L'EVOLUCIÓ DE LES SOCIETATS HUMANES

L'EVOLUCIÓ DE LES SOCIETATS HUMANES
La nostra societat es pot comparar amb les primeres societats dels homínids, les quals s'organitzaven i es
coordinaven per a la seva subsistència.
Durant tota la història de la humanitat, des del seu principi fa vint−i−cinc mil anys en l'era de la Glaciació, ja
podem trobar a les primeres comunitats organitzades fins arribar al descobriment de les tecnologies per a
subsistir.
Tenien un domini del cultiu artificial, tenien un fort sistema agrari, feien servir als animals i això va anant
evolucionant fins el descobriment de la màquina de vapor i la revolució científica.
Podem diferènciar a cinc societats:
• Societats caçadores i recol.lectores.
• Societats horticultores, presents des del neol·ltic amb el consum propi dels horts, l'aparició de les aldees i
assentaments.
• Societats agraries, ja presents des de fa tres mil anys abans de Crist amb l'arada, els esclaus, les ciutats i els
poders polítics.
• Societats industrials, amb l'aparició de noves maquinàries com la màquina de vapor, el gas, l'electricitat, el
sistema de fàbriques, els assalariats, el consum i el mercat.
• Societats tecnològiques, que la podem englobar dintre d'un marc d'una mundialització econòmica on
trobem societats dinàmiques que marquen l'ultima de les etapes d'un llarg procés d'evolució.
Principals processos socials:
ACTIVITAT
Procesos Desviació
Actius Activa
• Cooperació − Innovació
• Competència − Competència/sobre imposició
• Comunicació − Resistència
• Intercanvi − Conflicte
− Oposició
Cohesió Mediació
INTEGRACIÓ DESVIACIÓ
Assimilació Diferenciació
• Acomodació − Retriment
• Conformisme − Aillament
Procesos Desviació
1
Pasius PASSIVITAT Passiva
INICIACIÓ A LA SOCIOLOGIA
Entenem coma sociologia les pautes de comportament que ens regula i ens permet comparar a la nostre
societat, llavors la sociologia estudia l'estructura social i els procesos de les relacions socials.
Aquesta estructura implica la relació tant dinàmica com estàtica. L'estructura dintre de la sociologia és molt
important per les següents raorns:
• Una estructura entesa on als individus prioritzen els esquemes relacionats estables i els invariables.
• Els continguts són els esquemes d'acció pautats que responen a sistemes coordinats i obligats.
• Contenen formes d'un sistema social segons una sèrie de factors com: les jerarquiees, els econòmics, els
personals, culturals i funcionals.
• Estructures específiques connectades entre si i de forma estructurada per l'ocupació de les classes,
l'economia...
Amb l'aparició de la Revolució Industrial van succeir grans canvis que contrastaven amb la tranquilitat de les
vides rurals. Un canvi que afecte a totes les coses quotidianes, que ens deixarà de sorprendre i que
començarem a veure com a algo normal, canvien les nostres costums, la manera de treballar...es produiren
trasformacions molt grans i intenses donades en poc temps.
També amb aquests canvis es donaran noves formes de comportament social, les noves formes de viure la
vida, de treball, de conviure...
Dintre dels canvis que intervenen al canvi social trobaríem: la microelèctronica, la revolució tecnológica
avançada i la robótica. També trobem l'establiment dels Estats dintre de l'associació de països dintre de la
Comunitat Europea.
La Sociologia tecnológica avançada s'anirà intensificant de manera més ràpida cada vegada, amb un ventall de
possibilitats de canvis molt gran. Ara les comunicacions es fan a temps real, aizò comporta que estem
preparats als canvis.
Trobem cinc focus d'atenció:
• Crisis del model Estat−Nació, globalització, CEE, etc...
• Augment de la població aturada estructural de llarga duració: dones, juventut.
• Augment de nous sectors marginats, infraclasses.
• Nous problemes de l'equilibri ecológic.
• Tendències d'augment de la violència urbana i falta de valors. Es podria dir augment del
deteriorament de la convivència.
També però trobem millores dintre del camp de la medicina, de les tecnologies que això comporta una
educació permanent, i d'una formació permanent dintre del món laboral.
Al mateix temps es donaran oportunitats i canvis.
