Tema 7 La crisis de l'Antic règim

Tema 7 La crisis de l'Antic règim
a) Revolució Canvi radical profund de les institucions polítiques i econòmiques d'una societat, en general,
acompanyat de lluites i desordres violents.
b) Reaccionari Que té idees conservadores i tradicionals, que pensa que les coses han canviat massa i que
abans s'estava millor.
c) Poder legislatiu Dret de fer lleis, de legislar.
d) Poder executiu Poder de govern sobre un país.
e) Poder judicial Poder pertanyent a la justícia.
f) Constitució Llei fonamental d'un país.
g) Sobirania nacional Principi que reconeix que els ciutadans tenen el poder, desplegat en els seus
representants.
h) Monarquia absoluta Concentració de poder sobre el rei.
i) Monarquia constitucional Tipus de govern basat en la presencia d'un monarca o rei, però que gira entorn a
una constitució.
j) República Forma de govern que té un president elegit democràticament pel poble o pels representants
elegits.
k) Sugrafi sensatari Manera de votar en què el dret al vot només pot ser exercit per totes aquelles persones que
posseeixen propietats.
l) Sugrafi universal Forma de participació electoral en què tots els habitants majors d'edat d'una determinada
nació o Estat posseeixen el dret al vot.
Tasca 1 Com es va produir la revolució americana
Entre el 1775 i el 1848 es donen al món occidental un seguit d'onades revolucionaries. La primera revolució
es dóna als EUA i a França.
Els primers anglesos havien arribat a la costa est dels EUA a començaments del s. XVII. Cap al 1750 el
territori controlat pels anglesos estava organitzat en 13 colònies que depenien de la corona britànica i habitat
per 1.300.000 persones. L'organització social dins les colònies no era estamental ja que els nobles no
emigraven a Amèrica, sinó que es regia per principis racials. Els blancs era la classe dominant i els negres
eren esclaus que treballaven en les plantacions del sud. Cap al 1770, els colons anglesos comencen a
reivindicar al seu govern, representació política, i per tan es neguen a pagar impostos mentres no ho
aconsegueixen. Hi ha un enfrontament entre el Parlament de Londres i els colons, i al 1775 exclata la guerra
entre Gran Bretanya i les 13 colònies. Al 1776 es produeix la Declaració de la Independència. Fins al 1783,
els anglesos que havien perdut la guerra es veuen obligats a reconèixer aquest nou estat que es dirà Estats
Units d'Amèrica. Al 1789, Jorge Washington és elegit 1r president. Crea un sistema polític liberal en el qual
es recollien per prime cop en la història els següents principis:
1
− Que tots els ciutadans tenen drets i que aquests han de ser respectats pel poder.
− L'existència de la sobirania nacional. Els ciutadans trien els seus governants mitjançant el vot.
− La igualtat de totes les persones.
− Llibertat de propietat i expressió.
A més, es redacta una constitució en la qual es diu que els tres poders han d'estar separats. El poder legislatiu
queda en mans del congrès, l'executiu en mans del govern (dirigit pel president), i el judicial format per jutges
independents.
Tasca 2 La Revolució Francesa, 1789
A finals del s. XVIII, França estava dins d'una estructura típica de l'Antic règim (monarquia absoluta i societat
estamental). El rei Lluís XVI governa de forma absoluta i la societat està dividida entre privilegiats i no
privilegiats. En aquesta situació es donen unes circumstàncies que portaran a l'esclat de la revolució.
Les causes de la revolució:
− Econòmiques: des de mitjants del s. XVIII aproximadament, s'havien produit tot un seguit de males collites
la qual cosa havia fet pujar el preu dels aliments, en especial el del pa. El rei va fer pujar els preus, i el poble
es tornà en contra d'ell.
− Polítiques: Durant el s. XVIII els burguesos s'havien anat enriquint però estaven descontents perquè no
tenien accés al poder polític, militar, eclesiàstic... A més, no volien pagar impostos sols, només els del 3r
estat.
− Ideològiques: Els ilustres es basen en la igualtat entre persones i els seus drets.
