Historia de l'Infermeria

HISTORIA D' INFERMERIA
• FACTORS SOCIO−CULTURALS
• FACTORS IDEOLOGICS
• ATENCIONS D'INFERMERIA
PREHISTÒRIA
L'home te una relació amb la natura. Sobrevivia com a espècie amb una lluita molt forta. L'home te necesitat
d'ajuda dels membres de la seva comunitat. Aquests membres van mantenint els seus coneixements al llarg del
temps i son el principi de la infermeria. L'home ha de conviure amb la dificultat del seu entorn. Era una vida
molt dura i l'home vivia de la caça, l'agricultura i la ramaderia, es mou per buscar terres de conreu,
desembolupa armes, intrumentsi realitza amputacions i trepanacions. L'home s'organitza en tribus i això el
permet satisfer les seves necesitats fonamentals. L'ajuda es troba inmersa en el grup, es necesiten els uns als
altres. Les diferencies biologiques entre home i dona diferencia el grup de tasques que corresponen a cada un.
Les activitats relacionades amb l'ajut, cuidar, mantenir el foc,benestar i fertilitat pertanyen a les dones. Cuidar
es mantenir la vida assegurant un conjunt de necesitats imprescindibles per aquesta, pero diverses en la seva
manifestació. Cuidar es un fet quotidia.
Es creu que la malaltia i la mort son degudes a la intervenció de forces ocultes. Tot allò que la natura no podia
explicar ho explicaven aquestes forces ocultes. La medecina primitiva es inseparable d'aquestes creences.
Lamedecina es d'origen sobrenatural i està subjecte a idees magico−religioses. Una malaltia es produeix quan
un esperit entra al cos. El tractament per aquestes malalties son els rites, que poden controlar el mal. Els
metges ( sacerdots ) intervenien donant massatges, pero no per una rao fisiologica, sino per fer marxar els
esperits. Els medicaments eren pocimes. Els instruments candents servien per cremar els esperits, i les
trepanacions per expulsar l'esperit del cos. El que feien les dones era quotidia, en canvi els homes feien coses
extraordinaries.
La persona malalta ho esta per culpa de deus i esperits. Tenen necesitats per guarir−se i son nens, ancians i
persones discapacitades. La finalitat de les atencions era asegurar la continuitat de la vida ( supervivencia de
l'especie ). Les intervencions eren mantenir la salut amb una higiene rudimentaria, cuidar del fred i el calor,
administrar aliments i donar simpatia als cuidats. L'home apren a cuidarse responent al seu instint i tambe amb
la observació de l'entorn (animals). L'home a més a més era conscient que hi havia altres factors que influien.
Per tant la necesitat de cuidar−se es un saber empiric que es transmet de generacio en generacio de forma oral.
Els ensenyaments del cuidado eren publics, efectius i conduien a solucions molt menys espectculars que als de
les curacions. Les atencions es desembolupen a l'entorn familiar i al de la tribu. Les cuidadores es podien
desplaçar a altres tribus i cuidar mes gent, i així pot veure casos diferents als de la seva tribu i augmentar els
seus coneixements. El cuidador solia ser una dona, una mare. Aques origen de la infermeria com a mare ha
perpetuat la infermeria com una professió de dones. La mere es considera una infermera nata. La funció
cuidadora esta present als dos sexes. Els homes actualment assumeixen la paternitat activa.
ANTIGITAT (3000 aC − era cristiana)
Es desembolupen les races i les nacions. Milloren molt les concicions de vida. Son molt evolucinades. El fet
de cuidar continua sent quotidià, per això no hi ha gaires documents escrits d´aquest tema. Encara existia la
magia (bruixots, sacerdots) pero cap al final del periode allo mistic va evolucionant cap a allo racional.
EGIPTE
Es una de les primeres civilitzacions de la historia. Supera a moltes altres. Tenen una monarquia absoluta
1
encapçalada per un faraó. Es desembolupa el comerç i es desembolupa molt la familia. La llei reglamenta
l'exercici de la medecina, que es practicada pels sacerdots (hipnotisme, interpretació de somnis, diagnostic de
malalties, intervencions quirurgiques, admeten la influencia dels astres, utilitzen drogues i venatges). Hi ha
molta sensivilitat amb la higiene pública i tenen inspectors sanitaris, oficines de salut, lleis per regular la
nateja, el manjar, la beguda, l'exercici i les relacions sexuals. La dona , en quant a la situació social es
refereix, te mes reconeixement que a altres cultures. No es questiona la seva superioritat en l'ambit familiar i a
vegades al social.
Es va abandonar el pensament místic.
No hi ha papirs d'infermeria, n'hi ha algun relacionat amb la higiene. Les lleis recomanen hospitalitat i auxili
al desamparat amb molta amabilitat sobretot a cecs, mancos, coixos i bojos. Tambe recomana que no es deixin
els malats sense ajut i consideren a aquests com a no impurs. Les lleis tambe demanen tendresa amb els nens.
No es mencionen hospitals, sino que s'anava al temple on hi havia les dones del temple.
INDIA
Els documents son els Vedas (s. VI aC), que ens ofereixen molta informació com coneixements en medicina,
descripcions de malalties, ja es practica la vacunació, construcció de 18 hospitals. Apareix la primera
institució de cuidadors. Aquests s'especialitzen a rols especifics i inicien unes normatives. La dona es
desembolupa be dins la familia i amb una certa consideració.
La ideologia esta motivada per la mistica. L'enfermetat es una cosa dels deus. Es desembolupa el budisme que
predica el sacrifici i la caritat, esta centrat en la misericordia, la justicia i la comprensió. Defensa el tractament
humanitari tant amb les persones com amb els animals. Es promouen institucions socials.
Hi ha la primera constancia escrita de la practica de la infermeria. Els cuidadors eren joves estudiants de
medicina i a vegades dones grans. Aquests estudiants estaven sotmesos a un reglament:
• banyar−se un cop al dia.
• rentar−se les dents.
• banys oculars
• tallar−se cabells i ungles.
• perfumar−se
• adorar els deus
• tractar els malalts amb tendresa
• guardar el secret de totes les confidencies que el malalt fes
Als hospitals hi havia musics, poetes, narradors d'histories per tal de distreure els malalts. Les atencions
s'ensenyaven als hospitals i les qualitats de l'estudiant havien de ser: saber administrar medicaments, tenir
inteligencia, amnegació, bon carácter i puresa.