El principi d'intervenció de l'educador seria el següent:
Terapeuta Usuari
Context Demanda
2
Veïna, Barri Integradror/S.S.
L'intervenció dels integradors només es podrà portar a terme quan un tercer ens faci la demanda, aquest tercer
pot ser el mateix usuari, el context...
Quan arriba la demanda, nosaltres direm qui demana l'ajuda si és la pròpia persona pactarem amb ell
directament perquè té voluntat de canvi. Si pel contrari és el context, a qui li molesta el problema, i no tenen
voluntat de canvi, llavors serà l'integrador/a qui farà la demanda. Però el més normal és intentar provocar la
demanda.
APROXIMACIÓ A LA SOCIOLOGIA
Estudia el comportament de la gent en societat. És una ciència molt recent, per aquest motiu encara no ofereix
uns resultats molt clars i correctes...el sociòleg és un científic i ho fa amb rigor i objectivitat.
Podem trobar dintre de la història de la Sociologia que Max Weber, Augusto Comte, Emile durckreim.
Van aparèixer les condicions d'una gran sensibilitat especial dels grans canvis que s'estan donant en un procés
d'evolució dels coneixements, amb una orientació basada en els mètodes científics. Tot això farà possible un
resultat que s'utilitzarà en la realitat i els desenvolupaments de les societats amb rigor.
L'home i la societat
L'home sempre ha viscut en societat sense pensar en aquest fet. És molt important per a nosaltres. Ës
impossible un ser humà sense societat, sense institucions, sense viure en família...ja que tots aquests són
elements de socialització.
Les pautes i els patrons de conductes són necessàries per a nosaltres perquè sóm sers socials per naturalesa, i
tot aquell que viu fora serà vist com un ser degradat . L'home és el resultat d'un doble procés: biológic i social.
· Homonització/ Humanització
Capacitats
Varietat de dietes
Grans Primats Especialitat en tarees
Tecnologies en la creació d'eines.
Postura erecta
Capacitat d'organització superior
Va sobreviure per la seva capacitat de conviure amb la natura i amb els altres, seria difícil imaginar a l'home
sense la societat i no hauria estat possible la seva supervivència.
El caràcter dels sers humans i les seves formes complexes d'organització social en microgrups donen lloc a
macrogrups que són societats més complexes i organitzades, que s'adapten al medi a través del social.
Origens de la sociologia
3
El segle XVIII va marcar nombrosos canvis desde noves ideologies, políues, tecnologies i canvis socials
donant lloc a la sociologia.
Els factors que van influir van ser els següents:
• Canvis d'idees, nova comparació de l'home.
• Canvis científics, donats en l'era de la rao i del pensament.
• Canvis polítics, amb la figura de Maquiavelo, que va donar les pautes d'un coneixement autònom i
independent de l'esglèssia.
• Canvi econòmic, on les noves t'ecniques de treball, capital i salari, canvien la relació del treball. Amb
un nou impuls de les relacions de l'ordre social, l'immigració rural/urbana, l'explotació, els canvis de
costum, hacinament, les conseq¨`encies negatives del nou ordre econòmic, donant lloc a un nou
concepte social la crisis.
Autors : Karl Marx, Max Weber, Comte, Durkheim i Saint Simo
Va haver un canvi sobre les idees i una especialització dels sabers: des de la política, l'economia i la
sociologia: estructuració i desestructuració.
Desenvolupament de la sociologia
Van succeir profunds canvis de les societats.
Des de la Revolució Industrial amb les seves transformacions econòmiques, valors, creences, pensadors amb
estudis de la societat. Tobem:
Saint Simon − Precurssor de la sociologia amb la teoria posititvista de la societat.
Auguste Comte − Fundador de la Sociologia. Amb la Teoria positivista Curs de Filosofia positiva. On feia
distinció de tres estats de pensament: Positiu(Fets), Teológic (Fites) i Filosofia− metafísic (Pensament).
Completa el sistema del coneixement científic de la realitat a partir de l'observació. Dóna pautes de com
convinar el desordre amb l'ordre, Fa recerca de noves politiques, l'home és el responsable dels seus actes i la
religió ja no dóna resposta a les preocupacions de l'home.
Dukheim − Amb la seva disciplina científica. Té tres obres: Regles i métodes de sociologia, Divisió del
Treball Social, i Suicidi. Existeixen associacions entre els fets socials deslligats dels subjectes i també farà la
Constitució de ña Sociologia.
