FITXA DE LECTURA − Nota bibliogràfica: Manuel de Perdono Joc brut.

FITXA DE LECTURA
• Fitxa tècnica
− Nota bibliogràfica:
Manuel de Perdono
Joc brut.
Edicions 62.
El Cangur.
Barcelona Octubre de 1975.
37ª Edició: Barcelona, juny de 1999
− Informació complementària:
MANUEL DE PEDROLO (l'Aranyó, Segarra 1918−1990), Premi d'honor a les lletres catalanes, és un dels
escriptors més importants, i sens dubte el més prolífic i el més llegit de la literatura catalana del segle xx.
Ha conreat tots els gèneres literaris. La seva obra més important és, però, la narrativa: contes i, sobretot
novel·les. A causa primordialment de la censura moltes de les seves obres han estat publicadés al cap d'anys
d'haver estat escrites. Ha obtingut diversos premis literaris, entre d'altres, el Joanot Martorell, el Víctor Català,
el Sant Jordi i el Prudenci Bertrana. Coneixedor de la llengua anglesa, ha estat assessor literari i traductor de
l'editorial Albor, i ha dirigit la col·lecció cua de palla d'Edicions 62. Entre les seves obres cal destacar avui es
parla de mi, Totes les bèsties de càrrega, el cicle de novel·les Temps obert i mecanoscrit del segon origen,
totés eles publicades per Edicions 62.
Joc brut està estructurat en quatre capítols, segons la trama del llibre; que abarquen cent set pàgines.
− Gènere literari al qual pertany:
La narració d'un crim ens demostra clarament el gènere d'aquesta novel·la; la podríem classificar dins la prosa
en llengua catalana per a joves, com una novel·la d'intriga. M'agradaria citar que no és una novel·la d'intriga
usual, ja que l'assassí el sabem des del primer moment i que el misteri que ens oculta l'autor és el que succeirà
amb la vida dels protagonistés a partir del fet de l'assassinat.
B. Fitxa literària.
− Tema principal:
Jo crec que el tema en què es basa tota la trama d'aquest llibre, és a dir el tema principal, és els diners en la
vida i en la relació entre les persones. Ens vol demostrar com poden arribar a ser les persones d'obstinades i
egoistes a causa dels diners; i de les cosés que poden arribar a fer per tal d'aconseguir−los. Per tant veiem que
l'acció principal de la novel·la, l'assassinat, també es fa per diners.
També hi podem veure alguns temes secundaris, com són la vida en les grans ciutats i en els pobles, la relació
1
entre familiars, com és el cas del Xavier i la seva mare o la Juna i la seva tia
− Argument o resum:
La culpa de tot la van tenir les meravelloses cames de la Juna. Ella estava seguda en un banc esperant
l'autobús, en Xavier es va quedar embaladit davant la seva bellesa; no va ser fins que no va arribar l'autobús
que ella li va regalar un tímid somriure.
Va ser una topada una mica inusual, però des d'aquell dia varen seguir veient−se algunes tardes quan ella
agafava l'autobús per anar a veure a la seva amiga paralítica.
La Juna vivia a Barcelona amb els seu oncle i la seva dona, la tieta de la Juna havia mort ja feia temps. En
Xavier era un humil noi que vivia amb la seva mare en un pis de lloguer.
Les seves trobades es van fer cada cop més intenses fins que la seva relació era. Bé., ja m'enteneu. La Juna,
però, no n'estava gaire segura, doncs tots dos eren bastant pobres i això a ella no la satisfeia en un futur ja que
no volia passar−se la vida sense un duro.
Una tarda, ella va explicar−li que la seva difunta tieta era una d'aquestes donés que treballen de nit en cabarets
i al llarg de la seva vida s'havia embutxacat un munt de bitllets; en morir va deixar−los−hi tots en herència,
però la Juna no els podria heretar fins que el seu oncle es morís. Encara que semblés incoherent l'única opció
que tenien per estar junts era que en Xavier matés a sang freda l'oncle de la Juna. En el primer moment a en
Xavier li va sonar com una cosa terrorífica, però la passió envers aquella noia va fer−li acceptar la proposició.
Ho van planejar tot per que ningú pogués sospitar res: tot va anar rodat, en poc segons la víctima seia al terra
de la moqueta amb una taca de sang a la camisa. En Xavier va quedar−se'l mirant durant una bona estona,
després va anar al moble de fusta i va fer un glopet d'alcohol d'una botella i per tal que no quedessin
empremtes va fregar l'ampolla amb els guants. Finalment, va posar l'arma entre les mans de la víctima per tal
que semblés un suïcidi.
Per allunyar sospites, havien decidit de no veure's en sis mesos, temps en què ella estaria al seu poble esperant
amb delit poder tornar a estar en braços del Xavier. La cosa no va anar ven bé així, al cap de sis mesos ella no
va aparèixer i ell no en sabia res d'aquella misteriosa noia de meravelloses cames. Després de buscar i viatjar
per arreu, va trobar−la i llavors ho va saber tot: La Juna en realitat era la dona del coronel virós, ella havia
ensarronat a en Xavier perquè matés al seu marit i així quedar−se els diners i anar−se'n amb el seu amant.
La policia havia descobert que ell havia matat al coronel virós, doncs el que no sabia és que la víctima tenia el
braç dret paralitzat i per tant s'havia descartat la possibilitat d'un suïcidi. Les proves l'inculcaven com a autor
del crim, parany en el qual havia caigut encegat per la passió i la simple bellesa de les seves cames.
− Estructura:
L'estructura d'aquesta novel·la és ciclo−lineal, ja que l'acció segueix un ordre cronològic i una continuïtat,
però en molts moments recula un temps més enrera, retornant desprès al lloc on era i seguint altre cop la
cronologia.
