OBESITAT. DIABETIS 1. Obesitat • Introducció • Epidemiologia descriptiva • Factors implicats • Complicacions • Prevenció 2. Diabetis • Epidemiologia • Prevenció Dr. Josep Vaqué Hospital Universitari Vall d’Hebron. Facultat de Medicina. UAB Gran expansió actual de l’Obesitat i la Diabetis • Obesitat. La prevalença en la població adulta espanyola és del 14,5% (IC 95%: 13,9-15,1%) (Med Clin (Barc). 2003;120:608-612) L’epidèmia de sobrepés i obesitat afecta a tots els segments de la societat • Diabetis.- La prevalença de Diabetis a tot el món era del 2,8% el 2000 i s’estima serà del 4,4% el 2030 (Wild S. Diabetes Care. 2004;27:1047-1053) 1. Sobrepés i Obesitat: Obesitat: conceptes introductoris • Sobrepés – Augment de pes, en relació al pes desitjable per la talla • Obesitat – Acumulació excessiva de greix en l’organisme Definició d’Obesitat segons l’índex de massa corporal IMC (Kg/m2) Normopès 20 - 24,9 Sobrepés 25 - 29,9 Obesitat 30 - 34,9 Obesitat mòrbida pes IMC 2 (alçada) 35 • L’índex de massa corporal té bona correlació amb el percentatge de teixit adipós del cos • S’utilitza en estudis epidemiològics Classificacions de l’Obesitat Distribució regional Central Perifèrica Fàcio-troncular Glúteo-femoral Androide Ginoide Visceral Subcutània En poma En pera Histològica Hiperplàsica Hipertròfica Edat d’inici Infantil / puberal Adulta Classificació segons la distribució regional Font: Ministerio de Sanidad y Consumo – Protección de la salud –Infancia - Alimentación http://www.msc.es/ciudadanos/proteccionSalud/infancia/alimentacion/tema2.htm Distribució regional de l’Obesitat Obesitat androide Obesitat ginoide Haslam D, Sattar N, Lean M. Obesity – time to wake up. BMJ. 2006; 333: 640-2 Tipus d’Obesitat segons la raó cintura/maluc Raó cintura / maluc Perímetre cintura Perímetre maluc • La raó cintura/maluc informa sobre la distribució regional del greix corporal – Perímetre de la cintura: es mesura en el punt mitjà entre l’arcada costal inferior i l’espina ilíaca anterosuperior. Informa sobre el greix visceral. – Perímetre del maluc: es mesura en el punt més ample del maluc • També s’utilitza, de forma aïllada, el perímetre de la cintura, en cm Existeix una elevada correlació entre el perímetre de la cintura i el greix visceral Greix intra-abdominal en kg Han TS et al. Int J Obes Relat Metab Disord 1997;21: 587-93 Perímetre de la cintura en cm Han, T. S et al. BMJ 2006;333:695-698 Copyright ©2006 BMJ Publishing Group Ltd. Index glucèmic, IG (1) • L’IG és un sistema numèric (%) que mesura la capacitat d’un hidrat de carboni (glúcid) d’augmentar la glucèmia • A igual quantitat de glúcids en un aliment, la glucèmia serà diferent segons la naturalesa d’aquest aliment. L’augment depén de la proporció de glúcids absorbida que es transforma en glucosa, p.e.: Calories en una ració de 100 g de glúcid pur Calories disponibles en l’organisme en forma de glucosa després de l’absorció IG Xarop de gucosa Patates fregides Pa blanc Llenties 400 kcal 400 kcal 400 kcal 400 kcal 400 kcal 380 kcal 280 kcal 120 kcal --100% 380/400 = 95% 280/400 = 70% 120/400 = 30% Index glucèmic, IG (2) • Un IG baix produeix un augment petit de la glucèmia; un aliment amb un IG alt produeix un increment intens • L’IG de la glucosa és de 100, això significa que quan arriba a l’intesti és absobida de forma completa (100%). L’IG de les patates fregides és del 95%, el del sucre blanc 95%, donut 75%, croissant 70%, pa blanc complet 65%, gelat 60%, tomàquet fregit 45%, sigrons 