REGLAS DE ACENTUACIÓN ACENTO GRÃFICO AGUDAS

REGLAS DE ACENTUACIÓN
ACENTO GRÃFICO
AGUDAS
• Se acentúan las palabras agudas terminadas en :
−vocal
−vocal + s
−en
−in
• No se acentúan las palabras agudas terminadas en diptongo, porque en realidad no acaba en vocal sino en
semiconsonante.
Cantareu vindreu
• Las palabras agudas normalmente son cerradas
Cançó camió petició café també jardÃ- bambú algú faré interés després autobús
estrés permÃ-s curiós nerviós mossén HamelÃ-n BerlÃ-n
EXCEPCIONES
a) bo(que es abierta sin tilde y derivados ) debò rebò
cos(que es abierta sin tilde y derivados ) guardacòs anticòs
gros(que es abierta sin tilde y derivados )bocagròs capgròs
Clos(que es abierta sin tilde y derivados ) inclòs exclòs reclòs conclòs
açò això allò repòs espòs arròs terròs Vinaròs
però ressó so to tro
comprèn què per què perquè
• palabras acabadas en a porque la a siempre es abierta
vindrà germà anirà s fixÃ
PALABRAS AGUDAS SIN ACENTO DIFERENTES A LAS CASTELLANAS
4) Futbol xofer servei hauran
1
LLANAS
• No se acentúan las palabras llanas terminadas en :
−vocal
−vocal + s
−en
−in
• Si se acentúan las palabras llanas terminadas en diptongo, porque en realidad no acaba en vocal sino en
semiconsonante.
Cantà reu teméreu dormÃ-reu cantà reu temÃ-eu dormÃ-eu menjà veu
3)Las palabras llanas pueden ser abiertas y cerradas
hòmens èxit rà pid exà mens pà l.lid à cid
estómac mÃ-nim jóvens podrÃ-em créixer córrer fórem mÃ-ssil ésser únic coincidÃ-rem
4) Normalmente la è y la ò son abiertas cuando en la sÃ-laba siguiente hay una i o una u.
Bèl.lic econòmic immòbil alcohòlic cèntim èxit rèptil tècnic imbècil esplèndid còlic ingenu
negoci
EXCEPCIÓN
Paréixer
5) Normalmente la è y la ò son abiertas cuando aparecen en la sÃ-laba que está acentuada, con o sin tilde
o acento escrito, en las palabras llanas.
6)PALABRAS LLANAS DIFERENTES A LAS CASTELLANAS
Córrer rèptil mÃ-ssil paréixer estudia
• Como la ia en valenciano no es diptongo escribimos las siguientes palabras llanas sin acento:
Maria venia tindria fantasia faria alegria feia duia estudia
ESDRÚJULAS
1) Las palabras esdrújulas se acentúan todas.
2) Las palabras esdrújulas son normalmente abiertas.
Tòfona època està tua lactà ncia rà pides prà ctica mà quina
3) Normalmente la è y la ò son abiertas cuando en la sÃ-laba siguiente hay una i o una u.
2
Violència prudència valència ciència advertència pròxima pròpia folklòrica
ètnica tècniques bèl.liques història històries còpia lògica matèria
matèries
diòptria crònica
4) Normalmente la è y la ò son abiertas cuando aparecen en la sÃ-laba que está acentuada, con o sin tilde
o acento escrito, en las palabras esdrújulas.
5)Las palabras terminadas en encia son abiertas.
Freqüència ciència prudència violència València advertència
6) EXCEPCIONES PALABRAS ESDRUJULAS CERRADAS
a) Fórmula pólvora tómbola
Església Dénia góndola
Cérvola Llémena tórtora
b) Las palabras en las que la sÃ-laba tónica tiene una i o una u.
LÃ-nia llÃ-ria fÃ-sica última música famÃ-lia
7) PALABRAS ESDRÚJULAS DIFERENTES A LAS CASTELLANAS
diòptria rà pides
• Como la ia i ies en valenciano no es diptongo escribimos las siguientes −−−
• palabras esdrújulas sin acento:
Tenies fantasies
• palabras esdrújulas con acento:
ciència història històries matèria còpia matèries
REGLAS GENERALES
Los adverbios acabados en −ment conservan la acentuación de los adjetivos originales
DifÃ-cilment meritòriament
ACENTO DIACRÃTICO
Se usa para diferenciar las palabras que se escriben igual pero que tienen significados diferentes.
