Antropología de la educación en dibujos

ÍNDEX
Índex ............................................. 1
Introducció............................................................2
Dibuix nº1 .......................................................................... 3
Dibuix nº2 .............................................................. 5
Dibuix nº3 ......................................................................... 7
Dibuix nº4 ............................................................... 8
Dibuix nº5 .......................................................................... 10
Dibuix nº6 ................................................................ 11
Dibuix nº7 ........................................................................... 13
Dibuix nº8 ................................................................ 14
Dibuix nº9 ........................................................... 15
Dibuix nº10 ......................................................... 16
Dibuix nº11 .......................................................... 18
Dibuix nº12 .............................................................. 19
Comentari personal ......................................................... 20
Bibliografia ............................................................................... 21
Introducció
Els dibuixos amb els qual he realitzat el treball, els he cercat a revistes, sobre tot dedicades a donar a conèixer
recursos didàctic i llibres, com són: CLIJ, Cuadernos de Literatura Infantil y Juvenil; Educación y Biblioteca;
El Ciervo; entre d'altres. També he cercat dibuixos a llibres de comtes, llibres especialitzats en història de
l'educació.
Aquestes revistes i llibres els he trobat a biblioteques, tant a les de la universitat com a diverses biblioteques
de Palma. Però a la biblioteca on he trobat més material ha estat a la biblioteca Ramón Llull de la Universitat i
a la biblioteca del Guillem Cifre de Colonya.
En un principi no vaig trobar gaires dibuixos fins que vaig trobar una revista de les abans mencionades, on
vaig trobar el primer dibuix que feia referència a una escola o millor dit a una aula. Després mirant les revistes
vaig trobar quasi tots els dibuixos, això sí vaig haver de cercar en un parell d'anys.
1
Dibuix nº 1
Aquest dibuix l'he trobat a la revista EL CIERVO, a la portada i a la pàgina 21. Publicada el març del 2000,
amb el número 588. Formava part d'un article que portava per títol El mundo de la ESO. Visto por los
profesores y los alumnos, i també és la portada de la revista.
El dibuix ens mostra que pensa o fa cada un dels integrans d'una aula. Ens mostra la situació d'un exàmen. En
aquest es veu quina és la reacció de cada alumna. El que fa cada un. Es pot observaar que hi ha des del típic
alumne que copia els exàmes, de qui pensa amb coses no relacionades amb l'exàmen, o el típic que no
l'importa en absolut l'exàmen. Al mateix temps veiem com el professor està desconcertat, i no sap que pot fer
perquè els seus alumnes prenguin interès amb la seva assignatura.
Aquest dibuix vol reflectir una aula d'ESO. En les que existèix una gran diversitats d'elemnets que la
composen. Des dels alumnes als professors passant per la mateixa aula, el material que hi trobam,... També
cal tenir en conte que la plena implentació de l'ESO no està realitzada, si ho està en la teoria però no a la
pràctica. Perquè molts de professors no estan involucrats dins aquest nou canvi i això es transmet a l'hora
d'impartir les sevse classes. A més hi ha una sèria de problemes que no estan solventats. Un dels seria el fet
que de que hi ha alumnes que no voldrien estudiar però que per llei estan obligats a anar−hi i això pot arribar a
crear gran conflictes dins l'aula, entre companys i entre els professors.
Dibuix nº2:
El dibuix l'he trobat a la mateixa revista d'abans, EL CIERVO, a la pàgina 23. Revista, publicada el març del
2000, amb el número 588. També forma part de l'article que porta per títol El mundo de la ESO. Visto por los
profesores y los alumnos.
En aquets altre dibuix trobam reflectit el que seria una sala de professors, des del punt de vista dels professors.
En aquesta sala de professors i trobam màquines que ens ofereixen des del típic café al medicament
anti−depressiu. Això ens prota a la reflexió de saber com veuen els professors als seus alumnes. Podriem dir
que el fet que els alumnes siguin o infants o joves, significa que estan carragats d'energia. Una càrrega
d'energia que tant pot ser possitiva com negativa, o les dues. Aquesta energia es descarrega amb les seves
actituds, actituts en contra seu, dels seus companys i en contra desl professor. Aquesta negativitat ens duria a
veure la seva inmaduresa, crueltat, i la seva rebeldia. Això implica que el professor no pugui connectar amb
l'alumne/a o aamb els alumnes, i aquest situació el duu a situacions d'ansietat, depressió, extres, i un munt més
de reaccions que l'únic que fan és agreujar la situació en que es troben. Però també pot ser una descàrrega
possitiva d'energia capa el seu propi benefici, la desl companys i la del professor.En aquest part possitiva
podriem veure el seu comportament a l'aula, la seva solidaritat, voluntarietat, rebeldia, ... i un llarg ecetera.
