Unitat 8
Conceptes clau:
• Deutes de guerra: Van ser tots els deutes o pagaments que van haver de pagar per les destroces de la
guerra.
• Hiperinflació: Pujada molt gran dels preus i pèrdua d'adquisició dels productes.
• Bombolla especulativa: Es va produïr quan va pujar la demanda de les accions i la pujada de la
cotitzacio.
• Crisi de liquidació: Va ser quan les famílies van haver de vendre les accions a qualsevol preu per fer
front als deutes.
• Deflacció: Baixada dels preus, demanda de més productes.
• Multiplicador Keynesià: Consistia en la intervenció de l'Estat, això comportaria un augment dela
demanda.
• Efectes d'arrosegament: Va ser un procès on totes aquelles empreses que estiguessin juntes
desapareixerien.
1.− Identifica la tendència principal que mostra la gràfica i exposa les conseqüències del lent creixement
econòmic de la Gran Bretanya en l'econòmia internacional.
El nivell de vida disminuia i amb la guerra hi van haber molts morts, dspres es va intentar augmentar la
natalitat.
2.− Explica la posició de cada país respecte als deutes de la Gran Bretanya i raona'n les causes.
Gran Bretanya −> 5331 − 3696 =1635
França −> 2238−1970=268
EEUU −> El pais vencedor, guanyà 5666
Els paisos restants eren perdedors.
5.− Explica les causes de la tendencia de les dues variables de la gràfica i raona les conseqüències de
l'acumulació massiva dels estocs o de les reserves sobre els preus.
Les economies de les families eren dolentes i no es podien permetre comprar certs productes que eren massa
cars. Es van acumular, aixi, molts estocs i per poder desfer−se d'ells els fabricants van haber de baixar molt
els preus, d'una manera més accesible a l¡economia del consumidors.
6.− Identifica els sectors on l'augment de la productivitat va ser mès gran i raona quins van ser−ne els efectes.
Els pneumatics, automobils i petroli refinat. Son tres elements que s'utilitzen per l'automobil , les rodes, el
cotxe mateix i el ptroli com a gasolina.
7.− Exposa la causa de l'expansió de la demanda de béns de consum als anys vint malgrat l'escas augment dels
salaris.
Encara que els salaris eren baixos i pagaven aquestes coses a terminis, els consumidors ho feien guiats per
l'esperança i creença de que milloraria la seva situació economica en el futur.
1
9.− Sintatitza les idees que el president Hoover defensa en el text i relaciona−les amb l'evolució de l'economia
dels Estats Units als anys vint.
Diu que es pot acabar amb la pobreza evitant l'atur, la mala alimentació, el fred.. Qur tothom tingui un treball.
Aixo ho volia per a que la gent amb un salari curt es comprava bens pero la gent pobre segui sent pobre.
10.− Raona com justifiquen els dos textos el nivell assolit per la Borsa el 1929.
−El primer text ho explica com una manera de fer negoci que tothom utilitza, fins i tot les persones que no
saben de borsa, les quals confien la decisió de vendre o no les seves accions a gent especialitzada.
−Al segon text es refereix a l'activitateconomica que crea la borsa com a una malaltia en la qual a caigut
malalta gran part de la gent independentement del seu nivell social.
− Explica què s'enten per bombolla especulativa i les conseqüències que pot tenir.
L'augment dela demanda d'accions i la pujada consegüent de la cotització, que d'entrada s'explica per la bona
situació de les empresses.
11.− Descriu la gràfica i explica les causes de la seva evolució.
La gent va anar invertint fins l'any 29llavors hom va veure que els beneficis no podien pujar més alt del que
estaven i van decidir vendre. El problema es que aixo va passar en massa i la baixada de les cotitzacions va ser
molt forta.Aquella crisi va deixar marques en totes les economies durant anys.
12.− Explica la gravetat de la crisi americana a partir de les dades de la sèrie estadística.
Moltes empresses van tancar les fabriques i molts treballadors van perdre el seu treball i van quedar a l'atur.
eLs salaris van disminuir i sobretot es va deixar d'invertir moltissim.
13.− Analitza els efectes que va tenir la caiguda de la borsa sobre la producció industrial.
La gent invertia i consumia massivament, aixo va fer que l'economia industrial creixes molt. Pro despre de la
crisi la gent no invertia ni consumia ja que molts van acabar sent pobres i a l'atur, aixo va fer que disminuis
notablement la producció.
− Quins sectors industrials en van ser els més afectats?
Els automobils, la fusta per a obres , el ferro i l'acer.
14.− Resumeix les condicions de la vida dels aturats durant la depressió.
Vivien en espais a l'aire lliure coberts amb cartrons, o a tendes de campanya. Feien una llarga cua per poder
prendre la sopa gratüita. Tots habien perdut els seus estalvis invertint.
15.− Explica on es va iniciar la crisi i com es va estendre a la resta del món.
Es va iniciar a Nova York (Estats Units) i tambe va afectar a Europa. Es va deixar de produir e importar
aliments i material de moltes de les zones com per exemle el coto o la llana..
19.− Explica, segons Keynes, els efectes de l'augment de la despesa pública sobre l'ocupació i la demanda.
2
Segons Keynes l'augment de la despesa publica era positiu per combatre la depressió. El problema principal
era la manca de demanda, l'Estat tenia k invertir i lluitar contra les recessions.
