Pla Integral del Poble Gitano a Catalunya (PIPG)

PLA INTEGRAL
DEL POBLE GITANO
A CATALUNYA
•
PLAN INTEGRAL
DEL PUEBLO GITANO
EN CATALUÑA
•
INTEGRÀLO PLÀN
E RROMANI SELA9 QO
AND-I KATALÙNIA
•
INTEGRATED PLAN
FOR THE ROMA PEOPLE
IN CATALONIA
Generalitat de Catalunya
© Generalitat de Catalunya
Departament de Benestar i Família
1a edició: abril 2006
Tiratge: 1.500 exemplars
Dipòsit legal: B-7.082-2006
Disseny, maquetació i impressió: gama, sl
ÍNDEX
ÍNDICE
ANDER
CONTENTS
PLA INTEGRAL DEL POBLE GITANO . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
7
PRESENTACIÓ INSTITUCIONAL
a càrrec de la consellera de Benestar i Família
de la Generalitat de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
9
1. INTRODUCCIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
11
2. MARC D’APLICACIÓ: LA POBLACIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
25
3. OBJECTIUS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
37
4. ORGANITZACIÓ I METODOLOGIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
39
5. ACTUACIONS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
43
6. AVALUACIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
73
7. PRESSUPOST . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
75
PLAN INTEGRAL DEL PUEBLO GITANO EN CATALUÑA . . . . . . .
77
PRESENTACIÓN INSTITUCIONAL
a cargo de la consejera de Bienestar y Familia
de la Generalitat de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
79
1. INTRODUCCIÓN . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
81
2. MARCO DE APLICACIÓN: LA POBLACIÓN . . . . . . . . . . . . . . . . . .
97
3. OBJETIVOS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
109
4. ORGANIZACIÓN Y METODOLOGÍA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
111
5. ACTUACIONES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
115
6. EVALUACIÓN . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
145
7. PRESUPUESTO . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
147
5
9 QO . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
INTEGRÀLO PLÀN E RROMANI SELA
149
INTITUCIONALO SIKAVIPEN
katar-i Pativali Rani and-o Than pal-o Miśtipen thaj Familìa
and-o Kataluna9 qo Rajpen . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
151
1. ANGLIVAKERIPEN . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
153
2. TRUJALIPEN KAJ DEL PES: E ENE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
167
9 ..............................................
3. RESA
179
4. ORGANIZÀCIA THAJ METODOLÒGIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
181
5. ÀKCIE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
185
6. EVALUÀCIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
211
7. LOVE KAJ MUSAJ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
213
INTEGRATED PLAN FOR THE ROMA PEOPLE . . . . . . . . . . . . . . .
215
INSTITUTIONAL PRESENTATION
by the minister for Welfare and Family
of the Generalitat de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
217
1. INTRODUCTION . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
219
2. FRAMEWORK OF APPLICATION: THE POPULATION . . . . . . . . . .
233
3. OBJECTIVES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
245
4. ORGANIZATION AND METHODOLOGY . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
247
5. ACTUATIONS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
251
6. EVALUATION . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
281
7. BUDGET . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
283
6
PLA INTEGRAL
DEL POBLE
GITANO A
CATALUNYA
PRESENTACIÓ INSTITUCIONAL
El Pla integral del poble gitano a Catalunya és el fruit d’un treball llarg i
enriquidor, un procés que neix del diàleg entre persones gitanes i no gitanes,
societat civil i persones vinculades a la nostra política en el marc d’una comissió parlamentària per al reconeixement oficial de la cultura gitana i les seves aportacions a casa nostra.
A partir del dia 21 de novembre de 2001, en el qual el Parlament de Catalunya reconeix la cultura gitana i els seus valors, s’obre un ventall de possibilitats que es concreten en un estudi sobre la població esmentada, i la situació en què es troba, per poder iniciar un pla d’actuacions idoni perquè les
persones gitanes a Catalunya arribin a la igualtat desenvolupant la seva diferència, els seus trets culturals i identitaris.
El desenvolupament d’aquest Pla ha estat una trajectòria compartida,
com ho va ser des de l’inici, entre els diferents departaments de la Generalitat de Catalunya, les organitzacions i les entitats gitanes, les institucions i els
ens locals, les organitzacions de l’àmbit social, sindical, cultural, universitari,
etc. Les propostes i actuacions que es presenten han estat generades a partir de les conclusions de l’Estudi sobre la població gitana de Catalunya i les
aportacions de tots els agents implicats abans esmentats, entre tothom i
amb totes les veus. És la força dels arguments la que arriba a la presentació
d’un pla que es desenvoluparà durant el període 2005-2008.
El Pla integral del poble gitano a Catalunya té com a objectiu combatre,
des d’una perspectiva global, la situació de desigualtat que pateix la població
gitana a Catalunya, per tal que es pugui equiparar socioculturalment i econòmicament amb la societat general catalana de la qual forma part, i, alhora,
promoure i reconèixer els trets culturals que són propis d’aquest col·lectiu.
Dues són les línies prioritàries, d’una banda, que les persones gitanes puguin arribar a equiparar les seves possibilitats d’accés i promoció en el mercat laboral, accés a l’habitatge, promoció educativa i accés a la universitat,
promoció de joves i dones, actuacions transversals que permetin visibilitzar
les persones gitanes en tots els àmbits de la nostra societat. D’altra banda,
la possibilitat que el poble gitano a Catalunya pugui desenvolupar, mantenir,
estudiar i difondre la seva cultura i la seva llengua.
9
Les actuacions que es presenten en aquest Pla tenen importància per si
soles i, en conjunt, es manifesta la importància d’estar pensades i consensuades amb la població gitana. Aquest Pla es destaca per ser el primer pla
integral dedicat a la població gitana de Catalunya i per ser un referent quant
a la inclusió de les persones gitanes, del poble gitano en la societat actual,
en la societat de la informació.
Aquest Pla forma part de la cohesió social de Catalunya i n’és clau. És, en
definitiva, una trajectòria de diàleg i reconeixement cap a una població que
entén, comparteix i construeix la societat catalana.
Abril 2006
10
1
INTRODUCCIÓ
1.1. JUSTIFICACIÓ
La Comissió de Política Social del Parlament de Catalunya, en la seva sessió número 20, de 21 de novembre de 2001, va protagonitzar un moment
clau per a la història del poble gitano, a Catalunya amb l’adopció de la Resolució 1046/VI:
El Parlament de Catalunya
1. Reconeix la identitat del poble gitano i el valor de la seva cultura com a salvaguarda de la realitat històrica d’aquest poble.
2. Insta el Govern a fer les gestions pertinents per a contribuir a difondre el reconeixement de la cultura gitana i del valor d’aquesta per a la societat catalana.
Palau del Parlament, 21 de novembre de 2001
(Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya núm. 240,
de 3 de desembre de 2001, 21.)
A partir d’aquell moment comença un treball sistemàtic per a la millora de
la qualitat de vida de les persones gitanes a Catalunya, iniciant les seves tasques per a l’aprovació de la resolució següent relativa a la població gitana de
Catalunya des del Parlament: la Comissió de Política Social del Parlament de
Catalunya, en la seva sessió número 30, de 21 de novembre de 2001, va
adoptar la Resolució 1045/VI:
El Parlament de Catalunya insta el Govern a:
a) Elaborar, en el termini d’un any, un estudi sobre la població gitana a Catalunya,
amb la col·laboració de les entitats gitanes com a base per a l’elaboració d’un
pla integral del poble gitano a Catalunya per als anys 2002-2006 que concreti
programes i accions, i n’estableixi elements d’avaluació i un finançament adequat.
b) Participar activament per mitjà del Departament d’Ensenyament, en el si de la
Comissió Sectorial d’Educació amb el Ministeri d’Educació i Cultura, en l’ela-
11
boració de material didàctic per als centres educatius de Catalunya, amb l’objectiu de donar a conèixer la història i la realitat del poble gitano.
Palau del Parlament, 21 de novembre de 2001
(Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya núm. 240,
de 3 de desembre de 2001, 21.)
D’aquesta manera, des de la Direcció General de Serveis Comunitaris del
Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya, s’encarrega l’elaboració de l’Estudi sobre la població a gitana de Catalunya el juliol de
2002, el qual es va donar per acabat el setembre de 2003.
L’elaboració de l’Estudi va tenir com a element clau la participació de persones i organitzacions gitanes. Cada vegada més, els equips de recerca
compten amb metodologies de treball que inclouen les veus de les persones
implicades en la totalitat de la recerca, així com una composició multicultural
dels equips que estudien les situacions de grups i minories. La Unió Europea
ha ressaltat la metodologia comunicativa crítica com la més adequada per a
l’estudi de grups desafavorits i minories ètniques, com ara el cas gitano. Treballar, doncs , en aquesta línia connecta directament amb les característiques i les habilitats del poble gitano. D’aquesta manera, es van compartir
debats molt rics i profunds per descriure i analitzar la situació de les persones gitanes a Catalunya. Les veus de les persones gitanes s’aporten des de
l’ampli treball de camp realitzat, en el qual han participat més de 1.000 persones en diferents tècniques, i des de diferents grups de treball.
L’equip de treball es va compondre de persones gitanes i no gitanes, homes i dones, joves i grans, i va interactuar a partir de l’experiència de treball
des de fa anys en organitzacions gitanes i des del món acadèmic. Aquesta
interrelació ha dotat de riquesa les aportacions i els debats, així com d’una
xarxa social amb la qual es contrasten les informacions que s’han estudiat.
La comunicació i la solidaritat han estat elements clau, de la mateixa manera
que la relació entre il·lusió i ciència han estat els motors de la feina feta.
L’Estudi es va organitzar en diferents apartats i annexos:
•
•
•
•
•
•
•
•
12
identitat i cultura
família
habitatge i urbanisme
educació
treball
salut
gènere
joventut
•
•
•
•
participació social
llengües
religió
mitjans de comunicació i imatge pública.
En cada un dels apartats trobem les situacions problemàtiques o barreres
que troba la població gitana i les alternatives o possibilitats de transformació
que proposen les persones entrevistades. Les argumentacions estan presentades des de dades quantitatives, així com des de l’anàlisi de les dades
qualitatives; el contrast de les dues i de la gran quantitat d’informació que hi
ha darrere d’aquests mesos de treball presenten uns resultats des dels
quals es poden obrir molts debats vers una acció política i social que millori
la vida de les persones gitanes de Catalunya.
Així, doncs, el present Pla integral és fruit de les diferents resolucions del
Parlament de Catalunya (1045/VI i 1046/VI) i es basa en l’Estudi sobre la
Població gitana de Catalunya, elaborat per encàrrec del Departament de
Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya.
1.2. FONAMENTACIÓ
Participació i procés
La participació directa i activa ha esdevingut l’element central per aconseguir l’èxit i la consecució dels objectius d’aquest Pla i, anteriorment, de l’elaboració de l’Estudi de la població gitana de Catalunya. Així mateix, esdevindrà un indicador per tal de valorar els resultats obtinguts i la seva qualitat. La
participació és, per tant, l’element clau de l’èxit del Pla integral del poble gitano a Catalunya.
Continuant amb el procés iniciat amb l’Estudi, aquest Pla ha recollit, en les
seves diverses fases de disseny, elaboració, aplicació i avaluació, la participació directa de persones gitanes des de diferents vies d’implicació. També
ha incorporat la implicació de tretze departaments del Govern de Catalunya,
així com organitzacions i institucions rellevants de la societat catalana, amb
importància per a la implementació del Pla.
El Pla parteix del criteri metodològic de fer actuacions amb el poble gitano;
aquest element, com ja hem remarcat, és la clau de l’èxit d’aquestes actuacions. Arreu del món s’han elaborat molts estudis, plans i projectes que han
«utilitzat» les persones gitanes com a informants o població destinatària,
sense que hi hagi hagut una repercussió real de millora en les seves vides.
Es per això que les persones gitanes tenen un fort sentiment de desconfian13
ça cap als estaments i les institucions que protagonitzen aquest tipus d’accions, tenint en compte, a més a més, que mai no han estat protagonistes
d’aquestes accions, sinó usuàries. Cada dia més s’incorporen les bones
pràctiques i les recomanacions que ja s’han esmentat.
L’altre efecte no desitjat que evita la participació activa de les persones gitanes és l’assistencialisme, ja que les accions no són només pensades per a
cobrir mancances i necessitats urgents de tipus social, sinó que la cultura i la
identitat, la seva promoció i el seu desenvolupament, cobren especial importància, i és per aquest motiu que es potencien actuacions molt interessants
de caràcter integral i cultural. La participació de les persones gitanes dóna
sentit i efectivitat, alhora, per la vessant de transformació social que genera.
Per tant, en incorporar les veus de les persones gitanes, el Pla també recull
les seves reivindicacions i té més possibilitats d’incidir en el canvi de les situacions de desigualtat que encara existeixen.
El procés que s’ha seguit per a l’elaboració d’aquest Pla integral per a la
població gitana de Catalunya ha estat participatiu, dinàmic i consensuat. El
primer pas va estar motivat per una comissió mixta, persones gitanes i no gitanes treballant i debatent conjuntament per fer una proposta no de llei al
Parlament de Catalunya. El treball va arribar al seu punt culminant amb la
presentació i l’aprovació de la Resolució 1046/VI, el 21 de novembre de
2001.
El segon pas del procés va ser l’elaboració de l’Estudi sobre la població
gitana de Catalunya, en el qual es va treballar amb una metodologia d’orientació comunicativa,1 cosa que comporta la participació de tots els agents
implicats en l’Estudi d’una situació com la que ens ocupa. L’equip multicultural de treball, el Consell Assessor i el Comitè Científic, i la gestió del treball
de camp per part de les organitzacions gitanes van ser clau per aportar les
veus gitanes a l’Estudi de la seva situació a Catalunya, i donar una cientificitat i una efectivitat al document que amb altres metodologies no s’hagués
aconseguit.
Una vegada es tenen a sobre de la taula les conclusions de l’Estudi, el Departament de Benestar i Família inicia un tercer pas, és a dir, la recollida d’opinions i intencions de diferents interlocutors:
Departaments de la Generalitat de Catalunya
– Departament de la Presidència
– Departament de Treball i Indústria
1. La metodologia ha estat desenvolupada en el projecte Workaló i presentada anteriorment. Per a més informació teòrica: www.neskes.net/workaló
14
–
–
–
–
–
–
–
–
–
–
–
–
Departament de Salut
Departament de Relacions Institucionals i Participació
Departament de Medi Ambient i Habitatge
Departament d’Interior
Departament de Justícia
Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació
Departament d’Educació
Departament de Comerç, Turisme i Consum
Departament de Política Territorial i Obres Públiques
Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
Departament de Cultura
Departament de Benestar i Família
Ens locals
– Federació de Municipis de Catalunya
– Associació Catalana de Municipis i Comarques
Sindicats
– CCOO
– UGT
Organitzacions veïnals
– FAVIBC
– CONFAVC
Organitzacions socials
– Càritas Diocesana de Barcelona
– Creu Roja de Catalunya
– SOS Racisme
– Vincle
Organitzacions gitanes
– Agrupació per al Desenvolupament del Poble Gitano dels Països Catalans
– Associació Cultural de Lleida
– Associació Cultural del Garraf
– Associació Cultural Gitana de Viladecans
– Associació Cultural Gitana del Maresme
– Associació Cultural Gitana Monàrquica de Girona
– Associació de Promoció Juvenil Gitana Futur de Lleida
15
–
–
–
–
–
–
–
–
–
–
–
–
–
Associació Gitana de Dones Drom Kotar Mestipen
Associació Integració Gitana de Tarragona
Centre Cultural Gitano d’Hostafrancs
Centre Cultural Gitano de La Mina
Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya
Federació d’Associacions de Joves Gitanos de Catalunya
Fundació Pere Closa
Fundació Privada Ujaranza
Fundació Secretariat General Gitano
Lachó Bají Calí
Plataforma de la Unió del Poble Gitano a Catalunya
Unió Gitana de Gràcia
Unión Romaní
Col·legis professionals
– Col·legi de Sociòlegs i Politòlegs de Catalunya
– Col·legi de Treballadors Socials de Catalunya
– Col·legi de Psicòlegs de Catalunya
– Col·legi d’Educadors i Educadores Socials de Catalunya
– Col·legi Oficial de Periodistes de Catalunya
Cada una d’aquestes organitzacions o departaments han aportat idees i
consideracions que han de servir d’ajut per dissenyar les actuacions d’aquest Pla. Les seves aportacions han estat recollides i analitzades per l’Equip
d’Atenció a la Comunitat Gitana de la Secció de Programació i Difusió, dins la
Direcció General d’Actuacions Comunitàries i Cíviques del Departament de
Benestar i Família, compost per persones gitanes i no gitanes. A la vegada,
han estat estudiades per una comissió externa, formada per persones de les
organitzacions gitanes de més ampli abast i organitzacions no gitanes que
treballen amb població gitana. D’aquesta manera, s’ha treballat coordinadament en forma de xarxa i s’ha aglutinat la informació en aquest document.
1.3. APROPAMENT HISTÒRIC A LA POBLACIÓ GITANA
DE CATALUNYA
Història
La història del poble gitano, per tractar-se d’una cultura àgrafa, està plena
d’hipòtesis, i han estat pocs els investigadors que han dirigit els seus estudis
envers els orígens d’aquest col·lectiu. Principalment, aquestes investiga16
Àmbits d’actuació per al Pla integral del poble gitano a Catalunya
Cultura i identitat
Família
Habitatge i urbanisme
Educació
Treball
Pla integral del poble
gitano a Catalunya
Salut i sanitat
Participació social
Llengua
Mitjans de comunicació i imatge social
Justícia
Seguretat ciutadana
cions s’han basat en el camp de la sociolingüística per poder establir l’origen
territorial dels gitanos i la seva trajectòria fins a arribar a Catalunya. L’acord
més consensuat entre tots els autors és que el poble gitano és originari de
l’Índia, de l’actual zona del Punjab, al nord-est d’aquesta península. Probablement, va ser entre els segles VIII i XI, en què els romà2 varen iniciar la sortida d’aquell territori. Es desconeixen les causes per les quals sortiren, però
s’apunta a algunes hipòtesis com ara l’expulsió per la invasió d’un poble veí,
una crisi alimentària i el perill de la subsistència o les guerres entre pobles.
Així, doncs, cap a l’any 1000 s’inicià el llarg camí que arribaria a l’edat mitjana cap a Europa, travessant l’Orient Mitjà i el Pròxim. De fet, molts grups es
2. A la Conferència Mundial Contra el Racisme, l’agost de 2001, es presenta la denominació següent: quan es parla de nosaltres es fa referència al poble gitano, romà, romanies, gypsy,
sinti o nòmades com si es tractés de pobles diferents units per uns mateixos problemes. Des
de la nostra organització reclamem que es respecti l’únic nom pel qual els gitanos de tot el
món volem ser coneguts i identificats, que és el terme «romà», amb accent tònic a la «a» com a
paraula aguda. «romà» és el plural del nominatiu «rom» i que vol dir senzillament «gitano». Nosaltres som els «romà», és a dir, «els gitanos».( www.unionromani.org/news).
17
quedarien molts anys en aquests territoris, i d’altres continuarien el camí en
altres direccions: cap al nord, vers Turquia; cap a l’oest, on es tornaren a dividir més tard per arribar, d’una banda, cap a Rússia i, d’una altra, cap a Grècia. És en aquest país on apareix el primer document que fa referència a la
presència de grups de persones gitanes a la muntanya d’Athos, el segle XI.
Tenint en compte que hi hagué un nombre important de grups que s’assentaren, d’altres marxarien cap a la Mediterrània, ja que és en aquesta zona
d’on prové més documentació escrita amb referència a l’estada de grups de
persones gitanes. La raó sembla ser la demanda del perdó papal per haver
lluitat al costat dels turcs abans d’adoptar la religió cristiana, de manera que
el camí de la penitència es troba marcat pels centres cristians més importants d’aquells temps: Sant Pere, Notre-Dame i Santiago de Compostel·la.
Així, el camí de Santiago porta el poble gitano cap a la península.
Tot i així, hi ha altres teories que expliquen que hi hagueren grups de persones gitanes que entraren a la península pel sud, travessant l’estret que
provenien de l’Àfrica del nord i d’Egipte.
Històricament, la presència dels gitanos a Espanya està datada en el segle XV.
Arribats a la península a través dels Pirineus, el primer document que testimonia la
seva presència té data de 1425, quan el rei Alfons V el Magnànim concedeix una
cèdula de pas a Joan, al qual anomenen comte d’Egipte Menor. Justament del
nom «Egipte Menor» sorgiria la paraula «gitano», que és com es coneixen en espanyol els romà. A partir d’aquell moment els gitanos es dispersaran per la resta
del país.3
Les persones gitanes, a Catalunya i a la resta del món, estan fent un gran
esforç per recuperar i desenvolupar aquells elements històrics i culturals que
donen suport al seu poble. Aquest primer document ens indica la contemporaneïtat dels gitanos a Catalunya amb grans personatges de la cultura catalana, com Ausiàs March o Joanot Martorell, amb l’aparició d’obres tan singulars com Curial e Güelfa o Tirant lo Blanc. Fets històrics tan importants per
a les nostres institucions arrenquen d’aquells dies: les Corts de Barcelona
concedien a la Generalitat la cura del sistema constitucional del país i li conferien poder moderador amb possibilitat d’equilibrar l’autoritarisme monàrquic,4 parlem de 1421 i la defensa de Catalunya davant de possibles actuacions reials contràries, doncs, a la sobirania catalana.
3. www.unionromani.org/docgit.html (consulta del 12 d’agost de 2003).
4. http://www10.gencat.net/gencat/AppJava/cat/generalitat/generalitat/origens/index.jsp
(consulta del 12 d’agost de 2003).
18
Aquest primer període es caracteritza per la bona rebuda que fa la població d’acollida i tots els seus estaments als grups de gitanos. Però, posteriorment, alguns fets van fer que l’actitud inicial de rebuda canviés a la de rebuig. D’una banda, creix el nombre de grups gitanos que van arribant a la
península, provinents de les zones orientals de la Mediterrània, arran de la
caiguda de Constantinoble, el 1453. D’altra banda, les diferents formes de
vida de les persones gitanes, el fet que tinguessin lleis pròpies, llengua i cultura, passa a ser un problema per a una societat que s’estava construint segons una política d’homogeneïtat cultural, religiosa i territorial. Així s’inicia el
període més gran d’assimilació forçosa, persecució i genocidi cultural cap al
poble gitano al nostre país. L’inici legal data del 1499, any de la primera
pragmàtica reial, en un context de racisme i xenofòbia precedit per l’expulsió
dels jueus l’any 1492 i la dels àrabs després, l’any 1503. Aquesta llei antigitana, i totes les següents fins a la Il·lustració, perseguien el mateix; preservar
la unitat identitària i política, i reprimir qualsevol brot diferenciador que la
qüestionés. Successivament, es va ampliar el marc d’aplicació d’aquestes
lleis a rodamóns, captaires i persones que no tinguessin domicili o ocupació
establerts o coneguts, cosa que genera tot un univers social d’estereotips i
prejudicis històricament. Totes aquestes disposicions obliguen el poble gitano a deixar de ser-ho mitjançant l’accepció dels hàbits socials, econòmics i
culturals que l’estament o la classe dominant consideren oportuns sota diferents penes privatives de llibertat o càstig físic; a més s’inclou la prohibició de
la seva llengua, les seves tradicions, el seu control econòmic i social, i la repressió arbitrària o la redistribució forçosa.
No serà fins al 1812, amb la promulgació de la Constitució de Cadis, que
es reconeixerà la igualtat de drets dels gitanos, els quals s’equiparen amb
els de tots els ciutadans espanyols.
Al llarg dels segles XIX i XX, són molts els grups de persones gitanes que
estan assentats fruit de les polítiques assimilacionistes, tot i que encara existeix la itinerància. Amb tot, encara continuen persistint lleis antigitanes, com
ara la Llei de perillositat social, de l’època dictatorial franquista, les quals
s’aplicaran amb duresa i severitat a les persones gitanes, justificades pel fet
de no tenir un mitjà de vida reconegut, cosa que les feia susceptibles de ser
considerades com a delinqüents en potencia. Una mostra n’és el Reglament
de la Guàrdia Civil de 1943, on s’establia que es vigilarà escrupolosament els
gitanos tenint molta cura de reconèixer tots els documents que tinguin, esbrinant el seu modus vivendi i tot allò que condueixi a una idea exacta dels
seus moviments i ocupacions... convenint a prendre d’ells totes les notícies
necessàries per impedir que cometin robatoris...
Durant l’època dictatorial, es produeix l’aportació del poble gitano a Cata19
lunya. Resulta molt curiosa la defensa del català per part de les persones gitanes a la Catalunya Nord. Segons Jean Paul Escudero,5 el català, a la Catalunya Nord, va trobar en els gitanos els seus conservadors i defensors. Ara
continuen parlant el català, utilitzant-lo com a tret diferencial amb la resta de
francesos. Sembla estrany, i a la vegada sorprenent, que aquesta aportació
gitana a la cultura catalana no s’hagi reconegut fins ara, que és presentada a
través del treball de gitanos i no gitanos recopilat a l’obra d’aquest escriptor i
algun altre treball.6
Tot i ser nòmades, curiosament s’estableixen a Perpinyà, i cap els anys 30 i 40 del
segle XX ocupen les cases del barri de Sant Jaume abandonades pels jueus que
fugen de la persecució nazi. Allà on van, practiquen un bilingüisme progressiu i
aquest n’és el motiu pel qual mantenen el català com a llengua, «no perquè siguem catalans, sinó perquè som gitanos», diu l’avi ‘Pito’, casat des de fa més de
40 anys amb la Jana, una dona que simbolitza el col·lectiu de Perpinyà: no s’ha
mogut mai del barri i desconeix completament el francès. (Nevipens Romaní 1631 de maig de 2003, traducció pròpia.)
Els nord-catalans tenim el cor dividit davant la presència de gitanos a la nostra terra. Per una banda, han donat mal nom a la nostra parla a causa de certs prejudicis morals i ètnics; d’altra banda, són un baluard de la nostra llengua... (Avui, 1 de
febrer de 2003).
El boom migratori dels anys 60 fa que molts gitanos abandonin el seu lloc
d’origen, on tenien una vida normalitzada, i es traslladin a les zones més industrialitzades per cercar de feina i mitjans de subsistència, de la mateixa
manera que ho feren milers de ciutadans d’arreu de l’Estat, els quals es desplaçaren del sud al nord, o dels pobles a les ciutats, i que amb els anys s’assentaren a Catalunya de manera definitiva.
Si bé en un principi, a l’arribada, les condicions de tots els migrants era
precària, la manca de formació i la crisi econòmica dels anys 70 varen suposar obstacles importants per a la incorporació laboral i social de les persones
gitanes, ja que les seves ocupacions tradicionals amb què es guanyaven la
vida perdien pes en el mercat de treball, i les ocupacions emergents partien
d’unes credencials acadèmiques que les persones gitanes no tenien. Així,
mentre que les persones immigrades de la societat majoritària que tenien
orígens igual d’humils a les gitanes, assolien un cert nivell socioeconòmic
5. Escudero, J. P. Le livre des Gitans de Perpignan / El llibre dels Gitanos de Perpinyà. Paris: Editions l’Harmattan, 2003.
6. Mayans, P. Catalunya Nord: l’altra Catalunya. (Extracte del llibre CAT – llengua i societat
dels Països Catalans. Barcelona: La Busca, 1998.
20
que els permetia desenvolupar-se socialment i culturalment, les gitanes ocuparen les zones més marginals sense sortir-se’n, tant en el camp laboral i
educatiu com pel que fa a la residència, la qual cosa els portà a la dinàmica
cíclica i tancada de la marginació i de l’exclusió social.
La industrialització, la migració als nuclis urbans i la sedentarització han
tingut com a conseqüència una desorientació i una vulnerabilitat que els
confrontava amb situacions noves d’atac i que els qüestionava a la seva cultura. La coincidència dels assentaments amb els primers indicis de la crisi
del petroli,7 l’empobriment, el rebuig, la formació de guetos i la introducció
en els barris marginals de comerç il·lícit compliquen el desenvolupament en
un moment idoni per a la inclusió de la població gitana en igualtat de drets a
Catalunya. La convivència es complica i el recurs es dóna a serveis socials,
però no pel fet de ser gitanos, sinó per ser pobres, exclosos i sense una sortida clara.
La Constitució de 1978 i l’Estatut de 1979 van suposar un canvi important
quant a la situació de les persones gitanes a l’Estat i a Catalunya. Tot i que
aquests instruments legals base no fan una referència explícita al poble gitano, sí que s’explicita la no– discriminació per motius racials o ètnics, partint
de la igualtat de tots i totes les ciutadanes davant la llei.
En aquest sentit, i arran del reconeixement institucional que motivà l’objectiu d’aquest Pla, Catalunya, mitjançant el seu Govern, inicia un procés
l’any 2001 de compensació històrica cap al poble gitano, ja que organismes
internacionals com la Unió Europea, el Consell d’Europa o les Nacions Unides fa anys que recomanen als estats de dur-lo a terme. Per això, ara, el Govern de Catalunya i els moviments socials gitanos estan dialogant per tal de
recollir la veu de les persones gitanes en l’elaboració del nou estatut.
D’altra banda, l’ampliació europea cap als països de l’est fa que la minoria
gitana passi a ser la més nombrosa de la Unió, i, per tant, que la situació dels
10 milions de romà passi a ser un punt bàsic de les agendes polítiques dels
diferents estats, ja que existeix una gran desigualtat i discriminació cap a
aquest poble que es manifesta en formes de pobresa i exclusió, i de manca
de poder i representativitat institucional. És per aquesta raó que l’equiparació de la situació desigual del poble gitano amb la de la resta de les societats
passa a ser un punt urgent que ha de ser tractat pels organismes europeus.
7. Consell Assessor de workaló. The creation of the new occupational patterns for cultural
minorities: The Gypsy Case. V Framework Programme for Research and Technological Development of the European Union. Els resultats de la recerca es van presentar a la seu del Parlament Europeu (Brussel·les) al setembre de 2004, amb la presència de diferents eurodiputats,
responsables de diferents programes socioeconòmics europeus, així com el diputat al Congrès per ERC, senyor, Josep Andreu. Per a més informació: www.neskes.net/workalo.
21
Societat de la informació o del coneixement
En els inicis del segle XXI i ja de ple en la societat de la informació, les persones gitanes poden incorporar al desenvolupament de les seves possibilitats aportacions de la seva pròpia identitat i cultura, que té elements coincidents amb les noves demandes i els trets característics de la societat actual,
com s’argumenta en l’Estudi sobre la població gitana de Catalunya, encarregat pel Departament de Benestar i Família
L’educació es reconeix com un dels elements fonamentals per a la superació de les desigualtats que pateix el poble gitano. Aquesta afirmació no és
un tòpic ni un argument propi de la societat majoritària amb l’objectiu de
convèncer a les persones gitanes. Totes les organitzacions gitanes, d’arreu
de Catalunya i del món, estan treballant i reivindicant una educació que porti
les properes generacions gitanes a una promoció important dins els diferents àmbits de la societat. Entre les necessitats clau de la població gitana,
l’educació només va darrera de l’habitatge i la feina. L’educació és precisament un dels elements fonamentals de la societat de la informació, i ho és
també per al poble gitano.
• Imatges, estereotips i barreres a la inclusió
La història i els lligams que hi ha hagut entre el poble gitano i la societat
majoritària en el nostre país, no ha establert una història de convivència i de
bones relacions. Existeix, doncs, una memòria històrica per part del poble
gitano com a víctima de múltiples atacs i intents d’assimilació, i, per part de
la societat majoritària, una idea del poble gitano de grup que s’autoexclou i
que genera conflicte social.
Així, socialment s’han generat uns discursos i unes pràctiques que no han
partit del diàleg igualitari entre persones gitanes i no gitanes, i, per tant, partint del desconeixement i dels estereotips, s’han generat barreres que han
tingut diverses repercussions negatives: d’una banda, la manca de diàleg i
coneixement entre les dues cultures, la gitana i la majoritària; i, d’una altra, la
creació i l’enfortiment de prejudicis i desconfiances basats en estereotips
que generen més crispació i desconfiança alhora.
Aquestes imatges tenen efectes devastadors quan les estructures socials
i els diferents agents que les dinamitzen se’n fan receptors.
La solució que donen tant les persones gitanes com els organismes internacionals que treballen per la no-discriminació és senzilla: perquè una política, intervenció, acció social, etc. tinguin èxit quan les persones gitanes en
són destinatàries, cal que aquestes participin en tot el seu procés de disseny, elaboració, aplicació i avaluació; aquesta participació activa és la clau
de l’èxit.
22
Quan hi ha un treball conjunt amb equips multiculturals, en condicions
igualitàries, aquests estereotips i aquestes imatges desapareixen, tant en les
persones gitanes com en les no gitanes. Aquest criteri metodològic és una
recomanació de les principals institucions internacionals i europees polítiques i socials, a fi de garantir l’èxit de les polítiques, i com a exercici de bones pràctiques contrastades.
• Habilitats desenvolupades i aportacions a la societat catalana
Les persones gitanes, com altres grups i minories ètniques i culturals, han
desenvolupat al llarg de la història unes habilitats derivades de la seva dinàmica formativa, adaptativa, de supervivència, evolutiva, de desenvolupament, de contacte, etc.; és el que es denomina intel·ligència cultural. Aquestes habilitats són pròpies de la cultura gitana, i esdevenen un instrument que
es transmet de generació en generació, incorporant els canvis necessaris de
cada context i moment històric.
Aquestes habilitats es configuren al voltant d’elements com el diàleg i la
comunicació intercultural, ja que les persones gitanes, per la seva estratègia
de vida itinerant, a causa d’haver-se relacionat amb multitud de societats i
cultures, han desenvolupat unes habilitats comunicatives que els han permès aprofitar les relacions socials amb el seu voltant de manera recíproca, ja
sia a través de la venda, les transaccions comercials o a través de la cooperació.
Actualment, aquestes habilitats comunicatives formen part dels perfils i jaciments nous d’ocupació que s’estan demandant en les societats avançades. La majoria d’aquests jaciments nous tenen a veure o bé amb les noves
tecnologies de la comunicació i la informació o bé amb els serveis a persones, o amb les dues.
D’altra banda, la cultura gitana ha estat aportant elements i valors culturals
des de la seva arribada a Catalunya, i és ara quan aquestes aportacions estan tenint un reconeixement institucional i un ressò en la societat majoritària a
través dels mitjans de comunicació, tot i que fa més de 30 anys que els moviments socials gitanos estan treballant en aquesta línia. Una aportació clara
als Països Catalans i que ja ha recollit l’Estudi de la població gitana de Catalunya i alguns mitjans és el cas de la llengua. En aquest cas, a la Catalunya
Nord aquesta es manté sobretot gràcies als grups de persones gitanes que
hi viuen, o a alguns barris i zones on existeixen grups gitanos des de fa molts
anys, incloent-hi zones urbanes. De fet, moltes de les paraules del lèxic que
fem servir en el nostre dia a dia provenen de la llengua gitana, sense que ens
n’adonem, és el que s’anomena préstecs culturals.
Altres aportacions quant a valors són la solidaritat de grup i el diàleg com a
23
eix de la convivència. En aquest sentit, són molt interessants les experiències que poden aportar pel que fa a la seva tradició de resolució i mediació
en situacions de conflicte, com per exemple en casos de maltractament o
violència. La llei gitana, sense oposar-se a la llei vigent, té uns elements molt
forts de cohesió social i de grup que actualment orienten moltes polítiques i
intervencions socials, de manera que les persones gitanes hi podrien tenir un
cert protagonisme avalat per la seva experiència històrica.
Durant segles, hi ha hagut famílies gitanes catalanes arrelades, a les quals
s’estan afegint les vingudes de la resta de l’Estat els anys 60 i 70. Aquestes
famílies es coneixen i s’uneixen entre elles, els esdeveniments familiars són
claus per a la unió de diferents famílies, per a la creació de llaços i aliances.
En el passat, la vida nòmada o seminòmada, així com les activitats a les
quals es dedicaven, feien que les persones es reconeguessin i creessin una
xarxa de confiança que arriba fins als nostres dies. El fet que els membres
d’una família respectessin i seguissin la forma de vida gitana feia que la família tingués un aval important davant la resta de les persones gitanes a les
quals es presentaven. Pertànyer a una família no tindria més sentit que un
nom si no fos emparat per una forma de viure lligada al valor de la paraula i la
solidaritat i el respecte que formen un marc de referència normatiu per a tot
el grup.
Es destaca també el moviment de dones gitanes, el moviment femení gitano, que tot i ser molt jove està fent grans aportacions a les reivindicacions
de les dones i a la societat en general, en la línia de les reivindicacions de gènere i d’ètnia, molt lligades a la seva condició de dones gitanes. Aquestes
aportacions poden fer del fet de ser dona un instrument integral que aconsegueixi grans avenços en les nostres societats, per exemple en la línia de violència de gènere o de discriminació laboral.
24
2
MARC D’APLICACIÓ:
LA POBLACIÓ
2.1. INTRODUCCIÓ A LA POBLACIÓ
L’Estudi de la població gitana de Catalunya i a l’Estat espanyol té una dificultat pròpia, la falta de dades quantitatives fiables. La informació referent a
l’ètnia no figura en el cens de la població i, per tant, no es pot treballar amb
estadístiques proporcionades per les bases de dades de l’Administració pública.
A causa de la manca de dades censals, l’aproximació a l’Estudi l’hem feta
a partir de xifres exposades en recerques anteriors o presentades per organitzacions gitanes a l’Administració pública. Una de les característiques d’aquest fet és la diversitat de xifres amb què es pot treballar. A Catalunya s’han
recollit dades de la manera següent:
J. M Vázquez
1978
17.962
J. M. Montoya
1987
37.728
Grup PASS
1991
31.881
Font: Fresno, J. M., 1993
Una altra dada significativa és la disponible en l’Informe de la subcomisión
para el estudio de la problemática del pueblo gitano, del Congrés dels Diputats. Comissió de Política Social y Treball, l’any 1999:
ANDALUSIA
286.110
45,35
MADRID
59.082
9,37
CATALUNYA
52.937
8,39
VALÈNCIA
52.455
8,32
CASTELLA-LA MANXA
33.552
5,32
MÚRCIA
33.006
5,23
25
CASTELLA-LLEÓ
28.339
4,49
ARAGÓ
18.209
2,89
GALÍCIA
13.741
2,18
PAÍS BASC
11.675
1,85
EXTREMADURA
11.318
1,79
LA RIOJA
7.361
1,17
NAVARRA
5.954
0,94
BALEARS
5.423
0,86
ASTÚRIES
4.780
0,76
CANTÀBRIA
4.021
0,64
CEUTA I MELILLA
2.030
0,32
CANÀRIES
TOTAL
854
0,14
630.847
100,00%
Font: Asociació Secretariat General Gitano, 1999.
Les dades numèriques publicades amb anterioritat a l’Estudi sobre la població gitana de Catalunya de 2003 són les presentades a la subcomissió
que va estudiar la problemàtica de les persones gitanes al Congrés dels Diputats, de la qual hem fet esment anteriorment. La xifra proporcionada sobre
Catalunya durant l’any 1999 va ser de 52.937 persones.
La població a Catalunya està concentrada en aquelles zones més industrialitzades i pròximes a les grans ciutats. De la mateixa manera, trobem que
la població gitana habita, sobretot, en els medis urbans i en les ciutats o els
municipis més grans o en aquells més pròxims com l’àmbit metropolità de
Barcelona.
Com podem veure, les persones gitanes a Catalunya s’han anat organitzant en associacions o entitats culturals (gràfica núm. 1). Ha estat a partir
d’aquestes organitzacions, de diferents serveis públics i agents socials, i
d’entitats d’inserció sociolaboral, educativa, social que hem pogut conèixer
les agrupacions de població gitana a Catalunya. Hem de dir que aquest treball ha estat possible gràcies a la configuració multicultural de l’equip de l’Estudi sobre la població gitana de Catalunya i la gran implicació de les entitats
culturals i religioses gitanes.
Tot i els esforços fets per totes les persones i els organismes implicats, no
és possible donar un nombre que indiqui la quantitat de persones gitanes a
Catalunya. Les xifres oscil·len entre trenta i seixanta mil, com veurem en la
taula següent (taula núm. 1).
26
Gràfica 1. Participació Social
600
558
500
400
318
300
200
100
55
0
6
Escoles
53
13
AMPAS Associació Associació Activitats
de veïns
gitana
al barri
2
ONG
16
Partit
polític
42
16
3
Sindicats Religió
No
Altres
Font: Estudi sobre la població gitana de Catalunya. 2003.
Seria important dedicar esforços a fer una aproximació científica que podria portar-se a terme de maneres diferents. Una manera possible seria fer un
cens de la població gitana. Alguns països el tenen, però comporta efectes de
rebuig, ja que les persones gitanes temen que sigui utilitzat de forma discriminatòria o que tingui més influència negativa que positiva. A més, a Catalunya
es donen dos arguments en contra: el dret constitucional de tractar des de la
igualtat amb independència de l’ètnia, i la negativa que han manifestat les
persones gitanes sobre aquest tema i que han transmès a través de les organitzacions culturals. L’altra manera seria fer una enquesta a la població en general de Catalunya per saber la proporció de població gitana i no gitana.
Com podem apreciar a la taula següent, algunes de les dades donades
per les organitzacions, i recollides de l’informe de Benestar i Família i d’altres
aportacions, tenen certa coherència entre elles, ja que són coincidents. Malgrat tot, també podem veure dades que tenen una gran distància entre elles
com les referent a l’Hospitalet, Lleida o Barcelona.
Les dades poden complementar-se les unes amb les altres, encara que
no podem assegurar la seva . També hem de tenir en compte la població gitana invisible, que no té relació amb els barris de població gitana ni amb les
organitzacions o amb els serveis socials. De la mateixa manera que hem de
tenir present la mobilitat que es pot donar en alguns casos.
27
ADMINISTRACIÓ
Benestar Social any 1993-1996
Àmbit
Comarques
COMARQUES CENTRALS
ANOIA
Associacions
Municipis
642
600
228
Sta. Margarida de Montbui
Òdena
Igualada
BAGES
194
BERGUEDÀ
OSONA
SOLSONÈS
11
209
Manresa
COMARQUES GIRONINES
ALT EMPORDÀ
1.108
579
BAIX EMPORDÀ
GARROTXA
GIRONÈS
87
5
437
PLA DE L’ESTANY
RIPOLLÈS
SELVA
BAIX EBRE
MONTSIÀ
136
RIBERA D’EBRE
TERRA ALTA
43
20
GARRIGUES
NOGUERA
PLA D’URGELL
SEGARRA
SEGRIÀ
1.674
30
387
255
23
815
Figueres
532
Girona
Salt
337
91
URGELL
494
Amposta
105
2.500
2.000 Serveis Socials Aj. Lleida: EOE-23
724
2
164
2.284
2.500
1.043
1.289
76
45
11
4
1.181
Tarragona
ÀMBIT METROPOLITÀ
ALT PENEDÈS
9
Tortosa
Reus
Cambrils
BAIX PENEDÈS
CONCA DE BARBERÀ
PRIORAT
TARRAGONÈS
1.500/2.000 Serveis Social Aj. Girona: EOE-13
100
Lleida
Vilanova de la Barca
CAMP DE TARRAGONA
ALT CAMP
BAIX CAMP
183
9
6
16
737
538
ÀMBIT DE PONENT
58
16
1.200
Lloret de Mar
TERRES DE L’EBRE
Algunes altres aproximacions
892
14.668
56
25.400
Vilafranca del Penedès
BAIX LLOBREGAT
1.932
Viladecans
El Prat
Cornellà
Sant Boi
Gavà
BARCELONÈS
8.530
Hospitalet
Badalona
Barcelona
Santa Coloma
Sant Adrià
28
37
306
2.289
1.456
3.838
5.100
1.200
3.00 2.550
50
450
400
16.800
5.000
3.000 3.080
4.000 6.620
300
4.500 4.000 CIREM, GES i TRS. Juliol de 1997
GARRAF
330
500
500
200
200
Vilanova
MARESME
248
Mataró
Pineda de Mar
VALLÈS OCCIDENTAL
3.393
Terrassa
Sabadell
VALLÈS ORIENTAL
ALT PIRINEU I ARAN
179
2.400
900
1.500
400
12
ALT URGELL
ALTA RIBAGORÇÁ
CERDANYA
PALLARS JUSSÀ
PALLARS SOBIRÀ
VAL D’ARAN
POBLACIÓ GITANA RUMANESA
TOTAL
10
5
7
48.376
2.500
37.810
580 Guardia Urbana 2002
52.937 BOCG n.520 Serie D: General de 17 de
des. de 1999
2.2. REVISIÓ DE LA SITUACIÓ
És a partir de la Constitució espanyola de 1978 i de l’Estatut d’Autonomia
de Catalunya de 1979 quan comença a donar-se l’obertura perquè les persones gitanes puguin tenir accés a la societat des d’una perspectiva igualitària i participativa.
És el moment en què des de les administracions s’inicien els plans d’intervenció per a l’eradicació del barraquisme i la construcció d’habitatges socials
on aniran a parar les famílies gitanes. Aquest tret tan significatiu del dret a un
habitatge digne és un factor molt important per a la transformació de la població gitana, ja que representa viure en uns habitatges i barris estructurats
de forma diferent a l’organització interna de les famílies extenses, per assumir
l’estructura de la família nuclear, a més de modificar les formes quotidianes
de la xarxa relacional i els llaços de solidaritat. A mesura que es donen canvis
estructurals i familiars en la societat majoritària, el poble gitano va assimilant i
incorporant a la seva forma de vida el model de família d’aquesta societat. En
un 73% el nucli familiar de convivència de les famílies gitanes no supera els
quatre membres (aquests són minoritaris), únicament en un 19% els nuclis
familiars de convivència són de més de sis persones. El bloc més gran se situa
a la franja de dos a sis membres en el nucli familiar, i despunta com a majoritari el nucli familiar de quatre membres en un 26% de les famílies consultades.
Així mateix, dins de l’àmbit de la formació, la situació ha variat en gran
mesura des de l’escolarització i la instrucció dels adults, és a dir, s’ha introduït en el col·lectiu gitano un canvi en els valors respecte a l’escola i l’aprenentatge, tot i que encara resta molt camí per recórrer pel que fa a la formació laboral i ocupacional, també a secundària, o en el cicle superior i en la
29
universitat, i això, sols per poder assolir unes cotes equiparables amb la societat no gitana. Les persones gitanes entenen i expressen8 que l’educació
és un element clau per a la superació de les seves desigualtats, per aquest
motiu treballen moltes persones des dels mitjans de què disposen en diferents intervencions socioeducatives. Les associacions i organitzacions gitanes han dinamitzat des dels seus cursos de reforç escolar o a partir d’actuacions coordinades amb les escoles (incloent-hi la mediació), l’orientació i
l’assessorament a les famílies sobre aquest tema.
D’altra banda, una conseqüència de l’adaptació de l’escola a l’entorn és
la generació de poques expectatives entre el professorat. No obstant això,,
ens trobem amb el currículum de la felicitat (Elboj, et al., 2002:109-110), és a
dir, situacions escolars en les quals es prioritza el desenvolupament emocional; hi ha testimonis que ens expliquen com el professorat els dedicava una
atenció molt grata però que això no ha repercutit en èxit escolar en la major
part dels casos.
Un 21,5% de les persones enquestades demanen una escola sense racisme, prejudicis ni estereotips. És important centrar el debat educatiu en el
dret a l’educació per a tothom, és a dir, una educació en la qual totes les persones puguin assolir els nivells òptims i en la què es reconegui el dret a la
identitat cultural com una riquesa per a la totalitat de la població.
Un punt molt important és regularitzar els serveis i l’atenció sanitària i accedir-hi, la qual cosa ha portat, d’una banda, a elevar l’esperança de vida
dels gitanos, i d’altra, a una transformació en els seus hàbits higiènics i també en alguns casos alimentaris, sense oblidar el canvi que ha sofert des del
punt de vista cultural el concepte de malaltia. Amb tot, però, hi ha alguns
punts dins d’aquest àmbit que són trets específics del poble gitano, com,
per exemple, la concepció de salut/malaltia, qui gestiona la malaltia i qui ha
de tenir i distribuir la informació sobre aquesta malaltia.
En el terreny laboral, la gran majoria de gitanos continuen tenint una economia precària, del dia a dia. Les seves ocupacions estan lligades a economies de subsistència i són ocupacions per compte propi, com per exemple
la venda ambulant. Les activitats que han anat desenvolupant al llarg dels
anys han minvat i s’han decantat per una economia globalitzada i s’han
orientat cap a la sostenibilitat. Els mercats setmanals o la «ferralla» són substituïts pels centres comercials i el reciclatge. Si analitzem la situació d’aquest
col·lectiu es destaca que el racisme és la barrera principal que tenen les persones gitanes a Catalunya per accedir al món laboral, però, d’altra banda, el
treball és la necessitat principal que expressa el poble gitano a Catalunya.
8. Taula núm. 5. Estudi sobre la poblaciógGitana de Catalunya.
30
El món artístic és un altre camp conreat per la població gitana, però té
unes cotes reduïdes i, tot i que són molts els noms que sonen en aquest
medi, representa una sortida laboral per a una ínfima part de la població.
El treball assalariat cada cop es valora més, ja que representa una seguretat, però la manca de formació en limita l’entrada.
Hi ha altres factors que tenen un pes específic en la dinàmica de la cultura
gitana, com la religió, entesa com a forma aglutinadora i marca de la identitat, tot i que comporta alguns elements d’inflexió. El culte ha significat un
punt de trobada, una expressió i, en molts casos,
Ha comportat una atenció social.
Les transformacions que s’han produït, i que encara es produeixen en el
poble gitano, han afectat principalment la dona, la qual ha pres un paper
molt important com a motor de canvi en el si de la seva cultura. Les dones
gitanes s’estan organitzant, estan treballant per a la superació de les desigualtats socials que pateix el seu poble i tenen clar que la clau és l’educació.
Tot i que el poble gitano es troba en un procés de canvi social, la permanència de valors com el respecte als vells, l’honestedat, l’honor, l’honradesa,
la lleialtat, etc., continuen vius tot i adoptar noves formes de manifestació
que reforcen la identitat, és el que en antropologia es coneix com a adaptació cultural.
El moviment associatiu ha estat la manera més directa de participació
dels gitanos en la societat, tot i estar contraposat amb l’organització interna
del poble gitano. Aquest ha aportat mecanismes de reivindicació, d’implicació, de conscienciació i de diagnòstic amb vista a solucionar, en primera persona, la seva problemàtica i afrontar el repte del desenvolupament i de l’evolució com a poble. L’organització gitana, en xarxa, fa que ara la seva
població estigui més que mai en consonància amb la societat; tal vegada pot
fer aportacions del desenvolupament de les seves xarxes de relacions socials, o de la solidaritat entre els membres de la seva comunitat.
També els mitjans de comunicació han estat eines que han provocat, i
provoquen, canvis, tant internament com externament, és a dir, modifiquen
gustos i comportaments, creen hàbits i necessitats per una banda, i per l’altra divulguen i promouen una imatge estereotipada que res, o poc, té a veure amb la cultura gitana actual. Al contrari, es crea una imatge que està dins
del que és la cultura de la pobresa, la marginació i la marginalitat, o, també,
per què no dir-ho, en el millor dels casos, quan es vol veure positivament es
recorre a un món romàntic dels gitanos pràcticament en desús.
Cada cop més, els joves senten la necessitat de reivindicar i d’assumir els
símbols que els identifiquen des de temps ancestrals. Aquesta posició és
símptoma que el poble gitano avança envers la normalització i la maduresa, i
31
no ha de patir per la supervivència física, preocupant-se pel seu origen i per
la seva identitat com a part del poble català.
Si bé és veritat que no tot el poble gitano es troba en situació de marginació i pobresa, com ja hem dit, també, cal reconèixer que tots estan dins del
que anomenaríem exclusió social. S’entén per exclusió social el fet de viure
al marge del ritme de la societat predominant i sentir-se apartat o rebutjat per
aquesta. La proporció de pobresa entre la població gitana i la població majoritària a l’Estat espanyol és de 5/1. Segons l’Informe FOESSA (1998), el
51,6% de la població gitana que viu en la pobresa se situa en la franja de pobresa greu o extrema, en el cas de la societat espanyola en general, aquesta
taxa és del 16,7%. Així, ens trobem amb famílies que, tot i disposar de recursos econòmics suficients per poder viure amb comoditat, la seva manera de
viure no conforma amb la manera de viure de la societat global, ja que, a
causa del seu lloc habitual de residència, hi viuen, al marge i, per tant, resulten ser un producte un xic típic i exòtic.
Resumint, podríem dir que fora del que serien uns dèficits en els àmbits
econòmic i convivencial, ens trobem també que altres espais de la vida social
estan afectats per aquestes mancances esmentades al principi: l’ensenyament, l’habitatge, l’ocupació, la formació, la religió, l’esbarjo i els jocs, la sanitat, l’entorn físic, entre els més importants, però hi ha alguna cosa que passa
inadvertida en les possibles actuacions, com ara la pèrdua d’habilitats personals, o el que és el mateix, la capacitat de sortir-se’n en moments difícils.
Ja analitzant, molt breument, el punt que fa referència a les administracions, val a dir que des de les institucions públiques s’ha invertit, i s’inverteix,
en el poble gitano, però aquesta destinació d’esforços i recursos no estan
prou coordinats per poder assolir resultats òptims.
A Catalunya existeix la voluntat i la posició clares d’intervenció per tal de
poder actuar amb el poble gitano, i per aconseguir les fites més importants
s’han de millorar la forma de coordinar i racionalitzar els recursos que es posen a l’abast i els esforços.
2.3. INTERVENCIONS SECTORIALS DESENVOLUPADES
AMB ANTERIORITAT
La cultura i el poble gitano han pogut mantenir-ne els seus costums i les
tradicions ancestrals malgrat la situació de discriminació i persecucions. Alhora que han estat també situacions que han provocat el desenvolupament
actual en què es troba una part important del poble gitano, en què l’exclusió
social (econòmica, social, educativa, de salut, etc.) comporta carències im32
portant en relació amb la societat en la qual es troben inserits com a grup o
col·lectiu diferenciat.
En aquest sentit, a partir de l’any 1978, amb l’aprovació de la Constitució
espanyola, i l’any següent de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, s’inicia
una nova etapa en la intervenció i l’atenció social, sobretot des de les administracions (tant estatal com autonòmica o local), envers el poble gitano.
Aquesta intervenció comporta, d’una banda, un seguit d’actuacions en determinats àmbits deficitaris d’aquest col·lectiu, i, d’una altra, i mercès a
aquestes intervencions, uns resultats que fan que sorgeixin propostes i actuacions noves, les quals suposaran un punt d’inflexió en relació amb el canvi social, que no sempre es troba exempt de xoc cultural, d’assimilacionisme, d’adaptació i de préstec.
a) Habitatge
L’habitatge i l’entorn d’hàbitat en general, són els eixos centrals per a la
cohesió social. L’accés a l’habitatge públic en la dècada dels anys 70 i 80 ha
estat un dels elements clau en la millora de les condicions de vida de moltes
famílies gitanes. Però, sovint, les polítiques públiques de reallotjaments han
suposat per als gitanos dificultats noves d’adaptació social i ocupació.
