Jo pos per testimoni les gavines; Carmen Riera

JO
POS
PER
TESTIMONI
LES
GAVINES
Autora: Carme Riera
CONTINGUT:
JO POS PER TESTIMONI LES GAVINES:
INTRODUCCIà : Carta per a Carme Riera, demanant-li que si la pot llegir, ja que té rel·lació amb un
dels seus llibres.
DESENVOLUPAMENT: Conta com se sent, que és el que veu des de la seua finestra amb reixes i com
coneix eixe lloc.
DESENLLAà : Termina contant com es suicida Marina, la forma en la que es feïen patir la una a la altrai
com la recorda quan arriba la pluja.
TEMPS: Octubre de 1976
ESPAI: Barcelona.
PERSONATGES:
Protagonista: dóna enamorada de una alumna seua, que s'acaba suicidant. Està encreuada en una casa de
salut i s'esforça en mantindre frescs els recods, perque per a ella la memòria ho és tot.
Marina: alumna de la protagonista, es suicida en un baixell de camÃ− a Barcelona i li deixa a la protagonista
el seu amor i la mar com a penyora. Estaba enamorada de la protagonista.
RESUM: Es tracta d'una carta que li escriu una dóna a Carme Riera, contant-li que el seu llibre "te deixe,
amor, la mar com a penyora" conta casualment la seua história.
Conta que està ingresada en una casa de salut, degut al sufriment ocasionat per la vivença de eixa história.
Descriu d'una forma molt depresiva la mort de la xicona, aquesta, mor en la mar, de viatge en un baixell
,camÃ− a Barcelona, conta que en eixe mateix baixell viajaren juntes i que abans de suicidar-se li deixà com
a penyora la mar i el seu amor i la carta deia que la mar s'encarregaria d'enterrar-la.
I la protagonista s'aferra a que sap on esta soterrada Marina perque en eixe racó de mar naixen roses
bermelles, per a donar-li més certesa a aço possa com a testimoni les gavines.
1
D'UN TEMPS, D'UNS ULLS:
A Maria Rossell , per la cançó del lladre, i en homentge i memòria als assassinats per la dictadura
feixista.
INTRODUCCIà : Quan parla de la fotografÃ−a que té, de qui apareixia, el model de la cà mera.
DESENVOLUPAMENT:Quan conta com es van coneixer, que feien...(Pau i l'autora)
DESENLLAÃ :Amb la mort del home (PAU).
TEMPS: La carta està escrita a Penyiscola, en l'any 1976 (Juny). La història que es conta ocorregue a l'any
1931.
ESPAI: Barcelona.
PERSONATGES:
-PAU: li agraden les roses. Va treballar de encarregat d'un local. Sortia pels pobles a fer xerrades. (L'autora es
pensà que era un lÃ−der). Va ser degut a la seua influencia en un dels partits politics durant la republica (li
dispararen).
RESUM: Una dóna parla d'una fotografia ,en la qual apareix un vell amor. Es van coneixerde manera molt
fortuita. Començaren quedant molt a sobint fins que ell va ser assasinat. Ella recorda amb detalls aquell any
de juventut, per això, volia renovar la fotografia.
PARAULES:
HELENA, HELENA:
En homenatge i memòria de J.F.M. i de tots els exiliats del meu paÃ−s.
INTRODUCCIà : Descripció del que veu l'autor de la carta i que feia.
DESENVOLUPAMENT: Ocupa l'espai on conta com i on va coneixer a Helena i que van fer.
DESENLLAà : Quan Helena va apareixer, per a més tard enviar-li una carta on ho explica.
TEMPS: Agost, del 1976.
ESPAI: Deià . L'hitòria ocorregué a Havere, Amèrica, Santa Bà rbara .
PERSONATGES:
-Helena: Chica suposadament jove amb cabells castanys, ulls verds i amb un carateristic sonriure jove.
RESUM: L'història parla d'un home que va conèixer a Helena en un vaixell. Es van enamorar, fins i tot,
van anar-se'n a viure junts. Van viure cinc anys, fins que ella s'en va anar (ella digue que tenÃ−a que anar a
fer un viatge però en realitat se'n va anar per a no tornar més).
