L'islam i al-andalus

SOCIALS SUFICIENCIA:
Tema 1:
I.- CONQUESTA I EVOLUCIÃ POLÃ TICA.
1.1 Emirat dependent del Califat Omeia de Damasc (711-756):
-Desembarcament de Tariq, victòria de Guadalete (711), arribada de Musa ben Nusayr
-Frustrada penetració a la Galia: 732-Poitiers, C.Martel
1.2 Emirat independent de Bagdad (756-929):
-Fi del Califat Omeia de Damasc
-Abd-al-Rahman I (756-788) arriba a la PenÃ−nsula
-Definitiva escissió d'Hispà nia en 2 parts diferents (Islam i regnes cristians peninsulars)
-Els successors d'Abd-al-Rahman:
Hisham I (788-796)........fracàs musulmà i consolidació del regne d'Astúries
Al-Hakam I (796-822)......crisi de l'emirat
Abd-al-Rahman II (822-852)reorganització polÃ−tico-administrativa (segons el model abà ssida)
Abd-al-Rahman III (912-961).. pacificació d'Al-Andalus
1.3 Califat de Còrdova (929-1031):
-Proclamació del Califat per Abd-al-Rahman III (929)
-Oposició al califat fatimÃ−
-Els successors d'Abd-al-Rahman III:
Al-Hakem II (961-976)...
submissió i reconeixement per part de tots els regnes cristians
auge de Còrdova i de la cultura musulmana
-Hixem II (976-1013)/ALMANSUR: aïllament del Califa, reformes en l'administració i l'exèrcit
-Abd-al-Malik continua l'obra del seu pare (mort prematura)
-Abd-al-Rahman "Sanchuelo" es obligat a renunciar per l'exèrcit
-Final del Califat (1031)
1.4 Regnes de Taifes (1031-1ª meitat del segle XIII):
-Practiquen el sistema de "pà ries" (paguen impostos als regnes hegemònics: musulmans o cristians:
andalusos (Sevilla, Toledo, Saragossa), berbers ( Mà laga, Granada, Carmona, Morón), eslaus (Almeria,
Múrcia, València, Balears)
-Els Almorà vits (1086): venen del nord d'à frica i fan una interpretació cega i literal de l'Alcorà , acaben
amb les taifes d'Andalusia Llevant i Extremadura; després de la batalla d'Uclés (1108), l'esgotament del
poder d'aquests fanà tics religiosos donarà lloc a les anomenades "segones taifes"
-Els Almohades (1145) són més moderats que els almorà vits; fan una interpretació lliure de l'Alcorà i
tenen unes creences religioses apolÃ−tiques; practiquen el rigor militar, però seran vençuts en "Las Navas
de Tolosa" (1212) per Alfons VIII de Castella; la dissolució del seu imperi donarà lloc a unes "terceres
taifes".
1.5 Regne Nasarita de Granada (segle XIII-1492):
-OrÃ−gens: fi del poder almohade (a partir de 1212)
-S'estructuren polÃ−ticament en llinatges, són tributaris de Castella (sistema de "pà ries").
-Reben ajuda del nord d'Ã frica: els benimerins (1273)
-Crisi interna del segle XV: guerres civils, crisi econòmica
-1492: rendició de Boabdil i lliurament de Granada als Reis Catòlics
II.- ESTRUCTURA ECONÃ MICA, SOCIAL I POLÃ TICA.1
2.1 LES FONTS DE RIQUESA D'AL-Ã NDALUS:
2.1.1 AGRICULTURA BLADERO-OLIVARERA: DE SECÃ (grans latifundis), REGADIU (hortes dels
voltants de la ciutat);
2.1.2 INDà STRIA: petita producció mercantil artesana;
2.1.3 COMERÃ DINÃ MIC AL SOC
2.2 MANTENIMENT DELS GRANS LATIFUNDIS:
1/5 DE LES TERRES Ã TILS ("jums") PASSEN A MANS DE L'ESTAT: CONREU DIRECTE
(funcionaris, esclaus), ARRENDAMENT (colons); 4/5 PASSEN A MANS DELS CAPS CONQUERIDORS
MUSULMANS.
-SISTEMA DE PARCERIA: AMIR(propietari) i XARIC(conreador).- 1/4c.
2.3 LES CIUTATS (centres administratius i mercats locals de consum) MUSULMANES PASSEN A SER:
a) Mercats de productes agraris: agricultura especialitzada;
b) Centres de producció manufacturera d'articles de primera necessitat (alimentació, construcció,
tèxtil,etc.);
c) Centres de comerç: exportació de manufactures a les grans capitals (Còrdova, Sevilla, Saragossa,
Almeria);
d) Centres d'atracció d'immigrants llauradors
2.3.1 *Estructura de les ciutats musulmanes: nucli emmurallat (MEDINA), temple (MESQUITA), palau
(ALCà SSER), mercat (SOC), perifèria (RAVALS, altres grups ètnics: berbers, jueus, mossà rabs).