XINA
Les dades que tenim ens venen dels llibres sagrats. Tenen gran preocupació per l'ordre social. Eren poblats
mongols molt creatius (treballs manuals, agricultura,) Les arts literaries eren desembolupades. Tenien
pictogrames, ideogrames i fonogrames. La familia era la unitat fonamental. Els governs tenien mes
preocupacio pel grup que per l'individu. Els governs locals estaven formats per la gent gran, i eren el punt
d'unio amb el monarca. Es van constituir les dinasties (estats tipus feudal). La unio de les diferents dinasties
va ser el que va constituir l'imperi xines. Es reconoixien 4 classes socials: estudiants, grangers, artesans i
comerciants; pero realment existien dues: la oficial (els mandarins9 que es seleccionaven pel seu talent, i la no
oficial.
2
Hi havia tres religions: taoisme, confucionisme i budisme. Les dos primeres eren autoctones. La mes extensa
va ser el confucionisme:
• taoisme: llivertat dels desitjos intims de cadadascu i no actuar amb finalitats particulars en els
quertions externes. Utilitzen la magia. L'encantament convatia la malaltia.
• confucionisme: probe de Confuci, que mes que instaurar una religio volia que hi hagues una reforma
política. Aquestes reformes estaven basades en els principis morals que pretenien acavar amb la
repressió. Es basaven en la cohesió familiar, el valor del coneixement, la conducta recta i la beneració
als avantpasats (masculins).
• Budisme: els seus principis es fonen amb el confucionisme.
Es desembolupa la medecina, sobretot la preventiva (pero no la cirurgia a causa de la veberació als
avantpasats que fa que no es practiquin diseccions). Trobem ja una definició de salut: estat d'harmonia o
d'equilibri interior de l'individu i aques amb l'univers. Això s'aconseguia perque havia d'haver un equilibri
amb l'harmonia de la natura (YIN−YANG). El yang es allo positiu, calid, sec lleuger, ple de vida i masculí, en
canvi el yin es allo negatiu, pasiu, fosc, fred, humit, feble, sense vida i femení. El desequilibri entre aquests
dos portava la malaltia.
Empreaven l'acupuntura, estudis relacionats amb herves, vacunacions. No hi han dades d'hospitals o
institucions sanitaries. Els cuidadors i les cures eren dins de l'ambit familiar. Es citen unes sales de curació al
costat dels temples.
PALESTINA
Una tribu d´Arabia va arribar a Palestina, i la població autoctona els denominava Hebreus. Era una sona molt
arida pero els hebreus aconsegueixen una terra menys arida. La informació ens bé donada a l´Antic Testament
(narració histórica) i hi ha poca informació d´infermeria. El poble hebreu comença amb Abraham, que es el
primer que va anar a Palestina. La fam fa que els hebreus emigrin a Egipte. Al principi viuen bé , peró en una
segona etapa es transforma en esclaus. Moises va liderar el retorn a Palestina dels hebreus ( 40 anys). El poble
hebreu es divideix en 12 tribus y una 13ena de sacerdots. Només adoren un sol Deu. Hi havia els caps de tribu
que prenien decisións i a la vegada estavan sotmesos a una assamblea. Salomon va provocar un situació de
crisis que va fer que Palestina es separes en 2: la part d´Israel va ser pels Asiris i la de Jerusalen per Babilonia.
L´any 1 Palestina va ser dominada per l´imperi Romà.
Creien en sol deu, Jehova. L´home té una voluntat lliure i una anima inmortal creada per Deu. L´home es una
unitat que té cos, ment i esperit. Condemnaven les practiques mágico−religioses. Deu castiga pels pecats i te
el poder de donar la salut. Degut a la forma de viure de la població no era massa necessaria la medicina. Hi
havia gran preocupació per la salut pública i els liders d´aquestes eren els metges sacerdots. Aquests
s´encarregaven de la protecció pública. Moises imposa la llei mosaica, que te com a eix principal la justicia
principalment defenen els debils.Tothom té dret a la salut.
Hi ha noticies detallades a l `Antic Testament que explica les mesures de la salut a nivell personal, familiar i
nacional. Les darreres son el neixement de la Primera legislació sanitaria de tipus colectiu. Les lleis tenen com
a objecte mantenir la salut i prolongar la vida. Hi ha conductes a seguir relacionades amb la neteja, el descans
i les hores del treball. S´especifica la dona en cuestions com la menstruació, l` embaraç, Les lleis obligan a la
declaracio dels mals de carácter constagios i s´havia de complir la cuarentena. Hi havia mesures d´higiene i
els sacerdots metges feien inspeccions sobre el compliment de les lleis. Els escrits deien que els cuidadors
eren ames de cria o cuidadors de nens pero no diu res de cuidar malalts. Hi havia la partera, que ayudava a
neixer. Aquesta donava més importancia a l´embaraç que al part. La primer infermera citada a l´história és
Débora. La llei recomanava fer visites als malalts. Aixó va fomentar l´hospitalitat, fins hi tot amb extranys. És
van crear unes cases per donar hospitalitat ( Xenodochia). Les xenodochies al principi albergavan extrangers i
finalment també van arribar a albergar malalats. Es mantenien pels diners que donava la població. Es
3
desconeix si a aquestes cases hi havia cuidadors. La Xenodochia es el precursor del hospital.
GRECIA
Els grecs absorvien coneixements d´altres civilitzacións. Eren molt observadors. La Iliada i la Odisea
d´Homer ens donen moltes noticies. Apolo era el Deu del Sol, la Salut i la medicina . Quan la seva dona
Coronis estava donant allum a Escolapio, la germana d´Apolo la mata i el seu fill es criat per Quirón.
Escolapio va ayudar a aquest en la seva tasca de metge. Epigona, dona d´Escolapio va ser especialista en
calmar el dolor i reconfortar. La seva filla Igea va ser la deesa de la Salut, Panocea la de restaurar la salut,
Meditrina es la conservadora de la salut, Iavo s´encarrega de la recuperació de la malaltia i Telesforo de la
convalescencia. Tots aquests eren filss d´Escolapio.La gent acudia als temples d´aquests deus. Aquests
temples no s´admitien els malalts incurables ( moribunds i cronics). Dins d´aquests temple hi havia gent
formantse com per exemple Hipocrates ( pare de la medicina moderna). No utilitza la magia, la mistica. Es va
dedicar al estudi del que es Biologic sense oblidar la vida interior. Va enseñar als seus alumnes que cada
malaltia tenie característiques propias degudes a causes naturals. Va iniciar el metode científic que va deixar a
tota la medicina occ.. També va deixar el lliurament hipocratic que plasma lleis de conducta i normes etiques.