En els darrers anys s’han dut a terme actuacions importants per a l’eradicació del barraquisme (Camp de la Bota, la Perona, Can Tunis, Riu Sec,
etc.), però no s’han orientat prou a partir de les necessitats dels afectats i no
s’han previst els efectes posteriors de dificultats d’adaptació en els espais
d’habitatge i en els entorns socials. Les relacions personals i familiars dels gitanos han estat afectades en dispersar nuclis familiars d’un mateix tramat de
convivència. La inserció en nous emplaçaments ha suposat moltes vegades
un deteriorament de les capacitats d’autonomia econòmica i personal, que,
en no disposar de prou suport social, no han millorat situacions anteriors.
L’augment de despeses en l’ús de l’habitatge normalitzat, l’adaptació a
espais comuns amb famílies d’altra procedència i les noves normes de convivència han significat dificultats concretes que no han permès rendibilitzar
suficientment la plena incorporació social a través de la dissolució de guetos
i combatre l’infrahabitatge.
La manca d’habitatge és un fet que afecta tota la societat, però, quan es
parla de l’àmbit de l’habitatge en relació amb col·lectius desfavorits, vulnerables o en situació d’exclusió social, la situació és agreujada, ja que el dèficit
existent en habitatges de construcció o de lloguer social resulta mins o inexistent a hores d’ara.
El poble gitano, concretament a Catalunya, en les intervencions per a l’eradicació del barraquisme ha tingut un suport socioeducatiu important, però,
33
tot i que el plantejament inicial9 preveia l’agrupament de les famílies per afinitats socials i de consanguinitat, la mancança de terrenys i d’habitatges va fer
que cada cop més es trenquessin les xarxes relacionals i de parentiu, la qual
cosa va comportar, i comporta encara, un canvi de model en l’estructura de
família, entenent que la família és la base i la cèl·lula del poble gitano.
b) Atenció social
Com hem esmentat en l’apartat d’habitatge, les intervencions per al reallotjament varen ser plantejades des de la dècada dels 80 amb un component socioeducatiu important, és a dir, ja no únicament es treballava per a
cobrir les necessitats més immediates sense la participació de les persones
implicades (assistencialisme), sinó que es va trobar l’espai per tal que les
persones fossin els subjectes de l’actuació i la part activa en el desenvolupament de la intervenció.
Aquest model de treball nou dins l’àmbit social comportava a pactes i
consensos entre professionals i receptors, la qual cosa suposava un canvi
substancial en la forma de viure i en l’organització domèstica.
Així mateix, la incorporació activa de les persones receptores del projecte
es feia pensant en un pla integral i de manera que l’efecte no se centrés únicament en la persona titular del grup familiar, sinó en tot aquest, adequant i
marcant accions per a tots els membres que conformaven la unitat familiar,
entesa aquesta, però, des de la perspectiva de família nuclear.
Aquestes situacions donaren com a resultats, entre altres, l’escolarització
dels menors, la formació ocupacional per a adults, les mesures d’inserció laboral, el treball específic amb la promoció socioeducativa de les dones i
nous contactes i formes de relació amb altres persones amb necessitats socials similars que pertanyen a diferents grups ètnics o culturals.
Si d’una banda cal esmentar l’augment de formació entre la població gitana mercès a la implementació d’aquesta nova forma de treball, d’altra banda
no es pot oblidar que també va suposar pèrdues per a la cultura gitana i canvis que es donaren sense haver existit un procés adaptatiu, per la qual cosa
un cop acabada o interrompuda l’actuació, el retorn a l’estadi anterior es donava amb una situació més precària, ja que s’havien perdut les estratègies
que existien amb anterioritat.
c) Associacionisme
En ple assentament i procés de «guetització» producte d’intervencions
assistencialistes i massives, les persones gitanes inicien un procés de trans9. Patronat Municipal de l’Habitatge. Barcelona, 1986.
34
formació. El poble gitano comença a incorporar algunes propostes que el
conduirà a fer una diagnosi de la seva situació i a donar solucions possibles,
a participar de la vida social que li pertoca.
El moviment associatiu pròpiament gitano neix a Catalunya els anys 70,
tot i que al llarg dels 60 es va donar un impuls des de la societat civil a la intervenció en el poble gitano provinent de l’església. Les persones gitanes es
van anar organitzant en els barris i, plantejaven les seves necessitats, els
seus interessos i aportaven, a més, els seus trets identitaris i culturals. D’aquesta manera van naixent les associacions culturals gitanes als barris com
el Centro Sociocultural Gitano de la Mina, la Unió Gitana de Gràcia, i organitzacions d’ampli abast com la Unión Romaní, o la mateixa Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya, ja l’any 1991.
El moviment associatiu es basa en la Llei d’associacions vigent, en què
cada persona és un vot independentment de la seva edat o gènere, la qual
cosa entra en una important contradicció amb la representació i l’organització tradicional i cultural del poble gitano. Encara que aquesta característica–
i el fet que per poder intervenir s’hagi d’estar en línia amb la legislació vigent–
hagi comportat i comporti un canvi en les relacions jeràrquiques i també en
les relacions de dependència respecte a l’edat i al gènere, també ha comportat la creació d’unes relacions que observen els valors gitanos i els no gitanos, com a signe de pluralitat.
Les possibilitats que ha plantejat el moviment associatiu han estat moltes,
encara que potser la més important és el fet de l’organització social de forma
majoritària i la representació davant de les institucions i la societat majoritària. En l’actualitat podem dir que un element fonamental és el moviment gitano de dones que està treballant en clau de gènere i de poble des de la reivindicació de la igualtat de les diferències.10
d) Mitjans de comunicació
Tot i semblar que els mitjans de comunicació es troben allunyats de la intervenció directa sobre el poble gitano, aquesta realitat no és gens certa, ja
que la seva influència es produeix en dos sentits: 1) la societat en general i
2) el poble gitano.
Pel que fa a la incidència que els mitjans de comunicació tenen sobre la
societat, és evident que el tractament que fan dels temes influeix en l’opinió
pública, i més si aquests mitjans són visuals. El fet de portar a terme una po-
10. Clavería Borja, E. 2004. Mujer Gitana en el s. XXI. En Touraine, A, Wieviorka. M. , Flecha. R et al. 2004. Conocimiento e identidad. Voces de grupos culturales en la investigación
social.Pàg.105-111. Barcelona: el Roure Ed.
35
lítica determinada en el moment d’informar i d’entretenir comporta una reacció i una posició social, i aquesta obvietat és la que atorga als mitjans de
comunicació un poder i una influència que molta tasca de conscienciació i
sensibilització directes no poden obtenir fins al llarg de força temps d’implementació. En aquest sentit és molt important la manera en què els mitjans
audiovisuals tracten el tema gitano, les informacions que faciliten i com les
faciliten, els estereotips que es reprodueixen i, fins i tot, la nomenclatura que
s’utilitza.
Fins a l’actualitat, els mitjans de comunicació han estat un multiplicador
dels efectes negatius, s’han fet ressò de les actuacions negatives particulars
i han donat una visió de grup o generalitzada que no es presenta de la mateixa forma en el cas d’actuacions positives.11 Aquest fet ha anat creant uns
elements que afavoreixen la imatge distorsionada del poble gitano.
D’una altra banda, els mitjans de comunicació es poden utilitzar per difondre el que és, realment, la cultura gitana, i aprofitar així el poder difusor i la influència que tenen sobre la societat en general.
11. La potenciació de figures positives des dels mitjans de comunicació per a la seva presentació com a referents té una gran importància.
36
3
OBJECTIUS
L’elaboració i la implementació del primer Pla integral del poble gitano de
Catalunya ha d’intentar donar resposta a les demandes que s’efectuen des
dels diferents agents implicats, partint, tant de l’Estudi elaborat sobre la situació del poble gitano (Departament de Benestar i Família, setembre 2003)
com dels diferents agents, des de l’Administració autonòmica fins a la societat civil en el seu sentit més ampli i plural.
A fi de poder recollir totes les sensibilitats i la participació en el Pla, aquest
es planteja com a quelcom obert a noves incorporacions al llarg de la seva
durada, la qual cosa quedaria subscrita en l’objectiu primer i tercer.
El fet d’estar parlant de l’atenció a un col·lectiu culturalment diferenciat,
però d’extraordinària complexitat i heterogeneïtat interna, obliga a tenir-ho
present en el moment de planificar els conceptes globals i extensos. A mesura que es pugui dur a terme el seu desenvolupament, caldrà fer els ajustos
necessaris per a obtenir la major eficiència i eficàcia, alhora que permetrà racionalitzar els recursos i establir noves maneres de treballar amb aquest
grup cultural. D’aquesta manera cal pensar en un treball en xarxa i dur-lo a
terme des de la perspectiva del desenvolupament comunitari, sempre plantejant-lo des de l’equiparació social, la igualtat, la sensibilització, la convivència en la diferència i amb aquesta.
El poble gitano, com ja s’ha dit en diverses vegades i tal com ha estat reconegut pel Parlament de Catalunya, també forma part de la societat catalana, per la qual cosa ha de poder trobar-se en igualtat de condicions que la
resta de persones que hi resideixen, atès que les seves aportacions ho són
en la mateixa mesura que la d’aquesta. Ara bé, però per les seves condicions socioculturals i econòmiques (d’una banda ancestrals i, d’una altra,
imposades des de fora) han patit un retrocés i en el millor dels casos un estancament, per la qual cosa el seu desenvolupament parteix d’uns nivells inferiors respecte als seus veïns, i és en aquest sentit amb el qual s’ha de treballar des del marc d’aquest Pla.
Per aquesta raó el Pla integral del poble gitano a Catalunya marca quatre
objectius generals bàsics, els tres grans eixos que han de dirigir de manera
37
sectorial les fites específiques que emmarquin les actuacions que cal desenvolupar dins de l’àmbit del Pla. Aquests objectius generals són:
1. Marcar polítiques d’actuació transversals i integrals a favor del
poble gitano a Catalunya.
2. Equiparar socioculturalment i econòmicament el poble gitano de
Catalunya amb la societat de la qual formen part.
3. Sensibilitzar la població catalana i donar-li a conèixer la cultura
gitana com a integrant i membre de la cultura de Catalunya.
4. Integrar la perspectiva de gènere per tal de donar respostes a les
necessitats específiques de les dones gitanes de Catalunya.
38
4
ORGANITZACIÓ I METODOLOGIA
La proposta metodològica per a les actuacions està desenvolupada des
d’una perspectiva integral, que es defineix a partir de la transversalitat i la coordinació des de diferents agents de cada una de les actuacions.
TRANSVERSALITAT: definirem com a transversalitat aquell mètode de
treball en el qual un col·lectiu o un grup humà forma part de la planificació
i de l’execució de les accions en tots els àmbits, sense haver de formular
programacions específiques, sinó que de manera integrada passa a ser
part de l’actuació.
La transversalitat també pot ser un objectiu de treball en si mateixa. Llavors el que cal fer és una revisió en paràmetres de qualitat dels projectes i
les accions ja existents, per tal d’anar adaptant la realitat als objectius, o
quan es planifiqui, a banda de tenir-ho com a fita, també establir-ho com a
forma de treball.
Avui per avui, la transversalitat és difícil de dur-la a la pràctica a causa
de la divisió sectorial tradicional de les organitzacions i institucions, i també de la cultura de treball, ja que existeix la creença de dividir la informació
en parcel·les i destinar-les a professionals determinats, a fi de poder ser
més eficients i eficaços en la feina, i tenir més prestigi en els àmbits personal i individual. A l’Estat espanyol, i a Catalunya en particular, manca experiència en aquest tipus de metodologia transversal i pràctica de treball,
tant internament com externament.
Tot i que en gran mesura el terme de principi de transversalitat es dóna
dins d’un context polític, és dins de la pràctica i del treball social, en majúscules, on ha de tenir la seva expressió i on ha de produir els canvis.
L’aplicació del principi de transversalitat o de la metodologia transversal
és el que ha de proporcionar un canvi en les relacions i en l’execució, i evidentment en el resultat de les actuacions que tenen com a protagonistes
principals les persones.
COORDINACIÓ: parlarem de coordinació quan es dóna un intercanvi
d’informació, un consens en els objectius i un acord metodològic d’aplica39
ció material en l’execució entre diferents agents i des d’un nivell horitzontal entre ells.
Amb un plantejament coordinat no hi ha jerarquies, ni lideratges, únicament l’aposta comuna per un objectiu compartit, del qual, un o uns seran els executors materials, però la responsabilitat és compartida entre
tots.
Les xarxes de comunicació entre els agents implicats i la disponibilitat
de la informació de manera equitativa per a tothom són l’eina fonamental
de la coordinació, ja que aquesta condició possibilita que qualsevol actuació giri entorn d’un mateix eix de treball, amb les garanties que les persones rebran el tracte i les accions més adequades a les seves necessitats o
demandes.
ORGANITZACIÓ
Tenint present que és el primer Pla integral del poble gitano – impulsat
des del Departament de Benestar i Família amb la voluntat de donar continuïtat a les actuacions públiques en aquest àmbit, i per tal d’assolir la implicació dels diferents departaments de la Generalitat, la suficient coordinació administrativa amb els ens locals i la necessària participació de
representants del poble gitano i d’altres organitzacions socials– s’ha establert el model d’organització recollit en el Decret 102/2005, de 31 de
maig, de creació de la Comissió Interdepartamental del Pla integral del poble gitano i del Consell Assessor del Poble Gitano (DOGC núm. 4397, de 2
de juny de 2005).
1. Comissió Interdepartamental:
Està formada pels diferents departaments de la Generalitat de Catalunya implicats en aquest Pla, amb l’objectiu de disposar d’un òrgan de coordinació pel desplegament coherent i efectiu de les diferents accions que
preveu el Pla. Alhora aquesta Comissió permetrà el tractament ampli i
consensuat i la presa de decisions quant a la coordinació interadministrativa, les circumstàncies i les necessitats que afectin l’atenció del poble gitano de Catalunya.
2. Consell Assessor del Poble Gitano:
Amb l’objectiu d’incorporar la plena participació del poble gitano, s’ha
creat el Consell Assessor del Poble Gitano, que té com a funcions principals les que es detallen a continuació :
– Fer arribar la veu i l’opinió de forma directa, formulant propostes i recomanacions a les administracions públiques.
40
– Informar les actuacions que es realitzen en el marc dels plans integrals i de les administracions públiques en general.
– Proposar mesures noves i actuacions per tal de donar resposta a
les situacions i circumstàncies del poble gitano.
D’altra banda, des de la Direcció General d’Actuacions Comunitàries i Cíviques del Departament de Benestar i Família, s’establirà una Secretaria/Oficina d’Atenció al Poble Gitano o un Institut Català del Poble Gitano per tal
d’impulsar i gestionar les actuacions que es preveuen en el Pla integral, i fer
operativa la coordinació entre els diferents departaments, en relació amb els
diferents projectes iniciats. També tindrà l’encàrrec d’actuar com a secretària i donar el suport tècnic i administratiu necessari per al funcionament de la
Comissió Interdepartamental i el Consell Assessor del Poble Gitano.
41
5
ACTUACIONS
MESURES PRÈVIES
1. Cal donar difusió al reconeixement institucional al mateix temps que es
treballa per poder generar noves formes de reconeixement del poble gitano i la seva cultura, com poden ser en els àmbits europeus o estatals.
2. La veu de les persones gitanes ha de mantenir-se en el desenvolupament de les diferents accions i actuacions que es duguin a terme a partir del Pla integral del poble gitano a Catalunya.
És necessari poder mantenir i incrementar el grau de participació que
fins a l’actualitat està tenint el procés d’elaboració del Pla, per tal de que
pugui ser efectiu i consensuat.
Les comissions de treball o d’avaluació que es proposin al llarg del
desenvolupament del Pla han de ser mixtes i el més plurals possible,
han d’estar composat per persones gitanes i no gitanes.
3. Les actuacions han de ser prioritàriament integrals, és a dir, que la
composició dels equips institucionals hauran d’observar la interdepartamentalitat.
4. La formació de professionals dels diferents àmbits en cultura gitana ha
de ser un aspecte constant del procés.
5. És important generar el debat entorn de l’acció afirmativa per crear línies d’actuació adients.
6. Cal promoure i avalar la recerca sobre el poble gitano en els àmbits autonòmic i europeu.
7. S’hauria de posar en marxa un procés d’anàlisi i debat, com a primera
fase per a l’obtenció d’un estudi acurat, on es pugui reflectir la realitat
quantitativa de la població gitana a Catalunya. Les tendències més in43
novadores són les que posen els estudis de població en mans de la
mateixa comunitat afectada. El procés hauria de considerar els punts
següents:
a. Estat de la qüestió: teories i pràctiques en el tema.
b. Anàlisi de les línies i la seva possibilitat a Catalunya.
c. Creació del protocol de consulta.
d. Consens per a una possible posada en marxa.
8. Totes les actuacions previstes en aquest Pla i les línies que es desprenguin han de tenir present la perspectiva de gènere de manera integral.
PRESENTACIÓ DE LES ACTUACIONS
Les línies d’actuació i les propostes plantejades en aquest Pla integral es
presenten des dels diferents àmbits d’actuació. En cada un dels àmbits podem trobar una primera part d’objectius específics que cal assolir i, que s’extreuen de les conclusions de l’Estudi sobre la població gitana de Catalunya.
A partir d’aquests objectius es presenten les fitxes de cada una de les actuacions.
Cal assenyalar que totes les actuacions es contemplen des de la perspectiva de treballar uns eixos transversals com ara gènere, menors, família i cultura.
Així mateix, les accions que cal desenvolupar i que estan emmarcades
dins d’aquest Pla integral del poble gitano tindran un ens o una institució responsable, però la seva execució i implementació aniran lligades a la coordinació i el treball horitzontal amb altres departaments de la Generalitat de Catalunya, ens locals, organitzacions no governamentals i societat civil, atenent
les competències de cadascú.
44
Cultura i identitat
1. Recuperació del patrimoni cultural gitano. Iniciar accions per reconèixer, recuperar i difondre el patrimoni cultural del poble gitano en la línia de mesures de la UNESCO per al patrimoni cultural immaterial, com
a valor de la diversitat cultural mundial.
2. Defensa del patrimoni cultural: Centre de Cultura Gitana. Creació d’un
espai on les persones gitanes puguin projectar la seva cultura en tots els
àmbits artístics, formatius, etc., per a prestigiar i donar a conèixer la cultura gitana tant en les noves generacions com en la societat en general.
Àmbit:
Cultura i identitat
Actuació:
Crear un centre cultural gitano.
Les seves funcions tindran a veure amb el desenvolupament,
la recerca, la formació i la difusió de la cultura gitana.
Responsables:
Departament de Cultura
Departament de Benestar i Família
Àmbit:
Cultura i identitat
Actuació:
Projectar un museu interactiu de la població gitana a
Catalunya.
Responsables:
Departament de Cultura
Departament de Benestar i Família
Família
1. Dins la pluralitat d’opcions de vida i, per tant, de formes de convivència
familiar que s’estan donant en la societat majoritària, es pot preveure el
concepte de família gitana com una forma més de convivència familiar,
sense connotacions de caire tradicional o antic. La família extensa i les
formes rituals s’han de considerar en les nostres referències normatives.
Àmbit:
Família
Actuació:
Donar suport al reconeixement del ritual gitano i
promoure’l com a forma de matrimoni i participar en la
conformació actual de l’ordenament jurídic.
Responsables:
Departament de Benestar i Família
Departament de Justícia
45
Àmbit:
Família
Actuació:
Contractar mediadors gitanos.
Donar suport a les famílies amb problemàtica social, i
potenciar l’actuació mediadora entre les famílies gitanes i el
seu entorn a través dels ajuntaments i consells comarcals.
Responsable:
Departament de Benestar i Família
Àmbit:
Família
Actuació:
Promocionar la creació d’espais de recolliment i vetlla de
24 hores als tanatoris.
Responsable:
Departament de Benestar i Família
Habitatge i urbanisme
1. La pluralitat de veus que hi ha a la societat hauria d’estar representada
en una pluralitat de formes de viure, i així també afectaria l’organització urbanística i els habitatges.
2. Els edificis de venda diversificada (protecció oficial, pis protegit i venda lliure) donen la possibilitat de convivència i enriquiment, i a la vegada
superen la situació de discriminació cap a un bloc de pisos, un carrer o
un barri en concret. No es tracta de distribuir, sinó que cada persona
pugui triar la seva fórmula.
3. Seria necessari repensar l’espai de la llar tenint en compte les diferents
maneres de viure i organitzar-se familiarment i socialment.
4. Eradicació de l’infrahabitatge i la situació de «guetització» en la qual es
troben alguns barris de Catalunya.
5. Formar perquè es produeixi un canvi en relació amb la tinença de l’habitatge, apostant pel lloguer.
Àmbit:
Habitatge i urbanisme
Actuació:
Donar prioritat al reallotjament en els barris rehabilitats, evitar
la concentració, i estimular la redistribució dins el barri.
Promocionar els concursos per a la construcció de blocs
d’habitatges mixtos– protecció oficial, protegit-v, lliure.
Responsables:
Departament de Política Territorial i Obres Públiques
Departament de Medi Ambient i Habitatge
46
Àmbit:
Habitatge i urbanisme
Actuació:
Signar convenis d’ocupació dels barris amb les
promotores de construcció d’habitatges i de manteniment
d’obres públiques. Quotes d’ocupació.
En els sectors de l’urbanisme i la construcció, en els barris on
viu població gitana.
Responsable:
Departament Medi Ambient i Habitatge
Àmbit:
Habitatge i urbanisme
Actuació:
Potenciar la inclusió de les organitzacions i entitats veïnals
i gitanes en el Comitè d’Avaluació i Seguiment dels
Programes d’Actuació.
Responsable:
Departament de Política Territorial i Obres Públiques
Àmbit:
Habitatge
Actuació:
Promocionar les actuacions per al dret a un habitatge de
la joventut gitana.
Responsables:
Departament de Benestar i Família
Departament de la Presidència – Secretaria de Joventut
Àmbit:
Habitatge i urbanisme
Actuació:
Portar a terme ajudes econòmiques i de tramitació per
comprar o llogar habitatge per a les persones gitanes.
Crear comissions mixtes per a la mediació i el seguiment del
procés, revisar les pautes de valoracions actuals i crear
pautes que observin la pluralitat de cultures i de formes de
vida.
Responsables:
Departament de Benestar i Família
Departament de Medi Ambient i Habitatge
47
Àmbit:
Habitatge i urbanisme
Actuació:
Crear una línia de recerca de bones pràctiques per
superar les desigualtats en l’àmbit de l’habitatge.
La comissió hauria d’aportar línies d’actuació per promoure
l’habitatge entre la comunitat gitana.
Responsable:
Departament de Benestar i Família
Àmbit:
Habitatge i urbanisme
Actuació:
Portar a terme la transformació urbanística i social de
barris d’actuació prioritària, actuant des de la Llei de
millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen
atenció especial (2/2004 de 4 de juny).
La transformació hauria d’estar subjecta a la iniciativa
d’eradicació dels barris «guetitzats» i la possibilitat de
participació de tots els agents implicats, incloent-hi les
persones gitanes, tant en el disseny com en la construcció.
Responsable:
Departament de Política Territorial i Obres Públiques
Educació
1. Partir d’investigacions sobre el poble gitano i pràctiques d’èxit,
d’una forma científica que ens porti a l’èxit educatiu dels nens i les nenes gitanos i a la promoció del seu poble.
2. Partir de les actuacions planificades des del Departament d’Educació
en el Pla per a la llengua i la cohesió social i el Pla de l’entorn.
3. Establir possibles solucions per al fracàs escolar femení gitano:
3.1. Comptar amb la participació de persones gitanes als centres
educatius, sobretot dones que poden aportar la visió de la seva
cultura a la dinàmica pròpia del centre.
3.2. Comptar amb la participació de famílies, persones grans, dones,
professionals gitanos i professorat gitano dins l’escola, amb poder de decisió.
3.3. Oferir beques per a centres específics durant un temps per aconseguir professionals gitanos en tots els àmbits.
4. Potenciar l’educació de les nenes, joves i dones gitanes amb projectes en què s’incloguin les seves veus.
5. Tenir present que la mediació intercultural i les comunitats d’aprenentatge són experiències molt positives d’intervenció educativa en la co48
munitat gitana. Es treballa des d’una perspectiva comunitària: participen les famílies i altres persones de l’entorn dels nens i les nenes, les
organitzacions gitanes, l’església evangèlica i els serveis professionals
del medi.
L’objectiu és cercar l’èxit escolar de l’alumnat gitano i optimitzar les
relacions que s’estableixen entre tots els agents educatius.
6. Introduir la cultura gitana en l’organització i el currículum educatiu.
7. Aconseguir una presència més alta de persones de totes les cultures
a les aules, ja que es reconeix la riquesa cultural.
8. Treballar en la línia de la formació al llarg de la vida.
9. Tenir present la possibilitat de recursos tutoritzats pot ser un element potenciador de l’educació i, a la vegada, d’inclusió social que
pot incrementar la cohesió a cada barri o municipi.
10. Introduir elements de confiança, com ara persones gitanes respectades a les escoles, dones gitanes que participin en la vida quotidiana
dels centres i que proporcionin una certa tranquil·litat a les famílies, a fi
de possibilitar alternatives educatives per a les nenes i joves gitanes.
11. Establir sistemes de beques que puguin mantenir els nens o els joves
en el sistema educatiu sense prejudicis econòmics per a les seves famílies.
Àmbit:
Educació
Actuació:
Formar grups de suport per demarcacions.
Responsable:
Departament d’Educació
Àmbit:
Educació
Actuació:
Incorporar la cultura gitana al currículum educatiu.
Revisar els llibres de text i organitzar els centres a fi
d’incorporar els trets necessaris per aconseguir la
interculturalitat en les aules.
Responsable:
Departament d’Educació
Àmbit:
Educació
Actuació:
Elaborar un pla d’acollida.
Responsable:
Departament d’Educació
49
Àmbit:
Educació
Actuació:
Portar a terme l’arxiu documental i ordre de les recerques
fetes en l’àmbit educatiu sobre el poble gitano.
Responsable:
Departament d’Educació
Àmbit:
Educació
Actuació:
Formar els familiars.
Tallers adreçats a pares i mares de la comunitat gitana.
Responsables:
Departament d’Educació
Departament de Benestar i Família
Àmbit:
Educació
Actuació:
Potenciar els projectes inclusius i d’entorn que assegurin
la qualitat de l’ensenyament i la convivència intercultural.
S’impulsaran projectes escolars que fomentin actuacions
comunitàries o metodologies inclusives (projectes educatius
de ciutat, comunitats d’aprenentatges, etc.).
Responsables:
Departament d’Educació
Departament de Benestar i Família
Àmbit:
Educació
Actuació:
Potenciar projectes de mediació cultural.
Responsables:
Departament d’Educació
Departament de Benestar i Família
Àmbit:
Educació
Actuació:
Establir projectes d’inclusió en l’educació de persones
adultes.
S’impulsaran projectes escolars que fomentin actuacions
comunitàries o metodologies inclusives.
Responsable:
Departament d’Educació
50
Àmbit:
Educació
Actuació:
Portar a terme un protocol adreçat a les editorials per a la
interculturalitat i la no-discriminació.
Responsables:
Departament d’Educació
Departament de Cultura
Àmbit:
Educació
Actuació:
Convocar beques.
Es farà una convocatòria de beques per a tots els nivells
educatius i per als diferents àmbits de formació (formal, no
formal i virtual).
Responsables:
Departament d’Educació
Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la
Informació
Àmbit:
Educació
Actuació:
Establir fórmules d’acció afirmativa per a l’accés de les
persones gitanes en tots els nivells educatius, posant
especial èmfasi en el nivell universitari.
Responsables:
Departament d’Educació
Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la
Informació
Àmbit:
Educació
Actuació:
Subvencionar projectes d’acció tutorial i referents
positius.
Els projectes han de considerar el seguiment dels infants i els
joves en el seu procés formatiu i generar una xarxa de
referència positiva.
Responsables:
Departament d’Educació
Departament de Benestar i Família
51
Àmbit:
Educació
Actuació:
Subvencionar projectes de voluntariat educatiu amb el
poble gitano.
Els projectes han de preveure la formació específica del
voluntariat. Aquest voluntariat estarà indicat per fer tasques de
reforç a l’aula o extraescolars.
Responsables:
Departament d’Educació
Departament de Benestar i Família
Àmbit:
Educació
Actuació:
Crear un grup territorial de seguiment educatiu
intercultural.
Aquest grup estarà inclòs en els EAP i coordinat pel SICS.
Responsable:
Departament d’Educació
Àmbit:
Educació
Actuació:
Establir ajuts econòmics per a l’èxit educatiu de les noies i
dones gitanes.
Responsables:
Departament de la Presidència – ICD
Departament d’Educació
Departament de Benestar i Família
Àmbit:
Educació
Actuació:
Portar a terme la formació de voluntariat educatiu per a
dones gitanes.
Per poder incloure les veus de les dones gitanes en els centre
educatius i poder dotar d’elements de confiança i seguiment al
procés formatiu de les nenes i joves gitanes.
Responsable:
Departament de Benestar i Família
52
Àmbit:
Educació
Actuació:
Fomentar l’associacionisme juvenil com a espai educatiu.
Responsables:
Departament de la Presidència – Secretaria de Joventut
Departament de Benestar i Família
Àmbit:
Educació
Actuació:
Formar i incorporar professionals gitanos de l’educació en
els centres educatius.
Les persones de minories ètniques han de comptar amb
contractacions específiques per a dotar els centres educatius
de professionals que representin la realitat multicultural a la
societat catalana.
Responsable:
Departament d’Educació
Àmbit:
Educació
Actuació:
Establir convenis per a la formació i la contractació de
dones gitanes directores i monitores de lleure – menjador
escolar–.
La inclusió de les dones gitanes en el marc escolar pot afavorir
el debat intercultural i alhora la incorporació de les dones al
mercat laboral.
Responsables:
Departament d’Educació
Departament de Benestar i Família
Àmbit:
Educació
Actuació:
Promoure convenis amb organitzacions per a la promoció
educativa de la joventut gitana.
Els projectes han d’observar la tutoria, el seguiment i
l’avaluació del procés formatiu dels joves. Cal aplicar-los de
forma àmplia, i maximitzar els recursos.
Responsables:
Departament d’Educació
Departament de la Presidència – Secretaria de Joventut
53
Àmbit:
Educació
Actuació:
Promoure accions d’orientació, informació i seguiment
per a l’accés de la joventut gitana als estudis de cicles
formatius de grau mitjà i superior, així com als
universitaris.
Responsables:
Departament d’Educació
Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la
Informació
Àmbit:
Educació
Actuació:
Col·laborar amb els plans locals i coordinar-los per
superar l’absentisme escolar.
Responsable:
Departament d’Educació
Àmbit:
Educació
Actuació:
Assessorar i orientar els centres amb absentisme escolar.
Responsable:
Departament d’Educació
Àmbit:
Educació
Actuació:
Fomentar acords i/o convenis amb organitzacions per tal
de millorar l’escolarització, incidint especialment en l’ESO.
Responsable:
Departament d’Educació
Treball
1. Fer plans de formació i d’ocupació conjuntament amb les organitzacions gitanes i amb persones gitanes individuals.
2. Desenvolupar ajuts per a la formació professional dels joves.
3. Considerar que l’autoocupació és una sortida que cal tenir en compte
per a aquelles persones que tenen poques possibilitats d’accés al mercat laboral. Per tant s’ha de fer plans per a diversificar-la, formar part del
mercat laboral competitiu, i generar prestigi social. Cal pensar en borses de treball, autonomia laboral, cooperatives, PIME, negocis propis,
amb un suport que asseguri l’èxit de les campanyes.
54
4. tenir present el treball en xarxa és un bon mitjà per a una organització
en família i l’entorn. Els sistemes de franquícies poden ajudar aquelles
persones grans per a les quals la venda ambulant es converteix en una
única sortida.
5. Donar sortida a les perspectives emprenedores de les dones gitanes a través de microcrèdits i seguiment dels projectes empresarials i
cooperatius.
6. Crear projectes que abastin la vida familiar, la laboral i la formació
per a les dones.
7. Posar en marxa el programa «Joventut gitana, joventut emprenedora»,
ja que els joves d’aquest col·lectiu forma famílies molt aviat i pot haverhi més disposició a assumir responsabilitats laborals, crear una empresa o bé una empresa familiar.
8. Polítiques APEL i reconeixement de les habilitats desenvolupades
pel poble gitano al llarg de la història com a habilitats requerides pel
mercat laboral en la societat actual:
8.1. Mobilitat.
8.2. Organització en xarxa.
8.3. Habilitats comunicatives i socials.
8.4. Habilitats pròpies dels serveis de proximitat.
8.5. Tecnologies de la informació i la comunicació.
8.6. Muntatges i estructures.
9. Accedir a les tecnologies de la informació i la comunicació i considerar-les com a eina i com a fi ocupacional.
Àmbit:
Treball
Actuació:
Recollir les investigacions i els estudis fets sobre la
població gitana i el mercat laboral.
Aquests estudis han de servir per orientar una línia de
promoció de nous jaciments d’ocupació relacionats amb les
habilitats desenvolupades per la població gitana.
Responsables:
Departament de Treball i Indústria
Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la
Informació
55
Àmbit:
Treball
Actuació:
Establir un conveni amb organitzacions gitanes per a
projectes d’inserció laboral i dispositius integrals per a la
formació i inserció laborals.
Els projectes han de ser innovadors, basats en el currículum
de màxims i avalats per l’eficàcia de l’acció formativa. Cal crear
projectes d’ocupació per al seguiment i la tutorització de les
accions coordinades, fomentant les oportunitats per a joves i
dones.
Responsables:
Departament de Benestar i Família
Departament de Treball i Indústria
Àmbit:
Treball
Actuació:
Oferir formació en tecnologies de la informació i la
comunicació.
Es crearan dispositius per a l’accés de les persones gitanes a
la Xarxa OMNIA de Catalunya, fent especial incidència en el
col·lectiu femení.
Responsables:
Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la
Informació
Departament de Benestar i Família
Departament de Treball i Indústria
Àmbit:
Treball
Actuació:
Promoure beques i ajuts per a la formació i l’adquisició
d’un certificat europeu en coneixement de les TIC.
Les persones gitanes necessiten currículums molt acreditats
per superar les barreres actuals. Les TIC són una sortida més
que interessant. Les certificacions europees són necessàries
per a l’acreditació dels coneixements en TIC.
Prioritzar el col·lectiu femení en l’accés als ajuts i a les beques.
Responsables:
Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la
Informació
Departament de Treball i Indústria
56
Àmbit:
Treball
Actuació:
Portar a terme un concurs de projectes per a la creació de
franquícies gitanes, per a l’autoocupació i el
cooperativisme.
Les franquícies han de recollir els trets culturals, la perspectiva
de gènere i les possibilitats de treballar per a la superació del
treball precari i informal.
Responsables:
Departament de Benestar i Família
Departament de Treball i Indústria
Àmbit:
Treball
Actuació:
Establir ajuts econòmics per al seguiment i la formació de
noies i dones gitanes per a la inclusió al mercat laboral.
Fomentar el procés de seguiment i tutorització de referents
positius per a la formació i inserció laboral.
Responsables:
Departament de la Presidència – ICD
Departament de Treball i Indústria
Àmbit:
Treball
Actuació:
Cercar vies per regular les tasques de recuperació de
residus.
Responsables:
Departament de Medi Ambient i Habitatge
Departament de Benestar i Família
Àmbit:
Treball
Actuació:
Promoure dispositius d’inserció sociolaboral.
Promoure la participació de persones gitanes amb risc
d’exclusió sociolaboral en els dispositius de formació i inserció
sociolaboral, adreçats a col·lectius de persones amb risc
d’exclusió (accions integrades adreçades a col·lectius amb ls
dificultats especials, accions per a persones acollides a la
renda mínima d’inserció).
Responsable:
Departament de Treball i Indústria
57
Àmbit:
Treball
Actuació:
Promoure la participació de persones gitanes en els
programes d’orientació professional.
Responsable:
Departament de Treball i Indústria
Àmbit:
Treball
Actuació:
Millorar de la qualificació professional.
Promoure la participació de persones gitanes en les
actuacions de formació professional ocupacional, en les
escoles taller i cases d’oficis, en el cas de joves, i, en els tallers
d’ocupació, en el cas de majors de 25 anys.
Responsable:
Departament de Treball i Indústria
Àmbit:
Treball
Actuació:
Promocionar la capacitació i la inserció laboral en l’àmbit
de la recollida selectiva de residus.
Responsables:
Departament de Medi Ambient i Habitatge
Departament de Benestar i Família
Àmbit:
Treball
Actuació:
Participar en els programes de foment de la igualtat
d’oportunitats home-dona al mercat de treball.
Promoure la participació de dones gitanes en els programes
adreçats a fomentar la igualtat d’oportunitats home-dona en
l’accés al món laboral.
Responsable:
Departament de Treball i Indústria
58
Àmbit:
Treball
Actuació:
Promoure l’ocupació.
Promoure la participació de persones gitanes en els
programes de foment de l’ocupació: plans d’ocupació, nous
jaciments per a l’ocupació, etc.
Responsable:
Departament de Treball i Indústria
Àmbit:
Treball
Actuació:
Fomentar l’autoocupació.
Promoure la participació de persones gitanes en els
programes de foment de l’autoocupació i la creació de la
pròpia empresa.
Responsable:
Departament de Treball i Indústria
Salut i sanitat
1. Aprofundir en el coneixement de la salut i els serveis sanitaris en relació
amb la població gitana, posant l’èmfasi en l’esperança de vida i la situació de les dones i de la infància.
2. Crear espais per al recolliment i la trobada familiar en els centres hospitalaris.
3. Impulsar la incorporació de professionals gitanos en el sistema sanitari,
per tal de facilitar l’apropament de la població i la comunicació entre
ambdues parts.
4. Facilitar formació continuada específica als professionals sanitaris que
treballen en zones on resideix població gitana.
5. Impulsar la incorporació de persones gitanes com a agents de salut en
el seu àmbit social i en els centres sanitaris.
6. Generar projectes amb els centres de salut orientats a les dones gitanes a fi de conèixer les malalties pròpies i fer-ne el seguiment.
59
Àmbit:
Salut i sanitat
Actuació:
Investigar sobre la salut i els serveis sanitaris en relació
amb la població gitana.
Es posarà molt èmfasi en l’esperança de vida, les dones i la
infància. Aquest estudi ha de servir per orientar les actuacions
concretes i d’aplicació puntual.
Responsables:
Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la
Informació
Departament de Salut
Àmbit:
Salut i sanitat
Actuació:
Incentivar la formació i la incorporació de professionals
gitanos de la salut als centres d’atenció sanitària.
Les persones de minories ètniques han de comptar amb
contractacions específiques per dotar els centres sanitaris de
professionals que representin la realitat multicultural a la
societat catalana.
Responsables:
Departament de Salut
Departament de Benestar i Família
Àmbit:
Salut i sanitat
Actuació:
Promocionar la creació d’espais per a la reunió familiar en
els centres hospitalaris públics i concertats.
Responsable:
Departament de Salut
Àmbit:
Salut i sanitat
Actuació:
Facilitar formació continuada específica als professionals
assistencials que treballen en zones on resideix població
gitana.
Organització de cursos de formació específica per a
professionals assistencials.
Responsable:
Departament de Salut
60
Àmbit:
Salut i sanitat
Actuació:
Portar a terme la formació i la inserció laboral d’agents de
salut.
Es posarà un èmfasi especial en les dones gitanes per les
seves habilitats i per ser un element clau en el
desenvolupament del seu grup.
Responsables:
Departament de Salut
Departament d’Educació
Departament de la Presidència – ICD
Àmbit:
Salut i sanitat
Actuació:
Organitzar concursos de projectes sanitaris interculturals
als centres de salut.
Es donarà impuls i es proporcionarà ajut a projectes sanitaris
que fomentin actuacions comunitàries o metodologies
inclusives, així com projectes integrats de barri o poble.
Responsables:
Departament de Benestar i Família
Departament de Salut
Participació social
1. Portar a terme l’organització en xarxa pròpia de l’estructura social gitana, i també dels moviments socials actuals. Aquesta és una habilitat i
un valor molt demandat en la societat actual. El valor de la família com a
element transformador i el rol actiu de les persones grans, són aportacions per a la participació social en general que cal potenciar.
2. Tenir present la solidaritat, tret que anirà sortint a tots els aspectes de la
participació. La família i el seu entorn, la seva comunitat cultural
com a fi últim, i el deure d’ajut i referència cap a aquestes són una
constant en la vida gitana, que es fa palesa en les formes de relació i organització gitana.
3. Fomentar un associacionisme ampli, global, on hi cap tothom, entès
com un espai horitzontal i democràtic, on tothom pot participar no sols
de fet, sinó que es pensa en tothom a l’hora de programar activitats i
organitzar l’espai.
4. Cal tenir present que l’escola és un marc de participació molt bo per a
les famílies gitanes, on es poden sentir molt bé, i genera molta transformació en les seves vides i en el seu entorn per la influència que exerceix
61
amb els fills i filles, com a referents per a altres gitanos i gitanes, amb
efectes en l’aprenentatge, tant dels nens i nenes gitanes com els de les
famílies o persones gitanes que hi participen. De forma general, la participació social genera formació. Amb tot, però, cal donar suport a
les actuacions des de la perspectiva de la igualtat de les diferències
especialment el dret de les dones gitanes a desenvolupar la pròpia
identitat en condicions d’igualtat.
5. Potenciar la solidaritat entre dones a partir de la seva xarxa social i familiar.
6. Potenciar l’associacionisme de les persones gitanes en el moviment
associatiu en general.
7. Cal potenciar l’associacionisme juvenil perquè canalitzi les seves demandes i satisfaci les seves necessitats.
8. Crear espais polivalents i creadors de possibilitats de futur, en el
sentit que els joves puguin desenvolupar la seva creativitat i l’accés a
les tecnologies de la informació i la comunicació.
Àmbit:
Participació social
Actuació:
Incloure el reconeixement del poble gitano en el nou
Estatut de Catalunya
Responsable:
Departament de Relacions Institucionals i Participació
Àmbit:
Participació social
Actuació:
Difondre el treball de les organitzacions gitanes arreu de
Catalunya.
Responsable:
Departament de Benestar i Família
Àmbit:
Participació social
Actuació:
Elaborar un estudi sobre la població gitana procedent de
l’Europa de l’Est a Catalunya per marcar línies d’actuació
amb aquesta comunitat.
Responsable:
Departament de Benestar i Família
62
Àmbit:
Participació social
Actuació:
Crear l’Observatori per a la Convivència Multiculturalitat i
sense Discriminacions, dins de la Secretaria d’Atenció del
Poble Gitano.
Se seguirà la Directiva europea 2000/43/CE i d’altres sobre la
igualtat de tracte.
Responsable:
Departament de Benestar i Família
Àmbit:
Participació social
Actuació:
Donar suport als projectes de promoció de les dones
gitanes a Catalunya.
Responsables:
Departament de la Presidència – ICD
Departament de Benestar i Família
Àmbit:
Participació social
Actuació:
Donar suport a la formació de noves organitzacions i
grups per a la promoció de les dones gitanes.
Responsables:
Departament de la Presidència – ICD
Departament de Benestar i Família
Àmbit:
Participació social
Actuació:
Donar suport a accions anuals per a l’intercanvi
d’experiències per a la promoció de les dones gitanes i
difondre-les.
Responsable:
Departament de la Presidència – ICD
Àmbit:
Participació social
Actuació:
Establir programes de voluntariat per a la promoció de les
dones gitanes.
Responsables:
Departament de la Presidència – ICD
Departament de Benestar i Família
63
Àmbit:
Participació social
Actuació:
Subvencionar projectes d’actuacions comunitàries,
cíviques i del foment del voluntariat.
Realitzar tasques d’assessorament, gestió i seguiment dels
projectes duts a terme per entitats gitanes.
Responsable:
Departament de Benestar i Família
Àmbit:
Participació social
Actuació:
Fomentar els projectes per a la participació social de la
joventut gitana.
Responsables:
Departament de la Presidència – Secretaria de Joventut
Departament de Benestar i Familia
Àmbit:
Participació social
Actuació:
Promoure la incorporació de les associacions gitanes de
joves al Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
(CNJC).
Responsables:
Departament de la Presidència – Secretaria de Joventut
Departament de Benestar i Família
Àmbit:
Participació social
Actuació:
Avalar projectes coordinats des d’associacions de joves
gitanos amb altres organitzacions gitanes de la resta
d’Europa.
Responsables:
Departament de la Presidència – Secretaria de Joventut
Departament de Benestar i Família
64
Àmbit:
Participació social
Actuació:
Fer la transformació social de barris.
Enfortir el teixit veïnal i associatiu, i establir sistemes de
coordinació, formació i treball en xarxa en els barris amb
població gitana significant.
Responsable:
Departament de Benestar i Família
Àmbit:
Participació social
Actuació:
Portar a terme programes europeus.
Participar en programes europeus vinculats amb la població
gitana i donar suport a les entitats d’aquest col·lectiu que es
presentin a les convocatòries comunitàries.
Responsable:
Departament de Benestar i Família
Llengua
1. Ensenyar de la llengua gitana a les escoles és una forma d’enriquiment cultural i de conservació de la llengua i la cultura.
2. Crear de centres culturals gitanos on es pugui aprendre aquesta llengua i on siguin les persones gitanes les que exposin la seva cultura i la
puguin ensenyar.
3. Promocionar i ensenyar el català.
Àmbit:
Llengua
Actuació:
Formar professorat de romanó.
S’hi inclourà un pla de contractació per a persones gitanes de
l’est a Catalunya que parlen el romanó com a primera llengua.
Responsables:
Departament de Benestar i Família
Departament d’Educació
65
Àmbit:
Llengua
Actuació:
Promoure un programa de lectors en romanó.
Es crearà la iniciativa en conveni amb persones gitanes de l’est.
Responsables:
Departament de Benestar i Família
Departament d’Educació
Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la
Informació
Àmbit:
Llengua
Actuació:
Crear materials, difondre documentació i traduir en romanó.
Responsables:
Departament de Benestar i Família
Departament de Cultura
Àmbit:
Llengua
Actuació:
Donar classes de romanó a les escoles que ho demanin.
Es col·laborarà amb persones gitanes de l’est que parlen
romanó com a primera llengua.
Responsable:
Departament d’Educació
Àmbit:
Llengua
Actuació:
Establir convenis amb les organitzacions gitanes de
difusió i ensenyament de la llengua catalana.
Responsables:
Departament de la Presidència – Secretaria de Política
Lingüística
Departament de Benestar i Família
Departament d’Educació
Àmbit:
Llengua
Actuació:
Ajudar a traduir al català la comunicació de les
organitzacions i entitats gitanes i difondre-la.
Responsables:
Departament de la Presidència – Secretaria de Política
Lingüística
Departament de Benestar i Família
66
Àmbit:
Llengua
Actuació:
Promoure el reforç del català com a activitats
extraescolars i comunitàries.
Responsables:
Departament de la Presidència
Departament de Benestar i Família
Mitjans de comunicació i imatge social
1. Considerar, les recomanacions que es fan a El Poble Gitano. Manual
per a Periodistes12 pel que fa a la manera de tractar de forma justa i
igualitària, amb el lèxic adequat, la comunitat gitana i els seus membres.
2. Tenir present que els mitjans de comunicació han de fer-se ressò d’aspectes de la cultura gitana, partint de les seves vivències i del que diuen
les persones gitanes. Aquest tema podria interessar molt a la societat
majoritària, i caldria informar-la de forma objectiva.
3. Realitzar i emetre programes sobre cultura gitana, protagonitzats
per persones gitanes, de la mateixa manera que es fan documentals
d’altres cultures de tot el món, o de les cultures que estan arribant en
els últims anys a Catalunya.
4. Potenciar que hi hagi persones gitanes a la universitat perquè puguin
cursar els estudis necessaris per a dedicar-se a la comunicació audiovisual, i donar-los suport.
5. Portar a terme les accions afirmatives que facilitin la bona formació de
persones per tal de poder engegar nous projectes amb l’objectiu d’implicar la mateixa població gitana i potenciar, al mateix temps, accions
més participatives.
Àmbit:
Mitjans de comunicació i imatge social
Actuació:
Promoure la imatge social del poble gitano i de la seva
joventut d’una forma positiva per superar de les imatges
esbiaixades i estereotipades.
Responsable:
Departament de Benestar i Família
12. El Poble Gitano. Manual per a periodistes. Barcelona. Unió Romaní. Institut Romanó de
Serveis Socials i Culturals, 2001.
67
Àmbit:
Mitjans de comunicació i imatge social
Actuació:
Crear un codi ètic per a la no-discriminació en els mitjans
de comunicació.
Responsable:
Departament de Benestar i Família
Àmbit:
Mitjans de comunicació i imatge social
Actuació:
Crear espais de difusió audiovisual de la cultura gitana per
part d’equips multiuculturals amb participació de les
organitzacions gitanes.
Responsable:
Departament de Benestar i Família
Justícia
1. Garantir que els poders judicials assegurin l’aplicació de les normatives
i directives vigents proposades per superar la discriminació des dels recursos jurídics oportuns.
2. Considerar que la població reclusa gitana necessita mitjans que possibilitin la seva incorporació a la societat.
3. Equiparar legalment el ritual de la boda gitana amb els diferents tipus de
rituals reconeguts en la legislació vigent sobre el tema.
Àmbit:
Justícia
Actuació:
Difondre i fer el seguiment de l’aplicació de les directrius
de la Unió Europea per superar la discriminació.
Es farà èmfasi en les directrius 2000/43/CE13 o la
2000/78/CE14.
Responsable:
Departament de Benestar i Família
13. Directriu del Consell, de 29 de juny de 2000, relativa a l’aplicació del principi d’igualtat
de tracte de les persones independentment del seu origen racial o ètnic.
14. Directriu del Consell, de 27 de novembre de 2000, relativa a l’establiment d’un marc
general per a la igualtat de tracte en el treball i l’ocupació.
68
Àmbit:
Justícia
Actuació:
Augmentar la formació bàsica i ocupacional en els centres
penitenciaris.
La formació ha d’estar relacionada amb els jaciments
d’ocupació que corresponen amb les habilitats
desenvolupades per la població gitana.
Responsables:
Departament de Justícia
Departament de Benestar i Família
Àmbit:
Justícia
Actuació:
Promoure les actuacions formatives i d’inserció laboral de
les dones en els centres penitenciaris.
Responsables:
Departament de Justícia
Departament de la Presidència – ICD
Departament de Benestar i Família
Àmbit:
Justícia
Actuació:
Establir convenis d’actuació amb organitzacions gitanes
per desenvolupar projectes de reinserció amb població en
medi obert i llibertat condicional.
Responsables:
Departament de Justícia
Departament de Benestar i Família
Seguretat Ciutadana
1. Cal que els cossos per a la seguretat ciutadana estiguin formats en la
interculturalitat.
2. S’han de fer seguiments i avaluacions internes per a la no-discriminació
en les actuacions dels cossos per a la seguretat ciutadana.
Àmbit:
Seguretat ciutadana
Actuació:
Organitzar xerrades, conferències i tallers amb
associacions del poble gitano.
Responsable:
Departament d’Interior
69
Àmbit:
Seguretat ciutadana
Actuació:
Establir un protocol d’actuació per detectar situacions
d’exclusió social.
Responsables:
Departament d’Interior
Departament de Benestar i Família
Àmbit:
Seguretat ciutadana
Actuació:
Establir programes de col·laboració amb el Departament
d’Educació en el marc dels plans d’entorn.
Responsables:
Departament d’Interior
Departament d’Educació
Àmbit:
Seguretat ciutadana
Actuació:
Avaluar els processos de supervisió per garantir un servei
no discriminatori.
Es crearà una comissió d’avaluació mixta o externa.
Responsables:
Departament d’Interior
Departament de Justícia
Departament de Benestar i Família
Àmbit:
Seguretat ciutadana
Actuació:
Formar els aspirants per ser membres de la Policia de la
Generalitat– Mossos d’Esquadra i de les Policies Locals
de Catalunya.
Portar a terme pràctiques interdisciplinàries sobre
multicultaritat i fer un seminari sobre la diversitat cultural:
aproximació a la comunitat gitana.
Responsable:
Departament d’Interior
70
Àmbit:
Seguretat ciutadana
Actuació:
Formar agents destinats a unitats en comunitats del poble
gitano.
Responsable:
Departament d’Interior
Àmbit:
Seguretat ciutadana
Actuació:
Promocionar l’accés específic per al poble gitano als
cossos de seguretat.
Responsable:
Departament d’Interior
71
6
AVALUACIÓ
Si bé tots i cadascun dels projectes, de les actuacions i les accions han de
tenir el seu propi procés i mètode d’avaluació, cal plasmar quina ha de ser la
tasca avaluativa del Pla.
Així, dins del que ha de ser l’avaluació del Pla, caldrà tenir dos nivells:
1) nivell metodològic,
2) nivell de la implementació.
1. NIVELL METODOLÒGIC
En primer lloc, cal assenyalar la necessitat d’avaluar la participació de tots
els agents. Proposta de participants per a la coordinació i implicats, és a dir,
l’impacte de la coresponsabilitat, la qual cosa es podrà anar seguint mitjançant l’assistència i les aportacions a cadascun dels òrgans.
En segon lloc, és molt important comprovar l’eficàcia de les tècniques de
treball de la participació en les accions de la població i de la transversalitat de
la presència del col·lectiu gitano en la planificació i l’execució, i de treball comunitari i en xarxa.
A fi de fer efectives les actuacions contingudes en aquest Pla integral i de
garantir de manera efectiva la perspectiva de gènere, tots els estudis, les estadístiques i la recollida de dades inclouran sistemàticament la variable sexe
per tal de possibilitar un millor coneixement de les diferències en els valors,
els rols, les situacions, les condicions, les aspiracions i necessitats de les dones gitanes i els homes gitanos de Catalunya.
2. NIVELL DE LA IMPLEMENTACIÓ
Aquest apartat tindrà dos components per a la seva avaluació: el quantitatiu i el qualitatiu, ja que, d’una banda, és important saber fins a quanta població s’ha arribat a implementar el Pla i on es troba, i, d’altra banda, és fona73
mental el canvi social que ha suposat l’aplicació d’un mètode i d’una acció
concreta i determinada.
Amb aquesta finalitat, i de forma paral·lela amb la implementació del Pla,
s’iniciarà l’elaboració d’un informe en el qual es definiran els indicadors qualitatius i quantitatius necessaris per avaluar cada actuació, tenint en compte
els objectius de cada departament responsable i els de les accions específiques.
És molt important assenyalar que l’avaluació del Pla partirà de les conclusions de l’Estudi sobre la situació del poble gitano de Catalunya (Departament de Benestar i família, 2003) i, de manera continuada i periòdica, es recolliran les dades necessàries per poder fer, si escau, les correccions
oportunes o les incorporacions que es creguin necessàries per tal d’assolir
els tres objectius generals finals.
Les línies metodològiques han d’observar les indicacions teòriques i polítiques indicades des dels organismes avaluadors de la Generalitat de Catalunya i la Comissió Europea, que assegurin una avaluació inicial, de seguiment, final i a llarg termini, i en la qual s’incloguin les veus de tots els
implicats.
