Podeu consultar el posicionament complet del COAMB en relaci amb la reforma del sector el ctric.

POSICIONAMENT DEL COAMB RESPECTE
LA REFORMA ENERGÈTICA
El Govern espanyol va aprovar el passat mes de juliol la reforma del sector elèctric (Real
Decreto-ley 9/2013, de 12 de julio). És cert que el sistema energètic necessita una veritable
reforma de forma urgent perquè està obsolet, antiquat i no dóna resposta a les necessitats
actuals, però el paquet de mesures aprovat pel Consell de Ministres no es pot considerar una
veritable reforma, ni pel que fa a la forma ni al contingut.
El Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB) considera oportú fer les següents reflexions
que qüestionen la utilitat i efectivitat de les mesures acordades, així com la opacitat amb què
s’ha gestat la reforma d’un dels sectors més estratègics com és el de l’energia. D’altra banda,
aquest document presenta un seguit de propostes que considerem essencials per assolir un
sistema energètic sostenible a nivell ambiental, econòmic i social.
1.
El problema del sistema energètic actual
1.1 El sistema energètic espanyol té una dependència energètica de l’exterior del 75,6%1, i el
2012, les importacions de gas, carbó, petroli i derivats van ser de 61.948 milions d’euros2, el
que representa el 5,7% del PIB espanyol. L’origen d’aquestes importacions està molt repartit
però, per exemple, pel que fa al cru, l’Iran, Líbia, Rússia, l’Aràbia Saudita o Nigèria són els
principals proveïdors3.
1.2 La Llei 54/1997 del Sector Elèctric va adoptar una configuració de preus de l’electricitat
basada en dos components:
- Component de mercat (aprox. 50%): acords fixats en règims de lliure competència
resultants de les transaccions que s’esdevenen en diferents tipus de mercats de l’electricitat
(mercat diari, mercat intradiari, mercats a termini...).
- Component regulada (aprox. 50%): fixada des de l’Administració amb l’objectiu de cobrir,
d’una banda, les activitats de transport i distribució de l’electricitat i, de l’altra, els suports a
altres activitats com el sobrecost de la generació extrapeninsular, el consum del carbó
nacional, la moratòria nuclear o les primes a les renovables.
Component de mercat: el preu de l’electricitat a Espanya es fixa principalment en un mercat
diari on els venedors (generadors, importadors...) i els compradors (comercialitzadores,
1
Ministerio de Industria, Energía y Turismo. “La Energía en España 2011.”
Metodología Eurostat.
2
Informe mensual de comercio exterior Diciembre 2012. Secretaria de Estado y de
Comercio. Ministerio de economía y competitividad
3
Corporación de reservas estratégicas de productos petrolíferos http://www.cores.es/
Carrer Muntaner número 81, 6è 1a – 08011 Barcelona Tel: 93 304 21 09
e-mail: [email protected]
web: http://www.coamb.cat
exportadors...) presenten les seves respectives ofertes. Del creuament de les corbes d’oferta i
demanda s'obté el preu de mercat per a cada hora del dia i el compromís de lliurament de
l’energia: és el que s’anomena cassació. El funcionament del mercat elèctric fins ara prioritza
l’entrada de les tecnologies renovables i la nuclear en el sistema; és a dir, si hi ha generació
d’aquests tipus, ha d’utilitzar-se: és el que s’anomena prioritat de despatx. El mercat elèctric
espanyol, però, és un mercat marginalista, en el que tots els generadors cassats reben un
mateix preu, que és el que ve determinat pel creuament de les corbes. Això fa que les
tecnologies que tenen prioritat de despatx ofereixin el seu producte energètic a preu nul, ja
que tenen assegurada l’entrada abans que altres tecnologies, i aquest fet propicia que, en
desplaçar el forat tèrmic4, els preus de mercat diaris siguin inferiors. Per tant, avui en dia, el
preu de l’electricitat és únic, sigui quin sigui l’origen de generació (hidràulic, nuclear, eòlic,...),
la qual cosa ha provocat que aquelles tecnologies que podien generar a un cost inferior al
preu fixat pel mercat, bàsicament centrals hidràuliques i centrals nuclears, obtinguin una
sobreretribució que ha contribuït, en gran part, a la situació d’inestabilitat actual. De fet, el
20 de maig de 2008, la Comissió Nacional d’Energia (CNE) va publicar l'Informe
complementari de la proposta de revisió de la tarifa elèctrica a partir de l'1 de juliol de 2008,
on es realitzava un balanç sobre els preus i costos de l'energia, i que va posar de manifest els
windfall profits (o beneficis inesperats) que obtenien les instal·lacions hidroelèctriques i
nuclears. Malgrat haver estat fortament contestat per les principals empreses elèctriques,
que al·legaven falta de rigor tècnic, aquest informe va posar sobre la taula ―de forma
oficial― la polèmica sobre la disparitat de retribució i la dificultat de demanar informació en
relació als costos de les diferents centrals convencionals.