A Grecia es fa el pas del Mitos al Logos. Les ciutats de l´època havien de tenir equilibri en tots els aspectes
(aixo donave salut a la ciutat). L´home també havia de tenir equilibri per tenir salut. L´home es diferent a tots
els animals de la natura perque pensa i raona, té anima. Les seves emocions afecten al seu cos. La dona
treballava a la llar i com que el treball manual era despreciat la dona no podia participar al moviment
intelectual. Esta saludable a Grecia era una virtut perque la salut i la malaltia, deien, estaven sotmesos a la
natura, i per tant son el reflex de la influencia del medi i la manera com vivia cadascú. La malaltia es podia
evitar portant un vida raonable. Aixó soposava tenir molta cura del cos. Hipocrates diu que per curarte una
malaltia ha d´ayudar a la natura.
No hi ha referencia sobre els cuidats de l´època. El ciutada es cuidava molt. El cuidador era la dona de la llar
hi en algún cas asistents o servents i també exclaus. També existeix la figura de la partera. Igea era una mica
l´infermera i Panacea el centre medic. Els cuidados es realitzaven , a part de la llar i els temples, a la
Xenodochia i a l´iatrion (aquest ultim per fer cures tipus ambulatori).
ROMA
Era un poble molt guerrer que va conquerir quasi tot el mon. No tenien ni religió, ni medecina, ni art propi;
sino que s'impregnaven dels coneixements dels pobles conquerits. Avans de conquerir grecia tenien un tipus
de medecina convinada entre els cuidats particulars, la magia i la religio. Després de conquerir Grecia a Roma
hi ha una important legislació d'higiene pública. Tenien calefacció central, banys privats a casa i també banys
publics (que eren el lloc de reunió), feien desecació de pantans (deien que aquests eren un focus de malalties),
massatges, les sepultures es trobaven fora de la ciutat i fins hi tot es va iniciar la cremació. L'alimentació
estava regulada amb inspeccions als mercats,
La dona romana te molta independencia i això fa que aquesta pugui accedir a la vida publica i economica.
Indirectament també participaven de la politica. Tenien una formació mab les bases de totes les ciencies.
Les atencions continuaven assumint−les els esclaus i els servents. Tambe existia la figura de les matrones, i a
mes a mes, com que els soldats eren molt importants per aquest poble va apareixer la figura del nasocomi.
Aquests eren homes perque havien de tenir una fortalesa fisica per estar al camp de batalla on hi havien els
valentuinaria (una mena d'hospital militar).
ERA CRISTIANA (1−500 dC)
A roma es desembolupa una societat cristiana 50 dies despres de la resurrecció de Crist. L'imperi romà es
4
trobava en plena hegemonia, pero amb el temps va provocar la seva propia caiguda (476 dC). Això propicia la
extensió del cristianisme pel mon europeu sobretot. Aquesta religió es basa en la doctrina de Jesucrist,
propagada pels apostols i te com a base un sol deu que estima tota la humanitat i les ensenyanses predicades
per Jesus, com per exemple l'altruisme pur sense rebre res a canvi. Es despres, a l'edat mitjana quan a canvi es
rebia el cel. Els documents Cristians sobre infermeria de l'epoca son molt dispersos, pero son continus i
abundants. El cristianisme va ser capaç de reunir les tradicions i les idees mes lligades al cor de la gent. Amb
el temps es va anar complicant i es va convertir en una religió molt complexa amb una forta jerarquització. Va
ser perseguida durant tres segles fins que Constanti la va alliverar a partir de l'edicte de Milà (313 dC).
Finalment, cap al 400 es va convertir en la religio oficial de l'estat, i fins hi tot va arrivar a ser perillos el fet de
no ser cristia.
La idea cristiana fa que es desembolupin hospitals, imitant als hebreus amb les Xenodochies. Quan els
cristians vivien en la clandestinitat també tenien cases per cuidar els malalts, eren les diaconies. La done esta
influenciada per tres factors:
• tenen una millora en la seva posició social.
• La doctrina cristiana iguala homes i dones davant de deu.
• Crida que fa el cristianisme a fabor dels malalts (que tambe provoca l'entrada de molts homes al camp
de l'infermeria).
La dona soltera lliure de responsabilitats tenia dret a tenir una posició de servei. Alguns historiadors diuen que
es la dona romana i no la cristiana la que entra a l'infermeria. El cristianisme ha estat molt important per fer
una aproximació a les persones (amor a debils i desvalguts). Les obres de misericordia van promulgar l'acte de
cuidar i l'educació. Els cuidadors vindran a cuidar en sentit i espiritualitat (fisica i religiosament). Les cures
eren organitzades. Aquestes organitzacions estaven liderades per una autoritat (sobretot sacerdots i metges).
Aquesta autoritat va propiciar que aquests cuidadors estesin educats en la pasibitat, i amb una obediencia
estricta. Aquesta autoritat persisteix fins al s XIX. Això fa que el saber enfermar no progreses. Aquestes
organitzacions van ser clandestines els primers segles, fins l'edicte de Milà. Les organitzacions mes
reconegudes van ser:
• DIACONISES: el nom probe de dia conien (aquell que mante les necesitats de l'altre). Febe es la
primera diaconisa i la primera infermera visitadora. Es fan molt populars per la seva caritat i la
posició social. Provenen de families riques, tenien talent i eren viudes, solteres i madures. Donen als
malalts menjar, diners, vestit i tota l'atenció fisica i espiritual. Les diaconises mantenen la seva posició
de grup fins al s XIX. Es van estendre arreu del mon.
• VIUDES: aspiraven a ser diaconises. Viudes volia dir que eren gent gran. Sant Pau deia que havien de
tenir mes de 60 anys, perque les mes joves eren mes xerradores, i a partir dels 60 també cuiden millor
els malalts. Vivien a les seves llars i prenien el vot de castedat. Tenen bones relacions amb les
diaconises, fins hi tot a vegades comparteixen el treball.
• VERGES: alguns historiadors deien que es dedicaven a cuidar malalts i que eren molt respectades.
Totes vestien amb un vel de color blanc que tenia un ribet daurat.
• MATRONES ROMANES: cap al segle IV i V es converteixen al cristianisme i degut al seu poder
social i a la seva cultura van influenciar molt en el progres de la infermeria. Algunes d'aquetes van
ser:
• Marcela: era una dona inteligent i culta. Converteix el seu palau en un monestir. Aixi van apareixer
les cases marcela on s'acollia a cuidadores
• Fabiola: converteix el seu palau en un hospital, per tant es pot dir que va fundar el primer hospital
public de Roma. Els malalts que s'anava trobant pel carrer els portava a casa seva per cuidar−los. A
partir d'aquí es pot considerar que les infermeres treballen en institucions.
• Paula: era molt respectada per la seva capacitat intelectual. Va construir hospicis i va tenir cura de
peregrins i de malalts.
