls policÃ−acs. Marga entra a la casa i entre les dues dones expliquen a Joan la història d'un part inventat. - Joan - Antònia - Joan - Joan - Joan - Policia - Joan - Policia - Joan - Policia - Joan - Policia - Joan - Antònia - Joan - Antònia - Joan - Antònia - Joan - Margarida - Antònia Entra un guà rdia civil, - Joan que discuteix amb Joan. Marga es posa de “part”. - Margarida - Guà rdia civil Primer Novena Casa d'Antònia i Vesprada Joan Primer Desena(a) Casa Vesprada Ixen tots menys Joan, que tracta de sopar. Apareix - Joan LluÃ−s, el marit de Marga. LluÃ−s es troba amb la - Joan 2 d'Antònia i Joan Primer Primer Primer Primer Desena(b) Desena(c) Desena(d) Desena(e) Casa d'Antònia i Vesprada Joan Casa d'Antònia i Vesprada Joan Casa d'Antònia i Vesprada Joan Casa d'Antònia i Vesprada Joan Casa d'Antònia i Nit Joan Segon Primera(a) Segon Primera(b) Casa d'Antònia i Nit Joan Segon Segona Carrer Nit Segon Tercera(a) Carrer Nit Segon Tercera(b) Carrer Nit Segon Quarta Carrer Nit Segon Cinquena Carrer Nit Segon Sisena Carrer Nit incertesa de la situació de Marga i les explicacions de Joan. LluÃ−s explica les seues idees sobre l'economia estatal i la situació social. Els dos homes tasten el menjar per a animals i LluÃ−s s'estranya per les explicacions de Joan LluÃ−s i Joan conversen de la situació que es viu al paÃ−s. Els dos homes parlen del “part” de Marga. - LluÃ−s - Joan - LluÃ−s - Joan - LluÃ−s - Joan - LluÃ−s - Joan - LluÃ−s Antònia i Marga tornen - Antònia a casa amb el menjar sobre la panxa. - Margarida Antònia i Marga parlen - Antònia de les explicacions que van a donar als seus - Margarida marits. Joan i LluÃ−s parlen - Joan després d'haver recorregut els hospitals - LluÃ−s de la zona. - Joan Els homes es troben amb el policia davant un - LluÃ−s camió bolcat i proposen retirar els sacs. - Inspector - Joan Els protagonistes s'adonen de que els sacs són de menjar i - LluÃ−s s'indignen. La gent se'ls emporta. - Inspector Joan i LluÃ−s debaten - Joan sobre els sacs i els sindicats obrers. - LluÃ−s - Joan Els homes es retroben amb el guà rdia civil, - LluÃ−s que els tracta de lladres. - Guà rdia civil LluÃ−s informa Joan de - Joan que els despatxen del treball, Joan canvia d'idea - LluÃ−s i carreguen sacs. El 3 Segon Setena Carrer Nit Segon Vuitena Carrer Nit Segon Segon Segon Segon Novena Desena(a) Desena(b) Desena(c) Casa d'Antònia i Nit Joan Casa d'Antònia i Nit Joan Casa d'Antònia i Nit Joan Casa d'Antònia i Nit Joan Segon Desena(d) Casa d'Antònia i Nit Joan Segon Onzena Replanell Nit Segon Dotzena Replanell Nit Segon Tretzena Casa d'Antònia i Nit Joan Segon Catorzena Casa d'Antònia i Nit Joan Segon Quinzena Casa Nit d'Antònia i Joan guà rdia s'enfada. El guà rdia persegueix els protagonistes. Joan i LluÃ−s continuen fugint cap a casa del segon. Antònia i Margarida parlen de la situació viscuda. Les dues dones són sorpreses pel guà rdia, que les troba embarassades. Antònia conta una història fantà stica al guà rdia per lliurar-se d'ell, però no reacciona a res. Les dones fan creure al guà rdia civil que és vÃ−ctima d'una maledicció i quasi el maten. - Guà rdia civil - Guà rdia civil - Joan - LluÃ−s - Antònia - Margarida - Antònia - Margarida - Guà rdia civil - Antònia - Margarida - Guà rdia civil - Antònia - Margarida - Guà rdia civil - Antònia Antònia i Marga tracten de reanimar el guà rdia, - Margarida però s'equivoquen i l'inflen d'hidrogen. - Guà rdia civil Joan i LluÃ−s tracten - Joan d'entrar a casa de LluÃ−s i no tenen claus. Escolten - LluÃ−s una veu. Els homes parlen amb un - Joan empleat de funerà ria que no sap que fer amb - LluÃ−s un taüt. Carguen els sacs dins. - Empleat - Marga Posen el cos del guà rdia en un armari i es van. - Antònia - Marga Els dos homes tracten de posar el taüt dins la - LluÃ−s casa. - Empleat Per torns, tots tracten - Marga d'amagar el menjar a diferents llocs. - Antònia 4 - LluÃ−s - Joan - Marga Segon Setzena Casa d'Antònia i Nit Joan Entre tos s'inventen una història per a justificar les panxes i el taüt. - Antònia - LluÃ−s - Joan - Marga Segon Dissetena Casa d'Antònia i Nit Joan Les dones expliquen als - Antònia marits que han furtat per - LluÃ−s a menjar amb la intervenció del pare de - Joan Joan. - Vell - Marga Segon Divuitena Casa d'Antònia i Nit Joan Joan desvetlla als - Antònia companys que ell també és extremista, - LluÃ−s encara que covard. - Joan - LluÃ−s El guà rdia civil ix inflat de l'armari i es creu lliure - Joan del malefici. - Guà rdia civil Casa Antònia comença a - Antònia Segon Vintena d'Antònia i Nit explicar a Joan tot el Joan succeït durant el dia. - Joan 3- A partir de les respostes anteriors, indica i analitza la situació inicial dels personatges, l'evolució d'aquesta situació, concretada en actes i escenes, i el resultat final a què arriben. Els protagonistes han millorat, han empitjorat o tenen els mateixos problemes que tenien? Per què? Segon Dinovena