Component regulada: L’altra part que forma el preu que paguen els consumidors per l’ús de
l’electricitat, la part regulada, inclou una sèrie de costos com són el transport, la distribució i
el suport econòmic a una sèrie d’activitats com la moratòria nuclear, el transport, la
distribució, les primes a les renovables, el dèficit de tarifa, els costos extrapeninsulars o el
consum de carbó nacional. El problema rau en el fet que aquests costos no són transparents
a la societat civil, i això fa que sigui molt difícil avaluar-los; a més, no hi ha interès polític de
fer una auditoria real del sistema elèctric espanyol. De fet, a finals de juny de 2013, 300 dels
323 Diputats del Congrés van votar en contra de fer una auditoria energètica.
Vist això, semblaria lògic pensar que el preu del pool energètic hauria de traslladar-se
directament i afectar de forma immediata el consumidor domèstic, però no és així. El preu
que paga per l’energia l’usuari domèstic de la Tarifa d’Últim Recurs (TUR) depèn directament
d’un preu fixat mitjançant subhastes trimestrals (anomenades CESUR).
1.3 Dèficit de tarifa5: El fet que, tal com es comentava anteriorment, els preus es fixin
trimestralment per cobrir costos futurs, porta a desequilibris en els costos finals reals.
Aquesta diferència entre les tarifes regulades que fixa l’Administració i les que paguen els
consumidors i els costos reals associats a aquestes tarifes ―com el cost de transportar i
4
Forat tèrmic fa referència a la generació amb combustibles fòssils com el gas o el
carbó.
5
El dèficit de tarifa és la diferència existent entre el cost del subministrament elèctric i
la tarifa elèctrica, es a dir, el preu de l’electricitat.
Carrer Muntaner número 81, 6è 1a – 08011 Barcelona Tel: 93 304 21 09
e-mail: [email protected]
web: http://www.coamb.cat
distribuir l’electricitat, entre d’altres6―, és el que s’anomena dèficit de tarifa. Actualment, el
deute que s’arrossega en aquest concepte és de 28.000 milions d’euros, un problema que té
l’origen en la decisió política de congelar la tarifa.
Tot i que moltes vegades es culpa a les energies renovables d'engrossir el dèficit de tarifa, el
cert és que els responsables són aquells que van establir aquest sistema que ha portat a
subvencionar milions d’euros en concepte de:
- Pagaments per capacitat7 (842 milions d 'euros el 20128), que suposen l'ajuda directa a
centrals de cicle combinat (gas natural), principalment.
- Restricció per Garantia de Subministrament, més conegut com a mecanisme RGS, que
retribueix les centrals de carbó.
- Sobrecost per portar combustibles fòssils a les illes (costos extrapeninsulars).
- Costos d’interrumpibilitat, és a dir, per bonificar als grans consumidors d’energia (indústries
i empreses) mitjançant un mecanisme que permet tallar el subministrament elèctric en cas
que el sistema ho necessiti.
- Gestió del servei de restriccions tècniques que, amb el propòsit d'assegurar el
subministrament, retribueix de forma costosa les unitats generadores a petició de l'operador
del sistema (REE). Aquests costos van augmentar un 13% del 2011 al 20129. Inclús la
tendència en els últims mesos de març i abril de 2013 ha estat creixent, amb un sobrecost de
7,5 €/MWh, un 63% més gran que la mitjana de 2012 i un 134% més respecte al 201110.