El 31 de desembre de 2008 s’elaborarà una memòria final del Pla integral
del poble gitano a Catalunya, la qual serà lliurada al Parlament de Catalunya
per a la seva informació.
A fi de poder recollir el major i millor nombre de dades sobre el poble gitano a Catalunya des del 2005 al 2008, caldrà crear un grup de treball d’indicadors d’avaluació, els quals seran els que ens facilitin la informació i ens
permetin fer l’avaluació, prenent com a punt de partença l’Estudi sobre el
poble gitano de Catalunya de la Direcció General d’Actuacions Comunitàries
i Cíviques, del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya.
74
7
PRESSUPOST
El pressupost total anual del Pla integral del poble gitano de Catalunya és
de dos milions quatre-cents setanta-cinc mil cent trenta-set amb vint-i-vuit
euros, per a l’any 2005.
DEPARTAMENTS
2005
DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA
91.130,00
DEPARTAMENT DE CULTURA
45.000,00
DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ
313.909,00
DEPARTAMENT D’INTERIOR
48.089,34
DEPARTAMENT DE MA i H
106.000,00
DEPARTAMENT DE SALUT
3.400,00
DURSI
15.000,00
DEPARTAMENT DE B i F
1.852.608,94
TOTAL
2.475.137,28
Respecte als anys d’aplicació del Pla 2005-2008, la previsió de despeses
seria la següent:
DEPARTAMENTS
2006
2007
2008
DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA
93.863,90
96.679,82
99.580,21
DEPARTAMENT DE CULTURA
46.350,00
47.740,50
49.172,72
DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ
323.326,27
333.026,06
343.016,84
DEPARTAMENT D’INTERIOR
49.532,02
51.017,98
52.548,52
DEPARTAMENT DE MA i H
109.180,00
112.455,40
115.829,06
DEPARTAMENT DE SALUT
3.502,00
3.607,06
3.715,27
15.450,00
15.913,50
16.390,91
DEPARTAMENT DE B i F
1.908.187,21
1.965.432,82
2.024.395,81
TOTAL
2.549.391,40
2.625.873,14
2.704.649,33
DURSI
75
Direcció General d’Actuacions Comunitàries i Cíviques
Departament de Benestar i Família
Generalitat de Catalunya
Barcelona, novembre de 2005
76
PLAN INTEGRAL
DEL PUEBLO
GITANO EN
CATALUÑA
PRESENTACIÓN INSTITUCIONAL
El Plan integral del pueblo gitano en Cataluña es el fruto de un trabajo
largo y enriquecedor, un proceso que nace del diálogo entre personas gitanas y no gitanas, la sociedad civil y personas vinculadas a nuestra política en
el marco de una comisión parlamentaria para el reconocimiento oficial de la
cultura gitana y sus aportaciones en nuestro país.
A partir del día 21 de noviembre de 2001, cuando el Parlamento de Cataluña reconoce la cultura gitana y sus valores, se abre un abanico de posibilidades que se concretan en un estudio sobre la población mencionada y la
situación en la que se encuentra, para poder iniciar un plan de actuaciones
idóneo a fin de que las personas gitanas en Cataluña lleguen a la igualdad
desarrollando su diferencia, su idiosincrasia cultural e identitaria.
El desarrollo de este Plan ha sido una trayectoria compartida, como lo fue
desde el principio, entre los diferentes departamentos de la Generalitat de
Catalunya, las organizaciones y las entidades gitanas, las instituciones y los
entes locales, las organizaciones del ámbito social, sindical, cultural, universitario, etc. Las propuestas y las actuaciones que se presentan se han generado a partir de las conclusiones del Estudio sobre la población gitana de
Cataluña y las aportaciones de todos los agentes implicados antes mencionados, entre todos y con todas las voces. Es la fuerza de los argumentos la
que llega a la presentación de un plan que se desarrollará durante el periodo
2005-2008.
El Plan integral del pueblo gitano en Cataluña tiene como objetivo combatir desde una perspectiva global la situación de desigualdad que padece la
población gitana en Cataluña, para que pueda equipararse sociocultural y
económicamente a la sociedad general catalana, de la que forma parte y, a
la vez, promover y reconocer los rasgos culturales que le son propios.
Existen dos líneas prioritarias. Por un lado, que las personas gitanas puedan llegar a equiparar sus posibilidades de acceso y promoción en el mercado laboral, acceso a la vivienda, promoción educativa y acceso a la universidad, promoción de jóvenes y mujeres... Actuaciones transversales que
permitan hacer visibles a las personas gitanas en todos los ámbitos de nuestra sociedad. Por otro lado, la posibilidad de que el pueblo gitano en Catalu79
ña pueda desarrollar, mantener, estudiar y difundir su cultura y su lengua.
Las actuaciones que se presentan en este Plan tienen importancia por sí
mismas y en conjunto: la importancia de estar pensadas y consensuadas
con la población gitana, la importancia de ser un primer plan integral dedicado a la población gitana de Cataluña y la importancia de ser una referencia
en cuanto a la inclusión de las personas gitanas, del pueblo gitano en la sociedad actual, en la sociedad de la información.
Este Plan es clave para la cohesión social en Cataluña y es una trayectoria
de diálogo y reconocimiento hacia una población que entiende, comparte y
construye la sociedad catalana.
Anna Simó i Castelló
Consejera de Bienestar y Familia
Generalitat de Catalunya
80
1
INTRODUCCIÓN
1.1. JUSTIFICACIÓN
La Comisión de Política Social del Parlamento de Cataluña, en su sesión
número 20, de 21 de noviembre de 2001, protagonizó un momento clave
para la historia del pueblo gitano, concretamente en Cataluña, con la adopción de la Resolución 1046/VI:
El Parlamento de Cataluña
1. Reconoce la identidad del pueblo gitano y el valor de su cultura como salvaguarda de la realidad histórica de este pueblo.
2. Insta al Gobierno a realizar las gestiones pertinentes para contribuir a difundir el
reconocimiento de la cultura gitana y de su valor para la sociedad catalana.
Palacio del Parlamento, 21 de noviembre de 2001.
(Boletín Oficial del Parlamento de Cataluña n.º 240,
de 3 de diciembre de 2001, 21.)
A partir de ese momento empieza un trabajo sistemático para la mejora de
la calidad de vida de las personas gitanas en Cataluña, iniciando, desde el
Parlamento, las tareas para la aprobación de una resolución relativa a la población gitana de Cataluña: la Comisión de Política Social del Parlamento de
Cataluña, en la sesión número 30, de 21 de noviembre de 2001, adoptó la
resolución siguiente (1045/VI):
El Parlamento de Cataluña insta al Gobierno a:
a) Elaborar, en el plazo de un año, un estudio sobre la población gitana en Cataluña, con la colaboración de las entidades gitanas como base para la elaboración de un plan integral del pueblo gitano en Cataluña para los años 20022006 que concrete programas y acciones, y que establezca elementos de
evaluación y una financiación adecuada.
b) Participar activamente, a través del Departamento de Educación, en el seno
de la Comisión Sectorial de Educación con el Ministerio de Educación y Cultura, en la elaboración de material didáctico para los centros educativos de Ca-
81
taluña, con el objetivo de dar a conocer la historia y la realidad del pueblo gitano.
Palacio del Parlamento, 21 de noviembre de 2001.
(Boletín Oficial del Parlamento de Cataluña n.º 240,
de 3 de diciembre de 2001, 21.)
De este modo, desde la Dirección General de Servicios Comunitarios del
Departamento de Bienestar y Familia de la Generalitat de Catalunya, se encarga la elaboración del Estudio sobre la población gitana en Cataluña en julio de 2002, que se dio por acabado en septiembre de 2003.
La elaboración de dicho Estudio tuvo como elemento clave la participación de personas y organizaciones gitanas. Cada vez más, los equipos de
búsqueda cuentan con metodologías de trabajo que incluyen las voces de
las personas implicadas en la totalidad de la búsqueda, así como una composición multicultural de los equipos que estudian las situaciones de grupos
y minorías. La Unión Europea ha destacado la metodología comunicativa crítica como la más adecuada para el estudio de grupos desfavorecidos y minorías étnicas, concretado en el caso gitano. Trabajar en esta línea conecta
directamente con las características y las habilidades del pueblo gitano. Se
compartieron debates muy enriquecedores y profundos para describir y
analizar la situación de las personas gitanas en Cataluña. Las voces de las
personas gitanas se aportan desde el amplio trabajo de campo realizado, en
el que han participado con diferentes técnicas más de 1.000 personas, así
como desde los diferentes grupos de trabajo.
El equipo de trabajo se compuso de personas gitanas y no gitanas, hombres y mujeres, jóvenes y mayores, e interactuó desde la experiencia de trabajo durante años en organizaciones gitanas y desde el mundo académico.
Esta interrelación ha dotado de riqueza a las aportaciones y los debates, así
como una red social con la que contrastar las informaciones que se han estudiado. La comunicación y la solidaridad han sido clave, del mismo modo
que la relación entre ilusión y ciencia ha sido el motor del trabajo llevado a
cabo.
El estudio se organizó en diferentes apartados y anexos:
•
•
•
•
•
•
82
Identidad y cultura
Familia
Vivienda y urbanismo
Educación
Trabajo
Salud
•
•
•
•
•
•
Género
Juventud
Participación social
Lenguas
Religión
Medios de comunicación e imagen pública
En cada apartado encontramos las situaciones problemáticas o las barreras que encuentra la población gitana y las alternativas o las posibilidades de
transformación que proponen las personas entrevistadas. Las argumentaciones se presentan a partir de datos cuantitativos, así como del análisis de
los datos cualitativos; el contraste entre ambos y la gran cantidad de información que existe tras esos meses de trabajo presentan unos resultados
que permiten abrir muchos debates hacia una acción política y social que
mejore la vida de las personas gitanas de Cataluña.
Así, pues, el presente Plan integral es fruto de las diferentes resoluciones
del Parlamento de Cataluña (1045/VI y 1046/VI) y se basa en el Estudio
sobre la Población gitana de Cataluña elaborado por encargo del Departamento de Bienestar y Familia de la Generalitat de Catalunya.
1.2. FUNDAMENTOS
Participación y proceso
La participación directa y activa se ha convertido en el elemento central
para conseguir el éxito y la consecución de los objetivos de este Plan, y, anteriormente, para la elaboración del Estudio de la población gitana en Cataluña. No obstante, será un indicador para valorar los resultados obtenidos y
su calidad. La participación es, por lo tanto, el elemento clave del éxito del
Plan integral del pueblo gitano en Cataluña.
Continuando con el proceso iniciado con el Estudio, este Plan ha recogido, en sus diversas fases, de diseño, elaboración, aplicación y evaluación, la
participación directa de personas gitanas desde diferentes vías de implicación. También ha incorporado la implicación de trece departamentos del
Gobierno de Cataluña, así como organizaciones e instituciones relevantes
de la sociedad catalana con importancia para la implementación del Plan.
El Plan parte del criterio metodológico de llevar a cabo actuaciones con el
pueblo gitano; este elemento, como ya hemos destacado, es la clave del
éxito de dichas actuaciones. En cualquier parte del mundo se han elaborado
muchos estudios, planes y proyectos que han «utilizado» a las personas gi83
tanas como informantes o población destinataria, sin que haya habido una
repercusión real de mejora en sus vidas, de forma que las personas gitanas
tienen un fuerte sentimiento de desconfianza hacia los estamentos y las instituciones que protagonizan este tipo de acciones, teniendo en cuenta, además, que nunca han sido protagonistas de estas acciones, sino meras usuarias. Cada día más se van incorporando las buenas prácticas y las
recomendaciones que ya hemos mencionado.
El otro efecto no deseado que evita la participación activa de las personas
gitanas es el asistencialismo, puesto que las acciones no están solo pensadas para cubrir carencias y necesidades urgentes de tipo social, sino que la
cultura y la identidad, su promoción y su desarrollo, cobran especial importancia, y potencian actuaciones muy interesantes de carácter integral y cultural. La participación de las personas gitanas da sentido y efectividad, a la
vez, por la vertiente de transformación social que genera. Por lo tanto, al incorporar las voces de las personas gitanas, el Plan también recoge sus reivindicaciones, y tiene más posibilidades de incidir en el cambio de las situaciones de desigualdad que aún existen.
El proceso seguido para la elaboración de este Plan integral para la población gitana de Cataluña ha sido participativo, dinámico y consensuado. El
primer paso estuvo motivado por una comisión mixta de personas gitanas y
no gitanas trabajando y debatiendo conjuntamente para elaborar una propuesta no de ley al Parlamento de Cataluña. El trabajo llegó a su punto culminante con la presentación y la aprobación, el 21 de noviembre de 2001,
de la Resolución 1046/VI.
El segundo paso del proceso fue la elaboración del Estudio sobre la población gitana de Cataluña, en el que se trabajó con una metodología de
orientación comunicativa,1 lo que supone la participación de todos los agentes implicados en el estudio de una situación como la que nos ocupa. El
equipo multicultural de trabajo, el Consejo Asesor y el Comité Científico, y la
gestión del trabajo de campo por parte de las organizaciones gitanas. fueron
clave para aportar las voces gitanas al estudio de su situación en Cataluña,
dando una cientificidad y una efectividad al documento que con otras metodologías no se habría conseguido.
Una vez que se tienen sobre la mesa las conclusiones del Estudio, el Departamento de Bienestar y Familia inicia un tercer paso: la recogida de opiniones e intenciones de diferentes interlocutores:
1. La metodología se ha desarrollado en el proyecto Workaló y presentada anteriormente.
Para más información teórica: www.neskes.net/workalo.
84
Departamentos de la Generalitat de Catalunya
– Departamento de la Presidencia
– Departamento de Trabajo e Industria
– Departamento de Salud
– Departamento de Relaciones Institucionales y Participación
– Departamento de Medio Ambiente y Vivienda
– Departamento de Interior
– Departamento de Justicia
– Departamento de Universidades, Investigación y Sociedad de la Información
– Departamento de Educación
– Departamento de Comercio, Turismo y Consumo
– Departamento de Política Territorial y Obras Públicas
– Departamento de Agricultura, Ganadería y Pesca
– Departamento de Cultura
– Departamento de Bienestar y Familia
Entes locales
– Federación de Municipios de Cataluña
– Asociación Catalana de Municipios y Comarcas
Sindicatos
– CC.OO.
– UGT
Organizaciones vecinales
– FAVIBC
– CONFAVC
Organizaciones sociales
– Cáritas Diocesana de Barcelona
– Cruz Roja de Cataluña
– SOS Racisme
– Víncle
Organizaciones gitanas
– Agrupación para el Desarrollo del Pueblo Gitano de los Países Catalanes
– Asociación Cultural de Lleida
– Asociación Cultural del Garraf
85
–
–
–
–
–
–
–
–
–
–
–
–
–
–
–
–
–
Asociación Cultural Gitana de Viladecans
Asociación Cultural Gitana del Maresme
Asociación Cultural Gitana Monárquica de Girona
Asociación de Promoción Juvenil Gitana Futur de Lleida
Asociación Gitana de Mujeres Drom Kotar Mestipen
Asociación Integración Gitana de Tarragona
Centro Cultural Gitano de Hostafrancs
Centro Cultural Gitano de La Mina
Federación de Asociaciones Gitanas de Cataluña
Federación de Asociaciones de Jóvenes Gitanos de Cataluña
Fundación Pere Closa
Fundación Privada Ujaranza
Fundación Secretariado General Gitano
Lachó Bají Calí
Plataforma de la Unión del Pueblo Gitano en Cataluña
Unión Gitana de Gràcia
Unión Romaní
Colegios profesionales
– Colegio de Sociólogos y Politólogos de Cataluña
– Colegio de Trabajadores Sociales de Cataluña
– Colegio de Psicólogos de Cataluña
– Colegio de Educadores y Educadoras Sociales de Cataluña
– Colegio Oficial de Periodistas de Cataluña
Cada una de estas organizaciones o departamentos ha aportado ideas y
consideraciones que han de servir de ayuda para el diseño de las actuaciones de este Plan. Sus aportaciones han sido recogidas y analizadas por el
equipo de Atención a la Comunidad Gitana de la Sección de Programación y
Difusión, de la Dirección General de Actuaciones Comunitarias y Cívicas del
Departamento de Bienestar y Familia, compuesto por personas gitanas y no
gitanas. Al mismo tiempo, han sido estudiadas por una comisión externa formada por personas de organizaciones gitanas de un alcance más amplio y
de organizaciones no gitanas que trabajan con población gitana. De este
modo se ha trabajado en forma de red, coordinadamente y aglutinando la información en este documento.
86
Ámbitos de actuación para el Plan integral del pueblo gitano en Cataluña
Cultura e identidad
Familia
Vivienda y urbanismo
Educación
Trabajo
Plan integral del pueblo
gitano en Cataluña
Salud y sanidad
Participación social
Lengua
Medios de comunicación e imagen social
Justicia
Seguretat ciutadana
1.3. ACERCAMIENTO HISTÓRICO A LA POBLACIÓN
GITANA DE CATALUÑA
Historia
La historia del pueblo gitano, al tratarse de una cultura ágrafa, está plagada de hipótesis, y han sido pocos los investigadores que han dirigido sus
estudios hacia los orígenes de este colectivo. Principalmente, estas investigaciones se han basado en el campo de la sociolingüística para poder establecer el origen territorial de los gitanos y su trayectoria hasta llegar a Cataluña. El acuerdo más consensuado entre todos los autores es que el pueblo
gitano es originario de la India, de la actual zona del Punjab, al nordeste de
esta península. Probablemente fue entre los siglos VIII y XI cuando los romà2
2. En la Conferencia Mundial Contra el Racismo, en agosto de 2001, se presenta la denominación siguiente: «Cuando se habla de nosotros se hace referencia al pueblo gitano, romà,
romanies, gypsy, sinti o nómadas como si se tratara de pueblos diferentes unidos por unos
mismos problemas. Desde nuestra organización reclamamos que se respete el único nombre
87
iniciaron su salida de aquel territorio. Se desconocen las causas por las que
salieron, pero se apuntan algunas hipótesis, como, por ejemplo, la expulsión
por la invasión de un pueblo vecino, una crisis alimentaria y el peligro de la
subsistencia o guerras entre pueblos.
Así, pues, hacia el año 1000 se inició el largo camino que llegaría a la Edad
Media en Europa, atravesando Oriente Medio y el Próximo. De hecho, gran
cantidad de grupos se quedarían durante muchos años en estos territorios,
y otros continuarían el camino en otras direcciones: hacia el norte, hacia Turquía, y hacia el oeste, donde se volvieron a dividir más tarde para llegar, por
un lado, a Rusia y, por otro, a Grecia. Es en este país donde aparece el primer documento que hace referencia a la presencia de grupos de personas
gitanas, en la montaña de Athos, en el siglo XI.
Teniendo en cuenta que hubo un número importante de grupos que se
asentaron, otros se marcharían hacia el Mediterráneo, puesto que de esta
zona es de donde proviene más documentación escrita en referencia a la estancia de grupos de personas gitanas. La razón parece ser la demanda del
perdón papal por haber luchado junto a los turcos antes de adoptar la religión cristiana, de forma que el camino de la penitencia se encuentra marcado por los centros cristianos más importantes de aquellos tiempos: San Pedro, Notre Dame y Santiago de Compostela. Así, el Camino de Santiago trae
al pueblo gitano hacia la Península.
Sin embargo, existen otras teorías que explican que hubo grupos de personas gitanas que entraron en la Península por el sur, atravesando el estrecho y provenientes de África del norte y de Egipto.
Históricamente, la presencia de los gitanos en España está datada en el siglo XV.
Llegados a la península a través de los Pirineos, el primer documento que atestigua su presencia data de 1425, cuando el rey Alfonso V el Magnánimo concede
una cédula de paso a Juan, que se hace llamar conde de Egipto Menor. Precisamente del nombre «Egipto Menor» surgiría la palabra «gitano», que es como se
conoce en español a los romà. A partir de entonces los gitanos se dispersarían
por el resto del país.3
En Cataluña y en el resto del mundo, las personas gitanas hacen un gran
esfuerzo por recuperar y desarrollar aquellos elementos históricos y culturapor el que los gitanos de todo el mundo queremos ser conocidos e identificados, que es el término “ROMÀ”, con acento tónico en la “a” como palabra aguda. ROMÀ es el plural del nominativo “ROM” y quiere decir sencillamente “GITANOS”. Nosotros somos los “ROMÀ”, es decir
“LOS GITANOS”» (www.unionromani.org/news).
3. www.unionromani.org/docgit.html (consulta del 12 de agosto de 2003).
88
les que apoyan a su pueblo. Este primer documento nos indica la contemporaneidad de los gitanos en Cataluña con grandes personajes de la cultura catalana como, por ejemplo, Ausiàs March o Joanot Martorell, con la aparición
de obras tan singulares como Curial e Güelfa o Tirant lo Blanc. Hechos históricos tan importantes para nuestras instituciones arrancan de aquellos días:
las Cortes de Barcelona concedían a la Generalitat el cuidado del sistema
constitucional del país y le conferían poder moderador con posibilidad de
equilibrar el autoritarismo monárquico;4 hablamos de 1421 y la defensa de
Cataluña ante posibles actuaciones reales contrarias a la soberanía catalana.
Este primer periodo se caracteriza por el buen recibimiento por parte de la
población de acogida y todos sus estamentos hacia los grupos de gitanos.
Pero posteriormente algunos hechos hicieron que la actitud inicial de recibimiento cambiara a la de rechazo. Por un lado, crece el número de grupos gitanos que van llegando a la Península, provenientes de las zonas orientales
del Mediterráneo, a raíz de la caída de Constantinopla, en 1453. Por otro
lado, las diferentes formas de vida de las personas gitanas y el hecho de que
tuvieran leyes propias, lengua y cultura se convierte en un problema para
una sociedad que se construía según una política de homogeneidad cultural, religiosa y territorial. Así se inicia el mayor periodo de asimilación forzosa,
persecución y genocidio cultural hacia el pueblo gitano en nuestro país. El
inicio legal data de 1499, año de la Primera Pragmática real, en un contexto
de racismo y xenofobia precedido por la expulsión de los judíos en el año
1492 y la de los árabes después, en 1503. Esta ley antigitana, y todas las siguientes hasta la Ilustración, perseguían lo mismo: preservar la unidad identitaria y política reprimiendo cualquier brote diferenciador que la cuestionara.
Sucesivamente, se amplió el marco de aplicación de estas leyes a vagabundos, mendigos y personas que no tuvieran domicilio o empleo establecidos
o conocidos, lo que históricamente genera todo un universo social de estereotipos y prejuicios. Todas estas disposiciones obligan al pueblo gitano a
dejar de serlo mediante la aceptación de los hábitos sociales, económicos y
culturales que el estamento o la clase dominante consideran oportunos bajo
diferentes penas privativas de libertad o de castigo físico; todo ello, incluyendo la prohibición de su lengua, sus tradiciones, su control económico y social y la represión arbitraria o la redistribución forzosa.
No será hasta el año 1812, con la promulgación de la Constitución de Cádiz, cuando se reconocerá la igualdad de derechos de los gitanos, equiparándolos definitivamente a los de todos los ciudadanos españoles.
4. http://www10.gencat.net/gencat/AppJava/cat/generalitat/generalitat/origens/index.jsp
(consulta del 12 de agost de 2003).
89
A lo largo de los siglos XIX y XX, son muchos los grupos de personas gitanas asentados fruto de las políticas asimilacionistas, aun cuando todavía
existe la itinerancia. No obstante, aún persisten leyes antigitanas, como, por
ejemplo, la Ley de peligrosidad social, de la época dictatorial franquista, que
serán aplicadas con dureza y severidad entre las personas gitanas, justificadas por el hecho de no tener un medio de vida reconocido, haciéndolas susceptibles de ser consideradas como delincuentes en potencia. Muestra de
ello es el Reglamento de la Guardia Civil de 1943, donde se decía que se vigilará escrupulosamente a los gitanos cuidando mucho de reconocer todos
los documentos que tengan, averiguando su modus vivendi y todo cuanto
conduzca a una idea exacta de sus movimientos y ocupaciones [...] conviniendo tomar de ellos todas las noticias necesarias para impedir que cometan robos.
Durante la época dictatorial es cuando se produce la aportación del pueblo gitano a Cataluña. Resulta muy curiosa la defensa del catalán por parte
de las personas gitanas en la Cataluña Norte. Según Jean Paul Escudero,5 el
catalán, en la Cataluña Norte, encontró en los gitanos sus conservadores y
defensores. Ahora siguen hablando el catalán, utilizándolo como rasgo diferencial con el resto de franceses. Parece extraño y a la vez sorprendente que
esta aportación gitana a la cultura catalana no se haya reconocido hasta
ahora, que se presenta a través del trabajo de gitanos y no gitanos recopilado en la obra de este escritor y en algún otro trabajo.6
A pesar de ser nómadas, curiosamente se establecen en Perpiñán, y hacia los
años 30 y 40 del siglo XX ocupan las casas del barrio de San Jaime abandonadas
por los judíos que huyen de la persecución nazi. Allá dónde van, practican un bilingüismo progresivo y este es el motivo por el cual mantienen el catalán como lengua, «no porque seamos catalanes, sino porque somos gitanos», dice el abuelo
‘Pito’, casado desde hace más de 40 años con Jana, una mujer que simboliza el
colectivo de Perpiñán: no se ha movido nunca del barrio y desconoce completamente el francés. (Nevipens Romaní, 16-31 de mayo de 2003).
Los norcatalanes tenemos el corazón dividido ante la presencia de gitanos en
nuestra tierra. Por un lado, han dado mal nombre a nuestra habla debido a ciertos
prejuicios morales y étnicos; por otro lado, son un baluarte de nuestra lengua...
(Avui, 1 de febrero de 2003).
5. Escudero, J. P. Le livre des Gitans de Perpignan / El llibre dels Gitanos de Perpinyà. Editions l’Harmattan. París, 2003.
6. Mayans, P. Catalunya Nord: l’altra Catalunya. (Extracto del llibro CAT – llengua i societat
dels Països Catalans. La Busca. Barcelona, 1998.
90
El boom migratorio de los años 60 hace que muchos gitanos abandonen
su lugar de origen, donde tenían una vida normalizada, y se trasladen a las
zonas más industrializadas en busca de trabajo y de medios de subsistencia, del mismo modo que lo hicieron miles de ciudadanos de cualquier parte
del Estado, quienes se desplazaron del sur al norte, o de los pueblos a las
ciudades, y que con los años se asentaron en Cataluña de forma definitiva.
Si bien en un principio, al llegar, las condiciones de todos los migrantes
era precaria, la carencia de formación y la crisis económica de los años 70
supusieron importantes obstáculos para la incorporación laboral y social de
las personas gitanas, puesto que los empleos tradicionales con los que se
ganaban la vida perdían peso en el mercado de trabajo, y los empleos emergentes partían de unas credenciales académicas que las personas gitanas
no tenían. Así, mientras que las personas inmigradas de la sociedad mayoritaria de orígenes igual de humildes a las gitanas lograban cierto nivel socioeconómico que les permitía desarrollarse social y culturalmente, las gitanas
ocuparon las zonas más marginales sin salir adelante, tanto en el campo laboral y educativo como respecto a la residencia, lo que les llevará a la dinámica cíclica y cerrada de la marginación y de la exclusión social.
La industrialización, la migración a los núcleos urbanos y la sedentarización han tenido como consecuencia una desorientación y una vulnerabilidad
que les confrontaba con situaciones nuevas de ataque y puesta en cuestión
de su cultura; la coincidencia de los asentamientos con los primeros indicios
de la crisis del petróleo,7 el empobrecimiento, el rechazo, la guetización y la
introducción en los barrios marginales de comercio ilícito complican el desarrollo en un momento idóneo para la inclusión de la población gitana en
igualdad de derechos en Cataluña. La convivencia se complica y el recurso
se traspasa a servicios sociales, pero no por el hecho de ser gitanos, sino
por ser pobres, excluidos y sin una salida clara.
La Constitución de 1978 y el Estatuto de 1979 supusieron un cambio importante en cuanto a la situación de las personas gitanas en el Estado y en
Cataluña. Pese a que estos instrumentos legales base no hacen una referencia explícita al pueblo gitano, sí que se explicita su no discriminación por motivos raciales o étnicos, partiendo de la igualdad de todos los ciudadanos y
todas las ciudadanas ante la ley.
7. Consejo Asesor de WORKALÓ. The creation of the new occupational patterns for cultural
minorities: The Gypsy Case. V Framework Programme for Research and Technological Development of the European Union. Los resultados de la investigación se presentaron en la sede del
Parlamento Europeo (Bruselas) en septiembre de 2004, con la presencia de diferentes eurodiputados, responsables de diferentes programas socioeconómicos europeos, así como el diputado en el Congreso por ERC Josep Andreu. Para más información: www.neskes.net/workalo.
91
En este sentido, y a raíz del reconocimiento institucional que motivó el objetivo de este Plan, Cataluña, mediante su Gobierno, inicia en el año 2001 un
proceso de compensación histórica hacia el pueblo gitano que organismos
internacionales como la Unión Europea, el Consejo de Europa o las Naciones Unidas hace años que recomiendan a los estados. Es ahora cuando el
Gobierno de Cataluña y los movimientos sociales gitanos dialogan para que
la voz de las personas gitanas sea recogida en la elaboración del nuevo estatuto.
Por otro lado, la ampliación europea hacia los países del este hace que la
minoría gitana pase a ser la más numerosa de la Unión, y, por lo tanto, que la
situación de los 10 millones de romà pase a ser un punto básico de las agendas políticas de los diferentes estados, puesto que existe una gran desigualdad y discriminación hacia este pueblo que se manifiesta en formas de pobreza y exclusión y de carencia de poder y representatividad institucional.
Por esta razón, para los organismos europeos, la equiparación de la situación desigual del pueblo gitano con la del resto de las sociedades constituye
un punto que debe tratarse urgentemente.
Sociedad de la información o del conocimiento
A principios del siglo XXI, y ya en plena sociedad de la información, las
personas gitanas pueden incorporar al desarrollo de sus posibilidades aportaciones de su propia identidad y cultura, que tiene elementos coincidentes
con las nuevas demandas y los rasgos característicos de la sociedad actual,
como se argumenta en el Estudio sobre la población gitana en Cataluña, encargado por el Departamento de Bienestar y Familia.
La educación se reconoce como uno de los elementos fundamentales
para la superación de las desigualdades que padece el pueblo gitano. Esta
afirmación no es un tópico ni un argumento propio de la sociedad mayoritaria con el objetivo de convencer a las personas gitanas. Todas las organizaciones gitanas, de Cataluña y del mundo, están trabajando y reivindicando
una educación que conduzca a las próximas generaciones gitanas a una
promoción importante en los diferentes ámbitos de la sociedad. Entre las
necesidades clave de la población gitana, la educación solo va después de
la vivienda y el trabajo. La educación es precisamente uno de los elementos
clave de la sociedad de la información, y lo es también para el pueblo gitano.
• Imágenes, estereotipos y barreras a la inclusión
La historia y las relaciones que ha habido entre el pueblo gitano y la sociedad mayoritaria en nuestro país no han sido un ejemplo de convivencia y
buenas relaciones. Existe, pues, una memoria histórica por parte del pueblo
92
gitano como víctima de múltiples ataques e intentos de asimilación, y por
parte de la sociedad mayoritaria, una idea del pueblo gitano como grupo que
se autoexcluye y que genera conflicto social.
Así, socialmente se han generado unos discursos y unas prácticas que no
han partido del diálogo igualitario entre personas gitanas y no gitanas, y, por
lo tanto, partiendo del desconocimiento y de los estereotipos, se han generado barreras que han tenido varias repercusiones negativas: de un lado, la
carencia de diálogo y conocimiento entre ambas culturas, la gitana y la mayoritaria; y de otro, la creación y el fortalecimiento de prejuicios y desconfianzas basados en estereotipos que generan mayor crispación y, a la vez, desconfianza.
Estas imágenes tienen efectos devastadores cuando las estructuras sociales y los diferentes agentes que las dinamizan se convierten en receptores.
La solución que dan tanto las personas gitanas como los organismos internacionales que trabajan por la no discriminación es sencilla: para que
cualquier política, intervención, social, etc. tenga éxito cuando las personas
gitanas son sus destinatarias, estas deben participar en todo su proceso de
diseño, elaboración, aplicación y evaluación; esta participación activa es la
clave del éxito.
Cuando hay un trabajo conjunto con equipos multiculturales, en condiciones igualitarias, estos estereotipos y estas imágenes desaparecen, tanto en
las personas gitanas como en las no gitanas. Este criterio metodológico es
una recomendación de las principales instituciones internacionales y europeas políticas y sociales, a fin de garantizar el éxito de las políticas y como
ejercicio de buenas prácticas contrastadas.
• Habilidades desarrolladas y aportaciones a la sociedad catalana
Las personas gitanas, como otros grupos y minorías étnicas y culturales,
han desarrollado a lo largo de la historia unas habilidades derivadas de su dinámica formativa, adaptativa, de supervivencia, evolutiva, de desarrollo, de
contacto, etc.; es lo que se denomina inteligencia cultural. Estas habilidades
son propias de la cultura gitana, y se convierten en un instrumento que se
transmite de generación en generación, incorporando los cambios necesarios de cada contexto y momento histórico.
Dichas habilidades se configuran alrededor de elementos como, por
ejemplo, el diálogo y la comunicación intercultural, puesto que las personas
gitanas, por su estrategia de vida itinerante, habiéndose tenido que relacionar con multitud de sociedades y culturas, han desarrollado unas habilidades comunicativas que les han permitido aprovechar las relaciones sociales
93
con su entorno de forma recíproca, ya sea a través de la venta y las transacciones comerciales o a través de la cooperación.
Actualmente, estas habilidades comunicativas forman parte de los perfiles
y nuevos yacimientos de empleo que se demandan en las sociedades avanzadas. La mayoría de estos nuevos yacimientos tienen que ver o bien con las
nuevas tecnologías de la comunicación y la información o bien con los servicios a personas, o con ambas cosas.
Por otro lado, la cultura gitana ha aportado elementos y valores culturales
desde su llegada a Cataluña, y es ahora cuando estas aportaciones tienen
un reconocimiento institucional y un eco en la sociedad mayoritaria a través
de los medios de comunicación, aunque haga más de 30 años que los movimientos sociales gitanos trabajan en esta línea. Una aportación clara en los
Países Catalanes, que ya han recogido el Estudio de la población gitana en
Cataluña y algunos medios, es el caso de la lengua; en este aspecto, en la
Cataluña Norte se mantiene gracias sobre todo a los grupos de personas gitanas que viven, o a algunos barrios y zonas donde existen grupos gitanos
desde hace muchos años, incluyendo zonas urbanas. De hecho, muchas de
las palabras del léxico que usamos en nuestro día a día provienen de la lengua gitana, sin que nos demos cuenta: es lo que se denomina préstamos
culturales.
Otras aportaciones en cuanto a valores son la solidaridad de grupo y el
diálogo como eje de la convivencia. En este sentido, son muy interesantes
las experiencias que pueden aportar con respecto a su tradición de resolución y mediación en situaciones de conflicto, como, por ejemplo, en casos
de maltrato o violencia. La ley gitana, sin oponerse a la ley vigente, tiene unos
elementos muy fuertes de cohesión social y de grupo que actualmente
orientan muchas políticas e intervenciones sociales, de forma que las personas gitanas podrían tener cierto protagonismo, avalado por su experiencia
histórica.
Durante siglos, ha habido familias gitanas catalanas arraigadas, a las que
se están añadiendo las venidas del resto del Estado en los años 60 y 70. Estas familias se conocen y se unen entre ellas, y los acontecimientos familiares son clave para la unión de diferentes familias, para la creación de lazos y
alianzas. En el pasado, la vida nómada o seminómada, así como las actividades a las que se dedicaban, provocaba que las personas se reconocieran
y crearan una red de confianza que llega hasta nuestros días. El hecho de
que los miembros de una familia respetaran y siguieran la forma de vida gitana favorecía que la familia tuviera un aval importante ante el resto de las personas gitanas a las que se presentaban. Pertenecer a una familia no tendría
más sentido que un nombre si no fuera amparado por una forma de vivir uni94
da al valor de la palabra y la solidaridad y al respeto, que forman un marco de
referencia normativo para todo el grupo.
Resaltamos también el movimiento de mujeres gitanas, el movimiento femenino gitano, que, pese a encontrarse en sus inicios, está haciendo grandes aportaciones a las reivindicaciones de las mujeres y a la sociedad en general, en la línea de las reivindicaciones de género y de etnia, muy ligadas a
su condición de mujeres gitanas. Estas aportaciones pueden hacer del hecho de ser mujer un instrumento integral que consiga grandes avances en
nuestras sociedades, por ejemplo, en la línea de la violencia de género o de
discriminación laboral.
95
2
MARCO DE APLICACIÓN:
LA POBLACIÓN
2.1. INTRODUCCIÓN A LA POBLACIÓN
El estudio de la población gitana en Cataluña y en España tiene una dificultad propia: la falta de datos cuantitativos fiables. La información en lo referente a la etnia no figura en el censo de la población y, por lo tanto, no se
puede trabajar con las estadísticas proporcionadas por las bases de datos
de la Administración pública.
Debido a la carencia de datos censales, hemos realizado la aproximación
al universo de estudio a partir de cifras expuestas en investigaciones anteriores o presentadas a la Administración pública por organizaciones gitanas.
Una de las características de este hecho es la diversidad de cifras con que
se puede trabajar. En Cataluña se han recogido del siguiente modo:
J. M. Vázquez
1978
17.962
J. M. Montoya
1987
37.728
Grupo PASS
1991
31.881
Fuente: Fresno, J. M., 1993
Otra dato significativo es el disponible en el Informe de la Subcomisión
para el estudio de la problemática del pueblo gitano (Congreso de los Diputados. Comisión de Política Social y Empleo), del año 1999:
ANDALUCÍA
286.110
45,35%
MADRID
59.082
9,37%
CATALUÑA
52.937
8,39%
VALENCIA
52.455
8,32%
CASTILLA-LA MANCHA
33.552
5,32%
MURCIA
33.006
5,23%
97
CASTILLA-LEÓN
28.339
4,49%
ARAGÓN
18.209
2,89%
GALICIA
13.741
2,18%
PAÍS VASCO
11.675
1,85%
EXTREMADURA
11.318
1,79%
LA RIOJA
7.361
1,17%
NAVARRA
5.954
0,94%
BALEARES
5.423
0,86%
ASTURIAS
4.780
0,76%
CANTABRIA
4.021
0,64%
CEUTA Y MELILLA
2.030
0,32%
CANARIAS
TOTAL
854
0,14%
630.847
100,00%
Fuente: Asociación Secretariado General Gitano, 1999.
Los datos numéricos publicados con anterioridad al Estudio sobre la población gitana en Cataluña de 2003 son los presentados a la subcomisión
que estudió la problemática de las personas gitanas en el Congreso de los
Diputados, mencionada anteriormente. La cifra proporcionada sobre Cataluña en el año 1999 fue de 52.937 personas.
La población en Cataluña se concentra en las zonas más industrializadas
y próximas a las grandes ciudades. Del mismo modo, nos encontramos con
que la población gitana habita, sobre todo, en los medios urbanos y en las
ciudades o municipios de mayor tamaño o que están próximos a ellos,
como, por ejemplo, el ámbito metropolitano de Barcelona.
Como podemos ver, las personas gitanas en Cataluña se han organizado
en asociaciones o entidades culturales (gráfico n.º 1). A partir de estas organizaciones, de diferentes servicios públicos y agentes sociales y de entidades de inserción sociolaboral, educativa y social, hemos podido conocer las
agrupaciones de población gitana en Cataluña. Cabe decir que este trabajo
ha sido posible gracias a la configuración multicultural del equipo del Estudio
sobre la población gitana en Cataluña y la gran implicación de las entidades
culturales y religiosas gitanas.
Pese a los esfuerzos realizados por todas las personas y los organismos
implicados, no es posible dar un número que indique la cantidad de personas gitanas en Cataluña. Las cifras oscilan entre treinta mil y sesenta mil,
como veremos en la tabla siguiente (tabla n.º 1).
98
Gráfico 1. Participación Social
600
558
500
400
318
300
200
100
55
0
13
6
Escuelas
53
AMPAS
2
Asoc. de Asociación Actividades ONG
vecinos
gitana en el barrio
16
42
16
3
Partidos Sindicatos Religión
políticos
No
Otros
Fuente: Estudio sobre la población gitana en Cataluña. 2003.
Sería importante dedicar esfuerzos a elaborar una aproximación científica,
que podría efectuarse de diferentes formas. Una forma posible sería un censo de la población gitana; algunos países lo tienen, pero supone efectos de
rechazo, puesto que las personas gitanas temen que sea utilizado de forma
discriminatoria o que tenga más influencia negativa que positiva. Además,
en Cataluña se dan dos argumentos en contra: el derecho constitucional de
tratar desde la igualdad con independencia de la etnia y la negativa por parte de las personas gitanas, transmitida a través de las organizaciones culturales. La otra forma sería una encuesta a la población en general de Cataluña para saber la proporción de población gitana y no gitana.
Como podemos apreciar en la tabla, algunos de los datos proporcionados por las organizaciones, el informe de Bienestar y Familia y otras aportaciones tienen cierta coherencia entre ellos, puesto que son coinciden en
gran parte. No obstante, también podemos ver datos muy diferentes, como,
por ejemplo, los referentes a l’Hospitalet, Lleida o Barcelona.
Los datos pueden complementarse unos a otros, aunque no podemos
asegurar su precisión. También hemos de tener en cuenta a la población gitana invisible, que no tiene relación con los barrios de población gitana, con
las organizaciones o con los servicios sociales. Del mismo modo, hay que
considerar la movilidad que se puede dar en algunos casos.
99
ADMINISTRACIÓ
Benestar Social any 1993-1996
Àmbit
Comarques
COMARQUES CENTRALS
ANOIA
Associacions
Municipis
642
600
228
Sta. Margarida de Montbui
Òdena
Igualada
BAGES
194
BERGUEDÀ
OSONA
SOLSONÈS
11
209
Manresa
COMARQUES GIRONINES
ALT EMPORDÀ
1.108
579
BAIX EMPORDÀ
GARROTXA
GIRONÈS
87
5
437
PLA DE L’ESTANY
RIPOLLÈS
SELVA
BAIX EBRE
MONTSIÀ
136
RIBERA D’EBRE
TERRA ALTA
43
20
GARRIGUES
NOGUERA
PLA D’URGELL
SEGARRA
SEGRIÀ
1.674
30
387
255
23
815
Figueres
532
Girona
Salt
337
91
URGELL
494
Amposta
105
2.500
2.000 Serveis Socials Aj. Lleida: EOE-23
724
2
164
2.284
2.500
1.043
1.289
76
45
11
4
1.181
Tarragona
ÀMBIT METROPOLITÀ
ALT PENEDÈS
9
Tortosa
Reus
Cambrils
BAIX PENEDÈS
CONCA DE BARBERÀ
PRIORAT
TARRAGONÈS
1.500/2.000 Serveis Social Aj. Girona: EOE-13
100
Lleida
Vilanova de la Barca
CAMP DE TARRAGONA
ALT CAMP
BAIX CAMP
183
9
6
16
737
538
ÀMBIT DE PONENT
58
16
1.200
Lloret de Mar
TERRES DE L’EBRE
Algunes altres aproximacions
892
14.668
56
25.400
Vilafranca del Penedès
BAIX LLOBREGAT
1.932
Viladecans
El Prat
Cornellà
Sant Boi
Gavà
BARCELONÈS
8.530
Hospitalet
Badalona
Barcelona
Santa Coloma
Sant Adrià
100
37
306
2.289
1.456
3.838
5.100
1.200
3.00 2.550
50
450
400
16.800
5.000
3.000 3.080
4.000 6.620
300
4.500 4.000 CIREM, GES i TRS. Juliol de 1997
GARRAF
330
Vilanova
MARESME
248
Mataró
Pineda de Mar
VALLÈS OCCIDENTAL
3.393
Terrassa
Sabadell
VALLÈS ORIENTAL
ALT PIRINEU I ARAN
179
500
500
200
200
2.400
900
1.500
400
12
ALT URGELL
ALTA RIBAGORÇÁ
CERDANYA
PALLARS JUSSÀ
PALLARS SOBIRÀ
VAL D’ARAN
POBLACIÓ GITANA RUMANESA
TOTAL
10
5
7
48.376
2.500
37.810
580 Guardia Urbana 2002
52.937 BOCG n.520 Serie D: General de 17 de
des. de 1999
2.2. REVISIÓN DE LA SITUACIÓN
A partir de la Constitución española de 1978 y del Estatuto de Autonomía
de Cataluña de 1979 empieza a darse la apertura necesaria para que las
personas gitanas puedan tener acceso a la sociedad desde una perspectiva
igualitaria y participativa.
Es el momento en el que las administraciones ponen en marcha los planes de intervención para la erradicación del barraquismo y la construcción
de viviendas sociales a las que irán a parar las familias gitanas. Este aspecto
tan significativo del derecho a una vivienda digna es un factor muy importante para la transformación de la población gitana, dado que representa vivir en unas viviendas y unos barrios estructurados de forma diferente de la
organización interna de las familias extensas, para asumir la estructura de la
familia nuclear, además de modificar las formas cotidianas de la red relacional y los lazos de solidaridad. A medida que se dan cambios estructurales y
familiares en la sociedad mayoritaria, el pueblo gitano va asimilando e incorporando a su forma de vida el modelo de familia de la sociedad mayoritaria.
En un 73%, el núcleo familiar de convivencia de las familias gitanas no supera los cuatro miembros (son minoritarios), únicamente en un 19% los núcleos familiares de convivencia son de más de seis personas. El bloque mayor
se sitúa en la franja de dos a seis miembros en el núcleo familiar, y despunta
como mayoritario en un 26% de las familias consultadas el núcleo familiar de
cuatro miembros.
Asimismo, en el ámbito de la formación, la situación ha variado en gran
medida desde la escolarización a la instrucción de los adultos, se ha introducido en el colectivo gitano un cambio en los valores respecto a la escuela y el
101
aprendizaje, aunque aún queda mucho camino por recorrer con respecto a
la formación laboral y ocupacional, también en secundaria, o en el ciclo superior y en la universidad; y ello, únicamente para poder lograr unas cotas
equiparables a las de la sociedad no gitana. Las personas gitanas entienden
y expresan8 que la educación es un elemento clave para la superación de
sus desigualdades; de ahí que muchas personas trabajen con los medios de
que disponen en diferentes intervenciones socioeducativas. Las asociaciones y las organizaciones gitanas han dinamizado desde sus sedes cursos de
refuerzo escolar o coordinaciones con las escuelas, incluyendo la mediación, la orientación y el asesoramiento con las familias. Una consecuencia de
la adaptación de la escuela al entorno es la generación de bajas expectativas
entre el profesorado. Por otro lado, nos encontramos con el currículum de la
felicidad (Elboj, et. al., 2002; págs. 109-110), es decir, situaciones escolares
en las que se prioriza el desarrollo emocional. Hay testimonios que nos explican como el profesorado les dedicaba una atención muy grata, pero en la
mayor parte de los casos ello no ha repercutido en el éxito escolar.
Un 21,5% de las personas encuestadas demandan una escuela sin racismo, prejuicios ni estereotipos. Es importante centrar el debate educativo en
el derecho a la educación para todo el mundo y, por lo tanto, una educación
en la que todas las personas puedan lograr los niveles óptimos y en la que se
reconozca el derecho a la identidad cultural como una riqueza para la totalidad de la población.
Un punto muy importante es la regularización y el acceso a los servicios y
a la atención sanitaria, lo que ha conducido, de un lado, a elevar la esperanza de vida de los gitanos, y, de otro, a una transformación en los hábitos
higiénicos y, también en algunos casos, alimentarios, sin olvidar la transformación sobre el concepto, desde el punto de vista cultural, de enfermedad.
No obstante, hay algunos puntos de este ámbito que son rasgos específicos
del pueblo gitano, como, por ejemplo, la concepción de salud y de enfermedad, quién gestiona la enfermedad y quién ha de tener y distribuir la información sobre dicha enfermedad.
En el terreno laboral, la gran mayoría de los gitanos siguen teniendo una
economía precaria, del día a día. Sus empleos están unidos a economías de
subsistencia y empleos por cuenta propia, como, por ejemplo, la venta ambulante. Las actividades que han ido desarrollando a lo largo de los años han
menguado a causa de una economía globalizada y la orientación hacia la
sostenibilidad. Los mercados semanales o la chatarra son sustituidos por los
centros comerciales y el reciclaje. El análisis que presentan las personas gi8. Tabla n.º 5. Estudio sobre la Población Gitana de Cataluña.
102
tanas es que el racismo es la principal barrera que las personas gitanas en
Cataluña expresan para acceder al mundo laboral, pero, por otro lado, el trabajo es la principal necesidad que expresa el pueblo gitano en Cataluña.
El mundo artístico es otro campo cultivado por la población gitana, pero
tiene unas cotas reducidas y, aun cuando son muchos los nombres que
suenan en este medio, representa una salida para una ínfima parte de la población.
El trabajo asalariado cada vez se valora más, puesto que representa seguridad, pero la carencia de formación limita la entrada.
Hay otros factores que tienen un peso específico en la dinámica de la cultura gitana, como, por ejemplo, la religión, en cuanto forma aglutinadora y
de marca de la identidad, aunque conlleva algunos elementos de inflexión. El
culto ha significado un punto de encuentro, expresión y atención social en
muchos casos.
Las transformaciones que se han producido, y que aún se producen en el
pueblo gitano, han afectado principalmente a la mujer, que ha tomado un
papel muy importante como motor de cambio en el seno de su cultura. Las
mujeres gitanas se están organizando, están trabajando en la superación de
las desigualdades sociales que padece su pueblo y tienen claro que la clave
es la educación.
Pese a que el pueblo gitano se encuentra en un proceso de cambio social,
la permanencia de valores como el respeto a los ancianos, la honestidad, el
honor, la honradez, la lealtad, etc. continúan vivos adoptando nuevas formas de manifestación que refuerzan la identidad; es lo que en antropología
se conoce como adaptación cultural.
El movimiento asociativo ha sido la forma más directa de participación
de los gitanos en la sociedad, pese a estar contrapuesto con la organización
interna del pueblo gitano. Este pueblo ha aportado mecanismos de reivindicación, de implicación, de concienciación y de diagnóstico para solucionar,
en primera persona, su problemática y afrontar el reto del desarrollo y de la
evolución como pueblo. La organización gitana, en red, favorece que ahora
más que nunca su población esté en consonancia con la sociedad; tal vez
puede realizar aportaciones mediante el desarrollo de sus redes de relaciones sociales o de la solidaridad entre los miembros de su comunidad.
También los medios de comunicación han sido herramientas que han
provocado, y provocan, cambios, tanto interna como externamente; es decir, modifican gustos y comportamientos, crean hábitos y necesidades, por
un lado y, por otro, divulgan y promueven una imagen estereotipada que
nada o poco tiene que ver con la cultura gitana actual. Al contrario, se encuentra en lo que es la cultura de la pobreza, de la marginación y de la mar103
ginalidad, o, también, por qué no decirlo, en el mejor de los casos, cuando
se quiere ver positivamente, se recurre a un mundo romántico de los gitanos
prácticamente en desuso.
Cada vez más, los jóvenes sienten la necesidad de reivindicar y de asumir
los símbolos que les identifican desde tiempos ancestrales. Esta posición es
síntoma de que el pueblo gitano avanza hacia la normalización y la madurez,
y no tiene que padecer por su supervivencia física, preocupándose por su
origen e identidad como parte del pueblo catalán.
Si bien es verdad que no todo el pueblo gitano se encuentra en situación
de marginación y pobreza, como ya hemos dicho, también cabe reconocer
que todos están dentro de lo que denominaríamos exclusión social, entendida como el hecho de vivir al margen del ritmo de la sociedad predominante y sentirse apartado/da o rechazado/da por ella. La proporción de pobreza
entre la población gitana y la población mayoritaria en España es de 5/1. Según el Informe FOESSA (1998), el 51,6% de la población gitana que vive en
la pobreza se sitúa en la franja de pobreza grave o extrema; en el caso de la
sociedad española en general, esta tasa es del 16,7%. Así, nos encontramos con familias que, aunque disponen de recursos económicos suficientes
para poder vivir con comodidad, no conforman lo que sería la sociedad global de su lugar habitual de residencia; viven, pero al margen, y resultan ser
un producto con un toque típico y exótico.
Resumiendo, podríamos decir que, aparte de lo que serían unos déficit en
los ámbitos económico y convivencial, nos encontramos, también, con que
otros espacios de la vida social están afectados por estas carencias citadas
al principio: la enseñanza, la vivienda, el empleo, la formación, la religión, el
ocio y los juegos, la sanidad, el entorno físico, entre los más importantes.
Pero hay algo que pasa inadvertido en las posibles actuaciones, como, por
ejemplo, la pérdida de habilidades personales o, lo que es lo mismo, la capacidad de salir adelante en momentos difíciles.
Ya abordando, muy brevemente, el punto que hace referencia a las administraciones, cabe decir que desde las instituciones públicas se ha invertido,
y se invierte, en el pueblo gitano, pero este destino de esfuerzos y recursos
no está lo suficiente coordinado para poder lograr resultados óptimos.
En Cataluña existe la voluntad y la posición claras de intervención para
poder actuar con el pueblo gitano, y para conseguir las metas más importantes deben mejorarse la forma de coordinar y racionalizar los recursos que
se ponen a su alcance y los esfuerzos.
104
2.3. INTERVENCIONES SECTORIALES DESARROLLADAS
CON ANTERIORIDAD
La cultura y el pueblo gitano han podido mantener sus costumbres y sus
tradiciones ancestrales pese a la situación de discriminación y persecuciones. Estas situaciones, al mismo tiempo, han provocado el desarrollo actual
en que se encuentra gran parte del pueblo gitano, en el que la exclusión social (económica, social, educativa, de salud, etc.) supone graves carencias
respecto a la sociedad en la que se encuentran insertado como grupo o colectivo diferenciado.
En este sentido, a partir de 1978, con la aprobación de la Constitución española, y, el año siguiente, del Estatuto de Autonomía de Cataluña, se inicia
una nueva etapa en la intervención y la atención social, sobre todo desde las
administraciones (tanto estatal como autonómica o local), hacia el pueblo gitano. Dicha intervención implica, por un lado, una serie de actuaciones en
determinados ámbitos deficitarios entre el colectivo y, por otro, y gracias a
estas intervenciones, unos resultados que favorecen el surgimiento de nuevas propuestas y actuaciones, que supondrán un punto de inflexión respecto al cambio social, que no siempre se encuentra exento de choque cultural,
de asimilacionismo, de adaptación y de préstamo.
a) Vivienda
La vivienda, y el entorno del hábitat en general, es el eje central para la cohesión social. El acceso a la vivienda pública en la década de los 70 y los 80
ha sido uno de los elementos clave en la mejora de las condiciones de vida
de muchas familias gitanas. Pero, a menudo, las políticas públicas de realojamientos han supuesto para los gitanos nuevas dificultades de adaptación
social y de empleo.