35%, llenties 30%, taronja fresca 35% • Per evitar l’increment de pes, i per perdre’l, cal elegir de forma preferent glúcids que tinguin un IG baix o molt baix (igual o inferior a 35) Aliments amb un IG baix: cereals complets, fruites Aliments amb un IG molt baix: verdures, llegums • • Foster-Powell K, Holt S, Brand-Miller JC. International table of glycemic index and glycemic load values: 2002. Am J Clin Nutr 2002;76:5-56 2. Epidemiologia descriptiva • Espanya – Adults – Infants i joves – Prevalença dels factors de risc • Global – L’Obesitat en el món Prevalencia de la Obesidad en España: resultados del estudio SEEDO 2000 Aranceta J, Pérez Rodrigo C, Serra L, Ribas Barba L y Grupo Colaborativo para el Estudio de la Obesidad en España. Med Clin (Barc). 2003;120:608-12 FUNDAMENTO Y OBJETIVO: Se ha estimado la prevalencia de la obesidad en España sobre la base de datos poblacionales de mediciones del peso y de la talla en la población adulta de 25 a 60 años . SUJETOS Y MÉTODO: Análisis de un pool de datos procedentes de encuestas nutricionales transversales sobre muestras representativas de población adulta. Se seleccionó una muestra aleatoria de población de 25 a 60 años participante en las encuestas nutricionales de [...] (n = 9.885), efectuadas entre 1990 y 2000. RESULTADOS: La prevalencia de la obesidad fue del 14,5% (intervalo de confianza [IC] del 95%, 13,93-15,07%). CONCLUSION: La obesidad es un problema que afecta a una importante proporción de la población adulta española. Distribució de la prevalença d’Obesitat a Espanya Med Clin (Barc). 2003;120:608-12 Prevalença de Sobrepés i Obesitat a Espanya Med Clin (Barc). 2003;120:608-12 Indicador: Ministerio de Sanidad. Indicadores 2009 Prevalença global: 15,3% Indicador: Ministerio de Sanidad. Indicadores 2009 La prevalença puja molt amb l’edat, però en el transcurs del quinqueni 2001-2006/7 ha augmentat més en els grups d’edat més jove Prevalença homes: 15,6% Prevalença dones: 15,0% Obesidad infantil y juvenil en España. Resultados del Estudio enKid (1998-2000) Serra Majem L, Ribas Barba L, Aranceta Bartrina J, Perez Rodrigo C Med Clin (Barc). 2003;121(19):725-732 FUNDAMENTO Y OBJETIVO: [...]. La inexistencia de cifras de prevalencia de obesidad a escala nacional motivó que el Estudio enKid, diseñado para evaluar los hábitos alimentarios y el estado nutricional de la población infantil y juvenil española (1998-2000), incluyera su valoración . SUJETOS Y MÉTODO: Estudio epidemiológico transversal sobre una muestra representativa de la población española de 2 a 24 años (n=3.534). [...] RESULTADOS: La prevalencia de obesidad en España es del 13,9% , [...]. La obesidad es mayor en varones (15,6%) que en mujeres (12%), y también el sobrepeso. CONCLUSIONES: España tiene, en relación con otros países, una prevalencia intermedia de obesidad. Las tendencias indican un incremento de la prevalencia de sobrepeso y obesidad infantil y juvenil en las últimas décadas, más marcado en varones y en edades prepuberales. Prevalença de l’obesitat infantil i juvenil a Espanya Med Clin (Barc). 