El patíbul d’Algemesí. Jesús Frare, Iniciativa Animalista.

El patíbul d’Algemesí. Jesús Frare, Iniciativa Animalista.
Iniciativa Animalista :: 15/09/2014
El patíbul serveix per a que tothom puga “gaudir” del privilegi de no ser la víctima. S’alça ben
amunt per a que la gent puga veure la matança,
A les pel·lícules, la persona a qui van a executar
sent els colps de martell de la gent que està bastint el seu patíbul, i que li fan de compte enrere. El
dissabte passat, quan la 9a manifestació antitaurina d’Algemesí arribà davant de la plaça quadrada
en construcció, sonaven eixos mateixos colps de martell. Hi ha 28 jònecs, 9 erals i 10 vedells, 47
animals innocents, sentenciats a martiri i mort durant la setmana de bous d’Algemesí. El compte
enrere dels martells, però, era per a nosaltres, que no podrem fer res per tots ells. La potestat
d’alçar el patíbul sempre ha estat una mostra de poder. A molts pobles de l’edat mitjana, la forca es
mantenia a un lloc ven visible com a amenaça del poder senyorial. La Inquisició espanyola cremava
vives les seues víctimes per a fer evident el seu poder, i les guillotines de França feren rodar els
caps de la noblesa per a mostrar que eixe antic poder s’havia acabat. Cada plaça de bous és una
expressió de poder de la indústria taurina, l’estaca vella i podrida de la que ahir estirava molta bona
gent a Algemesí i a Madrid. Està tan corcada que salten estelles amb cada estirada, però resisteix.
Està falcada per la història i les lleis de l’estat espanyol, per a qui també és una expressió de poder.
Per això, cada any la sostenen amb milions d’euros dels nostres impostos que arriben de fons
europeus, ministeris, conselleries i diputacions. És una prioritat que s’escapa de les retallades, a
diferència de la sanitat, l’educació, les polítiques d’igualtat, la solidaritat, les prestacions socials… El
patíbul serveix per a que tothom puga “gaudir” del privilegi de no ser la víctima. S’alça ben amunt
per a que la gent puga veure la matança, per a que l’execució siga una lapidació d’ulls i crits com els
lahaine.org :: 1
dels taurins d’Algemesí. Em fan pensar en Goya, el gran pintor a qui diuen taurí perquè signà la
sèrie de gravats de La Tauromaquia (1816), que són una crítica a la barbàrie com Los Desastres de
la Guerra (1810-1815) o Los Caprichos (1799). El nº 24 d’aquesta última sèrie es diu No hubo
remedio. Al centre, un ruc porta una dona cap al martiri. La blancor i la llum es concentra en
aquests dos éssers envoltats de negror. A cavall, el braç de l’autoritat mira de reüll la víctima amb el
Sanbenito, i amb més satisfacció encara, la gentada que participa del linxament. És el que veig als
Sanfermines, el li passarà al pobre Elegido aquesta setmana a Tordesillas i el que passa al patíbul
d’Algemesí durant les becerrades cadafaleres. El dia de la manifestació, eixa mole de fusta que
ocupa la plaça Major encara és un esquelet sobre el que estan clavant els elements finals, com els
seients de les grades, les separacions entre cadafals o els tancaments exteriors per a que no es puga
veure la barbàrie des de fora. Ells són allí, amb els seus martells. Hi ha qui diu que la plaça
quadrada d’Algemesí és una obra mestra de l’enginyeria. Veient com cada any aquella gent dels
martells, arribes a la conclusió que el mestratge només pot radicar en el disseny, mai en la factura.
S’aturen per a cridar, insultar i amenaçar i, al davant nostre i pels voltants, apareixen les cares
negres de Goya. Sempre ens han volgut gravar a foc que la normalitat està en la inacció, i per això li
diuen festa a l’acció controlada i limitada pel seu estatu quo. Als seus caps encara funciona el
principi de la crema de bruixes, encara ens pensen com a xusma que crida davant el patíbul i que fa
un breu silenci quan el botxí inicia l’execució per si hi ha un “accident”, per si la destral no encerta
el coll o el colp de la forca no el trenca. El 2011, el catedràtic Luís Martín Arias va dir, en defensa de
la matança del Toro de la Vega(1), que “en la cultura tradicional no es creu que la violència es puga
eradicar i, per això, s’ha de dirigir cap a objectius no humans mitjançant una festa”. El quadre, però,
és molt distint al gravat de Goya. Davant d’aquell dantesc esquelet que engoleix autoritats,
catedràtics i homes amb martells, està la gent que lluita per soterrar els patíbuls de la tauromàfia en
el passat. Tota la llum és a fora, no tenim res a fer amb aquella gent fosca. I, a fora, també està la
gran majoria de la gent mai s’arrimarà als patíbuls i que ha de saber que la inacció no és cap
normalitat, que no és neutra perquè juga a favor dels interessos dels mercaders de la tortura. El fet
de mirar cap a altra banda juga a favor del alcalde d’Algemesí, que censura els mitjans de
comunicació i afirma que l’ajuntament és una propietat privada. Juga a favor de tots els negocis que
s’enriqueixen amb el patiment dels animals, que s’aprofiten dels diners públics que després falten
per les necessitats de veritat. Mirar cap a altra banda permet que ajuntaments on diuen que no n’hi
ha diners per a ajudar les persones que van a ser desnonades, o les que no poden comprar els llibres
dels seus fills i filles o no poden menjar sempre que tenen fam, destinen diners a la tauromàfia,
molts diners. Amb tota aquesta gent, prompte, molt prompte, acabarem de pintar aquest quadre en
defensa dels drets dels animals que es diu tenia remei, té remei, tindrà remei. ——— (1)
Animalisme.CAT, 18/09/2012, El Toro de la Vega,
http://animalismecat.blogspot.com.es/2012/09/el-toro-de-la-vega.html
_______________
http://www.lahaine.org/mm_ss_est_esp.php/el-patibul-dralgemesi-jesus-frare
lahaine.org :: 2