Jacob Xalabín; Jordi Vinyes

JACOB XALABÍN
1. Títol, autor i editorial:
Títol: Jacob Xalabín
Autor: Jordi Vinyes, l'autor real es anónim.
Editorial: Laertes
Colecció lectures i itineraris.
2. Biografia de l'autor:
Jordi Vinyes és profesor d´EGB, mestre de català i
llingüista homologat per TV3. Ha publicat diverses
traduccions, adaptacions i llibres dedicats a l'aprenentatge
de l'idioma, adreçats especialment a un públic infantil i
juvenil. D´entre les seves obres mes recents, cal esmentar En
cap cap cap (Recull d´embarbussaments)(Editorial Miquel A.
Sabatella), La llegenda de sant Jordi (Editorial La Galera) i
la traduccióde Miquel Strogoff de Jules Verne (Eicions De La
Magrana).
• Argument:
Es tracta d'una novel·la d´aventures i d´amor, també es
històrica i amatòria alhora, basada en esdeveniments històrics
reals i protagonitzada per personatges de l'imperi turc i de
l´imperi Grec de finals del segle XIV, es fa ressò de certs
procediments literaris de la novel·la cavalleresca europea i també
de la sentimental, també presenta molts elements que la
introdueixen en el corrent europeu de la novel·la cavalleresca.
L´història i la llegenda es confonen en el conjunt de la narració.
1
• Estructura:
Aquest es l´esquema de l´estructura d´aquest llibre:
Al principi hi ha l´introducció que es divideix aixi:
*INTRODUCCIÓ: 1. El tema de la història de Jacob Xalabín
• L'autor i el seu temps. Data de composició de l'obra.
• El llibre:
• Contingut i estructura.
• Fons històric de la novel·la.
• Llengua i estil.
(segueix al darrera)
4. Edicions
5. La nostra versió.
*GUIA BIBLIOGRÀFICA.
Desprès d'aixo ja comença el llibre que esta dividit en 17
capitols que son aquests:
I. .27 37
• Com l´emperador va manar a Alí Baixà que matés el seu fill Jacob
Xalabín .. 38 39
III. Com Alí Baixà va pensar de quina manera mataria a Jacob
Xalabín ..4042
• Com Jacob Xalabín i Alí Baixà van fugir de la cort de la cort de
l´emperador .4350
• Del matrimoni que el senyor de Palacià havia fet amb el senyor de
Satalià, i com s´havia concertat 5154
• Com va venir el senyor de Satalià per endur−se la seva muller de
Palacià5556
• Com el senyor de Satalià s´enduia la filla del senyor de Palacià
per muller...5758
2
• Com Nerguis va entrar dins la torre on eren Jacob Xalabín i Alí
Baixà..5962
• Com Jacob Xalabín i Nerguis van recobrar el coneixement i es
van sorprenbre de trobar−se tots sols ..6364
• Comla germana del senyor Satalia va eixira rebre el seu germà que
venia amb la seva muller .6566
• Com Alí Baixà va jeure amb la germana del senyor de
Satalia ..6770
• Com Alí Baixà i la germana del senyor de Satalia van
fugir .......7174
• Com Alí Baixà va tornar a la torre amb la cambrera i la germana
del senyor de Satalia .....7579
XIV.Com Jacob xalavín va tornar a la cort del seu pare amb Alí Baixà
i amb les dues doncelles 8083
• De la noticia que va arribar a l´emperador que el cristià búlgar
entrava e la seva terra.8490
XVI. Com es va fer la batalla entre els turcs i els cristians9192
* Apèndix.
Son uns fragments del text original
* Propostes de trevall.
Te 31 exercisis.
* Taula.
• Recursos estilistics:
Es una novel·la escrita en 3ª persona, hi ha moltes
comparacions i esta traduida al català modern.
També es troba tot això:
3
−Català oriental: perlar, homa, maravella,
sacretament, migenit.*
−Italianismes: façol, xamxa, ciancia.*
−Expresió turca: uda!*
−Arabisme: atzemara, zämâra.*
−Un us abusiu de l´advervi sí al començament de la frase.*
−Una doble adjectivacio, de vegades triple: bell e graciós,
sclau e servent, ab bella
cara e molt plasent e molt
graciosa, de desplaer e
ira, subtil e agut, Cruel e
malvada, etc*
−Doblets en vervs: les interpel·lacions al lector/oïdor.*
− Manca de retòrica.
*( Mostres extretes nomès del primer capitol).
• Espai i temps:
No en sabem res, de l'autor i del llibre, ni de la data de
composició, però diversos indicis que la mateixa obra aporta,
han permès fer−hi certes conjectures:
−Algunes particularitats ens fan creure que
l´escriptor català que ens l`ha transmesa l´havia recollida
d´un grec. Però aixo no passa de ser una hipòtesi.
−Podrien identificar−se tots els noms dels llocs
citats en aquesta història, fins i tot els d´aquells que tan sols
hi figuren accessòriament.
• Personatges:
4
− Jacob Xalabín
− Alí Baixà
− L´Emperador
− El Pare de Jacob Xalabín
− Senyor de Palàcia
−Senyor de Satalia
− Germana del senyor de Satalia
− Filla del senyor de Palàcia
− Nerguis
− La cambrera
− Beseit Bei, el bastardl
−Pare de Beseit Bei
− Germà de Beseit Bei
8. Opinió personal:
Per el meu gust la novel·la es molt bona, m´ha agradat
sobretot la manera que te de mesclar la ficció amb fets reals
de l'història, es un llibre que ademès de divertit es un llibre
educatiu, ja que fa que t'aprenguis fets reals de l' història
sense cap esforç, no m'importaria tornar a llegir−lo ja que
he estat molt entretinguda. Se´l recomanaria a tot el mon, a
gent de totes les edats.
• Vocabulari:
−Borsa: capità de l´imperi Romà.
−Donar comiat: invitar (algú) a anar−se´n
−Mal aire: mal humor
−De malt talent: de mala gana
5
−Desestruga: desgraciada
−Preneu confort: animeu−vos
−Frèvol: feble, dèbil
−Xanxa: burla, broma
−Destrenyia: posava en una situació anguniosa.
−Doncell: jove noble encara no armat cavaller.
−Verger: hort amb varietat de flors i arbres fruiters.
−Palafrens: cavalls nobles de sella, però no de batalla.
−Greuge: paraula o acció que ofèn greument.
− Lligar: antigament peça d´adorn per al cap o per al
vestit femení.
−Avinentesa: ocasió, oportunitat.
−Façol: mocador o tipus de vel.
−Alcandora: vesta interior amb mànigues.
−Anafils: trompetes moresques rectes i molt llarges.
−Cruixida: feta pols.
−Agençat: disposat, arranjat.
−Atzemares: fabiols morescos
−Hora terça: corresponia, aprox., a les nou del matí
actuals.
−Endebades: inútilment, en va.
−Senya: indici, traça, pista.
−Lasses: infelices, desgraciades.
−Péixer: pasturar
−Esplugava: netejava de polls, de puces.
−Abillades: guarnides, adornades, vestides.
6
−Deports: diversions, esbargiments, esbarjos.
−Host: exèrcit en campanya.
−Hora de vespres: a entrada de fosc.
−Broncar: atacar a cavall.
−Penonet: Bandera o estendard petit.
−Engonçada: amb llança en posició d´escometre.
−Darga: escut ovalat de cuiro, sense carcassa, que nomès
feia resistència amb el gruix de les pells
utilitzades.
JACOB
XALABÍN
FET PER:
MARTA FREIXA
7