Ell ho va passar molt mal(en l'història recorda el jersei a mitj fer, un llibre obert...) i finalment, rep una carta
dient-li que havia un altre home a Europa i que no sabia que fer. L'altre home, el seu marit, que havia
2
desaparegut ,van descrobrir llegint una carta hon apareixia un llistat dels noms dels alliurats del camp
d'extermini de Mathusalen, que hi apareixia ell. Ella no volia deixar-ho.
Finalment, no va saber res més d'ella.
PARAULES:
FRAGMENTS IMPORTANTS:
ELEGIA PER A UNES MANS:
per a Ferran
INTRODUCCIÃ : Parla d'una dona que cada dÃ−a va per camins diferents, que intenta passar
desaperceguda.
DESENVOLUPAMENT: Conta la seua infà ncia i la situació de la seua mare.
DESENLLAà : Conta el perque del seu desitg de ser una persoa anonima i la seua solució.
TEMPS: Novembre del 1976.
ESPAI:Barcelona.
PERSONATGES:-La protagonista: una dòna que es manten en la anonimitat, coberta per a no ser
reconeguda, adoptant un aire anodi, gris, absent..
RESUM: Parla d'una dòna que anà per diferents camins, inclús més llargs, per a no ser reconeguda.
Quan era menuda, li agradava sentir les seues mans dins de les de s'ha mare, però el seu pare (dedicat a
fà briques i mà quines) li va mentir i no sabia resde s'ha mare, fins que li van dir que va morir, tisica i
transtornada, per no poder vore els seus fills.
La qüestió es que a la protagonista li varen entrar ganes de sentir les mand de uns xiquets dins de les seues
(ella era estèril).Anava a les escoles en busca de xiquets, però quan ja s'en portava a algú (amb l'escusa de
comprar-li una joguina) desistia del rapte.
La policia li va detendre i des de aquell moment, va anar per diferents camins.
PARAULES:
QUASI A LA MANERA DE FULLETONS:
INTRODUCCIÃ :Parla del lloc on escriu, Per que escriu la carta.
DESENVOLUPAMENT:Parla del que ha estat fent durant uns anys.
DESENLLAÃ : Li conta perque li ha sigut infidel (que ella no ho considera una infidelitat) i els motius.
TEMPS: El temps en que s'escriu la carta es agost-setembre de 1976. El temps de l'història que comença
uns anys abans.
3
ESPAI:Deià i Barcelona.
PERSONATGES:
-Ella: no conta molts detalls de la protagonista. Té 30 anys, viu sola, treballa...
RESUM: Parla d'una dòna que s'havia separat fa un any del seu home, van acordar escriure el 28 d'agost de
1976, una carta contant la seua vida durant l'any passat.
Ella esmenta en la carta el racó que tenien en comú com a parella, a Mallorca, pensant que ell també o
faria.
Els primers mesos o va passar malament, ja que va possar-se a treballar per a poder viure en el seu pis.
Grà cies a les noves amistats, aconseguÃ− oblidar-se d'ell, inclús la seua mare ja s'ho deia abans del
casament, que no li convenia.La quesito és que el tema que li preocupava, es la infidelitat, ja que ella va
estar o va tindre relacions intimes amb altres homes, preò per a ella no fou adulteri, ja que ella no era la
propietat privada d'ell. De totes les maneres, ho passava mal quan estava amb ells perque li recordava el seu
exmarit.
Termine dient que ella volia que ho sapigueren i que a partir d'ara sera Fidel i que l'estima.
Lassa, més t'hagues valgut.
Al pintor Roca fuster, a imitació de <Visió onÃ−rica d'una santa>
INTRODUCCIÃ iDESENVOLUPAMENT: conta els records.
DESENLLAÃ : amb la seua mort.
TEMPS: del 10 al 15 d'agost de 1970.
ESPAI: Deià .
PERSONATGES: protagonista-> amb vicis e instints no propis de les monges. Jove i extrovertida.
RESUM: Parla d'una monja que a comes adulteri.
Primer conta una record, de quan anava en carruatge i per culpa del carnaval va tindre q fer moltes parades,
fins arribar a l'església de Santa Magdalena, el que havia de ser el seu convent. Finalment en el convent, li
van donar cambra ies va instalar.
