Jacint Verdaguer i Santaló

1. BIOGRAFIA DE JACINT VERDAGUER I SANTALÓ
Jacint Verdaguer i Santaló va néixer el 17 de maig de 1845 a Folgueroles, un poble de la Plana de Vic. Fill
d'una família modesta, però no inculta i ven aviat va descobrir l'interès per la tradició popular, especialment de
part de la seva mare.
Verdaguer va aprendre les primeres lletres a l'escola municipal. Als deu anys, el curs 1855−56, va començar
els estudis al seminari de Vic i allí mateix també es va iniciar en els estudis literaris i hi va descobrir els
clàssics.
El curs 1863−64 s'instal·là a Can Tona una masia entre Folgueroles i Vic. Hi ensenyava a llegir i escriure als
infants de la casa, ajudava en les feines del camp i anava i venia del seminari on ja destacava notablement el
seu talent com a escriptor.
L'any 1865 el jove escriptor tenia 20 anys i obtingué 2 premis als Jocs Florals amb 2 englantines: Els Minyons
d'en Veciana i també A la Mort d'en Rafael de Casanova. Llavors Cinto signava amb el pseudònim d'un Fadrí
de muntanya. El 1865 va començar a compondre Colom, un embrió del que seria L'Atlàntida. L'any 1867
Verdaguer i els seus amics decideixen fundar l'Esbart de Vic i el dia 19 de Juny va ser el dia de la fundació.
Als Jocs Florals de 1868 va presentar L'Espanya Naixent una versió de L'Atlàntida que no li fou premiada.
L'any 1870 Verdaguer va ser ordenat sacerdot i va cantar la primera missa a l'ermita de Sant Jordi de
Puigseslloses. Poc després se li va morí la mare. I el 5 de setembre de 1871 va ser nomenat vicari d'un Poblet
del nord de la Plana de Vic, Vinyoles d'Orís. A principi de l'any 1875 s'embarcà en el vaixell << Antonio
López >>, que el va portar a Cadis a l'Havana i allí s'incorporarà al << Guipúscoa >>, del qual fou capellà fins
al darrer dels 9 viatges a Amèrica. Va continuar treballant en L'Atlàntida, que ara si li va ser premiada aquesta
obra als Jocs Florals de 1877.
A l'estiu d'aquest mateix any s'endinsà en la preparació d'un nou llibre religiós, iniciat a Vinyoles d'Orís
Idil·lis i cants místics 1879.
A l'any següent (1880) Verdaguer triomfà amb La llegenda a Montserrat i s'hi estrenà <<el Virolai>> que
forma part de les cançons de Montserrat. Als jocs Florals d'aquell mateix any li premiaven el poema La
Barretina, amb què obtenia el mestratge en Gai Saber i poc després Càndid Candi hi posava música.
Canigó, volia que fos un poema que cantés els orígens cristians i el paisatge de Catalunya, un poema d'èpica
romàntica que s'ajustés més que no L'Atlàntida al context propi del país.
Als jocs florals del 1883 li premiaven una oda A Barcelona, amb què cantava el dinamisme de la ciutat. El
1885 va publicar Caritat on aplegà una dotzena de balades i altres cançoneries. E mateix any s'edità Canigó:
Llegenda Pirenaica dels temps i la Reconquista, que va sortir publicat l'any 1886.
El 1887 va publicà Lo somni de Sant Joan. Llegenda del Sagrat Cor de Jesús , un llibre místic que els jesuïtes
el divulgaren i el traduïren a diverses llengües. L'any 1888 publicava Pàtria, un recull de diverses poesies
patriòtiques i el 1889, Col·lecció de càntics religiosos per al poble i Dietari d'un Pelegrí a Terra Santa.
A principi dels anys 90 Verdaguer va publicar la trilogia Jesús Infant que va ser la collita de: Natzaret(1890),
Betlem(1891) i La Fugida a Egipte(1893). El 1890 Mossèn Cinto va traduí al castellà i també va divulgar:
Exorcismos contra Satanás y los ángeles apóstatas, mandados publicar por nuestro Santíssimo Padre León
XIII (1892).