(Exemples)
− Característiques formals:
• Marc ambiental:
2
La història passa a la gran ciutat de Barcelona i els pobles del seu voltant, en un ambient trist de pobresa i
foscor, on el dia a dia és du, on a pesar de tot s'intenta tirar endavant malgrat les circumstanciés que es viuen.
(Exemples)
• Temps:
Extern: No cita l'any en què passa la historia, però pel context sabem que és a la primavera i a l'actualitat ja
que el mode de vida ens ho demostra. Al final del llibre ens dóna una informació que ens permet saber que la
història va passar l'any 1964.
Intern: Aproximadament un any.
Verbal: En passat, ja que tota la historia és explicada i recordada per propi protagonista.
(Exemples)
• Espai per on transcorre l'acció:
El marc ambiental el podríem situar a la ciutat de Barcelona en les places i carrers on es trobaven, a
l'apartament d'en Xavier i a la torre de l'oncle de la Juna on es produeix l'assassinat. També es podria situar als
diferents pobles per on passa en Xavier quan decideix buscar a la Juna sense moure's, però, dels voltants de la
gran ciutat.
• Personatges principals:
Els dos personatges principals són la Juna i en Xavier:
En Xavier és el protagonista de la novel·la juntament amb la Juna. Ell és un noi d'uns trenta anys, més aviat
pobre. Viu amb la seva mare en un pis de lloguer, tot i la seva escassa edat, treballa en una agència fent
entrevistes i qüestionaris a la gent per obtenir una sèrie de resultats. Pels seus comentaris no sembla gaire
content de la seva feina, però és limita a tenir un sou per poder tirar endavant la seva vida i la de la seva mare.
Abans de conèixer a la Juna la vida del Xavier semblava més aviat avorrida, ja que no tenia gaires amics i en
el seu temps lliure solia estar−se a casa o de tant en tant sortia a ferina volta per la ciutat. Amb la vida que
porta abans d'encegar−se de Juna, ens demostra que és un noi tímid, educat i llest però poc divertit, més aviat
monòton i un pel solitari. La seva vida va canviar en certa manera quan s'enamorà de Juna, llavors li dedica
molta part del seu temps, fins i tot en alguns casos hores de treball. La seva personalitat canvia radicalment,
fins al punt que arriba a matar un home, tornant−se així agressiu i maliciós.
La Juna a diferència d'en Xavier és una mica més jove, és una noia molt maca: alta, prima i amb unes cames
realment meravelloses.
La seva situació familiar és molt bona ja que la seva família té molts diners els quals un dia o altre acabaran
sent seus.
La juna és una noia molt intel·ligent, és capaç de fingir ser una persona diferent per aconseguir el que ella vol.
Amb el seu físic sedueix a en Xavier i fa el que vol amb ell i la seva vida, deixant−lo desprès sol i sense resa
les mans. Els seus actes la converteixen amb una persona sense escrúpols, realment dolenta, sense sentiments
ni un mínim de respecte envers les persones del seu voltant. Aquest personatge és una mica confós ja que amb
les seves mentides, a pesar que al final es desmenteixen, acabes per no saber ven bé del cert, qui és en realitat.
3
• Personatges secundaris:
Enric virós
Mare Xavier
Coronel virós
Senyor ferrús administrador de la torre 70
Sorribes
Home del banc
Policies que arresten al Xavier
Pol promès de la juna
• Punt de vista:
El punt de vista ès subjectiu ja que, com he dit abans la història l'explica el propi protagonista, que fa de
narrador. Explica els fets a mesura que recorda la historia, narra de forma subjectiva tot i que molts cops
utilitza el diàleg.
− Nivells de llenguatge:
S'utilitza un llenguatge estàndard, en molts casos utilitza frases fetes o paraules pròpies del català oriental que
es fan estranyes de sentir i que probablement només s'utilitzen en petits barris de Barcelona o en uns
determinats nuclis de gent:
− Ulls fits.
− Sobrevinguda.
− Ni amical ni hostil.
− Miraven francament o d'esquitllents.
− Els blens de la banda esquerra li queien sobre els ulls.
Algunes vegades, però, també utilitza paraules de caire més a viat culte o si més no poc usades en llenguatge
col·loquial:
− Llambregava.
− Ullades cabejoses.
− Famolenca.
− Nuca aborrossilada.
− Estil:
4
L'estil d'aquesta novel·la és molt ràpid. En Xavier i la Juna estableixen relació en molt poc temps i tota la
trama del llibre succeeix molt ràpidament, això fa que el llibre es faci curt i amè. En alguns casos també costa
una mica de recordar les coses i has de rellegir els fragments que has oblidat per tal de no perdre't i seguir el
fil de la novel·la.
− Valoració personal:
Fer una valoració personal d'una novel·la pot semblar un punt senzill i superficial, m'agradaria donar la meva
opinió sense que sigui falsa o que intenti quedar bé dins del treball en conjunt.
En el principi es presenta una historia misteriosa que cada cop es comença a posar més interessant i que
t'enganxa. Els personatges s'adiuen molt en l'ambient de la novel·la i estan molt ben caracteritzats. Poc a poc,
però la història es va fent més previsible i va perdent encant. Abans d'arribar al desenllaç ja has intentat
endevinar el final i et pensés que no et sorprendrà, que acabarà per avorrir−te. Doncs no, les coses no eren
com tu t'havies imaginat i finalment el llibre t'ha deixat més bon gust a la boca del que t'esperaves.
Bé, aquesta ha intentat ser la reflexió del que m'ha semblat aquesta novel·la recomanable per passar una
estona entretinguda.
5