2003;121:725-732 Catalunya, 2013. Distribució de les categories de l’índex de massa corporal (IMC) per a l’excés de pes en adults de 18 a 74 anys, per sexe A Catalunya (2013), el 48,5% de la població adulta té excés de pes, i el 14,2% obesitat (14,4% dels homes i 14,0% de les dones) Informe Salut de 2013. Departament de Salut, 2014 Catalunya, 2013. Distribució de les categories de l’índex de massa corporal (IMC)* per a l’excés de pes en adults de 18 a 74 anys, per grup d’edat i sexe “A la Unió Europea (2010), el 52% de la població adulta té excés de pes, i el 16,6% obesitat (16,6% dels homes i 16,5% de les dones)”* *Informe Salut de 2013. Departament de Salut, 2014 Catalunya. Objectiu de salut nº 4 per a 2015. Prevalença d’excés de pes (%): situar-se per sota del nivell de 2010 Evolució 1994-2013 Homes Dones Total Referencia 57,4% 41,5% 49,5% 2013 47,7% 48,5% 56,2% Fita 2015 <56,6% <38,2% <47,4% 2013: El % de població amb excés de pes ha disminuït (de 49,5% ha passat a 48,5%); evolució favorable Informe Salut de 2013. Departament de Salut, 2014 Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA), 2013 Prevalença de l’Obesitat en el món Haslam D, James WP. Lancet 2005;366: 1197-209 Homes Dones Haslam, D. et al. BMJ 2006;333:640-642 Overcoming obesity: An initial economic analysis. McKinsey Global Institute, Nov. 2014 3. Obesitat: factors implicats • Causes de l’Obesitat Causes de l’Obesitat (1) 1. Composició de la dieta: naturalesa i qualitat dels aliments • Dieta d’elevada densitat energètica (calories per queixalada) – Ingesta de grans quantitats de menjar i/o en racions desproporcionades – Excés de sucres (mono i disacàrids) – Elevat % calòric procedent de greixos – Consum preferent d’aliments d’index d’index glucèmic elevat – Consum de menjars precuinats i “fast food” • No hi ha evidència de que cap component aïllat o simple de la dieta provoqui o eviti el guany de pes Causes de l’Obesitat (2) 2. Comportament alimentari • La conducta alimentària varia de persona en persona segons factors fisiològics i psicològics. Les persones amb sobrepés tenen tendència a infraestimar la seva ingesta d’aliments • La palatibilidad dels aliments afecta la conducta alimentària. L’elevada palatibilitat dels productes processats fa que n’augmenti el total consumit i, per tant, el total calòric • • La gent menja més, si se’ls ofereix escollir “Ambient obesogènic obesogènic”: ”: menjar fora de casa Causes de l’Obesitat (3) 3. Despesa energètica: estil de vida inadequat • L’epidèmia d’obesitat va iniciariniciar-se fa uns 20 anys quan el nivell d’activitat física de la gent va caure per sota de cert dintell dintell,, sota el qual la despesa energètica és insuficient per regular l’apetit, l’apetit, i de forma paradoxal es va desenvolupar un increment del consum d’aliments • • Sedentarisme en el treball i/o en el temps lliure Manca d’exercici físic 4. Factors socials desfavorables • Nivell sòcio sòcio--econòmic baix Causes de l’Obesitat (i 4) 5. Factors genètics (obesitat essencial) • Famílies en què la majoria de membres són obesos • Síndromes que cursen amb obesitat 6. Factors neuroendocrins • Predisposició a l’obesitat?: l’obesitat?: es possible que hi hagi persones amb una deficient termogenèsi induida per la dieta, dieta, o amb un baix matabolisme basal en relació al pes • Factors hormonals 7. Altres factors. factors. • P.e., en deixar de fumar es guanya pes Indicador: Ministerio de Sanidad. Indicadores 2009 Total calories % greixos Indicador: Ministerio de Sanidad. Indicadores 2009 La ingesta total de glúcids ha de suposar el 55-75% de l’energia diària La ingesta total de greixos ha de suposar el 30-35% de l’energia diària Saturats 7-8% Monoinsaturats 15-20% Poliinsaturats 5% La ingesta total de proteïnes ha de suposar el 10-15% de l’energia diària Indicador: Ministerio de Sanidad. Indicadores 2009 % de població que no realitza cap