1
Jacint practicava l'exorcisme i es va obsessionar igual que amb la practica de caritat, que el va portar amb
problemes davant dels seus amics i el bisbe de Barcelona.
Al 1894 Roser de tot l'any i Veus del Bon Pastor: càntics religiosos. Del 1895 va fer un petit article: Un
Sacerdot Calumniat (1895), que forma part del llibre En defensa pròpia.
En els darrers anys Verdaguer va participar en molts actes culturals i va dirigir diverses revistes:
L'Atlàntida(1896−1900), La Creu del Montseny (1899−1900) i Lo Pensament Català (1900−1902). Després
també va publicar llibres com ara Santa Eulària (1899), Aires del Montseny (1901) i Flors de Maria (1902).
L'Hivern de 1902 Verdaguer emmalaltí de tuberculosi i el 17 de maig, el mateix dia del seu aniversari fou
traslladat a Vil·la Joana, a Vallvidrera i va morí el dia 10 de juny. Al cap de tres dies, el dia 13 fou enterrat al
cementiri de Montjuïc; després de la seva mort es van publicar diferents obres:
Al cel (1903), Corpus Christi (1903), Eucarístiques (1904), Rondalles(1905), Discursos(1905), Colom.
Tenerife(1907), Folklore(1907), Los Jardins de Salomó i una versió del Càntic dels Càntics(1907), Els pobre.
Els sants(1908), Perles del<<Llibre d'Amic e d'Amat >>(1908), Amors d'en Jordi i na Guideta (1924),
Jovenívoles(1925), Barcelonines(1925), Què diuen els aucells?(1933), Escrits Inèdits(1958),
Epistolari(1959−1993), Brins d'espígol(1981), La Pomerola (1995) i Poesies juvenils inèdites(1996) i molts
més poemes no s'havien publicat mai.
2. TEXTOS AUTOBIOGRÀFICS
Busca en els poemes d'aquest apartat 5 episodis autobiogràfics, digues en quin vers i en quin poema els has
trobat i comenta'ls breument.
• En el poema: Infantesa a Folgueroles. En la primera estrofa explica la seva infantesa a Folgueroles,
als 5 anys, però o explica quan tenia 50 anys i o feia amb molta nostàlgia.
Parla de la devoció que tenia a la Verge Maria ja de ven petit.
Descriu la seva infantesa en quatre parts: en la primera part ens explica com era la seva escola i com era el seu
mestre, en la segona part Verdaguer es dirigeix a la Verge, en la tercera part el poeta ens fa una descripció de
les flors que solia collir i que tant li agradaven i en la quarta i última estrofa far referència una vegada més de
la Verge.
• En el poema següent, Estada al seminari de Vic, reflexa la seva joventut, quan tenia 16 anys i
estudiava en el seminari. Com diu en el llibre, ell no era un bon estudiant, ja que dedicava la major
part del seu temps en la poesia i li era impossible prendre atenció a les classes. I li tocava el professor
Esteve Serra i Miàs, li dedicava versos humorístics com els que ens mostra aquesta poesia. Com per
exemple en l'estrofa 3 que paròdia a aquest professor.
• En el tercer fragment d'aquest apartat, un adolescent enamorat, ens parla de quan tenia quinze anys i
que el jove poeta ens relata un desengany amorós que va viure una nit de festa major, juntament amb
els seus companys, també adolescents, que l'únic que desitjaven aquella nit era anar a ballar amb
noies a la plaça del poble.
Jacint es va enamorar d'una que havia allí, però aquesta ja tenia un fadrí que el seu pare li havia preparat i va
Verdaguer va tenir que oblidar−se de la noia, i el va portar a centrar−se només per la literatura i va ajudar,
aquest fet, a afermar la seva vocació com a capellà, però també impulsat per la religiositat de la seva mare,
com també es pot veure al final del text.
• En el fragment quatre, Jacint escriu una carta a Ferran Sellarès el President de la Secció de
2
Conferències de l'Ateneu Català de la Classe Obrera de Barcelona, on li explica tot el que viu a Can
Tona, on exerceix de mestre i de pagès en aquesta casa.
