"L'Hospital Vall d'Hebron millora el diagnòstic del càncer de mama".

O.J.D.: 179285
E.G.M.: 816000
Tarifa: 7902 €
Fecha:
21/12/2012
Sección: TENDENCIAS
Páginas: 35
L’hospital x rall d’Hebronmillora
el diagn6saic del chncer de mama
L’aven(beneficiar~unesSO0donesa l’any a Catalunyai 3.000 a Espanya
JOSEP
CORBELLA
Barcelona
L’onc61egAleix Prat, de l’hospital
Vall d’Hebron, ha descobert un
m6todeper diagnosticar correctament un tipus de cancer de mama
que fins ara no semprees elassifica bé. L’aveng permetr~ millorar
el tractament d’un 10%de tots els
cancers de mama, que avui dia
s’identifiquen comun subtipus de
tumordiferent del que són en realitat. Unes 400 dones es veuen
afectades a l’any a Catalunya i
unes 3.000 a Espanyaper aquests
errors de classiñcació.
El m6tode proposat per Prat,
que previsiblement s’incorporar~
el 2013a la g~ia de refer6ncia internacional per a la classificació
dels cSncers de mama,es basa a
analitzar els receptors de l’hormona femenina progesterona a les
c6Hules tumorals. Una quantitat
elevada de receptors de progesterona indica que el tumor és poc
agressiu i pot tractar-se únicament ambcirurgia i ter~tpia hormonal. Una quantitat baixa indica
que el tumorés mésagressiu i per
tant requereix quimioter~pia.
"Hi ha diferents subtipus de
c~mcer de mama", explica Meix
Prat, de l’Institut d’OncologiaVall
d’Hebron (VHIO)."Al voltant del
PERFIL
Gen6ticaper
a les pacients
----Aleix Prat (Barcelona,
1979) es va formar com
onc61ega la Vall d’Hebron. El mentor, Josep
Baselga, li va aeonsellar
que ampliés la formació a
Carolina del Nord (EUA),
on ha passat quatre anys
investigant el perfil gen6tic dels tumors de mama.
Aquest any ha rebut el
premi internacional per a
la Investigaeió en C/mcer
XAVIER
CERVERA de Mama
i ha tornat a la
d’Oncologiade la Vall d’Hebron(VHIO)
Vall d’Hebron.
quen als hospitals, per6 no ofereixen resultats inequívocs.
Els investigadors han demostrat que la quantitat de receptor
de progesterona a les c6Hulescanceroses ajuda a definir si un tumor
és luminal A o luminal B. Segons
els resultats presentats a la revista
Journal of Clinical Oncology, si
menys del 20%de les c61.1ules
d’un tumor luminal A tenen receptors de progesterona, ha de ser
classiñcat coma luminal B i tractat ambquimioterapia.
"En mirar les dades d’expressió
g6nica, em vaig adonar que un
dels gens mésactius en tumorsluminals A és el gen del receptor de
progesterona. Aixb emva fer pensar que el receptor de progestero-
El traetament
d’un10%de tots els
tumorsde pit podrh
millorargrAciesa
aquestainvestigació
na podia ser un bon marcadorhistopatol6gic per identificar els aut6ntics tumorsluminals A", explica Prat. L’avantatge al’incorporar
l’analisi dels recepmrsde progesteEl diagn6stices basaen l’an~lisi del Nord(EUA),ha compararl’acrona a la classificació actual dels
70%del c/mcers de mamasón hormonosensib]esi pertanyen al sub- histopatolbgicade les c6l.lules tu- tivhat de cinquanta gens ambles c~meersde mama,afegeix, és que
tipus conegut coma luminal. Perb morals, que consisteix a estudiar dades que es podenobtenir de l’es- "és una tecnica que es pot aplicar
gracies a les an~tlisis genbnñques les seves caraeterístiques al micro- tudi de les e61-1ules amb el
dem~tmateixa tots els hospitals’.
sabem que el cSncer de mamalu- scopi. Per6 l’efic~cia d’aquestat6c- microscopi.
Prat adverteixque la novaclassiminal es pot classificar en dos nica per identificar els tumorsluLes analisis gen6miquesindificació que proposano sera la solugrans grups biol6gics".
minals A és limitada i un terg són quen de manera inequívoca si un ció definitiva. "Es un avengrespecEls anomenats luminals A són en realitat del subtipus B.
tumor és luminal A o luminal B, te al que tenim ara -destaca-, peels que es tracten ambcirurgia i tePer resoldre aquest problema, per6 són una t6cnica d’investigar6 en el futur les anhlisis gen6mirapia hormonal. Els luminals B, un equip científic internacional
ció que encara no s’aplica de mane- ques ens oferiran una visió més
més agressius, són els que reque- liderat per AleixPrat i Charles Pe- ra rutinSria als hospitals. Les anSli- exacta del perfil molecularde careixen quimioter~pia.
rou, de la Universitat de Carolina sis histopatolbgiquessi que s’apli- da tumor".e
Aleix Prat, a l’lnstitut