La confluència de totes aquestes causes farà que al llarg del 1789 es produeixin tot un seguit de revoltes, la
més important, al juliol de 1789. Prèviament, durant la primavera s'havia produit una revolta política. El rei
Lluís XVI davant de la difícil situació financera per la qual estava passant, decideix la convocatòria dels
Estats Generals (assamblea on es reuneixen els representants dels nobles, el clergat i el poble). La
representació era directament proporcional als habitants de cada estat, el poble era el més gran. En aquesta
assamblea, el rei tenia com objectiu aprovar nous impostos per resoldre la crisis financera. La noblesa i el
clergat pretenen una votació per estaments. El poble, en canvi, defensa el vot per persona. El rei es nega,
abandona els Estats Generals, i els representants del poble es declaren Assamblea Nacional (tots els
representants de la nació, i decideixen no separar−se fins que elaborin una constitució en el juliol de 1789). Al
mes de juliol, el rei decideix sofocar aquesta revolta política, acabar amb l'Assamblea Nacional i concentrar
les tropes al voltant de París.
Els ciutadans de París, armats, van prendre la Bastilla (presó on estaven tots aqueslls que s'havien oposat a la
monarquia absolut. Era el símbol de repressió del rei). La notícia s'estén per França i comença la revolta
també a l'àmbit rural. Els pagesos, imitant als parisencs decideixen organitzar−se i marxen contra els castells
dels nobles per destruir els registres on hi havien els drets feudals.
Llavors comença el període anomenat Assamblea Nacional, que es considera representant el poble. Pren tres
mesures importants:
− La supressió dels privilegis: desapareixen tots els drets dels senyors sobre els pagesos i del delma (impost
que cobrava l'Església als pagesos).
2
− La declaració els drets dels ciutadans: llibertat, igualtat i sobirania nacional.
− L'aprovació de la constitució de 1791: en la qual s'establia la divisió de poders entre el rei, l'Assamblea
Legislativa i els jutges.
Tasca 3 Com es va radicalitzar la Revolució
França es converteix en una monarquia constitucional amb la qual es posa fi a l'Antic règim.
Després d'això, l'Assamblea Nacional es dissolt, es fan eleccions i es forma l'Assamblea Legislativa, però es
troba amb grans dificultats:
− Una gran oposició interna (enemics a França). En primer lloc els nobles (que volien recuperar els seus
privilegis), el clergat (volien recuperar els seus privilegis i que els tornésin els béns que havien estat
confiscats), i el rei i la família reial (van conspirra en contra de la revolució junt amb els exiliats i amb altres
reis absolutistes).
− Hi havia un altre sector descontent amb la revolució, eren els revolucionaris radicals, entre els quals
destacaven els jacobins. Aquests desitjaven portar la revolució més lluny. Creien que les reformes s'havien
quedat curtes i desitjaven una república.
Fora de França també hi havia enemics. Les monarquies europeas absolutistes se sentien amenaçadesper la
revolució francesa. Tenien por de que les idees revolucionàries s'estenguesin pels seus països. Al 1792,
Àustria i Prússia s'alien i declaren la guerra a França amb l'objectiu d'acabar amb la revolució. En un principi,
França perd successives batalles. El poble de París culpabilitza al rei, perquè consideren que ell té la culpa de
que estiguin en guerra, i decideix organitzar−se i atacar el palau reial.
Asalten el palau, l'Assamblea Legislativa es veu desbordada, i ha de dimitir perquè el poble exigeix solucions
i es convoquen eleccions per sufragi universal masculí. Es trien representants que formaran la Convenció (del
1792 al 1795). Les mesures de la Convenció són:
− Abolir la monarquia. França es converteix en republicana (la convenció estava formada pels jacobins i
tenien com a líder Robespierre. També estava formada pels girondins, republicans moderats).
− Els jacobins elaboren una constitució, la de 1793. És una constitució molt democràtica.
En aquesta constitució:
− S'estableix que França és una república, que els poders estan separats, que hi ha sobirania nacional i el dret a
l'educació (obligada fins als 12 anys).
− Es controlaran els preus dels productes.
− Assegurança pels pobres.
S'inicia un judici contra Lluís XVI i el condemnen a mort, per traició a la nació francesa. Com a
conseqüència, Espanya, Anglaterra i alguns estats alemanys i italians entren en guerra contra França. L'any
1793, Lluís XVI és guillotinat. Alguns organitzen una revolta contra la revolució (contrarevolució). També
són guillotinats, i Robespierre, davant d'aquesta situació decideix exercir una dictadura i aplicar una política
represiva i de terror. A partir d'aquest moment, qualsevol persona sospitosa de no donar suport a la revolució,
és guillotinada. Es calcules unes 50.000 persones.