Li parla del que fa a la casa i amb els seus amics, que són els mateixos amb qui va fundar l'Esbart de Vic, i
que van d'un lloc a un altre. I també li explica el que fa a l'estiu i que és per ell l'hivern, que li representa els
estudis, el que a ell no li agradaven.
• En el fragment Esclata la crisi, ell escriu un comunicat al Noticiero Universal, queixant−se del
comportament del bisbe de Barcelona que el tracta de boig i que el vol recloure a l'asil. I es queixa a
les autoritats de tot això.
Això del comunicat començà quan Verdaguer va iniciar les pràctiques d'exorcisme, que no havien estat
acceptades pel bisbat i que ell estava obsessionat en aquestes i a més a més també estava obsessionat per la
pràctica de la caritat. Llavors els seus amics i el bisbe l'intentaven convèncer de que abandones aquests
propòsits, però ell no va voler per què ell sentia que tenia dret i llibertat a fer−ho.
Tot això ho manifesta en aquest comunicat en el seu favor, denunciant la situació que sofria i que ningú
s'atreví a desmentir i aquesta situació de crisi la reflectí en diverses obres, com aquesta.
3. L'ÈPICA
Dins de l'Atlántida:
• Cant mitològic que explica la destrucció de l'Atlántida.
• Cant mitològic que explica com s'incendien els Pirineus i que es queden com un mur de roca i de neu
separant Espanya i França.
Dins del Canigó
• Cant que explica l'episodi històric (de forma mitològica) d'Hanníbal travessant els Pirineus amb les seves
tropes africanes dirigint−se cap a Roma.
• Llegenda de la Fossa del Gegant (monument situat a la Vall del Gegant al Ripollès), que relata la matança
d'un moro gegant per part de Guifre.
Els poemes de l'Atléntida fan referència a epopeies de temàtica mitològica, amb l'aparició de personatges
mitológics, herois...
Els poemes del Canigó narren els origens històrics i una mica mitológics de Catalunya.
4. PÀTRIA
Fes una llista de topònims i personatges històrics que apareguin en els poemes d'aquest apartat i fes−ne algun
tipus de classificació.
Topònims:
Rius
Muntanyes
Cap del riu
Nil
Canigó
Pirineus
Besòs
Montjuïc
Pobles, ciutats i
barris
Barcelona
Valldaura
Sant Just
Desvern
Comarques
Rosselló
Urgell
Zona
geográfica
Orient
Occident
Castella
3
Llobregat
Sena
Collserola
Tibidabo
Valldoreix
Hebron
Ter
Montseny
Montcada
Segre
Noguera
Ebre
Guadiana
Tajo
Garona
Gurri
Montserrat
Alpes
Agudells
Pedralbes
Tàber
Montalegre
Noupins
Finestrelles
Olarda
Carmel
Guinardons
Garraf
Snt. Jeroni
Puigmal
Cardona
Puget
Cabrera
Beret
Mont Vallier
Valldaura
París
Atenes
Valldonzella
Marvella
Roma
Snt. Pere Martri
Montgat
Nàpols
Albera
Esterri
Tortosa
Colliure
Tarragona
Girona
Figueres
Paredes
Arreaga
Plasència
Llena
Lleida
Albiol
Vic
València
Alós
Aran
Tredòs
Bordeus
Tolosa
Balaguer
Gerri
Codalet
Prada
Pobla
Olot
Prat de Molló
Marsella
Comunitats
Països
Cerdanya
Rosselló
Noguera
Pallaresa
Conflent
Cuixà
Vallespir
Camp
Empordà
Temples
Regions
4
autònomes
Catalunya
Aragó
Navarra
França
Espanya
Murta
Verge del Port
Bonanova
Bellesguard
Snt. Miquel
Seu
Snt. Pau
Snt. Pere de les Puelles
Snta. Maria
Snt.Martí
Marcèvol
Serrabona
Negre
Sala−d'hereus
Castell Savassona
Castell d'Orís
Castell de Centelles
Ripoll
Provença
Suez
Panamà
Índia
Àsia
Amèrica
Oceà
Mallorca
Còrsega
Montgó
Atlàntic
Mediterrà
Personatges històrics
Religiosa
Mitològics
Verge Maria
Alcides
(Hèrcules)
Venus
Mahoma
Otger
Déu
Medieval
De l'època
dels Reis
catòlics
De la
reconquesta
Comte Berenguer Joan d'Àustria Almansor
Jofre el Pelós
Gran Carlos
(Carles Calvo)
Omnipotent
Marquets
Snt. Jordi
Llanzes
Estel de
Cervelló
Ramon lo dels
Usatges
Jaume
Santa Àgata
Pintors
Altres
Campeny
Cervantes
Colon
Roger de Llúria Fortuny
Balmes
Reis Catòlics
Roland
Gutemberg
Cid
Clemència
Isaura
Fuerte de
Ochara
Ursèol
Romualdo
Conqueredor
sant Just
Sant Pastor
SantaClara
Sant Jordi de
l'Audiència
Matusalem
Goliat
Comte de Rià
5
5. Lírica religiosa
En la lírica religiosa de Verdaguer s'endevinen dos períodes: el d'abans i el de després de l'estada a la Gleva.
