APUNTS D'HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI: Revolució industrial:

APUNTS D'HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI:
Revolució industrial:
La revolució industrial és un conjunt de revolucions paral·leles i simultanies.
Tot comença a Anglaterra, tenint en compte que és una illa i per tant necessita un bon transport maritim.
S. XVII: Canvi polític necessari per canviar la mentalitat, les lleis i les estructures.
Revolució: Li tallen el cap a un rei, que causa revoltes i la monarquia torna amb condicions:
−Sense poder absolut
S.XVIII: − Llei de tancament de camps (enclosoures): Les terres es tanquen i els pastors han de pagar per
poder pasturarles.
−Les terres son venudes a la burgesia i als senyors feudals.
Conseqüències: −La llei de tancament de camps provaoca un augment de la producció, per tant una
alimentació més bona, i com a conseqüència un augment de la població que es convertirà en una revolució
demogràfica.
Revolució Agrícola
Necessitat de mercat = Creixement de les ciutats
Revolució demogràfica
Industralització = Revolució tecnologica = Revolució de transports
El s. XVIII és el segle de la ilustració, basat en la raó.
Industries: Utilitzaven la mà d'obra barata i infantil
Es traballava de 5 del matí fins les 8 del vespre entre 16 i 18 hores diaries.
A les industries hi havia economats per els mínims dels treballadors.
Dades de la revolució industrial:
Rev. Agrícola −S.XVIII: Enclousures (Camps tancats)
Openfields (Camps oberts)
L'augment de la producció ve donat per:
−Ja no s'utilitza el sistema de guaret
−Sistema Norfolk: Tot el camp es conrea durant tot l'any.
1
−Nous conreus com les patates.
−Augmenta la producció d'aliments
−Es canvia l'arada roman per l'arada Roterham (triangular)
−Arar la terra: Métode de Jethro Tull
−Es planat d'una altre manera , per pemetre entrar a les màquines (posteriorment)
Aquests sistemes es traslladen a Europa sobretot a França i Alemanya.
Industria textil: El funcionament es feia des de casa, ja que normalment la gent es feia la seva propia roba
(Domestic system).
Sorgeix el Putting Out System que consisitia en que una persona comprava el fil i el distribuia per les cases
partículars perquè li facin la roba. =ECONOMIA SUBMERGIDA.
Per últim trobem el Factory Sistemm es a dir, el sistema fabril¡, que requerix un local , mecaninatzió i un
capital per la producció i les màquines.
Dates d'interés del sector textil:
Any
1773
1760
1768
1769
1772
1785
Màquina
Llançadora volant
Spining Jenny
Water frame
Màquina de vapor
Mule Jenny
Taler mecànic
Inventor
Jonh Kay
James Hargreaves
Richard Aukwright
James Watt
Samuel Crompton
Edward Cartwright
Utilitat
Teixeix más depresa
Filat
Molt més fil
Utilitat
Filat amb vapor
Equilibri entre filat i teixit
Dates d'interés del sector siderúrgic:
Any
1732
1783
1829
Màquina
Carbó de coc
Ferro en làmines
Forn d'aire calent
Inventor
Abraham Darby
Henry Cort
J. Neilson
1856
Alt form
Bessemer
Sistema de llaminatge
Convertidor directe de
ferro a àcer.
Revolució dels transports:
1760: Xarxa de canals per Anglaterra.
1807: Vaixell a vapor de Fultun (per riu)
1829:Ferrocarril i primera locomotora a vapor de Sny Stephenson
CAPITALISME
2
Adam Smith va ser el fundador de la teoria sobre la qual es basa el capitalisme (1776).
−Economia de lliure mercat: lliure mercat i lliure comerç
−Treu el control dels gremis.
La burgesia és qui poseeix el capital, les fàbriques i la mà d'obra, però a Anglaterra i havia un excedent de mà
d'obra que estava mal pagada i produia revoltes.
El primer moviment és el ludisme que estava penat amb la pena de mort, però aquest moviment no funcionc i
es comencen a crear sindicats (Trade Union Chipere), els sindicats demanen els seus drets laborals a través de
les vagues.
Comecen a apareixer els primers socialistes utòpics com:
James Owen: Empresari anglés d'una fàbrica textil, és el pare del coperativisme i va crear el moviment
cartista, el qual consisteix en intentar demanar al govern, en massa, que els obrers tinguessin accés directe a la
vida política (Sufragi universal).
Saint−Simon: Francés que diferència les classes socials entre empresaris i treballadors.
Fourier: Va fer el projecte de la ciutat perfecte, que consistia en viure de forma comunitaria.
Proudhon: És l'ideoleg propulsor de l'anarquisme (La propietat és un robatori).