activitat física de tipus moderat <29% >50% 37-50% >50% Pla de Salut de Catalunya. Evolució recent de diverses variables Informe Salut de 2013. Departament de Salut, 2014 4. Complicacions de l’Obesitat • • • • • Complicacions Obesitat i Hipertensió Obesitat i Diabetis tipus II Obesitat i AVC Obesitat i Mortalitat Complicacions de l’Obesitat Símptomes físics Cansament, Sensació d’ofec, Venes varicoses, Lumbago, Edemes/cel·lulitis, Sudoració, Intertrigo, Incontinència d’estrés C. Cardiovasculars Hipertensió arterial, infart de miocardi, accident vascular cerebral (AVC): la relació cintura/maluc n’és un factor indicador C. Metabòliques Diabetes mellitus tipus II i Hiperuricèmia (s’associen a obesitat central), Hiperlipidèmia, Hipercoagulació C. Neoplàsiques Homes: Càncer de còlon, recte i pròstata Dones: Càncer d’endometri, cèrvix, mama, ovari C. Respiratòries Síndrome d’obesitat-hipoventilació C. Digestives Litiasi biliar, Esteatosi hepàtica, Hèrnia de hiatus C. Endocrines Hirsutisme, Oligomenorrea/infertilitat C. Psicològiques Baixa autoestima, Imatge corporal distorsionada, Depressió, Auto-decepció C. Articulars Agreuja l’artropatia artròsica C. Socials Aïllament, Agorafobia, Atur, Estrés familiar/marital, Discriminació Risc de les complicacions de l’Obesitat segons la mida de la cintura (en cm) Homes Dones Risc de complicacions* < 94 < 80 Lleu (El propi individu ha d’adoptar mesures) 94 -101,9 80 - 87,9 Augmentat (Necessita 102 88 Alt (Necessita ajuda ajuda professional) professional) *Diabetis mellitus tipus II, cardiopatia isquèmica o hipertensió arterial Han T S., et al. BMJ 2006;333:695-698 Obesitat i Hipertensió (1) • L’IMC mostra una important correlació amb la pressió arterial i la prevalença d’hipertensió • El recent increment de sobrepés i obesitat a Espanya, Europa i EEUU, en adults i infants, pot explicar, en part, l’increment associat de la prevalença d’hipertensió en la passada dècada • En l’estudi NHANES-III, els homes i dones obesos tenien una prevalença d’hipertensió que anava del 49% al 64%. En els infants, l’obesitat i el guany de pes s’han associat també a un increment de la hipertensió Obesitat i Hipertensió (2) • Segons l’estudi Framingham un guany de pes del 5% s’associa a un increment de la incidència d’hipertensió del 20-30% • Els assajos clínics documenten que la reducció de pes s’asocia a una disminució de la pressió arterial i de la incidència d’hipertensió • L’obesitat s’associa a la resistència a la insulina, i la pèrdua de pes a l’increment de la sensibilitat a la insulina. La constel·lació de resistència a la insulina, augment dels triglicèrids sèrics, disminució del colesterol HDL, i hipertensió, ha estat anomenat “Síndrome X” Obesitat i AVC • L’Obesitat s’associa a risc d’AVC fatal i no fatal amb un RR de 1,5-2,0 • Després d’ajustar per les diverses malalties cardiovasculars que acompanyen l’obesitat, s’ha vist que de forma aïllada el sobrepés augmenta el risc d’AVC • Diversos estudis han associat: – – – – el sobrepés en l’adult jove els guanys de pes en l’adult un elevat quocient cintura-cadera un elevat gruix del plec cutani subescapular, amb un elevat risc d’AVC • Diversos estudis ha mostrat que l’increment de l’activitat física protegeix contra el risc d’AVC Excés de pes i mortalitat en homes no fumadors Byers T. New Engl J Med. 2006;355:758-60 L’obesitat és letal en la gent gran (>65 a.) Sobrepés, obesitat i mortalitat en una extensa cohort prospectiva de persones de 50 a 70 anys Adams