En los últimos años se han llevado a cabo importantes actuaciones para
la erradicación del barraquismo (Camp de la Bota, La Perona, Can Tunis,
Riu Sec, etc.), pero no se han orientado lo suficiente a partir de las necesidades de los afectados y no se han previsto los efectos posteriores de las
dificultades de adaptación a los espacios de vivienda y a los entornos sociales. Las relaciones personales y familiares de los gitanos se han visto afectadas al dispersar núcleos familiares de un mismo tramado de convivencia. La
inserción en nuevos emplazamientos ha supuesto muchas veces un deterioro de las capacidades de autonomía económica y personal, que, al no
disponer del suficiente acompañamiento social, no han mejorado situaciones anteriores.
El aumento de gastos en el uso de la vivienda normalizada, la adaptación
105
a espacios comunes con familias de otra procedencia y las nuevas normas
de convivencia han significado dificultades concretas que no han permitido
rentabilizar suficientemente la plena incorporación social a través de la disolución de guetos y de combatir la infravivienda.
La falta de vivienda es un hecho que afecta a toda la sociedad, pero,
cuando se habla del ámbito de la vivienda con relación a colectivos desfavorecidos, vulnerables o en situación de exclusión social, la situación se agrava, puesto que la oferta existente en viviendas de construcción o de alquiler
social resulta exigua o inexistente en la actualidad.
El pueblo gitano, en las intervenciones para la erradicación del barraquismo, concretamente en Cataluña, ha tenido un apoyo socioeducativo importante. Pero, aun cuando el planteamiento inicial9 preveía el agrupamiento de
las familias por afinidades sociales y de consanguinidad, la carencia de terrenos y de viviendas hizo que cada vez más se rompieran las redes relacionales y de parentesco, lo que supuso, y aún supone, un cambio de modelo en
la estructura de familia, entendiendo que la familia es la base y la célula del
pueblo gitano.
b) Atención social
Como hemos comentado en el apartado dedicado a la vivienda, las intervenciones para el realojamiento se plantearon desde la década de los 80
con un componente socioeducativo importante. Es decir, ya no únicamente
se trabajaba en cubrir las necesidades más inmediatas sin la participación
de las personas implicadas (asistencialismo), sino que se encontró el espacio para que las personas fueran los sujetos de la actuación y parte activa en
el desarrollo de la intervención.
Este nuevo modelo de trabajo en el ámbito social facilitaba pactos y consensos entre profesionales y receptores, lo que suponía un cambio sustancial en la forma de vivir y de la organización doméstica.
Asimismo, la incorporación activa de las personas receptoras del proyecto se hacía pensando en un plan integral y de forma que el efecto no se centrara únicamente en la persona titular del grupo familiar, sino en todo él, adecuando y marcando acciones para todos los miembros que conformaban la
unidad familiar, entendida, no obstante, desde la perspectiva de familia nuclear.
Estas situaciones dieron como resultado, entre otros, la escolarización de
los menores, la formación ocupacional para adultos, las medidas de inserción laboral, el trabajo específico con la promoción socioeducativa de las
9. Patronato Municipal de la Vivienda. Barcelona, 1986.
106
mujeres y nuevos contactos y formas de relación con otras personas con
necesidades sociales similares pertenecientes a diferentes grupos étnicos o
culturales.
Aunque por una parte debe mencionarse el aumento de formación entre
la población gitana gracias a la implementación de esta nueva forma de trabajo, no puede olvidarse que también supuso pérdidas para la cultura gitana
y cambios que se dieron sin haber existido un proceso de adaptación, por lo
que, una vez acabada o interrumpida la actuación, el regreso al estadio anterior se daba con una situación más precaria y habiendo perdido las estrategias que existían con anterioridad.
c) Asociacionismo
En pleno asentamiento y proceso de guetización producto de intervenciones asistencialistas y masivas, las personas gitanas inician un proceso de
transformación. El pueblo gitano empieza a incorporar algunas propuestas
que le conducirán a elaborar una diagnosis de su situación y a dar soluciones posibles, a participar de la vida social que le atañe.
El movimiento asociativo propiamente gitano nace en Cataluña en los
años 70, aunque durante los 60 se dio un impulso desde la sociedad civil a
la intervención en el pueblo gitano proveniente de la Iglesia. Las personas
gitanas se fueron organizando en los barrios, plantearon sus necesidades y
sus intereses, y aportaron sus rasgos de identidad y culturales. De este
modo fueron naciendo las asociaciones culturales gitanas en los barrios,
como, por ejemplo, el Centro Sociocultural Gitano de la Mina, la Unión Gitana de Gràcia y organizaciones de amplio alcance, como la Unión Romaní o
la propia Federación de Asociaciones Gitanas de Cataluña, ya en el año
1991.
El movimiento asociativo se basa en la Ley de asociaciones vigente, en la
que cada persona es un voto independientemente de su edad o sexo, lo
cual entra en una grave contradicción con la representación y la organización tradicional y cultural del pueblo gitano. Aunque esta característica y el
hecho de que para poder intervenir haya que estar en línea con la legislación
vigente han supuesto y suponen un cambio en las relaciones jerárquicas y
también en las relaciones de dependencia respecto a la edad y al sexo, también ha supuesto la creación de unas relaciones que observan los valores gitanos y los no gitanos como signo de pluralidad.
Las posibilidades que ha planteado el movimiento asociativo han sido muchas, aunque quizás la más importante sea el hecho de la organización social de forma mayoritaria y la representación ante las instituciones y la sociedad mayoritaria. Actualmente podemos afirmar que un elemento esencial es
107
el movimiento gitano de mujeres que trabaja en clave de género y de pueblo
desde la reivindicación de la igualdad de las diferencias.10
d) Medios de comunicación
Aunque parece que los medios de comunicación se encuentran alejados
de la intervención directa sobre el pueblo gitano, esta realidad no es cierta en
absoluto, puesto que su influencia se produce en dos sentidos: la sociedad
en general y el pueblo gitano.
Con respecto a la incidencia que los medios de comunicación tienen sobre la sociedad, es evidente que el tratamiento de estos temas influye en la
opinión pública, y más si estos medios son visuales. El hecho de aplicar una
política determinada en el momento de informar y de entretener conlleva una
reacción y una posición social, y esta obviedad es la que otorga a los medios
de comunicación un poder y una influencia que mucha labor de concienciación y sensibilización directas no puede obtener hasta después de bastante
tiempo de implementación. En este sentido es muy importante la manera en
que los medios audiovisuales tratan el tema gitano, las informaciones que facilitan y cómo las facilitan, los estereotipos que se reproducen e, incluso, la
nomenclatura que se utiliza.
Hasta la actualidad, los medios de comunicación han sido un multiplicador de los efectos negativos, se han hecho eco de las actuaciones negativas
particulares y han dado una visión de grupo o generalizada que no se presenta de la misma forma en el caso de actuaciones positivas.11 Este hecho
ha ido creando unos elementos que favorecen la imagen distorsionada del
pueblo gitano.
Por otro lado, los medios de comunicación se pueden utilizar para la difusión de lo que es, realmente, la cultura gitana, aprovechando el poder difusor y la influencia que tienen en la sociedad en general.
10. Clavería Borja, E. 2004. Mujer Gitana en el siglo XXI. Touraine, A., Wieviorka, M., Flecha, R. et al. 2004. Conocimiento e Identidad. Voces de grupos culturales en la investigación
social (págs. 105-111). El Roure Ed. Barcelona.
11. La potenciación de figuras positivas desde los medios de comunicación para su presentación como referentes es de gran importancia.
108
3
OBJETIVOS
La elaboración y la implementación del primer Plan integral del pueblo gitano de Cataluña ha de intentar dar respuesta a las demandas que se efectúan desde los diferentes agentes implicados, partiendo tanto del Estudio
elaborado sobre la situación del pueblo gitano (Departamento de Bienestar y
Familia, septiembre de 2003) como de los diferentes agentes, desde la Administración autonómica hasta la sociedad civil en su sentido más amplio y
plural.
A fin de recoger todas las sensibilidades y la participación en el Plan, este
se contempla como algo abierto a nuevas incorporaciones a lo largo de su
duración, lo cual quedaría suscrito en los objetivos primero y tercero.
El hecho de hablar de la atención a un colectivo culturalmente diferenciado, pero de extraordinaria complejidad y heterogeneidad interna, obliga a tenerlo presente en el momento de las planificaciones de conceptos globales y
extensos. A medida que se pueda llevar a cabo su desarrollo, habrá que realizar los ajustes necesarios para obtener la mayor eficiencia y eficacia, a la
vez que permitirá racionalizar los recursos, estableciendo nuevas maneras
de trabajar con este grupo cultural. De este modo tiene que pensarse en un
trabajo en red y desde la perspectiva del desarrollo comunitario, y siempre
contemplándolo desde la equiparación social, la igualdad, la sensibilización,
la convivencia en y con la diferencia.
El pueblo gitano, como ya se ha dicho en varias ocasiones y ya ha sido reconocido por el Parlamento de Cataluña, conforma también la sociedad catalana, por lo que ha de poder encontrarse en igualdad de condiciones que
el resto de personas que aquí residen, dado que sus aportaciones lo son en
la misma medida que la de aquella. Pero, por sus condiciones socioculturales y económicas, de un lado, ancestrales y de otro, impuestas desde fuera,
han padecido un retroceso y, en el mejor de los casos, un estancamiento,
por lo que su desarrollo parte de unos niveles inferiores respecto a sus vecinos; por lo tanto, debe trabajarse en ese sentido desde el marco de este
Plan.
Por esta razón, el Plan integral del pueblo gitano en Cataluña marca cuatro objetivos generales básicos, los cuatro grandes ejes que han de dirigir
109
sectorialmente las metas específicas que enmarquen las actuaciones que
han de desarrollarse en el ámbito del Plan.
Estos objetivos generales son:
1. Marcar políticas de actuación transversales e integrales a favor
del pueblo gitano en Cataluña.
2. Equiparar sociocultural y económicamente al pueblo gitano de
Cataluña con la sociedad de la que forma parte.
3. Sensibilizar a la población catalana y darle a conocer la cultura gitana como integrante y miembro de la cultura de Cataluña.
4. Integrar la perspectiva de género para dar respuestas a las necesidades específicas de las mujeres gitanas de Cataluña.
110
4
ORGANIZACIÓN Y METODOLOGÍA
La propuesta metodológica para las actuaciones está desarrollada desde
una perspectiva integral que se define a partir de la transversalidad y la coordinación desde diferentes agentes de cada una de las actuaciones.
TRANSVERSALIDAD: definiremos como transversalidad aquel método
de trabajo en el que un colectivo o un grupo humano forma parte de la
planificación y de la ejecución de las acciones en todos los ámbitos, sin
tener que formular programaciones específicas, sino que de forma integrada pasa a formar parte de la actuación.
La transversalidad también puede ser un objetivo de trabajo en sí misma. Lo que hace falta, pues, es una revisión de los parámetros de calidad
de los proyectos y las acciones ya existentes, a fin de ir adaptando la realidad a los objetivos o, cuando se planifique, además de tenerlo como
meta, también establecerlo como forma de trabajo.
Hoy en día, la transversalidad es difícil de llevar a la práctica dada la
tradicional división sectorial de las organizaciones e instituciones, y también de la cultura de trabajo, puesto que existe la creencia de que se
necesita la compartimentación y la posesión de la información de cada
parcela por unos profesionales determinados a fin de poder ser más eficientes y eficaces en el trabajo, y de más prestigio en los ámbitos personal
e individual. En España, y en Cataluña en particular, falta experiencia en
este tipo de metodología y práctica de trabajo, tanto interna como externamente.
Pese a que en gran medida el término principio de transversalidad se
da en un contexto político, es en la Práctica y del Trabajo Social, en mayúsculas, donde tiene que tener su expresión y donde tiene que producir
los cambios.
La aplicación del principio de transversalidad o de la metodología transversal es la que tiene que proporcionar un cambio en las relaciones y en la
ejecución, y, evidentemente, en el resultado de las actuaciones que tienen
como claros protagonistas a las personas.
111
COORDINACIÓN: hablaremos de coordinación cuando se da un intercambio de información, un consenso en los objetivos y un acuerdo metodológico de aplicación material en la ejecución entre diferentes agentes y
desde un nivel horizontal entre ellos.
Con un planteamiento coordinado no hay jerarquías ni liderazgos, únicamente la apuesta común por un objetivo compartido, del que uno o
unos serán los ejecutores materiales, pero la responsabilidad es compartida entre todos.
La herramienta fundamental de la coordinación son las redes de comunicación entre los agentes implicados y la disponibilidad de la información
de forma equitativa para todo el mundo, puesto que esta condición posibilita que cualquier actuación gire en torno a un mismo eje de trabajo con
la garantía de que las personas recibirán el trato y las acciones más adecuadas a sus necesidades o demandas.
ORGANIZACIÓN
Al ser este un primer Plan integral del Pueblo Gitano, impulsado desde
el Departamento de Bienestar y Familia, con la voluntad de dar continuidad a las actuaciones públicas en este ámbito, y a fin de lograr la implicación de los diferentes departamentos de la Generalitat, la coordinación
administrativa suficiente con los entes locales y la necesaria participación
de representantes del pueblo gitano y de otras organizaciones sociales,
se ha establecido el modelo de organización recogido en el Decreto
102/2005, de 31 de mayo, de creación de la Comisión Interdepartamental
del Plan integral del pueblo gitano y del Consejo Asesor del Pueblo Gitano
(DOGC n.º 4397, de 2 de junio de 2005).
1. Comisión Interdepartamental:
Está formada por los diferentes departamentos de la Generalitat de
Catalunya implicados en este Plan, con el objetivo de disponer de un órgano de coordinación para el despliegue coherente y efectivo de las diferentes acciones que contempla el Plan. A la vez, esta comisión permitirá el tratamiento amplio y consensuado y la toma de decisiones, en el
ámbito de la coordinación interadministrativa, sobre las circunstancias y
las necesidades que afecten a la atención al pueblo gitano de Cataluña.
2. Consejo Asesor del Pueblo Gitano:
Con el objetivo de incorporar la plena participación del pueblo gitano,
se ha creado el Consejo Asesor del Pueblo Gitano, que tiene como
principales funciones las siguientes:
112
– Hacer llegar su voz y su opinión de forma directa, formulando propuestas y recomendaciones a las administraciones públicas.
– Informar las actuaciones que se realizan en el marco de los planes integrales y de las administraciones públicas en general.
– Proponer nuevas medidas y actuaciones a fin de dar respuesta a las
situaciones y circunstancias del pueblo gitano.
Por otro lado, desde la Dirección General de Actuaciones Comunitarias y
Cívicas del Departamento de Bienestar y Familia, se establecerá una Secretaría/Oficina de Atención al Pueblo Gitano o Instituto Catalán del Pueblo Gitano, a fin de impulsar y gestionar las actuaciones que se prevén en el Plan
integral y de operativizar la coordinación entre los diferentes departamentos,
con relación a los diferentes proyectos iniciados. También tendrá el encargo
de actuar como secretaría y prestar el apoyo técnico y administrativo necesario para el funcionamiento de la Comisión Interdepartamental y del Consejo Asesor del Pueblo Gitano.
113
5
ACTUACIONES
MEDIDAS PREVIAS
1. Hay que dar difusión al reconocimiento institucional, a la vez que se trabaja para generar nuevas formas de reconocimiento del pueblo gitano y
su cultura, como, por ejemplo, en los ámbitos europeos o estatales.
2. La voz de las personas gitanas tiene que mantenerse en el desarrollo
de las diferentes acciones y actuaciones que se lleven a término a partir
del Plan integral del pueblo gitano en Cataluña.
Es necesario poder mantener e incrementar el grado de participación
que hasta la actualidad ha tenido el proceso de elaboración del Plan, a
fin de que pueda ser efectivo y consensuado.
Las comisiones de trabajo o de evaluación que se propongan a lo
largo del desarrollo del Plan tienen que ser mixtas y tan plurales como
sea posible; han de estar compuestas por personas gitanas y no gitanas.
3. Las actuaciones tienen que ser prioritariamente integrales, es decir, la
composición de los equipos institucionales habrá de observar la interdepartamentalidad.
4. La formación de profesionales de los diferentes ámbitos de la cultura
gitana debe ser un aspecto constante del proceso.
5. Es vital generar el debate en torno a la acción afirmativa para crear líneas de actuación adecuadas.
6. Hay que promover y avalar la investigación sobre el pueblo gitano en
los ámbitos autonómico y europeo.
7. Tendría que ponerse en marcha un proceso de análisis y debate, como
primera fase para la obtención de un estudio preciso, donde pueda re115
flejarse la realidad cuantitativa de la población gitana en Cataluña. Las
tendencias más innovadoras son las que ponen los estudios de población en manos de la propia comunidad afectada. El proceso debería
considerar:
a. Estado de la cuestión: teorías y prácticas sobre el asunto.
b. Análisis de las líneas y su posibilidad en Cataluña.
c. Creación del protocolo de consulta.
d. Consenso para una posible puesta en marcha.
8. Todas las actuaciones previstas en el presente Plan y las líneas que se
desprendan han de tener presente la perspectiva de género de forma
integral.
PRESENTACIÓN DE LAS ACTUACIONES
Las líneas de actuación y las propuestas planteadas en este Plan integral
se presentan desde los diferentes ámbitos de actuación. En cada uno de los
ámbitos podemos encontrar una primera parte de objetivos específicos que
deben lograrse extraídos de las conclusiones del Estudio sobre la población
gitana en Cataluña. A partir de dichos objetivos se presentan las fichas de
cada una de las actuaciones.
Cabe señalar que todas las actuaciones se contemplan desde la perspectiva de trabajar unos ejes transversales, como, por ejemplo, género, menores, familia y cultura.
Asimismo, las acciones que deben desarrollarse enmarcadas en este Plan
integral del pueblo gitano tendrán un ente o una institución responsable,
pero su ejecución y su implementación irán unidas a la coordinación y el trabajo horizontal con otros departamentos de la Generalitat de Catalunya, entes locales, organizaciones no gubernamentales y sociedad civil, según las
competencias de cada uno.
116
Cultura e identidad
1. Recuperación del patrimonio cultural gitano. Iniciar acciones para
reconocer, recuperar y difundir el patrimonio cultural del pueblo gitano
en la línea de medidas de la UNESCO para el patrimonio cultural inmaterial, como valor de la diversidad cultural mundial.
2. Defensa del patrimonio cultural: Centro de Cultura Gitana. Creación
de un espacio donde las personas gitanas puedan proyectar su cultura
en todos los ámbitos artísticos, formativos, etc., para prestigiar y dar a
conocer la cultura gitana tanto a las nuevas generaciones como a la sociedad en general.
Ámbito:
Cultura e identidad
Actuación:
Creación de un centro cultural gitano.
Sus funciones tendrán que ver con el desarrollo, la
investigación, la formación y la difusión de la cultura gitana.
Responsables:
Departamento de Cultura
Departamento de Bienestar y Familia
Ámbito:
Cultura e identidad
Actuación:
Proyectar un museo interactivo de la población gitana en
Cataluña.
Responsables:
Departamento de Cultura
Departamento de Bienestar y Familia
Familia
1. Entre la pluralidad de opciones de vida y, por lo tanto, de formas de
convivencia familiar que se dan en la sociedad mayoritaria, se puede
contemplar el concepto de familia gitana como una forma más de convivencia familiar, sin connotaciones de cariz tradicional o antiguo. La familia extensa y las formas rituales han de considerarse en nuestras
referencias normativas.
117
Ámbito:
Familia
Actuación:
Apoyar el reconocimiento del ritual gitano y promoverlo
como forma de matrimonio participando en la actual
conformación del ordenamiento jurídico.
Responsables:
Departamento de Bienestar y Familia
Departamento de Justicia
Ámbito:
Familia
Actuación:
Contratación de mediadores gitanos.
Apoyar a las familias con problemática social y potenciar la
actuación mediadora entre las familias gitanas y su entorno a
través de los ayuntamientos y los consejos comarcales.
Responsable:
Departamento de Bienestar y Familia
Ámbito:
Familia
Actuación:
Promocionar la creación de espacios de recogimiento y
velatorio de 24 horas en los tanatorios.
Responsable:
Departamento de Bienestar y Familia
Vivienda y urbanismo
1. La pluralidad de voces que existen en la sociedad debería estar representada por una pluralidad de formas de vivir, y ello también afecta a
la organización urbanística y las viviendas.
2. Los edificios de venta diversificada (protección oficial, piso protegido
y venta libre) dan la posibilidad de convivencia y enriquecimiento, y a la
vez superan la situación de discriminación hacia un bloque de pisos,
una calle o un barrio en concreto. No se trata de distribuir, sino de que
cada persona pueda elegir su fórmula.
3. Habría que repensar el espacio del hogar teniendo en cuenta las diferentes maneras de vivir y organizarse familiar y socialmente.
4. Erradicación de la infravivienda y la situación de guetización en la que
se encuentran algunos barrios de Cataluña.
5. Formar para que se produzca un cambio con relación a la tenencia de
la vivienda, apostando por el alquiler.
118
Ámbito:
Vivienda y urbanismo
Actuación:
Dar prioridad al realojamiento en los barrios rehabilitados,
evitando la concentración; estimular el esponjamiento y la
redistribución en el barrio.
Promocionar los concursos para la construcción de bloques
de viviendas mixtos: protección oficial / vivienda protegida /
venta libre.
Responsables:
Departamento de Política Territorial y Obras Públicas
Departamento de Medio Ambiente y Vivienda
Ámbito:
Vivienda y urbanismo
Actuación:
Convenios de empleo para los barrios con las promotoras
de construcción de viviendas y de mantenimiento de
obras públicas. Cuotas de empleo.
En los sectores del urbanismo y la construcción, en los barrios
donde vive población gitana.
Responsable:
Departamento de Medio Ambiente y Vivienda
Ámbito:
Vivienda y urbanismo
Actuación:
Potenciar la inclusión de las organizaciones y entidades
vecinales y gitanas en el Comité de Evaluación y
Seguimiento de los Programas de Actuación.
Responsable:
Departamento de Política Territorial y Obras Públicas
Ámbito:
Vivienda
Actuación:
Promocionar las actuaciones para el derecho de la
juventud gitana a una vivienda.
Responsables:
Departamento de Bienestar y Familia
Departamento de la Presidencia – Secretaría de Juventud
119
Ámbito:
Vivienda y urbanismo
Actuación:
Ayudas económicas y de tramitación a las personas
gitanas para compra o alquiler de una vivienda.
Crear comisiones mixtas para la mediación y el seguimiento
del proceso, revisando las pautas de valoraciones actuales y
creando pautas que observen la pluralidad de culturas y de
formas de vida.
Responsables:
Departamento de Bienestar y Familia
Departamento de Medio Ambiente y Vivienda
Ámbito:
Vivienda y urbanismo
Actuación:
Creación de una línea de búsqueda de buenas prácticas
para la superación de las desigualdades en el ámbito de la
vivienda.
La comisión tendría que aportar líneas de actuación para la
promoción de la vivienda entre la comunidad gitana.
Responsable:
Departamento de Bienestar y Familia
Ámbito:
Vivienda y urbanismo
Actuación:
Transformación urbanística y social de barrios de
actuación prioritaria, actuando desde la Ley de mejora de
barrios, áreas urbanas y villas que requieren atención
especial (2/2004, de 4 de junio).
La transformación debería estar sujeta a la iniciativa de
erradicación de los barrios guetizados y la posibilidad de
participación de todos los agentes implicados, incluyendo a las
personas gitanas, tanto en el diseño como en la construcción.
Responsable:
Departamento de Política Territorial y Obras Públicas
Educación
1. Partir de investigaciones sobre el pueblo gitano y prácticas de
éxito, de forma científica que nos lleve al éxito educativo de los niños
y niñas gitanos y a la promoción de su pueblo.
2. Partir de las actuaciones planificadas por el Departamento de Educación en el Plan para la lengua y la cohesión social y el Plan del entorno.
120
3. Posibles soluciones para el fracaso escolar femenino gitano:
3.1. La participación de personas gitanas en los centros educativos,
sobre todo mujeres, que puedan aportar la visión de su cultura a
la dinámica propia del centro.
3.2. Participación de familias, personas mayores, mujeres, profesionales gitanos y profesorado gitano en la escuela, con poder de
decisión.
3.3. Becas para centros específicos durante un tiempo para conseguir profesionales gitanos en todos los ámbitos.
4. Potenciar la educación de las niñas, jóvenes y mujeres gitanas, con
proyectos que ayuden a incluir sus voces.
5. Se están dando experiencias muy positivas superadoras de la mediación y que tienen en cuenta la inclusión de las familias y otros agentes
y servicios comunitarios: comunidades de aprendizaje. Estas experiencias, que ya dan resultados en diferentes localidades catalanas,
incorporan las voces de las familias y de otras personas del entorno
del niño o la niña, las organizaciones gitanas o la Iglesia Evangélica y
los servicios y profesionales del medio para poder llevar a cabo intervenciones coordinadas entre todas las personas y entidades o servicios con los que interactúa el niño o la niña.
6. Introducción de la cultura gitana en la organización y el currículum
educativo.
7. Conseguir una presencia más alta de personas de todas las culturas
en las aulas, puesto que se reconoce la riqueza cultural.
8. Trabajar en la línea de la formación a lo largo de la vida.
9. La posibilidad de recursos tutorados puede ser un elemento potenciador de la educación y, a la vez, de inclusión social, que puede incrementar la cohesión en cada barrio o municipio.
10. Si se introducen elementos de confianza, como, por ejemplo, las personas gitanas respetadas en las escuelas, mujeres gitanas que participen en la vida cotidiana de los centros y que proporcionen cierta
tranquilidad a las familias, pueden empezar a posibilitarse alternativas
educativas para las niñas y jóvenes gitanas.
11. Sistemas de becas que puedan mantener a los niños y niñas o los/las
jóvenes en el sistema educativo sin perjuicios económicos para sus
familias.
121
Ámbito:
Educación
Actuación:
Formar grupos de apoyo por demarcaciones.
Responsable:
Departamento de Educación
Ámbito:
Educación
Actuación:
Incorporación de la cultura gitana al currículum educativo.
Revisión de los libros de texto y organización de los
centros para la incorporación de los rasgos necesarios a
fin de conseguir la interculturalidad en las aulas.
Responsable:
Departamento de Educación
Ámbito:
Educación
Actuación:
Elaboración de un plan de acogida.
Responsable:
Departamento de Educación
Ámbito:
Educación
Actuación:
Archivo documental y difusión de las investigaciones
realizadas en el ámbito educativo sobre el pueblo gitano.
Responsable:
Departamento de Educación
Ámbito:
Educación
Actuación:
Formación de familiares.
Talleres dirigidos a padres y madres de la comunidad gitana.
Responsables:
Departamento de Educación
Departamento de Bienestar y Familia
122
Ámbito:
Educación
Actuación:
Potenciar los proyectos inclusivos y de entorno que
aseguren la calidad de la enseñanza y la convivencia
intercultural.
Se impulsarán proyectos escolares que fomenten actuaciones
comunitarias o metodologías inclusivas (proyectos educativos
de ciudad, comunidades de aprendizaje...).
Responsables:
Departamento de Educación
Departamento de Bienestar y Familia
Ámbito:
Educación
Actuación:
Potenciar proyectos de mediación cultural.
Responsables:
Departamento de Educación
Departamento de Bienestar y Familia
Ámbito:
Educación
Actuación:
Proyectos de inclusión en la educación de personas
adultas.
Se impulsarán proyectos escolares que fomenten actuaciones
comunitarias o metodologías inclusivas.
Responsable:
Departamento de Educación
Ámbito:
Educación
Actuación:
Protocolo dirigido a las editoriales para la interculturalidad
y la no discriminación.
Responsables:
Departamento de Educación
Departamento de Cultura
123
Ámbito:
Educación
Actuación:
Convocatoria de becas.
Se convocarán becas para todos los niveles educativos y para
los diferentes ámbitos de formación (formal, no formal y
virtual).
Responsables:
Departamento de Educación
Departamento de Universidades, Investigación y
Sociedad de la Información
Ámbito:
Educación
Actuación:
Fórmulas de acción afirmativa para el acceso de las
personas gitanas a todos los niveles educativos, haciendo
especial hincapié en el nivel universitario.
Responsables:
Departamento de Educación
Departamento de Universidades, Investigación y
Sociedad de la Información
Ámbito:
Educación
Actuación:
Subvención de proyectos de acción tutorial y referentes
positivos.
Los proyectos tienen que considerar el seguimiento de los
niños y los jóvenes en su proceso formativo y generar una red
de referencia positiva.
Responsables:
Departamento de Educación
Departamento de Bienestar y Familia
Ámbito:
Educación
Actuación:
Subvención de proyectos de voluntariado educativo con
el pueblo gitano.
Los proyectos han de contemplar la formación específica del
voluntariado. Este voluntariado estará indicado para tareas de
refuerzo en el aula o extraescolares.
Responsables:
Departamento de Educación
Departamento de Bienestar y Familia
124
Ámbito:
Educación
Actuación:
Creación de un grupo territorial de seguimiento educativo
intercultural.
Incluido en los EAP y coordinado por el SICS.
Responsable:
Departamento de Educación
Ámbito:
Educación
Actuación:
Promover convenios para el éxito educativo de las chicas
y mujeres gitanas.
Responsables:
Departamento de la Presidencia – Instituto Catalán de las
Mujeres
Departamento de Educación
Departamento de Bienestar y Familia
Ámbito:
Educación
Actuación:
Formación de voluntariado educativo para mujeres
gitanas.
Para poder incluir las voces de las mujeres gitanas en los
centros educativos y poder dotar de elementos de confianza y
seguimiento al proceso formativo de las niñas y jóvenes
gitanas.
Responsable:
Departamento de Bienestar y Familia
Ámbito:
Educación
Actuación:
Fomentar el asociacionismo juvenil como espacio
educativo.
Responsables:
Departamento de la Presidencia – Secretaría de Juventud
Departamento de Bienestar y Familia
125
Ámbito:
Educación
Actuación:
Formación e incorporación de profesionales gitanos de la
educación en los centros educativos.
Las personas de minorías étnicas tienen que contar con
contrataciones específicas para dotar a los centros educativos
de profesionales que representen la realidad multicultural de la
sociedad catalana.
Responsable:
Departamento de Educación
Ámbito:
Educación
Actuación:
Convenios para la formación y la contratación de mujeres
gitanas directoras y monitoras de ocio (comedor escolar).
La inclusión de las mujeres gitanas en el marco escolar puede
favorecer el debate intercultural y, a la vez, la incorporación de
las mujeres al mercado laboral.
Responsables:
Departamento de Educación
Departamento de Bienestar y Familia
Ámbito:
Educación
Actuación:
Promover convenios con organizaciones para la
promoción educativa de los jóvenes gitanos.
Los proyectos habrán de observar la tutoración, el
seguimiento y la evaluación del proceso formativo de los/las
jóvenes, así como la aplicación del proyecto de forma amplia,
maximizando los recursos.
Responsables:
Departamento de Educación
Departamento de la Presidencia – Secretaría de Juventud
Ámbito:
Educación
Actuación:
Promover acciones de orientación, información y
seguimiento para el acceso de la juventud gitana a
estudios de CF de grado medio y superior, así como a los
universitarios.
Responsables:
Departamento de Educación
Departamento de Universidades, Investigación y
Sociedad de la Información
126
Ámbito:
Educación
Actuación:
Colaboraciones y coordinación con los planes locales
para la superación del absentismo escolar.
Responsable:
Departamento de Educación
Ámbito:
Educación
Actuación:
Asesoramiento y orientación a centros con absentismo
escolar.
Responsable:
Departamento de Educación
Ámbito:
Educación
Actuación:
Fomento de acuerdos y convenios con organizaciones a
fin de mejorar la escolarización, incidiendo especialmente
en la ESO.
Responsable:
Departamento de Educación
Trabajo
1. Elaborar planes de formación y de empleo junto a las organizaciones gitanas y con personas gitanas individuales.
2. Desarrollar ayudas para la formación profesional de los jóvenes.
3. El autoempleo es una salida que cabe tener en cuenta para aquellas
personas que tienen pocas posibilidades de acceso al mercado laboral. Deben elaborarse planes para diversificarlo, para que forme parte
del mercado laboral competitivo y genere prestigio social. Bolsas de
trabajo, autonomía laboral, cooperativa, PYME, negocios propios, con
un acompañamiento que asegure el éxito de las campañas.
4. El trabajo en red es un buen medio para una organización de la familia y
el entorno. Los sistemas de franquicias pueden ayudar a aquellas personas mayores para las que la venta ambulante se convierte en su única salida.
5. Dar salida a las perspectivas emprendedoras de las mujeres gitanas a través de microcréditos y realizar el seguimiento de los proyectos
empresariales y cooperativos.
6. Crear proyectos que abarquen la vida familiar, la laboral y la formación para las mujeres.
127
7. Poner en marcha el programa Juventud gitana, juventud emprendedora, puesto que este colectivo forma antes a las familias y puede haber más disposición para asumir responsabilidades laborales, crear
empresa, empresa familiar.
8. Políticas APEL y reconocimiento de las habilidades desarrolladas
por el pueblo gitano a lo largo de la historia como habilidades requeridas por el mercado laboral en la sociedad actual:
8.1. Movilidad.
8.2. Organización en red.
8.3. Habilidades comunicativas y sociales.
8.4. Habilidades propias de los servicios de proximidad.
8.5. Tecnologías de la información y la comunicación.
8.6. Montajes y estructuras.
9. Acceso a las tecnologías de la información y la comunicación
como herramienta y como fin ocupacional.
Ámbito:
Trabajo
Actuación:
Recopilar las investigaciones y los estudios elaborados
sobre la población gitana y el mercado laboral.
Estos estudios han de servir para orientar una línea de
promoción de nuevos yacimientos de empleo relacionados
con las habilidades desarrolladas por la población gitana.
Responsables:
Departamento de Trabajo e Industria
Departamento de Universidades, Investigación y
Sociedad de la Información
Ámbito:
Trabajo
Actuación:
Convenio con organizaciones gitanas para proyectos de
inserción laboral y dispositivos integrales para la
formación e inserción laborales.
Los proyectos tendrán que ser innovadores, basados en el
currículum de máximos y avalados por la eficacia de la acción
formativa, creando proyectos de empleo para el seguimiento y
la tutoración de las acciones coordinadas; fomentando las
oportunidades para jóvenes y mujeres.
Responsables:
Departamento de Bienestar y Familia
Departamento de Trabajo e Industria
128
Ámbito:
Trabajo
Actuación:
Formación en tecnologías de la información y la
comunicación.
Se crearán dispositivos para el acceso de las personas gitanas
en la Red Òmnia de Cataluña, incidiendo especialmente en el
colectivo femenino.
Responsables:
Departamento de Universidades, Investigación y
Sociedad de la Información
Departamento de Bienestar y Familia
Departamento de Trabajo e Industria
Ámbito:
Trabajo
Actuación:
Promoción de becas y ayudas para la formación y
adquisición de un certificado europeo en conocimiento de
las TIC.
Las personas gitanas necesitan currículums muy acreditados
para superar las barreras actuales. Las TIC son una salida más
que interesante. Las certificaciones europeas son necesarias
por la acreditación de los conocimientos en TIC. Priorizar al
colectivo femenino en el acceso a las ayudas y a las becas.
Responsables:
Departamento de Universidades, Investigación y
Sociedad de la Información Departamento de Trabajo e
Industria
Ámbito:
Trabajo
Actuación:
Concurso de proyectos para la creación de franquicias
gitanas, para el autoempleo y el cooperativismo.
Las franquicias tienen que recoger las características
culturales, la perspectiva de género y las posibilidades de
trabajar para la superación del trabajo precario e informal.
Responsables:
Departamento de Bienestar y Familia
Departamento de Trabajo e Industria
129
Ámbito:
Trabajo
Actuación:
Ayudas económicas para el seguimiento y la formación de
chicas y mujeres gitanas para su inclusión en el mercado
laboral.
Fomentando el proceso de seguimiento y tutoración de
referentes positivos para la formación e inserción laborales.
Responsables:
Departamento de la Presidencia – Instituto Catalán de las
Mujeres
Departamento de Trabajo e Industria
Ámbito:
Trabajo
Actuación:
Buscar vías para la regulación de las tareas de
recuperación de residuos.
Responsables:
Departamento de Medio Ambiente y Vivienda
Departamento de Bienestar y Familia
Ámbito:
Trabajo
Actuación:
Promover dispositivos de inserción sociolaboral.
Promover la participación de personas gitanas con riesgo de
exclusión sociolaboral en los dispositivos de formación e
inserción sociolaboral dirigidos a colectivos de personas con
riesgo de exclusión (acciones integradas dirigidas a colectivos
con especiales dificultades, acciones para personas acogidas
a la renta mínima de inserción).
Responsable:
Departamento de Trabajo e Industria
Ámbito:
Trabajo
Actuación:
Promover la participación de personas gitanas en los
programas de orientación profesional.
Responsable:
Departamento de Trabajo e Industria
130
Ámbito:
Trabajo
Actuación:
Mejora de la cualificación profesional.
Promover la participación de personas gitanas en las
actuaciones de formación profesional ocupacional, en las
escuelas taller y casas de oficios, en el caso de los jóvenes,
y en los talleres ocupacionales, en el caso de los mayores de
25 años.
Responsable:
Departamento de Trabajo e Industria
Ámbito:
Trabajo
Actuación:
Promocionar la capacitación y la inserción laboral en el
ámbito de la recogida selectiva de residuos.
Responsables:
Departamento de Medio Ambiente y Vivienda
Departamento de Bienestar y Familia
Ámbito:
Trabajo
Actuación:
Participación en los programas de fomento de la igualdad
de oportunidades hombre-mujer en el mercado de
trabajo.
Promover la participación de mujeres gitanas en los
programas dirigidos a fomentar la igualdad de oportunidades
hombre-mujer en el acceso al mundo laboral
Responsable:
Departamento de Trabajo e Industria
Ámbito:
Trabajo
Actuación:
Promover el empleo.
Promover la participación de personas gitanas en los
programas de fomento del empleo: planes de empleo, nuevos
yacimientos para empleo, etc.
Responsable:
Departamento de Trabajo e Industria
131
Ámbito:
Trabajo
Actuación:
Fomento del autoempleo.
Promover la participación de personas gitanas en los
programas de fomento del autoempleo y creación de la propia
empresa.
Responsable:
Departamento de Trabajo e Industria
Salud y sanidad
1. Profundizar en el conocimiento de la salud y los servicios sanitarios respecto a la población gitana, haciendo hincapié en la esperanza de vida
y la situación de las mujeres y de la infancia.
2. Crear espacios para el recogimiento y el encuentro familiar en los centros hospitalarios.
3. Impulsar la incorporación de profesionales gitanos al sistema sanitario,
a fin de facilitar el acercamiento de la población y la comunicación entre
ambas partes.
4. Facilitar la formación continuada específica a los profesionales sanitarios que trabajan en zonas donde resida población gitana.
5. Impulsar la incorporación de personas gitanas como agentes de salud
en su ámbito social y en los centros sanitarios.
6. Generar proyectos con los centros de salud orientados a las mujeres
gitanas basados en el conocimiento para el seguimiento de las enfermedades propias.
Ámbito:
Salud y sanidad
Actuación:
Realización de investigaciones sobre la salud y los
servicios sanitarios respecto a la población gitana.
Se hará especial hincapié en la esperanza de vida, las mujeres
y la infancia. Este estudio debe servir para orientar las
actuaciones concretas y de aplicación puntual.
Responsables:
Departamento de Universidades, Investigación y
Sociedad de la Información
Departamento de Salud
132
Ámbito:
Salud y sanidad
Actuación:
Incentivar la formación y la incorporación de profesionales
gitanos de la salud a los centros de atención sanitaria.
Las personas de minorías étnicas tienen que contar con
contrataciones específicas para dotar a los centros sanitarios
de profesionales que representen la realidad multicultural de la
sociedad catalana.
Responsables:
Departamento de Salud
Departamento de Bienestar y Familia
Ámbito:
Salud y sanidad
Actuación:
Promocionar la creación de espacios para la reunión
familiar en los centros hospitalarios públicos y
concertados.
Responsable:
Departamento de Salud
Ámbito:
Salud y sanidad
Actuación:
Facilitar formación continuada específica a los
profesionales asistenciales que trabajan en zonas donde
reside población gitana.
Organización de cursos de formación específica para
profesionales asistenciales.
Responsable:
Departamento de Salud
Ámbito:
Salud y sanidad
Actuación:
Formación e inserción laboral de agentes de salud.
Se pondrá un énfasis especial en las mujeres gitanas, por sus
habilidades y por ser un elemento clave en el desarrollo de su
grupo.
Responsables:
Departamento de Salud
Departamento de Educación
Departamento de la Presidencia – Instituto Catalán de las
Mujeres
133
Ámbito:
Salud y sanidad
Actuación:
Organizar concursos de proyectos sanitarios
interculturales en los centros de salud.
Se dará impulso y se proporcionará ayuda a proyectos
sanitarios que fomenten actuaciones comunitarias o
metodologías inclusivas, así como a proyectos integrados de
barrio o pueblo.
Responsables:
Departamento de Bienestar y Familia
Departamento de Salud
Participación social
1. Organización en red propia de la estructura social gitana y también de
los movimientos sociales actuales. Se trata de una habilidad y un valor
muy solicitados en la sociedad actual. El valor de la familia como elemento transformador y el rol activo de las personas mayores son aportaciones para la participación social en general que es necesario
potenciar.
2. Ya hemos hecho mención a la solidaridad, rasgo que irá apareciendo
en todos los aspectos de la participación. La familia y su entorno, su
comunidad cultural como fin último y el deber de ayuda y referencia
hacia esta son una constante en la vida gitana, aspectos que se ponen
de manifiesto en las formas de relación y organización gitanas.
3. Fomento de un asociacionismo amplio, global, donde cabe todo el
mundo, entendido como un espacio horizontal y democrático, donde
todo el mundo puede participar no solo de hecho, sino que se piensa en
todo el mundo a la hora de programar actividades y pensar el espacio.
4. La escuela es un marco de participación muy bueno para las familias
gitanas, donde se pueden sentir muy bien y generar mucha transformación, tanto en sus vidas como por la influencia que generan en su entorno; con hijos e hijas como referentes para otros gitanos y gitanas,
con efectos en el aprendizaje, tanto de los niños y niñas gitanas como
de las familias o personas gitanas que participan. De forma general, la
participación social genera formación. Sin embargo, hay que apoyar
las actuaciones desde la perspectiva de la igualdad de las diferencias, el derecho de las mujeres gitanas a desarrollar su propia identidad
en condiciones de igualdad.
5. Potenciar la solidaridad entre mujeres a partir de su red social y familiar.
134
6. Potenciar el asociacionismo de las personas gitanas en el movimiento
asociativo en general.
7. Se debe potenciar el asociacionismo juvenil para que canalice sus
demandas y satisfaga sus necesidades.
8. Crear espacios polivalentes y creadores de posibilidades de futuro, en el sentido de que los jóvenes puedan desarrollar su creatividad y
el acceso a las tecnologías de la información y la comunicación.
Ámbito:
Participación social
Actuación:
Incluir el reconocimiento del pueblo gitano en el nuevo
estatuto de Cataluña.
Responsable:
Departamento de Relaciones Institucionales y
Participación
Ámbito:
Participación social
Actuación:
Difundir el trabajo de las organizaciones gitanas en
Cataluña.
Responsable:
Departamento de Bienestar y Familia
Ámbito:
Participación social
Actuación:
Elaborar un estudio sobre la población gitana procedente
de la Europa del este en Cataluña para marcar líneas de
actuación con esta comunidad.
Responsable:
Departamento de Bienestar y Familia
Ámbito:
Participación social
Actuación:
Crear el Observatorio para la Convivencia Multicultural y
sin Discriminaciones, dentro de la Secretaría de Atención
del Pueblo Gitano.
Responsable:
Departamento de Bienestar y Familia
135
Ámbito:
Participación social
Actuación:
Apoyar los proyectos de promoción de las mujeres
gitanas en Cataluña.
Responsables:
Departamento de la Presidencia – Instituto Catalán de las
Mujeres
Departamento de Bienestar y Familia
Ámbito:
Participación social
Actuación:
Apoyar la formación de nuevas organizaciones y grupos
para la promoción de las mujeres gitanas.
Responsables:
Departamento de la Presidencia – Instituto Catalán de las
Mujeres
Departamento de Bienestar y Familia
Ámbito:
Participación social
Actuación:
Prestar apoyo y difusión a acciones anuales para el
intercambio de experiencias con el fin de promocionar a
las mujeres gitanas.
Responsable:
Departamento de la Presidencia – Instituto Catalán de las
Mujeres
Ámbito:
Participación social
Actuación:
Establecer programas de voluntariado para la promoción
de las mujeres gitanas.
Responsables:
Departamento de la Presidencia – Instituto Catalán de las
Mujeres
Departamento de Bienestar y Familia
136
Ámbito:
Participación social
Actuación:
Subvencionar proyectos de actuaciones comunitarias,
cívicas y de fomento del voluntariado.
Realizar tareas de asesoramiento, gestión y seguimiento de los
proyectos desarrollados por entidades gitanas.
Responsable:
Departamento de Bienestar y Familia
Ámbito:
Participación social
Actuación:
Fomentar los proyectos para la participación social de la
juventud gitana.
Responsables:
Departamento de la Presidencia – Secretaría de Juventud
Departamento de Bienestar y Familia
Ámbito:
Participación social
Actuación:
Promover la incorporación de las asociaciones gitanas de
jóvenes al Consejo Nacional de la Juventud de Cataluña
(CNJC).
Responsables:
Departamento de la Presidencia – Secretaría de Juventud
Departamento de Bienestar y Familia
Ámbito:
Participación social
Actuación:
Avalar proyectos coordinados desde asociaciones de jóvenes gitanos con otras organizaciones gitanas del resto de
Europa.
Responsables:
Departamento de la Presidencia – Secretaría de Juventud
Departamento de Bienestar y Familia
Ámbito:
Participación social
Actuación:
Transformación social de barrios.
Fortalecer el tejido vecinal y asociativo y establecer sistemas
de coordinación, formación y trabajo en red en los barrios con
población gitana significante.
Responsable:
Departamento de Bienestar y Familia
137
Ámbito:
Participación social
Actuación:
Programas europeos.
Participar en programas europeos vinculados con la población
romà y prestar apoyo a las entidades gitanas que se presenten
a las convocatorias comunitarias.
Responsable:
Departamento de Bienestar y Familia
Lengua
1. La enseñanza de la lengua gitana en las escuelas se demanda como
una forma de enriquecimiento cultural y de conservación de la lengua y
la cultura.
2. Creación de centros culturales gitanos donde se pueda aprender y
donde sean las personas gitanas las que expongan su cultura y la puedan enseñar y aprender.
3. Promoción y enseñanza del catalán.
Ámbito:
Lengua
Actuación:
Formar profesorado de romanò.
Se incluirá un plan de contratación para personas gitanas del
este en Cataluña y que hablen el romanò como primera
lengua.
Responsables:
Departamento de Bienestar y Familia
Departamento de Educación
Ámbito:
Lengua
Actuación:
Promover un programa de lectores en romanò.
Se creará la iniciativa en convenio con personas gitanas del
este.
Responsables:
Departamento de Bienestar y Familia
Departamento de Educación
Departamento de Universidades, Investigación y
Sociedad de la Información
138
Ámbito:
Lengua
Actuación:
Crear materiales, difundir documentación y traducir en
romanò.
Responsables:
Departamento de Bienestar y Familia
Departamento de Cultura
Ámbito:
Lengua
Actuación:
Dar clases de romanò en las escuelas que lo soliciten.
Se colaborará con personas gitanas del este que hablen
romanò como primera lengua.
Responsable:
Departamento de Educación
Ámbito:
Lengua
Actuación:
Establecer convenios con las organizaciones gitanas de
difusión y enseñanza de la lengua catalana.
Responsables:
Departamento de la Presidencia – Secretaría de Política
Lingüística
Departamento de Bienestar y Familia
Departamento de Educación
Ámbito:
Lengua
Actuación:
Ayudar a la traducción y la difusión en catalán de la
comunicación de las organizaciones y entidades gitanas.
Responsables:
Departamento de la Presidencia – Secretaría de Política
Lingüística
Departamento de Bienestar y Familia
Ámbito:
Lengua
Actuación:
Promover el refuerzo del catalán como actividades
extraescolares y comunitarias.
Responsables:
Departamento de la Presidencia
Departamento de Bienestar y Familia
139
Medios de comunicación e imagen social
1. En este sentido, las recomendaciones que se hacen en El Pueblo Gitano. Manual para Periodistas12 son muy deseables con respecto a
la forma de tratar de una manera justa e igualitaria, con el léxico adecuado, a la comunidad gitana y a sus miembros.
2. Los medios de comunicación tendrán que hacerse eco de aspectos de
la cultura gitana, partiendo de sus vivencias y de lo que dicen las personas gitanas; podrían interesar mucho a la sociedad mayoritaria, dándole la información de forma objetiva.
3. Realizar y emitir programas sobre cultura gitana, protagonizados
por personas gitanas. Del mismo modo que se hacen documentales de
otras culturas de todo el mundo o de las culturas que están llegando en
los últimos años a Cataluña, podrían hacerse de la cultura gitana.
4. Apoyar y potenciar que haya persones gitanas en la universidad cursando los estudios necesarios para dedicarse a la comunicación audiovisual.
5. Las acciones afirmativas pueden facilitar la aparición de personas bien
formadas para poder poner en marcha nuevos proyectos con el objetivo de implicar a la propia población gitana y potenciar acciones más
participativas.
Ámbito:
Medios de comunicación e imagen social
Actuación:
Promover la imagen social del pueblo gitano y de su
juventud de forma positiva para la superación de las
imágenes sesgadas y estereotipadas.
Responsable:
Departamento de Bienestar y Familia
Ámbito:
Medios de comunicación e imagen social
Actuación:
Crear un código ético para la no discriminación en los
medios de comunicación.
Responsable:
Departamento de Bienestar y Familia
12. El Pueblo Gitano. Manual para periodistas. Barcelona. Unión Romaní. Instituto Romanò de Servicios Sociales y Culturales, 2001
140
Ámbito:
Medios de comunicación e imagen social
Actuación:
Crear espacios de difusión audiovisual de la cultura gitana
por parte de equipos multiculturales, con participación de
las organizaciones gitanas.
Responsable:
Departamento de Bienestar y Familia
Justicia
1. Los poderes judiciales han de asegurar la aplicación de las normativas
y directivas vigentes propuestas para la superación de la discriminación
mediante los recursos jurídicos oportunos.
2. La población reclusa gitana necesita medios que posibiliten su incorporación a la sociedad.
3. Equiparación legal del ritual de la boda gitana a los diferentes tipos de
rituales reconocidos en la legislación vigente sobre la cuestión.
Ámbito:
Justicia
Actuación:
Difundir y hacer el seguimiento de la aplicación de las
directrices de la Unión Europea para la superación de la
discriminación.
Se hará hincapié en las directrices 2000/43/CE13 y
2000/78/CE14.
Responsable:
Departamento de Bienestar y Familia
Ámbito:
Justicia
Actuación:
Incrementar la formación básica y ocupacional en los
centros penitenciarios.
La formación ha de estar relacionada con los yacimientos de
empleo vinculados con las habilidades desarrolladas por la
población gitana.
Responsables:
Departamento de Justicia
Departamento de Bienestar y Familia
13. Directriz del Consejo, de 29 de junio de 2000, relativa a la aplicación del principio de
igualdad de trato a les personas independientemente de su origen racial o étnico.
14. Directriz del Consejo, de 27 de noviembre de 2000, relativa al establecimiento de un
marco general para la igualdad de trato en el trabajo y el empleo.
141
Ámbito:
Justicia
Actuación:
Promover las actuaciones formativas y de inserción
laboral de las mujeres en los centros penitenciarios.
Responsables:
Departamento de Justicia
Departamento de la Presidencia – Instituto Catalán de las
Mujeres
Departamento de Bienestar y Familia
Ámbito:
Justicia
Actuación:
Establecer convenios de actuación con organizaciones
gitanas para el desarrollo de proyectos de reinserción de
la población en régimen abierto y libertad condicional.
Responsables:
Departamento de Justicia
Departamento de Bienestar y Familia
Seguridad ciudadana
1. Los cuerpos para la seguridad ciudadana han de estar formados en la
interculturalidad.
2. Han de realizarse seguimientos y evaluaciones internas para la no discriminación en las actuaciones de los cuerpos para la seguridad ciudadana.
Ámbito:
Seguridad ciudadana
Actuación:
Organizar charlas, conferencias y talleres con
asociaciones del pueblo gitano.
Responsable:
Departamento de Interior
Ámbito:
Seguridad ciudadana
Actuación:
Establecer un protocolo de actuación para la detección de
situaciones de exclusión social.
Responsables:
Departamento de Interior
Departamento de Bienestar y Familia
142
Ámbito:
Seguridad ciudadana
Actuación:
Establecer programas de colaboración con el
Departamento de Educación.
Responsables:
Departamento de Interior
Departamento de Educación
Ámbito:
Seguridad ciudadana
Actuación:
Evaluar los procesos de supervisión para garantizar un
servicio no discriminatorio.
Se creará una comisión de evaluación mixta o externa.
Responsables:
Departamento de Interior
Departamento de Justicia
Departamento de Bienestar y Familia
Ámbito:
Seguridad ciudadana
Actuación:
Formar a los aspirantes a miembros de la Policía de la
Generalitat – Mozos de Escuadra y de las policías locales
de Cataluña.
Prácticas interdisciplinarias sobre multiculturalidad y seminario
sobre la diversidad cultural: aproximación a la comunidad
gitana.
Responsable:
Departamento de Interior
Ámbito:
Seguridad ciudadana
Actuación:
Formar a agentes destinados a unidades con
comunidades del pueblo gitano.
Responsable:
Departamento de Interior
Ámbito:
Segurida
Actuación:
Promocionar el acceso específico del pueblo gitano a los
cuerpos de seguridad.
Responsable:
Departamento de Interior
143
6
EVALUACIÓN
Si bien todos y cada uno de los proyectos, las actuaciones y las acciones
han de tener su propio proceso y método de evaluación, hay que plasmar
cuál ha de ser la tarea evaluativa del Plan.
Así, en lo que ha de ser la evaluación del Plan, se precisarán dos niveles:
1) Nivel metodológico
2) Nivel de la implementación
1. NIVEL METODOLÓGICO
En primer lugar cabe señalar la necesidad de evaluar, por un lado, la participación de todos los agentes. Propuesta de participantes para la coordinación e implicados, es decir, el impacto de la corresponsabilidad, lo que podrá seguirse mediante la asistencia y las aportaciones a cada uno de los
órganos.
En segundo lugar es muy importante comprobar la eficacia de las técnicas de trabajo de participación en las acciones de la población, de transversalidad de la presencia del colectivo gitano en la planificación y la ejecución y
de trabajo comunitario y en red.
Con el objeto de llevar a la práctica las actuaciones contenidas en este
Plan Integral y que se garantice de manera efectiva la perspectiva de género,
todos los estudios, estadísticas y recogida de datos incluirán sistemáticamente la variable sexo para posibilitar un mejor conocimiento de las diferencias en los valores, roles, situaciones, condiciones, aspiraciones y necesidades de las mujeres gitanas y los hombres gitanos de Cataluña.