Això seria el contrari del cas anterior, tot i que no sempre el fet de que l'alumne/a col·labori a les activitats
proposades, significa que el professor estigui alleujat de problemes i situacions que li provòquin aquets mal
estar.
A més de tots els problemes amb els alumnes, també cal recordar que els professors son persones i que com a
tals tenen problemes de tot tipus, a la feina, a la familia, personals, i molts més, que fan una barreja quasi
insuportable per qualsevol persona.
Dibuix nº3 :
El dibuix l'he trobat a la mateixa revista d'abans, EL CIERVO, a la pàgina 21. Revista, publicada el març del
2000, amb el número 588. També forma part de l'article que porta per títol El mundo de la ESO. Visto por los
2
profesores y los alumnos.
El dibuix ens reflecteix una situació dins d'una aula. Ens indica una situació en la que tan nins/es com
professor/a pateixen de sòn o millor dit dormen.
Ens fa podria fer veure que si des del punt de vista dels alumnes, el professor/a és un individu que no té els
mateixos sentiment i necessitats que ells. Per exemple si ells tenen sòn a les classes a primera hora, pensen
que el professor/a no en té perquè és el professor. No pensen en que el professor/a pot, també, tenir sòn com
ells, però que ha de fer la seva feina i per això és allà. I no perquè així a ells els hi molesta i no els deixa
dormir.
Crec que el dibuix els reflecteix una realitat de la vida, que els professors/es i els alumnes, es tracten de
maneres diferents i molt de pics en formes enfrontades. Sense pensar que l'aula reflecteix la mateixa vida, que
dins de l'aula hi ha diversitat, problemes, creativitat i un munt de coses que és reflexen també dins la vida fora
de les aules.
El dibuix nº4 l'he trobat a la revista CLIJ: Cuadernos de Literatura Infantil y Juvenil. Publicat l'Agost de
1999, al número
118 de l'any 12 de la publicació. Situat, el dibuix, a la pàgina 49.
Ens reflecteix un dibuix d`una classe dels anys 50. En el qual l'educació era diferent entre sexes. On les nines
eren educades per seer unes bones mestresses de casa, per saber ajudar el seu marit i per educar correctament
dels fills, i com no cuidar d'ells.
En el dibuix observam una al·lota dibuixant a la paassirra mentres que les altres dues, estan mirant uns papers
i tenen una cinta de medir de costura. A més dins l'aula hi podem veure una pepa. En una classes d'al·lots, el
fet de tenir una joguina seria poc provable perquè els nins eren educats per fer feina i per treballar, es a dir per
dur els doblers a casa i per fer tirar envant el país. A més a aquests no s'els hi ensenyava cap tipus d'activitats,
anomenades antigament i encara actialment, domèstiques o labores pròpies de les dones.
Dibuix nº5: formava part de la revista CLIJ: Cuadernos de Literatura Infantil y Juvenil, publicada el Maig del
1999 en el número 116, dins l'any 12 de la revista, i a la pàgina 16. A quest dibuix forma part també d'un
compte, titulat ¡Huy, que miedo!, Barcelona: Edebé, 1991. Aquest compte tracta de la discriminació a l'escola.
Com en el compte, el dibuix ens reflecteix una discriminació cap a la bruixeta, per part d'altres companys de
classe. Això ens duu a la situació de discriminacií dins l'aula, un tema molt crític i problemàtic sinó es sap
tractar adecuadament.
A més, en al situació actual on la poblaació es va mesclant, independentment de la seva procedència i de la
seva raça i un llarg etcetera que ens fa diferents a tots. Aquest problema afecta a quasi tota la població,
sobretot occidental. Un problema que si es té l'educació adecuada i obeta cap a la diversitat,i no en contra
d'aquest, el problema no existiria. Però l'educació no només a d'anr a càrreg de l'escola sinó també des de la
seva familia i des d'un entorn tolerant.
A més el dibuix també ens pot reflectir no només la diversitat de races o de religions, sinó també ina
discriminació que ha estat sempre dins de la societat i com no de les escoles. Una discriminació cap a les
persones que són diferents, que no estiguin dins el que s'anomena normal, tan per qualque deficiència física o
psiquica,o com per la seva forma de vestir o de ser. Això també a està presenta a les escoles.