KF, Schatzkin A, Harris TB, Kipnis V. New Engl J Med. 2006; 355(8): 763-78 BACKGROUND: […] the relation between overweight (a BMI of 25.0 to 29.9) and the risk of death has been questioned. METHODS: We prospectively examined BMI in relation to the risk of death from any cause in 527,265 U.S. men and women in the National Institutes of Health-AARP cohort who were 50 to 71 years old at enrollment in 1995-1996. RESULTS: […] . Initial analyses showed an increased risk of death for the highest and lowest categories of BMI among both men and women, in all racial or ethnic groups, and at all ages[...]. CONCLUSIONS: Excess body weight during midlife, including overweight, is associated with an increased risk of death. Sobrepés, obesitat i mortalitat en una gran cohort prospectiva de més de 500.00 persones de 50 a 70 anys Adams KF, Schatzkin A, Harris TB, Kipnis V. New Engl J Med. 2006;355:763-78 Relació entre index de massa corporal (IMC o BMI) i RR de mort Taxa crua de mortalitat: 13,6 per 1.000 RR IMC Homes RR Taxa crua de mortalitat: 8,9 per 1.000 IMC Dones 5. Prevenció de l’Obesitat • Promoció de la salut • Prevenció primària – Regla d’or • Prevenció secundària • Pla de Salut de Catalunya Principis per a la prevenció de l’Obesitat • Adequar la ingesta energètica a les necessitats Dietètics: individu • (s’emmagatzenen facilment i és cremen lentament) • Consum d’aliments d’index glucèmic baix i molt baix • Consum de proteines procedents de peix o de carn • De promoció de la salut: població metabòliques individuals i l’activitat física desplegada (Dieta equilibrada) Reduir l’aport de calories a partir de greixos saturats magra (pollastre, conill) Augmentar el consum de fibra dietètica, dels 12-15 g/d recomanats a 30-40 g/d • Estil de vida favorable a la salut: evitar el sedentarisme i • • practicar exercici físic Educació nutricional de la població Recomanacions sobre continguts de sal, colesterol,…, en el procés productiu d’alguns aliments Tipus d’intervencions dietètiques per promoure la salut Estratègia d’alt risc • Cribratge per identificar les persones amb elevat risc de malaltia • Consell dietètic i seguiment personal Estratègies adreçades a la població • Proposta de canvis a tota a la població o a grups seleccionats sobre la composició dels aliments més comuns. Per tal de reduir el nombre d’individus que arriben a la situació d’alt risc • Proposta de canvis a determinats productors d’aliments. P.e., es va recomanar als granjers de Finlàndia la diversificació de la producció, en lloc de concentrarse en la llet, mantega i nata. • Proposta de canvis adreçats a la indústria alimentària. P.e., reducció de la sal afegida (és el 80% de la sal consumida pels individus!), o dels greixos trans • Els gustos de la població canvien ràpidament. P.e., el gust de la llet de baix contingut en greix s’ha acceptat àmpliament, cosa que abans semblava improbable • La informació adreçada als consumidors (guies, fulletons, programes televisius,...) ha estat molt beneficiosa Prevenció primària de l’Obesitat • Promoció d’una alimentació variada, equilibrada i saludable • Augment del consum de fruita, verdura, cereals integrals i llegums • Moderació en el consum de greixos totals • Moderació en el consum d’aliments preparats i dolços • Promoció de l’exercici físic gratificant, armònic i continuat • Promoció de l’educació nutricional en el medi escolar, familiar i comunitari • Sensibilització dels agents socials i educació per al consum Med Clin (Barc). 