2. NIVEL DE LA IMPLEMENTACIÓN
Este apartado tendrá dos componentes para su evaluación: el cuantitativo y el cualitativo, puesto que es importante saber hasta cuánta población
145
se ha llegado y dónde se encuentra y, por otro lado, el cambio social que ha
supuesto la aplicación de un método y de una acción concreta y determinada.
Con este fin, paralelamente a la implementación del Plan, se iniciará la elaboración de un informe en el que se definirán los indicadores cualitativos y
cuantitativos necesarios para evaluar cada actuación, teniendo en cuenta
los objetivos de cada departamento responsable y los de las acciones específicas.
Es muy importante señalar que la evaluación del Plan partirá de las conclusiones del Estudio sobre la situación del pueblo gitano en Cataluña (Departamento de Bienestar y Familia, 2003) y que de forma continuada y periódica se recogerán los datos necesarios para poder realizar las correcciones
oportunas, si proceden, o las incorporaciones que se crean necesarias para
lograr los tres objetivos generales finales.
Las líneas metodológicas habrán de observar las indicaciones teóricas y
políticas indicadas desde organismos evaluadores de la Generalitat de Catalunya y la Comisión Europea, que aseguren una evaluación inicial, de seguimiento, final y a largo plazo, y en la que se incluyan las voces de todos los
implicados.
El 31 de diciembre de 2008 se elaborará una memoria final del Plan integral del pueblo gitano en Cataluña, que se entregará al Parlamento de Cataluña para su información.
A fin de recoger el mayor y mejor número de datos sobre el pueblo gitano
en Cataluña desde 2005 hasta 2008, habrá que crear un grupo de trabajo
de indicadores de evaluación, que serán los que nos facilitarán la información y permitirán evaluar, tomando como punto de partida el Estudio sobre
el pueblo gitano de la Dirección General de Actuaciones Comunitarias y Cívicas del Departamento de Bienestar y Familia de la Generalitat de Catalunya,
2004.
146
7
PRESUPUESTO
El presupuesto total anual del Plan integral del pueblo gitano de Cataluña
es de dos millones cuatrocientos setenta y cinco mil ciento treinta y siete euros con veintiocho céntimos para el año 2005.
DEPARTAMENTOS
2005
DEPARTAMENTO DE LA PRESIDENCIA
91.130,00
DEPARTAMENTO DE CULTURA
45.000,00
DEPARTAMENTO DE EDUCACIÓN
DEPARTAMENTO DE INTERIOR
313.909,00
48.089,34
DEPARTAMENTO DE M. A. Y VIVIENDA
DEPARTAMENTO DE SALUD
106.000,00
3.400,00
D. UNIV., INVEST. Y SOC. DE LA INF.
15.000,00
DEPARTAMENTO DE B. Y FAMILIA
1.852.608,94
TOTAL
2.475.137,28
Respecto a los años de aplicación del Plan 2005-2008, la previsión de
gastos sería:
DEPARTAMENTOS
2006
2007
2008
DEPARTAMENTO DE LA PRESIDENCIA
93.863,90
96.679,82
99.580,21
DEPARTAMENTO DE CULTURA
46.350,00
47.740,50
49.172,72
323.326,27
333.026,06
343.016,84
49.532,02
51.017,98
52.548,52
109.180,00
112.455,40
115.829,06
3.502,00
3.607,06
3.715,27
15.450,00
15.913,50
16.390,91
DEPARTAMENTO DE B. Y FAMILIA
1.908.187,21
1.965.432,82
2.024.395,81
TOTAL
2.549.391,40
2.625.873,14
2.704.649,33
DEPARTAMENTO DE EDUCACIÓN
DEPARTAMENTO DE INTERIOR
DEPARTAMENTO DE M. A. Y VIVIENDA
DEPARTAMENTO DE SALUD
D. UNIV., INVEST. Y SOC. DE LA INF.
147
Dirección General de Actuaciones Comunitarias y Cívicas
Departamento de Bienestar y Familia
Generalitat de Catalunya
Barcelona, noviembre de 2005
148
INTEGRÀLO
PLÀN
E RROMANI
SELA9 QO
INSTITUCIONÀLO SIKAVIPEN
Andar-o 21to nobèmbra 2001qe, dives savo o Kataluna9 qo Rajpen paćavel i rromani kultùra vi laqe molimata, putren pen but śajmata save aven
and-o jekh rodipen pe manuśa save vakeras thaj i akanutni situàcia lenqiri, te
śirdas jekh laćho akcienqo plàn thaj e rromane manuśa and-i Katalùnia te
aven and-o barbaripen vi amavandoj lenqi diferènca, lenqe kulturaqe vi
identitetaqe aćara.
Akava Plàn amavel pes andar jekh somkhetano drom, sar and-i śir,
maśkar verver thana kotar-o Kataluna9 qo Rajpen, e rromane khetanimata, lokàlne intitùcie thaj khetanimata, khetanimata save te keren buti po sociàlo
trujalipen, sindikàlo, kulturaqo, universitetaqo, thaj kola. E mangimata thaj
àkcie save sikaven pen, aven kotar-o Rodipen savo kerda9 m vaś-i Rromani
Sel and-i Katalùnia thaj e buta9 thaj goda9 save denas e manuśa thaj e khetanimata save phenda9 m maj anglal, maśkar savorene thaj e kirlença kotar savore. Si i zor kotar-o ćaćipen kon avel and-o jekh plànaqo sikavipen savo ka
amavel pes andar-o berś 2005 i k-o berś 2008.
O Integràlo Plàn pal-i Rromani Sel and-i Katalùnia isi les sar res te ćingardel pes andar jekh globàlno dikhipen, mamuj i bisarani situàcia savi inkerel i rromani sel and-i Katalùnia, kadial śaj te avel and-o socialokulturikano vi lovikano barbaripen desar o generàlo katalana9 qo dostipen, kaj vi e
rroma si jekh kotor lesar, vi, te amavel thaj te paćavel e kulturikane aćara
penqe.
Duj si e anglederipne àkcie, and-i jekh rig, so e rromane manuśa śaj te
laćha9 ren sar e aver katalana9 qe, lenqe śajmata te nakhen pen vi te amaven
pen and-i buti, te nakhen k-o kheripen, sikla9 ripnasqo amavipen thaj nakhipen pe universitèta, amavipen pal-e terne vi pal-e uvla9 , buta9 pe sa e trujalimata save te den o śajpen te dikhas rromen pe sa e trujalimata and-o amaro
dostipen. And-i aver rig, o śajpen pal-i Rromani Sel and-i Katalùnia, te amavel, te inkerel, te siklo9 l thaj te del avri laqi kultùra vi laqi ćhib.
E àkcie save sikaven pen and-o akava Plàn si but vastne von korkore thaj
khetanes, śukar so akala àkcie si kerde e rromença vi e rroma dikhen len
miśto, śukar so si o jekhto integràlo plàn pal-e rroma and-i Katalùnia, thaj
śukar si te avel akava Plàn sar sikavno and-o andripen e rromenqo, vi and-o
151
andripen pal-i Rromani Sel and-o akanutno dostipen, and-o dostipen kotar-i
informàcia.
Akava Plàn lel kotor and-o sociàlo khetanipen Kataluniae, naj i klidi savi
laćha9 rel sa, si jekh drom po vakeripen vi po paćavipen, karing akala manuśa
save hakaren, len kotor vi keren po kataluna9 qo dostipen.
Anna Simó i Castelló
Rani and-o Than pal-o Miśtipen thaj Familìa
Kataluna9 qo Rajpen
152
1
ANGLIVAKERIPEN
9 RIPEN
1.1. ĆAĆA
I Komìsia pal-i Sociàli Politìka kotar-i Kataluna9 qi Vakerlin, and-i laqi buta9 qi
vrème gind 20, kotar o 21to novèmbra 2001qe da9 s jekh dives but vastno
pal-i història e rromenqi, maj but pal-e rroma and-i Katalùnia e Resolusiaça
1046/VI:
I Kataluna9 qi Varkerlin:
1. Paćavel i Rromani Sela9 qi identitèta thaj e molimata kotar-i kultùra laqi sar
brakhni po historikano ćaćipen akaja sela9 qo.
2. Akharel o Rajpen te kerel e buta9 save te den dùmo te del avri o paćavipen pi
rromani kultùra thaj e molimata save inkerel akaja kultùra pal-o kataluna9 qo
dostipen.
(Oficiàlo Lil kotar-i Kataluna9 qi Vakerlin gind 240, 3to decèmbra 2001qe)
Po odova vaxt śirdel jekh biaćhaduni buti te federa9 rel o ivipnasqo keripen
e rromenqoro Kataluniae, vi śirden e buta9 te aprobisaren i resolùcia kaj avel,
savi vakerel pe rromane manuśa and-i Katalùnia andar-i Vakerlin: I Komìsia
pal-i Sociàli Politìka kotar-i Kataluna9 qi Vakerlin and-i laqi buta9 qi vrème gind
30, kotar-o 21to novèmbra 2001qe, lel akaja Resolùcia (1045/VI):
I Kataluna9 qi Vakerlin akharel o Rajpen:
a) Te kerel and-o jekh berś, jekh rodipen vaś-e rroma Kataluniae, khetanes e rromane khetanimatença, sar bàza te keren jekh integràlo plàn pal-i Rromani Sel
and-i Katalùnia andar-o berś 2002 i-ko berś 2006, o plàn trebul te del progràme vi àkcie, vi te del laćhi evaluàcia thaj feder lovikano aźutipen.
b) Te lel kotor aktìv e Sikla9 ripnasqo Thaneça, andre i Sikla9 ripnasqi Komìsia e Ministèrioça pal-o Sikla9 ripen thaj i Kultùra, te keren sikla9 ripnasqe lila pal-e skolaqe
thana Kataluniae, kadial te das avri vi te sikavas i història thaj o ćaćipen e rromenqo.
Palàta kotar-i Vakerlin, 21to novèmbra 2001qe
(Oficiàlo Lil kotar-i Kataluna9 qi Vakerlin gind 240, 3to decèmbra 2001qe .21)
153
Adaćhande, andar-o Generàlo Śerutnipen pal-e Somkhetane Sevimata
kotar-oThan pal-o Miśtipen thaj i Familìa tar-o Kataluna9 qo Rajpen , kerel pes
jekh rodipen vaś-e rroma Kataluniae and-o ćhon źulaj 2002b., thaj odova
rodipen agorda9 s pes and-o ćhon septèmbra 2003qe.
O keripen e rodipnasqo avel but śukar sosar pe lese len kotor rroma
thaj rromane khetanimata. Sòvar maj but, e rodipnasqe grùpe keren buti e
metodologe9 nça kaj inkeren e manuśenqe kirle kotar-e ene save keren pe
lene o rodipen, kadial e khetanimata save roden pe situàcie e selo9 rre9 nqe vi
e grupenqe, si sar jekh buteselutni komposìcia. O Europuno Khetanipen vazdarel i metodològia komunikatìvna krìtika sar i maj laćhi and-o rodipen pe maj
ćorrikane grùpe vi pe selo9 rra9 ., sar akana pi rromani sel. I buti pi akaja rig del
direkt pe kerimata thaj animata e rromenqe. Adaćhande, den pen barvale
thaj bare vakerimata te sikavel vi te rodel i situàcia e rromenqi and-i Katalùnia.
E kirle e rromenqe den po rodipen andar jekh bari buti savi e roma kerde, thaj
kaj lile kotor pe verver antrimata maj 1.000 enenar, kadial sar andar e verver buta9 qe grùpe.
I buta9 qi grùpa si somkerdi verver manuśenar, rroma thaj gae, murśa thaj
uvla9 , terne thaj phure, thaj maśkarnakhavelas andar-o buta9 qo antripen andar but berśa maj anglal pe rromane khetanimata thaj andar-o sikla9 ripnasqo
trujalipen. Akaja maśkarrelàcia del but barvalipen pe participàcie thaj vakerimata, vi jekh sociàli drakhin kaj te kerel komparàcia maśkar e informàcie
save siklo9 n. I komunicàcia thaj i solidaritèta sas but vastne, vi i relàcia maśkar
suno thaj antripen sas o motòro kotar sa e buta9 .
O Rodipen ulavel pes pe verver kotora thaj kiderimata:
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
identitèta thaj kultùra
familìa
kheripen thaj dizutnipen
sikla9 ripen
buti
sastipen
uvlikanipen
ternipen
sociàli participàcia
Ćhiba9
relìgia
e mèdia thaj publikano dikhipen
Pe sa e kotora arakhas e problematikane situàcie kaj arakhen e rroma thaj
e aver droma ja e paruvipnasqe śajmata kaj inkeren akala manuśa. E hala9 ri154
mata sikaven pen andar-e ćaće ginavimata, vi andar-o rodipen pe kerimatenqe ginavimata; i komparàcia maśkar e duj vi o baro informaca9 qo koboripen kaj avel palal sa e buta9 qe ćhona, sikaven reslimata thaj andar akala reslimata śaj te putren pen but vakerimata karing politikaqe thaj sociàle buta9 kaj
te laćha9 ren o keripnasqo ivipen e rromenqo Kataluniae.
Kadial, akava Plàn kerel pes andar verver resolùcie kotar-i Kataluna9 qi
Vakerlin (1045/VI thaj 1046/VI) thaj lel bàza and-o Rodipen vaś e rroma
Kataluniae kaj kerda9 s pes andar o Than pal-o Miśtipen thaj Familìa kotar-o Kataluna9 qo Rajpen.
9 RIPEN
1.2. HALA
Participàcia thaj nakhipen
I paticipàcia dirèkta thaj ivdi avili sar o maj vastno kotor te las o baxtagor
vi te las e resa9 akava Planesqe, thaj maj anglal pe buta9 kana kerda9 s pes o
Rodipen vaś e rroma and-i Katalùnia. Ami ka avel jekh sikavno kaj ka dikhel e
reslimata thaj lenqo keripen. Odolesqe i participàcia si o maj vastno kotor
and-o baxtagor kotar-o Integràlo Plàn pal-i Rromani Sel Kataluniae.
Sar kerda9 m and-o Rodipen, akava Plàn kidel, pe verver kotora lesqere ćhivel dirèkt i participàcia a rromenqi and-o projèkto, and-o keripen, and-i aplikàcia vi and-i evaluàcia andar verver buta9 . Vi len kotor deśutrin thana e Kataluna9 qo Rajpnasqere, vi khetanimata thaj bare institùcie kotar-o katalanikano
dostipen, save si vastne pal-o laćho keripen e Planesqo.
O Plàn avel andar-i metodologikani godi, savi kerel buti e rromença; akaja
godi, sar phenda9 m maj anglal, si o kotor maj vastno and-o baxtagor e bute9 nqo. Pe sa e Lùma9 keren pen rodimata, plànura9 thaj projèkte kaj «laba9 ren»
e rromane manuśen numaj sar ene save den informàcia ja sar manuśa save
thovel pes pe lene e àkcie, àmi nivaxt akala buta9 laćha9 rde o ivipen e rromenqo, kadial, e rroma inkeren baro bipaćapen karing e intitùcie save keren
akala àkcie, vi dikhandoj sòvar maj but so e rroma naj e maj vastne manuśa
and-o penqo amavipen, numaj von si ene save den pe lene akala buta9 .
Sarkon dives ćhiven pen maj but e laćhe buta9 thaj biźarimata kaj mothovda9 m
maj anglal.
O aver reslipen kaj aćhavel i ivdi participàcia e rromenqi si o ćorrikano sociàlo dinipen (asistencialìsmo) , odolesqe akala buta9 na keren pen numaj te
den pe sigale sociàle musajmata thaj kana e rroma musaj vareso, i kultùra
thaj i identitèta, penqo uśtipen thaj amavipen, len but vastno kotor, thaj
zora9 ren interesantivne àkcie integràle vi kulturaqe. I participàcia e rromenqi
del ćaćipen thaj laćha9 ripen, vi pi sociàli paruvipnasqi rig kaj del pes. Odoles155
qe, kana lel e rromane kirle, vi o Plàn lel e mangimata e rromenqe vi lenqe
mangimata, kadial aven maj sajmata te len kotor and-o paruvipen e bisarane
sociàle situace9 nqo kaj vi avdives den pe rroma.
O drom karing akava Plàn pal-i Rromani Sel Kataluniae, avel andar-i participàcia, sas jekh drom ivdo vi aśunelas sa e kirle kaj len kotor lesar. O
jekhto nakhipen da9 s les jekh xamavdili komìsia, vi rroma vi gae sa khetane
kerenas buti thaj vakerenas but maśkar lene te den jekh manglin bithama9 qi
k-i Kataluna9 qi Vakerlin. I buti aresli k-o baxtagor kana sikavda9 s pes i aprobàcia o 21to novèmbre 2001qe kotar-i Resolùcia 1046/VI.
O dujto nakhipen sas o keripen e Rodipnasqo vaś-i rromani sel and-i Katalùnia, and-o Rodipen kerenas buti pe komunikatìvni metodològia1, kadial len
participàcia sa e ene kaj len kotor and-o rodipen e situace9 nqo kaj siklo9 vas. I
buta9 qi butselo9 rra9 qiri grùpa, o Biźarutno Sombeśipen thaj i antrutni Komìsia,
i bazikani buti kaj khuvenas e rromane khetanimata, sa avile sar o maj vastno
kotor te ćhivel e rromane kirle k-o rodipen penqo situace9 nqo Kataluniae,
kadial del pes antripen vi ćaćipen k-o lil, aver metodologe9 nça na avile po
akava baxtagor.
Kana aven e biźarimata e Rodipnasqe, o Than pal-o Miśtipen thaj Familìa
śirdel o trito nakhipen: lel i godi vi lel so kamen e verver ene thaj khetanimata:
Thana e Kataluna9 qo Rajpnasqere
– Prabeśtipnasqo Than
– Buta9 qo vi Firma9 qo Than
– Sastipnasqo Than
– Than pal-i Instituco9 naqi Relàcia thaj Participàcia
– Than pal-o Naturàlno Trujalipen thaj Kheripen
– Andrutno Than
– Thamipnasqo Than
– Than pal-e Universitète, o Rodipen thaj o Informaca9 qo Dostipen
– Sikla9 ripnasqo Than
– Than pal-i Kinbikin, o Turìsmo thaj Xalxalipen
– Than pal-i Themutni Politìka thaj Publikane Buta9
– Than pal-o Plugosaripen,Ćhundipen thaj Maćharipen
– Kulturaqo Than
– Than pal-o Miśtipen thaj Familìa
1. i metodològia sas amavdili and-o projèkto Workaló thaj sas sikavdili maj anglal. Te kames maj teorikani informàcia śaj te des akate: www.neskes.net/workalo
156
Lokàlne khetanimata
– Kataluna9 qi Thanenqiri Federàcia
– Katalana9 qo Thanenqoro thaj Bare Thanenqoro Khetanipen
Buti kerutnenqe khetanimata
– CC. OO.
– U. G. T.
Perutnenqe khetanimata
– FAVIBC
– CONFAVC
Sociàle khetanimata
– Càritas Diocesana Barcelonaar
– Lolo Truśul Kataluniaar
– SOS Racisme
– Vincle
Rromane khetanimata
– Khetanipen pal-o amavipen i Rromani Sela9 qo e Kataluna9 qe Themene
– Kulturikano Khetanipen Lleidae
– Kulturikano Khetanipen e Garrafe
– Kulturikano Rromano Khetanipen Viladecanse
– Kulturikano Rromano Khetanipen e Maresmee
– Kulturikano Rromano Thagarnikano Khetanipen Gironae
– Khetanipen pal-o Rromano Ternikano amavipen Avindipen Lleidae
– Rromne9 nqo Khetanipen Drom kotar o Mestipen
– Khetanipen Rromani Integràcia Tarragonae
– Kulturikano Rromano Than kotar-o Hostafrancs
– Kulturikano Rromano Than kotar-i Mina
– Rromane Khetanimatenqi Federàcia Kataluniae
– Rromane Ternikane Khetanimatenqi Federàcia Kataluniae
– Lachó Bají Calí
– Khetanipnasqo Than e Rromane Sela9 qo Kataluniae
– Rromano Khetanipen Graciae
– Rromano Khetanipen
Profesionàlne Bare Skòle
– Sociolenqi vi Politolenqi Skòla Kataluniae
– Sociàle Buti Kerutnenqi Skòla Kataluniae
157
– Kataluna9 qi Psikologenqi Skòla
– Sikla9 rnenqi thaj Sikla9 rne9 nqi Skòla Kalatuniae
– Oficiàli Źurnalistenqi Skòla Kataluniae
Sa akala khetanimata thaj thana de9 godi vi marde godi te aźutisaren te keren e àkcie and-o akava Plàn. Lenqe aźutimata kiden pen vi dikhen pen e
grupa9 se pal-i Atència Rromani Sela9 qe andar-o Kotor pal-o Programipen
thaj Difùsia. Andre o Generàlo Prabeśtipen pal-e Somkhetane thaj Dizutne
Àkcie kotar-o Than pal-o Miśtipen thaj Familìa, somkerdi e rromenar vi gaenar. Vi sa akala aźutimata sas dikhlarde jekh avrikani komisa9 e somkerdi
e enenar kotar-e maj bare rromane khetanimata thaj gaikane khetanimata kaj keren buti e rromença. Kadial kerda9 m buti sar drakhin, sa rendvale thaj
kidandoj i informàcia and-o akava lil.
1.3. XARNI HISTÒRIA E RROMENQI KATALUNIAE
Història
I història e rromenqi, sar si bixromisardili kultùra, si pherdi bipaćamatenar, thaj ći but antre rodenas te anen kotar aven e rroma. Akala antre
save rodenas pe rromene, lenas i bàza and-i sociolingvìstika te sikaven o
than kaj aven e rroma vi o drom kaj e rroma marde i te aresle and-i Katalùnia. E buteder e antrenar phenen so e rroma aven andar-i India, andar-o
akanutno Punab, and-i nòrdo-diso9 rigutni India. Maśkar e śeliberś VIII thaj XI,
paćel pes so e rroma2 lile drom andar lenqo phurano than. Ći anel pes sosqe von lile drom odoar, àmi sikavel pes verver amboldimata sar o naśa9 ripen
kana avili aver sel kaj beśelas paśe lene, nas but xabe savorenqe thaj i dar
te na iven maj but ja i ćingar maśkar sele9 ne.
Kadial, and-o berś 1000 opretele, śirdel pes o lungono drom kaj areslo i
k-o Maśkarutno Vaxt karing Euròpa, von nakhavde po Maśkarutno Diso9 rig vi
po maj Paśutno. But rromane grùpe aćhavde but berśa pe akala thema, thaj
aver kramavde drom karing aver thana: k-o nòrdo, karing Turkìa; pe ra9 to9 rigutne thana neves ulavde pen te aresen and-o jekh kotor k-i Rùsia thaj and2. And-i Sundalutni Konferènca Mamuj O Rasìsmo, augùsta 2001, sikavel pes akava anavipen: kana vakerel pes pe amene, vakerel pes vaś ..........gitano, rroma, romanies, gypsy, phirutne, sar te vakerel pes pe verver sela9 sa khetane and-e sajekh problème. Andar amari asociàcia akahras i pativ pal-o jekhorro alav savo sa e rroma pe Lùmia kamen te aven pinardile vi
akhardile, si o alav «RROMA», e zora9 ça and-o patran«a». RROMA si o butipen and-o nominatìvo kotar-o alav RROM thaj fèri mandavel «GITANO». Amen sam e «RROMA», sam e «GITANOS» . www.unionromani.org/news
158
Buta9 qe trujalimata pal-o Integràlo Plàn i Rromani Selia9 qo Kataluniae
Kultùra thaj identitèta
Familìa
Kheripen thaj dizutnipen
Sikla
9 ripen
Buti
Integràlo Plàn e
Rromani Sela
9qo
Sastipen thaj sasta
9 ripen
Sociàli participàcia
Ćhib
E mèdia thaj sociàlo dikhipen
Thamipen
Dizutno brakhipen
o aver kotor k-i Grècia. Si and-o akava them kaj arakhel pes o jekhto lil kaj
mothovel o nakhipen e rromenqo pi plain Athos, and-o śeliberś XI.
Baro gind akala grupenar beśle othe, aver phirde karing i Mediterrànea,
odolesqe andar akala phuva9 aven maj xromisardile lila kaj mothoven o nakhipen e rromenqo. Von lile odola droma sosqe kamenas te mangen te jertisarel
len o Bareder Raśaj sosar and-o maripen von ćingarde paśe e turka9 qe anglal te len i dasikani relìgia, kadial o dukhavno drom sas sikavdo pal-e maj
vastne dasikane thana and-o odova vaxt: Maxaro Pèdro, Notre-Dame thaj
Santiago de Compostela. Kadial, o drom karing Santiago de Compostela ligarel e rromen k-i Espània.
Vi isi aver godi kaj mothovel so rromane grùpe nakhle andre i Espània po
sùdo, andar-o nòrdo Afrìkaqo thaj Exìpto.
And-i història, o areslipen e rromenqo Espaniae si xromisardilo and-o XV śeliberś.
Von aresle andar-e Pirineos, o jekhto lil kaj sikavel lenqo nakhipen si kotar-o 1425
b., kana o Thagar Alfonso V o Magnanimo del lilenqe voja te nakhen mestes pal– o
159
Joan savo akharel pes raikano/kònde kotar-o Ćikno Exìpto. Kotar-o alav «Ćikno
Exìpto» avel o alav «gitano», so si sar pinarel pes and-i espanikani ćhib e rromen.
Andar odova vaxt, e rroma buxla9 ren pen pe sa o them3.
E rroma vi and-i Katalùnia vi and-o Sundal sasto, keren bari zor te len palpale vi te amaven odola kulturaqe vi historiaqe kotora save inkeren and-i
penqi sel. Akava jekhto lil sikavel o akanutnipen e rromenqo and-i Katalùnia
bare manuśença kotar-i katalunikani kultùra sar o Aussiàs March ja o Joanot
Martorell, vi e ćudavne puśtikença sar Curial e Güelfa ja Tirant lo Blanc. Vi but
vastne historikane vrèma9 pal-e amare institùcie śirden and-o odova vaxt: i
Barcelonaqi Vakerlin del e Kataluna9 qo Rajpnasqe o brakhipen pi kontitucionaqi sistema e themesqeri thaj del pe lese śajpen te maśakarel e thagarnikani zora9 ça,4 vakeras vaś-o 1421 b. Thaj o brakhipen pi Katalùnia angla e
śajutne thagarnikane kerdarimata mamujale pal-o kataluna9 qo biumblavdipen.
And-o akava jekhto vaxt, e rroma arakhle miśtipen e manuśene save
beśenas othe vi and-e lenqe dostimata. Ami maj palal, khakobor xoxavimata
den so o laćho arakhipen paruvel pes and-i xoli. Jekh rigae, baro9 l o gind e
rromenqo kaj aven and-i Espània andar-i diso9 rigutni Mediterrànea, kana peli i
Konstantinòpla, and-o 1423 b.. Aver rigae, e verver ivipnasqe ćhanda e
rromenqe, e thama9 penqe, i ćhib vi i kultùra save inkerenas, sa kodo, nakhel
and-i jekh problèma pal-o dostipen phandino and-i jekhorri kulturakani, religiakani vi thanikani politìka. Kadial, śirdel pes o bareder vaxt pi asimilàcia,
prastapen, kulturaqo sa mudaripen karing i Rromani Sel and-o amaro them.
O thamikano śirdipen si and-o 1499 b., berś kaj del pes i jekhto thami mamuj
e rroma, and-o jekh trujalipen po racìsmo thaj ksenofòbia palal o naśa9 ripen e
utenqo, and-o 1492 b. thaj palal o naśa9 ripen e xoraxajenqo, and-o 1503 b.
Akaja thami mamuj e rroma, thaj sa e thama9 kaj aven i k-i Ilustràcia, mangenas sajekh; te inkerel jekhorri identitèta vi politìka, mudarandoj sa aver verver
godi kaj śaj te del pe lae. Maj palal, akala thama9 ka buxla9 ren lenqo trujalipen
thaj ka den pe phirutne, ene save mangen love thaj manuśa bikheresqe thaj
bibuta9 qe, sa kodo del and-i història but sociàle estereotìpe thaj anglapaćamata. Sa akala thama9 duta9 ren e rromen te mukhen penqo rromanipen, e vi
sociàle vi lovikane vi kulturaqe ćhandença kaj e maj bare raja kamenas te den
pe lene tel-e verver phardimata po astaripen ja maripen; vi rokhenas len
penqi ćhib, penqe zakonura9 thaj penqo lovikano thaj sociàlo kontròl. Vi de-
3. www.unionromani.org/doc.html (consulta del 12 d’agost de 2003)1
4. http://www10.gencat.net/gencat/AppJava/cat/generalitat/generalitat/origens/index.jsp
(consulta del 12 d’agost de 2003)
160
nas les bari reprèsia thaj bićhavde len pe khakobor gava thaj thana, thaj
naśtisarenas te iven pe aver gava ja thana.
i k-o 1812 b., e Konstituca9 ça kotar-o Kàdiz, kaj delas barbaripen pe hakaja pal-e rroma, e rroma nas sajekh manuśa desar e gaenar, akaja Konstitùcia ćhivelas pe sajekh than sa e espana9 qe dizutne.
Pe XIX thaj XX śeliberśa, but rromane grùpe beśenas khere sosar e asimilace- nqe politìke kadial kerdarenas, ami vi pe odova vaxt sas phirutne rroma. Vi pe odova vaxt sas thama9 mamuj e rromen, sar i Sociàli Dara9 sqi Thami,
kaj avelas andar-o vaxt kotar-o Franco, thaj akaja thami delas zorales pe rroma, sosar nas len piardile buta9 , odolesqe dikhenas e rromen sar ćora.
Jekh misal si e thama9 kotar-i Guardia Civil 1943 b. kaj phenenas so but musaj te dikhas e rromen, vi trebul te ginas lenqe lila, rodandoj pe lenqe ivipnasqe ćhanda thaj sa so śaj te del amenqe anipen pe lenqe nakhimata thaj
buta9 ...vi si maj feder te las lenar sa e nevimata kaj amen musaj te na mukhas len te ćoren...
And-o vaxt kotar-o Franco, i Rromani Sel delas vast and-i katalanikani
identitèta. But ćudavno sas o brakhipen so e rroma kerenas pal-i katalanikani ćhib and-i opralutni Katalùnia, sar phenel o Jean Paul Escudero5, i katalanikani ćhib, pi opralutni Katalùnia, arakhla9 s and-e rroma e manuśa save inkeren la vi brakhen la. Vi avdives e rroma vakeren po katalanikanes, laba9 ren
akaja ćhib te na hakaren len e aver francikane manuśa.
Akava ćaćipen si ćilavdo, vi naj normàlo so akaja participàcia e rromenqi
and-i katalanikani kultùra nas sikavdi i akana, kaj sikavel pes e bute- nça kaj
keren vi rroma vi gae thaj kiden pen and-i buti kotar akava lekhavno thaj
aver buta9 6.
Aìkaj sas phirutne, beśen pen and-o Perpiniàn, thaj pe deśiberśa 20 thaj 30 kotaro XX śeliberś lile e khera and-o pero Sant Jaume kaj mukhle e ute save naśenas e
nazienar. Kaj an von si savaxt dujćhiba9 qe, odolesqe von inkeren i ćhib «...ći inkeras i katalikani ćhib sosar sam kataluna9 qe, inkeras la sosar rroma sam» phenel o pàpu «Pito», kon lila9 s i Jana sar rromni maj 40 berśenar anglal, i Jana si jekh
rromni sìmboli e rromenqi and-o Perpiniàn: nivaxt tragavda9 s pes avri e peresar
thaj ći anel francikani ćhib. (Nevipens Romani 16-31 maj 2003 b., rrinćhiba9 ripen
penqo)
E opralutne katalanikane avas o ilo ulavdo angla e rromene pi amari phuv. And-i
jekh rig, den bilaćho alav pal-i amari ćhib, sosar paśe lene si but nasul anglapa-
5. Escudero J. P. «I Perpinianqi rromenqiri pustik» Paris: Editions L’Harmattan, 2003b.»
6. Mayans P. «Nòrd-Katalùnia: i aver Katalùnia» (kotor andar-i pustik CAT ćhib thaj dostipen pe katalanikane thema) Barcelòna: La Busca, 1998 b.)
161
ćamata; and-I aver rig, von inkeren pramiśtes amari ćhib. . . (AVUI, 1to februàra
2003qe)
I bari migràcia po deśiberś 60, del so but rroma mukhen lenqe originàle
phuva9 , kaj iven normàl, thaj te traden pen k-e aver thana kaj aven e fìrma9 te
roden buti vi te śaj xan manro, sar kerde mìle enenar kotar sa o Them,
save trade pen andar-o sùdo k-o nòrdo, ja andar-e gava k-o foros, thaj berśa
maj palal beśle pi Katalùnia pe savrème.
And-i śir, kana aresle, o ivipen sas pharo savorenqe, ami e rroma nas len
laćho sikla9 ripen thaj po deśiberś 70 avilo baro lovikano bangipen, sa kodo,
da9 s but pharimata pal-e rroma, naśtisarenas te arakhen buti vi arakhle but
sociàle pharimata, vi lenqe tradicionàle buta9 xasarenas molipen thaj e neve
buta9 kaj aven po dostipen, trebul skolaqe sikla9 ripen kaj e rroma nas len. Kadial, e gae save avenas kotar sajekh lovikani situàcia desar e rromenar, lenas maj feder posìcia thaj laćho socio-lovikano than kaj delas o śajpen te len
vi sociàlo vi kulturikaqo amavipen, e rroma an k-e maj ćorrikane thaj marginàle thana e foronar kaj na iklo9 n, ći an pal-o buta9 qo trujalipen ni pal-o sikla9 ripen thaj naj len laćho kheripen, sa akala situàcie nakhavenas len karing o
phandino drom e marginaciaqo thaj po sociàlo avripen.
E bare fìrma9 , i migràcia k-e dizutne thana thaj o lodipen ligarde e rromen
k-o karingipnasqo xasaripen thaj o bizoralipen, kaj ćingarden neve situaciença save pućhaven thaj maren lenqi kultùra. O beśipen e rromenqo avilo kana
avilo bangipen po petròleo7, o ćorripen, o akuśipen, o gèto, o bithamikani
kinbikinina9 qo nakhipen pe marginàle pere, phara9 ren o amavipen and-o jekh
vaxt kaj sas laćho te federa9 rel i situàcia e rromenqi and-o barbaripen pe hakaja Kataluniae. O somivipen phara9 rel pes thaj i buti nakhavel pes karing
Sociàle Sevimata, ami na sosar si rroma, nakhavel pes kadial sosar si
ćorre, iven avri e dostipnasar thaj naj len uźo avindipen.
I Konstitùcia kotar-o 1978 b. thaj o Estatùto kotar-o 1979 b. but paruven i
situàcia e rromenqi pe sa o Them vi and-i Katalùnia. Akala paruvimata si but
vastne, ami sa akala thamikane lila ći mothoven ni kanć vaś-e rroma, ami
akala thamikane lila phenen so naśti te avel diskriminàcia pal-e manuśa kotar
aver selo9 rra9 , vi savore sam barbar angla e thama9 .
7. Biźaripnasqo Sombeśipen kotar WORKALO. The creation of the new occupational patterns for cultural minorities: The Gypsy Case. V Framework Programme for Research and
Technological Development of the European Union.
O reslipen e rodipnasqo sikavda9 s pes and-i Europuni Vakerlin (Brusèlas) septèmbra 2004 b.
angla verver eurodiputadura9 , ene kaj kerenas verver europune socioekonomikane progràme
vi o diputàdo k-o Kongrèso ERC-ar o raj Joseph Andreu. Akate śaj te len maj informàcia:
www.neskes.net/workalo.
162
And-i akaja godi, thaj andar-o institucionàlo paćavipen kaj del i res akava
Planesqi, i Katalùnia, andar pesqo Rajpen, śirdel jekh historikani laćha9 ripnasqi buti and-o 2001 b. karing-i Rromani Sel kaj maśkarthemutne institùcie sar
o Europuno Khetanipen, o Europaqo Sombeśipen ja e Khetane Thema,
berśa maj anglal akharde e themenqe te keren. Akana o Kataluna9 qo Rajpen
thaj e sociàle rromane khetanimata vakeren maśkar lene te ćhiven e rromane kirle and-o nevo Estatutesqo keripen.
Aver rigae, o europuno buxla9 ripen karing e diso9 rigutne thema, kerel pal-i
Rromani Sel te avel i bareder europuni selo9 rri, odolesqe i situàcia e 10 milionenar e rromenqi avel sar vastno than and-i politìka e verver themenqi, sosar isi baro bibarbaripen thaj diskriminàcia karing akaja sel, kaj sikavel pes
and-o ćorripen vi avripen thaj naj len zor ni kirle angla e institùcie. Sa kodo,
del pal-e europune institùcie te laćha9 ren but sigo akaja bisarani situàcia kaj
inkerel i Rromani Sel algla e aver dizutne.
Informaca9 qo dostipen ja anipnasqo dostipen
And-i śir kotar-o śeliberś XXI, thaj and-o informaca9 qo dostipen, e rroma
śaj te len and-o lenqo śajmatenqo amavipen ćaćimata kotar penqi identitèta thaj kultùra, savi inkerel miazutne kotora desar e neve mangimatenar thaj
e ćaćimata e akanutne dostipnasqe, sar mothovel pes po rodipen vaś-e
roma Kataluniae, kerdo andar-o Than pal-o Miśtipen thaj Familia.
O sikla9 ripen dikhel pes sar i bàza te mudaren e bibarbarimata kaj inkeren e
rroma. Akava ćaćipen naj aćarutne alava ja alava kotar-o baro dostipen te
paćhavel e rromen. Sa e rromane khetanimata vi and-i Katalùnia vi and-o
Sundal keren buti thaj akharen jekh sikla9 ripen kaj ligarel e rromane generàcie
kaj aven, k-o vastno amavipen andre e verver dostipnasqe trujalimata.
Maśkar e maj vastne musajmata e rromenqe, o sikla9 ripen numaj al palal o
kheripen thaj i buti. O sikla9 ripen si jekh kotor bazikano and-o informaca9 qo
dostipen, vi si bazikano kotor pal-i Rromani Sel.
• Dikhimata, estereotìpe thaj barranga po andripen
I història thaj i relàcia kaj sas maśkar e rroma thaj o baro dostipen amaro
themese, nas relàcia po somivipen thaj laćhe relàcie. Avel pal-e rroma jekh
historikani godi sar selo9 rri savi maren la but, thaj so o dostipen kamel te asimila9 sarel, thaj avel pal-o baro dostipen jekh godi pi Rromani Sel sar manuśa
save ćhiven pen avri von korkore thaj den sociàli ćingar.
Kadial, avile sociàle mothovimata thaj buta9 kaj na aven andar o barbar vakeripen maśkar rroma thaj gae, thaj andar-o bianipen thaj e estereotìpe,
kerde pen barranga kaj den nasul reslipen: jekh rigae, naj vakeripen ni anipen maśkar e duj kultùre, i rromani kultùra thaj i bareder; aver rigae, o keri163
pen thaj zora9 ripen pe anglipaćamata thaj bipaćamata kaj len bàza and-e estereotìpe kaj den maj xoli thaj bipaćapen and-i jekh var.
Akala dikhimata den bilaćho reslipen kana an pal-e sociàle eztruktùre thaj
ene save tragaven len.
O laćha9 ripen kaj den vi e rroma vi e maśkarthemutne institùcie kaj keren
buti pi bidiskriminàcia si lokho: te kamel pes so jekh politìka, buti, sociàli buti,
thaj kola kaj an pal-e rroma, te aresel k-o baxtagor, vi e rroma musaj te len
kotor and-o projèkto, keripen, dinipen thaj evaluàcia; akaja aktìva participàcia si o vudar e baxtagoresqo.
Kana isi jekh buti kaj kerel la andar butselikani grùpa, pe sajekh posìcia,
akala estereotìpe thaj dikhimata xasaren pen, vi pal-e rroma vi pal-e gae.
Biźaren akaja metodològia e maj bare maśkarthemutne thaj europune institùcie, vi politikane vi sociàle te den baxtagor pal-e politìke, vi sar zumavipen
pe laćhe buta9 .
• amavdile animata thaj ćaćimata pal-o kataluna9 qo dostipen
E rroma, sar aver selo9 rra9 thaj kulturikane grùpe, amavdile pe sa i història,
animata kaj aven andar lenqo sikla9 ripnasqo ivipen, pi adaptàcia, angla o
pharo ivipen, pi evolùcia, po amavipen, po kontàkto thaj kola; si so bućhel
pes kulturikani godi. I rromani kultùra inkerel akala animata, thaj aven sar
jekh śukar labno kaj nakhel generàcia pi generàcia, vi len e paruvimata kaj
von musaj and-e sa trujalimata thaj vrème.
Akala animata keren pen trujal o vakeripen thaj i maśkarselikani komunicàcia, e rroma sosar lenqo ivipen sas phirutno, beśenas paśe but kultùre
thaj dostimata, kothal so von amavdile animata pi komunicàcia thaj śukar
len e sociàle relàcie jekh averes , vi and-o bikinipen, vi and-i kinbikin ja and-o
sombutipen.
Akana, akala komunikativne animata si so mangen e neve buta9 qe thana
kaj akharen pen and-e akanutne bare dostimata. E buteder e neve bute- nar
si paśe e komunikace- nqe teknològie thaj e informace- nqe teknològie, ja e sevimata e manuśenqe, ja paśe e duj.
Aver rigae, i rromani kultùra del kotora laar thaj kulturaqe molimata andar laqo areslipen Kataluniae, thaj akana si kana akala ćaćimata len o institucionàlo paćavipen thaj jekh pinaripen pe butederene e źurnalistença, aìkaj 30 berśa maj anglal e rromane khetanimata śirde te keren buti te len
akava reslipen.
Jekh ćaćo aźutipen pal-e Katalanikane Thema kaj inkerel pes and-o Rodipen e Rromenqo Kataluniae vi and-e varesave mèdie, si i ćhib; and-i opralutni Katalùnia, i ćhib inkerel pes nais e rromenqe save beśen othe, ja nais varesave perenqe kaj beśen rroma andar but berśa maj anglal, save vi beśen
164
pe dizutne thana. But lava kaj laba9 ras dives po dives and-o amaro lèksiko,
aven kotar-i rromani ćhib, aìkaj ći anas, si jekh kulturikano dinipen.
Aver molimata kaj den e rroma si i grupaqi solidaritèta thaj o vakeripen sar o
maśkar and-o somivipen. Si but śukar so śaj te den amenqe kotar lenqe zakonura9 te śanda9 ren thaj te maśkaren kana avel ćingar, misala9 qe kana avel
ungale situàcie ja tostipen. I rromani thami, kaj na mamujdel i thami e themesqi, inkerel zorale kotora and-o sociàlo khetanipen thaj and-i grùpa kaj
adavaxt sikaven drom pal-e but politìke thaj sociàle buta9 , kadial, e rroma śaj te
aven vastne manuśa kothal so lenqe historikane zakonura9 den phiko lenqe.
Andar śeliberśa maj anglal, sas katalanikane rromane familìe kaj beśen
akate, vi avile aver rroma kotar sa o Them pe deśiberśa 60 thaj 70. Akala familìe pinaren pen thaj kiden pen maśkar lene, e famila9 qe kidimata si but
vastne and-o khetanipen e verver famile- nqo. And-o nakhlo vaxt, o phirutno ja
ći but phirutno ivipen, vi e buta9 kaj von kerenas, denas so e manuśa te pinarda9 ren pen vi te kerenas drakhin po paćapen kaj aresel i-ke akanutne divesa. Kana e rroma kotar jekh familia denas pativ pal-e rromane zakonura9 vi
denas penqi familiaqe bari pativ angla e aver famile- ne.
I familìa mandavel maj but desar o alav, si jekh ivipnasqi aćar astardini
and-i vòrba kaj del pes, i solidaritèta thaj i pativ kaj keren jekh thamikano trujalipen savorenqe.
Vi mothovas o uśtipen e rromne- nqo, o rromano uvle- nqo nakhavipen, aìkaj akava uśtipen si terno, kerel vastne laćhimata pal-e uvla9 vi pal-o dostipen, pe uvle9 nqe thaj sela9 qe mangimata, thaj akala rromna9 na bistren so von
si rromane uvla9 . Akala ćaćimata śaj te uśten i uvli sar integràlo labno kaj te
del but laćhipen pal-e amare dostimata, misala9 qe and-i tostipen pi uvli thaj
and-i buta9 qi diskriminàcia.
165
2
TRUJALIPEN KAJ DEL PES:
E ENE
2.1. ANGLAVAKERIPEN PE MANUŚA
O rodipen e rromenqo vi and-i Katalùnia vi and-i Espània inkerel pesqo
pharipen, na naj ćaćo ginavipen. I informàcia vaś-e rroma ći sikavel pes ande manuśenqe lila, kothal so naśti te keras buti e ginavimatença kaj aven kotar-i publikani administràcia.
Xromisarde ginavimata nane, kothal so las o manuśipnasqo kotor savo
amen musaj te siklo9 vas kotar anglune rodimata kaj e rromane khetanimata
sikavde pal-i publikani administràcia. Odolesqe śaj te arakhas verver ginavimata and-i buti. And-i Katalùnia e ginavimata kerde pen kadial:
• J. M. Vázquez
1978
17.962
• J. M. Montoya
1987
37.728
• Grup Pass
1991
31.881
Xaing: Fresno, J. M., 1993.
Aver ginavipen śaj te arakhel pes and-o Lil kotar-I Subkomìsia pal-o Rodipen e rromane sela9 qe problème. Espana9 qi Vakerlin. Komìsia pal-i Sociàli Politìka thaj Buti, 1999 b.:
ANDALUCÌA
286110
45’35
MADRID
59082
9’37
KATALÙNIA
52937
8’39
VALÈNCIA
52455
8’32
KASTÌLA – LA MÀNĆHA
33552
5’32
MÙRCIA
33006
5’23
KASTÌLIA – LEÒN
28339
4’49
ARAGÒN
18209
2’89
GALÌCIA
13741
2’18
167
EUSKADIQO THEM
11675
1’85
EKSTREMADÙRA
11318
1’79
I RIÒXA
7361
1’17
NAVÀRRA
5954
0’94
BALEÀRES
5423
0’86
ASTÙRIAS
4780
0’76
KANTÀBRIA
4021
0’64
CÈUTA THAJ MELÌJA
2030
0’32
854
0’14
630.847
100%
KANÀRIAS
SAVORIPEN:
Xaing: Khetanipen Secretariado General Gitano, 1999
E ginavimata dine avri maj anglal o Rodipen e Rromenqo Kataluniae
2003 b. si e ginavimata kaj sikaven pen pi subkomìsia savi rodelas e problème e rromenqe and-i Espana9 qi Vakerlin; maj anglal mothovda9 m vareso pi
akaja subkomìsia. O gind kaj del pes p-i Katalùnia and-o berś 1999 sas
52.937 ene.
And-i Katalùnia e manuśa beśen p-e thana kaj arakhen pen e fìrma9 thaj si
maj paśe e bare forura9 . Kadial, vi e rroma beśen, e buteder, pe dizutne trujalimata thaj pe forura9 ja gava bare ja pe paśutne thana sar e thana trujal Barcelonae.
Sar śaj te dikhas, and-i Katalùnia e rroma keren asociàcie ja kulturikane
khetanimata (ćitro 1). Kotar akala khetanimata, verver publikane sevimata
thaj sociàle ene vi asociàcie kaj den phiko and-o sociàlobutipen, and-o sikla9 ripen, and-i sociàli buti, thaj kola, so amen pinarda9 m e rromane grùpe
and-i Katalùnia. Musaj te phenas so akaja buti avili po ćaćipen sosar i grùpa
savi kerda9 s o Rodipen vaś-i Rromani Sel and-i Katalùnia sas butselutni grùpa
thaj sosar vi e rromane khetanimata vi e religikane rromane khetanimata
śukar lile kotor.
Aìkaj but ene thaj institùcie kaj len kotor kerde bari buti, naśti te das jekh
ćaćo gind pal-e rroma save beśen and-i Katalùnia.
E ginavimata an andar trinvardeś mìla thaj śovvardeś mìla, sar ka dikhas
and-o ginipen kaj avel (ginipen 1).
Te avela but śukar te kerel jekh antripnikano ginavipen kaj śaj te kerel pes
pe verver ćhanda. Jekh ćhand śaj te avel te xromisarel sa e rromenqe alava
pe lila, sar keren pe aver thema, ami e rroma ći kamen sosar daren pal-i
diskriminàcia ja so akala lila te ligaren maj bilaćhipen desar laćhipen. And-i
168
ĆITRO 1. Sociàli Participàcia
600
558
500
400
318
300
200
100
55
0
6
Escoles
53
13
AMPAS Associació Associació Activitats
de veïns
gitana
al barri
2
ONG
16
Partit
polític
42
16
3
Sindicats Religió
No
Altres
Katalùnia den pen duj mamujale lava: o konstituca9 naqo hakaj te dikhas sa e
manuśa po barbaripen, te avel o manuś kotar jekh sel ja aver vi so e rroma ći
kamen te keren pen odola lila, save mothovde andar-e kulturikane khetanimata. Aver ćhand si te pućhas pe sasti Katalùnia savo kotor e manuśenqo si
rroma thaj savo kotor e manuśenqo si gae.
Sar śaj te dikhas and-o ginipen, varesave ginavimata kaj den e asociàcie,
o Lil kotar Laćhipen thaj Familìa thaj aver, inkeren khetanipen maśkar lene
sosar sikaven sarane ginda. Ami vi śaj te dikhas ginavimata but bisarane
maśkar lene, sar e ginavimata kaj kerde pen and-o Hospitalèt, and-o Llèida
ja and-i Barcelòna.
E ginavimata śaj te kideren pen jekh po aver, aìkaj naśti te das ćaćipen pe
lene. Vi musaj te rodas pe bidikhlo9 ver rroma, save naj len relàcia e rromane
perença, ni e rromane asociace- nça ni e sociàle sevimatença. Vi musaj te dikhas o phiripen kaj śaj te den butvar.
169
ADMINISTRACIÓ
Benestar Social any 1993-1996
Àmbit
Comarques
COMARQUES CENTRALS
ANOIA
Associacions
Municipis
642
600
228
Sta. Margarida de Montbui
Òdena
Igualada
BAGES
194
BERGUEDÀ
OSONA
SOLSONÈS
11
209
Manresa
COMARQUES GIRONINES
ALT EMPORDÀ
1.108
579
BAIX EMPORDÀ
GARROTXA
GIRONÈS
87
5
437
PLA DE L’ESTANY
RIPOLLÈS
SELVA
BAIX EBRE
MONTSIÀ
136
RIBERA D’EBRE
TERRA ALTA
43
20
GARRIGUES
NOGUERA
PLA D’URGELL
SEGARRA
SEGRIÀ
1.674
30
387
255
23
815
Figueres
532
Girona
Salt
337
91
URGELL
494
Amposta
105
2.500
2.000 Serveis Socials Aj. Lleida: EOE-23
724
2
164
2.284
2.500
1.043
1.289
76
45
11
4
1.181
Tarragona
ÀMBIT METROPOLITÀ
ALT PENEDÈS
9
Tortosa
Reus
Cambrils
BAIX PENEDÈS
CONCA DE BARBERÀ
PRIORAT
TARRAGONÈS
1.500/2.000 Serveis Social Aj. Girona: EOE-13
100
Lleida
Vilanova de la Barca
CAMP DE TARRAGONA
ALT CAMP
BAIX CAMP
183
9
6
16
737
538
ÀMBIT DE PONENT
58
16
1.200
Lloret de Mar
TERRES DE L’EBRE
Algunes altres aproximacions
892
14.668
56
25.400
Vilafranca del Penedès
BAIX LLOBREGAT
1.932
Viladecans
El Prat
Cornellà
Sant Boi
Gavà
BARCELONÈS
8.530
Hospitalet
Badalona
Barcelona
Santa Coloma
Sant Adrià
170
37
306
2.289
1.456
3.838
5.100
1.200
3.00 2.550
50
450
400
16.800
5.000
3.000 3.080
4.000 6.620
300
4.500 4.000 CIREM, GES i TRS. Juliol de 1997
GARRAF
330
Vilanova
MARESME
248
Mataró
Pineda de Mar
VALLÈS OCCIDENTAL
3.393
Terrassa
Sabadell
VALLÈS ORIENTAL
ALT PIRINEU I ARAN
179
12
ALT URGELL
ALTA RIBAGORÇÁ
CERDANYA
PALLARS JUSSÀ
PALLARS SOBIRÀ
VAL D’ARAN
POBLACIÓ GITANA RUMANESA
TOTAL
500
500
200
200
2.400
900
1.500
400
10
5
7
48.376
2.500
37.810
580 Guardia Urbana 2002
52.937 BOCG n.520 Serie D: General de 17 de
des. de 1999
2.2. DIKHIPEN PI SITUÀCIA
Andar-i Espana9 qi Konstitùcia kotar-o 1978 b. vi andar-o Kataluna9 qo Themesqo Thamipen kotar-o 1979 b. śirdel pal-e roma o putripen te nakhen k-o
dostipen po barbaripen vi pi participàcia.
Po odova vaxt, e administràcie śirde buta9 qe planùra9 te mudaren o luvorripen vi te keren sociàle kherimata kaj ligarde e rromane familìe. Akava hakaj
pal-o laćho kheripen, si vareso but vastno and-o paruvipen e rromenqo,
sosar e rroma an te beśen k-e pere verver eztrukturença desar i andrutni
eztruktùra kotar-i buxli famila9 ar, vi te len i eztruktùra kotar-i i ćikni familìa, vi
paruvde lenqe relace9 nqe zakonura9 thaj i solidaritèta maśkar lene. And-o
maj baro dostipen den pen paruvimata vi and-i eztruktùra vi and-i familìa,
odolesqe pe rroma vi den pen paruvimata thaj len e famile9 nqe zakonura9 kotar-o baro dostipen. O 73% e rromane famile9 nar naj len maj śtar enenar
(akala si e ćikneder), fèri po 19% e famile9 nar isi maj śov enenar. O maj
baro kotor si e familìe save isi len maśkar duj thaj śov ene, thaj o maj baro
kotor si e familìe save isi len śtar ene and-o 26% e famile9 nar save pućhla9 m.
Kadial, and-o sikla9 ripen, i situàcia paruvdili but vi po skolipen e ćhavorrenqo vi po sikla9 ripen pal-e maj phure, e rroma lile aver molimata karing i
skòla thaj o sikla9 ripen, aìkaj vi akana trebul te kerel pes bari buti vi po buta9 qo
sikla9 ripen vi po maśkarutno sikla9 ripen thaj and-i universitèta, kadial śaj te len
sarani situàcia desar o gaikano dostipnasar. E rroma hala9 ren thaj mothoven8 so o sikla9 ripen si but vastno te kamen te paruven lenqi bisarani situàcia,
kothal so but manuśa keren buti andar lenqe śajmata pe verver sociale-si8. Mez 5. Rodipen vaś-i rromani sel and-i Katalùnia.
171
kla9 ripne buta9 . E rromane khetanimata thaj organizàcie vi lile kotor andar lenqe skolaqe aźutimata ja and-o sombutipen e skolença, vi and-o maśkaripen
thaj sikaven śukar pal-e rromane familìe so śaj te keren.