5
Els parabolari eren un grup d'homes que s'ocupen dels malalts de la peste negra. Van fundar hospitals.
Recorrien Roma i les diferents poblacions en busca de malalts.
ALTA EDAT MITJANA (text de Donaue)
BAIXA EDAT MITJANA (1000−1500 dC)
A Europa es produeixen canvis. Les tribus barbares es cristianitzen i es civilitzen. Es realitzen diversos
progresos tecnics i artistics i es produeix el fet de l'aparició de les grans ciutats. Aquestes ciutats també
apareixen a l'interior i no nomes a la costa. Dins de les ciutats es comercia i apareixen banquers, botiguers,
artesans, i es va creant una clase nova: la burgesia. El diner passa a ser un nou poder social. Les ciutats
s'organitzen per tal de protegir−se i s'enmurallen. Quan creix la població hi ha problemes (de falta de lloc dins
de la ciutat, d'aigua, d'aliment,) i apareixen les malalties, la delinquencia i posteriormen la mort. Això
afavoreix que hi hagi cases per la gent desvalguda i apareixen els hospitals. La mentalitat de l'home canvia i
es pensa mes en coses terrenals, cosa que provoca un enfrontament amb l'esglesia catolica rica, poderosa i
amb la població totalment en contra. La població esta en contra de sacerdots i ordres. Hi ha moviments
reformadors que procuren nous corrents de pensament. Un d'ells es el de Sant Tomas d'Aquino que s'oposa al
de Sant Agustí, Sant Tomas dona importancia al cos. Aquest canvi ideologic de l'esglesia es veu reflexat als
monestirs, als sacerdots i a les creuades.
La sociatat esta enmalaltint, sorgeixen epidemies i apareixen noves ordres dedicades a l'infermeria. Aquestes
ordres a part de funcionar dins la ciutat actuen tambe als ambits rurals desde els monestirs. Busquen malalts a
fora de les institucions per portarlos a dins. Els cuidadors probenen de nivells socials i intelectuals alts. Molts
homes es fan infermers degut al retorn als origens del cristianisme. Desde el punt de vista medic es tona molt
a les supersticions.
En les ciutats es desembolupen els gremis. Aquests eren com centres de formació o escoles. Hi havia tres
nivells: aprenent, jornaler i artesà. S'aprenia mitjançant l'instrucció, amb la practica amb persones
experimentades, per tant la formació depenia del mestre. Aixi no es feia en el cas infermer, ja que les ordres
no tenien els mateixos objectius que els gremis. Per aquesta societat els cuidadors no desembolupen cap
activitat productiva. Dins dels hospitals el reconeixement el tenien els metges. Les infermeres tampoc donen
valor al cuidar.
S'augmenta el fervor religios. Aixo es reflecteix en les importants pelegrinacions cap a terra santa. Aquetes es
fan a partir del segle IV, concretament a jerusalem. Hi ha un moviment important de pelegrins que faciliten la
relació orient−occident. Els turcs envaeixen terra santa, i fins al segle XI toleren als pelegrins, pero a partir
d'aquí els comencen a perseguir. Aixo suposa el neixement de les creuades. Les creuades eren liderades pels
papes i signifiquen que milers de soldats s'identifiquen com a soldats de crist i tenen la missió de conquerir
terra santa (a la primera creuada van anar entre 300000 i 600000 persones). A les creuades normalment anava
gent del clergat, aventurers, persones piadoses, uns anaven per questions polítiques i militars i uns altres
simplement ho feien perque volien divulgar el cristianisme. Aquests viatges van generar epidemies i com a
conseqüencia centres de salut (hospitals) i nous cuidadors. Apareixen noves ordres militars, mendicans i
seglars.
• Ordres militars d'infermeria: convinen el militarisme amb el servei al proxim. Hi ha moltes notícies de
tipus militar, pero molt poques referents als cuidats. Consta la construcció i equipacio de grans
hospitals. Introdueixen un nivell nou a l'infermeria que es l'aparició de la gerarquia. Van arrivar a
tenir moltes propietats materials i van arrivar a ser molt poderosos. Tenien el vot de l'obediencia. Hi
havia diferents ordres:
• Cavallers hospitalaris de St. Joan de Jerusalem: eren un grup de persones cansades d'anar a lluitar, que
es van instalar a l'hospitalde St. Joan (que el portaven venedictins). La regla venedictina imposa
l'ordre als seus monjos pel seu benestar (si estas be es cuida be). Primer estaven sota aquesta doctrina,
6
pero despres es van independitzar. Al principi aquesta ordre era de carácter seglar, pero mes tard va
adoptar els vots de pobresa, castedat i obediencia. Van crear ordres femenines. Vestien una tunica
negra amb una creu blanca bordada al costat esquerra. Degut al seu prestigi van ses molt poderosos
(terres, diners). Els historiadors diuen que d'aquí probe la creu roja (s. XIX).
• Cavallers hospitalaris teutonics: eren un grup germanic que van crear hospitals. Els primers provenen
de families nobles, i una de les seves regles importants era la obligació de cuidar els malalts. Duien
una casaca blanca i una capa negra. Creen una ordre femenina. Van desapareixer al s. XIV.
• Els cavallers de Sant Llatzer: es va fundar a la mateixa palestina. Va ser creada per dedicar−se a
cuidar malalts, pero finalment es va militaritzar. Es dedica de manera exclusiva als leprosos (lepros en
aquella època era tot aquell que tingues una malaltia a la pell). Van fundar molts llatzarets (hospitals
per a malalts de pell), que es trobaven aillats de les grans urbes. Si sortien a la ciutat havien de vestir
de forma diferent a la població i havien de fer sonar un bastó per tal de ser identificats. La majoria
d'ells eren ja leprosos o van adquirir la malaltia cuidant−los. També existeix una rama femenina. Els
historiadors els classifiquen com la primera ordre hospitalaria. Vestien segons el lloc on estaven de
formes diferents.
• Templaris: tenien la missió d'atendre als pelegrins. En principi sobreviuen de la caritat dels altres,
pero s'extene tant i arriven a ser tan rics que arriven a preocupar els governants. Se la coneix com una
ordre d'activitats militars i sobretot financeres.
• Ordres mendicants: apareixen cap a finals del s. XII, i tenen com a missió divulgar la religió, i
practicar l'infermeria en el seu entorn inmediat. Viuen a les ciutats i estan molt a prop dels ciutadans.