Karl Max − Va descobrir el procés de desenvolupament de la societat. Volia canviar la societat a partir d''n
model Comunista fent servir un mètode d'anàlisi científic que era el Meterialisme dialèctic. Va fer separació
del moment, sintetitzava el coneixement. El mètode de producció és clau del procés social.
Weber − Va dir que a l'àmbit de l'individu no estava d'acord amb l'anàlisi que feia Karl Marx. Elabora una
conducta individual, que s'aplica per la conducta social.
Va veure les necessitar d'identificar les necessitats en el sentit i el context, fent servir un mètode cientific sent
com aúnic interpret el fet social.
La societat organitzada en massa on els col·lectius tenen un gran pesja des de l'antigüitat però amb dimensió
diferent. Trobarem un canvi en les societats donat en les seves estructures, cada part compleix la seva funció,
els procesos i relacions i els dos tipus de grups socials.
4
Dintre de les funcions trobem: − Família
• Escola, sistema d'ensenyament
• Esglèssia, creences
• Institucions polítiques
• Institucions Econòmiques,bens
Primàries:
• Poc persones
• Relacions cara a cara
• Família/Amics
Secundaria:
• Moltes persones
• Estructurades
• Grans centres de treball
• Sindicats, etc...
Diferències socials vistes deintre de les classes socials, l'ordre i depèndencies dels seus interesos.
L'estructuració de les classes on es fa diferenciació, s'etiqueta, existeix el poder: de domini, relacions de
subordinació. Grups socials i institucions de molt diversa forma de relació: de dominació, independència o
dependència.
Poder
Prestigi estructura de classe diferenciació entre grups
Classificació
Formes d'interacció: per cooperació, emulació o conflicte
A partir de roles, esdonen pautes del comportament social, pare, mare, metge....pautes específics en diferents
contextes. La societat és igual a un conjunt de rols socials segons el context.
Holistes/ Holístiques És la part de la sociologia sinònim d'integral.
Regulen el comportament humà la cultura(conjunt de trets, costums, pautes compartides amb societat) i
Societat (Agrupacions més global que forma l'estructura bàsiques de les relacions entre els individus. Conjunt
d'organització de persones. Agrupació de membres adaptats i integrats en un Estat). Aquests dos termes no es
poden entendre bé sense estar lligats.
La vida social està basada en l'aprenentatge. Es transmitim tota mena d'aprenentatges entre les persones , fent
un procés de socialització i fent servir la capacitat de l'individu a formar part de la societat, la cultura per
aquest motiu té un paper molt importatnt.
La cultura permet una millora de l'home al medi físic, desenvolupent la personalitat.
Individu + Temperament + caràcter
Dif. Humor
5
Humanes Colèric
Nerviós
La personalitat i el contexte no sempre són armonic i dóna lloc a conflictes i a moltes societats complexes.
Les personalitats de tipus bàsiques poden donar individus inadaptats conflictius i poc ajustats socialment.
Les inadaptacions que són fruits de la societat elevades i d'alt nivell d'intercanvi, produït en les societats més
avançades. Aquest aspecte va ser estudiat per Karen Horne i Eric From que van estudiar les conductes.
Les societats humanes i animals
Dintre de tots els grups social existeix una agregació i una existència se vincles afectius. L'home a estat el
resultat biològic i humà.
S'ha donat un procés d'humanització on els estudis etològics d'agrupacions van estudiar als insectes treient les
següents característiques:
• No tenen llibertat
• Estructura i sistema propi de comunicació
• Rigidesa amb la divisió del treball
• No hi ha diferencia en el comportament.
• Divisió del treball, jerarquies
• Es comuniquen arrel d'un llenguatge.
• Relacions sexuals primats.
I per altra banda els humans:
• També té graus de llibertat
• Comportatments diferents.
• Sentiments de territori
• Comunitats amb autorregulació demogàfica
• Vincles familiars, relacions afectives.
• Sembla haver un desordre aparent, però hi ha una combinació que ofereix la possibilitat de canvi i
innovació.
• Diferenciació del rol sexual per funcions
• Conductes aleatories.
• Capacitat comunicativa
• Üs d'eines.
• Capacitat de cooperació
• Relacions estables
6