I adapatàcia kotar-i skòla karing o trujalipen del so e sikla9 rne te uaren ći
but baxtagor maśkar e rromane siklo9 vne.
Aver rigae, sam angla o baxtalo kurrìkulum (Elboj, et al., 2002:109-110),
skolaqe situàcie kaj den anglideripen pal-o ćilavdo amavipen; pe but misala9 ,
e sikla9 rne si but gugle pe amare ćhavorre, ami e buteder e ćhavorrenar ći
len skolaqo baxtagor.
O 21’5% e manuśenar kaj pućhla9 m, mangen jekh skòla kaj na te avel racìsmo, anglipaćamata ja estereotìpe. Si vastno so o vakeripen po sikla9 ripen
te avel po sikla9 ripnasqo hakaj savorenqe, kadial, te avel jekh sikla9 ripen kaj sa
e manuśa śaj te len laćhe nivèle vi kaj te paćavel pes o identitetaqo hakaj sar
barvalipen savorenqe.
Aver vastno trujalipen si o rendvalipen thaj nakhipen pe sevimata vi pe
sasta9 ripasqe thana, kaj da9 s and-i jekh rig, so o ivipen e rromenqo te avel
maj lùngo, thaj aver rigae, da9 s so e roma te paruvenas lenqe aćara pal-o
uźipen vi lenqe parvipnasqe aćara, vi naśti te bistras o paruvipen kaj dine e
rroma andar lenqo kulturaqo dikhipen, pal-o mandaipen po nasvalipen, aìkaj isi dikhimata kaj si e rromenar, sar misala9 qe o mandaipen sastipen/nasvalipen, kon del organizàcia po nasvalipen thaj kon lel thaj del avri i informàcia
po odova nasvalipen.
And-o butipen, e buteder e rromenar, inkeren bilaćhi lovikani situàcia
thaj iven dives po dives, lenqe buta9 si odola kaj den lenqe te xan dives po dives, thaj odola buta9 kaj naj len xulaja, sar misala9 qe o phirutno bikinipen.
E buta9 kaj e rroma amavde but berśa maj anglal ćikna9 rde and-i jekh globalni lovikani sistema thaj o drom pal-o kramavdilo laćhipen. O kurkesqo bazàri ja o sastrenqo kidipen paruvde and-e bare bazàra9 thaj neve thana pal-o
sastr. O racìsmo si o maj baro barr kaj arakhen e rroma kana kamen te roden
buti and-i Katalùnia, si so penen e buteder e rromenar kaj pućhla9 m, ami vi si
o maj baro musajpen kaj mothoven e rroma and-i Katalùnia.
Vi aver rroma khelen, gilaven ja baśaven, ami naj but ene kaj te keren musìka sar profesionàlne, aìkaj but rromane alava aśunen pen pe akala trujalimata, si jekh buti kaj ći keren la but rroma.
Sòvar i biaćhaduni buti molkuća9 rel pes maj but, sosar del sarbarripen,
ami e rroma naj len but sikla9 ripen thaj si pharo lenqo nakhipen pe buta9 .
Aver faktòre kaj den pi rromani kultùra si but vastne thaj zorale pe lae, sar
i relìgia, kaj kidel pes thaj vazdel pes i identitèta, aìkaj inkerel kotora kaj śaj
te paruven zakonura9 . I khangeri si jekh than kaj malado9 n e rroma, jekh than
pal-o vakeripen thaj butvar pal-i sociàli sàma.
172
Vi e paruvimata kaj den sas vi e paruvimata kaj akana den pe rroma, den
maj but pe rromna9 , save lile vastno kotor sar paruvipnasqo motòro pal-i kultùra lenqi. Akana e rromane uvla9 organizaren pen, kamen te mudaren e sociàle bibarbarimata kaj den pi lenqi sel thaj anen miśto so o vudar si o sikla9 ripen.
Aìkaj e rroma si akana po sociàlo paruvipen, inkeren molimata sar respèkto pal-e phure, o ćaćipen, i pativ, o paćvalipen, thaj kola save sikaven
aver ćhanda save zora9 ren i identitèta, si so and-i antropología bućhel pes
kulturikani adaptàcia.
E khetanimata si e labne save lile e rroma te len kotor maj śukar and-o
dostipen, aìkaj akala khetanimata ći organizaren pen sar organizarel pes i
rromani sel and-i laqi kultùra.
Kadial e rroma den mangimata, len kotor, maren godi thaj siklo9 n sar te
laćha9 ren penqe problème thaj te den po amavipen thaj te baro9 n sar sel. I
rromani organizàcia, and-i drakhin, del so akana e rroma te aven maj śukar
and-o dostipen. E rroma śaj te sikaven lenqo amavipen kotar lenqe drakhina9 pal-e sociàle relàcie, vi i solidaritèta maśkar lene.
Vi e mèdia sas labne save den sas, thaj den, paruvimata, vi andre vi avri,
paruven guna thaj zakonura9 , and-i jekh rig den aćara thaj musajmata, thaj pi
aver rig den avri jekh estereotipikano dikhipen savo naj o ćaćipen pi akanutni
rromani kultùra, so sikaven si o ćorripen, i marginàcia ja vi śaj te phenas so sikaven i kamavdili rromani lùmia, savi si but purani.
Adavrème, e terne kamen te len e sìmbole save sikaven lenqe identitèta
andar but vrème palpale. Akaja posìcia sikavel amenqe so e rroma an pal-o
normàlo ivipen thaj pal-o goda9 veripen, thaj na musaj te len grìza pal-o ivipen, von musaj te len grìza po lenqo purano than thaj identitèta thaj kadial te
len kotor and-i kataluna9 qi sel.
Sar phenda9 m maj anglal, sa e rroma na iven and-i marginàcia thaj ćorripen, ami savore iven and-o sociàlo avripen, hakaras so sociàlo avripen si
kana jekh manuś na ivel sar iven e buteder and-o dostipen thaj akava manuś hakarel so e aver manuśa akuśen les. And-i Espània e rroma si 5 var maj
ćorre desar e gaenar, sar phenel o lil FOESSA (1998 b.) e 51’6% e rromenar kaj ivel and-o ćorripen, ivel and-o maj baro ćorripen, thaj numaj o
16’7% kotar-e maj ćorre espana9 qe enenar iven but ćorrikanes. Kadial,
amen malavas familiença save isi len love te iven miśto, ami ći iven sar iven e aver manuśa save beśen paśe lene, vi aven sar vareso bipinardilo
thaj ćino.
Śaj te phenas so e rroma inkeren phari situàcia pal-e love, ami vi inkeren
aver bare musajmata po sociàlo ivipen: i skòla, o kheripen, i buti, o sikla9 ripen, i relìgia, mesto vrème thaj khelimata, o sasta9 ripen, o trujalipen, si e maj
173
vastne, ami isi aver trujalipen kaj nakhel sar bidikhlo9 ver maśkar e buta9 save
den pen, sar o xasaripen pe manuśikane biźaimata, ja o śajnipen kaj inkerel o
manuś te laćha9 rel e pharimata.
Vi, dikhas jekh cìra so ka mothovas maj palal thaj śaj te phenas so e publikane institùcie den sas vast thaj den vast pal-e rroma, ami akala aźutimata ći
maj den po maj baro baxtagor sosar nane but sombutipen.
And-i Katalùnia del pes i ćaći manglin te kerel buti e rromença, thaj te las
so kamas te keras, musaj te federa9 ras o sombutipen thaj te rendavas e śajmata thaj zor kaj den pen.
2.3. XARNIKANE BUTA9 AMAVDE PALPALE
Vi i rromani kultùra vi e rroma inkeren lenqe purane aćara thaj zakonura9
aìkaj den diskriminàcia pe lene thaj prastaven len. Vi den pe lene situàcie
save aźutisaren len and-o akanutno amavipen kaj arakhen pen but rroma,
kaj o sociàlo avripen (lovikano, sociàlo, sikla9 ripno, sasta9 ripno, thaj kola) ligarel
vastne musajmata and-i komparàcia e dostipnaça.
Akaja rigae, and-o 1978 b., kana avili i Espana9 qi Konstitùcia, thaj o berś
kaj avilo, o Kataluna9 qo Rajpnasqoro Estatùto, śirdel pes nevi vrème and-i sociàli buti, maj but andar-e administràcie (themutne, regionàlne ja lokàlne) karing e rroma. Akaja buti ligarel, and-i jekh rig, buta9 save den pe trujlalimata kaj
e rroma inkeren musajmata, thaj pi aver rig, thaj nais akala bute9 nqe, reslimata kaj den te aven neve mangimata thaj àkcie, akala neve mangimata thaj
buta9 ka aven sar than kaj te maren godi and-o sociàlo paruvipen, sosar butvar akava paruvipen avel sar kulturikano dab, sar asimilàcia ja sar kulturikano
denipen.
a. Kheripen
Vi o kheripen vi o kheripnasqo trujalipen si o maśkar and-o sociàlo somkhetanipen. O nakhipen karing o publikano kheripen po deśiberśa 70 thaj 80
sas vareso but vastno and-o ivipnasqo laćha9 ripen pe but rromane familìe.
Ami, butvar, e publikane politìke pal-o kheripen, ligaren e rromenqe neve
pharimata pi sociàli adaptàcia thaj pal-i buti.
Pe palutne berśa, den pen vastne àkcie te mudaren o luvorripen (Campo
de la Bota, La Perona, Can Tunis, Riu Sec, thaj kola) ami akala àkcie ći an
pal-e musajmata kotar-e manuśa save beśen othe thaj ći dikhen pen so ka
aven neve pharimata palal o nevo kher thaj palal o nevo sociàlo trujalipen. E
manuśikane thaj famila9 qe relàcie kotar-e rroma paruvde sosar rripisarde
pen e bare familìe pe verver thana. O nakhavipen pe neve thana butvar del
174
sas bangipen and-e lovikane thaj manuśikane sajnimata, thaj sosar naj len
dòsta sociàlo aźutipen, ći laćha9 ren anglune situàcie.
E bare love kaj molen e neve khera, i adaptàcia pe somkhetane trujalimata
aver famile9 nça kotar aver thana thaj e neve thama9 pal-o somivipen den sas
neve pharimata kaj na fadera9 rde dòsta o sociàlo nakhavipen kaj den sas i
ćingar mamuj o gueto thaj o luvorripen.
O bikheripen si vareso kaj del po sa o dostipen, ami kana vakeras po kheripnasqo trujalipen pal-e ćorrikane grùpe, bizorale ja po sociàlo avripen, i situàcia si maj phari, sosar nane but sociàle khera akana.
I rromani sel, thaj vakeras pe rroma and-i Katalùnia, lile vastno sociàlo thaj
sikla9 ripno aźutipen kana mudarda9 m o luvorripen, ami, aìkaj o angluno godipen9, kamel sas te kidel e familìe pe sociàle thaj ratesqe grùpe, nas but thana
ni kheripen thaj ćinen sas e relace9 nqe thaj famile9 nqe drakhina9 , odolesqe del
sas thaj del vi akana, jekh paruvipen and-i famila9 qi eztruktùra, hala9 ras so i familìa si i bàza e rromenqi.
b. Sociàli sàma
Sar phenda9 m and-o aver kotor pal-o kheripen, e buta9 pal-e khera sas
marde pi godi and-o deśiberś oxtovardeś po vastno sociàlo thaj sikla9 ripno
godipen, na fèri kerel pes buti and-e sigale musajmata biparticipaciaça e rromenqi, akana arakhel pes o than pal-i participàcia e manuśenqi and-o amavipen e bute9 nqo.
Akava nevo buta9 qo ćhand andre o sociàlo trujalipen del sas vakeripen
maśkar e profesionàlne thaj e ene save den sas pe lene e buta9 , akaja nevi
godi del sas ivipnasqo paruvipen thaj vi del sas paruvipen po kherutno rendvalipen.
Kadial, i aktìva participàcia kotar-e manuśa save den pe lene e projèkte,
kerel sas ikaj das sas godi and-o jekh integràlo plàn thaj and-o jekh ćhand
kaj o reslipen te del sas pe sa e somene and-i familìa, na fèri po śerutno kotar-i familìa, vi adaptasaras sas buta9 pal-e sa e somene e famila9 qe, andar-o
dikhipen kotar-i bibuxli familìa.
Akala situàcie den sas sar reslipen, maśkar aver, o skolipen pal-e ćhavorre, buta9 qo sikla9 ripen pal-e maj bare, buta9 qo andripen, buti pal-o sociàlo thaj
sikla9 ripno amavipen pal-e rromna9 thaj neve kontàkte thaj relace9 nqe ćhanda
aver manuśença save inkeren sarane sociàle musajmata kotar aver selo9 rra9 .
And-i jekh rig, śaj te phenas so o sikla9 ripen maśkar e rroma si maj baro,
nais e nevo buta9 qo ćhandesqere, ami naśti te bistras so vi avilo xasaripen
pal-i rromani kultùra thaj na avili adaptàcia and-o paruvipen, odolesqe kana i
9. Forosqo Somkhetanipen pal-o kheripen.
175
buti agordel sas, o nakhipen pi angluni situàcia sas maj ćorrikani thaj vi xasarde i godi save inkeren sas palpale.
c. E khetanimata
Kana o gueto sas pe sa e thana, sosar e ćorrikane buta9 kaj den sas pe
rromene nas laćhe thaj sas phare, e rroma śirden sas lenqo paruvipen. E
rroma śirden sas te len aver godi kaj den sas lene te dikhen lenqi situàcia
thaj te zumaven te laćha9 ren la, vi te len kotor po sociàlo ivipen kaj del pe
lene.
E rromane khetanimata aven and-i Katalùnia po deśiberś eftavardeś, aìkaj po deśiberś śovvardeś o sociàlo dostipen zora9 rda9 s i sociàli buti kaj kerel
sas i Khangeri. E rroma organizaren sas and-e pere thaj maren sas godi pe
lenqe musajmata, mangimata thaj ćhiven sas lenqi identitèta thaj lenqi kultùra. Kadial, avile e kulturikane rromane kethanimata and-e pere, sar o Sociàlo
thaj Kulturikano Romano Than kotar La Mina, Romano Khetanipen Graciae, ja maj bare kethanimata sar o Romano Khetanipen, ja i Rromane Khetanimatenqi Federàcia Katalùniae, and-o berś 1991.
E khetanimata len bàza and-i akanutni khetanimatenqi Thami, kaj sarkon
manuś śaj te votosarel mestes, te avel phuro ja te avel terno ja te avel murś ja
te avel uvli, thaj akaja organizàcia avel po mamujpen e rromani aćarutni organizaca9 ça. Sa kodo, thaj sosar musaj te aven andre i Thami te kamen te
len kotor, del so e bare relàcie paruvde sas thaj paruven, thaj vi and-e relàcie
po berśipen thaj maśkar muśa thaj uvla9 , vi avile aver neve relàcie kaj dikhen
e rromane thaj gaikane molimata sar but kulturikano sikavno.
But śajmata ćhiven sas e khetanimata, o maj vastno sas i bari sociàli organizàcia thaj i representàcia angla e institùcie thaj e buteder and-o dostipen.
Adavaxt śaj te phenas so vareso but vastno si o khetanipen e uvle9 nqo kaj
kerel buti vi pal-e rromna9 vi pal-i rromani sel andar-o akharipen po barbaripen
kotar-i diferènca10.
d. E mèdia
Aìkaj miazol so e mèdia ći den direkt and-i buti e rromença, akala lava naj
but ćaće, sosar akala mèdia den pe duj riga: 1. dostipen 2. rromani sel.
E mèdia den but po dostipen, so von mothoven thaj sar mothoven e nevimata, den zorales pi publikani godi, thaj den maj but kana akala mèdia śaj te
dikhas len e jakhença.
10. Claveria Borja E. 2004. Rromani uvli and-o śeliberś XXI. And-o Touraine, A, Flecha R.
Et al 2004. anipen thaj Identitèta. Kirle kotar-e kulturikane grùpe and-o rodipen. Lila 105-111.
barcèlona: el Roure ed.
176
I jekhorri politìka kana den avri informàcia thaj kana lośaren e manuśenqe,
del so e manuśa te len kotor thaj te len sociàli posìcia, akava ćaćipen del pale mèdia but zor thaj influènca kaj naśti te len aver institùcie i but vrème maj
palal pe buta9 . Akaja rigae, si vareso vastno, sar e aśundo9 dikhlo9 ver mèdia te
sikaven e rromane nevimata, e informàcie kaj te den avri thaj sar te den avri, e
estereotìpe kaj te sikaven thaj sar te vakeren.
i akana, e mèdia sas jekh buderno pal-e negatìvne reslimata, den avri o
bilaćhipen kaj kerel jekh eno sar te kerel les sa i grùpa, thaj na den avri sajekh kana o eno del jekh positìvno nevipen11. Akaja nasul buti, del vast te kerel pes jekh xoxavdo dikhipen e rromenqo.
Aver rigae, akala mèdia śaj aven laćhe labne te den avri i ćaći rromani kultùra, vi śaj te las i influènca kaj e mèdia den po sa o dostipen.
11. O zora9 ripen e positivne manuśenqe andar-e mèdia sar sikavne, si but vastno
177
3
RESA9
Vi o keripen vi o bara9 ripen kotar-o jekhto Intégralo Plàn e Rromani Sela9 qo
and-i Katalùnia musaj te ambolden pal-e mangimata kaj den e verver ene
kaj len kotor lenar, vi andar-o Rodipen vaś-i situàcia e rromenqi (Than pal-o
Miśtipen thaj Familìa, septèmbra 2003qe) vi andar-e verver institùcie, andar-i
regionàlni Administràcia i-ko civìlo thaj butenutno dostipen.
Te kidas i participàcia thaj sa e godimata and-o Plàn, akava plàn si putardo te aven andre lese neve manuśa khetanimata ja institùcie ikaj o Plàn te
kerel buti, sa kodo si xromisardilo and-i res jekh thaj trin.
Amen vakeras pi buti e manuśença save aven andar jekh verver kultùra,
ami kaj inkeren baro pharipen thaj andruni diferènca, odolesqe naśti te bistras akaja diferènca kana te maras godi pe globàlne thaj bare anavimata.
Xanći po xanći, kana te avel o amavipen, ka keras e laćharimata kaj amen
musaj te las maj laćho baxtagor, vi ka del amenqe te musa9 ras so si amare
vastene, vi te ćhivas neve ćhanda and-i buti akaja sela9 ça. Kadial, trebul te
maras godi pi buti and-i drakhin thaj andar-o dikhipen kotar-o somkhetano
amavipen, thaj savrème andar-o sociàlo barbaripen, o barbaripen, o xaćariveripen, o somivipen e diferencaça.
E rroma, sar phenda9 m butvar, thaj sar paćavel i Katalana9 qi Vakerlin, vi von
si jekh kotor po kataluna9 qo dostipen, odolesqe trebul te aven pe sarane posìcie desar e aver manuśenar, tàmi den po kataluna9 qo dostipen sar e aver,
ami lenqe sociokulturikane thaj lovikane situàcie, and-i jekh rig purane thaj
aver rigae aven avrial, ele palpale ja aćhile pen, odolesqe lenqo amavipen
si maj pharo desar lenqe perutnenar, thaj po akava drom, kerda9 m buti ando akava Plàn.
Kothal o Integràlo Plàn e Rromani Sela9 qo and-i Katalùnia sikavel trin bazikane generàle resa9 , akala generàle resa9 si:
1. te sikavel transversàle thaj integràle àkcienqe politìke pal-e rroma
and-i Katalùnia.
2. te ćhivel pi sarani sociokulturikani thaj lovikani situàcia i rromani
sel, sar a aver manuśa kaj den po kataluna9 qo dostipen kaj vi e rroma si jekh kotor lesar.
179
3. te xaćarel o kataluna9 qo dostipen vi te lel anipen kotar-i rromani
kultùra sar jekh kotor and-i kataluna9 qi kultùra.
4. te ćhivas o uvlikano dikhipen te das pe xarnikane musajmata e
rromne9 nqe and-i Katalùnia
180
4
ORGANIZÀCIA THAJ
METODOLÒGIA
So kamel pes pi metodològia, amavel pes kotar jekh integràlo dikhipen
kaj avel andar-i transversalitèta thaj o sombutipen andar verver institùcie pe
sa e buta9 .
TRANSVERSALITÈTA
Akahrel pes transversalitèta pal-o buta9 qo mètodo kaj jekh manuśikani
grùpa lel kotor kana marel pes godi thaj kana keren pes e buta9 pe sa e trujalimata, thaj na musaj te keren pen xarnikane progràme, sosar po integràlo ćhand avel sar kotor e buta9 qo.
I transversalitèta śaj te avel jekh buta9 qi res. So musaj te dikhas si e projektenqo thaj bute9 nqo keripen te das ćaći adaptàcia pal-e resa9 , ja kana te
maras godi, na trebul te dikhas i godi sar jekh suno, trebul te las akava
buta9 qo ćhand.
Avdives, si pharo te das i tranversalitèta, sosar o tradicionàlno ulavipen
kotor po kotor andar-e organizàcie thaj institùcie, vi andar-i buta9 qi kultùra,
sosar e manuśa pake9 n and-o ulavipen thaj theripen e informaca9 qo po
sarkon buta9 qo kotor andar jekha profesionàlne, kadial te aven maj laćhe
pe buta9 vi te aven maj pinardile manuśa. Vi and-i Espània vi and-i Katalùnia, naj antripen pi akaja buta9 qi metodològia, ni andral ni avrial.
Aìkaj i transversalitèta del pes maj but po politikàno trujalipen, si and-i
sociàli buti kaj vazdel pes maj but thaj kaj del maj zorales.
I transversalitèta ja i transversalikani metodològia si kon musaj te paruvel e relàcie thaj o ćhand kaj del pes i buti, vi and-o reslipen, kotar-e buta9
kaj vazden e manuśa.
SOMBUTIPEN
O sombutipen si kana del pes maśkarparuvipen e informace9 nqo, astaren pen sa e goda9 and-e resa9 thaj avel fèri jekh metodologikani vòrba kana
maśkar e verver ene ja institùcie den pe buta9 , vi trebul te avel akaja relàcia
maśkar lene.
181
And-o sombutipen naj baripen ni ćiknipen, n śerutnipen, fèri kethane
goda9 and-i khetani res, kaj jekh ja maj but ene ka den pe buta9 ,ami o godornipen ka avel savorenqe.
And-o sombutipen, o labno maj vastno si e mothovipnasqe drakhina9
maśkar e ene thaj institùcie kaj len kotor thaj o śajpen sajekh savorenqe
pal-i informàcia sa e manuśenqe kaj te len kotor, kadial sa e buta9 an trujal
jekh sarano buta9 qo maśkar thaj kadial e manuśa ka len e laćha9 rimata maj
paśe pe lenqe musajmata ja so von mangen.
ORGANIZÀCIA
Sosar akava lil si o jekhto Intégralo Plàn e Rromani Sela9 qo, vazdalilo
andar-o Than pal-o Miśtipen thaj Familìa, pi manglin te das but vrèma pale publikane àkcie and-o akava trujalipen, vi te len kotor ćaćes e verver thana kotar-o Kataluna9 qo Rajpen, o laćho administrativikano sombutipen e
lokàlne khetanimatença thaj i vastni participàcia e rromenqi thaj aver sociàle organizace9 nqi, musaj te las o organizaca9 qo ćhand kaj mothovel pes
and-o dekrèto 102/2005, kotar-o 31to maj, kaj phenel te kerel pes i
Maśkarthanenqi Komìsia kotar-o Intégralo Plàn e Rromani Sela9 qo thaj o
Biźarutno Sombeśipen e Rromani Sela9 qo (DOGC gind 4397, 2to baredivaj
2005qe)
1. Maśkarthanenqi Komìsia
Akaja komìsia si somkerdi e verver thanenar kotar-o Kataluna9 qo Rajpen kaj len kotor and-o akava Plàn, te del jekh institùcia pal-o sombutipen
and-o buxlipen e àkcienqo kaj inkeren pen and-o Plàn. Vi akaja komisiaça
i buti ka avel maj buxli thaj somkhetani thaj ka das àkcie, and-o nivèlo po
maśkaradministrativikano sombutipen, kotar-e situàcie thaj musajmata kaj
den pi sàme pe rroma and-i Katalùnia.
9 qo:
2. Biźarutno Sombeśipen e Rromani Sela
I res si i sasti paticipàcia e rromenqi, odolesqe kerda9 m o Biźarutno
Sombeśipen e Rromani Sela9 qo, thaj lesqe maj vastne buta9 si:
– te ligarel o kirlo thaj godi direkt, vi te del mangimata thaj biźarimata
pal-e publikane administràcie
– te del informàcia kotar-e buta9 kaj te keren pen pe intégrale plànura9
thaj pe publikane administràcie
– te sikavel neve àkcie te laćha9 ren e situàcie thaj musajmata e rromenqi
Aver rigae, andar-o Generàlo Śerutnipen pal-e Dizutne thaj Somkhetane
Buta9 kotar-o Than pal-o Miśtipen thaj Familìa, ka del pes jekh Sekretarìa pal182
i Sàma e Rromani Sela9 qi te vazden thaj tragaven e àkcie kaj inkeren pen ando Intégralo Plàn, thaj te federa9 rel o sombutipen maśkar e verver buta9 qe thana, and-i relàcia e verver bute9 nça save amaven pen akana. Vi musaj te kerel
buti sar sekretarìa thaj te del o teknikano thaj administrativikano aźutipen kaj
musaj te phiren miśto i Maśkarthanenqi Komìsia thaj o Biźarutno Sombeśipen e Rromani Sela9 qo.
183
5
ÀKCIE
ANGLUNE ÀKCIE
1. Te del avri o institucionàlno paćavipen vi te kerel buti te del neve paćavimatenqe ćhanda pal-i Rromani Sel vi pal-i kultùra laqi, sar pe themutne
ja europune trujalimata
2. O kirlo e rromenqo musaj te ćhivel pes and-o amavipen e verver
bute9 nqo kaj te inkeren pen andar-o Intégralo Plan e Rromani Sela9 qo
and-i Katalùnia. Musaj te inkeras vi te bara9 ras i participàcia so i akana
avel and-o Plànesqo keripen, kadial śaj te nakhel laćho thaj somkhetano. E buta9 qi ja evaluaca9 qi komìsie kaj te den pen and-o amavipen e
Plànesqo musaj te aven hamavdile thaj butenutne, trebul te aven pe
lene rroma thaj gae.
3. E butederbuta9 trebul te aven integràle buta9 , and-e grùpe, e institucionàlne somdasne musaj te keren buti po maśkarthanenqo ćhand.
4. O sikla9 ripen e profesionalnenqo and-e verver trujalimata pi rromani kultùra, musaj te avel biaćhaduno.
5. Musaj te das o vakeripen trujal i ćaćutni buti thaj kadial te keras e maj
feder buta9 .
6. Trebul te lokha9 ras thaj ćaća9 ras o rodipen e rromenqo pe europuro thaj
regionàlno trujalimata.
7. Musaj te das rodimata thaj vakerimata, sar jekhto nivèlo karing jekh
śukar rodipen, kaj śaj te inkerel sode rroma beśen and-i Katalùnia. E
maj saste rodimata si akala kaj si e vastene kotar-i sel kaj siklo9 vel pes.
I buti trebul te dikhel:
185
a. sar si i situàcia: godimata thaj buta9 and-i tèma
b. rodipen pe eztruktùra thaj śajpen and-i Katalùnia
c. keripen pe pućhipnasqe ćhanda
d. somkhetanipen and-o śirdipen
8. Sa e àkcie kaj te den po akava Plàn vi e metodològie kaj te den and-o
Plàn, musaj te aven o uvlikano integràlo dikhipen.
SIKAVIPEN E ÀKCIENQO
E buta9 kaj ka den pen andar akava Intégralo Plàn, sikaven pen pe verver
trujalimata. Po sarkon trujalipen śaj te arakhas o jekhto kotor kaj aven e xarnikane resa9 kaj trebul te las thaj kaj aven kotar-o Rodipen pi Rromani Sel and-i
Katalùnia. Andar akala resa9 sikaven pen e lila kotar-e buta9 .
Trebul te sikavas so sa e buta9 den pen phiko maśkar lene andar-o dikhipen pe transversàle jaćhe sar uvlikanipen, ćhavorre, familìa thaj kultùra.
Kadial, e buta9 kaj trebul te amavas thaj inkeren pen and-o akava Intégralo Plàn e Rromani Sela9 qo, ka aven and-o godornipen kotar jekh khetanipen
ja institùcia, ami o śirdipen thaj o bara9 ripen ka an paśe o sombutipen thaj i
horizontàlni buti aver thanença kotar-o Kataluna9 qo Rajpen, lokàlne khetanimata, birajpnasqe organizàcie thaj civìlo dostipen, vi ka las sàma pe sa e godornimata.
186
Kultùra thaj identitèta
1. Te las palem o rromano kulturaqo barbalipen. Te das àkcie pal-o
paćavipen, te las palem vi te das avri o rromano kulturaqo barbalipen
sar kerel i UNESCO po kulturaqo barbalipen, te del pi rromani kultùra
sar luma9 qo kulturaqoro barbalipen.
2. Brakhipen po kulturaqo barbalipen. Rromano Kulturaqo Than. Te das
jekh than kaj e rroma śaj te den pi kultùra penqi and-e sa e trujalimata
aritistikane, sikla9 ripnasqe, thaj kola.
Trujalipen:
Kultùra thaj identitèta
Àkcia:
Jekh rromano kulturaqo than.
Akava than ka amavel thaj ka rodel pe formàcia thaj i difùsia e
rromani kulturaqe
Godorne:
Kulturaqo Than, Than pal-o Miśtipen thaj Familìa.
Trujalpen:
Kultùra thaj identitèta
Àkcia:
Te das jekh ivdo musèo kotar-e rroma and-i Katalùnia
Godorne:
Kulturaqo Than, Than pal-o Miśtipen thaj Familìa
Familìa
1. Isi but dikhimata po ivipen, thaj but dikhimata po familiaqo somivipen
and-o maj baro dostipen, odolesqe, śaj te ćhivas i rromani familìa sar
jekh ćhand and-o familiaqo somivipen, thaj na trebul te das o tradicionàlno ja phurikano dikhipen. I buxli familìa thaj e zakonura9 musaj te
dikhas len and-e amare thama9 .
Trujalipen:
Familìa
Ákcia:
Te das aźutipen pal-o paćavipen po rromano zakono thaj
te vazdas o rromano biav sar e aver biava kaj den pe
akanutne thama9
Godorne:
Than pal-o Miśtipen thaj Familìa, Than pal-o Thamipen
187
Trujalipen:
Familìa
Ákcia:
ilekhavipen pe rromane maśkarutne.
Te aźutisaras e familìe kaj te aven and-e sociàle pharimata thaj
te zora9 ras o maśkaripen maśkar e rromane familìe thaj lenqo
trujalipen and-e foronqe khera thaj thanenqe sombeśimata.
Godorne:
Than pal-o Miśtipen thaj Familìa.
Trujalipen:
Familìa
Àkcia:
Te das putardo than e manuśenqe te aven e 24 ćasura9
paśe lenqe mule manuśene.
Godorno:
Than pal-o Miśtipen thaj Familìa
Kheripen thaj dizutnipen
1. And-o dostipen den but glasura9 , odolesqe musaj te aven sa zakonura9
kotar sa e sela9 kaj len kotor po dostipen, kadial vi musaj te len kotor
and-i dizutni organizàcia thaj and-o kheripen
2. E khera kotar-e verver bikinimata (oficiàlo brakhipen, brakhindo kher
thaj mesto bikinipen) den o śajpen po somivipen thaj po barbalo9 vipen,
vi den o śajpen te mudaras i diskriminàcia karing khakobor khera, jekh
ulìća ja jekh than and-o foros. Ći kamas te den pen e khera, kamas te
das so sako manuś te lel so kamel te lel
3. Palem musaj te das godi po than kaj te keren pen e khera, dikhandoj sar iven e manuśa, thaj savi si lenqi organizàcia pi familìa thaj po sociàlo tràjo
4. Te mudaras e luvorre, e ćorrikane khera thaj but thana and-i Katalùnia
kaj e manuśa iven sar and-o ćaćo gèto
5. Te das paruvipen and-i godi po kher, dikhandoj maj feder so e ene te
den love sako ćhon pal-o kher thaj na te kinen les
Trujalipen:
Kheripen thaj dizutnipen
Àkcia:
Te das anglederipen/prioritèta pal-o kheripen and-e
laćha9 rde thana, thaj na te kidas sa e rromen and-o sajekh
than; te das po ulavipen thaj pi distribùcia andre o than.
Te keras xamavde khera (oficiàlo brakhipen, brakhindo kher
thaj mesto bikinipen)
Godorne:
Than pal-i Themutni Politìka thaj Publikane Buta9 , Than palo Naturàlno Trujalipen thaj Kheripen
188
Trujalipen:
Kheripen thaj dizutnipen
Àkcia:
Te vakeras e firme9 nça kaj te keren e khera thaj e thana,
pal-o laćho beśipen thaj te na bistren te laćha9 ren e
publikane buta9 kana musaj. Te mothoven sode ene śaj te
beśen po sako than.
And-o dizutnipen thaj and-i konstrùcia, and-e thana kaj te
beśen rromen.
Godorne:
Than pal-o Naturàlno Trujalipen thaj Kheripen
Trujalipen:
Kheripen thaj dizutnipen
Àkcia:
Te len kotor maj zorales e organizàcie thaj e perutne
khetanimata vi e rromane asociàcie and-o Komitèto pal-i
Evaluàcia thaj Rodipen e Akcienqere Progràme
Godorne:
Than pal-i Themutni Politìka thaj Publikane Buta9
Trujalipen:
Kheripen
Àkcia:
Te amavas o hakaj pal-o kheripen e rromane ternipnasqe
Godorne:
Than pal-o Miśtipen thaj Familìa, Than pal-o Prabeśtipen –
Sekretària pal-o Ternipen
Trujalipen:
Kheripen thaj dizutnipen
Àkcia:
Lovikane aźutimata vi aźutimata te laćha9 ren lila kana e
roma te kamen te len kher.
Te keras komìsie pal-o maśkaripen thaj rodipen and-i buti,
dikhandoj miśto e akanutne molkuća9 rimata thaj vi dikhandoj pe
sa e kultùre thaj ivimatenqe ćhanda
Godorne:
Than pal-o Miśtipen thaj Familìa, Than pal-o Naturàlno
Trujalipen thaj Kheripen
189
Trujalipen:
Kheripen thaj dizutnipen
Àkcia:
Te das avri laćhi godi te mudaras e bisarane situàcie ando kheripen.
I komìsia musaj te sikavel i buti and-o amavipen e
kheripnasqo maśkar e rromen
Godorno:
Than pal-o Miśtipen thaj Familìa
Trujalipen:
Kheripen thaj dizutnipen
Àkcia:
Dizutno thaj sociàlo paruvipen and-e prioritatenqe
akcienqere thana, angla i Thami te laćharel pes e thana,
dizutne thana thaj gavorre kaj musaj speciàli sàma (2/2004
kotar 4to barevidaj).
O paruvipen musaj te nakhel andar-i godi te mudarel o thangèto thaj andar-i participàcia kotar– e ene thaj khetanimata
savi te len kotor, vi musaj so e rroma te len kotor vi and-o
projèkto vi and-o keripen
Godorno:
Than pal-i Themutni Politìka thaj Publikane Buta9
Sikla9 ripen
1. Te śirdas andar-e rodimata pi rromani sel thaj a buta9 kaj len baxtagor, po antripno ćhand savo te del sikla9 ripno baxtagor pal-e ćhavorre thaj ćhavorra9 thaj o amavipen penqi sela9 qi
2. Te śirdas andar-e àkcie kotar-o Than pal-o Sikla9 ripen i ko Plàn pal-i
ćhib thaj o sociàlo somkhetanipen thaj Trujalipnasqo Plàn
3. Śajutne laćha9 rimata pal-o rromano sikla9 ripno uvlikano bibaxtagor:
3.1. i participàcia e rromenqi and-e sikla9 ripnasqe thana, maj miśto
rromna9 kaj te den penqo kulturaqo dikhipen pi buti kaj amavel
pes and-o than
3.2. participàcia kotar-e familìe, te len kotor berśipherde manuśa,
rromna9 , romane profesionàle thaj rromane sikla9 rne andre i skòla,
vi so te aven vastne manuśa and-i skòla
3.3. lovikane aźutimata pal-e thana kaj e rroma te aven laćhe profesionàle pe sa e trujalimata
4. te zora9 ras o sikla9 ripen pal-e ćhajorra9 , ćhaja thaj rromna9 pe projèkte
kaj te lokha9 ren lenqi participàcia
5. o maśkarselikano maśkaripen thaj e siklo9 ripne komunitète si positìvne
190
buta9 and-o sikla9 ripen e rromenqo. Kerel pes i buti andar jekh khetano
dikhipen: len kotor e familìe thaj aver manuśen kotar-o trujalipen e ćhavorrenqo thaj e ćhajorrenqo, e rromane khetanimata, i evangelistikani
khangeri thaj e profesionàlne sevimata e trujalipnasqe. I res si te rodas
o skolaqo baxtagor e rromane siklo9 vnenqo, vi te federa9 ras e relàcie kaj
de pen maśkar sa e ene thaj organizàcie and-o sikla9 ripen
6. Te ćhivel pes i rromani kultùra and-i organizàcia thaj sikla9 ripno vender
7. Te aven ene kotar aver selo9 rra9 k-i sikla9 rlin, sosar paćavel pes o
kulturaqo barbalipen
8. O sikla9 ripen musaj te nakhel po sa o tràjo
9. E miśtimata kaj te aven po kontrol, śaj te zora9 ren o sikla9 ripen vi śaj
te den sociàlo andripen kaj śaj te baro9 l o somkhetanipen po sako than
ja gav
10. Te len kotor and-i skòla ene save te den paćapen, sar pativale rromna9 ,
rromna9 save te len kotor and-o skolaqo ivipen thaj te den paćapen
pal-e rromane familìe, śaj te putren pen maj śajmata po sikla9 ripen pal-e
ćhajorra9 thaj e ćhaja.
11. Lovikane aźutimata save te den o śajpen pal-e ćhavorre ja pal-e ćhave
te na mukhen i skòla thaj so lenqe familìe na te aven pe lovikane pharimata
Trujalipen:
Sikla9 ripen
Àkcia:
Te keras aźutipnasqe grùpe pe sa e thana
Godorno:
Than pal-o Sikla9 ripen
Trujalipen:
Sikla9 ripen
Àkcia:
Te ćhivas i rromani kultùra and-o sikla9 ripno vender. Te
dikhas maj miśto sa e skolaqe pustika thaj organizàcia pe
sikla9 ripnasqe thana te len sa so von musaj te aven
maśkarselikane thana
Godorno:
Than pal-o Sikla9 ripen
Trujalipen:
Sikla9 ripen
Àkcia:
Te keras jekh akharipnasqo plàn
Godorno:
Than pal-o Sikla9 ripen
191
Trujalipen:
Sikla9 ripen
Àkcia:
Lilenqi thaj difusienqi arxìv kotar-e kerde rodimata po
sikla9 ripno trujalipen e rromenqo
Godorno:
Than pal-o Sikla9 ripen
Trujalipen:
Sikla9 ripen
Àkcia:
Formàcia pal-e familìe. Formàcia pal-e dad vi pal-e daja e
chavenqe
Godorne:
Than pal-o Sikla9 ripen, Than pal-o Miśtipen thaj Familìa
Trujalipen:
Sikla9 ripen
Àkcia:
Te zora9 ras e projèkte kaj na mukhen manuśen avri i
sistema9 e save te den savipen pal-o sikla9 ripen vi te den
maśkarselikano somivipen.
Ka vazdaren pen skolaqe projèkte save te den somkhetane
àkcie ja metodològie te na mukhen manuśen avri (sikla9 ripne
projèkte e forosqe, sikla9 ripne khetanimata, thaj kola)
Godorne:
Than pal-o Sikla9 ripen, Than pal-o Miśtipen thaj Familìa
Trujalipen:
Sikla9 ripen
Àkcia:
Te zora9 ras projèkte pal-o kulturaqo maśkaripen
Godorne:
Than pal-o Sikla9 ripen, Than pal-o Miśtipen thaj Familìa
Trujalipen:
Sikla9 ripen
Àkcia:
Godorno:
Projèkte pal-o sikla9 ripen e reste manuśenqo.
Ka den pen projèkte kaj te vazdaren somkhetane àkcia ja
metodològie kaj na te mukhen manuśen avri.
Than pal-o sikla9 ripen
192
Trujalipen:
Sikla9 ripen
Àkcia:
Lil karing e editoriàle pal-o maśkarselipen thaj pal-i
bidiskriminàcia
Godorne:
Than pal-o Siklaripen, Than pal-i Kultùra
Trujalipen:
Sikla9 ripen
Àkcia:
Te akharas e manuśen te len lovikane aźutimata.
Ka das avri lovikane aźutimata pe sa e sikla9 ripne nivèle vi pe sa
e trujalimata (normàlo sikla9 ripen, binormàlo siklaripen thaj
sikla9 ripen po infodrom)
Godorne:
Than pal-o Sikla9 ripen; Than pal-e Universitète, Rodipen
thaj Informaciaqo Dostipen
Trujalipen:
Sikla9 ripen
Àkcia:
Te lokha9 ras o nakhipen e rromenqo pe sa e sikla9 ripnasqe
nivèle, maj but pe universitatenqe nivèle
Godorne:
Than pal-o Sikla9 ripen; Than pal-e Universitète, Rodipen
thaj Informaciaqo Dostipen
Trujalipen:
Sikla9 ripen
Àkcia:
Te pokinas projèkte pal-i àkcia po kontrol thaj pal-e
positìvne dikhimata.
E buta9 kaj te keren pen and-e projèkte, musaj te dikhen dives
po dives, o sikla9 ripnasqo drom e chavorrenqo vi e ternenqo, vi
te den positìvni drakhin pal-o sikla9 ripen.
Godorne:
Than pal-o Sikla9 ripen, Than pal-o Miśtipen thaj Familìa
193
Trujalipen:
Sikla9 ripen
Àkcia:
Te pokinas projèkte pal-e manuśa save te keren bilovenqi
buti e rromença and-o sikla9 ripen.
E projèkte musaj te vazdaren pi formàcia e manuśenqi save
keren bilovenqi buti. Akala ene ka zora9 ren i sikla9 ripni buti ja ka
den àkcie avri i sikla9 rlin.
Godorne:
Than pal-o Sikla9 ripen, Than pal-o Miśtipen thaj Familìa
Trujalipen:
Sikla9 ripen
Àkcia:
Te keras jekh thanutni grùpa pal-i evaluàcia e
maśkarselutno sikla9 ripnasqi.
Andre e EAP thaj rendadi e SICS-ar
Godorno:
Than pal-o Sikla9 ripen
Trujalipen:
Sikla9 ripen
Àkcia:
Lovikane aźutimata pal-o sikla9 ripno baxtagor e ćhajenqo
vi e rromne9 nqo.
Godorne:
Than pal-o Prabeśtipen – ICD, Than pal-o Sikla9 ripen, Than
pal-o Miśtipen thaj Familìa
Trujalipen:
Sikla9 ripen
Àkcia:
Formàcia pal-e rromna9 save te kamen te keren bilovenqi
buti and-o sikla9 ripen.
Kadial śaj te das e glasura9 e rromne9 nqe pi skòla vi das
paćapen thaj evaluàcia pal-o sikla9 ripen e ćhajorre9 nqo thaj e
ćhajenqo
Godorno:
Than pal-o Miśtipen thaj Familìa
194
Trujalipen:
Sikla9 ripen
Àkcia:
Te buxla9 ras e khetanimata maśkar e terne sar sikla9 ripne
kotora
Godorne:
Than pal-o Prabeśtipen – Sekretarìa pal-o Ternipen, Than
pal-o Miśtipen thaj Familìa
Trujalipen:
Sikla9 ripen
Àkcia:
Formàcia thaj akharipen pal-e rromane profesionàle
kotar-o sikla9 ripen and-e sikla9 ripnasqe thana.
E manuśa kotar-e selorra9 musaj te aven lene xarnikane
ilekhavimata thaj te den representàcia and-i skòla kotar-o
maśkarselikano ćaćipen e kataluna9 qo dostipnasqoro
Godorno:
Than pal-o Sikla9 ripen
Trujalipen:
Sikla9 ripen
Àkcia:
Te das formàcia thaj ilekhavimata pal-e rromna9 te keren
buti sar sikla9 rna9 e mesto vaxtesqe – skolaqi xabelin – .
E rromana9 and-i skòla śaj te lokha9 ren o maśkarselikano
vakeripen thaj vi o nakhavipen e rromne9 nqo ki buti.
Godorne:
Than pal-o Sikla9 ripen, Than pal-o Miśtipen thaj Familìa
Trujalipen:
Sikla9 ripen
Àkcia:
Te das ilekhavimata e khetanimatença te amaven o
sikla9 ripen e rromano ternipnasqo.
E projèkte musaj te len sàma po kontrol, po tradipen thaj pi
evaluàcia and-o sikla9 ripen e ćhavenqo vi e ćhajenqo, vi musaj
te del pes o projèkto pe but manuśa, trebul te buxla9 ren pes e
miśtimata
Godorne:
Than pal-o Sikla9 ripen, Than pal-o Prabeśtipen – Sekretarìa
pal-o Ternipen
195
Trujalipen:
Sikla9 ripen
Àkcia:
Te das àkcie po karingipen, pi informàcia thaj po tradipen
and-o nakhipen e ternenqo ke sikla9 rimata CF kotar-o
maśkarutno nivèli ja maj ućo, vi ke universitatenqe nivèle.
Godorne:
Than pal-o Sikla9 ripen; Than pal-e Universitète, Rodipen
thaj Informaciaqo Dostipen
Trujalipen:
Sikla9 ripen
Àkcia:
Te das vast thaj te las kotor e lokàlne planença te na
mukhen i skòla e siklo9 vne
Godorno:
Than pal-o Sikla9 ripen
Trujalipen:
Sikla9 ripen
Àkcia:
Te das godi thaj karingipen pe skòle kana e siklo9 vne ći an
ki skòla
Godorno:
Than pal-o Sikla9 ripen
Trujalipen:
Sikla9 ripen
Àkcia:
Te las ilekhavimata e organizaciença te federa9 ras i
skolavipen, maj but pi ESO (maśkarutni skòla)
Godorno:
Than pal-o Sikla9 ripen
Buti
1. te keras formacienqe thaj bute9 nqe planùra9 khetanes e rromane khetanimatença vi rromane manuśença
2. te amavas aźutimata pal-i bute9 nqi formàcia e ternenqi
3. kana jekh manuś kerel buti vov korkoro si vareso so trebul te dikhel pes
miśto, maj but kana o manuś naśti te kerel aver buta9 . Trebul te keren
pen planùra9 te te thovas akala buta9 pe but trujalimata, te len kotor ando laćho butipen, thaj te vazden pen angla o dostipen. Bute9 nqe thana,
kaj śaj te roden ci te den buta9 , so e manuśa te keren penqe buta9 von
korkore, bute9 nqe somkhetanimata, PIME, penqe bazara9 thaj aver buta9
kaj śaj te das pìkho pe lene te aven po baxtagor
196
4. i buti pi drakhin si but laćhi pal-i organizàcia pi familìa thaj trujalipen.
Kana jekh bari fìrma mukhel aver manuśen te bikinen laqe gada ja buta9
si but laćhi buti, thaj śaj te avel but feder pal-e manuśa save numaj śaj te
keren o phirutno bikinipen
5. te vazdas e śukar goda9 kaj inkeren but rromna9 thaj te das len thikne
lovenqe-mukimata thaj kontrol pe firmenqe projèkte thaj bute9 nqe somkhetanimata
6. te keras projèkte kaj te den po famila9 qo ivipen, buta9 qo ivipen thaj
pi formàcia pal-e rromana9
7. te śirdas i progràma Rromano Ternipen, Tromavno Ternipen, sosar
akala manuśa keren maj anglal penqe familìe thaj śaj te len buta9 qe godornimata, te keren fìrma, famila9 qi fìrma
8. politìke APEL thaj paćavipen pal-e śajnimata amavdile e rromenqe
and-i lenqi història, sar e śajnimata kaj musaj o akanutno buta9 qo dostipen:
8.1. phirutnipen
8.2. organizàcia and-i drakhin
8.3. komunikatìvne thaj sociàle śajnimata
8.4. śajnimata kotar-e paśutne sevimata
8.5. informacienqe thaj komunikacienqe teknològie
8.6. baźara9 thaj eztruktùre
9. nakhavipen pe informacienqe thaj komunikacienqe teknològie sar
labno thaj sar buta9 qo drom
Trujalipen:
Buti
Àkcia:
Te kidas e rodimata kaj kerde pen pe rroma thaj buti.
Akala rodimata trebul te sikaven e neve buta9 qe thana and-i
relàcia e śajnimatença kaj amavdile e rroma
Godorne:
Than pal-i Buti thaj Fìrma, Than pal-e Universitète,
Rodipen thaj Informaciaqo Dostipen
Trujalipen:
Buti
Àkcia:
ilekhavimata e rromane khetanimatença pal-e projèkte te
na muken pen e rroma avri o buta9 qo dostipnasTe thaj
thana pal-i formàcia
Godorne:
Than pal-o Miśtipen thaj Familìa, Than pal-i Buti thaj Fìrma
197
Trujalipen:
Buti
Àkcia:
Formàcia pe informacienqe thaj komunikacienqe
teknològie.
Te keras thana te nakhaven e rroma ki drakhin OMNIA
Kataluniaar, maj but maśkar e rromna9
Godorne:
Than pal-o Miśtipen thaj Familìa,Than pal-i Buti thaj Fìrma,
Than pal-e Universitète, Rodipen thaj Informaciaqo
Dostipen
Trujalipen:
Buti
Àkcia:
Te amavas lovikane aźutimata pal-i formàcia e rromenqi
vi te len oficiàlo europuno lil kaj te paćavel e TIC.
E rroma musaj buta9 qe ivipnasqere lila maj uće te mudaren e
akanutne pharimata. E TIC si vareso but śukar. E europune
oficiàle lila si trebutne te sikaven o anipen and-e TIC. Ka das
prioritèta pal-e uvla9 and-o nakhipen pal-e aźutimata.
Godorne:
Than pal-i Buti thaj Fìrma, Than pal-e Universitète,
Rodipen thaj Informaciaqo Dostipen
Trujalipen:
Buti
Àkcia:
Projèkte te keren pen rromane frankìcie, te keren penqe
buta9 e rroma von korkore thaj pal-e buta9 qe
somkhetanimata.
E frankìcie trebul te dikhen e kulturikane zakonura9 , o uvlikano
dikhipen thaj e buta9 qe śajmata te mudaras e ćorrikane buta9
Godorne:
Than pal-o Miśtipen thaj Familìa,Than pal-i Buti thaj Fìrma
Trujalipen:
Buti
Àkcia:
Lovikane aźutimata pal-o kontrol thaj formàcia e ćhajenqe
vi e rromne9 nqe and-o lenqo nakhipen ki buti.
Te amavas vi te sikavas odola rromen kaj te aven pe oprutne
situàcie and-i formàcia thaj i buti
Godorne:
Than pal-o Prabeśtipen – ICD, Than pal-i Buti thaj Fìrma
198
Trujalipen:
Buti
Àkcia:
Te rodas droma te aven and-i thami e buta9 kaj keren but
rromen save roden sastr thaj papìri.
Godorne:
Than pal-o Naturàlno Trujalipen thaj Kheripen, Than pal-o
Miśtipen thaj Familìa
Trujalipen:
Buti
Àkcia:
Te amavas thana pal-o socialobutipasqo uśtipen.
Te amavas i participàcia e rromenqi save te aven avri o
socialobutipasqo amavipen, and-e thana pal-i formàcia thaj o
socialobutipnasqo amavipen, karing ene save śaj te muken
pen avri i sistèma (integràle ákcia pal-e ene save te aven pe
speciàle pharimata, ene save te aven and-o tikneder lovorre
pal-i integràcia (sociàlo aźutipen) )
Godorno:
Than pal-i Buti thaj Fìrma
Trujalipen:
Buti
Àkcia:
Te amavas i participàcia e rromenqi pe progràme pal-o
profecionàlno karingipen
Godorno:
Than pal-i Buti thaj Fìrma
Trujalipen:
Buti
Àkcia:
Te federa9 ras o butaqo savipen.
Te vazdas i participàcia e rromenqi and-e àkcie pal-i
profesionàlni buta9 qi formàcia, and-e buta9 qe skòle thaj buta9 qe
khera, maśkar e terne. Thaj e buta9 qe thana maśkar e maj
phure 25 berśenar
Godorno:
Than pal-i Buti thaj Fìrma
199
Trujalipen:
Buti
Àkcia:
Te das buta9 qo andripen pal-e rroma save te roden sastr
thaj papìri
Godorne:
Than pal-o Naturàlno Trujalipen thaj Kheripen, Than pal-o
Miśtipen thaj Familìa
Trujalipen:
Buti
Àkcia:
Participàcia and-e progràme pal-o barbaripen e
śajmatenqo murś-uvli and-i buti.
Te amavas i participàcia e rromne9 nqi pe progràme kaj te
vazden o barbaripen murś-uvli and-o nakhipen pal-i buti
Godorno:
Than pal-i buti thaj Fìrma
Trujalipen:
Buti
Àkcia:
Te amavas i buti.
Te amavas i participàcia e rromenqi pe progràme kaj te den pi
buti: buta9 qe planùra9 , neve buta9 qe thana thaj kola
Godorno:
Than pal-i Buti thaj Fìrma
Sastipen thaj sasta9 ripen
1. te rodas and-o anipen po sastipen thaj sasta9 ripnasqe sevimata and-i
relàcia e rromenqe, vi te vazda9 ras and-o ivipnasqo uaripen vi pe
rromna9 thaj po ćhavorripen.
2. te keren pen thana and-e hospitàle te avel othe sa i familìa kana al te
dikhel laqe manuśen
3. te ćhivas rromane profesionàle pi sasta9 ripnasqi sistèma, kadial lokha9 rel
pes so e ene te paśaren pen vi lokha9 rel i komunikàcia maśkar e duj rig
4. te das biaćhaduni formàcia pal-e sasta9 ripnasqe profesionàle save te
keren buti paśe e rromene
5. te vazdas i participàcia e rromne9 nqi sar buti kerutna9 pal-o sastipen pe
lenqe sociàle trujalimata thaj e sasta9 ripnasqe thana
6. te das projèkte e sastipnasqe thanença karing e rromna9 and-o anipen
thaj kontrol penqe nasvalimatenqe
200
Trujalipen:
Sastipen thaj sasta9 ripen
Àkcia:
Te das rodipen po sastipen thaj sasta9 ripnasqe sevimata
and-i relàcia e rromença.
Ka das prioritèta and-o ivipnasqo uaripen, uvla9 thaj
ćhavorripen. Akava ridipen trebul te sikavel sar musaj te kerel
pes i buti and-e xarnikane àkcie
Godorno:
Than pal-e Universitète, Rodipen thaj Informaciaqo
Dostipen, Than pal-o Sastipen
Trujalipen:
Sastipen thaj sasta9 ripen
Àkcia:
Te vazdaras i formàcia thaj o nakhavipen e sastipnasqe
rromane profesionàlenqere ke sasta9 ripnasqe thana.