No tenien res en propietat i depenien de la mendicitat. Feien un vot de pobresa. Se'ls reconeix com un
dels grups mes democratics. La seva expnasió era basada en el pacifisme. Freqüenten les universitats i
no tan sols per apendre, sino per predicar. El seu lider es Sant Francesc d'Asis, fill d'un mercader molt
ric. Pateix un canvi de mentalitat degut a una malaltia i comença a donar als pobres tot allo que pot. El
seu pare el desereta i ell es va a viure al camp pobrement, ajudant i cuidant a pobres i malalts en tot
allo que pot. Molta gent el va seguir i va crear tres ordres religioses:
• germans menors (frares): era l'ordre masculina.
• clarisses pobres (monges): era l'ordre femenina.
• terciaris: formada per gent que no volia fer els vots, es a dir, els laics.
Tambe hi ha ordres com els dominics i tambe te aquests tres tipus d'ordre. Duien una tunica blanca.
• Ordres seglars d'infermeria: apareixen al mateix temps que les mendicants, i es important perque son
ordres no religioses:
• antoninos: es desembolupen a Espanya, França. Portugal,
• beguines: grup seglar que donava moltes de les seves propietats als monestirs. Sorgeix a Belgica. Eren
unes dones que es reunien a llocs proxims a hospitals per conviure i formar aquesta comunitat.
Cadascuna conserbava els seus bens patrimonials. A cada casa vivien 4 o 5 dones i tenien normes de
convivencia. El seu objectiu principal era religiós. Feien una acció educativa i feien tambe una tasca
artesanal i cuidaven malalts. Inicien els seus cuidats fent serveis domiciliaris, i fixaven una cuota pels
seus serveis. Aquesta cuota estava determinada per la solvencia economica que tenia la familia.
Tenien tanta cualitat en els serveis que van poguer crear hospitals. Fins hi tot les autoritats
eclesiastiques les van perseguir. S'extenen molt (es diu que van arrivar a ser 200000). En l'actualitat
encara mantenen una existencia corporativa a Belgica.
• germandat de la misericordia: esta format per voluntaris que podien ser laics o religiosos que voltaven
per diferents pobles. Reben tambe el nom de germandat enmascarada, perque les seves accions eren
altruistes i des de l'anonimat, perque creien que aixi la seva tasca els seria reconeguda espiritualment.
Dins la baixa edat mitjana hi ha les dides, les parteres i altres grups que feien practiques curatives co els
sacerdots i les bruixes que es dedicaven a cuidar a nens i a malalts. Eren molt apreciats pels pobres. Molts
sanadors eren gent savia i van fer un paper important perque contribueixen a tenir cura dels mes desvalguts
que no podien rebre ajut de les diferents ordres. Cap al s. XIV s'inicia la persecució de bruixes, acusades de
7
poseir coneixements medics, i cap al s. XVII s'acaven els judicis contra elles.
RENAIXEMENT I REFORMA
Els canvis que es produeixen a la edat mitjana s'acceleren, i les caracteristiques d'aquests canvis dominen fins
al s. XVIII. El renaixement i la reforma sorgeixen al s. XVI i es manifesten en canvis socials (economics,
industrials i intelectuals). Tambe hi ha canvis politics i religiosos, i això influira sobre el tracte als pobres i als
malalts, sobre l'administració dels hospitals i el tracte als cuidadors. Aquest moviments posen de manifest un
sentit popular de tensió que ve donat perque l'esglesia continua agressiva i dominant, amb un fort poder
temporal. Els intelectuals van criticar fortament aquesta esglesia. Les classes treballadores estan oprimides
fent servilisme. Molts religiosos anyoren les postures mes properes a l'evangeli. Es comença a donar la
secularització. La societat es divideix en dues classes: la intelectual que te el poder, i la treballadore que es
pobre de bens i de cultura. S'inicia l'humanisme, que no avandona el cristianisme, que valora l'home i el mon
entorn la omnipotencia de deu. Es pren consciencia del mon antic oriental i es descobreix el nou mon. Tot
això indica el pas cap a la modernitat.
La reforma es un moviment religios que te com a consequencia la divisió del cristianisme. Aquesta divisió es
desembolupa per abusos per part de l'esglesia i la confrontació de la idea de St Agustí i St Tomas d'Aquino.
La reforma es desembolupada per Martí Luter (monjo mendicant) i va suposar una rebelio contra el papa.
Martí Luter es converteix en el lider del grup de gent insatisfeta de l'esglesia (protestants). Aquests
s'independitzen i creen una nova esglesia. Creien que la salvació de l'anima es feia per un acte de fe, no per
sacrificis ni caritat. Aquest fet fa que el cuidado no sigui un acte que tingui sentit salvador. Luter es preocupa
pels desvalguts, els malalts i els pobres a les seves tesis fent un programa assistencial.
Va prohivir la mendicitat donant l'assistencia a canvi (mes enlla de la supervivencia). Els responsables
d'aquesta assistencia havien de ser els poders locals i els parrocs. Això no va poder garantitzar l'assistencia,
perque els fons que s'hi dedicaven no arrivaven. Aquesta situació dura uns 300 anys. El mon protestant en
principi domina tota la zona del nord i això provoca que hi hagi diferents maneres d'entendre la doctrina.
Algunes d'aquestes docrines nvan arrivar a ser mes intolerants que el cristianisme. Hi va haver intents de
reconciliació, pero van acabar en conflictes i guerres religioses.
En els paissos catolics no hi va haver cap efecte referent als cuidadors, en canvi als protestants es van expulsar
els monjos i monges que dirigien els hospitals, i aixo provoca un gran deficit de gent cuidadora. La situació va
arrivar a ser desesperant. Es descriuen hospitals on no hi ha personal qualificat, fins hi tot a Anglaterra, Enric
VIII va fer desapareixere en un sol dia 600 grups caritatius i els va sustituir per dones, la majoria d'elles
presidiaries, que cuidaven els pacients per redimir les seves penes. A aquests hospitals es comencen a donar
brots epidemics importants. Les infermeres perden el poder de la infermeria, perque es nomena a homes civils
per dirigir aquestes institucions. A aquest periode s'el coneix com periode fosc de la infermeria. Als paissos
catolics surgeixen noves ordres religioses que es dediquen de forma total o parcial als cuidats, i disposen
d'unes regles que les eorganitzen. Segons els paissos hi ha:
• Espanya: monjos de Sant Joan: es funda a Granada per Juan Ciudad. Funda un hospital dels germans
de Sant Joan de Deu. En principi son laics, i mes endavant es sotmeten a vots religiosos. S'extenen per
bona part del mon.
• Italia: ordre dels Camils (Sant Camil de Lelis): es dedica als cuidados i s'exten per bona part del mon.
En l'actualitat encara funcionen i continuen dirigint hospitals.