La segona història, parla d'una nit al convent que va vore des de la finestra, la galera de la reina Isabel II
,venia a una representació teatral, en la que la protagonista estava present.
La qüestió,és que la protagonista sempre tenÃ−a ganes de cometer l'adulteri i finalment ho va fer, amb
el resultat de la mort i soterrament en la tumba feta per ella.
Un capvespre
INTRODUCCIÃ : Quan van a la casa prestada, i ella no vol celebrar la intimitat.
DESENVOLUPAMENT: Quan no vol besar a sergi, i es va a donar una volta.
4
DESENLLAÃ : Quan torna a casa i escriu una carta.
TEMPS: 16.04.76.
ESPAI: Mallorca
PERSONATGES: Sergi: Intenta comprendre la seua xicona.
Protagonista: és sent desficiosa i agobiada.
RESUM: Parla de una parella, la qual ,la xica no vol estar amb sergi, i aixo que la han deixat la casa (Toni i
Teresa). Despres de plorar sense motiu s'en va a donar una volta, i veu un xiquet amb un globus i decideix
tontar a casa escriure els seus sentiments.
L'hostessa de la número dotze
INTRODUCCIÃ : Descriu la cambra on va estar ella, i la recorda per cada detall que veu.
DESENVOLUPAMENT: Sentia una veu i no sabia d'on eixia, i la torna a recordar. Es dona conter de que no
la tornara a vore.
DESENLLAÃ : Finalment tanca la cambra i parla de les glicines amb el seu marit, despres llig una postal en
la que es dona conter que la ha escrit la dóna de la numero dotze i en la que diu que està a Paris.
TEMPS: Primaver del 76
ESPAI: Mallorca.
PERSONATGES: Andree Pignaud: Dóna de la numero dotze, li agraden les glicines i acaba anant-se a Paris.
Protagonista: Dóna trista per l'ausència de la dóna de la numero dotze, és qui descriu l'história.
Marit: No intervé qüasi, solament fa un comentari de les glicines.
RESUM: L'história comença describint l'entrada a una cambra on s'ospedaba una persona estimada a la
que s'estranya.
La protagonista descriu d'na manera molt amorosa a la dóna i la recorda per cada detall.
Finalment es dona conter que se n'anat per a sempre i llig una postal que diu que Andree Pignaud està a
Paris.
Marc - Miquel
Nit, 12'30.
INTRODUCCIà : Descriu l'embolicada que es la situació que viu i les seues sensacions.
DESENVOLUPAMENT: Fa una depriment descripció de com es veu, descriu la rel·lació que manté
amb el seu amant per a poder
seguir estimant al seu marit.
5
DESENLLAÃ : Finalment pensa com pot contar-ho al seu marit perque malgrat s'equivoca dient-li a Marc,
Miquel i a Miquel, Marc, Se sent
comdemnada al silenci i li costa viure.
TEMPS: Tardor 1976
ESPAI: Barcelona
PERSONATGES: Protagonista: dóna un poc deprimida, en enganya al seu marit amb un amant jove, segons
ella per a poder seguir estimant al seu marit.
RESUM: L'història conta que una dóna està tinguent una aventura extramatrimonial. Diu que paga un
preu molt alt per culpa del seu marit i que tè un amant per a poder seguir amant el seu marit. La dóna conta
que te fills, marit, gent que l'estima i es deixa estimar, però que no pot viure, li costa molt, te que despertar
amb estimulants i dormir amb barbiturics, desitja poder contar-ho tot a la seua familia i finalment diu que viu
comdemnada al silenci.
Te banyare , i te trauré defora
INTRODUCCIà : Introducció de la seua vida.
DESENVOLUPAMENT: Com va començar la seua labro com asistent o treballar en la neteja.
DESENLLAÃ : La seua vida com asistent fins l'actualitat.
TEMPS: des de el 20 fins als anys 70. Juliol de 1976.
ESPAI: Deià .
PERSONATGES:
Protagonista: dóna obligada a treballar des de jove, lluitadora i realista.
Toni: familiar de la protagonista, però que despres de buscar-li treball i tornar a sa casa, no li facilita gens la
vida a la protagonista.
RESUM: Parla de una dòna de 50 anys, que es va quedar sense pares als 14 anys i va viure obligada a
treballar de asistent en el centre de la ciutat.