3
Davant d'aquests abusos que va cometre Robespierre, la Convenció va ordenar la seva detenció i ejecució per
abús de poder. Els girondins van arribar al poder, els quals van elaborar una nova constitució més moderada,
en la qual es reestablia el sufragi sensatari i recaurar el poder executiu, que queda en mans d'un directori.
Aquest directori es va crear amb l'objectiu d'evitar una nova dictadura. Estava format per 5 persones, que
tenien el poder executiu de la república. El poder legislatiu estava en mans de dues càmeres: el Consell
d'Ancians i el Consell dels 500.
Tasca 4 Com era l'Europa Napoleònica?
A l'exterior, la guerra continua contra les potències absolutistes. França comença a obtenir victòries. Entre els
militars francesos, destacarà Napoleó Bonaparte. Napoleó es converteix en l'esperança i en l'ídol dels
francesos. Poc a poc controla l'exèrcit i es converteix en membre del directori, però acumula més poder i
acava donant un cop d'estat l'any 1799. Estableix un nou sistema de govern anomenat Consulat, que estarà
present en França des de 1799 fins al 1804, i ell es converteix en el Primer Cònsol vitalici. Al 1804
s'autocorona amb el vist−i−plau del Papa, amb el nom de Napoleó I, i inicia una etapa anomenada l'Imperi,
durant deu anys.
Durant l'època de l'Imperi, la política de Napoleó tindrà dos objectius:
* Política interior:
− Consolidar els avenços revolucionaris, evitant que tornin al poder els Borbons i els radicals. Vol crear un
estat modern. Per fer−ho porta a terme les següents mesures:
· Pacificar la societat francesa. Permet el retorn dels exiliats i incorpora en el seu govern defensors de la
revolució i defensors de l'antic règim.
· Portar a terme una sèrie de reformes socials: un sistema educatiu, crea el banc de França, reforma el codi
civil i el fa més senzill, i signa un tractat amb el Baticà.
· Construeix edificis i monuments a París per convertir−la en la capital d'Europa.
· Va portar a terme una forta repressió i censura en la premsa.
* Política exterior:
− Va aconseguir tot un seguit de victòries. Va invair Itàlia, Prússia i l'imperi austríac. Va intentar invair
Anglaterra però va fracassar, i després va intentar un bloqueig econòmic.
A tots els territoris conquerits, Napoleó va imposar com a sobirans a membres de la seva família o del seu
exèrcit, després d'haver eliminat l'antic règim. Però aquesta ocupació militar va tenir en la majoria de països
un rebuig popular. Al 1812, comencen les dificultats per l'exèrcit de Napoleó. Intenta invair Rússia, però no
ho pot aconseguir.
Al 1814 és derrotat a Espanya i una aliança anti−francesa va ocupar París. Napoleó, derrotat, va abdicar i es
va exiliar, però un any més tard va tornar a França, va tornar al poder 100 dies però va ser derrotat a Waterloo.
Tema 8 Liberalisme i Nacionalisme
Tasca 1 Què va ser la Restauració?
4
Amb la batalla de Waterloo (1815) i la derrota de Napoleó, s'acava la revolució. Les potències guanyadores
(Gran Bretanya, Rússia, Prússia, Àustria) deicideixen reunir−se a Viena. En aquest congrés hi participen tots
els estats europeus, però només intervenen en les decisions principals. La intenció d'aquest congrés és tornar a
la situació anterior a la revolució francesa, és a dir, tornar a l'antic règim. Per això van prendre diferents
acords:
− Tornar els trons als monarques absoluts anteriors a l'ocupació francesa.
− Reorganitzar el mapa d'Europa: intentar repartir els territoris que va conquerir França, per tenir un equilibri i
una pau continentals.
− Després d'acordar això, volen reunir−se per garantir la pau i evitar conflictes entre les diferents potències.
La majoria de monarques recuperen els seus trons i es torna a la monarquia absoluta, basada en el dret diví
dels reis. Alguns reis promulguen les cartes atorgades al poble (són documents en què es reconeixen alguns
drets de la població i establien parlaments, com una coseció del rei, no com un reconeixement de la sobirania
nacional).
Es va dibuixar un nou mapa europeu en el qual França va tornar a les fronteres anteriors a 1789, i es crean
nous estats al voltant de França.
