PDF "Proposta de creació d’un nou servei financer per al Tercer Sector Social de Catalunya"

Proposta de creació d’un nou
servei financer per al Tercer
Sector Social de Catalunya.
Debat 5. El repte d’enfortir les
nostres capacitats financeres.
Josep Balletbò
Coordinador del
projecte Finan’3 de la
Taula del Tercer
Sector Social de
Catalunya
www.tercersector.cat
1
1. Antecedents
La Taula del Tercer Sector Social, amb el suport del Servei
d’Ocupació de Catalunya i el Fons Social Europeu, va posar
en marxa l’1 de gener de 2013 el projecte Finan’3 per
enfortir les capacitats financeres del Tercer Sector Social,
amb 3 objectius:
a)
Diagnosticar les necessitats financeres del Tercer Sector
Social de Catalunya.
b)
Identificar i impulsar solucions financeres per al
sector d’acord amb les necessitats detectades.
Divulgar coneixement financer entre les entitats del
sector.
c)
2
2. Principals mancances financeres
del nostre sector
a)
Baixa qualitat de les garanties (deutes sector públic), que
es tradueix en més dificultat d’accés al crèdit.
b)
Escassa capitalització o volum de fons propis.
c)
Insuficient desenvolupament de fórmules alternatives
de finançament.
d)
Carències en la gestió econòmica i financera de les
entitats.
3
3. Les solucions identificades
A més del recurs a algunes solucions financeres ja existents
en el nostre entorn, el projecte Finan’3 ha arribat a la
conclusió que és necessari crear un servei financer
específic per al Tercer Sector Social català.
Un servei que incideixi sobre les quatre principals mancances
detectades, i que conjugui l’acompanyament financer a les
entitats del sector, la prestació de garanties per facilitar el seu
accés al crèdit i el disseny de nous vehicles de finançament.
Per al disseny d’aquest nou servei ens hem inspirat
principalment en el model de ‘Frande Active’, una institució de
serveis financers per a les entitats franceses de l’economia
social amb 25 anys d’experiència.
4
4. Els valors afegits d’aquest
nou servei
•
Incideix sobre totes les mancances detectades.
•
Especialització en el Tercer Sector Social i proximitat i
complicitat amb les entitats.
•
Impulsarà la mobilització de fons a través de mecanismes
financers com l’aportació de garanties, el cofinançament i la
inversió en projectes.
•
Té vocació de futur: dotar al sector d’un ecosistema financer
sòlid i estable.
•
Potencia la intercooperació entre les entitats del sector i les
sinèrgies amb el conjunt de l’economia social.
5
5. Un servei del sector i per al
sector
•
Aquest nou servei és un projecte estratègic i amb vocació de futur
del Tercer Sector Social i per al Tercer Sector Social.
•
La Taula del Tercer Sector Social l’impulsa, però vol que tingui una
estructura i un funcionament autònom i diferenciat.
•
Això implica constituir una nova entitat que aglutini i gestioni tots els
elements del projecte.
•
Els elements que es posaran en marxa de forma immediata i
prioritària, i que constituiran l’activitat bàsica de la cooperativa són:
–
–
El Fons solidari del Tercer Sector Social de Catalunya.
El Servei d’Acompanyament Financer.
6
6. La forma jurídica
Una cooperativa de serveis:
•
Per què una cooperativa de serveis?
–
És la fórmula no lucrativa més adequada per a l’activitat a desenvolupar,
que té la consideració d’econòmica.
–
El propi capital de la cooperativa constituirà el Fons Solidari del Tercer
Sector.
–
La dotació del fons no s’haurà d’efectuar en un sol acte, ja que el capital de
les societats cooperatives és variable i es pot anar incrementant en el
decurs del temps.
–
Permet conjuminar unes aportacions bàsiques a capital, per adquirir la
condició de soci, i unes aportacions addicionals solidàries a capital per part
d’aquells socis que vulguin invertir en l’enfortiment del sector.
–
La figura dels socis col·laboradors (específica de les cooperatives) permetrà
rebre aportacions econòmiques addicionals d’altres institucions i de
persones físiques.
–
Les cooperatives gaudeixen d’un règim tributari especial més avantatjós.
–
A Catalunya ja comptem amb cooperatives de serveis que desenvolupen
una activitat semblant.
7
7. Socis i governança
•
Socis fundadors: la Taula, i almenys altres dues entitats socials
vinculades a qualsevol de les federacions de la Taula. La Taula
garantirà el capital mínim inicial de 3.000 €.