20.− A quins problemes passats es refereix Roosevelt en el seu discurs?
Als problemes d'atur i pobreza causats per la crisi del 29.
− Quin era l'objectiu principal de la seva politica economica? Per quins mitjans vol assolir aquest objectiu?
Augmentar l'economia dels agricultors fent que aquests pujin els preus.
− Quina relació es pot establir entre en New Deal i les idees de Keynes?
Doncs que tots dos volien acabr amb el problema de l'atur i la pobreza.
22.− Explica per què la recuperació dels països escandinaus va ser més ràpida que la de la major part de les
economies d'Europa.
Perque van utilitzar mesures de foment de la demanda, semblants a les que va proposar Keynes.
23.− Analitza els resultats de la politica economica nazi en cadascun dels sectors indicats i fes−ne la valoració
global.
Economicament va sorgir un bon efecte, van augmentar els beneficis i els salaris i va disminuir l'atur.
25.− Comenta les frases en cursiva en relació amb l'impacte de la crisi mundial del 29.
Dons que el que va passar l'any 1929 no va ser un greu problema k s'anes a fer pitjor amb els anys sino que va
ser degut a que hi habia massa diners dels ciutadans invertits i fins i tot en empresses encara inexistnts i no
podien augmentar més el benefici aixi que el creixement de les accions es va aturar.La gent en veure aquest
atur del creixement va decidir vendre de forma masiva, el valor de les accions va baixar moltissim i tothom va
perdre.
Unitat 9
Conceptes clau
• Totalitarisme: Que l'estat ho domina tot; més concretament qui mana fa el que vol en la nació.
• Dictadura: És un tipus de política que es recolza en els grans propietaris, l'exèrcit i l'esglèsia i que es
presenten com un frec per a la ideologia rival.
• Feixisme: Fa referència al model polític italià, designa ena reacció violenta i autoritària contra
l'expansió de la democràcia i del socialisme.
• Nazisme: Les bases de la seva política són: el menyspreu per lña democràcia parlamentària i odi al
bolxevisme amb un lideratge únic. Defensava l'antisemitisme, la seuperioritat de la raça ària i la
necessitat de forjar un gran Reich que definia com la conquesta de l'espai vital.
• Corporativisme: Es formaven grups feixistes després de la il·legalització dels demés partits i
d'aquests en sortien els feixistes que formarien el Consell Nacional de Corporacions.
• Autarquia: Consumir nomès productes del propi país, és una política d'aïllacionisme.
• Racisme: Odi o repúdia cap a una altra raça que no és la pròpia.
• Antisemitisme: Odi envers els jueus. Nasqué aquest terme en l'alemanya nazi.
1.− Observa el mapa i justifica per què al quadre es parla d'extensió de la democràcia després de la guerra
3
civil i de retrocés de la democràcia en le període d'entreguerres.
En parlen després de la gran guerra ja que llavors van imosar democràcies entota europa amb la victòria
aliada; però durant entreguerres, als que no els acabava de funcionar del tot bé la democràcia van aprifitar per
desfer−se'n i imposar el model polític que preferissin.
2.− Explica, a través de la fotografia, com es fa servir la propaganda i l'escenografia per exalçar el líder.
Mostren el poder del líder exaltadament i frases que animen i orgulleixen a la gent.
3.− Sintetitza els principis del feixisme que exposa Mussolini en el text.
Les idees principals són les bases del feixisme. Combatre el socialisme i la democràcia i aplicar les premises
teòriques com a instrumentacions pràctiques.
4.− Comenta el significat de la frase qua apareix a la imatge i explica què és l'autarquia.
La frase diu Mussolini sempre té la raó, intentant convèncer al poble mitjançant vistosos eslògans per que
creguin que les mesures preses pel deuce són pel be de tots.
5.− Què és aquest quadre?
És l'índex de preus dels aliments i del vestit a Itàlia (1913 = 100).
6.− Identifica les zona geogràfica que va resultar afectada pels moviments camperols.
Es van produïr moviments camperols en la zona nord de la península itàlica, a la zona que compren entre
Teramo i Cervignano.
7.− Comenta el significat de la frase en cursiva i explica com justifica l'autor l'actuació il·legal que ha dut a
terme.
Justifica totes les morta i totes les futures víctimes que hi pugui haver com a màrtirs de la causa italiana.
Amenaça als que no creguin en Itàlia, es resumeix tot en una frase: O Itàlia o mort!.
8.− Sintetitza els punts essencials del programa feixista.
És un programa radical afavorint sempre la nació italiana, imposant una total autarquia i unes polítiques
d'autoabastiment i d'expansió de l'espai geogràfic. Com a lleis socials, les lleis bàsiques seràn el respecte i el
no dret a la vaga. En defensa nacional, organització immediata d'un exèrcit i enquadri els esperits i els homes
per tal d'assolir la glòria.
9.− Identifica l'autor del text i explica quin fet denuncia al seu discurs. Analitza el significat de la caricatur.
L'autor del text és Matteotti, un socialista que van assassinar els feixistes. En el discurs denuncia la persecució
que duen a terme els feixistes al caure la nit.
La caricatura representa que Mussolini està assegut damunt el taüt del socialisme italià, com si la feina ja
estiguès feta.
10.− Descriu la caricatura i analitza els elements de crítica al règim.
4