També formen part d’aquest deute els milions d’euros en concepte de primes a les energies
renovables. Tanmateix, i a causa de la reforma executada a l'any 2012, les instal·lacions
renovables estan obligades a percebre una tarifa fixa, una prima equivalent que és
inversament proporcional al preu del pool. En expulsar les tecnologies més cares s’abarateix
el preu de cassació, i això fa que la prima equivalent incrementi. A la vegada, s’incrementa la
retribució regulada aliena a mecanismes de mercat i s’aguditza, com a conseqüència, la
sensació que aquestes tecnologies encareixen els costos del sistema. També es deteriora la
imatge de les tecnologies renovables de cara a l’usuari final, sobretot perquè no poden
acollir-se al mecanisme de mercat més prima.
2.
La visió del COAMB sobre la reforma energètica que proposa el
Govern
2.1 Objecte de la reforma. El govern considera que l’origen de la situació actual del dèficit
6
Moratòria nuclear, les primes a les renovables, el dèficit de tarifa, els costos
extrapeninsulars o el consum de carbó nacional
7
Els pagaments per capacitat són retribucions a certes instal·lacions per a que estiguin
“de guàrdia”, en el sentit de que estiguin disponibles per si s’han de cobrir puntes de
demanda.
8
Consulta de la CNE
9
Informe del Sistema Eléctrico de 2012. REE
10
Informe de Supervisión del Mercado Peninsular Mayorista al Contado de Electricidad.
Marzo y Abril 2013. CNE.
Carrer Muntaner número 81, 6è 1a – 08011 Barcelona Tel: 93 304 21 09
e-mail: [email protected]
web: http://www.coamb.cat
tarifari es deu al fet que els costos reals associats a les activitats regulades (transport i
distribució) i al funcionament del sector elèctric són superiors a la recaptació pels peatges
que fixa l’Administració i que paguen els usuaris. Com s’explicava en el punt 1, les causes són
unes altres i per tant, creiem que aquesta reforma, plantejada tal com està, no soluciona el
problema del model energètic actual.
2.2 Procediment. La redacció, negociació i aprovació d’aquesta reforma s’està fent de forma
poc transparent. La redacció és confusa, plena de casos particulars i excepcions presentades,
a més, a través de normes no parlamentàries equiparades a la Llei que emanen del poder
executiu i no del poder legislatiu. Segons el COAMB, temes tan estratègics com l’energia
haurien de sotmetre’s a debat públic amb tots els agents implicats i aprovar-se amb un
consens parlamentari.
2.3 Peatges. Es rebaixen els peatges del terme d’energia i s’incrementen els peatges del
terme potència (terme fix). Aquesta mesura va en contra totalment de les directives
europees d’estalvi energètic i dels objectius de reducció per l’any 2020 ja que es desincentiva
totalment l’estalvi energètic. A més, a l’incrementar-se la part fixa de la factura, aquelles
famílies més vulnerables, trobaran més dificultats a l’hora de fer front a les factures
d’electricitat incrementant les situacions de pobresa energètica.
2.4 Usuari vulnerable. Desapareix la Tarifa d’Últim Recurs que passa a anomenar-se “Preu
Voluntari al Petit Consumidor” i es manté el bo social, que a partir d’ara serà finançat per les
companyies elèctriques. Més que canvi de noms, el govern hauria d’aprofitar aquesta
reforma per a plantejar polítiques reals que protegeixin als usuaris vulnerables i previnguin
les situacions de pobresa energètica que afecten.
2.5 Energies Renovables. Les futures mesures relatives a la retribució del règim especial (on
s'inclouen instal·lacions d'energies renovables i cogeneració) estableixen, d'una banda, la
substitució de les primes al règim especial per un esquema retributiu adaptat a cada
tecnologia aplicat de forma retroactiva, segons les primes percebudes durant cada període.