Musaj te aven xarnikane ilekhavimata pal-e manuśa kotar-e
selo9 rra, kadial e sasta9 ripnasqe thana ka sikaven o
maśkarselikano ćaćipen e kataluna9 qo doptisnasqoro
Godorne:
Than pal-o Sastipen, Than pal-o Mistipen thaj Familìa
Trujalipen:
Sastipen thaj sasta9 ripen
Àkcia:
Te keras thana te kiden pen e femilìa and-e publikane thaj
paśpublikane hospitàle
Godorno:
Than pal-o Sastipen
Trujalipen:
Sastipen thaj sasta9 ripen
Àkcia:
Te lokha9 ras xarnikani thaj biaćhaduni formàcia pal-e
aźutipnasqe profesionàle save te keren buti pe thana kaj
te beśen rromen.
Te das xarnikani formàcia pal-e aźutipnasqe profesionàle
Godorno:
Than pal-o Sastipen
201
Trujalipen:
Sastipen thaj sasta9 ripen
Àkcia:
Formàcia thaj buta9 qo nakhavipen pal-e sastipnasqe ene.
Ka vazda9 ras e rromne9 n sosar von inkeren but śajnimata thaj
sosar von si but vastne ene and-o amavipen kotar lenqi sel
Godorno:
Than pal-o Sastipen, Than pal-o Sikla9 ripen, Than pal-o
Prabeśtipen – ICD
Trujalipen:
Sastipen thaj sasta9 ripen
Àkcia:
Te das sasta9 ripnasqe maśkarselikane projèkte and-e
sastipnasqe thana.
Ka das vi ka vazdaras aźutipen pe sasta9 ripnasqe projèkte kaj
te den somkhetane àkcie ja metodologìe kaj inkeren andre i
sistèma e manuśen, vi projèkte kaj te den pe pere ja pe gava
Godorne:
Than pal-o Miśtipen thaj Familìa, Than pal-o Sastipen
Sociàli participàcia
1. organizàcia and-i penqi drakhin kotar-i sociàli eztruktùra e rromenqi, vi
kotar-e akanutne sociàle khetanimata. Si jekh śajnipen thaj jekh molipen but śukar and-o akanutno dostipen. O molipen kotar-i familìa sar
vareso so śaj te paruvel e situàcie thaj so śaj te den pe savorenqe e
phurane manuśa, si vareso so del pes pi sociàli participàcia general
thaj trebul te zora9 ras
2. anava9 rdam i solidaritèta, thaj kodo, ka del pes pe sa e trujalimata e participaca9 qi. I familìa thaj laqo trujalipen, laqo kulturaqo khetanipen
sar palutno agor, o aźutipen sar thamni thaj sèmno karing i familìa si
vareso nòrmalo and-o rromano ivipen, thaj del pes and-i relàcia thaj organizàcia rromane.
3. te buxla9 ras o nakhavipen pe khetanimata, savorenqe, kaj śaj te an savore, vi halo9 vas akala khetanimata sar horizontàle thaj pi demokràcia,
kaj savore śaj te len ćaćo kotor, thaj kaj del pes godi pe savore kana te
keren pen e àkcie
4. i skòla si jekh participaciaqo than but śukar pal-e rromane familìe, kaj
śaj te xaćaren pen but miśto thaj śaj te avel sar paruvipnasqo than, vi
pal-e lenqe ivimata vi pal-e lenqe trujalimata; e ćhavorre vi e ćhajorra9
śaj te aven sar but śukar manuśa angla e averene, thaj śaj te den influènca and-o sikla9 ripen aver ćhavorrenqo, e familienqo ja aver manuśenqo kaj te len kotor. General, i sociàli participàcia del formàcia. Vi
202
musaj te das phiko pe àkcie kaj den pen andar-o barbaripen e diferencaqo; hakaj e rromne9 nqo te amaven penqi identitèta and-o barbaripen
5. te zora9 ras i solidaritèta maśkar rromne9 ne andar penqi sociàli thaj famila9 qi drakhin
6. te zora9 ras i participàcia e rromenqi and-e generàle khetanimata
7. te zora9 ras e khetanimata maśkar e terne, sosar traden e mangimata
lenqere thaj laćha9 ren lenqe musajmata
8. te keras butbuta9 qe thana kaj te den pen śajmata pal-o avindipen,
kaj e terne śaj te amaven lenqi godi thaj te len o nakhipen pe informacienqe thaj komunikacienqe teknologìe
Trujalipen:
Sociàli participàcia
Àkcia:
Te thovas o paćavipen pi rromani sel and-o nevo
thamna9 qo lil kotar-i Katalùnia
Godorno:
Than pal-e Institucionàlne Relàcie thaj Participàcia
Trujalipen:
Sociàli participàcia
Àkcia:
Te das avri i buti kaj keren e rromane khetanimata pe sasti
Katalùnia
Godorno:
Than pal-o Miśtipen thaj Familìa
Trujalipen:
Sociàli participàcia
Àkcia:
Te keras jekh rodipen pe rroma kotar-i Diso9 rigutni Euròpa
and-i Katalùnia te das àkcie akala manusenqe
Godorno:
Than pal-o Miśtipen thaj Familìa
Trujalipen:
Sociàli participàcia
Àkcia:
Te keras o Than pal-o Maśkarselikano Somivipen thaj
Bidiskriminacienqo, andre i Sekretarìa pal-i Atència e
Rromani Sela9 qi.
Ka keras i buti and-i europuni thami 200/43/CE thaj aver vaś-o
barbaripen
Godorno:
Than pal-o Miśtipen thaj Familìa
203
Trujalipen:
Sociàli participàcia
Àkcia:
Te das aźutipen pal-e projèkte kaj te den amavipen e
rromne9 n
Godorno:
Than pal-o Prabeśtipen – ICD, Than pal-o Miśtipen thaj
Familìa
Trujalipen:
Sociàli participàcia
Àkcia:
Te das aźutipen thaj difùsia pal-e berśutne àkcie kaj
maśkarparuven pen buta9 and-o amavipen e rromne9 nqo
Godorno:
Than pal-o Prabeśtipen – ICD
Trujalipen:
Sociàli participàcia
Àkcia:
Te das progràme pal-e manuśa save te keren bilovenqi
buti and-o amavipen e rromne9 nqo
Godorne:
Than pal-o Prabeśtipen – ICD, Than pal-o Miśtipen thaj
Familìa
Trujalipen:
Sociàli participàcia
Àkcia:
Te das love pal-e projèkte pal-e somkhetane àkcie,
dizutne àkcie thaj pal-e projèkte kaj te buxla9 ren i bilovenqi
buti.
Te sikavas sar śaj te nakhel maj miśto i buti, sar śaj te kerel pes
maj feder vi te das kontrol pe projèkte kaj amaven e rromane
khetanimata
Godorno:
Than pal-o Miśtipen thaj Familìa
Trujalipen:
Sociàli participàcia
Àkcia:
Te vazdaras e projèkte pal-i sociàli participàcia e rromano
ternipnasqi
Godorne:
Than pal-o Prabeśtipen – Sekretarìa pal-o Ternipen, Than
pal-o Miśtipen thaj Familìa
204
Trujalipen:
Sociàli participàcia
Àkcia:
Te nakhavas i participàcia kotar-e rromane ternikane
asociàcie ko Themutno Sombeśipen e Ternipnasqo kotar-i
Katalùnia (CNJC)
Godorne:
Than pal-o Prabeśtipen – Sekretarìa pal-o Ternipen, Than
pal-o Miśtipen thaj Familìa
Trujalipen:
Sociàli participàcia
Àkcia:
Te das dumo pal-e projèkte kaj te keren pen andar-e
rromane ternikane asociàcie aver rromane organizaciença
kotar aver europune thema
Godorne:
Than pal-o Prabeśtipen – Sekretarìa pal-o Ternipen, Than
pal-o Miśtipen thaj Familìa
Trujalipen:
Sociàli participàcia
Àkcia:
Sociàlo paruvipen e perenqo.
Te zora9 ras e sociàle thaj perutne khetanimata vi te das sistème
pal-o rend, i formàcia thaj i buti pi drakhin and-e pere kaj te
beśen but rroma
Godorne:
Than pal-o Miśtipen thaj Familìa
Trujalipen:
Sociàli participàcia
Àkcia:
Europune progràme.
Participàcia and-e europune progràme pal-e rroma thaj te das
vast e khetanimatenqe kaj te kamen te len akala europune
aźutimata
Godorne:
Than pal-o Miśtipen thaj Familìa
Ćhib
1. o sikavipen kotar-i rromani ćhib and-i skòla si kulturaqo barbalo9 vipen
thaj vi kadial inkeras i ćhib thaj i kultùra
2. te keras rromane kulturaqe thana kaj śaj te siklo9 l la, vi so te aven e rroma
kon te sikaven lenqi kultùra thaj śaj te sikaven la vi te siklo9 ven la
3. amavipen thaj sikavipen pi katalanikani ćhib
205
Trujalipen:
Ćhib
Àkcia:
Te das sikla9 rne po rromanes.
Te das jekh plàn te len kotor rroma kotar-i Diso9 rigutni Euròpa
save te beśen and-i Katalùnia thaj te vakeren rromanes sar
dajkani ćhib
Godorne:
Than pal-o Miśtipen thaj Familìa, Than pal-o Sikla9 ripen
Trujalipen:
Ćhib
Àkcia:
Te vazdas jekh progràma e rromane drabarnenqi.
Ka keras i progràma e rromença kotar-o diso9 rigutnipen
Godorne:
Than pal-o Miśtipen thaj Familìa, Than pal-o Sikla9 ripen,
Than pal-e Universitète, Rodipen thaj Informaciaqo
Dostipen
Trujalipen:
Ćhib
Àkcia:
Te keras pustika, te das avri e lila thaj te rinćhiba9 ras pi
rromani ćhib
Godorne:
Than pal-o Miśtipen thaj Familìa, Than pal-i Kultùra
Trujalipen:
Ćhib
Àkcia:
Te sikavas rromanes and-e skòle kaj te mangen te siklo9 n.
And-o sombutipen e rromença kotar-e diso9 rigutne thema save
te vakeren rromanes sar dajkani ćhib
Godorno:
Than pal-o Sikla9 ripen
Trujalipen:
Ćhib
Àkcia:
Te das ilekhavimata e rromane khetanimatença pal-i
difùsia thaj siklo9 vipen and-i katalanikani chib
Godorne:
Than pal-o Prabeśtipen – Sekretarìa pal-i Ćhiba9 qi Politìka,
Than pal-o Miśtipen thaj Familìa, Than pal-o Sikla9 ripen
206
Trujalipen:
Ćhib
Àkcia:
Te das vast and-o rinćhiba9 ripen thaj difùsia and-i
katalanikani ćhib kotar-i komunikàcia e rromane
khetanimatenqi
Godorne:
Than pal-o Prabeśtipen – Sekretarìa pal-i Ćhiba9 qi Politìka,
Than pal-o Miśtipen thaj Familìa
Trujalipen:
Ćhib
Àkcia:
Te zora9 ras o katalanikanes sar buta9 kaj keren pen avri i
skòla thaj àkcie somkhetanimatenqe
Godorne:
Than pal-o Prabeśtipen, Than pal-o Miśtipen thaj Familìa
E mèdia thaj o sociàlo dikhipen
1. pi akaja rigae, so mothovel i pustik I Rromani Sel. Lil pal-e Źurnalìste12 si but śukar te dikhel pes e rromen and-o hakajpen thaj and-o barbaripen thaj bibange lavença
2. e mèdia trebul te mothoven pi rromni kultùra, trebul te len lenqi informàcia andar so von te dikhen thaj andar so mothoven e rroma; kodo śaj te
avel but śukar pal-o maj baro dostipen, kana akava dostipen lel i informàcia kotar jekh ćaćutni xaing
3. te keras thaj te das avri progràme pi rromani kultùra, kaj te rroma te
aven e vastneder manuśa, sar keren aver selo9 rre9 ça kotar sa e lùmia, ja
kotar-e kultùra kaj aven ki Katalùnia pe palutne vrème, vi śaj te kerel pes
pi rromani kultùra
4. te aźutisaras vi te zora9 ras te den pi universitèta rroma kaj te siklo9 n so
von musaj te keren buti and-e mèdia save te aśunen pen vi te dikhen
pen
5. e zorale àkcie śaj te lokha9 ren so te aven sikle manuśa save te śirden
neve projèkte kaj te den maj pi participàcia e rromenqi
12. I Rromani Sel. Lil pal-e Źurnalìste. Barcelona. Unión Romaní. Rromano Institùto pal-e
Sociàle thaj Kulturikane Sevimata, 2001.
207
Trujalipen:
E mèdia thaj o sociàlo dikhipen
Àkcia:
Te das po sociàlo dikhipen e rromenqo thaj po lenqo
ternipen maj śukar, sar positìvno dikhipen, te mudaras e
ungale dikhimata thaj e estereotìpe
Godorno:
Than pal-o Miśtipen thaj Familìa
Trujalipen:
E mèdia thaj o sociàlo dikhipen
Àkcia:
Te keras jekh Pativalo Lil pal-i bidiskriminàcia and-e mèdia
Godorno:
Than pal-o Miśtipen thaj Familìa
Trujalipen:
E mèdia thaj o sociàlo dikhipen
Àkcia:
Te keras thana pal-i aśundo9 -dikhlo9 ver difùsia kotar-i
rromani kultùra andar maśkarselikane grùpe, vi kaj te len
kotor e rromane khetanimata
Godorno:
Than pal-o Miśtipen thaj Familìa
Thamipen
1. e krisne musaj te den pe akanutne thama9 kaj mudaren i diskriminàcia
thamimata
2. e rroma save te aven and-o phandipen musaj aźutimata kaj te den pe
lene o śajpen te len kotor and-o dostipen
3. so o rromano biav te avel po paćavipen and-o thamipen sar te aven e
aver biava
Trujalipen:
Thamipen
Àkcia:
Te das avri vi te das kontrol pe thamna9 kaj te del o
Europuno Khetanipen te mudarel i diskriminàcia.
Ka vazdaras i thami 2000/43/CE13 ja i 2000/78/CE14
Godorno:
Than pal-o Miśtipen thaj Familìa
13. e polìcie musaj te aven pi formàcia and-o maśkarselikanipen.
14. trebul te das kontrol thaj andrutni evaluàcia pe àkcie kotar-e polìcie te na den pi diskriminàcia.
208
Trujalipen:
Thamipen
Àkcia:
Te baro9 ras i bazikani thaj buta9 qi formàcia and-e
phandimata.
I formàcia trebul te avel and-i relàcia e śajnimatença kaj
amaven e rroma
Godorne:
Than pal-o Thamipen, Than pal-o Miśtipen thaj Familìa
Trujalipen:
Thamipen
Àkcia:
Te das formacienqe àkcie pal-e rromna9 and-e phandimata
Godorne:
Than pal-o Thamipen, Than pal-o Prabeśtipen – ICD, Than
pal-o Miśtipen thaj Familìa
Trujalipen:
Thamipen
Àkcia:
Te das akcienqe ilekhavimata e rromane organizaciença
te amavas projèkte te nakhen palem po dostipen e
phandade, and-o putardo trujalipen thaj and-o
paśmestipen
Godorne:
Than pal-o Thamipen, than pal-o Miśtipen thaj Familìa
Dizutno brakhipen
Trujalipen:
Dizutno brakhipen
Àkcia:
Te das vakerimata, konferènce thaj buta9 qe thana e
rromane khetanimatença
Godorno:
Andrutno Than
Trujalipen:
Duzutno brakhipen
Àkcia:
Te das jekh akcienqo lil te rodas situàcie kaj te muken avri
e dostipnase e manuśen
Godorne:
Andrutno Than, Than pal-o Miśtipen thaj Familìa
209
Trujalipen:
Duzutno brakhipen
Àkcia:
Te das progràme e Sikla9 ripnasqo Thaneça and-e
trujalipnasqe planùra9
Godorne:
Andrutno Than, Than pal-o Sikla9 ripen
Trujalipen:
Duzutno brakhipen
Àkcia:
Te das evaluàcia pe kotrolesqe buta9 te na aven pi
diskriminàcia.
Ka kerel pes jekh xamavdili ja avrikani komìsia pal-i evaluàcia.
Godorne:
Andrutno Than, Than pal-o Thamipen, Than pal-o Miśtipen
thaj Familìa
Trujalipen:
Duzutno brakhipen
Àkcia:
Te das formàcia pal-e ene save te kamen te aven and-e
PG-ME thaj and-e lokàlne polìcie Kataluniae
Godorne:
Andrutno Than
Trujalipen:
Duzutno brakhipen
Àkcia:
Te das formàcia pal-e polìcie save te keren buti paśe e
rromene
Godorno:
Andrutno Than
Trujalipen:
Àkcia:
Godorno:
Duzutno brakhipen
Te amavas o xarnikano nakhipen e rromenqo and-i
polìcia
Andrutno Than
210
6
EVALUÀCIA
Sa e projèkte thaj buta9 trebul te aven lenqe evaluaca9 qe mètode, ami trebul
te sikavas sar te avel i evaluàcia and-o Plàn.
Kadial, and-i evaluàcia e Plànesqi, śaj te sikavas duj nivèle:
1. metodologikano nivèlo
2. bara9 ripnasqo nivèlo
1. METODOLOGIKANO NIVÈLO
Trebul te sikavas o musajpen pal-i evaluàcia, and-i jekh rig, pi participàcia
sa e enenqi thaj sa e instituce9 nqi. Vi trebul te sikavas sode somdasne ka an
pal-o sombutipen thaj kon ka lel kotor, kodo si o somgodernipen, so śaj te
dikhas kana te as k-e organizace9 nqe thana, vi te das pe akala organizace9 nqe thana.
Palal, musaj te dikhas o laćhipen pe buta9 qe tèknike kotar-i participàcia
and-e buta9 e manuśenqe, kotar-i transversalitèta and-o areslipen e rromenqo kana te maras godi pe projèke vi kana te das pe somkhetane buta9 vi pe
buta9 and-i drakhin.
9 RIPNASQO NIVÈLO
2. BARA
And-o akava nivèlo, ka aven duj kotora: o koboripen thaj o keripen, sosar
si vastno te anas kobor manuśa trebul te las and-i amari buti thaj kaj arakhen pen, and-i aver rig, o sociàlo paruvipen del te avel jekh mètodo thaj jekh
xarnikani buti.
Paśe o bara9 ripen e Plànesqo, vi ka keras jekh informaca9 qo lil kaj ka sikaven pen o koboripen thaj o keripen kaj amen musaj and-e evaluàcie, dikhandoj but e resa9 pe sa e godorne thana vi e resa9 e xarnikane bute9 nqere.
Musaj te mothovas so i evaluàcia e Plànesqi ka avel andar-o Rodipen vaśi situàcia e rromani sela9 qi and-i Katalùnia (Than pal-o Miśtipen thaj Familìa,
211
2003) thaj butvar ka kidas sa e ginavimata kaj amen musaj te keras and-e
laćha9 rimata, ja vi śaj te aven neve ene ja institùcie te zora9 ren e trin palutne
generàle resa9 .
I metodología trebul te dikhel i teoría vi i politìka kaj sikaven pen andar-e
thana kaj den evaluàcia kotar-o Kataluna9 qo Rajpen thaj i Europuni Komìsia,
save sarbarra9 ren i evaluàcia and-o śirdipen, and-o maśkar, and-o agor thaj
and-o maj durutno agor, thaj kaj te kiden pen sa e kirle kotar sa e ene kaj te
len kotor.
O 31to decèmbra 2008qe, ka keras agorutno lil kotar-o Intégralo Plàn e
Rromani Sela9 qo and-i Katalùnia, kaj ka ligaren les k-i Kataluna9 qi Vakerlin te
das informàcia othe.
Te kidas e maj buxle thaj maj laćhe ginavimata pe rroma and-i Katalùnia
andar-o 2005 b. i k-o 2008 b., musaj te keras jekh buta9 qi grùpa kaj te inkerel sikavne pal-i evaluàcia, save ka del i informàcia thaj ka lokha9 rel i evaluàcia
savi trebul te lel baźa and-o Rodipen pi situàcia e Rromani Sela9 qi kotar-o Generàlo Śerutnipen pal-e Dizutne thaj Somkhetane Buta9 kotar-o Than pal-o
Miśtipen thaj Familìa kotar-o Kataluna9 qo Rajpen, 2004 b.
212
7
LOVE KAJ MUSAJ
E saste berśutne love kaj musaj o Integràlo Plàn e Rromani Sela9 qo and-i
Katalùnia si duj miliòne śtar śela eftavardeś thaj pan mìla jekh śel trinvardeś
thaj efta èuros thaj biś thaj oxto cèntime, pal-o berś 2005
THANA
2005
THAN PAL-O PRABEŚTIPEN
91.130,00
THAN PAL-I KULTÙRA
45.000,00
THAN PAL-O SIKLA9 RIPEN
313.909,00
ANDRUTNO THAN
48.089,34
THAN PAL-O NT thaj K
106.000,00
THAN PAL-O SASTIPEN
3.400,00
TURID
15.000,00
TM thaj F
1.852.608,94
SAVORIPEN
2.475.137,28
E love kaj musaj o Plàn pal-e berśa 2005-2008 paka9 s so śaj te aven akala:
THANA
2006
2007
2008
THAN PAL-O PRABEŚTIPEN
93.863,90
96.679,82
99.580,21
THAN PAL-I KULTÙRA
46.350,00
47.740,50
49.172,72
323.326,27
333.026,06
343.016,84
49.532,02
51.017,98
52.548,52
109.180,00
112.455,40
115.829,06
3.502,00
3.607,06
3.715,27
15.450,00
15.913,50
16.390,91
TM thaj F
1.908.187,21
1.965.432,82
2.024.395,81
SAVORIPEN
2.549.391,40
2.625.873,14
2.704.649,33
THAN PAL-O SIKLA9 RIPEN
ANDRUTNO THAN
THAN PAL-O NT thaj K
THAN PAL-O SASTIPEN
TURID
213
Generàlo Śerutnipen pal-e Dizutne thaj Somkhetane Buta9
Than pal-o Miśtipen thaj Familìa
Kataluna9 qo Rajpen
Barcelòna, novèmbra 2005
214
INTEGRATED
PLAN FOR THE
ROMA PEOPLE
IN CATALONIA
INSTITUTIONAL PRESENTATION
The Integrated Plan for the Roma People in Catalonia is the fruit of a
long and enriching body of work, a process rooted in the dialogue between
Roma and non-Roma people, civil society and individuals involved in our policy within the framework of a parliamentary commission for the official recognition of the Roma culture and its contributions to this country.
21st November 2001, the day the Parliament of Catalonia recognized the
Roma culture and its values, saw the opening up of a series of possibilities
that took concrete form in a study of this population and the situation in
which it currently finds itself, with a view to initiating an effective plan of actuations designed to enable Roma people in Catalonia to achieve equality by
developing their difference, their distinctive identity and culture.
The development of this Plan has, from the first, been a trajectory shared
by the different departments of the Generalitat de Catalunya, Roma organizations and entities, local institutions and bodies and a spectrum of social,
trades’ union, cultural, university and other organizations. The proposals and
actuations presented here have been generated on the basis of the conclusions of the Study on the Roma Population in Catalonia and the contributions
of all of the afore-mentioned participating agents, involving everyone and letting all voices be heard. It is the strength of the arguments that has culminated in the presentation of a plan that will be developed during the period
2005-2008.
The Integrated Plan for the Roma People in Catalonia has the objective of
combating from a global perspective the situation of inequality suffered by
the Roma population in Catalonia, in order to put them on the same sociocultural and economic level as the rest of Catalan society, of which they form
part, and at the same time to promote and recognize the distinctive features
of their culture.
There are two lines of priority here. On the one hand, for the Roma people
to be able to improve their possibilities of access to and promotion within the
job market, access to housing, educational attainment and access to university, promotion of young people and women: transverse actuations that
serve to raise the visibility of Roma people in all sectors of our society. On the
217
other hand, to make it possible for the Roma people in Catalonia to conserve, develop, study and disseminate their culture and their language.
Each of the actuations presented in this Plan is important in its own right
and in conjunction, given their significance in being conceived and agreed
with the Roma population, the importance of this as a first Integrated Plan
devoted to the Roma population of Catalonia, and the importance of providing a point of reference in relation to the inclusion of the Roma as individuals
and as a people in present-day society, the information society.
This Plan is a key part of the overall social cohesion of Catalonia, and is a
trajectory of dialogue with and recognition of a population that understands,
shares in and helps construct Catalan society.
Anna Simó i Castelló
Minister for Welfare and Family
Generalitat de Catalunya
218
1
INTRODUCTION
1.1. JUSTIFICATION
The Social Policy Commission of the Parliament of Catalonia, in its session
number 20, of 21st November 2001, paved the way for a key moment in the
history of the Roma people, and specifically in Catalonia, with the adoption of
Resolution 1046/VI:
The Parliament of Catalonia
1. Recognizes the identity of the Roma people and the value of their culture as a
guarantee of the historic reality of this people.
2. Calls on the Government to take the necessary steps to contribute to promoting the recognition of the Roma culture and its value for Catalan society.
Palau del Parlament, 21st November 2001
(Official Bulletin of the Parliament of Catalonia no. 240,
3rd December 2001, 21.)
As of that moment systematic efforts began to be made to improve of the
quality of life of the Roma people in Catalonia, working toward the passing of
the following Resolution in relation to the Roma population of Catalonia from
the Parliament: The Social Policy Commission of the Parliament of Catalonia,
in its session number 30, of 21st November 2001, adopted the following
Resolution (1045/VI):
The Parliament of Catalonia calls on the Government to:
a) Draw up, within the period of one year, a study on the Roma population in Catalonia, with the involvement of Roma entities as a basis for the drawing up of an
Integrated Plan for the Roma People in Catalonia for the years 2002-2006 that
will define programmes and actions and establish adequate elements of evaluation and funding.
b) Participate actively, by way of the Department of Education, in the workings of
the Sectorial Education Commission with the Spanish Ministry of Education
and Culture, in the creation of teaching materials for educational centres in Cat-
219
alonia, with the objective of making known the history and the reality of the
Roma people.
Palau del Parlament, 21st November 2001.
(Butlletí Oficial of the Parliament of Catalonia no. 240,
of 3rd December 2001, 21.)
In this way, the Directorate General of Community Services of the Department of Welfare and Family of the Generalitat de Catalunya was commissioned to draw up the Study on the Roma Population in Catalonia July 2002,
and this was duly completed in September 2003.
One of the key elements in the drawing up of the Study was the participation of Roma people and organizations, with the research teams coming
more and more to employ working methodologies that include the voices of
the people involved in every stage of the research, and with the teams studying the situations of groups and minorities themselves having a multicultural
composition. The European Union has identified critical communicative
methodology as the most appropriate for the study of disadvantaged groups
and ethnic minorities, as here in the case of the Roma. Working in this line
connects directly with the characteristics and skills of the Roma people. In
this way the project shared in very rich and in-depth debates with which to
describe and analyse the situation of the Roma people in Catalonia. The
voices of the Roma people have been incorporated by way of the extensive
body of fieldwork, in which over 1,000 people have participated in a variety of
techniques, together with the various work groups.
The work team was composed of Roma and non-Roma people, men and
women, young and old, and interacted on the basis of years of experience of
working in Roma organizations and in the academic world. This interrelation
has significantly enriched the contributions and the debates, together with a
social network with which to contrast the information studied. Communication and solidarity have been fundamental here, in the same way that the relation between hope and science was the driving force of the work carried out.
The study was organized in different sections and annexes:
•
•
•
•
•
•
•
220
Identity and culture
Family
Housing and urbanism
Education
Work
Health
Gender
•
•
•
•
•
Youth
Social participation
Languages
Religion
Communications media and public image.
In each of the sections we find the problem situations or obstacles faced
by the Roma population and the alternatives or possibilities for change proposed by the people interviewed. The arguments are backed up with quantitative data, together with the analysis of the qualitative data, and the contrasting and comparing of these and the great quantity of information
amassed by these months of work present results that promise to open up
numerous debates leading to political and social action that will improve the
quality of life of the Roma people of Catalonia.
The present Integrated Plan is thus the fruit of the two resolutions of the
Parliament of Catalonia (1045/VI and 1046/VI) and is based on the Study
on the Population Roma of Catalonia commissioned by the Department
of Welfare and Family of the Generalitat de Catalunya.
1.2. GROUNDWORK
Participation and process
Direct and active participation has been the central element in achieving
success and attaining the objectives of this Plan, and prior to that in the
drawing up of the Study of the Roma population in Catalonia. It has also
served as an indicator with which to evaluate the results obtained and its
quality. Participation is thus the key element in the success of the Integrated
Plan for the Roma People in Catalonia.
Continuing the process initiated with the Study, this Plan has, in its different
phases of design, drawing up, application and evaluation, benefited from the
direct participation and involvement of Roma people in various ways. It has also
drawn on the involvement of thirteen departments of the Government of Catalonia, together with a number of leading organizations and institutions active in
Catalan society, with important benefits for the implementation of the Plan.
The Plan is grounded in the methodological criterion of carrying out actuations with the Roma people; this element, as we have noted, is the key to the
success of these actuations. Numerous studies, plans and projects elaborated in different parts of the world have ‘used” the Roma people as informants or
as the target population without having any real repercussion in terms of im221
proving their lives, so that the Roma people have developed a marked mistrust
of the bodies and institutions that carry out actions of this kind, hardly surprising if we bear in mind that they have always been not the protagonists of these
actions but the users or recipients. The good practices and recommendations
that we have mentioned are being adopted more and more extensively.
The other unwanted effect prevented by the active participation of the
Roma people is assistentialism, in that the actions are conceived not only to
meet urgent short-term needs of a social nature, but bestow special importance on culture and identity and the promotion and development of these,
and encourage a number of very interesting integral and cultural actuations.
The participation of the Roma people also generates significance and effectiveness in terms of the social transformation it generates. This being so, in
incorporating the voices of the Roma people, the Plan also reflects their demands, and has a better chance of helping to change the situations of inequality that still exist.
The process that has been followed in drawing up this Integrated Plan for
the Roma People in Catalonia has been participative, dynamic and consensual. The first step was taken by a mixed commission of Roma and nonRoma people working and debating together in order to submit a draft proposal to the Parliament of Catalonia. The work reached its culmination with
the presentation and passing on 21st November 2001 of Resolution 1046/VI.
The second stage of the process was the drawing up of the Study on the
Roma Population in Catalonia, in which the methodology worked with had a
communicative orientation,1 effectively facilitating the participation of all of the
agents involved in the study of a situation such as that which concerns us here.
The multicultural work team, the Advisory Committee and the Scientific Committee and the management of the fieldwork by Roma organizations were all of
vital importance in making the voices of Roma people heard in the study of
their situation in Catalonia, giving the document a scientific rigour and an effectiveness that would not have been achieved with other methodologies.
Once the conclusions of the Study were on the table, the Department of
Welfare and Family initiated a third stage: the gathering of opinions and intentions from various interlocutors:
Departments of the Generalitat de Catalunya
– Department of the Presidency
– Department of Work and Industry
1. The methodology has been developed in the Workaló project and presented previously.
For more theoretical information: www.neskes.net/workaló
222
–
–
–
–
–
–
–
–
–
–
–
–
Department of Health
Department of Institutional Relations and Participation
Department of the Environment and Housing
Department of the Interior
Department of Justice
Department of Universities, Research and the Information Society
Department of Education
Department of Commerce, Tourism and Consumer Affairs
Department of Territorial Policy and Public Works
Department of Agriculture, Livestock and Fisheries
Department of Culture
Department of Welfare and Family
Local entities
– Federació de Municipis de Catalunya
– Associació Catalana de Municipis i Comarques
Trades’ Unions
– CCOO
– UGT
Local residents’ organizations
– FAVIBC
– CONFAVC
Social organizations
– Càritas Diocesana de Barcelona
– Creu Roja de Catalunya
– SOS Racisme
– Vincle
Roma organizations
– Agrupació per la Desenvolupament del Poble Gitano dels Països Catalans
– Associació Cultural de Lleida
– Associació Cultural del Garraf
– Associació Cultural Gitana de Viladecans
– Associació Cultural Gitana del Maresme
– Associació Cultural Gitana Monàrquica de Girona
– Associació de Promoció Juvenil Gitana Futur de Lleida
223
–
–
–
–
–
–
–
–
–
–
–
–
–
Associació Gitana de Dones Drom Kotar Mestipen
Associació Integració Gitana de Tarragona
Centre Cultural Gitano d’Hostafrancs
Centre Cultural Gitano de La Mina
Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya
Federació d’Associacions de Joves Gitanos de Catalunya
Fundació Pere Closa
Fundació Privada Ujaranza
Fundació Secretariat General Gitano
Lachó Bají Calí
Plataforma de la Unió del Poble Gitano a Catalunya
Unió Gitana de Gràcia
Unión Romaní
Professional associations
– Col·legi de Sociòlegs i Politòlegs de Catalunya
– Col·legi de Treballadors Socials de Catalunya
– Col·legi de Psicòlegs de Catalunya
– Col·legi d’Educadors i Educadores Socials de Catalunya
– Col·legi Oficial de Periodistes de Catalunya
Each of these organizations or departments has contributed ideas and
opinions that will be of value in designing the actuations of this Plan. Their
contributions have been compiled and analysed by the team at the Roma
Community Support Unit of the Planning and Diffusion Section of the Directorate General of Community and Civic Actuations (DGACC) of the Department of Welfare and Family, made up of both Roma and non-Roma people.
They have also been studied by an external commission composed of representatives of the principal Roma and non-Roma organizations that work with
the Roma population. In this way we have approached our task as a coordinated network, drawing together the information in this document.
1.3. HISTORICAL APPROACH TO THE ROMA POPULATION
OF CATALONIA
History
The history of the Roma people, as an agraphic culture, consists largely of
hypotheses, and very few researchers have devoted much serious study to
the origins of this community. These investigations have principally focused
224
Areas of actuation for the Integrated Plan for the Roma People in Catalonia
Culture and identity
Family
Housing and urbanism
Education
Work
Integrated Plan for the
Roma People in
Catalonia
Health and sanity
Social participation
Language
Communications media and social image
Justice
Public safety
on the socio-linguistic field in order to try to establish the territorial origin of
the Roma and their movements before arriving in Catalonia. The general consensus among authorities on the subject is that the Roma are originally from
the Punjab region in the north-west of the Indian sub-continent. It seems likely that some time between the 8th and the 11th centuries the Roma 2 started
to abandon that region, and while the causes that prompted their migration
are unknown, plausible hypotheses include expulsion as a result of invasion
by a neighbouring people, a food crisis and famine or wars between peoples.
Thus, some time around 1000 AD the Roma set out on the long journey
that brought them to Europe in the Middle Ages, by way of the Middle and
2. At the World Conference on Racism in August 2001, the following denomination was
presented: ‘When we are spoken of the terms Roma, Romanies, Gypsies, Sinti o nomads as if
we were different peoples united by the same problems. Our organization reclamem que es respecti l’únic nom by which Gypsies all over the world wish to be known and identified, which is
the term “ROMÁ”, with a tonic accent on the “a” as the stressed syllable. ROMÁ is the plural of
the nominative “ROM” and means simply “GYPSY”. We are the “ROMÁ”, that is to say, “THE
GYPSIES”.’ www.unionromani.org/news
225
Near East. In fact, a number of groups stayed for many years in the Middle
and Near East, while others moved on in other directions: to the north, into
Turkey; to the west, where they subsequently divided once again, some
heading up into Russia and others down into Greece. And it is in Greece that
we find the first documentary reference to the presence of groups of Roma
people, specifically on Mount Athos in the 11th century.
Bearing in mind that a significant number of groups settled along the way,
other moved on around the Mediterranean, the region in which we find most
documentary evidence of the presence of groups of Roma people. The reason seems to be the petition for a papal pardon for having fought on the side
of the Turks before adopting the Christian religion, with the path of the
penance taking them to the most important Christian centres of the time:
Sant Pere, Notre Dame and Santiago de Compostela. Thus it was the Santiago pilgrimage route that led the Roma people into the Iberian Peninsula.
However, there are other theories, which hold that the first groups of
Roma people entered the Iberian Peninsula from the south, crossing the
Strait of Gibraltar after passing though Egypt and North Africa.
Historically, the presence of the Roma in Spain dates from the 15th century. Arriving in the peninsula by way of the Pyrenees, the first document testifying to their
presence is dated 1425, when King Alfonso V, the magnanimous granted a deed
of passage to Juan, named as count of Egypt Minor. Indeed the name ‘Egypt Minor” is the origin of the word gitano [Gypsy], which is what the Roma are called in
Spanish. As of that time the Roma dispersed through the rest of the country. 3
The Roma people in Catalonia and in the rest of the world are making a
great effort to recover and develop those historic and cultural elements that
support their identity as a people. This first document indicates that the Roma
in Catalonia were contemporary with such great figures of Catalan culture as
Ausiàs March and Joanot Martorell, and with the appearance of exceptional
literary works such as Curial e Güelfa or Tirant lo Blanc. This was a time of historic events of great importance for Catalonia’s institutions: the Corts of
Barcelona granted the Generalitat responsibility for the country’s constitutional system and endowed it with moderating power with the possibility of
balancing monarchic authoritarianism; 4 we are talking here of 1421 and the
defence of Catalonia from possible royal attempts against Catalan sovereignty.
3. www.unionromani.org/docgit.html (consultation of 12 August 2003)
4. http://www10.gencat.net/gencat/AppJava/cat/generalitat/generalitat/origens/index.jsp
(consultation of 12 August 2003)
226
This first period is characterized by the good reception of the incoming
groups of Roma by the resident population and all of its institutions. However, subsequent events caused this initial attitude of acceptance to change to
one of rejection. On the one hand there was the rise in the number of Roma
groups arriving in the peninsula from the eastern Mediterranean following the
fall of Constantinople in 1453, and on the other the different way of life of the
Roma people and the fact that they had their own separate laws, language
and culture came to be seen as a problem by a society that was fashioning itself on the basis of a policy of cultural, religious and territorial homogeneity.
Thus began the major period of forced assimilation, persecution and cultural
genocide toward the Roma people in this country. In terms of legislation this
can be dated from 1499, the year of the first royal decree, in a context of
racism and xenophobia preceded by the expulsion first of the Jews in 1492
and then of the Arabs in 1503. This anti-Roma law and all those that followed
it up until the Enlightenment had the same end in view: to preserve a supposed ethnic, cultural and political unity by suppressing any mark of difference that questioned it. This legal framework was subsequently extended to
apply to vagrants, beggars and anyone without a known fixed residence or
occupation, effectively generating an historic social environment of stereotypes and prejudices. A series of measures obliged the Roma people to
cease to be themselves and to adopt the social, economic and cultural practices approved by the dominant group or class on pain of imprisonment or
physical punishment; these included the banning of their language and traditions, strict economic and social control and arbitrary repression or forced
resettlement.
It was not until 1812 and the proclamation of the Constitution of Cadiz that
the Roma were granted equality of rights and definitive parity with other
Spanish citizens.
During the 19th and 20th centuries many groups of Roma people became
sedentary as a result of assimilationist policies, although others are still migratory. Even so there were still anti-Roma laws such as the Law of Social Danger
in force under the Franco dictatorship, which were applied with considerable
harshness and severity to the Roma people, with the justification of their ‘not
having a recognized means of livelihood’, making them liable to be regarded
as potential criminals. A clear example of this is the Standing Orders of the
Guárdia Civil of 1943, which declares that ‘a scrupulous watch will be kept on
the Gypsies, taking great care to inspect all the documents they may have, establishing their modus vivendi and everything that may serve to give an exact
idea of their movements and occupations [...] and obtaining from them all the
information necessary to prevent them from committing robberies [...].
227
During the years of the Franco dictatorship the Roma people made a major contribution to Catalonia. It is very interesting to note the defence of the
Catalan language by Roma people in Languedoc-Roussillon (so-called North
Catalonia). According to Jean Paul Escudero,5 Catalan was largely conserved and championed in North Catalonia by the Roma. They continue to
speak Catalan today, using it as a way of differentiating themselves from other French people. It is at once strange and surprising that this Roma contribution to Catalan culture has not been recognized until now, when it is presented in the work of Roma and non-Roma people included in the work of
the present writer and certain other publications.6
Although they are nomads, curiously they settled in Perpignan, and during the
1930s and 1940s occupied the houses in the Sant Jaume district abandoned by
Jews fleeing from Nazi persecution. Wherever they go they practice a progressive
bilingualism and this is the reason why they maintain Catalan as a language, ‘not
because we are Catalan, but because we are Roma’, says grandfather ‘Pito’, who
has been married for more than 40 years to Jana, a woman who symbolizes the
community in Perpignan: she has never been outside of the district and has no
French at all. (Nevipens Romaní newspaper 16-31 May 2003; Catalan translation
by the author)
We North Catalans have mixed feelings about the presence of Roma on our soil.
On the one hand they have given our language a bad name on account of certain
moral and ethnic prejudices; on the other hand they are a mainstay of our language [...]. (Avui newspaper, 1 February 2003)
The boom in migration in the 1960s led many Roma to leave their place of
origin, where they lived normalized lives, and move to the more industrialized
areas in search of work and of means of making a living, just as thousands of
other citizens did all over Spain, moving from the south to the north, or from
the villages to the cities, and over the years settled definitively in Catalonia.
Although in principle the situation of all of these migrants on their first arrival was precarious, the lack of training and the economic crisis of the 1970s
constituted major obstacles to the incorporation of the Roma people into the
job market and into society in general, since the occupations with which they
had traditionally made a living were falling behind in earning power, and the
newly emerging occupations demanded academic qualifications that the
5. Escudero, J. P. Le livre des Gitans de Perpignan / El llibre dels Gitanos de Perpinyà. Editions l’Harmattan, Paris, 2003.
6. Mayans, P. ‘Catalunya Nord: l’altra Catalunya.’ (Extract from the booh CAT – llengua and
societat dels Països Catalans. La Busca, Barcelona, 1998.
228
Roma people did not have. Thus, while migrants from the non-Roma majority who had started from equally humble origins attained a certain socio-economic level that allowed them to develop socially and culturally, the Roma
were relegated to the most marginal zones with no clear way out, not only in
employment and education but in housing, a situation that locked them in a
closed cycle of marginalization and social exclusion.
Industrialization, migration to the major urban centres and sedentarization
have left the Roma in a state of disorientation and vulnerability in which their
culture finds itself being questioned and coming under attack in new ways;
the coincidence of sedentarization with the first indications of the oil crisis,7
impoverishment, rejection, ghettoization and the introduction into their marginal neighbourhoods of the trade in illicit substances and merchandise
make development more difficult, at an optimum moment for the attainment
of full equality of rights by the Roma population in Catalonia. Coexistence becomes more difficult and people have to turn to the social services, but not
because they are Roma, but because they are poor, excluded and with no
clear way out.
The Constitution of 1978 and the Statute of 1979 marked important
changes in the situation of the Roma people in Spain and in Catalonia. Although these basic legal instruments make no explicit reference to the Roma
people, they do prohibit discrimination on racial or ethnic grounds, starting
from the equality of all citizens before the law.
In this light, and in view of the institutional recognition that has motivated
the objective of this Plan, in 2001 Catalonia, by way of its Government, initiated a process of historic compensation toward the Roma people that international bodies such as the European Union, the Council of Europe and the
United Nations have been recommending for years. It is now that the government of Catalonia and the main Roma social movements are engaging in dialogue, in order that the views of the Roma people are reflected in the drawing up of the new Statute for Catalonia.
On the one hand, the expansion of the European Union toward the countries of the east means that the Roma are now the largest minority in the
Union, and that the situation of the EU’s 10 million Roma has become a central element on the political agendas of the different member states, given
7. WORKALÓ Advisory Council. The creation of the new occupational patterns for cultural
minorities: The Gypsy Case. V Framework Programme for Research and Technological Development of the European Union. The results of the research were presented to the European
Parliament in Brussels in September 2004, in the presence of various MEPs, directors of various EU socio-economic programmes and the ERC MP Josep Andreu. For more information:
www.neskes.net/workalo.
229
that the Roma suffer a great deal of inequality and discrimination, manifested
in the form of poverty and exclusion and a lack of power and institutional representation. It is for this reason that EU agencies perceive the urgent need to
combat the inequality suffered by the Roma people and put them on a par
with the rest of our societies.
The information or knowledge society
At the start of the 21st century, with the information society very much a
reality, the Roma people are in a position to contribute to the development of
its potential with their unique identity and culture, which have elements that
closely coincide with the new demands and the characteristic features of
present-day society, as argued in the Study on the Roma Population in Catalonia, commissioned by the Department of Welfare and Family
Education is recognized as one of the fundamental elements for overcoming the inequalities suffered by the Roma people. This is neither a mere platitude nor an argument put forward by the majority society in order to persuade the Roma people. All of the Roma organizations, in Catalonia and
elsewhere in the world, are calling for and working for the education that will
enable upcoming generations of Roma to make significant advances in many
areas of society. Of the principal needs of the Roma population, only housing
and work take precedence over education. Education is precisely one of the
keystones of the information society, as it also is for the Roma people.
• Images, stereotypes and obstacles to inclusion
Our history and the relations that have obtained between the Roma people and the majority society in this country have not always been characterized by peaceful coexistence and tolerance. There is, then, a historical memory among the Roma people as the victims of repeated attacks and attempts
at assimilation, and among the majority society an idea of the Roma people
as a self-excluding group that generates social conflict.
In social terms, then, there has been a tradition of discourses and practices that have been based not on an equal dialogue between Roma and
non-Roma people but on ignorance and stereotypes, and have thus generated two major obstacles that have had a series of negative repercussions:
on the one hand, the absence of dialogue and knowledge between the two
cultures, the Roma and the majority; and on the other, the creation and reinforcing of prejudice and suspicion based on stereotypes that serve only to
generate even more tension and mistrust.
Such stereotyped images have devastating effects when they are picked
up by social structures and the different agents at work within these.
230
The solution offered by the Roma people and by the international agencies
that are working to end discrimination is simple: if policies, interventions, social actions and so on involving the Roma people are to succeed it is essential that the Roma themselves take part in the entire process of their design,
drawing up, application and evaluation; active participation is the key to success.
When there is joint working with multicultural teams in conditions of equality, both Roma people and non-Roma abandon the old stereotypes and
clichés. This methodological principle is advocated by the leading European
and worldwide political and social institutions as a way of guaranteeing the
success of the policy in question and as an exercise in tried and tested good
practice.
• Skills developed and contributions to Catalan society
The Roma people, like other ethnic and cultural groups and minorities,
have developed over the course of their history a set of skills rooted in their
dynamic of formation, adaptation, survival, evolution, development, contacts
an so on; this is what is known as cultural intelligence. These skills are intrinsic to Roma culture, and are an instrument that is handed on from generation
to generation, incorporating the necessary changes demanded by each new
context and historical moment.
These skills are configured around elements such as intercultural communication and dialogue, given that the Roma people, with their strategy of an
itinerant way of life and their inevitable contact with so many different societies and cultures, have developed a set of communication skills that have
enabled them reciprocally to make the most of their social relations with their
surroundings, whether in the form of trade and commercial transactions or
through mutual cooperation.
These communication skills are now at the heart of the new forms of employment and the job profiles that are in demand in advanced societies. Most
of these new forms of employment are associated with the new information
and communications technologies or with personal services, or with both.
At the same time, the Roma have been contributing cultural elements and
values ever since they first arrived in Catalonia, and although it is only now
that these contributions are beginning to receive institutional recognition and
a resonance in the majority society via the communications media, Roma social movements have been working in this direction for over 30 years. One
clear contribution to the host culture that is reflected in the Study on the
Roma Population in Catalonia and in some of the media is the case of the
Catalan language, specifically in North Catalonia, where it has survived
231
thanks above all to the groups of Roma people living there, or in those districts and zones, including urban areas, where Roma groups have been
present for many years. In fact, although we may not realize it, many of the
words we use in our day-to-day Catalan vocabulary come from the Roma
language, in a process known as cultural loan.
Other Roma contributions in the realm of values are group solidarity and
dialogue as a central strand of harmonious coexistence. It is interesting to
note here the experiences that the Roma can contribute by virtue of their tradition of mediation in and resolution of conflict situations, for example in cases of abuse or violence. Without opposing the laws of the land, Roma law
has its own very strong elements of social and group cohesion that currently
orient many political and social interventions, so that the Roma people are
now in a position to make a contribution here on the strength of their historical experience.
There are Roma families that have been firmly established in Catalonia for
centuries, added to which there are those families that moved here from other areas of Spain in the 1960s and 1970s. These families know and are connected to one another, and the major social events play a key role in uniting
different families, creating links and alliances. In the past, the Roma’s nomadic or semi-nomadic life, together with their specific economic activities,
made it important for them to recognize one another and create a network of
mutual trust that has come down to the present day. The fact that the members of a family respect and follow the Roma way of life gave that family
standing in the eyes of other Roma people. Belonging to one family or another would be no more than a matter of a name if it were not grounded in a way
of life bound up with the value of a person’s word and the solidarity and respect that form a normative frame of reference for the group as a whole.
We must also note here the movement of Roma women, the Roma feminist movement, which although still in its very early stages is doing a great
deal to advance the demands of Roma women and of Roma society in general, in terms of gender and ethnic issues that are directly relevant to their
condition as Roma women. These contributions are capable of transforming
the fact of being a woman into an integrated instrument capable of achieving
great changes in our societies, for example in relation to gender violence or
discrimination in employment.
232
2
FRAMEWORK OF APPLICATION:
THE POPULATION
2.1. INTRODUCTION TO THE POPULATION
The study of the Roma population in Catalonia and Spain faces a special
difficulty in the lack of reliable quantitative data. No information relating to
ethnic group is recorded in the population census, and there is thus no possibility of working with statistics derived from the databases of the public authorities.
Given the absence of census data, the approach to the study population
has been on the basis of figures set out in previous research or presented to
the public authorities by Roma organizations. One of the characteristics of
this circumstance is the diversity of figures with which it is possible to work.
The figures for Catalonia are as follows:
J. M Vázquez
1978
17,962
J. M. Montoya
1987
37,728
Grup PASS
1991
31,881
Source: Fresno, J. M., 1993
Another significant datum is included in the Report of the Sub-committee
for the Study of the Problems of the Roma People. Spanish Congress. Social
Policy and Employment Committee, 1999:
ANDALUSIA
286,110
45.35
MADRID
59,082
9.37
CATALONIA
52,937
8.39
VALENCIA
52,455
8.32
CASTILLA-LA MANCHA
33,552
5.32
MURCIA
33,006
5.23
233
CASTILLA-LEON
28,339
4.49
ARAGON
18,209
2.89
GALICIA
13,741
2.18
BASQUE COUNTRY
11,675
1.85
EXTREMADURA
11,318
1.79
LA RIOJA
7,361
1.17
NAVARRA
5,954
0.94
BALEARIC ISLANDS
5,423
0.86
ASTURIAS
4,780
0.76
CANTÀBRIA
4,021
0.64
CEUTA AND MELILLA
2,030
0.32
CANARY ISLANDS
TOTAL
854
0.14
630,847
100.00%
Source: Asociación Secretariado General Gitano, 1999.
The numerical data published prior to the Study on the Roma Population
in Catalonia of 2003 are those presented to the Spanish Congress sub-committee that studied the problems of the Roma people, to which we have already referred. The figure given for Catalonia in 1999 was 52,937 people.
The population as a whole in Catalonia is concentrated in the most industrialized zones, in and around the big cities. In much the same way we find
most of the Roma population living in an urban environment, in the larger
towns and cities or in the metropolitan area of Barcelona.
As we can see, the Roma people in Catalonia have been organizing themselves in cultural associations or entities (graph no. 1), and it has been by
way of these, of the different public services and social agents and bodies involved in social enterprise insertion, education and social work that we have
been able to get to know the groups of Roma population in Catalonia. We
wish to make it clear that this has been possible thanks to the multicultural
composition of the team of the Study on the Roma Population in Catalonia
and the great involvement of Roma cultural and religious entities.
Source: Study on the Roma Population in Catalonia. 2003.
Despite the best efforts of all the individuals and bodies involved, it is impossible to give a number for the Roma population of Catalonia. The figures
oscillate between thirty and sixty thousand, as the following table shows
(table no. 1).
Serious effort needs to be made to arrive at a scientific estimate, and this
could be done in various ways. One possibility would be to take a census of
234
Gràfica 1. Participació Social
600
558
500
400
318
300
200
100
55
0
6
Escoles
53
13
AMPAS Associació Associació Activitats
de veïns
gitana
al barri
2
ONG
16
Partit
polític
42
16
3
Sindicats Religió
No
Altres
the Roma population, and some countries have done this, but it runs the risk
of rejection, because some Roma fear that it would be used in discriminatory
ways or would have a negative rather than a positive influence. What is more,
in Catalonia there are two arguments against it: the constitutional right to
equality of treatment regardless of ethnic group, and the rejection of the idea
by the Roma people, as expressed through their cultural organizations. The
other way would be a survey to the population in general of Catalonia in order
to determine the ratio of Roma to non-Roma population.
As we can see from the table, some of the data supplied by Roma organizations, the Department of Welfare and Family report and other contributions
reveal a degree of coherence and broadly coincide. However, we can also
see data that have a great distance between the sources in relation to L’Hospitalet, Lleida and Barcelona.
While the data may well complement one another, we cannot guarantee
their accuracy. We also have of take into account the invisible Roma population, which has no direct relation with the districts of Roma population, Roma
organizations or the social services, just as we have of take account of the
mobility that may be a factor in some cases.
235
ADMINISTRACIÓ
Benestar Social any 1993-1996
Àmbit
Comarques
COMARQUES CENTRALS
ANOIA
Associacions
Municipis
642
600
228
Sta. Margarida de Montbui
Òdena
Igualada
BAGES
194
BERGUEDÀ
OSONA
SOLSONÈS
11
209
Manresa
COMARQUES GIRONINES
ALT EMPORDÀ
1.108
579
BAIX EMPORDÀ
GARROTXA
GIRONÈS
87
5
437
PLA DE L’ESTANY
RIPOLLÈS
SELVA
BAIX EBRE
MONTSIÀ
136
RIBERA D’EBRE
TERRA ALTA
43
20
GARRIGUES
NOGUERA
PLA D’URGELL
SEGARRA
SEGRIÀ
1.674
30
387
255
23
815
Figueres
532
Girona
Salt
337
91
URGELL
494
Amposta
105
2.500
2.000 Serveis Socials Aj. Lleida: EOE-23
724
2
164
2.284
2.500
1.043
1.289
76
45
11
4
1.181
Tarragona
ÀMBIT METROPOLITÀ
ALT PENEDÈS
9
Tortosa
Reus
Cambrils
BAIX PENEDÈS
CONCA DE BARBERÀ
PRIORAT
TARRAGONÈS
1.500/2.000 Serveis Social Aj. Girona: EOE-13
100
Lleida
Vilanova de la Barca
CAMP DE TARRAGONA
ALT CAMP
BAIX CAMP
183
9
6
16
737
538
ÀMBIT DE PONENT
58
16
1.200
Lloret de Mar
TERRES DE L’EBRE
Algunes altres aproximacions
892
14.668
56
25.400
Vilafranca del Penedès
BAIX LLOBREGAT
1.932
Viladecans
El Prat
Cornellà
Sant Boi
Gavà
BARCELONÈS
8.530
Hospitalet
Badalona
Barcelona
Santa Coloma
Sant Adrià
236
37
306
2.289
1.456
3.838
5.100
1.200
3.00 2.550
50
450
400
16.800
5.000
3.000 3.080
4.000 6.620
300
4.500 4.000 CIREM, GES i TRS. Juliol de 1997
GARRAF
330
Vilanova
MARESME
248
Mataró
Pineda de Mar
VALLÈS OCCIDENTAL
3.393
Terrassa
Sabadell
VALLÈS ORIENTAL
ALT PIRINEU I ARAN
179
500
500
200
200
2.400
900
1.500
400
12
ALT URGELL
ALTA RIBAGORÇÁ
CERDANYA
PALLARS JUSSÀ
PALLARS SOBIRÀ
VAL D’ARAN
POBLACIÓ GITANA RUMANESA
TOTAL
10
5
7
48.376
2.500
37.810
580 Guardia Urbana 2002
52.937 BOCG n.520 Serie D: General de 17 de
des. de 1999
2.2. REVIEW OF THE SITUATION
It was with the signing of the Spanish Constitution in 1978 and the Catalan
Statute of Autonomy of 1979 that the majority society began to open up toward the Roma people and allow them from a perspective of equality and
participation.
