Humanisme # Humanisme

Llengua Catalana
Literatura: HUMANISME
Ramon Llull
Ramon Llull és l'autor més important del s XIII. És el representant per exeléncia del teocentrisme.
Humanisme
Al segle XIV neix a toscana un nou moviment, l'Humanisme. Apareix com a un moviment renovador, de
canvi, de diferència, etc. que proposa un nou sistema de valors i uns referents culturals nous.
Aquest moviment es caracteritza per una tornada enrere, recuperant les llengües clàssiques i les seves
cultures.
Amb la lectura d'obres clàssiques en gran número també es recuperen els diferents gèneres literaris clàssics i
s'assimilen les maneres de pensar d'aquests. S'estableixen coma referents els temes i els autors grecs i
llatins. Així doncs, l'home esdevé de nou el centre de tota reflexió i de tota ambició artística
(antropocentrisme).
FIGURA: Francesco Petrarca
Té obra en llatí, de la que se sent més orgullós, però també té poesia en Italià, que amb el temps esdevé la
revolució de la lírica Europea.
Totes les composicions poètiques en italià d'aquest autor son una monografía de Laura, viva i morta.
Anaven destinades a una dama idealitzada amb totes les perfeccions físiques i psicològiques, intel·ligent,
sensible i molt comprensiva, a part de posseir una saviesa que no posseïa ningú.
Entrada de l'Humanisme a la Literatura Catalana
Entra bastant fàcilment degut a tres factors:
Cancelleria
Era un òrgan administratiu de la Corona Catalanoaragonesa que s'encarregava de la documentació oficial que
sorgia de la corona. Aquesta havia de tenir un format concret i els membres de la Cancelleria se n'ocupaven.
Al s. XIV l'estil canvia i tots els membres passen a utilitzar una sintaxi nova molt elegant que es basa en la
construcció de les oracions amb l'ordre llatí. Per exemple, utilitzaven molt la hipèrbaton per col·locar el verb
al final de la frase.
Com que els funcionaris de la Cancelleria eren de les persones que parlaven els tres idiomes (llatí, català i
aragonès), van ser els encarregats de traduir les obres clàssiques del llatí al català.
Relacions amb Itàlia
Les relacions entre la Corona Catalanoaragonesa i la Monarquia Italiana eren molt bones i freqüents, cosa
que facilitava l'esteniment dels corrents literaris d'una banda a l'altra.
1
Tan bones eren les relacions que el rei de Catalunya i Aragó va residir a Nàpols durant vint anys.
Cort Papal d'Avignon
Durant molt de temps van existir dos Papes de la religió Catòlica.
Un d'ells, el posteriorment destituït va residir a Avignon, regió de força relació amb Catalunya. Aquest Papa
va residir també a la Seu d'Urgell, en la fugida de les persecucions de la Església Tradicionalista que era en
contra de la divisió del poder Papal.
Bernat Metge
Aquest és l'autor que representa la Baixa Edat Mitjana. És el primer autor català en incorporar−se a
l'humanisme.
Mentre escrivia una cançó se li aparegué Déu cinc vegades, fet que el va fer canviar radicalment de mentalitat
i va deixar−ho tot per a fer una vida d'ermitany.
Va ser una persona pragmàtica, materialista i força escèptica.
Va néixer a Barcelona, fill de farmacèutic (apotecari) i burgès, el qual subministrava la medicació a la casa
reial.
La seva mare es va quedar vídua i es va tornar a casar amb Sagol, membre de la Cancelleria. Aquest nou
pare era un personatge destacat, conegut com a El Traductor, especialment de Pal·laly.
Gràcies al seu nou per, Bernat entra a treballar a la Cancelleria.
En pocs anys passa de ser escriptor a protonotari, i més tard a secretari personal de Joan I.
Bernat Metge representa la part de la burgesia que aconsegueix la ascensió social a través de l'esforç
intel·lectual. Convalidaven l'escriptura i la feina de funcionaris, per lo que guanyaven la confiança dels reis.
Obres de Bernat Metge:
Lírica:
Medicina
• Crítica divertida del món de la Farmacopea Medieval, degut al coneixement del tema a través del seu
pare.
Prudència i Fortuna
• Importància del Destí en la vida d'Una persona.
Sermó
• Consells del Poeta per a triomfar socialment.
• Crítica anticlerical.
• Crítica a les relacions home − dona.
2
Prosa:
És la part innovadora de Bernat Metge, la part totalment Humanista, amb tendències renaixentistes. Aquesta
obra és circumstancial, escriu motivat pels afers personals.
Dues Grans Obres:
Valter e Griselda
Boccaccio va escriure un gran llibre, Decaimó, i Petrarca el va copiar en format de carta. Bernat Metge va
copiar la epístola de Petrarca amb alguns tocs personals, i la va dedicar a una noia, filla d'un senyor amb
importància a la justícia, amb l'objectiu que, aquesta, commoguda, fes que el seu pare influís en les decisions
per que el deixessin sortir de la presó, on estava ficat per presumptes delictes de corrupció.
Lo Somni
És un llibre compost de 4 llibres, tots de diàlegs entre Bernat Metge, personatge principal, i altres
personatges secundaris, com el difunt Rei Joan I, Tirésies o Orfén (tots dos personatges mítics).
L'escriu també des de la presó, on es ficat per presumpta acusació d'assassinat del rei.
1r Llibre
Bernat és a la presó i se li apareix Joan I acompanyat dels personatges mitològics i de gossos de caça. Hi ha
un diàleg entre Bernat Metge i el rei, sobre la immortalitat de les animes, on el rei recolza la idea basant−se
en les sagrades escriptures, discursos de teòlegs famosos, etc.; i Bernat Metge nega la immortalitat d'aquestes,
amb una postura escèptica, utilitzant clàssics com Omer, Birgili i escriptors humanistes com Bnoccaccio,
Petrarca
2n Llibre
4 preguntes de Bernat Metge a l'aparició del Rei Joan I:
1. El perquè de la mort:
Per voluntat divina (per demostrar la maldat dels enemics de Bernat).
2. El destí de la seva ànima:
Anirà al purgatori per compensar 3 pecats vienals:
• Afició excessiva a la música.
• Afició excessiva a l'astrologia.
• Afició excessiva a la caça.
3. Qui son els personatges que l'acompanyen:
• Orfén es un personatge mitològic vinculat a la música.
• Tirèsies es un personatge vinculat a l'astrologia.
• Els gossos de caça, vinculats a la caça.
4. Què fan a la seva cela:
3
Estan allà per convèncer Bernat Metge de la immortalitat de l'ànima, i per demanar−li que escrigui allò que
veu.
3r Llibre
És un diàleg entre Bernat i Tirèsies, on aquest crítica les dones, i en contraportada, Bernat fa lloança de 6
reines.
4t Llibre
Crítica contra els homes, per Bernat Metge, i darreres paraules de Tirèsies reafirmant que les dones tenen
molts més defectes que els homes.
Acabat d'escriure, aquest llibre el va enviar al fill de Joan I, Martí I, que el va fer treure de la presó i el va
nomenar el seu secretari personal.
4