Despres de la mort de la recent nascuda prematura que cuidaba, s'en va anar a casa de Toni, a on treballaba
sense cobrar i s'alimentaba de pollastre. El,sempre li amenassaba dient-li "si fas això o allò, si no fas feina,
te banyarem i te traurem defora".
Finalment li banyaren i va ser ella qui va decidir anar-se'n.
Va tornar a la ciutat i va trobar treball en una botiga, baix dels antics senyors.
Es va quedar embarassada amb 30 anys de Andrea, però, la xiqueta va naixer morta. Tres mesos despres, ell
va morir abans de que pugueren casar-se.
Ella va estar 20 anys més con asistent.
6
Es nus, es buit
INTRODUCCIà : Apareix una dóna contant la seua história, diu con se sent, i com està de sola.
DESENVOLUPAMENT: Conta com vivia abans, am els animals, amb el que era segurament elseu marit, en
la seua casa.
DESENLLAà : Descriu com a acabat en la casa de la salut, enviada pels seus sobrins, dient-li que està mal
des de la mort de s'homo.
Finalment diu que li agradaria omplir el buit que sent amb un glop de lleixiu.
TEMPS: Agost de 1976
ESPAI: Deià .
PERSONATGES:
Protagonista: dòna, major, viuda que l'han enviat a una casa de salut i se sent tota sola.
S'homo: home de la protagonista, no intervé però la protagonista conta d'ell que li agradaba vore els
telefilms a la televisió.
Sobrins: envien a la protagonista a la casa de salut.
RESUM: L'història la conta una dòna viuda, que a acabat en una casa de salut, enviada pels seus sobrins.
La protagonista era una obsesionada de la neteja, està molt trista i se sent sola.
Els seus sobrins pensen que no esta bé despres de la mort de s'homo.
Finalement conta que li agradaria omplir el buit que sent en dins seua amb un glop de llexiu.
Unes flors
INTRODUCCIà : L'història la conta uan dòna, que diu la seua opinio sobre la sentensia que li van
impossar en el juÃ− de separació. Conta com viu i de que l'han comdemnat.
DESENVOLUPAMENT: Li va fer mal separar-se de la seua filla, però se sentia bé per poder fer una vida
nova, començant per treballar com a recepcionsta en un hotel, tot i que al principi li quiten la custodia de sa
filla, quan esta es fa major, s'en va amb sa mare.
DESENLLAà : Conta com començà tot, encarregant flors per a ella mateixa per a que el seu marit es
possara gelos, el qual finalment és el
que vertaderament a sigut infidel des de el principi.
TEMPS: Novembre 1976
ESPAI: Barcelona.
PERSONATGES:
7
Protagonista: Dòna sensata, que vol que el seu marit es pose gelos per a cridar la seua atenció.
Filla: no intervé, però despres de estar vivint amb son pare, es fa major i s'en va a viure amb sa mare.
Marit: home masclista, infidel i gelos; envia a la seua dòna a juÃ− per un supossat adulteri, sent ell l'unic
infidel.
RESUM:L'història es contada per una dòna, que viu amb un marit que no l'estima massa.
La dóna s'envia a casa tots els dies, durant un mes, roses, per a que el seu marit es posse gelós; aquest al
pincipi, no es dona conter, però se li cau un gerró i comença a possar-se gelos, fins que manda a la dóna
a juÃ− per adulteri. Es divorcien i la custodia de la xiqueta se la donen a ell.
Finalment la dóna comença una vida nova, la filla quan es fa major s'en va amb sa mare i després la
dóna sap que el vertaderament comet adulteri és el seu ex-marit.
De jove embellia.
INTRODUCCIà : La dóna conta lo atractiva i guapa que és i a sigut sempre i que es negaba als seus
pretendents.
DESENVOLUPAMENT: Conta que si aguera acceptat a en Garcia no estarÃ−a con està ara, en una
camiona de camÃ− a ........
Comença a contar lo que li va passar despres dels 30 i conta que un dia que anava a sagristia li comença a
seguir un home, la va parar i li va dir que li agradava , però com que ella li feu un mal gest, ella la va
perseguir pel carrer i la forcejà , ella comença a cridar auxili i ell se n'anà correguens agafant primerament
el bols de ella.