Rússia, Prússia i Àustria reparteixen territoris europeus de forma més o menys equilibrada. Gran Bretanya
augmenta el seu imperi ultra−marí. Del congrés de Viena surtiran dues aliançes: la Quàdruple Aliança (que la
integraven Gran Bretanya, Rússia, Prússia i Àustria, i que l'objectiu era defensar l'ordre establert al congrés de
Viena), i la Santa Aliança (que la integraven Rússia, Prússia i Àustria, i que pretenia crear un ordre polític
basat en l'aplicació dels principis cristians, però es va convertir en un instrument per mantenir l'absolutisme).
Tasca 2 Revolucions liberals
La restauració absolutista no aconsegueix plenament el retorn a l'antic règim, ja que els canvis que s'havien
produit durant la revolució francesa havien estat massa importants. Entre el 1815 i el 1848 tornen a sorgir a
Europa moviments revolucionaris de caire liberal i nacionalista. Els primers (els liberals) reclamaven la fi de
l'absolutisme i el reconeixement dels drets dels ciutadans. Els nacionalistes en canvi, lluitaven per la llibertat i
la independència dels pobles sotmesos. Van haver−hi tres onades revolucionàries: al 1820, al 1830 i al 1848.
Algunes d'elles van fracasar, però d'altres van aconseguir els seus objectius.
Any País Ideologia Conseqüències
1820 Espanya Nacionalista Va fracasar
1821 Grècia Nacionalista Independència al 1829
1825 Rússia Liberal Fracasen contra el Tsar
1830 França Liberal Substitució de Carles X per Felip d'Orleans
1830 Bèlgica Nacionalista Indepedència de Bèlgica envers els Països Baixos
1831 Polònia Nacionalista Són reprimits i fracasen
Malgrat que les revolucions del 1848 van fracasar gairebé totes van tenir importants conseqüències:
5
− En alguns països, els reis es van veure obligats a acceptar l'aprovació de constitucions.
− En altres països, es va ampliar el sufragi.
− Van aparèixer nous estats (Grècia) que van modificar les fronteres del congrés de Viena.
− Els moviments nacionalistes s'intensifiquen.
− En alguns països industrialitzats, els treballadors impulsen les seves reivindicacions.
− Comença un procés d'unificació nacional a Itàlia i a Alemanya.
Tasca 3 La unificació d'Itàlia i d'Alemanya
Es difon la ideologia nacionalista per tota Europa. La idea de nació depèn del corrent teòric. Hi ha dues teories
per defirnir nació:
− El corrent jurídic que sorgeix amb la revolució francesa. Identifica nació amb el poble o amb el tercer estat).
− El corrent cultural, defensat per alguns pensadors alemanys. La nació està formada per individus d'una
mateixa identitat cultural.
D'acord amb un o l'altre corrent es donaran a Europa diferents moviments nacionalistes que portaran a la
disgregació d'alguns imperis o a la unificació d'alguns països. Entre aquests últims es troben Itàlia i
Alemanya.
La unificació italiana: Itàlia estava dividida en diversos estats, alguns dels quals estaven sotmesos a dominació
estrangera. Tots aquests estats tenien una llengua comuna, i formaven part d'una mateixa comunitat cultural,
és a dir, tenien una llengua, història... comunes. Aquesta serà la base per portar a terme la unificació. La
iniciativa de la unificació parteix del regne Piemont i del seu Primer Ministre Cavour. La unificació es portarà
a terme per via militar. Comença l'any 1859 amb una guerra contra els austríacs per aconseguir la Llombardia.
S'estableix la pau al nord i comença la unificació pel sud, dirigida per Garibaldi. Abans d'entrar a Roma, les
tropes de Cavour ocupen la Itàlia central, unifiquen tots els territoris i proclamen a Víctor Manuel II, rei del
nou estat unificat. Entre el 1866 i el 1870 s'incorporaran a aquest nou estat Venècia i els estats puntificis.
D'aquesta manera es construeix el regne d'Itàlia.
La unificació alemanya: Va començar una mica més tard que la italiana. Fins al congrés de Viena, Alemanya
estava dividida en 39 estats, agrupats sota el nom de confederació germànica. L'estat més poderós és Prússia,
el qual iniciarà el procés d'unificació a partir de l'any 1862. El seu rei Guillem I, ajudat del canceller
Bismarck, inicien el procés d'unificació per via militar. L'any 1866, guanyen a Àustria i es crea la
confederació d'Alemanya del nord. Més tard, l'any 1870 s'unifiquen els estats del sud i al 1871 neix el II
Reich, i l'emperador serà Guillem I. Neix un nou estat a Alemanya, que es convertirà en una potència
mundial.
6