•
Altres socis: Posteriorment s’hi aniran afegint, també en qualitat de
sòcies, les entitats vinculades a les 32 federacions de la Taula, o les
pròpies federacions, que voluntàriament decideixin invertir en el Fons
Solidari. Només podran adquirir la condició de sòcies, per tant, les
entitats membres de les federacions de la Taula i les pròpies
federacions.
•
Socis col·laboradors: Col·laboraran en la consecució de l’objecte
principal de la cooperativa. Podran ser persones físiques i persones
jurídiques.
•
Consell Assessor: Estarà format per altres entitats i institucions
públiques i privades. Podrà coincidir amb la Xarxa Finan’3.
8
7. Socis i governança
•
Assemblea: És l’òrgan sobirà de la cooperativa. Cada entitat
sòcia disposarà d’un vot a l’Assemblea, amb independència
del capital aportat. La Taula gaudirà d’un vot com la resta
d’entitats sòcies. La representació dels socis col·laboradors a
l’Assemblea serà a raó d’un representant per cada 10 socis o
fracció, amb un màxim de 10 representants, qualsevol que
sigui el nombre de socis col·laboradors.
D’acord amb el que preveu la llei, si se supera el nombre
500 socis, l’assemblea general podrà aprovar un sistema
representació col·legiada en una assemblea de 2n grau
funció de grups d’entitats (per exemple, en funció de
vinculació a les diverses federacions de la Taula).
de
de
en
la
9
7. Socis i governança
•
Consell Rector: És l’òrgan de representació i govern de la cooperativa. És competent per establir les directrius generals d’actuació,
d’acord amb la política aprovada per l’Assemblea. Tindrà entre 5 i 9
consellers/es de ple dret, i 2 consellers/es sense dret de vot:
–
1 conseller/a permanent de la Taula
–
entre 4 i 8 consellers/es representants de la resta de socis
–
1 conseller/a representant dels socis col·laboradors (sense vot)
–
1 conseller/a independent (sense vot).
Els/les consellers/es de ple dret seran elegits amb un procediment de
llistes obertes: les entitats sòcies presentaran les persones
candidates que considerin convenient, i que les han de representar en
el Consell Rector. Les persones candidates que obtinguin més vots
cobriran els càrrecs. Els candidats que segueixin en nombre de vots
ostentaran la condició de suplents. Entre els consellers elegits es
troben un/a President/a i un/a Secretari/a. L’assemblea també podrà
elegir una persona de reconegut prestigi en l’àmbit econòmic-financer
com a conseller/a independent.
10
8. El Fons Solidari del Sector
A. La justificació del Fons
Finançament de circulant
•
–
–
–
–
Les entitats pateixen tensions de tresoreria a causa dels
endarreriments en els pagaments per part de les Administracions
Públiques.
Un nombre considerable d’aquestes entitats tenen greus
dificultats per accedir al finançament bancari, atès que les
úniques garanties que poden aportar són llurs crèdits contra les
Administracions Públiques.
El Fons permetria complementar aquestes garanties i facilitar
l’accés al finançament de les entitats amb més problemes.
La concessió de crèdit a les entitats esmentades evitaria el
cessament de llur activitat i tancaments.
11
8. El Fons Solidari del Sector
A. La justificació del Fons
•
Finançament de noves inversions i projectes
–
Nou escenari caracteritzat per una reducció en el finançament de
les polítiques socials públiques.
–
La crisi ha incrementat les necessitats socials a què les entitats
han de fer front amb menys recursos.
–
El Fons permetrà també canalitzar recursos financers al
finançament de l’ampliació d’activitats i a nous projectes que
sorgeixin per atendre les noves necessitats emergents.
•
Potencial de mobilització d’altres fonts de recursos financers
–
Amb la iniciativa el sector s’investeix de més autoritat moral per
demanar la implicació financera del Sector Públic i d’altres
institucions privades en la dotació del Fons.
–
Permetrà buscar fórmules i mecanismes per canalitzar l’estalvi
solidari de la ciutadania cap a projectes de caràcter social.
12
8. El Fons Solidari del Sector
B. La dotació del Fons
•
•
Aportacions bàsiques
–
Aportacions que atorgaran la qualitat de sòcies de la cooperativa.
–
El seu import
–
serà de 750 €, dels quals 650 € computaran com a inversió en
capital i 100 € es destinaran a cobrir despeses de la cooperativa.
–
Cada entitat haurà de realitzar una aportació bàsica de 750 € per
esdevenir sòcia de la cooperativa.