2000; 15: 587-597 Regla d’or: 5 al dia i 4 a la setmana 1. Consum de fruita i verdures: 5 vegades al dia 2. Exercici: 30 minuts, 4 dies a la setmana Consell preventiu: “Consumir fruita i verdures 5 vegades al dia, diariàment, i fer exercici físic durant 30 minuts al menys 4 dies a la setmana” Prevenció secundària de l’Obesitat (1) Prevenció 2ª • Les persones amb sobrepés i obesitat poden presentar moltes complicacions i tenen una reducció de l’expectativa de vida del 13-30% –Cal fer prevenció 2ª d’aquestes complicacions i de la reducció de l’expectativa• Cal identificar les persones amb sobrepés i obesitat (mitjançant el càlcul de l’index de massa corporal, de la raó cintura-maluc, del perímetre de la cintura, i altres) • En aquestes persones cal vigilar i gestionar de forma • adequada els factors de risc (hipertensió, colesterol alt, ...) Es important evitar que avançi el sobrepés i apareguin complicacions, mitjançant: – La pèrdua de pes: Recomanar la reducció de la ingesta calòrica, o el manteniment de la ingesta però amb augment de l’activitat física (caldria molt exercici, és molt difícil) Prevenció secundària de l’Obesitat (2) • Dietes per a la pèrdua de pes (d’aprimament) – Anys 1960-70s: dietes de baix contingut en hidrats de carboni i dietes basades en el recompte de calories – Anys 1980s i actualitat: dietes de baix contingut en greix i dietes de baixa ingesta calòrica (però diversificada) amb elevat contingut de fibra • Ajudes dietètiques per a l’aprimament • – – – Dietes substitutives “baixes en calories” – Productes substitutius de part de la dieta, pe, biscuits amb cereals, carragenats, hemicel·lulosa,... Reductors de la gana (amb glucosa, metil-hemicel·lulosa,...) Productes de baixa energia que substitueixen aliments ordinaris: sacarina, sopa i begudes de baix contingut calòric, llet descremada, ... Mantenir la reducció del pes aconseguida amb un balanç calòric equilibrat: calories consumides = calories ingerides 2. Diabetis • Tipus I (diabetis mellitus) – Trastorn autoimmune que destrueix les cèl·lules • Tipus II (diabetis de l’adult) – Resistència a la insulina – Disfunció de les cèl·lules – És la forma més freqüent (90% dels casos) • Prediabetis – Glucèmia basal alterada – Tolerància alterada a la glucosa Diagnòstic de la Diabetis Glucèmia basal (mg/dl) Post sobrecàrrega oral glucosa (2 hores) Diabetis mellitus 126 Tolerància alterada a la glucosa - 140 –199 110 - <126 <140 Glucèmia basal alterada 200 Diabetis: malaltia crònica que, segons les projeccions, serà molt prevalent S’ha estimat que als EEUU la prevalença de Diabetis pràcticament es doblarà en el periode 2000-2030 35 Prevalença, EEUU (en millons) 30,3 30 25 17,7 20 15 10 5,76 5 0 1980 2000 2030 Wild S et al. Global prevalence of diabetes: estimates for the year 2000 and projections for 2030. Diabetes Care 2004;27:1047–1053. CDC. Data and Trends, National Diabetes Surveillance System, 6 Oct. 2005, http://www.cdc.gov/diabetes/statistics/prev/national/tablepersons.htm. 6 La diabetes: el genoma no ha cambiado, pero si lo ha hecho nuestro estilo de vida Prof. Arturo Rolla. Endocrinólogo. Universidad de Harvard. Boston, EEUU • • • • • “La diabetes tipo II en realidad no es nada más que un eufemismo para decir obesidad: la principal fuerza que hace que avance la diabetes es la obesidad. El genoma no ha cambiado, pero si nuestro estilo de vida. El enemigo somos nosotros. Es la naturaleza humana que nos lleva a comer cuando no tenemos hambre, nos hace