Per tot això, el dibuix representaria la discriminació que pot patir un nin o nina dins de l'escola i més
concretament a l'aula. Una discriminació del tipus que sigui, i que com és sap son moltes i de molts tipus, però
3
que al final son discriminacions cap a altres persones. Una falta de tolerància i de no aceptació de la diversitat.
Dibuix nº6: situat a la revista CLIJ: Cuadernos de Literatura Infantil y Juvenil, en el número 76 a la pàgina
50 de l'any 8 de la publicació. Publicat l'octubre de 1995, en un article titulat: Asturias: afirmando la calidad,
per Severiano Antuña.
El dibuix ens situa a un lloc vertaderament important i mitificat com és el despatix del director. Aquest lloc a
estat mitificat pel simbolisme que se li ha donat al director. Un simbolisme negatiu, desgraciadament, perquè
el fet de que et fessin anar al despaitx del director significava quasi sempre un càstig, un càstig realment
important, vull dir, dur. No tans sols pel mateix càstig que era donat sinó també per la persona que ho donava
o el dictava.
Cal dir que no sempre la figura de director a estat negativa,perquè depen del carácter i la personalitat que
tengui cada director.
Aquesta visió també a anat canviant el llarg de la història. I jo diria cap a bé, ara el director no és veu com una
persona forta en contra dels alumnes, on la seva funció (vist des del punt de vista dels alumnes i de molts
professors) eren els càstigs més durs.
A més, no sempre ha existit el lloc de director d'escola, com per exemple a les escoles rural o escoles on el
nombre d'alumnes és baix. Dons perquè a l'escola només hi havia un professor, i aquest és l'encarregat de
l'escola i també de totes les funcions, inclosa la del director.
Dibuix nº7:
El dibuix estava a la revista Educación y Biblioteca, al número 107 de l'any 11 de la publicació, a la pàgina
23. Revista publicada el mes de Desembre de 1999.
Ara ens mostren una aula de primària. El més destacat, om més gros és el professor, que se'l dibuixa ocupan
quasi quasi la meitat del dibuix. Eixò ens pot reflectir varies coses, com són, per una banda la manera en que
els nins veuen al professor, nins petits en fornt d'un adult. I per altra banda vendria a mostrar−nos la influència
que té el professor/a vers al nin.
Un nin que juga mentre el mestre explica, un nin distret i jugant, devant de la mirada del mestre que intenta
fer que els nins escoltin, sense pensar en la millor manera de fer entendre als nins, una manera adaptada a ells
i a les seves característiques.
El dibuix nº8 pertany a la revista Educación y Biblioteca del mes de Septembre de 1999. El número de la
revista és el 104 de l'any 11 de la publicació i a l pàgian 67. Estrat del llibre Para leer al Pato Donald: Siglo
XXI; 1998
En aquest dibuix d'una vinyeta, podem observar com una mestra intenta jugar amb els nins. Proposant−li un
joc, no molt didàctic, perquè ja de per sí implica estar a un país ric. Dons la figura de home de negacis, no es
pot comprendre tan bé com a països rics.
També ens fa veure que els nins els hi agrada anar a l'escola, perquè s'ho passen molt bé. Al dibuix també es
veu que els nins s'ho passen molt bé i que riuen, a més d'una gran participació dins l'aula. Aquest dibuix
podriem dir que no és molt fidel a la realitat, perquè no sempre són així les classes i perquè només representa
a una petita part de la societat i del món.
Dibuix nº9: pertany a la publicació d'un article sobre Charles J.H. Dickens (1812−1870), a la revista CLJI:
Cuaderno de Literatura Infantil y Juvenil del número 66 de l'any 7 a la pàgina 66. Publicada al novembre de
4
1994
Aquesta il·lustració ens permet fer−mos una idea sobre com eren les escoles, si és que així li podem dir, al
segle XIX.
Unes escoles on tots esl alumnes estaven junts dins una mateixa sala gran, o petita en molts casos, i sense cap
mena d'higiène. On el material escolar és quasi nul, on no hi ha llocs per seure tots esl nins, i en la que el
material que tenia el professor consistia en una taula o una pissarra, però no gaire cosa més. A on els
professors estaven rodetjat de nins. Una quantitat de nins el·levada, i no separats per graus sinó per
coneixements o simplement sense fer cap tipus d'organització a l'hora de dividir−los.