CON ACENTO
Bé béns (patrimonio, molt bé)
SIN ACENTO
Be bens(letra b , cordero, corderos)
3
Déu déus(dios, dioses) adéu
És (del verbo ser)
Sé (del verbo saber)
Més (cantidad)
Féu (va fer, del verbo fer)
Món (mundo) rodamón, trotamón
Nét néta néts nétes besnét
ós óssos (animales)
SÃ- (afirmación)
Sóc (del verbo ser)
Vós (abreviatura de vosté)
Són (del verbo ser)
Té (del verbo tenir)
Ús (del verbo usar)
Véns vénen (del verbo venir)
Vés (imperativo de anar, ir)
Tòs (pescuezo, bescoll)
MÃ (mano)
Pèl pèls (pelo) repèl contrapèl
Sòl (suelo) sòls subsòl
Mèu mèus (maullido)
Què (interrogativo)
Bóta bótes (cuba, barril)
Dóna dónes (del verbo donar)
Fóra (del verbo ser)
Móra móres (fruta)
Mòlt mòlta mòlts mòltes (del verbo moldre,
moler)
Deu deus(número 10, debes del verbo deure
Es (pronombre)
Se (pronombre)
Mes (mes del año, posesivo plural)
Feu (feudo)
Mon (posesivo)
Net neta nets netes (limpio)
Os ossos (huesos)
Si (condicional , nota musical, seno)
Soc (zueco)
Vos (pronombre)
Son (sueño, posesivo)
Te (infusión, letra t, pronombre)
Us (pronombre)
Vens venen (del verbo vendre, vender)
Ves (abreviatura de veges del verbo veure, ver)
Tos (del verbo tossir, toser, posesivo plural)
Ma (posesivo)
Pel pels (contracción)
Sol sols (astro rey, nota musical , solo, del verbo
soler)
Meu meus (posesivo)
Que (cuando no es interrogativo)
Bota botes (calzado, del verbo botar)
Dona dones (mujer)
Fora (lo contrario de dentro)
Mora mores (mujeres árabes)
Molt molta molts moltes (cuantitativo)
ACENTUACIÓN
ACENTO DIACRÃTICO
−Hay una jerarquÃ-a de prioridades para llevar acento.
• El verbo tiene preferencia sobre el sustantivo
• El sustantivo tiene preferencia sobre el adjetivo.
EJEMPLOS
És (verbo) es (pronombre)
Fóra (verbo) fora (adverbio)
MÃ (sustantivo) ma (posesivo)
4
EXCEPCIONES
Mes (sustantivo) més (cantidad)
Be (sustantivo) bé (adverbio)
LA DIÉRESIS
FUNCIONES DE LA DIÉRESIS
ESCRIBIMOS DIÉRESIS
• Para que suene o se pronuncie la u en qüe, qüi, güe, güi
Qüestió obliqüitat freqüència pasqües conseqüència aigües
llengües pingüÃ2) Para marcar que no hay diptongo en los grupos vocal + i , vocal + u se pone diéresis en la segunda
letra(como el acento en castellano) (La diéresis indica que en el pasado hubo algún elemento que se
perdió y por eso las 2 vocales no forman diptongo)
heroïna heroïcitat roïna trapezoïdal
proteïna veïna europeïtzant espontaneïtat heterogeneïtat
diürn diürètic
peüc
traïdor raïm arcaïtzant
ingenuïtat continuïtat fluïdesa lluïda Suïssa suïcidi Lluïsa
Excepción: cuina
3) Para marcar que una i, u entre vocales es tónica y forma una sÃ-laba diferente
Verbos acabados en vocal + ir, conduïa
LA DIÉRESIS
NO ESCRIBIMOS DIÉRESIS
• El acento tiene prioridad sobre la diéresis o sea que cuando podemos acentuar según las reglas no se
pone diéresis.
VeÃ- conduÃ-rem paÃ-s agraÃ-em suÃ-s
• No se pone diéresis en las terminaciones:
−US (MÃ rius)
5
−UM (harmònium)
−ISME (egoisme, heroisme)
−ISTA (egoista, altruista)
Excepción: proïsme (prójimo)
• No se pone diéresis con los prefijos:
−AUTO (autoinducció)
−ANTI (antiinflamatori)
−CO (coincidència, coincidir)
−CONTRA (contraindicació)
−RE (reincident, reinventar, reunir)
−SEMI
Excepción : reüll, y las formas del verbo reeixir
• No se pone diéresis con el
−infinitivo (conduir, agrair, lluir)
−geruncio (conduint, agraint, lluint)
−futuro (conduiré, agrairé, lluiré)
−condicional (conduiria, agrairia, lluiria)
de los verbos acabados en vocal + ir. (3ª conjugación) pero si se pone diéresis en la i acompañada de
la vocal que va delante de la i, en el resto de los tiempos verbales.
Conduït conduïsc conduïm conduïu agraïu agraïm obeïm obeïu
obeït agraït
6