–
Els 650 € d’aportació al capital seran reintegrables, amb un temps
de permanència mínim de 2 anys, i no obtindran rendibilitat.
Aportacions solidàries
–
Addicionalment, les entitats sòcies podran efectuar “aportacions
solidàries” al capital de la cooperativa amb la finalitat d’enfortir el
Fons Solidari.
–
Les “aportacions solidàries” podran ser remunerades, d’acord amb
el que aprovi anualment l’Assemblea General.
–
En una segona fase, es demanarà a institucions públiques i
privades que contribueixin a incrementar la dotació del fons.
13
8. El Fons Solidari del Sector
C. Les aplicacions del Fons
•
•
•
Aportació al capital d’una o més societats de garantia recíproca, amb
la finalitat de signar acords per posar a disposició de les entitats
línies d’avals financers, amb 2 objectius:
–
Facilitar l’accés al crèdit de les entitats.
–
Aconseguir un efecte multiplicador sobre la quantitat invertida a
efectes de crèdit disponible.
Constitució de dipòsits de garantia a la banca ètica i social a fi de
complementar les garanties de les entitats del sector. Aquesta
aplicació generarà més possibilitats d’accés al crèdit de les entitats i
també un efecte multiplicador sobre el volum dipositat (acord amb les
entitats per compartir risc).
Creació d’un fons d’inversió social per a finançar nous projectes i/o
ampliació d’activitats. Es tracta d’un objectiu a més llarg termini i que
es pretén vincular amb l’estalvi solidari.
14
8. El Fons Solidari del Sector
D. La dimensió del Fons
•
El fons es nodrirà de la part de capital de les “aportacions
bàsiques” i de les “aportacions solidàries”.
•
L’objectiu inicial és assolir un volum mínim d’1M € entre els
anys 2014 i 2015, entre aportacions bàsiques i solidàries.
•
La previsió pel primer any és que s’hi adhereixin al voltant de
300 entitats.
•
Per mitjà de més adhesions posteriors, i de l’aportació d’altres
actors del sector públic i/o privat, el volum del fons s’ha
d’incrementar considerablement en el futur.
15
9. El Servei d’Acompanyament
Financer
A. La justificació del Servei
•
•
•
•
D’una acurada gestió econòmica i financera es deriva una eficient
assignació de recursos i una correcta estructura patrimonial i
financera, que pot contribuir a dotar a les entitats de la solidesa
necessària per superar escenaris complexos com l’actual.
El rigor en la gestió econòmica i financera és un valor imprescindible
per accedir al crèdit.
Hi ha molt pocs serveis especialitzats, i no acostumen a intermediar
en l’accés al crèdit i la negociació amb els bancs. El Servei
d’Acompanyament es fonamentarà en la cooperació amb els serveis i
professionals de l’àmbit social existents, i promourà llur major
especialització en la intermediació amb les entitats financeres.
El servei exercirà la funció de canal centralitzador (“finestreta única”)
de les sol·licituds de suport i acompanyament financers procedents
de les entitats del sector.
16
9. El Servei d’Acompanyament
Financer
B. Contingut del Servei
–
–
–
–
–
–
–
Anàlisi de la situació econòmica - financera de l’entitat o d’un
projecte concret per determinar-ne la seva viabilitat.
En el supòsit de viabilitat, identificar els factors determinants de
les hipotètiques febleses en la seva estructura econòmica i
financera o en el propi model d’entitat o projecte.
Si s’escau, proposta de millores i canvis per neutralitzar
desequilibris i/o ineficiències, suport en l’elaboració d’un pla
d’activitat i orientació en la construcció d’un projecte viable.
Aconsellar les fórmules de finançament més adequades, d’acord
amb les necessitats específiques de l’entitat o del projecte.
Acompanyament en la preparació de l’expedient i en les relacions
i la negociació amb les entitats financeres.
Canalitzar la sol·licitud d’avals, si es consideren necessaris.
Seguiment de l’evolució posterior de l’entitat o del projecte.
17
9. El Servei d’Acompanyament
Financer
C. Línies d’actuació del Servei
* Serveis bàsics.
•
•
Situacions crítiques: Carències en la gestió econòmica de les
entitats que comprometin la seva pròpia continuïtat. Fem referència a
desordres greus tals com: comptabilitat financera inexistent o poc
rigorosa, que no facilita la informació necessària per a la presa de
decisions; inexistència de gestió pressupostària; absència de control
de costos; solucions financeres inadequades per a les necessitats de
l’entitat; pèrdues recurrents; i qualsevol altra que posi en qüestió la
supervivència de l’entitat.