Escull un poema de cada període i comenta'l breument.
• Període d'abans de l'estada a la Gleva:
Les tres volades
Mètrica i rima:
• Versos de 7 síl·labes, heptasil·làbics. El penúltim vers sembla ser de 8 síl·labes però igual és que està
malament.
• Versos d'art menor.
• Versos solts, lliures: no segueixen cap pauta determinada.
• Estrofes Silva (variable).
Figures retòriques:
• quin matí fou tan hermós: personificació
• estrelles d'or: metàfora
Tema:
• Parla una mica de la seva infantesa i com va evolucionant fins arrelar els seus sentiments cap a Déu,
descrivint paisatges i l'univers.
Argument:
• Com és el període de l'abans de l'estada a la Gleva, representa una etapa de joventut, expressant els
paisatges amb un sentit juganer, candorós i serè.
• Període desprès de l'estada a la Gleva:
Mètrica i rima:
• Versos de 7 síl·labes, heptasil·làbics.
• Versos d'art menor.
• Rima assonant en les parts i lliure en els senars.
Figures retòriques:
• vaig, camina que camina,: paral·lelisme
• Veig anar i veig venir: paral·lelisme
• ones rodoladisses: personificació
• De les que em vénen damunt
quina vindrà per les mies?: Interrogació retòrica
• d'una riba a l'altra riba:: paral·lelisme
Tema:
6
• Està amargat en aquesta vida i prefereix la mort, però si un cop li arribés ell preferiria que fos ràpida.
Argument:
• En el període en que estem, Verdaguer ja s'ho pren amb més maduresa tot i també s'angoixa i es torna
agre en aquesta etapa de la seva vida per que ja és més gran i treu els sofriments personals i treu tot el
dolor del present.
6. Lírica profana
Dóna una opinió general sobre els poemes d'aquest apartat i comenta breument el que més t'hagi agradat.
− Aquest últims poemes són els de la seva joventut que es van publicar quan ell ja era mort i que quan va estar
viu mai no els havia publicat.
En ells es plasma la poesia amorosa que no es veu als altres poemes, ja que són les seves primeres poesies de
la joventut, que no eren de caràcter religiós.
Utilitza un altre tipus de format en la presentació de les poesies, en les dues primeres per exemple, que
apareixen guions de diàleg i repeticions.
En general, la majoria són de temes d'amor, són juvenils i alegres.
− La que més m'agrada a mi és: Rialles i Plors.
És una parella d'enamorats que es declaren el seu amor però no estan molt temps junts per què ell viu en una
masia i ella en el poble i s'han de separar, ella li recorda que quan estan separats s'enyoren i que tarden molt de
temps en trobar−se i intenten aprofitar al màxim l'estona que estan junts.
És una bella història d'amor, hi ha alegria i rialles quan estan junts, però hi ha tristesa quan s'han de separar,
per què s'estimen i volen estar units, per què l'amor és més fort que la distància.
A mi no m'agrada que es separin, que visquin separats, però això dona una mica d'emoció a la història, sinó
seria una història d'amor molt fàcil i sense cap problema.
A demés no se com acaba la història però estaria bé que al final s'escapessin de casa i marxessin a viure junts,
amb un final feliç.
1
7