DESENLLAÃ : Cuan arriba a casa li dona molta por que puga entrar l'home ,perque en la bossa portaba les
claus de casa, i fica en la porta moltes coses que l'impedien entrar a qualsevol, despres d'un temps comença
a sentir-se segura en sa propia casa ,però més tard se sent com si tinguera ganes de tornar a vore al animal
que la acorralà en el carrer.
TEMPS: 27 de Novembre 1976
ESPAI: Barcelona.
PERSONATGES:
Dóna: molt segura de si mateixa,guapa amb exit entre els homes.
En Garcia: pretendent del passat de la dóna, amb el que haguera estat molt bé si s'hagueren casat.
Home animal: li robà la bossa amb les claus de casa i li diu a la dóna que lo agrada molt.
RESUM: L'història comença contant lo guapa i envejada que era des de jove i de més madura. La dóna
es queda soltera perque a tots els pretendents lis diu que no, per un consell que li diu sa mare, es a dir,
esperant l'home perfecte.
Despres conta com seria sa vida si s'haguera casat amb en Garcia.
8
Finalement, un home pel carrer la seguix i li diu que li agrada, l'agafa amb força, ella crida auxili i ell s'en va
amb la bossa d'ella. Viu asustada fins que al cap del temps ja no té por, sinó que voldria trobar-ho entrant
en sa casa.
FORMA:
PARAULES:
• COLC: acció de colcar, cavalcar. Vaig fer un colc. pag. 79.
• PARANY: trampa, giny dreçat per caçar o agafar animals. Artifici ordit contra algú,
especialment per atrapar-lo, fer-lo caure, seduir-lo. pag.71.
• PANSA:varïetat de raïm blanc, de gra gros i pell forta, molt dolç.
• FOLLIA: Qualitat de foll, bogeria.
• RERE:Darrere. pag 36
• MOARE: pag 41.nom genèric dels teixits en els quals es dòna un acabat que produeix unes
aigües irregulars que canvien amb la llum.
• ENLLOC:
FRAGMENTS DEL LLIBRE MÃ S DESTACABLE:
Per a mi el fragment, més be, el capitol o història més destacable es el que l'autora dedica als seus pares
"quasi a la manera de fulletons", pense que sobretot s'ha vist influenciada per sa mare al escriure esta
història, ja que en ella diu que sa mare ja se lo deia, i la manera que tracta la "infidelitat" ma paregut
interesant i per a mi prou destacable.
COMENTARI BREU:
El llibre "jo pos per testimoni les gavines" al meu pareixer ,es un llibre on l'autora sap tractar o descriure amb
exemples l'adolescència, el masclisme, les infidelitats, però sobretot li dona molt importancia a l'amor, cosa
que sempre esta present en tota vida, de qualsevol persona i sap demostrar que es lo que tots volem al fi i al
cap en la vida, tots busquem ser estimats i poder estimar a algú o en el seu defecte a moltes persones.
CLOENDA:
ANÃ LISI I CRITICA DEL LLIBRE:
Més o manco ja e dit lo que m'ha paregut el llibre ,però caldria remarcar els temes tan importants en la
vidad de tot esser humà que l'autora utilitza en cada història o relat.
Es veu influenciada per un pensament feminista que la caracteritza a l'hora 'escriure.
VISIÃ ESTRETA DEL LLIBRE:
Segons la meua opinió, crec que l'autora es una dóna que li dona bastant importancia a l'amor i ales coses
qüotidianes de la vida al menys en aquest llibre, ja que en qüasi totes les históries parla d'alguna
experiencia amorosa ,de bogeria, suïcidi, des de la pell de algun personatge
OPINIÃ PERSONAL:
Sincerament , el llibre no m'agradat massa, perque no seguix un ordre ni una rel·lació entre cada história,i
si la seguix jo no la he captat massa, però pel lo que fa als temes de cada história si que m'ha paregut
bastant interesant, ja que parla de temes actuals com el divorci, les relacions fora de la parella (enganys),
9
l'enamorament, i algunes tenen un tó d'intriga que et fa que no pares de llegir per lo manco fins que s'acabe
l'história.
10