Caricatura antifeixista que representa que el poble és qui representa el país i no els polítics i burgesos.
11.− Explica què s'entén per qüestió romana i explica com es resol en els acords.
La qüestió romana és la declaració de la ciutat del vaticà com a un nou estat i com l'estat del papa.
12.− Descriu la informació del mapa i relaciona−la amb la política exterior del feixisme.
Són les diferents conquestes del feixisme de Mussolini.
13.− Indica quina indústria va quedar més perjudicada per la política econòmica feixista.
Lo més perjudicat pel feixisme és el blat que consumeix la població, jaque en aquella època Mussolini donava
més importància a la indústria com a màxim exponent per al desenvolupament de la nació.
14.− Analitza la ideologia que es pretén infondre a la joventut italiana.
A al joventut italiana se'ls don una gran importància ja que es considera que ells són qui han de netejar el país
i tirar−lo endavant.
15.− Identifica l'any en que ambdues variables van patir una pujada més gran i exposa alguna causa que ho
expliqui.
La major pujada s'experimenta el 1923, més concretament el novembre d'aquel any. Es produeix degut a la
retirada dels crèdits americans, van agreuijar les dificultats i Alemanya va entrar en una profunda recessió.
16.− Descriu el dibuix i analitza el fenòmen que denuncia.
Surt un noi que arriba a l'hospital mal ferit tal i com si l'haguès atropellat un cotxe, però en realitat l'han
apallissat uns nazis. Denuncia la violència que efectuaven per tal d'imposar les seves ideologies.
17.− Sintetitza les idees que Goebbels utilitza perdefensar la participació dels nazis al Parlament.
Es presenten al parlament per enfonsar al democràcia i que la mateixa mantingui el Reichstag d'armes.
18.− Analitza els termes que ultilitza la propaganda nazi.
El tema bàsic és l'exaltació del seu líder, en aquest cas Hitler, i fer−lo veure com el nou salvador del poble
alemany enviat pels deus.
19.− Descriu el cartell i valora l'impacte propagandístic que devia tenir.
El cartell diu que Hitler representa la ultima esperança per tal de salvar al poble alemany de la fragilitat del
sistema parlamentari i fer entrar el pais en una relativa esabilitat.
20.− Analitza les raons per les quals molts industrials i banquers van donar suport a Hitler.
Per tal de tenir la seguretat de que el bolxevisme mai no arribés al país i també per aplicar el programa
econòmic de Hitler que es presentava com un programa atractiu per als empresaris del país.
21.− Descriu la gràfica i valora la relació que es pot establir entre les dues variables.
5
Per una mica que puja l'atur el NSDAP n'extreu molts vots. La gent teoricament apollava la política de treball
del gosern Nacional Socialista.
22.− Analitza el significat de l'eslògan nazi.
Aquesta frase és la doctrina bàsica de Hitler i del moviment Nacional Socialista. Represente el que es vol
aconseguir mitjançant aquesta política.
23.− Explica què entenia Hitler per espai vital.
Espai vital era allò que comprenia el Führer com a espai necessari per al natural desenvolupament de la raça
alemanya. Per això va envaïr tots els territoris on s'hi trobaven pobles d'origen alemany i els països veïns per
tal d'expandir la raça ària per tot l'imperi que volia crear.
25.− Analitza els arguments que Hitler utilitza per defensar la superioritat de la raça ària i quina n'és la missió
històrica.
Deia que era la raça elegida per establir un nou ordre a Europa, ja que tota la creació des del principi dels
móns havia estat duta a terme per la raça ària, i que els mateixos aris havien estat els fundadors d'una
civilització superior. És una raça que ha nascut per sotmetre a les races inferiors i a organitzar les seves
activitats.
26.− Descriu el dibuix i justifica la seva intenció.
Representa una escola on fan fora als jueus, trectant−los com els dolent i culpabes de tot. En la imatge els
nens aris s'enriuen de la trista situació dels jueus o els inferiors racialment. Vol imposar una separació entre
els nens alemanys i la resta, es volen crear llocs nomes per a alemanys.
27.− Descriu la fotografia i analitza per què els nazis realitzaven actes públics com aquest.
Per posar de manifest qui eren els que dominaven i que els que no pensessin com ells serien eliminats. S'havia
`imposar una sola idea i la resta no eren valides, per aix`s'eliminen les fotns bàsiques de cultura, els llibres.
28.− Explica per què Hitler considera que la capacitat física dels joves és el més important.
Per fer gala de la perfecció de la raça superior, ademés els joves del Reich havien d'estar totalment preparats
per a luitar tan física com mentalment. Un bon exemple en són les joventuts hitlerianes, ja que els nois que
havien estat en les escoles Adolf Hitler van ser els qui més van resistir a Berlín fins al final de la batalla
(estaven totalment mentalitzats de que havien de morir pel Führer.
29.− Analitza com es justifica la política expansionista alemanya.
Les fronteres establertes després de la gran guerra no tenen cap significat, han de millorar la seva situació
respecte a les altres potències mundials. Exposa que el fet d'adjudicar−se un territori és l'únic que dona dret a
la possessió. Recolza les seves idees expansionistes en el destí que els empeny i l'enveja cap al gran territori
bolxevic.
6
Descargar