Casa d'Antònia i Nit Joan - Antònia: és una dona cautelosa que no dubta en mentir per a sobreviure. Finalment, és més prudent però, de pensament lliure. Ha millorat, perquè és més valenta en dir el que pensa. - Marga: és una dona molt tÃ−mida que posseeix un punt de covardia que la fa dubtar. A la fi, és més atrevida. Ha millorat, perquè ara pensa per si mateixa. - Joan: és un home molt legal, que tot l'espanta. Finalment, es demostra que era covard, però no babau i tenia uns ideals clars. Millora, perquè ja no és un ninot dels patrons. - LluÃ−s: és un home més liberal, però no massa. Millora, perquè trenca amb la covardia dià ria. 4- Determina si els esdeveniments que ens presenta Dario Fo poden succeir en qualsevol lloc, és a dir, són universals o, per contra, tenen un valor exclusivament local. Fes una relació dels espais que apareixen en 5 l'obra. Els espais que apareixen són un supermercat, una fà brica, un menjador, un tren, una casa i un carrer; espais totalment universals i que podrien representar qualsevol territori. Només es pot deduir que és Ità lia pel context històric de l'autor. 5- Algú en l'obra diu : “¡AquÃ− no paga ni Déu!”: a) Digues qui pronuncia aquesta frase i en quin context la diu (on, quan, per què…). La pronuncia una dona al supermercat en rebel·lar-se front a l'encarregat. b) Indica les raons que, en la teua opinió, han mogut a posar aquest tÃ−tol a l'obra. Tot es mou al voltant de la situació econòmica que duu a la dona a dir esta frase. c) Inventa un altre tÃ−tol que cregues que resulte més representatiu. Rebel·lió als carrers. 6- Completa aquesta graella sobre la caracterització dels personatges: CARACTERITZACIà Evolució Atributs psicològica i FÃ−sica Psicològica Funcional PERSONATGES LingüÃ−stica moral Impulsora de Valenta i Passa a ser Intel·ligent i Col·loquial Antònia tot atrevida més lliberal rà pida Marga Covard Raonadora Col·loquial Covard i Col·loquial Joan conservador LluÃ−s Col·loquial Inspector Està ndard Guà rdia civil Està ndard Empleat de la Col·loquial funerà ria Vell Col·loquial 7- Destria els elements i les funcions que conformen ¡AquÃ− no paga ni Déu! posa un exemple del llibre on aparega cadascun: — Dià legs: Acte segon, escena cinquena (- Què passa AquÃ−?...) — Monòlegs: Acte primer, escena cinquena (- Només em faltava veure això...) — −−Cançons: Acte segon, escena desena B (- Santa Eulà lia del bon tracte...) — Acotacions: Acte primer, escena primera D ( li'n passa una llanda) 8- Copia un exemple de les acotacions del text segons la informació que proporcionen: caracterÃ−stiques dels personatges, escenografia, moviments dels actors, orientacions de l'espai. 6 - CaracterÃ−stiques dels personatges: Canvi d'actitud - Escenografia: FOSC - Moviments dels actors: ANTà NIA agafa la bossa... - Orientacions de l'espai: Entra 9- Fes una valoració estilÃ−stica dels dià legs: lèxic, canvis de llengua, morfosintaxi, expressions. a) Quin nivell de parla utilitzen els personatges? Utilitzen un nivell col·loquial. b) Recull exemples de les expressions lingüÃ−stiques pròpies d'aquest nivell. “Un zero a l'esquerra”, “Ai redéu!”, “malparits”... c) Hi ha alguna diferència lingüÃ−stica entre els diversos personatges? Quina? Quin és el motiu? SÃ−, els agents de seguretat parlen amb un registre més formal, perquè representen l'autoritat i s'ha de respectar aquest grau de poder. - Creació i prà ctiques d'expressió: 1- Imagina que et demanen una ressenya crÃ−tica sobre ¡AquÃ− no paga ni Déu! per a un diari o revista. Redacta aquesta ressenya ot exposant la teua opinió i els comentaris que cregues oportuns. Pots basar-te en les ressenyes crÃ−tiques que es fan en els diaris. El llibre ¡AquÃ− no paga ni Déu! és una obra que reflecteix d'una manera jovial i amena la situció que va viure Ità lia durant la dècada dels setanta i que tant va influir en la forma de vida d'èpoques posteriors, tant el la prosperitat econòmica que seguÃ− aquest perÃ−ode, com en la revolució que va significar per a tots els italians. A més, és una crÃ−tica satÃ−rica de la societat que es pot aplicar de forma universal i que reflecta els exemples més clars de la realita, caracteritzats en uns personatges extremistes però molt representatius de qualsevol societat d'un paÃ−s desenvolupat. Finalment, destacaria que aquest llibre, a més de les ensenyances que transmet al lector, és agradable de llegir i tal vegada de representar a un teatre, gènere per al qual va destinat auesta obra de Dario Fo, escriptor que des d'ara, forma part de les possibles recomanacions quan calga algun llibre de crÃ−tica constructiva. Amb tot, volia manifestar la meua opinió personal del llibre, una meravella literà ria del gènere dramà tic, nou per a mi, però no per això m'agradat menys. Tot el contrari, m'ha semblat una molt bona obra d'un autor, que de ser sempre aixÃ−, deu ser molt à gil de llegir i d'interpretar. ¡AquÃ− no paga ni Déu! 7 7