La rendibilitat, fixada segons un projecte tipus per a cada tecnologia, és d’un 7,5% abans
d'impostos. Les primeres retallades a la retribució de les energies renovables ja van començar
el 2008, primer a la tecnologia fotovoltaica, i després a l'eòlica i solar termoelèctrica, amb
disposicions específiques que limitaven les hores amb dret a prima o bé que directament
suposaven una retallada en la mateixa. Addicionalment, es va suspendre aquest mecanisme
de retribució a principis de l'any 2012 per a noves instal·lacions i es va gravar la seva
generació amb un impost del 7%. Aquest conjunt de mesures suposen una obstaculització
sistemàtica al desenvolupament d'aquestes tecnologies i posa de manifest l'evident
inseguretat jurídica en el sector. Al nostre parer, la reiterada acusació a les energies
renovables de provocar el dèficit de tarifa no es sosté, en tant que, ja van existir evidents
desajustos entre ingressos i despeses del sistema en anys anteriors a la publicació del RD
661/2007 que va fixar, fins fa poc temps, el marc general de tarifes i primes. L'any 2005, per
exemple, el dèficit aconseguit va ser de 4.089 milions d 'euros11. A més, cal assenyalar que la
cogeneració (fonamentalment a gas natural), va constituir un 21,9% de la retribució regulada
11
Nota Resumen del Saldo de la Deuda del Sistema Eléctrico a 10/05/2013. CNE
Carrer Muntaner número 81, 6è 1a – 08011 Barcelona Tel: 93 304 21 09
e-mail: [email protected]
web: http://www.coamb.cat
del règim especial, fet especialment important quan s'atribueixen tots els costos del règim
retributiu a les energies renovables.
2.6 Autoconsum. La reforma també preveu gravar l’autogeneració d’electricitat amb el que
s’anomena “peatge de suport”, destinat teòricament a contribuir a la cobertura dels costos
del sistema i a retribuir la funció de suport que requereix el sistema per a garantir el balanç
entre generació i demanda en temps real. Aquest peatge és un 27% més car que el que
pagaria un usuari d’energia domèstic pel peatge d'accés a la xarxa. Amb aquesta mesura, el
govern està limitant l’autoconsum energètic, és a dir, produir la teva energia, ja que en
l’autoconsum instantani no té sentit cobrar peatges per l’ús del sistema elèctric, de la
mateixa manera que no tindria sentit pagar un peatge per comprar-te una rentadora més
eficient en l’ús d’energia. Estem d’acord en què, en el moment que s’interactua amb el
sistema, com seria el cas de balanç net, mecanisme pel qual es poden intercanviar amb el
sistema elèctric els excedents d’energia, la situació és diferent, però altres regulacions com la
italiana, la danesa o la californiana eximeixen també al balanç net del pagament de peatges
responent als grans avantatges de la generació distribuïda d’origen renovable.
2.7 Cicles Combinats. La reforma energètica també preveu la hivernació de les centrals de
cicle combinat (ja proposada per la CNE), que consisteix en el tancament temporal de la
central durant 1 any. D'aquesta manera, les centrals que prevegin que no recuperaran la
totalitat dels costos fixos per mecanismes de mercat, poden d'aquesta manera estalviar. Per
als cicles combinats, aquests costos fixos serien els d'operació, el de manteniment i el peatge
de gas. No obstant això, tant el finançament del cost de les subhastes com el dels incentius a
la inversió i disponibilitat seran sufragats tant pels usuaris directes en mercat, com per les
comercialitzadores i generadors, el que comporta de nou a l'ajut directa de fonts de
combustibles fòssils per assegurar la fermesa del sistema. La mesura en sí ha de permetre la
hibernació dels cicles combinats la considerem encertada, però no així la necessitat de
regulació econòmica de la mateixa, sobretot quan en un sistema elèctric liberalitzat, són les
empreses inversores les qui han de fer front als riscos de les seves pròpies inversions. Les
construccions d'aquestes plantes van començar el 2002, en un escenari on efectivament es
pronosticava un increment de demanda al voltant del 3% anual. Però, quan la crisi financera
va començar a fer patent els seus efectes en les economies i en la demanda elèctrica, es van
seguir amb els plans de construccions d'aquestes unitats, estimat en una mitjana de 2 anys i
mig per instal·lació. Entre 2008 i 2010 van entrar en fase d'explotació comercial 6.400 MW
d'aquestes centrals12, el que demostra, un cop més, la falta de planificació energètica.