• França: Sant Vicenç de Paul, sacerdot catolic franciscà, es troba alarmat per la situació social en que
es troba París. Va a ajudar als germans de Sant Joan de Deu a un hospital de París. Ell es va preocupar
molt per les comunitats provincianes, i per això va marxar de Paris cap a les provincies. Allà va
fundar una societat de dones anomenades la cofradia de la caritat. Aquestes tenien com a finalitat el
tenir cura dels malalts a domicili. No prenien vots. Van proliferar molt. D'aquesta societat en derivara
una de masculina. Mlle Le Grass (o Luisa de Marillac), secretaria de la reina va ser la primera
8
supervisora d'aquestes infermeres comunitaries. Mes tard Le Grass va fundar una ordre d'infermeria
dissenyant les bases d'una escola d'infermeria (les filles de la caritat). Fins hi tot la propia Le Grass va
prendre els vots. Podien entrar les dones que complissin els seguents requisits: joves solteres,
inteligents (havien de saber llegir), refinades i motivades pels malalts pobres. El programa de l'escola
durava 5 anys. En principi s'havien de fer dos mesos de proba, i la seva preparació consistia en fer
practiques, experiencia hospitalaria i visites als domicilis. La seva vestimenta era una tunica de color
blau grisos, amb un devantall de cotó, un coll blanc almidonat i un tocat amb ales. St Vicenç Paul es
considerat com el creador de la visita domiciliaria i una de les figures mes importants de la salut
publica. Considerava la familia com a una unitat de servei i l'evaluava periodicament (no es
presentava un servei a la persona, sino a la familia). Ere tan bones en la seva feina, que fins hi tot
Napoleo permet que se'ls fes un reconeixement social.
Tambe al nou mon aquestes ordres van fundar hospitals. A Canada, Jeanne Mance funda el primer hospital. A
EEUU, com que es protestant hi ha una manca de cuidadors. Els cuidados es fan en l'ambit privat i familiar, i
si hi havia algun hospital, aquest era portat per servents, delinquents i gent pobre. Aquesta manca de
cuidadorsal mon protestant generara escoles al s. XIX.
El Renaixement podiem dir que deixa de costat a malalts, pobres i cuidadors. Es diu que això s'origina a partir
de la ibea predominant que la infermeria es mes una ocupació religiosa que intelectual, per tant el proces
cientific es va considerar innecesari. Això va fer que alguns intelectuals de l'època pensesin que la infermeria
necesitava una reforma. Van prosperar dues idees:
• els que creien que les ordres religioses havien de continuar la tasca cuidadora.
• els que creies que els cuidados els havien de fer els seglars i havien d'estar remunerats (inici de la
infermeria moderna)
SEGLE XVIII
No hi ha progressos en infermeria, aquests son minims, sobretot al mon protestant. Comencen a sorgir
reformrs liderades per moviments humanistes que volien millorar les condicions dels malalts. Un d'aquests
liders va ser J. Howard, filantrop angles que es va dedicar a escriure la situació en que es trobavan els malalts
als hospitals i les presons. Va visitar l'hospital de St Joan de Malta. Howard sensivilitza l'opinio publica i en
tots els seus escits destaca la gran tasca de les filles de la caritat i les beguines. Howard fa propostes per fer
una reforma basades en la religió, trevall, separació individual, seguir un bon regim alimentari i amb la
higiene. Tot el moviment de Howard no va ser important fins dos generacions mes tard gracies a Elisabeth Fry
(o senyora Gurney). Se la coneix com una gran oradora i va ser mare d'onze fills. Es va dedicar a la reforma
de les presons. Segueix els principis de Howard i al final funda una societat d'infermeres comunitaries
(societat de germanes protestants de la caritat). No estava associada a cap esglesia. La societat que va fundar
formava dones per cuidar malalts al domicili d'aquests. No rebien formació teorica. Va tindre contacte directe
amb el feminisme. La situació del mon catolic continua sent com a l'epoca anterior.
SEGLE XIX
El retras de la infermeria fins el s. XIX es deu al seu carácter caritatiu i profrssionalisme (entes com a imitació
dels altres). Hi ha un proces dogmatic (això es fa així, no investiguen). Les motivacions religioses persisteixen
tambe durant el s. XIX. Hi ha mes calma despres d'una època de revolucions, i això afavoreix els avenços
cientifica, que afecten a moltes ciencies, pero principalment a la medecina. Hi ha un gran desembolupament
industrial (revolució industrial) que proporciona elements de comoditat domestica i serveis extradomestics
(aigua, gas, llum i transport (tren)). Hi ha una disminució de l'analfabetisme. Les ciutats son ciutats
industrials, i les construccions es fan molt agrupades. Habits higienics devils. L'esperança de vida fins al 1900
no superava els 45 anys.
9
Als diferents paissos va succeir:
• França: el cuidador continua estant dominat per les filles de la caritat.
• Anglaterra: les tentatives reformadores de la senyora Fry no continuen, però a meitat de segle sorgira
la figura de Florence Nightingale, que organitza una revolució en els cuidados i en l'evolució de les
infermeres.
• Alemanya: hi ha la creació de l'Institut de diaconises de Kaiserswerth (1836), creat per Theodor
Fliedner, que viatjant per Holanda es fixa molt en el treball d'aquestes. Va coneixer la senyora Fry. Es
crea un hospital amb una escola de formadors per les diaconises. No prenien vots pero tampoc eren
asalariades. Eren mantingudes i treballaven tant en hospitals com en domicilis. Vestien amb una bata
de color blau, davantal blanc i un gran coll girat. La cofia era de muselina blanca amb un volant
envoltant la cara que es lligava sota la cara amb un llaç pla. L'activitat d'aquesta escola s'esten molt
rapidament,. La formació que rebien era doble, per ser mestres i per ser cuidadores. Els estudis tenien
una duració de tres anys, en les que s'incloien practiques cliniques i infermeria domiciliaria. Feien un
aprenentatge teoric dels cuidados, i estudiaven tambè etica, religió i farmacia. Lòrganització de
l'institut evoluciona i es divideix en 4 arees: infermeria, ajuda als pobres, cuidado dels nens i auxili a
les dones preses. El gran prestigi que te l'institut fa que hi vagi gent de diferents parts del mon a
estudiar. Una de les seves estudiants va ser Florence Nightingale. Les graduades de l'institut es van
expandir per tot el mon i van tenir molta influencia.
Al s. XIX es va crear també la creu roja. Henri Dunant, banquer suis la va crear. Va fer una crida a diversos
paisos europeus per crear una fundació internacional que dones atencions d'infermeria als camps de batalla. Al
1869 es consolida i s'acorda crear la creu roja a la confederació de Ginebra, amb 12 paissos. No eren soldats,
tan sols anaven a fer una funció humanitaria. Es va acordar que els centres estesin respectats militarment
(encara que aquest pacte s'ha vulnerat moltes vegades). Encara funciona aquest organisme. Dunant va dir que
estava inspirat a la obra de Florence Nightingale.