comer más de lo que necesitamos y nos empuja a ser sedentarios. Todos nacemos con adipocitos que acumulan grasa. A medida que la acumulan se van distendiendo hasta que al no poder contener más grasa, la liberan. Y, liberada, va a los músculos y al hígado. Un músculo lleno de grasa no necesita azucar y se hace resistente a la insulina. Este azúcar queda flotando en la sangre ... y eso es la diabetes. El hígado, a medida que se llena de grasa comienza a producir azúcar y también colesterol malo. Al hacer el diagnóstico de diabetes, se hace el diagnóstico de una muerte prematura. La diabetes no es sino un signo metabólico de que se avecina un infarto o un AVC”. ... Frases extretes de l’entrevista publicada a Medicosypacientes.com. Madrid, 17 nov. 2010 Població amb diabetis (%) Prevalença de la Diabetis al Canadà 1994/95 – 2000/01 Edat Global prevalence of diabetes: estimates for the year 2000 and projections for 2030 Wild S, Roglic G, Green A, Sicree R, King H. Diabetes Care. 2004; 27(5):1047-53 Global prevalence of diabetes: estimates for the year 2000 and projections for 2030 Wild S, Roglic G, Green A, Sicree R, King H. Diabetes Care. 2004; 27(5):1047-53 OBJECTIVE: The goal of this study was to estimate the prevalence of diabetes and the number of people of all ages with diabetes for years 2000 and 2030. RESEARCH DESIGN AND METHODS: Data on diabetes prevalence by age and sex from a limited number of countries were extrapolated to all 191 World Health Organization member states and applied to United Nations' population estimates for 2000 and 2030. […]. RESULTS: The prevalence of diabetes for all age-groups worldwide was estimated to be 2.8% in 2000 and 4.4% in 2030. The total number of people with diabetes is projected to rise from 171 million in 2000 to 366 million in 2030. […]. CONCLUSIONS: These findings indicate that the "diabetes epidemic" will continue even if levels of obesity remain constant. Given the increasing prevalence of obesity, it is likely that these figures provide an underestimate of future diabetes prevalence. Global prevalence of diabetes: estimates for the year 2000 and projections for 2030 Wild S, Roglic G, Green A, Sicree R, King H. Diabetes Care. 2004; 27(5):1047-53 Font: http://www.who.int/diabetes/actionnow/en/diabprev.pdf Número de defuncions segons les principals causes específiques de mort i segons sexe. Espanya, 2004 Total Malalties isquèmiques del cor Malalties cerebrovasculars Insuficiència cardiaca Càncer de bronquis i pulmó Demències. Malaltia d’Alzheimer Mal. cròniques de vies resp. inferiors Diabetis Càncer de còlon Pneumònia i grip Malaltia hipertensiva Càncer de mama de la dona Càncer de estòmac Insuficiència renal Cáncer de pròstata Accidents de trànsit Total % 38.840 10,4 34.250 9,3 19.123 5,1 19.065 5,1 19.052 5,1 15.517 4,2 9.966 2,7 9.803 2,6 7.356 2,0 6.206 1,7 5.833 1,6 5.811 1,5 5.705 1,5 5.694 1,5 4.867 1,3 371.934 100,0 Homes 21.898 14.201 6.553 16.632 5.988 11.583 3.924 5.543 3.847 1.965 --3.611 2.808 5.694 3.730 194.928 Dones 16.942 20.049 12.570 2.433 13.064 3.934 6.042 4.260 3.509 4.241 5.833 2.200 2.897 -1.137 177.006 INE, 2004 Indicador: Ministerio de Sanidad. Indicadores, 2009 Incidència de la Diabetes tipus I a Catalunya Edat Incidència per 105 habitants IC al 95% 0-4 4,4 3,4 – 5,7 5-9 9,9 8,5 – 11,4 10-14 17,5 15,7 – 19,4 15-19 11,4 9,9 – 13,0 20-24 11,3 9,7 – 13,1 25-29 8,5 7,2 – 9,9 Font: Registre de DMID de Catalunya, 1987-1990 Epidemiologia de la Diabetis tipus I • • • • • • Inici abans dels 30 anys Predomini del sexe masculí Diferències geogràfiques importants Característica de població caucasiana La incidència canvia en emigrants Epidèmies de nous casos Factors de risc de la Diabetis tipus I • Factors genètics – Relacionats amb el sistema HLA • Factors ambientals desencadenants d’un procés autoimmune que destrueix les cèl·lules – Toxicitat de nitrits i nitrosamines – Reacció creuada amb proteïnes de la llet de vaca – Infeccions víriques (Coxsackie B, citomegalovirus, rubèola) – Temperatura ambiental (fred) – Pubertat • Sobrepés Factors de risc de la Diabetis tipus II Factors genètics • Antecedents familiars (RR = 2) • Concordança en bessons (90%) Edat Estil de vida • • • • • Obesitat Obesitat visceral Dieta rica en greix saturat, pobra en fibra Manca d’activitat física (RR entre 2 i 4) Tabaquisme Diabetis i dieta: risc de begudes amb sucres afegits • 9 estudis de cohorts • 310.819 participants • 15.043 casos de diabetis • 4 a 20 anys de seguiment • Enquestes nutricionals Complicacions de la Diabetis Risc relatiu de 2 en homes Cardiovasculars Risc relatiu de 4 en dones Retinopatia Incidència del 80% als 20 anys de malaltia (en tipus I) Nefropatia Incidència del 35% als 40 anys de malaltia Neuropaties Prevalença del 60% Prevenció de la Diabetis Tipus I Tipus II Primària - Pèrdua de pes Augment d’activitat física Fàrmacs Secundària - Detecció oportunista Terciària Control intensiu de la glucèmia Prevenció primària de la diabetis tipus II • Dos estudis en pacients amb intolerància a la glucosa han demostrat que: – La pèrdua de pes – La reducció del consum de lípids i lípids saturats – L’augment del consum de fibra – L’augment de l’exercici físic redueixen la incidència de diabetis tipus II Prevenció de les complicacions en la Diabetis • L’hemoglobina glicosilada i la glucèmia en dejú serien predictors del risc de cardiopatia isquèmica • El control intensiu de glucèmia és clau per a prevenir les complicacions tardanes de les diabetis tipus I i II • Els beneficis persisteixen força anys després de finalitzar el control intensiu Pla de salut de Catalunya per a l’any 2010. Diabetis Objectius de salut i de disminució de risc 1. D’aquí a l’any 2010 cal disminuir en un 15% la letalitat per malaltia isquèmica del cor en les persones amb diabetis menors de 75 anys. 2. D’aquí a l’any 2010 cal retardar la mitjana d’edat dels nous casos que presenten insuficiència renal crònica en persones amb diabetis, tant tipus 1 (retardar 5 anys) com tipus 2 (retardar 3 anys). 3. D’aquí a l’any 2010 cal reduir en un 50% les amputacions en persones amb diabetis d’entre 45 i 74 anys. 4. D’aquí a l’any 2010 cal augmentar la proporció de persones adultes diabètiques que coneixen que ho son en un 20%. Pla de salut de Catalunya per a l’any 2010. Diabetis. Objectius operacionals 1. Cal haver mesurat la glucèmia en, almenys, el 90% de la població de risc atesa pels equips d’atenció primària. 2. Més del 50% dels diabètics coneguts i atesos ha de tenir revisat el fons d’ull en els darrers dos anys. 3. Cal que més del 60% de persones amb diabetis estiguin en situació de control metabòlic acceptable (HbA1c < 8%). 4. S’haurà incrementat la proporció de diabètics atesos amb bon control de la pressió arterial en un 70%. 5. S’haurà reduït la proporció de diabètics atesos fumadors, per sota del 15% en totes les edats i per sota del 25% en el menors de 65 anys. Si us plau, preguntes i dubtes Moltes gràcies per la vostra atenció