Unitat 8 Deutes de guerra: Hiperinflació: Bombolla especulativa:

DeflaccióHiperinflacióDictadura de Hitler
(CD) Davant darrere 3ª p.p.: els ; les −los/'ls ;−les

(CD) Davant darrere 3ª p.p.: els ; les −los/'ls ;−les

Pred verbalLengua catalanaPronomGramática

Història Contemporània de Espanya

Història Contemporània de Espanya

Semana tragica a BarcelonaHistoria Contemporánea de España # Alfons XIIIGuerra civil espanyolaII RepúblicaFranquismo

Descolonització en la Segunda Guerra Mundial

Descolonització en la Segunda Guerra Mundial

Descolonització en AsiaSiglo XXHistoria Universal contemporánea

CONTROL DE SOCIALS Estructuració.

CONTROL DE SOCIALS Estructuració.

Intervención españolaGuerra de los treinta añosPintura de VelázquezTransformaciones de la Europa del Siglo XVIICrisisEscultura barrocaMonarquía autoritaria

Educación e higiene

Educación e higiene

Hormones sexualsÉtica # PubertatBucalAcné

Combustió

Combustió

Cambio climáticoEfecto invernaderoCombustibles fósilesLluvia ácida

LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA Causes y inici de la guerra civil

LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA Causes y inici de la guerra civil

Historia de España contemporáneaPostguerra # Guerra a CatalunyaSupressió de les llibertats

Breu biografia de l'autor i de la seva producció •

Breu biografia de l'autor i de la seva producció •

Literatura antigua clásicaLírica y épica latina romanaMitología y realidadArgumento # Personatges

Hermanas Agazzi

Hermanas Agazzi

EducaciónPedagogíaMetodología educativaLegadoPedagogas y educadoras italianasEnseñanza