10 recomanacions

10 recomanacions per afavorir
la biodiversitat en una font
1
Potenciar l‛aigua corrent.
Sempre és millor tenir una font amb un raig continu que una font amb
aixeta o pitjador, ja que assegurem un flux d‛aigua continuat que crea
prou humitat per l‛establiment de les comunitats fontinals: molses,
hepàtiques i fins i tot algunes algues.
Pica amb aigua permanent.
Els amfibis necessiten aigua per reproduir-se i les piques de les fonts
són una opció molt utilitzada, sobretot per les salamandres. En aquest
sentit és important que la pica de la font sempre estigui plena d‛aigua i
per això un sobreeixidor a certa altura és molt més recomanable que un
desaigua al fons!
3
Aprofitar l‛aigua que sobra per a una bassa.
Podem aprofitar l‛aigua que surt de la pica per crear un hàbitat aquàtic
encara millor: una petita bassa. A més de les salamandres la bassa serà
una atracció per altres espècies d‛amfibis com gripaus, granotes i tritons,
i també altres invertebrats aquàtics com les libèl•lules i els espiadimonis.
Permetre l‛accés per la fauna.
Si a la pica hi ha aigua, els animals han de tenir la opció d‛accedir-hi i de
sortir-ne. Per tant, si no hi ha accés, construïm-lo: una escala de pedres o
un tronc que faci de rampa serà suficient.
5
2
4
Refugis per amfibis.
Quan els amfibis no són a l‛aigua tenen una activitat bàsicament nocturna
perquè la pell se‛ls asseca molt ràpid. Per això durant el dia necessiten
llocs segurs i frescos: sota les pedres, sota els troncs morts o entre la
fullaraca. Per potenciar-ho podem col•locar estratègicament troncs i
pedres excavant abans una mica el terra per fer-los l‛accés fàcil.
6
Respectar la vegetació d‛interès.
Si netegem les bardisses de l‛entorn de la font, tindrem en compte que
hi ha vegetació que ens interessa potenciar:
- La rupícola, que és la que és especialista en viure a les roques o parets
de pedra seca. En aquest cas no retirarem les falgueres ni cap planta que
creixi sobre la roca o entre les seves esquerdes.
- Alguns arbustos productors de fruits. No eliminarem tots els arbustos
típics de les bardisses (aranyoners, arços o rosers) sinó que en deixarem
alguns estratègicament repartits perquè serveixen de refugi i font d‛aliment per a molts ocells.
Lloses per insolació dels rèptils.
Per lloses entenem pedres grans i planes que, ben col·locades, són una
superfície ideal perquè els rèptils agafin la temperatura necessària per
la seva activitat. Cal posar-les als llocs amb més insolació i encarades al
sud i, si hi ha vegetació, col•loqueu-les al cantó sud dels arbres i arbustos
perquè no li facin ombra en cap moment del dia.
8
El ramat, a fora.
Les ovelles i les vaques no són gaire bons aliats de les basses i les fonts ja
que quan s‛hi abeuren és fàcil que l‛entorn de la font quedi molt malmès.
En aquests casos el millor és col•locar algun tipus de protecció per evitar
que s‛acostin a la font i, si volem anar a per nota, aprofitar l‛aigua de la
font per alimentar un abeurador alternatiu que col·locarem fora d‛aquest
tancat.
Murs de pedra.
Un mur de pedra al costat d‛una font és un oasi de biodiversitat ja que
ajuda a complir la majoria de les recomanacions anteriors: hi creix
vegetació rupícola, si hi arriben els esquitxos s‛hi estableixen comunitats fontinals, serveix de refugis per ocells, amfibis i ratpenats i és
utilitzat per la insolació dels rèptils.
10
7
9
Les deixalles, a casa.
En cap cas posarem papereres a la font ja que sense un manteniment regular
acostuma a transformar-se un problema i no en una solució. Sense papereres
totes les persones s‛enduran els residu que generen a casa.