Dibuix nº10: situat a la revista Educación y Biblioteca: revista mensual de documentoción y recursos
didàcticos, del número 74,a la pàgina 35 de l'any 8 de la publicació. La revista publicada el Desembre de 1996
En aquesta imatge, podem comtemplar una altra paart important disn de l'escola, o si més no ho hauria de ser.
La biblioteca. Un lloc on els alumnes poguessin seguir ampliant esl seus coneixements o simplement que
poguessin gaudir de la lectura.
Però no sempre hi ha biblioteques a les escoles, o sinó fa pocs anys que així és.
A més, a un biblioteca es poden realitzar moltes activitats implicades tan en temes escolars com a
descobriment de nous sabers no proposats a classe, amb els quals la seva adquisició sigui enriquidora pel
nin/a.
Dibuix nº11: situat a la revista CLIJ: Cuadernos de Literatura Infantil y Juvenil, en el número 120, a la
pàgina 42 de l'any 12 de la publicació. Publicada la revista el mes d'Octubre de 1999
Aquesta imatge, ens mostra una biblioteca, però des d'una visió diferent al dibuix anterior. Perquè aquí
contamplam una biblioteca bastants desordenada, els llibres pel terra, oberts i possat a qualsevol banda.
També veiem a un nin que passa pel davant sense feer res al respecta.
Possiblement podem concloure que els alumnes s'els ha d'educar no tan sols a aprendre matèries o àrees de
coneixemnet, sinó que també s'ha d'ensenyar a saber respectar el material, altre gent, altres costums. Com
també a fer un ús correcte del material, i en aquest cas, de la Biblioteca, un lloc on ells s'ha de saber moure i
aprofitar´lo per així dessenvolupar−se i aprendre. Una educació moral cap el respecta.
Dibuix nº12: estret de la portada del llibre Historia de la Educación de l'autora Isabel Gutiérrez Zuluaga.
Aquest dibuix ens mostra el que era l'educació uns segles enrera. Una educació que només era per la classe
privilegiada, on el mestre era el tutor dels nins que anaven a l'escola. Però l'escola que estava situada a una
habitació de palau.
Una educació, només per nins (quasi sempre), en la que un tutor els hi donava tota la matèria que els nins
havien d'aprendre. I aprenien a basse de copiar, de repetir, i de càstig, per qui no aprenia.
Aquests estudis anaven encaminats perquè els nins coneguessin els matèries per després ells acabar estudiant
a un nivell superior i així entre o quedar a fer feina a palau, o a l'administració de l'Estat o del mateix Palau.
Comentari
En els dubiux he pogut veure reflectits, diferents tipus d'escoles, d'aules, de formes d'ensenyar, de punts de
vista.
5
Veure des d'aquesta diversitat de situacions i de fets a l'escola, fa que el concepte d'educació es modifiqui i
que i entrin a format part aquestes diferentes visions. Perquè fins ara només tenia el punt de vista dels alumnes
(com alumne que soc), però ara puc fer una reflexió sobre el que per un porfessor/a significa l'ensenyança,
sempre sense perdre de vista que només ho puc fer pel que es veu als dibuixos i el seu contexte. Dons els
articles o comentaris d'on formaven part alguns d'aquests dibuixos, també m'han ajudat molts a entendre'ls i a
coneixer−los millor per després fer un comentari on no només s'hi reflectis el que jo veig sinó el que també
vol mostrar l'autor de l'article qual possa la imatge.
BIBLIOGRAFIA
− Títol de la revista: El ciervo
Números: del 581 al 588
Data: del setembre de 1999 al març del 2000
− Títol de la revista: CLIJ: Cuadernos de Literatura Infantil y Juvenil
Números: del 64 al 122
Data: del setembre de 1994 al decembre de 1999
Any: de lany 8 al 12
− Títol de la revista: Educación y Biblioteca: revista mensual de documentación y recursos didàcticos.
Número: de la 71 a la 107
Data: del setembre de 1996 al decembre 1999
Any: de l'any 8 al 11
• Títol: Historia de la Educación
Autora: Isabel Gutierrez Zuluaga
Editorial:
1
4
Dibuix nº 1
Dibuix nº2:
Dibuix nº3 :
Dibuix nº4:
6
Dibuix nº5:
Dibuix nº6:
Dibuix nº7:
Dibuix nº8:
Dibuix nº9:
Dibuix nº10:
Dibuix nº11:
Dibuix nº12:
7