A America la influencia era molt semblant a la anglesa (desorganitzada,) excepte als paissos que els
colonitzadors van establir ordres, pero no es ben be fins l'aportació de Florence Nightingale que canvia la
concepció. Hi havia molts hospitals. A la guerra de secesió van morir 618.000 persones. No hi havia
infermeres capacitades, i fins hi tot Abraham Lincol va haver d'aglutinar 12 ordres religioses, diferents ordres
laiques i un important grup de voluntaris per tal de fer les tasques infermeres. Un d'aquests voluntaris va ser
Mery Alcott.
FLORENCE NIGHTINGALE
Filla d'una familia de terratinents anglesos durant el periode victorià. A aquest periode la dona tenia
restriccions socials. Neix a Florencia (Italia) el 12/5/1820 i mor a Londres el 13/8/1910. Tenia molta
compenetració amb el seu pare que la va educar en temes com matematiques, idiomes, forta formació
religiosa, filosofica, literaria,. Va viatjar molt. Participava de la vida social, pero sempre protestava. La seva
familia la va presionar molt per treure−li les seves idees de cuidar els malalts. Florence Nightingale va lluitar
molt i finalment al 1850 va aconseguir fer una estada a Alemanya amb les diaconises. Va estar 3 messos.
Tambè va estar a París amb les filles de la caritat. Quan torna a Londres al 1853 aconsegueix el seu primer
treball sense sou com a directora d'una institució que cuidava dones malaltes. Aquí Florence Nightingale
desembolupa grans dots organitzatius, i veu que hi ha gran necesitat d'instruir les infermeres. El seu primer
objectiu va ser crear una escola d'infermeres. Al setembre de 1854, les tropes angleses i franceses s'uneixen
per declarar la guerra a Russia a favor dels turcs, ja que els russos volien fer−se seva contantinobla. Aquetes
tropes van a Crimea i es produeix la huerra de Crimea, on hi ha una batalla molt forta i surten victoriossos el
aliats. Un periodista angles del Times diu que al camp de vatalla el malalts i els ferits estan morint. Diu que hi
ha molts joves soldats Britanics que estan morint. Florence Nightingale, que coneix a Sidney Herbert,
secretari de guerra, li envia una carta per demenar−li anar allà, la seva sorpresa va ser quan va rebre una carta
d'aquest que li demanva el mateix. Florence Nightingale va acceptar i va organitzar un cos de 38 infermeres
10
voluntaries, de les quals 14 eren seglars i la resta eren d'ordres religioses. Triguen un mes i mig fins que
arriven a Crimea. Allà Florence Nightingale es trova que a un barracó on hi cavien 1700 malalts en aquell
moment hi ha 3000 o 4000 soldats malalts. Florence Nightingale va fer un estudi i es va trobar amb un index
de mortalitat del 42.7%. Va tenir moltes traves per dur a terme la seva lavor. Els comandaments militars no
acceptaven que un civil, i a sobre dona es poses a doner ordres. Tambe va tindre obstacles amb les seves
companyes. Florence Nightingale va haver de fer servir part del su patimoni i a mes gracies al seu esforç va
rebre donacions benefactores. El periodista Howard va aconseguir que es fes una suscripció publica per
aconseguir diners. Amb aquests diners Florence Nightingale va aconseguir moltes coses necesaries, com una
cuina, una bogaderia, i poc a poc aquell clima de horror dels barracons va desapareixer, i els soldats es van
anar recuperant. Per la nit feia rondes pels barracons ella sola (amb una candela). Nomes sis messos despres
d'arrivar Florence Nightingale la mortalitat va baixar fins al 2.2%. Aquesta xifra es coneixia a Anglaterra. Van
morir 9000 soldats. L'any 1856 va tornar a Anglaterra i era una figura del feminisme i molt respectada. Tenia
un gran esgotament fisic. Florence Nightingale no va voler que se li fes cap reconeixement honorific, a canvi
de 50000 lliures i va demanar que es crees una comissió investigadora que investigues l'assistencia sanitaria i
medica a l'exercit. Les investigacions les va mostrar Florence Nightingale estadisticament (se lio atribueix la
creació del grafic circular). Va mostrar la mortalitat de l'exercit, i per aixè podem dir que es la iniciadora de
l'activitat estadistica als cuidats. Quetelet es considerat el pare de l'estadistica social, i aquest era molt admirat
per Florence Nightingale, i per això comença a aplicar la ciencia a la infermeria. A 1860 Florence Nightingale
va crear l'escola d'infermeria, creada amb els fons de la fundació Florence Nightingale, encara que ella
directament no la va dirigir, ja que la seva malaltia estava molt avançada. Florence Nightingale no va crear
cap teoria ni cap model d'infermeria, sino que les seves vases es centrabes nobretot en el medi ambient.
Florence Nightingale va dir que l'entorn segons les seves caracteristiques era capaç de guarir o suprimir una
malaltia, o be contribuir al desembolupament d'aquesta i fins hi tot provocar la mort. Per Florence Nightingale
l'ntorn era la ventilació, la llum, el sol, la nateja, l'aigua, l'alimentació, els sorolls,.no nomes te en comtes els
hospitals, sino que tambe els domicilis particulars. Classifica la infermeria en dos grups:
• infermeria de la salut.
• infermeria per tractar malalts.
Un dels principis de Florence Nightingale era: colocar el pacient en les millors condicions possibles perque la
natura actui sobre ell.
Florence Nightingale escriu notes sobre la infermeria, i l'escriu despres de 14 anys d'observació. Es coneixen
147 textos de Florence Nightingale, que tracten sobre diferents temes: infermeria, economia, filosofia,.
Des de la creació de la seva escola van sorgir moltes liders de infermeria, que van ser enviades a diferents
paissos. Aquestes van ajudar molt al progres de la infermeria als paissos protestants. Utilitzaven el llibre de
Florence Nightingale com a tractat d'infermeria. Dunant tambè s'inspira en l'obra de Florence Nightingale a
Crimea a l'hora de crear la creu roja. Diferents dirigents la consulten per tal de fer reformes a l'infermeria dels
seus paissos. Deguts als seus informes es canvia la situació dels soldats.