Necessitats bàsiques de finançament: Entitats viables, sense
desequilibris patrimonials ni ineficiències greus, amb necessitats de
finançament per cobrir dèficits de tresoreria provocats per
l’endarreriment de cobraments (subvencions, convenis...) que poden
comprometre la continuïtat de llur activitat per una crisi de liquiditat.
18
9. El Servei d’Acompanyament
Financer
Aquesta línia parteix de la hipòtesi d’entitats que tenen dificultats
per plantejar l’operació, confeccionar correctament la documentació
a presentar, identificar l’instrument financer més idoni per a llurs
necessitats i/o trobar finançador.
* Serveis plus.
•
•
Millora en la gestió: Aquesta línia s’adreça a entitats que sense
trobar-se en una situació d’alta precarietat, són conscients que
necessiten millorar la seva gestió econòmica–financera per
incrementar la seva eficiència i solidesa.
Desenvolupament de nous projectes o de noves activitats:
Modalitat d’intervenció dirigida a entitats que es plantegin emprendre
nous projectes, endegar noves activitats o potenciar les ja existents.
19
9. El Servei d’Acompanyament
Financer
D. Finançament i sostenibilitat del Servei
•
El pressupost dels tres primers anys es nodrirà principalment
d’aportacions d’institucions públiques i privades amb les quals la
cooperativa subscriurà convenis de col·laboració. La contribució
institucional permetrà principalment impulsar el Servei d’Acompanyament i evolucionar cap al seu autofinançament parcial.
•
Les principals institucions a les quals demanarem suport són:
Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, les 4 Diputacions
provincials i la Fundació La Caixa.
•
L’objectiu és aconseguir finançament per valor de 200.000 euros
anuals per sufragar el pressupost dels tres primers anys de
funcionament.
20
9. El Servei d’Acompanyament
Financer
E. Política de preus del Servei
Serveis bàsics
–
El projecte “Finan’3” pretén contribuir a dotar les entitats socials
de nous instruments per afrontar els problemes inherents al
precari escenari econòmic i social produït per la crisi, prioritzant
aquelles que pateixen les situacions més greus des de la
perspectiva econòmica–financera.
–
Podran accedir a aquest servei totes els entitats sòcies de la
cooperativa.
–
Les entitats sòcies no suportaran cap cost per la prestació dels
serveis bàsics.
21
9. El Servei d’Acompanyament
Financer
E. Política de preus del Servei
Serveis plus
–
En aquests casos en què no existeix risc de subsistència, entenem
que les entitats receptores hauran de contribuir en major mesura
a la cobertura dels costos del servei rebut.
–
Podran accedir a aquest servei totes les entitats sòcies de la
cooperativa.
–
Els honoraris a satisfer per les entitats receptores dels serveis
“plus” estaran en funció dels acords de col·laboració que es
formalitzin amb els professionals de consultoria econòmica i
financera de l’àmbit social.
22
9. El Servei d’Acompanyament
Financer
F. Professionals del Servei
–
Personal propi: una persona responsable de la gestió del
servei (també ho serà del Fons Solidari) i una altra persona
de suport.
–
Professionals col·laboradors: professionals consultors del
Tercer Sector i l’economia social o bé de serveis municipals,
amb els quals s’arribi a acords de col·laboració.
–
Voluntariat: voluntaris d’institucions especialitzades amb els
quals s’arribi a acords de col·laboració.
23
10. La Xarxa Finan’3
•
•
•
•
La Xarxa Finan’3 serà un espai de trobada de tots aquells actors
implicats en qualsevol dels elements d’aquest nou ecosistema per a
l’enfortiment financer del Tercer Sector Social català.
A títol il·lustratiu, els participants poden ser els següents:
–
Taula del Tercer Sector i Confederació
–
Entitats de la banca ètica i social
–
Institucions públiques i privades col·laboradores
–
Professionals consultors que cooperin amb el Servei
–
Entitats que aportin voluntaris per a la prestació del Servei.
A aquests actors se’ls demanarà col·laboració en qualitat de consell
assessor de la cooperativa de serveis
Realitzarà un seguiment de l’evolució de l’activitat de la cooperativa,
debatrà i proposarà millores o noves mesures, i impulsarà noves
eines per atendre noves necessitats financeres que puguin sorgir en
el Tercer Sector Social.
24