2.4 AL-Ã NDALUS VA SER DINS EL CIRCUIT ECONÃ MICO-MERCANTIL DE L'ISLAM AMB:
-La revitalització d'antigues rutes marÃ−times helenÃ−stiques i l'ampliació del marc de relacions
comercials dels antics imperis (BizantÃ− i Persa sassà nida) i -La conversió d'Al-à ndalus en el centre
d'altres rutes: ruta de l'or del Sudan (segle X), rutes terrestres i marÃ−times europees.
-IMPORTACIONS: productes de luxe, espècies i esclaus. -EXPORTACIONS: teixits, olis, armes, cuir,
cerà mica, etc.
2.5 AL-Ã NDALUS VA CREAR UN SISTEMA MONETARI MOLT SÃ LID.-Abd-al-Rahman I, DINAR D'OR (=10 dirhems);
-Abd-al-Rahman III, SECA DE CÃ RDOVA (912): DIRHEM DE PLATA
-CRISI DEL SEGLE XIII: l'or del Sudan es va desviar cap a El Caire
2.6 CREIXEMENT DEMOGRà FIC. CARACTERà STIQUES DE LA POBLACIà :-Emigració
del camp a la ciutat (segle IX);
Insignificà ncia de l'element invasor (60.000 musulmans front a 6 milions d'hispano-visigots);
-à poca de mà xim esplendor (s.X): 7 milions d'habitants (població total d'Al-à ndalus);
-Distribució de la població musulmana: Valls del Guadalquivir i de l'Ebre, més tard a l'Horta de
València (la Meseta va estar sempre poc poblada)
2.7 ELS GRUPS Ã TNICS I LA SEUA DISTRIBUCIÃ :
a) Minoria à rab.- Grans latifundis a la Vall del Guadalquivir;
b) Berbers.- Terres de la Meseta (nòmades: ramaderia itinerant)
c) Jueus.- Població urbana (oficis selectius: especulació, usura..)
d) Eslaus.- Procedents d'Europa Central i Oriental (van ocupar importants llocs a l'Administració);
e) Hispano-visigots.- Formaven la majoria de la població: integrats (muladÃ−s) i cristians arabitzats
(mossà rabs)
2.8 L'ESTRUCTURA SOCIAL I LA SEUA CONFLICTIVITAT:
A) GRUP NOBILIARI.- Ã rabs conqueridors (noblesa de sang / noblesa de servei);
B) BURGESIA URBANA.- Va assolir el mà xim desenvolupament durant el Califat (oficis liberals,
comerciants, artesans..);
C) PLEBS URBANA.-Mà d'obra no qualificada de tots els tipus ètnics (molts eren llauradors emigrats del
camp);
D) POBLACIà MARGINAL.- Muladites llauradors i "sagaliba" (esclaus que aspiraven a la manumissió)
2
2.9 ORGANITZACIÃ POLÃ TICA.-L'estructura estatal es basava en 4 punts:
a) PODER POLÃ TIC ABSOLUT DE L'EMIR O DEL CALIFA (poder absolutista de base militar);
b) ADMINISTRACIÃ COPIADA DE L'IMPERI ABÃ SSIDA (de tipus persa): HACHIB (primer
ministre), grans funcionaris, 22 CORES (provÃ−ncies) amb "VALÃ " (governador);
c) COBRAMENT DE FORTS IMPOSTOS: als musulmans (ALMOINA o delme), als cristians (JARACH o
impost territorial, CHIZYA o impost personal, i GABALA o alcabala);
d) MANTENIMENT D'UN EXÃ RCIT PODERÃ S
III.- CULTURA
-Des del segle IX: ISLAMITZACIÃ DEL POBLE HISPANO-VISIGÃ TIC
-RELIGIà : L'Alcorà respecta les "religions del llibre" o BÃ−blia (cristianisme, judaisme).. tolerà ncia.
-LITERATURA: imposició de l'à rab, relació amb centres culturals d'Orient Pròxim: bilingüisme
(MOAXAJA, JARCHA, ZÃ JEL)
-ESTUDIS FILOSà FICS: AVERROIS (1126-1198) intentà conciliar la filosofia aristotèlica amb el
dogma islà mic
-ESTUDIS CIENTà FICS I Tà CNICS: aprofundiment en els estudis de Matemà tica (à lgebra), Medicina
(cirurgia), Astronomia (Taules Toledanes, Agricultura...
IV.- ART.ETAPES:
a) CALIFAL (Còrdova): Palau de Madinat al-Zahra, Mesquita
b) TAIFA I ALMOHADE (Sevilla): Giralda, Torre del Oro, Palau de l'Aljaferia
c) NASARÃ (Granada): Alhambra-Generalife
CARACTERÃ STIQUES:
-Gran capacitat de sÃ−ntesi
-Elements arquitectònics: columna, arcs de ferradura (d'influència visigòtica), volta (d'aresta, nervada),
cúpula (gallonada o coronada amb fusta i guixeria...
-Materials: a més del marbre i la pedra, utilització d'elements pobres i barats que donen sensació de
riquesa (guix o algeps, cerà mica i fusta).
-Elements decoratius: coordinació del espais (patis, jardins, estances) i utilització de l'aigua (fonts, estanys,
brolladors). Tapissos amb motius geomètrics, vegetals o d'escriptura (absència de figures humanes per
prohibició de l'Alcorà ).
3