It was then, too, that the public authorities began implementing plans for
getting rid of the shantytowns and constructing blocks of social housing to
accommodate Roma families. This highly significant feature of the right to
decent housing has been a very important factor in the transformation of the
Roma population, in that it has meant living in homes and districts structured
in a way quite different from the internal organization of the extended family,
assuming the structure of the nuclear family and altering the day-to-day
forms of their relational network and bonds of solidarity. Contrary to popular
prejudice, the structure of Roma families has been changing. In 73% of Roma
families the household family unit has no more than four members, and only
19% of household family units consist of more than six people. Overall, the
majority of family units lie in the range of from two to six members, and a total
of 26% of families consulted had a household unit of four members.
Meanwhile, with regard to training, the situation has been transformed in
everything from the school enrolment and attendance to adult education,
there has been a marked change in values in the Roma community in relation
to school and formal education, although there is still a long way to go in the
areas of vocational training and secondary schooling, higher education and
university education before the Roma attain levels comparable to those of
the non-Roma community. The Roma people understand –and express the
237
conviction–8 that education is a crucial element for overcoming their inequalities, and for this reason many people are working with the means at their
disposal in a variety of socio-educational interventions. Roma associations
and organizations have provided impetus with school support and backup
courses and coordination with the schools, including mediation, guidance
and assessment with families. One consequence of the adaptation of the
school to the local environment is the lowering of levels of expectation on the
part of teachers. On the other hand we have the happiness curriculum (Elboj,
et al., 2002, pp. 109-110): in other words, school situations in which priority
is given to emotional development; some of those surveyed said that the
teachers devoted a lot of very welcome attention to them, but in most cases
this has not resulted in academic success.
21.5% of the people surveyed called for a school free of racism, prejudice
and stereotypes. It is important to centre the educational debate on the right
of everyone to an education and thus on an education in which all are able to
attain their own optimum level and in which the right to the cultural identity is
recognized as enriching the entire population.
Another very important point is the regularization and access to services
and to health care. This has on the one hand raised the life expectancy of
the Roma, and on the other hand served to bring about a transformation of
habits in hygiene and also in some cases in diet, not to mention a transformation of the whole concept of illness from the cultural point of view. However, there are some points within this area that are specific to the Roma people, such as the conception of health/illness, who deals with an illness and
who should have and distribute information on that illness.
In the field of employment, most Roma people continue to make a precarious, day-to-day living. Their occupations are traditionally linked to subsistence economies and self-employed occupations such as street selling.
The activities they have developed over the years have been undermined by
the globalized economy and the shift toward sustainability, with the old
weekly markets and the scrap business being ousted by the new shopping
centres and recycling. The analysis offered by Roma people in Catalonia is
that racism is the principal obstacle impeding their access to the job market,
but at the same time, work is the principal need identified by the Roma people in Catalonia.
The arts are another field cultivated by the Roma population, but in limited
numbers, and although there are many well-known names in music and
dance, this is a viable option for only a very small part of the population.
8. Table no. 5. Study on the Roma Population in Catalonia.
238
The Roma increasingly values regular paid work, in that it represents security, but the lack of training and qualifications limits their access to it.
There are other factors that have a specific weight within the dynamic of
Roma culture, such as religion, as a unifying form and a mark of identity, although it presents some signs of inflection. The culto has traditionally been a
point of encounter, expression and in many cases social care.
The transformations that have been and still are being produced in the
Roma population have principally affected the women, who have played a
very important part as a force for change in their culture. Roma women are
organizing themselves, they are working to overcome the social inequalities
that their people suffer and have a clear conviction that education is the key
to progress.
Although the Roma people find themselves in a process of social change,
traditional values such as respect for the old, honesty, honour, integrity, loyalty and the like are still alive, even if they are adopting new forms and manifesting themselves in new ways that reinforce the Roma identity, in a process
that anthropologists refer to as cultural adaptation.
The associative movement has been the most direct medium of Roma
participation in the wider society, despite being at variance with the internal
organization of the Roma people. This movement has provided mechanisms
for voicing demands, for involvement, for consciousness-raising and for diagnosing problems with a view to resolving these for and by themselves and
addressing the challenge of their development and evolution as a people.
Thanks to the network of Roma organizations, the Roma population is more
in step with society than ever before, and may be in a position to contribute
to the development of its networks of social relations and solidarity between
members of the community.
The communications media have also provoked, and continue to provoke, changes, both internally and externally: in other words, they modify attitudes and behaviours, on the one hand creating habits and needs, and on
the other disseminating and promoting a stereotyped image that has little or
nothing to do with present-day Roma culture; on the contrary, the media
stereotype is rooted in the culture of poverty, marginalization and marginality,
and it has to be said that in the best of cases, when the media seek to present a positive image, they resort to a romanticized picture of the Roma that is
out of touch with present-day reality.
Increasingly, young Roma people feel a need to embrace with pride the
symbols that have identified the Roma since ancestral times. This position is
indicative of the way the Roma people are advancing toward the normalization and maturity and instead of being concerned about their physical sur239
vival are now taking an interest in their origins and identity as a part of the
Catalan people.
While it is true that not all Roma people find themselves in a situation of
marginalization and poverty, as we have said, it must also be recognized that
they all experience social exclusion in the sense of living on the fringes of the
dominant section of society and feeling separate from and/or rejected by that
dominant section. The relative rate of poverty between the Roma population
and the majority population in Spain is 5/1, according to the FOESSA report
(1998), and the 51.6% of the Roma population that live in poverty fall into the
category of grave or extreme poverty, while in the case of Spanish society as
a whole the figure for those living in this category is 16.7%. We thus find that
Roma families with sufficient economic resources to enable them to live in
comfort do not form a part of the mainstream society of their habitual place
of residence: they live there, but on the fringes, and are regarded as a somewhat exotic species.
To sum up, we can say that in addition to these disadvantages in economic and social status, we find that other areas of Roma social life are also affected by the difficulties we mentioned above, with education, housing, employment, training, religion, leisure and recreation, health and the local
physical environment being among the most important, but there is one thing
that goes unnoticed and unattended by possible actuations, namely the loss
of personal skills, or to put it another way, the capacity to help oneself get out
of a difficult situation.
To turn now, very briefly, to the question of the public authorities, we can
say the different tiers of government have invested, and continue to invest, in
the Roma people, but this allocation of energy and resources has not been
sufficiently coordinated to achieve the optimum results.
In Catalonia there is clearly the commitment and the capacity to intervene
for the benefit of the Roma people; however, if we are to achieve the most
important objectives we need to improve the way we coordinate and rationalise the resources at our disposal and the efforts we make.
2.3. PREVIOUS SECTORIAL INTERVENTIONS
The Roma people and their culture have managed to conserve their ancestral customs and traditions despite conditions of discrimination and persecution; however, these conditions have also been responsible for the present state of development of a large part of the Roma population, in which
social exclusion (economic, social, educational, health, etc) entails significant
240
disadvantages in relation to the society in which they find themselves living as
a differentiated group or community.
This being so, as of 1978, with the signing of the Spanish Constitution,
and with Catalonia’s Statute of Autonomy the following year, a new impetus
was given to social intervention and social care involving the Roma people,
above all from the public authorities (central government, autonomous regional government and local authority). This intervention has on the one hand
involved a series of actuations in specific areas of disadvantage within the
community and on the other –and thanks to these specific actuations– results that have given rise to new proposals and actuations, constituting a
point of inflection in relation to social change that has not always been free
from culture shock, assimilationism, adaptation and cultural loaning.
a) Housing
Housing and the local environment in general is the central space of social
cohesion. Access to subsidized public-sector housing in the 1970s and
1980s has been one of the key elements in improving the living conditions of
many Roma families. Frequently, however, rehousing policies have given rise
to new difficulties of social adaptation and occupation for the Roma.
In recent years important steps have been taken to eradicate the shanty
towns (Camp de la Bota, La Perona, Can Tunis, Riu Sec, etc) but these have
not been oriented sufficiently toward the needs of the people affected, and
nor has prevision been made to offset subsequent difficulties of adaptation
to the new housing and the new social context, and the Roma’s interpersonal and family relations have been affected by the dispersal of members of the
same extended family unit. The insertion in new sites has in many cases resulted in a deterioration of people’s personal and economic autonomy, while
the absence of sufficient social backup has not improved on people’s previous situation.
The additional expense involved in living in conventional housing, the
adaptation to communal spaces shared with families from different backgrounds and the new norms of harmonious coexistence have all posed specific difficulties that have prevented the goal of full social inclusion being
achieved simply by getting rid of the ghettos and combating sub-standard
housing.
The shortage of decent housing is a problem that affects all of society, but
the problem is especially acute in the case of groups that are disadvantaged,
at risk or suffering social exclusion, given the present shortfall in public-sector and subsidized rent housing.
In terms of the eradication of the shanty towns, the Roma people in Cat241
alonia have had a good deal of socio-educational support, but although the
initial premiss 9 was to group families on the basis of social affinities and kinship, the shortage of land and houses has increasingly meant the breaking
up of social and kinship networks, resulting in a change of model in the family structure, the very basis of Roma life, and this is still the case today.
b) Social care
As we mentioned in the section on housing, from the 1980s interventions
for rehousing included a major socio-educational component: in other
words, this meant not only working to meet the most immediate needs without the participation of the people involved (assistentialism), but finding the
space to ensure that the people receiving the service were active subjects
and played an active part in the development of the intervention.
This new model of work in the social area gave rise to consensual agreements between professionals and service receivers or clients, thus effecting
a substantial change in their way of life and domestic organization.
In addition, the active involvement of the people using the project was approached in terms of an integrated plan, and in such a way that the effect
was not centred solely on the head of the family unit but on the whole group,
outlining and adapting actions for all of its members, while understanding the
group from the perspective of the nuclear family.
These actuations showed results in, among other things, school enrolment and attendance by children, vocational training for adults, job placement measures, specific socio-educational work with women and new contacts and forms of relation with other people with similar social needs from
other ethnic or cultural groups.
While it is important to note the increase in training among the Roma population thanks to the implementation of this new way of working, we should
not forget that it also entailed losses for Roma culture and that changes took
place without any process of adaptation, with the result that once the actuation was ended or interrupted, people would tend to return to their former situation in even more precarious conditions, having lost the strategies that had
previously served them
c) Associationism
In the middle of this process of sedentarization and ghettoization as a result of massive assistentialist interventions, the Roma people began a
process of transformation, and started to incorporate a number of proposals
9. Patronat Municipal de l’Habitatge. Barcelona, 1986.
242
that have led them to make a diagnosis of their situation and come up with
possible solutions, and participate in the social life that is their due.
The genuinely Roma associative movement first emerged in Catalonia in
the 1970s, although during the 1960s the Catholic Church was active in promoting local interventions with the Roma people. The Roma set about organizing the districts, making known their needs and interests and their distinctive identity and culture. In this way the first Roma cultural associations
came into being at the local level such as the Centro Sociocultural Gitano de
la Mina or the Unió Gitana de Gràcia, followed in due course by organizations
with a wider scope such as the Unión Romaní or the Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya itself in 1991.
The associative movement is based on the current Law of Associations, in
which everyone has a vote regardless of their age or gender, which evidently
comes into serious conflict with the traditional forms of representation and
cultural organization of the Roma people. While this ‘one person, one vote’
rule and the requirement that associations be in line with current legislation
has brought about changes in the old relations of hierarchy and dependence
in terms of age and gender, it has also led to the creation of new relationships
that observe both Roma and non-Roma values, as a sign of pluralism.
The possibilities opened up by the associative movement have been numerous, although perhaps the most important is the fact of majority-led social organization and representation before the institutions and the majority
society. At the present time we can say that a key element in this is the Roma
women’s movement, which is working in terms of gender and as a people to
establish the equality of difference.10
d) Communications media
Although it may seem that the communications media make no direct influence on the condition of Roma people, in fact this is not the case, given
that their interventions operate in two directions: 1) on society in general and
2) on the Roma people.
As far as the influence of the communications media on society in general
is concerned, it is evident that their treatment of any issue has an impact on
public opinion, all the more so in the case of the visual media. The fact of
adopting a given policy when it comes to informing and entertaining implies a
certain reaction and a certain social position, and this is what gives the com-
10. Clavería Borja, E. ‘Mujer Gitana en el s. XXI.’ In Touraine, A, Wieviorka. M., Flecha. R et
al. Conocimiento e Identidad. Voces de grupos culturales en la investigación social. Pp. 105111. El Roure Ed., Barcelona, 2004.
243
munications media a degree of power and influence that direct efforts at consciousness-raising would take a long time to achieve. This being so, the way
in which the audio-visual media treat the Roma, the stories they tell and how
they tell them, the stereotypes they reproduce and even the terminology that
is used are all very important.
Up until now the communications media have been a multiplier of negative
effects, they have picked up on specific negative actuations and presented
these as a generally applicable group portrait, something they do not do in
the case of positive actuations.11 This has created elements that promote a
distorted image of the Roma people.
At the same time the communications media can be used to give people
an idea of what Roma culture is really like, on the strength off the power and
influence they have on society in general.
11. The presentation of positive figures in the communications media to
serve as referents is of great importance.
244
3
OBJECTIVES
The drawing up and implementation of the first Integrated Plan for the
Roma People in Catalonia must seek to respond, on the basis of the Study
on the Roma Population in Catalonia (Department of Welfare and Family,
September 2003) to the demands of the different agents involved, from the
Autonomous Government (the Generalitat) to civil society in the broadest and
most plural sense.
In order to draw in the widest range of points of view and ensure their effective participation, the Plan is designed to be open to the incorporation of new
elements all through its duration, as outlined in the first and third objectives.
The fact that we are speaking here of attention to a culturally differentiated
community of extraordinary complexity and internal heterogeneity makes it
essential to bring to bear wide-ranging global concepts at the planning
stage, and in the course of its development the necessary adjustments will
have to be made to ensure maximum efficiency and effectiveness and rationalize the use of available resources while establishing new ways of working
with this cultural group. This entails thinking in terms of working as a network
and from the perspective of community development, and always with a
view to social parity, equality, consciousness-raising and harmonious coexistence in and with difference.
The Roma people, as has been said on numerous occasions and recognized by the Parliament of Catalonia, also forms part of Catalan society, and
as such should by right enjoy full equality with the rest of the Catalan population. The Roma contribute in the same measure as the rest of the population,
but their socio-cultural and economic conditions, on the one hand ancestral
and on the other imposed from outside, have either worsened or in the best
of the cases failed to improve, with the result that their development has to
start off from levels lower than those of their neighbours, and this is the
framework within which this Plan has to work.
In the light of this, the Integrated Plan for the Roma People in Catalonia
marks out three basic general objectives, the three main axes for attaining in
sectorial terms the specific goals guiding the actuations to be carried out
within the remit of the Plan. These general objectives are:
245
1. To mark out policies of transverse and integral actuation in favour
of the Roma people in Catalonia.
2. To give the Roma people of Catalonia socio-cultural and economic parity with the society of which they form part.
3. To enhance popular awareness and understanding of the Roma
culture as an integral part of the culture of Catalonia.
4. To integrate the perspective of gender in order to respond effectively to the specific needs of the Roma women of Catalonia.
246
4
ORGANIZATION AND
METHODOLOGY
The methodological approach proposed for the actuations is derived from
an integral perspective that is defined on the basis of transversality and the
coordination of each one of the actuations by different agents.
TRANSVERSALITY: we define as transversality that working method in
which a community or group has an active role in the planning and execution of the actions in all areas, without having to formulate specific programmes, but as an integral part of the actuation.
Transversality can also be an objective to work toward in its own right.
In this case it is a question of reviewing the parameters of quality of the existing projects and actions, in order to adapt the existing reality to the objectives, or, at the planning stage, to establish transversality not just as an
objective but as a way of working.
At the present time it is difficult to apply transversality in practice given
the traditional sectorial division of organizations and institutions, and also
of the professional culture, given the persistence of the belief among those
working in each specific sector that compartmentalization and the hoarding of information are necessary for them to be more efficient and effective, and to earn more prestige at the personal level. In Spain, and in Catalonia in particular, there is a dearth of experience in this kind of transverse
methodology and professional practice, both internally and externally.
Although the term principle of transversality is widely used in the political
context, it is in the practice and the profession of Social Work, in capitals,
that it needs to be expressed and to produce changes.
It is by applying the principle of transversality or transverse methodology
that changes can be made in relationships and in the implementation, and
of course in the results, of actuations whose manifest protagonists are human beings.
COORDINATION: when we speak of coordination we have in mind an exchange of information, a consensus as to objectives and an agreed
247
methodology of material execution between different agents on the horizontal plane.
With a coordinated approach there are no hierarchies or leaders and
led, only the shared commitment to a common goal, of which one or several people will be the material executors, but the responsibility will be assumed by all.
The fundamental instrument of coordination are the networks of communication between the agents involved and the equal availability of information to everyone; this latter condition makes it possible to ensure that all
of the actuations relating to a given line of work provide people with the
treatment and the actions most appropriate to their needs or demands.
ORGANIZATION
This is a first Integrated Plan for the Roma People in Catalonia, initiated
by the Department of Welfare and Family, with the commitment to give
continuity to public-sector actuations in this area, and to involve the different departments of the Generalitat, sufficient administrative coordination
with the local authorities and the necessary participation of representatives of the Roma people and of other social organizations. This being so,
the model of organization established is as detailed in Act 102/2005, of 31
May, with the creation of the Interdepartmental Commission of the Integrated Plan for the Roma People and the Consell Assessor del Poble Gitano or Roma People’s Advisory Committee (DOGC no. 4397, of 2 June
2005).
1. Interdepartmental Commission:
The Interdepartmental Commission is drawn from the different departments of the Generalitat de Catalunya involved in this Plan, with the aim of
providing an organ of coordination for the coherent and effective deployment of the different actions envisaged in the Plan. This commission will
also facilitate a broad-based consensual approach to the circumstances
and needs affecting attention to the Roma people of Catalonia and the
taking of decisions at the level of inter-administrative coordination.
2. Roma People’s Advisory Committee:
The Roma People’s Advisory Committee has been created with the aim
of incorporating the full participation of the Roma people; the principal
functions of the Advisory Committee are:
– To transmit the voice and views of the Roma people directly, formulating proposals and recommendations to the public authorities.
248
– To report on the actuations carried out in the framework of the integral
plans and of the public authorities in general.
– To propose new measures and actuations in order to respond to the
circumstances and needs of the Roma people.
At the same time the Directorate General of Community and Civic Actuations (DGACC) of the Department of Welfare and Family will set up an Office
of Attention to the Roma People or a Catalan Institute of the Roma People in
order to promote and manage the actuations envisaged in the Integrated
Plan, and to facilitate coordination between the different departments in relation to the various projects under way. It will also act as a secretariat and provide the necessary technical and administrative support for the functioning of
the Interdepartmental Commission and the Roma People’s Advisory Committee.
249
5
ACTUATIONS
PRIOR MEASURES
1. There is a need to foment and disseminate institutional recognition and
at the same time to work toward generating new forms of recognition of
the Roma people and their culture, at both the Spanish and European
levels.
2. The voices and views of Roma people must remain central to the development of the different actions and initiatives implemented within the Integrated Plan for the Roma People in Catalonia.
There is a need to maintain and increase the degree of participation
in the process of drawing up the Plan, in order to ensure that this is both
consensually agreed and effective.
The working commissions or evaluation commissions that are proposed for the subsequent development of the Plan must be as mixed
and plural as possible, and be made up of Roma and non-Roma people.
3. The priority must be on integrated actuations: in other words, the institutional teams must be interdepartmental iin composition.
4. The training of professionals from different fields in relation to Roma culture must be a permanent feature of the process.
5. It is important to generate local debate about affirmative action in order
create appropriate lines of actuation.
6. There is a need to promote and support research on the Roma people
within the Autonomous Region of Catalonia and Europe.
7. A process of analysis and debate should be set in motion as a first
stage in obtaining an accurate study; this process should reflect in
251
quantitative terms the real situation of the Roma population in Catalonia. The most innovative tendencies are those that entrust the study of a
population to the actual community concerned. The process should
consider:
a. The state of the question: theories and practices in relation to the
subject.
b. Analysis of the lines of study and their feasibility in Catalonia.
c. Creation of the consultation protocol.
d. Consensus for a possible setting in motion.
8. All the actuations designed in this Plan and the guidelines derived from
them have to take into account the gender perspective in a holistic way.
PRESENTATION OF THE ACTUATIONS
The guidelines and proposals brought up in this Integrated Plan are presented from different areas of action. In each of these areas we can find a
part of the specific objectives that are derived from the conclusions of the
Study on the Roma Population in Catalonia. These objectives present data
for each one of the actuations.
It is necessary to point out that all actuations are considered from the perspective of some transversal themes such as: gender, minors, family and
culture.
Likewise, the actuations to be developed in this Integrated Plan for the
Roma People will depen on a responsible entity or institution, but their execution and implementation will be tied to the coordination and the horizontal
work with other departments of the Generalitat de Catalunya, local entities,
non-governmental organizations and civil society, always taking into account
the competences of each one.
252
Culture and identity
1. Recuperation of the Roma cultural heritage. To initiate actions for
recognizing, recuperating and disseminating the cultural heritage of the
Roma people in line with UNESCO measures for the non-material cultural heritage, as a value of world cultural diversity.
2. Defence of the cultural heritage: Centre for Roma Culture. Creation of a
space in which Roma people can project their culture in all of the ambits
–artistic, training, etc.– in order to enhance the prestige of Roma culture
and make it known both to the new generations and to society in general.
Ambit:
Culture and identity
Actuation:
Creation of a Roma cultural centre.
Its functions will revolve around the development, research,
training and the dissemination of the Roma culture.
Agencies
responsible:
Department of Culture
Department of Welfare and Family
Ambit:
Culture and identity
Actuation:
Designing an interactive museum of the Roma population
in Catalonia.
Agencies
responsible:
Department of Culture
Department of Welfare and Family
Family
1. Within the plurality of life options and thus of ways of living as a family
that are present in the majority society the Roma concept of family can
be contemplated as simply another form of living as a family, free of any
connotations of a traditional or old-fashioned nature. The extended
family and ritual forms must be considered in our normative references.
Ambit:
Family
Actuation:
To support the recognition of Roma ritual and promote it
as a form of matrimony that shares in the configuration of
our current legislation.
Agencies
responsible:
Department of Welfare and Family
Department of Justice
253
Ambit:
Family
Actuation:
Recruitment of Roma mediators.
To support families with social problems and empower the
actuation of mediation between Roma families and their
surroundings by way of the town councils and district councils.
Agency
responsible:
Department of Welfare and Family
Ambit:
Family
Actuation:
To promote the creation of spaces where mourners can
be qwith the deceased around the clock.
Agency
responsible:
Department of Welfare and Family
Housing and urbanism
1. The plurality of voices present in our society should be represented in a
plurality of ways of living, and thus also affect urbanistic organization
and housing.
2. Diversified sale buildings (official protection, protected-rent and
straight sale) offer the possibility of people living side by side and enriching one another’s experience, and at the same time go beyond the situation of discrimination against a particular block, street or neighbourhood. It is not a matter of distributing people but of allowing each
individual to choose his or her own formula.
3. It will be necessary to rethink the space of the home taking into account
the people’s different ways of living and organizing themselves as a
family and socially.
4. Eradication of the underhousing and the situation of ghettoization
found in some neighbourhoods in Catalonia.
5. Educating to produce a change in relation to the ownership of the
home, with an emphasis on rented housing.
254
Ambit:
Housing and urbanism
Actuation:
To give priority to rehousing in rehabilitated
neighbourhoods, avoiding over-concentration; to
stimulate lower density and redistribution within the
neighbourhood.
The staging of competitions for the construction of mixed
blocks of apartments – official protection, protected-rent and
straight sale.
Agencies
responsible:
Department of Territorial Policy and Public Works
Department of the Environment and Housing
Ambit:
Housing and urbanism
Actuation:
Agreements on occupation for the neighbourhoods with
the developers for the construction of housing and the
maintenance of public works. Quotas of occupation.
In the urbanism and construction sectors, in the
neighbourhoods where the Roma population lives.
Agency
responsible:
Department of the Environment and Housing
Ambit:
Housing and urbanism
Actuation:
To facilitate the inclusion of neighbourhood and Roma
organizations and entities on the Programmes of
Actuation Evaluation and Follow-up Committee.
Agency
responsible:
Department of Territorial Policy and Public Works
Ambit:
Housing
Actuation:
To promote actuations for the right to a house among
Roma young people.
Agencies
responsible:
Department of Welfare and Family
Department of the Presidency – Secretariat for Youth
255
Ambit:
Housing and urbanism
Actuation:
Financial assistance and fast-tracking for the purchase or
leasing of homes for Roma people.
The setting up of mixed commissions for the mediation and
follow-up of the process, reviewing the current assessment
procedures and creating new procedures that reflect the
plurality of cultures and ways of life.
Agencies
responsible:
Department of Welfare and Family
Department of the Environment and Housing
Ambit:
Housing and urbanism
Actuation:
Creation of a line of research of good practices for the
overcoming of the inequalities in the matter of housing.
The commission should put forward lines of actuation for the
promotion of housing for the Roma community.
Agency
responsible:
Department of Welfare and Family
Ambit:
Housing and urbanism
Actuation:
The urbanistic and social transformation of priority
actuation neighbourhoods, on the basis of the
Improvement of neighbourhoods, urban areas and towns
requiring special attention Act (2/2004 of 4 June).
The transformation should be subject to the initiative for the
eradication of ghettoized neighbourhoods and the potential
participation of all of those involved, including Roma people,
in both the design and the construction.
Agency
responsible:
Department of Territorial Policy and Public Works
Education
1. Starting from research into the Roma people and successful
practices, in a scientific way that leads to the educational success of
Roma children and the promotion of their people.
2. Starting from the actuations planned by the Department of Education
in the Plan for language and social cohesion and the Plan for the
environment.
256
3. Possible solutions for school failure among Roma girls;
3.1. The participation of Roma people in the schools, in particular
women, so that they can contribute their cultural vision to the
school’s own dynamic.
3.2. The participation of the families, old people, women, Roma professional people and Roma teachers within the school, with decision-making power.
3.3. Grants for specific schools over a period of time in order to train
Roma professional people in all the ambits.
4. To empower the education of Roma girls and women with projects
which include their voices.
5. Intercultural mediation and learning communities are very positive experiences of educational intervention with the Roma community. The
work will be carried out from a community perspective, with the participation of the families and other people from the children’s background, Roma organizations, the evangelical church and the local professional services.
The objective is to achieve success school on the part of Roma students, optimising the relations that are established between all of the
educational agents.
6. Introduction of the Roma culture into the organization and the
school curriculum.
7. To achieve a greater presence of people of all cultures in the classroom, in recognition of our cultural richness.
8. To work in the direction of lifelong training.
9. The possibility of tutorized resources may be an element for stimulating education and promoting social inclusion that can increase cohesion within each neighbourhood or town.
10. Introducing confidence-enhancing elements such as respected Roma
people into the schools, Roma women who take part in the day-to-life
life of the schools and would help the families to feel more at ease,
may begin to make educational alternatives for Roma girls and young
women possible.
11. Systems of grants to help keep children and young people in the education system without placing a financial burden on their families.
257
Ambit:
Education
Actuation:
To form district support groups.
Agency
responsible:
Department of Education
Ambit:
Education
Actuation:
To incorporate the Roma culture into the educational
curriculum.
Revision of text books and organization of schools in order
to incorporate the features needed to achieve the
interculturality in the classroom.
Agency
responsible:
Department of Education
Ambit:
Education
Actuation:
Drawing up of an intake plan.
Agency
responsible:
Department of Education
Ambit:
Education
Actuation:
Document archive and dissemination of the research on
the Roma people in the educational field.
Agency
responsible:
Department of Education
Ambit:
Education
Actuation:
Training of families.
Workshops aimed at parents in the Roma community.
Agencies
responsible:
Department of Education
Department of Welfare and Family
258
Ambit:
Education
Actuation:
To empower inclusive projects and environment-based
projects that ensure the quality of teaching and
intercultural harmony.
Impetus will be given to school projects that foment
community actuations or inclusive methodologies (city
educational projects, learning communities...).
Agencies
responsible:
Department of Education
Department of Welfare and Family
Ambit:
Education
Actuation:
To empower cultural mediation projects.
Agencies
responsible:
Department of Education
Department of Welfare and Family
Ambit:
Education
Actuation:
Projects for including adults in education.
Impetus will be given to school projects that foment
community actuations or inclusive methodologies.
Agency
responsible:
Department of Education
Education
Education
Actuation:
Protocol on interculturality and non-discrimination
directed at publishers.
Agencies
responsible:
Department of Education
Department of Culture
259
Ambit:
Education
Actuation:
Awarding of grants.
A series of grants will be awarded for all educational levels and
for the different ambits of training (formal, non-formal and
virtual).
Agencies
responsible:
Department of Education
Department of Universities, Research and the Information
Society
Ambit:
Education
Actuation:
Formulas of affirmative action to give Roma people
access to all educational levels, with a special emphasis
on higher education.
Agencies
responsible:
Department of Education
Department of Universities, Research and the Information
Society
Ambit:
Education
Actuation:
Funding of projects of tutorial action and positive
referents.
The projects will address the follow-up of the children and
young people in their training process, generating a network of
positive reference.
Agencies
responsible:
Department of Education
Department of Welfare and Family
Ambit:
Education
Actuation:
Funding of voluntary education projects with the Roma
people.
The projects will address the specific training of the volunteers.
These volunteers will be assigned remedial tasks in the
classroom or outside school.
Agencies
responsible:
Department of Education
Department of Welfare and Family
260
Ambit:
Education
Actuation:
Creation of a territorial intercultural education follow-up
group.
Included in the educational psychology assessment and
orientation team and coordinated by the SICS.
Agency
responsible:
Department of Education
Ambit:
Education
Actuation:
Financial assistance for the educational success of Roma
girls and women.
Agencies
responsible:
Department of the Presidency – ICD
Department of Education
Department of Welfare and Family
Ambit:
Education
Actuation:
Training of Roma women to act as educational volunteers.
In order to be able to include the voices of the Roma women in
the schools and endow the training process of the Roma girls
and young women with confidence-enhancing and follow-up
elements.
Agency
responsible:
Department of Welfare and Family
Ambit:
Education
Actuation:
To promote youth associations as an educational space.
Agencies
responsible:
Department of the Presidency – Secretariat for Youth
Department of Welfare and Family
261
Ambit:
Education
Actuation:
Training and incorporation into the schools of Roma
education professionals.
People from ethnic minorities must be specifically recruited in
order to provide schools with teaching staff who represent the
multicultural reality in Catalan society.
Agency
responsible:
Department of Education
Ambit:
Education
Actuation:
Agreements for the training and recruitment of Roma
women as playground and school dinner directors and
monitors.
The inclusion of Roma women in the school would favour both
the intercultural debate and the incorporation of women into
the job market.
Agencies
responsible:
Department of Education
Department of Welfare and Family
Ambit:
Education
Actuation:
To foment agreements with organizations for the
educational development of Roma young people.
The projects will address the tutoring, follow-up and evaluation
of the process of training the young people, as well as the
wide-ranging application of the project, maximizing resources.
Agencies
responsible:
Department of Education
Department of the Presidency – Secretariat for Youth
Ambit:
Education
Actuation:
To promote actions of guidance, information and followup for the access of Roma young people to intermediate
and advanced Vocational and Higher Education courses.
Agencies
responsible:
Department of Education
Department of Universities, Research and the Information
Society
262
Ambit:
Education
Actuation:
Collaboration and coordination with local plans for
tackling school absenteeism.
Agency
responsible:
Department of Education
Ambit:
Education
Actuation:
Assessment and guidance in schools with absenteeism.
Agency
responsible:
Department of Education
Ambit:
Education
Actuation:
Fomenting of accords and/or agreements with
organizations in order to improve school attendance,
especially in compulsory secondary education.
Agency
responsible:
Department of Education
Work
1. To draw up training and employment plans in conjunction with the
Roma organizations and with individual Roma people.
2. The development of aids for the vocational education of the young
people.
3. Self-employment is an option well worth considering for those who
have littlle chance of access to the job market. It is important to
make plans for diversifying, entering the competitive job market, and
generating social prestige. Job exchanges, working autonomy, cooperatives, SMEs, own businesses, with a backup that guarantees the success of the campaigns.
4. Networking is a good alternative for a family and neighbourhood organization. Franchise systems can help those old people for whom street
selling is the only option.
5. To encourage the entrepreneurial perspectives of Roma women by
way of microcredits and follow-up of entrepreneurial and cooperative
projects.
263
6. To create projects that embrace family life, work and training for
women.
7. To launch the programme Roma young people, enterprising, because the Roma start their families young and may be more disposed to
assume responsibilities and set up a business, a family business.
8. APEL policies and recognition of the skills developed by the Roma
people over the course of history as skills required for the job market in
present-day society:
8.1. Mobility.
8.2. Organization in network.
8.3. Communicative and social skills.
8.4. Skills associated with personal services.
8.5. Information and communications technologies.
8.6. Assemblies and structures.
9. Access to the information and communications technologies as a
tool and as a job option.
Ambit:
Work
Actuation:
Compile the researches and the studies done on the Roma
population and the job market.
These studies should serve to orient a line of promotion of new
niches of occupation related to the skills developed by the
Roma population.
Agencies
responsible:
Department of Work and Industry
Department of Universities, Research and the Information
Society
Ambit:
Work
Actuation:
Agreement with Roma organizations for projects of
vocational integration and integral mechanisms for
training and vocational integration.
The projects will have to be innovative, based on the
curriculum of maximums and endorsed by the efficacy of the
training action, creating employment projects for the follow-up
and tutoring of the actions coordinated; fomenting
opportunities for young people and women.
Agencies
responsible:
Department of Welfare and Family
Department of Work and Industry
264
Ambit:
Work
Actuation:
Training in information and communications technologies.
Mechanisms will be created to give the Roma people access
to the OMNIA Network in Catalonia, with a special emphasis
on women.
Agencies
responsible:
Department of Universities, Research and the Information
Society
Department of Welfare and Family
Department of Work and Industry
Ambit:
Work
Actuation:
Promotion of grants and aids for training and acquisition
of a European certificate in knowledge of the ICTs.
Roma people need very strong CVs to overcome the existing
barriers. The ICTs are a very rewarding field. A European
qualification is necessary tto accredit knowledge of the ICTs.
To prioritize women in the awarding of aids and grants.
Agencies
responsible:
Department of Universities, Research and the Information
Society
Department of Work and Industry
Ambit:
Workous
Actuation:
Competition for Projects for the creation of Roma
franchises, for self-employment and cooperativism.
The franchises should reflect the cultural features, the gender
perspective and the possibilities of working to move on from
precarious informal employment.
Agencies
responsible:
Department of Welfare and Family
Department of Work and Industry
265
Ambit:
Work
Actuation:
Financial assistance for the follow-up and training of
Roma girls and women for inclusion in the job market.
Fomenting the process of follow-up and tutoring of positive
referents for training and vocational integration.
Agencies
responsible:
Department of the Presidency – ICD
Department of Work and Industry
Ambit:
Work
Actuation:
To seek ways of regulating the tasks of waste recovery.
Agencies
responsible:
Department of the Environment and Housing
Department of Welfare and Family
Ambit:
Work
Actuation:
To promote mechanisms of social enterprise insertion.
To promote the participation of Roma people at risk of social
and employment exclusion in the mechanisms of training and
social enterprise insertion aimed at sectors at risk of exclusion
(integrated actions oriented at groups with special difficulties,
actions for people on the minimum insertion wage)
Agency
responsible:
Department of Work and Industry
Ambit:
Work
Actuation:
To promote the participation of Roma people in the
careers guidance programmes.
Agency
responsible:
Department of Work and Industry
266
Ambit:
Work
Actuation:
Improvement of professional qualifications.
To promote the participation of Roma people in the actuations
of occupational vocational education, in the skills training and
education centres, in the case of young people, and in the
occupational training workshops, in the case of people
over 25.
Agency
responsible:
Department of Work and Industry
Ambit:
Work
Actuation:
To promote capacitation and vocational integration in the
ambit of selective waste collection.
Agencies
responsible:
Department of the Environment and Housing
Department of Welfare and Family
Ambit:
Work
Actuation:
Participation in the programmes fomenting equality of
opportunities for men and women in the job market.
To promote the participation of Roma women in the
programmes oriented at fomenting the equality of
opportunities for men and women in their access to the world
of work
Agency
responsible:
Department of Work and Industry
Ambit:
Work
Actuation:
To promote employment.
To promote the participation of Roma people in the
programmes designed to foment employment: employment
plans, new niches for employment, etc.
Agency
responsible:
Department of Work and Industry
267
Ambit:
Work
Actuation:
Promoting self-employment.
To promote the participation of Roma people in programmes
designed to foment self-employment and help people set up
their own business.
Agency
responsible:
Department of Work and Industry
Health and healthcare
1. To generate in-depth knowledge of health and healthcare services in relation to the Roma population, placing the emphasis on life expectancy
and the situation of the women and children.
2. To create spaces for families to have time alone together in hospitals.
3. To stimulate the incorporation of Roma professional people into the
healthcare system, in order to bring the system closer to the people and
promote communication between the two parts.
4. To enhance specific ongoing training for healthcare professionals working in areas where the Roma population lives.
5. To facilitate the incorporation of Roma people as agents of health in
their own social ambit and in the healthcare centres.
6. To generate projects with the healthcare centres oriented at enhancing
Roma women’s understanding of how to treat their own health problems.
Ambit:
Health and healthcare
Actuation:
Conducting research into health and the healthcare
services in relation to the Roma population.
A very strong emphasis will be placed on life expectancy, the
women and children. This study will serve to orient concrete
actuations with a specific application.
Agencies
responsible:
Department of Universities, Research and the Information
Society
Department of Health
268
Ambit:
Health and healthcare
Actuation:
To provide incentives for the training and incorporation of
Roma health workers into the healthcare centres.
People from ethnic minorities must be specifically recruited in
order to provide the healthcare centres with staff who
represent the multicultural reality of Catalan society.
Agencies
responsible:
Department of Health
Department of Welfare and Family
Ambit:
Health and healthcare
Actuation:
To promote the creation of spaces for families to be
together in public and state-assisted hospitals.
Agency
responsible:
Department of Health
Ambit:
Health and healthcare
Actuation:
To enhance specific ongoing training for healthcare
professionals working in areas where the Roma
population lives.
Organization of specific training course for healthcare
professionals.
Agency
responsible:
Department of Health
Ambit:
Health and healthcare
Actuation:
Training and vocational integration of agents of health.
A special emphasis will be placed on Roma women in terms of
their skills and their being a key element in the development of
their group.
Agencies
responsible:
Department of Health
Department of Education
Department of the Presidency – ICD
269
Ambit:
Health and healthcare
Actuation:
To organize competitions for intercultural healthcare
projects in the healthcare centres.
Impetus and support will be given to healthcare projects that
foment community actuations and/or inclusive methodologies,
as well as integrated projects for a neighbourhood or
population.
Agencies
responsible:
Department of Welfare and Family
Department of Health
Social participation
1. Organization of the Roma social structure in a network of its own, and
also of present-day social movements. This is a skill and a value very
much in demand in today’s society. The value of the family as a transformative element and the active role of old people are contributions to
social participation in general that need to be enhanced.
2. We have already mentioned solidarity as a factor that will manifest itself
in every aspect of participation. The family and its surroundings, the
cultural community as an ultimate goal, and the obligation of support
for and reference to this is a constant in Roma life, clearly manifested in
the Roma’s forms of relation and organization.
3. Foment of a broad, inclusive associationism with a place for everyone,
conceived as a horizontal and democratic space, one in which not only
can everyone participate in practice but in which everyone is taken into
account when it comes to programming activities and designing and allocating the space.
4. The school is a very good framework of participation for Roma families,
where they can feel good and generate a great deal of transformation,
both in their own lives and through the influence they have on their surroundings; with their sons and daughters, as referents for other Roma
men and women, with positive effects on learning on the part of Roma
girls and boys and of the Roma families and individuals who take part in
it. At a general level, social participation generates training. At the
same time, however, support must be given to actuations from the perspective of the equality of differences: the right of Roma women to
develop their own identity in conditions of equality.
5. To enhance solidarity between women on the basis of their social and
family network.
270
6. To enhance associationism among the Roma people within the associative movement in general.
7. There is a need to enhance associationism among young people as a
means of channelling their demands and satisfying their needs.
8. To create multi-purpose spaces capable of creating possibilities
for the future, to enable young people to develop their creativity and
their access to the information and communications technologies.
Ambit:
Social participation
Actuation:
To include recognition of the Roma people in the new
Statute of Catalonia
Agency
responsible:
Department of Institutional Relations and Participation
Ambit:
Social participation
Actuation:
To disseminate the work of the Roma organizations
throughout Catalonia.
Agency
responsible:
Department of Welfare and Family
Ambit:
Social participation
Actuation:
To conduct a study of the Roma population coming to
Catalonia from Eastern Europe in order to define lines of
actuation with this community.
Agency
responsible:
Department of Welfare and Family
Ambit:
Social participation
Actuation:
To create the Observatory for Multicultural Harmony and
Non-discrimination, under the auspices of the Secretariat
for Attention of the Roma people.
In line with EU directive 2000/43/CE and other directives on
equality of treatment.
Agency
responsible:
Department of Welfare and Family
271
Ambit:
Social participation
Actuation:
To provide support to projects for the empowerment of
Roma women in Catalonia.
Agencies
responsible:
Department of the Presidency – ICD
Department of Welfare and Family
Ambit:
Social participation
Actuation:
To provide support for the creation of new organizations
and groups for the empowerment of Roma women.
Agencies
responsible:
Department of the Presidency – ICD
Department of Welfare and Family
Ambit:
Social participation
Actuation:
To provide support for and dissemination of annual
actions for the interchange of experiences for the
empowerment of Roma women.
Agency
responsible:
Department of the Presidency – ICD
Ambit:
Social participation
Actuation:
To establish programmes of volunteers for the
empowerment of Roma women
Agencies
responsible:
Department of the Presidency – ICD
Department of Welfare and Family
Ambit:
Social participation
Actuation:
To fund projects for community and civic actuations and
the recruitment of volunteers.
To carry out advisory, management and follow-up tasks with
projects carried out by Roma entities.
Agency
responsible:
Department of Welfare and Family
272
Ambit:
Social participation
Actuation:
To promote projects for social participation on the part of
the Roma young people.
Agencies
responsible:
Department of the Presidency – Secretariat for Youth
Department of Welfare and Family
Ambit:
Social participation
Actuation:
To promote the incorporation of Roma young people’s
associations into the National Youth Council of Catalonia
(CNJC).
Agencies
responsible:
Department of the Presidency – Secretariat for Youth
Department of Welfare and Family
Ambit:
Social participation
Actuation:
To endorse projects coordinated by associations of Roma
young people with other Roma organizations in the rest of
Europe.
Agencies
responsible:
Department of the Presidency – Secretariat for Youth
Department of Welfare and Family
Ambit:
Social participation
Actuation:
Social transformation of neighbourhoods.
To strengthen the neighbourhood and associative fabric and
establish systems of coordination, training and networking in
neighbourhoods with a significant Roma population.
Agency
responsible:
Department of Welfare and Family
273
Ambit:
Social participation
Actuation:
European programmes.
To participate in European programmes concerned with the
Roma population and provide support to Roma entities
applying to EU initiatives.
Agency
responsible:
Department of Welfare and Family
Language
1. The teaching of the Roma language in schools is called for as a form
of cultural enrichment and of conservation of the language and the culture.
2. The creation of Roma cultural centres where the language and culture
can be learnt, and where the Roma people themselves present their
culture and can teach and learn it.
3. Promotion and teaching of Catalan.
Ambit:
Language
Actuation:
To train teachers of Romani.
This will include a plan for the recruitment of Roma people from
Eastern Europe in Catalonia who speak Romani as a first
language.
Agencies
responsible:
Department of Welfare and Family
Department of Education
Ambit:
Language
Actuation:
To promote a programme for reading in Romani.
The initiative will be launched with the participation of Roma
people from Eastern Europe.
Agencies
responsible:
Department of Welfare and Family
Department of Education
Department of Universities, Research and the Information
Society
274
Ambit:
Language
Actuation:
To create materials, disseminate documentation and
translate texts into Romani.
Agencies
responsible:
Department of Welfare and Family
Department of Culture
Ambit:
Language
Actuation:
To provide classes in Romani in those schools that
request this option.
In collaboration with Roma people from Eastern Europe who
speak Romani as a first language.
Agency
responsible:
Department of Education
Ambit:
Language
Actuation:
To establish agreements with Roma organizations for the
dissemination and teaching of the Catalan language.
Agencies
responsible:
Department of the Presidency – Secretariat for Linguistic
Policy
Department of Welfare and Family
Department of Education
Ambit:
Language
Actuation:
To assist the translation into and dissemination in Catalan
of the communications of Roma organizations and
entities.
Agencies
responsible:
Department of the Presidency – Secretariat for Linguistic
Policy
Department of Welfare and Family
275
Ambit:
Language
Actuation:
To promote the remedial teaching of Catalan as an
extramural and community activity.
Agencies
responsible:
Department of the Presidency
Department of Welfare and Family
Communications media and social image
1. Here, the recommendations set out in the leaflet Roma People. Guidelines for Journalists12 are very valuable in their advocacy of fair and
equal treatment, in the appropriate terms, of the Roma community and
its members.
2. The communications media have an obligation to give adequate coverage to different aspects of the Roma culture, on the basis of their experiences and of what Roma people say; this may be of great interest to
the majority society, informing them in an objective manner.
3. The making and broadcasting of programmes on Roma culture,
featuring Roma people, similar to those documentaries that deal with
other cultures around the world and cultures that have been arriving in
Catalonia in recent years.
4. To provide support and empower Roma people to take university
course and obtain the qualifications necessary to work in audio-visual
communication.
5. Affirmative actions can facilitate the transmission of the necessary skills
to enable people to engender new projects with the objective of involving the Roma population and empowering more participative actions.
Ambit:
Communications media and social image
Actuation:
To promote the social image of the Roma and their young
people in a positive way in order to overcome prejudices
and stereotypes.
Agency
responsible:
Department of Welfare and Family
12. El Poble Gitano. Manual per a periodistes. Barcelona. Unió Romaní. Institut Romanó de
Serveis Socials i Culturals, 2001
276
Ambit:
Communications media and social image
Actuation:
To create a code of ethics for non-discrimination in the
communications media.
Agency
responsible:
Department of Welfare and Family
Ambit:
Communications media and social image
Actuation:
To create audio-visual spaces for the dissemination of the
Roma culture by multi-cultural teams with the
participation of Roma organizations.
Agency
responsible:
Department of Welfare and Family
Justice
1. The judicial system must ensure the application of the current guidelines and directives oriented toward overcoming discrimination within
the relevant juridical resources.
2. The Roma prison population must be provided with the means to enable their incorporation into society.
3. Full legal equivalence of the Roma marriage ceremony to the different
types of ceremony recognized in the current legislation.
Ambit:
Justice
Actuation:
Dissemination and follow-up of the application of the
European Union directives oriented toward overcoming
discrimination.
Special emphasis will be given to directives 2000/43/CE13 and
2000/78/CE14.
Agency
responsible:
Department of Welfare and Family
13. Directive of the Council of Europe, of 29 June 2000, relative to the application of the
principle of equal treatment of all persons regardless of their racial or ethnic origin.
14. Directive of the Council of Europe, of 27 November 2000, relative to the establishing of
a general framework for equal treatment in employment and occupation.
277
Ambit:
Justice
Actuation:
To extend basic and vocational training in custodial
facilities.
Training must be relevant to the niches of employment related
to the skills of the Roma population.
Agencies
responsible:
Department of Justice
Department of Welfare and Family
Ambit:
Justice
Actuation:
To promote actuations for the training and vocational
integration of women in custodial facilities.
Agencies
responsible:
Department of Justice
Department of the Presidency – ICD
Department of Welfare and Family
Ambit:
Justice
Actuation:
To establish agreements of actuation with Roma
organizations for the development of reinsertion projects
for day-release and probation prisoners.
Agencies
responsible:
Department of Justice
Department of Welfare and Family
Law and order
1. The law enforcement agencies need to be formats in interculturality.
2. There is a need for follow-up and internal evaluations to ensure non-discrimination in the actuations of the law enforcement agencies.
Ambit:
Law and order
Actuation:
To organize talks, lectures and workshops with Roma
associations.
Agency
responsible:
Department of the Interior
278
Ambit:
Law and order
Actuation:
To establish a protocol of actuation for detecting
situations of exclusion social.
Agencies
responsible:
Department of the Interior
Department of Welfare and Family
Ambit:
Law and order
Actuation:
To establish programmes of collaboration with the
Department of Education within the framework of the
Environment Plans.
Agencies
responsible:
Department of the Interior
Department of Education
Ambit:
Law and order
Actuation:
To evaluate supervision processes in order to ensure a
non-discriminatory service.
A mixed or external evaluation commission will be set up.
Agencies
responsible:
Department of the Interior
Department of Justice
Department of Welfare and Family
Ambit:
Law and order
Actuation:
To train candidates wishing to join the Policia de la
Generalitat-Mossos d’Esquadra and of the Local Police
forces in Catalonia.
Interdisciplinary practices on multicultarity and seminar on
cultural diversity: closer links with the Roma community.
Agency
responsible:
Department of the Interior
279
Ambit:
Law and order
Actuation:
To train law enforcement officers assigned to units
working with Roma communities.
Agency
responsible:
Department of the Interior
Ambit:
Law and order
Actuation:
To promote specific access by Roma people to the law
enforcement agencies.
Agency
responsible:
Department of the Interior
280
6
EVALUATION
While each and every one of the projects, actuations and actions will have
its own process and method of evaluation, there is a need to set out criteria
for evaluating the Plan as a whole.
Thus, within the evaluation of the Plan there must be two levels:
1) the methodological level
2) the implementation level
1. METHODOLOGICAL LEVEL
In the first place we must note the need to evaluate, on the one hand, the
participation of all the agents, the proposal of participants in the coordination
and those involved: in other words, the impact of coresponsibility, which can
be followed up by means of attendance at and contributions to each of the
organs.
Second, it is very important to test the effectiveness of the techniques of
work of participation in the actions of the population, and the transversality of
the presence of the Roma community in the planning and execution and of
work in the community and in network.
In order to put the actuations specified in this Integral Plan into effect and
to guarantee the gender perspective in an effective way, all studies, statistics
and data gathering will include systematically the variable “sex” in order to facilitate a better knowledge of the differences in the values, roles, situations,
conditions, aspirations and needs of the roma women and the roma men of
Catalonia.
2. IMPLEMENTATION LEVEL
This section will have two components in terms of its evaluation: the quantitative and the qualitative, given that is important to know what proportion of
281
the population has been reached and where these people are, and, at the
same time, what kind of social change has resulted from the application of a
particular method and a particular action.
With this in mind, in parallel with the implementation of the Plan, work will
start on drawing up a report in which the qualitative and quantitative indicators necessary for evaluating each actuation will be defined, bearing in mind
the objectives of each of the departments involved and those of the specific
actions.
It is very important to note that the evaluation of the Plan will be based on
the conclusions of the Study on the Roma Population in Catalonia (Department of Welfare and Family, 2003) and that there will be a regular ongoing
collection of the data necessary for making such corrections as may be required and for incorporating such elements as may be necessary in order to
attain the three general ultimate objectives.
The methodological criteria will observe the theoretical and political guidelines indicated by the evaluating bodies of the Generalitat de Catalunya and
the European Commission, which will ensure initial, ongoing, final and longterm evaluation, and which will include the voices and views of all those involved.
On 31 December 2008 a final report on the Integrated Plan for the Roma
People in Catalonia will be drawn up and submitted to the Parliament of Catalonia for its information.
In order to be able to collect the greatest and most useful volume of data
on the Roma people in Catalonia from 2005 to 2008, an evaluation indicators
working group will be set up with a remit to the available facilitate information
and permit effective evaluation. The working group will take as a point of departure the Study on the Roma Population in Catalonia of the Directorate
General of Community and Civic Actuations (DGACC) of the Department of
Welfare and Family of the Generalitat de Catalunya, 2004.
282
7
BUDGET
The total annual budget of the Integrated Plan for the Roma People in Catalonia for 2005 was EUR2,475,137.28 (two million four hundred and seventyfive thousand one hundred and thirty-seven euros and twenty-eight cents).
DEPARTMENTS
2005
DEPARTMENT OF THE PRESIDENCY
91,130.00
DEPARTMENT OF CULTURE
45,000.00
DEPARTMENT OF EDUCATION
313,909.00
DEPARTMENT OF THE INTERIOR
48,089.34
DEPT. OF ENVIRONMENT & HOUSING
DEPARTMENT OF HEALTH
106,000.00
3,400.00
DEPT. OF UNIV., RES. & INFO. SOC.
15,000.00
DEPT. OF WELFARE AND FAMILY
1,852,608.94
TOTAL
2,475,137.28
With regard to the implementing of the Plan for the period 2005-2008, the
projected expenditure is as follows:
DEPARTMENTS
2006
2007
2008
DEPT. OF THE PRESIDENCY
93,863.90
96,679.82
99,580.21
DEPARTMENT OF CULTURE
46,350.00
47,740.50
49,172.72
323,326.27
333,026.06
343,016.84
DEPARTMENT OF THE INTERIOR
49,532.02
51,017.98
52,548.52
DEPT. OF ENVIRON. & HOUSING
109,180.00
112,455.40
115,829.06
3,502.00
3,607.06
3,715.27
15,450.00
15,913.50
16,390.91
DEPT. OF WELFARE AND FAMILY
1,908,187.21
1,965,432.82
2,024,395.81
TOTAL
2,549,391.40
2,625,873.14
2,704,649.33
DEPARTMENT OF EDUCATION
DEPARTMENT OF HEALTH
DEPT. OF UNIV., RES. & INFO. SOC.
283
Directorate General of Community and Civic Actuations (DGACC)
Department of Welfare and Family
Generalitat de Catalunya
Barcelona, November 2005
284