LA REVOLUCIÓ AMERICANA
Estats Units era una colonia anglesa on els colons no tenien els mateixos drets que els anglessos de la
metropoli i anglaterra es reclamava impostos que ells es negavan a pagar.
Qüestió política: Volen deixar de ser colonia per ser independents. S'uneixen les 13 colonies i proclamen
l'independència dels Estats Units d'Amèrica, fan unes lleis que resumeixen els principis del liberalisme
economic i les declaracions del dret de l'home (4 de Juliol de 1776).
La Constitució es crea al 1786 i avui en dia encara es vigent.
Els Estats Units va arribar a creixer molt per la derrota d'Espanya i França al segle XIX.
LA REVOLUCIÓ FRANCESA
Tot va començar l'any 1987 amb la bancarrota estatal, els reis de França van crear un nou impost que gravava
les terres, que havien de pagar els senyor i el clergat, que es neguen perqué volen seguir mantenint els
privilegis de l'àntic règim i obliguen al rei que convoqui les corts franceses (feia 150 anys que no es
convocaven).
Lluis XVI convoca les corts generals al maig de 1789 davant de les revoltes dels privilegiats la gener del
mateix any.
Davant d'aixó el tercer estament es movilitza per poder acabar amb l'absolutisme i amb l'àntic régim.
La revolució francessa esclata dins dels estats generals convocats per Lluis XVI el 5 de maig de 1978, i les
corts venen molt preparades per disputar−li poder al rei i li presenten els cuaderns de queixes.
3
Durant els estats generals el 3r estament fa el jeu de poume (joc de la poma) que consisteix en tancar−se dins
la Bastilla fins que aconsegueixin els seus drets, després arriban rumors a Paris dient que va ser el rei qui va
tancar−los a la Bastilla i els ciutadants es movilitzant i ataquen per lliberar−los, es coneix amb la Presa de la
Bastilla (14−7−1789).
Davant el fet el rei es obligat a cedir a les peticions:
Aboleix el feudalisme (Assamblea Nacional)
El 3r estament
Fa els drets de l'home i els ciutadans: Llibertat, igualtat i propietat.
L'any 1791 es fa la 1ª constitució, que va ser una constitució moderada creada per els girondins i que te una
monarquia constitucional, sufragi censitari, però aquesta constitució no contenta ni a l'àntic régim, ni al poble.
L'any 1792 davant de tots els problemes tant dins com fora els països del voltant declaran la guerra a França,
de tal manera que es crea una gran revolució que acabaamb la monarquia i instaura la 1ª República.
La 1ª República suspos un canvi de govern dominat pels jacobins que enderroquen als girondins, es fa una
nova constitució que té sufragi universal, suposa un control económic i afavoreix als Sans−culotte. Durant
aquesta época l'exercit popular guanya les batalles amb als altres països.
L'aspecte negatiu de la Rev.Francesa va sorgir amb els ràpids canvis de govern entre progressistes i moderats.
Els jacobins justificaven el Terror dient que aquella situació tan difícil en la que es trobava França, tota traició
mereixia la mort i davant aixó els mateixos liders com Roberspierre van acabar a la guillotina.
L'any 1795 els girondins tornen a recuperar el poder i fins l'any 1799 es coneix com la fase directori, es crea
una nova consticució que es igual que la 1ª però repúblicana, les aleracions de l'ordre durant aquesta época
donan més poder a l'exercercit.
Amb el temps el directori es va mostrar ineficaç i les seves derrotes a les guerresvan fer imposible la seva
posició de tal manera que va ser enderrocat a favor del Consula i Napoleo va ser nomenat el primer consul.
El cop d'estat de Brunen va donar elpoder a napoleó el qual va crear un codic cívic francés i un sistema
d'educació laic i l'abast de tothom que mai fins ara no havia existit.
El cavi de mentalitat a França li va permetre fer la revolució industrial.
Finalment la gran avaricia de Napoleó el porta al seu desterro a l'illa de Santa Elena.
CONGRÉS DE VIENA
És tracat d'una coalició francesa per derrocar a Napoleó, i crear un nou mapa europeu.
Es crea la Santa Aliança, que era una laiança militar contra els intents revolucionaris feta per França, Austria,
Rússia i Prússia.
Es crea el principi de legimitat: Tots els països napoleonics tornarn a establir l'antic règim
Revolta indiscriminada que consistia en cremar la màquina i causar destrossas a la fàbrica.
4
Són aquells pensadors que es van afrontar al liberalisme econòmic, però van ser una realitat frustrada, són els
primers prepulsors de l'anarquisme i el marxisme.
Són burgessos moderats amb diners que pretenien obtenir el poder.
Grup revolucionari que preten un canvi per tots els grups socials.
5