2.8 Horitzó 2020: Si bé el dèficit aconseguit amb el deute acumulat és de 26.062 milions d
'euros, les estimacions del Ministerio de Industria, Energía y Turismo estableixen que a finals
de 2013 aquest es situaria en 30.562 milions d'euros si no s’adoptessin noves mesures de
regulació. El desfàs de 4.500 milions d 'euros es pretén corregir a través de l'esforç combinat
dels usuaris d’energia, empreses i hisenda pública. Els objectius d'eficiència energètica,
reducció d'emissions de CO2 i aportació de renovables, fixades per la UE, queden certament
obstaculitzats si es té en consideració l'efecte devastador que pateixen aquestes últimes a
raó de la rendibilitat fixada pel Govern, així com el nou càlcul de tarifa per l’usuari domèstic,
12
Registro de Productores en Régimen Ordinario. MINETUR.
Carrer Muntaner número 81, 6è 1a – 08011 Barcelona Tel: 93 304 21 09
e-mail: [email protected]
web: http://www.coamb.cat
que no penalitza el consum excessiu d'energia, en augmentar el terme fix i disminuir el
d'energia consumida.
3.
La nostra aposta: un nou model energètic
3.1 El model energètic actual global és insostenible. En primer lloc, per la forta dependència
dels combustibles fòssils, en segon lloc, pels impactes ambientals que deriven de l’ús
d’aquests recursos i en tercer lloc perquè és un sistema socialment injust que permet que
encara hi hagi més de 1.300 milions de persones sense accés a l’electricitat a tot el món.
3.2 Per això defensem un altre model energètic basat en l’estalvi i l’eficiència energètica
d’una banda, i l’ús d’un mix energètic sostenible. El primer pas, passa doncs per reduir l’ús
que fem de l’energia i per aprofitar al màxim la que se’n generi, preferentment a partir de
recursos autòctons no contaminants com el sol, l’aigua o el vent mitjançant, en la mesura del
possible, una distribució descentralitzada d’energia.
3.3 Reivindiquem que som usuaris d’energia i no consumidors. L’energia no es consumeix,
sinó que s’utilitza. És un requisit, una condició sine qua non perquè puguem gaudir de la resta
de béns i serveis i per tant, cal disposar de l’energia amb seguretat.
3.4 Apostem perquè l’usuari d’energia adopti un paper actiu i central en el sistema energètic:
generar i utilitzar la pròpia electricitat, ja resulta més rendible en els sistemes
extrapeninsulars, on el propi MINETUR reconeix que els costos de la fotovoltaica i eòlica són
més baixos que els de les centrals de cicle combinat i les de fuel / gas, principals fonts
d'energia en aquests sistemes. D'altra banda, l’autoconsum instantani ja era una realitat
arran de la publicació del RD 1699/2011. Aquesta modalitat era únicament eficient per a
aquells usuaris pels quals la demanda basal era particularment elevada i constant, pel que
van començar a realitzar-se instal·lacions d'aquest tipus en empreses del sector de
l'hostaleria i indústria amb cert èxit. No obstant això, l'actual normativa (que omet el terme
balanç net) segueix tenint captiu a l’usuari d’energia. A Alemanya, on el Energiewende
persegueix el canvi del model energètic actual a un eminentment renovable, l’usuarigenerador és un actor principal del sistema elèctric, entre altres coses perquè la inversió en
energies renovables realitzades per petites comunitats té un impacte econòmic de 1,5 - 3,5
vegades més gran que si les fan grans corporacions estrangeres13.
Aquesta agregació local és estimulada també pel nombre de cooperatives energètiques
existent. A Alemanya, el 2011 existien 586 d'aquestes entitats. A més, el 2010, el 51% de la
capacitat renovable alemanya ja es trobava en mans de petits inversors, enfront del 6,5% que
posseïen les quatre grans elèctriques del país14. A Espanya, la situació és radicalment
diferent, i només en la fotovoltaica es poden trobar xifres semblants. Que els ciutadans
13
Economic Developments Impacts of Community Wind Projects: A Review and
Empirical Evaluation 2009. NREL.
14
German Renewable Energies Agency Information Platform. http://www.unendlich-vielenergie.de
Carrer Muntaner número 81, 6è 1a – 08011 Barcelona Tel: 93 304 21 09
e-mail: [email protected]
web: http://www.coamb.cat
formin cooperatives darrere de l'autosuficiència energètica comporta la democratització
forçosa de la generació i ús de l'energia, encaixant a més en el model de generació distribuïda
que es persegueix a nivell europeu.