Les voluntaries de la guerra de secesió provenien de families riques, i la majoria d'elles continuen la seva
acció sent liders de les escoles que es van crear seguint la filosofia de Florence Nightingale. Florence
Nightingale tambe influeix en la creacreació d'una escola de salut pública. La infermeria fins aleshores era
hospitalaria, pero les infermeres que anaven a cases particulars de malalts no rebien cap formació. Florence
Nightingale sugereix un pal de formació separat de l'hospitalari, fent una formació diferenciada. Creix el sentit
d'infermeria comunitaria al s. XIX, per tal de resoldre problemes. Neix la medecina com a ciencia social. A
Anglaterra es presenten dues iniciatives:
• tenir cura d'aquest tema personal no medic, ja que en aquesta època els metges estaven molt distants
de la població. Van formar dones de la classe treballadora esperant que aquesta relació millores.
Aquesta iniciativa va fracassar.
11
• tres anys despres a Liverpool es va promulgar una nova iniciativa per William Rathbone, que era un
comerciant molt influyent en al població. Amb l'ajuda de Florence Nightingale crea al 1862 la
primera escola de salut publica al mon. Es va crear la infermera de la salubritat. W. Rathbone va
veure com Mery Robinson cuida la seva dona, i al veure que treballava tan be la va financiar perque
formes un grup de dones que apliquesin aquest treball a les families pobres. Va donar uns resultats
extraordinaris, i per això va decidir formar l'escola. La relació de Rathbone amb Florence Nightingale
era per carta. Rathbone parla de les funcions d'aquetes infermeres:
• fer visites domiciliaries.
• educació sanitaria
• assistencia social
tambe havien de seguir les seguents normes:
• les infermeres visitadores havien de rebre la mateixa formació que les hospitalaries
• no havien de donar caritat ni cap ajut de tipus material.
• no podien influir en les idees religioses o politiques dels seus malalts
Aquesta experiencia s'inicia a Liverpool, i s'exten rapidament per diferents paissos, sobretot a EEUU, mes
concretament a Boston i Philadelphia, on es creen diferents escole.
Florence Nightingale aconsella als estudiants estudiar i anar a cases dels malalts.
LA CONCEPCIÓ DE FLORENCE NIGHTINGALE
• centrada en el malalt i no en la malaltia
• considera els aspectes psicologics i ambientals en relació a la salut i les cures
• pseudomilitar, laica, professional i religiosa
• centrada en l'observació dels fets de cures i planificació dels mateixos
• centda en la formació especifica i la preparació sistematica, aixi com la investigació dels elements i la
naturalesa de les cures d'infermeria .
• per la seva epoca i la situació de la dona en aquesta esta molt relacionada amb la dependencia medica
i les actituds morals de la infermeria.
• centrada en la idea de que les infermeres formin altres infermeres.
• centrada en la participació de la infermeria en l'administració de les institucions de salut.
• centrada en aspectres de prevanció i foment de la salut
• hospitalaria e extrahospitalaria de les cures d'infermeria
• remunerada de les cures d'infermeria com a servei professional
Dins del s. XIX hem de fer un reconeixement a Ethel Gordon (i al seu marit Bedford Fewick) que fa una
oposició passiva a Florence Nightingale. Creia que la seva aportació era de tipus professional, no vocacional
com la de Florence Nightingale. Va formar l'associació de infermeres angleses (1887), que era molt mal
acollida pels metges de l'epoca. Aquesta assaciació es la primera a tot el mon. Pretenia ser un model per
millorar l'infermeria i la formació de noves infermeres. Va publicar la primera revista (British Journal of
Nursing) i el 1899 funda el CIE (consell internacional d'infermeres). Es el punt de partença perque hi hagi un
reconeixement internacional de la infermeria.
S. XX IDENTITAT PROFESSIONAL
El creixement de la identitat professional es dona per diferents causes:
• causes intrinseques:
• concepció Florence Nightingale: a Europa i America proboca la creació de moltes escoles, encara que
12
la gran majoria d'elles es troba sota el control de la medicina i l'administració dels hospitals. Les
infermeres que estudiaven a aquestes escoles tenien el seu rol propi, pero l'aprenien als hospitals amb
monitores (no ensenyaven, nomes mostraven com es feien les coses). Era una formació dedicada al
treball en sala, no al treball amb persones.
• Associacions d'infermeres: tenen un paper important pel desembolupament de la professió. Aquestes
associacions son:
• Associació d'infermeres britaniques (1888)
• Consell internacional d'infermeres (CIE, 1899)
• American nursing asociation (ANA, 1911): creada per alumnes d'infermeria.
• Asociacion espanyola de enfermefia docente (AEED): busqueda de la identitat professional a
Espanya.
• NANDA (1882): treballa sobre els diagnostics d'infermeria.
• Literatura cientifica propia: Sigma Thete Tau (Indiana, 1922): associació que es preocupa de la
recerca. A partir d'aquí es comença a escriure des de la ciencia. Demanen que la revista American
Journal of Nursing inclogui d'una manera periodica articles de recerca infermera. Posteriorment
aquest aricle deriva en un altre revista monografica: Nursing Research.
• Programes de formació especifics i unificats.
• Acreditació de titol per exercir l'infermeria, que desemboca a la diplomatura d'infermeria al 1977.
• Causes extrinseques:
• Situació social de la dona: surgeix el feminisme, cosa que va molt be per a la infermeria, encara que al
principi frena l'entrada de dones a la infermeria, per la seva directriu d'inscriures a professions
eminenment masculines.
• Participació en les guerres: I i II Guerra Mundial, que fomenten la infermeria com a professió. La
guerra fa tambe que s'ampliin les competencies que tenien les infermeria (rol de col.laboració), i
despres d'aquesta mai les han volgut perdre.
• Avenços tècnica: les guerres fan que arrivi un tipus de malalt diferent, per això la tecnica que s'havia
d'utilitzar tambe havia de ser diferent (cuidados diferents, rehabilitació diferent,).
• Expansió dels hospitals: tambe a consequencia de les guerres. Això afavoreix la inmediatez dels
cuidados( nomes arrivar el malalt), que a la vegada fa que augmenti l'index de supervivencia.
• Institucionalització estatal de l'auxili social.
Totes aquestes causes proboquen l'entrada de la infermeria a l'ambit universitari. Això implica la transmissió
de la cultura, l'ensenyament de la professió i la recerca. Les primeres universitats on entra la infermeria son
les de Konecticut i Ohio. Això fa que les infermeres produeixin ciencia, amb models i teories (anys 50). Es
per tant una ciencia jove i les seves teories no estan verificades. Ara queda el repte de la verificació. Això no
obstant palnteja els seguents problemes:
• No totes les infermeres tenen el amteix nivell als diferents paissos (no totes estan a la universitat)
• Un altre repte es estar a la univeritat a tots els nivells.
13