3.5 A Espanya, la mateixa CNE estima que no caldrà més potència generadora fins al 2018
(escenari optimista) o 2022 (escenari pessimista), però, un nou model energètic que
persegueixi objectius d'eficiència energètica i major input renovable per mitigar les emissions
derivades del ús de l'energia, requereixen la substitució progressiva d'antigues centrals
convencionals per altres d'origen renovable. De fet, al nostre país ja porta produint-se el
phase-out de les antigues centrals de fuel / gas a la península, i ara el forat tèrmic l'omplen
les centrals de carbó i les de cicle combinat. Altres tecnologies, com la solar termoelèctrica
(CSP) amb emmagatzematge, ofereixen fins a 6.500 hores de funcionament anuals, tenint en
compte que la maduresa tecnològica no és en absolut la mateixa que les seves homòlogues
de carbó o cicles combinats, amb el que podrien, en un futur, aportar una gran potència al
sistema, juntament amb les centrals de biomassa, o les híbrides (com la central de Les Borges
Blanques, única al món que combina la tecnologia de la biomassa amb la CSP). El suport al
know-how de les empreses espanyoles que desenvolupen aquestes noves tecnologies és
fonamental per impulsar el canvi del model energètic.
4.
Conclusions i propostes
4.1 Una veritable reforma energètica ha de fomentar accions, tant des de la vessant de
l'oferta com des del de la demanda, dirigides cap a una menor dependència energètica
exterior, la disminució d'emissions derivades directa o indirectament de l'ús de l'energia,
major estalvi i eficiència energètica i, en definitiva, cap a un escenari sostenible, que a més
configuri un sistema on els usuaris d’energia siguin actors actius del mateix.
4.2 Aquestes accions han de plantejar-se sota un marc que aporti seguretat jurídica, i que
sigui previsible i atractiu, sobretot, quan entrin en l'escenari energètic multitud de petits
inversors privats.
4.3 El model energètic que proposa el Govern és, des del nostre punt de vista, un pas enrere
en el camí recorregut, que desincentiva les inversions en renovables, perjudicant a l’usuari,
obstaculitzant l'autoconsum i que prima les energies fòssils mitjançant pagaments per
capacitat, incentius a la inversió, incentius a la disponibilitat mentre el dèficit de tarifa
continua sent un mal endèmic del nostre sistema elèctric.
4.4 En relació al punt anterior, el COAMB demana:
1. Que el procés de reforma d’un sector tan estratègic com és l’energètic es faci de
forma transparent i participativa.
2. Que es realitzi una auditoria de costos del sistema elèctric, amb l’objectiu
d’aportar transparència i detectar els punts on es puguin potenciar els estalvis i evitar
així, costos innecessaris així com que s’elimini, de forma definitiva el problema del
dèficit de tarifa.
Carrer Muntaner número 81, 6è 1a – 08011 Barcelona Tel: 93 304 21 09
e-mail: [email protected]
web: http://www.coamb.cat
3. Que la reforma energètica faci front als problemes greus del nostre sistema
elèctric: importacions, model de conformació del preu actual de l’energia, costos
extrapeninsulars, subhastes, ajuts al carbó o en la retribució de la distribució i del
transport.
4. Que es prioritzi la reducció en l’ús d’energia i les mesures d’eficiència energètica
en comptes de situar la recaptació econòmica com a base de la política energètica.
5. Que s’aposti clarament per un sistema basat en les energies baixes en carboni i
que, per tant, es desenvolupi un marc jurídic estable per a l’aprofitament energètic
d’origen renovable
6. Que es promogui un sistema descentralitzat d’energia en el que els usuaris de
l’energia tinguin un paper central i actiu.
7. Que es permeti l’autoconsum instantani i el balanç net sense peatge de suport.
8. Que l’usuari d’energia en situació de vulnerabilitat estigui protegit, informat i
assessorat en l’ús d’energia a la seva llar.
9. Que la reforma s’orienti cap a un model energètic a llarg termini de manera
decisiva i en concordança amb les polítiques europees, definint una veritable política
¡energètica: és un imperatiu ambiental, econòmic, de seguretat i polític.
10. Que s’informi, s’alfabetitzi i s’eduqui a la població en general sobre temes
energètics, incloent l’ús eficient de l’energia.
Carrer Muntaner número 81, 6è 1a – 08011 Barcelona Tel: 93 304 21 09
e-mail: [email protected]
web: http://www.coamb.cat